Issuu on Google+


ies. r d l o v e u el q Pensa en nies. m o s e u q Idea el nt. a c n e ’ d n ó Fes un m ruixes. b s e l b am Conversa itosos. p s o s s c n llo Busca e gs. a m s l e b Parla am ctes. e r r o c s t redien g n i s l e l epta. c e r Escul a l s a pa s a gia. p à x m i e a u l g e e S món d l e p t ’ e r perd a t ris ’ e a t c n s a i c r n e Ar r pels u d t ’ a x i De envolta e u q l e i tot ret. b i l l t s e u d’aq ó i c i d e a la trenten ent, m n e a e Id ores, h s e d a quedades ball, e r t e d i omni s n i ’ d s t i n ar, m i r e u q poemes ntar, o c e u q històries etar. u q a m i esforç i corregir ó i c a n i ’imag d i s o d n ra nts, g e i d a e n r u g n b i I am ipals c n i r p s e str stima e com a no a t l o m amb remogut nt, e l n e b c a fo i cuinat 2014 t e r b i l l l naix e sseig. a P a l l a de la F


El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Tirada 400 exemplars. Dipòsit legal: V-232-2012


El llibre de la Falla Passeig Sant Josep Fallera Major de Tavernes Història de la màgia 2014: un any de màgia Salutació del President Fallera Major 2014 Monument Gran 2014 Salutació del President Infantil Fallera Major Infantil 2014 Monument Infantil 2014 La màgia del record 2013 Acomiadament any 2013

L’inici de 2014 El futur de la falla Comissió Falla Passeig 2014 Cens 2014 Comissió i cens infantil 2014 Recompenses JCF 2014 Programació d’actes falles 2014 30 anys de Falla Passeig Supersticions Tipus de màgia Dites màgiques Guia comercial


Cants i precs de la Falla Passeig a Sant Josep Aquesta falla té gran sort perquè una persona piadosa ens ha fet la donació de la imatge preciosa. Sant Josep de Natzaret, espòs de la Verge Maria, perquè et tenim al casal i ens sentim plens d'alegria. La primera petició, és que siguem bons fallers, que visquem la festa als casals i als carrers. També et preguem protecció per a les Falleres Majors, per als nostres presidents, i per a tota la comissió.

4


Sant Josep, pare de Jesús, que al braç portes el Xiquet, protegeix a tots els nostres fallerets, de malalties, d'accidents i de coets. Com tu eres generós i nosaltres som alegres, et demanem per a tots premis, música i paelles. Tots els fallers i falleres, agraïts pels teus favors, et tenim sempre present en les nostres oracions.

Sant Josep 5


Himne de Tavernes Ciutadans! Defensem la nostra terra i serem grans. Ciutadans! Ciutadans! Tavernes desperta i aixeca’t valenta d’un cop; no t’atures ni un sol moment. Que sàpien enfora que tens sang ardent i cor ple de vida i el nervi valent. Tavernes desperta, desperta del somni que la llum d’una alba nova està apuntant. Els teus fills s’apressen contents a la lluita

6

per veure’t de gales i honors adornada. Que l’opressora incultura muira sota les nostres mans! Lluitem, lluitem, lluitem, per fer un poble, un poble gran. Puix que la mare que acarona sos fills amb tant d’amor ha de ser amadobada com el més preuat tresor. Llancem el crit a la ciutat! L’hora de la renaixença ha aplegat. Ciutadans! Defensem la nostra terra i serem grans. Ciutadans! Ciutadans!


Fallera Major de Tavernes 2014 Empar Maians i Palomares

7


La història de la màgia Què hi busques més enllà de la raó?

Quan parlem de màgia, tot deixa de seguir les lleis de la natura. La màgia és art, coneixement i cultura. Encanteris, éssers fantàstics, mags i bruixots, hi ha tants tipus de màgia que no ho pots arribar a imaginar. La màgia és l’art ocult de buscar la felicitat. Màgia bona, màgia roïna, l’endevinació i la bruixeria, el poble hi tenia por, fugia. No hi ha proves tangibles de quan hi va començar tot, però des d’eixos temps sense memòria ha format part de la nostra vida. La màgia al voltant del misteri i la religió, dels déus i les santitats, però també ens hem adonat que de la festa fallera forma part.


Nosaltres la introduïm, nosaltres la fem brollar la trobes als monuments apareix per cada costat. Des de les pàgines d’aquest llibret volem fer arribar la màgia del Passeig perquè tots la puguen disfrutar. Ploren, riguen, somien si cal, es tracta d’un llibret màgic capaç d’embruixar. Prenguen seient i a disfrutar!

9


10


2014: un any de mĂ gia


Salutació del President Benvolguts fallers i falleres:

Aquest any tinc l’honor de dirigir-me a tots vostès com a president de la nostra falla. Serà un any molt especial ja que celebrem el nostre 30 aniversari. Vull fer una menció especial a tots els membres que han format part de la comissió d’aquesta falla en els seus 30 anys d’existència. La comissió de la Falla Passeig ha treballat molt, perquè tots els fallers i falleres i veïns de Tavernes gaudiu d’un any i d’una setmana fallera com es mereixeu. Aquest any seguim apostant pels mateixos artistes per a la confecció dels monuments, Carles Donet i Natxo Peiró, que en els últims anys tantes alegries han donat als fallers i falleres del Passeig. Hem volgut elaborar una setmana fallera plena d’activitats per a tots els públics, xiquets i xiquetes, joves i majors. Tindrem quatre nits de festa amb orquestres que esperem siguen tot un èxit de diversió i de germanor. Vull donar la meua més sincera enhorabona a les dos falleres que aquest any ens representaran com a Falleres Majors, Aleixandra i Eugenia, esperem que gaudiu al màxim de la festa fallera juntament amb tota la gent del Passeig. També donar les gràcies als vostres familiars. No vull oblidar-me de les empreses que col•laboren en el llibret faller, ja que sense elles aquest no seria possible. I sobretot a la gent que s’encarrega de la seua confecció, que any rere any aconsegueix que la Falla Passeig obtinga un resultat molt bo en tota València. Per a finalitzar, vull convidar a tots els fallers i falleres i veïns de Tavernes a participar de tots i cadascun dels actes que realitze la Falla Passeig. Bones falles a tots i a totes. 12


President 2014 Toni G贸mez i Enguix


Treballador, alegre, extrovertit

simpàtic, familiar, amic del seus amics, bromista, carinyós i desvergonyit, així és el nostre president. Toni, és faller des del primer any de vida, perquè formar part de la nostra família porta inclòs ser faller de la Falla Passeig. Dels tres germans potser no era qui de manera més intensa vivia les falles, cosa que no vol dir que no participara. Però sempre havia tingut una altra visió, ja que, a causa del seu caràcter tan sociable, els events se li solapen. Sempre ha baixat a la falla, però mai havia volgut ser president, i això que a casa n'hem tingut més d’un, el nostre pare i Andrés, el menut. D’ell és coneguda la seua faceta de cuiner, igual et fa una “fideuà” de carn que una de peix. L’hem vist tant disfressat com vestit de faller, al casal muntant o sopant i ballant. Acudits li agraden contar i si està inspirat fins a una hora pot estar fent-nos riure sense parar.

14


Per fi s’ha decidit i en president s’ha convertit i nosaltres, els teus germans i familiars estem al teu costat per a tot allò que necessites. Per experiència familiar sabem que ser president no és tasca fàcil, però ens has demostrat que a banda de la teua alegria, eres responsable amb el que et compromets. El nostre pare se sent molt orgullós, de vore que has arribat a ostentar el càrrec més alt i tranquil, amb el futur de la seua falla assegurat, la que amb tanta il•lusió es va crear fa 30 anys. Qui ho diria! Sí, sí, 30 anys ja fa i els que encara ens queden per comptar. I tot és perquè sempre ha estat en bones mans, de gent treballadora que no repara en esforços perquè la nostra falla seguisca complint anys. Aquest 2014 és un gran any faller, perquè Toni és sinònim de diversió, així que enguany la Falla Passeig té la festa assegurada.

15


A la nostra Fallera Major Els desitjos arriben més prompte que tard,

i tu hui te n’adones que també es fan realitat. El somni d’aquella xiqueta s’ha vist complit gràcies a l’empenta i dedicació que li has concedit. Alegre, simpàtica, carinyosa i constant. Tots estos anys ens has pogut demostrar que no hi ha cap obstacle que no pugues salvar. Valenta, treballadora i honrada. Per això ostentes el càrrec més important d’aquesta, la teua falla. Enguany ens toca a nosaltres fer-te tots els honors. Deixa’t portar pel corrent que et marquen les emocions, assaboreix cada moment i disfruta de l’any faller, que el temps passa volant i quan te n’adones, ja s’ha acabat. Crida als quatre vents que de Tavernes eres fallera, Fallera Major de 2014 de la Falla Passeig. Els fallers estem més que orgullosos de tindre’t al capdavant en aquest any tan especial en què complim 30 anys. Enhorabona.

16


Fallera Major 2014 Aleixandra Palomares i Camarena


Ja ha arribat el dia i s’ha complit el somni, que des de xicoteta tenies i tant desitjaves. Sempre has viscut les falles en segona fila, però avui eres tu la fallera més important de la teua falla.

Com a pare sentiré amb tu la mateixa il•lusió, aniré de la teua mà més orgullós que mai, i viuré aquest any tan meravellós i especial, perquè sempre recordes el 2014, com el teu any. Però les teues amigues també t’acompanyaran, i junt amb elles, la teua germana Ainhoa, sempre tan incondicional, i a la que tant cuides i vols. A Agustí, no me’l puc deixar, persona fonamental en la teua vida, que tanta felicitat i estabilitat t’ha aportat. Bon xic i treballador, sé que junt amb ell has trobat la felicitat.

18


Orgullosos estem, amics i familiars, de veure que estàs més contenta que mai. I això és la satisfacció més gran, dels que t’estimem de tot cor. Filleta, filla meua, una llàgrima d’alegria i goig et done, que a les teues mans es convertirà en or i argent, que ni les flames del foc podrà desfer. Sempre et durem al cor.

19


D’Aleixandra moltes coses podria dir,

junt amb ella he passat molts bons moments, i el millor, és el llarg camí que ens queda per davant. Però d’ella podria destacar que és:

Alegre Lleial Elegant Intel·ligent Xicoteta Atenta Natural Divertida Respectuosa Apassionada Són aquestos i cap altres adjectius els que descriuen la teua forma de ser, dels quals em vaig enamorar bojament. Gràcies per tot el que hem passat, junts farem del 2014 el teu any. T’estime.


21


Una vida juntes El 29 de setembre de l’any 1987

a Tavernes va nàixer una xiqueta molt especial, li posaren de nom Aleixandra Palomares i Camarena era serena i ben morena. Amb el temps es va fer major i al col•legi va arribar i fou allí on es trobà les amigues que hui segueix conservant. Amb sols tres anys sabíem jugar que si a princeses, que si a la corda botar. L’hora del pati se’ns passava volant i a classe mai volíem tornar. Poc a poc aquella colla de xiquetes es feren grans. Canviaren el col•legi per l’institut però per molt que els seus destins anaren per distints camins buscaven qualsevol moment per a disfrutar juntes la joventut. Començaren les festes, els balls i les sabates de taló, les eixides per la vesprada i els “botellons”. Qualsevol moment era oportú per a quedar ja que en casa mai volíem estar. I arribem al dia de hui quan la nostra amiga és la Fallera Major i quan has de resumir en unes línies el que és formar part de la seua vida, un vertader honor. 22


Són molts els actes que tens per davant representant sempre a la teua falla. I has de saber que allà on vages les teues amigues estaran, perquè això mai falla. Ja van uns quants anys els que ens coneguem i sempre hem anat com els de “Fuenteovejuna” on una havia d’estar, allí estàvem les restants. Totes pareixíem una. Portem tota una vida juntes, tenim un milió de vivències per a contar, bons i mals moments que hem passat en què unes a les altres ens hem ajudat. En aquesta nova aventura que en poc començaràs nosaltres estarem perquè no sols siga especial sinó un any ple de records que mai podràs oblidar. Perquè ens agrada la teua naturalitat i eixe somriure que mai t'ha faltat, volem que per sempre tingues present que les teues amigues t'estimen com les flames al vent.

