Page 1

L a Av stí r A gU l l fA nt a 9 A 1 s 0 dE llera 2 Cu

TtAn IDgiufA ErlseN …ts


Cullera

2 19

de sfalla r ant aval agus tĂ­


Edita A.C. Falla Raval de Sant Agustí Direcció i Coordinació Elisa Signes i Angel Equip de redacció i documentació Begoña Camarena i Reverte Joan Castelló i Lli Elisa Signes i Ángel Alicia Delgado i Aparisi Elena Ripoll i Bodí Juan Vicente Molina i Escrivà Salvador Tortajada i Tur José Luis Valiente i Moro Xavi Calabuig i Signes Joan Beltrán i Gimeno Rosa Nicola i Llopis Rubén Colubi i Osa Débora Marí i Romero Col·laboradors La relació completa en l’índex de col·laboracions literàries.

Correcció lingüística Begoña Camarena i Reverte Salvador Tortajada i Tur Estefanía González i Frasquet Maquetació, portada i impressió Paper Plegat s. l. Fotografies, col·leccions i arxius gràfics Adrián Castelló i Cañamero Joan Castelló i Lli Alba Vercher i els que expressament es citen en els peus de les fotografies. Publicitat Ángel Aragó i Beltrán Begoña Camarena i Reverte Alexis Marí i Gonzalo Carlos Marí i Gonzalo Francisco Miguel Fabra i Giraldós Iván Yagüe i Renart Noelia Escrivà i Arlandis José Martínez i Sanpedro Salva Tortajada i Tur José Luis Valiente i Moro

Us convidem a visitar la versió Digital:

https://issuu.com/fallaravalcullera

Dipòsit Legal V-198-2012 La falla Raval de Sant Agustí defensa la llibertat d’expressió però no compartix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ I AL CONCURS DE LLIBRETS FALLERS DE LA J.L.F DE CULLERA.

A més, als següents premis de les lletres falleres: - PREMI ENRIC SOLER I GODES - PREMI MALVA ALZIRA - PREMI MOCADOR - PREMI MESTRE ORTIFUS - PREMI CLIMENT MATA - PREMI + COMPLET


Índex Pròleg.............................................................................. 5 Bunyols i Culleres d’Or amb Fulles de Llorer..............6

Tan iguals… tan diferents..........................................57 (Col·laboracions Literàries)

Salutació del President..................................................8 Fallera Major 2019.......................................................10 Explicació de la Falla Gran..........................................13 Comissió 2019..............................................................20

Introducció....................................................................58 CAPÍTOL 1. PERSPECTIVA SOCIAL.......................................61 CAPÍTOL 2. PERSPECTIVA JURÍDICA-POLÍTICA....................81

Salutació del President Infantil...................................22 Fallera Major Infantil 2019..........................................24 Explicació de la Falla infantil......................................27

CAPÍTOL 3. PERSPECTIVA Fallera..................................105 CAPÍTOL 4. PERSPECTIVA Laboral.................................167

Premis............................................................................34 Recordatori Any 2018..................................................34 Recopilatori de fotos de la falla..................................38 Junta Directiva..............................................................43 Vocals.............................................................................46

CAPÍTOL 5. PERSPECTIVA educativa.............................. 181 CAPÍTOL 6. PERSPECTIVA diversitats funcionals....... 201 CAPÍTOL 7. PERSPECTIVA CULTURAL................................243

Cort d’Honor.................................................................46 Xiquetes........................................................................48 Abonades 2019.............................................................48 Xiquets..........................................................................49 Programa de festes 2019.............................................50 Hi ha qui reclama igualtat i esta falla li fa costat..... 53 Una fallera.....................................................................55

CAPÍTOL 8. PERSPECTIVA Esportiva..............................273 CAPÍTOL 9. PERSPECTIVA LAICA-RELIGIOSA.................... 289

Guia Comercial..........................................................301

l falla rauvsatí 3 g de sant a


pròleg

Tan iguals… tan diferents La Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en 1948, establia 30 grans drets i llibertats que ningú ens pot arrabassar. Va ser el punt de partida per a establir una societat igualitària a tot el món després de la II Guerra Mundial. Una declaració que ens fa a tots iguals, independentment del continent en el qual hàgem nascut. Vivim en el segle xxi en una societat desenvolupada, democràtica i avançada socialment, que forma part d’una comunitat supranacional (la Unió Europea) i dels països industrialitzats. Aquesta situació ens fa sentir-nos iguals als països del nostre entorn més pròxim. Però molt prop de nosaltres hi han països subdesenvolupats governats per dictadures, en els quals no es respecta cap dret, on no existeixen cobertures socials i d’on molts ciutadans fugen perquè passen fam i perquè no volen veure’s atrapats en una guerra

fratricida. Són ciutadans com nosaltres però que la dura realitat els fa diferents. Els drets i llibertats són aplicables a tots els ciutadans, sense que puga existir discriminació per raó de sexe, raça, condició social, identitat de gènere o creença religiosa. És la teoria de la igualtat. Però la realitat social ens mostra constants desigualtats, tant als països del primer com del tercer món. La desigualtat no solament és vertical (països del nord enfront de països del sud), sinó també transversal, ja que en els països desenvolupats també són nombrosos els casos de negació de drets que condueixen inevitablement a fer més gran la diferència i a consagrar la desigualtat. Les dones han de lluitar contra la violència masclista i contra la discriminació laboral (un problema conegut com a sostre de cristall); les persones amb discapacitat han de lluitar per a aconseguir la seua

l falla rauvsatí 5 g de sant a

integració social i laboral; hi ha persones que es veuen assetjades pel fanatisme de les religions; hi ha discriminació econòmica i per raó de sexe en l’esport; hi ha homofòbia en determinats sectors de la societat; hi ha xenofòbia cap als immigrants que fugen de guerres, dictadures i fams; els desnonaments ignoren el dret constitucional a un habitatge digne… L’ideal de la llibertat sembla que ha quedat arraconat en el segle xxi, precisament el de la revolució tecnològica. En un món regit per un neoliberalisme cada vegada més inhumà, la igualtat s’ha convertit, massa a sovint, en una utopia. Sense perdre l’esperança en un món més just i equitatiu socialment, en aquest llibret de la Falla Raval de Sant Agustí de 2019 repassem situacions que haurien de ser iguals però que en realitat són ben diferents. Tan iguals… tan diferents. JOAN CASTELLÓ


B

unyol i cullera d’or amb fulles de llorer i brillants. 1. Noelia Alberola i Gimeno (Bunyol i cullera d’or amb fulles de llorer i brillants) 2. Juan Manuel Delgado i Sanz (Bunyol i cullera d’or amb fulles de llorer i brillants) 3. Catherine Gimeno i Tur (Bunyol i cullera d’or amb fulles de llorer i brillants) 4. Alicia Gimeno i Tur (Cullera d’or amb fulles de llorer i brillants)

6

2019Cullera


1

2

3

4


S

alutació del president Juan Gabriel Olivert i nicolàs Benvolguts fallers, falleres, abonades, col·laboradors i veïns:

d’aquest barri, un sentiment compartit per tots els veïns que el formen.

És per a mi un orgull formar part de la gran família que és la Falla Raval de Sant Agustí, i al mateix temps representar-la com a president.

Com no, també aprofitar per a felicitar al nostre grup d’Abonades en el seu 30 aniversari. Totes, unes 3 dècades formant part de la nostra comissió, sense perdre la il·lusió del primer dia.

Aprofite aquesta oportunitat que em brinda el nostre llibret per a convidar a tot el barri a disfrutar de la nostra festa més representativa, les falles, i al mateix temps, a participar de forma activa en tots i cadascun dels esdeveniments que hem preparat per a aquest exercici faller 2019.

Finalment, agrair a aquesta gran comissió, l’esforç dedicat perquè aquest exercici faller puguem aconseguir els nostres reptes i portar a la nostra falla pel més alt del món faller de Cullera. Així doncs, disfruteu de la festa, eixiu al carrer i feu que la flama del Raval sempre continue viva.

Si alguna cosa caracteritza aquesta comissió, és la unió de cadascun dels components

Passeu unes molt bones festes falleres.

8

2019Cullera


F

allera Major 2019 Núria Gil i Narbona

Es senten aromes de tints, tints de mil colors, suma de fils que formen el teixit, brodat amb dits d’experta modista agulles que traspassen patrons, tisores que ballen als sons, del vestit fet amb amor, eixe vestit que tu lluiràs, lluiràs tu com la primera amb el vestit fet per ta mare amb orgull de família fallera.

Hui per fi, ha arribat el moment de mostrar el que vals de mostrar a la falla i a tots els que ara, t’estem contemplant que el moment que ara vius és el que desitjaves tant… Perquè la teua il·lusió s’ha mostrat ací en la falla perquè eres tota tu pomell de llum, foc i festa Núria Gil i Narbona eres per a la falla tendresa i un somriure al teu voltant de goig i sentiment plena. Ací tens el teu desig que volies de tot cor, i huí ocuparàs el nostre tron. Per fí, Fallera Major ja eres, el teu somni fet realitat, guarda’l per sempre amb tu, i disfruta del teu regnat.

Carrers engalanats amb catifes coets que tronen a perfums, flors que s’obrin de pólvora, carcasses que exploten al cel amb serpentines de notes. Un esclat de colors i teixit, flors i perfums, pólvora i música. Tot amb tu i per tu, Núria Gil perquè tot enguany eres tu.

SALVA TORTAJADA I ELENA RIPOLL

10

2019Cullera


E

xplicació de la Falla Gran * La música, les igualtats afavorix1 (eix)… I a les feres amansix1 (eix). Artista Faller: Toni Pérez i Mena Explicació de la falla: Salva Tortajada i Tur

* 1

2

Aquest poema participa al premi Cullerot organitzat per la JLF. Ix-eix… tant se val, es val tant… que ací estem al Raval, i pot ser que tu en bici2 vindràs… i si no al temps, ja voràs; i pot ser alguna cua et trobaràs però tranquil, que la sofrirem tots igual, perquè ja te n’hauràs adonat que enguany estem parlant d’igualtats. (O en patinet, tant se val)

l falla rauvsatí 13 g de sant a


En reclamen del Raval, novament, un conjunt de versos indevots, on s’expliquen d’una forma contundent les obscures intencions de l’argument d’una falla plena de ninots (no pensen mal: cap de carn i ós).

I vostés ara es preguntaran quina cosa amb més poc trellat, contar un conte de sempre, un conte molt tradicional, però, contar-lo des-explicat. Encara que tot té el seu encant… Perquè un conte, és un conte, contat, tant se val, de davant al darrere, que del darrere al davant… Perquè serà un conte des-explicat.

Els artistes ravalers són bons xicots, però tenen pensaments entravessats, i ara volen que jo verse estos ninots d’un tramat des-conte ple de meninfots i que han ordit entre guions enverinats.

Un conte des-explicat on les dones són les heroïnes, un conte des-explicat on els dracs no són els roïns, un conte des-explicat contat com sempre s’ha contat.

I en aquest monument plantat, tenim enguany com a novetat, un conte de trobadors i cavalls, princeses, cavallers i dracs; Conte que, en un instant, l’hem des-explicat.

Perquè s’han de trencar tòpics, i tombar sostres de cristall, les princeses de hui en dia, ja no són com les d’abans, hui són més valentes i van sempre per davant. Tornem al conte que ens ocupa, el des-explicat… Atés que entre mites medievals passats, i entre grans dracs que ha inventat la fantasia, volen fer-me que explique, però ben explicat, i que ironitze els desgavells que passen hui en dia.

14

2019Cullera


Tenim un trobador fanfarró i malparlat tocant una música que a tots contenta, i que, segons el guionista esmentat, ha volgut “amansar” a algun rebotat amb música de vegades molt dolenta. Una música que té un poder especial, poder que enguany podrem comprovar en aquest monument plantat al Raval… una música que es repetix sempre igual, i que és la mateixa de tots els anys… La música i les cançons de sempre el trobador va tocant i cantant, mentre el poble balla desenganyat i els polítics ja no saben a qui defendre: el ric, sempre més ric, i el pobre amb menys jornal. Com si passara per Almansa la música que té esta falla, a banda de donar batalla, a més d’un “amansa”: amanseix a la fera del poder, amanseix a la fera dels diners, amanseix a la fera religiosa, i a la fera dels botxins del rei. Tots amb aquesta sintonia que per la falla va sonant, a poc a poc es van aquietant, arribant algunes vegades a ser una qüestió preocupant.

I vostés es preguntaran, com, després de tants versos ja, encara no hem tret trellat, ni ningú ens ha explicat com refotre ha començat… este conte des-explicat. Doncs vostés voran… Aquest conte des-explicat comença com tots els contes que ens conten i ens han contat, amb una frase típica, que tots hem utilitzat… Hi havia una vegada a un país no molt llunyà on cavallers i princeses, botxins, trobadors i dracs es repartien el moment en què havien d’actuar.

l falla rauvsatí 15 g de sant a


Era en eixe bonic lloc on existia una princesa que un malvat cavaller tenia captiva en un gran castell. I ací és on la història canvia, i tot pareix estar al revés. Aquest virtuós cavaller ja no fa honor al seu nom, des que aplegà al poder és un ser vil i fanfarró. Perquè en època medieval, i si fóra un conte normal, el cavaller a la princesa hauria de voler salvar, però com és un conte especial és un altre relat des-explicat. I mentrestant tant se val, es val tant… i algun que altre personatge en bici o en patinet aniran, perquè ja s’hauran adonat que un bonic carril bici els de Compre-sis han plantat, i els del Posei han tragat, i igual que a València un bon embolic han muntat… I el trobador canta que canta, i la història ens va narrant, on la princesa pacient aguanta ser rescatada pel drac alat.

El drac és una fera mansa que no vol acovardir la gent, millor l’acord amb l’esperança que brillen el diàleg i els arguments. Perquè el cavaller malvat a lloms del seu blanc cavall, moltes penúries ha fet passar i encara que aparente ser bo, el poder de dalt a baix l’ha canviat. Contra aquest malvat cavaller es vol enfrontar el generós drac alat, sense plantejar-se la possibilitat que el combat no siga per a ell un enfrontament amb igualtat reial.


Alguns personatges s’han acostumat a intentar defendre els nostres drets sempre que cobren algun bitllet i els faja pujar el nombre de votants.

Però ara vénen eleccions i de nou tots volen governar buscant com uns autèntics folls el bastó que els faça manar.

Mentrestant observa la princesa que la llibertat ningú la regala, i convertint la debilitat en fortalesa ha decidit ser ella qui empunye l’espasa.

Hi són de tots els colors els borreguets que ací estan no es preocupen en tot l’any i ara, quan vénen eleccions, tots a una, ixen a pasturar.

La protagonista d’aquest conte vol fer una història diferent i ens ha fet reflexionar i vore que totes i tots podem ser valentes i valents. Per descomptat… Tant se val, es val tant… i algun que altre personatge en bici o patinet aniran… El des-explicar aquest conte ens demostra que la història en una època passada no era tal com se’ns contava, més aviat era una història imposada que estava totalment equivocada. La deixadesa dels polítics, eixos que van haver hi abans, és més que equiparable a la dels actuals governants.

A pasturar els vots de la gent van, vots madurs, calents i fresquets, a pasturar ixen tots a la vegada caminant per tots els indrets dient el que fan, han fet i faran. Però no es creguen vostés que tots diuen la veritat, que són polítics, ja ho sabem… però de més d’un també sabem que s’haurà d’anar a confessar. I amb l’església hem topat i més si confessar-nos ens cal perquè a més d’un capellà l’haurien de3… posar al davant i a ell l’haurien de confessar. 3 (els que han fet barbaritats, és clar!) Pareix que en esta societat demanar perdó està penat i les coses de vegades es fan sense demanar responsabilitats.

l falla rauvsatí 17 g de sant a


De dreta cap esquerre o de darrere al davant, i en bici o en patinet tant val.

I qui la fa l’ha de pagar, i no pot quedar impune es confesse o no es confesse, per això al conte hem llogat un botxí gran i ben plantat per tal que trie i talle algun cap d’algun que altre destarifat.

Eixa és una ensenyança que als joves hem de mostrar i ací al conte de la falla ho volem deixar ben clar.

El que també ens conta el guionista per racons i alguna que altra escena, és que l’alcohol és el gran protagonista entre rialles i algun cant que enlluerna, que als clients captiva d’una forma lasciva i als menors per alguna que altra taverna.

El conte arriba a la fi igual que ha començat, com tots els contes que sempre ens han contat, després de deixar ben clar que els contes d’ahir no són com els de hui…

L’alcohol també és protagonista a les nostres falles a març, la imatge amb les botelles copa molts i molts titulars.

I com hem dit al principi i ara repetim al final tu vages en bici o en patí Ix-Eix tu de vegades podràs a moltes paraules utilitzar

Si volem donar exemple i volem deixar ben clar que som Patrimoni de la Humanitat cal replantejar-nos esta barbaritat, i mostrar als joves i a tota la societat que per a divertir-se, açò no cal…

Però el que està ben clar és que a Cullera ara tindràs un Eix o un carril bici principal per anar des del Raval fins a la mar, o tal volta des de la mar fins al Raval,

No calen drogues, no cal ni de l’alcohol abusar, no cal, hem de saber divertir-nos, hem de gaudir dels moments i hem de saber-ho fer… com cal.

Què es pensaven…, que ens havíem oblidat? Enguany com a novetat i en qüestió de promoció la Volta Ciclista a Espanya fa a Cullera un paró,

I ací encara que explicat o des-explicat, tant ses val… es val tant…

18

2019Cullera


cal promocionar la bici!!, bicis per tots els racons!! D’ací a quatre dies ens faran anar a tots pujats a sobre “drons”, perquè serà la novetat… o no? Serà molt bonic això que pugues en bici arribar des de qualsevol punt de València fins a la voreta de la mar… o no? I en bici podràs enguany vindre fins al Raval a visitar les nostres falles i a passar-ho genial… o no? Ara, una cosa ben certa et diré d’alcohol i conducció, ni parlar, perquè si tu eres major d’edat i fins a la nostra falla vols arribar, vés amb compte amb els controls. Si utilitzes vehicle per a circular stop a l’alcohol i altres substàncies, per molt major que sigues, ni tastar, tu agafa un taxi, i voràs que bé vas. I ara sí que sí, el conte arriba al final, amb bicicleta, a peu o patí tots hem arribat… la princesa alliberada pel gran drac alat, i el cavaller malvat, com era d’esperar acaba empresonat.

l falla rauvsatí 19 g de sant a

I mentrestant, el trobador canta que canta i torna a cantar la mateixa cançoneta de sempre, per tots els racons, com era d’esperar… I ja acaba el nostre conte des-explicat com hem dit abans… com tots els contes que sempre ens han contat… I foren feliços… i menjaren… perdius (com que ja no hi ha perdius pels boscos, haurem de buscar alternatives… per a deixar de ser borreguets)… Tant se val… es val tant… en bicis o en patinets. I colorí colorat… aquest conte, conte des-explicat encara que un poc marejat (de tanta volteta en bici) a la fi ha arribat… Sols ens queda despedir-nos i si no ho tenen vostés clar, s’acosten fins a la falla i ho voran més ben explicat. En bici o en patinet tant se val… es val tant, al Raval tu podràs arribar…!


Comissiรณ 2019


S

alutació del president infantil Raúl Moltó i Ferrete Hola a tots, falleres i fallers, abonades, amics i amigues d’aquesta gran comissió.

a la falla, la meua tia Núria, i Joan, el President, gràcies per confiar en mi.

Jo sóc faller des del meu naixement i sempre he estat acompanyat de Leire, nostra Fallera Major Infantil.

Vos convide a gaudir d’aquestes festes tan especials per a nosaltres, d’aquesta increïble festa plena de traques, jocs i moltíssimes activitats.

Aquest any per fi s’ha complit el que desitjava fa molt de temps, representar a la meua falla com a President Infantil. Voldria agrair a tota la meua família, especialment als meus pares i iaios, per haver fet aquest gran esforç i fer possible el meu somni de ser President Infantil. No puc estar més orgullós també de la Fallera Major que tenim

22

2019Cullera

Si vols passar un any ple de màgia i felicitat has de vindre ací. Gaudiu. Visca la Falla Raval de Sant Agustí.


F

allera Major Infantil 2019 Leire Blasco i Lobo

Vas arribar amb el nadal, entre llums i ornaments nadalencs, entre afectes i petons, entre somriures i alegries, entre il·lusions i desitjos per tenir-te en els nostres braços.

Dia a dia, T’hem vist omplir les nostres vides d’alegria Dia a dia, T’hem vist convertir en tota una doneta.

Per a després, com les papallones ballar al nostre voltant, un ball de rialles, jovialitat i felicitat Per a després, créixer entre silencis —Tardares anys a dir la teva primera paraula— omplint de música, màgia i pau els nostres cors.

Cada dia, no hem pogut deixar d’estar orgullosos de veure’t hui: Fallera major infantil!, en aquesta falla en què vas créixer omplint de goig i esperança les nostres vides.

JOSE BLASCO

24

2019Cullera


E

xplicació de la Falla infantil Déus?… Tant se val Grecs que Romans, a la fi tots igual. Artista Faller: Joan Martí i Martínez Explicació de la falla: Xavi Calabuig i Signes

INTRODUCCIÓ Amb aquest lema, la Falla Raval de Sant Agustí vol mostrar-nos com tots, dins de les nostres particularitats que ens fan únics, no som ni més ni menys que ningú. Per demostrar aquesta premissa, han homenatjat als déus de la mitologia grega, els quals, tot i que semblen especials (i ho són), han sabut d’uns déus amb qui tenen més en comú del que els agradaria admetre.

l falla rauvsatí 27 g de sant a


Els déus de Grècia han rebut notícies a l’Olimp. Diuen que a Roma tenen uns veïns amb igual poder i aparença. Com que no pareix una coincidència, en la Falla Raval de Sant Agustí han volgut veure’s per a decidir si entre ells hi ha alguna diferència. Com cal esperar, s’han mostrat una mica fanfarrons, tot volent demostrar que són millors. Uns per ser grecs, i altres, per ser romans. Finalment, tant se val… es val tant. Després de moltes discussions, han arribat a la conclusió: “Grecs o Romans, som tots iguals”.

CRONOS I SATURN MEDUSA

Cronos, déu del temps en la mitologia grega, sempre va amb presses. Tot i córrer per arribar als llocs, cada vegada fa més i més tard als seus compromisos. En la mitologia romana, aquest déu és conegut amb el nom de Saturn, déu més pacient i tranquil. Pot ser massa, ja que de vegades està pensant en les musaranyes.

Medusa, monstre femení de la mitologia grega, era coneguda per convertir en pedra a tot aquell que la mirara als ulls. Si la mires quan visites el nostre monument, et deixarà de pedra l’art que desprén!

Cronos fa les coses ràpid i malament, tot i anar a tota castanya. El seu rellotge més i més s’afanya, i se li esgota tot el seu present. En canvi, Saturn és un déu més pacient. Ja fa temps que aquest pensament l’acompanya: “Al rellotge, mai se li guanya. En fi, ni els déus controlen el temps”.

En aquest monument que hi ha a la Falla Raval, hi ha un perill singular contra el qual res no es pot fer. Si mires a Medusa detingudament, en pedra et convertirà. Tant se val… es val tant si eres o no ravaler.

28

2019Cullera


TEMIS

CUPIDO I ARTEMIS Artemis, coneguda en la mitologia grega per ser la deessa de la caça, els animals salvatges i la virginitat. Va tindre candidats per a emparellar-se, però mai no va voler. En la mitologia romana, aquesta figura és coneguda pel nom de Diana. Eros és el déu de l’amor en la mitologia grega. El seu homònim en la mitologia romana és Cupido. Amb una fletxa daurada Cupido a Artemis espia, i vol fer una bogeria per caçar a la deessa de la caça. Encabotat que s’enamorara, no sap que Eros sempre la protegia, i la fletxa que li llançaria cauria en “la Diana”.

Temis, deessa de la mitologia grega, representa la justícia i la igualtat. S’ha encarregat de posar equilibri entre déus grecs i romans quan s’han desbaratat. Amb una “bena” als ulls de la seua llei fa dansa per repartir esperança. I tothom “Te misteri” per saber qui ha sigut Igualant els déus en fama i virtut, sobre una mà descansa una equilibrada balança, atorgant un tracte just.

AFRODITA Afrodita, deessa de la bellesa i de l’amor en la mitologia grega, ha ajudat el nostre artista faller a elaborar un monument on la bellesa està repartida en cadascuna de les peces que la componen. En l’Olimp ravaler hi ha una deessa. Afrodita li diuen, per la imatge que detalla. Amb majestuosa figura i una gran talla, mostra una enorme fortalesa. Per reduir desigualtats entre una peça i altra, i així evitar alguna que altra baralla, a la resta de ninots de la falla els ha donat igual bellesa.

l falla rauvsatí 29 g de sant a


CUPIDO Cupido està fent sempre de les seues. Fora d’atendre a raons, es deixa guiar per allò que li diu el cor. No serà en aquesta comissió on se li lleve la passió pel que fa. Amb les fletxes que tenia Cupido a tots ell volgué conquerir. Allò que es vol s’aconseguix si es lluita i es treballa pel que un somnia. La passió el guia per un camí que el fa feliç, i tot i que el titllen d’infantil, l’ompli de satisfacció i alegria.

HERMES - MERCURI Hermes (mitologia grega) i Mercuri (mitologia romana) són déus enginyosos, astuts i mentiders. Un encontre entre ells pot servir perquè els donen a tastar de la seua pròpia medicina. Qui eixirà malparat?

ATHENEA Athenea (mitologia grega) i Minerva (mitologia romana) representen la saviesa i l’estratègia. Com calia esperar, les dos són molt bones figures per situar-se al capdavant del nostre monument. Siga qui siga, tant se val… Entre una figura romana i una grega ha sorgit un gran debat per portar l’estendard d’aquesta comissió fallera. Si representa saviesa, destresa i art, tant se val… es val tant si li diuen Athenea o Minerva.

30

Hermes va comprant i va venent amb do d’astut comerciant i no pararà fins a trobar-se dalt d’aquest el nostre monument. Amb un tal Mercuri ha fet un tracte un poc desigual. Tant se val… es val tant, acaba enganyant-se a un mateix.

2019Cullera


ZEUS

ARES

Zeus, pare dels déus i dels homes en la mitologia grega. És el déu del tro i sol mostrar-se amb un raig en la mà (mal assumpte si els seus fills comencen a fer de les seues). En la mitologia romana, el seu equivalent és Júpiter, qui ha de tindre paciència amb els seus fills i… amb el veí grec. Diuen que ser pare no té preu i tots tracten de ser exemplars posant l’estima per damunt dels maldecaps que donen els hereus. Això mateix pensava Zeus quan llançava algun llamp I els trons fins a Júpiter s’han escoltat, per no parlar-ne del forat que ha fet al Coliseu.

Ares, fill de Zeus i Hera, és el déu de la guerra i la violència. És reconegut per no ser molt respectuós amb l’ordre. Esperem que ací estiga més quiet… Ares, un dels seus fills, domina l’art de la guerra. Al seu pas la gent s’aterra i mai no estan tranquils. Per evitar aquesta situació tan hostil, Zeus vol enviar-lo lluny d’aquesta terra. I com tant es val on estiguera, ha acabat en la nostra falla infantil.

l falla rauvsatí 31 g de sant a


32

2019Cullera


CONCLUSIÓ

HEFEST Hefest, fill de Zeus i Hera, és un artesà amb domini de l’escultura i la metal·lúrgia. La seua destresa amb les mans és reconeguda a l’Imperi grec. Diuen que es veu de tant en tant amb el nostre artista faller per a debatre sobre els monuments. Si es fixeu en la falla detingudament, podreu comprovar de molt bona mà la feina que li ha dedicat un artesà, per convertir la vista en tot un present comparable a Hefest, artista des del naixement. Tant se val… es val tant Perquè tan bo era el seu art com el del nostre artista faller.

HEBE

I tots els déus han acabat dient: “Som tots iguals”. Deixant de costat les discussions que tenien pendents, allò que els unix, de fet, és el més important, i d’ahí el lema de la Falla Raval: “Tan iguals, tan diferents”. El que ningú s’imagina és que els deus que mencionem representen a tota la gent. D’una forma divertida, qui estima rebrà estima. Qui és savi, pot seguir aprenent. Qui és just, el tractaran justament. I el jove serà jove mentre abrace la vida.

Hebe, filla de Zeus i Hera, personifica la joventut. El seu nom no s’ha mantingut en la cultura romana. Per tant, als dos imperis que comparem és coneguda per Hebe. Per la Falla Raval de Sant Agustí ha aparegut una deessa de poca edat. La gent, Hebes sempre l’ha anomenada. Indistintament on haja nascut, la seua presència és motiu d’orgull Doncs tant se val… es val tant, Imperi grec, ravaler o romà. La força residix en la joventut.

l falla rauvsatí 33 g de sant a


R

ecordatori Any 2018

premis

1. REPRESENTANTS

2n Premi Secció Especial Falla Gran. 4t Premi Secció Especial Falla Infantil.

  al Concurs dels Llibrets de Falla organitzat per  2n Premi JLF Cullera. Premi Portada de Llibrets de Falla.  8é Premia laalmillor de Llibrets de la Generalitat per a la  promocióConcurs i l’ús del valencià. actor de repartiment: Francesc Piris i Oliver.  Millor  3r Premi Concurs de Teatre. classificat en el Campionat de Bàsquet.  1rPrimera Fallera: Volta a Peu.  2n classificat Campionat de Futbet Sala Veterans.  3r classificat enenelelCampionat Sala Femení.  3r classificat en el Campionat dede Futbet Volei-Platja.  2n Classificat en Concurs de Dòmino.  2n Classificat en Concurs de Tenis-Taula  4t Classificat Futbet Sala Benjamí-Aleví.  4t Classificat Futbet Sala Infantil-Cadet. 

34

2019Cullera

President: Vicent Nacher i Marí Fallera Major: Elena Ripoll i Bodí

2. Representants infantils

President Infantil: Gonzalo de Vega i Beltrán Fallera Major Infantil: Andrea Lozar i Calatayud

3.

Monument Gran

“El suport de l’Imperi” de Toni Pérez i Mena

4.

Monument infantil

“Carn-a-mar a l’Imperi Venecià” de Joan Martí i Martínez

5. Llibret 2018

Imperi Faller


1

3

5 2

4


6

7

9

10

12

2

11

8


13

6. Ofrena: Rosa 7.

Millor actor

8. Teatre 9. Bàsquet 10. Primera Fallera 11. Veterans 12. Futbol Sala femení

14

15

13. Volei Platja 14. Domino 15. Tennis Taula

16

16.

Futbet Benjamí-Aleví

17.

Futbet Infantil-Cadet

17


Recopilatori de fotos de la falla

Sant Joan

treta

firma

excursiONS

mig any proclamaciรณ


9 d’octubre

matinal

PRESENTació

halloween


ARREPLEGÀ

TREN FALLER

CARRERA ÁNGEL NIETO


TREN FALLER

despertà

paelles

casal

plantà


premis

festes

falles


J

UNTA DIRECTIVA

President

Vice-Secretari

Delegat de Cultura

Juan Gabriel Olivert i Nicolàs

Juan Vicente Molina i Escrivà

Vicente Montagud i Comins

Vicepresident 1r

Comptadora

Delegació de Teatre

Enrique Nicola i Hernández

Débora Marí i Romero

Vicepresident 2n

Vice-Comptador

Sabino Osa i Doménech Alicia Gimeno i Tur

José Martínez i Sanpedro

Iván Yagüe i Renart

Vicepresident 3r

Tresorera

Alexis Marí i Gonzalo

Alicia Gimeno i Tur

Vicepresident 4t

Assessors del President

Carlos Marí i Gonzalo

Iván Yagüe i Renart Sabino Osa i Doménech Vicente Beltrán i Grau Sirac Lucas i Solanes José Luis Valiente i Moro

Vicepresident 5è José Piera i Ferrer

Secretari Vicent Nácher i Marí

Delegat de JLF Joan Olivert i Ángel

l falla rauvsatí 43 g de sant a

Delegat de Deutors Francisco Miguel Fabra i Giraldós

Delegats de Beguda i Logística Enrique Nicola i Hernández Patricia Osa i Doménech Francisco Miguel Fabra i Giraldós Chesco Carrillo i Ruano Carlos Barrull i Codina

Bibliotecaris-Arxivers Juan Vicente Molina i Escrivà Vicente Molina i Mas


Delegats de Fallers i Falleres

Delegats d’Ofrena

Rosa Colom i Espí José Eliseo Marí i Castella Francisco Grau i Mogort

Manuel Delgado i Sanz Vicent Cortés i Monseny Ramón Cano i García Vicent Montagud i Comins

Delegats de Disseny Gràfic Elisa Signes i Ángel Joan Beltrán i Gimeno

Delegats de Loteries Rosa Delgado i Sanz José Luis Valiente i Moro

Delegada d’Abonades Pili Molina i Martínez

Delegades de Totalitat

Delegats Infantils Rosa Mª Ángel i Vercher Irene Blanes i Fernández Nuria Aparisi i Montagut Nuria Calatayud i Montoro Yolanda Ruano i Muñoz Lucrecia Sánchez i Tur Eva Marí i Jardon Verónica Martínez i Bataller Nuria Gil i Cardona

Catherine Gimeno i Tur Begoña Camarena i Reverte

Tresorer Infantil

Delegada de Remeses Bancàries

Delegats de Festes

Lola Hernández i Pajuelo

Delegada de Rebuts Bancaris Inma Sapiña i Cabanes

Delegada de “Tortaes” Inma Morell i Arlandis

Delegats de Xarxes Socials Gemma Ariño i Valldecabres Iván Bertomeu i Bonet

Francisco Miguel Fabra i Giraldós

Joan Olivert i Ángel Adrián Molina i Sancalixto Xavi Melero i Sancasto Enrique Nicola i Llopis Cecilia Nicola i Llopis Irene Blanes i Fernández Esther Repiso i Martínez Joan Beltrán i Gimeno Joan Piera i Sapiña Pau Piera i Sapiña José Eliseo Marí i Castella Eloy Micó i Nicola Ángel Aragó i Beltrán Begoña Camarena i Reverte Eva Marí i Jardon

44

2019Cullera

Irene Blanes i Fernández Rosa Llopis i Alfonso Sandra Martínez i Subiela Joel Tarrazona i Reverte Alba Vercher i Sapiña Yasmina Delgado i Camarena Iván Palomares i Bou

Delegat d’insígnies i Recompenses Vicente Molina i Mas

Delegat de Protocol José Luis Valiente i Moro

Delegats de Llibret Begoña Camarena i Reverte Elisa Signes i Ángel Alicia Delgado i Aparisi Elena Ripoll i Bodí Juan Vicente Molina i Escrivà Salvador Tortajada i Tur José Luis Valiente i Moro Xavi Calabuig i Signes Joan Beltrán i Gimeno Rosa Nicola i Llopis Rubén Colubí i Osa

Delegació Promoció i Ús del Valencià Rosa Nicola i Llopis Irene Blanes i Fernández Xavi Calabuig i Signes


Delegats de Publicitat

Delegats de Despertà

Alexis Marí i Gonzalo Carlos Marí i Gonzalo Francisco Miguel Fabra i Giraldós Iván Yagüe i Renart José Martínez i Sanpedro Begoña Camarena i Reverte Gabi Escrivà i Piris José Luis Valiente i Moro Salva Tortajada i Tur

Sirac Lucas i Solanes Eloy Micó i Nicola

Delegada de Premsa Noelia Escrivà i Arlandis

Carmen Palomares i Gay Gemma Part i Borja

Delegats de Transport

Delegades de Disfresses

Juan Antonio Martí i Marín Alexis Marí i Gonzalo Enrique Nicola i Hernández

Delegats d’Esports en JLF

Judith Vallet i Agud Núria Aparisi i Montagud Núria Caballero i Iznardo Erika Marí i López Jessy Romero i Martí

Joan Olivert i Ángel Paco Benítez i Cebolla Enrique Nicola i Llopis

Delegats d’Activitats Diverses

Vicente Cruañes i Bolufer

Delegades de Faixins i Bandes

Delegats Gastronòmics

Alba Franco Molina Sandra Martínez i Subiela

Rosa Llopis i Alfonso Carlos Marí i Gonzalo José Luis Valiente i Moro Carlos Barrul i Codina José Gimeno i Rubio Chesco Carrillo i Ruano Fructuoso Bustos i Pérez

Delegades de Parques, Polars i Indumentària diversa

Vicente Beltrán i Grau Iván Yagüe i Renart Salvador Tortajada i Tur Xavi Calabuig i Signes

Juan Antonio Martí i Marín Iván Palomares i Bou Rubén Colubí i Osa José Antonio Moltó i Palero José Valiente i Sánchez Vicente Cruañes i Bolufer Juan José Cerveró i Vargas

Delegat d’Il·luminació

Delegades de Play-Back

José Gimeno i Rubio

Cristina Fernández i González Gemma Ariño i Valldecabres Yolanda Ruano i Muñoz

Delegats de Monuments i Crítica

Delegat de Cartons de Primitiva

l falla rauvsatí 45 g de sant a

Delegats de Cremà Santiago Defez i Sotos Eloy Micó i Nicola Juan Antonio Martí i Marín

Delegats de Matinal Motera Gabi Escrivà i Piris Adrián Moreno i Oliver Vicent Nácher i Marí Patricia Osa i Doménech David Rus i Félix Francesc Piris i Oliver

Delegat de Relacions Internacionals Sarr Mouhamadou Bamba (“El Bamba”)


Cort d’Honor

Fallera Major 2018 Elena Ripoll i Bodi

vocals Eros Joaquín Aspa i Palero Juan Daniel Beltrán i Sales Alberto Beltrán i Soler Luis Antonio Blanes Martínez Enrique Bolufer i Font Francisco Bou i Reverte Llorenç Calatayud i Montoro Luis Casamayor i Navarro Julio Codina i Calatayud Pablo David Codina i Vargas Carlos Colom i Fresquet Miguel Chastro i Olivert Juan Francisco Chulio i Milán Vicente De Vega i Viñas José Luis Delgado i Castro Ferrán Domínguez i Alberola Aitor Escrihuela i Piqueras David Femenía i Muñoz Juan Francisco Ferrer i Boronat Antonio Ferrete i Zambrana Francesc Flores i Felis Javier Garcés i Marí Juan Vicente Garcés i Portales Miguel García i Vázquez Raúl Grau i Morant David Guevara i Alfonso

Joan Ibor i Aguado David Ibor i Morat Marcos Llopis i Fabra Raúl López Martín Eloy López i Martínez David Marí i Castellà Carlos Martínez i Palomares Pascual Martínez i Sanz Sergi Martínez Mahiques Juan Vicente Montagud i Figueres José Antonio Montagud i Figueres Adrián Osa i Del Olmo Carlos Pallarés i Company Francisco Prats i Font Javier Ramos i Gimeno Joan Repiso i Cañizares Joan Ribes i Alberola Juan Antonio Román i Muñoz Diego Sancalixto i Calafat Diego Sancalixto i Melero Raúl Sapiña i Fernández Juan Enrique Sapiña i Riera Francisco Vallet i Cruañes Samuel Valls i Selfa Juan José Vercher i Sapiña Enrique Zahonero i Carreres

46

2019Cullera

Noelia Alberola i Gimeno Nerea Alonso Herranz Rosa Mª Ángel i Vercher Nuria Aparisi i Montagut Carla Aragó i Beltrán Gemma Ariño i Valldecabres Lurdes Ariño i Valldecabres Mª Amparo Avellaneda i Orts Naomi Badía i Sánchez Mª Ángeles Beltrán i Alcázar Mª Dolores Beltrán i Alcázar Claudia Beltrán i Andreu Andrea Blanes i Fernández Irene Blanes i Fernández María Blasco i Lobo Marlén Blasco i Lobo Pilar Bodí i Santandreu Vicky Bonet i Bodí Aroa Bou i Reverte Yaiza Bustos i Peiró Núria Caballero i Iznardo Núria Calatayud i Montoro Begoña Camarena i Reverte Mireia Cano i Delgado Rosa Cano i Delgado Iris Cañizares i García Noelia Cerveró i Palero Ana Cerveró i Vargas Rosa Colom i Espí Sandra Cortés i Font Andrea Costa i Mancilla Núria Cremades i Torres Alma María Chornet i Gimeno Tamara Del Moral i Palero


Alicia Delgado i Aparisi Estefanía Delgado i García Yasmina Delgado i Camarena Araceli Delgado i Costa Noelia Delgado i Fullerat Mª Rosa Delgado i Sanz Iris Escrivà i Arlandis Noelia Escrivà i Arlandis Noelia Escrivà i Colom Laura Escrivà i Grau Cristina Fernàndez i Gonzàlez Amparo Ferrer i Oliver Carla Ferrer i Rocher Nadia Ferrer i Ruiz Esmeralda Ferrete i Zambrana Neus Franco i Molina Alba Franco Molina Empar Gallego i Sapiña Adela Garcés i Marí Geneva Dasí i García Sara Gay i Lledó Alicia Gimeno i Tur Catherine Gimeno i Tur Estefanía González i Frasquet Elisabeth González i Silva Andrea Grau i Morant Verónica Guaita i Cañabate Carolina Hernàndez i Escrivà Dolores Hernández i Pajuelo Miriam Herrada i Tur Noelia Ibor i Morat Luisa Iniesta i Martínez Dafne Jaijo i Vargas Shirley Jaijo i Vargas Sara Jover i Moltó Mª Ángeles López i Álvarez Rosa Llopis i Alfonso

Inés Llopis i Crespo Ana Llopis i Escrivà Celia Malonda i Lapiedra Eva Marí i Jardon Erika Marí i López Débora Lucía Marí i Romero Verónica Martínez i Bataller Paqui Martínez i Galdón Sandra Martínez i Subiela Neus Mateu i Colom Tatiana Megía i Navarro Sheila Melero i Galán Silvia Mengual i Ivars Carmen Mestre i Grau Mª Angustias Mestre i Grau Maite Molina i Canet Pilar Molina i Martínez Reyes Molina i Martínez Ángeles Molina i Sancalixto Lucía Moltó i Vallet Ana Isabel Morant i Monseny Inmaculada Morell i Arlandis Jéssica Murillo i Pulido Maite Nácher i Marí Almudena Navarro i Anacleto Alba Navarro i Sapiña Esther Navarro i Sapiña Cecilia Nicola i Llopis Rosa Nicola i Llopis Claudia Nicola i Marcos Janire Nicolás i Calatayud Estela Ortí i Sapiña Karen Osa i Cruañes Patricia Osa i Doménech Marina Inés Otero i Sapiña Sandra Palacios i Neva Carmen Palomares i Gay

l falla rauvsatí 47 g de sant a

Gemma Part i Borja Marina Peiró i Comba Jéssica Pérez i Muñoz Patricia Pérez i Porca Patricia Porca i Costa Esther Repiso i Martínez Lina Reverte i López Mercedes Ribera i García Anna Ribes i Delgado Laura Ripoll i Piris Jéssica Romero i Martí Yolanda Ruano i Muñoz Carla Rubio i Morant Claudia Sáez i Piqueras Alba Sancalixto i Melero Griselda Sancalixto i Vallés Ángeles Sancalixto i Calafat Lucrecia Sànchez i Tur Nuria Sapiña i Aragó Inmaculada Sapiña i Cabanes Jénniffer Sapiña i Pastor Lola Segura i Sieres Mar Selfa i Beltrán Mª Elisa Signes i Àngel Minerva Soldevila i Melià Nerea Tarrazona i Reverte Mireia Todosantos i Tur Cristina Tortajada i Ferragud Nerea Valero i García Estefanía Vallet i Agut Judith Vallet i Agut Celia Valls i Juan Paula Valls i Selfa Alba Vercher i Sapiña Raquel Vicente i Morant Natalia Vidal i Grau Patricia Viñoles i Sabater


XIQUETES Fallera Major Infantil 2018 Andrea Lozar i Calatayud Leyre Adán i Tur Laia Adán i Tur Paula Agut i Grau Alma Alarcón i Cortés María Aparisi i Montagud Lucía Araújo i Piqueras Àngels Beltrán i Miralles Judith Benedito i Cruañes Martina Cardona i Mestre Olivia Chambó i Molina Júlia Climent i Ferrer Paula Colubi i Morant Valeria Comes i Tur Mireia Cruañes i Tormos Gara Deniz i Martínez Henar Domínguez i Alberola Daniela Estruch i López Ainara Fernández Guevara Núria Fernández Neva Aina Ferrer i Ángel

Neus Gimeno i Llopis Emma Grau i Jover Aitana Hernández i Belmonte Alicia Hernández i Escrivà Candela Iznardo i Sapiña María Lli i Adam Claudia Lozar i Calatayud Noa Lucas i Ripoll Mía Lucas i Ripoll Andrea Magraner i Narbona Ainara Marí i López Valeria Marí i Murillo Laura Marí i Soldevila Nahia Martínez i Del Campo Andrea Martínez i Peris Paula Martínez i Ruano María Martínez i Ruano Adele Miralles i Sales Lucía Moltó i Ferrete Andrea Moltó i Tur Mar Montagud i Ariño María Montagud i Narbona Laia Montagud i Salcedo Nekane Mora i Mejía Aylen Morales i Cano

Júlia Morant i Miravalls Yasmina Morant i Molina Paula Naya i Marí Valentina Nicola i Font Naroa Nicolás i Merlo Ruth Olivert i Ángel Berta Osa i Miralles Berta Pastor i Morell Sara Piris i Redondo Júlia Puig i Giménez Ashley Renart i Vargas Blanca Renart i Vargas Amaya Ribeiro i Blanes Laia Rico i Martínez Claudia Roca i Piris Julia Roca i Piris Aina Sala i Gallego Olaya Sánchez i Baldobí Isabela Sanchis i Sotoca Marta Sapiña i Avellaneda Marina Tamarit i Molina Paola Tamarit i Molina Carmen Tebar i Bou Yasmina Torres i Buenrostro Ainhoa Vallet i Palero Mireia Vidal i Grau

ABONADES 2019 30 aniversari gràcies!

Estefanía Agud María Alonso Conchín Arlandis Maribel Blanes Carmen Bleda Encarna Calatayud Rosita Calatayud

Maruja Calatayud Silvia Cañizares Encarna Cardona Susi Castelló Vicenta Costa Teresa Doménech Leonor Escamilla


XIQUETS President Infantil 2018 Gonzalo de Vega i Beltrán Carlos Alarcón i Cortés Pablo Andreu i Peiró Ferran Arlandis i Espí Erik Benítez i Mateu Ferran Bertomeu i Ripoll Pau Bertomeu i Ripoll Abel Cantos i Aspa Rubén Cantos i Tamarit Mateo Cardona i Mestre Enzo Carobene i Cano Guillem Carretero i Micó Marc Cerveró i Gil Hugo Cerveró i Gil Idriss Chulio i Issah Naím Chulio i Issah David Codina i Bonet Iván Collado i Palero Ricardo Colubi i Morant Aaron Comes i Tur Álvaro Cruañes i Tormos Rodrigo De Vega i Beltrán

Rosa Mª Figueres Maruja Figueres Fina Franco Pilar Gámez Mª Amparo García Eva Gascón Mª Carmen Gay Nicole Gay Carmen Gimeno Inmaculada Gómez

Pol Escrivà i Osa Adrián Estruch i Zambrana Eric Ferrer i Bisquert Alejandro Ferrete i Molina Leo Flores i Blasco Roberto Folgado i González Erik Gimeno i Llopis Adrià Grau i Gallego Lucas Guevara i Cerveró Álvaro Guevara i Cerveró Javier Guillem i Del Campo Marc Gutiérrez i García Antonio Hernández i Santiago Lucas Hidalgo i Campos Alonso Hidalgo i Campos Manuel Iznardo i Sapiña José Llopis i Morant Quique Llopis i Morant Carlos Miguel López i Peris Daniel Magraner i Narbona Eric Marí i Murillo Pau Martínez i Peris Kilian Merlo i Grau Lisandro Miralles i Sales Erick Molina i Sanabria Kike Mollá i Sancasto Héctor Montagud i Ariño

Pepita Grau Conchín Hernández Dolores Hernández Julia Herrero Pili Llàcer Pili Martínez Fabiola Melero Mila Meliá Maruja Mengual Mercedes Miguel

Pili Molina Zila Molina Rosa Montoro Camelia Monseny Beatriz Morant Mayte Morant Pili Morant Ascensión Muñoz Rosa Muñoz Elena Neva

Alex Morales i García Marc Morant i Miravalls Marc Naya i Marí Mario Nicolás i Gómez Nacho Osa i Miralles Robert Pastor i Morell Héctor Porca i Molina Sergi Puig i Giménez Neizan Recatalà i García Izan Rico i Martínez Didac Ripoll i Nicolás Kevin Rodríguez i Gómez Guillem Rosell i Escrivà Anthony Rubio i Sánchez Joan Tamarit i Piris Joel Tamarit i Piris Javier Tormos i Morant Óscar Tortajada i Olivert Sergio Triguero i Escamilla Asier Tur i Gómez Quique Tur i Gómez José Valera i Climent Javi Valera i Climent Pablo Valiente i Sánchez Ferran Vallet i Fuertes

Angelita Oliver Gemma Oliver Vicenta Palero Teresa Palomares Gemma Piqueras Dolores Ruiz Rosario Rodríguez Mª Carmen Sáez Amparo Sancalixto Rosa Sánchez

Encarna Santandreu Rosario Soldevila Lourdes Triguero Verónica Triguero Lola Tur Juana Tur Elvira Valldecabres Orofila Vallés Belén Vargas Mari Zambrana


P

rograma de festes 2019

Divendres 01-03-2019 20.00h Gala de la Cultura JLF. Entrega de Premis del concurs de Teatre, Llibrets i Promoció i Ús del Valencià al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura. 22.00h Sopar i Festa Alemanya per als fallers. 23.30h Jocs per als majors

Dissabte 02-03-2019 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. Premi millor disfressa individual i grup infantil. 19.00h Repartiment de borses amb confeti i caramels per als xiquets. 19.30h Tren Faller pel barri. Premi millor disfressa individual i grup més original. 22.00h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 23.30h Festa de disfresses. 00.00h Ball de disfresses als Jardins del Mercat.

Diumenge 03-03-2019 15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 18.00h Premis i Exposició dels Ninots Indultats al Museu Faller. 21.30h Sopar d’aixelleta per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

50

Dilluns 04-03-2019

14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 22.00h Sopar d’aixelleta per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

Dimarts 05-03-2019 14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 22.00h Concurs de Truites per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

Dimecres 06-03-2019 14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 22.00h Sopar d’aixelleta i concurs de Postres per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

Dijous 07-03-2019 14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 22.00h Concurs de Pizzes per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

2019Cullera


Divendres 08-03-2019 14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 20.30h Xaranga Rockera per als fallers. 21.30h Rutapa fallera a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 23.00h Festa Rockera.

Dissabte 09-03-2019 9.00h Despertà Infantil pel barri. Cada xiquet ha d’anar amb un adult. 10.00h Esmorzar infantil. 15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30h Jocs per als xiquets fallers. 21.00h Concurs nocturn de Paelles al carrer. 23.15h Lliurament Premis de les Paelles. 23.30h Festa amb disc-mòbil Dj Sabi Max.

Diumenge 10-03-2019 13.30h Globotà Infantil per JLF. 15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30h Jocs per als xiquets fallers. 22.00h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 23.00h Jocs populars per als majors.

Dilluns 11-03-2019 14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30h Jocs per als xiquets fallers. 22.00h Sopar a càrrec de la falla per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

18.30h Jocs per als xiquets fallers. 22.00h Sopar a càrrec de la falla per als fallers. 23.00h Jocs populars per als majors.

Dimecres 13-03-2019 15.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30h Jocs i inflables per als xiquets fallers. 22.00h Sopar a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 23.00h Nit de karaoke.

Dijous 14-03-2019 15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30h Xaranga Rockera per als xiquets. 20.30h Xaranga Cowboy per als fallers. 22.00h Sopar a càrrec del nostre grup d’Abonades. 23.30h Festa Cowboy.

Divendres 15-03-2019 Els nostres monuments ixen al carrer. 15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la falla. 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla. 18.30h Jocs per als xiquets fallers. 19.00h Dansades per totes les falles. 21.00h Concurs nocturn d’Arròs al Forn. (Les cassoles s’entregaran de 21h a 21.30h i només les persones que participen en el concurs tindran taula reservada). 23.00h Premis d’arròs al forn, truites, pizzes i postres. 23.30h Nit d’Espectacle Sorpresa.

Dimarts 12-03-2019 14.00h Dinar per als fallers. (Cal apuntar-se). 18.00h Berenar infantil a càrrec de la falla.

l falla rauvsatí 51 g de sant a


Dissabte 16-03-2019 “La Plantà” Durant tot el dia Plantà dels nostres monuments. 15.00h Dinar per als fallers a càrrec de la nostra Fallera Major. 18.00h Berenar infantil a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil. 18.30h Traca de caramels per a tots els xiquets fallers. 19.00h Cercavila infantil per anar a recollir el ninot indultat infantil. 21.00h Nit d’Albades començant per la nostra falla. 22.00h Sopar per als fallers a càrrec del nostre Grup d’Abonades. 00.00h Xocolatada a càrrec del nostre Grup d’Abonades.

Diumenge 17-03-2019 “Els Premis” 8.00h Visita dels jurats als monuments fallers. 8.00h Despertà fallera pel barri. 9.30h Esmorzar faller a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil. 11.30h Cercavila i visita als diferents monuments. 14.00h Gran Traca Fallera al carrer València. 15.00h Dinar faller a la Sala Santy. 19.00h Cercavila pel barri fins als Jardins del Mercat. 20.00h Lliurament de Premis als monuments fallers. 22.00h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 23.30h Festa amb disc-mòbil.

22.30h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 23.30h Festa amb disc-mòbil Dj Sabi Max.

Dimarts 19-03-2019 “Sant Josep / La Cremà” 8.00h Despertà fallera pel barri. 9.30h Esmorzar faller a càrrec de la Fallera Major. 11.30h Solemne Missa en honor a Sant Josep a la Sang de Crist. 12.00h Visita a la Residencia de la 3a Edat i Cremà d’una Falla. 13.00h Cercavila fallera pel barri. 14.00h Gran Mascletà Aèria i Terrestre al carrer València. 15.00h Dinar faller a la sala Santy. 18.00h Berenar Infantil a càrrec de la falla. 18.30h Inflables al carrer València. 19.00h “Passacarrer Loco” pel poble. 21.00h Cremà del nostre monument infantil. 22.00h Sopar per als fallers a càrrec de la falla. 00.00h Cremà del nostre monument gran.

Dimecres 20-03-2019 10.00h Esmorzar faller a la carpa. 11.00h Desmuntatge de la carpa.

Dilluns 18-03-2019 “L’Ofrena” 8.00h Despertà fallera pel barri. 9.30h Esmorzar faller a càrrec de la Fallera Major Infantil i President Infantil. 11.30h Cercavila i visita als diferents monuments. 14.00h Gran Traca Fallera al carrer València. 14.30h Dinar faller a la Sala Santy. 19.00h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell.

52

* Les diferents activitats reflectides al programa poden sofrir canvis. Amb preavís, es penjaran a la taula d’anuncis del casal.

2019Cullera


HI ha qui reclama igualtat i esta falla li fa costat* Una història contaré que pot ser o no real, d’una falla d’ací al cantó que pot ser o no normal. Eixa falla en qüestió era una gran comissió, omplia de festa el barri per cadascun dels cantons. De l’estoreta velleta a poc a poc la comissió canvià les borumballes per grans figures de cartró. I ací és on comença la història que vull contar d’un faller d’aquesta falla que se sentia marginat. Pagava les quotes com el primer, i treballava i feia feina a muntons, venia més loteria que el botiguer i anava a totes les reunions. *

I com pot ser això en una societat on tot és igualtat, que et passa, bon xiquet, que et sents desgraciat? Vols burlar-te de mi? O preguntes de veritat? De boqueta es diu molt i tots es peguen al pit… però hi ha poc de realitat. Sempre parlem d’igualtat entre els homes i dones. Tots i totes lluitarem perquè siga realitat. Però ara ve allò de… existeix en realitat…? Tens tota la raó xiquet, i per això diem ben clar: volem conquerir eixe ideal. Una gran i forta igualtat real.

Aquest poema participa al premi Cullerot organitzat per la JLF.

l falla rauvsatí 53 g de sant a

I així, tant se val… es val tant… Sóc faller d’anys enrere i sempre ho recorde clar, que les dones de la falla han sigut les primeres a reclamar la igualtat. Els càrrecs de més rellevància sempre elles han volgut portar, i si he de dir la veritat ho fan millor que els homes, eixa és la crua i pura realitat. Però eixa no és la qüestió que ens porta hui a versar, perquè si d’igualtat parlem en el nostre món faller el tema no està gens clar.


La falla ha canviat molt, jo encara recorde hui, que acudien a les reunions sols els del sexe masculí. Al si de la comissió i encara que passe el temps sempre ocorre el mateix… a l’hora de configurar els càrrecs importants apareix un home bo i a la dona li tanca el pas. Però els temps ja han canviat i una dona pot ser hui presidenta i fer-se càrrec de la falla sencera, però encara hi ha discriminació que ens torna a la dura realitat… No existeix la Igualtat, si és un cas aïllat. Hui es plantegen altres novetats: un home Fallera Major, quan? Pot ser un desig capritxós però recorden els senyors que ahir estava mal mirat a unes dones manant i hui, ja és una realitat!

I ara em pregunte jo: sempre ha sigut així en altres ocasions, o són coses canviades? Abans, l’home establí, amb patriarcal decisió, les falleres, la banda debades, i els fallers, pagar-se el faixí. Era un acte de discriminació o compensar d’una forma ladina per no tindre-la en la directiva? Les falles actuen com una reacció, no és per caritat sinó plena igualtat. Tant se val, es val tant… Vulguem o no vulguem, tots ho tenim ben clar, que l’home i la dona sempre seran iguals. Encara queda molt, molt per caminar per a poder dir ben fort que existix igualtat real.

Sempre avant i sense fre, avant hem d’anar sempre perquè anant arribarem, i qui no va avant desespera… És un fet que defensem i qui no vulga pols que no vaja a l’era. Però… recontracollons Es val tant… tant es val… ara l’home també reclama: vull ser la Fallera Major i representar a la falla. No creguen vostés que boig m’he tornat, sols estic versant i com el tema ho portava volia parlar d’igualtat. Una dona i un home tant es val… es val tant… els dos som iguals.

XAVI CALABUIG SIGNES I BEGOÑA CAMARENA REVERTE

54

2019Cullera


“Tu i la falla, la falla, la falla! Sempre mirant per la falla. Però que et donen en la falla? Que és el que té la falla? Si total cremeu un monument i poc més, jo no ho entenc tanta falla, falla i falla!”.

UNA FALLERA Débora Marí Romero

Si de falles hem de parlar en terminis generals, efectivament són una festa que va des del 15 al 19 de març amb una tradició arrelada en la ciutat de València i en les diferents poblacions de la Província, que “oficialment” comencen l’últim diumenge de febrer amb l’acte de la “Crida”, on cada comissió fallera planta el seu monument, es passegen pels carrers, fent la tradicional ofrena de flors a la Verge i finalitzant amb la cremà d’aquest monument. Les comissions falleres per la seua part són una agrupació de persones que promocionen la falla a la qual pertanyen en un determinat barri, en el que els seus membres es denominen fallers i falleres. No obstant, amb aquesta breu descripció cap persona que no pertany al món faller pot arribar a entendre el real significat que les falles poden tindre per a una fallera. En primer lloc, he de dir que la festivitat fallera no compren només els dies del 15 al 19 de març i menys encara que comencen l’últim diumenge de febrer, precisament per a mi quan arriben eixes dates pense “Açò ja s’acaba…! Estem entrant a la recta final.. i en res tornem a començar un any més, fent avaluació de l’any anterior!”. I comença un nou exercici a principis d’abril, on les diverses comissions falleres, cada una d’elles, internament, compta amb les seues pròpies tradicions, costums i organització. El denominador comú de totes les comissions falleres és l’existència d’una directiva, encarregada de l’organització de la falla i presidida pel seu President. Hui en dia la directiva està integrada tant per homes com dones, però així no ha sigut sempre perquè abans la directiva era formada només per homes. El mateix ha canviat en relació a la figura del president, que per regla general aquest càrrec sempre ha segut ostentat

l falla rauvsatí 55 g de sant a


per homes, però en l’actualitat en el càrrec de la presidència de les diverses comissions falleres, trobem la figura de la dona. Així com és el President/a qui anomena a la seua directiva. Cada comissió té les seues pròpies normes d’elecció del President/a, hi ha comissions que tenen com a pauta general que aquest càrrec tinga una duració determinada, casos que no tenen termini, ocupant el càrrec per pròpia voluntat o bé per elecció. Tampoc podem dir que l’elecció dels representants, Fallera major, Fallera major infantil i President infantil es realitze d’igual manera en totes les comissions, cada una té les seues pròpies normes i condicions, com antiguitat, edat, o qualsevol altra circumstància. Per altra banda, la figura de l’artista és de les més importants perquè d’ell dependrà l’elaboració del monument faller dins dels pressupostos que cada comissió aprova, monument que lluirà al carrer al mes de Març i que segons el pressupost romandrà a una secció o a altra, existint tres en l’actualitat, l’especial, primera i segona. L’activitat fallera comença, i és als casals fallers on es realitzen les reunions, planificacions i propostes per a dur a terme l’exercici faller. No obstant, cada comissió realitza activitats diferents, programa de festes per als seus membres i crea els seus propis grups de treball depenent de les inspiracions i metes proposades. Treball que rebrà o no els seus fruits precisament al final de l’exercici.

plens de gom a gom i els nervis a flor de pell. Parlen dels premis de cultura, d’esports, de monument. Tots ells estan en joc i es comencen a fer les primeres apostes. Premis que darrere duen una tasca molt sacrificada, duen hores i hores de treball, braç a braç, moments que quan tires la mirada enrere, només pots pensar una cosa, siga el premi que siga, jo el premi ja me l’he emportat amb tota la gent de la meua comissió en qui he compartit aquest any. El meu premi són els moments viscuts en tots ells, les rialles, les mirades de complicitat, aquelles que et diuen que tot va anar bé, els abraços sincers, les llargues conversacions dia rere dia, la comprensió en els moments més complicats, la capacitat de resolució dels problemes davant adversitats, les cares d’il·lusió i la força de voluntat pel treball fet amb la unió de tots, sense distincions d’edat, capacitat, sexe o condició. I és que, com hem pogut comprovar, a pesar de les diferències existents, dins del món faller a tots ens uneix un mateix sentiment i és que quan aplega el mes de Març, la pólvora és l’olor que més ens agrada, la pirotècnia el millor soroll que podem escoltar, les melodies de les xarangues la millor sintonia, els nostres trages tradicionals la millor vestimenta, la brusa i la banda en el nostre escut tot un orgull, i la camaraderia i els bons moments el millor record. I si he de definir una comissió fallera, més que una agrupació de persones que promocionen una falla, he de dir que una comissió fallera és una gran família, una família a la qual tu elegeixes pertànyer, i com tota família considere indispensable la unió entre els seus membres, mai oblidant el sentiment que ens uneix.

