Page 1

1


2


BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS COL·LECTIU

3


La dualitat impregna la cultura que tant estimem, la cultura fallera. Separem les coses en bones i dolentes, en correctes o incorrectes i, per descomptat, en falleres o no falleres... Per què o qui ens hem de guiar? Per la moral fallera o bé per l’ètica? Realment som feliços aïllant-nos en un únic pensament i sense deixar pas a la diversitat? Eixa resposta l’heu de trobar vosaltres, però vos assegurem que, si ens tanquem en banda, qui perd és la cultura... Som penitents del nostre “pecat original” i, només amb propòsit d’esmena, trobarem la solució.

Moral o ètica? Et deixem elegir.


6


7


EDICIÓ

Falla Poble de Silla

DIRECCIÓ Arianne Martos Adrià Forner

CRITICA MONUMENTS Salva Alonso

PORTADA Anna Alba

COL·LABORACIÓ Maria Company Anna Alba Tamara Martos

DIPÒSIT LEGAL V-149-2012

FOTOGRAFIES Carlos Mayordomo Samuel Revert

PUBLICITAT Miguel Nevado Jose Morera Salvador Zaragozá

DISSENY I MAQUETACIÓ Arianne Martos

IL·LUSTRACIONS

Paco Camallonga Diego Iglesias

IMPRESSIÓ GRUPOZONA

JUSTIFICACIÓ EN PAPER 800 Exemplars

L’ A.C Falla Poble de Silla no es fa responsable, ni comparteix necesàriament, les opinions dels seus col·laboradors. El present llibret participa a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Participa en el premi Malva Alzira, premi Murta, premi Soler i Godes, premi Climent Mata i +Complet, que s’inclouen als premis de les Lletres Falleres.

DIFUSSIÓ IL·LIMITADA EN VALENCIÀ

ISSUU 8

SLIDESHARE

EBOOK


edi torial TONI GIL - FALLER DE LA FALLA POBLE

9


A

ctualment, és saludable fer una anàlisi de tot allò que inspira el nostre comportament, en totes

les coses que fem dia a dia en l’exercici faller que transcorre al llarg d’un any. És un assumpte que, per costum, no solem tocar; bé per comoditat, bé per no escarotar la gent més immobilista en la tradició del “s’ha fet sempre”, o bé perquè simplement ens agrada molt com ho estem fent. Però això no ens exculpa de què l’hàgem de fer, si és que volem procurar el futur de la festa.

Per tant, és molt recomanable que els dirigents –i també aquells interessats a millorar cada dia la qualitat delsnostres actes i esdeveniments– prenguen part en aquesta tasca, és a dir, pensar i analitzar el sentit de tot allò que anem fent, perquè així la festa vaja prenent forma d’acord amb els nous temps, sense ferir sensibilitats ni alterar els ànims de la gent.

Per això, el títol de l’escrit vol anar més enllà de l’origen i del significat d’allò que és l’ètica que apliquem a diferents actes i al comportament, tant com dels fallers involucrats en aconseguir el màxim esplendor de la nostra festa i la nostra falla, com els amfitrions de les famílies involucrades en el regnat de les seues filles i del seu fill cada any. I la pregunta és: ho estem fent tot bé o podem millorar-ho? Tenen sentit moltes de les coses que fem o seria millor canviar-les?

Si partim d’aquesta filosòfica reflexió, allò que hem de fer és intentar donar a la nostra festa un significat que siga, per una part, coherent amb allò que sempre ha sigut, una festa basada en la tradició, la cultura, l’art i l’amor per València i, per altra, una festa que satisfaça el nostre dret a la diversió i a gaudir realment dels actes que celebrem.

10


Hem de ser valents i intentar noves fórmules que renoven el programa de les festes falleres que va copiant-se d’any en any i que, de segur, ningú es molesta a llegir ja perquè se’l sap de memòria.

Les falleres i fallers tenim, no sols el dret, sinó també l’obligació moral, de no callar quan les coses no es fan com creguem. Apartar-se de l’“això s’ha fet sempre així i, per tant, s’ha de seguir fent” i buscar alternatives que milloren els actes que oferim al veïnat i que fem per a la nostra falla.

I també hem de dotar-nos d’un procediment que no deixe lloc a la improvisació, les relacions, els drets i els deures de les persones que cada any tenen l’honor de representar la nostra comissió. Hem de deixar ben clar que la festa fallera ha d’anar evolucionant al pas del temps i, allò que s’ha fet sempre, ara no es farà, simplement perquè els fallers ho hem volgut canviar.

Respecte als actes que no sols depenen de la nostra voluntat i que hem de negociar amb les altres falles, en la Junta Local, hem de ser més proactius i fer-los entendre que hi ha un bon grapat d’actes que, o bé s’han de reformar o canviar o, simplement, eliminar. No hem de conformar-nos a suportar 40 anys més uns actes que són pesats, avorrits i, moltes vegades, mancats de significat.

I què passa amb els monuments? Com passa també amb el futbol, cada faller es considera un seleccionador d’artistes, però des del sofà de casa. Per què no ens molestem a mirar els treballs que determinats artistes planten per tot arreu els dies de Falles i presentem la informació a la junta administrativa perquè es puga deliberar sobre una base de possibles artistes molt més gran?

11


Tenim una tasca complicada per davant si volem fer que les Falles siguen vigoroses i no es queden anquilosades sense aportar noves sensacions als fallers del futur. I ja no només als del futur, també a la xicalla que hui gaudeix com a comissió infantil però que creixerà i necessita sentir-se satisfeta en allò que les Falles els ofereix.

L’any passat celebrarem 45 anys i ho varem fer, no ja pensant en tot allò que havia passat, sinó amb allò que vindria en el futur. Pensem que els primers fallers que formaren aquesta comissió varen ser valents i anaren introduint, amb una creativitat encomiable, tots els actes que encara celebrem, però també eliminant sense por aquells que no agradaven o ja mancaven de sentit. Al mateix temps, anava configurant-se una ètica al voltant de tot que ens ha donat una norma de comportament que ha fet possible que hui sentim un gran orgull de ser fallers d’aquesta gran falla.

Una ètica basada en la creativitat, la innovació, el treball i el respecte a la tradició i la cultura valenciana. Basada també en el respecte a les diverses sensibilitats i opinions sense perdre de vista els valors que, des de l’origen, ens han inculcat aquells que anaren donant forma a aquest meravellós projecte en què hui estem tots i que volem que seguisca sent tan exitós com ho ha sigut sempre.

Bones Falles!

12


ÍN DEX 13


14 Jéssica Carreras

CONEIXEM

Dansa i espectacles

GRUPS

Majors

GUARDONS

Falla Gran

CRITICA

Falla Gran

ESBOÇ

Major

COMISSIÓ

Executiva

JUNTA

Fallera Major

VERS

President

SALUTACIÓ

Xavi Serra

PRÒLEG

Toni Gil

EDITORIAL

07 15 18 20 22 24 28 30 46 48 50


58 / 62 / 66 / 70 / 72 / 78 / 80 / 82 / 84 /

JOSE MARTÍNEZ TORMO “Les falles i els valors ètics.”

RICARD CATALÀ GORGUES ‘‘Les bones pràctiques en el món de les falles..’’ JUANJO MEDINA BONILLA ‘‘El meu cunyat diu que també. sap de falles.”

DIEGO IGLESIAS LÓPEZ “L’estoreta velleta.”

JESÚS PERIS LLORCA ‘‘Canviar o patir els canvis, eixa és la qüestió.’’ JOSEP M. MARTÍNEZ IZQUIERDO ‘‘Falles vs immovilisme.’’

MIGUEL ARRAIZ GARCÍA ‘‘El 155 faller.’’

JESÚS ISABEL SANCHIS ‘‘Filosofía.’’

JUAN A. VENDRELL TARÍN ‘‘Però quin embolic és aquest?.’’

88 / 90 / 92 / 96 / 98 / 100 / 104 / 106 /

RICARD BALANZÀ MARTÍNEZ ‘‘Consciència.’’

ALBA FLUIXÀ PELUFO ‘‘Prioritats estètiques.’’

ALFONSO GARCÍA ROMERO “Junta Central Fallera de la Generalitat, una necessitat”. PACO CAMALLONGA ANDRÉS “Ser o no ser, eixa és la qüestió..’’

SALVADOR BOLUFER FEMENÍA ‘‘La Fallera Lletja’’

Albert Llueca Llueca ‘‘#Canvis.’’

ALICIA DELGADO APARISI ‘‘El vestir ètic dels homes.’’

AITOR SÁNCHEZ COLLADO “Metaètica Fallera: Doble Moral al voltant de les falles..’’

15


16 El 2017

RECORDEM

D’enhorabona

ESTEM

Héctor i Aitana

CONEIXEM

Dansa i espectacles

GRUPS

Infantils

GUARDONS

Falla Infantil

CRÍTICA

Falla Infantil

ESBOÇ

Infantil

COMISSIÓ

Fallera Major Infantil

VERS

President Infantil

SALUTACIÓ

112 114 116 120 122 134 136 138 149 146


PRÃ’ LEG

XAVI SERRA - MALALT DE FALLES

17


dilemes morals fallers La festa de la crítica mancant d’autocrítica. Tal paradoxa és la realitat més certa de les Falles a dia de hui i des de fa un temps. Quan era nano, recorde eixir al carrer amb una mirada innocent, fascinada i pura. Els ulls d’un xiquet que encara no arribava a la dècada observaven aquelles construccions efímeres grandioses amb encís. Tal era l’encantament que produïen que vaig enamorar-me de la festa. De major ho tenia clar: volia ser artista faller.

Als anys, i ja entrant en l’adolescència, vaig començar a endinsar-me en els budells de les Falles. Vaig conèixer gent fantàstica amb la qual em vaig avenir com a bons gemans. Els meus primers amics que estimaven tant com jo la festa més important del cap i casal i de tantes localitats. Però al mateix temps també vaig descobrir que no tot era de color de rosa.

A mesura que m’introduïa més i més, la cara lletja del món faller s’albirava en girar alguns cantons: els interessos de tot tipus, les enveges, la manca de la més mínima ètica i moral per aconseguir un palet, els radicalismes ideològics…, formaven part intrínseca de les Falles, no per ser aquests valors originaris, sinó per haver-se adherit aquest tumor inextirpable a l’esdeveniment festiu més important dels valencians i les valencianes.

18


Una vegada arribats a aquest punt, tenia dues opcions: callar, tapar i amagar-ho tot sota l’estoreta velleta com si no existira o prendre una actitud crítica. Vaig optar per la segona opció. El problema va ser que, quan ho vaig decidir, era massa jove i em vaig tirar per la via quasi kamikaze.

En molts llocs em miraven amb mala cara; en altres m’arribaren a amenaçar; en alguns, fins i tot, m’escridassaven des de les altes instàncies de Junta Central Fallera; però, tot i no ser agradable en moltes ocasions, ho tenia clar, la meua moral i coherència personal estava per davant de tot.

Amb els anys vaig aprendre a ser més subtil, a ser més intel·ligent i a mantindre una actitud igualment crítica amb les Falles sense renunciar a la denúncia frontal de l’absència de la més mínima ètica i moralitat al món faller.

Amb el meu testimoni no vull que tu, lector d’aquest llibret, em prengues com un màrtir de les Falles ni molt menys. Amb aquest escrit et vull dir que tots, des de la nostra individualitat o des del nostre col·lectiu, tenim una veu que pot servir per denunciar i reivindicar, per obrir ulls, per posar llum a l’obscuritat de certs elements fallers… Tots tenim un paper rellevant per fer de la festa de les Falles un esdeveniment millor que puga mirar a la societat i al futur amb el cap ben alt i no plagat d’irregularitats i immoralitats com a dia de hui ocorre.

Cada vegada que veges una actitud mancant de la més mínima ètica a les Falles, no calles. Alça la veu, toca les portes que faça falta i denuncia. A la llarga el món faller eixirà guanyant.

19


envolgudes veïnes i veïns de Silla, és per a mi tot un plaer dirigir-me a vosaltres per segon any consecutiu com a president de la Falla Poble de Silla. Aquest any, complim un any més d’història i, en part, és gràcies a tots vosaltres, veïnat, comerços col·laboradors, simpatitzants i persones de la nostra falla. La meua primera aventura com a president la vaig compartir amb Erika, fallera major 2017, amb Marta, fallera major infantil, i amb Carlos, president infantil. Tots junts ho vam passar d’allò més bé i voldria agrair-vos una vegada més. tant a vosaltres com a les vostres famílies, tot el que heu fet durant aquest any, ha sigut tot un plaer, tots sabem que els inicis són durs i vosaltres ens ho heu posat molt fàcil. Gràcies per tot. Aquest any 2018, tinc la sort de compartir aquest càrrec amb gent que ha nascut al nostre casal, que ens coneguem des del primer minut de vida i que, de segur, farà d’aquest any, un any especial, són: Jéssica, fallera major, Aitana, fallera major infantil, i Héctor, president infantil, als quals vull agrair que agafaren, sense cap dubte, el càrrec de representar aquesta veterana comissió, i com no, a les seues famílies, agrair-los que tornen a confiar amb nosaltres, seguir formant part de la història d’aquesta falla que porten al millor lloc del seu cor. Fallers i falleres, millor representació per a aquest 2018 no podríem tindre! Com és tradició, la nostra falla farà bollir el centre del nostre poble, la nostra benvolguda plaça, entrat el mes de març, i fidels als nostres costums, les nostres festes seran també les vostres, veïnat, comerços i simpatitzants. Les portes de la nostra carpa estan sempre obertes per a qui vulga gaudir de la festa de les Falles amb nosaltres, vos convidem a viure al nostre costat de la que, sense dubte, és la millor festa del món.

PRESIDENT

javier villalba estellés 20

B

També m’agradaria agrair a totes les persones de la falla que hagen dipositat la seua confiança per segon any consecutiu amb mi, és un orgull representar-vos en qualsevol acte. Aquesta nova experiència que estic portant a terme no seria possible sense la Junta Administrativa, ja sabeu que tots formem part d’aquesta aventura, i que sou persones incansables i molt treballadores. Gràcies per estar sempre al meu costat! Per acabar, m’agradaria agrair als meus amics i la meua família l’esforç que fan dia a dia, i com no, a Tamara, per estar sempre de manera incondicional al meu costat. Sense més, vos convidem a vindre a gaudir d’aquesta meravellosa festa amb nosaltres, on conjugarem, a la plaça del Poble, monuments de qualitat, grans festes i una meravellosa harmonia quan arribe el mes de març.. Una cordial salutació.


21


FALLERA MAJOR

jÉSSICA CARRERAS CUENCA 22

Vers a la Fallera Major Els fallers dedicats, amb gran esforç, a la lluita constant de fer la falla, entonen la cançó, des dels seus cors, per arribar al cel amb la rondalla. És aquesta falla per la que mors, Jéssica, per la qual el seu crit mai calla. La que escull per a tu les millors flors, i, amb la teua cançó, explota i balla. Les flors te les regalen desitjant que, per la gràcia del teu dolç cant, arranques, de les roses, tota espina. I balla i balla el faller, sabedor que té, en la seua fallera major, la llum del millor sol, la llum divina. Salvador Alonso


23


JUNTA EXECUTIVA 24

PRESIDÈNCIA Javier Villalba Estellés

TRESORERIA Noelia Valero Baixauli

VICE-PRESIDÈNCIA 1ra Nacho Manzano Martínez

DELEGACIÓ DE LOTERIA Elia Mª Aguilar Zaragozá Begoña Núñez Rey

VICE-PRESIDÈNCIA D’ECONOMIA Belén Ruiz Luján Pepe Carbonell Huesa VICE-PRESIDÈNCIA DE FESTEJOS Edgar Villalba Estellés Jorge Company García VICE-PRESIDÈNCIA DE CULTURA Mireia Rodríguez Pons Fani Iborra Cantos VICE-PRESIDÈNCIA RR.PP I PROTOCOL Vicent Garcia San Andrés Mónica Morera Gallardo VICE-PRESIDÈNCIA ACTIVITATS DIVERSES Miguel Nevado Carbonell Salvador Zaragozá Micó VICE-PRESIDÈNCIA DE CASAL Salvador Alonso Alba SECRETARIA Aida Cortés Vedreño VICE-SECRETARIA Lidia Cifre Rizo Tamara Martos González Maria Pérez Alegre

DELEGACIÓ DE QUOTES Andrea Correoso Valero DELEGACIÓ DE FESTEJOS Neus Albert Rios Salva Brocal Giner David Capel Riera Antoni Cuenca Carbonell Fran Espuig San Julián Edgar García López Gara Garrido Avellán José Morera Gallardo Juan Pastor García Samuel Revert Díaz Miguel Á. Ribera Martínez Ani Sáez Llorens Marc López Forner Rubén Simeón Brocal Pere Chanzá Cortés Cristian Valero Baixauli DELEGACIÓ D’INFANTILS Amparo Alba Domenech Neus Albert Rios Ana Carbonell Pérez MªTeresa Carbonell Puig Nuria Carreras Cuenca Mireia Cuenca Carbonell Susana Galindo Gil


MªTeresa Gimeno Mayor Érika Gimeno Pérez Francis Gimeno Pérez Laura Gimeno Pérez Elisabeth López Martín Amparo Marco SantaCatalina Isabel Martínez Correoso Rogelia Molina Abad Ascensión Moreno Jiménez Maria Nieto Hurtado Jaqueline Piera Martí Sonia Sánchez Grande Mireia Toledano Rios DELEGACIÓ DE DANSA MªJosé Castro Boix DELEGACIÓ D’ESPECTACLES Nuria Carreras Cuenca DELEGACIÓ DE LLIBRET Arianne Martos González Adrià Forner García Anna Alba Zaragozá DELEGACIÓ DE RR.PP Rosa Mª Calvo Carbonell Rosa Ferrer Salom Amada Garrido Cifuentes MªCarmen Miñana Soler Maria Pérez Alegre MªCarmen Ribera Martínez

Marcos Gil Valero Arianne Martos González Tamara Martos González Sandra Montagud Revert Yaiza Quintana San Andrés Francisco J. Ribera Martínez Ani Sáez Llorens Mireia Toledano Rios DELEGACIÓ ACTIVITATS DIVERSES José Joaquín Del Valle Lozano Adrián García Peña Laura Martínez Forner DELEGACIÓ XARXES SOCIALS I WEB Arianne Martos González Francisco Fernández Rodríguez DELEGACIÓ DE PIROTÈCNIA Vicent Company Marí DELEGACIÓ DE CASAL Antonio Cuenca Gimeno DELEGACIÓ DE JUNTA LOCAL Maria Company Martínez Adrià Forner García Isabel Martínez Correoso

DELEGACIÓ DE PROTOCOL Marcos Agustí Baixauli Jonathan Albert Bermejo José Vte. De Lamo Giner Fran Espuig San Julián Carla García Esteve Andrea Gil Romeu

25


cort d´honor 26

Ana Belén Ruiz Luján Mireia Rodriguez Pons Fani Iborra Cantos Mónica Morera Gallardo Aida P. Cortés Vedreño Lidia Cifre Rizo Tamara Martos Gonzalez María Pérez Alegre Noelia Valero Baixauli Elia Mª Aguilar Zaragozá Begoña Nuñez Rey Andrea Correoso Valero Neus Albert Rios Gara Garrido Abellán Arianne Martos Gonzalez Amparo Alba Domenech Ana Carbonell Pérez Núria Carreras Cuenca Susana Galindo Gil Mª Teresa Gimeno Mayor Erika Gimeno Pérez Francis Gimeno Pérez Laura Gimeno Pérez Gemma Gragera Valero Elisabeth López Martín Amparo Marco Santacatalina Carmen T. Martín Rodríguez Isabel Martínez Correoso Rogelia Molina Abad Asunción Moreno Jiménez Maria Nieto Hurtado Jaqueline Piera Martí Sonia Sanchez Grande Mireia Toledano Rios Mª José Castro Boix Rosal Mª Calvo Carbonell Mª Carmen Miñana Soler Mª Carmen Ribera Martínez Andrea Gil Romeu