23


Els quatre elements VENTS del nord que mouen les fulles del SÒL, arribant a llocs sospitosos, on el FOC crema l’obra d’art, convertint en pols el treball de tot un any. Són màgics els records quan l’AIGUA trista banya el rostre d’uns fallers, que sols amb la màgia i l’esperit, fan reviure la cendra per a donar pas a un nou any. Arriba el mes de març i plantem aquest nou monument, replet d’energies i noves vibracions, fruït de la unió d’aquestos quatre elements:

foc, aigua, terra i vent.

24


Monument Gran 2014 Artista faller: Juan Carlos Donet

25


El món i els quatre elements El planeta on vivim

funciona correctament gràcies a la influència d’uns importants elements. És un gegantesc mecanisme coordinat perfectament però que amb l’acció de l’home comença ja a fer-se malbé.

L’AIGUA, dolça o salada, és el líquid element de pluja, aqüífers i rius i a tots ens calma la set. L’AIRE que ens envolta és vida que respirem, transformat en vent potent és font d’energia també. És l’obscura i densa TERRA la catifa que ens sosté, és l’arrel d’on la natura ens procura l’aliment. I què dir del FOC ardent? Incendi, fogata o flama, té un hipnòtic moviment però apartem-nos d’ell. Tots quatre, amb les seues formes tenen un poder immens… Són els que permeten la vida, són els que la poden desfer. Més poder tenen que l’home, oblidar-ho no devem. 26


La terra La Mare Terra ens sosté,

ella ens procura aliments, minerals, fusta, mil béns… segons el lloc, diferents. Però l’home va destruint-la amb accions molt inconscients, edifica i desforesta sense tindre mirament. A la falla hi podem vore animals que s’arrosseguen, els caragols en la terra viuen, mengen i passegen. A la societat actual els caragols som nosaltres, que anem ben carregats amb altre tipus de closques. Sembla que també és la casa el que portem a l’esquena, però qui hui en té una és perquè té una hipoteca. I que dure esta condemna!!! Perquè qui ja no en porta un desnonament ha patit, quina cosa més dolenta!

27


L’aire

L’Aire és l’element

considerat més urgent, sense ell ens ofeguem. Però en els últims temps amb fums i gasos dolents molt contaminat l’hem fet i ben car ho pagarem. Hi ha industrial sense escrúpols que enverina a la gent i a tot el que respira, incloent els pardalets. Com el gas que s’evapora la seguretat social també… la sanitat se’ns ofega ja no pot tractar-nos bé, els recursos se li esgoten i ho paguen els pacients amb llargues llistes d’espera i copagaments també. L’atenció mèdica en l’aire les nostres pensions també, la seguretat futura se’ns escapa com el vent.

28


L’aigua L’aigua, dolça o salada,

està sempre al nostre abast als rius, llacs i al gel… als mars i als oceans. Caiguda del cel en la pluja o sota terra profunda, als aqüífers amagats, o a l’oasi del desert. Obrir l’aixeta a la cuina és un autèntic plaer que no tenen tots els pobles per a calmar-se la set. Però eixa benedicció també l’hem anat desfent embrutant-la cada dia amb molts tipus d’elements Peixos, balenes, dofins no poden viure tranquils, el mar és la seua llar i comencen a patir. Al pol continua el desgel l’aigua calenta es va fent, el sòlid, líquid va fent-se, això suposa un gran risc. Esquimals, óssos, pingüins... prompte hauran de fugir. On trobaran altre lloc on poder-se establir? Però si amb un tsunami la natura ens castigara, desapareixeríem d’ací !!!

Anem mirant la hipoteca amb què pagar la barqueta. Deixaríem de discutir pels transvasaments d’aigua dels altres rius… La tindríem a mans salves… No hi ha de què patir!!! El Vergeret, el riu Vaca i tot el poble en perill, no caldrà anar a la mar, ella se’n vindrà ací ! ! !

29


El foc LLum, calor en moviment

la cuina ens ha permés i amb ella el “MasterChef”. Sense ell la gastronomia impossible haver-la fet, tot ens ho menjaríem cru com fan els animalets. Però el foc és perillós incendia i ho destruix tot, una falla o la muntanya. I també s’encén la gent que veu créixer els abusos de la classe amb poder, que actuant sense escrúpols està deixant-nos nuets!!! Però no sentim el fred, puix el que ja estem és cremats pels retalls i els impostos, “ivas” i “eres” i molt més, tant, que això ja no se sap ja ni que és !!! La cua de l’atur augmenta, dia a dia va creixent a les portes de l’Inem. I capbussats en la brossa nit a nit els indigents busquen algun aliment.

30


Salvem el planeta!!! Quanta tristesa Senyor!

Quina crítica més amarga! Sembla més un fulletó que per a un llibret de Falla. Però és la veritat i alguns no la volen vore, i a la crua realitat ninguna solució donen. Fan congresos i cimeres moltes firmes i tractats, però a mi el que em sembla és que allí van a fartar, i el món? ja s’apanyarà!!! Doncs sí, haurem d’ apanyar-nos, posar de la nostra part començar a treballar per poder solucionar el problema encetat. Ens hem de conscienciar de debò i amb interés, els polítics i els industrials, i amb l’educació dels xiquets. Hem de salvar el planeta rescatar els elements puix si continuem així prompte ens agrediran ells. La natura és poderosa i tant com és de generosa ho pot ser de destructora.

Recordem el nostre origen, i tornem a les arrels, donem vida a la vida ella ens ho agrairà. Protegim la Mare Terra i ella ens cuidarà.

31


Salutació del President Infantil Fallerets, falleretes, amics:

com a President Infantil tinc l’oportunitat de dirigirme a tots vosaltres des del llibret de la nostra falla, ocasió que aprofite molt gustosament. Estic molt content i il•lusionat de poder representar als xiquets i xiquetes de la meua falla i tindre una comissió infantil com vosaltres. Així que gaudim de la nostra festa i de tot el que més ens agrada, dels jocs, dels coets, de la música i del foc. M’alegra poder compartir les Falles 2014 amb Eugenia com a Fallera Major Infantil i també, amb els nostres representants majors, Toni i Aleixandra. A tots, vos espere en el nostre casal per a participar en tots els actes i per a passar-s’ho molt bé. El vostre President Infantil.

32


President Infantil 2014 Borja Ortega i Savall


Per al meu nebot Borja Vas nàixer el 19 de setembre de 2003, el tercer dels teus germans, un xiquet ros, molt alegre; amb la teua simpatia ens vas captivar. Ara ja tens 10 anys eres responsable i bon estudiant, t’agrada molt fer esport: atletisme, tenis, ara també futbol? També eres molt fester. Faller des de naixement sempre has gaudit molt de les falles. T’agrada vestir-te de valencià, baixar per a tot al casal, tirar coets, com el que més, i mai vols perdre’t res.

I ara eres el president, President Infantil de la Falla Passeig. Tenies molta il•lusió, primer va ser president el teu germà major, Ginés; després Alba, la teua germana, Fallera Major Infantil, i a tu, que sempre president havies volgut ser, ja t’ha arribat el moment. 34


Has començat acompanyant a Alba cap a la fi del seu regnat; i ara, a altra fallereta tambÊ ben guapa, acompanyaràs: Eugenia, Fallera Major Infantil 2014. Vos desitge molt bon any, que gaudiu molt de la festa i que tots ho visquem amb molta felicitat! Enhorabona!


A la nostra Fallera Major Infantil Baix uns grans ulls blaus clars, un tímid somriure de complicitat i uns rebels cabells daurats, trobem la perfecció d’una xiqueta hui convertida en Fallera Major.

Despertes alegria i felicitat, ets divertida i tens molta curiositat. Carinyosa, simpàtica i constant, t’has guanyat aquest regal tan preciat, on ets tu la fallereta més important. Tot arriba i tot passa, aprofita aquesta bonica etapa, festeja cada acte i celebració, gaudeix i deixa’t dur per l’emoció. Eugenia, ha arribat l’hora de dir fort i als quatre vents, que de la Falla Passeig ets tu nostra Fallera Major, no han pogut escollir millor.

36


Fallera Major Infantil 2014 Eugenia PĂŠrez i Salinas


Cert és que el temps vola,

les hores pareixen minuts i els minuts esdevenen segons, i així, sense adornar-nos-en, vas fent-te major. La germana xicoteta va creixent i, per fi, ha arribat el teu torn. Doncs no anaves a ser menys i a perdre’t la bonica experiència de ser Fallera Major. Però qui ens ho anava a dir, si fa uns anys a un altra falla te’n volies anar? De menudeta eres la nostra xiqueta, la “independent” però amb els anys t’has tornat la més dolceta de les tres. Ha començat un màgic regnat, que està replet d’alegries i encants. Disfruta de cada moment, i segueix envoltant-te de la teua gent. Nosaltres, les teues germanes i familiars, estem al teu costat, per a fer del 2014 el teu millor any. Aprofita l’oportunitat, que tal com aquest poema comença, el temps passa volant. Enhorabona Eugenia. 38


Les arrels familiars 39


Records mĂ gics


41


Un món màgic Endevina endevinalla... De què tracta enguany la falla? Bruixes i mags hi trobem, junt amb conills i elefants que apareixen i desapareixen, amb encanteris, pocions i trucs... De segur que ja saps que la màgia al Passeig ha arribat en forma de monument per a alegrar a majors i xiquets. Deixa’t portar per allò que veus, impregna’t del bon ambient i sobretot, gaudeix amb la teua gent.

42


Monument Infantil 2014 Artista faller: Natxo Peir贸

43


El món de la màgia Amics, la màgia ens envolta

però hem de mirar bé, no només en el circ i en els contes en altres llocs la trobem. A la casa de la iaia, a la música, al cel, a la lluna i als estels… i on ni ho imaginem. Mireu la nostra falleta és pura màgia al passeig.

A molts contes infantils té tot el protagonisme; i les revoltoses bruixetes, ella la simbolitzen amb graneres voladores o en un gat convertint-se. També a l’horta o al camp trobarem molts moments màgics, quan la simple llavoreta d’allò més insignificant pot produir tranquileta un supermeló gegant. Sembla el llaurador un mag d’un agrocirc fantàstic. La música pareix ser una màgica vareta que pot transformar l’ambient i encisar a qui l’escolta provocant-li sentiments, enamorant-se al moment. També la màgia apareix a la casa d’alguns avis que amb el seu poder hipnòtic hi conduixen els néts a un millor comportament, i això als pares sembla màgic, diuen: “Si no ho veig no m’ho crec!”

44


I el camp de l’il•lusionisme? Què podem explicar d’ell? És tot un món de secrets i sembla l’il•lusionista posseir grans poders o estar connectat amb Déu. Disposa d’un fum de trucs que fan que tot ho creguem. Dins la màgia trobarem mitjans d’endevinació, ja que el futur és incert i causa molta expectació. A alguns els lleva la son que siga tan enigmàtic…

La tirada del tarot o la bola de cristall poden ser la solució. La pitonissa amb misteri i un complicat vestit al seu exòtic racó els interpretará el destí.

Amics, a poc a poc hem vist de la màgia alguns aspectes, i clarament podem dir sense por a equivocar-nos que pot ser meravellosa, t’atrapa, és fabulosa… Dóna peu a l’evasió i és positiu el que ens dóna: alegria i emoció, intriga i il•lusió, sorpresa i diversió. Gaudim la nostra falleta, entrem un temps a este món.

45


La mĂ gia del record Any 2013

Cassalla, cassalla, jugant amb la saia. Pinta al cap, que l’any ja ha passat! Reviu els records que potser has guardat, les imatges borrades ja no tenen retorn!