Així arribem a l’esperat mes de Març. Els carrers s’omplin de color i cada faller es fica la brusa de la seua comissió, verda, blava, roja, taronja... estan

56

2019Cullera


Tan tan iguals… diferents s n o i c a r o b a l · l co s e i r à r lite


Cremà de la falla de la plaça de l’Ajuntament de València, 2014. Arxiu Joan Castelló

Introducció Per favor, cremeu, cremeu, cremeu, cremeu Francisca Ortiz Regidora de Serveis Socials


Cremá de la falla Jesús-San Francesc de Borja, 2014. Foto Joan Castelló

Cremeu vosaltres que teniu el poder, la màgia, la llibertat i el privilegi d’arribar a tota la ciutadania i ho feu de la millor de les maneres: amb sentit de l’humor, amb ironia, amb eixe llenguatge tan nostre que ha passat de generació a generació… i revestiu-ho de colors, de tots els colors de l’arc iris, perfumeu-ho d’olors d’eixos que fan tant de soroll que fan tremolar el sòl… i per què no els nostres sentiments. Cremeu la violència, l’odi, la intolerància, la falta de solidaritat, el racisme, l’homofòbia, la xenofòbia, el masclisme que mata, la falta d’empatia, les guerres, les addiccions eixes que fan l’ésser humà esclau, el tràfic d’éssers humans, l’explo-

tació sexual… Uf!, resumint, totes aquelles conductes que ocasionen tant de dolor i ens fan patir. No és difícil, només hem de mirar-nos com els éssers humans que som. És tan grat poder ajudar, estendre la mà al que ho necessita. Parlem, conversem al voltant d’una taula, passejant, veient com es fa de dia, en un casal… qualsevol lloc és bo, perquè si som capaços d’escoltar, de reflexionar, arribarem a respectar-nos, hi haurà pau. Cremeu-ho amb l’ànima pura de qui vol viure i morir en pau. Cremeu-ho per una societat lliure, feliç i en pau, quina millor herèn-

l falla rauvsatí 59 g de sant a

cia podem deixar als nostres descendents? Com deien en una pel·lícula, “ací estem de pas”, “açò no ens pertany”… Si entenem això tan senzill, haurem fet un gran pas. I després podrem riure’ns perquè res roín pot passar. En definitiva, pel que estem lluitant és per la igualtat d’hòmens i dones, i per un món sense violència. Falleres i fallers que al març “preneu” Cullera, avant: cremeu tot el que genera sofriment i dolor. Visquen les Falles!


Tan diferents iguals… tan

. 1 TOL Í CAP PERSPECTIVA SOCIAL


Escena de la falla Futur a la vista, de Manuel Algarra (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2013). Foto Joan Castelló.

La igualtat en la salut Ana Barceló Chico Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública

Sempre és un plaer parlar d’igualtat, però ho és encara més quan un col·lectiu, com la Falla Raval de Sant Agustí, em convida a dirigir unes paraules a tots els fallers i falleres sobre este tema. I el primer que vull manifestar és el meu agraïment: proposar la igualtat com a eix de la falla suposa creure que tant la festa com el monument poden ajudar a conscienciar, sensibilitzar i caminar cap a una societat millor. Perquè la igualtat es construeix en tots els aspectes de la vida, i per tant també en la sanitat. Davant la malaltia, la vellesa o la debilitat, totes les persones ens enfrontem amb les mateixes pors i amb la mateixa angoixa. Però també és just que tots per igual tinguem els mateixos recursos i les mateixes oportunitats. Tinc la gran responsabilitat de ser la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública. I tinc el gran repte de posar a la Generalitat Valenciana a l’altura de les necessitats i de les esperances de tots els valencians i valencianes. Tots sabem que la salut és potser el més important del que disposem, i per això accedir amb plena garantia a l’atenció mèdica, als tractaments o als medicaments és un dret humà bàsic.

62

2019Cullera


Pense que el nostre sistema de salut públic ha sigut una de les millors conquestes en favor de la igualtat. A diferència de països inclús més poderosos econòmicament que el nostre, a Espanya i a la Comunitat Valenciana l’atenció mèdica no és un privilegi d’uns quants, sinó que és un dret per a totes les persones. Un dret conquistat amb molt d’esforç per les generacions precedents que nosaltres tenim l’obligació de protegir i d’ampliar. Inclús la societat valenciana ha volgut reconèixer el dret a la salut per a les persones que arriben en condicions precàries als nostres pobles, que han decidit viure i conviure amb nosaltres. Perquè és un dret universal i per tant la sanitat ha de ser universal. No podem negar-li a ninguna persona que la visite un metge o que siga atesa als nostres centres de salut. En juliol, la Comunitat Valenciana va obrir el port de València al vaixell Aquàrius, carregat amb 630 persones rescatades al Mediterrani. El gest dels valencians va ser, no només l’acollida dels refugiats, sinó llançar un missatge potent a Europa: enfront dels discursos racistes, la solidaritat és innegociable. I crec sincerament que aquest és el millor patrimoni que tenim els valencians: la solidaritat, l’acollida, el respecte per la vida de les persones i la lluita pels drets de tots. Només hi ha dos camins possibles: treballar per la inclusió o treballar per l’exclusió. A la falla,

a les associacions, als col·lectius, als partits polítics, a les escoles o a qualsevol tipus d’organització també es pot treballar per la igualtat, com demostreu a la Falla Raval de Sant Agustí. La inclusió del diferent, de les persones amb diversitat funcional, de les persones grans, de les que no troben treball, dels joves que només troben treballs precaris, que han de marxar a l’estranger, de les dones que pateixen desigualtats en l’àmbit laboral i aquelles dones que han sigut víctimes de violència de gènere. El gran repte de la nostra societat és fer un món on tinga’m lloc totes les persones i tinga’m també oportunitats per a millorar en la vida. El nostre horitzó col·lectiu hauria de ser precisament eixe: la igualtat entre totes les persones. Una igualtat radical, integral i profundament humana.

Hospital, de José Manuel Gramage (Exposició-Misser Mascó, 2012). Foto Joan Castelló.

l falla rauvsatí 63 g de sant a


Dones i homes, cap diferència Maria Such Palomares Directora de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere

L’única diferència original que existeix entre dones i homes, és la física, la resta de diferències que puguen haver som nosaltres mateix qui les creem o contribuïm a perpetuar-les, i casualment, o no tan casual, aquestes diferències sempre han anat en perjuí de les dones, per açò calen polítiques actives que reequilibren la balança i ajuden a corregir-les. Ara bé, cal insistir que la diferència, en cap cas significa inferioritat, ni tan sols en l’aspecte biologista, si no sols cal recordar que en els últims Jocs Olímpics de Rio 2016, les dones obtingueren nou de les disset medalles olímpiques. És a dir, millor resultats que en els esports masculins. La igualtat no sorgix de manera natural o espontània, sinó que és un principi, al mateix temps que un dret, que cal treballar i afiançar. Si no, preguntem-nos: per què si diem que tant homes com dones som iguals, se’ns tracta diferent a les dones, pel simple fet de ser-ho? Sols mencionaré algunes dades per a reflectir aquesta realitat. Posant-nos en el cas més extrem, seguix existint la pitjor de les desigualtats, la violència de gènere per la qual són assassinades aproximadament 60-70 dones a l’any. Però també existeixen altres discriminacions,

64

2019Cullera


Maria Such. Directora de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere. Foto Maria Such.

l falla rauvsatí 65 g de sant a


Gloria Martínez Amigó va ser Fallera major de València el 2008 i es presidenta de Blanqueries (2017). Arxiu Joan Castelló.

els micro-masclismes, que passen desapercebuts en No obstant això, alguna cosa està canviant. I és que el nostre dia a dia, l’escletxa salarial, on les dones, des que hi hagut un canvi al govern a la Generalitat, cobrem en termes generals, un 24% menys que els les polítiques en favor de la igualtat són una prioritat, homes, o els sostres de cristall, on la falta de polítii ja no depenen, com abans, exclusivament de l’Institut ques empresarials de conciliValencià de les Dones, sinó que la seua aplicació té … per què si diem un caràcter transversal en totes les iniciatives que ació i corresponsabilitat, ens dificulten la mateixa promoció que tant homes com es porten a terme des de les diferents conselleries. professional. dones som iguals, Però és que a més a més, aquest ha sigut un any se’ns tracta diferent especial per a les dones, i en definitiva per a la Aquestes són algunes de les dades més representatives, i a les dones, pel sim- cerca d’una igualtat més real, doncs, cal recordar podríem fer referència a mol- ple fet de ser-ho? que el passat 8 de Març de 2018, hi hagué una tes altres, com la falta de refegran mobilització amb motiu de la Vaga Feminisrents femenins al llarg de la història i la cultura, i com ta, on eixírem al carrer tant dones com també homes el sistema en què hem viscut ens ha educat per tal cridant contra les desigualtats existents tant en l’àmque seguim reproduint estereotips o rols de gènere. bit laboral com domèstic.

66

2019Cullera


sorgiment de forces polítiques extremistes que preA tot açò, es va sumar la sortida de la sentència contra la Manada que ens ficava els pèls de punta, en no quatenen que la nostra societat retrocedisca a moments passats que ens recorden la història més negra del lificar el delicte com a violació a pesar que la narració dels fets així ho descrivia. Fruit d’aquell pronuncianostre país. Moments on les dones no només eren privades de tota llibertat, sinó que a ment, tornàrem a manifestar-nos en contra d’una justícia que deixava entreveure que no … és important que més a més, estaven supeditades a tenia cap sensibilitat cap a la víctima. els homes se sumen l’autoritat i voluntat del seu home. Una vegada te n’adones de tot el camí que ens queda per recórrer, és impossible tornar enrere. La igualtat, fora del que molts i moltes creuen, no significa aplicar les mateixes solucions a persones que es troben en situacions diferents, sinó aplicar diferents solucions per a procurar que les diferències siguen el menys acusades possibles entre les persones.

a aturar el masclisme. […] i sobretot no tolerant cap comportament del seu entorn que vaja encaminat a humiliar o menysprear cap dona.

En aquest sentit, és important que fem un esforç per aguditzar la mirada, i saber identificar on resideixen aquelles desigualtats que ens fan ser diferents, i una vegada les identifiquem, serà impossible girar la vista i no actuar. Depén de tots i totes nosaltres que canviem el curs de les coses, encara que siga des dels nostres entorns, com ho és per exemple una falla. També és important que els homes se sumen a aturar el masclisme. Ells poden demostrar a altres homes, que existeixen altres formes de relacionar-se, i ser exemple dels bons tractes amb les seues parelles, i sobretot no tolerant cap comportament del seu entorn que vaja encaminat a humiliar o menysprear cap dona. Ara bé, després de parlar de totes aquestes coses, no podem obviar una cosa que ens ha de preocupar: el

No ens podem permetre retrocedir, ni molt menys tornar a començar. Tenim un camí recorregut, i encara ens queda, com he dit abans, molta igualtat, en benefici de tots i totes, per afiançar.

Per aquest motiu, és imprescindible que no perda’m la perspectiva, sinó que comencem a adquirir la del gènere. Les campanyes de sensibilització i conscienciació que es porten a terme són importantíssimes per a formar-nos en millors valors per a la convivència, però si realment volem que hi haja un canvi notable, és imprescindible la participació activa de totes i sobretot de tots. En aquest sentit, les iniciatives i el treball que esteu portant endavant les falles en matèria d’igualtat i prevenció de la violència de gènere és imprescindible, ja que aconseguiu que tota una comissió entenga el significat d’aquestes paraules, i sobretot la importància que tenen per a la nostra societat. Vos anime a continuar en aquest sentit, i perquè les falles siguen considerades espais on les persones aprenguen, s’empoderen i coneguen coses que desconeixien. Vos anime perquè les falles siguen uns espais

l falla rauvsatí 67 g de sant a


lliures de tota violència. I que el respecte, la tolerància i la llibertat siguen la base de qualsevol relació sentimental, d’amistat o de companyia. No som iguals, però no oblidem, que tampoc som diferents. Així som les persones, i així són també les falles.

Els estereotips encara perduren a les falles. Arxiu Joan Castelló.

68

2019Cullera


El cor de la ciutat arriba a les Falles Francisca Ortiz Regidora de Serveis Socials

Falla Plaça d’Espanya, 1992. Arxiu Junta Local Fallera de Cullera.

Falles! Ens preparem per a engalanar-nos, per a rebre estes festes de llum, color, sabor, música, soroll, art i eixa crítica que tant ens caracteritza. Però… poden tots els ciutadans i ciutadanes disfrutar d’estes festes? Si fem la vista enrrere, ser fallera o faller i, sobretot, Fallera Major, no estava a l’abast de totes i tots, i a molts casals només podien accedir els membres de la falla i els seus convidats. Afortunadament, això ha canviat perquè la societat canvia i evoluciona cap a un món millor, més just i per tant més feliç. És la nostra lluita per la igualtat, no és fàcil, però avancem, avancem…

l falla rauvsatí 69 g de sant a


Com a regidora de Serveis Socials, Igualtat, Unitat de Prevenció de Conductes Addictives, Residència Municipal… sé que ens queda un llarg camí però també puc dir amb orgull i el cap molt alt que hem fet la major inversió de la història en polítiques socials.

He volgut destacar els programes en els quals es treballa amb menors, que són el nostre futur, amb les seues famílies. La igualtat, el valor de l’amistat, la no-violència, el respecte, la no-discriminació, el menjar sa, l’esport sa, la reflexió… poden aconseguir el que es proposen i un llarg etcètera. Segur que gauQue este projecte en el qual em vaig embarcar, i en el diran aquestes festes i ho faran sense complexos i, el qual les persones eren el primer, s’està complint. que és més important, seran … hem fet la major ben rebuts. Diguérem que cap xiqueta o xiquet de Cullera inversió de la hispassaria fam, que no els faltaria un menjar calent En el Programa “Intergenetòria en polítiques racional” els menors i els i complet, i ahí està el menjador social obert no socials. sols en les vacances estivals, sinó també en totes residents aprenen els uns dels les vacances escolars. altres, es fomenta el respecte als més majors i es valoren les seues vivències que Creàrem la Borsa de Treball Social, no sempre entesa, tant els enriqueixen. però amb un resultat altament favorable en inversió i contractació. En la Unitat de Prevenció de Conductes Addictives (UPCCAA) avancem cap a un consum responsable, S’ha invertit i treballat en els programes de Serveis amb campanyes de prevenció durant les festes i espeSocials com no s’ha fet mai: Programa d’Informació i cial atenció en el tema del consum en menors. Cada Assessorament, Programa d’Emergència Social, Ajuda vegada trobem més conscienciació i col·laboració en a Domicili, Programa “Menjar a casa”, Programa “Males falles de Cullera. Ho aconseguirem. jor a casa”, Programes de Cooperació Social, Taller de Ceràmica, Programes de Prevenció i Inserció Social: Agent d’Igualtat, mediadora intercultural, assessora de Serveis Socials, equip de treballadores i treballadors socials, educadores, monitores, psicòlogues, tot - Prevenció de l’absentisme escolar - Servei despertador este equip s’encarrega que els serveis socials arriben - Programa d’atenció a famílies desfavorides en sia tota la ciutadania. tuació de risc - Taller d’inserció sociolaboral per a menors La Residència Municipal, on - Programa de mesures judicials Les Falles ens trans- cada any ens visita la Falla - Atenció psicològica dirigida a tota la població meten alegria i opdel Raval, és un exemple de - Ludoteca municipal lluita per a aconseguir no timisme que tanta només que no es tanque, sinó - Centre de dia social falta ens fan. que seguirem invertint per a - TAPIS

70

2019Cullera


millorar les instal·lacions, augmentar el nombre de places i crear un Centre de Dia. Les Falles ens transmeten alegria i optimisme que tanta falta ens fan. La Falla del Raval m’ha demanat este article que he escrit amb tota la il·lusió i tractant de ser breu, no sé si ho he aconseguit. Sé que esteu ahí, sempre compromesos i amb les portes obertes a tota la ciutadania. Sé que comptem amb vosaltres. Sé que no únicament teniu una gran falla, sinó que també teniu un gran cor. A gaudir! Bones Falles 2019!

Roba negra per les víctimes de la violència masclista. Foto Ajuntament de Cullera.

l falla rauvsatí 71 g de sant a


Encara hui en dia l’edat segueix sent un factor discriminatori, que en alguns casos deixa les persones majors desprotegides davant una societat que les invisibilitza. Des de la Residència Municipal de Persones Majors Dependents de Cullera treballem per garantir el dret de la gent major a rebre una protecció i una atenció integral per a la promoció de la seua autonomia i de l’envelliment actiu.

Els nostres majors tenen drets Enric Diert Esparza Director del centre - Residència Municipal de Persones Majors Dependents de Cullera

Al centre atenem al col·lectiu de les persones majors dependents. Tot i que existeixen unes característiques generals que representen aquest col·lectiu, des del centre sabem que cada persona és única, i és per això que fomentem els trets individuals que defineixen a cadascú. El nostre objectiu és oferir una atenció centrada en la persona, tenint en compte la seua biografia, la seua experiència, les seues necessitats i les seues expectatives. La residència pertany a l’Ajuntament de Cullera, i és gestionada per l’empresa GESMED SL. El centre dóna una atenció integral i continuada de caràcter personal, social i sanitària en funció del nivell de dependència que presenta cada persona. Pel fet de trobar-se en aquesta situació de dependència, les persones requereixen suports per a desenvolupar les activitats essencials de la vida diària, assolir una major autonomia personal i poder exercir plenament els seus drets de ciutadania. Les persones que viuen al centre són majoritàriament majors de 65 anys que han cessat en la seua vida laboral, i persones pensionistes majors de 60 anys, que no tenen les capacitats necessàries per a realitzar per si mateixes les activitats bàsiques de la vida diària. De forma excepcional, també hi ha persones menors

72

2019Cullera


Falla del centre. Arxiu Residència Municipal

La Falla Raval visita cada any la Residencia el dia de Sant Josep.

de Persones Majors Dependents de Cullera.

Arxiu Residència Municipal de Persones Majors Dependents de Cullera.

d’aquesta edat, per la seua situació de dependència funcional, psíquica o social.

local. És el cas de la festivitat de les Falles i la col·laboració amb l’AC Falla Raval de Sant Agustí.

Actualment a la Residència Municipal de Persones Majors Dependents de Cullera viuen 30 persones; que aparentment són iguals, però que en realitat són molt diferents.

Les festes de les Falles prenen una especial importància dins el programa d’activitats del centre. A través del desenvolupament de diferents tipus d’activitats aconseguim que les persones residents visquen la festa de les Falles, alhora que treballem la consecució de determinats objectius:

Com viuen les Falles les persones majors dependents? Com per a qualsevol persona, gaudir del temps lliure i de l’oci és una de les necessitats més gratificants que existeix. Des del centre garantim la cobertura de les necessitats lúdiques i de relació de les persones residents, tant dins del centre com en relació amb la comunitat. Al centre tenim en compte les festivitats i celebracions pròpies i tradicionals, fent partícip d’elles tant les persones residents, com les famílies i el personal. Amb la programació d’activitats socioculturals aconseguim que el centre estiga obert a la comunitat

Realitzar treballs manuals amb motius fallers. Aquestes activitats ajuden a estimular les capacitats sensorials, mentals i motrius mitjançant el suport de les tècniques artístiques. Actuen a dos nivells. En primer lloc, és una manera d’expressió individual i en segon lloc, una manera de comunicació i per tant d’obertura cap al diàleg. Entre aquestes activitats hi ha la creació del monument faller del centre i la decoració de les estances comunes amb treballs manuals d’ambient faller.

l falla rauvsatí 73 g de sant a


Música i festa el dia de la cremà de la Falleta de la Residència. Arxiu Residència Municipal de Persones Majors Dependents de Cullera Les festes de les Falles prenen una especial importància dins el programa d’activitats del centre. Arxiu Residència Municipal de Persones Majors Dependents de Cullera

Des del centre també organitzem diferents actes per celebrar la festa fallera. Amb aquestes activitats es pretén preservar la noció del temps social, a més de potenciar i millorar les relacions socials i augmentar la seua autoestima.

Actes fallers - La proclamació. Cada any es nomena una Fallera Major i un president. Per a l’acte de la seua proclamació ens acompanya la Regidora de Serveis Socials, que imposa la banda i la brusa que els acredita com a Fallera Major i president del centre. - La cremà de la nostra falla: el dia 19 de març de matí els fallers i falleres de la Falla Raval de Sant Agustí visiten el nostre centre amb els seus vestits tradicionals i la banda de música, per a cremar la falla del centre. Els fallers i falleres transmeten la

74

seua alegria i obsequien amb uns detalls les persones residents. En aquest acte també ens acompanyen la corporació municipal. - Realitzem una eixida del centre per visitar els monuments del municipi. En aquesta activitat ens acompanyen familiars i personal del centre. - No poden faltar en aquestes dates els bunyols i el xocolate, que és sense dubte el que més els agrada als/les residents de totes les festes. Per a finalitzar, voldria agrair als fallers i falleres de l’AC de la Falla Raval de Sant Agustí la seua implicació amb el nostre centre, perquè ens ajuden cada any a fer que les persones majors dependents visquen plenament la festa de les falles.

2019Cullera


Ames de casa Actuals Asunción Corella Palero Membre de l’Associació Tyrius

Agraïm a la Falla Raval de Sant Agustí la invitació a participar en el seu llibret per mostrar l’origen i trajectòria d’aquesta associació. En els quaranta-cinc anys d’existència al servei de les dones, aquesta associació com a pionera i única la considerem imprescindible per la seua labor social. Ací les dones troben un espai on poder realitzar-se, i desenvolupen tasques que les permeten omplir el temps lliure. L’any 1973, Mercedes Marí, una cullerenca que vivia llargues temporades a València, va conèixer la labor que Tyrius estava fent a favor de les dones i consumidores. Com a persona activa i d’idees avançades, va pensar que seria bona idea que les dones de Cullera pogueren gaudir d’una associació que oferira integrar-se a l’àmbit cultural i social, aprenent i compartint inquietuds amb les companyes. En l’actualitat la dona té més mecanismes i llibertat per a realitzar-se, però en els primers temps les dones trobaren ací una referència de solidaritat entre elles, que encara es fomenta i augmenta.

l falla rauvsatí 75 g de sant a


satisfacció de veure una obra feta amb les teues mans és molt gratificant, com també ho és passar una vesprada cosint al voltant d’una taula compartint conversacions i fomentant l’amistat. També les disciplines físiques donen molta satisfacció, sentir-se bé exercint ioga, pilates, aeròbic, zumba, taitxí o gimnàstica a l’aire lliure. O l’aula de literatura, on cultivem l’amor a la lectura i l’escriptura creativa; a més, aprenem amb les tertúlies culturals. Membres de l’Associació d’Ames de Casa Cullera. Arxiu Tyrius.

El mèrit que es mantinga durant tants anys, és sense cap dubte de les sòcies, que sempre han participat de les activitats i han recolzat les propostes de les diferents presidentes i juntes directives que s’han format al llarg dels anys, sempre intentant que les ofertes tant lúdiques i culturals com artístiques, foren atraients i interessants, a més d’aconseguir un …en ambient d’amistat.

Però el més important és la il·lusió de progressar i fomentar l’amistat amb companyes amb les quals t’uneixen els mateixos gustos i inquietuds. Així, a banda dels cursos, tots els mesos proposem diferents activitats com excursions, xarrades, cine, teatre, tallers, etc. L’associació és un punt de trobada on sempre eres ben rebuda.

L’associació va ser avançada quan va oferir cursos de ioga, ballet per a xiquets, pintura a l’oli, ceràmica artística o restauració de mobles entre altres, i era l’únic lloc a Cullera on es podien realitzar. Hui en dia les activitats i els cursos han anat evolucionant i adaptant-se a les modes i necessitats actuals.

És molt satisfactori per a la presidenta i la seua junta quan les sòcies ens diuen que l’associació és com una teràpia personal, ja que han fet coses i han tingut vivències que mai hagueren imaginat, suplint soledats, vencent desànims, donant il·lusió i autoestima a moltes dones.

El fet de dedicar unes hores a la setmana per a aprendre a pintar un quadre, d’evolucionar i de sentir la

Però les inquietuds de l’associació sempre han anat més lluny, i ens hem implicat en el teixit social del

els primers temps les dones trobaren ací una referència de solidaritat entre elles

76

2019Cullera


nostre poble. Durant aquests anys hem col·laborat i organitzat esdeveniments, espectacles, mercats, etc. per a recaptar fons a favor d’altres associacions com Cáritas, AFACU o la lluita contra el càncer. Ens ompli de satisfacció la bona relació amb les dues societats musicals i les entitats culturals. Una causa en la qual Tyrius està molt conscienciada és la violència de gènere; com a dones que som, aquest tema ens afecta i ens impliquem en la defensa de la dona. En la nostra seu s’han donat moltes xarrades i conferències de personalitats com jutges, metges, advocats, guàrdia civil, policia municipal i entitats vinculades a la protecció de la dona, en les quals participem activament. Hem d’agrair el suport incondicional de tots els alcaldes i corporacions municipals, així com la bona relació amb les diferents regidories de la Dona que hem tingut, com ara amb la Regidora d’Igualtat actual, i sempre hem col·laborat mútuament. També formem part del Consell d’Igualtat.

Local de les Ames de Casa a Cullera. Arxiu Tyrius.

i entitats culturals en reconeixement al treball realitzat a favor de les dones i de la societat de Cullera.

Participem en les Festes Patronals principalment amb la tradicional exposició en la nostra seu dels treballs realitzats durant el curs, que s’inaugura el dia de la “Baixà de la Verge”, amb l’assistència d’autoritats, sòcies i simpatitzants.

En el 2003 l’Ajuntament de Cullera ens va entregar la Insígnia d’Or de la Ciutat en commemoració del XXX aniversari de l’associació; en el 2013 també ens concediren el Premi “Verge del Castell”, i en el 2017 l’associació es va veure afavorida pel premi més important que atorga l’Ajuntament: el Premi 9 d’Octubre. Ens sentim molt orgulloses i agraïdes de tots i cadascun dels premis atorgats.

La continuïtat d’aquesta associació està assegurada, comptem amb quasi sis-centes sòcies de les quals més de dues-centes estan matriculades als diferents cursets, on hi ha sòcies de totes les edats.

També l’any 2017 l’Associació Cultural K-lidoscopi ens va concedir el seu premi d’honor, que també vàrem rebre amb molta satisfacció per l’afecte i la mútua col·laboració que ens uneix amb ells.

Tota aquesta trajectòria s’ha vist recompensada per diferents premis atorgats per l’Ajuntament de Cullera

Les portes de Tyrius estan obertes a tots els que desitgen formar part d’aquesta gran família. Bones Falles!

l falla rauvsatí 77 g de sant a


Cullera obté quasi 3000€ a la Runcàncer 2018. Arxiu MIA Cullera.

Cura contra la desigualtat Maribel Vallet Presidenta de l’AECC (Cullera lluita contra el càncer) Deia el fantàstic escriptor argentí Jorge Luis Borges: «De quina altra forma es pot amenaçar que no siga de mort? El fet interessant, el fet original, seria que algú amenaçara a altre amb la immortalitat». Certament, l’autor ens recorda aquell aforisme llatí ‘Omni mors aequat’, la mort ho iguala tot, que partix de la creença que l’única plenitud de la igualtat entre els éssers humans s’alcança només amb la mort. Eixe pensament fa fortuna arreu del món. No són pocs els qui, emparant-se en una pretesa diferència fonamentada en qüestions diverses com ara el gènere, la procedència o la raça, bandixen la bandera de la desigualtat per a perpetuar models socials de classe en els quals els rics sempre seran rics, els pobres —en diferent mesura— sempre seran pobres i els sectors marginats sempre se situaran fora del nucli central de la societat. Som diferents, diuen, ningú és igual; cal acceptar l’imperatiu de la naturalesa que a uns els dota d’unes qualitats i a altres els priva d’elles, insistixen. I promouen esta visió no des d’un

78

2019Cullera


La nostra vulnerabilitat davant la malaltia ens iguala des de la vida mateixa. Una altra cosa és que alguns intenten perseguir un sistema pervers en el qual alguns tenen més dret que altres a poder accedir als tractaments que la combaten.

punt de vista enriquidor de la diferència que, sumada, fa una societat més plural i rica, si no des d’una perspectiva excloent en la qual uns pocs des de la talaia tenen la capacitat d’establir les normes, dirimir el que és bo i el dolent i dirigir la resta a voluntat en funció dels seus interessos de cada moment.

L’esperit de l’AECC tants anys després és seguir afavorint que la investigació avance de forma que la fi d’esta xacra estiga Eixe sistema de valors se susMaribel Vallet. Presidenta de l’AECC – Cullera cada vegada més a prop. Però tenta sobre bases tan febles lluita contra el càncer. Foto Maribel Vallet. no oblidem que tan fonamental que un colp de realitat és capaç com això és garantir la univerde fer-les trontollar quan no salitat dels tractaments. d’enderrocar-les per complet. Des de l’Associació Espanyola contra el Càncer – Cullera Lluita contra el Per això considerem els darrers avanços del Govern Càncer hem comprovat al llarg de la nostra trajectòria d’Espanya i de la Generalitat en matèria d’universaque ni la classe social, ni la procedència, ni el gènere, lització de la sanitat a través d’un sistema de gestió ni la ideologia ni tan sols el poder adquisitiu servixen pública i de qualitat són més que necessaris per a de cordó de protecció davant una malaltia que no garantir la igualtat de totes i tots els malalts. entén de convencionalismes socials. A casa nostra s’asseuen a la taula treballadors i acabalats, lletrats i llecs, hòmens i dones, gais i heteres, blancs i negres, creients i no creients, conservadors i progressistes, jóvens i vells, nacionals i immigrants. A ningú el càncer els va demanar qui eren, com eren o d’on eren. A tots la malaltia els va sobtar, els va trencar els seus esquemes, els va fer sentir por, els va fer plorar, els va canviar per sempre. A molts els arrencà la vida, la seua o la dels éssers estimats. De res va servir qualsevol altra consideració.

En el panorama actual on alguns pretenen imposar la desigualtat per imperatiu legal, una mena de contrareforma contra tot el que representen les conquestes socials del darrer segle i aquelles que encara ens queden per abastir i que representen moviments com el feminista i tots aquells altres històricament més vulnerables i discriminats, la creació d’un cordó sanitari al voltant de qualsevol intent futur de tendir cap a un model de sanitat americanitzada, basat en la desigualtat on, com ocorria en l’Espanya d’abans, solament els rics podien pagar-se el metge, ha de ser un objectiu prioritari.

l falla rauvsatí 79 g de sant a


Tan tan iguals… diferents

CAPÍTOL 2.

PERSPECTIVA JURÍDICA-POLÍTICA


Façana del Congrés dels Diputats en La nova Torre de Babel, de Vicent Luna (Plaça del Cabdill, 1977). Arxiu Joan Castelló.


Igualtat i Justícia, una forma de Parlar Rafael Pérez Nieto Magistrat del T.C.

Vull una societat justa, vull una societat d’iguals en la qual totes les persones tinguen semblants possibilitats i semblants deures. Vull se’m tracte com als altres. Sóc igual davant la llei, davant el Govern; no vull que m’obliguen a ser igual que els altres. És just que se’m tracte igual a una altra persona si ella i jo compartim la mateixa situació; i que se’ns distingisca si no és així, però sense grans desequilibris. És just també que tinguen en compte si jo sóc diferent, si jo sóc especial. Els mateixos drets i deures ens ha de donar la Llei a mi i als altres; més drets per a mi, si em fan falta; més deures, si abans he rebut molt. Més deures per a mi si així es pot compensar als desprotegits, als vulnerables L’Ajuntament em tractarà com al meu veí si ell està com jo; el Jutge no pot canviar la seua sentència si el meu cas és igual al d’una altra persona; si la canvia haurà d’explicar-me per què. Podré parlar davant el Jutge tant com el meu contrari; em buscarà el Jutge a algú perquè m’ajude en el meu juí si no puc pagar-lo.

l falla rauvsatí 83 g de sant a


Els Governs procuraran que jo tinga els mateixos drets que altres persones. Ho intentaran seriosament, de debò, i no abandonaran als més dèbils pel camí. Els Governs tractaran de manera semblant a cada família, a cada col·legi, club, comparsa, confessió religiosa, partit polític, empresa, etc. No afavoriran a unes persones en perjudici d’unes altres, no oblidaran als més vulnerables i desfavorits. Ningú ha de ser pitjor tractat si no coneix al seu pare o a la seua mare; si té una pell fosca o groga; si és dona; si ha sigut home i ja no ho és; si és catòlic, mahometà, judaic o no ho és; si no comparteix la ideologia del partit polític o la idea nacional dominants, si no comparteix la bandera o determinats relats i llegendes. Ningú pot ser discriminat, apartat o oblidat per aquests motius o per altres semblants; ningú és millor que ningú. Tinc dret a ser jo mateix, a pensar diferent, a no ser com els altres. Perquè sóc persona, perquè és reflex de la meua humanitat, tinc el mateix dret que altres persones a poder continuar vivint, a no ser atacat en el meu cos i en la meua autoestima; tinc dret a disposar de les meues imatges i al fet que no s’entremeten en el que és meu, en el més íntim, en la meua llar. Tinc el mateix dret que uns altres a triar les meues idees polítiques i les meues creences superiors, a expressar-les si vull, també a fer-ho al costat d’altres persones i als carrers. Tinc dret al fet que el Jutge em senta si estic enfrontat a algú, encara que el meu enemic siga molt poderós, encara que siga el Govern. Tinc tots aquests drets, sí, encara que jo haja vingut d’un altre país llunyà i pobre. Perquè totes les persones tenim dignitat, som dignes de ser tractades com a persones (en això tots som iguals, iguals, iguals).

84

Totes les persones tenim dignitat, tots (xiquets, vells, pobres, estrangers, delinqüents) tenim dret al fet que ens curen, al fet que ens cuiden si emmalaltim, a anar a escola. A no ser oblidats i arraconats si patim minusvalideses mentals o físiques. No és caritat, no pot ser un negoci, són drets de totes les persones. Totes les persones amb diners haurem d’ajudar amb diners al Govern; totes ho farem amb els mateixos diners si tenim més o menys el mateix. L’home i la dona tenen els mateixos drets i obligacions, són iguals quan es tracten, també quan formen una família. Les dones no haurien de ser perjudicades i maltractades per ser-ho; no haurien de patir la por o les violències que no pateixen els homes; no haurien de ser humiliades en la família ni assetjades o malpagades en els seus treballs. Que ningú ho justifique en una tradició estúpida i interessada. La bondat i la intel·ligència es van repartir prou bé entre dones i homes. Ningú ha de ser discriminat, humiliat ni desfavorit per exercir determinada opció sexual que no perjudique altres persones. Ningú és pitjor ni millor per ser o no ser heterosexual, homosexual o asexual. El Govern i els Jutges no han d’afavorir als poderosos perquè són rics, sectaris o servidors dels governants. El Govern i els Jutges no haurien de convertir-se en els guardians de la Granja Orwell on “tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que uns altres”. Els Governs no haurien d’afavorir o tolerar idees i actituds discriminatòries i xenòfobes, no haurien d’excloure o expulsar a qui no compartisca deliris o llegendes patriòtiques. Els Governs haurien de prendre’s de debò que els

2019Cullera


El juí quasi final, de Fernando García Ribas (L’Antiga de Campanar, 2003). Arxiu Bayarri.

servidors públics es trien en condicions d’igualtat i atenent únicament a mèrits i a vàlues. Els Governs, els Ajuntaments haurien de donar els seus diners i encarregar les seues obres o serveis sense afavorir als amics o als parents. No tots som iguals; jo no em quedaria amb els diners dels altres encara que poguera, encara que foren uns diners públics.

No vull ser mediocre; el meu dret a la igualtat no consisteix a ser tractat com si totes les persones fórem mediocres. La Justícia il·lumina els meus matins com el Sol de la Vida. La Justícia em dóna calor, ens dóna una ombra a tots i totes. Som Iguals en això, però la meua ombra és la meua. Sense sol, sense Justícia, només trobaré foscor i barbàrie.

l falla rauvsatí 85 g de sant a


Dir que el món està pitjor que mai tal vegada puga ser una apreciació pessimista i poc reflexionada. Però negar que el desenvolupament i l’evolució de la Humanitat en el passat segle i en el que va del segle xxi és cada vegada més simètric i desigual, seria també una apreciació irreal, falsa.

Diferents però iguals en drets Andrés Perelló Ambaixador Delegat Permanent d’Espanya davant la UNESCO

En els primers anys d’aquest segle hem assistit a una convulsió produïda pel que s’ha anomenat crisi econòmica, quan realment el que ha evidenciat és una fi d’època coincident amb l’avanç de les noves tecnologies aplicades a tots els camps, però sobretot a la comunicació i a les finances, que han canviat les formes de fer en un sentit molt ampli i transversal. El resultat d’això és que el nombre de pobres ha augmentat exponencialment i el de rics ha augmentat considerablement. Les conseqüències d’eixa bretxa social i econòmica s’estan manifestant en un augment de les desigualtats de tot tipus, que al seu torn duen a terme canvis de pensament, migracions, convulsions en la política i en altres facetes de la vida dels éssers humans. Hui tenim sens dubte un món més desigual que està provocant l’aparició de fenòmens polítics que es creien ja erradicats i que tant de dany ocasionaren a la humanitat no fa tant de temps. La xenofòbia, l’odi a l’immigrant, el racisme, en suma, la prevenció, quan no l’atac al diferent, duts a l’imaginari col·lectiu i a la política per moviments populistes de tot signe, són hui una amenaça per als drets humans, la igualtat i inclús per a la pau en el món. Si el naixement de les organitzacions internacionals, com l’ONU i les que se’n deriven, com és el cas de la UNESCO, va estar motivat per les convulsions que provocaren les guerres i que donaren lloc a un món bipolar durant dècades, hui la seua existència i el seu enfortiment estan més que justificats, precisament per a evitar que es repetisquen els esdeveniments com els que les feren nàixer. En aquest segle s’ha evidenciat que cap país pot caminar sol pel món, siga quina siga la seua envergadura. La globalització existent per la natura, com el canvi climàtic, i la que puga haver-se donat per interés, com

86

2019Cullera


Recreació del quadro Guernika de Picasso,

Ninot de la falla infantil Els drets dels

Ninot de la falla infantil Diferents, de

d’Antonio Verdugo (Alqueries de Bellver-

xiquets, mai una quimera, deVíctor

Víctor Valero (Dalt-Sant Tomeu, 2018).

Garbí, 2018). Foto Joan Castelló.

Valero (Ripalda-Benefocència-Sant Ramon,

Foto Joan Castelló.

2015). Foto Joan Castelló.

el comerç o les finances, no estan veient-se acompanyades de la globalització de la política, els drets humans, les llibertats i la justícia social. Urgix dotar-nos d’instruments que garantisquen un desenvolupament global sostenible i una aplicació global dels drets humans. Es tracta de globalitzar la pau davant de la política de conflictes i guerres, i la igualtat enfront de les desigualtats creixents, que generen injustícies i minves considerables en la convivència i la dignitat de les persones. En aquests moments el multilateralisme, el diàleg permanent entre la comunitat internacional i l’acord, són les úniques i millors ferramentes de les quals

disposem per a garantir un desenvolupament simètric dels drets humans, que són universals i no admeten aplicacions atenuades segons en quin país es desenvolupen. Sembla paradoxal que, en ple segle xxi, aquesta Declaració Universal s’haja convertit en un instrument quasi revolucionari i l’únic que els queda a milions d’éssers humans per a reivindicar la seua dignitat com a persones i fins i tot com a pobles. Som un país que sap d’emigració i d’immigració. València ha sigut porta d’entrada i corredor de civilitzacions i cultures al llarg dels segles. La nostra forma de comerciar, de cultivar, de regar els nostres camps, d’utilitzar els números, de compartir la nostra taula, de relacionar-nos i inclús de cuinar, són aportacions a

l falla rauvsatí 87 g de sant a


L’Entorn contra el Masclisme Don José Luis Mendoza Gastearena Magistrat Titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 i de Violència de Gènere de Sueca El passat 28 de desembre es compliren catorze anys de la Llei de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Per a lluitar contra esta violació de drets fonamentals, s’establixen tres mecanismes d’actuació: l’educació, l’erradicació i sanció i, finalment, la protecció assistencial a les víctimes de violència de gènere. El primer d’estos eixos és fonamental per a poder entreveure un futur amb optimisme. En efecte, tal com establix la llei orgànica, resulta essencial garantir la igualtat, el respecte i la tolerància entre xics i xiques, i amb eixos fonaments assentats i reforçats al màxim, podem combatre amb èxit la violència contra les dones. Mai més blaüres al cos d’una dona. Escena de la falla Equilibri, d’Ernesto Cimas Ribera (Jacinto Benavente-Reina Na Germana, 2016). Foto Joan Castelló.

88

2019Cullera


Som conscients que la joventut actual rep una educació molt completa i diversa. No obstant això, s’està produint un fenomen preocupant quan en l’adolescència es normalitzen determinats comportaments que per a res són normals. Així doncs, les estadístiques ressalten com entre els i les adolescents es toleren (en un percentatge certament elevat) comportaments de control, dominació i violència que són clarament delictius. Estem parlant de control del mòbil, de les formes de vestir, de les relacions amb la família o amics, del ciberassetjament, de la difusió per xarxes socials d’imatges íntimes o de l’assetjament continuat. És necessari que la joventut reflexione seriosament per què s’admeten este tipus d’actituds, ja que mentres no es done un no rotund a estes actuacions, difícilment podrem atallar la violència, sobretot en aquells i aquelles que són el futur de la nostra societat i que tenen en les seues mans poder erradicar-la. Per això, resulten indispensables campanyes d’informació clares i contundents per a sensibilitzar a tots i a totes.

que més preocupa i dificulta la decisió de les dones de denunciar és el sentiment de soledat i desprotecció davant de les institucions. En efecte, amplis sectors de la nostra societat seguixen mirant a l’altre costat davant d’esta contundent violació de drets, i fins i tot afirmen que és una cosa minoritària, o que afecta sectors sense formació o recursos, quan el fet cert és que el maltractament a la dona és transversal. No hem d’oblidar que les estadístiques afirmen que una de cada de tres dones patirà maltractaments al llarg de la seua vida. En conseqüència, no podem estar apàtics, hem de reaccionar. La comunitat ha d’assumir un paper actiu en la lluita contra la violència de gènere, ha de conscienciar-se del que està ocorrent i ha d’actuar.

Un segon eix d’actuació és l’erradicació i sanció de la violència. Per a això, resulta fonamental l’actuació de la Policia Local i de la Guàrdia Civil. Així, els i les agents de la Policia Local tenen una informació molt pròxima dels problemes de la seua comunitat i són reLes dades del maltractament a la dona són sagnants. ceptors en moltes ocasions de Segons les dades de la Delegació del Govern, telefonades al 112 o al 016, o des de l’any 2003 han sigut assassinades pels … mentres no es seus marits un total de 973 dones. Les xifres són done un no rotund de qualsevol veí o veïna testimoni d’un episodi de maltracreveladores: el 80% de les dones maltractades a estes actuacions, tament. Tots ells realitzen una no arribaran a denunciar-ho mai; el 70% de les víctimes mortals per violència de gènere residi- difícilment podrem tasca amb enorme professionalitat, dedicació i sensibilització. en en localitats amb població inferior a 100.000 atallar la violència habitants. Resulta igualment essencial la labor de la Guàrdia Civil, tant en les actuacions d’ofici davant de qualseHi ha molts estudis que determinen els factors per tal vol situació de maltractaments, com en el moment que la dona maltractada no denuncie; factors persoprimordial de la recollida de la denúncia, peça fonanals, familiars, econòmics i socials. Malgrat això, el

l falla rauvsatí 89 g de sant a


L’esforç de tots els professionals del Jutjat […] és fonamental perquè les víctimes no es troben aïllades

El masclisme vol tindre sotmesa a la dona social i laboralment. Escena de la falla L’aranya de la moda, de Pablo Ovejero (Misser Rabasa-Poeta Maragall, 2016). Foto Joan Castelló.

90

2019Cullera


mental en l’èxit de l’ulterior procediment judicial. Per tal que eixa feina resulte eficaç, és necessari que els i les professionals que assumixen esta tasca tinguen exclusivitat i formació especialitzada en eixa matèria. Cal destacar la labor dels “protectors” encarregats dels seguiments de les mesures d’allunyament i que impliquen un gran suport a les víctimes. Davant de qualsevol actitud sospitosa, hem de col·laborar i informar. Als centenars de persones anònimes que estos anys han pres esta decisió, el nostre total agraïment. No podem oblidar tampoc la labor fonamental de l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte, en la tasca d’acompanyament a les víctimes en tot el periple judicial. També ha sigut un factor molt positiu que el Col·legi d’Advocats de Sueca haja constituït un torn de lletrats i lletrades d’assistència a les víctimes, en consonància amb l’article 20 de la Llei Integral que permet que, des del moment que decidixen denunciar, tinguen assessorament jurídic i que el professional l’acompanye tant en el procés penal com en el posterior procés de família. En eixe sentit, el RDL 9/18 enfortix el paper dels lletrats de les víctimes. L’esforç de tots els professionals del Jutjat que diàriament desenvolupen un treball de guàrdia permanent, és fonamental perquè les víctimes no es troben aïllades quan inicien el procés judicial, i l’empatia i la sensibilització de totes i tots és essencial per tal que es troben segures en un moment tan transcendental. Com abans s’ha fet referència, hi ha un tercer eix en la lluita contra la violència de gènere: l’assistencial.

Les víctimes han de trobar ajuda i empara en les institucions una vegada que denuncien, i s’han de garantir les pertinents ajudes econòmiques, assistencials, psicològiques, etc. després de prendre una decisió tan important. En eixe sentit la labor que desenvolupen els ajuntaments, que són l’Administració més propera, resulta especialment important. La reforma de la Llei Integral (per la Llei Orgànica 8/15, de protecció a la infància i l’adolescència) resulta essencial per a considerar els fills i les filles menors com a víctimes de la violència, i adoptar les mesures judicials que es consideren pertinents amb vista a la seua protecció. La societat està evolucionant molt ràpidament i això suposa que el legislador té la necessitat de respondre a eixes reivindicacions. En els últims anys s’han vist i es veuran canvis substancials en la lluita contra la violència de gènere. La ratificació del Conveni d’Istanbul permet que s’amplie el concepte de violència de gènere a les agressions a les dones, sense necessitat que existisca o hagen existit lligams d’afectivitat. Els Pactes Estatal i Autonòmic contra la Violència de Gènere, generen enorme esperança amb unes millores significatives per a erradicar la violència, en l’educació, en la justícia, en la seguretat i en la labor assistencial a les víctimes. Hem de ser realistes i cautes, cal confiar que la societat s’implique i es consciencie enfront de la violència de gènere, en el fet que les víctimes no es consideren aïllades i se senten reconfortades, que es garantisca la protecció dels i de les menors, i que es donen els mitjans suficients perquè una justícia de qualitat puga donar respostes eficaces i ràpides.

l falla rauvsatí 91 g de sant a


la nostra pròpia construcció com a persones i com a poble de les diferències aportades per cada una de les civilitzacions i migracions de les quals som part. També molts valencians i valencianes hagueren d’emigrar per a buscar una vida millor o simplement més lliure com a conseqüència de trists esdeveniments bèl·lics que van succeir no fa tant, i allà on anàrem deixàrem també la nostra cultura i els nostres costums. La igualtat des de la diferència és el que ens construeix, no el que ens destrueix. Més aviat el que destrueix els pobles i les civilitzacions és tancar-se en si mateixos, despreciar l’altre per la seua diferència i generar prevenció, quan no odi, per qui no compartix o no es deixa imposar la nostra visió de les coses i del món.

Exposar el problema de les desigualtats com una causa per a la ruptura de la convivència i la injustícia social hauria de ser obligació de tots. Si ho fan les Falles, és molt d’agrair per la seua capacitat d’exposició pública i penetració social, i el seu instrument més útil, el sentit de l’humor. Per això, vull reconéixer des del lloc que ocupe en aquest moment les tasques de creativitat pedagògica que desenvolupa la Falla Raval de Sant Agustí, en tractar des de la creativitat monumental del cartó pedra una crítica que reflecteix les diferències entre les persones, que es donen també entre els pobles, però que han de veure’s des de la comprensió, el respecte, i des d’allò que en el fons ens fa iguals, el fet de ser persones, visquem on visquem, siga el color de la nostra pell el que siga, i els nostres gustos, aficions, inclinacions, idees o religions, les que siguen. Eixa diferència respectada és la base de la igualtat en què se sustenten els drets humans universals, que donen sentit a les nostres vides i ens construeixen com a persones que hem d’evolucionar cada vegada millor, cap a unes majors dosis d’exigència ètica i una convivència en pau, basada en l’educació, la cultura, la ciència i les llibertats.

Per això, qualsevol exercici personal o col·lectiu de creativitat que cride l’atenció sobre el moment de l’abandó de la mirada col·lectiva i internacional que ha propiciat el replegament cap als nacionalismes d’Estat, en conter de propiciar el multilateralisme, i que el situe en l’imaginari col·lectiu, pot ser edificant i un antídot contra l’individualisme pessimista i el pensament excloent que acaba generant Es tracta desigualtat i odi cap a l’”altre”, cap al diferent.

de globalitzar la pau davant de la política de conflictes i guerres

Les Falles, des del seu sentit crític, però també des del més inspirat i lliure sentit de l’humor, que ha sigut reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, tenen sens dubte un paper a complir més enllà del merament lúdic o festiu. Són una bona ocasió per a establir consciència del que convé i no convé a aquest món.

92

Eixe és el camí en el qual ens hem de trobar. La falla demostra que divertint-se, creant, i al mateix temps exhibint cultura popular, és també crear consciència i defendre els nostres interessos sempre, però més quan en etapes de confusió com les que ens toca viure la didàctica dels drets humans és més necessària. Seguim doncs caminant per eixa senda.

2019Cullera


Dignitat, ciutadania i democràcia Vicen Espí Ferrer Politòloga

Si acudim al diccionari buscant el significat de la paraula discapacitat veiem que les capacitats tenen a veure amb qualitats mesurables que són positivament valorades en el pla cultural, en l’ideològic, en el productiu i en el legal. Ser capaç de fer alguna cosa o en alguna cosa apareix com a condició de valoració social. Per molts anys, la nostra societat s’ha vist plena de concepcions equivocades sobre la discapacitat. S’ha homologat majoritàriament discapacitat amb incapacitat, amb malaltia, amb minusvalidesa, amb dependència, amb anormalitat, amb minoria d’edat i fins i tot amb por i amb desgràcia. S’ha entés que la inclusió plena en la societat de les persones amb discapacitat era impossible a causa de les seues limitacions motrius, intel·lectuals, sensorials o psicosocials, quan en realitat multitud d’estudis ens demostren que les dificultats per a la inclusió radiquen en l’entorn físic i especialment en l’entorn cultural, en les actituds i en els prejudicis d’una societat que des de fa segles sols ha sigut dissenyada i pensada per als qui no tenen discapacitat.

l falla rauvsatí 93 g de sant a


El problema, així doncs, no està tant en les limitacions personals, que mirant-ho bé tots en podem patir en algun moment de les nostres vides, sinó més aviat en una societat excloent i exclusiva que menysprea, sobreprotegeix i rebutja la discapacitat per no entrar en uns paràmetres establits culturalment. La inclusió, per tant, no solament ha de ser un horitzó al qual mirar, sinó que hem de veure-la com el que en veritat és, un indicador clar de democràcia i de desenvolupament social i no solament un tema políticament correcte mereixedor d’atenció només per part d’entitats de caritat. I així és que per a continuar creixent com a societat, per a continuar definint la nostra humanitat en el sentit més filosòfic de la paraula, hem de treballar per a no tindre una ciutadania de segona, hem d’eliminar barreres (no solament físiques, que també!), obstacles i estereotips. Eliminar barreres creades en multitud d’ocasions per l’omissió de la responsabilitat política, per incultura i per no considerar l’impacte social que té la desigualtat i l’exclusió contínua a la qual sotmetem a milers de persones al nostre país. Eliminar barreres és doncs una responsabilitat comuna, una obligació moral i social que sembla obrir-se pas tímidament al nostre país amb el nou avantprojecte de llei aprovat per unanimitat en el Congrés dels Diputats el passat 17 d’octubre de 2018. La reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) atorga el dret de vot a 100.000 persones amb discapacitat mental, malaltia mental o deterioració cognitiva que n’estaven fins a aquest moment priva-

94

des per sentència judicial majoritàriament. Amb 142 vots a favor el text ha passat al Senat i previsiblement, si es compleixen els terminis previstos, entrarà en vigor el proper 3 de desembre de 2018, Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat. En paraules del president del Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Luis Cayo Pérez: “En el 40 aniversari de la Constitució la democràcia per fi arribarà a totes les persones”. I és que fins aquest moment al nostre país no es complia, com en molts altres temes, plenament la Constitució, ja que els fets contravenien dos dels seus articles: l’article 14, que dictamina que els espanyols som “iguals davant la llei, sense cap discriminació per raó de naixement, sexe i condició”; i l’article, 23 que detalla que “els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants , lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. L’oportunitat de participar en la vida política de manera activa i passiva constitueix una part fonamental del que significa viure en una societat democràtica i de principis, i del que significa ser ciutadà. El dret de participació política es troba fortament arrelat en la Unió Europea, encara que resulta descoratjador comprovar que només set països, a més d’Espanya que s’unirà en breu, no apliquen restriccions per

Figura de la falla Malentesos, de Tres en ratlla —Pedro M. Cabezos, Jaume Chornet i Leonardo Gómez— (Tarongers-Politècnica, 2017).

2019Cullera

Foto Joan Castelló.


raó de discapacitat en el moment del sufragi. Aquests països són Àustria, Croàcia, Holanda, Itàlia, Letònia, Suècia i Regne Unit. Una vegada aprovat aquest avantprojecte de llei, malgrat la seua importància, no podem pensar que hem aconseguit arribar a la meta respecte dels drets polítics d’aquest col·lectiu. La llei ha de garantir també la seua materialització i, per tant, ha de facilitar la participació política real. Implementar-se en la pràctica amb col·legis electorals i llocs web accessibles. Els integrants de les juntes electorals, apoderats dels partits polítics, persones que formen part de la mesa electoral, han de ser formades per a poder atendre aquest col·lectiu. Caldrà també facilitar recolzament per tal que les persones amb discapacitat que s’arrimen per primera vegada a les urnes siguen capaces de triar el seu vot lliurement i amb total secret. Inclús més, s’haurà de pensar com fer partícip a aquest col·lectiu de la festa de la democràcia d’una manera efectiva i conscient. Mirant-ho bé, és la primera volta que podran votar en la història d’Espanya! Abordar aquests assumptes és essencial si es volen legitimar les institucions públiques i si es pretén aconseguir una societat que siga certament més equitativa i sobretot més integradora, en la qual tots i totes puguem participar plenament. “Encara que la diferència ens fa únics els altres som tots”.

Grup de la falla Per un món millor, de Fernando García Ribas (VisitacióOriola, 2017). Foto Joan Castelló.

96

2019Cullera


Ninot de la falla Hola ona, de Manuel Martínez Reig (Trinitat-Alboraia, 2017). Foto Joan Castelló

Les Falles Joan Ribó Canut Alcalde de València

Les Falles van nàixer com una festa urbana i moderna, com una ferramenta perquè el veïnat poguera participar en la vida pública exposant al carrer les seues inquietuds, les seues preocupacions. I eixa espurna va estendre’s ben prompte des de les places del Cap i Casal en un degoteig continu per les comarques valencianes, una expansió que faria arribar les Falles a Cullera l’any 1928, una etapa de consolidació de la festa fallera, que en aquell moment ja era percebuda per la societat valenciana com una expressió popular de la seua identitat. Amb el pas dels anys, les Falles han anat teixint una xarxa social de primera magnitud que ha donat lloc a una plataforma excepcional per a l’expressió de la creativitat a través d’elements de la nostra cultura festiva que han sabut actualitzar-se amb la incorporació de noves formes, veus i tècniques. Perquè la festa és símptoma de la vitalitat d’una societat que és capaç de mamprendre projectes conjunts, de sumar esforços col·lectius, de jóvens i majors, de dones i hòmens, que, generació rere generació, han transmés sabers, coneixements i valors. El resultat és una festa total, que se celebra de cap a cap del nostre territori, però que també traspassa fronteres fins a arribar a l’últim racó on hi haja un grup de valencians i valencia-

l falla rauvsatí 97 g de sant a


1

nes. Una festa que ens fa sentir-nos poble, amb un component cívic ineludible. Una festa valenciana de dimensions universals, que ara tenim l’orgull de compartir amb el conjunt de la humanitat. I tot això es fa realitat gràcies al treball continu de pirotècnics, músics, artistes fallers i plàstics, escriptors, indumentaristes, artesans… I de manera destacada, dels fallers i les falleres, que treballen de valent cada exercici des dels seus casals per a fer realitat esta festa. L’any 1966 va ser quan es va plantar la primera falla a la vostra demarcació i ja de manera continuada, des del 1973, trobem la Falla Raval-Sant Agustí, amb una història ja dilatada que constituïx una base excel·lent per a afrontar el futur amb força i optimisme, per a fer que la festa fallera continue avançant i millorant dia a dia gràcies al vostre treball; perquè la festa de les Falles ha demostrat que és una ferramenta excel·lent per a vertebrar els nostres carrers i els nostres barris, per a reforçar els lligams de pertinença, per a posar en marxa projectes compartits, per a exercir la solidaritat amb aquells col·lectius o aquelles causes que no ens poden ser alienes. I tot això té un clar reflex en el vostre llibret, una publicació que ha esdevingut ja un referent per al conjunt de les lletres falleres. 2

Per això, vull transmetre la meua felicitació a totes les persones que formen part de la comissió Raval-Sant Agustí pel seu treball incansable durant tot l’any, que ens permet arribar a este esclat de celebració que són les Falles. Vos desitge, especialment a les vostres falleres majors, Núria Gil i Leire Blasco, i als vostres presidents, Juan Gabriel Olivert i Raúl Moltó, que viviu estos dies amb la intensitat i la il·lusió que poseu sempre en el vostre treball. Bones Falles!

1. Ninot de la falla Jutges i jurats, de Ximo Esteve Mares (Doctor Marañón-Mestre Palau, 2016). Foto Joan Castelló. 2. Ninot de la falla Una i no més, de José Ramón Espuig (Santiago Rusinyol-Comte de Lumiares, 2017). Foto Joan Castelló.

98

2019Cullera


40 Aniversari de la Constitució Espanyola Débora Marí Romero

La nostra Constitució Espanyola ha de ser entesa com una útil eina per a la convivència democràtica de tots els espanyols

Després d’un segle d’experiments constituents, de 1812 a 1931, el 6 de desembre de 1978 un 87,78% dels espanyols, van dir sí a un procés històric, van dir sí a la Constitució, van dir sí a una Constitució amb vocació de permanència en el temps per propiciar d’aquesta manera, un marc d’estabilitat entre tots els espanyols sobre la base de l’Estat espanyol com un Estat social i democràtic de Dret on la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític apareixen com a valors superiors del seu ordenament jurídic construint així els fonaments del que avui és Espanya. No obstant això, la promulgació de la nostra Constitució Espanyola no ha de ser considerada com el punt d’arribada a una monarquia parlamentària, a l’establiment de la sobirania del poble espanyol, al reconeixement i garantia d’una sèrie de drets i llibertats, a la instauració d’una separació de poders, a la creació d’institucions de representació política i a una nova proposta de divisió territorial del poder polític que desemboca en l’Estat de les Autonomies. La nostra Constitució Espanyola ha de ser entesa com el punt de partida de tot això, com una útil eina per a la convivència democràtica de tots els espanyols, promovent el seu desenvolupament. És aquest reconeixement i garantia de drets i llibertats al poble espanyol un dels avanços més importants que va introduir el nostre text constitucional, inexistent fins aleshores. Entre els canvis sense dubte un dels majors èxits va ser la introducció de l’article 14 com a pòrtic del Capítol II del títol I, que és la part de la Constitució dedicada a la declaració dels drets i llibertats més rellevants, aquells que mereixen, en sentit ampli, el nom de fonamentals, constituint la base sobre la qual edificar una societat igualitària, amb el següent literal:

l falla rauvsatí 99 g de sant a


“Tots els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Tractant de connectar-lo amb l’article 9.2 del mateix text, el qual imposa als poders públics la tasca de promoure la igualtat real i efectiva.

Comunitat Valenciana, per a la igualtat entre Dones i Homes desenvolupada pel Decret 20/2004, de 13 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea l’Observatori de Gènere de la Comunitat Valenciana i pel Decret 52/2004, de 2 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea el Fòrum de la Comunitat Valenciana contra la Violència de Gènere i persones Dependents en l’Àmbit de la Família.

Precisament l’èxit de la nostra Constitució resideix Com a manifestació de tot això trobem per exemple que la mateixa, sense pràcticament necessitat de rela Llei 16/1983, de 24 d’octubre, de creació de l’orgaforma, s’ha anat adaptat al llarg dels seus 40 anys de nisme autònom Institut de la dona; la Llei 3/1989, de vida als desafiaments que s’han anat presentant al 3 de març, que s’amplia a setze setmanes el permís poble espanyol, i així amb l’ajuda del nostre Tribunal de maternitat i s’estableixen mesures per afavorir la Constitucional i la seua gran igualtat de tracte de la dona en el treball; la Llei 3/1990, de 21 de juny, que modifica l’arinstaurar la igualtat tasca interpretativa s’han afrontat tots els reptes econòmics, ticle 16 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de dins de les grans polítics i socials d’Espanya. Però Propietat Horitzontal, en relació amb l’adopció diferències i singula veritat i com hem pogut obd’acords que tinguen per finalitat facilitar l’accés i la mobilitat dels minusvàlids en l’edifici laritats presents en servar el principi d’igualtat només es refereix a relacions jurídel seu habitatge; la Llei 39/1999, de 5 de la nostra societat, diques concretes, la qual cosa ha novembre, de conciliació de la vida familiar i desemboca en la im- impedit que aquest haja estat laboral de les persones treballadores; la Llei possibilitat d’apro- objecte d’un desenvolupament 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de var una “llei d’igual- normatiu amb caràcter general. Això implica que malgrat el seu modificació del Codi Civil, de la Llei d’Enjuditat” genèrica reconeixement constitucional ciament Civil i de la Normativa Tributària amb i els avanços legislatius en matèria d’igualtat, són aquesta finalitat; o en relació també amb aquest mamolts els indicadors que assenyalen les situacions de teix col·lectiu, la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, desigualtat existents hui en dia perquè instaurar la per a la igualtat efectiva de dones i homes, Reial igualtat dins de les grans diferències i singularitats Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual presents en la nostra societat, desemboca en la ims’aprova el Text Refós de la Llei general de drets de les possibilitat d’aprovar una “llei d’igualtat” genèrica. persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. Per aquest motiu només vam arribar a una conclusió: Tan iguals, tan diferents. En l’àmbit autonòmic podem destacar a la Comunitat Valenciana la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la

100

2019Cullera


Dignitat, ciutadania i democràcia José Luis Valiente i Moro Faller de la Comissió

Quan s’acaben de complir 40 anys de l’aprovació en referèndum pel poble espanyol de la Constitució, em sembla que molts no tenen clar que és, per a què es va fer i per a què serveix la Carta Magna. Crec que encara que el temps no passa en va per a ningú, fins i tot per a ella, encara caldria actualitzar-la en algun paràgraf o apartat, la nostra Constitució i dic nostra perquè encara que per edat jo no l’arribí a votar crec que es deu respectar. Simplement pel que va representar en aquell temps i ha representat fins hui, un acord de i per a tots (veurem quan es torna a donar un fet semblant) cosa que ara per ara i veient com funciona la política, semblaria impensable que pogueren crear alguna cosa semblant els polítics que ens representen en l’actualitat. Seure a parlar, respectar les idees del qual no pensa igual que tu, encara que no les compartisques i arribar a acords de punts en comú o acostaments en altres que permeten la convivència de tots, governar serà o pot ser una altra cosa ben diferent, però en el que és l’essencial deu haver-hi un punt d’equilibri entre totes les persones i sobretot de respecte, crec que la política actual per desgràcia és imposar les idees i criteris de torn a tots els altres sense dialogar (o penses com jo o estàs contra mi) crec que aquesta manera de fer política no

l falla rauvsatí 10 1 g de sant a


Articles de la Constitució, dels germans Ferrer (Regne de ValènciaMestre Serrano, 1980). Arxiu Joan Castelló.