Sandra Montagud Revert Yaiza Quintana San Andrés Mª Pilar Gómez Salvador Maria Company Martínez Mª Carmen Alapont Baeza Ana Alba Zaragozá Lorena Albert Bermejo Sandra Alesandreva Cristina Antón Liñán Elena Antón Liñán Mª Eugenia Antón Liñán Teresa Antón Liñán Naomi Aparisi Martínez Sheila Aparisi Martínez Maite Baixauli Gimeno Teresa Blanco Micó Mª Luz Beneyto Torres Paula Blasco Estornell Romina Brizuela García Ana Calatayud Marquez Mª Pilar Calatrava Benlloch Eva Calero Fernández Beatriz Calvo Péris Fani Cantos Romeu Vera Carbonell Arcediano Cristina Carbonell Carbonell Isolina Carbonell Serrano Jessica Carmona Pastor Maribel Casas Sanchez Mª Amparo Castells Ferrer Nieves Castillo Vizcaino Luna Hualou Castro Jiménez Toñi Cedillo Jiménez Mª Paz Chorat Belizón Ana Clavijo Martí Iciar Costa Montón Cristina Costa Muñoz Mª Carmen Cortes Vedreño Mireia Cuenca Carbonell


Amparo Domenech Gimeno Amparo Domingo Carbonell Celia Duart Baixauli Mª Victoria Dominguez Borja Vicen Estellés Balaguer Amparo Felip Carbonell Carmen Felip Carbonell Mª Amparo Ferrer Salóm Rosa Ferrer Salom Cristina Ferrero Salines Elena Forner Puig Tania Fortea Piera Paula Fortuny Lahoz Marta Galiano Ruiz Maria Dolores Garcia Blanco Paula García Carbonell Carla Garcia Esteve Leo García Iborra Mª Carmen García Iborra Isabel García López Amada Garrido Cifuentes Esther Gastaldo Talavera Carmen Gil Molina Irene Gimeno Estarelles Loles Giner Cárcel Reme Gómez Salvador Claudia González Baixauli Ana Belén González Moreno Davinia González Moreno Yolanda Gutierrez Monzó Yobana Hernández Martínez Mª Angeles Higuera Espuig Verónica Hortelano Domingo Aitana Iborra Montón Neus Iborra Montón Victoria Izquierdo Rabal Elisabeth Jareño Tello Carmen Jover Espí Mª Jesus La Hoz Benaches

Verónica Llacer Heredia Paula Lorente Olmos Lorena Lozano Francés Mª Amparo Luz Torres Norma Marí Lozano Mª Paz Marín Chorat Ainhoa Martínez Eva Martínez Alba Mónica Martínez Alba Maria Jose Martínez Alberola Mª José Martínez Gimeno Andrea Martínez Giner Carla Martinez Linares Josefa Martínez Martínez Sara Martínez Miñana Eva Mª Martínez Rodríguez Raquel Martínez Rodríguez Mireia Martínez Valero Silvia Martí Velazquez Celia Mas Soler Carolina Más Trullas Mª José Matias Navarro Lorena Matoses Correger Celia Medina Hernández Chelo Melero Martí Maria Mellado Luján Laura Membrilla Melnyh Jéssica Moral Álvarez Olga Moreno Magalló Marina Muñoz Gimeno Luisa Muñoz Navarro Mª Jesus Naranjo Espuig Ángela Naranjo García Mª Teresa Nevado Carbonell Sonia Ortiz García Cristina Pardo Jiménez Esther Pastor Ventura Paqui Pérez Cazorla Paula Peris Domenech

Paula Poyato Zaragoza Puri Pradas López Paqui Quero Quero Cristina Rabadan Martínez Mª Carmen Revert Beneyto Inma Ribera Magalló Carmina Riera Brocal Alicia Riera Gutierrez Esther Ríos Zaragozá Mª José Rizo Invernón Mª Carmen Rodríguez Más Laura Rodríguez Sánchez Cristina Romaguera Tapias Inés Rosaleny Gil Alba Rovira Gismero Mabel San Andrés San Felix Silvia San Andrés San Félix Maria San Lorenzo Serrado María Selma Miñana Candela Selma Saiz Jéssica Serrano Moreno Marta Serrano Vila Patricia Silla Palazón Virginia Simó Barrajón Alicia Simó Giner Anabel Simó Giner Francisca Soriano Labrador Cristina Tornero Delgado Fanny Trilla García Patricia Valdés Calatayud Mª José Valero Martí Sara Ventura Carbonell Nuria Vidal Simeón Noelia Zapata Jodar Andrea Zaragoza Bayari Susana Zaragozá Duart Erika Zaragozá Martínez Ana Zaragozá Tortajada

27


comissió masculina 28

Nacho Manzano Martínez Pepe Carbonell Huesa Jorge Company García Edgar Villalba Estellés Vicent García San Andrés Miguel Nevado Carbonell Salva Zaragozá Micó Salvador Alonso Alba Marc Albert Antón Salva Brocal Giner Pere Chanzá Cortés Antoni Cuenca Carbonell Francisco Espuig San Julián Edgar García López Marc López Forner José Morera Gallardo Juan Pastor García Samuel Revert Díaz Miguel A. Ribera Martínez Ani Sáez Llorens Cristian Valero Baixauli Adrián Forner García Marcos Gil Valero Marcos Agustí Baixauli Jonathan Albert Bermejo Jose Vte. De Lamo Giner Salva Ramón Forner Jacinto Cervera Pascual Adrián García Peña Alfonso Gil Molina Manuel Navarro Forteza Manolo Ortega Pérez Herminio Vedreño Herrero Francisco Fernández Rodríguez Vicent Company Marí Antonio Cuenca Gimeno Andrés Alba Climent Jose Raul Alba Forner

Alberto Alba García José Albert Trochoni Germán Alcaide Fort Quique Alcacer Monzó Isidoro Ampuero Morera Jose Raul Ampuero Morera Juan Balmón Álvarez Joan Balmon Antón Bernardo Bolumar Simón Carlos Botet Puche Sebastian Bou Vidal José Calabuig Ferrer Jose Vte. Calvo Péris David Capel Riera Alberto Carceles Sanchez Daniel Chamorro Villar Lorenzo Chanza Lasala José Cifre Vicens Mario Clarí Masía Francisco Costa Montiel Saul Costa Montón Jordi Cortelles Terribas Rafa Cuenca Gimeno Jaume Cuenca Quero Rafa Cuenca Quero Jose Joaquin Del Valle Lozano Nicolás Del Valle Lozano Borja Diaz-Perona Hernández Sergio Espuig San Julián Joaquín Fillol Bonacasa Jose Daniel Forner Puig Rafa Fortuny Gil Fco. Javier García Martín Javier García Molina Isaac Gastaldo Castellanos Lucas Gastaldo Santos Antonio Gil Más Alfonso Gil Motes


Jonathan Gil Ribera Jose Vte. Gimeno Mayor Francisco Giner Celda Vicente Giner Celda Vicente González Antich Pedro González López Rafael González Moreno Javi Iborra Muñoz Marcos Ivars Grimalt Sergio Juan Llacer Heredia Frank Llacer Navarro Gerard López Forner José Maria López Sanchis Carlos Lorente Pérez Sergio Magalló Gil Juan Magaña Moreno Rafa Marín Sibajas Jose Mari Luque Josep Mari Zaragozá Ivan Martí Sánchez Juan Martín Lázaro J. Antonio Martínez Alba Jesus Martínez Raga Angel Martínez Sanchez Antonio M. Mateo-Aparicio Clemente Ramón Mendez Romero Roberto Merino Burguete Mª Amparo Meseguer Carbonell Francisco Mirto Cordellat Eduardo J. Montagud Lahoz Jose Moreno Jimenez Ángel Moreno Martínez Vicente Moreno Martínez Julian Oviedo Parra Carlos Palau Gandia Rafa Palomares Espigares Victor Pastor García Juan Antonio Pastor Magalló

Jose Luis Pons Lupiañez Miguel A. Pons Lupiañez Héctor Pozos Ariza Miguel Puig Cruces José Quintana Rodríguez Antonio Requena Riera Luis Revert Beneyto Miguel Ribera Giner Francisco J. Ribera Martínez Angel Ribes Meseguer Angel L. Ribes Revert Natxo Riera Ridaura Abel Rodríguez Cardos Emilio Rodríguez Zapata Ricardo Rosaleny Gil Javier San Bautista Primo Juan Andrés Sánchez Vellarino Bartolomé Sanchís Sierra Juan Bautista Segarra Castilla Sergio Silvestre Nebot Ruben Simeón Brocal Jose Alberto Simó Giner Ant. Javier Soriano Alfaro Josep Tormos Gigante Abel Valdeolivas Costa David Valdeolivas Navarro Rober Valero Cortés Jordi Valero Díaz José L. Valiente Pelayo Francis J. Vedreño Alba Juanjo Vedreño Pastor Pascual Vedreño Pérez Nacho Ventura García Manel Vera Aguilar Germán Vicens Jover José Vicens Rico Javier Villalba Guillém Salva Zaragozá Martínez

29


esboç falla gran 30

ARTISTA FALLER PACO GINER NÚÑEZ

LEMA QUIN ÉS EL TEU PREU?


31


crí tica 32


falla gran 33


El monument (i el seu lema) l’escull l’artista faller. A “ell”, i en el seu taller, podeu parlar-li del tema. Aquest escrit contarà el que ell ha volgut contar. Si vol, quan vinga a plantar, ja els ho justificarà. En aquests temps tan moderns torna a ser d’actualitat un tema que ja ha passat als fills amb els gens paterns. Tot, al món, es pot comprar; un preu posem a les coses. Siga un porc o siguen roses, ho anem a poder pagar. I també es compren persones, com veurem més endavant... Els que van pel món vagant o els que seuen en poltrones. Jo, que en la falla he crescut, demanaré excusa a tots per no emportar-me uns calbots d’algú que es pense sabut:

34

Però comence amb mal peu: per desgràcia, té raó. Li repetisc la lliçó: en la vida, tot té un preu. Tenen un preu els desitjos, tenen preu les temptacions, tenen preu les ambicions i els més amagats capritxos.


A UNA XICA, ALLÀ, BEN ALTA, EL DIMONI LI LA PALPA. Dalt del tot del monument, mostrant, per la gola, el cor, ofegadeta de por i amb una idea en la ment, se’ns mostra una bella xica que passava per allí i li ha tocat el verí pel qual als fallers suplica: - Ajudeu-me, per favor! –sembla dir desesperada mentre se sent ja caçada pel salvatge caçador...– - No has de tindre por, nineta. Tranquil·la hauries d’estar per poder amb mi parlar –i li toca la cameta per tranquil·litzar-la un poc–. -Vinc a donar-te salut –diu el salvatge barbut eixint d’una mar de foc–.

- No sembles una persona de la que es pot confiar. De fet, per millor parlar, no sembles ni una persona –diu, la pobra, observant que, al cap, el senyor ostenta una brutal cornamenta entre un cabell abundant–... Però no només això... Ara que es fixa millor el senyor no és un senyor. Ni té un aspecte molt bo. A les banyes referides i al cabell desordenat, se suma un cos alterat per centenars de ferides; uns ulls clarament de serp que la miren fixament i que mostren una ment d’un ser maligne i esquerp;

35


i, per fi, són testimoni aquelles tan llargues cames que li ixen d’unes flames: aquest ser és un dimoni! - El que jo et vull oferir –li diu i canvia de tema per evitar un problema i poder-la persuadir– és que tu estigues contenta, que tu sigues molt feliç, que arribes al paradís –la toca, mentre ho comenta–... Puja en ella el nerviosisme: en veure’s per tot tocada, es veu del tot abocada a un desconegut abisme... - Què necessites? Diners? Poder? Diamants? Salut? –diu Satanàs convençut que li encertarà els plaers...– - Tot el que tu necessites, ara ho podràs obtenir. Tot el que et fa a tu gaudir, tot pel que sempre lluites!

36

La xica es veu atrapada. Pensa que fa malament. En el seu interior sent que acabarà enganyada. Però el desig, pobra dona, va pujant-li pel seu cos. Cada vegada és més gros el pecat que ella ambiciona... El que no dubta i té clar és que sap que un preu ha de tindre. I, per això, ha fet vindre el yin i el yang per parlar.


Que ell ho veu molt clarament: no ha de perdre l’ocasió; que un ratolí intel·ligent pot derrotar un lleó.

DOS ANIMALS MITOLÒGICS APLIQUEN CRITERIS LÒGICS. A l’esquerra i a la dreta, amb molta curiositat, han apuntat l’orelleta i tot bé ho han escoltat dos éssers un tant estranys. Davant del gran desgavell i, per minimitzar danys, aportaran un consell.

Però l’altre ho veu més clar: sí o sí, ha de fugir, no deixar-se amenaçar, no deixar-se acovardir. Una ambició sense mida pot portar a l’esclavisme d’una persona en la vida (i això sí és un cataclisme)! Perquè és clar que no es regala el que li estan oferint... I que pot ser l’antesala de pagar sempre i patint.

Un es tira a la piscina i comença a declarar que, en la vida, ser gallina a cap lloc ens pot portar. Que, qui no arrisca no guanya; que, total, cedint un poc pots enganyar a qui enganya i guanyar-lo en el seu joc.

37


EL PREU DE LES BODES Un jove ben paregut, de dalt a baix molt mudat, es presenta tot templat amb un port tot impol·lut. La romana molt ben feta baix d’un barret molt llustrós. Ell ha cobert el seu cos amb un vestit d’etiqueta.

Angelets! Molt convençuts estan de la seua acció, tot i que es pensen sabuts, no han trobat la solució! Quan la tenen marejada va i es posen a renyir... Entre insult i galtada, ningú d’ells es vol rendir. I mentre ells dos s’insulten, la nostra pobra xicota només vol que a ella la indulten per no caure a la picota.

38

Un somriure Profident apareix pels llavis rojos, però, els ulls, que semblen bojos, ens delaten un turment. Si fóra un només, Senyor! (i li cau una goteta de suor per la galteta que està anunciant el dolor.)


Aquesta dona els noranta és segur que els ha complit. Ho diu el seu cos pansit, la molt encorbada planta... Tu pots creure que és l’amor el que ha unit a aquests dos? A mi em deixa cavil·lós: ell és un depredador!!! A poc a poc va arribant, perquè és el seu casament, la futura que, rient, saluda a tots exultant. El seu vestit rococó, brilla com una patena, evidenciant la faena de fina elaboració.

Sense entrar en paranoia, veig que aquesta vella xica porta, deixant clar que és rica, al seu dit, una gran joia. És clar que han volgut guanyar-se amb això cadascun d’ells: ell, heretar els anells, ella, amb un jove, gitar-se.

Li veiem, amb el somriure... Un moment! Què està passant? A aquesta dona exultant no li queda temps per viure! On estan les seues dents? On la pell suau i fina? La mirada cristal·lina com ha acabat foscament?

39


El preu que han de pagar per aquesta falsedat serà motiu de debat, però, a mi, no m’ha d’estressar!

No s’han parat a pensar que enredrar-se en una lluita tan difícil d’acabar porta a una mala collita? Es veu el que a Gaza passa i ho ignora, el carabassa!

EL PREU DE LA INDEPENDÈNCIA? DIAGNÒSTIC: INSOLVÈNCIA.

Mira, Pugde, pots pensar que ací el teu amic, Rajoy, et dirà: “allá voy y nos ponemos a hablar”? A ell ni un poc li interessa la solució. No té pressa.

Ha sigut veure l’escena que es plantarà en la falla i arribar al cor la pena, perquè es veu una muralla que deixa a un i altre costat a Espanya i al Principat. A la part que li pertoca als nostres veïns del nord, el problema que s’enfoca és el distant desacord que té a la gent dividida i, ho hem de dir, fregida. En no solucionar-se, la pinta que se li veu és la de perpetuar-se tota la vida. Redéu! Segur que això ja ho sabia Puigdemont... i companyia.

40

Mentre el poble és el que paga de l’un i l’altre cantó... Per un costat, un amaga casos de corrupció. Per l’altre, els diners, punyetes, se’ls gasten en paperetes!


Perquè tot es paga. Des dels inicis, estan obstinats en què no oblidem. Per això serà que per tot paguem, siguen necessitats o siguen vicis.

UN ARBRE PRIM I BONIC ÉS COM UN COLP AL MELIC. Un riuet va creuant aquesta escena farcit de peixos de la pell més fina corrent inquiets per l’aigua cristal·lina que, a la terra dels voltants, vida ofrena. Per la superfície, lluent com marbre, unes plantes ixen buscant el sol, i allí també s’adorm, com a un bressol, l’ombra d’un abundós i proper arbre.

SET TOMBES, DE COS PRESENT, TESTIMONIS D’UN TURMENT. Com si fóra un encanteri, l’artista ens ha traslladat a un sinistre cementeri per sols set tombes format. Set tombes de set famosos. Set pecats que es van pagar. Set exemples de viciosos. Set pagaments per pecar.

Però aquest arbre no és com tots els altres que de les aigües del mateix riu beuen, les seues branques a qui mira treuen un fruit bo i dolent... Jutjareu vosaltres. Aquest arbre és, senyors, aquell que un dia va temptar a aquella primera Eva. El seu vell tronc el nostre camp eleva el record del fet que ella pagaria.

41


Un altre que pegà un bac va ser Blesa, amb l’avarícia d’aquella targeta black que encara hui és notícia. Soterrat està Fidel, el Castro, pel seu orgull, per perpetuar-se amb zel tot i el constant aldarull. Mira! Si està Jesús Gil, que al seu jacuzzi nadava... El que als rics, de forma vil, fent ostentació, envejava.

I Bob Marley per la gola amb què fuma marihuana... (Jo trenque la vidriola per comprar-me l’herba-sana!)

La Veneno està a la dreta. Quanta luxúria! Ai, Déu meu! De pits ben carregadeta passejava pel Liceu.

I arribem a l’últim mort… El Jordi Hurtado? Un segon…

I Ruiz Mateos (xe, mira!), amb el crit “te pego, leche”, que va mostrar amb gran ira la bilis del seu mal fetge.

42


es destaca una figura (saragüells, brusa i armilla).

Jo l’he vist! Quin desconfort! El de la tele és un clon? Potser no. És la peresa de fer-se vell la que el té tan jove i la que el manté a La 2 amb placidesa. És capital recordar el que la vida ens ensenya: els set pecats cal pagar, i pobre qui això desdenya!

Amb l’art de l’agricultura treballa el seu camp de cols, on regnen uns caragols enmig de tanta verdura. Sense massa protocols, passarem a relatar el que vol representar l’artista. Quins marejols! El primer a destacar, roig com una granadina, representa a Josefina

AL POBLE HEM ARRIBAT... I ACÍ SABEM QUI HA PAGAT. En un típic hort de Silla regat per una aigua pura

43


(El que escriu, a vós saluda, perquè evite, sense trava, un gran pont de Calatrava... Que cau en una ploguda!!!)

que enguany ha volgut crear

No vull dir-ho amb mala bava: el tercer, de Compromís, s’ha posat en un pastís de rajola, arena i grava...

la fallera més divina, la fallera més major. La que ostentarà l’honor de regnar com a regina.

A les piràmides, encís del món, no es va ni invertir el que costa construir el nostre edifici gris,

Un altre tan bon gestor és el caragol morat que demana al veïnat la seua idea millor

el que havia de servir de multifuncional i que està allí en un bancal sense poder-lo gaudir.

que canvie el complicat problema de l’avinguda d’Alacant. Una moguda! No sabem si haurà encertat...