46


47


48


49


50


51


52


53


54


55


56


57


58


59


60


61


62


63


Acomiadament 2013 Els mags el temps poden parar

per a gaudir de les falles i del mes de març. I de mascletades, cercaviles, monuments i música estaríem rodejats en el nostre benvolgut casal. També és cert, que acabaríem tots rebentats, i es perdria la màgia que envolta l’espera de la setmana fallera. I l’encant no seria el mateix, les ganes anirien a menys. Just, eixa espera, és el que fa que les falles tinguen encant. Com ni mags som ni serem, el temps ha passat i amb ell el vostre càrrec heu hagut de deixar, però estigueu orgullosos que sempre sereu recordats, com a grans representants i millors persones de la Falla Passeig, en un màgic i inoblidable any. Un 2013 passat per pluja, calor i fred però, malgrat les inclemències del temps, i de les passadetes (hui anècdotes) del fort vent, vau saber demostrar gran sentit de la responsabilitat, i el més important, transmetre’ns a tots alegria i serenitat.

64


Mª Salud, Alba, Yago i Julián, quin quadre més bonic ens heu deixat! Però millors són els records que ens queden de les falles passades, on la vostra alegria, simpatia i esforç han sigut els valors més destacats, junt amb la vostra amistat que de bon grat ens heu brindat. Gràcies de tot cor per haver-nos fet partíceps del vostre any. 65


El monument al centre del passeig, els fallers rodejant la seua falla, l’escenari amb la seua orquestra, el carrer tancat i el pavelló muntat, però sobretot, fallers amb ganes de passar-s’ho bé… Imagina’t com seran les falles 2014, i més, complint enguany 30 anys. Aquestes imatges sols són un xicotet avanç del que donarà de si el proper mes de març.

66


67


68


El millor estĂ  per escriure... 69


i Sala o l l e V Mireia

. . . r u t u F El Vicent Benavent i MartĂ­nez

Ă€lex Alber ola i N icasio

la i Vidal P u e r d n A

70


i Sala r e l o S Isabel

Alejandra Savall iMartí

...està en les cartes

Emma Sansaloni i Almiñana

71


Comissió Falla Passeig 2014 President d’Honor: Pepe Martí i Galiana President Toni Gómez i Enguix Vicepresident Primer Juanba Gómez i Enguix Vicepresident Segon Julián González i Bellver Vicepresident Tercer Agustí Magraner i Reyes Vicepresident Quart Àlex Gómez i Górriz Apoderat del President Emilio Fonseca i Martí Secretari Óscar Sansaloni i Martí Vicesecretari Antonio Sansaloni i Martí Tresorers Vicent Peiró i Climent "Pana" Víctor Palomares i Pérez Delegades de Loteries i Rifes Lourdes Vercher i Escrihuela Encar Guijarro i Díaz Rosa Mª Grau i San Antonio 72

Delegats d’Instal•lacions Javi Martí i Martí Pepe Laparra i García Juanvi Grau i Fons Delegades Play-Back Majors Lorena Martí i Palomares Blanca Andrés i Gómez Rosa Bononat i Pellicer Delegades Play-Back Infantil Xelo Sansaloni i Martí Zulema Grau i Hernández Delegats de Casal Vicent Peiró i Borredà Batiste Gómez i Bononad Carlos Grau i Gascón Delegades de Disfresses i Carrossa Estela Sala i Escrihuela Lola Bataller i Poves Mª Salud Martí i Magraner Estefanía Altur i Altur Delegades del Llibret Blanca Gómez i Grau Clara Grau i Escrivà Celia Martí i Ferrando Herminia Piqueras i Martínez Amparo Laparra i Galera


Delegades de Presentació Dolo García i Gimeno Encar Meló i Company Delegats de So i Llum Sergio Espinosa i Bosch Paco Galera i Taberner Aitor Antoni i Castillo Juan Martí i Mansanet Delegats d’Esports Luis Ferrandis i Almiñana Àlex Sifres i Espí Benjamín Laparra i Galera Andrés Gómez i Enguix Delegades de Promoció Lingüística Reyes Bononad i Pastor Silvia Muñoz i López Ángela Enguix i Magraner Amparo Rocher i Clemente María José Bo i Sansaloni Sandra Rodríguez i Giner Delegats de Monuments Emilio Fonseca i Martí Rafa Vallcanera i Bononad Carlos Savall i Soria Delegats de Pàgina Web Paco Galera i Taberner Pepa Espí i Bolinches

Representant FDF-JLF Estefanía Gascón i Peiró Delegada de Cens i Recompenses María Sala i Clar Delegats de Setmana Fallera Batiste Salinas i Martí Gloria Palomares i Ascó Inma Gascón i Gregori Julio Gascón i Talens Pepa Mifsud i Manclús Marita Vengut i Llobell Maribel Felis i Felis Pilar Vercher i Gimeno Vicente Bo i Sansaloni Abel Fernández i García Salva Ausina i Tortosa Mª Jesús Bononad i Vercher Delegades de Protocol Susana Plancha i Blasco Ana Martí i Palomares Delegades Infantils Lucía San Cirilo i Gómez Inés Fayos i Montagud Elsa Estruch i Enguix Carmen Pérez i Salinas Bea Sansaloni i Blasco Pepa Biendicho i Mifsud

Delegats de Pirotècnia Javi Martí i Martí Vicent Armengol i Sierra 73


Ingredients per a un any màgic... (Cens 2014) Alberola i Fonseca Marta Alberola i Ibarra Saul Vicente Alberola i Vidal Llorenç Alborch i Vidal Begoña Almiñana i Brines Maria Almiñana i Romero Mª José Altur i Altur Estefanía Altur i Guinart Sonia Altur i Martí Carolina Altur i San Antonio Neus Altur i Talens Pilar Álvarez i Mora Francisco Andres i Gómez Alba Andrés i Gómez Blanca Antón i Castillo Aitor Armengol i Sierra Vicent Artigues i Giner Patricia Artigues i Giner Rocío Ausina i Tortosa Salva Barres i Gimeno Alba Barres i Gimeno Vicent Bataller i Poves Lola Bel•lan i Giner Vicente Berti i García José Miguel Bertomeu i Colomar Antonio Biendicho i Mateu Amador Biendicho i Mifsud Fátima Biendicho i Mifsud Pepa Biosca i González Javier Bo i Enguix Mª Carmen 74

Bo i Sansaloni Mª José Bo i Sansaloni Vte. Mario Bononad i Enguix Jorge Bononad i Ferreres Juan Bta. Bononad i Pastor Reyes Bononad i Roca Encarna Bononad i Vercher Mª Jesús Bononat i Pellicer Roseta Brines i Bernia Vicent Brines i Camarena Carolina Brines i Grau Salvador Brines i Hernández Daniel Brines i Hernández Salvador Candel i Talens Ana Candel i Talens Carlos Javier Canet i Grau Gemma Caravaca i Giner Nacho Cerdà i Franco Clara Chapa i Grau Vicent Chesa i Alemany Jennyfer Ciscar i Arlandis Carolina Ciscar i Arlandis Maria Ciscar i Arlandis Óscar Ciscar i Delamo Mayte Clar i Bononad Jorge Clar i Bononad Víctor Clar i Gascón Pilar Clar i Gascón Víctor Company i Alberola Basilio Company i Grau Raul Company i Palomares Anabel Company i Palomares Andreu Company i Palomares José Luis Company i Palomares Maria Cordo i Bono Ana


Corella i Gascón Aida Corella i Gascón Esther Elena i Magraner Sara Enguix i Cerdà Júlia Enguix i Magraner Àngela Enguix i Manclús Elsa Enguix i Tormo Paula Escrivà i Alberola Xavi Esparza i Serra Celia Espí i Bolinches Mª José Espinosa i Bosch Sergio Estruch i Corella David Estruch i Corella Salvador Estruch i Enguix Elsa Estruch i Salom Ángeles Fayos i Montagud Inés Felis i Felis Maribel Femenía i Arlandis Eva Maria Fenollar i Vercher Encar Fernández i García Abel Ferrandis i Almiñana Luis Ferrando i Bononad Francisco Ferrando i Cordo Carla Ferrando i Cordo Lluís Ferrando i Magraner Elena Ferrando i Magraner Marta Ferrando i Peiró Amor Ferrando i Peiró Vicent Ferrando i San Antonio Maria Ferrando i Serra Celia Fons i Brines José Vte. Fons i Ciscar Maria Fonseca i Martí Emilio Fonseca i Pastor Francisco Fortuño i Palmero Javier

Galera i Cortés Nerea Galera i Taberner Paco Galiana i Bononad Josefa Galiana i Bononad Resu Galiana i Duque Celeste García i Almiñana Salvador García i García Victoria García i Gimeno Dolo García i Palomares José Antonio García i Tortos Ana Gascón i Fuentes Desirée Gascón i Gascón Mª Amparo Gascón i Gregori Inmaculada Gascón i Llinares Beatriz Gascón i Peiró Mª Estefanía Gascón i Talens Julio Gascón i Vengut Marita Gil i Estruch Anna Gimeno i Brines Anabel Gimeno i Brines Nuria Gimeno i Gascón Lina Giner i Escrihuela Mª José Giner i Pelegrí Concha Gómez i Bononad Juan Bta. Gómez i Enguix Andrés Gómez i Enguix Juan Bta. Gómez i Enguix Toni Gómez i Górriz Álex Gómez i Grau Blanca Gómez i Grau Dulce María González i Bellver Julián Górriz i Grau Jéssica Grau i Alepuz Mª Amparo Grau i Escrivá Ángeles Grau i Escrivá Clara 75


Grau i Fons Juanvi Grau i García Alejandra Grau i Gascón Maria Grau i Gascón Carlos Grau i Gómez Vicen Grau i Hernández Zulema Grau i Manclús Juan Luis Grau i Miret Jesús Grau i Pachés Marta Grau i Planells Elvira Grau i Planells Paula Grau i San Antonio Rosa Mª Guijarro i Díaz Encar Hernández i Hernández Mª Encarna Hernández i Jurado Gemma Hernández i Jurado Mª Isabel Herrero i Tarrazona Cristina Huertas i Lledó Júlia Ibáñez i Martín Joan Jareño i García Ainhoa Jerez i Escrihuela Sergio Juan i Escrihuela Esther Laparra i Galera Amparo Laparra i Galera Benjamín Laparra i García Pepe Llàcer i Sansaloni Vicente Lledó i Falcó Ferrán Llinares i Franco Dulce Mª Magraner i Grau Mª Carmen Magraner i Mahiques Salvador Magraner i Reyes Agustí Martí i Altur Juan José Martí i Ferrando Celia Martí i Galiana José Martí i Gimeno Juan Salvador 76

Martí i Gimeno Consuelo Martí i Lobo Maria Martí i Magraner Ana Maria Martí i Magraner Mª Salud Martí i Mansanet Juan Martí i Martí Ana Martí i Martí Javier Martí i Martí Santiago Martí i Navarro Vanessa Martí i Palomares Ana Martí i Palomares Lorena Marti i Talens Nuria Martí i Talens Belén Martí i Talens Mari Pepa Meló i Company Encar Mestre i Boscá Gema Mifsud i Manclús Pepa Mora i Zanón Mª Teresa Motilla i Ferrandis Javier Muñoz i López Silvia Navarro i Vercher Cristina Ortega i Ruiz Ginés Ortega i Savall Ginés Ortiz i Borràs Nati Pablo i GimenoFátima Pachés i Reig José Carlos Palero i Dual Jorge Palomares i Alberola Marina Palomares i Ascó Gloria Palomares i Camarena Ainhoa Palomares i Camarena Aleixandra Palomares i Ciscar Desirée Palomares i Ferrer Eva Palomares i Pallàs Isabel Palomares i Perelló Júlia


Palomares i Perelló Sergio Palomares i Pérez Joaquin Palomares i Pérez Víctor Palomares i Sifres José Vte. Peiró i Borreda Vicente Peiró i Chaveli José Peiró i Climent Vicent Peiró i Gascón Carlos Peiró i Gascón Inma Pellicer i Grau José Luis Pellicer i Merenciano Sonia Pellicer i Talens Benjamín Pérez i Chover Nuria Pérez i García Mª Angeles Pérez i Salinas Carmen Pérez i Vercher Eduardo Piera i Tur Aina Piqueras i Martínez Herminia Plancha i Blasco Susana Pons i Grau Maria Pons i Palomares Laura Pons i Palomares Sara Ramirez i Reyes Verónica Rocher i Clemente Mª Amparo Rocher i Planells Pepa Rodríguez i Giner Sandra Ruiz i Jareño Laura Ruiz i Juan Mª Carmen Sala i Clar Diego Sala i Clar Maria Sala i Escrihuela Estela Sala i Grau Ximo Salinas i Ferrando Antonio Salinas i Martí Batiste Salinasi i Martí Mila