102

2019Cullera


serveix per a res, només per a crear enfrontament a la societat i en el dia a dia de les persones, creure que u està en possessió de la veritat absoluta i que té tota la raó, és senzillament creure per damunt de tots i no respectar els altres, no hi ha una raó ni una veritat, cadascú té les seues raons i la seua veritat que per a ell és tan important com la de l’altre, per la qual cosa la imposició d’una idea i la negació de la idea contrària pot rebre per part de l’altre bàndol o persona que pensa el contrari la mateixa actitud amb la qual cosa no s’arriba a punts en comú o d’enteniment, sinó a una crispació per intentar acabar amb el que pensa diferent d’ú mateix, molt d’ull amb això perquè pot portar a un punt de fanatisme, odi i rancor al qual pensa diferent i comportar perilloses conseqüències. Simplement cal veure a què ens porten aquests enfrontaments, a radicalitzacions en qüestions de religió, nacionalismes, etc. Respectar a totes les persones com vol u que és respecte a ell, independentment de la idea que tinga, és essencial per a la convivència, perquè la Constitució va ser un punt de trobada de i per a tots, TOTS, per aquell temps cadascun va saber renunciar a una mica per guanyar un molt, quan es torna una altra vegada a tirar en cara els uns als altres les coses que van passar fa molts anys, és quan cometen l’error de creure en possessió absoluta de la veritat i la raó per retreure al davant el que va fer i és quan crec que alguns no han entès de què va això de la convivència i el respecte, acusar i taxar el proïsme del qual se li vulga dir simplement per pensar diferent o per ser diferent pot i de fet pot causar moltes vegades, l’efecte bumerang amb la qual cosa l’únic que s’aconsegueix és dos punts enfrontats que no condueixen a res més que a la crispació i l’odi, que són passos previs a treure el pitjor d’u mateix que no és altra cosa que la violència ja siga verbal o física.

Injustícies i bufonades, de Pere Baenas (El Canet, 1992). Arxiu Juan Local Fallera de Cullera.

La Constitució fou les normes de convivència que ens van donar tots per diferents que fórem, per conviure el millor possible entre nosaltres amb el respecte cap a tots i a partir d’ací en aquest punt zero i amb aquests valors, a crear una societat millor. Girar la vista enrere i pensar que hi va haver coses que no es van fer bé o es podrien haver fet d’una altra manera, és com per a la persona que amb l’edat gira la vista enrere i pensa el mateix de la seua vida però que al seu torn ha d’estar contenta, amb el que ha fet i el camí que ha recorregut, sobretot i abans de res respecte, al final tots som diferents però a la mateixa vegada som iguals, som persones.

l falla rauvsatí 10 3 g de sant a


Tan iguals… tan diferents

ÍTOL CAP

PERSPECTIVA Fallera

3.


D’AQUELLS FOCS, ESTES FALLES Lluís Mesa Historiador

Sembla que el temps no passa. Vivim les falles de la mateixa manera, o això pensem. Tal volta s’adonem que cada vegada són més grans o que els canvis en la burocràcia administrativa resulten majors. Però aquells focs d’un temps passat foren distints en formes i continguts al que podrien imaginar. Potser no resulten tan diferents però sí que presenten peculiaritats distintes. Vist des d’ara, el seu repàs ajuda a conéixer on està la festa i també fa valorar fins on es desitja que caminen. Les falles suposaren en origen un festeig de barri i popular. Significaven més un incordi per a l’autoritat que una activitat gojosa per a la societat. Era l’hereva de moltes festes del carrer del passat. Havia esdevingut en un episodi més d’eixe anar-

106

2019Cullera

Esbós de la falla del carrer Cirilo Amorós-Félix Pizcueta de 1903. Arxiu Històric Municipal.


L’espanyolitat a les falles. Pel·lícules

Un element religiós de la festa: la missa a Sant Josep. Arxiu Joan Castelló.

espanyoles…, de Regino Mas (Plaça de Sant Jaume, 1941). Arxiu Joan Castelló.

quisme lúdic que pertorbava l’orde des dels segles passats. Tanmateix a finals del segle xix este festeig desorbitat es transforma en una festa. Ja no era l’espontaneïtat d’una foguera sorgida al voltant del dia de Sant Josep sinó una seqüència d’activitats organitzades. Passaren a ser de falles de la vespra de Sant Josep a ser la part més popular i atractiva, l’autèntic símbol de la festivitat. Els bans municipals havien fet desaparéixer les flames descontrolades sense contingut però indirectament van promoure la consolidació de la falla monumental situada a les places. Aquell model era un

cadafal sobre el qual una o algunes figures representaven una escena. La lectura, al principi, era frontal però en augmentar el contingut de l’escena la falla es va rodar. La tipologia es basava en el model del sainet i es completava amb uns fulls amb versos que es penjaven per les parets o en els bastidors del cadafal. Les falles aleshores eren especialment satíriques i es dedicaven a la crítica a algun fet social. Eixa realitat va suposar que el poder municipal ja no les perseguira per crear un foc incontrolat sinó per tindre un missatge crític. En la dècada dels 80 del segle xix es va reduir a la mínima expressió la festa. La censura va fer que no es plantaren els cadafals de 1883 i 1886 i que s’implan-

l falla rauvsatí 10 7 g de sant a


tara un elevat impost que no permetera al col·lectiu fester la realització de la falla. Eixa situació va continuar fins que la burgesia va preferir la substitució del mètode de repressió pel de la reforma. Aleshores es va plantejar la creació de premis que potenciaren una estètica i un missatge determinat. Així el volum va augmentar i es va transformar en un monument o escultura al·legòrica. Les falles iniciaren la crítica als polítics i als personatges públics. En arribar el segle xx definitivament les falles abandonen l’ús dels trastos vells i es convertixen en un element artístic. La festa creix. Es creen els premis i també es constituïxen les primeres comissions. En eixe context el programa d’actes es consolida. La falla, doncs, exalta la valenciania o l’espanyolitat en alguns casos. Es consolida la falla apologètica. La intervenció de Lo Rat Penat, el Cercle de Belles Arts i posteriorment l’Ajuntament, amb la creació de premis expliquen, doncs, el missatge de la nova concepció fallera. El primer gran bot de la festa es va produir a principi de segle però el segon gran pas va arribar amb els anys 20. Aleshores es transforma, amb l’impuls de la burgesia, en una festa turística i unànime. En el 1927 va arribar el primer tren faller. Va nàixer la Setmana Fallera i es va organitzar la festa jeràrquicament amb el naixement del Comité Central Faller i posteriorment de l’Associació General Fallera Valenciana. Per tant, en els anys 30 ja existix una festa fallera plenament consolidada amb una personalitat pròpia. Tanmateix l’esdeveniment bèl·lic de 1936 va acabar-ne amb el contingut més popular. A partir dels anys 40, torna a renàixer però ara davall el missatge nacional-catolicista imperant. Així van nàixer

108

Les falles del passat es reconeixen en les de hui. El decàleg dels valencians, de Manolo García (Plaça de l’Ajuntament, 2014). Foto Adrián Castelló.

els actuals actes fallers. La part més important de les falles actuals procedixen d’aquell moment. Darrere va quedar tot el que havia sorgit en la dècada dels 30. En els anys 60, va iniciar-se un creixement del nombre de falles i d’actes. La dècada dels 70 del segle

2019Cullera


passat mostra una festa magnificada. Els actes massius, els cadafals gegants i la major jerarquització fallera van marcar-ne l’evolució. Des dels anys 80 va continuar-se la trajectòria. El procés de democratització social també hi va entrar. Apareixen nous temes, els llibrets s’adapten, la indumentària es recupera i la temàtica social o d’un altre contingut s’incorpora al fet faller. La Junta Central Fallera i les Juntes Locals es burocratitzen i la jerarquització augmenta. Intenses concentracions de gent al carrer. Arxiu Joan Castelló. Vist tot el camí recorregut, i coneguda la realitat fallera actual, queD’eixos focs espontanis, d’aquelles falles da plantejar-se que queda d’aqueEl primer gran bot veïnals i artístiques, del triomf de la festa lla festa i quin és el fil conductor de la festa es va pro- turística i de l’actual gegantisme imperant que ha perviscut. És clar que pel queda: la falla. Al bell mig de nombroses camí s’ha perdut molt. Els dirigents duir a principi de competicions esportives falleres, de playmunicipals de tots els temps han segle però el segon backs o concursos culturals hi ha: falla. La fet el possible per transformar-les gran pas va arribar grandiositat dels grans actes i les intenses a partir del seu pensament. Sens concentracions de gent o l’expansió entre dubte el pas més traumàtic es va fer amb els anys 20. comarques o poblacions no obliden l’essènen els anys 40, quan tot comença cia. Amb major o menor intensitat, la falla continua de zero. No obstant això, si alguna cosa ha romàs en tan diferent i alhora tan igual com les del segle xix. la flama estètica i crítica. El missatge ha canviat. S’ha adaptat al temps. Però si la falla encara significa falla Cal, doncs, no oblidar aquell principi per a continuar és perquè hi ha crítica i sàtira. Tampoc no s’ha perdut fent camí. l’element literari. El llibret continua sent la manera d’expressió i el valencià la llengua natural d’expressió. Han crescut les comissions, s’han canviat les normes i l’organització però encara les falles del passat es reconeixen en les de hui.

l falla rauvsatí 10 9 g de sant a


La societat canvia, les Falles també Alex Morales Fernández

“No he patit mai homofòbia al meu casal, això sí, l’humor i la sàtira sembla que són recursos inesgotables per a referir-se als homosexuals dins de les Falles, potser és part de l’essència, no sé, però amb un relat del respecte a la diversitat ben imposat, pense que aquesta sàtira podria ser fins i tot inofensiva.” Les Falles són una festa transversal, que atrau una membraria potencial diversa i plural, capaç d’ajuntar-se per qüestions culturals davant la diferència — econòmica, social o política—. Durant anys les Falles es relacionaven amb una festa caduca, antiga i que formava part de la idiosincràsia rància d’una societat encara ancorada al s. xx. De fet, les Falles sempre han format part de l’ideari polític de la ultradreta i la dreta valenciana, ja que unien al poble, hi havia festa i una unió al precepte religiós assumible per la gran majoria social; Amb el pas dels anys, aquesta conceptualització de la festa fallera ha mutat, i ara és la societat progressista la que desenvolupa majoritàriament els canvis a les comissions falleres.

Escriptor i faller del Canet

Hem de pensar que la festa fallera és un revulsiu utilitzable pels que aspiren a canviar el món amb els valors de la solidaritat, la potenciació de la cultura i el respecte a la diversitat. No pensem que la nostra festa és masclista, classista o sexista, tot ben contrari ha estat la societat i els valors que la regien la que infectà a les Falles amb aquest discurs. La figura de la Fallera Major, per exemple, representant màxima de la festa en cada exercici faller, no és una figura Ninot de la falla D’amors, d’Anna Ruiz Sospedra (Lepant-Guillem de Castro, 2017). Foto Joan Castelló.

110

2019Cullera


…hem de saber aprofitar aquesta circumstància per anar endinsant els valors del respecte… masclista, no ho és perquè cada vegada és més la quota de responsabilitat i activitat per part de les representants anuals dintre de la comissió, encarregant-se d’àrees com la gestió econòmica i administrativa o les activitats culturals per als infants de la Falla. Les Falles són una festa plural, rica i molt diversa, i hem de saber aprofitar aquesta circumstància per a anar endinsant els valors del respecte a aquesta mateixa diversitat existent. El col·lectiu LGTBI ha patit durant molts anys una discriminació legal i social, produïda per una dictadura que va romandre 40 anys al si de la societat espanyola, però també per una qüestió religiosa, ja que el discurs de l’homose-

Grup de la falla No mai més, de Francisco Mesado (L’Equador-Alcalde Gurrea, 2017). Foto Joan Castelló.

l falla rauvsatí 11 1 g de sant a


fa més de 10 anys i les diferents lleis LGTBIQ aprovades als parlaments autonòmics en els darrers anys han fet que la nostra societat siga de les més obertes i inclusives d’Europa, i això és gràcies a un treball i esforç col·lectiu de tota la ciutadania.

xualitat com a malaltia estava ben arrelat en la societat. També les Falles durant uns anys utilitzaren l’homosexualitat com una forma d’expressió burlesca i amb una tonalitat una mica còmica, de fet són moltes les figures falleres o ninots que hi apareixen als monuments fallers especialment en la dècada dels 70/80 on es mostrava l’homosexualitat d’una manera humorística.

Les Falles també s’han empapat d’aquests canvis, i no sols trobem diferències en els ninots de les Falles o les crítiques dels monuments, sinó que també hi ha un nou relat que es viu dintre les comissions falleres. El respecte per sort s’ha imposat, i puc dir-ho de primera mà: No he patit mai homofòbia al meu casal, això sí, l’humor i la sàtira sembla que són recursos inesgotables per a referir-se als homosexuals dins de les Falles, potser és part de l’essència, no sé, però amb un relat de respecte a la diversitat ben imposat, pense que aquesta sàtira podria ser fins i tot inofensiva.

Encara que fent una reflexió profunda sobre aquesta qüestió d’entendre l’homosexualitat en forma d’humor o sàtira, va ajudar en certa manera a visibilitzar un col·lectiu que durant anys va estar ocult, insultat i condemnat per les institucions i la societat. Cal recordar que l’homosexualitat a Espanya estava penada per la denominada “Ley de vagos y maleantes” considerant a les persones homosexuals com a delinqüents morals i per tant subjectes amb possibilitat de tindre condemnes penals. Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut considerava aquesta tendència sexual com a una disfunció.

Ara bé, a les comissions falleres ens queda molt per fer quant a les polítiques internes per a l’augment del respecte a la diversitat i a la potenciació de l’assertivitat i l’empatia, valors necessaris per a fer que la nostra societat siga més justa i millor.

És evident que els canvis legislatius produïts a Espanya, amb una pionera aprovació de la Llei de Matrimoni Igualitari ja

Ninot de la falla Fer i Desfer, de Nituniyo+Menosesmas (Castielfabib-Marqués de Sant Joan, 2018). Foto Joan Castelló.

112

2019Cullera


Foguera i falla: tan iguals, tan diferents Iván Esbrí Andrés Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Falla Plaça de Tetuán. Artista Pitarch. 1927. Arxiu Iván Esbrí.

Les Fogueres d’Alacant van nàixer l’estiu de 19281 a imatge i semblança de les Falles de València per fixar al calendari de la capital alacantina una festa atractiva popularment i turísticament. José María Py y Ramírez de Cartagena, gadità de família noble i pintor professional, qui va viure de ben prop les Falles com a obrador de dos monuments2 —i tot indica també com a membre de comissions—, establert amb el temps a Alacant, promocionà els festejos en tan sols deu setmanes i va prendre com data de referència la celebració de Sant Joan el 24 de juny. Algunes cròniques de l’època —com el film de Ricardo Pérez Lasaletta— parlaven de “Fallas de Alicante”. Però el terme oficial fou el de “Hogueras”, un títol distintiu per al monument efímer al voltant del qual orbitaria la Festa. Si bé, falla i foguera no deixen de ser dos sinònims del mateix: pira de gran tamany, com aixama, barraca, fatxo, fogata, lluminària, torxa, tronc, etc. 1 2

Amb tota solemnitat l’any passat es commemorà el noranta aniversari de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. Dos falles el 1917: La néta del Tio Nelo mecanógrafa, a Muñoz Degraín-Pollo; i l’altra a la Plaça de Sant Bult. Informació facilitada per Javier Mozas.

l falla rauvsatí 11 3 g de sant a


En aquells anys finals dels 1920 i primers dels 1930 la falla —en el sentit artístic—, amb autors com Carlos Cortina, Regino Más i Adolfo Ariño, estava encarrilant la seua evolució cap a composicions piramidals a partir de bases, cos central i coronament, en detriment del model huitcentista de cadafals o escenaris amb un grup reduït de ninots. Malgrat això, aquest tipus de falla era el predominat i fou el que s’exportà a Alacant per ser el referent i perquè alguns dels artistes que construïren les primeres fogueres, eren valencians: el citat Cortina i la Unión Arte3 per exemple.

¡Qué no en venguen! Juan Such. Foguera

Postal L’espill de l’oblit. José Navarro.

Mercat Central. 1930. Arxiu Iván Esbrí.

Foguera Plaça de Gabriel Miró. 1935. Arxiu Iván Esbrí.

Així doncs, les diferències entre la falla i foguera eren nul·les tant a nivell estètic (caricatura formal) com temàtic (costumbrisme, crítica local). Tanmateix, artistes alacantins com ara Gastón Castelló i Lorenzo Aguirre van posar el peu en l’accelerador per tal que la foguera també adquirira monumentalitat; i aquesta ho feu a partir de magnes bastidors, cubs, fornícules, torres bessones, columnes, quadres i medallons4 amb efectes de luminotècnia. Eren aquestes característiques de l’arquitectura déco, nouveau i modernista que els autors alacantins coneixien per haver viatjat a les exposicions internacionals de París, 3 4

5

de 1925 i 1931, i Barcelona de 1929 (Linares i Medina, 2002: 15-25). Promptament es va estendre així la idea de estilo alicantino per marcar la diferència respecte a la caricatura i el figurativisme de la falla valenciana5. Realment aquesta diferència —sempre estètica— que pretenia marcar-se entre la falla i foguera, radicava en realitat en les especialitats plàstiques dels artistes: a València eren sobretot escultors, i a Alacant eren pintors murals, dauradors i cartellistes.

Adolfo Ariño, Fernando Guillot, Llopis, Rafael Peral, José Pérez García —director de la Unión Arte—, entre altres (Sebastiá, 1988: 125). Popularitzats per Gastón Castelló, els quadres i medallons servien per fer al·legories a la terra alicantina. El públic expressava la llàstima que suposava que se cremara, i es convertia al final en tot un recurs plàstic de l’autor amb nom propi: lástimas, algunes indultades i exposades en diverses institucions alacantines (Sebastiá, 1988: 53-58; Linares i Medina, 2002: 50-52). Però també València experimentava amb el décó i el modernisme a les Falles: Adolfo Ariño, Enrique Barón, Abelardo Guillot, Pascual Llop, Tadeo Villalba, etc. (Borrego, 1993: 221-226).

114

2019Cullera


Al fons L’art a través dels temps. Ramón

La llei de l’embut. Regino Más. Falla

Programes radiofònics. Remigio Soler.

Marco. Foguera Séneca-Autobusos. 1950.

Mercat Central. 1944. Arxiu Iván Esbrí.

Foguera Alfons el Savi. 1962. Arxiu Iván

Arxiu Iván Esbrí.

Esbrí.

Per tant aquests, amb poca experiència en la realització de volums corporis i amb un material com la cera que a Alacant tant sofria per la calor, perfeccionaren tècniques com el modelatge directe de paper i cartó encolat sobre tèxtils i bastidors, per obrar preferentment relleus. Si bé aquells que acabaren depurant la tècnica, com el citat Gastón Castelló i Adrián Carrillo, sí que modelaren ninots amb cartó encolat. Malgrat tot, aquesta plàstica es va esgotar entre altres motius perquè els seus valedors van anar reduint gradualment la seua participació en la confecció de fogueres. Així s’aplegà a les dècades dels 1940 i 1950 a una transició entre els artistes continuadors, com Jaime Giner o el tàndem Manuel Baeza-Agustín Pantoja amb composicions amb profusió d’ornaments i

decoració (medallons, bastidors, torres, busts sintetitzats), i la branca importadora de l’escultura fallera. Regino Más era l’artista faller del moment, intractable a la Secció Especial de València des de la demarcació de Mercat Central. Regino va crear escola i un estil de falla que ha vingut definint en els seus vessants estètic i temàtic: monumentalitat arquitectònica i sense perdre l’ortodòxia de les belles arts amb caricatura i sorna, criticant la realitat quotidiana i els seus vicis i mals. Al seu taller no sols s’instruïren integrants de la seua successora Generació d’Or com Juan Huerta i Vicent Luna, formada juntament amb Salvador Debón i Julián Puche, sinó també de la Generació d’Or alacan-

l falla rauvsatí 11 5 g de sant a


Postal A la lluna de València. Ramón

Si, si… però vaca. Salvador Debón. Falla

Hipocresia. Ramón Marco. Foguera Ciutat

Marco. Falla Plaça del Cabdill. 1960. Arxiu

Plaça del Doctor Collado. 1961. Arxiu Iván

d’Asís. 1962. Arxiu Iván Esbrí.

Iván Esbrí.

Esbrí.

tina com Ramón Marco i Julio Esplá, que completen Juan Capella i Remigio Soler. Des de meitat de la dècada dels 1950 i al llarg dels 1960, València i Alacant trencaren mà en la tècnica que majorment ha definit les seues arts efímeres: el buidatge íntegre en cartó-pedra, de la qual Juan Huerta n’és l’artífex. La plàstica més acadèmica i sòbria fou sotmesa a una caricatura expressiva i còmica que dotava les obres d’una temàtica burlesca i satírica —àcida i corrosiva si s’aconseguia sortejar a la censura— basada en la crítica social. El tractament del modelatge, de la composició i perspectiva dels cossos centrals i coronaments; la disposi6

ció de les bases i el repartiment dels ninots de les falles i fogueres de la Generació d’Or valenciana i l’alacantina, així com els seus contemporanis Vicent Tortosa Biosca, Manuel Giménez Monfort, Cotanda, i Pascual Gimeno (València) o José Abad, Mauricio Gómez i Francisco Granja Velázquez (Alacant), són irrepetibles. La branca més onírica en comunió amb una factura hiperrealista no exempta de colosalitat practicada per Salvador Debón, fou l’exportada a Alacant per Ramón Marco, l’artista més paradigmàtic i llorejat de la història de les fogueres6, qui reduí els bastidors i les torres fins a convertir-los en bases per al sustent de gegantins busts i figures centrals. Com a curiositat

Vint-i-dos primers premis de Secció Especial.

116

2019Cullera


Francisco Granja Camarasa, Tomás Gosálvez, Paco Juan, Armando López Sarabia, Javier Mayor León i José Muñoz Fructuoso, qui va defendre fermament la línia i va donar-la a conéixer a València a Quart Extramurs-Velázquez als anys 1990. El paradigma d’aquesta nova tendència fou Pedro Soriano Moll, qui forma junt amb Gastón Castelló i Ramón Marco la triada capitolina dels artistes més influents de les fogueres d’Alacant. És més, dóna el seu nom al moviment foguerer d’aquest període: el sorianismo7. La vida en el temps. Martínez Mollà. Falla

Un somni. Pedro Soriano. Foguera Hernán

Plaça del Pilar. 1978. Arxiu Iván Esbrí.

Cortés. 1989. Foto Julio Monterrubio

s’ha d’apuntar que Ramón Marco és l’únic artista alacantí que ha plantat la falla de la plaça major del Cap i Casal: A la lluna de València, el 1960. A finals dels anys 1970, amb l’aplegada de la democràcia, des del consistori alacantí es va encoratjar una nova plàstica dissociada de la línia valenciana, tant de la grollera (Josep Martínez Mollà, Josep Pasqual Pepet) i l’acadèmica (Julián Puche, Vicent Luna) com de la caricatura expressiva (els incipients Vicent Agulleiro i Miguel Santaeulalia). Es tornà a parlar de estilo alicantino —tal vegada al qual les fogueres van majorment associades— amb noms com ara Antonio Asensi, Pascual Domínguez, 7

En els seus inicis —1968— mantingué una plàstica molt marcada per la corrent escultòrica i onírica del seu mestre Ramón Marco a qui, com s’ha esmentat, li venia de la influència valenciana de Salvador Debón. Si bé, va experimentar un viratge cap al modernisme català de Gaudí: formes estilitzades i geometries impossibles sense mimetisme amb la realitat; espais buits i coronaments en palmera oberts i arriscats; textures terroses, de trencadís, porcellana i metàl·liques sota tonalitats de colors cridaners i vius (com les tintes emprades en la cartelleria i il·lustració déco) en els elements més a ressaltar de la foguera com són els cossos centrals i coronaments. Els temes principalment eren al·legories a conceptes com la poesia, els pensaments onírics, elements de la

L’impacte del sorianismo va ser tal, que no ja sols els seus col·legues alacantins el van imitar, sinó també artistes fallers a València com Vicente Giménez (Molinell-Alboraia i Poeta Emilio Baró-Enrique Ginesta) o José Jiménez Baños (Mendizábal de Burjassot).

l falla rauvsatí 11 7 g de sant a


Homenatge a Tomás Valcárcel. Pedro

Homenatge a en Trino González de Quijano.

La cuina de la iaia. Manuel Algarra. Falla

Soriano. Foguera Sagrada Família. Ninot

Fran Santonja. Foguera Ángeles-Felipe Bergé.

Almirall Cadarso-Comte d’Altea. Ninot

Indultat 1985. Foto Iván Esbrí.

Ninot Indultat 2015. Foto Iván Esbrí.

Indultat 2015. Foto Iván Esbrí.

natura o el foc ritual; quan no la pròpia ciutat d’Alacant, la Festa i la província, i a partir dels quals es feia la crítica i narració de l’actualitat quotidiana. Soriano no va perdre ocasió de prescindir inclús de les escenes i els ninots com demostrà per exemple a La meua ciutat a Benalúa el 1984, o a la mítica Crisol, Foguera Oficial 1993. De fet, l’artista centrava tota l’atenció en una sola figura: la destinada a participar en l’Exposició del Ninot8. Ací també marcà una pauta temàtica hui encara practicada com són els homenatges a alacantins il·lustres: l’Alcalde José Luis Lassaletta, el foguerer Tomás Val8

cárcel, el poeta Gabriel Miró, etc. i, com no!, els seus preats constructors de fogueres Gastón Castelló, José Gutiérrez Guti, Ramón Marco, Otilio Serrano Oti, entre altres. Molts guarden una estètica acadèmica i formal en les anatomies però sota una resolució povera i kitsch. Però la intenció no deixa de ser guanyar el favor del públic —l’indult— amb un colp emocional, efecte a València motivat amb “iaios i nets” en contexts candorosos i bucòlics. No podem descurar citar els concursos d’experimentals sent Alacant, i la seua Diputació com a convo-

Setze ninots indultats.

118

2019Cullera


cant, la pionera el 1985 amb una creença ferma en la innovació i transgressió estètica i temàtica que va gaudir del favor del públic fins a 19949. Per altra banda la Falla Experimental de València (1991-1999), sufragada per l’Institut Valencià de la Joventut, va tenir un impacte més aviat discret; però hui aquells projectes han sigut reivindicats per estudis posteriors (Català, 2008). Aleshores, el testimoni de les experimentals el van prendre comissions com Quart-Palomar, Corona o Lepanto-Guillem de Castro a València, i Pla del Bon Repós, el 2011, a Alacant (López, 2014: 78-86). Les falles innovadores estan en l’actualitat plenament consolidades, atrauen reconeguts professionals del món de l’arquitectura i del disseny i, fins i tot, ja han aplegat als monuments infantils des de 2016.

Boom city. Francisco Granja Camarasa, Juan López, Vilaplana & Vilaplana Estudio. Foguera Ruperto Chapí. 2017. Foto Iván Esbrí.

Amb l’embranzida total dels artistes fallers valencians i borrianencs a Alacant a les darreres dos dècades, Pedro Espadero, José Francisco Gómez Fonseca, Fede Molinero, Lorenzo Santana, Carlos Sampedro, Fran Santonja i Fran Sierra són els avalistes actuals d’una escola, forma de fer i matitzar l’art efímer foguerer que es resisteix a morir. Eliot García, Raúl Gracía Pertusa, Sergio Gómez, Sergi Guijarro, Toño Savall, Toni Sansano, els germans Tomillo i Juanma Varo formen l’esquadra dels artistes de fogueres infantils, tot i que la diferència entre la falla i foguera infantils ha sigut sempre més bé nul·la. Falla i foguera, tan iguals com a gènere dins l’art seqüencial; tan diferents quant a òptiques i gusts. 9

Canal 9 retransmetia la cremà de la Foguera Experimental, junt amb la Foguera Oficial i el primer Premi de Secció Especial.

Salvar el foc. Manu Martín i Fermín Jiménez Landa. Falla Corona. 2018. Foto Iván Esbrí.

l falla rauvsatí 11 9 g de sant a


¡Ens han cambiat les Muses! Raúl García Pertusa. Foguera Diputació-RENFE. 2018. Foto Iván Esbrí.

Alacant, terra de foc. Lorenzo Santana. Foguera Polígon de Sant Blai. 2018. Foto Iván Esbrí.

120

2019Cullera


Per natura. Pere Baenas. Falla Convent de Jerusalem. Foto Iván Esbrí.

Consultes Ariño Villarroya, A. (dir.) (1990): Historia de las Fallas, València, Levante-EMV, 490 p. Ariño Villarroya, A.; Borrego Pitarch, V.; Hernández Martí, G. M. (1993): Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València, 291 p. Català i Gorgues, J. I. (coor.) (2008): Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, València, Universitat Politècnica de València, 200 p. Linares Albert, S.; Medina Ramos, A. (2002): Gastón Castelló y las Hogueras de San Juan, Alacant, Patronat Municipal de Cultura, 87 p.

Insòmnia. Erik Martínez Moncho. Falla Arquitecte Alfaro-Francisco Cubells. 2016. Foto Iván Esbrí.

Sebastiá García, F. J. (1988): Las Hogueras de San Juan (1928-1987), Alacant, Diputació d’Alacant, 135 p. López Arenas, V. M. (2014): “El concurs de Fogueres Experimentals, una aposta per la tradició innovadora dels nostres monuments”, Cendra, 15, pp. 78-86. Tejeda Marín, I. (1995): El arte popular en la fiesta de les Fogueres de Sant Joan, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 287 p.

l falla rauvsatí 12 1 g de sant a


El foc, exponent comú de les falles d’ahir i hui José Lafarga Palomares Pintor i escultor, ex artista faller

Fer una comparació entre les falles d’abans i les d’ara és molt difícil, de tal forma que seria més fàcil trobar què tenen en comú… sols el foc. Pràcticament és l’únic que conserven les dos formes que he tingut la sort de conèixer: l’antiga i l’actual. Si bé pareix que tinguen altres coses comunes, queden reduïdes a uns pocs materials emprats en la seua construcció, com puguen ser la cola blanca, la pintura plàstica, els claus (de martell) i poc més… Molt lluny queden ja aquelles falles que tenien ànima de fang, sang de fusta i pell de pintura a l’oli. Hui i gràcies a l’evolució, els materials ja no són aquells, l’ànima ja no és de fang, és tan fràgil i buida com el suro blanc, han desaparegut els escultors que portaven l’ànima a les mans i feien que la vida dels ninots fóra més humana i propera que les formes que hui inunden els carrers, i no dic que estiga en contra de l’evolució, ni molt menys (hui menge d’ella), però la veritat és que estic un poc cansat de vore com el valor artístic dels artistes pràcticament no existeix… Hi ha molt d’artista perquè hi ha gent que (i atesa la seua incul-

122

2019Cullera


tura artística) els anomenen “artista”, però no són res comparables als que jo conec i he conegut com a artistes fallers, els que parien i creaven aquelles joies que eren les falles; els de hui… fabriquen falles. Ha desaparegut la sang de la fusta, els equilibris increïbles de fusteria antics intenten imitar-los ara amb l’ajuda inestimable del soldador i el ferro és l’evolució. Ha desaparegut el pintor que pintava a l’oli i s’ho mira amb ulls censors, com si el que ell pintara abans fóra maligne i nociu… Quina pena, no saber aprendre dels vells! I això ja no es porta, ja no es “in”… és l’evolució. Per intentar buscar més coses coincidents sols les trobe quan lligc alguns llibrets d’explicació de la falla i les quartilles de les crítiques; en això sí que es pareixen a les antigues falles encara que la seua evolució ha fet que el que era abans una crítica de la quotidianitat, hui passa per ser una ostentació rebuscada del coneixement tematitzat de la rima. Els poetes en molts casos s’esforcen a fer les crítiques apropiades a unes falles que són més un aparador de formes (en nombroses ocasions mal resoltes tècnicament) que un cadafal sarcàstic on es critica el roín passat a l’últim any… Serà l’evolució. Fins i tot quina estranya mania hi ha al món actual que envolta les falles en anomenar-les equivocadament monuments fallers. Abans les anomenaven falles, és el seu nom i ahí si que no trague amb l’evolució, no tinc per què mentir al món dient-li a les falles… monuments, no ho són. Les falles són falles, creades com a tals i amb una funció anual que res té a vore amb el significat dels monuments que poblen el nostre país, tot reblit d’eixos als carrers, a les places,

Cremà de la falla La Bega, 1997. Arxiu Falla La Bega

a les redones, als edificis, als museus, etc. És a dir, al lloc on perviuen per sempre. Les falles no són això, no són monuments, les falles naixen i viuen un any amb nosaltres i perviuen per sempre en la nostra memòria i en la nostra cultura, literària i gràfica, i per això em negue a qualsevol canvi de nom… Això no li ho tolere a l’evolució. I per a acabar i no molestar-vos més intente buscar la figura de l’artista faller i em resulta tremendament costós fer-ho… no en trobe. N’hi ha tan pocs que de vegades pense que tal vegada és perquè el nom que

l falla rauvsatí 12 3 g de sant a


gasten no és el correcte. Crec que seria més honest canviar el nom; caldria nomenar-los “empresaris de fer falles” i no mai artistes, perquè no ho són, són excel·lents gerents d’empreses que aglutinen artistes variats al seu si. Serà l’evolució. Els temps han canviat i hui la bohèmia està penalitzada amb la ruïna econòmica (amb tot allò que comporta), els artistes d’abans són els que hui no es moren de fam perquè hi ha empresaris que tal com podrien fabricar cargols, fabriquen falles, sols han de saber contractar els especialistes capaços de dotar els seus tallers de les mancances artístiques que ells tenen (i que de vegades no reconeixen per culpa de la cort d’aduladors que els pugen a uns llocs de rellevància no corresponents a les seues aptituds). Això sí… bons empresaris, cosa fonamental, però no artística. Eixos especialistes en gran número que hui viuen gràcies a estos nous “empresaris de fer falles” són l’ànima, la sang i la pell d’estes falles actuals, són el més paregut als antics artistes fallers. Cremà de la Falla Raval, 2003. Arxiu Falla Raval.

124

2019Cullera


Això sí que és una falla Juanjo Medina Bonilla Revista Cendra

Sí. Les falles eixes estranyes, desconstruïdes, sense ninots, sense tanques, sense premis… Però amb molt de missatge, contingut i atreviment artístic són falles. Poden agradar o no. Tenen molts partidaris i quasi més detractors, els quals les més de les vegades ni s’arrimen a eixe cadafal diferent a llegir de què va allò, i passant de llarg i des de lluny vociferen qualificatius que no es poden transcriure sense perdre les formes. I segurament ho fan, per una gran dosi de desconeixement de l’història fallera, que demostra que moltes de les falles que contribuïren a fer avançar l’estètica dels cadafals, gràcies a l’atreviment de molts artistes, dissenyadors o comissions, estan enclavades dins del que es nomena malament classicisme faller. En eixa innovació fallera no es pot obviar el treball de molts artistes que han revolucionat la manera d’expressar-se dins de l’art efímer. Però no podem deixar a banda en eixa evolució de l’estètica i les tècniques falleres a noms com Antonio Cortina, introductor de la cera a les cares i mans dels ninots, entre altres en la falla del carrer de 1863, o molt abans, segons conten les cròniques del moment, les falles amb moviment de finals del segle XVIII. Després vindrien els canvis provocats per la implantació dels premis a les falles, que va fer que els artistes i comissions avantposaren la qualitat artística recarregada al contingut, feina rematada per l’Ajuntament al convocar premis des de 1901. Açò, a més del creixement de la festa en la dècada dels anys vint i trenta, fa que es consolide el model de falla que acabarà imposant-se com a cànon per a les següents dècades, la falla amb estructura de base, cos i remat, convertint qualsevol composició que fuig d’esta trinitat, en alguna cosa diferent, per a molts, a una falla. Però a pesar d’açò, moltes falles d’eixos anys, i dels posteriors, que complíem amb eixe rol de falla clàssica, aportaren també cert grau de novetat estètica, dins d’un ordre què cal destacar. Eren les falles influenciades per les diferents corrents artístiques que anaven apareixent, com el cubisme, Pl. del Mercat Central 1935, L’extranger tot ho envaix, de Vicente Benedito, l’art decó; Pl. de la Mercè 1935, La pometa d’Eva, o Guillem Sorolla 1933, La València moderna davant l’Estatut, d’Enrique Barón; i també el surrealisme, G. V. Ramón i Cajal-Troia 1934, El canó del mort. Estes estètiques poblaren els cadafals fent-los partícips de l’actualitat plàstica del moment, sense que ningú s’arrancara la pell a tires davant d’elles. Falles amb estes pautes escultòriques i/o cromàtiques

l falla rauvsatí 12 5 g de sant a


La Valencia moderna davant l’Estatut,

El canó del mort (Gran Via Ramón i Cajal-

Imatges, de Modesto González (Barques-

d’Enrique Barón (Guillem Sorolla, 1933).

Troia, 19349. Arxiu Juanjo Medina.

Pascual i Genís, 1960). Arxiu Juanjo

Arxiu Juanjo Medina.

Medina.

es plantaren a les seccions altes i obtingueren el reconeixement tant del públic com dels jurats. Malauradament, el que va passar és que es va tallar de soca-real tota evolució a l’acabar la Guerra Civil i establir-se les normes per a unes falles decoroses, i com afirmà Martí Domínguez Barberá, amb «más cuidado gusto y un sentido firme de la calidad como tributo al estilo nuevo…1» Quedava clar, no? Així s’encomana a Regino Mas que organitze i marque les noves directrius artístiques per a unes falles, que seran les que ara coneguem, un naturalisme contingut, amb certa dosi de caricatura sòbria i un recarregament en els acabats i escenografies que acabaren conformant 1

allò (mal)nomenat barroc faller. En este panorama encara es troben certes concessions a la innovació a les falles, com l’eclosió del modelat complet de les figures en cartó, popularitzat per Juan Huerta que canvià per complet la manera de fer falles, acabar-les i inclús plantar-les. Però va ser a finals dels anys cinquanta i en els seixanta quan, després de la contenció imposada, es comencen a obrir els obradors fallers a noves expressions artístiques, sense acabar d’abandonar el naturalisme imperant. Parle de la falla dissenyada per Salvador Dalí, amb el surrealisme oníric marca de la casa per a la Comissió del Foc, i plantada en la plaça del Cabdill per Octavio Vicent amb el lema Correguda de bous surrealista; o de les que plantà Ricardo Rubert, amb concessions

Paraules estretes del discurs Rumbos del nuevo orden. Las Fallas, emés per Ràdio València el 9 de desembre de 1939.

126

2019Cullera


al surrealisme, Consecuencias, Almirall Cadarso-Comte d’Altea de 1962, abstracció i la psicodèlia, Abre geanològic de la por, Plaça del Mercat Central també de 1962, i també de la influència del còmic en el mateix Rubert i en artistes com Modesto González, Imatges, per a Barques- Pascual i Genís, qui va ser el primer en utilitzar una grua per a plantar falla, en concret esta de 1960. Esta lleu impregnació de models vinguts del còmic va començar a agradar als artistes i alguns s’entregaren a la més histriònica de les caricatures, deformant els cossos i les expressions, buscant la rialla i la comunicació directa de l’argument dels cadafals. El mateix M. González, Salvador Debón, Pl. del Pilar 1968, A la caça!, o Vicente Luna, este més mesurat en les expressions i oferint apunts de psicodèlia, Parotets i marotetes, de 1969 per a Pl. del Mercat Central, o reprenent la utilització de robes autèntiques i monyo natural, oferiren un bon grapat d’obres que marcaren aquells anys, i que continuaren plasmant artistes com José Martínez Mollá, un dels majors exponents de la més grotesca caricatura a les falles, Publicitat, Ferroviària de 1973, i va ser dels primers a introduir materials com les fibres de polièster i vidre, que amb la seua major durabilitat i fortalesa i menys capes de producte, facilitaven el transport i la plantà, per la major lleugeresa de les peces, marcant la producció dels tallers en la dècada del setanta, i per desgràcia, la vida de molts dels treballadors en forma de greus malalties, derivades dels productes necessaris per a treballar estes fibres i dels residus que provoca la seua manipulació. En estos principis dels setanta comencen a treballar alguns dels artistes que dominarien les següents dècades per diferents motius. Miguel Santaeulalia Nuñez qui partint de l’ús d’una caricatura sempre histriònica

La Publicitat, de José Martínez Molla (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1973). Arxiu Juanjo Medina.

va ser el primer artista que utilitza el porexpan o suro blanc, que ja venia gastant-se des dels setanta en escenografies i xicotets detalls, per a modelar parts de figures, en el grup batejat El fantasma d’Hisenda presentat a l’Exposició del Ninot de 1984 Ferroviària, i la primera falla sencera de secció especial en 1994 per a Na Jordana, El verí del teatre. Encara que Vicente Almela ja havia fet grans volums, combinats amb cartó en 1988, La mar de falla, que plantà per a la comissió Espartero-Gran Via Ramón i Cajal. A més de netejar el

l falla rauvsatí 12 7 g de sant a


modelat per llevar tot allò que no era necessari de les figures, que acabaven per adquirir un aspecte proper al còmic. Precisament de dibuixants de còmic, dissenyadors o il·lustradors va aprofitar Manolo Martín els diferents punts de vista per renovar l’estètica fallera des de mitat dels anys huitanta fins a les primeries del segle xxi, línies que ha seguit el seu fil conductor apostant per unes falles diferents. Entre les col·laboracions del primer trobem a Sento Llobell per als cadafals plantats a la Plaça del País valencià, Una estoreta velleta, 1986 i Per que el foc siga no més un espill, plantada en 1987. En 1988 es Antonio Ortiz “Ortifus” qui dissenya els personatges de Ho tenim tot davall, però…, Pl. del País Valencià, i de Mutacions, Na Jordana any 2000; continuà donant forma al dibuix de Sigfrid Martín Begué en Pinotxada universal, 2001, i va tancar en 2002 plantant La transició, dissenyada per Chema Cobo, les dos en l’emplaçament de Na Jordana. Qui també ha creat saga és Alfredo Ruiz, que va començar fent més senzill el modelat de les figures per a després anar esquematitzant cada vegada més el seu fer, i acabar plantant peces geomètriques pures de gran volum i colors plans Redolant la roca, Blanqueries 2002 o Després de la desena musa, Pl. de Jesús en 2013. La saga la continua la seua filla Anna, que planteja falles que barregen un missatge de profund calat social amb anatomies naturalistes i acabats texturitzats en exemples com Espai públic de 2012, i plantada al costat de Giovanni Nardin, per a Pl. de Jesús, o bé D’amors, Lepanto-Guillem de Castro 2017.

Monterrubio, de la mà del seu fill Julio Sergio, va començar a evolucionar en el modelat de les falles amb València, per a Espartero-G. V. Ramón i Cajal en 1991, que marca un abans i un després en l’estètica fallera, fins a les seues últimes propostes, de línies depurades i formes estilitzades fins a l’extrem com l’Antiga de Campanar 2017, que tingué per lema Eterna seducció.

Un dels artistes que més ha influït en la renovació estètica dels cadafals ha segut Julio Monterrubio, encara que poca gent sol associar-lo a l’experimentació en falles. Partint d’un classicisme habitual als huitanta

A principis dels anys noranta la innovació en les falles es reduïa a poques comissions i un grapat d’artistes, però primer l’IVAJ en 1991, i després l’Ajuntament de València en 1995, començaren a convocar concursos ad

128

Després de la desena musa, d’Alfredo Ruiz (Pl. de Jesús, 2013). Arxiu Juanjo Medina.

2019Cullera


hoc que varen fer que més i més professionals i falles es sumaren a la renovació estètica. En este grup enquadraríem a Agustín Villanueva, i les seues falles espectacle plantades per a la comissió Convent de Jerusalem com Mantis viatgera 1993, o també a Ramón Espinosa qui adaptant creacions d’il·lustradors com Roreg Dean o Boris Vallejo plantà falles amb violentes escenes apocalíptiques i forta càrrega sexual, Aberracions i La història abominable, de 1987 i 1988 respectivament. Tampoc deixarem de costat artistes menys coneguts com a Rafa Ferrando, amb les seues falles plenes sempre de crítica poètica i reflexiva en la línia de Terratrèmol d’amor al camp de batalla de 2003 per a Serrans-Pl. dels Furs, cuidades fins a l’extrem, o bé a José Luis Garcia Nadal, qui partint d’un concepte de falla habitual, combina ninots amb diferents acabats amb altres normals per a falles que sempre tingueren una forta argumentació de caràcter social com les plantades en Pl. d’Espanya als anys 2002 El futur és dona i 2006 Recuperem la memòria. Casos puntuals serien les propostes de l’artista José Lafarga, Meteorologia de la vida, Sueca- Literat Azorín en 2013, o Evolució I: Homo, projecte per a la comissió Pl. de Jesús plantat en 2015 que s’han apropat a les estètiques més renovadores. Qui també ha tingut una línia diferent de la mostrada als seus inicis és Vicent Martínez, col·laborant també amb Carlos Corredera o Juan Ramón Vázquez, el que ha portat un bufit d’aire alliberador a les falles de seccions altes a la ciutat de València, moltes vegades ancorades en les propostes blanques o directament buides de contingut a les que ens estem acostumant. Algunes d’estes propostes són Malva-rosa 2010 La batalla dels colors i Filtres plantada en 2018 per a Cuba- Literat Azorín. Amb la consolidació del concurs d’innovació i la major acceptació de les propostes experimentals per

Recuperem la memòria, de José Luis García Nadal (Plaça Espanya, 2006). Arxiu Juanjo Medina.

part del públic —encara que no total i enfrontada a molts detractors d’esta corrent expressiva, i més amb les últimes falles municipals de la ciutat de València, que han alçat no poca controvèrsia— moltes comissions s’han llançat a plantar treballs propis o d’artistes fallers i d’altres disciplines creatives, ampliant-se la participació en el concurs que en els últims anys ha vist créixer el nombre de premis, i la quantia econòmica d’estos. Personalment pense que esta ampliació dels palets deprecia un concurs en què els paràmetres per decidir quina falla ha de quedar sèptima, novena o sense premi, són molt ínfims. Possiblement amb

l falla rauvsatí 12 9 g de sant a


un nombre menor de premis i atorgant-se estos a les falles que de veritat ho mereixen, les falles experimentals veurien reforçats tant els aspectes plàstics i tècnics, com els argumentals, no agafant premi qualsevol falla més o menys estranya que es plantara. Les últimes innovacions arribades a les falles estan més vinculades amb el disseny i nous materials i, per tant, amb nous processos constructius que, amb les noves tecnologies desenvolupades als últims anys, han començat a aprofitar noves formes de dibuix i modelatge. Així s’han incorporat als obradors fallers ordinadors des dels quals es poden realitzar quasi tots els passos que necessita una figura, des de dibuixar-la, modelar-la i transmetre eixos paràmetres a una màquina que amb distintes broques esculpix un ninot a partir d’un bloc de suro, fins a deixar-lo quasi a punt d’empaperar-lo, pas previ per a l’acabat amb pintures. Altres dispositius escanegen un model a escala o real, com està fent els últims anys l’artista Raúl Martínez “Chuky”, que després passaria a ser modelat amb el robot de modelatge. Pel que fa als materials en les passades falles 2018 s’han fet ninots i alguns altres volums a partir de palla d’arròs o la serradura que, barrejats amb un aglutinant, produïx una mescla fàcilment erosionable amb medis físics, permetent un treball senzill als tallers. Estos materials destaquen també per la seua lleugeresa i, respecte de la combustió, es crema sense cap tipus de problema i sense produir vapors tòxics ni fum negre. També és destacable en este tipus de materials el fet que endurisquen després de passar per un procés d’impressió per capes específic per a materials viscosos, similar als utilitzats per a imprimir materials plàstics…..

130

La batalla dels colors, de Vicent Martínez Aparici (Malva-rosa, 2010). Arxiu Juanjo Medina.

Com has pogut comprovar, lector pacient, les falles no només han canviat per eixos artistes atrevits o eixes comissions arriscades que han plantat falles distintes, sinó també per canvis en el dia a dia dels obradors, la utilització de nous materials, o l’atreviment d’artistes enquadrats dins del mal nomenant classicisme faller, que han aportat el seu treball perquè les falles anaren canviant. El resultat de tot això són les falles nomenades innovadores, a les que s’arracona en el terreny de l’estrany però, simplement són filles dels canvis naturals d’una expressió artística, per això quan, davant d’una falla estètica evolucionada, tornes a sentir a algú dir la frase despectiva «això no és una falla», replica-li que sí, que «això sí que és una falla».

2019Cullera


Sí, sí… però vaca (El triomf d’Eva), de Salvador Debón (plaça del doctor Collado, 1961). Arxiu Joan Castelló.

Iguals en la teoria, diferents en la realitat Joan Castelló Lli Periodista i co-director de la Revista d’Estudis Fallers L’accés a l’educació i a la formació, que és un factor que permet igualar a persones de diferent condició social, segueix premiant als ciutadans dels països més desenvolupats (i dins d’ells als quals pertanyen a les classes amb majors ingressos econòmics) i castigant als ciutadans de països del Tercer Món, que veuen augmentar encara més la seua precarietat perquè la formació és un luxe que no està al seu abast i, en el millor dels casos, l’escola més bàsica està a molts quilòmetres de distància (que els xiquets i xiquetes han de recórrer a peu tots els dies). La Declaració de Drets Humans, després d’enunciar en el preàmbul la igualtat de drets entre homes i dones, consagra en el seu article primer que tots els éssers humans “naixen lliures i iguals en dignitat i drets”. I perquè no càpia cap dubte, l’article segon proclama a continuació que totes les persones posseeixen els drets i llibertats reconeguts en la declaració “sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició”. És sens dubte una declaració audaç perquè entre els drets reconeguts figuren els següents: «Ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud» (què ocorre llavors amb els salaris que no permeten

l falla rauvsatí 13 g 1 de sant a


Ous i margarides, de Ricardo Rubert

Coqueteria, de José Azpeitia i Manuel

Fes l’amor i no la guerra, d’Alfredo Ruiz

(Avinguda de l’Oest, 1963). Arxiu Joan

Ballester (Àngel Guimerá-Fernando el

(Plaza del Pilar, 1975). Arxiu Joan Castelló.

Castelló.

Catòlic, 1968). Arxiu Joan Castelló.

L’any internacional del conill, de Miguel

La batalla dels colors, de Vicente Martínez Aparici (Malva-rosa, 2010). Foto Ángel Romero.

Santauelalia Núñez (Na Jordana, 1976). Arxiu Joan Castelló.

132

2019Cullera


al treballador arribar a final de mes?), ningú serà sotmès ni a penes ni a tractes cruels, inhumans o degradants (què ocorre llavors amb els països que es neguen al fet que atraquen en els seus ports vaixells que han arreplegat a immigrants sense recursos que han naufragat en alta mar?), ningú serà objecte d’ingerències arbitràries en la seua vida privada (què ocorre llavors amb les escoltes il·legals realitzades a ciutadans des de les clavegueres de l’Estat?), tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seua residència en el territori d’un Estat (què ocorre llavors amb els països que tanquen les seues fronteres davant els milions de desplaçats per guerres, barbàries o pobresa extrema?), tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió (què ocorre llavors quan es persegueix i s’empresona al dissident o quan una religió vol imposar a tots els altres la seua particular concepció de la societat?), tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió (què ocorre llavors quan es criminalitza a un humorista per un sketch en el qual es ridiculitza al poder polític o religiós d’eixe moment?), tota persona té dret, sense cap discriminació, a igual salari per treball igual (què ocorre llavors quan els salaris de les dones són sistemàticament un 25 o un 30% inferiors al dels homes?) i tota persona té dret a l’habitatge (què ocorre llavors quan els preus de les cases en lloguer o compra són inaccessibles per a la classe més humil?). En 1959, l’assemblea general de les Nacions Unides va aprovar una declaració dels Drets del Xiquet, que incloïa, entre altres, el dret a l’alimentació (què ocorre llavors amb les fams, especialment en països d’Àfrica i Àsia mentre diàriament es tiren tones de menjar en els països rics?), el dret a l’educació (què ocorre llavors amb l’analfabetisme en els països del Tercer Món?) i el

dret a la protecció davant qualsevol forma d’abandó, crueltat i explotació (què ocorre llavors amb el treball de menors en països subdesenvolupats o amb la utilització dels xiquets per a la mendicitat?). En 2006, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar també una declaració Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat per a protegir la seua dignitat i perquè puguen gaudir de plena igualtat davant la llei. A Espanya, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va aprovar en 2013 una Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seua Inclusió Social que garanteix el dret a la protecció de la salut, a una atenció integral (inclosa l’educació i l’ocupació), la protecció social i la participació en assumptes públics. La teoria està molt clara, però els afectats segueixen patint hui en dia discriminacions socials i laborals. En les últimes dècades, les reivindicacions dels col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals van fer possible una resolució del Consell de Drets Humans de l’ONU contra la discriminació per orientació sexual (2011) i que a Espanya s’aprovaren lleis que, en un primer moment, van despenalitzar l’homosexualitat i posteriorment van reconèixer drets com el de matrimoni entre persones del mateix sexe (2005). Malgrat el reconeixement formal dels seus drets, gais i lesbianes encara han de suportar actituds homòfobes de col·lectius socials i partits polítics d’ideologia d’ultradreta. La Constitució espanyola de 1978 reconeix també la majoria d’aquests drets, però una cosa és la teoria i una altra ben diferent la realitat de les coses. L’aprovació de lleis i declaracions universals de drets no

l falla rauvsatí 13 3 g de sant a


suposa, de facto, la desaparició de la discriminació. Són passos necessaris que cal donar, però no són en sí mateix la solució definitiva. Es necessita no solament voluntat política sinó també voluntat econòmica i social per a fer-los realitat, doncs encara existeixen molts ressorts de poder i lobbys econòmics i religiosos que no estan disposats a canviar de mentalitat ni a reconèixer els avanços assolits en el segle xxi. Davant aquesta dicotomia d’igualtat formal/desigualtat real és oportú que el llibret de la falla Raval de Sant Agustí de 2019 planteja aquest tema, doncs és la constatació que, malgrat els avanços, en alguns casos espectaculars, encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir la total igualtat política, social, cultural i en tots els altres àmbits de la vida. Com a reflex de la societat del seu temps i al llarg de la seua història, les falles han tractat amb certa freqüència els temes de desigualtat i discriminació, encara que no sempre de forma positiva, ja que en nombroses ocasions han utilitzat la sàtira pejorativa per a ridiculitzar, no al transgressor de la desigualtat sinó a les víctimes, com poden ser les dones (en la reivindicació dels seus drets laborals i socials), els homosexuals (que freqüentment eren representats com a autors d’aberracions) o persones de la tercera edat (representades moltes vegades com a àvides de sexe o dedicades a la bona vida amb les vacances de l’Imserso). Per contra, les falles han sigut positivament bel·ligerants en temes com les guerres (en contraposició a la pau i al benestar social), les reivindicacions dels treballadors, les desigualtats entre rics i pobres o la discriminació tributària de l’autònom respecte als grans empresaris.

134

Com a reivindicació genèrica de la igualtat podem citar la falla Drets humans, de José Pascual Ibáñez Pepet (Plaça de la Mercè, 1986), que precisament era una paròdia dels qui abusaven de les llibertats (Dret a tindre dret, era una de les escenes), uns personatges contemplats amb escepticisme pel bust d’un jutge de tradició anglosaxona amb perruca blanca. En qüestió d’igualtat i drets el primer que cal tenir clar són els fonaments. En Ser o no ser (Nou Campanar, 2005), Pedro Santaeulalia Serrán plantejava dubtes sobre una sèrie de drets individuals (més literaris i mundans que efectius) aplicats al món de les falles. Altres artistes, com Pere Baenas, han optat per plasmar les desigualtats mitjançant la confrontació d’arquetips, com va ocórrer amb Herois i vilans (Malva-rosa, 2003). Sense dubte, el paper que ha exercit la dona en els segles xix, xx i en les primeres dècades del xxi ha sigut un dels més tractats en les falles, bé per a recolzar les seues reivindicacions polítiques (dret al vot en els anys 30, emancipació en els anys 60, revolució sexual en els setanta i igualtat social i laboral a partir dels vuitanta), bé per a fer escarn d’eixos mateixos drets doncs, en el món de la festa, no sempre s’ha vist amb bons ulls els avanços en drets i llibertats. Entre les quals ridiculitzen les aspiracions de la dona podem citar falles com Ni buscaes en un cresol, El dimoni les vol, de Vicente Canet Cabellón i Ramil (Molino de Na Robella, 1930); La dona i l’aigua de fregar, de Carmelo Roda (Reina-Pau-Sant Vicent, 1942): Els pecats de la dona, de José Martínez Mollá (Exposició, 1963); i L’any internacional del conill, de Miguel Santauelalia Núñez (Na Jordana, 1976), una paròdia de la declara-

2019Cullera


El jove que volia ser fallera major, de

Altres formes de vida, altres formes

Escena d’Altres formes de vida, altres

Vicente Muñoz Maldonado (Falla Rubén

de ser, de José Latorre i Gabriel Sanz amb

formes de ser, de José Latorre i Gabriel

Darío-Fra Luis Colomer, 2013). Foto Joan

disseny de Carlos Corredera (Na Jordana,

Sanz amb disseny de Carlos Corredera (Na

Castelló.

2015). Foto Joan Castelló.

Jordana, 2015). Foto Joan Castelló.

ció de l’Any Internacional de la Dona que en 1975 va establir l’assemblea general de les Nacions Unides. Altres falles presenten una visió més positiva dels drets de la dona. Com a exemples podem citar Orient i occident (o el modernisme femení), de J. Abad Seguí (Cadis-Doctor Serrano, 1926); El vot femení, de Luis Bagán i M. García (Plaza de l’Àngel, 1932); Sí sí… però vaca (El triomf d’Eva), de Salvador Debón (Plaza del doctor Collado, 1961); i La que més dóna, la dona, de Juan Carlos Molés i José Pascual Ibáñez Pepet (Sueca-Literat Azorín, 2004), una al·legoria del protagonisme de la dona en l’origen de la vida i la seua força i coratge per a fer front a la vida.

Hi ha un tercer grup de falles que ressalten les virtuts més femenines de la dona. Una de les més representatives és Coqueteria, de José Azpeitia i Manuel Ballester (Àngel Guimerá-Fernando el Catòlic, 1968), que representava al prototip de dona del segle xviii (una dama amb perruca empolsada) per a satiritzar els sacrificis diaris que havia de realitzar per a estar sempre bellíssima. Al llarg de les últimes dècades trobem també falles dedicades a defensar els drets de la infància, com Futur a la vista, de Manuel Algarra Salinas (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2013), una tornada a la infància per a recuperar drets perduts pels avanços tecnològics; o propostes que utilitzen algun tipus de discapacitat, real o fingida, per a traure profit personal, com

l falla rauvsatí 13 5 g de sant a


va ocórrer amb Els que fan el ximple, dels germans Ferrer (Exposició, 1976). La guerra sempre és font de desigualtats: negació de drets, supremacia dels valors propis sobre els dels altres, vencedors i vençuts, imposició i submissió… Com a falles més representatives en aquest context citarem Ous i margarides, de Ricardo Rubert (Avinguda de l’Oest, 1963), una proposta antibel·licista en un moment en el qual les dues superpotències (Estats Units i l’URSS) havien establert la guerra freda; Fes l’amor i no la guerra, d’Alfredo Ruiz (Plaça del Pilar, 1975), una radiografia de la condemna del militarisme representat per la filosofia hippy; i La batalla dels colors, de Vicente Martínez Aparici (Malva-rosa, 2010), amb una interessant declaració de principis: Cap color és raó per matar o morir. La justícia és, per definició, la capdavantera de la igualtat. És cega per a donar a cadascun el seu, sense que en la seua decisió prevalga la condició social o econòmica de l’individu. Molt representativa d’aquesta temàtica és Vist per a sentència, de Vicente Tortosa Biosca (Mercat Central, 1960), una crítica a les desviacions de la justícia, eixa dona amb bena en els ulls que dubta entre utilitzar la balança per a cercar l’equilibri d’allò que és just o el garrot per a donar pals a cegues. Un altre tema recurrent en les falles ha sigut el de l’homosexualitat, quasi sempre per a presentar un prototip: el d’home efeminat que és objecte de burla o escarn per tenir una sexualitat diferent. Les referències a l’homosexualitat en els cadafals, recurrents al llarg del temps, han tingut una clara intenció condemnatòria, tot i que revestida amb un enfocament picant o humorístic.

136

Aquesta situació ha anat canviant en els últims anys, sobretot arran que, a partir de 2003, el col·lectiu Lambda de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals convocara anualment el premi Arco Iris a l’escena que millor reflectisca la diversitat sexual, de gènere i familiar. Algunes escenes guanyadores han sigut el jove que volia ser fallera major (Falla Rubén Darío-Fra Luis Colomer de 2013, de Vicente Muñoz Maldonado) i una denúncia de les lleis que impedeixen donar sang a les persones homosexuals per considerar-les un grup de risc (Pere Cabanes-Juan XXIII de 2016, de Miguel Delegido). No obstant això, la falla més representativa d’aquesta temàtica és, sens dubte, Altres formes de vida, altres formes de ser, de José Latorre i Gabriel Sanz amb disseny de Carlos Corredera (Na Jordana, 2015), una falla que contemplava realitats de famílies constituïdes per persones del mateix sexe, ressaltava la capacitat d’estimar independentment del sexe o gènere i donava suport al reconeixement dels drets de les persones trans.

En falles infantils Víctor Valero (Marc Martell) també va presentar un al·legat en favor dels drets dels col·lectius de gais, lesbianes i trans amb la falla Diferents (Dalt-Sant Tomeu, 2018), en la qual es denunciava els problemes als quals s’enfronten cada dia xics i La justícia és […] xiques per ser transsexuals, cega per a donar per ser d’una altra raça o per a cadascun el seu, patir malalties rares.

sense que en la seua decisió prevalga la [seua] condició social o econòmica.