44


NO CREC QUE TINGA NI DRETS PER COBRAR AQUESTS VERSETS. Lector, que has tingut paciència per llegir aquest pamflet, t’he de fer una advertència: no he cobrat ni un gallet. Així entendràs el dolor que escriure’l ha suposat per aquest pobret autor... Les hores que ha dedicat!

I tanca el tema local el darrer, el d’Urbanisme, que ha fet un contorsionisme de la llei. Està fatal!

Si he de tindre una excusa, per haver fet el que he fet, aquesta no és gens confusa: aparéixer en el llibret.

Ens demana un formulisme per la carpa, a març, plantar, que sembla anar a arribar al més animal sadisme.

45


46


47


guardons majors JUNTA CENTRAL FALLERA Bunyol d’Argent Jose Raul Ampuero Morera Sheila Aparisi Martínez Amparo Castells Ferrer Daniel Chamorro Villar Jorge Company García Jose Joaquín Del Valle Lozano Paula García Carbonell Gara Garrido Abellán Carmen Jover Espí Elisabeth López Martín Lorena Lozano Francés Isabel Martínez Correoso Mónica Morera Gallardo Laura Rodríguez Sánchez Fani Trilla Garcia Edgar Villalba Estellés Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Jonathan Albert Bermejo Mª Eugenia Antón Liñán Mª José Castrol Boix Tamara Martos González Jose L. Pons Lupiañez Ricardo Rosaleny Gil Jordi Valero Diaz

48

Bunyol d’Or Salva Brocal Giner Antoni Cuenca i Carbonell Nicolás Del Valle Lozano MªAmparo Ferrer Salom Susana Galindo Gil Rafael González Moreno Carlos Lorente Pérez Asunción Moreno Jiménez Miguel Puig Cruces Paqui Quero Quero Antonio Requena Riera Carmina Riera Brocal Alicia Riera Gutierrez Francisco J. Vedreño Alba

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Javier San Bautista Primo

Junta Local Fallera informarà per carta si s’ha concedit aquest guardó, després de ser confirmats per Junta Central Fallera.


GUARDONS INTERNS Carxofa d’Argent Neus Albert Rios Cristina Antón Liñán David Capel Riera Ana Carbonell Pérez Jacinto Cervera Pascual Jordi Cortelles Terribas Edgar García López Lucas Gastaldo Santos Esther Gastaldo Talavera Jonathan Gil Ribera Marcos Gil Valero

Gemma Gragera Valero Fani Iborra Cantos Verónica Llácer Heredia Gerard López Forner Marc López Forner Carlos Lorente Pérez Carmen T. Martinez Rodríguez Jéssica Moral Álvarez José Morera Gallardo Begoña Núñez Rey Luis Revert Beneyto

Carxofa d’Or Salva Brocal Giner Pilar Calatrava Benlloch Antoni Cuenca Carbonell Nicolás Del Valle Lozano MªAmparo Ferrer Salom Susana Galindo Gil Rafael González Moreno

Asunción Moreno Jiménez Miguel Puig Cruces Paqui Quero Quero Antonio Requena Riera Carmina Riera Brocal Alicia Riera Gutierrez Francisco J. Vedreño Alba

Samuel Revert Díaz Esther Rios Zaragozá Bartolomé J. Sanchis Sierra Rubén Simeón Brocal Patricia Valdés Calatayud David Valdeolivas Navarro Rober Valero Cortés German Vicens Jover José Vicens Rico Salva Zaragozá Martínez

Carxofa d’Or amb Fulles de Llorer Jonathan Albert Bermejo Mª Eugenia Antón Liñán Mª José Castro Boix Jose Luis Pons Lupiañez Ricardo Rosaleny Gil Maria Pérez Alegre Angel Moreno Martínez

49


GRUP DE DANSA ‘ AL VOL’’

Elena Antón Liñán Mireia Ausina Poveda MªJosé Castro Boix Carmen Felip Carbonell Norma Marí Lozano MªJosé Martínez Gimeno MªCarmen Miñana Soler Ángel Moreno Martínez Rosarín Ortola Morales 50


GRUP D`ESPECTACLES

Amparo Alba Domenech Sheila Aparisi Martínez Claudia Baixauli González Jessica Carmona Pastor Jessica Carreras Cuenca Nuria Carreras Cuenca Saul Costa Montón Mireia Cuenca Carbonell

Marta Galiano Ruiz Nerea Gimeno Niza Yobana Hernández Martínez Paula Lorente Olmos Mireia Martínez Valero Celia Medina Hernández Jessica Serrano Moreno Sara Ventura Carbonell

51


CONEIXEM A JÉSSICA 52

s

i ens posem a parlar de la història de la família Cuenca a la Falla Poble, podríem estar tot un llibret, i és que es pot dir que tenen més quadres penjats al casal que la família real al Monestir de l’Escorial. La tia Angelita és, sense dubte, la dona que més representants ha donat a la comissió, el seu fill Toni va ser president, tots els seus néts han passat per la representació més alta de la comissió i, en el cas de Jessi i la seua germana Nuria, dos vegades, fallera major infantil i fallera major.

Jessica Carreras Cuenca va nàixer un 3 de juny de 1988 i ara té 29 anys. És professora de ball i ballarina en la Jackson Dance Company, un musical al voltant de la vida de Michael Jackson que ja porta anys rodant per tots els teatres d’arreu d’Espanya. El ball és la seua vida i casualitat és que la seua afició al ball va començar als playbacks de la falla.. En quatre anys va fer el seu primer playback a la falla, Aladdin, en companyia de Saul que, posteriorment, l’acompanyaria com a president infantil l’any 1998 quan ella va ser fallera major infantil. Ball rere ball van fer que s’apuntara a practicar gimnàstica rítmica i, finalment, es va traure el títol de professora de ball.


Es defineix com una persona oberta, però que al principi li costa confiar amb la gent, és alegre i molt amiga de les seues amigues. Li preguntem que si, a part de ballar, fa alguna altra cosa al seu temps lliure i ens confessa que sí, que li encanta anar al cine i eixir amb les amigues. També ens diu que li agrada el futbol, va jugar durant tres anys, però no disposa del temps suficient per a seguir practicant-lo. Té un somni i és ballar en algun teatre de la Gran Via de Madrid, però pensa que està complint al màxim les seues expectatives a la seua vida laboral i personal. Li comentem que ens conte un poc el seu currículum faller: es va apuntar a la falla quan encara no tenia ni un any, la seua germana va ser fallera major infantil Ens comenta que el seu any va ser un any perfecte, en l’any 1992 i, posteriorment, ella al 1998. ens parla de Saul, el seu president infantil, i ens conta que eren com germans i que es duien molt bé; de Mari Carmen, la fallera major, també té molts bon records. Destaca d’eixe any que va ser un súper any, ja que vam guanyar tots els premis i la gent estava boja quan van baixar de l’ajuntament. És un any que mai oblidaran tots els fallers de la falla. Per a ella, ser fallera major és tot un somni que duia esperant molt de temps, però ja li havien llevat totes les il·lusions per a aquest any, ja que era l’any que ella hauria elegit pels xiquets que estaven apuntats. La van enganyar dient-li que hi havia una altra persona apuntada, però, finalment, va ser tot una sorpresa que li havia preparat la seua germana Nuria. Ens conta, que un dia quan va arribar del treball a casa, va obrir la porta i estava allí tota la seua família, amics i, a més, tota la junta directiva de la falla per a preguntar-li si volia ser fallera major per a 2018. No s’ho esperava per res del món.

53


Parlem de l’any que va ser fallera major infantil, però ho té clar, pensa que aquest any serà totalment diferent, “quan eres xicoteta et porten d’un lloc a altre, només penses en jugar, ara eres més conscient d’on vas i com vas, a més de la responsabilitat que suposa un càrrec com aquest”. I ens confirma que de moment s’estan complint totes les expectatives. D’aquest any espera amb moltes ganes la presentació, ens comenta que ella porta molts anys ballant i preparant-les i només de pensar que aquest any no podrà saber res, estarà histèrica al tron per no poder-la controlar. També espera amb ànsia la cavalcada, s’ho va passar molt bé quan va ser fallera major infantil i espera repetir l’experiència

Ara, li preguntem per Héctor i Aitana, ens diu que els xiquets són hiperactius, però que són xiquets criats al casal i és amb els que ella somiava ser fallera major. De Javi, també té boniques paraules, també el coneix d’haver compartit milions de moments als Playbacks de la falla; com a anècdota d’aquells temps, ens conta que en l’any 2000 van guanyar 32 de 33 concursos de playbacks per tota València representant la Falla Poble, quina barbaritat!

54


Per finalitzar l’entrevista, ens posem un poc seriosos i li preguntem què demanaria als fallers de la falla i al veïnat. Ens respon que, als fallers, unió, que tots junts treballem millor i s’ho podem passar molt bé. També prega que estiguen en tot, perquè ella sempre ha estat i ara espera que els fallers li ho tornen tot. Al veïnat, que ens deixe gaudir de les Falles i que les portes del casal sempre estaran obertes per a ells. Li preguntem, pel seu desig més esperat: “m’agradaria que la festa de les Falles arribe a més llocs: que vinguen a veure les falles, no difonguem el missatge que les Falles són només festa i festa, i que s’arrimen als casals, les portes del nostre casal sempre estaran obertes per a tot el món que vulga arrimar-se a viure la festa, els monuments, la cultura i les tradicions”. Ara si, per acabar, li preguntem per alguna cosa que vulga dir fora de guió: passar-m’ho perfecte i començar a gaudir des de ja amb totes les persones de la Falla Poble.

55


56


57


col labor acions o

58


lite rĂ ries 59


01 les falles i els valors ètics JOSE MARTÍNEZ TORMO Gestor Cultural

#Ètica: Conjunt de principis i de normes morals que regixen el comportament humà, via @AVLoficial

E

ls valors ètics han estat habitualment definits com aquell conjunt de principis i normes que regulen el comportament dels éssers humans a partir d’allò que es considera bo i necessari per a una correcta convivència. Eixos valors, desenvolupats històricament a partir de l’ètica, branca especialitzada de la filosofia, i que han estat presents en gran part del desenvolupament moral dels països occidentals, són necessaris en tots els aspectes de la vida, no sols en l’àmbit personal o familiar, sinó també en el laboral, com demostra la contínua proliferació i aplicació de codis de deontologia professional en diversos àmbits i sectors professionals. És necessària una ètica en les Falles? Evidentment. En tant que un espai de convivència, on tenen cabuda persones provinents de diferents orígens, professions, formacions i ideologies, és necessari reclamar la pràctica d’alguns valors ètics que ens permeten assegurar una correcta convivència. Una reflexió més o menys profunda sobre com apliquem eixos valors ètics al món de les Falles potser ens faça descobrir espais o moments en què les Falles podrien no tindre tan presents estos valors ètics i ens inspire com poder treballar per aplicar-los al si de la festa. Hem seleccionat els que probablement podrien ser considerats els valor ètics més importants: justícia, llibertat, respecte, responsabilitat, lleialtat i honestedat. No obstant, no hem d’oblidar que un dels inconvenients de l’aplicació d’estos valors ètics és que estos poden ser relatius (un mateix valor pot ser interpretat de manera diversa per dos persones a partir del seu diferent punt de vista) o absoluts (en virtut del que s’ha pres com un costum o pràctica habitualment acceptada per la societat). Per tant, requereix d’una reflexió prèvia per a cadascun.

60


#Justícia: Allò que cal fer segons dret i raó, via @AVLoficial

Els fallers i falleres apliquem este valor en la presa de decisions i, sobretot, en la participació com a jurats en concursos, ja siga el concurs de falles o en qualsevol altre. Els fallers, al si de les nostres comissions i en els altres àmbits on es prenen decisions que afecta a la festa, hem d’actuar amb justícia i equitat, actuant segons el que marque la normativa corresponent i segons allò que beneficia el conjunt i no una minoria o els interessos personals d’un mateix. Este valor és (o hauria de ser) d’aplicació directa en l’actuació dels jurats del concursos. Les persones que actuen de jurats haurien d’actuar amb total justícia i equitat, i valorar de manera justa allò que qualificaran, oblidant els seus gustos personals, les seues amistats i els interessos personals en la valoració, qualificació i designació de premis.

#Llibertat: Capacitat de la voluntat humana d’elegir entre diverses possibilitats, via @AVLoficial

Els fallers i falleres, com a persones lliures, hem de poder exercir eixa llibertat al si de la festa, tant en l’elecció de les opcions possibles tant de participació com de gestió, com en la nostra llibertat d’actuació, de creença i de pensament. La festa de les Falles ha de seguir sent un espai de llibertat, obert i on cada persona puga triar entre diverses opcions les que més li interessen sense imposicions de cap tipus, més enllà de les democràticament acordades i decidides entre la col·lectivitat, i sempre dins de les normes legals i la defensa de les llibertats individuals.

#Respecte: Sentiment de consideració vers algú per raó dels seus mèrits, el seu rang, el seu saber o la seua edat, via @AVLoficial

Un dels valors fonamentals de les Falles ha de ser, sempre, el respecte. Respecte a les persones, a les seues decisions, la seua sexualitat i la seua ideologia i manera de pensar i creure. La festa és una festa plural i la pluralitat no s’entén sense el respecte a les persones. I és en eixe respecte a la pluralitat on es troba la llibertat i on la festa s’articula com a espai de convivència col·lectiva. Els fallers i falleres no podem fer ni permetre una falta de respecte cap a les persones i les seues maneres de pensar, cap a la pluralitat i la llibertat individual.

61


I també el respecte cap a la persona no fallera, cap a eixes persones que no viuen directament la festa, malgrat que els puga agradar (o no), però que comparteixen amb nosaltres l’espai públic, el temps i els horaris. No compartir l’interés per la festa de les Falles no ha de servir per no respectar-los, també quan gaudim de la festa.

#Responsabilitat: Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir l’acompliment d’una faena o el compliment d’un deure, via @AVLoficial

La responsabilitat, entesa com la necessitat de prendre cura a l’hora de prendre decisions o fer alguna cosa, ha d’estar en la base de la gestió fallera. Prendre decisions responsables, d’acord amb les seues conseqüències i tenint en compte els recursos necessaris i disponibles, ha de ser una de les línies fonamentals de qualsevol gestió en l’àmbit faller. Però els fallers i falleres també hem de ser responsables complint les nostres obligacions, adquirides de manera voluntària en el moment en què formem part d’una comissió, i fent complir els acords presos per tots, de manera democràtica i amb llibertat, per al correcte desenvolupament de la festa.

#Lleialtat: Qualitat de lleial, via @AVLoficial #Lleial: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç d’enganyar, de fer traïció, via @AVLoficial

El valor de la lleialtat fa referència a la fidelitat, però no únicament en les relacions interpersonals, sinó també respecte a u mateix. Com millor s’entén este valor és confrontant-lo amb el terme oposat: traïció. Els fallers i falleres, com a persones lliures, justes, respectuoses i responsables, hem de preocupar-nos de no trair el nostre pensament, la nostra ideologia i la filosofia de la festa. Sobretot sent lleials a la llei, com el propi nom indica, però també a les decisions preses pel col·lectiu, sempre amb respecte cap als altres i, per suposat, als propis valors compartits pels altres participants de la festa.

#Honestedat: Qualitat d’honest, via @AVLoficial #Honest: Que s’adequa a les normes que exigix el pudor i la decència, que no s’oposa als bons costums dominants de la societat en què viu, via @AVLoficial

62


L’honestedat és una qualitat que pot manifestar-se tant en l’exterior com en l’interior, ja que també fa referència a què una persona tinga un comportament coherent, sent conseqüent amb tot allò que pensa o diu. En eixe sentit, les persones i, per tant, els fallers i falleres hem de ser honestos amb tot allò que pensem i actuar amb conseqüència… també en l’àmbit faller. I per això també hem de ser honestos amb els nostres companys i companyes de vivència festiva; l’honestedat ha de convertir-se en una pràctica quotidiana, sobretot en este àmbit festiu en què els interessos, les veritats a mitges o els jocs dialèctics i estratègics estan a l’ordre del dia. L’origen de la festa va ser veïnal i popular, i podem estar convençuts que ja en el seu origen l’honestedat va ser un dels grans motors de la cogestió i la cohabitació festiva. Els fallers i falleres hauríem de pensar més a sovint en les nostres declaracions i les nostres accions; potser tots hem faltat en algun moment a algun d’estos valors i, de segur, si ho mirem amb perspectiva col·lectiva, el seu resultat no haja sigut positiu per a la festa, encara que sí que ho haja sigut per a algunes individualitats. És necessària una ètica per a les Falles. En un món tan globalitzat, tan individualista i, perquè no dir-ho, tan egoista, necessitem retrobar-nos amb les essències de l’ésser humà. I potser estos valors siguen un punt de partida per a eixe camí. I la festa de les Falles, com a festa global i col·lectiva, el millor espai per a posar-los en pràctica. Ja és hora. Nosaltres ho necessitem. La festa ho necessita.

63


bones pràctiques en el 02 les món de les falles RICARD CATALÀ GORGUES Membre de l’AdEF Hi ha el dia que és una glòria / tota vestida de llum, Hi ha la nit que és quintaessència / treta foscament del fum; Però no manquen crepuscles / al vespre i al dematí On les coses es mig-riuen / i el món es torna més fi (El bell mig, Francesc Almela i Vives)

Q

uan a finals de l’any 2016, la festa de les Falles va quedar inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, a través de la UNESCO, sembla que, almenys en aparença, tot el món es va alegrar i, a més, es va contagiar d’una mena d’eufòria col·lectiva, sobre tot en aquells dies de celebració immediata. La veritat és que la inscripció de la festa de les Falles en aquesta Llista Representativa ha suposat el seu reconeixement com un valor patrimonial excepcional, no obstant de tot allò que es presenta com una distinció tan rellevant, caldria fer una anàlisi més temperada i contrastar la seua repercussió, primer en el món de les Falles i, per extensió, en la societat valenciana. Durant el llarg procés d’elaboració del projecte de candidatura, uns quants anys de costerut treball, més enllà dels estaments fallers, del marc institucional de suport i dels mitjans de comunicacions, respectivament, el món faller de base semblava quedar un tant aliè de la qüestió, quasi no es manifestava, mantenint-se més bé a l’expectativa i, si de cas, es preguntaven en les comissions falleres el que anava a suposar tot això, fins i tot, si els reportaria quelcom benefici, siga econòmic, material o d’un altre tipus. Després de la declaració de la festa de les Falles com a patrimoni immaterial per la UNESCO i la seua celebració col·lectiva, la gent del món faller encara continuava amb els seus dubtes, amb les seues expectatives i temors, amb la qüestió latent de si d’ara endavant tot això repercutirà en l’organització i projecció de la festa i, sobretot, en la vida i activitat dels casals fallers.