Salom i Miguélez Ángeles San Antonio i Morant Inmaculada Sancirilo i Gómez Lucía Sansaloni i Blasco Beatriz Sansaloni i Hernández Jordi Sansaloni i Martí Antonio Sansaloni i Martí Chelo Sansaloni i Martí Óscar Sansaloni i Sala Antonio Savall i Climent Francisco Savall i Ortiz Mª José Savall i Ortiz Rosana Savall i Soria Carlos Serra i Sansaloni Jordi Sifres i Espí Àlex Soler i Bono Anna Soler i Ortells Natxo Talens i Escrihuela Santiago Talens i Palomares Alexa Tormo i Giner Pau Ureña i Palop Joaq. Ricardo Vallcanera i Bononad Rafa Vela i Mazarrota Roman Vengut i Llobell Marita Vercher i Escrihuela Lourdes Vercher i Gimeno Pilar Vercher i Talens Carla Vidal i Almiñana Manolo Vidal i Gascón Àgueda Vidal i Gascón Claudia

77


Comissió Infantil Falla Passeig 2014 President Borja Ortega i Savall Vicepresident Primer Jordi Palero i Gascón Vicepresident Segon José Padilla i Gimeno

Tresoreria Clara Pérez i Salinas Secretari Óscar Sansaloni i Fenollar Delegat d’esports David Ferrandis i García

...cuinat amb els millors condiments (Cens infantil 2014) Alberola i Nicasio Àlex Alberola i Nicasio Demelsa Almiñana i Peiró Alba Altur i Escobar Adriana Álvarez i Martí Esther Álvarez i Martí Jorge Benavent i Martínez Mar Benavent i Martínez Vicent Biosca i Grau Javier Bononad i Ferrando Amor Brines i Palomares Desirée Cholvi i Mifsud Carmen Chover i Cañamás Aina Díaz i Grau Carla Escrivà i Bononad Xavi Espinosa i Torres Gerard Estruch i Magraner Carme Estruch i Magraner David 78

Estruch i Salom Javier Ferrandis i García Adriana Ferrandis i García David Ferrando i Navarro Andrés Ferrando i San Antonio Rosalia Ferrando i Sansaloni Àngels Ferrando i Sansaloni Guillem Fonseca i Palomares Aurora Frontera i Femenía Ana Frontera i Femenía Pau García i Biendicho Aitana García i Bosch Salvador Gascón i Casanova Gemma Gascón i Gil Xavi Gascón i Peiró Anabel Giner i Magraner Ferrán Giner i Magraner Miguel González i Gimeno Hugo


Grau i García Victoria Grau i Vercher Jose Grau i Vercher Luis Mafé i Magraner Martina Magraner i Císcar Carla Magraner i Císcar Salva Manclús i Clemente Jordi Martí i Català Agnes Martí i Guijarro Pau Martín i Ruiz Andrea Martínez i Santacatalina Claudia Motilla i Galiana Cayetana Motilla i Galiana Nico Olaso i Altur Oriol Ortega i Savall Alba Ortega i Savall Borja Osca i Mora Xavi Padilla i Gimeno José Padilla i Gimeno Paula Palero i Gascón Jordi Palero i Gascón Román Pallás i Martínez Julia Paula i Vercher Pepe

Peiró i Pachés Marc Peiró i Plancha Àlex Pellicer i Altur Àlex Pellicer i Altur Yago Pellicer i Palomares Marc Pérez i Salinas Clara Pérez i Salinas Eugenia Pla i Vidal Andreu Puig i Grau Candela Puig i Grau Daniela Rodríguez i Magraner Carlos Sansaloni i Almiñana Maria Sansaloni i Fenollar Jordi Sansaloni i Fenollar Óscar Sansaloni i Magraner Miranda Savall i Martí Alejandra Serra i Sansaloni Maria Soler i Sala Isabel Soler i Sala Olga Tormo i Giner Julia Vello i Sala Mireia Verger i Pérez Josep Vidal i Pellicer Adrià

79


Recompenses 2014

Fulles de llorer

Argent

Celia Ferrando i Serra Col•lectiu Falla Passeig Encar Guijarro i Diaz Eva Palomares i Ferrer Fátima Biendicho i Mifsud Gema Hernández i Jurado Julián González i Bellver Juan Martí i Mansanet Juan Bautista Gómez i Enguix María Sala i Clar Ximo Ureña i Palop

Ana Isabel Company i Palomares Andreu Company i Palomares Jorge Clar i Bononad Maria Grau i Gascón Mª José Bo i Sansaloni Nerea Galera i Cortés Pepa Rocher i Planells Silvia Muñoz i López Vicent Barres i Gimeno

Or Aleixandra Palomares i Camarena Basilio Company i Alberola Estefania Altur i Altur Estela Sala i Escrihuela Juan Ignacio Caravava i Giner Lina Gimeno i Gascón María Company i Palomares Vicente Mario Bo i Sansaloni 80

Brillants Ana Martí i Martí Antonio Martí i Sansaloni Batiste Salinas i Martí Consuelo Martí i Gimeno Francisco Álvarez i Mora Jose Peiró i Chaveli Jose Luis Pellicer i Grau Llorenç Alberola i Vidal Mª Jesus Bononad i Vercher Resu Galiana i Bononad Rosana Savall i Ortiz Santiago Martí i Martí Sergio Espinosa i Bosch


Junta Central Fallera de València

Or Infantil

Argent Infantil

Alejandra Grau i Garcia Alba Ortega i Savall Javier Estruch i Salom Lluís Ferrando i Cordo

Alex Pellicer i Altur David Ferrandis i Mateu Desirée Brines i Palomares Gerard Espinosa i Torres Jordi Manclús i Clemente Mª Carmen Femenia i Mateu Pau Frontera i Femenia Salvador Garcia i Bosch

81


Progama d’actes Divendres, 21 de febrer “Nit d’albades” 21:00 h: Sopar al casal i nit d’albades. Inici des de l’Ajuntament Dissabte, 22 de febrer “Disfresses” 14:00 h: Dinar al casal per a les falleres i fer gana per a les disfresses... 17,00 h: Cavalcada del ninot 20,00 h: Actuació musical a la plaça de l'Ajuntament Dijous, 27 de febrer 15,00 h: Muntatge del pavelló al Passeig Dissabte, 1 de març “La crida” 08,00 h: Muntatge al Passeig 19,00 h: Crida de la Fallera Major de Tavernes a la plaça de l’Ajuntament. Castell de Focs. 23,30 h: Sopar de germanor. Organitza FDF Diumenge, 2 de març 08,00 h: Muntatge instal•lacions per a falles al Passeig 12,00 h: Visita a València per a veure la mascletada i Exposició del Ninot de les falles de València 2014 Dimarts, 4 de març “Exposició del Ninot” 20,00 h: Inauguració de l'Exposició del Ninot i mostra de llibres de falles 2014 a la casa de la Cultura Dijous, 6 de març 15,00 h: Muntatge pavelló i barracó al Passeig. Divendres, 7 de març 22,00 h: Sopar d'entrepà Dissabte, 8 de març 10:00 Activitats esportives per als xiquets. 18:00 Master Class de Zumba i altres balls al Passeig. 82


Falles 2014 Diumenge, 9 de març “Arròs al forn i arnadí” 09,00 h: Muntatge al Passeig i esmorzar al pavelló 14,00 h: Concurs d'arròs al forn i d'arnadí patrocinat per “Adobs Salinas” 16,00 h: Entrega premis del concurs d’arròs al forn i arnadí 17,00 h: Entrega als fallers de les recompenses que atorga la Junta Central Fallera de València. Dijous, 13 de març 15,00 h: Trasllat del monument gran al Passeig Divendres, 14 de març “Plantà” 08,00 h: Plantada de la falla gran 14,00 h: Dinar per als artistes fallers i muntadors 22,00 h: Sopar d'entrepà al pavelló Dissabte, 15 de març 08,00 h: Remats falla gran 14,00 h: Dinar lliure al casal 18,00 h: Berenar per als xiquets al pavelló 22:00 h: Sopar al pavelló 23:30 h: Comencen les Nits del Passeig amb “Ipanema” Diumenge, 16 de març “Dia del faller infantil” 08,00 h: Plantada falla infantil 11,00 h: Jocs tradicionals al Passeig 14,00 h: Dinar infantil al pavelló: macarrons 16,00 h: Teatre infantil 17,30 h: Berenar al pavelló per a tots els xiquets 22,00 h: Sopar al pavelló 23,30 h: Monòlegs i disco-mòbil al Passeig

83


Dilluns, 17 de març“Entrega de premis” 08,30 h: Despertada per a tots, xiquets i majorets 09,00 h: Xocolatada al pavelló 10,00 h: Visita dels jurats de falles, ús del valencià local i crítica local 11,00 h: Jocs infantils 14,00 h: Dinar al pavelló 18,00 h: Tots vestits de gala arreplegarem a les nostres falleres majors i anirem a la plaça Major per a assistir a l'acte d'entrega de premis de les falles 2014 19,30 h: Cercavila pels carrers de Tavernes 22,00 h: Sopar al pavelló 23,30 h: Actuació musical al Passeig amb l’Orquestra“Vértigo” Dimarts, 18 de març “Ofrena” 08,30 h: Despertada 09,00 h: Xocolatada 11,00 h: Parc infantil 14,00 h: Dinar al pavelló 17,15 h: Concentració al Passeig per a anar a l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats 19,00 h: Cercavila pels carrers de Tavernes. Agafeu força que es pot allargar!!!! 22,00 h: Sopar al pavelló. Els de la cercavila al segon torn! 23,30 h: Última nit al Passeig de les falles 2014 amb l’orquestra “Estrenos” Dimecres, 19 de març “Sant Josep” 08,30 h: Despertada 09,00 h: Xocolatada 11,00 h: Concentració al Passeig per a assistir a la missa en honor a Sant Josep 14,00 h: Mascletada a l’Av. República de Malta 14,30 h: Dinar al pavelló: paella 19,00 h: Cercavila per a recollir a les falleres majors i esgotar el que queda de falles 2014 20,30 h: “Cremà” falla infantil 22,00 h: Sopar carn torrada 23,30 h: Inici “Cremà” monuments grans Aquesta programació pot patir modificacions, en eixe cas s’informarà als fallers amb temps

84


30 anys de Falla Passeig


Els esmorzars donen molt de què parlar i, entre entrepà i entrepà, un grup d’amics es va plantejar, per què no al 1984 una nova falla crear? Eren pocs, però ganes no els en van faltar. Mans a l’obra es van posar, i a amics i a familiars van acomboiar. D’allí va quedar clar, que una comissió s’havia de formar, un primer president s’havia de nomenar sent el “tio” Pepe Martí l’afortunat. La veu va anar corrent, i les ganes de ser més, en augment. Un escut calia dissenyar, un casal trobar i un artista buscar per a la falla poder plantar. Com anomenar aquest projecte que tenien entre mans? Més d’un mal de cap van haver de sortejar però entre uns i altres, un va destacar, el lloc emblemàtic on ens vam situar: i amb el nom Falla Passeig el van batejar. I l’1 d’abril de 1984 la nostra falla es va consolidar. 86


Trenta anys d’imatges... 1985

1985

1985

1985 1985

1986

1985

87


Un escut, un sentiment

En l’escut de la Falla Passeig,

es reuneixen tots els elements que trobes dins de tots els seus fallers. Bassa, component emblemàtic de la nostra plaça. Palmera, de la qual hem gaudit fera sol o no en fera. Foc, element típic en qualsevol nit fallera. Senyera, distintiu dels valencians i de la nostra terra. Pinta, complement molt peculiar dins d’una exuberant vestimenta. Barrejant els elements a foc lent, amb grans esperances i unes poques inquietuds, l’any 1984 la Falla Passeig ja tenia un escut, sent el nostre símbol més distintiu, que ens acompanya dia a dia i ens dóna sempre un motiu. L’escut de la Falla Passeig ens dóna una identitat, allò que marca la diferència i pel que ens sentim representats. Una imatge que sintetitza el que som, fent-nos únics en aquest, el nostre món.