2019Cullera

Si parlem de desigualtats socials podem citar falles com Rics i pobres (Gràcia-En Sanz, 1906); Antics i nou-rics, de Francisco


Coret i Dubón (Collado, 1947); Els pobres, de Vicente Soriano Izquierdo (Luis Santángel-Maties Perelló, 1955), una sàtira sobre els desarrelats que somiaven amb les travesses i la loteria per a arribar a ser rics; Amb diners, carxofes, de Vicente Tortosa Biosca (Exposició, 1971), una paròdia oriental sobre els que es deixen comprar o vendre per a progressar dins de l’escala social; i Don Dinero, de Miguel Santaeulalia Núñez (Pilar, 2000), una crítica als quals perden el cap per acumular riqueses encara que siga a costa dels altres. A Cullera la història es repeteix. El tema dels drets de la dona és el que més presència té amb lemes com El triomf de la dona, de José Luis Sapiña Rosquilla (Passeig-Mercat, 1964), El triomf de la dóna en la història, d’Enrique Torres (Plaça d’Espanya, 1964), i La dona en tot es clava, de Josep Bellaescusa (Sant Antoni, 1984). En qüestió de desigualtats cal destacar La llei del més fort, de José Andrés Ibor (La Bega, 1988); Injustícies i bufonades, de Pere Baenas (El Canet, 1992), i Una lluita desigual, de José Vicente Gutiérrez (Raval, 2008), la falla que, en caure la figura principal durant la plantà, va posar a prova la solidaritat i cohesió social de tota la comissió. Finalment, la lluita desigual del soldat romà va aconseguir la unió de tots en un mateix objectiu: el bé de la falla. Les reivindicacions de gais i lesbianes també van tenir ressò a Cullera amb falles com Està de moda eixir de l’armari, de Josep Lafarga Palomares (Raconet, 2004), sobre la declaració voluntària de l’homosexualitat; Les aparences enganyen, de Toni Gil (El Canet, 2004) i Flower power, d’Alfred Bayona (El Port, 2009), la reivindicació hippy d’un món on l’amor i la pau s’imposen a la guerra.

Una eina per a canviar el món… l’educació què collons, de Toni Pérez (Raval, 2017). Foto Joan Castelló.

Possiblement la falla més representativa en favor de la igualtat social a Cullera ha sigut Una eina per a canviar el món… l’educació què collons, de Toni Pérez (Raval, 2017), una exaltació de l’educació com a instrument per a aconseguir l’equiparació social i la igualtat d’oportunitats, independentment de l’extracció social de les persones.

l falla rauvsatí 13 7 g de sant a


Falles experimentals: diferents per obligació Manuel Muñoz Historiador de l’Art i Expert Universitari en Falles i creativitat. Des que tenim constància de l’existència del monument faller com el coneguem ara com ara, hi ha hagut sempre dues màximes Composició guanyadora de la primera edició del concurs de falles a l’hora de confeccionar-lo. En experimentals convocat per l’IVAJ al 1993. Arxiu Joan Castelló. primer lloc, trobem l’element satíric, de crítica, centrat normalment en el poder. Per altra banda l’element estètic, en el que en les primeres falles de les quals tenim material gràfic es centren en una sola escena, anant evolucionant amb el pas del temps a cadafals cada vegada més complexos i plens de ninots, deixant de costat la sàtira per a centrar-se més en l’estètica. Però, per altra banda, trobem altra opció dins de la uniformitat estilística que ha anat imperant a partir de la segona meitat del segle xx fins als nostres dies. Es tracta de les falles que anomenem com a “Experimentals” o “Innovadores”, que, moltes vegades i com bé reflexa Rubén Tello al text del llibret de la Falla Corona ‘Els camins de la

138

2019Cullera


cadafals amb què per tradició podríem afirmar que poden anomenar-se canònics, hem de començar a fer un repàs fins a arribar al punt d’inflexió en el qual, unes comissions i artistes decideixen prendre aquest camí.

La Falla artística o model paradigmàtic dels monuments Segons marca Antonio Ariño (1992:145), és a les falles de 1915 quan el diari El Mercantil Valenciano, sentencia que les falles abandonen la tradició d’amuntegar trastos vells i obrir la porta a noves maneres de crear-la. Podem parlar de la gènesi del que coneguem com a falla artística, un model que amb el pas del temps i lligat a les vicissituds polítiques i socials del moment farà que siga el model que s’impose fins als nostres dies.

Reflexions a l’ombra de la lluna, de Emilio Miralles —amb disseny de

És ací on tenim una clara aposta per part de les elits, que han sigut durant anys el centre de les crítiques als monuments, i que ara donen suport a una iniciativa de Lo Rat Penat, just al canvi dels segles xix i xx (1895), que recull un programa de reforma dels monuments per a convertir-los en veritables escultures.

Miquel Navarro— (Mossén Sorell-Corona, 2006). Arxiu Joan Castelló.

innovació’ (2008: 30), les falles experimentals tenen el càstig de no emportar-se un premi alt al concurs general al participar alhora al concurs que convoca independentment l’Ajuntament de València per a aquesta tipologia de monuments. A banda, les comissions que opten per aquesta tipologia de monuments tampoc obtenen el reconeixement del món faller. Però, per a centrar-nos a fer un anàlisi detallat sobre les diferències i les semblances que tenen aquests

Ariño (1990: 145) recull les cinc característiques d’aquesta tipologia de les falles: monumentalitat, caràcter escultòric, proporcionalitat i atreviment constructiu. Amb el pas del temps podem observar que aquests trets continuen vigents fins a la seua exageració, creant uns monuments de majors proporcions i risc compositiu. És a dir, es va abandonant la falla-escena conformada amb una base i un grup de ninots al damunt per un nou paradigma compositiu, en un principi essent un remat, fins a evolucionar a un remat que de per si ja és una escena.

l falla rauvsatí 13 9 g de sant a


Aquesta imposició de la falla artística s’accentua amb la imposició d’un nou règim dictatorial sorgit de la victòria del ban sublevat a la guerra civil, ja que fins aquest moment trobem la convivència entre composicions més completes i d’altres que són hereves dels cadafals dels segles xviii i xix. En aquest nou ordre es pretén que els monuments fugen de la sàtira i l’humor més àcid vist en temps anteriors per a centrar-se en una tipologia que es centra en composicions més centrades en la perfecció tècnica, enginy i crítiques més suaus sense involucrar-se en temes nacionals, internacionals o bé polítics i socials.

No pares atenció a l’home darrere de la cortina, de Miguel Arraiz -Bipolaire Arquitectes (Castielfabib, 2011). Arxiu Joan Castelló.

L’ideòleg d’aquestes normes va ser el ponent de Fires i Festes de l’Ajuntament de València, Martín Domínguez Barberá, que el 1939 escriu a l’assaig Rumbos del orden nuevo les directrius, destacant el següent paràgraf: “En las fallas la fórmula exacta es esta: conservar lo popular y desechar lo chabacano. “Pensat i fet” ha podido ser un lema lamentable que los valencianos habíamos tomado demasiado en serio. […] Hay que recomendar a las Juntas Falleras, a los que preparan o ejecutan los bocetos, a todos cuantos intervienen en la fiesta, un cuidado exquisito y una ponderación inteligente en la elección y desarrollo de los asuntos y motivos de las Fallas.” 1

Aquesta imposició fa que es desenvolupe ja no sols un estil marcat per motius al·legòrics, exaltació de la cultura valenciana o reproduccions d’obres artístiques de gran format. També veiem com la sàtira i la reflexió perd pes en el context del cadafal, per passar a ser l’acompanyament que es sol veure a les escenes que acompanyen a un remat, normalment associat a un conjunt escultòric o a les composicions que als nostres dies, com hem esmentat amb anterioritat, conformen una escena a gran escala. Des del punt de vista de la historiografia de l’art marxista1, la producció actual de les falles des del triomf de les falles artístiques esdevé una manera de

La historiografia de l’art plantejada per Marx i Engels explica que l’obra d’art és el producte d’una concepció econòmica i de poder. L’art és concebut com al mitjà per explicar l’ordre establert. En aquest marc podríem veure com el Realisme Socialista soviètic sorgit als primers anys de la Unió és un clar reflex d’aquesta concepció.

140

2019Cullera


però és també la imposició del concurs de falles, que derivarà en una regulació de l’activitat creativa a colp de palet. Herrero (2002: 69) resumeix aquest sistema com a “promoció unidireccional d’un model de representació” que fa que els artistes i les comissions que les contracten sàpiguen respondre amb obres que lluiten pel màxim guardó de cadascuna de les categories. L’autor també a punta al criteri de la subjectivitat com a un dels A per tot, de Giovanni Nardin (Lepant-Guillem de Castro, 2012). Arxiu Joan Castelló. mitjans homogeneïtzadors dins de l’estètica, ja que els jurats, a crear falles que s’assembla a una activitat fabril, ja vegades elegits per les mateixes que ho podem extrapolar en dos sentits: el primer és comissions que formen part d’una secció, configuren la creació de cara a aconseguir un benefici econòmic; el gros de les persones encarregades d’avaluar els mentre que per altra banda, veiem la reproducció treballs de manera que siguen més proclius a una en cadena dels monuments. Fet a què podem afegir estètica en concret. l’existència del refregit molt característics als pobles que celebren les Falles i a les seccions inferiors de la Però dins de la imposició d’un estil en concret veiem capital. Tono Herrero en el seu article L’estil artístic l’aparició d’altre corrent, que fins als nostres dies no dels monuments fallers (2002: 68), ja parla d’aquest deixa de ser minoritari. Com hem dit abans, la perpunt de vista, a més de reforçar que la falla tal com petuació d’un estil monolític i poc tendent als canvis la coneguem hui és producte de l’aposta del règim que solen ocórrer amb la resta de les disciplines arfranquista per una depuració estilística i no per initístiques, les falles semblen quedar estancades en un ciativa de Regino Mas en crear una nova tipologia de relat estilístic. Tant que arracona tots els intents de monument. renovació, tant des del relat dels premis com el de la crítica del públic. Com a excepcions podríem parlar de Per una banda hem parlat de la perpetuació del paGepes a punt d’eixir de l’ou, de Ricardo Rubert plantada radigma de la falla artística com a estil dominant del a la Plaça del Mercat Central el 1961, obtenint un cinsegle passat i aquest a partir d’una decisió política, què premi i la Mantis Viatgera d’Agustín Villanueva a

l falla rauvsatí 14 1 g de sant a


Convent Jerusalem–Matemàtic Marzal el 1991. Aquesta última falla suposa una rara avis al rebre el primer premi de la secció especial.2 Aquest reducte de regeneració estilística, llevat d’alguns monuments que no deixen de ser simples accions puntuals, com els exemples anteriorment mencionats o Ekklesia, de David Moreno i Miguel Arraiz per a Nou Campanar en 2015; Laberint dels afectes el 2013 d’Anna Ruiz i Giovanni Nardin per a la Plaça de la Mercè en 2013 en Primera A, a més de tot un seguit de monuments plantats per Alfredo Ruiz a les seccions altes no deixen de ser petites incursions dins d’una idiosincràsia no establida formalment pels estaments fallers quant al paradigma de monument faller que tenim fins als nostres dies.

Els premis, el “clàssic”, els camins de l’experimental, la teoria… Com hem parlat en l’anterior apartat, un dels trets pels quals els monuments més innovadors o experimentals no tenen una clara eclosió dins de la festa és la falta de reconeixement dins del món faller. Aquesta distinció ve donada pel premi, el qual és per a les comissions i gran part de l’opinió pública el marcador d’èxit/fracàs en l’execució i desenvolupament dels monuments. Segons prou especialistes en la matèria, com els anteriorment esmentats Tello i Herrero o també Gil-Manuel Hernàndez i Marcela Jabbaz (2005: 42), l’existència d’un concurs paral·lel per als monuments experimentals o innovadors, convocat pel mateix Ajuntament de 2

Ekklèsia, de David Moreno i Miguel Arraiz (Nou Campanar, 2015). Foto Joan Castelló.

València i no directament per Junta Central Fallera fa que a l’hora de participar en el general, la puntuació que reben enfront de monuments canònics siga molt més baixa, sent relegats als llocs baixos de la llista de premis o inclús a no rebre cap guardó, adduint moltes vegades la diferència d’acabats o de composició. A això podem afegir-li la concepció moltes vegades que els

Guardons no exempts de polèmica entre l’opinió pública i dels mateixos fallers sobre la idoneïtat d’haver sobrepassat a altres monuments de formes clàssiques. Inclús s’ha arribat a dir que aquest primer premi ha sigut sols una manera de compensar a la comissió per l’hegemonia entre les falles de Na Jordana i la Plaça del Pilar.

142

2019Cullera


la teoria d’Alejandro Lagarda que fa al seu bloc “Un nou Parot” (2016), on parla dels estils als cadafals. 3

Concepte, precepte i afecte, d’Alfredo Ruiz (Mossén Sorell-Corona, 2008). Foto Joan Castelló.

premis d’enginy i gràcia solen ser presos com a una mena de guardó de consolació per a aquells monuments que no obtenen palet, on solen ser agraciats els monuments experimentat pel fet de ser “diferents”. És aquesta idea la que fa que moltes comissions decideixen no abandonar els models clàssics de l’estètica fallera i es centren en monuments reiteratius i fins i tot en la repetició o refregit de ninots plantats en exercicis anteriors. Però, no només és aquesta eterna baralla entre models estilístics el que barra el camí a les falles experimentals. Com hem dit abans, existeix un concurs paral·lel i que com bé diu Tello, suposa una estatització dels models més innovadors cap a un model que exerceix d’exemple a seguir per a totes aquelles comissions que volen integrar-se al circuit de les falles experimentals. És l’obsessió dels fallers i públic en general per classificar els monuments de la mateixa manera que s’ha fet al llarg de la història de l’art. Un fet que ve reforçat per 3

D’aquesta manera ens explica que en contra de la concepció de fallers i públic en general, no es pot utilitzar el terme clàssic per referir-nos a una falla que en veritat no segueix els cànons que han arribat als nostres dies de la mà de Vitruvi. En tot cas hem de fer-nos, i el públic en general també, a la idea que els monuments fallers són una expressió en contra dels cànons, ja que són un art que tendeix a l’exageració i la transgressió. Per ficar un exemple, una columna plantada a una falla possiblement no tinga les mesures, ni tan sols el segueix un ordre. Lagarda, matisa que en tot cas el que es veu al monument són motius clàssics que s’empren per conveniència temàtica i no ens referim a un estil clàssic per se. Configurant el seu ideari, Tello (2008:31) es remet al modernisme per fer una similitud amb les falles experimentals, ja que aquest moviment artístic no vol centrar-se a revisar altres estils sinó que es centra a trencar amb tot el passat i crear un sistema professional de creació artística, diversificant-se en tres corrents: la regeneracionista, que es basa en la recerca d’unes falles en què l’artista és un revulsiu des d’un punt de vista ideològic; la tendència naturalista, en les que l’artista s’apropa amb les seues creacions estètiques més convencionals però sense arribar a la coentor característica de l’estil canònic dels cadafals; i per últim trobem el corrent esteticista, que es centra en el treball de l’artista i en el valor de la falla com a fil conductor d’una idea. És a dir, la falla com a una obra d’alta cultura, digna d’entrar a un museu.

Per accedir al text complet es pot visitar https://unnouparot.com/2016/04/10/classicus-a-um/.

l falla rauvsatí 14 3 g de sant a


tingut cert recorregut en el tema un petit qüestionari d’idees que altres autors han teoritzat i he intentat verificar o rebatre. Les falles enquestades són: Mossèn Sorell–Corona (a la que a partir d’ara ens referirem com solament Corona); Lepant–Guillem de Castro; Borrull–Socors; Castielfabib–Marquès de Sant Joan i Ripalda–Beneficència–Sant Ramón (a partir d’ara ens referirem a aquesta comissió com a Ribesan). Les mateixes preguntes per a tots, i les respostes, ens donaran els següents apartats en aquest article.

Quan una comissió decideix apostar per la innovació?

Fem Tv fem, de Manuel V. Martín Huguet (Bisbe Amigó-Conca, 2008). Foto Joan Castelló.

Per entendre una mica de més prop aquests tipus de falles el millor que es pot fer és exemplificar-los amb comissions que són exemples a seguir dins dels camins de la innovació.

El torn de les comissions, de la teoria a la pràctica A l’hora de redactar aquest article, una vegada conclosa la primera part, s’obria una disjuntiva sobre si seguir teoritzant des d’un punt de vista acadèmic i centrant-me en el que altres havien escrit, o fer una versió actualitzada de les fonts, ja que l’article més recent que he emprat data de 2008. Per tant he decidit enviar a una sèrie de comissions que ja han

144

Està clar que tants anys de sopor dins dels convencionalismes estilístics que han imperat en les falles, sempre hi ha una primera vegada per trencar motlles i apostar per la diferència. Pel que fa a les comissions enquestades són distints els motius que fan que hui en dia les puguem etiquetar com a referents dins del circuit de les falles experimentals i innovadores. Tenim distints arguments, com per exemple Ricardo Ruiz, de la Falla Castielfabib, una comissió que aposta pel canvi estilístic gràcies a l’arribada d’un determinat artista, en aquest cas en 2010 i amb la famosa falla infantil de L’Odissea dels Orxateitors. A partir d’aquesta falleta i de la mà de l’arquitecte i faller Miguel Arraiz, la comissió inicià el seu camí cap a la innovació i virant fins a l’actualitat la seua manera de fer falles. Camins més semblants són els que Lepant-Guillem de Castro i Ribesan. Tant Jose Antonio Caballero (de la primera) com Jesús Peris (de la segona) parlen de com, després d’una reflexió de les falleres i fallers, o

2019Cullera


Laberint dels afectes, d’Anna Ruz Sospedra i Giovanni Nardin (Plaça de la Mercé, 2013). Foto Joan Castelló.

almenys d’un bon grup d’ells, reflexionaren si ser una falla que planta un monument igual al de la majoria que es planten tant a València com als pobles, o si per altra banda s’escollia altre camí a seguir. És així com el 1998 (Lepant) i el 2005 (Ribesan) emprenen el seu camí. En un to molt semblant explica el canvi de la comissió de Borrull–Socors, Sebas Marín: la cerca de visibilitat dins del món faller, un camí que emprenen el 2012. El cas més peculiar el trobem a Corona, on Rubén Tello relata com es va fer el canvi, a partir d’un procés que ha anat madurant a poc a poc des de 1994, tot a partir d’un relleu generacional al sí de la comissió, en el que es va fer un procés d’evolució estilística, aportant elements innovadors. Es recalca també altres camins de la innovació, com és la commemoració el 1997 del noranta aniversari del seu únic primer premi de totes les falles de València, fent un monument-homenatge; o per altra banda el 1998 la celebració d’una exposició a peu de falla dedicada a la pirotèc-

2001, Pinotxada Universal, de Manuel Martín López (Na Jordana, 2001). Arxiu Joan Castelló.

nia, sent l’única dedicada a aquesta rama tan important de la festa entre altres accions organitzades al voltant del cadafal. És amb el nou mil·lenni, l’any 2001 quan la falla fa la seua primera incursió al concurs de falles innovadores, fins a assentar-se a l’any següent com a referent al consumar-se el relleu generacional i la falta de recursos degut a la desaparició dels diners per part d’un membre de l’anterior directiva. Eixa falta de recursos fa que es presente un monument creat a partir d’un concurs de disseny i fet per diferents artistes, conseguint a més, en aquest primer any, el primer premi al concurs de Falles Innovadores per davant

l falla rauvsatí 14 5 g de sant a


de la Pinotxada universal de Na Jordana i el Ditirambo Roig de Quart–Palomar, dos referents en cadafals innovadors.

La dictadura dels premis i la dualitat dels concursos Com s’ha parlat anteriorment al marc teòric d’aquest article, els premis la majoria de vegades són determinants per a les comissions a l’hora d’apostar per un artista faller, o per altra banda, per un estil determinat. A banda l’existència d’un concurs paral·lel moltes vegades fa que en les seues respectives seccions i contra monuments figuratius, sempre siguen les innovadores les que sempre surten mal parades sense aconseguir un premi alt. Moltes vegades, comenten els responsables de cada comissió, sí que reben algun premi d’Enginy i Gràcia a més dels que atorga la Federació de E+G. Una de les preguntes formulades en l’enquesta és si alguna vegada han rebut algun dels tres primers premis, i quasi totes les falles han respost de forma negativa, centrant-se amb els premis d’enginy i gràcia. Sols Ribesan parla que va obtenir el 2010 el segon premi amb la falla Diners per res de Victor Valero, alies Marc Martell i el 2018 el tercer premi de la seua secció amb Imago Typhonis de Giovanni Nardin. Totes les comissions on sí que han tingut més sort és al concurs de Falles Experimentals i Innovadores que organitza l’Ajuntament de València, on totes han rebut algun dels tres primers premis, normalment copant el podi any rere any. És aquest concurs el que genera disparitat d’opinions, ja que hi ha divisió sobre la conveniència de què es celebre. Per una part trobem comissions que en

146

Gent camaleònica, de Daniel Jiménez Zafrilla (Ripalda-BeneficènciaSant Ramón, 2006). Arxiu Joan Castelló.

són partidàries, com és el cas de Lepant–Guillem de Castro. Caballero afirma que és una oportunitat per a donar visibilitat a la innovació, ja que el jurat encarregat d’avaluar les falles participants està format per especialistes en diferents camps de l’art. Cosa que no passa amb el concurs general, format per fallers amb distints perfils professionals. En la mateixa línia es manifesta Marín, ja que és partidari de la seua pervivència per potenciar la diferència. La resta de portaveus de les falles opinen de manera contrària, com per exemple Peris, el qual explica que

2019Cullera


l’existència d’aquest concurs és una mena de diferenciar i separar als monuments innovadors d’aquells que no ho són, creant un gueto per a aquestes falles. En aquest cas aposta per una progressiva desaparició del concurs a mesura que aquestes vagen escalant posicions al concurs general, acompanyat d’un canvi en la mentalitat dels jurats d’aquest. De manera més radical es posicionen des de la falla Castielfabib. El seu portaveu, Ricardo Ruiz, defensa la seua desaparició immediata per aquesta mateixa diferenciació, ja que al seu parer les Falles són llibertat creativa. Malgrat això no, defensa els premis, ja que la necessitat de classificar els cadafals és contrari a la tradició i els orígens de la festa. El rebuig més radical al concurs ve des de Corona, que també compartix els pensaments de les declaracions dels altres portaveus. Tello es suma a aquest aïllament de les falles i la marginació dins dels premis al concurs general, fins i tot afirma, que amb aquest concurs els monuments no es consideren falles, quan, com en la resta dels monuments, es cremen la matinada del dia 20. A banda, considera aquest concurs un error i apostar per una educació artística per al públic vers aquestes falles i les canòniques. En coherència, la comissió deixa de presentar-se al concurs de falles experimentals i innovadores el 2015, participant sols al general.

La resposta del públic Altre dels indicadors a l’hora de veure si un model de falla és exitós o no, és el de l’assistència del públic a les diferents places. Cal destacar dins d’aquest punt la situació de cadascuna, estant totes bastant properes, en els sectors del Carme; el Botànic-La Petxina i el Pilar-Sant Francesc. L’única que es surt d’aquest

quadrant és Castielfabib a Campanar, però per visitar-la tampoc es té que fer un desplaçament massa excessiu. En aquest cas, les comissions més veteranes tenen una visió completament positiva de la reacció del públic. Així Caballero afirma que ja no sols el públic rep bé les seues falles. Com a exemple comenta que una vegada un periodista va afirmar que Lepant era una parada indispensable cap a la reflexió, agradaren o no les seues propostes. En una línia pareguda parla Tello de Corona i, a més a més, fa un balanç positiu de la recepció i volum de visitants a la falla, que va en un nombre in crescendo any rere any. A més ressalta que en els vint exercicis que porten per la senda de la innovació, els patrocinadors han anat creixent, fruit de l’interès que desperta la comissió dins del circuit faller. Les comissions que porten menys anys dins d’aquest grup parlen positivament però amb matisos. Per exemple, Ruiz explica que depenent de l’any i del projecte, el públic creix o minva, però malgrat la fluctuació, sempre hi ha qui està disposat a vore la falla ja siga per diferent o per estar convertint-se en un referent dins de la innovació. Peris es centra en què l’aparició d’un públic específic que va a rodar el monument este tipus de monuments ha fet que les visites a la plaça augmenten, a més de fer reconeixible Ribesan dins del grup de comissions que aposten per una falla experimental. Per últim, Marín s’uneix a les paraules de Ruíz i Peris, adduint l’efecte crida entre els seguidors de les falles experimentals i també el fet d’haver guanyat el primer premi del concurs específic aquest passat exercici.

l falla rauvsatí 14 7 g de sant a


Tan distintes… per obligació Després d’haver fet un recorregut a les causes per les quals podríem dir que les Falles no han evolucionat estilísticament com qualsevol art, i preguntar directament a fallers de les distintes comissions que copen el concurs de Falles Innovadores i Experimentals, podem dir que les falles experimentals són diferents, però per obligació. I és aquesta afirmació la que podria definir perfectament el que es podria sentir tant pels components d’aquestes comissions com per la societat en general, ja que des del final de la guerra civil, les premisses bàsiques perquè un monument estiga socialment acceptat han de complir unes normes o un cànon estilístic fossilitzat. També cal tindre compte al col·lectiu faller que, moltes voltes encasellat en posicions estancades, barra el camí a la innovació, i ja no sols en el que es refereix als cadafals. En els últims anys quan s’ha volgut retocar alguna cosa referent a la festa sempre hi ha hagut un sector, moltes vegades majoritari, que s’ha oposat fermament. Aquests entrebancs fan que la festa no haja evolucionat, i, tornant a les

Ciutat encalla, de Maria Oliver i Javier Molinero Domingo (Castielfabib, 2014). Foto Joan Castelló.

148

2019Cullera


Potser la solució està dins de l’educació visual i artística del públic i especialment del jurat, els quals deurien estar formats tant per fallers com per professionals de les arts visuals. D’aquesta manera el concurs paral·lel per a aquests monuments podria desaparèixer. Personalment aquest fet ja no és sols un fenomen a les Falles, també la nostra societat necessita una educació visual més amplia, ja que en el disseny i l’art en general, majoritàriament hi ha un primer rebuig cap a allò que pretén innovar. Destinats a trobar-se, d’Anna Ruiz Sospedra (Mossén Sorell-Corona, 2011). Foto Joan Castelló.

falles, veiem com les comissions més poderoses reiteren models que no aporten cap tipus d’originalitat, causant fins i tot cert avorriment quan els projectes són presentats. A banda, no hem d’oblidar aquell sector que rebutja que les falles són una manifestació artística o que ni tan sols accepten que es puga dir al cadafal monument. I és per aquest motiu pel qual les falles experimentals han hagut de buscar elements comuns, malgrat tenir una estètica distinta. Així veiem que, igual que aquelles més figuratives, contenen una explicació i potser inclús més seriosa o buscant altres maneres de fer reflexionar a l’espectador, com ho solen fer les escenes i les crítiques a les què estem acostumats. D’aquesta manera les falles experimentals seguixen sent un producte difícil d’exportar, tot i que hi ha bastants comissions que estan començant a fer el pas, encara que dins del cens de les falles de València són un percentatge molt reduït. Als pobles encara és menor, amb casos aïllats com el de l’AC Falla el Mocador de Sagunt.

És ací on podem veure un nínxol d’oportunitat, on les falles experimentals, fugint de l’erudició i elitisme que moltes vegades comporta l’alta cultura, pot fer una pedagogia cap al poble. Tot i que el camí està encetat per les comissions, queda un llarg recorregut perquè les falles experimentals deixen de ser diferents i passen a poder competir de tu a tu amb les falles canòniques. Bibliografia emprada Ariño, Antonio: La Falla Artística dins Antonio Ariño (coor.), Historia de las Fallas, València, Levante-El Mercantil Valenciano, pp. 145 - 160. Tello, Rubén, dins de Llibret Falla Mossen Sorell–Corona, Els Camins de la innovació. València, Falla Mossen Sorell Corona, 2008, pp. 30 - 32. Herrero, Tono, dins Revista d’Estudis Fallers, L’estil artístic dels monuments fallers. València, Associació d’Estudis Fallers (ADEF), 2002, pp 64-77. Jabbaz, Marcela, dins Revista d’Estudis Fallers, Les Falles innovadores: entre l’alternativisme cosmètic i la renovació estética. València, Associació d’Estudis Fallers (ADEF), 2005, pp. 38 – 50 Lagarda, Alejandro. Classicus –a –um, https://unnouparot.com/2016/04/10/classicus-a-um/ visitada el 24/11/2018.

l falla rauvsatí 14 9 g de sant a


LES FALLES I L’HOMOSEXUALITAT Gil-Manuel Hernández

Escena de la falla Amors que maten, de José Devís Fitó (Alacant, 1981). Foto Ivan

Director del Museu Faller

Esbri.

Un dels trets que caracteritza la cosmovisió fallera és la defensa de la tradició i la crítica de la modernitat, la qual cosa s’ha traduït històricament en una crítica moral de costums, mantinguda al llarg del temps. En tot cas, és una crítica ambivalent, ja que a vegades mostra una certa complaença o tolerància indirectes amb allò que es critica. En relació amb açò, cal dir que ja a mitjan segle xix emergix un tipus de falla particular, d’altra banda pertanyent al món de la cultura popular valenciana, anomenada “falla eròtica”, que s’expressa a través d’un llenguatge bròfec, amb al·lusions ben explícites a qüestions sexuals. En la falla eroticobròfega, de gran èxit popular, es despleguen tot tipus d’al·lusions jeroglífiques de tipus vegetal i animal, juntament amb objectes referits als òrgans sexuals o a pràctiques que van des de l’homosexualitat fins a la masturbació, passant per la referència a les relacions heterosexuals. Així, en els cadafals, i també en les explicacions versades dels llibrets, apareix tot un variat repertori de fruites i verdures (naps, raves, pimentons, tomaques, peres, figues, melons, plàtans…), animals i comestibles (conills, clòtxines, panolles, abadejos, petxines, pardals, serps, llonganisses, fongs, allioli, xurros, llet condensada…), així com altres objectes o atifells com ara palmatòries, flautes, irrigadors, globus de goma, lligues, botelles, ciris,

150

2019Cullera


costums”, si no danyoses al “bon gust” oficial, cas de les referències a les “banyes”, els “encants” femenins, la masturbació, l’homosexualitat, l’adulteri, la prostitució i altres “desviacions”. Així i tot, en la cultura tradicional fallera l’homofòbia ha sigut una constant, de manera que les referències a l’homosexualitat en els cadafals, recurrents al llarg del temps, ha tingut una clara intenció condemnatòria, tot i que revestida d’un enfocament “picant” o humorístic. Així, com a exemple, determinades imatges com ara uns homes xuplant uns ous evidenciaven l’homosexualitat o escenes com per exemple dos dones descabdellant un cabdell de llana evocaven el lesbianisme. A més, durant el franquisme, les crítiques falleres a l’homosexualitat solien presentar-se com una sàtira contra els comportaments contra natura, que en el cas dels homes es feia explícita amb referències als efeminats i invertits.

Escena erotic-sexual a la falla l’Antiga de Campanar de 1989, obra de Ramón Espinosa. Arxiu Joan Castelló.

pots de vaselina, simbombes, lleteres, impermeables, gots, recipients d’on es vessa algun líquid o pasta o objectes indeterminats sostinguts per individus entre les mans. De fet, la censura es va acarnissar fonamentalment amb este tipus de falla eroticosexual, especialment a partir del franquisme, perquè considerava estes escenes o imatges com a obscenes, immorals o “dissolvents”, alhora que atemptatòries contra els “bons

A partir dels anys setanta, coincidint amb l’obertura en temes sexuals i la moda del destape, que tan visible es va fer en el món de la premsa i el cine, hi hagué més mànega ampla per a la falla bròfega i eròtica, tot i que l’homofòbia regnant va continuar i només s’ha començat a temperar en els darrers temps, especialment a partir de la sensibilització que ha produït la normalització social i política de l’homosexualitat gràcies als moviments reivindicatius dels gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. En tot cas, crida l’atenció un fenomen singular dins el món faller, concretament l’existència dels homosexuals en el seu si. La qüestió és que la presència d’homosexuals ha sigut sempre un fet, però, com en tants altres camps, escassament o nul·lament visible. En el cas de les Falles, la major visibilitat s’ha donat en els cercles artístics, especialment dins del món dels

l falla rauvsatí 15 1 g de sant a


tota una iconografia de mantells, flors, corones, joies i brocats, molt en la línia dels ambients gais religiosos de la Setmana Santa de Sevilla; i d’una altra banda, a la figura de la fallera major, especialment la de València, una figura que ha anat guanyant protagonisme dins la festa, desbancant el mateix cadafal, i que mobilitza tota una sèrie de festivals, actes i sectors (perruqueria, orfebreria, espectacles, modistes) que destil· len un glamour casolà molt volgut en eixos sectors gais fallers pel seu tarannà kitsch, barroc i jocfloralesc.

artistes fallers, tot i que de manera limitada. Pel que fa als components de les comissions, la visibilitat ha sigut molt difícil, ja que parlem d’un col·lectiu que normalment ha estat tancat en la part més fonda de l’armari, fonamentalment per la gran pressió i control social que hi ha dins les comissions falleres.

Tanmateix, sí que apareixen una sèrie de codis, icones i imatges, dins la festa, amb les quals sol haver-hi una certa identificació dels fallers homosexuals, especialment els homes, ja que s’ha desenvoluEvidentment, hem fet 1. En el món dels artistes sempre hi ha hagut visibilitat. pat una certa subcultura folknomés algunes reflexiColorines, homenatge a Rafael Conde El Titi, de Ceballos i lòrica fallera amb la qual, com ons molt sui generis i Sanabria (Plaça del Pilar de 2018). Foto Joan Castelló. també ha passat en el món de apressades, ja que par2. Els moviments de gais, lesbianes i transsexuals han lem d’una situació molt la copla, l’homosexualitat fallera temperat l’homofòbia en el món faller. Escena de la falla s’ha vist més identificada. En boirosa, però que dins Diferents, de Víctor Valero (Dalt-Sant Tomeu, 2018). eixe sentit, i encara que hem el món faller, en les de parlar sempre d’un món on converses que no solen estes coses es fan entre línies, hi ha dos icones que eixir en la premsa, està molt més clara. Excepcionalpodrien d’alguna manera simbolitzar eixa subcultura ment alguns fallers han declarat públicament la seua fallera gai, fins al punt que eixos símbols poden haver homosexualitat, però no sol ser la norma. Cal suposar travessat l’estricte món faller i ser assumits també que en les generacions més joves no hi haurà tanta en certs ambients gais de la ciutat de València. Ens dificultat, tot i que en eixe sentit el conservadorisme i referim, d’una banda, a la Mare de Déu dels Desemtradicionalisme inherents al món faller contemporani parats, que sintetitza una veneració per una mena faran que la normalització del fet homosexual en les d’element femení ideal i superior, ornamentat amb Falles necessite molt més temps i paciència.

152

2019Cullera


Les Falles: per unes festes accessibles i inclusives Carlos Laguna Periodista amb discapacitat President de COCEMFE1-Comunitat Valenciana Quan parlem de les Falles, necessàriament hem de parlar d’unes festes inclusives, unes festes per a totes les persones. Que totes, independentment de la seua condició, puguen gaudir-les i tots puguen ser feliços. Des dels esbossos i la Crida fins a la Cremà, qualsevol que siga la condició física, sensorial o cognitiva de les persones, totes han de poder participar i identificar-se amb unes festes que són la identitat, l’ADN, de totes les poblacions que la celebren, i que cada any —seguint un arrelat costum— ens recorden que prompte arribarà la primavera. En eixe anunci, és el foc purificador precisament el que també ha de “cremar barreres”, tant físiques com psicològiques, perquè tots els agents implicats en l’organització i desenvolupament de les Falles —la Junta Local Fallera i les comissions— actuen pensant a apropar totes les possibilitats de disfrutar de la festa a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat, a les quals, fins no fa molts anys, se les havia marginades i excloses de qualsevol manifestació social, cultural, festiva o de qualssevol una altra índole, en la majoria d’ocasions per desconeixement o ignorància sobre el fet de sentir i l’ésser d’aquestes persones. 1

Confederació de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat Valenciana.

l falla rauvsatí 15 3 g de sant a


Però amb el pas dels anys s’han anat adquirint drets i fugint de vells conceptes compassius, com el proteccionisme i el paternalisme que s’exercia sobre aquest col·lectiu. I eixos drets estan plasmats en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 a Nova York i ratificada pel Govern espanyol el 2007. En l’article 30 d’aquesta declaració es diu: “Els països han de promoure la participació de les persones amb discapacitat en la vida cultural, el temps lliure i els esports, assegurant el subministrament de programes de televisió, pel·lícules, material teatral i cultural en formats accessibles, fent accessibles els teatres, els museus, els cinemes i les biblioteques, i garantint que tinguen oportunitat de desenvolupar i utilitzar la seua capacitat creativa no solament en el seu propi benefici sinó també per a enriquiment de la societat…” En aquest sentit, des del novembre de 2016, moment en què la UNESCO decideix inscriure les Falles en la seua Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, tenim una oportunitat de millorar la participació de les persones amb discapacitat en la Cultura, com assenyala l’article 30 de la Convenció. Però en el cas d’una localitat costanera com és Cullera, eminentment turística, les Falles encara han de ser més inclusives, per la seua idiosincràsia, ja que, a més de l’arrelament i la tradició, també han de ser un cresol en el qual participen totes les persones siguen de casa o visitants. Les Falles no són només participació i arrelament, sinó també font de negoci i atractiu turístic i, en aquest context, m’agradaria situar-les en

154

Grup de la falla Pub-ertat, de Pedro Rodríguez Marín (Ceramista RosJosep Maria Mortes Lerma, 2015). Foto Joan Castelló.

el “Turisme Inclusiu o Turisme per a Tots” que s’està fomentant en la nostra Comunitat amb la col·laboració de Turisme de la Generalitat i COCEMFE Comunitat Valenciana, amb una sèrie de rutes turístiques inclusives basades en l’accessibilitat universal. Precisament, una d’aquestes rutes, dissenyada per a l’adaptació i accessibilitat per COCEMFE CV en 2016 —l’any en què les falles van ser declarades Patrimoni de la Humanitat Immaterial—, va ser la Ruta Fallera, la qual, amb la col·laboració del Gremi d’Artistes

2019Cullera


amb obesitat mòrbida, persones majors, mares o pares que es desplacen amb carrets de bebès o persones amb discapacitat temporal a causa de qualsevol tipus d’accident. A més a més, hauria d’impregnar tota la festa fallera, per tal d’acostar tot tipus d’esdeveniments i permetre’n l’accés, inclosos la música i la pólvora. Amb la col·laboració de la Junta Local i les comissions falleres, s’hauria de començar a treballar el dia a dia i pensar també en el futur —ja que no es pot fer tot d’una a colp de vareta màgica—, per aconseguir un programa de festes en el qual s’indique a les persones amb discapacitat aquells espais que són accessibles, com per exemple si s’ha reservat una plataforma o zona delimitada destinada a les persones amb mobilitat reduïda en les mascletaes, castells de focs, lliurament de premis o en l’ofrena de flors; l’existència de serveis públics accessibles (vàters) instal·lats per la ciutat; l’accessibilitat dels concerts, en els quals hauria de garantir-se l’accés més pròxim Grup de la falla Barri ideal, de Cap de Suro (Mossén Sorell-Corona, a l’escenari a les persones amb mobilitat reduïda i, sobretot, pensant en aquelles que es desplacen en 2018). Foto Joan Castelló. cadires de rodes perquè no siguen tapades pel públic assistent; l’accessibilitat dels esceFallers, inclou la visita al Museu de l’Artista … és el foc purifinaris que instal·len les comissions Faller (que es va fer accessible a través d’un cador precisament i que no solament serveixen per elevador exterior i un altre interior), la visita el que també ha de a l’accés de les persones amb disals Tallers dels artistes i al Museu Faller de capacitat, sinó també per a tots “cremar barreres”, València. aquells treballadors encarregats tant físiques com del muntatge, i evitar de pas més Per tant, el concepte d’accessibilitat univer- psicològiques d’un accident laboral. sal, des del punt de vista de la supressió de qualsevol tipus de barreres, és bona per a les persoExisteixen precedents a Cullera, València, Borriana nes amb mobilitat reduïda, i també per a persones o Alboraia de com les comissions falleres han anat

l falla rauvsatí 15 5 g de sant a


adaptant les seues falles per a les persones amb discapacitat que han permés, fins i tot, que una cadira de rodes puga desplaçar-se per l’interior del monument perquè les persones amb mobilitat reduïda visionen fins al mínim detall dels ninots i del conjunt de la falla; també la descripció del monument s’ha transcrit en algunes ocasions a llenguatge Braille, la qual cosa en facilita la comprensió per part de persones cegues. Tampoc estaria mal afegir panells de pictogrames per a la lectura fàcil i comprensiva de les persones amb discapacitat intel·lectual. Fins i tot, la interpretació d’algun acte en llenguatge de signes i la instal·lació de bucles magnètics o estenotípies per a persones sordes oralistes. Sense dubte milloraria el caràcter inclusiu de la festa.

el futur seran utilitzades en el seu benefici per molts fallers que hui es troben en plenitud de facultats, però que quan siguen majors voldran continuar gaudint de les festes acompanyats dels seus fills i néts. Sense dubte, la desaparició de qualsevol tipus de barreres els farà gaudir amb una major qualitat de vida.

Però no tot haurà de quedar en mans dels agents de la festa o els polítics. És el cas dels establiments de serveis, com bars, hotels o restaurants, que es nodreixen de l’afluència de visitants en les Falles i que, com a element difusor de la temporada alta turística, han d’oferir un tracte adequat i facilitar a la persona amb discapacitat l’ús i gaudi dels serveis que ofereixen (taules adaptades, banys adaptats, habitacions adaptades, etc.), tal com assenyalen la Llei d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i A vegades, pensar en accessible no és tan complicat, sinó qüestió de bona voluntat: po- Però en el cas d’una Establiments Públics i l’Estatut dels Consumidors de la Comulítica i ciutadana. Simplement procurar que la localitat costanenitat Valenciana. Cullera és una instal·lació de carpes, escenaris o els mateiciutat sensibilitzada en aquest xos monuments —metre més ací, metre més ra com és Cullera, enllà— no es facen tapant elements comuns eminentment turís- sentit, ja que en 2012 ja va acode desplaçament, com les rampes d’accés a tica, les Falles enca- llir unes jornades sobre turisme accessible. Amb aquest esperit, les voreres, perquè persones amb mobilitat ra han de ser més hem d’aconseguir entre totes i reduïda, especialment aquelles que es destots que aquest col·lectiu, que placen en cadira de rodes puguen moure’s de inclusives en la majoria de casos sol fer manera lliure i autònoma per la ciutat. També turisme en família i que també és font de negoci, es els casals fallers, epicentre de la festa, haurien de decidisca a repetir les seues visites a Cullera, bé siga permetre l’accés a les instal·lacions a persones amb durant les Falles o bé com a turistes a l’estiu. mobilitat reduïda i tindre adaptats els seus serveis, d’acord amb el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de D’aquesta forma, totes i tots eixirem beneficiats, els novembre. cullerans i la Comunitat en el seu conjunt com a centre geogràfic d’hospitalitat per a la recepció de turisTotes aquestes mesures que s’adopten en el present tes i visitants amb o sense discapacitat. per a les persones amb discapacitat, probablement en

156

2019Cullera


Ninot de la Falla Menorca-Lluís Bolinches (2018), el primer realitzat en palla d’arròs. Foto Joan Castelló.

Tan diferent el suro

del cartó?

Aitor Sánchez Comissió d’Estudis Fallers Torrentins (Comfet) Al món de les falles sempre s’ha qüestionat qualsevol innovació i més si té que vore amb els actes fixes al calendari o els pilars fonamentals de la festa que pareixen inqüestionables i immutables, però realment han variat al llarg dels anys. Un del pilars fonamentals és la mateixa falla. Des de la construcció del parot, o ninot replè de palla i vestit amb roba, l’artesania fallera ha passat per les cares i mans de cera del ninot, a la construcció completa de cartró als anys 50 (Juan Huerta va fer la primera per a Arxiduc Carles-Xiva en 1953, La vida és un comerç), fins a acabar amb la utilització de resines, polièster i el famós suro blanc o porexpan (Miguel Santaeulalia Núñez). Rius de tinta s’han escrit a favor i en contra d’estos nous materials ja siga en llibrets, articles d’opinió, taules rodones, fòrums o xarxes socials. Ara s’obri un nou camí amb el descobriment d’un material natural, per això reflexionarem en aquest article sobre si el cartró o el suro són tan diferents o realment són més iguals del que pareixen. Abordarem per damunt esta tradicional dicotomia des de tres perspectives: el disseny, el cost productiu i la contaminació.

Cost de producció: Les falles de suro són més barates? La reproductibilitat tècnica dels anys 60 i la construcció de la ciutat de l’artista faller va afavorir la reconversió de la professió de l’artesà, que passà de ser netament artesanal a in-

l falla rauvsatí 15 7 g de sant a


cloure imputs industrials amb finitiu amb el modelatge en 3D la producció de motles que (seguint les tècniques de disseny produïen en cadena ninots de i d’animació, com el programa totes mides: eren els famosos ZBrush) o les impressores. Els refregits que han arribat fins a tradicionals motles que ocupal’actualitat. Esta nova realitat ven molt d’espai en el taller eren permetia abaratir costos en la substituïts per altres digitals producció de ninots en un difícil (catàlegs de dissenys en 3D) que ecosistema plegat de precarietat permetien la seua reproductibii economia submergida. Amb la litat, la modificació de l’escala incorporació del porexpan als del ninot o la modificació o de90 i el seu desenvolupament formació sobre ordinador, abans als 2000, els artistes modelaven d’arribar a modelar la matèria directament sobre el material, primera. Com veiem, els tallers estalviant diversos passos del s’estalvien costos en mà d’obra, procés. El mestre major del Gremodelatge en fang, motles i mi d’Artistes Fallers, J. Ramón altres, però els artistes han de Espuig, admetia en Valencia recórrer a altres artistes o espePlaza que el diferent tracte que cialistes que controlen les noves requereix el porexpan permet el tendències i la nova tecnologia, modelatge sense la necessitat de amb el preu corresponent. Seria crear un motle, i el seu menor convenient, per tant, fer un espes ha permés que molts dels tudi sobre l’impacte d’estes noGrup de Miguel Santaeulalia Núñez per a la monuments que s’han plantat ves tecnologies a les economies falla de la Plaça del Pilar del 2000. Foto Aitor en els últims anys hagen crescut del taller, per tal de compararSánchez. en altura, una tendència que les amb els ja quasi inexistents caldria modificar. “Hem anat obradors que utilitzen només engrandint la falla, però no és més bonica perquè té cartró. una major grandària. Es poden fer coses molt dignes de cartó.”1 Disseny: refregits a soles en cartró? Davant d’este panorama moltes veus aclamaven que Amb la següent revolució industrial al món de l’arel cartró i la profusió de motles empobrien la qualitat i tesà faller arribaven els robots o fresadores que movarietat artística de la falla, ja que els mateixos ninots delaven directament sobre el suro, per fer el pas dees repetien industrialment any rere any. Les crítiques 1

https://valenciaplaza.com/fallas-sostenibles-el-reto-de-crear-ninots-no-contaminantes-en-el-reino-del-corcho

158

2019Cullera


Falla Sant Valerià de Torrent de 2016, d’Óscar García, premi a la crítica local. Foto Aitor Sánchez.

l falla rauvsatí 15 9 g de sant a


apuntaven a unes escenes descontextualitzades, ja que els ninots originals van ser creats sota unes línies, temàtica, vestuari, etc. dels anys 70 i que encara continuaven visitant pobles i ciutats als anys 90 i 2000. Esta pobresa estètica i d’argument era una conseqüència més del mateix engranatge de la indústria artesana que s’acomodava en la reproductibilitat tècnica dels motles. Com indica Hernández “A partir de la creació de la Ciutat de l’Artista faller el 1968 es multiplicaren els refregits o ninots tots trets del mateix motle. D’aquesta manera, molts coronaments i figures es repetien cada any en múltiples falles, per tal d’abaratir preus. Així la industrialització de la construcció de falles portà necessàriament la indefinició, la reiteració i la pobresa d’arguments” (Hernández, 1996, pàg. 54). Així doncs, el suro es revelava com a un gran salvador d’esta situació des del punt de vista de l’autenticitat, la creativitat i la frescor en les noves propostes. I així va ser per a molts artistes que van imprimir el seu segell propi com Vicent Almela, Fet d’Encàrrec, Víctor Valero, Ignacio Ferrando, Emilio Miralles, Daniel Jiménez Zafrilla, David Moreno, etc. Però estes propostes, al final, seran minoritàries i la gran majoria d’artistes fallers seguiran la tendència de la factoria Santaeulalia que, al caliu de l’efecte Nou Campanar, va produir una gran quantitat de material i catàlegs en pocs anys. Els motles del ninot de cartró eren substituïts pels digitals, amb gran quantitat de refregits, temes i colors. Però el món de les falles és tan imprevisible que es dóna fins i tot el pas contrari i podem vore com s’han escanejat o redissenyat ninots que estaven fets de cartró o modelats directament sobre el suro, de manera que s’han digitalitzat peces de gran qualitat. Este fet el podem trobar en el remat de la falla Sant Valerià

160

de Torrent de 2016: un gran capità moro, que es va digitalitzar a partir dels dissenys de Miguel Santaeulalia (pare) d’una composició per a l’exposició de Ninot de València de la falla Plaza del Pilar (2000).

Contaminació: El suro contamina més que el cartó? Un altre punt a tractar —i el més polèmic— és de la contaminació del suro i el famós fum negre que perjudica la visibilitat del foc a la cremà. El març de 2016 es va posar en marxa una campanya de recollida de signatures, a través de la plataforma digital Change.org perquè l’administració exigira falles “netes”. Aquesta petició anava dirigida a l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó; al primer tinent d’alcalde i regidor de Turisme, Joan Calabuig; i a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador. Quan es va crear, aquesta petició popular va aconseguir les 12.500 signatures en un moment en paral·lel en el qual el canvi de govern introduïa en les noves bases per a triar la falla municipal el mèrit que els materials emprats foren “nobles”. El mateix regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, va anunciar que s’inclouria com a criteri avaluable en la convocatòria “l’ús de materials que permeten una cremà neta”. I així ho va ser en 2017 amb la falla tota de vareta “Calatrava”, de Manolo Garcia i altres autors (que seguia el rastre del que havia plantat anys anteriors a la plaça), així com la polèmica “Descobrir i redescobrir”, d’Anna Ruiz i Giovani Nardin, o l’acolorida col·laboració de Latorre i Sanz amb Okuda (tota la falla era de xapa) i Miguel H. en “El xicotet Príncep” (amb materials tèxtils i fusta). Espuig en el moment de la polèmica admetia que el camí natural seria el de tornar a integrar materials no tòxics: “Si les falles es cremaren a plena llum del dia, el 20 de març es prohibiria el suro”, referint-se al tan referit fum negre.

2019Cullera


Per part seua, Javier Molinero, arquitecte Sr. Mixuro i artífex de falles experimentals a Castielfabib apuntava sobre la contaminació del material: “El porexpan és tòxic en cremar, però el vertader verí és el poliuretà que s’utilitza profusament per a adherir les planxes de porexpan i també realitzar detalls més resistents […] Va haver-hi un temps en el qual es van arribar a fer ninots de fibra de vidre amb resina de polièster, una barbaritat”, per això apunta a un nou futur ecofriendly, però la principal dificultat és canviar la maquinària industrial del precari sector de la construcció de falles i fogueres: “Hui dia existeix tota una indústria entorn de la falla de plàstic, no serà un canvi de la nit al dia. Molta gent depén d’eixos treballs, però el camí cal començar-lo ja. Entre tots ho aconseguirem”—sentenciava Moliner.2 Però realment tenim índexs contrastius de contaminació entre el cartó i el suro? Fuset va avançar que es faria una “investigació científica” de les emissions de CO2 durant la Cremà, així com l’impacte dels materials utilitzats actualment, el soroll o la gestió de residus. Fuset apuntava que les dades extretes podrien reflectir un “pic” de contaminació la nit de la crema dels monuments que es podria equilibrar amb la reducció d’emissions diàriament per les importants limitacions del trànsit durant les festes, però “de moment només són intuïcions i percepcions. Volem dades científiques, volem demostrar-ho”, va afirmar. Per la seua banda, altres veus, com la del periodista Julio Fontán afirma que el cartró també era altament contaminant, ja que la composició del material del cartró pedra era moltes vegades desconegut: al paper 2

Rostre de dona fet amb cartó des d’un motlle d’escaiola per a la falla de Na Jordana de 1993. Arxiu Joan Castelló.

se li sumaven coles, resines i altres materials sense control, al qui se li afegien després les pintures i laques que anaven en la mateixa línia. Per estos motius, el govern actual va promoure la creació d’un nou material procedent de la palla d’arròs, com a substitut del suro. La comissió de Menorca-Lluís Bolinches va exhibir en l’Exposició del Ninot de l’any passat una figura realitzada íntegrament amb este material, gràcies a les investigacions de la Universitat Politècnica de València. Però com va sorgir? En 2017 una visita municipal encapçalada per Ribó va permetre conéixer un prototip realitzat en impressora 3D, sota la premissa de què el nou material havia de ser de procedència natural, emmotllable i barat per a utilitzar-se a gran escala en els tallers. Un any després, el primer «Ninot Ecològic Experimental» era una realitat, com a resultat del contracte d’I+D de

https://valenciaplaza.com/fallas-sostenibles-el-reto-de-crear-ninots-no-contaminantes-en-el-reino-del-corcho

l falla rauvsatí 16 1 g de sant a


l’Ajuntament de València a través de les Naus i la UPV. Els investigadors que van formar part de la investigació eren: José Ramón Albiol Ibáñez; Miguel Sánchez López; Rubén Tortosa Cuesta; i Xavier Mas-Barberà.3 Per la seua part, el periodista Manuel A. Zarapico comentava que al dia següent de la noticia “La cataracta de crítiques dels artistes fallers no es va fer esperar, algunes d’elles en les xarxes socials i de forma irada. El postureo al voltant de tot el que engloba el fet de l’art faller i els seus professionals és ja la repanocha. Mola molt tirar de “paraules”, de grans solucions i d’estratègies de tota mena. Però de ficar mà en la ‘pastera’ per a agarrar ‘fang’ i modelar un futur millor per a l’artesà poc, molt poc. L’artista faller està darrere de tot el fum, esperant que les comissions els criden per a signar falles; desitjant que arribe algun treball alternatiu que done vida a l’any; pensant en què es pot oferir, en què canviar, en què innovar per a resultar més competitius.”4 Mentre arriba eixe moment, les falles porten uns anys imbuïdes en una nova tendència cap al tradicionalisme en els materials, ja siga per recuperar el foc de la cremà o per diferenciar-se de la resta, moltes falles opten per projectes diferents amb materials reciclats, cadires, mobles i artistes que treballen la vareta sense cobrir el cos amb cartró com Juanjo Garcia o Manolo Garcia. El temps només dirà si el suro passarà a millor vida, com ho va fer el cartró. El que sí està clar és que el combustible que mai ha de fallar és la crítica en la foguera cada 19 de març. Figures modelades en porexpan per a la falla del Pilar de 2009. Col·lecció Josep Lafarga Palomares. 3

4

https://www.levante-emv.com/fallas/2018/01/30/primer-ninot-paja-arroz/1672596.html http://www.actualidadfallera.es/en/blog-fallero/5709-pese-al-mundo-son-los-mejores

162

2019Cullera


A l’altra part del riu Falla Bulevar

Enguany la comissió de la Falla Bulevar  va celebrar el seu desé aniversari. Fa deu anys d’aquell moment quan uns veïns del Bulevar gaudien de les nits d’estiu conversant al carrer, compartint rialles i experiències. Així de simple va sorgir la idea: si Cullera havia crescut travessant el riu, perquè no portar cap ací la festa fallera? Semblava arriscat i és una de les coses que ens diferencia de les altres, ser l’única falla que es troba a l’altre marge del riu. A més, sorgirem de la gent del barri, de gent que havia sigut fallera d’altres comissions de la ciutat. Una particularitat que ens diferencia de les últimes comissions creades a la ciutat i més semblant a les falles més antigues que van nàixer de la gent dels diferents barris de la ciutat. Els temps en què la comissió va ser creada no van ser els millors, ja que la crisi econòmica va ser un factor en contra, a més d’un barri de nova construcció. La idea en comú d’aquell grup de veïns va tirar endavant i després d’un dur procés burocràtic poguérem plantar l’any 2010. En plena fractura de les diferents comissions de la ciutat per les subvencions de Junta Local. La falla Bulevar entrava a formar part de les falles de Cullera. Les diferències entre les comissions d› especial (el conegut 4G) i la resta de comissions. Un conflicte que ens

l falla rauvsatí 16 3 g de sant a


distanciava per les diferències, en contra d’aproparnos per la diversitat. El temps calma les diferències i desacords que tenim les diferents comissions sobre diferents temes, formes i recursos. Estar en un barri en construcció ens va dificultar el fet de trobar un casal. Ja que són naus o habitatges, una diferència que trobarem respecte a les falles de la ciutat que tenen baixos o locals amplis per a ser el cau faller. La recerca va ser costosa fins que trobarem un lateral d’una nau i haguérem d’obrar per a condicionar-lo perquè fóra el nostre casal. Igual que altres falles que han reformat el seu casal, tirarem mà dels fallers per a fer-ho possible. Ser la falla més jove i estar a un dels extrems de la ciutat van ser uns condicionants per als visitants, ja que haurien de creuar el pont de pedra per arribar a la nostra demarcació. Amb el temps les visites han augmentat apropant-nos a les altres comissions i als visitants. L’obertura del carrer on tenim el casal va produir el canvi d’ubicació de les nostres falles apropant-les al casal. Un canvi que es va fer fa cinc anys, del Prado al carrer de Tous. Com ha passat amb altres falles de la ciutat, apropant-les on tingueren el casal o depenent del volum de la falla, però nosaltres l’impediment el vam tindre perquè no estava obert el carrer a causa de l’obra de les vivendes d’enfront del casal. De sobte, la festa va vindre i plantarem les nostres primeres falles, la gran i la infantil van ser realitzades per l’artista local Federico Alonso. Era el primer any i la il·lusió era màxima, però el pressupost era el més baix de la secció. Per a sorpresa nostra aconseguirem

164

en les dues falles el quint premi de la secció, no quedant últims. A l’any següent la falla va decidir apostar per un nou artista local i debutant, Joan Simó. Qui amb el més baix pressupost es va alçar amb la falla gran amb el banderí de la secció. A més la falla infantil es va quedar fregant l’apreciat banderí, ja que va aconseguir el segon premi de la secció segona. També l’enginy i gràcia i millor ninot de la secció segona en les falles infantil del 2011. Un guardó que ens va omplir d’alegria i eufòria, ja que va ser el segon any que plantava la comissió i amb el pressupost més baix, i es van aconseguir 4 banderins. Un fet que ens va alegrar i sorprendre perquè falles amb més pressupost i anys a l’esquena quedarien per darrere. Una aposta pel monument que va seguir els anys següents. A poc a poc ens férem lloc en les primeres posicions, incrementant un poc el pressupost a mesura que també augmentàvem de fallers. És una aposta decidida, alguna cosa que ens diferencia i ens dóna una particularitat. Cada any la plantà és un dia en què la comissió s’esforça per plantar els seus monuments, sent l’única falla de la ciutat que encara planta al tomb. Una plantà tradicional, sense ajuda de grues, com es feia abans, en la que es requereix als fallers que tots a una alcen a pols el centre de la falla gran. Aquesta plantà es diferencia de la resta que utilitza grues. La comissió també com altres decora el voltant de la falla per a engalanar els monuments, amb graveta, gespa i altres decoracions realitzades pels fallers. La festa sempre va lligada amb la gastronomia, que no pot faltar en les falles i casals. A la cuina del casal s’han realitzat un fum de plats tradicionals i altres ben diferents. En ser un grup reduït de fallers es possibilita realitzar diferents menjars per a tots i menjar a l’hora. Una de les diferències amb les falles que més

2019Cullera


fallers tenen, que encomanen entrepans, ja que cuinar altra cosa implica molt d’esforç i molta gent cuinant. Tampoc hem de muntar carpa els dies de falles per a donar cabuda a tots els fallers, ja que al casal que disposem cabem. Celebrarem en gran aquest aniversari, per mantindre encesa la flama com eixe emblema que duen al cor els fallers del Bulevar. Però no ens limitarem a mirar cap enrere, perquè encara tenim molt a oferir, molta il·lusió i amistat que compartir. Tampoc mirem al nostre costat, perquè les diferències ens fan tindre qualitats i virtuts que ens enriqueixen. Les diferències les podem tindre el dia 17 de març després dels premis, però són falles i la resta de l’any la germanor ens fa compartir bons moments amb la resta de comissions i fallers. La nostra és una falla familiar, amb bon ambient i bones amistats que ens ha unit i en la que treballem exercici rere exercici per seguir avant. Ser pocs també implica un esforç major però la recompensa és molt gratificant i amb molta il·lusió i esforç, anem assolint el nostre objectiu. Al llarg d’aquests deu anys hem vist créixer als nostres infantils, hem aprés a estimar-nos, amb els nostres defectes i virtuts, hem treballat colze a colze. Hem compartit llàgrimes de tristor, però també d’alegria. Hi ha alguna cosa més bonica que això?

