Page 1

Al peu de la muntanyeta trobem dos ullals molt propers com són els de Baldoví i les Sants. Aquests ullals són dos dels principals existents a la marjal, representatius dels naixements d'aigua que brollen a la mateixa, i un enclavament de gran valor ambiental. Els punts de més baixa cota topogràfica s'ubiquen dins la marjal propera al llac i a l'estany de la Plana, amb un metre per sota de les aigües de la mar. Els tancats, són les terres més properes al llac i guanyades al mateix al llarg del S. XIX i principi del S. XX, i presenten un singular element hidràulic, bàsic a l'hora d'aconseguir el conreu de l'arròs. Es tracta de motors històrics de drenatge i inundació, localitzats en aquests

tancats. La inundació hivernal, per a la preparació i llavat del terreny, es produeix en tancar les goles i ascendir el nivell de l'aigua en el llac i els canals, entrant aquesta per les boqueres de les motes. El desguàs es realitza amb l'ajuda dels motors. En el reg d'abril a setembre, n'hi ha prou amb obrir les boqueres de les motes als canals perquè entre l'aigua del llac. Els tancats, encara que manquen en general de reglament escrit, s'organitzen mitjançant una Junta Administradora que s'ocupa de l'aspecte administratiu i presa de decisions contractant entre dos i quatre homes per a determinades tasques , corresponent al regador la responsabilitat de cuidar els nivells d'aigua en funció del procés de maduració de l'arròs , temperatura, etc.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Des d'un punt de vista arquitectònic, el més rellevant del paisatge són les edificacions de camp, com la casa de la Closa, La Vil·la Amparo, la casa de Botafocs, el xalet de Julio Llopis... la resta de cases més modestes en general, romanen entre camps d'arròs, sent les més cridaneres la casa del Catalans, la Casa de Baldoví, la Casa de Caro.... L'element més visible del paisatge són els edificis, les cases i casetes, relativament abundants. La llunyania dels pobles com succeeix en altres espais agraris, exigia disposar d'una residència per passar uns dies o llargues temporades, quan les tasques agrícoles ho demanaven, estalviant-se així el desplaçament.

Les cases mostren una gran diferenciació entre les corresponents a les explotacions grans amb construccions annexes com magatzems o trilladores, en ocasions amb vivendes , i les de xicotetes finques, únicament petites casetes fins i tot d'una planta.

32

Al primer terç del XX les sòlides cases de maçoneria o rajola van substituir a les antigues barraques i així ens ho confirmen les dates que figuren a algunes construccions. La postguerra va impulsar noves obres en camins, la difusió dels ponts i ampliacions de cases, a més de noves construccions com els magatzems on mantenir l'arròs a l'espera de la pujada del preu. Als sequers es va difondre la millora del paviment amb la instal·lació d'adoquins o de rajoles en lloc de la terra trepitjada. Als anys quaranta i cinquanta la majoria de les cases, totes les mitjanes i grans, estaven habitades, en unes condicions més o menys difícils. La misèria de la postguerra, la necessitat de vivenda, afavorí la residència en cases pròpies o la cessió per exercir de caser, en aquest cas per mantindre la propietat i col·laborar als treballs de la finca o com a jornaler per d'altres. Durant la dècada dels seixanta la marjal es deshabità mentre les cases van perdre la seua funció, excepte en alguns casos en temporada, per la difusió del transport motoritzat i amb ell del desplaçament diari des del poble. Moltes cases experimentaren l'abandonament mentre la millora de rendes afavoria la construcció d'altres noves tot i que limitades a allò més bàsic. La difusió de les segadores entre 1960 i 1965 provocà l'abandonament de les trilladores així com la interrupció de la secular arribada dels segadors “blavets” de la Marina o d'altres llocs com la Vall d'Albaida i dels treballadors “xurros” per les màquines. Posteriorment, cap als setanta, la desaparició de la plantada a mà substituïda per la sembra va afavorir més encara la pèrdua de funció fins i tot temporal de les cases. A més de les cases de marjal, també es divisen les edificacions dels motors, una mena d'arquitectura senzilla que donen aixopluc als motors, instal·lats per a extraure aigua del subsòl per al reg o per assecar les basses d'arròs.

Pag 32  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you