...de tradicions... 1989

2004

2007

2013

2009

2002 2013

89


Capitans

Per a embarcar-se en un viatge pel fons del mar,

treball i esforç diari es requereix d’una part. D’altra, ganes, il•lusió i pensar que sí que es pot.

Molta feina a fer, reunions que concretar i contar amb gent treballadora per a una tripulació formar; amb una finalitat, que el creuer comence a navegar. El capità és l’encarregat de dirigir, organitzar i vigilar. Persona valenta, honrada i amb molta força de voluntat, qui, pel dia i per la nit, pendent està de les marees en alta mar. Atents, carinyosos, pacients, alegres i treballadors. Són qualitats que de cada un d’ells podem destacar, ja que a base de feina i gratitud s’ho han guanyat. Són ells, els capitans, qui any rere any han ostentat el major i sacrificat càrrec que hi ha al capdavant. Demostrant en tot moment sentit de responsabilitat, al ser a la vegada amic, persona i familiar. Orgullosos estem tripulació, turistes i viatgers, d’haver-nos atrevit a embarcar en aquest creuer, i el fet és que tots els anys renovem papers i bitllets, degut a que es respira un immillorable ambient.

90


...de presidents...

1994

1987

1992

1990

2000 2012

2007

A vosaltres, capitans o presidents, GRÀCIES pel bon i constant treball fet. El vaixell “Passeig”, amb més força que mai, segueix el seu creuer.

91


Regines i regnats Any rere any hem tingut a una dona bonica al davant, amb cada una d’elles hem aprés, ballat i disfrutat i gràcies a elles la Falla Passeig una història ha creat. Alegria, cansament, simpatia, tristesa i felicitat, barrejat amb l’emoció de cada acte celebrat és el que, durant el seu regnat, han experimentat. Totes elles tenen un mateix denominador comú, que, a la fi, el seu somni han vist complit, ser Falleres Majors i Infantils. Enguany, que complim ni més ni menys que 30 anys, aquest senzill i sincer homenatge a elles va dedicat, pels bonics records que els seus regnats han deixat. A les 30 Falleres Majors i Infantils i a totes les que vindran, GRÀCIES per deixar la vostra essència al nostre cor.

92


...de Falleres Majors... 1985

1987 2013

1995

1988

1996

2006

2011

2005 93


La història del peregrí del “Camí de Sant Josep”

A dia de hui no conec a cap peregrí,

que després d’haver fet el camí de “Santiago” no l’haja tornat a repetir. L’entusiasme, l’alegria i felicitat del primer dia, va decaient al segon i tercer al no veure la fi del camí, fins a arribar a pensar en deixar-lo a la meitat. És ací quan les persones que van al teu costat, et transmeten energia i forces per seguir avant, i aleshores comences a caminar amb més empenta que mai. Després d’aquest llarg i constant camí, ha arribat el dia en què estic davant de la catedral, junt a un grup gran de persones, amb les quals he establert una bonica amistat. Una sensació estranya recorre el meu cos, estic renovada, orgullosa, contenta i amb més força que mai per tornar-hi a començar, de manera que ja estic fixant la data del proper any. Aquesta obstinació i ganes també les sentim els fallers, quan la nit del 19 de març acaba el nostre any i ja estem ideant que fer el proper, per fer si cap, més redó l’any vinent. Tot i que pel camí trobem dificultats, i uns quants disgustos o maldecaps, entre uns i altres ens donem un cop de mà, i tirem endavant i donem el millor que podem donar. 94


...d’històries i d’historietes... 1993 Així som els valencians, els vallers però sobretot els fallers.

2003

1998

2011

1990

2009

95


La tornada Des de la distància, on els dies passen baix una insistent nuvolada

on les tradicions existeixen però no es poden comparar... Quan és temps de celebrar i un mateix es veu fora d’ona, és en eixe moment quan més afloren arrels i identitat. Amb les mans engarrotades de pedalejar per aquest fred, infernal per a un valler, no puc sentir-me més beneït d’haver nascut on ho he fet, on el sol és ben redó i ben blau el cel. Antany no valorava el que tenia, sempre les mateixes cares, sempre la mateixa gent. Eixir fora et dona una nova perspectiva, i acabes veient al diferent com a normal. Tot aquell que s’aventura a mesclar-se amb altres cultures es transforma en algú més obert de ment i tolerant. Però sens dubte el millor creixement és la perspectiva que et dóna, i que et fa capaç d’apreciar del gran tresor que tens allà entre muntanyes, ho poses en valor, ho compares amb el que has vist i et sents realment afortunat. I en el centre del cor estan les falles i el meu Passeig any rere any. Sé que estiga on estiga, menjant mal o amb fred polar, serà temps de tornar al calor del passeig quan arribe el mes de març, on cada vegada assaborisc més coses, més vivències que abans, estaria cec, no veia però que en tot el món no hi ha. Per aquests trenta i per molts més. Visca la Falla Passeig!

96


...d’amistat... 1987

1994 2012

1999

2007

1991 2007

2000 97


Do Re Mi Fa agafa trompeta i trombó que la música comença ja siga com a xaranga o com a orquestra.

Què seríem sense notes? Gent avorrida, trista i sense ganes. Acosta’t un dia a les falles, voràs com t'animes, rius, cantes i balles. Hi tenim músics incansables que sempre volen tocar siga en despertades o en cercaviles oficials. Mentrestant tots els fallers disfruten fins que la seua veu els diga un adéu. Entre xarangues i xiquets el passeig mai està calladet. Ens depertem amb el primer coet i vetllem amb el cant dels artistes fallers. Músic, artista d'un instrument, pot barrejar notes, inventar-se cançons o inspirar-se en qualsevol ocasió i és que sols una bona banda pot animar a un milió de xicons.

Sol La Si Do

ja siga instrument de vent o percussió agafa’t els actes amb ganes i il•lusió ja que són dies de molta diversió. 98


...de festa... 2006

1996

2001

2013

2010 2004

2010

99


Màgia o arrel valenciana No sé com ho fas

ni com pots sonstindre’t en peu , com traus forces per a caminar dia i nit sense parar a pensar que encara queden per davant molts dies per a disfrutar. No sé com ho fas, ni com pots lluir un digne mant, encara que el teu rostre delate que és difícil donar un pas més endavant. No sé com ho fas, ni com pots gaudir del dia al casal, la vesprada al carrer i la nit amb la teua gent, fins que el teu inconscient et diga: “fallereta, d'ací a unes hores continuem” No sé com ho fas, ni com traus temps per a cuidar dels teus.

100


...de sacrificis...

2004

Com gaudeixes d'un carrer amb xiquets que sols volen tirar coets a la despertada i a tot arreu. No sé com ho fas , ni de quin conjur estàs feta però sols una gran fallera pot aguantar una festa com aquesta.

1993

No sé com ho fas, però eres única i capaç.

2010 1990

2010

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna

101


El món de la màgia

Falles, un món ple de màgia

sempre als més menuts hem assignat, sense adonar-nos-en que en la vida un munt de moments màgics estem acumulant. Són molts els moments que viurem i moltes les vivències que contarem però sols aquelles que considerem màgiques són les que recordarem.

El món de les falles és un gran exemple de la màgia que podem trobar deixant que tot el món contemple l’art, la festa i tots els sentiments que et fa retrobar. La proclamació de les falleres, és un dels primers actes on units celebrem l’arribada de les noves representants i on donem les gràcies a qui ha fet possible el viscut en les falles anteriors, moments bons els més abundants. Seguidament vénen els preparatius de la presentació on realment quedaran proclamades les Falleres Majors i on la resta de la falla en pràctica posarem l’art i la gràcia com a bons organitzadors. La plantà és l’inici de la setmana fallera i la màgia ix al carrer en forma i color. Per on vas veus a la gent vallera gaudir de la festa, que és el millor. La màgia es veu en els més menuts, que les mans sempre porten negres doncs la pólvora els té entretinguts. Però sempre amb la supervisió dels pares. 102


Els majors també gaudeixen, tenen molts events per davant, cercaviles, ofrena, plantà i sopars afronten amb ganes, il•lusió, alegria i nerviosisme. I arriba el dia dels premis conéixer i a flor de pell els nervis tindrem. Totes les falles al centre del poble ens reunirem per a saber quina recompensa obtindrem. I què seria de les falles sense l’ofrena a la nostra geperudeta? Flors en senyal d’una devoció que a tots els vallers ens plena d’emoció. La fi de les falles arriba el dia de la cremà, on la traca acaba amb el treball de tot un any. I entre plors de la fallera llancem el llibret per a simbolitzar que aquestes falles han finalitzat. Però fallers no estigueu tristos doncs això sols una cosa pot significar, de nou arriben unes noves falles que hem de començar a preparar. Per a finalitzar aquesta poesia sols hem queda afegir que siga quina siga la falla en la que estigues millor no les podràs gaudir. En aquests durs moments de problemes i de confusió, visquen les falles i els fallers i les festes que ens fan mantenir la il•lusió. Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna

103


...d’actes... 2001

1997

1998

2010

2009

2003 1994

1989 2008

104


...de sentiment faller... 1996

2012

1994

1993 1987

1992

2011

105


La inspiració Què és allò que

quan ho busques no està i quan ho trobes no ho necessites? Ara mateix no està ara ni la paraula trobe. Ara ni poder puc escriure amb trellat una xicoteta rima per aquest llibret tan esperat. Tal vegada siga la bogeria allò que ens fa escriure o no, qui la voldria? Doncs no, no és la bogeria. Continuem buscant. Què et sembla la imaginació? Ens fa falta, és clar, però està més enllà, és més gran, és més colossal, és allò que ningú pot tindre mai més enllà d'un dia més enllà d'un instant. Sabina li ha cantat també, qualsevol poeta preuat. Tots la busquen, pocs la troben alguns l'escolten a l'excusat. Amant de molts companya de pocs, imprevisible i inimaginable. Inestable, enorme i sorprenent. 106

No la pots descriure, no la pots conéixer si no la sents. On estaràs reina mora? Diu algun amant impacient. No véns encara a visitar-me? Sense tu les meues idees moren de fred. Inspira, expira, inspira, expira ella ja arribarà quan ho haja de fer. Mentrestant escriu i pensa arruga el nas, arruga la fulla deixa-ho passar. Recorda, la inspiració no arriba quan vols sinó quan ha d'arribar.


...de castells i coets...