Falla 2013, artista Joan Simó. Arxiu Junta Local Fallera.

l falla rauvsatí 16 5 g de sant a


. 4 TOL Í CAP Tan iguals… tan diferents

PERSPECTIVA Laboral


Falleres tecnològiques, Falleres treballadores Raül Roselló Gregori Secretari Territorial Intercomarcal UGT-PV la Ribera, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés. L’ús quotidià de l’artefacte que més identifiquem amb la tecnologia, el telèfon intel·ligent o smartphone, està tan plenament implantat entre els xics i les xiques que diries que tots porten damunt una clau infal·lible a la modernitat. Un mòbil d’última generació és, com si diguérem, el passaport a un món ple de meravelloses oportunitats de futur. Si mirem qualsevol reunió de joves, poseu per cas als casals fallers, trobarem que elles i ells, sense distinció aparent, xarren i riuen mentre dediquen un ull, o un ull i mig, a la versió actual del “mirar qui passa i qui torna”, naturalment per Instagram o qualsevol xarxa social de les que s’estile en eixe moment. Tot ho saben, la gent jove: aplicacions de missatgeria, jocs col·lectius en línia, aplicacions de retoc fotogràfic, etc. Xicons i xicones semblen tindre tots ells un control prodigiós i un domini amplíssim de la tecnologia. Però no caiguem en l’error: una cosa és penjar en Internet fotos de la plantà de la falla, de la cremà o de la mascletà, i una altra cosa molt diferent és la realitat, tossudament contrastada, de la discriminació social i laboral que pateixen les dones a l’hora de vincular el món de la tecnologia i les oportunitats laborals. Les facilitats o les barreres que cadascú trobarà per accedir a la formació, ingressar en el mercat laboral, estabilitzar-se en un treball i ser

168

2019Cullera


coses no milloraran simplement deixant que el temps passe. Un futur d’igualtat entre homes i dones demana facilitar una major representativitat i rellevància a les dones en un sector clau per al futur com és la tecnologia i actuar decididament per a erradicar les múltiples bretxes de desavantatge existents. Si penseu que aquesta discriminació és només una exageració, o fins i tot una moda, val la pena que mirem com tenim la situació amb dades contrastades. Tenint en compte el nombre de persones que segons l’INE havien accedit alguna volta a Internet en els tres últims mesos trobarem que mentre el percentatge d’homes que ho haDones treballadores. Foto Raúl Roselló. vien fet era del 85,5%, per a les dones era del 83,7%. Sembla una relativa paritat i tanmateix cal no capaç de prosperar, estan molt lluny de ser iguals oblidar que la situació és, en primer lloc, molt diferent segons la franja d’edat, ja que, per exemple, la per als homes i per a les dones. Les fonts de dades i estadístiques que tenim sobre els sectors econòmics bretxa és desfavorable en 9 punts per a les dones en les franges d’entre 45 i 55 anys. I, i el mercat laboral lligat a la innovació tecnològica, la digitalització i la intel·ligència Un futur d’igualtat en segon lloc, la situació a Espanya artificial confirmen la discriminació de no ix molt ben parada si la comentre homes i dones parem amb el nostre entorn des les dones, tal com s’arreplega a l’informe Mujer y tecnología publicat pel sindicat UGT demana una major del moment que l’any 2016 teníem pràcticament un 19% de dones que en 2018, algunes de les xifres i considerarepresentativitat cions que ofereix mostrarem tot seguit. Si i rellevància a les no s’havien connectat mai a Interanalitzem l’impacte de la revolució digital net i en canvi Alemanya en tenia dones en un sector un 9,5%. Això no obstant, on la sien el trinomi format per dona, tecnologia i ocupació arribarem a la conclusió que les com és la tecnologia tuació s’agreuja de veritat és en la

l falla rauvsatí 16 9 g de sant a


lització creixent farà que la qualificació en aquests coneguda com a segona bretxa digital. De la mateixa manera que per a un lector el coneixement de la a-eàmbits siga cada vegada més valorada laboralment i socialment i, en conseqüència, és molt complicat i-o-u no el capacita sense més per a llegir amb plena generar avanços globals significatius en igualtat de comprensió el Tirant lo Blach o El Quijote, no totes les gènere si els espais de major prestigi segueixen sent tasques digitals poden fer-se intuïtivament amb èxit excloents per a les dones. No pot assumir-se ni un a la primera i sense formació. Així, només poc més minut més ni la visió masclista d’unes suposades del 22% de les dones seria capaç d’utilitzar amb solcapacitats inferiors de les dones per a la tecnologia vència un programa informàtic de fulls de càlcul i la ni la supeditació de l’èxit en entorns laborals TICs bretxa amb la població masculina ja superaria els 8 a l’acceptació de les formes clàssiques més detestapunts. A mesura que parlem de tasques que requereibles dels professionals mascuxen més complexitat i més nivell de formació necessari els desavantatges de les dones són una cosa és penjar lins, és a dir, jornades inacabamés evidents i més acusats. El més greu de tot en Internet fotos de bles, imprevisibles i la valoració en prestigi, salari i ascensos és que les tendències actuals de la formació la plantà de la falla, de la disponibilitat presencial no sembla que vagen a ajudar molt a tancar la de la cremà o de la i no productiva. Res de tot açò desigualtat en tant que en l’actualitat només hi ha un 12% de dones matriculades en la mascletà, i una altra és conseqüència de designis immodificables escrits en les carrera universitària d’Informàtica, percentatcosa molt diferent estreles per divinitats amb ge que s’ha reduït de forma constant tots els és la realitat […] intel·ligències superiors. Tot anys des de 2002 quan s’arribà al 30%. L’accés pot modificar-se amb voluntat minoritari de les dones al conjunt de les carre- de la discriminació social i actuacions polítiques res vinculades a les tecnologies de la informa- social i laboral que concretes compromeses amb la ció i les comunicacions (TIC) es tradueix en el pateixen les dones igualtat. Pot fer-se i beneficia fet que les graduades en aquestes disciplines al conjunt de la societat, dones només representen el 0,6%. Pel que fa al meri homes. Si la meitat de les fotos que circularan de cat laboral la situació actual no és menys depriment: les Falles per Internet les pujaran les falleres, la norla participació femenina en el conjunt de la població malitat seria que hi haguera també un nombre igual treballadora especialitzada en TIC es troba en un dels de cervells femenins en les sales de control de tota pitjors moments en situar-se en un precari 17,4% i, la tecnologia que hi ha darrere de les xarxes socials. per acabar-ho d’adobar, en la meitat de les empreses I que moltes d’eixes falleres pogueren estar elles que ocupen especialistes en TIC no hi ha ni una sola mateixes en eixes sales de control sense haver de dona. superar més obstacles que els de la dedicació vocacional i el talent i la passió per un treball que permeta Tots els àmbits de desigualtat entre dones i homes viure amb dignitat i realitzar-se. són inacceptables però és indiscutible que la digita-

170

2019Cullera


En defensa de la llibertat d’expressió, d’Artdefoc (Alfara del Patriarca-Gil Sumbiela, 2015).

La major Igualtat amb la major Llibertat Josep Antoni Carrascosa Torregrosa Secretari General, Intercomarcal CC.OO. La Ribera, La Safor. Igualtat i Llibertat dos paraules amb criteri i dimensió social amb tota la seua extensió Són sens dubte la base d’una societat democràtica i progressista, i hui en dia segueixen sent dos aspiracions de lluita i de reivindicació (8 de Març). En el fet de caminar per la igualtat entre dones i homes en el món del treball i en els espais socials les dones són el col·lectiu més perjudicat. Així doncs, tots els indicadors ens mostren les diferències salarials, perquè, les dones reben menys salari fent el mateix treball fins a un 30% (bretxa salarial); sols al voltant del 2% de dones ocupen alts càrrecs en empreses o responsabilitats d’alta direcció (sostre de cristall), i a més la majoria de treballs a temps parcial són ocupats per les dones. Però, caldrà fer memòria i recordar que aleshores són també les dones les que s’ocupen majoritàriament de cuidar els nostres majors. Sense oblidar la violència masclista de gènere, el balanç no pot ser més cru (9 dones assassinades a la Comunitat Valenciana en 2017, entre elles una xiqueta menuda), sens dubte uns dels problemes actuals més dolents i agressius contra les dones.

l falla rauvsatí 17 1 g de sant a


Davant d’aquest escenari i crua realitat que no acaba en el treball, per avançar necessitem lleis que objectivament vagen dirigides a la discriminació positiva de la dona en tots els terrenys, i a més a més que desenvolupen nous drets que acoten tota mena de discriminació per ser dona. La incorporació massiva de la dona al treball és un fenomen altament positiu per al conjunt de la societat. Les dones ocupen hui en moltes universitats la majoria d’estudis superiors, i tanmateix als estudis de Formació Professional aquesta nova realitat no pot esdevindre sense una incorporació a l’empresa privada o al sector de les administracions públiques amb pitjors condicions de treball. Per això, eines com els plans d’igualtat han de ser obligatoris en tots els trams de les empreses i mereixen la màxima dotació de recursos. Ara i adés les dones han estat sotmeses en un món on el patriarcat no ha deixat créixer la dona en tota la seua raó de ser dona i mutilant la seua llibertat. El món ha sigut injust en les dones, no podem romandre més temps sense alçar la veu i dir prou.

Alguns dirigents polítics es situen per damunt dels drets i les llibertats

Tenim els homes i les dones el dret de lluitar per un món on les dones no siguen maltractades, assassinades o empresonades per ser dona. Encara hi ha països que sotmeten a les dones a l’ablació, els neguen el dret a estudiar o són jutjades per adulteri. Nosaltres els homes i les dones de les Comissions Obreres estem compromesos amb la igualtat i els drets de les dones. Aquesta és una noble i revolucionària causa, les societats no poden evolucionar sense la incorporació de la dona al treball i sense aspirar a canviar la marginalitat de les dones.

col·lectives. Falla Doctor Marañón-Mestre Palau (2017). Foto Joan Castelló.

172

2019Cullera


Com d’igual i diferent és la vida d’un jubilat José Vicente Part Sapiña Mestre

1 de setembre de 2016. Oficialment em vaig jubilar ahir. Són les nou del matí, estic al camp però el meu pensament no està ací. Què faig que no estic en l’escola? Són 42 anys fent classe i ara em rebolique com fera engabiada, vaig d’ací cap enllà sense saber què fer. El meu lloc no és aquest, les vacances han acabat, el meu lloc és en l’es… nosaltres som els cola, presidint el claustre, distribuint les classes, veient les necessitats, horaris, etc., però no, ja s’ha acabat! actors de la nostra

vida, no podem dei-

De sempre he anat al camp i tinc prou treball, no me l’acabe, en eixe sentit no representa un canvi en la meua vida. Però sí, xar la nostra vida al “destí” i donar-li les representa un gran canvi, un canvi de rutina, doncs no és el més important, el meu pensament està en altra cosa, en què culpes… la societat considera que ja no eres útil, que ja no estàs per a realitzar la teua tasca, la feina que has fet durant tants anys i amb la que tant has gaudit. Pense que hui estic més preparat que ahir, que un mestre aprèn cada dia que passa fent la seua tasca. Però no, les vacances s’allarguen, ara són vacances indefinides i jo no m’acostume.

l falla rauvsatí 17 3 g de sant a


Stop. Esborrem aquests pensaments, he de pensar altra; o a Paco M., un alumne extraordinari, no sols en positiu. Així que ja no he d’enfrontar-me als proen intel·ligència, i que quan en una avaluació no va traure 10 en matemàtiques, li vaig preguntar: “què blemes del dia a dia en l’escola, consells escolars, t’ha passat?”. “M’he despistat, no em tornarà a pasd’escolarització, claustres, aparells que no funcionen, sar”, em va respondre i així va ser. Va morir quan menjador escolar, neteja, etc. Ja no he d’escalfar-me estudiava Medicina i encara recorde la seua cara. el cap prenent decisions, a la fi ja no tinc les preocupacions que comportava la direcció d’una escola També a B., el millor alumne (en realitat, quasi tots amb 350 alumnes, uns 600 pares/mares han sigut el millor alumne), sempre (i iaios i iaies) i més de trenta persones, amb un somriure i amb amabilitat, … el meu pensaentre mestres, psicòlogues, educadores i fins i tot que mai treia més d’un ment està en el altre personal treballant al centre. He de quatre a matemàtiques. Recorde, ací fet què la societat pensar en el que em deien els companys: al Raval, a Pepe M. (Butano) i les ga“ara a descansar i gaudir de la vida que considera que ja no nes que posava als partits que jugàja ho tens guanyat”. Aquesta ha de ser eres útil, que ja no vem en E.F., o els partits amb els de la meua actitud. Ara puc anar de viatge, 8é al camp del Cullera, o les excursiestàs per a realitzar ons per la muntanya o la vorera del si bé no sempre que vull, ja que la meua la teua tasca… riu. A la fi, el fet d’ésser mestre, i dona treballa. més a Cullera, et dóna l’oportunitat Han passat un parell d’anys i ja m’he acostumat a la de conèixer alumnes de molts països, de diferents nova vida. És més, no em veig tornant a l’escola, em cultures, i tants i tants alumnes que seria innumeresultaria estrany i seria un estrany. Per què no tot rable fer un repàs. I no hi ha diferències, tots els fora el camp, m’he matriculat a les classes d’Unisoxiquets i xiquetes són iguals, amb les seues ganes cietat i escric articles per a L’Expressió. Però és clar, de jugar, d’aprendre —més que no sempre a l’escola els meus pensaments tornen a l’escola. De sobte em els ensenyem el que a ells de veres els interessa—, trobe explicant un problema de matemàtiques, prede descobrir coses, de viure la vida, però també són tots diferents en la forma de ser, de pensar, en les parant un experiment o buscant una forma diferent d’explicar un tema. O recordant alumnes que han inquietuds, en les coses que els agraden, en el tracte. A la fi, en tantes coses que determinen la seua passat per l’escola, tan iguals en tenir tota una vida al davant, en tenir un ventall d’oportunitats per personalitat. I de cadascun d’ells aprens noves coses, descobreixes nous punts per a veure el que tens encarrilar la seua vida, tots ells com uns llibres de pàgines en blanc i que hauran escrit dia a dia; però endavant, per a veure mil mons iguals i diferents també tan diferents que cadascú escriurà una hisdel mateix temps. tòria distinta, cadascú amb unes virtuts que caldrà potenciar i amb uns defectes que caldrà llimar. Recorde a Paco R. alçant la mà tots els dies i “mestre, Escena de la falla L’arruga és bella, de José Puche (Exposició-Misser no ho he entès”, i jo repetint-ho una vegada i una Mascó, 2003). Foto Joan Castelló.

174

2019Cullera


I com no!, trobe a faltar la falla de l’escola, eixa falla que mentre es cremava la d’un any, ja pensava la que construiria per al proper. Eixes falles que vaig construir durant més de vint anys i, que quan al claustre algú deia “aquest any no fem falla”, jo els contestava: “si no voleu fer falla a l’escola, jo en faré una, la plantaré i la cremaré i, qui vulga, que s’apunte”. Una vegada, una mestra que m’ajudà a fer-la em va dir: “quina llàstima haver de cremar-la en lo bonica que s’ha quedat”. “És que si no la cremàrem, no hi haurien falles” li vaig respondre, donat que considere la cremà com l’acte més important de les Falles. Moltes vegades han vingut, a l’escola, pares, antics alumnes meus, per parlar del seu fill/a. “Es que jo no sé com és aquest fill/a meu/a”. “Tu recordes com eres quan venies a l’escola?”, els responia. Era prou. Els xiquets/es d’ara són igual que els d’abans. Nosaltres faríem el mateix que ells fan ara. Han canviat les circumstàncies, com les nostres i les dels nostres pares. Ninot Indultat En la corda fluixa, de Julián Puche (Bisbe Amigó Conca, 1980). Foto Joan Castelló.

176

2019Cullera


També el fet d’estar jubilat i anar al camp et dóna escollit un altre. A mi, mai m’havia passat tan sols l’oportunitat de pensar, de reflexionar i te’n adones pel pensament ser director de l’escola, però un dia va vindre l’inspector i demanà al claustre que escolliren de la quantitat de xicotets detalls que poden fer que a una persona i em votaren a mi; canvi en la meua canvie radicalment una vida, i te n’adones de la sort vida, però jo m’haguera pogut negar, haguera pogut que has tingut pel fet de nàixer al lloc en què has nasescollir un altre camí. I així tants detalls cut, dels pares, de la família, etc. I mires al teu voltant i veus tota eixa gent Amb les nostres vir- que cada dia podrien canviar la nostra vida, el nostre destí. Però no podem saque tenen com a preocupació salvar la tuts i defectes. Són ber què faríem, on viuríem, quina seria vida i no si la teua falla s’emportarà el més les coses que la nostra família si haguérem escollit primer o el segon premi; que la seua preocupació és si podran sopar a la nit i ens uneixen que les altre camí o haguera canviat una sola circumstància amb les quals ens hem no si el València guanyarà o empatarà; que ens separen. trobat en la vida. de poder viure amb llibertat i no d’on Confiem que algun aniré a les vacances… dia no hi haurà fron- Totes les persones, tots els éssers huPer què no podríem ser nosaltres un teres al món, totes mans som pareguts, som semblants, més dels que van en les pasteres? O les persones seran amb els nostres somnis i il·lusions, encara que siguen diferents les de cahaver nascut a Corea, o Senegal, Hai“ciutadans del món” dascú. Amb les nostres virtuts i defectí, Iran…? O haver nascut a un altre tes. Són més les coses que ens uneixen temps? Quin mèrit tenim de nàixer a que les que ens separen. Confiem que algun dia no hi un lloc o en una família determinada? No cap, i no haurà fronteres al món, totes les persones seran “ciuobstant eixe fet serà determinant en la nostra vida tadans del món”. i per ahí, tots els éssers humans som iguals, o és que no tots tenim uns somnis, unes il·lusions, uns ideals? Però, ahí no s’acaba tot, després depèn de nosaltres, nosaltres som els actors de la nostra vida, no podem deixar la nostra vida al “destí” i donar-li les culpes. Decidim nosaltres què volem ser, com la podem ensolcar, i ahí sí, ahí cadascú és diferent dels altres, ahí cadascú elegeix un camí que a la fi determinarà com som i qui som. Tots nosaltres, al llarg de la vida, anem trobant encreuaments de camins i hem d’escollir-ne un, i no podem tornar enrere ni saber què haguera passat d’haver-ne

l falla rauvsatí 17 7 g de sant a


Cody i José. Foto Josep Sala.

Membres de l’ONG IAE Rescue. Foto Josep Sala.

BINOMI Josep Sala Sánchez

Sempre s’escolta que els gossos són els millors amics dels humans, i si tan coneguda és aquesta premissa, és perquè integra molta raó. Ambdós tenen una connexió emocional sobrehumana i ells són els que estan al nostre costat quan més ho necessitem, ja siga per treball, per fer companyia, assistència, salvament, etc. Són éssers meravellosos, amables i simpàtics que molts de nosaltres integrem a la família com uns membres més. Els parlem, juguem amb ells, organitzem els nostres viatges perquè ells puguen vindre… Personalment, sóc conscient que he tingut la gran sort d’integrar tres companys magnífics a la meua vida, ells són Scott, Cody i Yago, que han aconseguit canviar les nostres vides. Us contaré la història del meu pare, José Sala. Ell té una relació amb ells totalment diferent, té una connexió molt especial, ja que han viscut moments els quals no s’oblidaran mai. El meu pare és voluntari en l’ONG Intervenció, Ajuda i Emergències Rescue d’Algemesí. No és el seu treball, és voluntari i, per aquesta mateixa raó sempre pensaré que és un heroi encara que no tinga una capa, perquè ell, juntament amb Scott i Cody -Yago encara és molt menut-, han vist tot tipus de catàstrofes naturals arreu del món i han hagut de servir-se de valentia

178

2019Cullera


Simulacre a Algemesí. Foto Josep Sala.

Terratrèmol d’Haití. Foto Josep Sala.

i ganes d’ajudar al pròxim per a poder fer front a aquestes situacions que tothom lamenta sempre. I no sols això, no es tracta d’anar simplement a aquests llocs, també és tot el treball d’ensinistrament previ en què ell i els meus gossos en són un. Passen moltes hores junts i formen un equip del qual estic molt orgullós perquè han salvat moltes vides al llarg d’aquests anys i han ajudat famílies a saber on estan els seus estimats éssers. A més del rescat també ha col·laborat en diferents projectes socials en països en vies de desenvolupament, com ara la instal·lació d’un dipòsit d’aigua potable perquè es poguera subministrar i es poguera beneficiar tot un poble que fins al moment, s’havia de buscar la vida i desplaçar-se fins a trobar aigua per a poder beure sense perjudicis. Mon pare em va contar una experiència que va passar al terratrèmol d’Haití, la qual sempre m’ha emocionat

i us la vull transmetre: en arribar al lloc on havia ocorregut aquesta catàstrofe, es contemplava un paisatge totalment assolat, trist. Es posaren a buscar durant llargues i pesades hores l’existència de supervivents sense perdre l’esperança en cap moment. De sobte, Scott va començar a lladrar mentre mirava al meu pare i les ruïnes d’un edifici. El meu pare sempre recordarà aquest moment perquè el lladruc del gos anunciava que hi havia algú que podia estar amb vida, i així va ser, hi havia una xiqueta soterrada, la qual, gràcies a Scott i Danko, altre gos de l’ONG, van poder salvar-li la vida. Així és que la persona que tinga algun gosset o gosseta en la seua família sabrà exactament a què em referisc en aquesta connexió única i especial. No podríem imaginar la nostra vida sense ells al nostre costat perquè ens aporten felicitat, moments memorables i vida, molta vida. Junts formem el major i més bonic dels binomis.

l falla rauvsatí 17 9 g de sant a


Tan iguals… tan diferents

CAPÍTOL

5.

PERSPECTIVA educativa


Llengua i llibres, de Manuel Algarra Salinas (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2018). Foto Joan Castelló.

Diferents i ens entenem perfectament! Assumpta Cebolla Iborra Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana

Si dic Bon dia és perquè parle valencià. Si pronuncie amb goig Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià. Si els meus fills són, Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià. Si use venir o tenir però, també, vindre o tindre és perquè parle valencià. Si em sent a prop d’Estellés i d’Ovidi és perquè parle valencià. Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià. Si decidisc generosament “hablarle en castellano” és perquè parle valencià. Si voste sap que jo existisc és perquè encara parle valencià. La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida. No agredix. No margina. La meua llengua fa viure el poble que la vetla. La meua llengua fa lliure el poble que la parla. Maria Jesús Bolta

182

2019Cullera


tres textos medievals em dieu a quin dialecte pertany el seu autor… difícil per no dir impossible!! ja que el grau d’unitat de la llengua catalana a l’Edat Mitjana és molt alt. A partir del s. xvi-xvii comencen a sorgir la major part de diferències com, per exemple, la conjugació dels presents de subjuntiu en I corpus literari (faci, opinis, mengi, etc.) o la ini clàssic del castellà troducció de castellanismes. Tot i l’havien conformat això els romanistes i filòlegs pensen que el català és una llengua autors i obres com a hores d’ara molt unitària (molt La Celestina, […] més que l’italià, per exemple).

Les llengües són un conjunt de signes lingüístics que permeten la comunicació entre una comunitat de parlants. El criteri de la intercomprensió mútua, de la tradició literària comuna i de l’existència d’un estàndard compartit són definicions molt vàlides que permeten saber quan dos parlants compartixen el … el mateix sistema lingüístic.

En primer lloc, el criteri de la intercomprensió mútua suposa que dos parlants de dos zones que parlen la mateixa llengua i diferent dialecte són capaços de mantindre una conversa i d’interactuar. Un parlant d’EEUU s’entén amb un Cervantes […] o IsaI, per últim, l’existència d’un parlant d’Anglaterra o d’Austràlia. Un parlant bel Allende […]. estàndard compartit és fonadel Perú, s’entén amb un de Bolívia, de Mèxic o de Madrid; un valencià s’entén amb un lleidatà…així, mental. Així com l’estàndard del castellà es construí a partir d’un únic dialecte (el del centre de la doncs diem que parlem la mateixa llengua i diferent dialecte (aquest únicament suposa entonacions i proPenínsula i no tingué en compte els dialectes perifèrics —com l’andalús, el canari o els dialectes de nunciacions diferents, mots peculiars però que en absolut impedix i/o entrebanca la comunicació si aquests Sud-Amèrica; d’ací la codificació monocèntrica), en el nostre cas, l’estàndard tingué en compte tots els dos parlants usen la mateixa llengua). dialectes de la llengua i integrà diferents varietats dialectals i els donà prestigi (a tall d’exemple, són En quant a la tradició literària podríem apuntar que un correctes els següents doblets: el possessiu meva/ alumne de Filologia Hispànica llig textos d’autors de meua, faça/faci, t’estime/t’estimo/t’estim, hui/avui, diferents procedències dialectals perquè al llarg de la historia han anat conformant la seua tradició literària. hòmens/homes, blat de moro/dacsa, bombolla/ bamQuan jo estudiava Filologia Hispànica tenia molt clar bolla, xic/noi/al·lot); la nostra codificació s’anomena que el corpus literari i clàssic del castellà l’havien conpolicèntrica. format autors i obres com La Celestina (d’autoria anònima), Cervantes (d’Alcalà d’Henares) o Isabel Allende (de Les llengües no són monòlits de pedra, les llengües es Xile); així mateix en el cas de la nostra llengua tenim mouen en variants de diferents tipus i són un exemuna tradició literària comuna que ve conformada per ple de diversitat lingüística: la gran unitat de la llengua catalana durant tota l’Edat Mitjana (a hores d’ara, fins i tot, els estudiosos tenen a) Varietats històriques o cronolectes: no és el mateix la dificultats per a trobar diferències dialectals entre texllengua de Ramon Llull (segle xiii) que la llengua d’Autos de diferents procedències; vos repte que davant de sias Marc (segle xv) que la de Josep Carner (segle xx).

l falla rauvsatí 18 3 g de sant a


Pel que fa a la nostra llengua la romanística internacib) Varietats diastràtiques: vénen donades pel grup/ onal, les universitats d’arreu del món on s’imparteix estrat social a què pertany el parlant (no és la Filologia Catalana (en són més de 150, entre elles les mateixa varietat la llengua que utilitzen els grups universitats de Moscou o la Sorbona a París), els filòalfabetitzats que s’acosten més a l’estàndard) que legs i gramàtics coincideixen que el nom de la llengua la llengua de grups socials marginats. ve donat pel lloc on tenim documentats els primers c) Varietats diafàsiques (d’adequació al context comutextos (el més antic s’anomena La glossa de Ripoll, del nicatiu): igual que no ens vestim de la mateixa s. x i és una anotació o una glossa al manera per anar a la mar que per anar a un casament, així les persones En el territori veí marge d’un còdex en llatí del segle no ens expressem igual (i no hauríem conviuen dos noms viii; altres documents molt antics en de fer-ho depenent de les situacions per designar la ma- la nostra llengua són el Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars comunicatives que se’ns presenten a teixa llengua: casteJussà, que és el document més antic diari; no és el mateix quan mantenim llà i espanyol… i no que es conserva íntegrament en la una conversa entre amics que quan, nostra llengua, de mitjan del segle potser, en algun moment de la nostra passa res! xi (1028-1047) i, també, són del segle vida hem de fer de mantenidors de xi Els greuges de Guitard Isarn de Caboet (1085-1095). l’exaltació de la fallera major). Ara bé, aquests són documents jurídics i no literaris. d) Varietats geogràfiques (o diatòpiques): vénen donaEl primer text literari són Les homilies d’Organyà (si des per la zona geogràfica. El castellà que es parla considerem que un sermó és un text literari). De totes a l’Argentina diferix del de Mèxic, del d’Andalumaneres tots els textos esmentats abans es situen en sia o del dialecte del centre de la Península; més zones del Pirineu, en allò que actualment és Cataluexemples, l’anglès de Londres és força diferent al nya. de Gal·les, al d’EEUU o al d’Austràlia; així com no és el mateix la forma de parlar del Nord de CasteEn castellà el text més antic és Las Glosas Emilianenses lló que el valencià apitxat de la ciutat de València. i, també, són anotacions a un còdex llatí realitzades Ni tampoc és el mateix el dialecte de Lleida que el en diverses llengües, o bé, castellà medieval, o bé de Barcelona o el valencià general… però ohhh, miracle… ens entenem!! navarro-aragonés o fins i tot alguns mots en euskera. Aquest text es situa en una zona altament fortificada, plena de castells… d’ací deriva el nom de castellà. Així, doncs, els dialectes es definixen “com una varietat de llengua, parlada en una certa àrea geogràfica” que tenen una entonació peculiar, una pronunciació Tampoc el nostre territori no és una excepció en el pròpia, un lèxic i unes formes gramaticals diferents fet que hi ha diferents noms per anomenar la nostra en alguns casos però que, en definitiva no impedixen llengua: català, valencià, balear. En el territori veí la intercomunicació entre dos parlants pertanyents a conviuen dos noms per designar la mateixa llengua: dos dialectes diferents. castellà i espanyol… i no passa res!

184

2019Cullera


Voleu exemples de dialectalismes geogràfics (dialecte castellà-dialecte del Perú); anem-hi: - chaqueta/ chompa, sudadera/ canguro o mangalarga, melocotón/ durazno, sacapuntas/ tajador, banana/ gualete, mejilla/ cachete, trenzas/ simbas, diadema/ vincha, pulsera/ manilla, tonto/ opa, bragas/ calzón, chandal/ buso, cacahuete/ maní. Més geosinònims dialecte castellà, dialecte de Veneçuela:

La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida. Font: https://www.diarilaveu.com/ noticia/3984/es-perque-parle-valencia

- estuche/ cartutxera, chupete de bebé/ chupón, diadema/ cintillo, plátano/ guineo, coger/ agarrar, chanclas/ cotisas. coche/ carro, tio/a/ chama, chamo.

mi arma, toi dezesperao i mashacaito”. Un andalús occidental “Corasón, se mha partio la seja y no podré ir a casá ni a sená”. Aquest fenomen del seseo s’estén per tota l’Amèrica del Sud. Diversitat i més diversitat. Riquesa lingüística que cal preservar! Això sí, ha I del mots conxa i agarrar del dialecte argentí, què d’existir un registre estàndard acceptat per tota la n’opineu? comunitat lingüística perquè … obrim la ment, és una manera d’assegurar-nos I què em dieu de les variants morfosintàctila intercomprensió entre difeques? A tota Amèrica del Sud es “vosea”: es par- no ens deixem porla de vos a les persones a les quals es té molta tar per prejudicis… rents dialectes d’una mateixa llengua. confiança (en lloc del tu, del castellà de la Peperquè la diversitat nínsula); per exemple, a l’Argentina “i vos, qué és patrimoni de tots Centrem-nos ara en les variepensás? Vos, qué querés? tats geogràfiques de la nostra els parlants… llengua, donem exemples, I a més les variants fonètiques: a excepció del comparem, obrim la ment, no ens deixem portar per dialecte castellà del centre i nord d’Espanya, tota la prejudicis… perquè la diversitat és patrimoni de tots resta del castellà, confón la consonant interdental els parlants d’una llengua i ens trobarem multitud sorda per l’alveolar sorda (col·loquialment se cecea o d’exemples, paraules, girs, modismes, expressions, se sesea). Col·loquialment, un andalús oriental: “jozú,

l falla rauvsatí 18 5 g de sant a


frases fetes que tenen un abast geogràfic que mai no rella. La resta de la conjugació del present d’indicatiu podríem imaginar… granera es diu que es un mot és la mateixa per a tota la resta de dialectes. valencià (també baleàric i lleidatà) i escombra català… i no és cert: tots els forners dels pobles valencians Una altra variant amb distribució geogràfica irreguescombren el forn i els llauradors escombren les talar: les antigues paraules proparoxítones llatines com ronges. Espill, variant valenciana, mirall hominem, marginum es diu que han variant catalana… no! Mirall la utilitzava donat en valencià plurals amb “ns”, I si vos dic que la Sor Isabel de Villena, monja valenciana del major part de repo- és a dir hòmens i màrgens i en d’als. xv. Fesol, tabella, bajoca, mongeta, mots tres dialectes homes i marges. Mon bladors que vinguevalencians, mongeta a tota la resta del pare, llaurador de Sueca, sempre ren amb Jaume I a domini lingüístic (dialectes balear, català deia marges. central i nordoccidental); arena (valenciana, repoblar les nostres parlar de Lleida i Tortosa i baleàrica), sorra si vos dic que la major part de reterres procedien de Ipobladors (dialecte central). Qui no ha dit mai a Sueca que vingueren amb Jaume les Planes de Lleida i Cullera que ha menjat “tollina de sorra”, I a repoblar les nostres terres proceaquella que es presentava en un gotet de i Tortosa…? dien de les Planes de Lleida i Tortosa vidre? Recents estudis diuen que tots els i que el nostre parlar és enormement dialectes de la llengua compartim un 94% del lèxic… semblant al d’aquelles terres? Es calcula que hui en pensem en les parts del cos: ull, front, cella, nas, galta, dia vora doscents mil valencians encara porten un orella, coll, pit, braç, mà, cuixa, panxa, cama, ventre i cognom que indica la seua procedència lleidatana/ un llarg etcètera… i tots ho diem igual!! tarragonina: Ivars, Verdú, Ivorra, Alberola, Camarasa, Cervera, Cerveró… vos sonen? Una altra curiositat: hi ha una obra clàssica del s. xv, Curial e Güelfa, l’autor de la qual és desconegut. Alguns I com que el tema de l’article va de la diversitat i de estudis impulsats des de la Universitat de València simplificació, per concloure, vos imagineu un món on han intentat demostrar que l’autor és valencià tot i únicament es ballara salsa, es cantara òpera, es menbasant-se únicament en la utilització massiva del ver jara de postres poma i l’únic animal existent fóra la “aplegar” enfront del verb “arribar”… si férem un esgirafa? O un planeta on l’única cultura fóra la xinesa, tudi sobre quin verb utilitzem més els valencians actul’única beguda la cervesa i l’única llengua, l’anglès? alment és justament el contrari: arribar. És així o no? Impensable, avorrit, simplificador, anihilador de la riquesa i de la pluralitat, veritat que sí? I les variants morfosintàctiques… la primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conEl mateix vos demanaria per a les llengües… valorem jugació jo menjo, jo penso, jo opino… ja la diuen al la diversitat i preservem-la, sense oblidar que les llenNord de Castelló, a partir de Benicarló i Ports de Mogües per existir també necessiten unitat.

186

2019Cullera


Diferents a estones, iguals per moments Joan F. Bolufer Sapinya Director CPM FPA Cullera

Els hòmens i les dones, és a dir l’ésser humà, tenim un origen animal i amb ells compartim una característica: podem modificar el nostre entorn. De fet tot ésser viu modifica el seu entorn per adaptar-s’hi en més o menys mesura i així poder viure millor, més protegit o més còmode. Esta virtut comporta uns canvis en l’àmbit en què vivim i unes modificacions que el medi natural assumix i contraresta adaptant-se també als éssers que l’habiten. Podríem dir que canviem juntament amb allò amb què vivim. Ara bé hi ha però alguns factors que ens diferencien dels altres éssers vius i que ens fan especials, meravellosament fructífers i alhora temorosament perillosos. Els filòsofs i pensadors (quanta falta fa que la filosofia retorne a les escoles!) al llarg de la història ens han aclarit quines característiques ens fan únics entre la diversitat d’espècies. Descartes, Aristòtil, Fromm, Sartre i una llarga llista ens han propiciat les bases a partir de les quals podem assentar un futur millor per a nosaltres i per a tots: éssers dotats de pensament i raó, el llenguatge, el treball, el joc, la probabilitat de negar, l’esperança i la condemna infinita de ser o creure’ns lliures són alguns dels trets que ens identifiquen com a espècie diferent de la resta d’éssers vius. Siga com siga, els humans tenim des que naixem totes estes eines que podrem, a mesura que ens fem grans, usar de manera més o menys satisfactòria, i el que és més important més o menys noble i justa.

Alumnes de FPA atents a la classe. Arxiu CPM FPA Cullera.

Tots i totes tenim per tant la capacitat innata de l’aprenentatge. Però, i no cal oblidar-ho, tots i totes tenim un temps i uns mecanismes que funcionen més ràpids o més lents i això de vegades es malinterpreta i crea estereotips. Els éssers humans a més som éssers erràtics i rebels, i això ens pot dur a alentir o simplement deixar d’usar alguna de les eines consubstancials a la nostra capacitat biològica. Quan des de ben menut no deixes de sentir: —“Ai com d’espavilat que és aquest xiquet!”— una vegada i una altra, pot ser que acabes rebel·lant-te i la gent passe a dir: —“ Ja veus, tant espavilat que era de menut i mira ara…”—. O pot passar tot el contrari que ja des de menut no paren de dir-te : —“ És que tu no servixes per a això o per a allò, és que no servixes per a estudiar…”—, i aleshores, temorosos com som, creure’ns-ho.

l falla rauvsatí 18 7 g de sant a


Els centres de FPA compten amb noves tecnologies. Arxiu CPM FPA

Ningú és capaç de no aprendre. Arxiu CPM FPA Cullera.

Cullera.

El sistema educatiu com la majoria de sistemes, per no dir-ne tots, funcionen però no a la perfecció i també fallen, i això pot afectar de manera irreversible sobre el desenvolupament integral de les persones.

dona una segona (o tercera, o quarta) oportunitat, és una concepció ancorada en el mateix pensament uniformador i excloent que ha fet fora d’eixe mateix “sistema” a moltes persones.

I ací és on el sistema d’aprenentatge i ensenyament d’adults, la Formació Permanent de Persones Adultes (FPA) apareix com un mecanisme corrector, però compte! No com a corrector o reparador dels individus, ni de les seues capacitats d’aprenentatge i progrés personal sinó d’altres sistemes d’organització humana que en molts casos han malmés l’engranatge evolutiu i natural de creixement de la persona cap a la seua etapa adulta.

Ningú, i que quede ben clar, ningú és capaç de no aprendre: o bé no ha pogut fer-ho, o bé no ho ha volgut (espentat per circumstàncies alienes), o bé no era el temps ni el moment.

Els centres de Formació de Persones Adultes gràcies a la seua capacitat integradora, a la seua estructura i organització pedagògica clarament flexible ens permet atendre les necessitats individuals des d’una perspectiva més conciliadora amb el temps i el context personal. La falsa idea que els centres d’FPA són centres d’ensenyament per a aquells que “no valien” i als quals se’ls

188

El centres d’FPA no som centres “reparadors” de res, som centres on els formadors acompanyem, on revitalitzem i engreixem de nou la maquinària de l’aprenentatge autònom, crític i humà; el desenvolupament integral de la persona adulta en tots els seus aspectes, des dels metodològics fins als sentimentals, des de les capacitats de raonament i reflexió a l’autoestima i l’assumpció dels valors individuals i ètics que ens permeten compartir coneixements, valors i esperança. Als centres de Formació de Persones Adultes cabem tots i totes perquè totes i tots hem sigut, som o serem “analfabets” en algun moment o en alguna cosa.

2019Cullera


Falla infantil de Sant Antoni de la Mar, 1978. Col·lecció Joan B. Lli Garrigós.

L’escola que jo he conegut José Vicente Part Sapiña Mestre

Quan parlem de l’escola d’abans i d’ara ens podríem referir a les moltíssimes lleis d’educació que hem conegut i patit. Així la Llei d’Instrucció Pública o Llei Moyano amb què s’intenta millorar la deplorable situació de l’educació a Espanya i que arriba fins a 1970 amb la LGE que amplia l’escolarització obligatòria fins als 14 anys, després tenim la LOECE del 10/6 de 1980, LODE del 3/7 de 1985, LOGSE del 3/10 de 1990 i que s’estableix l’ensenyança obligatòria fins als 16 anys, LOPEG del 20/11 de 1995, LOCE del 23/12 de 2002, LOE del 3/5 de 2006 i, per ara, LOMCE del 9/12 de 2013. Però del que vaig a parlar és de l’escola que jo he conegut. Vaig nàixer el 1952 i recorde molt vagament els primers anys anar a una classe que diríem “de cagons” que portava Dª Adelina on apreníem a llegir i escriure. Després, des dels 6 anys vaig anar a l’escola del meu poble, el Mareny de Barraquetes, era una escola unitària, en una classe els xics dels 6 als 14 anys i en altra les xiques. En un principi les dues classes estaven situades en una casa del poble, dalt a la cambra estàvem els xics i baix les xiques. Després passarem a una escola provisional amb dues aules mentres construïen l’escola definitiva, que van acabar 11 o 12 anys més tard. El mestre era D. Andrés Verdú Borrell, d’Otos, i sempre

l falla rauvsatí 18 9 g de sant a


el recordaré amb estima, ell va parlar amb els meus pares per dir-los que jo havia de continuar estudiant. Recorde que portàvem una pissarreta i el mestre ens posava operacions que l’hi mostràvem fetes, ell les corregia i ens posava altres. També que ens assentava segons el nivell i que solíem ajudar i explicar als que eren més xicotets o menys avançats. En aquells anys ens repartien llet en pols (que no m’agradava) i formatge (crec que ho donaven els americans). Siga perquè era un poble molt xicotet, tenia els noms dels carrers en valencià — carrer La Figuera, c. les Parres, etc.— , no recorde haver cantat el “Cara al Sol” que, per lo vist, era obligatori a totes les escoles en aquells temps, o no el cantaven o jo arribava tard. Teníem un únic llibre, l’Enciclopèdia Alvarez on estaven totes les assignatures i recorde que en matemàtiques jo sabia fer arrels quadrades i cúbiques (les cúbiques, ho he intentat, però mai he pogut recordar el mètode per fer-les). També llegíem El Quixot. Als 10 anys vaig anar a estudiar el Batxiller. L’Elemental arribava fins a 4t. —en 3r i 4t. donàvem Llatí i després passàvem per una revàlida que fèiem a l’Institut i si aprovàvem passàvem a 5é. on ja triàvem Ciències o Lletres. En Ciències teníem, a més de les comunes entre les que estava Filosofia, Física i Química (en Preuniversitari el llibre de Física tenia més de 1000 pàgines i jo vaig acabar el curs pràcticament sense obrir-lo —tenia fulls apegades pel cantó). En Lletres donaven Llatí i Grec. El 6é hi havia altra revàlida i en acabar el Preu fèiem unes “proves de maduresa” per entrar a la universitat (l’actual selectivitat). He de dir que ens sabíem l’economia, rius, muntanyes de tots els països europeus- menys Albània que era un misteri- i les nacions i capitals de tot el món, en canvi sols sabíem el Xúquer i Túria de la Comunitat. No obstant, crec que en cultura general estàvem prou bé. Ah, la llegua estrangera que estudiàvem era el Fran-

190

cès. Teníem exàmens mensuals, trimestrals, semestrals i finals i en tots ells entrava tot el que havíem donat fins eixe moment, no valia “com aquest tema ja l’havem donat, no entra al següent examen”. Eixe mètode el vaig utilitzar a l’últim any de mestre, a cada examen d’un tema entraven tots els anteriors, que repassàvem cada vegada. Estic convençut que funcionà prou bé. En Magisteri hi havia tot un curs de pràctiques. Fins Nadal passàvem per tots els cicles i de gener a juny ja romaníem en una mateixa classe. Jo vaig triar Ciències al cicle superior i normalment donàvem classe. A més, mentre el tutor explicava el tema jo solia preparar experiments. Teníem un xicotet armari a la classe amb material de laboratori. Acabada la mili, on vaig donar també classe d’adults, ja vaig vindre a Cullera, any 1975. Després de vàries vagues, generalment indefinides, es van produir canvis importants, tant al sou dels mestres (recordem el “passa més fam que un mestre d’escola”), com al sistema de funcionament de les escoles i educació en general. He començat fent una relació de les lleis d’educació amb constants canvis que, com un vaixell a la deriva, han aconseguit que l’educació arribara al nivell que tenim. Recorde que introduïren de sobte la teoria de conjunts en matemàtiques de 8é. d’EGB. Quan arriba Nadal, un dia vaig dir a la classe “estem perdent el temps” i agafant el llibre de matemàtiques el vaig tirar (l’única vegada) simbòlicament a la paperera. “Anem a donar el que toca, com toca” i ja no utilitzarem el llibre. L’any següent ja van llevar la teoria de conjunts.

2019Cullera


Es faria molt llarg parlar de tots els diferents canvis en l’educació des de que vaig començar, molts s’han produït lentament. Un molt important és la participació dels pares a l’escola —el primer pare que vaig cridar per parlar amb ell en acabar, dirigint-se al seu fill li va dir, alçant el dit, “que siga l’última vegada que vinc a parlar amb el mestre”, i així va ser. Després, amb les Associacions de Pares o en Consells Escolars, la seua participació va augmentar, inclòs venien a classe i donaven xerrades o explicaven el seu treball o altres. Un altre, quan vaig començar érem al Luis Vives 13 mestres, inclòs el Director, per a 12 unitats; el material era la pissarra i el clarió, un projector de diapositives, algun radiocasset i una multicopista de maneta que pagarem, durant varius anys entre APA i col·legi. Quan em vaig jubilar érem 25 mestres, una educadora i dos psicòlogues per a 13 unitats; tenim pissarres digitals, ordinadors, aire condicionat a totes les classes, a més de l’aula d’informàtica. Ara bé, els continguts de les matemàtiques que donàvem fins a 8é d’EGB (14 anys) eren els d’ara fins a acabar l’ESO (16 anys). L’últim curs a l’escola donava en matemàtiques de 6é. molts continguts de 2n d’ESO i els alumnes no tenien ninguna dificultat en aprendre’ls. Crec que com més baixem el nivell, més es relaxen els alumnes i menys aprenen. Sense esforç no hi ha aprenentatge. Ja sé que hi ha gent que opinen que tota la classe deu aprendre al mateix ritme i es

deu esperar als més lents. Pense que és un error, alguns s’avorrien i no els donem el que demanen. Per últim, dir que després de pensar-ho bé, trobe que la culpa de la mala situació de l’educació a Espanya la tenen, sense excuses, eixos polítics que amb les seues cuites polítiques, la seua ànsia d’influir en el fet de pensar de la gent, d’adoctrinar, de “tindre idees genials” o de passar a l’historia amb “una llei d’educació” no fan més que donar tombs i “navegar canviant —a cada nou ministre— de rumb”. Els alumnes són extraordinaris i amb ganes d’aprendre (un any vingueren al Lluís Vives una trentena de professors d’universitat sud-coreans i van comentar “l’alegres i contents que estaven els xiquets/es a l’escola). Els mestres amb ganes d’ensenyar i donar tot el que sabem, però amb unes idees clares i que no canvien cada dos per tres amb d’inseguretat que comporta i la desil· lusió que comporta. I els pares desitjosos de participar. Els polítics són els primers que, a cada campanya electoral, parlen d’un consens en Educació. Quan hi ha problemes —violència de gènere, alcoholisme, drogues, educació viaria,…— tots opinen que els dits problemes s’arreglen amb l’Educació. Li ho vaig preguntar al President del Congrés, Patxi López i al Conseller d’Educació, Vicent Marzà: “quan arribaran a un CONSENS en Educació tots els partits”. Hui estic convençut, amb les altures de mira que tenen aquestos polítics, MAI. Moltes gràcies.

Escena de la falla Guanahani, de David Sánchez Llongo (Barri Beteró, 2016). Foto Joan Castelló.

l falla rauvsatí 19 1 g de sant a


Viceversa, dones i homes Juanvi Montagud Figueres Docent

Avui he assistit a la primera reunió de pares i mares de l’escola de la meua filla. Fins ara n’havia assistit a unes quantes, però en aquest cas em trobe per primera vegada a l’altra banda. En reunir-nos a la classe amb la mestra, un detall em crida poderosament l’atenció. No perquè fóra una cosa desconeguda per a mi, ja que com he dit abans, n’he viscut moltes. Però no puc evitar seguir sorprenent-me amb aquesta realitat dels nostres temps. Més quan em demanen la redacció d’aquest text, que parle al voltant de situacions de desigualtat entre dones i homes, i és que d’una classe de 23 xiquets i xiquetes, tan sols som 4 pares. La resta, mares. Sóc docent des de fa 12 anys i tinc la sort de compartir professió amb la meua dona, que també es dedica a la docència. Aquesta situació ens permet vore de primera Tipus d’estils educatius. Foto Juanvi Montagud

192

2019Cullera


mà, i des de dos vessants distintes, com aquestes situacions continuen deixant molt patent que a la nostra societat encara ens falta un llarg tram per arribar a dir que existeix una igualtat real entre ambdós sexes. És cert que al nostre sector, el de l’ensenyament, i parlant de condicions laborals, no existeixen diferenciacions contractuals entre persones d’un sexe o de l’altre. Mateix salari, mateixes condicions… Podríem dir que l’única diferència existent —sense comptar, és clar, amb alguna contractació frustrada per part d’algun equip de recursos humans que haja prevalgut per damunt de la professionalitat d’una dona, el temps de substitució per una possible baixa de maternitat, o alguna dona a la borsa d’interins obligada a renunciar al seu permís de maternitat per no ser-ne exclosa— la trobem en la durada dels permisos de maternitat i paternitat. En aquest cas trobem el mateix que a la resta de sectors laborals, una diferenciació considerable entre la durada del permís que nosaltres gaudim i el que elles gaudeixen. Probablement, pel mateix motiu que mencionava abans. Seguim en una societat en què pareix que sols la mare ha de ser la que demana permisos per dur els seus fills al metge o concerta una entrevista a l’escola. Seguim vivint en una societat en què els rols tradicionals que es donaven fa molts anys perduren en l’actualitat, molt a pesar dels nombrosos intents per canviar i avançar. És cert que s’han fet passos i que hem normalitzat moltes situacions quotidianes, però queda un camí llarg per recórrer. Els fets mencionats anteriorment tan sols són uns exemples del que dia a dia veiem. Les claus per al canvi del paradigma actual? Doncs bé, sóc del pensar que aquestes “coses” anem superant-les a poc a poc. La societat avança i tant les famílies com l’educació van caminant cap a una nova concepció del que “et toca a tu i del que li toca a ella”. De fet, ja no

se’ns fa estrany vore un home netejant a casa o canviant bolquers o una dona a casa seua muntant mobles de la coneguda marca sueca. És per aquest motiu que afirmaria que anem obrint pas, sense oblidar-nos tampoc dels que fan d’aquest tema una ferramenta amb finalitats polítiques i que, més que ajudar, el que fan és seguir creant discrepància i, de vegades, no ajudar a normalitzar les situacions sinó, més aviat, crear més diferències que igualtat. A tots aquests, tan sols un missatge: confieu en les persones i sumeu. Necessitem normalització, no discriminació de sexes, però de cap dels dos, ja que el que defensem és la igualtat, tant per a dones com per a homes. Recentment, i com a opinió personal, crec que moltes entitats i organismes (públics i privats) realitzen actes de sensibilització cap a la defensa dels drets i en contra del maltractament, amb una clara posició feminista. Crec que no és el camí. Igual que les labors domèstiques no han d’entendre de sexes, segons el meu punt de vista tampoc ho han de fer ni els drets, ni les obligacions, ni evidentment la lluita contra la violència. M’agradaria vore més actes en contra de la violència en general, siga d’homes o dones, més lluita per equiparaments laborals, siga d’homes o dones, més lluita per drets socials, siga d’homes o dones, ja que tot el que es posicione cap un sexe o altre sexe, per a mi, continuarà sent sexista i no igualitari. Vaja per davant, que aquesta opinió és personal i que estic totalment en contra de qualsevol acte discriminatori. Per tant, no crec que la manera més justa o adequada de defensar la igualtat a la nostra societat siga la sensibilització orientada només en una direcció. S’han de denunciar actes discriminatoris, sí, però si volem fer-ho bé, igual no estaria de més que aparegueren als mitjans de comunicació casos de maltractament rebuts per homes, o que lluitàrem com a societat per eixa equiparació de permisos entre maternitat i paternitat que anomenava amb anterioritat. Seria llavors quan realment sensibilitzaríem cap a una igualtat real.

l falla rauvsatí 19 3 g de sant a


Igualtat i Sexualitat en l’Antiguitat Clàssica: el cas d’Esparta “L’home que desenterrà Esculapi” Historiador

La Història —en majúscules— ens ensenya que no som ni tan avançats com pensem ni tan moderns com els temps que corren. Eixa mirada cap enrere, de vegades curiosa i sorprenent, ens deixa estupefactes i ens adonem que, contràriament al que pensem, ens hem endarrerit en compte d’haver progressat… almenys en el que es refereix a drets humans i relacions humanes. Així passa quan ens remuntem a l’Antiguitat Clàssica i llegim sobre les seues formes d’organitzar-se, conviure i relacionar-se. Per a ningú és una novetat dir que la Democràcia, l’Ostracisme, l’Oratòria, són una creació de la Grècia clàssica. Però si hi ha un cas que no ens deixà indiferents per la seua concepció, és el de la ciutat-estat d’Esparta. Fa més de dos mil cinc-cents anys, les dones eren considerades igual d’importants, i fins i tot a vegades encara més, que els homes. Sona il·lògic i completament incomprensible, veritat? Situem-nos en l’antiga Grècia, en la península del Peloponés, en una de les ciutats-estat més importants d’aqueix temps. Esparta ha passat a la història com el lloc on es va veure per primera vegada la igualtat de gènere a diferència d’altres societats gregues. La dona espartana gaudia d’una relativa llibertat i autonomia, que li permetia ocupar-se d’activitats comercials o literàries, entre altres possibilitats. Considerant tots els abusos que patien les dones en aqueixa època,

194

2019Cullera


Festum Bacchus, de Manuel Algarra Salinas (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 2016). Foto Joan Castelló.

l falla rauvsatí 19 5 g de sant a


les persones. Quan naixia un xiquet, l’Estat determinava si havia de viure, en funció que tinguera algun defecte físic o necessitara atencions especials. Per a determinar si estaven sans i forts, els nens eren sotmesos a un ritual que consistia en una immersió en vi.

els menyspreus i els maltractaments, les espartanes foren molt afortunades.

Els pares tampoc decidien l’educació dels seus fills, ja que era l’Estat l’encarregat d’exercir-la. Els xiquets abandonaven la família als set anys i eren inclosos en un grup, on aprendrien a obeir cegament. Es fomentava la màxima competitivitat i s’enduria el cos i la ment. Així, per exemple, se’ls obligava a caminar descalços. S’exercitaven físicament sempre nus i se’ls castigava amb el fuet si erraven. Se cercava enfortir la seua moral i germandat. Quan complien catorze anys iniciaven el servei militar preliminar, que durava fins als vint. El servei militar pròpiament dit començava als vint anys i durava fins als trenta. Amb trenta anys obtenien tots els drets ciutadans. Ja amb aqueixa edat havien passat vint-i-tres anys dormint en companyia d’homes, per la qual cosa era habitual que sorgiren forts vincles homosexuals entre ells. Entre els trenta i seixanta anys estaven com en una reserva militar, no obstant això eren cridats freqüentment a les armes. Estaven obligats a menjar diàriament al costat del seu grup militar en aquest període, la qual cosa pretenia fomentar la solidaritat i l’esperit de col·laboració entre tots, i a més confirmava la consolidació de les pràctiques homosexuals. Quan complien els seixanta anys quedaven lliures de totes les seues obligacions militars i podien viure com volgueren. Era el període del reconeixement i en algun cas la d’exercir els grans càrrecs en l’aparell de l’Estat.

Esparta és recordada com una societat militar, aspecte aquest que ho condicionava tot. De fet, el sistema de govern espartà regulava tots els aspectes de la vida de

Aquest sistema social totalment militaritzat feia que la demografia fóra un dels grans problemes, perquè la majoria dels homes no es casaven abans dels trenta

Escena d’un ritual homosexual entre mestre i alumne en àmfora grega del segle v a. C. de figures negres.

196

2019Cullera


anys. També comprovarem que en altres cultures la dona es casava als quinze/ setze anys, mentre que la dona espartana ho fa més tard, al voltant dels vint anys. Açò provocava que la població espartana no fóra molt nombrosa, inclús en algun moment es van prendre mesures per a solucionar l’escassetat d’homes, ja que molts morien en les guerres.

relacions, i fins i tot convisqueren amb els seus marits i amants en la mateixa llar. Un dels aspectes que més cridava l’atenció dels altres hel·lens quan visitaven Esparta, era la conducta de les dones i la seua igualtat social amb els homes. Aspectes que parlen de la modernitat i el concepte tan avançat de societat que tenien els ciutadans d’Esparta fa més de dos mil cinc-cents anys enrere i que hui en dia encara ens fa treure una cara d’estupor.

Aquesta societat tan militaritzada se sostenia per l’existència d’un gran nombre de persones que no eren ciutadans. La major part eren periecos, que eren homes lliures, però sense drets i després esLa Història ens en- Les dones espartanes, per exemtaven els hilotas (esclaus, estrangers…). Els ple, no es casaven d’acord amb la senya que no som espartans mai es tacaven les mans amb una voluntat dels seus pares, sinó amb ni tan avançats altra cosa que no fóra la sang o el vi. És a dir, la seua pròpia. Els pares no tenien els espartans vivien per a atendre les necessi- com pensem ni tan res a opinar respecte a l’home que tats de l’Estat quant a l’exèrcit, l’administra- moderns com els elles triaven i a més, com hem vist ció i sobretot l’educació. La immensa majoria anteriorment, ho feien als vint temps que corren. dels matrimonis eren tardans, i provocava anys, és a dir, molt posteriorment a que molts espartans foren poc inclinats al l’edat de les dones d’altres cultures. matrimoni. L’Estat oferia forts incentius per a casar-se i En altres cultures l’habitual era que el matrimoni fóra gravava amb elevats impostos els solters. Premiava fisimposat i se les casava immediatament des del macalment aquells que tingueren més de tres fills. teix moment que pogueren concebre. A Esparta hi havia una moral sexual que crida l’atenció encara avui en dia, per tal com no hi havia prejudicis ni escàndols. Les joves s’exhibien nues davant els homes, competien amb ells en el jocs esportius. La majoria dels ciutadans tant homes com dones eren bisexuals perquè, si bé l’homosexualitat era normal, el matrimoni era pràcticament obligatori. Als que no es casaven se’ls humiliava públicament i se’ls feia donar la volta a la plaça per no donar fills a la pàtria. Conceptes tan actuals en el món modern com gelosia i adulteri no existien en aquesta societat. No estava mal vist que tots dos cònjuges mantingueren altres

Les dones espartanes es deixaven raptar per l’home que triaven elles mateixes i, després d’açò, les relacions entre ells s’allargaven una llarga temporada, durant la qual cadascú vivia en la seua casa. Les trobades eren secretes, breus i en completa foscor, sense tindre temps de convivència per a mantenir els seus cossos sempre desitjosos. Plutarc deia de les relacions entre els espartans: “recents en l’amor, per deixar sempre en tots dos la flama del desig i de la complaença”. Encara que la parella tinguera fills, la consagració del matrimoni ocorria bastant més tard, és a dir, cinc anys després de l’inici de la convivència.

l falla rauvsatí 19 7 g de sant a


Licurg, que va ser el que va dissenyar la forma d’Estat espartana, pensava que aquestes eren les normes més adequades per a mantenir viu el desig d’una parella. No se’ls exigia dot i la llei reconeixia la seua igualtat, fins al punt que els estava permès legalment tenir amants. D’aquesta manera una dona jove, casada amb un home major, podia portar a la seua casa el seu amant jove si ho desitjava per a aconseguir una major reproducció. Si una dona casada s’interessava per un altre, per considerar-lo millor dotat que el seu marit, podia sol·licitar l’autorització del marit per a concretar una relació amb propòsits reproductius. Com a compensació les esposes acceptaven que els seus marits tingueren amants d’un sexe o un altre, fins i tot dins de la llar. Un home major, enamorat d’una dona casada, podia obtenir, si ella ho acceptava, el permís del seu marit per a visitar-la amb una assiduïtat convinguda. Les dones espartanes tenien veu en les assemblees polítiques i podien rebre l’herència dels seus pares quan ells morien, de manera que existien en Esparta moltes dones acomodades que vivien la seua vida amb plena llibertat. El paper de la dona espartana estava definit pel costum de la matrilinealitat, és a dir, transmetien el llinatge i els béns per via materna. Açò va fer que la dona espartana fóra l’administradora dels recursos econòmics de cada família. Per açò, la vida de la dona espartana tenia unes característiques úniques que, per a la resta dels grecs, era una abominació. Mentre a Atenes la dona era analfabeta, excepte les filles de les famílies aristocràtiques, a Esparta existia l’educació tant per a xiquets com per a xiquetes fins a

198

Escena de sexe entre home i dona espartans en un vas grec del segle v a. C. de figures blanques.

l’edat dels catorze anys a càrrec de l’Estat. La dona espartana sabia llegir i estaven obligades a conèixer les lleis per les quals es regien. A més, en l’àmbit de l’esport —tan important per als grecs— Esparta es va convertir en l’única ciutat grega que incloïa dones dins del seu repertori per a participar en els Jocs Olímpics… tota una modernitat inusual per a l’època. Les espartanes no depenien de l’home com hem vist, eres independents, autònomes i lliures. Tan lluny estaven aquestes relacions de la resta dels pobles de l’antiguitat, que una dona estrangera va preguntar a la dona del famós rei espartà Leònides per què entre totes les dones del món conegut aleshores, només les espartanes dominaven els seus homes? La resposta de l’esposa de Leònides va ser contundent: “serà perquè només nosaltres parim vertaders homes”. Com es pot endevinar, el món espartà era molt criticat des de la perspectiva atenesa, el poble tradicionalment

2019Cullera


conceptes de parella i societat actuals. Avui encara ens segueixen sorprenent aquestes concepcions tan poc conegudes en un món dominat per Internet. De fet, en l’actualitat ja no es considera de la mateixa manera la dona. Àdhuc en els nostres dies, el masclisme no s’ha erradicat per complet. Encara ens inculquen la idea que una dona sola, no val el mateix. Que per a deixar de sotmetre’s a les ordres del seu pare s’ha de casar, per tal com solament és vàlida si té un home al Jóvens espartanes, d’Edgar Hilaire Degas, 1860. Es pot observar un grup de xiques seu costat. Si una dona es postula espartanes provocant els xics espartans que fan esport nus. com a feminista, és una avalotaadversari d’Esparta. Fins i tot, el gran historiador Jenodora, enemiga dels homes, mentre font va descriure i criticà aquestes pràctiques espartaque si un home es mostra a favor del feminisme, perd nes amb gran repugnància, ja que considerava l’esposa la seua masculinitat, es considera feble, i poc home. com una de les possessions masculines, sense voluntat Aquest problema ha anat evolucionant a través dels pròpia, i que havia de romandre relegada entre les quaanys a tal grau d’escoltar en els mitjans de comunicació —quasi tots els dies— assassinats de dones que tre parets del gineceu familiar durant la major part de la seua vida. La possibilitat d’establir una igualtat entre van ser matades per la seua parella o per un home. Així, estem davant una problemàtica severa en el els sexes, era vist pels atenesos com un signe de feblesa dels homes, tot el contrari del que pensaven els esparqual el masclisme persisteix, amb el dir que la dona tans. I el mateix savi atenés Aristòtil, ho manifesta així: ha d’estar en la casa cuidant els fills i fent quefers de “els pobles guerrers tendien a deixar-se dominar per les la llar mentre que l’home s’encarrega de portar diners dones”, en total oposició al que manifestava la dona del per al menjar i és el que mana en la casa. Res a veure amb el que hem vist fins al moment en aquest article. famós rei espartà Leònides com hem vist anteriorment. Com podem comprovar, tant la sexualitat com les relacions d’igualtat entre homes i dones dels espartans, res tenen a veure amb les d’altres pobles antics, però tampoc tenen res a veure amb els comportaments i

Per això, cal anar més sovint als llibres d’història a fi que ens donen la solució a un problema actual. Aprendre del passat i, alhora, respectar-lo i estimar-lo és el nostre repte.

l falla rauvsatí 19 9 g de sant a


Tan iguals… tan diferents

CAPÍTOL 6

.

PERSPECTIVA diversitats funcionals


Si es vol, es pot. FOra estigmes Cristina Vilar Chabrera Psicòloga i responsable de l’associació AFDEM (Asociación de Familiares por los Derechos de la Enfermedad Mental)

Voldria contar-vos una història d’una fallera somniadora, una fallera que tenia el propòsit d’ajudar totes les persones que poguera, una fallera que va ajuntar el que més li agrada per a transformar la salut mental a la Comunitat Valenciana. Ella naix a Borriana, en una família on la sang fallera corre per les venes de cadascun dels seus membres, es diu Cristina i des que té memòria, el 19 de març du pintes i mantellina. Comença a estudiar Psicologia, moguda per les ganes d’ajudar les persones que més ho necessiten, s’especialitza en la rehabilitació de persones amb malalties mentals cròniques, vol ajudar-les a viure una vida millor, per tal que la malaltia no els siga un impediment. Arriben les Falles del 2015, ella com no, és fallera un any més, està finalitzant el màster d’especialització i ha de preparar el treball final de màster. Durant totes les festes s’adona que les Falles faciliten la interactuació entre les persones; les Falles són responsabilitats, diversió i comboi. A més, les Falles tenen al seu voltant molts llocs de treball, treballs creatius, durs però molt gratificants. Els artistes fallers obtenen un reconeixement molt gran al traure les seues obres al carrer.