64


Una qüestió que va sobrevolar en l’última edició de les “Converses Falles a la Nau” (14-15/XII/2016), unes jornades de debat organitzades, conjuntament, per l’Associació d’Estudis Fallers i el Fòrum de Debats de la Universitat de València, sota el títol genèric “Falles, Patrimoni de la Humanitat. I ara què?”, una reflexió compartida sobre les conseqüències que es deriven de la declaració de la UNESCO, els reptes i les oportunitats que es presenten de cara al futur, les mesures que caldria adoptar i, especialment, tot allò que té a veure amb la preservació i difusió dels seus elements patrimonials. Arribats aquí, molt bé podríem aplicar l’estratègia d’una enginyosa campanya de publicitat que ha tingut el seu ressò comercial, campanya que fa una equiparació diacrònica entre el “prejudici” i el “postjudici” al voltant del consum d’un producte; en el nostre cas, aniríem més enllà, ja que ho faríem respecte de l’univers de les Falles, a més a més, en el context de la seua consideració com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Segurament, al voltant de la festa de les Falles es manifesten molts “prejudicis”, el jutjar abans de temps, normalment desfavorables, un tret que segons l’anunci publicitari acompanya qualsevol judici previ o idea preconcebuda que puguem fer en la nostra vida quotidiana. Per contra, els “postjudicis” se situarien en la dimensió positiva, la més favorable, la més benigna. Tot allò que s’ha posat en valor per atorgar el reconeixement universal a la festa de les Falles, entre altres aspectes, l’articulació i mobilització col·lectiva en la recreació d’una festa, plena de dinamisme, pot topar amb tots aquells “prejudicis” que des d’amplis sectors de la nostra societat es projecten cap el món de les Falles en el seu conjunt, però sobre tot envers el col·lectiu faller. Un cert nombre de mirades crítiques posaran en qüestió l’argumentari aportat per la UNESCO en favor de les Falles, sobre tot una part de la nostra societat, no minoritària, que mostra les seues reticències, potser “prejudicis”, fins i tot, un rebuig cap a la festa de les Falles, des de posicions ideològiques o culturals, que cal situar en el seu context sociohistòric, però que ha perdurat al llarg del temps i provoquen, encara a dia de hui, confrontacions i conflictes. Però també, la gent, que com a ciutadans, sent alterada la seua quotidianitat davant d’una festa omnipresent i, potser, “sobredimensionada”, que pot condicionar l’exercici de tot allò que comporta viure i conviure amb els altres en un medi urbà, siga al cap i casal o en els pobles on es planten falles. Si es fixem en el col·lectiu faller, de les consideracions de l’informe emet des de la UNESCO també es posa en valor el paper vertebrador de les comissions falleres, on als seus casals s’aglutinen diferents classes socials, s’afavoreix uns vincles intergeneracionals, la diversitat de procedència geogràfica o cultural està molt present i el paper de la dona va deixant darrere el seu paper més subsidiari, per accedir a cotes de major representativitat en la gestió directiva. Una valoració que pot entrar en contradicció amb la percepció, podríem dir també aquí “prejudicis”, que projecten els casals fallers, on es poden reproduir certs comportaments relacionats amb una socia-

65


bilitat lúdica i festiva mal entesa, des de l’excés, l’abús o la prepotència, com l’apropiació dels carrers a través de les carpes i altres elements, un comensalisme immoderat, el soroll ambiental que es pot patir, siga per la megafonia, els masclets i coets, passant per les berbenes i discomòbils i, també, la xicalla una mica descontrolada. Però, d’altra banda, si ens posem en la categoria del “postjudici”, on es poden canviar les percepcions o “prejudicis” desfavorables, cal reconèixer que les comissions falleres aporten a la societat valenciana beneficis socials i culturals, com són les accions de tipus solidari, un gran ventall de pràctiques culturals i artístiques, l’assumpció de compromisos mediambientals o l’acompanyament de reivindicacions ciutadanes, moltes vegades no ben conegudes, ni tampoc valorades en el seu conjunt. Segurament, en el trànsit del “prejudici” nociu cap al “postjudici” favorable, el repte més important que cal abordar a partir d’ara és encetar un treball des de la pedagogia cívica, és a dir, propiciar un procés reconciliador de la festa de les Falles amb els pobles i les ciutats on són celebrades, però també patides, al seu hàbitat natural (barris, places i carrers), adoptant un compromís cívic sustentant en el respecte de la pluralitat i de la diversitat. En aquest procés de trànsit, caldria abandonar postures massa vegades bel·ligerants, fins i tot altives, per tractar d’impulsar la pràctica de la convivència i de la tolerància, en definitiva, el reconeixement de l’alteritat, encara que la festa també suposa transgressió de la vida quotidiana, que cal entendre en el cicle ritual del calendari i del ritme de producció, no obstant ajustant-se a les dinàmiques socioeconòmiques i culturals de la societat actual. Amb tot això, cal incorporar la cultura de les “bones pràctiques” al món de les Falles, un terme d’ampli ús que apareix en diferents fòrums i disciplines i amb accepcions diverses, des dels camps tecnològics als econòmics, però que ha traspassat a altres àmbits de la nostra societat. El concepte de bones pràctiques sembla que prové de l’àmbit empresarial i s’utilitza com a qualificatiu de qualsevol activitat que ofereix bons resultats en el context en què s’aplica, de manera que la recerca de resultats sempre eficaços i eficients en l’àmbit referit és el que va determinar que s’encunyara aquest terme. Des de la lògica empresarial, les bones practiques són aquelles que faciliten cert grau de millora en l’acompliment global d’un sistema en un context determinat, inclou un plantejament innovador i prospectiu, a més de potenciar el seu caràcter de transferibilitat i exportabilitat a altres contextos. L’extrapolació del concepte de bones practiques a la festa de les Falles suposa, al menys, canalitzar tot allò de bo que es desprén de la seua declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat, amb tota una sèrie de valors i accions que li atorguen un major sentit com a festa col·lectiva compartida i que hauria d’aportar una major dosi d’inclusivitat.

66


Per tot això, la incorporació de les bones pràctiques en el món de les Falles ha de procurar la implicació de tots els “actors socials” que conformen l’entramat d’aquesta manifestació festiva: des de les institucions oficials i els organismes de representació, fins les comissions falleres i les seus agrupacions representatives, passant per les corporacions gremials d’artistes fallers, les bandes de música i altres entitats, a més dels sectors econòmics al voltant de la festa (pirotècnia, indumentària, hostaleria…) i, com no, les entitats veïnals dels pobles i de les ciutats, on les Falles són viscudes com una gran celebració festiva. Un bon punt de partida hauria de ser la connexió amb els principis ètics per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial elaborats per la UNESCO, que va tindre el seu punt de partida, precisament, en una reunió d’experts que va tindre lloc a València l’any 2015, on es va realitzar un primer debat i reflexió respecte això. Tal i com planteja la UNESCO, aquests principis ètics pretenen servir de base per a l’elaboració d’instruments i codis ètics específics susceptibles d’adaptar-se a diferents situacions locals i sectorials, com seria en el nostre cas la festa de les Falles. En la relació dels principis ètics es dóna protagonisme a les comunitats i col·lectius que han de ser els que exerceixen la funció primordial en la salvaguarda del seu propi patrimoni cultural immaterial, a més d’avaluar el seu valor patrimonial, sense judicis externs. D’altra, s’haurà de respectar contínuament la naturalesa dinàmica i viva del patrimoni cultural immaterial. I no cal oblidar que, segons el principis ètics, la concepció i aplicació de mesures de salvaguarda hauran d’incloure elements que presten una especial atenció a la igualtat de gènere, la participació dels joves i el respecte per la diversitat cultural. En definitiva, la creació i conseqüent aplicació d’un codi de bones pràctiques en l’univers de les Falles hauria d’assumir, almenys, com a referents ètics els valors d’igualtat, sostenibilitat, participació i inclusió, en sintonia amb el que es preconitza des d’organismes internacionals com la UNESCO i, com no, des de les societats democràtiques més avançades, un bon camí a recórrer des del “prejudici” cap al “postjudici”.

Cartell de les Falles a la UNESCO.

67


meu cunyat diu que també 03 el sap de falles JUANJO MEDINA BONILLA Revista Cendra

M

oltes vegades, en fer el meu recorregut visitant falles, escolte comentaris, tant de fallers, com d’afi-

cionats, com de públic més o manco neòfit, que fan que la meua sang es fique a bollir. “Que mal acabada”; “Quina pintura més empastrà...”; “¡Esos muñecos que graciosos son!”, i possiblement per a mi la frase més insubstancial que se li pot aplicar a una falla, “¡Que bonita es esta falla!”. Intentaré explicar-me, per molt ben treballada que estiga una falla, no pot ser només bonica a la vista, la falla ha d’arrapar i despertar l’esperit crític de l’espectador. Però, tornant al que es pot escoltar a peu de falla, en ocasions, estes atrevides afirmacions vénen de boca de qui està tot l’any renegat de les falles davant del seu grups d’amics o companys de treball, i muta en el més faller -mocador a quadros al coll afegit, ulleres de sol i pot de cervesa a la mà- i entés en la matèria quan ve de visita el veïnat del poble dels iaios de Zamora; la família de la nóvia de Santander; o els amics del grup de motoristes de Facebook®, amollant a viva veu coses com “pasa el jurado e indulta el muñeco más bonito de Valencia...”, o la memorable “Cuando Franco inventó las fallas...”, NYAS COCA!!! A l’ombra de la falla, tots ens creguem experts, tots sabem d’estructures, de sacabutxos, d’aplicar panet i gotelé i, per supost, de modelar fang i suro, i sí, en els últims anys, de modelat digital. I com no, d’acabar les figures amb una bona mà de pintura, ja siga a l’oli o plàstica. Inclús de fer versos per a les cartel·les explicatives. Ara d’escampar arena, arrimar peces que pesen un quintar, o ficar sacs d’arena dins de l’estructura de la falla -d’eixa que tots en els nostres anys de fuster a un obrador faller hem fet tantes-, perquè el vent no la tombe, d’això no opina, ni dóna lliçons ningú. En açò tots callen i fan mutis pel foro.

68


Doncs jo pense que no, que no tenim ni idea de falles. Ens falta a tots una bona educació fallera i, a molts, xafar carrer i taller, o per lo manco llegir sobre història de les falles, entrevistes i articles, per tal de conèixer mínimament els processos, les dificultats i les particularitats de fer-ne i plantar-ne. I a molts atres els falta saber què són les falles, no deixar-se guiar per eixir dos dies a vore quinze cadafals, amb les amistats o familiars vingudes des de fora, menjar-se uns bunyols, i assentar càtedra amb comentaris que avergonyeixen a qualsevol amant de la festa. Per a adquirir coneixements fallers no val apoltronar-se al sofà de casa i engolir-se un milió de fotografies a totes les pàgines web dedicades a la festa, o als centenars de perfils de les xarxes socials que, com si d’un exèrcit zombi es tractara, omplin les pantalles dels ordinadors, i són aprofitats pels nous masters de l’univers faller per tal d’opinar si una falla ha sigut ben premiada, deuria haver sigut desqualificada o l’artista s’ha relaxat a l’hora de passar l’escat a les peces, i tot això mirant una fotografia en la pantalla del PC!. Però el pitjor és que acaben aclamats per hordes de seguidors manco entesos en cadafals i són capaços de destruir la reputació d’una artista que ha tingut un mal any i, per tant, perjudicar-lo a l’hora de buscar falles per plantar a l’any següent. Aborronant. La formació com a espectador de falles i en un grau bàsic, jo crec que és molt senzilla d’adquirir. I en ella deuríem incidir des de les comissions, juntes central i locals, premsa fallera, historiadors i malalts de falla -dels bons-. Encara que es fa complicat quan, des de molts àmbits, només es dóna rellevància a altres aspectes de la festa, importants, sí, però no la base de tot els saraus que organitzem durant l’any, i què no és atre que la falla. És trist comprovar com en webs oficials, tant de comissions com dels òrgans que haurien de vetlar pel patrimoni faller, es podem veure fotos i vídeos de falleres, ofrenes, batejos, de no se sap molt bé quins actes pseudofallers, cartells anunciant play-backs o la festa de Halloween -tant nostra-, però no es veu ni una de les falles plantades en març per les diferents comissions adscrites. Sense anar més lluny als perfils de la JLF de Silla. Vos sona?

69


Deuria ser quasi obligatori -o sense el quasi- que dins d’una comissió fallera tots conegueren les falles que tindran a la plaça al març, inclús participar a l’hora d’escollir el projecte. Que tots saberen el nom de l’artista o artistes que les planten. Acudir a la visita que habitualment es realitza al taller a principis d’any per a conéixer, encara que siga en part, el procés de construcció, i no quedar-se a la porta del taller esperant que arribe l’hora de l’esmorzar, i criticar a artista, president i directiva pel projecte ja fallit –per Nadal!- que es tindrà al carrer. Ho he viscut. I una vegada plantada -millor després d’haver ajudat en la feina o a ficar tepés o pedretes-, mirar la falla, llegir els versos explicatius, havent-se llegit abans el llibret per conéixer el projecte, no deixar passar els dies entre cubates, balls a l’envelat i bunyols, abandonant la falla a la seua sort, criticant-la des de lluny, i sentenciant que “el artista por el dinero que le pagamos podría haber hecho mucho más ponerle más muñecos…”. Demanant-la més alta, més plena, més escatada. Com una assimilació rància i fallera de l’esperit olímpic altius, furtius, citius. Bufff...!!! I també igual d’important o més és explicar a la xicalla la seua falleta. Que sàpiguen de què tracta, molt millor si pot ser d’un tema infantil, no necessàriament han de ser contes de fades i princeses o de temàtica i estètica Disney, i inclús ja fent cabrioles de caràcter educatiu, de promoció del medi ambient, valors de convivència o de la lectura. Anar encenent, en la mesura del possible, en ells l’espurna perquè els criden l’atenció les falles, que potser amb els temps eixa flama creix, o potser no. Però ensenyant-los a tractar bé el cadafal, no arraconant la seua falla on no siga una molèstia per a fer les paelles la nit del dia 18, o tanque el pas a l’envelat perquè no es molesten els fallers d’honor, o tape part de l’escenari per a les verbenes. Mai cap d’eixos elements han d’estar per damunt d’una falla, gran o menuda, de sèptima o d’especial, al contrari, han de ser tots eixos elements els que s’aparten per no enlletgir les falles. I per molt de primer premi merescut que obtinga la falla, mai la trenqueu amb els palets, tapant-la, amagant-la amb els premis. Quin sentit té tindre la millor falla del poble, barri o secció, per cobrir-la amb uns trossos de tela? Jo entenc que cap. I ja per a matrícula cum laude, visitar altres falles, començant un any per les més properes, i a poc a poc, anar ampliant els recorreguts, visitant com més falles millor, interessant-se pels noms dels artistes, pels

70


estils, les tècniques, els materials i, després d’uns anys -jo faig estes coses des de fa més de trenta anys i continue aprenent i maravellant-me cada any-, poder continuar afirmant que no es té ni idea de falles, i poder continuar tenint capacitat de sorpresa, almenys quan el teu cunyat ve i afirma, “que sí, que la falla ha guanyat el primer, però l’artista és molt roín i la falla no val res...”, real com la vida. Amb tot açò pot ser que, amb el temps, entre tots aconseguim que les falles tornen a ser l’eix central de la festa a la qual donen nom. Hui per hui, moltes s’han convertit en l’excusa perfecta perquè un grup d’amics tallen quatre dies, com a poc, uns quants carrers, fiquen música fins les tres de la matinada i es lluïsquen als cada vegada més escassos passacarrers que es poden vore la setmana fallera. És trist vore falles abandonades a la seua sort enmig del carrer, brutes, amb l’herba seca, mentre els nostres cunyats, got en mà i des de lluny, llancen proclames contra l’artista, el president i Perico el de los palotes. Però, si els preguntem de què va la falla, no en tenen ni idea. Paciència.

Entesos en falles mirant la Falla Convento Jerusalem de l’any 2011.

71


04 l´estoreta velleta DIEGO IGLESIAS LÓPEZ Il·lustrador

72


73


o patir els canvis 05 canviar eixa és la qüestió JESÚS PERIS LLORCA President de l’AdEF

U

na de les funcions socials de les tradicions és fer-nos sentir que hi ha quelcom d’estable enmig del

vertigen de la vida moderna. Per això, malgrat el que podem pensar, el concepte “tradició” és un concepte modern. No els fets tradicionals, sinó aquesta manera de pensar-los. Cal la sensació moderna de què les coses estan en constant moviment, és a dir, que estem constantment perdent coses i incorporant-ne de noves, per valorar les tradicions com aquesta mena d’illa de fixesa. I això no es produeix en la història d’Occident abans del segle XIX.

No és casualitat que eixe siga el segle, per exemple, de consolidació de la festa de les Falles. Per això mateix, perquè se senteixen com iguals a elles mateixes i, com venint des de molt lluny en la nit dels temps, les tradicions estan íntimament lligades a la identitat: tant a la identitat individual (l’educació sentimental, que es diu), com a la identitat col·lectiva (proporcionen sentiment de pertinença). Les Falles tornen a ser un exemple excel·lent d’ambdues coses.

Però que les tradicions se sentisquen com invariables, com sembre idèntiques a elles mateixes, no vol dir que ho siguen. Ni tan sols quan diguem que una cosa és “de tota la vida” possiblement ho siga literalment. A poc que tornem la vista enrere, que comprovem com se celebrava una determinada festa fa uns anys, comprovarem diferències, algunes xicotetes, però altres molt grans.

74


El que passa és que el canvis es produeixen de manera gradual, gairebé imperceptible. I això passa en totes les festes. Quan jo era xiquet, per exemple, en ma casa era molt més important el dinar del dia de Nadal que el sopar de la nit anterior. I crec que era així a moltes cases valencianes. Entre d’altres coses perquè la nit de Nadal calia arribar mudat a la missa del Gall. D’un temps a ara esta part sembla que el sopar de la nit de la Nadal s’ha anat fet més i més important. El mateix es podria dir de les celebracions de les festes importades de Halloween. El que passa és que el canvi -o la incorporació- es fa gradualment i aleshores la temptació de la il·lusió retrospectiva és molt gran.

Si hi ha una festa on aquestes il·lusions són especialment poderoses és en la festa de les Falles. Quanta gent -fins i tot quants fallers i falleres- saben que la festa de les Falles no tenia fallera major abans de 1929? O que no hi havia ofrena abans dels anys 40 i que la Mare de Déu dels Desemparats no tenia res a veure amb les Falles abans d’eixa data? O que les falles es cremaven originalment la vespra de Sant Josep, és a dir, la nit del 18 després d’haver estat plantades només un dia? O que no hi havia mascletades, sinó traques corregudes fins a ben entrat el segle XX?

Algú pot imaginar unes Falles sense fallera major, cremant-se el 18 per la nit, sense ofrena i sense mascletades? Molts fallers i falleres sentirien que això ja no eren Falles. I, tanmateix, generacions senceres conegueren les Falles exactament així. Això eren les Falles per a ells. I eren tan Falles com són les de hui en dia per a nosaltres.

Per això, són freqüents aquesta mena de ficcions retrospectives. Recorde per exemple que, en l’adaptació televisiva que es va fer fa uns anys de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez Arroz i Tartana, la protagonista, interpretada per Carmen Maura, apareixia vestida de fallera en la cremà de la falla, un fet que resulta absolutament anacrònic.

75


És a dir, encara que les Falles -que les tradicions en general- són sentides com a immutables i per això mateix són resistents al canvi, la realitat és que els processos històrics i socials no deixen de produir canvis en elles i, eixos canvis, per molta resistència que es faça, acaben per ser imparables per ser una conseqüència lògica del mateix transcurs del temps. I crec que caldria ser-ne molt conscient per obrar en conseqüència. És a dir, si les Falles canviaran com qualsevol esdeveniment històric, seria molt convenient que els fallers i les falleres ens plantejàrem en quin sentit volem que canvien, i, el que em sembla encara més important, que el col·lectiu fóra una mica més tolerant pel que fa a les diferències entre comissions falleres o entre pobles i ciutats. Per exemple: és ben sabut que moltes falles consideren que les falles anomenades “innovadores” no són falles o són menys falles que les falles “tradicionals”, la qual cosa a poc que s’analitze de prop no té cap sentit. Per una banda, algunes de les falles “innovadores”, per exemple les de Giovanni Nardin, que per cert planta en la meua, Ripalda, Beneficència i Sant Ramon, del barri del Carme de València, encara que tenen formes no exactament figuratives que s’acosten a l’avantguarda històrica expressionista, estan fetes íntegrament de fusta. Mentrestant, algunes de les falles “tradicionals”, que els fallers més conservadors consideren falles de tota la vida, estan fetes de porexpan, de suro blanc i, en molts casos, tenen fins i tot estructures de ferro. Per tant, si invertim el criteri, serien molt més falles les de Giovanni Nardin que aquestos enormes homenatges a la química i als materials sintètics. Però, d’altra banda, fins i tot la construcció de ninots en cartró pedra es va començar a generalitzar als anys 50 del segle XX. Abans els ninots estaven fets de fusta, palla, cera i roba. I les falles del segle XIX eren en la seua major part falles escenari, amb un cadafal i una única escena representada per ninots al damunt. Crec que la conclusió és clara: una falla ha d’expressar una idea, generalment satírica, i s’ha de cremar la nit de Sant Josep.

