Falla port de silla 2015 Durant tot el 1954 va romandre tancat conseqüència de les importants obres que s’acometeren en la façana i la coberta de l’edifici consistorial, però sense afectar el teatre. Serà quatre anys més tard quan es va cometre una reforma del local, sobretot decorativa, renovant els bancs de fusta del “galliner”, canviant els seients de la platea, penjant fotos d’artistes a les parets i eliminant les dues columnes centrals, de les quatre que sostenien el palco. Veiem la notícia del diari Levante, dia 23 de setembre.
i com aquella amenaça física per als espectadors va donar peu a xances de mal gust, arribant a desallotjar el local varies vegades deguts als crits d’alguns bromistes anunciant la caiguda de la torre. En 1965 es reformen els lavabos i l’escala principal, amb una despesa de 41.855’52 pessetes, mantenint-se actiu fins el 1969, data en que es va tancar definitivament per no ser rentable per a l’empresari. Aleshores ja no es programava cap funció teatral, i el cinema, que s’havia d’adequar a les noves normatives tècniques no podia competir amb el Cine Rex, el qual tenia més capacitat i reunia millor condicions; per la qual cosa, l’alcalde Roberto Brocal requereix al llogater per a solventar la situació i rescindir el contracte, arribant a un acord que es basava en tornar les claus a canvi de no pagar cap quantitat, deixant allí l’equip de projecció i tot el mobiliari.
Ha causado muy buena impresión entre el público, las mejoras realizadas en el teatro de la Constància, propiedad del municipio, con la renovación del patio de butacas, en el que se han colocado nuevos asientos de elegante traza y una mayor comodidad, asi como el cuidado de detalles de adorno, cortinajes de terciopelo, pintura, etc, y la dotación de instalaciones para el cine con los elementos técnicos mas modernos. Todo lo cual acredita el buen gusto y el afan de prestar un mejor servicio al público del empresario don José Alcocer.
Així acabaria el resum de la primera part de la història del Teatre de la Plaça, que va durar 92 anys ininterrompudament (1877-1969), la resta correspon a una nova etapa més recent que sobrepassa l’àmbit cronològic d’aquest treball.
Com a anècdota d’aquesta època podem comptar que es produïren algunes sulsides de la paret de la torre islàmica sobre el sostre del teatre, sobretot en temps de pluges continuades,
Respecte d’altres llocs on feien espectacles públics, el 1910 entra en escena un tercer local, ubicat al carrer de València núm. 2. Va ser una ampliació del Cafè Victoria, que era un dels casinos 84