2008 1994

1989

1999

2004

2001

2013

1999 107


La màgia de l’enyorança Com a fallera durant el mes d'abril

mentre entra a la carpa de Pasqua. Com a faller el dia de la seua boda a l'escoltar el soroll de la traca. Les campanes de Tavernes trobe a faltar, aquelles que, de manera puntual, les hores del dia i de la nit et van marcant. Aquelles que et desperten quan l'alba comença a trencar. Com a fallera, vestida amb un vestit llarg que l'envolta i l'abraça, i que, mentre el mira, sospira pensant que no és el del mes de març. Jo trobe a faltar quan ma mare m'abraça, quan m'envolta i em plena de calor, quan, sense paraules, em fa recordar que estic a casa. Com a falleret quan sent l'olor de masclet quan marca el seu equip a un gran event. Jo trobe a faltar l'olor a atzar que plena la Vall o el gessamí que perfuma ma casa un dia de primavera solellós. Igual que els falleres recorden i enyoren l'emoció dels premis guanyats i el sentiment, quan perden, de pensar un “altra vegada serà”. Jo trobe a faltar les riotes i els plors amb les meues amistats. Com un café t'alegra fins i tot un dia nuvolós o les llargues nits d'estiu al seu costat. Estar lluny fa mal, a pesar d'haver-ho triat. Hi ha gent que diu que“càrrega que plau no pesa”. Pesar pesa igual i t'ompli de pesar. Jo com a fallera trobe a faltar les Falles. Jo com a filla trobe a faltar la família. Jo com a dona trobe a faltar les amigues. Jo com a vallera trobe a faltar la Vall. Trobe a faltar pujar a la muntanya i observar com la verdor dels tarongers es mescla amb el blau del mar. 108

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna


...de records... 1993

2012 2000 2009

1994

1998 1993

1987 2004

109


El museu de la màgia Sempre m'ha agradat la història,

110

sempre m'ha agradat saber, mai m'ha importat qui fóra on fóra o el que haguera fet. M'encanten els llibres i anar als museus, parlar de cultura quan estic amb la gent. Tal vegada penseu que sóc extranya, tal vegada no sabeu molt bé açò a què ve. Sols vos anticipe una cosa, deixeu ben oberta la vostra ment. Tot va començar un dia gris, plujós, estava morta de fred, mentre caminava pels carrers d'Oslo un diumenge més. No era un diumenge qualsevol ja que tenia a Núria al meu costat, tot un plaer la veritat, i és que sempre ve bé poder parlar valencià. Però tornem on ens hem quedat. Plovia i el cel estava ennuvolat. No podíem veure res més enllà del nostre nas. On podríem anar? Vàrem pensar. Aleshores alguna cosa es va il•luminar dins del meu cap. Ja ho havia llegit abans però mai hi havia estat. Aquell va ser el dia que vam anar a buscar, al museu de la màgia, alguna cosa per a poder-nos alegrar.


Hi ha gent que pensa que els museus són avorrits, pobres ignorants! Si és així el problema està en què no sabeu triar. No és necessari vore quadres o exposicions, la cultura està en qualsevol lloc. Si vas al museu de la màgia de segur que veus la vida amb altre color. Hi pots trobar de tot, des d'utensilis antics fins a la màxima modernitat, hi ha trucs que fins i tot jo sabria fer i d'altres que per a entendre'ls s'ha de ser molt intel•ligent. Estava ple de xiquets d'un lloc a un altre corrent somrients a tot arreu. Poca màgia vaig vore, ben poca, la veritat. La història de la màgia és interessant però més interessant és veure als xiquets il•lusionats. Cadascú té una il•lusió fins i tot qui es pensa saber-ho tot i arribar a un lloc on ets tu l'extrany on tot és màgic i meravellós et fa sentir plena i amb moltes ganes de menjar-te el món. Per això vos dic, benvolguts lectors que si veniu a Oslo s'acosteu al museu. Tal vegada no voreu res impressionant però alli us sentireu com quan ereu uns infants.

111


Records... Dies com hui, on la pluja és constant,

les temperatures són baixes i el cel està tancat, em ve certa nostàlgia del temps passat. Són tants bons moments els que em vénen a la ment, un camí llarg que a dia de hui continua caminant, amb pas ferm i amb els batecs del cor forts i renovats. Trenta anys donen per a molt que recordar, hem tingut temps gloriosos i d’altres que ens han fet millorar, però les ganes i l’esforç fa que anem complint anys. Enguany tenim molt que celebrar, 30 són els ciris que haurem d’apagar. Hui he tret fotografies guardades a un calaix, i observant cada una d’elles em venien mil moments al cap. Les llàgrimes d’emoció als meus ulls s’han assomat i un somriure al meu rostre satisfet per complir anys. Sense dubte, el millor d’aquest viatge, llarg i apassionant, és el grup de persones que caminen al meu costat, els quals són valents, festers i honrats. Per tots ells i els que ens han anat deixant, aquestes imatges vos vull mostrar, perquè comproveu que el Passeig, la nostra Falla, hui està més viu que mai.

112


...de somriures... 2009

2012 1991

2006

2009 2010

2011 113


...de diversi贸... 1991

1993

2013 1999

2009

2006

2012

1999 114


...d’il·lusions... 2010

2010 2000

2008

2005 2011

1997

115


...de premis... 2009

1988 2002

1994

2009 2013 2001 1997 1999

116


...de cercaviles... 1992

2008 2011

2010 2009

1999

1992

1996 117


...de germanor... 2008

2004 1991

1999

118

2013

2001 1998


...de flames... 2012

2002

2003 1988

1994 1995

1997 119


...de somnis... 2010

2003

1999

2013 2000

2002 1988

120


...de falles... 1991

2005

2005 2004

1999

2012

1995

121


...de Falla Passeig. 1994

1991

1993

1999

2001

2003 2010

122


Dedicat a Vicent Peiró Un faller amb una màgia especial


Ara que tot s’ha calmat Ara que ja tot està més calmat,

ara que som conscients de la realitat, ara que el dia a dia ens fa vore que no et tornarem a tindre.... sols ens queda expresar el que sentim, perquè és una manera de sentir-te viu. Com a fills, hem perdut un dels dos pilars que sostentava la nostra família. Com a fallers, un dels motors que posava en moviment aquesta gran falla. Sempre deies que ningú és imprescindible, però prescindir de tu en la família fallera ens resultarà més que dur. Sí papà, a aquesta falla li fas falta, molta falta!!! Però sabem que seguiràs ací, que des d'on estigues seguiràs muntant i desmuntant el barracó, la carpa, les taules, el monument... perquè això era el que t'agradava fer en el món faller. Eixe buit que ens has deixat mai ningú l'omplirà perquè entre tots et seguirem tenint present per a poder tirar endavant. Així que, obri el teló de l'espectacle faller perquè les falles d'aquest any comencen ja! I que la vida continue com tu hagueres desitjat! T'estimem i t'estimarem sempre. Que gran eres Vicent!!! Inma i Carlos 124


per a sempre en el cor de la Falla Passeig

125


Adéu a un faller únic La vida va passant. En ella caminem, amb la incertesa de no saber quan direm adéu. I de cop, el dia menys esperat, la vida s’adorm per a no tornar a despertar, així, sense més. És aleshores, quan ens vénen al cap tots els bons moments viscuts. Són moltes les alegries, records, anècdotes que tots junts hem passat, i ara que ja no estàs, és quan vénen a la ment aquelles paraules que sempre hem pensat i que poques vegades hem expressat, ja que no véiem la importància. Importància que hui, té més força que mai, quan notem la seua absència. Just això ens ha passat a la gran família que formem la Falla Passeig, uns dels grans se’ns ha anat sense avisar, deixant un gran buit a la seua segona casa. Vicent, no saps la falta que ens fas! Trobarem en falta veure’t pel casal amunt i avall, muntant i desmuntant, sempre disposat i de bon ànim, però sempre ens quedaran gravats a la memòria i en el nostre cor els bons anys que hem tingut la sort de compartir amb tu i els teus. Els que estem ací, de tu hem aprés i ara és moment de demostrar el que ens has ensenyat, sabem que és molt complicat, però almenys en cada cosa que fem et recordarem. Encara que no estàs present, et tenim més viu que mai. Si d’una cosa ens hem adonat és que la vida és per a viure-la, hui ho afirmem amb més força que mai. Amic, allà on estigues, cuida’ns, que et necessitem. 126


127


“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha qui lluiten tota la vida, eixos són els imprescindibles”. 128


Supersticions


Les supersticions i els moments Són moltes les supersticions que podem trobar en aquesta vida i és que pareix que necessitem que algú ens mostre sempre una eixida. Que si dimarts 13, que si un gat negre, qualsevol cosa que no t’alegre, que no derrames la sal, que no passes per baix l’escala i vés amb compte amb qui et senyala. Però una sempre ha cridat la meua atenció i és aquella que et diu que no trenques un mirall, perquè podràs tenir una maledicció durant set anys mala sort posseiràs. Buscant ací i allà l’origen d’aquesta superstició no he aconseguit trobar cap història però he arribat a la conclusió que és una llegenda que està a la memòria. Moltes són les rondalles que han fet a aquesta protagonista cosa que fomentava la por en molta gent i, no és per ser alarmista, però no ens hem de fiar d’elles, s’ha de buscar un argument. L’any passat a la meua falla algun contratemps tinguérem i això que no ens caigué cap mirall al sòl. El vent va fer que aprenguérem que per molts mals moments que vinguen, mai estem sols. 130


El treball de tot un any vam veure a terra entre llàgrimes les falleres contemplaven la situació però no vàrem perdre la guerra i afrontàrem els actes amb devoció. Al final aconseguírem entre tots eixir gloriosos del problema i demostràrem que units se soluciona qualsevol dilema. I les falles acabaren d’allò més bé, la falleta infantil el primer premi va guanyar, tota una recompensa pel malbé que el monument gran va suportar. Per a finalitzar sols hem queda dir que no s’ha de viure amb supersticions doncs bé sabem que per als problemes abolir treball en grup és la millor solució. Així que ofereix a tots la teua ajuda, la germanor ha d’estar present a les falles. Que cadascú visca com vulga però sense perdre les castanyes.

131


Agafar la cendra El dia arriba a la fi,

i amb ella cau una fosca nit. Els seus ulls contemplen la màgica obra d’art que per uns dies ha conquistat el cor dels valencians, lluint i omplint d’alegria i colors el cor de la ciutat. Intenta captar fins l’últim detall, observa detingudament ninot per ninot i, deixant-se portar pel dolç moment, li passa el mes de març per la ment. Dos últims trons secs i en qüestió de minuts sóc pura flama ardent al mig del passeig. Els aplaudiments la fan tornar a la realitat i és quan se n’adona que el seu somni s’ha acabat. En un instant sols sóc cendra i la nit es torna grisa. Ella, com a última voluntat, agafa un grapat de mi, em guarda delicadament a una petita caixa i l’any per a mi s’acaba. Demà 20 de març en comença un nou. Em trobe en una tranquil•la i acollidora habitació, damunt d’un aparador envoltada de retrats i bons perfums. De tant en tant, se’n recorda de mi i obri la caixa, inspira profundament l’olor i un fort sospir s’escolta a continuació. Serà cosa de supersticions o mera tradició ? Tal vegada és el nexe d’unió del seu any com a Fallera Major. Tal vegada és l’esperança de repetir l’experiència en un proper temps. O per què no, tal vegada creu en la meua reencarnació ? 132

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna


Lletres marcades a foc A la nit de Sant Josep,

quan les brases hi són presents cremen als peus del monument les lletres del llibret faller.

.

Com mana la tradició, a l’últim sospir del foc la Regina de la festa hi fa els honors. És tot un ritual: tanca els ulls, dóna un pas i amb força llença el llibret a cremar mentre demana un desig per al proper any. Demana germanor, demana cordialitat, demana que es faça falla com s’ha fet fins aquell mateix instant. Aquest gest és molt més que una superstició, s’ha creat un vincle etern. Amb llàgrimes als ulls, foc, lletra i sentiment, fallera, llibre i monument, ara en són un només. Som a 19 de març, el foc purificador ja ho crema tot amb l’atenta mirada dels assistents, les flames devoren el que resta de monument. Tot s’acaba, tot arriba a la seua fi, però el que ara és cendra prompte tornarà a resorgir. 133


A Santa Clara hem d’anar Una dotzena d’ous a Santa Clara hem de portar

per al dia del nostre enllaç el sol vore brillar, no vaja a ser que ploga i ens passe qualsevol cosa. Era costum que aquesta ofrena la feren els novençans, quan arribava el dia que s’havien de casar. I el boca-orella ha fet possible que arribe a l’actualitat. Tradició que els fallers hem continuat, per a demanar bon temps al mes de març i poder eixir al carrer a plantar el monument. És la Fallera Major qui s’encarrega d’anar, per a les religioses clarisses una mica de sort demanar, i que el bon temps ens vulga acompanyar i així, les festes josefines poder celebrar. Són molts anys plantant, molts més ous al convent portats i, encara que no ens podem queixar, alguns anys per aigua i vent hem passat. Així i tot, hem tirat endavant i les falles hem pogut festejar.


Serà la màgia o l’encant? Seran les ganes de la fallera de fruir del seu regnat? No ho sabem en realitat, però en seguiren portant, per a poder gaudir del bon temps en el nostre casal, els dies 17, 18 i 19 de març.