Arriba la cremà i amb aquesta, el final d’un altre any faller. Cristina ha de concentrar-se i buscar un tema motivador per a acabar els estudis. Durant les pràctiques a la Unitat de Salut Mental de la seua ciutat, són moltes les persones que reconeixen trobar-se millor després de les festes josefines. Han tingut l’oportunitat d’eixir al carrer a veure els monuments i les diferents activitats que es realitzen durant els quatre dies; els afortunats que pertanyen a una comissió fallera han gaudit de dies complets d’activitats, rodejats no sols dels comissionats de la seua falla sinó també de les altres falles (amb un total de 19 Durant totes les fes- comissions falleres a tot Borriana). Algunes d’eixes persones que feien eixos comentaris a la consulta, tes s’adona que les eren persones amb diversos diagnòstics, i eren els Falles faciliten la in- trastorns mentals crònics els que més li cridaren teractuació entre les l’atenció a Cristina. I, així, sense quasi ni pensar-ho persones; les Falles va veure el tema principal del seu treball final de máster: “Les falles en la rehabilitació psicosocial en són responsabilitats, trastorn mental crònic”. Una rehabilitació plantediversió i comboi. jada d’una forma diferent de la que se sol treballar.

202

2019Cullera


Es treballaria en entorns naturals, a través d’unes pràctiques als tallers fallers. Un programa de rehabilitació psicosocial innovador, mai vist! Consistiria a practicar certes habilitats socials i laborals danyades per la malaltia, no sols a través de teoria i teràpia individual al despatx. A més, el projecte era una forma de canviar la visió de la malaltia mental crònica i arribar a molta gent de diferents edats. Cristina sabia que els monuments fallers són molt visitats a les diferents localitats en què es planten, i era un aparador per fomentar el canvi de visió, no sols en la caricaturització dels ninots, sinó també en les crítiques que els acompanyen. Igualment, era una forma de motivar les persones amb estes malalties a apuntar-se a una comissió fallera i conéixer gent nova. Millorant eixes àrees a estes persones, milloraria la simptomatologia de la malaltia i guanyarien qualitat de vida, objectiu principal del seu treball de final de màster. Una volta finalitzats els estudis, i amb insistència del seu tutor de pràctiques, Cristina es posa en contacte amb l’associació AFDEM. (Associació de Familiars pels Drets de la Malaltia Mental); quasi immediatament van voler dur a terme el projecte a una ciutat fallera. Eixa ciutat escollida seria Borriana per la gran quantitat de tallers fallers instal·lats i el seu reconegut gremi d’artistes a la localitat. Després de molta feina es va obrir una delegació de l’associació AFDEM a Borriana i allí Cristina i el seu company van començar a treballar. Els psiquiatres els van començar a derivar a persones que tenien diagnosticada una malaltia mental crònica i estaven estabilitzats tan mèdicament com psicològicament, persones que tenien la il·lusió i motivació per

Esbós del monument faller de l’associació AFDEM. Arxiu ADFEM.

a millorar la seua vida i entrar al món laboral, que tan difícil ho tenen per l’estigma que rodeja aquests tipus de malalties. Era el moment de preparar reunions, moltes reunions. Xavi Ribes (president del Gremi d’Artistes Fallers en eixe moment) es va oferir voluntari per a coordinar tot el referent als artistes fallers. Es van reunir amb cadascun dels artistes i se’ls va explicar el projecte. D’eixes reunions van eixir els sis artistes fallers que col·laborarien desinteressadament cedint espai

l falla rauvsatí 20 3 g de sant a


Treballant de valent per a traure el monument faller al carrer el dia de la plantà. Arxiu ADFEM.

als seus tallers i tutoritzant les pràctiques. Cadascú tenia una convicció per col·laborar, però tots coincidien en voler ajudar els usuaris. Eixos sis super artistes, com se’ls sol nomenar a l’associació, són Paco Fuentes, Loren Fandos, Vicente Martínez, José Luis Pascual (Pepi), Rafa Ibáñez i Javi Capella. Per una altra part, també es van mantindre diverses reunions amb diferents empreses borrianenques que van voler col·laborar amb l’associació; empreses com Satine, Mapfre o Pirotècnia Martí, que van demostrar una volta més la responsabilitat social corporativa per part dels seus gerents. Cristina estava al·lucinada, creia que tindria més problemes relacionats amb l’estigma de la malal-

204

tia, no pensava que hi hauria tanta gent bolcada en fer realitat eixe somni que ella tenia, un somni que ara era compartit per molta gent, persones a les quals estarà eternament agraïda. L’Ajuntament de Borriana va concedir a l’associació una subvenció per al projecte faller. Eixa subvenció era l’impuls que faltava a l’associació per a poder durlo a terme i van voler aprofitar-la al màxim per a ajudar els seus usuaris a millorar la seua ocupabilitat. Una volta s’havia establit una relació professional entre els usuaris de l’associació i els dos psicòlegs, es

2019Cullera


que han hagut de esquivar cadascun d’ells des que se’ls diagnostica. Els ninots amb poc color representen eixa època obscura que han hagut de passar fins a arribar a l’estabilització. Els ninots retallables representen els artistes fallers que han ajudat a ferho realitat. De base, trobem el pont que han format les empreses col·laboradores per tal d’ajudar-los i el professional donant-li la mà per a guiar-lo en la seua Així, arriba octubre, el mes en què comencen a anar recuperació. Recuperació a voltes entesa com una torals tallers fallers. Els artistes els van ensenyar els re que s’ha d’anar pujant, superant objectius per tal passos que es duen a terme per a construir el monude rehabilitar-se, ninot representat ment. Cap dels sis usuaris havia treballat mai en aquest món, tot els resultava in… no pensava que amb molt de color, amb una posició teressant, alguns van arribar a confessar hi hauria tanta gent que demostra empoderament i a la mà trobem el logotip de l’associaa Cristina que tenien por de no estar a bolcada en fer reació. l’altura; però ella confiava en ells, sabia que podien fer-ho, inclús millor del que ells litat eixe somni que pensaven. Els familiars també confiaven ella tenia, un somni L’emblemàtic monument serà plenament en ells. Les primeres setmanes que ara era compar- plantat al tombe (forma antiga de plantar el monument ajudant-se van ser dures; mantindre una rutina diària, tit per molta gent, amb cordes) davant de la Unitat de entaular conversacions amb persones que persones a les quals Salut Mental. D’esta forma també no coneixien, matinar o estar treballant durant sis hores, eren coses a les quals estarà eternament s’aconsegueix empoderar les persones diagnosticades però encara no estaven acostumats però van saber reagraïda. no estabilitzades. És la demostració posar-se. A la quarta setmana ja es veien gràfica que si es vol, es pot; sense barreres, ni prejudiresultats, estaven dormint millor, havien guanyat cis de cap tipus. Aquestes malalties són difícils de dur, autoestima i autonomia, la relació amb els companys són malalties cròniques, les persones diagnosticades de treball anava reconfortant-se. Paral·lelament mipodran millorar la seua qualitat de vida i la seua aullorava la simptomatologia de la malaltia, disminuïen tonomia diària, però sempre amb medicació i teràpia, els símptomes i els pensaments recurrents. Al mes amb associacions darrere que els guien en moments d’estar fent les pràctiques es van reunir els artistes, difícils, a ells i a les seues famílies. Era necessària una Xavi i Cristina per repartir les escenes del que seria el associació a Borriana que defensara els seus drets, primer monument faller de l’associació AFDEM. que els donara veu per tot arreu i que els acompanyara en el camí que tenen al davant, que creguera Actualment estan treballant en eixes escenes que es fermament en ells i en el seu potencial. En definitiva, plantaran el 15 de març a Borriana. Aquest monuuna associació que veja persones, no diagnòstics. ment conta una història, reflecteix tots els obstacles van poder tramitar les pràctiques per a sis afortunats, aquells que els psicòlegs pensaven que necessitaven fer-les abans. Amb la resta d’usuaris es va continuar treballant en els diferents programes que es porten a terme a l’associació, per a poder accedir l’any següent a les pràctiques als tallers fallers.

l falla rauvsatí 20 5 g de sant a


Albert. Foto Albert Pérez.

Albert amb membres de la Junta local Fallera. Foto Albert Pérez.

Sóc Albert i sóc discapacitat Albert Pérez

Sóc de Cullera, molta gent em coneix. Sóc diferent, igual que tu, com totes les persones que som iguals però distintes. El meu dia a dia és monòton i divertit igual que el teu. Vaig al Centre Ocupacional, on tinc molts companys i amics. Allí fem activitats i tallers per a ocupar el nostre temps, com per exemple de jardineria, ceràmica i paper reciclat. M’agraden moltes coses: el futbol, l’ordinador, anar d’esmorzar, les Falles, i la meua família m’ajuda molt per fer-me la vida més fàcil. Hem de conscienciar la gent que tots som iguals i tots volem el mateix objectiu en la vida: ser feliç. El meu dia és igual que el teu. Foto Albert Pérez.

206

2019Cullera


Hiperactivitat, la meua experiència Markel Díaz Gandía Estudiant de tercer d’ESO

Vull contar la meua experiència per a donar a conèixer aquesta condició, i per a ajudar a aquells que comencen ara el seu viatge, en aquests camins de la hiperactivitat.

Pot ser que no conegues res sobre aquest tema, o pot ser que sí. Siga com siga, continua llegint per a saber el que una persona pot arribar a sentir, pensar i experimentar quan es dóna aquest cas. Des de ben xicotet jo sempre he sigut diferent dels altres companys i companyes de classe; en aquell temps jo no era conscient de per què, i odiava ser així. Per això és important que des del moment en què un xiquet o una xiqueta siguen diagnosticats amb hiperactivitat, tinguen a algú que els ajude a comprendre i a aprendre a viure amb el que els passa. Jo no era sabedor que el meu cervell funcionava de manera diferent, per exemple jo tinc dèficit d’atenció, i m’he de prendre unes pastilles per a poder controlar-me a mi mateix. Pel temps aprens a controlar-te, però les pastilles sempre ajuden.

l falla rauvsatí 20 7 g de sant a


entrenador i una llarga llista de persones que seria Com ja he dit, el meu cervell funciona de forma difemassa extensa per a posar-la ací. rent, treballa molt més ràpid, això provoca una sensació de nerviosisme continu fins al punt de desenTornant al tema principal, un altre avantatge del volupar nombrosos tics, i de no poder estar assegut TDAH és que jo no em conforme amb el primer que en una cadira escoltant el professor perquè et sents se’m presente, i quan em propose alguna cosa la duc tancat dins del teu propi cos. També he tingut problefins al final. I és que gràcies a les meues ànsies i la mes per a socialitzar i fer amics, perquè tothom que meua impaciència, provocada per allò del que estem coneix algú amb TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció parlant, no puc parar fins al moment en què arribe a i hiperactivitat) que són les sigles que representen la meta, i mai millor dit, perquè per tal que ho comla hiperactivitat, sap que no és fàcil tractar amb una prengues millor, et contaré una persona així, i ja que no té cura l’única opció és aprendre a controlar-ho i integrar-te a hem d’acceptar-nos anècdota relacionada amb açò. poc a poc. Encara que també et dic que si hi tal com som, també Jo faig atletisme, i farà dos anys haguera una cura em negaria rotundament cuidar-nos els uns en la penúltima competició de la a prendre-la, perquè això forma part de mi, i si aprens a convertir les teues debilitats en als altres i ser paci- temporada d’atletisme, jo vaig quedar en molt bona posició, quart la teua força seràs més feliç amb tu mateix, ents amb aquelles i aprendràs a voler-te així com eres; i això persones que ho ne- o quint, no ho sé segur, fa temps d’allò. Però jo no em vaig confores un consell per a tots i per a totes. A més, cessiten mar, jo volia ser almenys tercer, i acceptar-ho m’ha obert portes que abans espujar a podi. Per a mi el fet d’estar taven tancades, i és que com el cantant que entre els tres millors de 50 o 60 corredors suposava perd la veu i aprén a tocar un instrument continua un somni, que podia fregar amb els dits. fent música, el que pateix de TDAH aprén a valorar els avantatges que açò li proporciona. Vaig estar tota la setmana entrenant més dur que mai per a poder aconseguir-ho. I quan per fi arribà el dia, I puc dir ben alt sense por a enganyar-me, que açò em vaig lesionar a mitjan carrera. No ho vaig poder es el millor que em podria haver passat, perquè gràaconseguir, però al contrari del que esperava, no em cies al TDAH jo sóc millor persona, ja que he aprés a  va sentir gens malament, atés que havia fet tot el que valorar a aquelles persones que han sigut pacients i estava en la meua mà per a aconseguir-ho. Vaig eixir comprensives amb mi, i per un motiu molt concret, d’allí content i satisfet, sentia que havia assolit allò  l’amor. que volia.  I és que fa falta molta paciència per a tractar amb mi, així que aprofite per a donar les gràcies a totes aqueDit açò sols em queda dirigir-me a totes aquelles perlles persones que alguna vegada han hagut de suporsones que han de tractar diàriament amb un TDAH. tar-me: pares, familiars, amics, professors, psicòloga, Presteu atenció, les persones amb TDAH poden ser

208

2019Cullera


pesades, de vegades insuportables i irritables, però recorda que també tenen sentiments, i ells o elles no volen fer cap mal a la resta, simplement no saben com comportar-se en certes situacions. I el que a tu et pareix molt obvi, pot ser a eixa persona no. Sigues pacient, dóna-li un muscle on recolzar el cap en moments difícils i eixa persona millorarà, i quan ho faça, no sabrà com agrair-t’ho. Serà el millor amic que pugues tindre, et defendrà de tot el que puga, i et donara un muscle on recolzar el cap en moments difícils. Sóc conscient que no totes les persones amb TDAH se sentiran identificades amb totes les sensacions i experiències descrites, però cadascú és diferent. A més, aquesta és la meua experiència i no té per què ser igual a la teua, perquè hi ha molts factors que influeixen. Així i tot, mantinc el que abans deia: hem d’acceptar-nos tal com som, també cuidar-nos els uns als altres i ser pacients amb aquelles persones que ho necessiten.

Markel. Foto Markel Díaz.

Per últim, agrair-te que ho hages llegit. Gràcies a persones com tu, persones com jo, tenim la veu que necessitem per a tombar els mil i un mites falsos que n’hi ha sobre el TDAH, i per a donar a conèixer allò que tanta polèmica genera. També et convide a investigar un poc més sobre aquest tema tan extens, només així ja ens ajudes més del que et penses. I de veritat ho dic: fa falta gent com tu. I gràcies també a la Falla Raval de Sant Agustí per donar-me aquesta fantàstica oportunitat.

l falla rauvsatí 20 9 g de sant a


És la societat la que els fa diferents. Grup de la Falla infantil Mestre Rodrigo (2018). de Víctor Valero-Marc Martell. Foto Joan Castelló.

Marcats per la societat Juanjo Medina Bonilla

Les persones que tenen diversitat funcional són diferents. Sí. Però pel simple fet què, sense tindre en compte el grau d’afecció que poden produir les malalties, síndromes o les conseqüències d’accidents o trastorns que acaben derivant en una disfuncionalitat, cadascuna d’elles son úniques, en la seua marcada personalitat, els seus gustos, les seues fòbies, les seues inquietuds, la seua mala llet o el seu somriure. El problema ve quan és la massa qui els arracona, qui els mira mal, qui els creu inferiors, distints o incapaços de per exemple sentir, gojar, treballar, estudiar, jugar, fer teatre, tindre amics, parella o relacions sexuals. En resum de viure una vida el més normal possible —si existix allò d’una vida normal— dins de les seues capacitats. Per a les persones amb diferenciació funcional ficar-se una sabatilla al peu correcte, netejar-se les dents, pintar, controlar un atac d’ansietat o simplement menjar quan es tenen problemes de deglució o de mobilitat a les mans, pot suposar un esforç majúscul, que molts dels considerats capacitats som incapaços de fer, en circumstàncies que ens porten al límit de les nostres possibilitats. Hi ha persones que per raó de la seua funcionalitat viuen al límit quasi cada segon del dia, i s’esforcen donant lliçons a aquells que es suposa que tenim les nostres

210

2019Cullera


aptituds en ple funcionament. Quan no ens adonem que tots tenim limitacions en alguns moments o camps, i hem de solucionar situacions compromeses per a viure en societat. Eixa societat que encara mira com a diferent d’aquell que ha de recolzar-se en algú per pujar a un autobús, que té por a accedir a unes escales mecàniques o que baveja assentat a la terrassa d’un bar. Jo he viscut com una dona normal afirmava que millor que «estos vayan en un autobús especial para no llenar el de línea». Un company li contestà que ella era la que havia de viatjar en un transport especial, per a ramat.

Des de les administracions públiques, i sense deixar de valorar els esforços que s’han produït en els últims anys, s’han de promoure mesures per adaptar els transports i espais públics; lleis que obliguen a modificar i adaptar per tant els espais privats; solucions per que els xiquets i xiquetes amb dificultats de qualsevol indole puguen anar a classes sense cap problema —encara que de tant en tant apareixen notícies en premsa que ens fan vore que no sempre este dret està garantit— amb professors de reforç i personal que atenga les seues ne-

I és que de tant en tant continuen omplint planes de diaris o minuts de ràdio i televisió notícies de grups de persones que no han pogut fer efectiva la seua reserva a un hotel, o accedir a una discoteca o baixar unes escales de metro, inclús amb la negativa del personal d’ajudar-los a arribar a les andanes. És cert que són casos aïllats i a poc a poc més residuals, però la societat, malgrat els avanços que s’han fet en les últimes dècades, encara veu com a inferiors a tots aquells que no són iguals a la massa. Per tant, és eixa societat la que deuria fer prevaldre els drets de tots els ciutadans per igual, però encara és la que arracona, la que humilia, la que fa sentir diferent encara a tots aquells que per mil i un motius no poden moure’s per la vida amb la normalitat que ens ha segut regalada als demés.

Cal superar totes les desigualtats. Ninot de la Falla Vall de Laguar (2016), de Pedro Rodríguez Marín. Foto Joan Castelló.

l falla rauvsatí 21 1 g de sant a


cessitats; facilitant l’accés a tot tipus d’ajuda tècnica que permeta un major grau de mobilitat i per tant d’independència a les persones amb dificultats; i igual o més important, una base educativa des de ben menuts, per a que la població sense cap disfunció puga tindre coneixement d’altres realitats, altres circumstàncies i accepte normalment —ací sí que cabria el terme— a totes i cadascuna de les individualitats que podem trobar en el nostre dia a dia. Tots guanyaríem. I també que hem d’aprendre de les persones amb diversitat funcional, ells no ens jutgen, no tenen perjuís establits que ens arraconen als que no tenim cap disfunció —afegiria que a simple vista, perquè com apuntava abans tots guardem alguna minusvàlua en algun camp de la vida—, simplement es donen a tu tal qual són, i accepten com eres, la majoria de vegades amb un somriure franc al rostre i amb una alegria contagiosa, de la qual hem de traure sempre un aprenentatge que les adversitats són digeribles, si les afrontem amb bon talant. La massa social normal tenim molt que ensenyar-nos d’aquells que pensem que no ho són.

Tots deuríem ser igual al segle xxii. Ninot infantil de la Falla Ferran el Catòlic-Àngel Guimerá (2018), de Fernando García Ribas. Foto Joan Castelló.

212

2019Cullera


Als meus 43 anys… Roberto Deniz Venedor de Cupons

Quan la comissió de la Falla Raval de Sant Agustí es va posar en contacte amb mi perquè escriguera la meua opinió sobre el tema de la discapacitat, em va semblar un gran gest.

… em puc sentir afortunat, ja que tinc una família meravellosa, tant en la meua terra natal com ací i em cree posseïdor d’una col· lecció d’amics que em fan sentir orgullós i volgut.

El fet que m’hagen donat veu per a poder expressar-me sobre aquest assumpte és molt gratificant per a mi. Estic encantat amb aquesta falla, ja que en ella em trobe com a casa. La meua filla és fallera en aquesta comissió i s’ho passa genial en Falles, juntament amb els seus amics. El Raval de Sant Agustí és un barri humil però orgullós, que s’implica molt a fer falla, i cadascú li dóna suport amb els seus mitjans. Aquesta falla és un fidel reflex del meu barri. La majoria dels que esteu llegint aquestes paraules em coneixeu, sabeu d’on sóc, qui és la meua família i a què em dedique, em sent molt abrigallat i això és el que fa gran aquest barri. Per això volia començar explicant-vos un poc com és el meu dia a dia. Quan m’alce al matí i pose els peus en el sòl, és habitual que transcórrega una hora fins que els torne a posar una

l falla rauvsatí 21 3 g de sant a


M’agradaria també parlar-vos de les barreres arquitectòniques que un servidor es pot trobar diàriament. La veritat siga aquesta, en la via pública que em trobe al meu pas no trobe obstacle per a poder desplaçar-me amb la meua cadira de rodes. Això honra l’Ajuntament de Cullera per la seua gestió, ja que són moltes les vegades que em desplace des del meu barri fins a Sant Antoni, i arribe fins al Passeig Marítim.

altra vegada en terra ferma. Això sol succeir quan arribe al meu lloc de treball. De bon matí, i sense proposar-m’ho, practique els meus exercicis matutins, que són dos normalment. El primer és una espècie de press de banca, que consisteix a baixar les escales de l’entrada de l’edifici on visc mentre sostinc amb una mà la cadira de rodes i baixe lliscant el meu cul per cada escaló —sempre posant especial cura a no tacar-me per la brutícia que pot deixar una borsa de fem gotejant d’algun veí/veïna.

Un altre assumpte és que encara existisquen establiments les entrades dels quals tenen un escaló que m’és impossible salvar i sempre he d’acabar demanant ajuda. Entenc que molts locals són de lloguer i no seran reformats pels seus arrendataris, però els obstacles que em trobe m’han portat a una resolució que és la de seleccionar locals amb accessos i serveis adaptats.

Roberto Deniz. Foto Roberto Deniz.

Després d’això comença la meua segona taula d’exercicis, que no és una altra cosa que salvar una pista americana per les voreres del meu carrer i voltants esquivant fem o el que és pitjor, les deposicions de gossos. La falta d’empatia que tenen encara moltes persones envers aquells que ens valem de cadires de rodes, crosses o caminadors, és inversament proporcional al sac de menjar que li compren al seu animal. Les autoritats locals haurien de treballar per a solucionar aquest problema, que està succeint de manera diària des de fa molt temps. És frustrant i a vegades arribes a enfadar-te quan planten un pi caní (a vegades són tan grans que dubte que siguen d’un gos) enmig de la vorera, el que m’obliga a baixar de la vorera i exposar la meua vida a un atropellament.

214

El dia és llarg i poden ocórrer moltes coses. Es donen situacions molt curioses com per exemple tornar de fer la compra amb cotxe amb la meua família i que estiga plovent. Quan vaig arribant a casa i em dispose a aparcar en la plaça de discapacitats amb número de matrícula del meu cotxe inclosa, per a la meua sorpresa em trobe que està ocupada. No m’agrada pensar malament i llavors comprove que no tinga la mateixa matrícula que el meu cotxe (seria molt estrany que succeïra) i també comprove

2019Cullera


que tinga targeta de discapacitat per a poder aparcar (vos pot semblar una nimietat, però és que per a aquest tipus d’aparcaments és necessari tindre-la). Llavors és quan la meua capacitat de dialogar, i la meua paciència se’m posa a prova per a no jurar en esperanto per l’ànima d’aquesta persona que ocupa la plaça sense complir aquests requisits i faig una reflexió que em porta a pensar que segurament és una persona distreta que no veu un senyal en la vorera i la plaça pintada de groc en l’asfalt.

terra natal com ací i em cree posseïdor d’una col·lecció d’amics que em fan sentir orgullós i volgut. Trac temps per a estudiar idiomes, llegir, escoltar música i fer un programa de ràdio en un canal digital del qual sóc soci. Vos diré, això sí, que als meus quaranta-tres anys tinc clar tres coses que no podré fer a causa de la meua discapacitat. La primera, no podré ser pilot d’un caça militar; vella aspiració que tinc des de la meua preadolescència arran d’un empatx de visionat de la pel·lícula Top Gun.

Però clar el problema el tinc jo, encara que realment la que es porta la pitjor part és la meua dona perquè en eixe moment para el cotxe És frustrant i a veon pot, descarrega la compra, la cadira de gades arribes a enrodes, ajuda a baixar a la meua filla, a mi per fadar-te quan plandescomptat i després buscarà aparcament ten un pi caní enmig i tornarà caminant (tot això banyant-se de dalt a baix). de la vorera, el que

Tampoc podré fer-li una cua de vaca a Sergio Ramos com va fer en el seu moment Romario a Rafa Alkorta; des d’aqueix dia el defensa basc ja no ha pogut ballar perquè té problemes de maluc.

m’obliga a baixar de

Però la més important per a mi Sé que tinc un as en la mànega, que amb la vorera i exposar és que mai muntaré amb bici i sols una telefonada a la policia local li posa la meua vida a un per tant no podré acompanyar una multa i li retira el cotxe a eixe/a despisla meua filla i la meua dona en tat/ada que aparca en la plaça, però a un atropellament. llargs passejos estiuencs. Malservidor li entra càrrec de consciència i a grat tot puc cada dia jugar amb la meua filla en més es dóna moltes vegades la circumstància que és la piscina o anar amb la meua família pel Passeig un veí del barri que encara no té molt clar per a què Marítim. és la plaça. No volguera que això que us conte em definisca com una persona infeliç o enfadada amb el món. Aquest tipus de situacions intente sortejar-les en el dia a dia, però a hores d’ara sóc conscient que el meu handicap m’ha de servir com a espenta per a poder gaudir de la vida. De fet crec que em puc sentir afortunat, ja que tinc una família meravellosa, tant en la meua

Per últim voldria agrair a la Comissió de la Falla Raval de Sant Agustí que m’haja donat veu i permetre’m escriure aquestes línies. Desitge que l’any 2019 ens porte unes falles increïbles per a tots a Cullera, però molt especialment per a aquesta comissió i els meus millors desitjos per a tots. Sense més, gràcies i visca la Falla Raval!

l falla rauvsatí 21 5 g de sant a


Les persones estem fetes de les experiències viscudes, de les emocions i sobretot dels records que anem guardant al llarg de la nostra vida. Moltes vegades aquests poden arribar a esborrar-se de forma permanent, oblidant tot allò que ens envolta, com ocorre amb l’alzheimer.

Recordar pels qui no poden. Una tasca per fer-nos iguals

Si mirem al nostre voltant, ens fixem en la gent que coneixem o en els nostres familiars, de segur que tenim ben a prop a alguna persona que pateix aquesta malaltia. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa amb una incidència molt elevada a causa de l’envelliment cada vegada major de la població. Encara que l’edat és probablement el principal factor associat a aquesta malaltia, els col·lectius més joves també poden veure’s afectats. Tant l’alzheimer com altres demències produeixen un deteriorament cognitiu que afecta el desenvolupament de les activitats de la vida diària atés que s’alteren funcions mentals com el llenguatge, la memòria o el raonament. Consegüentment la persona afectada perd progressivament la capacitat per a dur a terme activitats quotidianes de forma autònoma i depén cada vegada en major grau de terceres persones i sobretot del seu cuidador principal.

Sara Fuertes i Chofre Psicòloga d’AFACU

Les persones que pateixen aquest tipus de malaltia necessiten una atenció i estimulació constant per tal d’evitar que el deteriorament de les seues funcions cognitives es desenvolupe a un ritme elevat. A més, cal tindre en compte, que es tracta d’una malaltia que genera alts nivells de dependència, sobretot en les fases més avançades, la qual cosa pot arribar a fer que els familiars puguen sentir-se a vegades desbordats i els faça desenvolupar sentiments de desesperança. Per tal d’evitar que aquest deteriorament avance tan ràpidament i poder donar un espai als familiars de les

Cullera, Ciutat solidària amb l’Alzheimer. Arxiu AFACU.

216

2019Cullera


Es tenen en compte les necessitats

Estimulant el cos amb musicoteràpia. Arxiu AFACU.

nutricionals de cada usuari. Arxiu AFACU.

persones que pateixen aquesta malaltia es va crear al nostre poble AFACU, Associació de Familiars d’Alzheimer i altres Demències de Cullera, una associació sense ànim de lucre, destinada als familiars i les persones amb Alzheimer i altres demències. Va ser creada l’any 2008 com un espai de benestar i ajuda a les famílies i als malalts. La conformem els socis, el voluntariat i els diferents professionals que dia a dia treballem per millorar la qualitat de vida de les persones amb qualsevol tipus de patologia cognitiva i de dependència. La unitat de respir d’AFACU pretén donar descans per unes hores al familiar cuidador del malalt d’alzheimer a la vegada que s’estableixen teràpies amb la finalitat d’alentir el desenvolupament de la malaltia través dels diferents programes d’atenció integral per a la persona afectada.

brecàrrega tant física com emocional que suposa l’atenció diària i continuada d’aquestes persones. Els familiars compten amb un servei d’informació gratuït on es proporciona una visió general de l’estat del malalt/a, s’aclareixen dubtes i s’assessora sobre els possibles recursos adequats a la situació particular de cada família i les ajudes disponibles. Se’ls proporciona suport psicològic a través de sessions individuals on es tracten les patologies causades pel desgast mental i físic, a més es realitzen grups d’ajuda mútua on els familiars i cuidadors/es comparteixen les seues experiències diàries amb els malalts d’Alzheimer i posen en comú situacions del dia a dia que mitjançant una adequada guia aconsegueixen posar solucions utilitzant l’experiència viscuda. Els familiars també poden beneficiar-se dels tallers de formació i de les activitats d’animació que es realitzen a l’Associació.

D’una banda, s’ofereix als cuidadors un “respir” durant unes hores al dia, per tal de previndre la so-

D’altra banda, les persones afectades que acudeixen diàriament a AFACU realitzen diferents tipus

l falla rauvsatí 21 7 g de sant a


Cullera és un poble solidari amb l’alzheimer, declarad’activitats i reben atenció personalitzada per a les cures bàsiques i la neteja, i es tenen en conda “Ciutat Solidària amb l’Alzheimer”, una solidaritat que es veu reflectida en les subvencions que es reben ter les necessitats nutricionals de cada usuari. Els per part de l’Ajuntament i altres administracions o exercicis de gimnàstica adaptada, acompanyats de col·lectius , a través de curses esportives, teatres, mumassatges terapèutics i relaxants, estan destinats sicals o esdeveniments realitzats per diferents comisa mantindre i/o millorar l’estat físic de les persones sions falleres. mantenint o incrementant la mobilitat articular i la força, així com també actuar de forma beneficiosa El treball que es realitza a l’Associació és impulsat per sobre els sistemes cardiocirculatori i respiratori. Al un equip tècnic de professionals multidisciplinari que taller d’art es realitzen diferents tipus de manualitats per tal de treballar la motricitat fina, potenciar atén les necessitats de les persones usuàries i pels voluntaris que cada dia, de forma l’àmbit artístic, creatiu i emocional per tal d’afavorir la salut mental, emocional Les persones que pa- desinteressada, deixen de banda i social d’aquestes persones. Al taller de teixen aquest tipus un temps de la seua vida quotimusicoteràpia es fomenta l’evocació dels diana per tal de donar atenció a de malaltia necesrecords a través de la participació activa aquest col·lectiu de persones. Es siten una atenció i en la música i cançons típiques de la seua tracta d’una tasca totalment voèpoca. Igualment, es realitzen activitats estimulació constant luntària on l’acció parteix de l’escognitives amb ajuda de llapis i paper i de per tal d’evitar que forç de cadascun d’ells i de la unió diferents aplicacions tecnològiques amb de tots amb un mateix fi: Millorar tablets en les que es treballa la memòria, el el deteriorament de la qualitat de vida de les persones les seues funcions llenguatge, l’atenció o el càlcul, amb l’obafectades per la malaltia d’Alzheijectiu de potenciar aquelles capacitats que cognitives es desen- mer i altres demències. encara es mantenen preservades i fomenvolupe a un ritme tar al màxim el seu nivell d’autonomia. Tant els professionals d’AFACU elevat. com els voluntaris, som un grup Per intentar donar visibilització i crear macoordinat que treballa per cobrir jor consciència social, AFACU participa en diversos des de les necessitats bàsiques assistencials, passant actes al poble de Cullera per tal d’arribar als diferents per les rehabilitadores i terapèutiques, fins a les socicol·lectius. Es realitzen xerrades col·loqui en col·legis als i afectives, i sempre amb un tracte personalitzat i instituts, taules on s’ofereix informació i assesi respectuós. Som un equip cohesionat, col·laboratiu, sorament i participen o organitzen diferents actes il·lusionat i responsable. Un equip que, amb el temps, commemoratius que giren en torn de la malaltia d’Als’ha fet més gran per atendre a les persones de la zheimer, com els realitzats el dia 21 de setembre, Dia millor forma i de la manera més individualitzada posMundial de l’Alzheimer. sible.

218

2019Cullera


BALADRE, una associació per a Tots Junta Directiva Celebrant el 18é aniversari. Arxiu Baladre.

Associació Balabre

Fa 20 anys un grup de mares i pares ens unírem i creàrem l’Associació Baladre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb diferents capacitats del nostre poble. Volíem fer-los visibles i integrar-los en la resta de la societat, a la qual tantes coses podien aportar i ens marcàrem com a objectius promoure el desenvolupament de la seua autonomia personal. Citant els nostres estatuts: “L’Associació es constitueix amb la finalitat de fomentar tot tipus de mesures de caràcter educatiu, laboral i mèdic per a l’assistència, recuperació i protecció de totes aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat psíquica que dificulte la seua educació i la integració laboral i social. Per este motiu, l’associació atendrà primordialment l’organització de totes les activitats o gestions que de manera directa o indirecta contribueixen a la consecució d’estos objectius” (Estatuts de l’associació).

Són moltíssimes les activitats realitzades per Baladre al llarg d’estos 20 anys: club d’oci, musicoteràpia, repàs escolar, excursions i viatges, exposicions, representacions teatrals i actuacions musicals, activitats esportives, celebracions de festes com Falles, Fogueres de Sant Joan, Carnestoltes… Però, el més important és que l’existència de la nostra associació ha

l falla rauvsatí 21 9 g de sant a


Falleta elaborada pels usuaris del centre. Arxiu Baladre.

Festa “Rociera”. Arxiu Baladre.

permès a molts dels nostres usuaris, que fins aleshores es trobaven reclosos en l’àmbit familiar, participar i integrar-se de manera activa en molts dels actes i esdeveniments de la nostra ciutat. Com a ciutadans de ple dret que són. Podem dir que, amb ells, el paisatge humà de Cullera s’ha enriquit enormement. Al mateix temps que han rebut, per allà on van, l’afecte i el caliu de la gent del nostre poble.

del començament i que es va fer realitat uns anys després. Actualment es compon de Centre Ocupacional i Centre de Dia, amb unes magnífiques instal·lacions i un personal que es desviu pels nostres fills i filles. El que allí aprenen els serveix no sols per a ser cada dia més autònoms en les seues vides, sinó també per a desenvolupar —i fer-nos gaudir— la seua enorme creativitat, fomentant així també la seua autoestima. Ara ens proposem començar el projecte de la Residència per a Discapacitats, per a les persones que per la seua dependència hauran d’utilitzar este recurs.

Amb Baladre, Cullera ha demostrat la seua solidaritat i a banda dels nostres socis, també les associacions, clubs esportius, falles, entitats cíviques i culturals han col·laborat amb nosaltres i … la nostra assoens han tingut en compte en les seues acciació ha permès a tivitats, sense oblidar els representants de molts usuaris intetotes les corporacions municipals que ens han ajudat de manera incondicional. grar-se de manera Un aspecte important per la integració dels nostres usuaris és el Centre d’Atenció Diürna que va ser un dels nostres objectius des

activa en molts dels esdeveniments de la nostra ciutat. 220

2019Cullera

En Falles, els nostres usuaris participen de totes les activitats possibles, sempre ajudats pels monitors que els faciliten la participació. Ells no són diferents dels altres ciutadans i els agrada la festa i la música. Només els cal la col·laboració de tots nosaltres per a una plena integració.


Diversitat funcional intel·lectual, Tan iguals, tan diferents Juan Alberto Quevedo Castellà Mestre del Centre de Día Municipal per a persones amb diversitat funcional intel·lectual “Fuente San Luis” (València) Avui en dia, podem dir que, vivim a una societat on la que les persones que la formem tenim una sèrie de drets i d’obligacions només pel fet de ser-ho. Aquests drets són universals, cosa que vol dir que són els mateixos per totes i tots, i vénen recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. També és cert que hi ha diversos sectors a la societat als que, moltes vegades, se’ls vulneren aquests drets. Es tracta d’aquells col·lectius que pateixen discriminació per diversitat de motius (religió, raça, orientació i identitat sexual, diverses capacitats…). Un d’aquests sectors de la població, que té els mateixos drets que la resta però que moltes vegades els els són vulnerats, és el de les persones amb diversitat funcional. Hi ha diversos tipus de diversitat funcional: potser física, intel·lectual i/o sensorial. Es tracta de persones que tenen limitacions a alguns o diversos aspectes de l’abans mencionats que els impedeixen funcionar en la seua vida diària. A l’estat espanyol hi ha quasi 300.000 persones amb diversitat funcional intel·lectual, que apareix abans dels 18 anys, a vegades s’origina abans del naixement, altres durant el part, i a altres ocasions es deu a alguna malaltia greu durant la infància.

l falla rauvsatí 22 1 g de sant a


Les persones amb diversitat funcional intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta, la cosa és que tenen algunes limitacions a les habilitats que la persona aprén per a funcionar a la seva vida diària i que li permeten respondre vers distintes situacions i llocs. Aquesta condició no sols té a veure amb la persona sinó també amb l’entorn on es desenvolupa. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb diversitat funcional intel·lectual tindran menys dificultats, i per això, la seva “discapacitat” semblarà menor, ja que una persona amb diversitat funcional dins d’un entorn inclusiu pot desenvoluA par moltes habilitats. A aquestes persones amb diversitat funcional els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se. Però no cal oblidar que cada una d’aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars, com qualsevol altra persona.

La veritat és que tenim la sort de viure a un context que afavoreix que les coses siguen com són, amb lleis que garanteixen que les persones amb diversitat funcional siguen ciutadans de ple dret, encara que no sempre ha sigut així. A altres contexts no tenen tanta sort, i és que històricament hem tingut una evolució social i legislativa, fins a arribar al punt que ens trobem ara. Fent un recorregut breu per la història, em sembla interessant poder exposar tant la denominació com el tractament que han rebut les persones amb diversitat funcional intel·lectual:

l’estat espanyol hi ha quasi 300.000 persones amb diversitat funcional intel· lectual…

La diversitat funcional intel·lectual, generalment, és permanent; és a dir: per a tota la vida, i té un impacte important a la vida de la persona, de la seva família i de les persones de l’entorn. Cal aclarir que la diversitat funcional intel·lectual no és una malaltia mental encara que, de vegades, es poden donar paral·lelament (trastorn dual). Totes les persones amb diversitat funcional intel·lectual tenen possibilitat de progressar si els donem els suports adequats. Parlar de suports al món de la diversitat funcional és referir-se a aquells recursos i estratègies que ajuden a promoure el desenvolupament, l’educació, els interessos i el benestar de la persona i millorar el seu funcionament dins del seu entorn.

222

Existeixen persones amb diversitat funcional intel· lectual greu i múltiple (tenen limitacions molt importants i presència de més d’una discapacitat) que necessiten suport tot el temps en molts aspectes de les seves vides; per a menjar, beure, endreçar-se, caminar, pentinar-se, vestir-se, anar al bany… No obstant això, hi ha una altra bona part de persones amb diversitat funcional amb gran autonomia, que no necessiten molts suports per poder portar una vida autònoma i independent.

- A algunes societats de l’Antiguitat era normal l’infanticidi quan s’observaven anormalitats en els xiquets i xiquetes. - Després de l’aparició de l’església cristiana es condemna l’infanticidi, però se’ls atribueix l’origen de qualsevol succés sobrenatural i se’ls tracta com a endimoniats o endimoniades, persones posseïdes pel dimoni i altres esperits infernals, sotmetent-los a pràctiques exorcistes.

2019Cullera


- Durant els segles xvii i xviii, aquella persona amb - Avui en dia, segons es va avançant a l’acceptació diversitat funcional intel·lectual se li considerava de la diversitat de persones, la societat incorpora noves terminologies, com ara el de persona amb diuna persona trastornada i, per tant, havia d’estar internada a orfenats, manicomis… sense rebre versitat funcional intel·lectual. Terme que cada vegada s’està emprant més, inclús als organismes oficap tipus d’atenció específica. Se’ls denominava imbècils, aments, febles mentals, diferents, bojos cials, encara no oficial, que naix del Foro de Vida Independent on persones amb diversitat funcional o boges. (tant física, com intel·lectual, sensorial…) reflexi- A finals del s. xviii i principis del s. xix, s’inicia la institucionalització, de forma específica, d’aquelles onen filosòficament i lluiten pels seus drets, i van persones que tenien una “discapacitat intel·lectudecidir quina era la terminologia més respectuosa al”. Degut a la idea calia protegir a les “persones amb la que denominar-se. normals” de les que “no ho eren”. Les persones amb diversitat funcional eren separats, segregats, Dit tot açò, només queda reflexionar com una Falla, discriminats. Apareix ara la terminologia “xiquets com a un dels principals eixos de la vida associativa i xiquetes idiotes” entorn de qui investiga la mai de l’entramat social del municipi, pot ajudar a la tèria i, després a l’àmbit mèdic, oligofrènics i oliplena inclusió de les persones amb diversitat fungofrèniques. Aquesta situació continua fins a princional. Aprofitant que tota comissió fallera compta amb una seu social o casal, on els components de cipis del segle xx per ser considerats com a éssers pertorbats i pertorbants, antisocials i obsessos la Comissió es reuneixen i es duen a terme tota una sèrie d’activitats organitzades sexuals. - Al llarg del s. xx, les persones amb diversitat tenim la sort de viu- per les persones que la conforfuncional intel·lectual encara són rebutjare a un context que men, seria una oportunitat fades. A l’època del nacional-socialisme nazi bulosa d’obrir les portes a col· afavoreix que les van ser víctimes de l’holocaust. A Suècia, lectius/associacions/Centres de fins a meitat dels anys 70, era habitual l’es- coses siguen com persones amb diversitat funciterilització forçosa d’aquestes persones. onal del Municipi i poder invisón, amb lleis que - Amb l’aparició de les escales d’intel·ligència garanteixen que tar-los a participar d’aquestes es comença a parlar de desmanyotats, reactivitats (esmorzars/berenars les persones amb tardats i retardades. Segons s’avança en el de germanor, activitats lúdidiversitat funcional ques al carrer, visites guiades temps, es comença a parlar de deficiència mental, minusvalideses, discapacitat psísiguen ciutadans de al monument faller…). Tal vequica i, finalment, la A.A.R.M. (Associació gada incloure dins de la junta ple dret Americana del Retard Mental) dóna la nova directiva de la Comissió alguna conceptualització de RETARD MENTAL, encara que persona amb diversitat funcional, que puga opinar altres corrents i estudis prefereixen emprar termes sobre les coses que l’afecten o aportar un altre punt com discapacitat intel·lectual. de vista divers.

l falla rauvsatí 22 3 g de sant a


No podem obviar la garantia d’accessibilitat, no només física sinó també cognitiva (fer fàcilment comprensible els entorns, espais i altres). Quant a l’accessibilitat física, a banda de tot el que s’ha de tenir en compte en el tema dels accessos als locals (rampes), banys adaptats, etc. cal tenir a més certa cura en l’espai al voltant de la carpa i el monument faller en si: moltes vegades a causa del poc espai que queda entre les tanques, les voreres i les carpes, les persones amb mobilitat reduïda tenen seriosos problemes per poder gaudir de la visita a la Falla. Quant a l’accessibilitat cognitiva vull referir-me a intentar que tots els espais de la falla: monument, casal (tots els espais), carpa, zona de focs, etc. tinguen la propietat de resultar fàcils d’entendre, ja que qualsevol persona deu poder orientar-se sense impediments. Per a eixa comesa es pot fer ús dels pictogrames. Els pictogrames són representacions gràfiques icòniques que representen figurativament un objecte real, o un significat.

Amb aquests pictogrames es deu assenyalar els banys, les portes, la barra, la zona de focs i a on no es poden tirar els petards, etc. Garantir que tothom entén per a què és cada espai i que es pot/deu fer en ell. Continuant amb l’accessibilitat cognitiva no estaria de més “traduir” en pictogrames la programació d’actes, l’explicació de la falla, els cartells que duen els ninots, etc. Com a conclusió, podria escriure paraules i paraules, però resumint puc dir que tenim l’obligació com a ciutadans i ciutadanes de garantir la plena inclusió de les persones amb diversitat funcional, tractant-les com a iguals (tots i totes som iguals) i oferint els suports que necessiten (dins de les nostres possibilitats) per garantir el seu funcionament dins de la societat (respectant les diferències).

EXEMPLES DE PICTOGRAMES

Castell

Castell unflable

Masclet

Falla

Faller

Bany

Barra

Mascletà

224

2019Cullera

Fallera


La diferència ens enriqueix, el respecte es uneix! Associació Necessitats Especials Cullera (ANEC)

1. QUÈ ÉS ANEC? ANEC són les sigles que corresponen a Associació Necessitats Especials Cullera. Estem al C/ de Baix, 7, a Cullera (València).

2. QUAN VA NÀIXER? El projecte ANEC no és nou. Fa anys es va plantejar formar una associació per ajudar els xiquets i adolescents amb necessitats especials del nostre poble i pobles del voltant. Finalment, s’inaugurà a setembre de l’any 2017, després de molt d’esforç i sacrifici per tal d’aconseguir un local i adequar-lo on poder fer front a aquestes necessitats.

3. A QUÈ ENS DEDIQUEM? PER QUINS PROFESsIONALS ESTÀ FORMADA? ANEC som una Associació dedicada, com s’ha comentat abans, al tractament de persones amb necessitats especials. Les teràpies no es focalitzen només en les necessitats de cada usuari/a sinó que també es té en compte la família. La família és part importantíssima en la consecució dels objectius de les teràpies. A més a més, pares i familiars tenen al seu abast, professionals per a qualsevol dubte, així com la possibilitat de realitzar teràpies per tal de

l falla rauvsatí 22 5 g de sant a


millorar i fer front al seu dia a dia i mirar també per la seua qualitat de vida tant física com mental, aspecte que hem de considerar igualment molt important. Els usuaris tenen diferents tipus de teràpies: Musicoteràpia, Logopèdia, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Psicologia, Pedagogia, escacs terapèutics, Risoteràpia per a menuts i adults, taller d’habilitats socials. Cada disciplina té el seu professional titulat, preparat per a desenvolupar aquests tipus de teràpies. A més, com que aquestes es duen a terme des de setembre fins a juny, ANEC va oferir al juliol un recurs nou, l’Escoleta d’Estiu, amb nombroses activitats per tal de reforçar el curs acabat. S’oferien activitats lúdiques entre les quals s’inclouen activitats esportives adaptades com el surf.

PUNT DE VISTA DE LA TERAPEUTA OCUPACIONAL Sóc Ana Giner Vallet, terapeuta ocupacional i, en un futur molt immediat, també fisioterapeuta. Molts de vostés es preguntaran què és la Teràpia Ocupacional. No es preocupen, cada dia m’enfronte a aquesta pregunta. De la Teràpia Ocupacional vos puc dir que és la professió més bonica que existeix. I vos preguntareu per què, què té d’especial o singular que no puga tindre cap altra professió sociosanitària. Vos conte, la Teràpia Ocupacional és ara per ara una gran desconeguda, una professió molt actual, ja que s’imparteix a la universitat de fa realment poc. La Teràpia Ocupacional és definida per l’American Ocupational Therapy Association (AOTA) com l’ús terapèutic d’activitats que permeten l’autonomia de la persona, treball i joc per a incrementar la independència funcional, el seu desenvolupament i previndre la discapacitat. A més, pot incloure l’adaptació de les activitats o de l’entorn per tal d’assolir la màxima independència

226

i guanyar qualitat de vida. És a dir, els terapeutes som els professionals encarregats de donar suport i ajudar els usuaris, i de capacitar-los i donar-los estratègies per tal que puguen superar els seus dèficits, el seu dia a dia, millorant sobretot la seua qualitat de vida, comptant amb les forces i actituds de cadascun dels usuaris i famílies perquè tinguen també el seu paper.

QUÈ ES TREBALLA EN TERÀPIA OCUPACIONAL? Podria dir que pràcticament tot, encara que no seria realment cert. En ANEC, gran part de la població que atenem són xiquets. Com treballem? Jugant. Jugant? Sí, ho has llegit bé! La millor ferramenta de treball per als xiquets és el joc. Mitjançant activitats basades en els interessos dels usuaris es treballen les seues necessitats i dèficits; treballem motricitat fina, motricitat grossa, hipersensibilitats, força, equilibri, autonomia personal (alimentació, vestit, bany, etc.).

COM PODEM AJUDAR/TRACTAR LES PERSONES AMB DISCAPACITAT? Potser de vegades ens ha passat el fet de rebutjar una persona amb discapacitat (física o mental) no per prejudici, sinó simplement per no saber com actuar quan estem amb ells en situacions quotidianes com establir una conversació, etc. No penseu que a mi no m’ha passat mai, perquè no és cert. La gran majoria tenim eixe dubte perquè no hem tingut el plaer de poder enfrontar-nos a una situació així. A que es referim al parlar de discapacitat? Discapacitat com diu el terme “no capacitat”, és una paraula molt àmplia. Aleshores, una persona amb miopia tindria discapacitat? Sí. Una persona que no siga hàbil per jugar amb la pilota tindria discapaci-

2019Cullera


Alguns dels membres gaudint del Nadal. Arxiu ANEC

tat? Sí. Així podríem fer una llarga llista; és a dir, la discapacitat és un terme definit igual que les malalties per tal de tindre un llenguatge mèdic universal. Com a persones, no hem d’emprar aquests tipus de conceptes, però està a les nostres mans ajudar-nos per tal que totes les persones amb discapacitat reconeguda o no, tinguem les mateixes oportunitats. Oportunitats? Sí. A tots ens agrada relacionar-nos, eixir de festa i poder accedir als llocs sense cap barrera arquitectònica, que ens tracten com adults i no ens parlen amb llenguatge de xiquets, que ens pregunten què ens agrada i no ho donen per sabut…

En resum, vos convidem a tots i totes, grans i xiquets perquè tingueu l’oportunitat de conéixer la “discapacitat” de prop i deixem de tindre-li eixa “por” a no saber com actuar. A Cullera, tenim la gran sort de comptar amb grans entitats com ANEC, AFACU, BALADRE i Centre Ocupacional, entre les quals tinc la sort de formar part de dues d’aquestes associacions com a terapeuta ocupacional. Estic molt agraïda a la Falla Raval de Sant Agustí per oferir-me la possibilitat de donar un punt de vista diferent de la discapacitat. Per últim, he d’agrair també a les associacions ANEC i AFACU l’oportunitat d’incloure la Teràpia Ocupacional en el dia a dia dels usuaris als tallers de teràpia, i a les seues famílies per confiar plenament amb nosaltres.

l falla rauvsatí 22 7 g de sant a


10 segons després Robert i Toni Picazo Amb la seua mascota. Foto Toni Picazo.

Hola, em dic Robert. La gent diu que sóc una miqueta especial, però qui no ho és a la seua manera? El primer dia que vaig vindre al món, ja en vaig armar una de bona. Només nàixer, m’hagueren de canviar d’Hospital per a operar-me eixe mateix dia. I allà que anava jo, dalt d’una ambulància, travessant tota València. Amb mon pare i el meu iaio al darrere, amb el seu cotxe, com si fóra una persecució de lladres i policies. A esta primera operació, en seguiren d’altres. El metge va dir un dia que jo ja tenia més ferides al cos que El Cordobés, un torero molt famós. Tres mesos després, per fi, me’n vaig poder anar a casa. Quina alegria més gran! Això sí, continuaven alimentant-me per un tubet

228

2019Cullera

que m’entrava permanentment pel nas, ja que encara no podia tragar. De vegades, mon pare es quedava quasi tota la nit en vetla per a que no me’l llevara. Però, quan jo veia que pegava una becadeta, d’un estiró me’l treia fora. A mi, em divertia molt, però ell s’enutjava d’allò més. Aleshores havia de vindre ma mare, que és la persona més valenta del món, a posar-me’l de nou. Com que em va costar un poquet caminar —a mi em costava tot un poquet més—, em vaig ensenyar a anar a gatameu. Corria com un coet per dins del nostre pis de València. Era un xiquet molt vivet. I no estava quiet ni un segon.


També vaig començar a desenrotllar una de les meues habilitats preferides. La de trepar. Me’n pujava per les cadires, pel llit, pel sofà, per les escales… Els meus pares, pobrets, sempre estaven en l’ai al cor. I no paraven de dir-me: “Robert, no puges per ahí, que cauràs i et faràs mal”. Però jo, ni cas. M’encantava. Un dia, anant pel carrer dalt del meu carro, vaig aprofitar que ma mare es posà a mirar l’aparador d’una botiga per a, escorrent-me, escorrent-me, baixar-me’n del carro i anar-me’n a gates a tota pastilla. Quan ma mare va vore el carro buit, començà a cridar. Una dona li va dir que jo ja estava pegant la volta a la cantonada del carrer. Ma mare, pobreta, començà a córrer i a cridar-me: “Robert!, Robert!”, i finalment em va atrapar. Mai l’he vista tan nerviosa i espantada com aquell dia. El meu primer amic va ser Samy, un gosset molt bonic, que arribà a casa dins d’una caixeta. Jo l’acaçava per tota la casa. Em divertia molt. Era tan bo, que es deixava fer de tot. Fins i tot, quan l’estirava de la cua, ni protestava. També m’agradava acaronar-lo. I ell es deixava fer. Ma mare deia que era molt llest. Sempre estava pendent de mi per a que no em passara res de mal. El dia que Samy ens va deixar, va ser un dels dies més tristos de la meua vida. Ara està en el cel, amb el iaio Carlos, la tia Herminia, la iaia Vicenta. La iaia se n’ha anat este estiu. I cada vegada que vaig a cal iaio Pepe, òbric la porta de la seua habitació per a vore si ja ha tornat d’allí. Per poder anar una altra vegada els dissabtes a sa casa, amb els meus germans, a menjar un plateret del seu arròs al forn. Com quan era més menudet i la iaia encara no estava maleta. I és que, quan nasqueren Adrià i Antoni,

haguérem de vindre a viure a Cullera. A mi, m’agrada molt el meu poble. És més xicotet que València. Però coneixes a la gent. I quan vaig pel carrer, vaig saludant a tot el món. I tot el món em saluda a mi també, i em diuen: “Adéu, Robert!” I m’agrada parar-me a parlar amb la gent que conec. I abraçar-la, i besarla. Sobretot, a les xiques. I elles em diuen “guapo” i “simpàtic”. Encara que mon pare s’enfada. “No arribarem mai a casa”, em diu. I “Ja n’hi ha prou d’anar besant a tot el món”. Però ell, quan veu algun amic, sí que s’enrotlla com les persianes i, aleshores, jo m’he d’aguantar. Només vinguérem a Cullera, vaig començar a anar a l’Escoleta. M’ho passava molt bé perquè hi havia molts xiquets. Jo mirava el que feien i també m’agradava jugar amb ells. I pujar a tot el que hi havia al parc que feia de pati. I és que la meua mania d’enfilar-me per les altures, en comptes de desaparéixer, anava a més. Després vaig començar a anar a l’Escolaica. Era molt més gran que l’Escoleta. Hi havia molts més xiquets i xiquetes. I quasi tots eren més majors que jo. Vaig estar nou anys allí i vaig ser molt feliç. Me’n recorde moltíssim de tots els mestres que vaig tindre. I dels meus companys de classe. Em volien tots molt. I jo, a ells. Encara ara, quan ens trobem pel carrer, ens saludem i ens alegrem molt de vore’ns. El que més m’agradava del Col·le era eixir al pati. I jugar al futbol, amb la pilota. Deien que jo xutava molt bé i tenia molt bona punteria. També em vaig ensenyar a llegir i a escriure. Gràcies sobretot als meus mestres. A pesar que jo no els ho posava massa fàcil, perquè, com ja vos he dit, era molt vivet i no parava mai quiet. I gràcies també a Fernando, el psicòleg, que tenia molta paciència amb mi per a ensenyar-me

l falla rauvsatí 22 9 g de sant a


tot el que poguera aprendre. De vegades, em portava al seu despatx i em feia llegir i escriure. També parlava amb mi i em preguntava coses de la meua vida. Si bé en aquells temps, a mi, encara em costava molt llançar-me a parlar. No com ara, que ma mare diu que no calle ni baix l’aigua. Un dia, em varen gravar llegint un conte de la Rateta Marieta i, després, ho passaren per TeleCullera. I tot el món em felicitava perquè ho havia fet molt bé. I jo estava molt content. També feia deures en casa. Els meus pares no paraven de fer-me omplir fitxes i més fitxes, i de llegir contes i més contes. Jo, de vegades, m’avorria. Però ma mare sempre em deia que podia aprendre moltes de les coses que feien els altres xiquets. Encara que, com solia dir, a mi em costara tot uns deu segons més de temps que a la resta. Al Festival de final de curs de 6é, havíem de ballar una cançó de Madonna. A mi, m’agradava molt, però en els assajos no volia ballar. Em feia vergonya. I tenia por d’equivocar-me. De manera que m’asseia en un raconet i em fixava en com ho feien els meus companys. Però el dia de l’actuació en la Casa de la Cultura, sí que em vaig atrevir a ballar amb tota la classe. I ho vaig fer superbé. Tots m’ho digueren. I jo em sentia molt orgullós. I eixe dia vaig vore com als meus pares els brillaven els ullets. Eixe mateix any, també ens n’anàrem de viatge de fi de curs. Férem moltes activitats a l’aire lliure i em va encantar. Però, a la nit, agafava la maleta i me’n volia tornar a casa a dormir. I a tots els feia molta gràcia, i em deien que encara ens quedaven uns dies més. I és que, a mi, sempre m’ha agradat dormir en ma casa. I que, a la nit, estiguem tota la família junteta,

230

Amb una de les seues creacions. Robert és molt creatiu. Foto Toni Picazo.

la mamà, el papà, Adrià i Antoni. I quan els meus germans se’n van per ahí, m’alce a mitjan nit per a vore si ja han tornat. Perquè jo patisc molt. Em diuen que sóc massa patidor. Que patisc per tot, i per tots. Encara que, de vegades, a mi també m’agradaria anarme’n amb ells, de festa, i ballar, i fer-me xupitos. Però sense alcohol, eh! També m’agrada dormir a l’hotel quan anem de viatge. Però, quan portem uns dies, vull tornar a dormir a casa. I quan, per fi, tornem a casa, dic que vull anarme’n a dormir a l’hotel. I els meus pares em diuen que m’aclarisca d’una vegada, que els faré tornar bojos.

2019Cullera


Al nostre gosset d’ara, li diuen Blai. El primer que faig, només m’alce pel matí, és anar a vore’l i a acaronar-lo un poquet. Com a Samy. Per la nit, el baixe amb mon pare per a que passege pel costat del riu. Jo el porte de la corretja i vaig amb compte que no se m’escape, perquè Blai té mal geni i, només veu un altre gos, comença a lladrar i a estirar de la corretja. I jo li cride: “Blai, ja n’hi ha prou!”. I de seguida, em fa cas i es calla. A l’Institut, vaig estar només tres anys. Era molt més gran que el meu Col·legi i jo anava un poquet marejat, amb tantes aules, tants alumnes, tants professors. Però, amb mi, sempre anava Miquel, l’educador. Era molt bona persona i es preocupava en tot moment de mi. Em volia molt. I jo, a ell. El més divertit de l’Institut van ser les classes de Valencià, amb un mestre que li deien Joan. Els divendres em feia llegir en veu alta, davant de tota la classe. I quan acabava, tots els meus companys s’alçaven drets, m’aplaudien i cridaven “Robert, Robert”. A mi, em feia molta il·lusió, i estava esperant tota la setmana que arribara aquell moment. Ara, vaig al Centre Ocupacional. M’encanta anar, perquè a mi m’agrada molt treballar. I sentir-me útil. A més, tinc els millors monitors del món. Natalia, Natxo, Miguel. M’han ensenyat moltíssimes coses. Però, a mi, el que més m’agrada és fer catifes. De tots els colors. La gent diu que són molt xules i me les volen comprar. També he fet un grapat de bons amics i ens ho passem superbé. Som com una família. Ells també saben fer coses molt guais, com els quadres de Javi o de Vicent, les figures de muixeranga de Manolo, o les de Sheila, o les libèl·lules amb canyetes del taller de jardineria. I moltes altres coses més. La veritat és que som uns artistes. Hem guanyat diversos premis i, de

tant en tant, muntem una Exposició amb tot el que fem al Centre. Va molta gent a vore-la i ens ho compren pràcticament tot. I nosaltres estem molt pagats del nostre treball. I que la gent el veja i li agrade. Enguany, a més, estem molt il·lusionats amb l’Exposició, perquè celebrem els primers 10 anys de vida del Centre. També vam celebrar el 20é aniversari de Baladre. Férem una festa al Mercat i ens divertírem molt. Vingueren tots els Alcaldes i nosaltres ballàrem dansaes amb els membres de la Colla. Igual que el dia de la cremà de la foguera de Sant Joan. Eixa és la festa de Baladre que més m’agrada. Estem molt de temps preparant la foguera i eixe dia la plantem al carrer, i ve molta gent, i fan muixerangues, i toquen el tabal i la dolçaina, i ballem dansaes, i encenem la foguera, i després ens fem un gotet d’aigua llimó… boníssim! I un any, els bombers em deixaren la mànega d’aigua per a que els ajudara a apagar la foguera. I va ser molt divertit. A mi, és que m’agrada tota classe de festes. De menut, vaig ser falleret de la Bega. Amb els meus germans i la meua cosina Marina. Que este any és Fallera major de València. I jo vaig anar un dia a vore-la a l’Ajuntament. I quan va entrar al Saló, tot el món es va alçar i va començar a aplaudir. Jo també vaig eixir eixe dia per la Tele i la gent m’ho deia. I em donava l’enhorabona. I jo estava molt content, perquè Marina i jo nasquérem quasi al mateix temps, i sempre ens hem volgut molt. Ara ja no sóc faller, però el dia de l’Ofrena em vist i isc a desfilar amb la Falla del meu germà Antoni. Perquè, a mi, m’agrada molt desfilar, i la gent em diu que eixe dia vaig molt seriós i formal. Amb les mans agafades per darrere, com un home. També m’agraden molt les

l falla rauvsatí 23 g 1 de sant a


festes del poble. Sobretot, les processons. I quan passa la Mare de Déu, m’alce i li cride “guapa”, i “Visca la Moreneta”. I vore desfilar la Santa Cecília, que és la Banda d’Antoni. I de tota la meua família. I només acaben de desfilar, o de fer algun concert, me’n vaig corrent i li agarre l’oboé a Antoni. I el porte jo mateix fins a casa, agafant-lo ben fort per a que no em caiga. I com que a mi m’agrada que tot estiga ben ordenat i en el seu lloc, un dia que em vaig trobar l’instrument desmuntat en la seua habitació, vaig intentar muntar-lo. I mon pare, que em va pillar en plena faena, començà a dir-me que era un manifesser, i que allò no ho tornara a fer, que l’instrument era molt car i tots eixos rotllos que solen soltar els majors quan s’enfaden. Però, quan millor m’ho passe, és quan ve l’estiu i ens n’anem al Dossel. El que més m’agrada és quan ma mare Cristina i jo nadem en la mar amb el cocodril. O quan passege amb mon pare per la voreta de la mar. I salude a la gent, perquè allí també conec a molta gent i em pregunten: “Com ha anat l’any, Robert?” I em diuen com de major que estic. I el pesat de mon pare els diu que jo necessite caminar per a que no se’m faça panxeta. I quan tornem de passejar, anem al xiringuito. I jo sempre, sempre, em faig una Fanta de taronja. Però a mon pare no li agrada, i es fa una cervesa. O dos. I jo, quan ell es despista, també li pegue un traguet…, a la cervesa. Este estiu ha sigut el que més m’he divertit. Perquè també treballava el meu germà Antoni al xiringuito. I a mi, m’agradava molt anar a vore’l treballar. Perquè jo, als meus germans, els vull molt. I perquè, a més, m’encarregaren una faeneta. Pels matins, baixava a la platja a posar els cendrers que hi havia en les

232

Robert amb l’actual Fallera Major de València, Marina. Foto Toni Picazo.

passarel·les, per a que la gent no tirara els cigarrets a l’arena, que això és de cotxinos. I la natura ha d’estar neta, que això m’ho ensenyaren al Col·le. I els dissabtes per la nit, vaig a sopar al Blanco amb els amics dels meus pares. Amb ells estic molt a gust, perquè em coneixen des que vaig nàixer i em volen molt. I menge clòtxines. Ai, que bones! I calamars. I bec Fanta de taronja. Els diumenges vaig de paella a la caseta del Marenyet de la iaia Paulova. I allí em passe tot el dia corrent amb la bicicleta. Que jo sé anar molt bé en bici. I quan la paella està feta, jo ajude a traure-la a la taula, agafant-la ben fort de l’ansa. I tots es posen a aplaudir-me. I jo em pose molt content.

