CURT Per Francesc Giner
A l’hora del pati una veu ordena: “no saldréis del recinto durante la hora del patio”, sense cap explicació i es tanquen de nou a la sala de professors. Ells, que haurien de saber-ho tot, per això són mestres, callen. Ja sospitaven que no ho sabien tot, que, com els pares, són humans. Condicions ideals per a decidir: a veure què passa per fora, esmorzem a la plaça. Les xiques es queden, la colla no vol que s’arrisquen elles, som homes i les defenem, anys 70 del segle XX. Venim d’una fosca nit. Eixint de la fosca nit, uns forasters davallen el carrer del Castell, apleguen a la plaça compactes, en massa anònima, sense cara, grisos, negres, foscos, armats. Armats ataquen. Ataquen.
51
Un Conte
Baldoví, nascut a Sueca, fou “el poeta satíric valencià de més gràcia, humor i grossa intenció, que marcà una escola de fer versos fallers que encara perdura”. Queda per a una altra ocasió resumir-vos el relat original, resum que no farà més que empobrir el geni de l’autor. Millor llegiu-lo vosaltres, o bé, ja vorem. Imagineu que el conill de Vicenteta era l’objecte del desig de D. Facundo, lechuguino adinerat que el volia per a ell, al conillet. Esfambrat i amb dinerets, com aniria el tal senyor! Els tractes sobre el preu del conill pelut són molt saborosos, irònics i sense os. No spoiler, anote sobre l’autor aquesta descripció de Carles Salvador: “(...)poeta festiu, de vegades groller, a voltes satíric i càustic, el qual, al temps de befar la davallada de la nostra llengua en alguns sectors populars, tracta en ocasions de netejar-la, de polir-la i d’usar-la dignament”.
A veure què passa per fora
2
L’any 1855 es va publicar el primer Llibret de Falla, origen dels actuals. Escric el començament, trobat en Salvador_Pensat_i_fet_num45.pdf (repositori de la UJI), que en la coberta portava la famosa quinteta: “Està en este quadernet la història de Vicenteta i del pobre conillet. Val lo manco una pesseta però es ven... per un quinzet.” El conill, Vicenteta i Don Facundo, J. Bernat i Baldoví, 1855
Diu l’article que en Josep Bernat i
Des que la falla és falla, pense, vull creure que l’estima per la llengua és un senyal propi, fa part de la seua identitat. Amb la crítica al poderós i al prepotent o, almenys, així era en els seus inicis. L’aferrament pel valencià de l’esperit faller és, torne a pensar, l’ànima viva de la festa. El pegament relacional que va nàixer en els anys foscos, obscurs, aquells anys on les persones honrades i amb pensament autònom callaven, mudes a la força. Pensaven i callaven. Quan els homes callen les
215