76


Això és una falla. Les respostes estètiques dels artistes han canviat al llarg del temps i és molt bo i molt propi de la nostra època, a més que les falles del segle XXI siguen diverses estèticament (i plurals ideològicament). Un altre tema interessant és el paper de la dona en la festa. Ja hem vist que abans de 1929 no existia la figura de la fallera major. De fet, en les dècades anteriors, la presència de la dona en la festa de les Falles era gairebé inexistent. Com es pot comprovar en la descripció que fa Blasco Ibáñez en la novel·la abans esmentada les falles del segle XIX eren una festa bàsicament masculina. La incorporació de la dona es farà empeltant rituals importats de l’alta burgesia (és evident el parel·lisme existent entre l’exaltació o presentació de les falleres majors i els rituals relacionats per exemple amb les regines dels Jocs Florals) amb altres que recorden la figura moderna de les miss, bàsicament, el concepte de concurs de bellesa. És a dir, la societat valenciana dels anys 20 incorporà la dona a la festa utilitzant els codis propis de l’època relacionats amb la inserció de la dona en els espais públics i socials. I l’èxit va ser tan total que va esdevindre tradicional i fins i tot central a la festa de les Falles tal com hui la coneixem. Però, clar, recordem-ho tot. Les comissions falleres en el moment de la seua configuració com a associacions estables, continuaven sent masculines. Les juntes directives estaven formades únicament per homes. Més endavant es crearan les seccions femenines, amb un delegat en les juntes directives que moltes vegades era també un home. Com em va dir una vegada un veterà de la meua falla, les Falles eren una festa feta pels homes en homenatge a les dones. Això és una manera amable de dir-ho. Eren una festa feta pels homes i per als homes, en la qual les dones apareixien en càrrecs simbòlics i passatgers que sublimaven el seu silenci i la seua posició subalterna en la societat. Les dones no eren subjecte de dret en les Falles com tampoc ho eren en la societat.

77


Hui, evidentment, les coses han canviat. Les comissions falleres estan formades per homes i per dones en pla d’igualtat. I també les juntes directives. Fins i tot, ha deixat de ser notícia l’existència de dones presidentes de la seua falla. És normal que aquest canvi afecte la posició simbòlica de la fallera major? Que hi haja falles que no en tenen, o que fins i tot es poguera pensar en figures simbòliques que no foren necessàriament femenines? Eixa seria, de fet, la igualtat real: homes i dones en pla d’igualtat en els càrrecs simbòlics i en els executius. No em sembla gens descabellat. I crec que alguna d’estes coses acabarà per passar. L’existència de Falles sense fallera major és en realitat habitual. I crec que no s’acabarà el món. La figura de la fallera major aparegué en la història de la festa en un moment històric concret i es transformarà sense dubtes, i potser desaparega en els termes que hui la coneguem, i no passaria res en eixe cas, les falles seguirien sent falles i els fallers i les falleres del futur tindrien la mateixa relació simbòlica amb les Falles en tant que tradició que hi tenim nosaltres. I en termes pareguts pense respecte a altres temes, com per exemple la famosa proposta de traslladar la cremà al tercer dilluns de març, encara que en aquest cas la resposta siga diferent. És a dir, si els fallers i les falleres decidiren canviar la festa no passaria res, les Falles continuarien sent Falles, com ho són les de Torís o Montserrat, que no es cremen la nit de Sant Josep. El motiu per canviar la data o no no ha de ser la suposada immutabilitat de la tradició, perquè ja hem vist que no ho és tal. La qüestió verdaderament important és quina és la implicació d’eixe canvi. Volem fer unes festes en cap de setmana perquè puguen vindre més turistes? És a dir, volem que la festa de les Falles siga més una festa per al turisme, integrada en el mercat global de productes turístics de masses i menys una festa per a la pròpia comunitat que ritma el cicle anual amb ella? Eixa és la pregunta vertaderament rellevant. I en aquest cas jo ho tinc clar. Jo no canviaria la cremà de data.

78


No perquè serien menys Falles si es canvia, sinó perquè serien altres Falles, amb una definició diferent del subjecte de la celebració i també del destinatari. Les Falles, a València ciutat al menys, ja estan prou massificades, ja generen prou problemes per aquesta condició massiva, cremant-se cada any el 19 de març. El que cal és més bé una redimensionalització, un tornar a la festa de barri i de comunitat, i menys a l’esdeveniment de masses definit per la seua condició gegantina. És a coses com aquesta al que em referisc quan parle de decidir conscientment cap a on volem que es produisquen els canvis. Perquè és així. La festa canviarà, tant si volem com si no. Prenem nosaltres el control d’eixos canvis. Que siguen fruit de les nostres decisions col·lectives i no de decantaments cecs. Podrem aleshores aconseguir que les Falles siguen més diverses estèticament, menys masclistes i menys influïdes per la lògica del mercat neoliberal dels productes culturals.

Falla Ripalda Beneficiencia 2016. Sentit Únic Giovanni Nardín

79


06 falles vs immovilisme JOSEP M. MARTÍNEZ IZQUIERDO Poeta

l

es falles són patrimoni però segueixen igual, tot per culpa del dimoni, o, potser, Junta Central.

Si et vols eixir de la norma, seràs sovint criticat, si el volum, color i forma, no s’ajusta al del jurat. Amb això no hi ha qui puga en estos temps avançar, i serà a pas de tortuga… que no és llebre, està molt clar. L’evolució pot ser possible, tan sols s’ha d’apostar, o el futur serà terrible… com ofegar-se en la mar. Des de les falles de poble també es pot donar el pas i eixir-se’n així del rogle, deslligant-se d’eixe llaç.

80


Deixem ja la naftalina que ve del segle passat, eixa olor és molt roïna envers la modernitat. Ja no parle dels artistes deixats de la mà de Déu, que són els protagonistes, –i això, senyors, ningú no ho veu–. Volem ben vives les falles ja que són nostra festa gran i ja està bé de baralles. Per això, lluita i no calles, i camina sempre endavant!

81


07 el

155

faller

MIGUEL ARRAIZ GARCÍA Arquitecte

S’ha de reconéixer que, d’una manera peculiar, any rere any, declarem la independència dels nostres carrers, proclamem que són nostres i els ocupem, amb més o menys encert... Ens considerem majoria i, per tant, amb ple dret a l’ocupació perquè, a més, no només és una qüestió d’allò que volem com a grup, és que, a més, la festa la paguem nosaltres. I, d’eixa manera, transmetem eixos valors generació rere generació, transmissió totalment allunyada de qualsevol tipus d’adoctrinament. Però... Som realment majoria? Si férem un referèndum pactat amb un cens real de cada barri, quin seria el resultat al voltant de la celebració de les nostres activitats en l’espai públic? Realment, paguem nosaltres la festa? I si totes eixes prebendes que, per interessos, amiguismes, per enfrontaments amb el col·lectiu faller i tradició es posaren damunt la taula i es reestudiaren? Cost de neteja dels carrers, ocupació de la via pública, subvencions a monuments, revisió de permisos sanitaris, vies d’evacuació en grans aglomeracions, control de pirotècnia i tantes, i tantes coses... Moltes d’elles ja han començat a revisar-se i, l’únic argument en contra és que s’està en contra de la festa, que així acabarem amb les nostres tradicions i que uns pocs volen acabar amb les Falles. Mentre continuem vivint en la nostra bombolla, pensant que som la millor festa del món, que ens ho

82


mereixem tot pel nostre titànic esforç de vendre loteria, preparar presentacions, organitzar activitats tot l’any (com si algú ens obligarà a fer-ho i, a més, eixe algú estiguera en deute per alguna cosa que no ens ha demanat). Mentre alimentem la separació entre fallers i no fallers, l’única cosa que aconseguirem és aprofundir en un sentiment d’independència i separació entre ambdós col·lectius, estarem cada vegada més a prop que ens apliquen un 155 faller i, aleshores, de qui serà la culpa? Doncs, com en la vida real, la culpa serà de tots, per no dialogar, per no escoltar, per una falta manifesta de sensibilitat respecte a qui no pensa com nosaltres, l’enemic.

Article 155 1. Si una comunitat autònoma no complira les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuara de forma que atemtés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en cas que no l’atenguès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat. 2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

Article 155 de la Constitució Espanyola.

83


08 filosofia JESÚS ISABEL SANCHIS Escriptor

Vicent estava assegut en la porta del casal quan, de sobte, la seua néta se li acostà corrent i l’abraçà amb força. La xiqueta semblava una mica incòmoda. «Hi ha gent a la que no li agraden les Falles? Tu sempre has dit que són la cosa més bonica del món!» Ell, sorprès, agafà a la seua néta i la va seure sobre un dels seus genolls. «Has d’entendre que tots no som iguals...» La mirà amb un somriure tan dolç que, fins i tot, va somriure contagiada sense voler. «Els veïns del sisè li digueren l’altre dia a la mare que fem molt de soroll i que així no poden treballar... Quina classe de gent treballa durant Falles?» El iaio esclatà a riure. La xiqueta semblava una mica confosa. «Inclús els fallers han de treballar. Saps que els veïns tenen raó en part, veritat? Fem molt de soroll des de bon matí fins la matinada...» La xiqueta assentí però continuava sense entendre-ho massa. «El meu pare sempre em deia el mateix que el iaio t’ha dit a tu moltes vegades, que en aquest món ha d’haver de tot. I, com veus, hi ha gent que no li agraden les Falles. I els hem de respectar, de la mateixa manera que ells ens han de respectar.

84


Nosaltres hem d’obrir les portes del casal a tothom, però també hem d’entendre els qui no volen o no poden gaudir de les Falles. Entens el que vull dir, veritat?»

La xiqueta tornà a assentir i, per demostrar-li al seu iaio que ho havia entés tot, li respongué: «Ells han de respectar que nosaltres estiguem de festa tot el dia i nosaltres hem de respectar que s’alcen de bon matí i sense haver dormit quasi per anar a treballar, perquè, en aquest món, ha d’haver de tot».

Ninot Indultat Falla Na Jornada 2013

85


09 però quin embolic és aquest? JUAN ANTONIO VENDRELL TARÍN Faller

No tinc ni la més remota idea de si a l’antiguitat fallera la dona utilitzava banda o no. Crec recordar que, per allà els anys 80, va començar el moviment a València i no ha parat fins ara. L’ús de la banda està regulat pel Reglament Faller que s’utilitza a València per a les falles adscrites a Junta Central Fallera i, a les falles de Silla, pels estatuts vigents de la Junta Local Fallera. Actualment, són uns reglaments superats àmpliament per la realitat social que viuen les Falles i que fa que aquests estiguen sent incomplits reiteradament.

La festa de les Falles enalteix constantment el paper de la dona.

És la reina de les nostres festes, se li rendeixen tots els homenatges haguts i per haver. Realitzem un acte exclusiu per al seu homenatge, vegeu les exaltacions que cada falla promou per a presentar la seua fallera major, les seues imatges s’immortalitzen i s’exposen en llocs destacats dels nostres casals...

És discriminatori i, per tant, contrari a l’ètica i la moral fallera, obligar a una part del col·lectiu faller a usar un element distintiu i no fer-ho amb els altres.

Fa alguns anys, ja molts em pareix a mi, que els homes fallers vam deixar de costat la nostra indumentària habitual i vam anar adoptant la vestimenta pròpia de la nostra tradició. Tot açò ho vam fer sense

86


armar cap escàndol, a poc a poc i sense cridar l’atenció, tot i que el Reglament Faller no ho permetera, i ho vam fer per una raó: perquè vam voler. Cap de nosaltres vam haver de demanar permís mai a les nostres comissions, ni esperar al canvi de la normativa vigent en aquell moment, per a substituir el tratge de faller negre per la indumentària tradicional.

L’home, el faller, no necessita exterioritzar la seua pertinència a cap comissió fallera. Hui en dia, a penes es veuen tratges de faller amb el faixí corresponent i, en tot cas, alguns membres de Junta Central Fallera són els usuaris més destacats.

Em pareix bé, si ells ho prefereixen així, avant. Aleshores, quina és la polèmica que vivim des de fa un temps motivada per què una part de les dones volen fer el mateix que vam fer els homes? No em pareix ètica aquesta situació en un lloc on els drets d’uns i d’altres deurien ser idèntics. Resulta poc raonable oposar-se a la voluntat d’unes falleres si no hi ha hagut oposició per als fallers. Està clar que la polèmica forma part d’allò valencià, ho portem a la sang i ho reproduïm cada any en plantar el monument.

Utilitzar o no la banda no deu ser un motiu de discussió, sobretot perquè no és necessari elegir una cosa o altra. Banda sí o banda no? Per a què escollir si podem fer ambdues coses?

Hui en dia és molt habitual trobar-se comissions amb banda i sense ella, inclús altres on unes falleres les usen o no. Prop d’un 45% de les falles que pertanyen a Junta Central Fallera ja no la utilitzen o la tenen com a opcional, però açò no deixa de ser una dada més.

El que en realitat importa és el desig de les dones i no és necessari que vulguen totes a la vegada, s’ha de deixar que cadascuna elegisca. Al cap i a la fi, són elles qui les han de portar, no?

87


A Silla, el passat octubre, es va modificar el reglament faller, i un dels articles que es va modificar va ser el relacionat amb els distintius. La Junta Local va rebre un comunicat, que atenia l’article 14 de la Constitució Espanyola, que diu així:

Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals Capítol segon. Drets i Llibertats Article 14

“Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

En el comunicat, a més de defensar la lliure elecció de portar banda o no i uns precedents al voltant de la discriminació a les dones, pregava a Junta Local Fallera i a les persones encarregades de la redacció del nou reglament que es modificara l’article 62 dels estatuts, podent ser opcional per a les falleres portar o no portar banda, tal com ho fan els fallers.

La modificació de l’article es va fer efectiva i es va aprovar per unanimitat, per tant, la decisió es queda a expenses que, a partir de ja, tant les dones de Junta Local Fallera com les de les set comissions falleres de Silla podran elegir si portar banda o no. Ara la pilota està a les mans de les comissions, esperem que també complisquen l’article de la Constitució Espanyola.

No sóc un defensor de llevar la banda, moralment no em pareix raonable si hi ha falleres que si que volen utilitzar-la, la meua opinió és que elles tinguen l’opció d’elegir, de fer el mateix que nosaltres, el que

88


els homes fallers vam fer sense alçar cap polèmica i amb l’alegria de pertànyer a una comissió de falla, darrere del nostre estendard i gaudint d’unes festes que són l’enveja d’una gran part del món.

M’acomiade de vosaltres, falleres i fallers de la Falla Poble de Silla amb el desig d’unes Falles extraordinàries, plenes d’èxits i sense polemitzar per les bandes, ja que hauríem de poder elegir ambdues opcions.

AMUNT LA FALLA!!!

Falleres amb banda i sense banda desfilant a l’ofrena de les flors

89


10 consciència RICARD BALANZÁ MARTÍNEZ Artista Faller

«S’ha arribat a dir que aquell temps –el Renaixement– fou el primer en què l’home se sentí content del seu estat de natura caiguda: fóra millor aventurar que es tractava de començar a no sentir-se natura caiguda.» Joan Fuster

s

alvem el foc! Eixe és el crit mut que es podria intuir entre el crepitar de les flames, enmig del fasci-

nant tumult popular, atemorit davant la pèrdua de ritualització. La constant d’acidesa fallera sembla no adonar-se’n de la necessitat de recobrar el valor de l’eix de la festa, de l’embolcall del fet cultural, entre la dissolució de mires que comporta el seguit d’actes vers a l’obra que pren el carrer, però, reduïda i dissortada entre tanques, elements publicitaris, senyals de trànsit, envelats, parades de menjars... i un seguit de fem, d’amalgama de brutícia que pot camuflar-se atzarosament entre la falla, tot i que més prompte, i taxativament, l’anul·la. Eixa manca de monumentalitat i d’element mític que és la falla, se suma a la carència de talent i capacitat econòmica i de perspectiva dins del col·lectiu faller, replet d’intranscendència. Tal com assenyala Alexandre Cirici, l’art que es desartifica acaba essent un fragment d’aquella adaptació al medi social que contradiu el seu principi, cosa que conduirà a la seua extinció, ja que destrueix la utopia en lloc d’arrabassar-la. I és eixa utopia la que em fa caminar cap a l’horitzó àuric des de l’harmonia tangible de la creació efímera amb la construcció d’un camí cap a unes formes plàstiques que, si són belles en si mateixes, serà inútil cenyir-se a les formes de les coses.

90


On, igual que en un fons abstracte, anar dotant-ho d’un llenguatge propi i personal, amb el qual no només es representa en si mateix una realitat pròpia de les coses, sinó una perspectiva alternativa cap a d’altres.

Una operació on passar d’allò llunyà i gran a allò proper i xicotet, i d’allò pretensiós a allò humil: la consciència.

Falla Doctor Collado 2015

91


11

PRIORITATS ESTÈTIQUES

ALBA FLUIXÀ PELUFO Escriptora

La moral fallera està impregnada per una genuïna passió per l’estètica. El gaudi visual és, sens dubte, una de les màximes prioritats al món faller. Altrament, no s’entendria el gran esforç col·lectiu que suposa inundar l’espai públic amb ninots, llums, música i un vestuari digne del palau de Versalles.

No obstant això, aquesta immensa acció artística ve acompanyada de certs sacrificis (carrers tallats, tanques publicitàries, sorolls, olors desagradables, etc.), fàcilment assumibles per a totes les persones que estimen la festa, però tràgics per a qui no comparteix afinitats estètiques i sí l’espai vital. Per això mateix, és tan important apostar decididament per la innovació, especialment si ve de la mà de l’eclecticisme i el mestissatge.

Cal eixamplar les fronteres d’allò que entenem com a faller per tal que entren noves visions (artístiques,

92


musicals, pirotècniques, d’indumentària, etc.) i acollir així totes les belleses, i també, perquè no, totes les coentors, tant les de dins com les de fora del món faller.

Pink Intruder FiTur 2018

93


12

junta central fallera dela generalitat? una necessitat

ALFONSO GARCÍA ROMERO Delegat de Juntes Locals de Junta Central fallera

A pesar de la creença popular, la Junta Central Fallera (JCF) no regula la festivitat de les falles a

la Comunitat Valenciana i açò és així per un motiu fonamental, la JCF és un organisme autònom dependent de l’Ajuntament de València, per tant, no li correspon la regulació de les festes de qualsevol altra localitat que no siga València i el seu terme municipal. En l’actual reglament faller estan adscrites a la JCF les poblacions de Quart de Poblet, Xirivella, Mislata i Burjassot, la qual cosa du en ocasions a problemes, ja que les falles que es planten en aquestes poblacions han d’adaptar-se als plantejaments i els costums tant de la JCF (Ajuntament de València), com a les activitats i normes dels seus consistoris. També porten problemes entre els mateixos ajuntaments per qüestions de competències. Per exemple, en el cas d’una Fallera Major de València, que va acompanyada per la Policia Local de València, es troba en la situació que els policies no poden actuar fora del seu terme municipal i el mateix passa amb altres temes com poden ser les subvencions, etc. Des del meu punt de vista personal, aquestes quatre poblacions haurien d’eixir-se’n de la Junta Central Fallera i, en el seu cas, convertir-se en juntes locals com ho van fer la resta de poblacions, amb els seus avantatges i inconvenients, segons cada població, però, sobretot, amb la seua independència. Amb açò s’aconseguirien dues coses importants. En primer lloc, aclariria un poc la saturació de falles que hi ha en la Junta Central Fallera. I, en segon lloc, s’eliminaria el tracte discriminatori entre poblacions.

94


Després aquestes premisses, la qüestió seria, quina relació ens uneix entre la Junta Central Fallera i les juntes locals de les poblacions? Doncs, en realitat, l’única cosa que es comparteix són les recompenses que, en quasi totes les poblacions, es regeixen pel reglament faller de la JCF i amb les normes que s’hi especifiquen, encara que, per descomptat, en moltes altres poblacions tenen les seues recompenses. I, per altra part, de forma explicita, la Fallera Major de València és considerada, per la gran majoria, com la màxima representant del món faller en general. A pesar d’açò i tradicionalment, en la Junta Central Fallera hi ha una delegació que s’anomena Juntes Locals i Associacions Falleres que està dedicada a coordinar, organitzar i donar suport a les peticions, concursos i activitats demandades al llarg dels anys per les juntes locals, a pesar que cada població o Junta Local és molt lliure d’organitzar i realitzar les seues activitats com desitgen. Al llarg dels anys s’han anat realitzant activitats amb el fi de cohesionar el moviment faller de la Comunitat i donar a les falles de les poblacions la merescuda visibilitat que es mereixen pel treball que realitzen. Avui en dia, des de la Delegació de Junta Central Fallera es coordinen amb les juntes locals i falles de les poblacions que no posseeixen Junta Local les activitats següents, entre altres: Recepció de censos i el seu arxiu per a poder sol·licitar posteriorment recompenses i poder obtindre l’historial de cada faller o faller quan es necessite. Recerca i mandat de jurats dels diferents concursos (teatre, presentacions, cavalcades, falleres majors, etc.) que es realitzen en cada població. Cursos de jurats per als concursos de falles i ninots indultats. Aquests cursos són realitzats per les persones que componen la delegació, artistes fallers, crítics i guionistes fallers. Posteriorment, s’organitza l’enviament dels jurats corresponents a les poblacions que ho sol·liciten d’aquesta borsa de jurats.

95


Campionat de truc amb la participació dels guanyadors dels diferents tornejos que organitzen les diferents juntes locals. Campionat de Pilota Valenciana. Aquest any es va realitzar la seua segona edició amb la participació de poblacions. Mostra de Teatre amb la participació dels guanyadors dels diferents concursos que es realitzen en les juntes locals. Aquest any serà la segona edició, a l’abril, a Gandia. Gala dels Primers, és una gala en la qual donem tot el protagonisme als artistes fallers que han guanyat el primer premi en totes les poblacions de la Comunitat. Concurs de Playbacks amb les mateixes premisses que els concursos abans anomenats. Gala d’Acomiadament de les Falleres Majors de la Comunitat. I alguna sorpresa més que a dia del lliurament d’aquest escrit no està confirmada. Tot açò es pot realitzar per l’esforç conjunt que realitzen per una part d’un grup de fallers de València amb un pressupost mínim (és lògic si tenim en compte que el pressupost pertany a l’Ajuntament de València) i amb la inestimable col·laboració de les juntes locals que realitzen un gran treball amb aquest aspecte. Per descomptat que tot açò està molt bé, però, ha de fer-se aquest treball des d’una delegació de la Junta Central Fallera i sense un pressupost que ajude a les falles per pertànyer al seu ajuntament? La resposta és NO. Els fallers seguim sense adonar-nos de la força que tenim si empenyem tots en la mateixa direcció. És coherent pensar que la festa de les falles vertebra tota la Comunitat, des de Benicarló fins a Elda o Benidorm, i qui hauria de coordinar tot el que hem anomenat anteriorment i moltíssimes coses

96


més des del punt de vista legal, econòmic i funcional, hauria de ser la Generalitat Valenciana, ja que la festa se celebra a les tres províncies. Hem d’exigir als nostres polítics que se’ns tinga en compte i que ens donen les eines necessàries per a regular i engrandir aquesta meravellosa festa, mescla de diversió i cultura. Espere, des d’aquestes línies, haver aclarit al lector d’aquest llibret el funcionament de la Junta Central Fallera respecte a les poblacions en les quals es planten falles, i mostrar el meu sincer respecte i admiració a tots els fallers i falleres de tota la Comunitat i, en particular, de Silla, animant-los que continuen amb aquesta labor que tan bé esteu realitzant.

Membres de la Delegació a l’Acte d’acomiadament de la Fallera Major de la Comunitat.

97


13 ser o no ser eixa és la questió ,

PACO CAMALLONGA ANDRÉS Ilustrador

98


99


14

LA FALLERA LLETJA

SALVADOR BOLUFER FEMENIA Poeta Per tu, dolça fallereta, porte el cor accelerat, malgrat que sigues grosseta i lletja com un pecat. Tens el nas deteriorat, bigot de negres pelets, el morro desajustat, i el cutis ple de granets; però els teus ulls tan negrets m’entendreixen, m’enamoren, m’embruixen i m’acaloren quan em miren satisfets. Perquè són ulls tan complets que quan ploren elaboren dos lleganyes que decoren tan subtils llagrimalets.. Perquè són ulls tan guapets que, quan llàgrimes hi afloren, les ninetes atresoren la gràcia dels angelets.. Perquè eixos ulls tan ben fets que els mesquins infravaloren, per a mi, foren com foren, serien els teus ullets.

100


Tens dos dons que són dos drets: fallereta i valenciana; i dos mals que són maltrets: un mussol i una almorrana. Com si fos una campana repica el meu cor corat, i em domina l’ansietat set dies a la setmana. És el meu instint qui mana de la meua voluntat, i sentir-me captivat pels teus aires de sultana és un fet que recomana la pròpia necessitat.. , no sé si per vanitat.. o perquè el cos m’ho demana.. , perquè estic enamorat.. o perquè em dóna la gana! És la pàtria valenciana pàtria de la moreneta, i eres tu la filigrana de nostra pàtria, xiqueta. Jo t’estime, fallereta, t’estime de veritat; malgrat que sigues grosseta.. culoneta i xaparreta.. I més lletja que un pecat!

101


15 #CANVIs

ALBERT LLUECA LLUECA President de l’ARXIU de Camp de Morvedre

LcatesenFalles estan preparades per a fer canvis dins de la dinàmica protocol·lària que s’ha marreglaments i en congressos fallers? Podríem parlar i basar-nos en el típic refrany “val

més un roí conegut que un bo per conéixer” per poder definir quina és la situació actual del món faller pertot el territori valencià. Però, sempre ha sigut així? Doncs no. Les Falles i les seues comissions han donant passos endavant per tal d’afrontar canvis, de vegades molt importants, dins de les dinàmiques falleres. Un exemple que sempre recorde d’una visita al museu faller de València és quan Rubén Tello ens explicava el canvi de concepte de les falles infantils en la dictadura franquista, les quals no passaven per la “censura”, per tant, les comissions les utilitzaven per fer la crítica lliure que no podien fer en la falla gran. Les Falles han evolucionat a base d’imposicions, a base d’accions sobrevingudes tant per part dels Ajuntaments i de les Juntes Locals com per part de la Generalitat Valenciana. I ha evolucionat amb la reticència típica del menimfotisme valencià, on les valencianes i valencians solem posar-li pedres a tot allò que olora a canvi. En este sentit, podem definir una part del problema: la “moral” fallera està a anys llum d’interactuar amb l’ètica de l’ésser humà, la qual marca les normes d’acoblament entre les persones en el seu dia a dia. Hi ha falles que han fet canvis contra el ‘règim’ estipulat? Doncs sí, existeix el cas de la Falla Arrancapins de València. Tal com ho explica Llorenç Martínez a El País, en la Falla Arrancapins no tenen fallera major ni quasi estructura jeràrquica. Fugen de la rigidesa del protocol, de les despeses fastuoses i del barroquisme estètic. Tracten de sacsejar-se la caspa i el conservadorisme que, segons ells, sempre han denunciat, s’han ensenyorit de les Falles des de fa dècades. Utilitzen el valencià normatiu amb total normalitat i s’esforcen per recuperar el sentit crític de la festa.

102


Manegen poc de pressupost, però ho compensen amb esforç i imaginació. I no se senten menys falleres que la resta, simplement diferents, són les falles alternatives. Aquesta falla de més de 100 anys plantada en el districte d’Extramurs de València i que, com qualsevol altra comissió, ocupava el seu temps dedicant versos folklòrics a les seues reines i complimentant amb flors a la Verge dels Desemparats, quan va arribar la transició democràtica, un grup de joves va agafar del timó de la nau i va decidir que tot això havia de canviar, que la Falla Arrancapins seria diferent. I vaja si ho van aconseguir! Un canvi en la falla paral·lel a un canvi en l’estat espanyol. Des que Arrancapins va emprendre aquesta revolució interna, els seus membres mai han participat en l’ofrena. Els càrrecs de fallera major i fallera major infantil es van suprimir en 1991 perquè als responsables de la comissió els semblaven masclistes. Quan despunta l’alba, els seus fallers no es dediquen a torbar la tranquil·litat del barri, ja que entenen que la mascletà només serveix per a irritar els veïns. El segell alternatiu d’Arrancapins també es plasma en el seu monument. De primeres, perquè l’elaboren els mateixos fallers. Però també perquè satiritza el poder amb menys miraments que la resta i, a banda de la falla plantada per l’Ajuntament, és l’única que no competeix per cap premi. Arrancapins menysprea els guardons, però també els galons. Existeix el càrrec de la Presidència, però, les decisions, les pren una assemblea. Hi ha una aposta clara, una filosofia progressista, laica i no sexista, que fuig de la caspa i del conservadorisme. Hi ha falles que han canviat la seua visió de la llengua? Doncs sí, un exemple el tenim en el Reglament de la Junta Fallera de Sagunt, que diu que “les normes gramaticals i ortogràfiques oficials per a la JFS i les falles que la formen seran les dictades i aprovades per l’únic ens normatiu de la llengua: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, per tant, totes les falles hauran de fer ús de la seua normativa per a poder participar en els concursos oficials fallers (llibrets, crítica local, narrativa i poesia, etc). La no-acceptació de la normativa oficial reconeguda per l’Estatut d’Autonomia farà que no es puga participar en aquests concursos i certàmens i, en cas de participar, perdran els premis que pogueren haver guanyat.” Per aquest motiu, s’ha estandarditzat la normalització del valencià tant en els actes, com en el monument i en el llibret, i s’ha fet d’una manera “no traumàtica” ja que d’açò depèn poder participar o no en els diferents concursos de la junta.

103


Les falles estan preparades per donar el pas a les xarxes socials com a producte? Molta gent dirà que sí, que ja estan totes en les diferents xarxes socials, però això no és vendre els nostres productes fallers en les xarxes. Hem de considerar que les falles, totes, som patrimoni de la humanitat i, en este sentit, totes som prescriptores de les Falles, festes i tradicions del territori valencià, estem preparats per a ser-ho? Jo crec que no, les actuals xarxes socials de comissions i de juntes falleres únicament són, exceptuant algunes, el diari de la fallera major. Les comissions no generen més notícies que les dels actes on les falleres majors són les “protagonistes” i és allí on ens n’adonem que les falles són masclistes, ja que utilitzen la dona com al xerro per exposar. El patriarcat sempre ha estat present en les Falles des del seu naixement. Necessitem, més enllà que al llibret, ja que compta per als diferents premis, que les falles utilitzen un llenguatge no sexista i siguen part, com a agents socials, del canvi de concepció del lloc de la dona en la festa. Hem parlat de canvi en l’ús de la llengua, el canvi -d’algunes falles- en l’organització interna i de com les comissions no saben vendre el seu producte, però ens queda una part molt important dins del món de les Falles, que és el llibret. Estan preparades les Falles per tal d’evolucionar del llibret en paper a un llibret 100% electrònic? Estan preparades més enllà del paper? Hem d’evolucionar, tal i com evoluciona la nostra societat. Per què no passem de la tradició oral, tradició escrita en paper, a una evolució i a la versió electrònica del llibret?El llibret, com a única essència que es queda després de cremar les Falles, ha de ser un document que cada comissió, que cada junta, ha de poder distribuir lliurement i on més llocs possibles, ja que són part del “producte” Falles. La reflexió que jo sempre faig és que únicament evolucionarem d’un llibret en paper a un llibret en format electrònic quan aquest llibret puga rebre un premi de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, puga rebre un premi de la Junta Central Fallera i puga rebre un premi de la Junta Local o de l’Ajuntament de torn. Actualment, el major premi de llibret de falla és el que atorga la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en les bases deixa molt clar que la distribució en paper és indispensable per a poder participar-hi.

104


Quin cost tindria un llibret únicament electrònic? Existirien més comissions que crearien més llibrets de qualitat per eixe motiu? Estem perdent l’oportunitat de saber, d’absorbir coneixement, perquè les bases dels premis estan estrangulant la creativitat de les comissions? Últimament ha sorgit la tendència d’emmarcar el màrqueting dins d’una cultura i dins d’una societat; però, tan relacionat està aquest procés econòmic, social i administratiu que permet conéixer i satisfer necessitats i desitjos del consumidor amb el conjunt total de les pràctiques humanes, de manera que incloga les pràctiques econòmiques, polítiques, científiques, jurídiques, religioses, discursives, comunicatives, etc.? I tan influenciada està la societat pel màrqueting o viceversa? Seguint aquest paradigma i com a conclusió, cal destacar que els canvis poden ser un perill o una oportunitat, però s’ha de decidir en quin equip es juga, i això és important.. O continuem amb l’ostracisme faller o evolucionem amb la societat del consum i aprofitem les millors coses dels dos móns. Jo em sume al canvi, i tu?

105


16 el vestir ètic dels homes ALICIA DELGADO APARISI Graduada en BBAA i fallera de la Falla Raval de Cullera

N o sé si alguna vegada us haureu preguntat quina imatge tenen els estrangers, ja no sols al voltant de la nostra festa, que òbviament qui la conega dirà resumidament: cremar, música, festa i mascletada. Però algú d’aquests sabria quina és la nostra indumentària? Probablement tinguen un àpex pel que fa als vestits corresponents a la població femenina, però molts no han vist mai un home vestit. Ho deixarem com a vestit de valencià. Procuraré no endinsar-me molt per referir-me a la indumentària. No sóc cap entesa per a tractar aquest tema ni pretenc crear-hi cap debat, sinó exposar la meua realitat. Sóc fallera pertanyent a la comissió Falla Raval de Sant Agustí de Cullera on amb molta honra els meus amics i familiars. Els fallers d’aquesta comissió llueixen molt orgullosos el trage negre, sí, aquest conegut com a panderola o cucaracha en castellà. Aquest trage aparegué el 1954, inventat per la Junta Central Fallera com a uniforme masculí que en aquells temps fou anomenat “trage de llaurador de gala”. Es va començar a estandarditzar, ja que hem de recordar que fins al moment el sector masculí simplement vestia el millor trage jaqueta del fons d’armari i el franquisme va pretendre, honradament, no fer distinció entre classes socials i que tots els homes vestiren amb un patró per igual. Un trage prou repudiat en el món faller i que cada vegada està més en desús. Trobar-lo a hores d’ara pels carrers la setmana fallera és èpic i, sobretot, és un suplici per als nostres homes haver de buscar recanvis de piteres o jaquetes ja que han desaparegut de moltes tendes d’indumentària. Molta gent ens critica per seguir portant aquesta vestimenta; molta altra, sobretot del sector més jove, s’ho pensa dues vegades abans d’unir-se a la nostra comissió per haver d’anar amb aquest trage tan lleig i no corresponent èticament amb la tradició valenciana i d’altra que vol unir-se o simplement els menuts es fan majors trauen fum quan intenten comprar-se’l. Fins i tot ens han arribat a aconsellar que a les fotos dels nostres representants per als cartells i llibrets no porten el trage negre per a donar millor imatge. La gran majoria no sap que és una cosa voluntària. En els estatuts de la nostra falla en cap lloc especifica

106


que s’haja de dur aquest trage, sinó que als actes oficials (presentació, ofrena i baixà) els homes hauran d’anar vestits de gala i tots per igual. La resta de la setmana fallera poden acudir amb la indumentària que creguen oportuna. Perfectament podrien anar als actes anteriorment esmentats tots amb trage de torrentí o saragüell (com altres comissions que així ho marquen al seu reglament), tots amb la mateixa tela al jupetí, etc. S’han fet moltes votacions, al llarg del temps, dins del sector masculí de la falla i sempre ha eixit victoriós el trage negre. És una tradició i, per a molta gent, canviar-ho seria moralment impossible. El conjunt de jupetí, faixa, pantalons rallats i sabates de pell és, des d’una visió ètica, més del mateix, un trage inventat, un poc més fidel a la part superior però, en definitiva, no correspon a la indumentària tradicional valenciana, però aquest està ben vist, sobretot als pobles. Cada vegada està més massificat voler seguir les tradicions, preservar els arrels, ser el més fidel possible a la indumentària i això genera més repudi a les invencions, però, com bé deia abans, aquestes invencions existeixen des de fa molts anys i, vulguem o no, s’han convertit en tradició i formen part de la història de la indumentària fallera. Les falles són agrupacions culturals molt obertes a innovacions d’actes, monuments.. i per què no a la indumentària. No és més faller ni més valencià el que millor vestit vaja. Conclouré aquest escrit dient que no sóc qui per a dir a ningú com ha d’anar vestit. Considere que hi ha de haver també pluralitat en aquest cas i que cadascú puga decidir si vol vestir de forma tradicional o no i no haver de ser assenyalat amb el dit. Respectem totes les tradicions i que cadascú vaja vestit de la forma més ètica que considere. Això sí, sempre amb respecte.

Presentació 2017 Falla Raval de Cullera Font: Arxiu faller

107


17 metaètica fallera: DOBLE MORAL AL VOLTANT DE LES FALLES

AITOR SÁNCHEZ COLLADO Membre de la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent

p arlar d’ètica, segons la RAE, és parlar del “conjunt de normes morals que regeixen la conducta de

la persona en qualsevol àmbit de la vida”, si extrapolem este terme al món faller, la cosa es complica, perquè qui sent la Festa Fallera involucra tota la seua vida al voltant de la festa. La vara de mesurar, per a bé o per a mal, passa per les comparacions amb temes fallers i, d’esta manera, passem de mesurar els anys naturals en exercicis fallers o en expressions del tipus: “quan la meua filla va ser fallera major” o “l’any d’Amparito”, així com passem a contar les alegries i les penúries en nombre de palets guanyats per la comissió o furtats pel jurat. Estes conductes falleres ocupen els 365 dies de l’any i donen com a resultat tot un llenguatge moral que convé analitzar a l’hora de comprendre l’actitud de la persona que és fallera cap a la pròpia festa, cap al seu cercle tancat o cap als altres. Un exemple ben clar és quan la nostra falla guanya el primer premi, ja siga de monument, de teatre, presentacions o betlems.. Si aconseguim el palet, és gràcies al treball ben fet de la comissió, però, si no guanyem sempre, és culpa del jurat. La falta d’autocrítica és evident. El mateix passa quan a la nostra candidata no la trauen fallera major o membre de la cort. Tirar les culpes als altres per ocultar les misèries o les incompetències pròpies és un costum tan antic com el propi ésser humà, i els fallers practiquem amb l’exemple a diari. Igual d’antic és el debat entre el que és una falla i el que no ho és..

108


Falles clàssiques vs. les mal anomenades modernes o d’autor.. El món faller es retroalimenta, de tant en tant, en debats estèrils que tindrien fàcil solució en estudiar la pròpia evolució de l’estètica fallera i vore les falles de Rubert, Mas, Pepet o Monterrubio: artistes trencadors en el seu estil amb una marca pròpia amb la qual han fet evolucionar el cadafal. En ocasions, estos artistes han estat mal mirats quan plantaven en la competència, però, quan plantaven en la demarcació fallera d’aquell que abans criticava, o quan el temps els ha donat el lloc que mereixen, es produeix un canvi de mirada cap al seu treball i la seua feina (tot i ser la mateixa). Per tant, si l’obra queda perpetuada pel foc i l’artista continua en la seua trajectòria.. El que només canvia és el temps. El temps posa a cadascú en el seu lloc i només la història és la que jutjarà l’evolució de la Festa Fallera.

Falla l’Antiga de Campanar 2017

109


110


111


112


113


PRESIDENT INFANTIL

HECTOR RODRIGUEZ PONS

´ ´ 114

Estimats fallers, falleres, amics, amigues i veïnat de Silla: Aquest any 2018 tinc el plaer de dirigir-me a tots com a president infantil de l’A. C. Falla Poble de Silla, la qual cosa em fa verdaderament il·lusió i m’ompli d’orgull. És per a mi tot un privilegi compartir aquesta experiència amb tres fallers de tota la vida. Espere gaudir al màxim amb ells, en especial, al costat de la meua cosina Aitana, la nostra fallera major infantil. Estic molt content de representar amb ella la comissió que tota la nostra família portem al cor. M’agradaria dedicar unes paraules especials a tots els fallers i falleres de la meua comissió, sobretot, als xiquets i les xiquetes que són el futur. Espere que les vostres rialles, els vostres cants i la vostra alegria omplin els carrers de Silla en falles. No puc acomiadar-me sense convidar a tots els veïns i veïnes a gaudir d’aquest any al costat de tots els meravellosos fallers i falleres de la meua comissió. Que gaudiu d’unes falles inoblidables com estic segur que seran aquestes. Gaudiu de la cultura, les tradicions, la música i el foc. En definitiva, de la millor festa del món. Visca Silla, les falles i la Falla Poble!


115


FALLERA MAJOR INFANTIL

AITANA PONS GOMEZ ´

116

Vers a la Fallera Major Infantil Aitana, per a tots, és la princesa que regala, quan passa, gràcies mil. Inundant d’alegria, amb cor gentil, a qui la mira absort per la bellesa. Aitana, per a tots, és dolça altesa, sobirana del seu món infantil, que regala, amb el seu bonic perfil, la mirada pura, d’amor encesa. Aitana regnarà en la falleta que l’ha vista, des que era xicoteta, créixer com creix al camp la pura flor. Per això, li demana que, orgullosa, passege pel carrer, joia preciosa, la carxofa que porta dins del cor. Salvador Alonso


117


CORT D’HONOR INFANTIL 118

Lidia Adamuz López

Carmen Chanzá Alvarado

Vera Albert Beneito

Claudia Cuadros Cáceres

Carlota Alcayde Roda

Irene Del Roj Silla

Almudena Alcayde Roda

Lucia Del Valle Gónzalez

Nerea Alcolecha Martínez

Paula De La Rubia Huerta

Laia Baixauli Gómez

Aitana Díaz-Perona Antón

Carla Batalla Martínez

Carla Díaz-Perona Antón

Sara Benitez Simó

Adriana Fernández Carbonell

Natalia Boix Ramón

Patricia Fernández Carbonell

Paula Boix Ramón

Leire Fernández Gómez

Maria Bolumar Pradas

Neus Fernández Górriz

Marta Bolumar Pradas

Lucía Fernández Iniesta

Miriam Bou Vidal

Nerea Fernández Iniesta

Andrea Buitrago Riera

Marta Fernández Pericás

Celia Campillo Gastaldo

Helena Franco Magalló

Marta Campillo Gastaldo

Ainara Garcia Cifre

Edurne Campos Alba

Martina Garcia Cortés

Claudia Cantos Villodre

Irene García Izquierdo

Andrea Capel Riera

Angela Garcia Perpiñán

Celia Carbonell Arcediano

Claudia Garcia Simó

Laia Carbonell Martínez

Natalia Gil Ribera

Irene Carbonell Pastor

Sofia Gimeno Soria

Ada Cascos López

Amaia Giner Martínez

Aina Cascos López

Eider Giner Martínez

Celia Castells Terribas

Carmen Giner Simó

Helena Cerón Serrano

Anna Sofia Ginner Rolón

Enar Chamorro Clavijo

Naiara Godoy San Bautista

Nayra Clarí Martínez

Carla Gomar Luz

Daniela Cobo Jiménez

Nerea Gomar Luz

Ariadne Cobo Jiménez

Ada Gómez Andreu

Gisela Cordon Yagüe

Mercedes Gómez Doménech

Marina Cortelles Terribas

Aroa González Baixauli


Elisa González Zaragozá

Maria Montesa Martínez

Aroa Rovira Zaragozá

Elena Guerrero Alba

Carla Moreno Ortiz

Sara Ruano Pons

Claudia Guevara Saera

Ainhoa Moreno Peiró

Alma Ruiz Peiró

Andrea Guillem Peiró

Lucia Moscardó González

Amparo San Lorenzo Garcia

Lola Llácer Moreno

Aitana Muñoz Lozano

Laura San Lorenzo Garcia

Naia López Cifre

Aroa Navalón Castelló

Leyre Sánchez Garcia

Erika López Melnyk

Miriam Navarro Cebrián

África Sancho Fortea

Nahia Lorente Gragera

Carolina Navarro Melero

Irene Santos Alba

Yaiza Lorente Gragera

Paula Navarro Melero

Sofia Santos Alba

Dalia Machancoses Martínez

Inés Nevado Valero

Maria Amparo Santos Morcillo

Alba Magalló Garcia

Júlia Nevado Valero

Ainhoa Segarra Fernández

Maria Magalló Garcia

Marta Ortega Garrido

Carolina Segarra Fernández

Adriana Magalló Garcia

Rocio Ortega Luz

Mireia Silvestre Riera

Andrea Magaña Ferrero

Anaís Oviedo Tornero

Maria Simeón Brocal

Adhara Mañas Ballester

Andrea Palau Alba

Marta Simeón Vedreño

Daniela Marí Albuixech

Patricia Palomares Espigares

Vega Simó Antón

Carla Marí Moya

Elena Pastor Calero

Sandra Simó Rabadan

Lucia Martí Cáceres

Nerea Pérez Serra

Ainara Soriano Romaguera

Elsa Martínez Albert

Claudia Pericás Miralles

Irene Talavera Gutierrez

Nerea Martínez Avivar

Lucía Peris Cantos

Pau Tarazona Romeu

Silvia Martínez Avivar

Carla Pons Gómez

Isabel Tomás Ballester

Andrea Martínez Barcos

Lucia Pons Selma

Lucia Tomás Ballester

Naiara Martínez Cuenca

Claudia Poyato Zaragozá

Amparo Valero Benaches

Irene Martínez Ferrer

Carla Pradas Antich

Carmen Valero Cortés

Alba Martínez Lozano

Lucia Pradas Antich

Elena Vedreño Pérez

Ariadna Martínez Matías

Zayra Primo Tatay

Inés Vedreño Romeu

Aroa Martínez Matías

Raquel Prósper Alapont

Yolanda Vera Aguilar

Clara Medina Hernández

Andrea Ramón Albert

Maria Vilata Simó

Andrea Méndez Gimeno

Lucia Rillo Díaz

Sandra Villacampa Riera

Lucia Merino Blanco

Sofia Rillo Díaz

Angela Xirivella Sierra

Anna Monsoriu Antón

Natalia Rodríguez Hortelano

Arantxa Zaragozá Bayarri

Marta Monsoriu Antón

Natalia Rodríguez Sánchez

Natalia Zaragozá Torrico

119


COMISSIO MASCULINA INFANTIL

´ 120

Marc Adamuz López

Pau Doménech Sánchez

Adrián Alba Cedillo

Markel Domingo Martínez

Alberto Alba Soriano

Unax Domingo Martínez

Máximo Amargós Giner

Valentino Espuig Brizuela

Xavi Arias Gastaldo

Adriá Espuig Galindo

Max Baixauli Barela

Marc Espuig Galindo

Hugo Baixauli Gómez

Pablo Fernández Górriz

Josep Baldoví Rubio

Alex Ferrer Navarro

Pau Balmón Antón

Javier Fillol Carreras

Yago Barela Galán

Mateo Forner Zapata

Alberto Benitez Simó

Javier Garcia Izquierdo

Alejandro Bisbal Peris

Xavi Garcia Simó

Marcos Bisbal Peris

Boro Godoy San Bautista

Carlos Calabuig Ferrer

Christian Gónzalez Domínguez

Jose Vicente Calvo González

Xavi Guasch Rosaleny

Rafa Calvo González

Javier Hernández Garcia

Carles Campillo Gastaldo

Javier Hernando Presencio

Mario Carbonell Martínez

Asier Huerta Costa

Saúl Castells Terribas

Marcos Ivars Calvo

Jordi Celda Riera

Óscar Latorre Arenas

Yago Cervera Núñez

Sergi Llácer Moreno

Jorge Cervera Travé

Saül Llópez Martínez

Vicent Cervera Travé

César López Santamans

Daniel Chamorro Clavijo

Alex Lozano Alagarda

Guillem Chanzá Cortés

Miquel Lozano Alagarda

Julio Comí Zaragozá

Abel Lozano De Paredes

Carles Company Garcia

Saúl Luz Torres

Guillem Del Roj Silla

Eric Madrid Genís

Eric Del Valle Ribera

Alex Magaña Ferrero

Hugo Del Valle Ribera

Pedro Martín Giménez

Dylan De La Torre Gomar

Pau Martínez Barcos

Vicente Doménech Naranjo

Ángel Martínez Forner


Pau Martínez Forner

Gabriel Simó Rabadan

Raul Martínez Lozano

Ismael Valdés Calatayud

Santy Martínez San Lorenzo

Carles Valero Zaragozá

Frank Martos Tataru

David Valle Bernial

Josep Medina Boil

Jaume Vedreño Nevado

Roberto Merino Blanco

Ignacio Ventura Carbonell

Diego Mirto Cebrián

Marc Walden Sánchez

Isaac Monsoriu Antón

César Zaragozá Martínez

Jaume Montesa Martínez

Francesc Zaragozá Reyes

Ángel Moreno González

Salva Zaragozá Torrijo

Martín Moreno González Lucas Moreno Ortiz Daniel Muñoz Lozano Eric Navalón Castelló Alberto Navarro Cebrián Vicente Nieto Belmar Manu Ortega Garrido Edgar Ortega Gimeno Adrián Ortega Luz Daniel Oviedo Tornero Joan Pérez Serra Marc Requena Adriá Pau Requena Adriá Ángel Ribera Giner Pau Ribera Giner Aaron Roldán Elidrissi Álvaro Rosaleny Celda Fernándo Saez Martínez Joan Salcedo Abellán Javier San Bautista Aguilar Joel Sargues Jareño Sergi Silvestre Riera

121


ESBOC FALLA INFANTIL ´

122

ARTISTA FALLER JOSE GALLEGO GALLEGO

LEMA ABECEDARI FALLER


123


crí tica 124


falla INFA NTIL 125


L’infant curiós aprendrà, de la mà dels seus majors, del delicat artesà, les seues riques labors. Feines fines que, hui en dia, una màquina faria.

Per mostrar l’abecedari, l’artista ha volgut plantar una falla que inventari fa del nostre treballar. I convida a què vinguen els que curiositat tinguen. L’inventari creatiu vol fer un itinerari didàctic i educatiu, pensant que el beneficiari serà un curiós xiquet o uns majors amb el seu nét. Per això els vol revelar, d’una manera molt clara, oficis que, amb el passar del temps, per desgràcia, ara, alguns, s’estan ja perdent o cauen per la pendent.

126

Però, també, què actual! En aquest món d’Internet i amb diferència abismal, veurà algun model concret d’algun treball més modern, per anotar-lo al quadern.

LA FALLA COMENÇA AMB L’A PERQUÈ AIXÍ HO VOL L’ARTESÀ! La falla comença amb l’A. Jo no sé si és per millor seguir l’absolut rigor o perquè vol l’artesà


És una vella doneta que, amb la seua antiga pràctica, està ensenyant molt didàctica l’ofici a la seua néta. Que si un filet per ací, que si un filet per allà... I el vestit que ella embastà l’acabarà ja per fi! estar allí, el primer. Vaja! Que, per donar joc, s’avançarà a prendre foc el nostre artista faller. Seguim! Que qui fa la falla, el colorit monument que tant agrada a la gent, no és l’únic que treballa...

I DESPRÉS DE L’A, LA B, SEGUIR UN ORDRE ENS CONVÉ!

UN ALTRE ARTISTA DE TALLA DECORARÀ ENGUANY LA FALLA. Un ofici extravagant (he de dir que ni sabia que aquest treball existia) s’acabarà a març plantant. Decorador de WC!!! Ho havies vist això mai? Allí està ell, amb l’esprai, i una plantilla també,

Una dona creadora del teixit més exquisit està brodant un vestit. Així és! La brodadora.

127


Cal la seua valentia! Pel risc que tots admirem, quan el monument mirem, un homenatge faria.

UI! DE PEDRA S’HA QUEDAT EL GELATER CONGELAT. assegudet a una casa per decorar, amb primor, amb elegància i amor, del vàter, la seua tassa.

EL FALLER D’ELL ÉS ESCLAU, SI NO, EL MONUMENT LI CAU. Una lloança molt justa és el que hauria de fer, en primer lloc, el faller a qui treballa la fusta. Quina pena! L’esforç seu queda del tot amagat i tan ben embolicat que, de cap manera, es veu.

128

En estàtua de gel s’ha convertit el pobret. I ens regala un geladet! (Algú té un abric de pèl?) Els xiquets, que a ell s’acosten, no entenen com no es meneja. Un d’ells a l’aire braceja i li pregunta quant costen.


Només cal veure les eines que davant d’ella presenta, per entendre com intenta rematar les seues feines. Al seu costat té una caixa plena de rics ornaments, que faran de complements de la joia que ella encaixa. Una altra, molt descontenta, una cadira agafà per llevar-li de la mà el gelat que ell presenta. Però, clar! Està tan dur, tan fred i petrificat, que, tot i que ho ha intentat, ha estat com pegar-li a un mur . HA VINGUT I ÉS DE PRIMERA, UNA AFAMADA JOIERA.

AMB LA K ELLA DECORA LA PARAULA KAÇADORA. Una feina ben moderna, amb Internet arribada, té, a ella, tan atrapada que amb els estudis alterna. Els Pokemons ella caça (es veu que això és una feina!) i s’ha convertit en reina que a tots els altres desplaça.

Amb meticulositat, i amb paciència que no altera, es mou aquesta joiera fent un treball acurat.

129


Però una forma barata de refrescar-se un poquet és agafar un gotet i beure una bona orxata. Per això ve pel carrer, caminant amb la beguda per combatre, concebuda, la calor, un orxater. I l’hauríem de conéixer pel mèrit que ella té. Jo, per no saber, ni sé un Pokemon reconéixer.

JA HO DIUEN TOTS QUE, A L’ESTIU, DE VERITAT QUE TOT VIU. A l’estiu, això ho sabem, per aguantar la calor, busquem la idea millor i a ella ens abandonem. L’aire condicionat el ventilador desplaça, posat, al màxim, a casa, és un recurs que hem trobat.

130

SI LA VOLS ACOMPANYAR, UN FARTÓ T’HAS DE MENJAR. L’acompanyant ideal per a una fresqueta orxata mai ha de ser un bocata. Això li pega fatal! El que has de fer el primer és anar a visitar, per poder-li, a ell, comprar uns fartons, al pastisser.


El senyor es creu un sastre, però està cosint tan mal que, per no dir criminal, li haurem de dir desastre. La roba que ell ha cosit ningú se la pot posar. L’agulla és un no parar de punxar-se-la en el dit. Ací el tindrem, al costat, perquè ho volem fer senzill, del pastisser al seu fill, que uns fartonets ha enfornat. Quina gran assignatura! Com de gran el benefici! Ensenyar a algú l’ofici un futur li assegura.

AI, SENYOR! QUINA DESGRÀCIA! LA MÉS PURA INEFICÀCIA!

HA VINGUT AMB L’UTENSILI PER DONAR UN CRIT D’AUXILI. Fins a la falla ha vingut un vellet, amb sacrifici, per mostrar l’antic ofici de qui treballa el vellut. Així, el vellet velluter veu que, segons li pareix, l’ofici desapareix. I això no hauria de ser!

Sembla que, el jove senyor que l’ofici està aprenent, en opinió de la gent, ja no pot fer-ho pitjor.

131


Ho sent, però no puc creure que al nostre volgut Paquito pot guanyar-lo el Despasito... Això ho hauria de veure! Si quan es fa tard de nit, i ja estàs de fred blavet, prepara un xocolatet... Hi haurà un millor convit? El seu vell teler de fusta, que a la falla ens ha portat, ja està mig abandonat. I això, a ell, el disgusta...

HEM ARRIBAT A LA Z. L’ÚLTIMA ESTÀ, LA POBRETA!

Molt durament, va lluitar perquè algú continuara la labor que ell li ensenyara. I veu que va fracassar.

Per acabar ben exòtic, el qui plantarà ha pensat col·locar, allí, un mercat, pel desordre un poc caòtic.

PAQUITO ARRIBA CANTANT I EL SEU DOLÇ LÍQUID CUINANT. Quina música, el faller pot ballar totes les nits i cridar la lletra a crits? Paquito el Xocolater!

132

Un senyor de pell fosqueta, de màscares artesà, del continent africà, ens porta una mostreta.


Això és causa dels treballs, de la feina que vol fer el nostre artista faller tota plena de detalls. I la falla menudeta té la cabuda que té... Jo crec que ho ha fet molt bé, (per si em sent el que l’ha feta)! Així, l’artesà zulu, que vol el seu art promoure, ens ven màscares en roure o en un importat bambú.

Al lector, s’ha d’agrair la lectura interessada. Si em perdona, de passada, jo li ho hauré d’aplaudir.

Les màscares concebudes des dels més antics autors són, pels seus vius colors, pertot arreu conegudes.

Jo sols vull estar content amb la comissió menor, amb la fallera major i, clar, amb el president!

I, COMPLETAT EL LLISTAT, LA LLIÇÓ JA S’HA ACABAT. Falten algunes lletretes. Això ja ho haurà notat el lector que ha agafat, mentre llegia, notetes.

133


134


135


GUARDONS INFANTILS JUNTA CENTRAL FALLERA DISTINTIU D’ARGENT Eduerne Campos Gálvez Yago Cervera Núñez Jorge Cervera Travé Eric Del Valle Riera Vicente Doménech Navarro Unax Domingo Martínez Neus Fernández Górriz Pablo Fernández Górriz Irene García Izquierdo Javier García Izquierdo Claudia González Zaragozá Nahia Lorente Graguera Yaiza Lorente Graguera Daniela Marí Albuixech

Naiara Martínez Cuenca Emma Navarro Forner Inés Nevado Valero Manu Ortega Garrido Rocio Ortega Luz Elena Pastor Calero Claudia Poyato Zaragozá Raquel Prósper Alapont Pau Ribera Giner Natalia Rodríguez Sánchez África Sancho Fortea Amparo San Lorenzo Garcia Daniel TInajo Sánchez Vega Simó Antón

DISTINTIU D’OR Carlos Calabuig Ferrer Marta Monsoriu Antón Rafa Calvo González Patricia Fernández Carbonell Ainara García Cifre

Carmen Giner Simó Marcos Ivars Calvo Oscar Latorre Arenas Jorge Luz Monleón Adrian Ortega Luz

136


GUARDONS INTERNS CARXOFA D´ARGENT Eduerne Campos Gálvez Yago Cervera Núñez Jorge Cervera Travé Eric Del Valle Riera Vicente Doménech Navarro Unax Domingo Martínez Neus Fernández Górriz Pablo Fernández Górriz Irene García Izquierdo Javier García Izquierdo Claudia González Zaragozá Nahia Lorente Graguera Yaiza Lorente Graguera

Daniela Marí Albuixech Naiara Martínez Cuenca Irene Martínez Ferrer Emma Navarro Forner Inés Nevado Valero Elena Pastor Calero Claudia Poyato Zaragozá Raquel Prósper Alapont Pau Ribera Giner Natalia Rodríguez Sánchez África Sancho Fortea Daniel TInajo Sánchez Vega Simó Antón

CARXOFA D´OR Carlos Calabuig Ferrer Marta Monsoriu Antón Rafa Calvo González Marta Fernández Pericás Ainara García Cifre

Carmen Giner Simó Marcos Ivars Calvo Oscar Latorre Arenas Jorge Luz Monleón Dalia Machancoses Martínez

137


GRUP DE DANSA ‘ AL VOL’’

Claudia Cantos Villodre Carla Gomar Luz Nerea Gomar Luz Naiara Godoy San Bautista Nahia Lorente Graguera Yaiza Lorente Graguera Andrea Martínez Barcos

Pau Martínez Barcos Lucía Tomás Ballester Isabel Braulio San Lorenzo Claudia Rubio Martínez Lucia Tomás Martínez Daniela Valiente Brocal

138


GRUP D’ESPECTACLES

Nerea Alcolecha Martínez Maria Bolumar Pradas Marta Bolumar Pradas Andrea Capel Riera Aina Cascos López Ada Cascos López Lucía Fernández Iniesta Natalia Gil Ribera Amaia Giner Martínez

Eider Giner Martínez Carla Gomar Luz Nerea Gomar Luz Elena Guerrero Alba Yaiza Lorente Graguera Nahia Lorente Graguera Andrea Magaña Ferrero Pedro Martín Giménez Andrea Méndez Gimeno

Lucía Moscardó González Elena Pastor Calero Lucia Peris Fandos Aitana Pons Gómez Carla Pons Gómez MªAmparo Santos Morcillo Maria Simeón Brocal Carmen Valero Cortés Inés Vedreño Romeu Yolanda Vera Aguilar

139


CONEIXEM A HECTOR I AITANA ´

140

É

s una vesprada del mes de setembre, els xiquets acaben de començar l’escola, però encara porten la pell bronzejada d’estar tot el més d’agost al càmping. Hem quedat al casal, on ells se senten còmodes, ja que poden passar-se hores i hores jugant, és la seua segona casa. Mentre ells van berenant, posem en marxa la gravadora i comencem a xarrar i a investigar les seues vides. Héctor i Aitana són cosins, Miguel, el pare d’Aitana, i Horte, la mare de Héctor, són germans i els dos xiquets s’han criat junts. Resumidament, es podria dir que la família Pons i adjacents és prou extensa i que són tots fallers des de fa molts anys de la Falla Poble. No podríem haver triat millors representants infantils, veritat? Anem a conéixer-los amb més profunditat.


Héctor Rodríguez i Pons, el nostre president infantil, té 9 anys i va nàixer el 10 de desembre de 2007. Aitana Pons i Gómez, fallera major infantil, també té 9 anys i va nàixer 13 de febrer de 2008.. Com ja hem comentat, són fallers des que van nàixer i els dos estaven apuntats per a ser representants infantils junts aquest any 2018, o siga, que no ha sigut cap sorpresa per a les famílies i ho portaven tot estudiat des de fa temps Héctor ens diu que el va apuntar son pare només nàixer. Héctor comença a parlar de la seua família, que és fallera des dels inicis de la falla, sa mare Horte, son pare Jose Vicente, més conegut com Rodri, i la seua germana Mireia. Ell encara no estava al món, però Mireia va ser fallera major infantil en l’any 2002. Els seus pares sempre han estat molt involucrats dins la falla. També té una mascota, una gosseta que li diuen Lili. A l’escola tot li va bé, cursa 5é de primària al CEIP Verge dels Desemparats de Silla. La seua assignatura favorita és Educació Física i la que menys li agrada és Naturals i Socials. Héctor encara no té clar què vol ser de major, però ens confessa entre rialles que li agradaria treballar a Ikea, com Salva, la parella de la seua germana Mireia, al qual estima amb bogeria.

141


Ara és el torn d’Aitana i ens parla un poc de la seua família. Son pare Miguel ha sigut vicepresident de la falla, a sa mare li diuen Reme i la seua germana Carla va ser fallera major infantil en 2015. Té tres mascotes, dos hàmsters, Tiddy i Caly, i un gosset, Baddy. Es va vestir de fallera per primera vegada en l’ofrena de les Falles de 2008 amb tan sols un mes de vida. Estudia 4t de primària en el CEIP Verge dels Desemparats. La seua assignatura favorita és Naturals i la que menys li agrada és Matemàtiques, però confessa sense dubtar que, de major, li agradaria ser veterinària. Ho té claríssim.

Quan parlem amb ells dels seus gustos i de com es porten a casa, els dos afirmen que són molt revoltosos i que discuteixen prou a sovint entre ells. Héctor confirma que Aitana és molt nerviosa i no para queta, i Aitana, en canvi, diu que Héctor és divertit i graciós.

142


A Héctor, al seu temps lliure i sempre abans de fer els deures, li agrada jugar a la consola. També li encanta vindre a la falla sempre que pot per a jugar amb les seues cosines i els altres amics, i quan arriben les Falles, és un enamorat de tirar petards i anar als berenars. Ens conta una anècdota que li va succeir aquest any quan anaren a veure la falleta infantil. Anava amb companyia de Javi i li va dir «mira Javi, hi ha una malaena en la falla». I no era una malaena, sinó que havien posat espuma i era de forma enrotllada, pel que pareixia una magdalena; «des d’aleshores, Javi em diu “malaena”»- ens conta resignat. Pel que fa al tema de la presentació, ens confessa que estarà molt nerviós per parlar, té un poc de por, però creu que li eixirà bé perquè la seua germana Mireia té molta experiència, ja que és la presentadora de la falla Aitana, en el seu temps lliure, practica Funky. En la falla també balla i, a més, fa teatre en les presentacions, li agrada molt estar damunt d’un escenari. Quan li preguntem per la presentació ens diu que no estarà molt nerviosa, ja que ella ha participat en quasi totes des que era molt menuda. Recorda que, quan la seua germana va ser fallera major infantil, ella tenia 6 anys, li va fer un tros d’exaltació de memòria i ens va deixar a tots més que bocabadats. També ens diu que l’any passat Carla va presentar la presentació i que ella també voldria fer-ho quan acabe l’any de fallera major infantil.

143


Li preguntem que què preferiria, si presentar o fer teatre i ballar en la presentació. Ella diu que podria fer ambdues coses, però, si haguera d’elegir, elegiria ballar i fer teatre. Ara els preguntem per la falla, per què son fallers i què és el que més els agrada de ser fallers. Héctor ens confessa que li agrada molt estar en la falla perquè tota la seua família és fallera i està apuntat des de ben menut. Si no poguera ser faller per qualsevol cosa, ens diu que ho intentaria per tots els mitjans i que no es rendiria per res del món. Aitana crida un “noooooo” molt fort quant li preguntem què faria si algun any no poguera ser fallera. Com Héctor, també diu que ho intentaria per totes les formes possibles, però que ella ha de ser fallera sí o sí, i que estaria tot el dia dient-li a sa mare que l’apuntara a fallera perquè li encanta. A continuació, parlem dels representants majors, Jessi i Javi. Aitana ens conta que Jessi és molt bona i que Javi és un poc manador, però que per això és president. En canvi, Héctor se sincera i ens diu de Jessi que es mereixia ser fallera major des de feia temps i li fa molta il·lusió que ho siguen alhora. De Javi sols té paraules boniques, el coneix des que va nàixer perquè els pares són amics i, a més, Javi és molt amic de Mireia.

144


Continuem avançant amb l’entrevista i mirem cap al futur, Aitana no dubtaria gens en tornar a repetir de fallera major d’ací uns anys i, pel que fa a Héctor, també té clar que li agradaria portar endavant la presidència de la falla, pensa que ser president és molta responsabilitat però ell vol intentar-ho, no li té por a res Quan parlem de les Falles que s’apropen, se’ls il·lumina la cara als dos, els preguntem que què esperen que passe en aquestes Falles i quina és la sensació que tindran el 20 de març. Héctor espera passar-s’ho bomba i que, sobretot, la falleta estiga ben feta; Aitana diu que vol passar-s’ho molt bé i prega que no ploga en Falles, ja que recorda que el 2015, quan Carla va ser fallera major infantil, va ploure sempre que eixia de casa: varen ser una Falles prou catastròfiques. Els dos ens diuen entre rialles que també volen guanyar algun premi que altre. Per finalitzar l’entrevista, els preguntem si volen dir-nos alguna cosa més fora de guió i, apart de donar les gràcies als seus pares per fer-los fallera major infantil i president, acaben cridant a ple pulmó que la Falla Poble de Silla és la millor!!!

145


mil gràcies ÉRIKA, MARTA I CARLOS Representants 2017

i

així és com realment ens sentim nosaltres tres, totalment agraïts gràcies a una gran comissió que ens ha donat l’oportunitat de representar-la en un any tan especial, el 45 aniversari de la nostra benvolguda falla. Podríem començar parlant de cada acte faller que hem viscut com és la plantà, els berenars, cada passacarrer amb el so de la dolçaina i tabalet, la cavalcada amb el pregó obrint pas a les falles 2017, la dansà que, sent partícips d’ella, ens va servir d’assaig per a ballar en altre encontre de danses a Manises (sí sí, fins i tot Javi es va animar a ballar), la nit d’albades, l’ofrena i la màgica nit de la cremà, però hem tingut el privilegi de viure altres actes extraordinaris per celebrar el gran any que ens esperava. Poguérem gaudir de la gran Gala Fallera d’Aniversari per reunir a tots els màxims representants des d’aquell 1973 fins a l’actualitat, on vàrem ensenyar a tots els presents les maquetes dels monuments que en aquest 2017 tindríem a la plaça, sens dubte, inoblidable recompensa ens varen donar. Vàrem ser protagonistes de posar als nostres estendards el símbol de Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants col·lectiu, distintius que ens atorgaren a la vesprada d’entrega de recompenses, ben acompanyats per la xaranga i tots els fallers. Actes molt emotius per a nosaltres. El que sí que teníem ben clar era que no ens volíem perdre cap instant, cap detall, i així ho hem fet. Gràcies a les nostres famílies, a Carlos i a Tamara, el cansament no ha existit per a nosaltres, ja que han estat acompanyant-nos en cada acte, com ara la visita als artistes dels nostres monuments, la Gala dels Primers Premis de falles, l’entrega de premis de llibrets a València, l’entrega del banderí de reconeixement de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fins i tot el dia que anàrem a veure la mascletada al balcó de l’ajuntament de València. I us preguntareu: Ells també anaren? Sí, ells també tenien balcó per disfrutar d’aquella gran mascletada. Hem aconseguit que aquest 2017 ens haja unit per sempre en l’estima i l’amistat.

146


I si de companys de viatge faller seguim parlant, el millor sempre es deixa per al final, i és per això que millor president no podríem haver tingut. A Javi, sempre li estarem agraïts. Sabíem que era el seu primer any com a president i, amb la seua jove edat, ens ha sorprès. Esperem que ho haja disfrutat tant com ho hem fet nosaltres, que mai oblide aquest 2017 i que per a nosaltres també pertany a aquesta gran família fallera que hem format. Ha sigut un privilegi compartir-lo al seu costat, sempre disposat a tot, pendent que anàrem perfectes en cada ocasió. No ens podíem fer una foto si les manteletes no estaven ben col·locades o si els mocadors del cap no estaven ben posats, però sobretot, si no teníem un somriure a les nostres cares… i és per això i moltes coses més per les quals eres un gran president. I als nostres fallers, dir-los que sabíem que teníem a la millor comissió del món al nostre costat, i que anàvem a disfrutar d’aquest any de manera diferent, celebrant amb vosaltres el magnífic 45 aniversari, un any de celebració per a tota la comissió. Ha estat un plaer poder representar-vos a tots, esperem haver estat a l’altura que us mereixeu, i que es mereix aquesta falla. Nosaltres mai oblidarem aquest 2017, ja que ha sigut únic, immillorable i especial. Gràcies per voler compartir-lo junt amb nosaltres. Gràcies per acompanyar-nos en cada pasacarrer, acte i per voler que fórem nosaltres els màxims representants. FINS SEMPRE AGRAÏTS!

147


ESTEM D´ENHORABONA! El 17 de febrer va nàixer la bonica Lucia del Valle González, filla dels nostres fallers Jose i Tania i s’ha convertit en l’alegria més desitjada per als seus pares. Enhorabona!

I com no podia ser d’altra manera el 19 de març va vindre al món Carolina Navarro Melero. Filla d’una família fallera, va ser el millor regal per al Dia del Pare. Els seus pares Manolo i Xelo i la seua germana Paula, no podien concloure de millor manera l’exercici faller. Enhorabona!

148


Continuant amb les bones noticies, el 23 de març contarem amb un nou falleret: Alberto Benítez Simó, fill de Vicente i Anabel. Per a la família és el seu segon fill, un company de joc per a la seua germana Sara. Enhorabona!

El 10 de Maig de 2017 els nostres fallers Carlos i Amparo estaven molt contents d’anunciar-nos que ja tenien amb ells a una preciosa xiqueta anomenada Andrea. Segur que serà un dia que tant ells com la seua família mai oblidaran. Enhorabona!

L’ultima incorporació a la nostra comissió és Carles Valero Zaragozà, fill de dos joves fallers, vingué al món el 14 d’Octubre de 2017. Amb poc temps de vida ja va desfilar per la passarel·la com a bressol infantil d’aquest exercici faller. Segur que és l’alegria per als seus pares Jordi i Susana. Enhorabona!

149


Davant l’atenta mirada de tots els familiar i amics, Amparo i Jose Luís van formalitzar la seua relació el 22 de maig. Sabem de les ganes e il·lusió per aquesta nova etapa, enhorabona i felicitats!

La nostra fallera Anna es va casar amb Josep en una nit màgica el passat 24 de juny. En nom de tota la comissió desitgem que aquesta felicitat estiga sempre a les vostres vides. Enhorabona i que sigau molt feliços!

Una bonica vesprada d’estiu altra fallera de naixement

El 30 de setembre va ser un dels dies més especials per als nostres fallers Sandra i Marcos, doncs després de molts anys junts van contraure matrimoni davant de molts amics, fallers i familiars. Enhorabona i que gaudiu d’aquesta nova etapa!

va veure el seu somni fet realitat, Carla i Pablo es van prometre matrimoni el 15 de juliol en una vesprada plena de detalls. Enhorabona, comença l’aventura!

150


RECORDS DE TOT UN ANY

151


152


153


154


155


156


157


158


159


160


161


162


AGRAÏMENTS L’A. C. Falla Poble de Silla vol agrair a tota la gent que ha participat en la realització d’aquest llibret. Des de qui ha estat redactant, maquetant, recopilant informació i fotografies… fins a qui ha estat donant el seu suport moral i donant ànims perquè en aquest llibret es veren reflectides les distintes idees que dansaven per les nostres imaginatives ments. També ens agradaria agrair l’esforç que comporta fer l’explicació dels dos monuments fallers, sempre amb elegància i un toc enginyós. Al Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla, també, per la seua ajuda amb les correccions i els seus consells. A les persones que no formen part d’aquesta comissió i que han col·laborat desinteressadament en la redacció d’escrits i ens han transmés el seu sentiment i el seu coneixement amb les seues senzilles i belles paraules. I, per acabar, com no, voldríem agrair també a tots els comerços que col·laboren amb la publicitat perquè llibrets com aquest puguen realitzar-se.

163


164


165


guia 166


comer cial 167


168


169


170


171


172


173


174


175


176


177


178


FERRETERÍA CABAÑES CADENA 88 HERRAMIENTAS · MAQUINARIA · ELECTRICIDAD · FONTANERIA DECORACIÓN · JARDINERIA · MENAJE · HOGAR · CERRAJERIA DUPLICADO DE LLAVES · MANDOS

GRAN CANARIA, 34 - MALVARROSA - TEL. 96 371 42 24 SAN JOSÉ, 5 - SILLA - TEL. 96 121 23 59 REYES CATÓLICOS, 11 BAJO - SILLA - TEL. 96 120 32 00

179


180


181


TRANSPORTES Pedro Sanchez

TRANSPORTES PEDRO SÁNCHEZ Teléfono: 675786345 46001 - ALMANSA

182


183


JULIAN CONDE DURO

E-mail: juliancondetrans@hotmail.com C. I. F.: 70347652-J Telf.: 619 206 821 - 619 206 823 C/ Avda. José Hernández de la Asunción, 3-4º - F 02640 - ALMANSA (Albacete) 184


185


186


TRANSPORTES

MONTO SOLER,

S.L.

C/ Ador, 43 bajo - 46026 Valencia Mรณvil: 630 94 20 91 Telf.: 96 396 21 14 C.I.F.: B-96.406.616

187


Miembro del Consulado de la Lonja de Valencia

CEREALES MATERIAS PRIMAS PARA PIENSO CAFร‰ VERDE BRASIL SUBPRODUCTOS DE MOLINERIA Avda. del Puerto, 11 - 3ยบ pta. 7 46021 VALENCIA Tel. 96 337 49 96 - Fax. 96 337 49 97 e-mail: vebri@mail.ono.es 188


TRANSPORTES

Cano y Corell, S.L

C/ Virgen del Puig, nยบ6 bajo Telf.: 963 676 301 Fax: 963 675 419 46011 VALENCIA 189


190


191


192


193


194


195


Polígono Industrial ‘Els Mollons’ C/ Rosa Luxemburgo, 2 46970 - ALAQUAS (Valencia) Telf.: 961 512 056 - 610 780 910

196


197


198


199


200


201


202


203


204


Nuevos Tiempos...

Nuevas Pinturas

Avda Alicante, 46 46460 Silla-VALENCIA

Tlf: 961 823 344

silla@tiendasmonto.es www.tiendasmonto.es

* Vale regalo para canjear en compras iguales o superiores a 10 €. Un vale de 5 € por operación y cliente. No acumulable a otras promociones u ofertas.

205


206


207


208


Felices Fallas 2017

Toda la variedad en alimentos congelados con la máxima garantía de calidad y el mejor precio. Plaza Era de la Catarra, 2 Esquina Rambla de la Independencia 46460 Silla (Valencia)

Tel. 961 218 442 Sugerencia de presentación.

Encuéntranos en: @abordocongelados

anuncio-fallas-T46.indd

1

www.abordo.es 08/02/2017

209

13:45:59


210


211


212


213


214


215


216


217


Electr. F. Domenech Mª Dolores López C/ Jacinto Benavente nº1, 46460-Silla Tel. 961217505

www.domenech.eu -

euronics.silla@domenech.eu

C/ Rambla de la Independència, 2 Tel: 96 121 03 42 - 682 633 493 Silla 218


219


220

LLIBRET FALLA POBLE DE SILLA 2018 - MORALÈTICA  
LLIBRET FALLA POBLE DE SILLA 2018 - MORALÈTICA  
Advertisement