2019Cullera


Al principi de l’estiu, quan preparem els trastos per a anar-nos-en al Dossel, ma mare em diu que fique les meues pel·lis favorites en una motxilla. Que l’estiu és molt llarg. I a mi, em xiflen les pel·lícules. Estaria hores i hores veient-ne sense avorrir-me. Perquè me les sé totes de memòria. I mentre veig cada pel·lícula, jo, al mateix temps, la represente. M’agraden sobretot les de Harry Potter, les de la Guerra de les galàxies, estes les veig armat d’una espasa làser, les de Narnia… Però les meues preferides són la dels Miserables i la de Superstar, que va fer Xulio, jo li dic Xulio, a l’Església de Cullera. Estan molt xules. I damunt, jo els conec a tots… a Valeria, a Ruth, a Carme, a Encarna… Encara que el que menys m’agrada és quan posen a Juanfran en la creu. M’ho passe molt malament. I patisc. El dia de la representació dels Miserables, només s’acabà, vaig anar corrent a vore com estava Diego, perquè l’havien matat d’un tir dalt de tot d’un andami. I jo estava molt preocupat per si li havia passat alguna cosa. Per sort, estava bé. I molt satisfet, perquè a la gent li va agradar molt l’obra. I no paraven d’aplaudir. La veritat és que ja tinc ganes que arribe l’estiu de nou. I tornar al Dossel. I estar tot el dia amb ma mare, quan té vacances, perquè és la persona que més vull en esta vida. I passejar per la voreta de la mar. I nadar. I anar al xiringo. I fer algun viatget. Els meus pares diuen que sóc molt feliç. I és veritat. Faig tot el que m’agrada i la gent em vol molt. L’únic que no m’agrada és vore a algú discutir. O cridar. O quan veig algú de la meua família que està trist. M’acoste i li pregunte què li passa. Aleshores, em somriuen i em diuen: “No-res, Robert”. I jo em quede tranquil. Perquè el que més m’agrada d’aquest món és vore a la gent contenta i feliç. Sobretot a la gent que més vull.

Li agrada anar en bicicleta pel Dossel. Foto Toni Picazo.

l falla rauvsatí 23 3 g de sant a


MAIDES: un raig de llum fort i lluitador José E. Julio Riesco

Pot ser que no siga capaç de reflectir de manera fidel en estes línies tot el que se sent en compartir unes pràctiques tan humanes i especials amb la gent de la Fundació Mare de Déu dels Innocents i Desemparats (MAIDES), però espere que tot aquell que les llija trobe d’alguna manera en elles una raó per a involucrar-se en experiències similars. Començaré per explicar com creuaren els seus camins MAIDES i la comissió de Santa Maria Micaela de València. Fa ara uns set anys, la meua falla, ja llavors molt activa quant a solidaritat es referix, es posà en contacte amb els directius de MAIDES, que passaven per uns moments molt delicats econòmicament parlant. En una sèrie d’actes com un concert-sopar solidari, un anunci en televisió i la creació de la imatge “Estic en els desemparats”, vàrem aconseguir tirar avant la gran labor dels nostres amics de MAIDES, amistat que s’ha mantingut en el transcurs d’estos últims anys. Però… ¿què és MAIDES? Tots coneixem o hem sentit parlar del Pare Jofré en la seua famosa homilia després d’ajudar un foll que estava sent maltractat en el carrer, i la construcció

234

2019Cullera


posterior del primer hospital psiquiàtric. Doncs bé, eixos foren els fonaments en els quals hui es recolza i pels quals hui existix MAIDES. Encara que l’aportació econòmica sempre és benvinguda, volíem fer alguna cosa més per a esta gent, apropar-nos més a ells, ser part d’ells. Així que des de fa quatre anys se’ns va ocórrer unir de manera real la falla i l’associació creant el taller faller on els xics i xiques acollits feren la seua pròpia falla, la qual es planta en la nostra demarcació i es crema junt amb la falla infantil el 19 de Març. Assistixen tots ells, tant el 14 a la vesprada on els convidem a una xocolatada, com el dia de Sant Josep on, abans de la cremà, indulten una de les peces que forma part de la seua creació. La construcció de la falleta es realitza en una de les seues cases tutelades, on tots els integrants, i altres que s’acosten d’altra de les cases, realitzen les distintes tasques. En el primer contacte que tinguérem amb ells els vaig explicar el que era una falla i com es realitzava. Per tal que m’entengueren els vaig dir que una falla era com el cos humà: els cabirons són els ossos, el suro són els músculs, i la carn i el paper amb la pasta de gotelé és la pell a la qual després donem la seua corresponent pigmentació en la pintura. A tot açò, un d’ells em preguntà: ¿i tenen ànima…, a la qual cosa jo contestí que sí, que l’ànima érem nosaltres i la il·lusió que posàvem al construir-la. Ell em mirà, mirà cap a terra i tornant a mirar-me… va somriure. Setmana darrere setmana anàvem treballant amb tots ells, això sí sense perdonar abans de començar la faena, l’almorzar que els preparaven components de la nostra comissió; els agradava tant que la cosa

Mural de les activitats realitzades per a construir la Falla Maides de 2015. Foto Joan Castelló.

derivà en uns tallers per a ensenyar-los a cuinar les coses que portàvem, que tingueren un gran èxit de participació. La complicitat que s’anava creant creixia jornada a jornada, transformant el que començà com a una experiència enigmàtica en un encontre que ells esperaven setmanalment i que nosaltres, m’atreviria a dir, necessitàvem. En una de les ocasions recorde una xica amb problemes de depressió que estava apartada del grup, i amb permís dels monitors que estan amb ells, i que són els que millor els coneixen, m’apropí a ella i li vaig preguntar si és que no sabia què fer…. Em va contestar que no volia estropejar la falleta. En aquell moment vaig comprendre que per a ells el que féiem era més que una activitat en què

l falla rauvsatí 23 5 g de sant a


Falla infantil Maides de 2013, una de les primeres plantades en la demarcació de Santa Maria Micaela. Foto Joan Castelló.

passar el temps; era una responsabilitat i se sentien importants realitzant-la. Ells empaperen i massillen les peces que els duc modelades, i una vegada eixutes les escaten seguint tots els passos com qualsevol artista faller. Una vegada pintades queden a l’espera del dia de la plantà. Dins de la falleta entren tot tipus d’idees que ells ens suggerisquen, com dibuixos que fan expressant els seus estats emocionals, cartells en frases opinant de tot allò que ocorre en la societat que els envolta, tot seguint un mínim guió establit al principi que moltes vegades no té res a vore amb el resultat final… però això no importa. Quan el dia catorze de març comencen a vore el resultat en la plaça junt amb les altres dos falles, i van donant la volta a la falleta buscant els seus treballs (esbossant un somriure quan els troben), m’invadix una sensació barrejada de felicitat i satisfacció que no

236

Detall de la falla infantil de Maides de 2015. Foto Joan Castelló.

es pot pagar amb tots els diners del món. Al finalitzar el dia 19 la cremà, sempre s’acosten a nosaltres i entre abraços i despedides comencen a preguntar per la de l’any que ve, inclús alguns comencen a llançar idees de guions com si d’autèntics professionals es tractaren. Els monitors ens donen les gràcies un any més i jo sempre els conteste el mateix: gràcies a vosaltres ens feu molt feliços. Mireu, la vida té camins amb moltes corbes, i estes persones estan en laberints del què és molt difícil escapar; però si este xicotet gra d’arena servix per a fer-los vore un xicotet raig de llum, ens donem per satisfets. El futur ens guarda colps molt durs… però el que no sap eixe futur és que s’haurà de enfrontar a un present més fort i lluitador. Açò és el que ens han ensenyat ells: els xics i les xiques de MAIDES.

2019Cullera


Hola! Em diuen Mireia i sóc discapacitada. Bo… a mi no m’agrada dir-ho així. Així que, comencem una altra vegada!

DES DEL COR…* Mireia Cruañes Tormos Fallera de la Falla Raval de Sant Agustí

Sóc Mireia, tinc 11 anys i sóc especial. Quan anava a nàixer, els metges ja li van dir als meus pares que anava a ser diferent dels altres xiquets. Aquesta notícia a ells els va impactar prou, no havien planejat un futur així. Però prompte va passar… Generalment, tots tenim por i rebuig a les situacions desconegudes i diferents. Què podien fer els meus pares davant aquesta realitat? Bo… era una xiqueta molt desitjada i al final una discapacitat no és una tragèdia, és un inconvenient; ells no es resignaren, ni van negar l’evidència, així que vam començar a viure amb ella. *

Fallera des que va nàixer. Foto Mireia.

Quan els meus pares m’ensenyaven per la finestra de nounats de l’hospital, desenes d’ulls venien a visitar-me. El corredor de l’hospital estava ple d’amics i familiars, que feien que em sentira molt estimada. El següent pas, va ser apuntar-me a fallera, ho tenien molt clar, la seua filla seria fallera del Raval, com ho eren ells. I vaja si m’agrada! Eixos vestits tan colorits, eixos davantals amb lluentons que brillen tant… el que no porte tan bé és fer-me els monyos, però bo… és un altre repte en la meua vida. Van passar tres anys i va nàixer el meu germà Álvaro. Cada dia aprenc un poc més al seu costat, gràcies a la seua generositat i paciència, per damunt de tot, ja que li ho pose un poquet difícil. Ell també aprèn de mi a comprendre, respectar i valorar més als demés. Els meus pares i la resta de família fan tot el que està dins les seues possibilitats per fer-me la vida

Aquest article ha participat en el VIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2019 organitzat per la JLC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

l falla rauvsatí 23 7 g de sant a


més senzilla. Junts disfrutem de les coses xicotetes, valorem molt els moments que estem junts i ens sentim molt afortunats cada dia que passa. La meua vida està plena de metes i projectes a complir. Cada dia apareix una nova oportunitat i no cal deixar-la escapar. El món en què vivim no està preparat; la discriminació, els pensaments, les accions i l’actitud negativa dels demés, són les barreres que dia a dia hem d’eliminar. Els xiquets especials no pretenem ser curats, sinó compresos. Tot depèn de tots i cadascun de nosaltres. De vegades, quan vaig pel carrer, estic comprant o jugant en el parc; les persones que no em coneixen molt em miren amb llàstima i diuen: —Ai, quan ho senc! —Quina llàstima, en lo bonica que és! —Tranquil·la, no passa res… Però jo sóc una persona com qualsevol altra, amb algunes limitacions, sí!, però amb les mateixes

Els xiquets especials no pretenem ser curats, sinó compresos. Foto Mireia.

ganes i forces de viure que tu. Ser especial no vol dir estar malalts. Saps? Jo també vaig al cole i he tingut i tinc molta sort. En la meua vida s’han creuat moltes persones que m’han sabut comprendre, que lluiten per la meua inclusió, vertaders professionals que amb la seua paciència, estima i molts mims m’han ensenyat tot el que sé i m’han ajudat a complir molts somnis. Els que em conegueu sabeu que aquestes paraules no les estic escrivint jo perquè encara no puc… així que li he demanat el favor a ma mare que com sempre està atenta a totes les meues necessitats i diu que m’he convertit en la seua mestra, perquè cada dia li ensenye alguna cosa nova.

238

2019Cullera

La vull molt ja que ella diu que “amb els ulls amb què tu veges al teu fill, així ho voran els altres”, i ella em veu com la xiqueta més bonica, carinyosa i alegre de totes; i les seues abraçades i besos així m’ho demostren. M’encanta que la gent em diga coses boniques i juguen amb mi. Així que quan em veges, no tingues por a dirigir-te a mi, encara que no et parle, de segur que em pose molt contenta i et regale un somriure. Només em queda dir-vos que la vida té moltes coses boniques com per a rendir-se i vos convide que sigau diferents i lluiteu per les coses que realment vos importen i vos facen il·lusió.


Grup Social ONCE: apostant per la inclusió i el talent de les persones amb discapacitat Leticia Ventura Ortiz Directora de l’Agència d’Alzira

La majoria dels coneixements que adquirim i les activitats que realitzem impliquen la intervenció de la visió. Prop del 80% de la informació que processem ens arriba a través de la vista. La manca d’aquest sentit o la pèrdua parcial del mateix suposa que la persona haja d’aprendre a percebre la informació amb canals o estratègies. Des de la seua fundació el 1938, l’ONCE treballa per millorar l’autonomia personal i la qualitat de vida de les persones cegues o amb deficiència visual greu.

ONCE treballa per millorar l’autonomia personal. Arxiu ONCE.

Un dels aspectes fonamentals per aconseguir la inclusió social és l’autonomia personal. Per això, bona part dels serveis socials especialitzats que ofereix l’ONCE estan destinats a aconseguir un millor desenvolupament de les persones cegues en la seua vida diària,

l falla rauvsatí 23 9 g de sant a


Afiliats de l’ONCE treballant per a ILUNION. Arxiu ONCE.

abastant diferents facetes com l’educació, l’ocupació, l’oci, l’esport… En cada una d’elles podem desenvolupar activitats que fan que ens sentim realitzats i integrats en la societat.

tats, traure el màxim rendiment d’elles depèn de cada un de nosaltres. Així, l’ONCE posa a disposició dels seus afiliats i afiliades eines i professionals que els ajuden a portar una vida normalitzada.

Quan una persona acudeix a nosaltres per primera vegada, una de les qüestions principals que abordem és que aconsegueixen entendre que la discapacitat visual no suposa una limitació insalvable en les seues vides. Totes les persones disposem de diverses capaci-

En el pla educatiu, per exemple, els alumnes accedeixen a la informació mitjançant materials adaptats, llibres en braille, mapes o figures en relleu, ampliacions… En l’àmbit de l’ocupació, a més d’oferir suport en la recerca activa d’aquest, s’adapta el lloc de tre-

240

2019Cullera


ball a les necessitats de la persona amb ceguera per tal que aquesta desenvolupe el seu treball amb la mateixa eficàcia que la resta. Mitjançant la rehabilitació, els professionals treballen per afavorir l’autonomia en els desplaçaments recolzant-se, si la persona ho requereix, d’un bastó blanc o del gos guia. L’optimització de la resta visual mitjançant ajudes òptiques, l’assessorament en diferents aspectes o l’ús de la tecnologia adaptada a la discapacitat visual constitueixen altres exemples que contribueixen al benestar social de les persones cegues o amb discapacitat visual.

Mapa en Braille. Arxiu ONCE.

Tot això és possible gràcies al suport i la solidaritat En resum, l’ONCE lluita cada dia per aconseguir que dels ciutadans i ciutadanes que dia a dia s’acosten a les persones cegues o amb discapacitat visual tinguen algun dels 20.000 agents venedors i adquireixen els les mateixes oportunitats i drets que la resta de la nostres productes de joc. ciutadania. Lluny van quedar aquells anys en què les persones cegues es quedaven a casa aïllats de la sociPer tant, podem dir que no només som una organitetat. Des que l’ONCE comencés el seu camí fa 80 anys, zació prestadora de serveis sinó que l’ONCE és també els seus afiliats i afiliades han defensat una forma una entitat generadora d’ocupació. El nostre grup de guanyar-se la vida mitjançant el seu propi treball. d’empreses socials ILUNION compta ja Una manera que es va traduir en 1939 amb un 40% de treballadors amb discaen la venda del cupó i que posterior… l’ONCE posa a ment amb el pas de les dècades ha disposició dels seus pacitat a la seua plantilla. ILUNION és hui en dia referent en sectors tan diverdonat lloc a la incorporació progressiva afiliats i afiliades sos com bugaderies industrials, hotels, de les persones cegues a altres moltes eines i professionals seguretat, neteja, residències de gent professions. gran … Un clar exemple que rendibilique els ajuden a La solidaritat amb altres discapacitats portar una vida nor- tat econòmica i social és possible. diferents a la visual és una cosa que malitzada. La solidaritat, la il·lusió i l’aposta pel ens ha caracteritzat gairebé des dels talent de les persones amb discapacitat nostres inicis. Així, la Fundació ONCE són el motor que ens impulsen a seguir avançant i treballa per la inclusió laboral i la formació de les perevolucionant. sones amb discapacitats diferents de la visual: física, intel·lectual, auditiva, etc.

l falla rauvsatí 24 1 g de sant a


Tan iguals… tan diferents

PERSPECTIVA CULTURAL . 7 TOL Í CAP


Una família bicultural amb diferències i similituds Lucía Osa Melero Professora Assistent d’Espanyol i Ciències de l’Educació Duquesne University Pittsburgh, Pennsylvania, Estats Units

Adel Colvin 6

Adel Colvin, 6 anys i Eduard Colvin 4 anys a l’aeroport

Lucia Osa Melero i Adel Colvin, 4 anys, en l’avió volant cap

anys mirant el

Internacional de Pittsburgh.

a Espanya des de Pittsburgh.

mundial de futbol 2018 recolzant a Espanya.

He d’admetre que quan vaig llegir el tema del llibret faller del Raval per al 2019, vaig sentir que aquest tòpic em tocava molt a casa. Tan iguals i tan diferents, tan similars i tan distints. Vaig pensar de sobte: —Açò és el meu dia a dia des de fa una mica més de 20 anys, i ara que he format una família amb un nord-americà, encara més. Si haguera d’etiquetar d’alguna manera l’estil de la meua família en particular, crec que em decantaria per l’expressió: innata i constant comparació cultural.

244

2019Cullera


Viure a cavall de dos països com jo visc, Espanya i Estats Units, a cavall de tres llengües, enmig de dues societats, diversos codis culturals, diferents codis de professionalisme, de relacions personals i emocionals, i entre multitud de maneres de mostrar modals, no és cosa fàcil, però això no vol dir que no siga divertit, de fet pot ser divertidíssim. No hi ha cap dubte que el tema de les diferències culturals és vastíssim i que no hi ha prou paper ací per a analitzar els efectes que aquestes diferències tenen en cada individu, però quan et demanen que compartisques el tema amb un límit de paraules, no et queda altre remei que reduir, reduir i reduir aquestes diferències culturals al teu cas personal, que és evidentment el cas que més conec i del que puc parlar amb total autoritat. Igual i diferent dels estatunidencs, igual i diferent dels valencians. Així sóc jo una meitat d’ací i una meitat d’allí, amb el cor enganxat a les tradicions i a la gent de València però amb el cap vinculat al sistema nord-americà. I per a complicar-ho tot una mica més, si és que la situació no era complicada ja, se m’ocorre formar una família amb un home nord-americà, ni menys ni més que del Midwest (nord-oest) dels Estats Units, una de les àrees, al meu semblar, amb més normes culturals implícites del país. I no només em case amb ell, però al poc de casar-nos, decidim formar una família i criar els xiquets als Estats Units fins que siguen majors i decidisquen viure on vulguen. Doncs d’aquest tema tan senzill i tan complicat m’agradaria parlar. Específicament m’agradaria compartir amb vosaltres com encaixa o desentona la meua família ací als Estats Units i com al mateix temps encaixa o desentona a Cullera.

L’article tracta de presentar dues visions de similituds i diferències de les dues cultures. La visió del meu marit, que com a bon nord-americà de Dayton, Ohio, ha passat pel xoc cultural durant les seues primeres visites a Cullera i ha tractat que jo assimilara les pràctiques culturals pròpies de la seua regió. I la meua visió, que com a bona valenciana, m’he esplaiat amb més coses de les que poguera imaginar en aquest costat de l’oceà, en particular al Mig Oest dels Estats Units.

1. Horaris de les menjades Qui m’haguera dit que a les 5:30 de la vesprada ja estaria jo parant taula per a començar a sopar a les 6 en punt? No m’ho haguera imaginat mai, que a l’hora del berenar o del talladet a Cullera estiguera jo preparant l’hamburguesa amb ensalada, o la pizza amb verdures al forn, o un menjar més típic, un “hot dog” amb creïlles fregides i anells de ceba. Així és, especialment durant l’any escolar, el sopar a ma casa es serveix a les 6 en punt de la vesprada. És prompte, però heu de saber que és molt més convenient del que pensem i et deixa unes quantes hores a la nit per asseure’t al sofà i descansar, per a xerrar amb el marit o inclús per a convidar alguns veïns a prendre una copeta abans de gitar-se. És clar, açò implica que quan el meu marit i els meus dos xiquets van a Espanya, es passen el dia mirant el rellotge i desitjant que siga ja l’hora de dinar o de sopar, perquè no poden aguantar fins a les dos del migdia o les deu de la nit per asseure’s a menjar alguna cosa decent. Dinar a les 2 de la vesprada per a ells és francament una tortura. A Pittsburgh, on vivim, dinem a les 12:30 del migdia. No és un dinar molt gran, és el que anomenen “lunch”, res a veure amb el gran plat

l falla rauvsatí 24 5 g de sant a


de paella, macarrons amb carn picada o arròs caldos amb què s’enfronten quan van a Cullera; a Pittsburgh normalment dinem un xicotet entrepà amb formatge, verdures crues o creïlles de bosseta. I esperar fins a les 10 de la nit per a començar a sopar, especialment en època de Nadal o festivitats, es fa més llarg que la quaresma. Al voltant de les 8 de la vesprada, amb les poques forces que ens queden, solem acabar pregant a la iaia o al cuiner del bar on anem a sopar que per favor ens prepare alguna coseta per a sopar abans que els xiquets comencen a menjar-se les mànegues de l’abric.

2. Viatjar i veure món. La segona diferència que ressalta al comparar la meua família amb una família d’amics de Cullera, és el fet que els meus fills que ara tenen 7 i 5 anys hagen agafat ja una quantitat d’avions que ni jo quan tenia 30 no havia agafat. Realment aquest fet et fa pensar en la facilitat amb la qual es viatja a aquest país i el significat de la paraula distància. Imagineu-vos que tenim una boda d’uns amics a Texas, no passa res, comprem tres bitllets a Priceline, i allí trobem bitllets assequibles per a poder presenciar el “Yes, I do” del nostre amic. Que els pares del meu marit han anat a Florida de vacances i ens conviden al seu apartament una setmana, entrem en Cheapflights i ahí trobem alguna cosa per als 4 sense quedar-nos en números rojos al compte del banc. Que el meu marit està de feina a 1 hora de vol de Pittsburgh i volem passar el cap de setmana amb ell, agafem uns vols i allí que ens presentem. Volar en avio no és per a res un gran projecte, i volar o conduir 5 hores a un lloc per passar només dos dies i tornar a les 48 hores és molt comú. El concepte distància té un significat totalment diferent a aquest país. Tot està prop per a ells, res és massa lluny. I encara que vages amb criatures xicotetes, un viatge de 20 hores des de

246

porta a porta de casa, què es això? —Nothing! Això es fa sense pensar-ho, dona! Aquest hàbit de viatjar vos ajudarà a comprendre com el fet de decidir si passem el dia sencer a València o anem a visitar el mercat de Sueca o anar a fer una paella al camp, siga un tema de conflicte per al meu marit. El fet que no anem més a València entre setmana perquè es quasi una hora de cotxe o no anem a Madrid a un concert, perquè tres hores de cotxe són insofribles, és incomprensible per al meu marit. —It is very close! Però si està ací al costat, són només 40 minuts en cotxe, em diu ell, per què s’ha de planejar el viatge amb tanta antelació? I a veure com explique jo als meus amics, als meus germans o a la meua família, que ja decidirem a les 9 del matí quan ens alcem si anem a València a veure el museu faller, o si anem a Madrid a veure el concert de l’últim rocker de torn o el famós clàssic de futbol. Tot està excessivament prop i sense pensar-ho se’n puja al cotxe i sense parar es planta on faça falta. Fa dos estius llogàrem un cotxe per a passar dos dies a Segòvia i vos promet que les quasi 5 hores i mitja de trajecte se li van fer curtes.

3. Els diferents orígens de les persones. Vull començar aquest últim punt explicant que el tema “raça” o “origen ètnic” és un tema delicat als Estats Units i un tema que es tracta amb molta serietat, i per aquesta raó he de dedicar-li una mica més d’espai a aquesta secció. A una societat on persones de diferents races, religions, ètnies i filosofies de vida, tracten de conviure el més pacíficament que poden, és molt important poder identificar-te amb una de les caselles que el cens et proposa o que el formulari de matrícula a l’escola t’obliga a omplir. Jo, originària d’Espanya, he trobat diverses dificultats per identi-

2019Cullera


ficar-me amb alguna de les caselles, ja que sent que aquestes tenen poca connexió amb mi. Les opcions amb les quals em podria identificar que em donen són Latino, Hispà o Blanc, però en realitat jo no em sent identificada amb cap de les tres i els meus fills encara menys. Considere que Latino és un terme per a les persones que vénen d’Amèrica Llatina, Hispà per a les persones hispanoparlants a l’Amèrica Llatina i Blanc correspon a les persones d’origen anglés, alemany, polonés o de qualsevol país del nord d’Europa. Les persones als Estats Units tracten d’encasellar-se amb una de les opcions que ens donen, però per a mi i per als meus fills no ens resulta fàcil prendre una decisió sobre la nostra identificació de raça perquè ens sentim una mica de cada costat. En cap moment abans havia jo sentit la necessitat de identificar la meua “raça” o la meua identitat cultural a Espanya. Al meu marit, en canvi, li crida molt l’atenció la falta de persones negres, asiàtiques o d’Amèrica Llatina a Cullera. Jo sé que ha augmentat molt el nombre d’immigrants en aquests darrers anys, però així i tot, encara és un percentatge molt baixet si ho comparem amb la diversitat que existeix als Estats Units. A ell li xoca molt que el tema de raça es tracte amb humor i de vegades, sense males intencions, amb termes despectius. Durant un dels viatges que férem a Cullera, haguérem d’anar al festival de fi de curs d’una de les escoles. Un dels cursos participants en el festival havia preparat un show on els estudiants representaven el que se suposava que era un ball tribal d’algun país de l’Àfrica, on els balladors i balladores s’havien pintat la cara amb pintura negra, s’havien posat un ós al cabell i s’havien vestit amb faldes de fils blanc i polseres blanques formades d’ossets xicotets. Amb la timidesa pròpia del meu marit i amb el respecte necessari,

Chicago O’Hare International Airport. David Colvin i la seua

Eduard Colvin, 4 mesos,

filla d’un any, Adel Colvin,

volant cap a Espanya per

sentada a l’equipatge Adel Colvin.

visitar al seu iaio.

es va atrevir a dir-me a l’orelleta mentre gaudíem de l’espectacle: —Aquest tipus de representació de la cultura africana és impensable als Estats Units. Estaria considerat una burla racista a les tradicions africanes. Açò passa molt sovint? I jo amb sorpresa i sense haver tingut temps de pensar molt bé la situació, li vaig respondre: —No ho fan amb mala intenció, només volen incloure la cultura africana al festival de fi de curs. I ell em digué: —Àfrica és un continent gegant i disminuir-lo a només aquest tipus de ball es considera una ofensa cultural, almenys als Estats Units. El mateix ocorregué quan els estudiants presentaren un ball del Japó i es col·locaren un quimono, es pintaren línies negres que allargaven els ulls, i començaren a ballar descalços. Ell ho veia com a falta d’empatia, però a la vegada comprenia que aquestes cultures no

l falla rauvsatí 24 7 g de sant a


polítiques que en compte d’afavorir la igualtat de races, institucionalitzen més encara el racisme. La sensibilitat i la gran empatia dels ciutadans del carrer és l’única cosa que manté l’esperança viva. Aquests són tres xicotets exemples d’impactes culturals que tant jo com el meu marit hem experimentat als nosAdel, 5 anys, tres respectius països. Els nostres fills esperant l’hora de dinar Adel, 4 anys i son pare David Colvin a Cullera esperant per nasqueren i ara mateix creixen entre aquestes contradiccions, amb una dia la platja de Cullera. al dinar. versitat cultural, diferents codis, diverestan tan presents a Cullera per a poder reivindicar el ses llengües, tradicions, costums, menjars i fins i tot, respecte a les seues pràctiques culturals. Jo li reiteradiferents formes de sentir. I sabeu què? Els xiquets va que no hi havia mala intenció, i ell em digué que el s’adapten com peixets i no ens donen cap problema fet que es feia amb bona intenció no volia dir que les seriós, ni quan estan ací a Pittsburgh, ni quan estan a persones d’aquest grup cultural, persones africanes i Cullera. japoneses, no sentiren una apropiació cultural que les poguera ofendre igual que els ofendria un insult. Els xiquets de qualsevol país del món creixen i es desenvolupen amb una naturalitat envejable, perquè En un país com Estats Units, on les nocions raça i ells, i en especial els xiquets criats en famílies bilinidentitat cultural estan a l’orde del dia i on les insgües i biculturals, troben que a sa casa, igual que als titucions educatives pensen tres voltes el contingut països dels seus pares, les coses poden ser molt iguals cultural abans que els alumnes presenten el producte però a la vegada molt diferents. I per a ells, la diferèndavant de les famílies i amics, aquest tipus d’entrecia i la similitud és la norma. teniment està totalment condemnat. Però desgraciadament, això no vol dir que no passe. El racisme I si per alguna d’aquelles els adults presentem un institucionalitzat és evident i com a conseqüència la món on totes les persones són idèntiques amb els lluita contra el racisme no abaixa la guàrdia. Vivim mateixos costums, o en el cas contrari, si els preamb l’esperança que els xiquets cresquen conscisentem persones completament diferents amb cap enciats que Estat Units és un país multicultural i costum en comú, aquests xiquets pensaran que el multiètnic, encara que malauradament, als Estats món s’ha convertit en lloc estranyíssim, un lloc on no Units encara som testimoni de pràctiques racistes pertanyen perquè al cap i a la fi, des que naixem, tots som exactament iguals, però totalment diferents. diàriament i encara ens fan acceptar lleis i decisions

248

2019Cullera


La diferència a l’escenari com el major dels tresors humans Julio Martí Zahonero Autor i Director Teatral

I després d’haver viscut estes hores tots junts la vida ara es veu d’un altre color. Amb açò jo he aprés que no hi ha xiquets estranys, que tots som diferents i això és genial. Amb esta estrofa musical posem el punt i final a l’últim dels espectacles infantils i familiars estrenat a la nostra companyia teatral, i que precisament porta com a títol: “Descobrint l’Illa del Tresor”. Ser diferent no és ser estrany, resa la cançó. I certament, la diferència no és sinònim d’alienació, sinó més aviat de riquesa, un tresor de creixement personal i cultural d’incalculable valor. I volem creure que, malgrat els temps estranys que estem vivint, esta afirmació ens siga del tot convincent. Sempre ha sigut així i sempre ho serà. El teatre és un autèntic espill de la nostra vida. El treball dels actors i de les actrius és un autèntic reflex de la convivència i l’heterogeneïtat humana. Hi ha alguna cosa més enriquidora per a un actor o una actriu que veure’s dins de la pell d’un nombre il·limitat de personatges, reals o imaginaris, tangibles o no, versemblants o fantàstics, però sempre encertadament actuals, per a enriquir el seu treball i també la seua capacitat intel·lectual i humana? La crítica professional, però igualment el gran públic, sempre destaca eixa magnífica destresa artística de ser camaleònic en la professió actoral. Comptem amb exemples ja mitificats en este terreny: Robert De Niro, Jack Nicholson, Meryl Streep, Glenn Close, i també els més propers Carmen Machi o Antonio de la Torre. Tots ells amb un bagatge artístic impressionant i, sobradament, reconegut. Tots ells han elaborat, amb llorejada mestria, un mosaic de personatges que han abastit, pràcticament, tots els sentiments i conductes pròpies de l’ésser humà. L’apor-

l falla rauvsatí 24 9 g de sant a


Els actors de JM Gestión Teatral en la pell dels seus personatges a “Descobrint l’Illa del Tresor”. Foto JM.

tació a l’escena és enormement enriquidora però també ho és al seu nivell més íntim i personal. Les recompenses i beneficis emocionals que aporten el treball actoral gràcies, precisament, a esta dualitat emocional que comporta, al mateix temps, sentir-se diferent, encara que siga per un breu espai de temps, són extraordinaris. Posar-se en la pell d’aquell que no hi eres, d’aquell que no reconeixes en un primer moment i tractar d’explorar un nou horitzó psicològic és justament també el que ens fa grans com a individus. I esta reflexió ens porta, innegablement, als beneficis que també comporta l’activitat teatral en els més menuts. Recents estudis han conclòs que, tan sols un any de pràctica sistemàtica en la formació actoral és capaç de millorar significativament el nivell d’empatia en xiquets i adolescents, així com també d’aug-

250

mentar la capacitat d’imaginar allò que una altra persona, per diferent que siga a tu, pot pensar davant d’una mateixa situació. Entenem, per tant, la diferència de rols i, el que és més important, la capacitat per transformar-se en tots estos rols i personatges múltiples i diversos, com una autèntica necessitat per connectar amb el personatge al qual s’apropa un actor i, en conseqüència, al qual s’apropa també l’espectador en contemplar i degustar el seu treball artístic. Com un autèntic mimetisme i aproximació a una realitat diferent a la nostra, amb noves emociones, inquietuds i sentiments que no ens aporten altra cosa sinó la riquesa més àmplia i el tresor tan incommensurable que és augmentar el nostre esperit crític, obrir la nostra ment i ampliar la nostra capacitat d’enteniment i comprensió humana.

2019Cullera


Els periòdics “nacionals/autonòmics vs. comarcals/locals” Paco Martínez Editor de L’Expressió de la Ribera

Tots els periòdics, cobrisquen l’àmbit territorial que cobrisquen, tenen moltíssimes similituds, perquè els seus fonaments, objectius i metes són els mateixos. Els periòdics moderns presenten de manera objectiva informació relacionada amb els esdeveniments que succeeixen. Per a això, cada periòdic compta amb un grup de periodistes i corresponsals, que es fan presents en el lloc dels fets i recol·lecten la informació que apareix com a notícies, cròniques o reportatges. Els periòdics són un tret essencial de la societat occidental moderna, però per què existixen els periòdics? Els periòdics existixen pel desig de la gent de comunicar-se, d’informar i informar-se. Hi ha diferents opinions sobre quin va ser el primer periòdic tal com ho coneixem hui, però tots ells van començar el seu camí entre el segle XVII i el XVIII quan les ciutats van començar a créixer i es va fer necessari comptar el que anava passant de forma més precisa. Per qué? El boca a boca en places, cafés, carrers o actes religiosos ja no era suficient per a les demandes

l falla rauvsatí 25 1 g de sant a


de dades. Es requeria un sistema d’informació. Després van tindre altres funcions, com entretindre, convocar actes socials, etc. Comencem a vore caricatures, mots encreuats o horòscops en estes publicacions, que també han prestat funcions educatives. Cap a meitat del segle xix els periòdics van fer un gran bot dins de la societat. L’aparició del telègraf, l’alfabetització de certs sectors de la societat i el sorgiment de la publicitat van ajudar a consolidar estos mitjans com una indústria de gran importància per a la nostra vida diària.

Per a què servixen els periòdics? A diferència de la veu, l’escriptura marca i crea un registre de tot el que succeeix. Dona certesa sobre un fet en el temps i evita que la informació es distorsione quan passa d’una persona a una altra. A més, la paraula impresa fa que les coses es mantinguen en el temps. Fins ací podem vore les igualtats entre tots els periòdics, però hi ha diferències entre els d’àmbit nacional/ autonòmic i els comarcals/locals? Efectivament, com indica el tema d’este llibre de falla “Tan iguals; tan diferents”. Les diferències són importants, tant tècniques, socials, com econòmiques. Cal entendre que els àmbits de capacitat econòmica són importantíssims en el desenrotllament de qualsevol activitat o empresa, i més si és possible en els mitjans de comunicació, perquè hui en dia la tecnologia és molt costosa per a les xicotetes empreses, que no poden competir en igualtat de condicions amb les grans empreses o multinacionals del sector.

252

- Tècnicament. La premsa nacional/autonòmica supera àmpliament la resta de periòdics en rapidesa d’informació, al disposar de programes específics a les seues necessitats, infraestructures adequades al seu volum, les seues pròpies rotatives que els permeten la publicació immediata dels seus productes, etc., i adapten els recursos a les seues necessitats. Això en contrast amb els mitjans comarcals/locals, que són els que han d’adaptar-se a les seues possibilitats, ja que no disposen de recursos suficients per a les seues necessitats i han de treballar amb programes no adaptats, contractar rotatives externes, etc. - Econòmicament. La força econòmica dels periòdics nacionals/autonòmics és notablement major que la dels periòdics comarcals, i açò és degut al fet que les grans empreses que volen promocionar els seus productes, volen fer les seues promocions en l’àmbit nacional, i centren les seues inversions en aquells mitjans que arriben a totes parts; no diversifiquen les seues promocions en els xicotets mitjans que comprenen les comarques. Al meu entendre això és un error, ja que la proximitat dels periòdics locals als futurs clients, dóna una sensació de credibilitat del producte per la seua proximitat. D’altra banda els grans periòdics són infinitament més coneguts i per a les grans empreses això els fa creure que la seua inversió serà més productiva. Per tot això, els periòdics nacionals/autonòmics tenen més possibilitats de subsistir econòmicament per tindre major facilitat i volum de negoci que els locals. - Socialment. Ací sí que la competència i la diferència entre els diversos periòdics s’engrandix si és possible. D’una banda, els nacionals/autonòmics

2019Cullera


han de cobrir un àmbit molt extens de notícies, per la qual cosa han de prioritzar quines notícies han de publicar, i no poden estar tan pròxims als lectors com ho estan els comarcals/locals. Al tindre eixa proximitat i centrar-se en un àmbit més xicotet, els periòdics locals poden permetre’s ressaltar totes les notícies locals, donar a conéixer els esdeveniments i activitats de les entitats culturals, esportives, etc. Els grans periòdics, al publicar Eixemplar de L’Expressió de la Ribera. Foto Paco Martínez. notícies internacionals, nacique la imparcialitat siga total, perquè tan sols que onals i autonòmiques, no són hi haja un article amb una tendència determinada, capaços de remarcar les notícies més pròximes encara que l’autor no siga un redactor, apareixen al lector, i açò els impedix cobrir una part de les comentaris dient si el periòdic és d’una tendència necessitats que tots tenim, que és conéixer el que (religiosa, política, etc.), o d’una altra. passa al nostre voltant i connectar amb els nostres La proximitat també permet que siguen periòdics conciutadans. L’avantatge i inconvenient que té el periòdic local, molt més participatius, i que tots els lectors pui això és el que el fa més atractiu, és la proximitat guen participar amb els seus comentaris sobre amb els seus lectors. Com a avantatge és estar qualsevol tema; amb això es dóna major pluralitat més pròxim a ells, perquè es coneixen els seus i independència de pensament, no com els grans desitjos i les seues necessitats de comunicar-se; mitjans que solen tindre una línia editorial amb la es crea una informació més directa i útil, es poden seua tendència de pensament única. donar a conéixer a través del mitjà, les seues activitats, les seues propostes, els seus objectius. Per tot això, jo personalment aposte pels mitjans de comunicació locals/comarcals, ja que em donen una Però d’una altra banda, obliga el periòdic a ser major confiança d’imparcialitat i objectivitat. pràcticament perfecte, perquè en cas contrari els comentaris i queixes les reben directament totes les persones relacionades amb este, ja que els lectors són veïns i coneguts. Esta proximitat obliga

l falla rauvsatí 25 3 g de sant a


Sempre col·laborant amb l’equip de Bàsquet de la Falla Raval de Sant Agustí. Arxiu Falla Raval de Sant Agustí.

Bamba, vaig i vinc Entrevista realitzada per Begoña Camarena Reverte Fallera de la Falla Raval de Sant Agustí

Segons la RAE (Reial Acadèmia Espanyola), el racisme és l’exacerbació del sentit racial d’un grup ètnic que sol motivar la discriminació o persecució d’altre o altres amb els que conviu, i la discriminació és el tracte diferent i perjudicial que es dóna a una persona per motius de raça, sexe, idees polítiques o religió.

… perquè ací a la terra som tots iguals, som persones. I per això s’ha de respectar a tots, ni més ni menys.

Aquestes dues paraules malauradament solen anar lligades, perquè la discriminació racial és un concepte que sol identificar-se amb el racisme. Aquest tema és molt complicat perquè vulguem o no ara com ara i en ple segle xxi aquests encara estan vigents. El racisme i la discriminació són un greu problema de drets humans, perquè mentre celebrem els dies d’igualtat d’oportunitats per a totes les persones, aquests encara continuen sent un obstacle molt generalitzat en els drets humans de les persones.

Hi ha persones que, a més d’enfrontar-se a les amenaces d’insults i violència física, no poden portar una vida normal com anar a treballar, llogar un pis, passejar pel carrer… simplement per

254

2019Cullera


no ser del color o ètnia “apropiats” (que és com el que tota persona racista els ha qualificat). Prou ja. Cal avançar, conviure amb tot tipus de gent, ser imparcials a les opinions o preferències de la gent; perquè ací a la terra som tots iguals, som persones. I per això s’ha de respectar a tots, ni més ni menys.

Quants anys fa que arribares a Espanya? Quants idiomes parles? Vaig arribar l’any 2003 i parle 4 idiomes, a més del valencià.

D’on eres i per què decidires vindre a Espanya?

Vos presentem a un gran amic i per tant, gran persona, Bamba, que ens contarà vivències d’ací i d’allà. El que ha hagut de fer per a separar-se de la seua gent per buscar un temps millor, una manera de viure millor i viure moments molt difícils com deixar tot el que formava part de la seua vida i posar terra de per mig per a poder sobreviure.

Sóc de Senegal i vaig decidir vindre pel meu germà que estava ací ja.

Cal destacar que Bamba parla perfectament el valencià. Els anys que porta al nostre municipi han fet d’ell una persona respectable per a tots els qui el coneixem. Ha sabut guanyar-se la gent amb la seua simpatia i forma de ser, i és que Bamba per a nosaltres, a la nostra falla és un més. Ell torna a casa per Falles, i quan ell ja està ací vol dir que ja estem en falles.

Vaig vindre amb un visat de turista per a 15 dies per a veure el meu germà i vaig decidir quedar-me.

Nom complet Edat Nacionalitat Lloc de naixement Estat civil Fills (quants?) Anys a Espanya

Sarr Mouhamadou Bamba 39 anys Senegalesa Dakar Casat 2 15 anys

Deixares molt allí al teu país? Sí, a tota la meua família.

Com decidires vindre a Espanya o com arribares a Cullera?

Coneixies a gent que també va decidir fer el mateix, posar terra de per mig i vindre a buscar una altra sort ací? Sí, molta gent coneguda del meu poble i del meu entorn.

Quina feina feies abans al teu país o de què treballaves? Has estudiat? En aquella època cursava primer de Ciències Econòmiques a la universitat.

Conta’ns com va ser la teua primera estada a Espanya. Crec que com per a tot el món que inicia una nova vida lluny dels seus. Primer, fou costós i molt dur, però a poc a poc vas adaptant-te i coneixent a molt

l falla rauvsatí 25 5 g de sant a


bona gent que m’ajudà, i ara puc dir que quasi que conec a tot el poble.

Quan arribares ací, que tal amb l’idioma? Bé. A poc a poc vaig anar aprenent. Com que parle francés, de seguida vaig agafar el valencià que és molt paregut i ací al nostre barri, al Raval, tots parlen molt bé el valencià.

La teua acceptació ací al principi fou molt difícil? La gent com va ser amb tu? La veritat que no. Em vaig integrar fàcilment gràcies a la gent que em vaig trobar pel camí, bona i generosa, i això em va ajudar molt.

Alguna vegada t’has sentit defraudat per la gent? No, perquè jo sempre he anat a la meua. Sempre he tingut el cap a la feina i mai he fet cas de res.

T’han rebutjat o t’han fet sentir malament en algun moment? Has vist alguna vena racista de gent incompetent que no sap valorar les persones? En aquest cas, conta’ns alguna situació que has hagut de viure. Sí, desgraciadament hui en dia encara hi ha gent molt racista, però com bé he dit abans, jo mai he fet cas i em quede amb les bones estones que he passat amb tota la bona gent que he conegut al llarg d’aquests 15 anys, que vos assegure que ha sigut molta.

256

Et sents igual que els teus veïns del poble? És a dir, trobes que a dia de hui et tracten un poc diferent? Veus alguna desigualtat social amb la gent amb què convius? Sí, la gent em tracta per igual. Gràcies a Déu la gent em vol molt i els del meu barri, el Raval, encara més. A la falla tenim la gran sort de trobar-nos gent tan bona com tu. En el pas del temps t’has fet de voler tant que t’has guanyat el respecte de tot un barri. Nosaltres et coneixem moltíssim, però volem que aquest article arribe a moltíssimes persones perquè se n’adonen que ací a la terra totes les persones som iguals vinguem d’on vinguem i siguem del color que siguem, que les diferències les tenim al cap, amb els prejudicis que aquesta societat ens marca.

Conta’ns el teu dia a dia a Cullera, les teues amistats o què fas per a divertir-te. El meu dia a dia sempre al Raval. Tinc la meua clientela allí i sé que sóc molt ben rebut. La gent em tracta com un més de cada casa i això em fa tindre una molt bona convivència amb tota la gent que tinc al meu voltant. He de dir que la parada al Bar Chelo era necessària tots els dies perquè sempre feia la visita al meu germà Dani, que encara que no és de sang és com realment el sent. En els meus “vaig i vinc” passe per la porta mil vegades i m’agrada molt parlar amb tota la gent perquè sóc molt xarrador i a més cal destacar que tots els divendres de reunió faig la visita als meus amics de la Falla Raval. Sempre intente ajudar en el que puc, per exemple en el muntatge de la carpa que és molt costosa i m’agrada ser sempre el primer.

2019Cullera


Ara ja amb una estabilitat social/econòmica normalitzada, com compagines la teua vida ací i la del teu país? Tinc el cor partit. Una meitat al meu país i l’altra ací a Cullera. De fet intente viatjar tots els anys per a veure a la meua família. Tinc dona i dos xiquets meravellosos i per això intente estar 6 mesos allí, amb els meus, i tornar sempre al mes de març, perquè jo sóc molt faller també.

Des d’ací també tens l’oporBamba és molt conegut al barri. tunitat de dir-nos a tota la gent el que sents. Com ha companys que malauradament no poden. Açò són canviat la teua vida i com lluites dia a dia coses que de vegades els diners no poden comprar i per tirar endavant la teua família que, amb vosaltres i el meu barri puc dir-ho ben alt que malauradament, no la tens ací encara tinc l’estima de tots, al mateix temps que tots poden que fas l’impossible per anar tots els comptar amb la meua estima. anys a veure-la. Primer de tot tindre molt bona educació que és el que els meus pares m’han ensenyat i respecte sobretot. Ser u mateix i no canviar mai. Tot açò crec que és el que m’ha ajudat per a tindre a totes les persones que conec al meu costat, perquè puc dir que tot un barri em vol i jo estic molt agraït. Gràcies a eixa gent estic vivint el meu dia a dia millorant un poquet la meua vida i la de la família que tinc al Senegal. Quan viatge cap allà, la gent em dóna de tot, fins roba per als meus fills. GRÀCIES a vosaltres puc anar tots els anys a veure la meua família, que tinc

I ja per acabar, sempre VISCA LA MEUA FALLA, LA FALLA RAVAL.

Moltes gràcies, amic, per participar en aquest llibret. Per a nosaltres és tot un orgull tindre persones com tu al nostre costat i saps que sempre seràs molt volgut i benvingut a la nostra falla, sempre amb el teu característic “vaig i vinc”. Gràcies, Bamba.

l falla rauvsatí 25 7 g de sant a


Pau vivia prop de la frontera, treballava al camp ajudant els seus pares al mateix temps que estudiava, volia ser arquitecte. Festejava amb Maria, es casarien quan acabara aquesta maleïda guerra i acabara la carrera. Somniava amb els fills que tindrien i amb el seu treball d’arquitecte, edificaria moltes cases ara endarrerides per la guerra.

Els fantasmes a casa José Vicente Part Sapiña Mestre

Un dia arribà a sa casa un militar, portava un escrit, havia de presentar-se al dia següent al quarter. Fou, aquella nit, una nit trista, un sopar silenciós, de mirades enfonsades en els plats, tots tenien por de trencar aquell silenci, ningú s’atrevia a desvetllar els seus pensaments. A Maria, Pau li va prometre que no li passaria res, que prompte acabaria aquella guerra, tornaria i farien realitat els seus somnis. Tots intentaven amagar la seua por i desfici. Al dia següent Pau isqué prompte de casa, l’acompanyaven les llàgrimes de sa mare i els consells i paraules d’ànim de son pare, obligat a mostrar serenitat, procurant que no el traïra la veu al mateix temps que un nus l’empresonava el cor. Quasi al mateix temps una cosa semblant ocorria en altre poblet a l’altre costat de la frontera. Fran tenia l’edat de Pau, volia ser metge i curar la gent, també havia d’incorporar-se al front, a la guerra. Pau, a l’igual que Fran, després d’uns dies d’instrucció fou enviat al front, al camp de batalla. Li digueren que enfront, a l’altre costat estaven els roïns, assassins malignes que el matarien a ell i a la seua família. Havia de matar-los i destruir-los. Havia de defensar la pàtria dels enemics. Pau, enfonsat en una trinxera, veia passar els dies sota una tensa calma, trencada periòdicament pels trets d’obús que esclataven, generalment durant la nit, i que eren ràpidament contestats. Es podia produir a continuació un atac o, simplement, tornava la calma. Després havia d’atendre els morts i ferits. I així, un dia darrere d’altre. Després de dies de calor, de molta calor, vingué el fred, i la neu, i la pluja, la maleïda pluja que tot ho enfangava i que penetrava fins als ossos. Allí en la trinxera, agafat al

258

2019Cullera


fusell, mullat i esperant un atac, l’esclat d’una bomba o l’ordre d’atacar, Pau pensava en Maria, en els seus pares, en les collites, que es perdrien, en els seus estudis ara abandonats. De vegades, després d’una escaramussa durant la nit, s’escoltaven els plors i gemecs dels ferits que romanien al camp de batalla esperant el dia perquè els recolliren, o la mort. La majoria eren quasi uns xiquets que cridaven, amb por, les seus mares. Mentrestant, al poble, els seus pares, com els de Fran, aguaitaven a la finestra cada vegada que arribava un automòbil, baixava un militar i es dirigia cap a alguna de les cases i, més que apenats, respiraven alleugerits en veure que passava de llarg i es detenia a l’altra porta per a comunicar la notícia del fill “caigut en combat”. Es torturava sa mare pensant en les penalitats que patiria el seu fill i ella no podia estar amb ell per cuidar-lo i protegir-lo, mentre son pare desitjaria poder canviar-se pel fill, donaria la seua vida perquè no li ocorrera res. Aquella nit els ordenaren preparar-se, anaven a atacar. Era una nit freda, fosca i plujosa. Van romandre acatxapats fins a escoltar l’ordre, després eixiren de les trinxeres amb la baioneta calada i es dirigiren cap a l’enemic. Pau estava cansat, ja no li importava que el ferira una bala, s’acabaria el patiment, a la fi descansaria. De sobte, de la foscor sorgí una silueta, era un soldat enemic que avançava cap a ell. Sense mirar-se es van enfilar mútuament amb les baionetes. Van caure ferits de mort tots dos. Era una nit fosca i freda. Fou aleshores quan, sota la pluja, s’encreuaren les mirades i es van reconèixer. No era un assassí despietat i

cruel, era el seu amic, el seu veí amb qui tantes vegades compartia els jocs tant a casa d’un com de l’altre, es coneixien els seus pares i eren amics. No eren enemics, de països diferents, eren persones, eren éssers humans, eren iguals, eren germans. Els trobaren el matí següent morts, abraçats l’un a l’altre. Aquesta vegada, de l’automòbil aparcat al xicotet poble baixà el militar, però no passa de llarg, escoltaren les xafades amb el cor encollit i uns colps a la porta foren suficients per a adonar-se’n que no tornarien a veure el seu fill. A pocs quilòmetres de la frontera, dos famílies sentiren que s’havien truncat les seues vides, les seues esperances, els seus somnis. Veiem i escoltem a les notícies parlar de guerres, d’emigrants, de gent que fuig de la guerra, la mort, la misèria, d’injustícia, i pensem en llocs llunyans, en éssers anònims que poden ser un puntet en els mapes o simples números. Doncs no, eixos puntets, cadascun d’eixos números no són insignificants, no són anònims. Es tracta de Pau, o Fran, o John, o Iván, o Alí, o… Cada puntet, cada número té un nom, una família, uns somnis. Cada puntet, cada número és com tu o com jo. Eixos puntets, eixos números podríem ser tu, jo, els nostres fills, l’única diferència és que hem tingut la sort de nàixer en altre país, en altre lloc, en altre temps. Actualment hi ha milions de morts, de desplaçats arreu de tot el món. En la Primera Guerra Mundial es calculen 16 milions de víctimes i en la segona entre 50 i 70 milions.

l falla rauvsatí 25 9 g de sant a


El poble gitano Paco Navarro Dia del Poble Gitano. Foto Ajuntament de Cullera.

De moltes maneres podria donar inici a la història d’un poble ple d’incògnites i controvèrsies, un poble que per a molts és desconegut. Quan parlem del poble gitano ens vénen a la ment l’accent per a parlar, el flamenc o la indumentària, però aquest poble que molts de vosaltres n’heu sentit parlar, té una història que va començar fa segles i que alguns altres col·lectius no la tenen, però que perquè la conegueu bé jo vos en faré un xicotet resum.

l’entrada a la península en el segle xv; en aquella època eren respectats i vivien en harmonia i en plena llibertat, perquè els ciutadans els acolliren amb amabilitat.

Segons conten molts historiadors, els gitanos vénen de l’Índia i els seus moviments migratoris daten del segle x, on s’expandiren per tot Europa. El poble gitano va fer

Aquells primers gitanos es trobaren amb una societat diferent de la que hagueren de conformar-se amb la fi de la reconquesta i la unificació del Regne de Castella i Aragó,

260

2019Cullera

Els llauradors d’aquell temps comercialitzaven amb ells per la seua destresa a l’artesania i a l’entreteniment, que ara per ara encara es conserva. El gitano des de sempre ha tingut capacitat per a l’artesania, el ball i la música.


on tot començà a anar malament i l’hegemonia del cristianisme acabà amb la pacífica convivència entre gitanos, àrabs, jueus, etc. En aquells temps, no hi havia lloc per als que pensaven, vestien o parlaven diferent. La tolerància allí tampoc tenia lloc i ahí fou on tingué inici la terrible Inquisició, on l’església amb la seua política interposà una única religió, una única llengua, una única cultura i com no, un sol poder polític. És per això que els gitanos per la seua llengua, la seua forma de viure o la seua indumentària són difícils de domesticar i els tenen com a gent perillosa. Pel respecte als seus costums i a la seua llibertat per a viure, els gitanos són acusats de mal exemple per a la societat d’aquella època, vivien davall el pes d’una espasa i una creu. En aquell moment va començar la gran repressió que fins anys després el poble gitano va sofrir. La nostra cultura és molt desconeguda per a molts, però jo, com a gitano que sóc, em sent feliç de pertànyer a un poble que encara que intentaren arrabassar-li la seua llengua i intentaren canviar la seua forma de viure, romangué ferm i res ni ningú ha pogut canviar això. Segles i segles hem continuat amb la nostra manera de viure i amb la nostra llengua i tradició, i no per això som menys ni més que ningú, perquè per a nosaltres tots som iguals. El poble gitano té les seues pròpies lleis i com no!, respecta la nostra societat, encara que no ho pareix i algunes vegades ens tenen com a persones mal educades, incultes, insociables, i molts adjectius més. D’aquests n’hi ha i no n’hi ha en tots els col·lectius.

La cultura d’aquest col·lectiu va més enllà de la seua llengua o la seua tradició. Aquesta bandera fou establida juntament amb l’himne en 1971 a Londres. L’himne titulat “Gelem, gelem” (Vaig caminar, vaig caminar) fou composat per Jarko Jovanovic en homenatge als gitanos víctimes del nazisme. Si observeu, la bandera té una franja blava que simbolitza el sostre de la llar del poble gitano perquè anaven d’un lloc a altre; una verda, que és el sol o el món on transiten, i una roda de carro roja que expressa els desitjos de llibertat de les fronteres establides. Cada 8 d’abril celebrem el Dia del Poble Gitano, on l’Ajuntament de Cullera i el govern actual ens han donat suport durant aquests últims anys, i ens acompanyat en aquest dia tan ancestral que per a nosaltres és molt important. Fem una romeria amb cistelles plenes de pètals de roses i les tirem al riu per a recordar els nostres avant-

El 8 d’Abril es fa una romeria amb flors. Foto Ajuntament de Cullera.

l falla rauvsatí 26 1 g de sant a


passats i com no!, fer homenatge a aquelles víctimes que tant patiren no sols pels nazis, sinó que també per dictadors i reis de diferents èpoques. Per altra banda, al món en què vivim, cada persona té una forma de Tenen la seua pròpia bandera ser o de pensar i és el mateix que i el seu himne “Gelem, gelem”. pertanyes a un col·lectiu o a un alEl poble gitano per naturalesa és amant de la festa. Foto Foto Ajuntament de Cullera. tre. Els gitanos sentim i patim com Ajuntament de Cullera. qualsevol ésser humà, i podem és al poble gitano, sinó que també es troba a l’àmbit equivocar-nos com totes les persones i intentem lluitar general. cada dia per tirar endavant i tindre una vida digna. Crec que també ens fa diferents el respecte a la família en mode suprem. La sociabilitat la practiquem com una obligació cap a una ètnia o col·lectiu, o el fet de cuidar dels fills i dels nostres majors fins al final dels seus dies. La llibertat és per a nosaltres una condició natural com a persones i tindre honor, que d’alguna manera és vital; és a dir, que la nostra paraula donada és estricta. Complim les lleis atorgades pels nostres majors, siguen com siguen i mai els defraudem. Quant a la solidaritat i l’ajuda per a altres ètnies o col·lectius necessitats, és imprescindible. Amb tot açò no vull dir que altres col·lectius no posen valor i practiquen aquest tipus d’actituds, però en aquest cas el poble gitano ho manté des de temps immemorials. Però també he de reconéixer que no tot és perfecte en el col·lectiu gitano. Encara hi ha moltes coses per a canviar. Dia a dia molts de nosaltres lluitem perquè es facen realitat, però açò no només

262

I ja per acabar vull dir també que el poble gitano per naturalesa és amant de la festa. Siga del calibre que siga. Allà on hi ha música i festa veuràs un gitano; sona graciós però és totalment cert. Amb açò, al que em referisc, és que el gitano respecta i valora les Falles, perquè sap que és part de la nostra cultura, encara que moltes vegades per mal comportament creiem i ho generalitzem a tots pensant de la mateixa manera. El poble gitano a Cullera se sent orgullós de romandre a un barri on té la millor falla del poble i celebra el premi igual que un faller. Valorem la cultura valenciana i hui en dia hi ha diversos membres del col·lectiu gitano que són fallers d’altres comissions del nostre poble. Amem la nostra cultura perquè som gitanos, però sabem que les Falles són part de la nostra vida i romanen a la terra que ens va veure nàixer i créixer. Per exemple, jo sóc gitano i per a mi les Falles són les millors festes del món. Si per a mi ho són, per què per a altre gitano no?

2019Cullera


Des de ben menuda, a l’escola dels Maristes m’han ensenyat que no tots vivim igual, que hi ha països i vides molt diferents de les nostres, i des de ben menuda vaig voler conéixer de primera mà eixes diferències.

La vida a Àfrica Paula Royo Pérez Voluntaria

I una vegada acabats els meus estudis i amb una edat que el meu entorn considerava adequada, vaig emprendre camí cap a aquell món que tant m’havia cridat l’atenció, i vaig aplegar a Costa d’Ivori. En baixar de l’avió, el primer que vaig sentir va ser  l’olor de fum, cuinen al pati amb foc. Sabeu de l’olor de la paella feta a llenya, eixa olor que fa el carrer el dia del concurs de paelles…? Després d’una llarga travessia per carreteres de fang i camins, per fi aplegàrem a Korhogo.

Costa d’Ivori és una república de l’Àfrica Occidental.