135


Un simple tretze? (13) Creences no fomentades

o creences irracionals, pregàries, conjurs, encisos, malediccions i altres rituals. Supersticions, ni una ni tres, totes les vàrem desafiar i al llibret de l’any passat un article al número 13 li vàrem dedicar. Potser creient evitar el destí o tal volta intentant-lo provocar però no vàrem tenir por de les seues virtuts exaltar. L’article ens portà sort i per primera volta guanyàrem el premi de la Lletra d’ Or. Les coses, tractant-se del 13, no començaven gens malament. Però vingueren més coincidències que feien tornar a aparéixer una i altra volta a l’u en companyia del tres: a València, el llibret el dia 13 de febrer presentàrem. Començàrem a plantar la falla exactament un mes després. Però el dia de la plantà, senyors no vos ho creureu, 136

però si fins i tot ens va nevar! I bufava un vent tan fort que el ninot central de la falla es va acabar per trencar. Ai, eixe article sobre el 13! I si tot allò de la mala sort anara a ser veritat? I arribà l’entrega de premis tot el món, allí espectant, però quina sorpresa més grata el destí ens havia preparat. falleta infantil primer premi, la falla gran el tercer. Mare, que ja tenim ahí de nou el 13, si no ho escolte no m’ho crec! I aquest any aferrant-nos a la creença que al destí podem provocar per petició unànime i fallera i per motius més que evidents uns versos al número onze, malgrat que no tinga res a veure, dedicar volem: Tu també ens agrades, també eres nombre primer i imparell, així que revela’t i fes-te aparéixer, i siga acò sols un suggeriment, en forma de dos primers.


Com l’amulet més preciat Com el millor dels tresors guardava

aquella antiga i preciosa joia, a la que ella tant apreciava. Sempre en els moments decisius la portava, com si gràcies a ella la sort li arribara. L’amulet tan apreciat només valia quatre “gallets”, com molt bé ella em repetia, però tenia molts sentiments gravats en aquella arracada, mitja d’or i mitja de plata. Així és com recorde a la meua volguda àvia. Jo no sóc de les que creu en la sort, més bé confie en l’esforç realitzat, que és qui dóna el resultat esperat. Però he de dir que des d’aquell dia, quan vaig ostentar el càrrec més alt, he guardat com el tresor més valuós la banda de Fallera Major. El dia en què me la van donar, encara no havia sigut proclamada, però desitjava vore-me-la ja posada. Vaig seguir la tradició d’esperar el moment de l’exaltació, no vaja a ser que el que es conta finalment em passe a mi. Diuen que qui es posa la banda, sense ser nomenada Fallera Major, du mala sort en el seu regnat. Si vos dic la veritat, aquell any va ser redó, no sé si existeix alguna relació, ja que vaig seguir la tradició. És ara quan me n’adone de la importància, que tenia aquella arracada per a la meua àvia. 137


La caixa màgica Tota fallera major té un xicotet secret,

a sa casa hi pots trobar una caixeta del temps. Una caixeta on guarda les cendres del seu monument i cada vegada que hi vol tornar a aquell març només ha d’obrir la caixa i deixar-se portar. Al moment tornes al passat pots tornar a reviure cada segon, cada instant, des de l’exaltació fins a la cremà. Les cendres tenen el poder de fer-te viatjar. És una caixa delicada, finament treballada on la fallera guarda baix clau el que queda d’aquell somni complit. Prop de mi es troba la meua, a la prestatgeria dels tresors guardats. La mire i somric, m’alce, l’agafe i pense: què tindràs caixeta màgica? De sobte un calfred, de nou torne a somriure, ja sé que té, ja sé que la fa tan especial, és l’única capaç de portar-me de la mà a passejar pel meu Passeig en falles qualsevol dia de l’any.

138


Tipus de mĂ gia


Tipus de màgia de molts hi ha, jo ací en tres els resumiré: La natural, la blanca i la negra. Per fer-ho no he trobat millor manera que amb tres històries diferents.

Màgia natural.

O com tractar d'explicar l’inexplicable

dels fets quotidians… “Eres màgica perquè eres inexplicable” em deia, i jo no sabia on mirar. Mentre ho deia me'ls amagava darrere de l'orella retirant-me'ls del front, els cabells despentinats. Jo baixava la mirada amb les galtes ben rosades, com qui nota que el cor, reaccionant a allò que vol sentir, s´afligix. Era un 19 de març a la vora del Mediterrani, i la vesprada es va posar d'un color que no existix. De sentimets inexplicables emocionat parlava i que l'amor nascut a falles, es tornaria, si és possible, més gran després. I jo, amb els temors de qui ja ha sigut anteriorment ferida, irònica responia que l'amor és amor mentre ocorre i després mai ho va ser.

140


Per imprevisible, per espontani, per no haver-nos planejat. Per trobar-se amb mi a aquells carrers vestits de festa precisament quan de l'amor ens trobàvem fent una pausa n'estava segur que jo era la causa d'una sensació com aquesta. Poc a poc les meues pors m’abandonaren i vaig deixar-les caure a terra enduent-se-les les ones i ofegant-les mar endins. Era ja primavera acabada d'encetar quan pels palmells de la meua mà passejava ell els seus dits. Mirava divertit com la brisa de llevant m'eriçava la pell. Després es va fer el silenci. Només les ones i el seu trencar infinit. I sense voler explicar allò que la vida d'inexplicable té li vaig tornar el somriure mentre li rebolicava els cabells. No va caldre dir res més.

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna

141


Màgia blanca. Diu-se d'aquella que busca la prosperitat de l'individu i és benèfica. Inclou encisos i sortilegis per a millorar collites, curacions de malalties i atraure algun que altre amor. Mare, m'has d'ajudar. Filla dis-me a què. A aconseguir que un xic alt, ben plantat, foraster i faener en mi s’arribe a fixar. Foraster has dit? Foraster d'on? I eixe xic, fill de qui és? Ai, com ho vaig a saber jo? Però prompte vindrà uns dies, jo amb el dit te l'assenyalaré. I tu de què el coneixes? Quan has ixit tu del poble i te l'has anat a trobar? Dona, no et precipites, ell ve ací dos o tres dies a l’any, és de l'artista faller de qui m'he anat a enamorar. Ai filla, que qui a festejar se'n va fora o va a que l'enganyen o va a enganyar.

142


Però què és el que vols que jo faça? Dis-me com la mare et pot ajudar. Tu que saps passar la llista i el mal d’ull, el saps llevar, algun encís atrapa-hòmens em podràs ensenyar. Xica, no parles així ! Si et sentiren les veïnes, què anirien a pensar? Dis-me algunes paraules màgiques, oracions per a poder recitar i aconseguir que l'artista faller vulga traurem del braç a passejar. Ai filla meua! Quines coses demanes! Jo miracles no en sé fer. Remeis me’n vénen al cap, des d’encisos i sortilegis a granotes que besar. Però oblida’t de tanta màgia que el que vols és més senzill. Oferix-li una mirada autèntica, dolça, sincera i mostra el que portes dins. Si és amor el que t’espera res més hauràs de dir.

143


Màgia negra.

Diu-se d'aquella que es definix per la realització de maleficis i embruixaments, ideats per a produir infortuni, malalties o qualsevol altre dany. Maleïsc, embruixe, deteste. De mi es diu que tot ho empeste. I és que amb cabells de fregall i berruga a la cara. motius en tinc per a estar de mala gana. I si a més tot els matins per a desdejunar tinc orelles de porc i d’un pollastre la cuixa, no voldran ells que m’alegre de que m’hagen donat forma de bruixa. Amb una granera que quasi no vola pretenen tenir-me ací contenta, i m'han col·locat de gats negres rodejada i no saben que jo els tinc al·lèrgia! Em passe les nits en blanc estudiant al llibre noves pocions per a complicar-li al president la vida i que s’assabente de qui sóc jo! Per culpa d’ell m’han fet ninot de falla. Que estiga ací plantada fou la seua decisió. Prompte espere encertar la poció que el convertirà en rata penada. Però els meus conjurs mai funcionen perquè sempre confonc els ingredients. Tan desgraciada i tan poc bruixa que m’ix tot de l’inrevés. No m’hagueren pogut fer bonica de cara, que duguera un Ferrari, una bruixa moderna, no de gats sino per homes envoltada i que en compte de dol vestira de Zara?

144


Dites mĂ giques


Parlant s'entén la gent, o no? La llengua és el que ens fa humans perquè no hi ha res més que siga capaç de parlar, parlar i parlar, xarrar i xarrar, moltes paraules, moltes coses per a expressar. I els valencians som iguals, sabem parlar i inventem al parlar. Quantes paraules hi ha impossibles d'explicar per a qui no és valencià, per a qui no és de la Vall? Quina gran màgia té el llenguatge amagat! Segons on naixes tens una forma d'explicar la mateixa realitat. Amb una paraula o una altra un cúmul d'emocions pots generar. Ara amb màgia, paciència i orgull anem a parlar de com embruixem els mags valencians.

146


“Ausaes” Quina animalada, quina barbaritat voler expressar amb paraules allò que ni tan sols escriure pots. Sempre que vulgues parlar en gran, sempre que estigues sorprés, “ausaes” diràs amb ganes i amb els ulls ben oberts. “Comboi” Ix a ballar, queda amb els amics per a sopar, riu i a gaudir. En Falles tot és una festa, en Falles tot és un “comboi”. “Fer goig” Posa’t davant d'un aparador, menja croissants com l'Audrey, sospira en veure el que t'agrada, mor d'amor perquè estimes, desitja el que vulgues desitjar. Hi ha coses que “fan goig” hi ha coses que no pots deixar de mirar. “Desbaratà” Quina riota i quina bogeria, quina animalada més gran. Aquesta paraula és tan difícil d'explicar! O bé malgastes o no estàs bé del cap.

Segons on et trobes i segons qui t'ho diga hauràs d'imaginar quina de les dues expressions, amb un somriure irònic, qui t'està parlant vol que entengues amb claredat. “Estar a la lluna de València” Terra cridant a la teua nau espacial. Houston, tenim un problema. Baixa del teu món i fes-me cas que estem parlant. Baixa del teu món i dis-me en què estàs pensant. Deixa el Micalet i les Torres de Serrans. Baixa de la lluna valenciana i dis-me que et fa estar allà dalt. “Li diu el mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat?” Els dos estem igual de mal, els dos estem igual d'amargs. Deixa de projectar, deixa de veure en mi el que tu fas mal. Hauries de comprar-te un bonic mirall. Hauries de mirar que el que em dius que faig malament tu també amb poca gràcia ho fas. 147


“Tin més trellat! ” Que poca raó i quina bestialitat! Quan fas la teua feina has de tindre més “trellat”. Treballa amb cautela, amb cura i tranquil•litat. A poc a poc fes la feina per a aconseguir el final desitjat. “Estàs poc amarg” Si quan parles t'han d'explicar dues vegades una mateixa història i no és per no estar escoltant. Si quan conten un acudit et quedes pensant sense la rialla als llavis mostrar. Quan pareix que estigues encantat, espés o atabalat. Quan t'has alçat amb el peu esquerre i tot t'ix enrevessat. No et preocupes perla, és que “estàs ben amarg”! “Dóna’t vent” La paciència mai ha estat del nostre costat, mai ha sigut el fort dels valencians. Tot ho volem amb presses, tot ho volem ja! Així que si no vols enfrontar-te amb l’ira del cap, 148

“dóna’t vent”, fes-ho ràpid i fes tot el que t'han manat. “A presses i grapats” Continuant amb el d’abans continuem parlant de la poca paciència dels valencians. Quan no fem el que toca quan toca, ens toca pencar “a presses i grapats” per aconseguir presentar el treball en el moment acordat. “No tingues tant d'aire, que hi ha poc que ventar” Aquesta dita em recorda a la iaia, ja que sempre als seus llavis està i com tota bona àvia sap posar als seus néts en el seu lloc quan l'orgull i l'altivesa es posen a parlar. I és en aquell moment quan diu tota plena de seriositat: - Reina, “no tingues tant d'aire”, que hi ha poc que ventar, demostrant així que la raó no està de la nostra part”. “Caramull” Aquesta paraula demostra la nostra capacitat d'inventar. La correcta és arnadí, tots n'estem assabentats.


Però, quan de cuinar es tracta sempre la solem utilitzar i és que la iaia ha fet un caramull, un caramull de carabassa, ben dolç i ben bo que està. “Xafardejar” No hi ha paraula millor per a les dones, no hi ha paraula que ens descriga més bé ! Ens encanta quedar per xarrar, xarrar i xafardejar, tot i que contar històries ens quede més fi a l’hora de dir. Així que ja saps, si alguna vegada escoltes allò “d'anar a prendre café” fuig, i fes-ho ben lluny perquè és la manera acordada per a posar-vos a tots ben fins. A xafardejar s'ha dit! “Reina” No sé si serem els únics que la fan emprar; “reina” i “rei” seran sols de la Vall? A mi m'encanten i serà perquè amb les dues m'he criat! Tot i això sóc incapaç de no utilitzar-los parlant. “Reina” la utilitze quan estic xarrant

o un poc més que enfadada o explicant allò que, a parer meu, no costa tant. “Rei” en el mateix cas, tot i que no ho tinc massa clar. Crec que sols ho faig quan et sents despacienciat. La cosa és que són paraules que les has d’utilitzar sempre que hi haja confiança per davant. “Ou caigut” No sé si algú s'ha parat a pensar en l'expressió “ou caigut”. Ens és molt familiar, tan familiar que si ixes del poble, pocs l'entendran! Ou fregit o estrelat són les versions oficials però a ma casa deixen caure els ous quan l'oli ben calent està! “Eres més pesat que un sac de guano” Qui no l'ha sentida mai és que les terres que l'han vist nàixer es troben ben lluny de la Vall. Però jo em pregunte: tots els que la diuen han pesat el guano alguna vegada? M'atreviria a dir que ni tan sols saben on està. 149


I és que al final, qui més pesat es fa és qui aparenta estar assabentat i no sap del que està parlant! Eixos al final, són “més pesats que un sac de guano a les mans”. “Com més sucre més dolç” Aquesta dita valenciana ens parla ben clar, tant, que amb el sentit comú solament la podem explicar. Dos i dos són quatre i com més poses més hi haurà, parlant de sucre o del que vulgueu parlar. Ens referim a què com més quantitat de coses bones poses, més agradarà. Dóna-ho tot, la recompensa pel treball es farà notar. “A l'estiu tot el món viu” La millor dita i la veritat més gran. A tot el món li agrada i tot el món està més feliç, a l'estiu tot és alegria, “a l'estiu tot el món viu”. Els cabells són més clars, la pell més obscura, els dies més llargs i les nits més vives que mai. 150

“Besugo” Explicar aquesta paraula se'm fa ben complicat, no perquè siga nova o no tinga significat, sinó perquè tots saben del que estic parlant però sols ho entendrà aquell que visca a la Vall. El "besugo" és un peix, val, sí, això està clar. Però quan els de la Vall diguem “besugo” és millor que s'oblideu del que esteu pensant. Nosaltres parlem de la llauna, de la tonyina, per a la resta dels valencians. Els castellans li diuen “atún” els valencians “tonyina” nosaltres ens sentim especials i ningú sap molt bé per què a aquest trosset de mar l'acabem anomenant “besugo” el qual és el nom d'un altre peix pescat. “Xino-xano” A poc a poc, piano-piano, A l’estranger keep calm, relax.


Tot ve a significar pausa i tranquil•litat. Un somriure, paciència i ja està acabat. Take it easy. “Ser més basta que una corbella dalt d'un piano” Una cosa que ens caracteritza de vegades, als valencians i sobretot als de la Vall és la nostra poca subtilesa a l'hora de parlar. Hi ha moments en els quals l'ànima de poble traguem a passejar. En aquests moments, les persones més grans ens miren com si no saberen amb qui estan parlant i és en eixe moment quan “solten” “ Reina mira quin parlar tens més bast” però si la cosa continuara, és quan acaben dient que “eres més basta que una corbella dalt d'un piano” o “que unes braguetes d'espart”. “Amollar” Quina paraula més de la Vall, tots la solem utilitzar

i per a explicar el seu significat tota la vida em podria passar, ja que depén de la situació, diverses en podria citar. A la fi, sol ser sempre el mateix, la cosa consisteix en “soltar”,“dir” o “citar” allò que al teu cap està o el que tens entre mans. “La Vall” Ací és on apareix el més esperit patriòtic i la cosa em toca de prop. Tavernes m'ha vist nàixer i al parlar del poble se m'ompli el cor de sentiments. Mira que el poble té un nom bonic o millor dit ben llarg. Tal volta eixa siga la raó per la qual el nostre gentilici el mot Tavernes es deixe de costat. “Valleros” som, també vallers ningú sap massa bé per què, serà perquè “taverneros” o taverners tampoc queden massa bé ? El més graciós de tot açò és que els pobles del costat a “la Vall” diuen que estem... com si fórem els únics que ocupem aquest indret? Dic jo que més dins de la Vall estan ells. 151


És igual, així la cosa es presenta: si dius que vas a Tavernes ningú dels voltants t'entén o pitjor, et miren malament. Ells creuen que a “la Vall” anem. “Qui no vulga pols, que no vaja a l'era” Aquesta dita tan valenciana descriu el que tots, fent fent i parlant parlant, acabem per demostrar: que cadascú en sa casa i Déu en la de tots. O que els draps bruts a casa es llaven millor. Que tot i que és més fàcil veure la palla a l'ull de l'altre en els nostres problemes i alegries ens hem de fixar. I que si no vols problemes, val més que et limites a mirar. “Eres del poble?” Per a mi la millor expressió vallera. És el que ens fa ser diferents. Amb només tres paraules tots ens entenem. Tot i no ser l'únic poble ni de València ni del món sencer. Tot i això tu dius “eres del poble?” 152

I aleshores, l'altra persona estarà somrient. Tal vegada és la manera de dir-ho però eixa expressió ens fa costat, l'entenem a València i fins i tot al blau de la mar. Dóna igual on et trobes, si eres del poble, al final somriuràs. “No enterar-se de missa la mitat” Quan dóna igual que estigues que no perquè sempre et costa adonar-te’n del que al teu voltant està passant. Quan tot t'ho han d'explicar un parell de vegades si tens el dia il•luminat. Millor que en Déu vages a parlar, perquè tot i estar a primera fila i amb les orelles obertes de bat a bat de missa no t'enteres, ni de la meitat. “Ser de l'any de la picor” La meua àvia una vegada em va voler explicar el significat literal d'aquest refrany. Ja fa molts molts anys en temps de guerra quan la pobresa i la falta d'higiene ho inundava tot de bat a bat la gent no podia llavar-se i les persones més pobres arreplegaven qualsevol malaltia.


Una d'aquestes és la que ens ocupa, la de la picor que hem mencionat. El seu nom és sarna i eixia a les mans. Produïa a la pell molta picor i no es podien deixar de rascar. Imagineu-vos quants anys fa d'això, almenys quasi un centenar. Per aquesta última raó si algun dia escoltes citar ”això és de l'any de la picor” vol dir que ben lluny en el temps te n'hauràs d'anar si l'origen vols trobar. “Borinot” Aquesta paraula la utilitzem per a parlar d'aquella persona que trastades fa, va d'ací cap allà i no crec que sàpiga ni on està. Com la mosca amb el mateix nom que ben gran és i a poc a poc va, no té massa clar si a l'esquerra o la dreta toca anar. A les persones ens passa igual quan pareix que estiguem a altre lloc, quan fem coses que no toca fer i la coordinació no és el nostre fort som borinots, ben borinots. “Anar a fer la mà” Popular i molt del nostre parlar impossible de traduir i amb poca informació

sobre com es va originar. Quan acabes ben fart tan tan fart que l'educació ja et dóna igual acabes enviant a la persona que et trau els cabells blaus ben lluny, “a fer la mà”. “Traure els cabells blaus/verds” Esforçar-te i despacienciar-te, matar-te a treballar a ordres d'un altre. Posar-te nerviós fins a aconseguir el que et demanen, deixant-te l'ànima, això sí, fent molt bé el teu treball. “Dos dones i un pato, mercat” Si penses en un mercat el primer que et ve al cap és gent parlant fort i molt de guirigall. Aquest benvolgut refrany fa destacar la capacitat que tenen les dones per a fer-se de notar. Amb una veu ben alta i molts xafardejos per a contar no ens fa falta cap de “pato” per a un bon mercat muntar!” “El Moro Musa” Cada cultura té el seu gran malvat. 153


Cadascú té a qui tindre por. Els valencians tenim un moro però ningú sap massa bé que ha passat. El Moro Musa li diuen i als xiquets fa tremolar quan portes un llençol al cap a tots ens ve a la ment aquest benvolgut moro que en la nostra infància ens van presentar. “Fer la punyeta” Aquest escrit ple de "valencianades impossibles de traduir però que són més nostres que les taronges, no pot faltar “fer la punyeta” perquè ens va sempre de la mà. “Fer la punyeta” és fer rabiar amb paraules o cosconelles i a l'altra persona molestar. “Mirar-se com els fesols de careta” Aquest fet es dóna quan no s'entén la gent quan hi ha baralles o malentesos i mala cara acabem fent. Vol dir mirar-se malament, com a qui no li agrada la resta de la gent. La subtilesa també és característica, ja que no ho veu tot el món 154

sols qui sap la veritat, sols qui sap el que està passant. A mi no em pregunteu pels fesols, perquè ningú m'ha sabut dir, què pinten ells en aquest refrany. “Acabar com el ball de Parra” Que quan va ser aquest ball? Ningú sap ni on va passar! Tots el mateix m’han contestat: no sabem res! Sols es pot explicar que ben malament va acabar quan aquest refrany s'utilitza per a anticipar alguna cosa que ben mal acabarà. “Açò acabarà, en una picà de fesols” No parle de menjar ni de gastronomia, ni res de tot això “una picà de fesols” s'utilitza per a predir un mal final que sol arribar a les mans o a crits per tots els costats. “Que coent!” L'adjectiu coent la paraula coentor són d’ús continu i constant dins del vocabulari dels valencians. Una paraula que no es pot traduir i que ni tan sols podrem explicar...


Simplement es referix a alguna cosa que no ens agrada i que a la vista ens fa mal. Com si et picaren els ulls en el moment que ho veus o com si algú les orelles t'estiguera foradant. No és que no t'agrade, és que fins i tot et fa mal. “Aigua en cistella” Aquesta frase la utilitzem quan el que estem fent no val per a res. Només t’has de fixar, si tires aigua en una cistella què passa després? Que cau per tots els forats i malgastes el temps. “Garbellar aigua” Aquesta frase, és igual que l'anterior vol dir “perdre el temps” fer coses per a res. A mi em sembla curiós que les dos parlen de l'aigua, però així és. Sembla que a València no és veja bé malgastar ni l'aigua ni el temps.

“Una cassalleta i "mon" anem” Lema de Falles valleres, la cançó que més sentiràs. Tots a ballar, tots a gaudir de la beguda que ens serveixen a la Vall. “Açò és mel de romer” Que bo que està! Quina meravella, m'encanta tant! Mel de romer és i per a mi perfecte està.


La Falla Passeig agra茂x el suport de les empreses col路laboradores que han fet possible aquest llibre i us desitja a totes i a tots unes bones festes falleres. 156


Guia comercial


158


160


162


164


165


166


168


169


170


172


173


174


175


176


177


178


179


180


181


182


183


184


185


186


187


188


190


191


Edita: Associació cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna Impressió: Set i Set Indústria Gràfica Col·laboracions: Gemma Canet i Grau, Carol Ciscar i Arlandis, Beatriz Gascón i Llinares, Blanca Gómez i Grau, María Gómez i Grau, Clara Grau i Escrivà, Amparo Laparra i Galera, Celia Martí i Ferrando, David Palomares i Chofre, Eduard Pérez i Vercher i Hermi Piqueras i Martínez.



Llibret Falla Passeig 2014