La ciutat ens va rebre amb ulls i mirades d’estranyesa, amb somriures tímids i salutacions amb la mà a través de les finestres. Però eixa timidesa va durar ben poc, l’endemà anàrem a conéixer un poc el barri, i trobàrem la vertadera essència d’Àfrica, milers de xiquets corrien i ens donaven la mà, omplien els carrers de rialles

l falla rauvsatí 26 3 g de sant a

i jocs, de crits i complicitat. Sabeu d’eixos carrers plens de xiquets jocs i rialles? Les mares feien les seues feines a la porta de casa, fregaven mentre xarraven de les seues coses i reien entre elles. Sabeu d’eixes reunions inesperades que acaben convertint un veïnat en una amistat?  I a quina cosa anàrem nosaltres? La nostra feina va consistir a fer una “colònia” per als xiquets que en eixe moment estan de vacances. El primer dia tots van aplegar a la porta de l’escola on realitzàvem les activitats. Per als que venien per primera vegada era una cosa nova, i algun que altre venia amb desconfiança i serietat agafat de la mà d’algun germà major, cosí o conegut, mentre que els que repetien un any més portaven il·lusió, somriures, ganes i nervis (segurament menys dels que portàvem nosaltres). Sabeu d’eixos nervis a la panxa el primer dia d’escola? De la sensació eixa la primera vegada que vas de campament? De l’alegria d’eixos retrobaments? El dia començava amb ball lliure i quan es feia l’hora començaven els


1

3

2

4

6

264

2019Cullera

5

7


tallers: manualitats, esports, ball i pintura. Per grups d’uns 40-50 xiquets, acudien als tallers, i de manera ordenada anaven rotant de taller en taller de manera que a l’acabar el dia tots hi havien passat per tots. Sabeu d’eixes escoletes d’estiu o campaments on es juga al mocadoret i es fan curses de sacs, on és divertit fer manualitats i s’assagen coreografies per al festival de l’últim dia? Després de dinar al menjador, aplegava el moment cine, és a dir, una peli projectada a la paret. Sabeu de l’alegria el dia que toca el teu menjar preferit? Allí els dimecres es menja attieke, i des de ben matí t’ho recorden amb emoció. Aquests xiquets deixaven el carrer, les feines al camp i una vida d’adults per a vindre, jugar, riure, aprendre i el més important, per a seguir sent xiquets. Una vegada acabada la jornada amb els xiquets, començava la part dels monitors; els monitors són joves d’entre 15-24 anys, joves sense els quals no seria possible fer una “colònia” amb 200 xiquets. Joves estudiants que s’esforcen per a aprovar el BAC (equivalent al nostre selectiu) i poder anar a la universitat, joves als quals també els agrada dur moto, tindre mòbil i fer-se selfies, que rara vegada tenen Internet, però que passe el temps que passe i estant a tants quilòmetres se’n

1. Milers de xiquets corren a rebre els voluntaris. Foto Paula Royo. 2. Les mares fan les seues feines a la porta de casa. Foto Paula Royo. 3. Esperant amb il·lusió. Foto Paula Royo. 4. Els voluntariats són un intercanvi d’emocions. Foto Paula Royo.

recorden de tu i et pregunten com va quan tenen alguns “megues”. Joves que riuen, que discuteixen, que ballen, que treballen, que t’expliquen la seua cultura, la seua religió, i pregunten per la teua sense jutjar-la, joves amb aspiracions, i amb el més important, moltes ganes de menjar-se el món. Els caps de setmana, l’utilitzàvem per a visitar altres congregacions que fan un gran esforç prop de Korhogo, visitem els dispensaris, on trobem la gent esperant a ser atesa a la sala d’espera, les mares fent la cua per a vacunar als seus bebés, les iaies orgulloses ensenyant eixe nét tan preciós que acaba de tindre… Sabeu d’eixa escena? L’última part de la nostra estada la passem al poblat de Klokakahaha, un poblat a pocs quilòmetres de Korhogo, on els xiquets també riuen, on les mares també cuinen, on les diferències exteriors són molt més visibles, però l’interior és el mateix. És clar que hi ha diferències entre la manera de viure a Costa d’Ivori i a València, diferències que veiem a les imatges, que veiem estant allí, però el que no és tan fàcil de veure són aquelles similituds, tots aquells sentiments, pensaments, reaccions, inquietuds… que tots tenim. Al capdavall tots som persones, tots estimem a qui ens rodeja, i busquem la felicitat en allò que ens envolta. Els voluntariats són un intercanvi de riqueses, intercanviem carinyo, confiança, esforç i amistat entre altres moltes coses… i encara que ho recomane i espere poder repetir molts més anys, cal no oblidar que no fa falta fer tants quilòmetres per a fer un intercanvi així, només cal mirar a qui t’envolta.

5 i 6. Joves estudiants que s’esforcen per a aprovar el BAC. Foto Paula Royo. 7. Klokakahaha, un poblat on els xiquets també riuen. Foto Paula Royo.

l falla rauvsatí 26 5 g de sant a


La integració dels immigrants s’ha convertit en un dels reptes més importants que afronta la societat espanyola en l’actualitat i és un pilar bàsic de la política integral d’immigració posada en marxa pel Govern des de l’any 2004, juntament amb la lluita contra la immigració il·legal, la vinculació de la immigració legal a les necessitats del mercat de treball i la cooperació al desenvolupament dels països d’origen.

OFICINA D’ATENCIÓ A PERSONES MIGRANTS DE CULLERA (PANGEA) Rahma El Basraoui Mediadora Intercultural de l’Ajuntament de Cullera

Així, la integració dels immigrants com a ciutadans, en un marc de convivència intercultural, continua ocupant un lloc central en la política migratòria actual, convertint-se en un repte clau de la nostra societat aconseguir que el procés d’integració de la població immigrant es desenvolupe amb èxit. Des del departament de Serveis Socials, i segons el diagnòstic realitzat, la població estrangera al municipi de Cullera representa el 12%. La demografia multiètnica cada vegada més significativa, transformarà les dinàmiques i l’estructura social del municipi. Aquesta realitat requereix una visió integral i multidimensional del fenomen migratori. Motiu pel qual es va crear l’Oficina d’Atenció a Persones Migrades (OAPM) anomenada PANGEA, en col·laboració amb la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Té com a objectiu principal facilitar a la població immigrant la informació i serveis necessaris per a la seva completa integració en el municipi de Cullera. La llei 15/2008, de 5 de desembre d’Integració de les Persones Immigrants en la Comunitat Valenciana de la Generalitat, en el seu article 15, defineix les Oficines d’Atenció a Persones Migrades (OAPMI) com a oficines de l’administració local d’informació, mediació , assessorament i orientació sobre els recursos de l’administració i de les entitats en matèria d’integració de les persones immigrants. Per al bon desenvolupament de l’oficina Pangea, l’Ajuntament de Cullera presenta el seu primer Pla d’Integració i Convivència 2018-2020 per respondre a la presència cada vegada més significativa de persones estrangeres al municipi.

266

2019Cullera


El Pla Municipal d’Integració i Convivència cal, ja que és un element fonamental de la governança del procés d’adaptació mútua de les persones immigrants i autòctones perquè tracta de contribuir al procés bidireccional fomentant un desenvolupament econòmic, social, cultural i institucional avançat, plural i durador per al conjunt de residents al municipi de Cullera. L’objectiu de qualsevol Pla Municipal ha de ser necessàriament doble. D’una banda, la integració que passa pel desenvolupament de relacions interculturals. I de l’altra, la construcció efectiva d’una societat comuna i incloent per a totes les persones que viuen al municipi de Cullera, independentment de la seva nacionalitat i la seva situació administrativa. Amb el Pla Municipal d’Integració i Convivència 2018-2020, pretenem respondre a aquesta realitat amb l’objectiu de millorar la convivència a través d’actuacions i programes específics per a la població immigrant. Des de programes de primera acollida a persones nouvingudes fins a la seua plena integració en el municipi.

Les mesures recollides en el Pla Municipal d’Integració i Convivència són: 1. Actuacions i programes concrets de primera atenció en les diferents àrees de treball: Acollida, Educació, Sanitat, Habitatge, Participació social …. 2. Mesures que promouen una convivència ciutadana en què primen els valors democràtics de solidaritat, tolerància, coneixement mutu i respecte a la diversitat, i que inspiren actituds contràries a tot tipus de racisme i xenofòbia. 3. Mesures que afavoreixen el coneixement de la cultura i les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

4. Mesures que garanteixen l’accés als serveis socials de les persones immigrants… Entre altres mesures i actuacions. Des de l’Oficina d’Atenció de Persones Migrants PANGEA, per promoure, millorar la convivència i garantir una integració bidireccional al municipi de Cullera, és primordial la intervenció d’una tercera part, (Mediadora Intercultural) amb capacitat per a donar a conèixer les claus, les representacions culturals i socials dels actors implicats, per superar situacions de desconeixement i incomunicació, conflicte de valors o interessos, o l’existència de diferències o desigualtats, amb vista a construir un nou marc comú de convivència. Amb el servei de Mediació Intercultural, una nova eina, es pretén facilitar la integració i millorar les relacions veïnals a través del diàleg i la comunicació intercultural, enderrocant així els estereotips i prejudicis sobre la immigració, promovent la bona convivència al municipi de Cullera.

Les principals tasques de la mediadora intercultural seran: - Funció primordial de donar suport a la integració de diferents minories culturals veïns del municipi de Cullera - Funció de facilitar l’acollida. - Tasques d’acompanyament a fi de facilitar a la persona el coneixement dels recursos públics i / o privats. - Tasques de traducció: s’entén el canvi de registre literal que es fa d’una llengua a una altra. - Interpretació: desxifra els diferents codis culturals a fi de fer comprendre el significat del contingut de la comunicació. Consisteix en la facilitació de la

l falla rauvsatí 26 7 g de sant a


comunicació des del punt de vista lingüístic i / o de les primeres necessitats que ha de satisfer un Pla cultural de les parts. Municipal d’Integració i Convivència. - Prevenció, gestió dels conflictes i dels malentesos. - Identificar les ocasions potencials de conflicte i D’una manera transversal, la integració implica un proveir-se dels instruments interpretatius necessapas més que té com a condició l’establiment de relaciris per a evitar el seu desenvolupament. ons interculturals. La integració - Tasques de sensibilització i d’acostament La integració pres- no és “cosa dels immigrants”. intercultural entre la població immigrada i són ells / es “els / les que han suposa una verita- No la societat d’acollida de Cullera. d’integrar-se”. Plantejar una ble convivència que integració així estaria tractant - Orientar els / les professionals i als altres agents socials del servei sobre els codis, té com a condició el d’ocultar una simple “assimilahàbits i normes als quals la persona fa ció”, és a dir, “que ells deixen de diàleg… referència. És a dir, assessorar els agents ser el que són per ser com nosalsocials en la seua relació amb els col·lectius minotres”. La “integració”, en canvi, és una relació entre ritaris en temes de diversitat cultural, intercultudues i més parts en què totes elles han d’adaptar-se ralitat, conflictologia, … i modificar-se mútuament, com a resultat de la rela- Tasques de cohesió social i realització d’activitats ció mateixa. El diàleg, el respecte i la negociació que de participació ciutadana. És a dir, afavorir la parplantejàvem per a la convivència esdevenen, ací, en ticipació social i comunitària. un diàleg, respecte i negociació entre cultures -fins i tot entre religions- i, per tant, entre “diversitats”. Totes aquestes funcions poden desenvolupar-se en qualsevol àmbit d’intervenció: educació, salut, treball, Per això, no es pot parlar de veritable integració si no jurídic, social, comunitari, familiar, etc… es parteix del reconeixement i les garanties d’unes condicions de vida dignes per a qualsevol persona CONCLUSIÓ que siga veïna del municipi. Hem de ser capaços de La integració pressuposa una veritable convivència construir una societat comuna i incloent. Però això no que té com a condició el diàleg, el respecte i la negoes pot fer sense la participació de tots els veïns. ciació com a forma de solucionar les dificultats i/o els conflictes que pogueren aparèixer en el dia dia. Cal construir entre tots aquesta societat comuna i Requereix també un aprenentatge mutu en el qual incloent, on tots vegem igualment reconeguda la s’estableixen i s’assumeixen unes certes formes de nostra dignitat com a éssers humans, en la qual tots relació, unes certes pràctiques o usos socials i / o tinguem accés a unes condicions de vida reals i mateurbans, uns certs costums. I el que per a nosaltres, rials d’acord amb les necessitats humanes i amb els suposadament, és un aprenentatge “natural”, cal prodrets de tot ésser humà. Perquè tots som persones, curar activament i facilitar-lo a les persones i famílies tenim les mateixes necessitats i compartim els mateique vénen d’altres països i cultures. I aquesta és una xos somnis.

268

2019Cullera


Igualtat per als refugiats Migracions al Mediterrani

CEA(R) PV

són molt perilloses. Arxiu CEA(R).

Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià, CEA(R) PV, té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades apàtrides i migrants vulnerables, amb necessitat de protecció internacional i/o en risc d’exclusió social, al mateix temps que treballem per afavorir els processos d’integració social d’aquestes persones al País Valencià.

Des de CEA(R) PV qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions

Des de CEA(R) PV qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecció.

La nostra entitat està inspirada en un profund sentit ètic i per valors com la justícia, la solidaritat, la llibertat i la igualtat. La defensa d’aquests principis constitueixen el nostre principal patrimoni, enforteix i impregna totes les nostres actuacions. Són la motivació essencial del nostre treball i existència. Per aconseguir aquests objectius comptem amb diferents àrees de treball que pretenen donar una resposta global i integral a les dificultats derivades de l’asil el refugi i el fet migratori

l falla rauvsatí 26 9 g de sant a


çades. Des dels CEMI assistim jurídicament als sol·licitants i cobrim les necessitats bàsiques dels residents: allotjament, manutenció, condícia, farmàcia, així com altres necessitats, incloses les formatives i d’aprenentatge de l’idioma i les de dinamització sociocultural.

forçat, a les quals han de fer enfront les persones refugiades, apàtrides i migrants vulnerables al nostre país. En les nostres oficines de València i als Centres d’Acollida que disposem a Cullera i Sueca, realitzem l’atenció a les persones refugiades, apàtrides i immigrants vulnerables a través de les diferents àrees de treball que són: Àrea Jurídica Àrea d’Acollida Àrea d’Inclusió Incidència, participació social i voluntariat - Màrqueting i Desenvolupament.

Advocats, treballadors socials, professors de llengua i cultura, mediadors interculturals, educadors socials i de formació ocupacional, o experts en integració laboral acompanyem als residents en el començament de les seues vides a Espanya.

- - - -

Informe 2018 de les persones refugiades a Espanya i

CEA(R) al País Valencià estem a València, Cullera i Sueca.

Europa. Arxiu CEA(R).

Als Centres de Migracions comptem amb un espai que facilita als sol·licitants d’asil i apàtrida el tractament adequat a les necessitats específiques que presenten les persones que allí resideixen a causa de la seua situació d’indefensió i vulnerabilitat. L’objectiu L’objectiu dels Centres d’Acollida és cobrir, amb caràcter temporal, les necessitats d’allotjament, manutenció, coneixement del context i aprenentatge de la llengua, per a facilitar la integració social i laboral de les persones sol·licitants d’asil, refugiades i despla-

Disposem actualment de 48 places en la ciutat de València, 86 a Cullera i 80 a Sueca, desenvolupant un itinerari integral d’inserció enfocat a l’aprenentatge d’idioma, contextualització, accés i ús dels serveis públics bàsics, formació, oci i temps lliure, és cobrir, atenció jurídica, atenció sanitària, entre d’altres.

amb caràcter temporal, les necessitats d’allotjament, manutenció i aprenentatge de la llengua 270

2019Cullera

Tot destinat a l’atenció de persones sol·licitants de protecció internacional i persones en situació d’extrema vulnerabilitat psicològica, física i/o social i que estan distribuïdes en aquests dispositius d’acollida.


l falla rauvsatĂ­ 27 1 g de sant a


ÍTOL

CAP

PERSPECTIVA Esportiva

8.

Tan iguals… tan diferents


Aquest és el teu lloc Juan Vicente Chornet Aquest és el teu lloc. Arxiu Cullera Rugby Club.

Director esportiu Cullera Rugby Club

Des de 1967 el Cullera Rugby Club ha estat promocionant l’esport i els valors que el fan diferent. Ens sentim molt orgullosos dels valors d’honestedat, respecte, esforç i camaraderia que ens han transmés els nostres veterans. El nostre instint natural sempre fou el d’acollir a qui vinguera a apropar-se al nostre esport i trobar-li un lloc, cosa que ens resultava fàcil, ja que el rugby necessita 15 jugadors de característiques diferents. Sempre hem aconseguit integrar els xics que no encaixaven físicament en cap altre esport. Quan a algú li deien “eres molt baixet, molt alt, molt gros o molt dèbil”, nosaltres teníem la resposta correcta: “Aquest és el teu lloc”. Portem 50 anys encaixant peces que sobraven en altres puzles i aconseguint que se sentiren part d’una comunitat en què tots eren valorats i apreciats. Així que, quan en 2010 fundàrem Trust Rugby Internacional, el camí estava clarament definit, portava 40 anys en procés de fabricació. Decidírem que podríem utilitzar el rugby com a ferramenta d’inclusió social per

274

2019Cullera


a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de l’espectre autista, aprofitant el que el fa un esport diferent, en la seua massa social. Tots coneixem els beneficis de l’esport, i també és senzill d’entendre els beneficis que aporta a una persona amb discapacitats el fet de fer-ne, els mateixos que a qualsevol altra persona. El que ens quedava per explotar era la part social. Existeixen centenars d’equips, federacions i competicions d’esport adaptat, però la Un gran equip amb un gran cor. Arxiu Cullera Rugby Club. nostra visió era que podíem progressar un pas més. Coneixíem una estadística a Escòcia que ens el suport de la NHS (sistema de salut pública britànica) va paréixer demolidora; el 80% de les persones amb i del Govern d’Escòcia fou fàcil començar, perquè enalgun tipus de discapacitat intel·lectual eren incapatenien que qualsevol inversió en esport suposava una ços d’anomenar un sol amic. La soledat no escollida reducció en despeses farmacèutiques. empitjora qualsevol condició que pugues tindre perquè tots necessitem contacte humà per a sentir-nos Cal destacar que Jamie Armstrong, fundador de Trust bé. Així que, l’eix del nostre projecte era clar, inclusió Rugby International, fou guanyador del premi “Spirit social en l’entorn d’un equip convencional. No ens of Rugby” de World Rugby. Al rebre el premi va dir: servia que només feren esport o crear un club per a “Rugby changes lives one pass at a time…” (“El rugells, volíem que foren membres d’un club convencioby canvia vides passe el que passe. Així que continunal, d’una federació reglada, amb amics per a jugar i em fent un món millor passe el que passe. Gràcies a per a veure els partits. tots els que heu posat un poc de vosaltres per a fer-ho realitat”). Amb aquesta idea començàrem el nostre equip a Escòcia en 2012, decidírem anomenar-lo “The Clan” (família En 2014 començàrem els entrenaments junt amb en escocés), perquè és exactament el que volíem crear, l’equip de rugby de Cullera i els usuaris de la Fundauna segona família on la gent tinguera una sensació de ció Espurna. Els entrenaments anaven molt bé des pertinença, d’haver trobat el seu lloc en el món. Amb

l falla rauvsatí 27 5 g de sant a


del principi i la Fundació Espurna es va bolcar de ple en què el projecte funcionara; sense la seua visió de la inclusió i la seua passió per l’esport haguera sigut impossible. El que diferencia el nostre projecte d’altres en inclusió en l’esport és la figura del facilitador, les persones sense discapacitat que participen en tots els entrenaments i partits. Sense ells el projecte no és inclusiu. El seu paper és molt complex perquè són jugadors, suport de l’entrenador, companys d›equip i models de conducta positiva. I per damunt de tot, són magnífics éssers humans que cedeixen el seu temps lliure per tal que altres puguen gaudir de les emocions que et proporciona ser part d’un equip i d’un club. Per sort, en el Cullera Rugby Club tenim un planter inesgotable de facilitadors que representen millor que ningú els valors del rugby, i ho demostren en cada entrenament. El nostre equip, el “Clan-Tri-Espurna”, ja ha participat en nombrosos tornejos i festivals, des d’Almeria fins a Hernani, incloent-hi l’IMART 2017 a Vitòria, un torneig d’abast mundial. En aquests viatges és on es produeix eixa vertadera inclusió, simplement som un equip de rugby passant-ho d’allò més bé junts, no hi ha distincions, no hi ha prejudicis que ens limiten, simplement gaudim tots junts del nostre esport i la nostra companyia. El projecte s’ha expandit i hem creat un grup amb xiquets entre 4 i 8 anys, el “Rugby&Kids”, on els xiquets amb… i sense discapacitat entrenen juntament amb els seus pares. Decidírem que podíem traslladar el model als xiquets, però incloent els pares i mares perquè entrenaren al costat dels seus fills. Tenia dues motivacions; primer que els xiquets

276

Grup Centre Ocupacional Mare de Déu del Castell. Arxiu Cullera Rugby Club.

tingueren un suport emocional que els permetera participar sentint-se segurs, i en segon lloc, que els pares tingueren un entorn on fer una activitat junt amb els seus fills. Amb el ritme de vida actual i la quantitat d’activitats en què estan inscrits els xiquets és difícil trobar espai i temps per a jugar amb els nostres fills. En el cas d’una família amb un xiquet amb discapacitat o trastorn de l’espectre autista, açò es multiplica per sessions de logopèdies, psicòlegs, terapeutes o fisioteràpies, i en quasi tots aquests casos, els xiquets fan l’activitat i els pares es queden a la porta. Ens proposàrem recuperar un espai comú on pares i fills connectaren i jugaren junts, i a més, compartiren les seues experiències amb altres famílies. En l’últim any hem començat a treballar amb el Centre Ocupacional Mare de Déu del Castell, i hem fet entrenaments regulars entre setmana. Prompte unirem els dos grups en els entrenaments de cap de setmana.

2019Cullera


Aquest any 2018 hem celebrat el nostre II Festival de Rugby Inclusiu, un gran exemple del que podem oferir, molta gent divertint-se junta. El rugby és la part menys important del festival, és una celebració social, on el que importa és reunir gent molt diversa amb una mateixa passió, el rugby.

o no sé quina és la raó, però decidírem com a societat aïllar els que eren diferents o funcionaven a un ritme diferent.

The Clan-Spain, Trust Rugby Internacional.

Ningú nega la realitat del món de la discapacitat, hi ha reptes a superar i dificultats que afrontar. Però si et prens el temps necessari pots entrar en el món d’una persona que et donarà passió sense límits pel que fa a, un amor incondicional i una amistat sincera. El que fem, ho fem per nosaltres, gaudim de la seua companyia, de la seua amistat i els seus somriures. Simplement decidim concentrar-nos en les seues capacitats.

La clau del nostre treball en Trust Rugby Internacional és l’eliminació dels prejudicis limitadors que ens impedeixen fer coses. Hem creat un món que està constantment reptant les persones amb discapacitat a adaptar-se al món, superar barreres i igualar-se als altres. El nostre projecte pretén el contrari, facilitar les condicions necessàriDes de la direcció esportiva del es per tal que tots puguem jugar Cullera Rugby Club, ens sentim esjunts i gaudir de l’esport indepenEscut Rugby Club. pecialment orgullosos que el rugdentment de les nostres condicions by inclusiu forme part del nostre físiques i intel·lectuals. No volem club, i de demostrar així que en l’esport no existeixen que tots siguem iguals, volem celebrar les nostres mebarreres per a ningú, tots som vàlids i per a nosaltres ravelloses diferències que ens fan únics. s’ha convertit en una prioritat. Els nostres tècnics treballen per a això i estem expandint el nostre mode Des que començàrem en el projecte ens han fet moltes de treball a altres clubs i els resultats són magnífics. vegades la pregunta: “Per què ho feu?”. O la frase: “Que bonic el que feu per aquests joves”. Quan participes en La nova creació d’un equip femení en el nostre club el projecte entens que la inclusió és un procés amb dues també obri les portes per a conéixer el nostre esport direccions, ells t’inclouen en el seu món i tu amb el teu. per a xiques en Cullera i demostrar de nou que trebaEls dos ens beneficiem i aprenem, els dos creixem. llem per la integració de tota la població. “Aquest és Com a societat ens hem perdut un món que hem deel teu lloc”. cidit ignorar, per por, desconeixement, falta d’interés

l falla rauvsatí 27 7 g de sant a


Mai has caminat a soles Claudia Selfa Bou Falla Sant Antoni de la Mar

Quan el meu pare m’ensenyà la proposta que m’havien fet per a realitzar un escrit per a aquest llibre, el primer que vaig pensar era el perquè volien que fóra jo, ja que la veritat que no sóc una persona que se li dóna bé escriure i menys encara, dir el que pensa. Però una vegada vaig començar, vaig entendre el motiu i el perquè de l’elecció. Sé que sóc un exemple entre milers de xiques, però vaig entendre que les meues paraules podien aplegar d’alguna manera almenys a una persona i ho vaig veure com una oportunitat molt gran per a parlar sobre estes diferències i intentar plas-

Cal seguir lluitant per arribar al final del camí. Foto Claudia Selfa.

278

2019Cullera


mar un poc el meu trajecte. A més, fer veure a la gent que vertaderament açò ocorre a la societat de hui en dia, i per això hem de continuar lluitant més que mai per canviar-ho, perquè el primer pas del canvi és adonar-se que fa falta i, en l’actualitat, açò cada dia és més visible als ulls de la gent.

tenen una filla i eixa filla li encanta practicar també el futbol i que per culpa d’eixos comentaris tal vegada no arriba a ser el que realment vol ser. Al final, a mesura que vas creixent, si decideixes seguir jugant, aprens a lidiar amb açò, encara que moltes vegades no és gens fàcil. I crec que no és necessari, ni res amb el que hem d’omplir el cap de preocupacions a una xiqueta.

Personalment parlaré de les desigualtats que es presenten a l’àmbit de l’esport, especialment al futbol que és el que visc de més a prop. Vaig començar Jo sincerament em sent una persona afortunada, perjugant a futbol des de ben xicoteta, ningú en casa què en tots els equips que he jugat m’han tractat com practicava aquest esport, però jo sabia que eixe era una més i han fet que em sentira amb igualtat de el meu, el que jo volia jugar. Per sort, els meus pares condicions, però m’agradaria remarcar que, desgracimai es posaren en contra i, a pesar que era l’única adament, moltes xiquetes han hagut xica de tot el col·legi, no tingueren cap de deixar de fer el que realment els problema per a apuntar-me. … les coses van agrada per por, per sentir-se diferent o canviant i millorant per mancar del recolzament suficient Però encara que de xicoteta creus que sols estàs escollint una extraescolar tan a poc a poc, i açò es de les persones que les envolten. normal com anar a música o a escacs, deu al gran esforç Per sort, les coses van canviant i misense ser-ne conscient, al llarg dels anys i valor de totes les llorant a poc a poc, i açò es deu al t’adonaràs que has escollit practicar un esportistes que han gran esforç i valor de totes les esporesport majoritàriament de xics. I òbviseguit lluitant per tistes que han seguit lluitant per fer el ament amb 5 anyets no saps el que pot comportar açò, i sense tindre perquè, fer el que els agra- que els agrada en una societat que les considera diferents. Els resultats cada t’enfrontes a insults, menyspreus, crítida… vegada són més positius i es veuen ques, comentaris que els majors i xiquets més els èxits per part de l’esport femení, i a més, dia haurien d’obviar… encara que en el meu cas, reala dia, s’està donant més visibilitat a la part femenina ment el que més em cridava l’atenció de tot, era veud’aquests esports considerats de “xics”. A pesar de re com la majoria de les vegades no eren els xiquets, tot, les diferències segueixen estant presents, perquè sinó els mateixos pares els que et miraven diferent, la importància que es dóna als èxits femenins és molt com si fos una un ésser estrany i no una xiqueta que inferior a la del sexe masculí, i per això hem de saber competia d’igual a igual contra els seus fills, quan que la lluita ha de seguir en marxa, que encara no ha l’única cosa que era diferent era el sexe que ens han acabat, i que hem de fer honor a totes eixes dones imposat sota uns estereotips que, si no compleixes, et esportistes que un dia decidiren alçar-se i donar la fan sentir diferent, sense adonar-se que potser un dia

l falla rauvsatí 27 9 g de sant a


cara demostrant que tots som iguals. Per eixe motiu, cal seguir treballant i lluitant per arribar a eixos objectius tan amplis com els de qualsevol altra persona i no pensar en nosaltres mateixes, sinó en tot el conjunt, a fi que un dia totes puguem ser lliures de decidir i de somniar, somniar tan alt com el nostre cor ens ho permeta i demostrar a qualsevol que tot és més que possible, que no lluitem a soles i que comptem amb el suport de tot aquell que veu el món amb els mateixos ulls que nosaltres. Perquè s’ha de seguir lluitant per arribar al final del camí, per arribar a eixe moment en què digues Claudia Selfa és jugadora del València CF. Foto Claudia Selfa. que jugues al futbol o a qualsevol li agrada, tot i que la gent pensa que no és l’adequat, altre esport i la gent no s’estranya; per poder consisi hi ha algú que ha de fer el seu camí, és ella mateiderar-te professional encara que hui en dia molts no xa, perquè a mi m’agrada poden viure d’açò sense haver de compaginar-ho amb altres treballs; perquè la gent s’interesse per a fi que un dia totes creure que el destí no està escrit, sinó que cada u va igual per aquests esports en ambdues parts, però puguem ser lliures creant el seu a poc a poc, a sobretot per poder practicar el que més t’agrada de decidir i de som- mesura que va avançant en sense ser objecte d’insults. niar, somniar tan alt la vida i per això, ningú ha d’impedir-te lluitar pel que Amb açò, m’encantaria poder fer veure a les percom el nostre cor més t’agrada, perquè una sones que tots som iguals davant qualsevol discivegada ho aconsegueixes, plina, tots lluitem i sofrim per igual, i que no im- ens ho permeta veuràs que ha valgut la pena porta el sexe que tingues si el que fas és realment durant eixe camí que de vegades es fa tan llarg. Mai el que t’agrada. No obstant, el que més il·lusió em has caminat a soles. faria seria ajudar encara que fóra a una persona, perquè s’adonara que si hi ha alguna cosa que realment

280

2019Cullera


El Rugby també És cosa de dones Alma Chornet i Maria Artiles Jugadores del Cullera Rugby Club Femení

En el rugby hi ha lloc per a tots. Arxiu Cullera Rugby Club.

Hola, som Alma Chornet i Maria Artiles, dos jugadores de l’equip femení del Cullera Rugby Club. Som dos jugadores de les primeres que començàrem a crear l’equip i que hui en dia continuem; ens han demanat que escriguérem aquest article per poder traure a la llum el que ens ha costat formar aquest equip. Per començar, vos parlarem un poc del que és el rugby en tots els seus àmbits. En primer lloc, el rugby és un dels pocs esports que ensenya els seus jugadors que no juguem contra l’altre equip, sinó amb ell. Aquest esport no és un esport molt conegut al nostre país, encara que últimament està sent més reconegut, possiblement a la gent li tira un poc arrere que siga un esport amb molt de contacte i de primera impressió un poc agressiu. Si el rugby com a tal ja és un esport poc reconegut, en la categoria femenina encara ho és menys. Tot començà l’estiu passat quan els nostres pares ens donaren la notícia que el Club de Rugby de Cullera volia tornar a tindre de nou un equip femení. Nosaltres dos sempre havíem tingut el rugby de ben a prop, gràcies als nostres pares, tios i germans. Ens consta que l’últim equip femení que va tindre aquest club va ser a la dècada del noranta i que amb el pas

l falla rauvsatí 28 1 g de sant a


del temps es va desfer per no trobar noves xiques per a compondre’l. Nosaltres començàrem aquesta aventura amb sols quatre xicones, que érem les que teníem el rugby ben a prop; el nostre començament va ser molt dur, ja que érem molt poques i ningú s’animava a provar-ho. Aleshores, a mesura que anava passant el temps, anàvem decebent-nos, perquè la gent no s’animava, però a pesar de tot continuàvem lluitant per a tindre l’equip femení que tant desitjàvem. Començàrem amb les xarxes socials per a impulsar el nostre equip. A pesar de tot el que havíem lluitat per aconseguir el nostre objectiu, cap xicona més s’animava, però nosaltres seguírem amb l’esperança de poder formar un equip. Però després de totes les decepcions, a finals d’octubre arribà el moment tan esperat per nosaltres, el primer partit per a nou xiques sense cap tipus d’experiència. Debutàrem davant l’equip Fénix de Saragossa, en la jornada del 50 aniversari del nostre club. La primera impressió que vam tindre per part dels nostres pares va ser de sorpresa, ja que esperaven que no tinguérem ni idea però nosaltres ens havíem preparat molt bé per a demostrar realment que volí-

Hola! Sóc Maria, una de les jugadores de l’equip de rugby femení de Cullera i m’han demanat que escriga un poc sobre la meua experiència. En primer lloc, el rugby ha estat molt a prop de mi, gràcies a mon pare, que és el que ens ha transmés tots els valors d’aquest esport al meu germà i a mi. Des de menuda he mostrat interés pel rugby, però mai m’he animat a jugar-lo perquè no veia jugar a cap xica, i això crec que va ser

282

em formar part d’este Club i mantindre el tan desitjat equip femení. Aquest partit ens va donar la força per a continuar avant amb l’equip i seguir esforçant-nos cada dia en els entrenaments, encara que no tinguérem un altre partit fins a febrer, quan ens vam haver de desplaçar fins a Saragossa amb l’equip sénior per a tornar a jugar amb l’equip femení del Fénix. A partir de això, tinguérem partits més a sovint i a poc a poc vingueren més xiques, que ara formen part d’aquest equip. Com que al final de la temporada passada l’equip estava un poc decaigut, les deu xicones que quedàvem decidírem reunir-nos aquest estiu passat per xarrar sobre el que faríem la pròxima temporada. Amb l’ajuda del president del nostre club, vam aclarir les nostres idees per la temporada que entrava i acordàrem que ens prepararíem per a les sèries de Sevens del pròxim mes de maig, per a la qual cosa necessitàvem un equip verdaderament format físicament, tècnicament i sobretot mentalment. També com a objectiu ens agradaria donar-nos a conéixer com a equip femení pel nostre poble, però això no és gens fàcil, encara que a poc a poc ho anem aconseguint, en conclusió, al nostre equip de Rugby femení li queda molt per davant però no pensem donar-mos per vençudes.

el que més em va tirar arrere, però farà més o menys uns tres anys, vaig començar a dir-li a món pare que perquè no hi havia un equip de xiques, que podríem organitzar-lo. A l’estiu em va arribar la notícia que anàvem a fer un equip femení, una notícia amb la qual em vaig emocionar molt. El mes de setembre s’inicià tot amb el nostre primer entrenador, Felipe Cortés. Amb ell coneguérem més a fons el que era el rugby.

2019Cullera


Per a mi el rugby ha sigut la meua vàlvula d’escapament en molts moments difícils. L’any passat vaig tindre un any complicat, amb canvis molt grans i el rugby em va ajudar molt en els moments en què pitjor em sentia; les meues companyes també van

ser un suport molt important per a mi i sempre he sabut que elles estarien al meu costat en què fóra. M’agradaria que aquest esport es coneguera un poc més al nostre país.

Equip femení del Cullera Rugby Club. Arxiu Cullera Rugby Club.

Hola! Sóc Alma, jugadora de rugby del Cullera Rugby Club i també fallera d’aquesta falla. Per a mi el rugby és un esport molt especial. Encara que sols el duga jugant un any, sempre l’he tingut molt a prop gràcies a la meua família, que quasi sempre han jugat o han format part del món del rugby. Pense que aquest esport és un dels més igualitaris pel que fa a les capacitats físiques, ja que en el rugby hi ha lloc per a tots i no despreciem a ningú. Des de ben menuts ens ensenyen que el més important en el rugby és el respecte, saber respectar a l’altre equip, però sobretot als nostres companys d’equip. Els companys són l’únic que tenim dins del camp, és l’únic suport que tindrem durant eixos huitanta

minuts. Per a mi les meues companyes són el més important. Totes juntes formem un equip, ens donem suport les unes a les altres, i això realment és l’essència del rugby, el que el fa diferent, el que el fa especial. Ara, com a equip femení en formació, sols volem alçar la veu que a Cullera també hi ha equip femení, que el rugby no és el que pareix, i que quan estàs dins d’aquest món, el veus d’altra forma. Sols vull encoratjar a totes les xiques de Cullera perquè s’animen a vindre a provar en un entrenament, i per ajudar-nos per a les pròximes sèries de Sevens del proper mes de maig, que amb molta emoció estem preparant.

l falla rauvsatí 28 3 g de sant a


Les dones esportistes sofreixen desigualtat. Foto Andrea Català.

Esports per a totes i tots Rosa Sapiña

“Tan iguals i tan diferents” és una frase que evidencia la realitat de la pràctica esportiva de la dona respecte a l’home, tant a nivell de competició com d’oci i recreació. Equip de basquet femení. Foto Andrea Català.

Tots coneixem que hi ha diferències biològiques entre la dona i l’home. Són diferències morfològiques i anatòmiques, com per exemple el fet que la dona tinga el cos més menut (talla i pes), la pelvis més ampla i les cuixes s’inclinen cap a dins provocant un apropament dels genolls, la qual cosa fa que la dinàmica de carrera siga diferent de la de l’home. També podem observar com les extremitats superiors són més curtes i els muscles més estrets, cosa que provoca una menor palanca i més limitacions per al moviment dels braços; això comporta que hi haja diferències als esports de llançaments, natació o modalitats amb raqueta.

284

2019Cullera


A més, hi ha diferències circulatòries i cardiovasculars que fan que suporten de la mateixa o millor manera que fa que siguen diferents les dones i els homes. les dures sessions d’entrenaments, competicions o Així, la dona té menor nombre d’hematies, el que d’oci i recreació. disminueix la capacitat per a transportar l’oxigen aproximadament un 10% respecte a l’home. La Però les dones esportistes … les dones tenen despesa cardíaca és inferior en les dones, aspecte seguixen sofrint desigualtats que fa que el consum màxim d’oxigen siga entre la mateixa capacique les mantenen allunyades un 20-25% menor en les dones, fet que limita la dels homes, desigualtats ecotat de superació i millora en el rendiment de resistència. nòmiques, legislatives, de remajor capacitat de coneixement i de motivació. Altres diferències són nutricionals. Els requeripatiment que els homents de vitamines i minerals són diferents en Referent a la viabilitat econòmes… dones i homes. Les dones necessiten més ferro i mica, el nombre de seguidors vitamina C al llarg del període menstrual sobretot, el de l’esport femení augmenta, encara que ho fa lenque fa que l’eficàcia siga distinta en alguns tipus d’entament, perquè els resultats de l’esport femení són trenaments aeròbics. cada vegada millors. El moment actual és idoni per a impulsar els clubs que aposten per l’esport femení. L’efecte anabolitzant de la testosterona fa que l’àrea Aleshores existeix un perill, la mala gestió econòmica de secció transversal del múscul siga major per això; dels clubs professionals masculins, que poden arrastrar al tindre menys potència muscular, disminueix la forals equips femenins que normalment formen la secció ça en les dones. femenina d’aquestes grans entitats esportives. Però, per exemple, l’especificat tècnica és major en A hores d’ara les institucions públiques haurien de les dones i fa que l’estètica en els exercicis siga mirecolzar més l’esport femení com a símbol de valors llor; els fixadors de la columna de les dones positius en l’esport, exemple permeten que aquestes tinguen més flexibilitat. L’esport és un fidel per als nostres joves esporEn esports gimnàstics o com els que es desenreflex de què ocorre tistes. L’esport femení és més net, més respectuós i més tècvolupen per exemple amb esquís o esports amb a la societat… motor, serien millors les dones a igualtat dels nic, basat més en l’esforç i la sistemes d’entrenament. continuïtat. Ha d’aprofitar-se l’auge de l’esport femení com a ferramenta per a educar. Un dels objectius actuals de les polítiques públiques ha de ser la igualtat Aleshores podríem parlar de moltes diferències pel efectiva entre dones i homes per tal que tinguen les fet de ser dona i home, però hi ha moltes coses en les quals som iguals. És a dir, les dones tenen la mateixa mateixes oportunitats. El treball és dur i ha de ser constant, ja que en l’actualitat existeix una desigualcapacitat de superació i major capacitat de patiment tat quantitativa quant al nombre de practicants. que els homes, les mateixes motivacions personals

l falla rauvsatí 28 5 g de sant a


L’esport és un fidel reflex de què ocorre a la societat. Foto Andrea Català.

286

2019Cullera


En general es pot afirmar que les dones practiquen menys esport. Pel que fa a la pràctica esportiva d’oci, l’última enquesta del CIS i el CSD informa que el 26% de les dones practiquen esport enfront del 41% dels homes. Aquests resultats són un poc millors que els obtinguts per García Ferrando en 1985, que assenyalava el 23%, però aleshores seguix sent una xicoteta millora. Respecte a l’esport de competició, quasi el 20% del total de llicències són de dones davant del quasi 80% que ho són d’homes. Aquestes xifres són importants i és on realment s’evidencien les diferències entre la pràctica esportiva de dones i homes. S’ha estat dirigint un gran esforç perquè les dones ocupen més llocs importants en la gestió esportiva, tant en les federacions com en les entitats esportives privades i públiques; s’ha implantat més la presència de l’esport femení en els mitjans de comunicació (encara que no el suficient); s’han millorat les inversions en roba esportiva femenina... entre altres mesures, però no són suficients per tal que les estadístiques augmenten pel que fa a la pràctica esportiva de les fèmines. Tal volta el que més ens diferencie siga la motivació a l’hora de fer esport... Als homes els motiva realitzar esforços d’intensitat i a més amb els seus amics o companys, a les dones pareix que això les frene. Les campanyes promocionals han de reforçar aquests aspectes des de l’esport base, des d’edats primerenques però sobretot en l’adolescència, edat en què la majoria de les dones abandonen la pràctica esportiva. Un altre objectiu que hem de millorar és la presència de l’esport femení als mitjans de comunicació; es pot

Campiones jugant al basquet. Foto Andrea Català.

entendre que les campanyes publicitàries es decanten per l’esport masculí, ja que és més rendible per als inversors, però per què es produeix aquesta situació si hi ha més població femenina? Per què les dones no mirem i seguim l’esport femení i sí el masculí?. És un altre factor psicològic que hauríem de reforçar en edats primerenques. L’esport és un fidel reflex de què ocorre a la societat. Existeix una desigualtat de dones i homes en la pràctica esportiva, però no pel que fa a les diferències morfològiques i fisiològiques que a la fi ens fa iguals a l’hora d’enfrontar una competició, i a la capacitat d’entrenament i de superació. Som totes campiones i campions per igual. Però la veritable diferència està en la quantitat de dones i homes que practiquen esport, que és prou més superior en homes que en dones. Per a millorar això no existeixen normes ni mecanismes establerts, lluitem perquè les nostres joves milloren aquestes estadístiques.

l falla rauvsatí 28 7 g de sant a


Tan iguals… tan diferents

CAP ÍTOL

9.

PERSPECTIVA LAICA-RELIGIOSA


Laïcitat: tan iguals… tan diferents Cullera Laica

Un principi democràtic que incardina de manera superlativa el lema del llibret d’enguany de la Falla del Raval —com es coneix popularment la comissió fallera del barri oest del nostre municipi—, és el de laïcitat. En efecte, la laïcitat implica una separació nítida entre l’àmbit de les consciències (privatiu de cada individu) i l’àmbit públic Queda clar […] que (comú a tota la ciutadania). En establir-se esta separació, l’Estat quan parlem de la- —que inclou des d’un ban municipal fins a la Constitució, i des de ïcitat no parlem de l’activitat de qualsevol regidoria d’un Ajuntament fins a la Corona en el cas espanyol— no distingix entre persones atees, agnòstiques creences, sinó de o creients de les distintes religions. Tota la ciutadania és exactademocràcia i de va- ment igual davant l’Estat, amb els mateixos drets i els mateixos deures. En eixe sentit, la laïcitat ens fa iguals. Per altra banda, en lors. establir-se eixa separació entre Estat i esglésies, l’espiritualitat de cada ciutadà pot desenvolupar-se lliurement. Cada persona pot ser atea, agnòstica o creient de qualsevol religió per ella mateixa, no per imposició expressa o tàcita de l’Estat. En eixe sentit, la laïcitat ens permet ser diferents. I el que potser és més important de tot: el valor del respecte a les persones que porta implícit la laïcitat. Queda clar, per tant, que quan

290

2019Cullera


parlem de laïcitat no parlem de creences, sinó de democràcia i de valors. Tot i que la laïcitat de l’Estat és reconeguda singularment per l’article 16.3 de la Constitució de 1978, el seu establiment és una assignatura pendent per a la democràcia espanyola. En efecte, vivim en un país i en un municipi on de manera més o menys subreptícia es discrimina la ciutadania per raó de creences i s’imposen dogmes religiosos a tothom: símbols confessionals en espais públics, privilegis econòmics eclesials, assignatures confessionals en l’educació pública, actes confessionals oficials, patronatges canònics oficials… Liberté, egalité, Laïcite’! són tares per a la democràcia que després de 40 anys d’haver-se aprovat l’actual Constitució no han estat supe… vivim en un país rades. Només alguns gestos, com el dels actes de presa de possessió del càrrec de President del i en un municipi on Govern d’Espanya per part de Pedro Sánchez i de manera més o dels seus ministres sense simbologia confessional, permeten tindre esperances per a l’emanci- menys subreptícia es discrimina la ciupació de l’Estat de tota tutela religiosa. Més enllà del que fa a l’Estat, les associacions culturals, com les comissions falleres, poden assumir els principis adés esmentats revisant conseqüentment tot allò que siga més o menys discordant amb ells. En este sentit, elements

tadania per raó de creences i s’imposen dogmes religiosos a tothom…

l falla rauvsatí 29 1 g de sant a

com el reconeiximent a personatges que subordinaren la dona a l’home, o la participació institucional en actes de professió de fe, haurien de ser reconsiderats i, en el seu cas, eliminats o modificats, de manera que el lema «tan iguals… tan diferents», a més d’unes belles paraules, siga una realitat plena en el si de les comissions falleres.


Grup de la falla Manuel Candela-Beatriu Tortosa, 2010. Foto Joan Castelló.

El repte de la globalització Germana Paqui Martínez Monseny Germana de la Caritat de Santa Anna Directora General del Col·legi La Inmaculada Quan va començar a sonar la paraula “globalització” de manera que pareixia ser la solució a molts dels problemes d’aquest món, jo em trobava a Ghana. Mantenia correspondència amb una de les meues primeres mestres a la qual teníem molta estima. En una de les seues cartes directament em va preguntar: “Què penses sobre la globalització?”. Recorde que, després de reflexionar, vaig arribar a la següent conclusió: “Per a mi eixa paraula em parla de soNingú és superior o lidaritat, de compartir, de gaudir de les mateixes oportunitats, de repte a fi que totes les persones inferior als altres, puguem viure dignament, amb les necessitats bàsenzillament cada siques cobertes”.

persona és única i això ja la fa gran

Hui, si mirem al nostre voltant, podem adonar-nos que molt poc o res d’açò s’ha aconseguit, els pobres són cada dia més pobres, cada vegada amb menys oportunitats, molts d’ells perdent la seua vida en busca “d’eixe

292

2019Cullera


món millor” que no els aplega perquè s’han quedat pel camí. La pobresa, la fam, la inseguretat política, la violència o la persecució religiosa són també manifestacions d’un món estructural injust que tanca a moltes persones la porta a l’esperança. Són moltes les diferències però, no podem, o millor encara, no hem d’oblidar que el nostre valor com a persones és el mateix. Una positiva concepció de la globalització ens hauria de convidar a contemplar al “diferent” com a camí cap a la germandat universal, mitjà més eficaç per a construir junts la “casa comuna” que farà possible la més profunda unitat amb la més rica pluralitat. Més enllà del seient que tinguem, “som iguals i al mateix temps diferents”. El nostre món és un món on tots tenim cabuda. Respectar les diferències, siguen de raça, cultura, religió o de qualsevol diferència, no solament és important en un món cada vegada més globalitzat, sinó que també prepara els nostres xiquets i joves a ser solidaris, a valorar i aprendre d’altres, a ser tolerants i respectuosos, i a evitar la presa de decisions basades en prejudicis i estereotips. Si des de xicotets els ensenyem a acceptar la diversitat com a alguna cosa normal, no serà necessari parlar d’inclusió sinó de convivència. Però abans hem d’analitzar la nostra actitud davant el tema que ens preocupa. Tal vegada hem de corregir estereotips fent un exercici d’examen de consciència. Els adults tenim gran responsabilitat al respecte.

comparar sinó respectar les diferències sense oblidar que tenim els mateixos drets. La vida i la manera amb què tractem els altres seran les ulleres que ens faran veure millor.

No podem obviar que en cada rostre aflora el que de vegades volem anul·lar, com la pròpia personalitat i la pròpia identitat. No importa que en aquest siguem diferents, perquè el que realment és important és la màgia que ens manté units. La nostra tasca no és

Vull acabar amb una frase que vaig llegir i m’agradà pel profund enaltiment de la persona independentment de les diferències: “Ningú és superior o inferior als altres, senzillament cada persona és única i això ja la fa gran”.

La germana Paqui a l’Àfrica. Foto Germana Paqui Martínez Monseny.

l falla rauvsatí 29 3 g de sant a


Igualtat, justícia i pau Juan Murgui Sacerdot

És un fet al llarg de la història que el sentiment caïnita es desenvolupa en formes molt violentes, que malauradament, trenca les relacions pacífiques entre els pobles. L’exponent més greu, les guerres. Ja en el s. xiii, Tomàs d’Aquino expressa que la causa d’esta realitat radica en les desigualtats, és a dir, en la injustícia. Inspirat en els texts bíblics i en Plató, que tracta el tema magistralment en la seua obra més exitosa, La República, el doctor Angèlic afirma que “la pau és fruit de la justícia”. Continua dient que la font d’on brota la justícia està en la persona, que naix amb una igualtat radical, original i primària, sobre la qual cap autoritat, individual o col·lectiva, té dret de conculcar-la. Aplegats a este punt, hem d’afirmar que la persona està per damunt de qualsevol entitat i que està, siga la que siga, té l’obligació de respectar, afavorir i custodiar la igualtat de tothom. L’Estat, que és una entitat virtual, acordada per tots els que conformen la societat, no sols no té dret a tocar els drets natius dels individus, sinó que té l’obligació de defendre’ls i lluitar

294

2019Cullera


per tal que el dret a ser iguals, hòmens i dones, contribuïsca al bé comú i, per tant, a la pau social. Al llarg de la meua vida, esta ha sigut la meua “guerra” particular: lluitar per la justícia, convençut que no hi ha ningú per damunt de l’altre. En els meus viatges pels pobles més desfavorits, he pogut constatar que hòmens i dones es deixen la seua vida lluitant pels més pobres i marginats, en tasques concretes i de vegades heroiques. El seu esperit missioner afronta situacions deplorables i precàries, causades per interessos aliens a estos pobles. Moltes vegades perdent la vida, no sols per les malalties i penúries que passen, sinó també per la violència infligida per les autoritats locals, que se senten denunciades pel seu treball desinteressat. Denunciades també per les injustícies i la tirania, que responen a interessos del primer món. No cal remuntar-se al s. xvii, quan els missioners, abandonant la vida còmoda d’Europa, s’endinsaven en els llocs més inhòspits per elevar la dignitat humana, a la qual té dret qualsevol persona. Per exemple, dos espanyols foren martiritzats en 1628 per defensar la vida col·lectiva, en la qual tots eren iguals, en el treball i en la distribució dels béns. La justícia commutativa era el pilar d’estes societats. Parle de les reduccions, creades pels jesuïtes. Açò molestava, i molt, els interessos de les monarquies contemporànies Per no fer-ho llarg, acabaren amb totes les comunitats de les reduccions, de la forma més cruenta que es pot imaginar.

El portal del cel, de Xavier Herrero (Santa María Micaela-Martí l’Humà, 2005). Arxiu Joan Castelló.

Ha plogut molt des de llavors, peró no hem millorat gaire. Ahí està l’assassinat del bisbe Óscar Romero per defendre els més pobres, oprimits pels rics, el dia 24 de març de 1980. I la cosa continua. Si este article ens serveix per a despertar en cada un de nosaltres el desig de fer justícia on vivim i convivim, em donaré per satisfet. La pau estarà més a prop de nosaltres, perquè la igualtat radical de cada persona la farà possible.

l falla rauvsatí 29 5 g de sant a


Grup de la falla Treballant per la festa, de Francisco JimĂŠnez Rodero (Malva-rosa-Ponz-Cavite, 2011). Foto Joan CastellĂł

296

2019Cullera


La tasca de Cáritas és obra de molts: voluntariat, col·laboradors, personal contractat, persones que donen gratuïtament el seu temps, els seus coneixements, els seus recursos econòmics, el seu afecte… per a compartir-los amb aquells que més ho necessiten.

La Tasca de Càritas és obra de molts Cáritas Cullera

Som conscients que la pobresa no és una realitat nova. Per a Cáritas, lluitar contra la pobresa és obrir espais d’esperança que facen possible el creixement integral de la persona en una societat més justa, fraternal i solidària. La tasca social que desenvolupa Cáritas és molt àmplia i està molt diversificada. No sols realitza activitats dirigides a l’assistència, la rehabilitació o la inserció social de les víctimes de la pobresa i l’exclusió social, sinó que fa especial èmfasi en la promoció i en la denúncia de les causes de les injustícies que generen aquestes situacions, i es recolza en el degut respecte a la persona i en la força de la seua pròpia experiència, per a fer present en la societat el que la societat tendeix a oblidar: el món dels pobres i marginats. La Cáritas Parroquial de la Sang de Crist de Cullera està oberta per al servei d’acollida presencial tots els dilluns a partir de les 19 h, i amb disponibilitat total per a atendre qualsevol imprevist que puga sorgir.

Tenim diversos programes d’ajuda social, com ho són: Membres de Càritas Cullera. Foto Càritas Cullera.

- Programa SIRIÀ (modes socials de comportament, costura,

l falla rauvsatí 29 7 g de sant a

cuina, lectura, educació dels fills, i sobretot que vegen la importància de la preparació i de la unitat familiar). - Programa SANT JOSEP (orientació per al mercat laboral, cursets, etc.). - Programa ROPER (roba i altres complements, en bon ús, per a l’atenció de les persones necessitades). - Programa ALIMENTACIÓ (ajuda econòmica per a alimentació). També s’ajuda en el pagament de les factures de llum, aigua, lloguer, llibres, farmàcia, higiene infantil, etc. Des de la nostra parròquia comptem amb l’ajuda de Cáritas Interparroquial de Cullera, així com de Cáritas Diocesana de València, que ens presten ajuda per a atendre els recursos econòmics, advocats, orientadors socials, etc., així com per ajudar a formar-nos per a poder donar un servei més digne al nostre barri del Raval. El nostre equip està format pel P. Mario, Rosa, Nekane i Juan. Estem al vostre servei i comptem amb vosaltres. Animeu-vos i apunteu-vos voluntaris. TOTS SOM ESGLÉSIA. Gràcies.


Grup de la falla Donant el do de pit, de Javier Arévalo Castilla (Quart-Extramurs, 2016). Foto Joan Castelló.

Memòries al tercer món Tere Signes Misionera

Tere Signes és la menuda d’11 germans. Nascuda a Guadassuar el 1935, va arribar a Cullera acompanyada pel seu germà Manuel Signes quan tan sols era una xiqueta. Amb els anys, va créixer al seu dintre una vocació extraordinària per a ajudar la gent. Ben prompte decidiria que l’ajuda al més necessitat seria la seua raó de ser. Des d’aquell moment. Ha viatjat als racons del planeta on els recursos arriben amb comptagotes per a fer la seua aportació. Actualment, resideix a València amb les seues companyes de vocació, on és voluntària en programes d’inserció sociolaboral.

298

2019Cullera

Grupo de la falla Àfrica, de José Jarauta Navajas Pepo (Ares d’Alpont-Castell de Pop, 2018). Foto Joan Castelló.

MEMÒRIES BRASIL A Sao Paulo, la Missió Catòlica Espanyola era molt coneguda. L'emissora de ràdio que teníem (una hora a la setmana) ens va fer populars, fins i tot la policia ens portava casos de persones que no tenien on anar. Recorde que un dia, apareixien en casa dos o tres senyors. Eren el director del Circ Ar-


gentí i dos artistes. Venien a dir que un dels músics de l’orquestra del circ estava molt malament, i ells l’acompanyaren a l’hospital. Com que era espanyol, pensaren que si anàvem nosaltres a veure’l, s’alegraria molt. Doncs sí, des d’aquell moment formà part de la nostra família (i nosaltres de la del circ, com veureu).

Com aplaudíem!! Ens convidaren a quatre de nosaltres a sopar amb ells “Churrasco Argentino”. La taula, en un bufit la prepararen en mig de la pista del circ, i mentre, visitàrem les feres i tot aquell món tan original i tan ple d’humanitat i tendresa. Nosaltres els convidàrem a sopar en la missió truita espanyola i fer una gran amistat.

Ens ocupàrem de tot el que necessitava: rentar-li la roba, portar-li el menjar i… parlar amb ell. Fer-li Els recordaré tota la vida. companyia, tot el que necessita una persona que està malalta i MEMÒRIES lluny de la família. La família de la Alguns joves van a treballar al Missió Catòlica Espanyola el vam tercer món per viure una avenatendre fins al dia que va morir. tura, per conèixer altres països i Vam avisar el director del Circ Arcultures i, també, gentí i ens vam trobar per solidaritat. el dia del soterrament. En descobrir tanta Altres —com és necessitat et sents el meu cas— al Quedàrem amics de impotent. Penses conèixer a Jesús, tota la companyia. Ens donaren totes les “impossible solucio- la seua vida, com ens estima i ens poques pertinences del nar-ho tot”… xic per si trobàvem la demana que ens família. Ens van convidar a tots estimem, ens ajudem, busquem els de la Missió Catòlica Espanyola la justícia i el bé de tots, ens vam a una funció en el circ, el dia de apuntar al seu partit, ja que del’aniversari de la filla del director. mostra ser un home de paraula. Érem una quadrilla gran i ens van posar a la llotja presidencial. Els Amb la idea de viure aquest artistes, després de l’actuació, programa vaig volar a Àfrica. A venien a saludar-nos. l’arribar a un país desconegut, el

l falla rauvsatí 29 9 g de sant a

primer de tot és conèixer els costums, estudiar l’idioma, el lloc on vas a treballar, parlar amb la gent i, a poc a poc, intentar col·laborar amb ells en el més urgent. En descobrir tanta necessitat et sents impotent. Penses “impossible solucionar-ho tot”, però allà dins del cor sents que Déu et diu “no tingues por, avant. Tu fes el que pugues de bon cor”. I Jesús ens ajuda, ens dóna força per seguir avant amb alegria i superant les dificultats. Què he fet jo? De tot un poc. Cuidar malalts, curar ferides, carregar aigua des d’una séquia en un bidó gran en la furgoneta, ensenyar a preparar el menjar per als xiquets més menuts o procurar donar-los proteïnes per curar el kwashiorkor, és sols part d’una llarga llista. També vaig escriure cartes a mig món demanant ajuda per a la construcció d’un hospital, ajudes a la maternitat i un centre nutricional. Tot està fet per ajudar a tots els malalts d’aquell turó. I, gràcies a Déu, està funcionant.


Tan diferents iguals‌ tan gu

l a i c r e ia com


l falla rauvsatĂ­ 30 3 g de sant a


Gomar S.L. Serviciuos Inmobiliarios Desde 1960

Carmina Estética - 96 173 84 35

Manolo

peluquería - 96 173 84 84 Avd. País Valencià - 27 - CULLERA

304

2019Cullera


BAR LLAURADOR Carretera de Sueca, 51, Cullera 46400 Telèfon: 663 02 76 93 - 627 82 44 58

l falla rauvsatí 30 5 g de sant a


306

2019Cullera


Carrer del Vall, 15 Cullera Telf: 96 173 06 91

REPARACIÓ I VENDA DE MOTOS

l falla rauvsatí 30 g 7 de sant a


308

2019Cullera


Av. 25 de Abril , 1 46400 Cullera (València) Telefon 96.172.54.73

l falla rauvsatĂ­ 30 9 g de sant a


310

2019Cullera


TODO TIPO DE REPARACIONES Y SERVICIOS l falla rauvsatí 31 1 g de sant a

C/ REI EN JAUME, 17 46400 (Cullera) Telf: 96 172 13 41


Camí Molí Cremat (junt al Pont de Ferro) 46400 CULLERA (València) Telf. 96 173 04 24

312

2019Cullera


servicio rápido MAMADOU

Tels.: 96 172 65 39 / 698 325 564 · www.donkikosec.com C/. La Bega, 4. CULLERA 46400 (frente Mercadona)

Plaça Andrés Piles s/n, CULLERA Telf. 673 98 38 77

l falla rauvsatí 31 3 g de sant a


SUBMINISTRES D’ARTICLES DE NETEJA I DESINFECCIÓ

Mob.

PIZZERIA EXCEL·LENT CAFÈ

Muntatges industrials Instal·lacions de calefacció Xarxes informàtiques Vivendes Antenes col·lectives, S.A.T Enllumenat públic Xarxes de baixa tensió

SEU CLUB DE DARDS

Articles d’enllumenament Tel. 173 24 01 Mob. 667 56 02 53 Mob. 667 56 02 54

314

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 31 5 g de sant a


316

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 31 7 g de sant a


Fructuoso Bustos Todo un mar de exquisitos sabores!!! Paellas - Arroces tradicionales - Secos - Melosos Caldosos - Calderetas - FideuĂ - Pescados Mariscos - Frituras - Tapas - etc... EDIFICIO MARENYET Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia)

Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450

318

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 31 9 g de sant a


MIGUEL RIBERA AUTOCARES, S.L.

Tel. 665 256 522

Avda. Diagonal P. Valencià , 11 - CULLERA

320

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 32 1 g de sant a


Loteries Sant Antoni Admon. de loteries nº3 Plaça Mongrell, 12 Cullera, València

96 172 67 18 322

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 32 3 g de sant a


Av. País Valencià, Bajo 2, 46400 Cullera, València

rafahiguerascullera@gmail.com

més de 40 anys amb vosaltres

324

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 32 5 g de sant a


326

2019Cullera


ESPECIALISTES EN IL·LUMINACIÓ Enllumenat public, Àrees esportives i Residencial Enllumenat Industrial i Comercial Enllumenat Decorativa EQUIPAMENT URBÀ Mobiliari Urbà Jocs Infantils Jocs Àrees esportives i Elements biosaludables CONMOU S.L. - C/LLÍBER, 7 03007. ALACANT TFN. 965 117 244 comercial@conmou.es

l falla rauvsatí 32 7 g de sant a


328

2019Cullera


l falla rauvsatĂ­ 32 9 g de sant a


330

2019Cullera


Disfrute de unas tapas, Carnes o Pescados a la Brasa… C/ Mandarines bajo Florazar 4 local Nº 2 46400 Cullera 659 83 54 78

l falla rauvsatí 33 g 1 de sant a


C/Sèquia, 38 Telf. 608161838

332

2019Cullera


C/ P. Ferrer Cabrera, 3 - Cullera - Tels. 96 172 52 56 / 674 02 35 13 aurora @viajescuspide.es

l falla rauvsatĂ­ 33 g 3 de sant a


Falla Raval de Sant AgustĂ­ Cullera


¡ DIRECTO DE FÁBRICA AL CONSUMIDOR !

EL MAYOR SURTIDO EN PINTURAS Y ACCESORIOS. PRODUCTOS DE ALTA CALIDAD, CON LA GARANTÍA DEL PRECIO MÁS BAJO. DE NO SER ASÍ, LE DEVOLVEMOS LA DIFERENCIA. ASESORAMIENTO PERSONALIZADO POR PARTE DE NUESTROS ESPECIALISTAS.

PINTURAS FRAYCAR, VOS DESITJA A TOTS ELS FALLERS I FALLERES UNES MOLT BONES FESTES.

TIENDAS ESPECIALIZADAS EN PINTURA Ventas: Cullera - Sueca - Denia Ondara - L’Albir Benidorm La Nucia - Gandia - Burriana Málaga - Almería - Marbella Alcañiz - Alcoy - Sevilla.


FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ Cullera

Profile for Falla Raval de Sant Agustí

Llibret 2019 Tan Iguals Tan Diferents  

Llibret 2019 Tan Iguals Tan Diferents  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded