Llibret 2018 Falla Parc Sant Roc de Silla by Falla Parc Sant Roc

Falla Parc Sant Roc de Silla

VA DE BO

2 A.C. Falla Parc Sant Roc Adreça: Ausiàs March, 15 -b Redacció: Delegació de llibret Disseny i maquetació: Gráficas Vapa, s.l. Portada: Delegació de llibret Artista Faller Gran: Pepe Benavent Artista Fallera Infantil: Manolo Rubio Banda de Música: Xaranga El Marejat Pirotècnic: Natalio “Piroquiles” Imprimix: Gráficas Vapa, s.l. Depòsit legal: V-1037-2011 Edita:

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. L’AC Falla Parc Sant Roc de Silla no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Segueix-nos!

TWITTER

VA DE BO

VA 3 VA DE DE BO BO

Olor a cafè, entrepans acompanyats de cacaus de collaret, converses i records d’altres dies, tot en valencià. Primeres travesses, gent buscant lloc a les graderies, salutacions, intercanvis d’opinions, tot en valencià. Primers colps de la vaqueta contra la paret, últims trossos d’esparadraps a les mans, indicacions entre companys, tot en valencià. Un feridor que colpeja delicadament, una pilota que vola i cau al dau, un crit que ressona per tot el trinquet, va de bo!, tot en valencià. Fa 150 anys que aquest ritual es viu al número 6 del carrer de Pelayo. 150 anys de pilota al cor de la ciutat. 150 anys de vida de la Catedral. I nosaltres volem celebrar-ho fent un merescut reconeixement a l’espai esportiu més antic d’Europa. Moltes històries, centenars de jugadors i milers d’anècdotes al llarg d’aquest segle i mig al Trinquet de Pelayo que l’han convertit en el referent del nostre esport. I això és el que hem volgut transmetre al llarg d’aquestes pàgines en les què compartirà espai amb la nostra festa. Benvolguda lectora, benvolgut lector, esperem que el nostre treball servisca per apropar-te al joc de pilota i sobretot a un dels espais que més ha fet per mantidre vives les nostres arrels, les nostres tradicions i sobretot la nostra llengua.

INSTAGRAM

A rebot, a tamborí , passa-la tocant l’escala A bolea, una palmada, tallant la corda Als rojos van mil duros, d’ací donen d’a déu Cavallers va de bo. FACEBOOK

“Juga al Trinquet” - Bajoqueta Rock

4 FESTEJOS

3 TOT UN ANY FALLER

VA DE BO

PARLANT DE FALLES

COMISSIÓ INFANTIL

COMISSIÓ MAJOR

VA DE BO

5 VA DE BO

SUMARI

5 6

10 12 14 16 20 22 36 37 38 39

01.3 Comissió Masculina 01.4 Fallera Major 2018 01.5 Coneixent a Irene 01.6 Cort d’Honor 01.7 Explicació Falla Gran 01.8 Guadons JCF 01.9 Recompenses internes 01.10 Fallers d’honor 01.11 Abonats

8 01.2 Junta Directiva

01.1 Salutació del President

VA DE BO

6 7 VA DE

´ MAJOR` COMISSIO

VA 9 VA DE DE

De nou tinc l’oportunitat dirigir-me a totes les lectores i lectors en les pàgines d’aquest llibret, i en primer lloc, m’agradaria agrair a tots els fallers i falleres que han confiat i han dipositat la seua confiança en mi, per donar-me l’oportunitat de seguir al capdavant de la comissió que tant vull i a la que pertanc des de menut. És el meu segon any com a president, i puc veure que l’esforç, treball i dedicació realitzat durant tot l’exercici, aconsegueix que la nostra gran falla no pare de créixer, i això compensa, i molt. La satisfacció és total i fa que les ganes i la il·lusió de seguir treballant romanguen intactes, com si es tractara del primer any. També vull agrair a tots els comerços col·laboradors, i als encarregats d’escriure aquest llibre. Sense el dur treball de tots ells no seria possible. Un llibre amb el que a través de les seues pàgines intentarem mostrar-vos tot l’ocorregut durant l’any en la nostra comissió. M’agradaria donar les gràcies a Irene, Ariadna i Asier, els representants encarregats de compartir al meu costat un any que de segur, serà inoblidable per als quatre. Espere que ho gaudim al màxim al costat de la resta dels vostres familiars i de les falleres i fallers de la Falla Parc Sant Roc.

, Salutacio del President

Victor Primo i Centeno

VA DE BO

Donar les gràcies també a Carmen, Nerea i Asier, màxims representants de les falles del 2017, amb els quals vaig viure el meu primer any com a president. Ha sigut un any meravellós, el qual hem gaudit de tot i del que estic segur, que no oblidarem mai. Podeu estar ben orgullosos de que heu portat de la millor manera el nom de la nostra comissió en cada acte. Una abraçada molt gran als tres i a tots els vostres familiars que ens han acompanyat durant l’any. No podria oblidar-me de la meua família, sempre estan quan els necessite, mostrant-me el seu suport incondicional i aconsellant-me en tot moment. I, com no, la meua nóvia Tamara, la qual ha estat al meu costat en tots els actes i sempre em trau un somriure en els mals moments. Gràcies a ells i elles, la presidència es fa molt més senzilla i suportable. A la resta de falleres i fallers, animar-vos a continuar treballant perquè la Falla Parc Sant Roc, seguisca creixent dia a dia. Gràcies a l’esforç durant tot l’any de tots els membres d’aquesta comissió podem presumir de tindre dos bons monuments, i a la vegada de ser una de les falles amb més ambient i festa durant la setmana fallera. Finalment, m’agradaria donar les gràcies als fallers i falleres d’honor, als abonats i abonades, als establiments col·laboradors i als veïns i veïnes del nostre barri. Gràcies a les vostres aportacions podem realitzar diverses activitats al nostre casal durant el mes de Març. Les nostres portes estan obertes per a tots vosaltres i per a la resta de veïnes i veïns del poble.

BO BO

VA DE BO

11 VA DE

President: Víctor

Primo i Centeno

Subdelegat de festejos: Rodrigo

Vice-president primer:

José Valero i Peris

Subdelegat de festejos:

Vice-president segon:

Francisco Travé i Cuartero

Delegada d’infantils:

Saray Mejías i Rodríguez

Delegada d’infantils:

Dona Uzunova i Atasanova

Carlos Campilo i Cuartero

Vice-president d’economia:

Vice-president de festejos: Vicente Vice-president de festejos: Vice-president de casal:

Secretaria:

Lucena i Alba

Robert Simeón i García

José Lucena i Rodríguez

Vice-presidenta d’infantils:

Virginia Galán i Gonzalez

Clara Buges i Vicente

Vice-secretaria:

Comptadora:

Costa i Blasco

Victoria Simeón i García

Subdelegada d’infantils: Pilar

Rodríguez i Granell

Subdelegada d’infantils: Ana

Isabel Buendia i Escribano

Subdelegada d’infantils:

Loli Calvo i Moreno

Subdelegat d’infantils:

Mas i Espinosa

Oscar Belmar i Carbonell

Delegada de Junta Local Fallera: Raquel

Mª José Alba i Álvarez

Delegada de loteries:

Subdelegada d’infantils:

Fermin Gimenez i Gradolí

Subdelegada d’infantils: Mar

Shamira Rubert i Mas

Tresorera: Patricia

Junta Directiva

Tera i García

Ambrosia Montesinos i Cuadros

Gradolí i Guillem

Delegada de Junta Local Fallera: Carmen Delegada de Junta Local Fallera: Fermín

García i Puche

Giménez i Gradolí

Delegada de quotes:

Mª Victoria García i Puche

Delegat de casal: Ricardo

Delegat de festejos:

Francisco Buendia i Escribano

Delegada d’activitats artístiques:

Tamara Simeón i Catalán

Delegada d’activitats artístiques:

María Fernández i Roca

Delegada d’activitats artístiques:

Lidia Soler i Mejias

Subdelegada de festejos: Cristina Subdelegada de festejos: Subdelegada de festejos:

Condrache

Carla Folch i Zaragoza Raquel Vedreño i Serra

Subdelegat de festejos: Ismael Subdelegat de festejos: Javier

Servando i Lucena Calvo i Moreno

Delegat de llibret:

Carlos Campillo i Cuartero

Delegada de llibret: Delegat de llibret:

Calvo i Moreno

Shamira Rubert i Mas

Jaume Valero García

VA DE BO

13 VA DE

, Comissio Masculina

President:

Víctor Primo i Centeno

Andrés Grau i Zaya

Francisco Jose Ribera i Giner

Jose David Asunción i Moncho

Oscar Mejias i Elvías

Carles Fernández i Alcaide

Francisco Melià i Salvador

Jose Francisco Valero i Peris

Oscar Mejias i Rodríguez

Carlos Campillo i Cuartero

Francisco Travé i Cuartero

Jose Hernández i Prades

Pablo Giner i Giménez

Carlos Llacer i Requena

Iñaki Navarro i Fernández

Jose Lucena i Rodríguez

Paco Bataller i Granero

Cristian Zaragozá i Romagera

Ismael Servando i Lucena

Jose Martínez i Riera

Raúl Olmos i Expósito

Daniel Vinuesa i Rodríguez

Jaume Valero i García

Jose Ramón Primo i Rozalen

Raúl Primo i Centeno

David García i Peña

Javier Calvo i Moreno

Jose Vicente Roig i Roig

Ricardo Calvo i Moreno

Felix Clemente i Sanz

Javier Servando i Lucena

Josep Parra i Marín

Rober Simeón i García

Fermín Giménez i Gradolí

Jesús Sánchez i Bosch

Juan Manuel Lucena i Alba

Rodrigo Tera i García

Francisco Buendia i Escribano

Joan Carles Romeu i Zaragozá

Lucas Parra i Marín

Salvador Bataller i Granero

Francisco Curado i García

Joaquin Camacho i Calvo

Manuel Moreno i Lora

Sergio Guerrero i Román

Francisco José Cano i Atienza

Jose Antonio Soria i Domínguez

Miguel Burgos i Díaz

Tomàs Magraner i Moreno

Oscar Belmar i Carbonell

Vicente Lucena i Alba

15 VA DE

Irene Travé i Escribano

VA DE BO

A Irene, Fallera Major

A la nostra regina, A la nostra fallera major, Dediquem aquests versos, Fets amb molt d’amor. Ells és una gran fallera, Sobretot valenciana de cor, Una xica molt festera, Que sempre te un somriure d’or. És la historia d’Irene, Que esta fent un somni realitat, Al poder entregar-li a la verge, El seu ram amb devoció i solemnitat. Els fallers de la teua comissió, T’acompanyarem amb clamor, Per compartir junt a tu l’emoció, De ser nostra FALLERA MAJOR.

VA DE BO

17 VA DE

“He volgut fer realitat el somni que ma mare tant desitjava, vore a la seua filla i al seu net com a màxims representants de la comissió”

Coneixent a Irene, fallera major 2018

’any 1989, quan Irene encara era menuda, passava a formar part de la nostra comissió. En aquell moment ningú imaginava que només tres anys després representaria a la seua comissió com a Fallera Major Infantil. D’aquelles falles del 1992 recorda amb molta emoció la nit d’albades, i assegura que “enguany és l’acte que espere amb més ganes, perquè em farà reviure aquell moment de la infància”. No podem dir que Irene siga d’eixes falleres entusiasmades per vestir-se de fallera, però ens confessa que encara que de tant en tant li coste fer-ho llueix orgullosa el seus trages de valenciana, trages que estrena nous per a aquest any tant especial per a ella “enguany m’he fet tres trages nous, un fúcsia, un roig i un altre color crema”. Amb tanta varietat segur que estarà encantada de passejar pels carrers de Silla, sobretot el dia dels premis, ja que ens assegura que és el passacarrer que més li agrada.

En quan a l’acte que creu que ho passarà un poc pitjor ens conta que és el del pregó, atès que ella, encara que no ho parega, és una xica

tímida i això de parlar en públic, i més davant de tot el poble de Silla, li causa un poquet de respecte. Enguany, per primera vegada, Irene ha visitat un taller de falles per vore el procés de creació de la falla que plantarem el 15 de Març, cosa que li ha fascinat, i li ha fet valorar encara més el treball que fan cada any els artistes fallers. Ens assegura que des de la primera visita sap quin serà el ninot que s’emportarà a casa el dia de la cremà. Fins al moment l’acte de la presentació és el que més li ha agradat, pel fet de que és el primer acte en el que per fi llueix la tant esperada banda de Fallera Major, i encara que els nervis de vegades són traïdorencs, va gaudir al màxim d’aquell moment dedicat única i exclusivament per a ella. “Per a mi el moment amb més sentiment d’aquella nit va arribar de la mà del meu home i del meu fill, ja que no esperava que els dos compartiren escenari per tal d’enaltir-me, va ser molt emocionant poder escoltar les paraules que ells amb tant d’amor em van dedicar per fer que aquell dia fora, si cap, més especial”.

VA DE BO

19 VA DE

Per últim demanem a Irene, que dedique unes paraules (esta vegada escrites) a les falleres i fallers de la comissió: “M’agradaria dir-vos a totes i tots que no només sou grans com a falleres i fallers sinó també com a persones, ja que m’esteu demostrant que esteu junt a mi vivint cada moment i sé que mai estaré sola. Sou gent treballadora i festera, quines dos qualitat més bones per portar una falla endavant, veritat? Vull demanar-vos que viviu al màxim les Falles del 2018 per tal que siguen inoblidables. Jo per la meua part, tractaré de representar-vos el millor que puga, sempre portant el nom de la meua comissió amb respecte i admiració. Totes i tots vosaltres feu millor la Falla Parc Sant Roc, gràcies”.

Irene compartirà regnat aquestes falles amb el seu fill, Asier, representant també a la comissió

infantil com a president. Per a Irene era una il·lusió per complir el fet de que els dos foren els màxims representants de la Falla Parc Sant Roc. “Se que ma mare, des del cel estarà ben

contenta, com va dir el meu fill en l’exaltació: cada vegada que es compleix un somni una estrela brilla amb més força, i des d’aleshores en cada acte alce el cap al cel”.

Ens conta que el que més està disfrutant de

tot és el seu marit: “Ell és el que ho està vivint amb més intensitat, el fet de veure’ns als dos feliços el fa omplir-se d’orgull, no es perd ni un acte, i té molta il·lusió en que arribe la setmana de falles”.

Unes falles que compartirà també amb Victor,

el nostre president, del que diu que no te nin-

guna queixa: “és un president espectacular i un company de festa genial, està sempre pendent de tot el que necessitem tant els xiquets com jo”. També ho farà amb Ariadna, Fallera Major Infantil, de la que diu que “és molt dolça i molt bona xiqueta, una fallereta de cap a peus”. En quan li preguntem per la relació amb les Falleres Majors de la resta de comissions, Irene ens conta que la seua relació és esplèndida: “A la majoria d’elles ja les coneixia abans, i les altres han sigut un gran descobriment, juntes fem que la germanor fallera brille, i es que al fi i a la cap les set estem vivint un mateix somni”.

Per finalitzar, des d’aquestes pàgines i en nom de tota la comissió ens agradaria desitjar-li a Irene les millors Falles, gaudint de cada moment, de cada acte, de cada passacarrer perquè nosaltres els fallers i falleres del Parc Sant Roc estarem acompanyant-la sempre.

VA DE BO

21 VA DE

Irene Travé i Escribano Fallera Major 2017: Carmen Rodríguez i Riera

Cort d’Honor

Fallera Major 2018:

Loli Calvo i Moreno

Patricia Costa i Blasco

Lucia García i Palomares

Patricia Puche i Buges

Mª Carmen Zaragozá i Marraes

Pilar Rodríguez i Granell

Mª del Mar Navarro i Molla

Raquel Gradolí i Guillem

Alba Romera i Martínez

Demelsa Rodríguez i Romaguera

Mª Jesús Fort i Puche

Raquel Vedreño i Serra

Ambrosia Montesinos i Cuadros

Dona Uzunova

Mª José Alba i Álvarez

Rebeca Sánchez i Elegido

Amelia Domenech i Navarro

Estefanía Calvete i Barracón

Mª Nieves Navarro i Molla

Rocío López i Simarro

Amparo Melero i Peris

Eva García i Puche

Mª Pilar Revert i García

Sandra López i Rua

Ana Isabel Buendia i Escribano

Eva Mª Cegoñino i Andrés

Mª Victoria García i Puche

Sandra Rebeca Grau i Melero

Anabel Rodríguez i Granell

Eva Mireia Rocamir i Cegoñino

Mar Mas i Espinosa

Saray Mejías i Rodríguez

Andrea Porcel i Sanchis

Giovanna San Bartolomé i Molina

María Arévalo i Primo

Shamira Rubert i Mas

Andrea Travé i Alapont

Helena Meliá i Montesinos

María Fernández i Roca

Sonia Puchalt i Molero

Antonia Navarro i Hernández

Helena Travé i Cuartero

María Molina i Fort

Sonia Rodríguez i Riera

Arantxa Villacampa i Riera

Isabel Cordellat i Villalba

Marta Hernández i Soria

Sonia Servando i Lucena

Carla Folch i Zaragozá

Lara Sahuquillo i Huerta

Marta Lluch i Valero

Susana Navarro i Tarín

Carmen García i Puche

Laura Buges i Serrador

Mónica Empar Grau i Melero

Tamara Simeón i Catalán

Clara Buges i Vicente

Laura Muñoz i Aguilera

Nadia Lorente i García

Tsenka Georgieva

Cristina Condrache

Laura Puchalt i Molero

Nayara Soler i Mejias

Victoria Simeón i García

Cristina Curado i García

Laura Rosaleny i Cuartero

Noelia Ruiz i García

Virginia Galán i González

Cristina Montero i González

Leticia Navarro i García

Noelia Zaonero i González

Visitación Navarro i Hernández

Cynthia Domenech i Navarro

Lidia Soler i Mejías

Nuria Juárez i Gimeno

Yaiza Folch i Zaragoza

23 VA DE

, Explicacio Falla Gran

VA DE BO

És complicat començar, Però ha arribat el moment, Espere que vos agrade, L´explicació del monument.

A la tele, diaris i emissores, No deixen de parlar, D´aquesta maleïda situació, Que a tots ens té cansats.

Per fi arriba març, Les falles estan al carrer, És el torn de vore el resultat, De l´artista que ha treballat de valent.

La borsa no para de baixar, L´atur torna a apujar, I per si no teníem prou, El part de la Casa Reial.

La música torna a sonar, Els masclets sonen pels racons, Si fem un passacarrer pel poble, Podem trobar monuments de cartró.

Després estan els polítics, Que entre tots ens porten de cap, Ni els d´un color ni un altre, Valen per a manar.

Tot l´any treballant, Per traure algun euret, Per a intentar tindre més ninots, I que al veïnat la falla li parega bé.

El poble ja s´ha cansat, I als carrers alguns s´han tirat, Mirant-ho des del sofà, Poca cosa podem arreglar.

No sé si tindreu molt de temps, Espere que no se vos faça llarga, Aquesta és l’explicació, Del que conté la nostra falla.

Poc a poc anirem contant, El que la falla ens explica, Espere que ningú s´ofenga, Perquè està feta amb estima.

Són moments delicats, I no puc dir que estic content, Portem darrere una gran crisis, Que a la societat està fotent.

Falla Gran Lema: EL FALLERET DE PLOM

VA DE BO

25 VA DE

REMAT I COS CENTRAL És impossible en aquesta explicació, No parlar-vos de les revistes de cor. I es que tot el que ens envolta, Té a vore amb aquesta bogeria. Fa temps que no llig diaris, A la radio només sent música, Però un dia vaig ficar la televisió, I de veres, pensava que moria. Tots els programes de xafardeig, Que tenen gran audiència, Ens conten les seues penes, I a la gent li dona llastima.

, Explicacio Falla Gran

Tot el que escric a partir dára, Pot o no parèixer la realitat, Bé siga del nostre poble o de lÉstat, Sense oblidar-nos de la Comunitat. Les falles des del principi serveixen per criticar, Per botar-li foc atot el que no ens agrada, Però mirant com està tot la nostra societat, Seria impossible poder criticar-ho dins dúna falla. Utilitzarem aquest monument per parlar, De les situacions que la societat actual viu, Per a explicar el que no ens agrada, que no és poc, I almenys imaginar que tot acaba al botar-li foc.

Volem cremar tot el que considerem injust, Moltes situacions socials i polítiques, Són per aquestes per les que començaré, Situacions actuals i altres fins i tot antigues.

Lleugera i dolça era ella, com la brisa marina, a les nits es miraven, a poc a poc enamorats estaven.

En el centre del monument un valent soldat, Al que una cama han tallat, Sempre dret i molt callat, En el seu fusell recolzat.

Al costat del monument dues rates estan, amb un acordió en la mà, volen fer una bona actuació, I que els focus capten la seua atenció.

Rectes els muscles, alçat el seu pit, el més valent era, i el més distingit.

Volen ser els protagonistes, eixir en totes les notícies, si fa falta tiraran de suborns, com fa Rajoy i tot el seu entorn.

En la mateixa habitació, just enfront del soldat, fet tot de suro, un castell havien deixat.

Suborns que no són castigats, mil i una vegada perdonats, acaben tots en els jutjats, però a cap li ix a pagar.

I hi havia allí al costat del castell, una bella ballarina, que girava amb un peu, amb tutú de mussolina.

Evidentment estem parlant d´un monument, Però podem traslladar-ho a la realitat, la gent no està escarmentada, i en la Moncloa els torna a col·locar.

VA DE BO

LA MODA DEL “SELFIE”

PREPARATS PER A PESCAR

NO TENS UNA BLACK?

L´ATUR CONTINUA SENT UN PROBLEMA

Ací tenim a una fallera del més normal, Amb el seu brussò de ratlles com és normal, L´escut de la seua comissió molt ben bordat, La qüestió es passar les falles el mes elegant.

Com em dit abans el postureo ha arribat, Guanyar bitllets és l’objectiu final, Ací tenim un pescador, Intentant algun bitllet poder pescar.

Un altre tema que també ens preocupa, I no volem deixar passar, És la quantitat de lladres que ens governen, I els nostres diners han estant gastant.

Un altre problema que tenim hui en dia, És un que es moltíssim més complicat, és el que pateixen molts treballadors, Que es veuen al carrer sense menjar.

Esta prou inculcat a la societat actual, Això d´anar sempre ben engalanat, Perquè mai es sap en quin moment, Et poden fer alguna foto que a les xarxes socials apujaran.

Els diners i la fama són sempre el primer, que li ho diguen a l’amic del pescador, que ofegat en els seus deutes està, per demanar préstecs al banquer.

Pobre banquer que tenim ací present, Ningú es fia ja del seu treball, Te un amic anomenat Barcenas, Que en una presó ha acabat tancat.

Ací tenim un molt experimentat, Dels millors de la seua especialitat, Cobrant un sou molt miserable, Sinó al paro i un altre ho farà.

Fins al vaixell han tingut que vendre, perquè el préstec no podien pagar, era l’única solució, sinó l’estat amb el vaixell s’anava a quedar.

Vols en classe turista no coneixen, Hostatjar-se sempre en el hotel més car, fartades en restaurants de primer nivell, Que més dona si els empara la llei.

Fa un anys totes les empreses entraren en crisis, I moltes feren un ERE per a al treballador acomiadar, En l´excusa perfecta per a no generar despeses, I al de sempre deixar-li un grapat de diners sense pagar.

Un vaixell nou s’han hagut de fer, a força de paper a tingut que ser, almenys mantenir-se a flotació, no els quedava una altra opció.

Sempre ix tot al cap dels anys, Els nostres diners convertits en regals, Pobra gent no els critiqueu, No recorden haver-ho fet.

Dóna igual els anys que portes a l´empresa, Ni els favors que algun dia feres als companys, Quant arriba l´hora d’acomiadar a algú, Sempre es el peó el que es queda sense treball.

Fraus que arriben fins al president, Partits polítics amb molt mala fe, Algú pot dir-me que tinc que fer, Per a poder conèixer als de les targetes B?

Res li importa al que mana la situació personal, Si tenen que mantindre fill , net o nebot, Les empreses miren per els seus interessos, I la vida del treballador els importa ben poc.

Un palo selfie porta en mà, Accessori imprescindible en la moda que ara hi ha, Per a que cap imatge se li puga escapar, Sempre al seu costat el portarà. Ha arribat a les nostres vides açò del postureo, Una moda nova de la qual no pots escapar, Li fem retocs a les fotos per a poder-les pujar, I així molts “m’agrada” poder guanyar.

, Explicacio Falla Gran

27 VA DE

Estrenyem els llavis com Carmen De Mairena, Fiquem el ditpolze sempre cap a dalt, Ja estem de la forma idònia, Per a fer-se la foto i apujar-la a Instagram.

Molts estudiants se n´han anat al estranger, Per a intentar guanyar-se un bon jornal, El seu futur ací esta prou fosc, I prefereixen provar sort travessant el mar.

, Explicacio Falla Gran

VA DE BO

29 VA DE

SEMPRE GOVERNEN ELS DOLENTS Ací tenim una caixa sorpresa, Amb una maneta per a donar-li corda, Segur que ix alguna cosa rocambolesca, com el actual president de USA.

CARRIL BICI Ací tenim un home amb capa, amb vareta màgica a la mà, Molt somrient el trobem, perquè tot en or ho converteix.

Tenia raó sobre aquesta caixeta, Un cap de la caixa ha botat per sorpresa, Sembla un bufó amb cara de pocs amics, És el mateix Trump desafiant als seus enemics.

Es tracta del senyor ex-alcalde, sempre ben uniformat, amb la barba ben retallada, i la cabellera ben engominada.

Que malament està l’actual societat, que fins a un tirà han posat a governar, estic segur que no en molts anys, la població es penedirà.

Al poble un projecte va començar, fer un carril bici era la seua intenció, i l’única cosa que hem vist acabar, ha sigut la seua legislació.

No se si seran bons amics, o solament és casualitat, però a Espanya ha tornat a eixir, el partit corrupte de Rajoy i el seu equip.

Al carril li falten trossos, per a desplaçar-se d’un carrer a un altre, preferisc pel poble anar caminant, i la bici ja no agafar.

Moltes promeses realitzades, poques o cap complides, pose la tele i em sent indignat, ara resulta que ningú els ha votat.

Baixauli va començar aquest projecte, i ho va deixar sense acabar, quan el carril que de veritat fa falta, és un per a l’Albufera poder arribar.

Diuen que dels errors s’aprèn, però no ocorre amb tota la gent, sinó ja faria uns quants anys, que no governaria aquesta classe de gent.

Al nou govern li’l demanem, un carril amb dos dits de front, perquè del Paratge Natural puguem gaudir, si facilitem la seua arribada a la gent.

Espere que tot quede en gens, I que el bufó Trump una mica s’alegre, si no estarem tots perduts, els seus míssils són intel·ligents.

Que algú em diga que ha ocorregut, tot el carril ha desaparegut, ple de cotxes mal aparcats, i sense sanció es van a quedar.

Una altra cosa, no té sentit, un contenidor enmig del camí, arribarà el dia que baixe la brossa, i trobe dins un ciclista, que t’apostes?

Valenciana pels quatre costats, L´essència del saber estar, Morena que ens té encisats, I un regnat per a somniar.

En els carrils bici es veu que és normal, ja que passa fins al cap i casal, sinó que li pregunten al senyor Grezzi, el gran il·luminat regidor de mobilitat.

Ella ens representa, Amb totes les seues ganes, Ella nostre ànim espanta, Perquè siguem sempre nosaltres.

La mateixa obra en diferents ciutats, malament acabades, totes iguals, però als empresaris com als alcaldes, les seues butxaques acaben desbordades.

Així és nostra Fallera Major, Dona valenciana i festera, I hui tenim l´honor, Que siga nostra fallera.

Per això volem dir-li a Vicent, el nostre alcalde i bon amic, fica mesura a aquet problema si al nostre monument no vols tornar a eixir.

Ací la tenim posant, Amb una sabata al seu costat, Decorada com el seu vestit regional, I un pintallavis com a taló.

NOSTRA FALLERA MAJOR Era una xica sense igual, Era una xica, una estrelleta, Era una xica especial, Ja quan era fallereta. Una companya fenomenal, Una comissió prou festera, Una Falla espectacular, Uns valencians de solera.

LA MAFIA La fama i els diners l´ajuden, El seu codi marca les regles, Els altres amb respecte el saluden, I tu pobret no cal que renegues. Tràfic d´influències en acció, I els favors cada dia més ben pagats, Si és necessari caure en la prevaricació, Vigila que els assumptes estiguen ben lligats.

VA DE BO

Ell és el mafiós, Davall déll no hi ha cap marejol, Sense ell no pots alçar el vol, I de tot se némporta un bon tros. Contractes a dàtil, Deduint la comissió, Es tot prou fàcil, I sense un gra de moderació. Aquest mafiós confirmat, un ram de flors porta a la mà Escurada ládministració ha deixat, Igual que va fer un tal “Barcenas”.

, Explicacio Falla Gran

31 VA DE

També volen saber, Si la Thyssen es parla o no, Amb eixe fill seu coent, De “ara et vull i després ja no”. De si tal persona es gita amb la Lomana, O si va i resulta que li ha fet un fill, Aquell amic que per allí passava, L´assumpte del sexe te prou perill.

EL “MARUJEO”

De si l´Esteban ara parla i opina, Ja n´han mort més de mil per la seua filla, Que sempre va de baralla en baralla, Buscant fama i fent borumballa.

La curiositat és humana, Sempre volem saber-ne més, Cadascú fa el que li ve en gana, I de molestar, un poc només.

Es munten programes molt populars, Que analitzem i comenten al detall, El que fan estos famosos actuals, Per mantenir-se amunt i no avall.

Les “marujes” s´han imposat, Et parega mal o et parega bé, Els nassos dins han clavat, Des de l´escusat fins al bidet.

Les “marujes” no perden detall, Tot el dia enganxades a “Jorge Javier”, I si no interessa el que ix, sempre els quedarà furonejar pel carrer.

Elles volen estar ben informades, Tot ho volen saber, De si la Pantoja pren, Whisky, ginebra o una Schweppes.

VERTADERA HISTÒRIA DEL MONUMENT: “EL FALLERET DE PLOM” Falleret de plom, sempre et faltarà una cama, per a fer el pas cap a la glòria, faller coix sense memòria, d’una trista però bonica historia. Noble faller captivat, per una fallera d’ales de seda, ballarà amb tu la fallera, encara que et falte una cama, el vals de Sant Josep? Ella inquieta, el callat, i en silenci s’adoraven, promeses d’amor intercanviaven, així fins a l’alba, mentre somiaven amb tornar-se a veure. Abans que arribe el dia, amb la seua algaravia, i anuncien els galls, de roig pintats, que després del pujol s’alça el dia. Ja ve el Sol! Però un ninot gelós, també enamorat de la fallera, d’enveja, va agarrar furiós al falleret, subjectat per la cintura, el va llançar per la finestra.

Dos xiquets el van arreplegar del carrer, i van fabricar un vaixell de paper, el van muntar i a navegar el van posar, però es va amagar el sol sota un cel ennuvolat, i les pluges al desballestament el van enviar. En el desballestament van perdre el rastre, d’un imponent falleret, que en un torrent va caure per l’embornal, pensant en l’amor constantment, de la seua estimada i preciosa fallera. Les rates en veure-ho li van demanar passatge, i sinó tens, pagaràs peatge, però el sol va cantar l’himne amb bravesa, de la seua estimada i benvolguda comissió, fins que una cascada impura a l’ample mar va llançar. Un remolí va engollir al falleret marejat, i en el profund un peix famolenc el va perseguir, molt va lluitar, va acabar exhaustiu, fins que al final per molt insistir, entre les dents del peix va finalitzar. El falleret es va sentir perdut, en la foscor d’aquell maleït ventre, la veritat va creure haver fracassat, i va témer a la fallera no poder haver besat, però al final el peix ha sigut capturat.

VA DE BO

Un pescador al golafre ha pescat, El peix pescat ha arribat al mercat. una criada que va comprar el peix, servia en la casa del pobre soldat, i quan va ser cuinat el va trobar. Hola! El meu amor, sóc tan feliç! Junts tu i jo! De nou ací! I en una forta besada la conversa va acabar. Però el mal vent no s’ha resignat, i mentre ballaven els enamorats, va bufar tan fort que es va fer tornado, que fins a les brases de la xemeneia, va rodar el falleret, abraçat a ella. Va brillar una llum com si fóra un estel, tens por xicoteta, de cremar-te en les flames de l’amor? encara que no ho cregues no causen dolor, només fondran dues essències en un només cor.

, Explicacio Falla Gran

33 VA DE

Que al matí entre les cendres, Un cor coronat de perles, i eren ells! Hola, el meu amor! Sóc tan feliç! Junts, tu i jo, en un sol cor!

NINOT INDULTAT Diu el que ho sap, que com ser pare res millor hi ha, i al nou hospital de La Fe, un xiquet la seua família ha omplit de felicitat. El seu pare orgullós el mira, es pareix a ell quan era menut, li cau la baba emocionat, ja que el baró per fi ha arribat. Pels seus pensaments el futur de Carles va imaginant, que no serà com Guedes una estrela del futbol? per a ell una seria una il·lusió gegant, que al seu xiquet al camp de mestalla el vera debutant. Al seu braç la seua Carme mirant el seu germà, Empar el cristall vol traspassar, tenen a casa un nou joguet, al igual que una gran responsabilitat. Carles encara no es conscient, acaba de arribar al món, un llarg camí per te per davant, i en les seues mans la seua història escriurà. El pare és conscient, de la importància de l’educació, tres xiquets no és ninguna broma, però serà una tasca que li donarà molta satisfacció.

Felicitat, respecte i un bon futur, és el que els pares volen per al seus fills, en un mon tan despietat, sempre estarà al seu costat. Per altra banda els tres xiquets, representen el futur, creguem en ells i portem-los per bon camí, ja que és l’única herència que perdurarà. CLOENDA Quan arribe el mes de març, I vingueu a veure el monument, Volem que recordeu aquesta explicació, Encara que siga un moment. Quant estiga al carrer la falla, Vos convidem a visitar-la, Desitjant que vos agrade, I si voleu criticar-la. Està feta amb alegria, Aquesta gran explicació, Que ens conta el que conté, El nostre monument. Abans dácabar léxplicació dénguany, Vull fer un xicotet detall als fallers dáquesta falla, A tots el que fan possible tindre aquest monument, I que fan que estem orgullosos i portem ben alta la cara.

VA DE BO

35 VA DE

Per això enguany l’explicació va dedicada a ells, Als que d´una manera o altra han format part de la comissió, Especialment als que ja no estan amb nosaltres, I per desgràcia, si ens fiquem a recordar ens ixen massa noms.

Ara sí que finalitza léxplicació dáquest monument, Un monument que utilitzem per a reflectir láctualitat, Abans de res volem dir que tot està fet sense mala llet, I encara que de vegades ho parega, no hi ha cap maldat.

Les falles són alegria sense oblidar el passat, Ni els mals moments que hem viscut, Que ja vos dic jo, que no han sigut pocs, Però els hem superat estant junts.

Benvolgut lector, benvolguda lectora, ací acaba la meua tasca, No sé si ha sigut com ho esperava, Només puc dir-li que el 15 de Març, Vinga a veure-la plantada.

, Explicacio Falla Gran

Des de 1976 portem avançant poc a poc, Superant els esglaons de dos en dos, Tirant sempre endavant sense por a res, Com deia la cançó: som poquets però valents. Els anys han passat per a tots, també per a nosaltres, Ara ja podem dir-vos que enguany ens hem operat, I igual que fan les famoses tirem de remeis poc naturals, Mamelles no en tenim més, però l´escut hem renovat. Un nou escut amb el mateix sentiment de sempre, Un faller, una fallera i un cavall ben engalanat, Una grupa que tots portem al nostre cor, Que resumeix el que significa la Falla Parc Sant Roc.

Vos convidem a visitar, La falla que plantem enguany, Encara que no vos agrade, Nosaltres vos ho agrairem igual. Fins ací l´explicació d´enguany, Esperem que vos haja agradat, I si no ho ha fet, de segur, Que quan veieu la falla, ho farà.

VA DE BO

37 VA DE

GRUPA D´ARGENT

Carles Fernández i Alcaide Jaume Valero i García Jose Martínez i Riera

BUNYOL D’ARGENT

Lucas Parra i Marín

María Molina i Fort Marta Lluch i Valero

GRUPA DE COURE

Francisco José Cano i Atienza

BUNYOL D’OR

Jose Vicente Roig i Roig

Guardons de Junta Central Fallera

Raquel Gradolí i Guillem

Virginia Galán i González

Jose Martínez i Riera

Jose Antonio Soria i Domínguez

Jaume Valero i García

Jose Ramón Primo i Rozalen

Carles Fernández i Alcaide

Jose Francisco Valero i Peris

ELS PRESENTS GUARDONS DEURAN SER CONFIRMATS PER JUNTA CENTRAL FALLERA. LA JUNTA LOCAL FALLERA NOTIFICARÀ PER CARTA SI S’HAN CONCEDIT.

Recompenses Internes

Patricia Puche i Buges

Miguel Burgos i Díaz Demelsa Rodríguez i Romaguera Helena Melià i Montesinos Laura Serrador i Buges Laura Muñoz i Aguilera Lidia Soler i Mejías Marta Hernández i Soria Raquel Gradolí i Guillem Sandra López i Rua

Irene Travé i Escribano Patricia Costa i Blasco

GRUPA D´OR

Ismael Servando i Lucena Joaquín Camacho i Calvo Ricardo Calvo i Moreno Eva Mª Cegoñino i Andrés

GRUPA D´OR AMB FULLES DE LLORER

Francisco Melià i Salvador

Sonia Servando i Lucena

GRUPA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Tamara Simeón i Catalán

Jose Hernández i Prades

VA DE BO

39 VA DE

Julia López Tortajada

Asunción Simó

Isabel López

Vicente Gómez Ortiz

Aurora Bermejo

Mª Ángeles Mateo

Carmen Riera Díaz

Aurora Giménez

Mª Llanos Cuartero

Raúl Díaz Vico

Aurora Ramírez

Manuela Morales

Sara Díaz Onieva

Begoña Centeno

María Aparicio

Tania Belmonte Muñoz

Carmen Cuartero

María Cuadros

Edu Bosch Mas

Carmen Sancho

María Ferrer

Agustín Villalba Peralta

Chelo Cuartero

Marisol Cuartero

Mª del Mar Catalán Moreno

Conchin Cuartero

Paquita Martínez

Raúl Primo Centeno

Consorcia Carretero

Pepita Alcañiz

Susana Navarro Tarín

Dana Peñarrubia

Petri Escribano

Begoña Centeno Vecino

Dolores Navarro

Rosario Navarro

José Ramón Primo Rozalen

Dora Sanz

Yaiza Folch Zaragozá

Ginesa Carretero

Junta Local Fallera de Silla Restaurant Aroma Partit Polític Els Verds de Silla

Abonats

Fallers d’Honor

Bienvenido Escribano Barreda

44 46 50 52 56 64 65

02.2 Comissió Infantil 02.3 Coneixent a Asier 02.4 Fallera Major Infantil 02.5 Coneixent a Ariadna 02.6 Explicació Infantil 02.7 Guardons JCF 02.8 Recompenses internes

02.1 Salutació President Infantil 42

COMISSIÓ INFANTIL

VA DE BO

´ COMISSIO INFANTIL

41 VA DE BO

VA DE BO

43 VA DE

Asier Cano i Travé

Benvolguda comissió: Per segon any tinc el plaer de poder dirigir-me des del llibret a tots vosaltres, als fallerets i falleretes de la Falla Parc Sant Roc, i en primer lloc, m’agradaria agrair-vos la confiança que heu depositat en mi, fent-me el gran regal de tornar a ser el vostre president. Espere seguir fent-ho tant bé com s’ho mereixeu, perquè nosaltres som el futur de la festa de les Falles, un futur que es mereix estar ben representat. Vull demanar-vos que no vos perdeu res de les Falles del 2018, que estigueu al meu costat i al d’Ariadna, la meua Fallera Major Infantil, en cada passacarrer, en cada despertà i en cada berenar. Que preneu foc als petards, que boteu sense parar als inflables, que lluïu espectaculars amb els vostres trages regionals i que junts portem el nom de la nostra comissió al més alt. Aprofite aquestes línies per a convidar, en el meu nom i en el de tota la comissió del Parc Sant Roc, als xiquets i xiquetes de Silla a que gaudiu junt a nosaltres de les properes falles, arriben dies de festa, de soroll, de balls, de rialles i sobretot de germanor. Acosteu-vos al nostre casal i deixeu-vos envair per la millor festa del món. Les portes del nostre casal estaran obertes per a totes aquelles xiquetes i xiquets que ens vulguen acompanyar durant la setmana fallera. Junts farem que les del 2018 siguen unes Falles inoblidables!

El vostre president,

Asier Cano i Travé

VA DE BO

45 VA DE

FALLERA MAJOR INFANTIL 2018: Ariadna FALLERA MAJOR INFANTIL 2017: Nerea

, Comissio Infantil

PRESIDENT 2017 i 2018: Asier

Díaz i Rodríguez

Cano i Travé

Inés Sanchez i Sanchez Jade Asunción i Sanchez

Nerea Navarro i Grau

Laia Primo i Navarro

Neus Moreno i Navarro

Leire Marín i Navarro

Noa Navarro i Servando

Adrián Crespo i Buendía

Cristina Lopez i Picó

Lidia Primo i Navarro

Noelia Ureña i Hiraldo

Ainara Díaz i Rodríguez

Dafne Moreno i Grau

Lucas Clemente i Puchalt

Noemí Luz i Torres

Ainoa Sanchez i Sanchez

Daniel Iborra i Castejón

Lucia Piris i Navarro

Pau Burgos i Molero

Aitana Picó i Madrid

Daniel Nuñez i Gómez

Lucia Queija i Pérez

Pau Ortiz i Navarro

Alba Sánchez i Castejón

David Caballano i Gallardo

Maite Cuenca i Marí

Paula Galindo i Chinchilla

Alejandra Cubilete i Fermín

David Villalba i Gómez

Marco Roig i Rodríguez

Rocio Molina i García

Álvaro Muñoz i Sánchez

Edgar Piris i Navarro

María Bataller i Calvo

Rubén Bataller i Calvo

Ana María Villalba i López

Eidan Navarro i Servando

Marina Cabrelles i Romeu

Ruth Costilla i Rodríguez

Andreu Tomás i Valero

Eric Roig i Rodríguez

Mario Burgos i Molero

Sofia Garcia i Guillem

Ángela Martínez i Estornell

Fernando López i Picó

Mario Muñoz i Sánchez

Sofía López i Picó

Arancha Alexandra Cubilete i Fermín

Héctor Crespo i Buendía

Mia Costilla i Rodríguez

Tania García i Palomares

Ares Moreno i Grau

Hugo Caballano i Gallardo

Miguel Ángel Navarro i Grau

Valeria Canovas i Zaragozá

Aroa Marín i Navarro

Iker Marín i Navarro

Morgana Mondria i Cegoñino

Ximo Sáez i Navarro

Carmelo Garrido i Martínez

Iker Villar i Fernández

Natalia Esteban i Mas

Yarisa Lorente i García

Catalina Cordellat i Castellano

Inés Nuñez i Gomez

Nayra García i González

Yerai Camacho i Navarro

VA DE BO

47 VA DE

Coneixent a Asier President Infantil 2018

arlar en Asier és parlar amb un xiquet nerviós, inquiet però sobretot és parlar amb un vertader President Infantil. Encara que només tinga 9 anys des del moment que comencem a parlar de falles i de com encarar aquestos mesos que venen, la seua cara es transforma i pareix que se li fica fins i tot veu d’home adult. Abans que res volem dir que el fet de que enguany podem comptar amb Asier com a representant de la comissió infantil és gràcies a la seua insistència ja que sabia la il·lusió que a la seua iaia Pili li feia que el seu net fora president infantil de la comissió a la qual va pertànyer ella durant molts anys. Aquest estudiant de quart curs ens conta que l’assignatura que més li agrada és la de matemàtiques i que el seu somni és arribar a ser jugador de futbol professional, i estem segurs que amb la seua insistència arribarà a aconseguir-ho. Però és quan comencem a preguntar-li sobre temes relacionats amb les falles quan ix al exterior el vertader caràcter obert d’Asier: “per a mi les falles són una il·lusió i espere amb moltes ganes tots els actes, sobretot l’arreplegada del ninot” ens confessa només començar a parlar.

Encara que al parlar amb ell ho parega, ens diu que durant els actes no es fica molt nerviós i ens reconeix que durant la nit de la Proclamació va patir molta més calor que nervis. Encara que també ens diu que el dia de la presentació si que hi hagueren un parell de moments on els nervis s’apoderaren d’ell, sobretot quan va tindre que parlar en públic encara que segon ell “recorde l’acte com perfecte”. En aquell acte que celebrarem al mes de novembre estem segurs que hi havia unes persones que també tindríem un nus de nervis a l’estómac, el seu pare Francisco i sa mare Irene. La mare d’Asier va ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió l’any 1992 i estem segur que més d’algun consell li haurà donat com el que el propi Asier ens reconeix: “ma mare m’ha dit que disfrute de tots els actes però que és un càrrec de gran responsabilitat”. Continuant parlant amb ell ens conta que està passant-ho molt bé en els actes que està vivint fins ara i que el fet de ser president infantil li està permetent viure de prop moltes coses que fins ara desconeixia com el fet de vore com es crea un monument. “Mai havia vist com es feia

VA DE BO

49 VA DE

president :“m’agradaria molt ser president quan siga major i si ho soc amb Nerea molt millor”. Amb els que també estem segurs que viurà molts altres actes són els representants de la resta de comissions de Silla. A algú d’ells ja els coneixia i a la resta ja els uneix una gran amistat que ha anat creixent poc a poc a base de berenars i partides a les birles. Estem segurs que no hi haurà un moment en el que a Asier tinga temps per al avorriment, com tampoc els te al casal quan comparteix jocs amb molts dels amics que te dins de la falla, com són Michel, Ariadna, Rubén… i molts altres amb els que gaudeix durant tots els dies de falles tirant petards a la porta del casal.

Coneixent a Asier

una falla però recorde la bona impressió que hem vaig emportar el primer dia que vaig entrar al taller de Manolo”. Estem segurs que aquella bona impressió serà una més de les que viurà al llarg dels dies de falles, uns dies que viurà al costat de Nerea, Fallera Major Infantil; Carmen, Fallera Major i Victor, President, perquè segons ens conta el propi Asier: “ens ho passem molt bé en tots els actes i encara que el president de quan en quan em té que cridar l’atenció sempre estem rient”. Però també ens contà un xicotet secret: “Nerea moltes vegades em reganya perquè estic sempre jugant amb el mòbil”. Aquesta bona relació estem segurs que durarà al llarg del temps perquè com també ens conta el nostre

Un altre moment que també espera amb moltes ganes i il·lusió és l’Ofrena i es que per a aquest jovenet faller la Mare de Deu té un significat molt especial i és per això que a un dels seus jupetins

que lliurà pels carrers del poble la porta brodada a la seua esquena. A més d’ell segur que sa mare també s’emociona d’una manera molt especial eixa vesprada del 18 de març ja que ha sigut ella la que li ha inculcat el sentiment faller que ella mateixa ha viscut des de ben xicoteta. Però no només estarà al costat d’Asier la seua família, ja que tota la comissió estarà junt a ell en tot moment, una comissió que ell mateix defineix com “la millor falla del món”. No hi haurà cap faller que no traga algun somriure al llarg de les falles quan el veja desfilar amb eixe trage de saragüell que tant li agrada. És per això que des d’aquestes pàgines volem dir-li al nostre president infantil que gaudixca de tots els moments perquè pot estar segur que la resta de fallers així ho faran al seu costat. I abans d’acabar volem dir-li a Asier Cano i Travé que es senta orgullós de ser el màxim responsable de la comissió infantil de la Falla Parc Sant Roc perquè estem segurs que la seua iaia Pili ho estarà més encara, si cap.

51 VA DE

Ariadna Díaz i Rodríguez

VA DE BO

Nerea, Fallereta Major, A Ariadna, Fallera Major Infantil

Per engalanar-te, València està en flor, Al lluir amb gran soltesa, bonicaEncant princeseta, i dolçor.

Ariadna, D’ulls encantadors, vist la teua planta, I somriure que Hem encisa, Passejant als passacarrers, A tot el que la mira. Al so de la dolçaina,

I amb alegria de sentir-te valenciana

Estaves desitjosa perquè arribara aquest any, Eres una fallera exemplar, I hem vist al teuI enguany mirar que et senties,del teu president, acompanyada Ens demostraràs sobradament, Contenta i emocionada, Que ens saps representar. Perquè ja eres la màxima representant. Orgullosos estem els fallers, De tindre fallereta major com tu, Vius aquesta festa, I es que no coneguem altra xiqueta, Amb intensitat iQue sentiment, siga tan bonica com una joieta.

Sobretot enguany, Que seràs nostra Regina en tot moment. Eres una bona Regina,

Mes tot no va en l’edat, Llueixes amb elegància el nostre escut, esperar, I fins al menys faller deixes bocabadat.

Has sabut Impacient però amb alegria i per fi eres tu, AmbI la teua simpatia i alegria, ARIADNA DIAZ RODRIGUEZ,

Aquest 2017 al poble et tindran molt d’amor, Per ser NEREA DIAZ I RODRÍGUEZ DE LA FALLA PARC SANT ROC. NOSTRA FALLERA MAJOR.

FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

SHAMIRA RUBERT I MAS

VA DE BO

53 VA DE

Q Coneixent a Ariadna, Fallera Major Infantil 2018

uan eres “mascota” de la teua comissió, neboda de la Fallera Major quan només comptes amb 2 anyets, i ta mare i germana comparteixen regnat, fa només 1 any, és impossible que en cap moment de la teua jove vida no sigues Fallera Major Infantil de la teua falla. Aquest és en resum la vida fallera d’Ariadna, nostra màxima representant de la comissió infantil. El dia que quedem amb Ariadna per xarrar una estona amb ella i que ens conte com espera viure les falles del 2018, sabem quan entrem al casal però no quan eixim, perquè quan nostra Fallera Major Infantil comença a parlar de falles no hi ha qui la pare. Aquesta estudiant de 5é curs del Col·legi Sant Roc ens conta un parell de secrets que li ha donat la seua germana Nerea, qui fins fa poc mesos era la Fallera Major “em va dir que gaudira molt de cada acte i de cada moment, perquè passa tot molt ràpid i quasi no tens temps per a res. Això si, em va dir que és molt bonic” Però estem segurs que a més de la seua germana major, a sa casa es parla, i molt, de com viurà Ariadna el seu regnat “la que més consells em dóna és ma mare, perquè ella ha viscut aquest somni fa només un any en companyia de la meua germana” ens conta en preguntar-li per com està vivint-ho la família. Durant la conversa també tenim temps de parlar al voltant de temes que poc tenen a veure amb la festa fallera però tot i això, tampoc ens deixa de sorprendre’ns “de major m’agradaria poder ser mestra o policia local” ens diu quan li preguntem si sap el que vol ser quan siga més major. Però als seus plans de futur també apareixen de colp i volta les falles “també m’agradaria ser Fallera Major de la nostra comissió” Aprofitem que durant la conversa tenim a sa mare prop per

preguntar-li com van assabentar-se que Ariadna volia portar la banda de màxima representant, però abans que Carmen contestara, la protagonista de la conversa s’avança “des de ben xicoteta sabia que volia ser Fallera Major i quan vaig veure que la meua germana ho era, la següent anava a ser jo”. De fet, segons ens conta sa tia, també present a la conversa, Ariadna ho tenia tan clar que portava demanant-ho des que tenia 3 anys. A més de sa mare i sa tia, hi ha altra persona molt especial per a Ariadna i que estem segurs que gaudirà al costat d’ella de cada instant, eixa és la seua àvia “la meua iaia em recolza molt en tot moment”. És en eixe instant en parlar de la seua àvia quan ix a la llum una anècdota que ens fa a tots els presents traure un somriure “quan era xicoteta i arribava a casa, com no volia llevar-me el vestit de fallera, corria per tota la casa perquè la meua iaia no poguera despullar-me. I no sols això, a més de córrer anava per dalt dels llits i sofà perquè no poguera agafar-me. Tot això plorant perquè volia continuar vestida de fallera” A més de la seua família, Ariadna compartirà molts moments amb la resta de representants de la nostra comissió “durant els actes que estem els quatre junts ens ho passem d’allò més bé, encara de tant en tant si fem molt de rebombori, Víctor ens ha de fer estar quiets, mentre altres vegades és Asier , President Infantil, qui em diu que estiga quieta un poquet. En Irene sempre estem rient” Estem segurs que durant els actes que encara els queden per

gaudir seran moltes les rialles i moments d’emoció que viuran, tots ells acompanyats, com no podia ser d’altra manera, de la resta de la comissió. Quan parlem de la setmana fallera, nostra Fallera Major Infantil ho té clar “l’acte que més m’agrada és l’Ofrena i en canvi el que menys el dia dels premis” També ens confessa que “estic segura que durant la cremà caurà alguna llàgrima perquè em puc imaginar que serà un acte on em ficaré molt trista” Però fins a eixe moment, encara queda molt de temps i moltes hores de jugar al casal amb les seues amigues Neus, Àngela, Naira, Rocío i la seua germana Nerea. A més enguany brotaran noves amistats amb la resta de Falleres Majors de les altres comissions “hem quedat alguna vegada i fins i tot hem anat a jugar a les birles i berenar tots junts, presidents i falleres majors infantils i encara que a la majoria no els coneixia ja som amics com si ho fórem de tota la vida”

VA DE BO

55 VA DE

Coneixent a Ariadna

En arribar el torn de parlar sobre com estava vivint els actes que fins ara havia viscut com Fallera Major, Ariadna ens diu “el dia de la Proclamació estava molt nerviosa, en canvi el dia de la Presentació ja estava més tranquil·la, però el moment en què les llums es van apagar i comencí a girar em va recórrer una sensació de por. Encara sort que va passar molt de pressa” Però estem segurs que de seguida la sensació va ser d’alegria, perquè tots recordem eixe enorme somriure que brotava de la

cara d’Ariadna en l’instant més emocionant viscut per ella fins ara. Eixe no serà l’únic moment que quede a la memòria d’aquesta xiqueta que desprèn tanta alegria, i és que encara que l’any passat ja va anar fins al taller per veure com es desenvolupava el monument del 2017, enguany està molt més il·lusionada per contemplar al carrer una falleta que ha vist com anava creant-se des del seu primer moment. Una vegada tinguem els ninots al carrer, arribaran uns dies de molta activitat però ella ho té clar “ser Fallera Major és molt d’embolic però val la pena. Espere passar-ho molt bé, però també tinc clar que acabaré molt cansada” Però des d’aquestes pàgines volem dir-te Ariadna que en eixos moments de cansament tindràs darrere teua no només la teua família si no a tota la comissió que estarà al teu costat en tot moment. Abans d’acabar, volem dir-li a nostra Fallera Major Infantil el mateix que sa mare, tia i germana, tantes vegades li han dit: que disfrutes de tots els actes, de cada passacarrer, que t’emociones, que rigues, que plores, però sobretot que visques al màxim de tot el que vas a viure perquè són records que et marcaran per a sempre.

VA DE BO

57 VA DE

Falla Infantil

, Explicacio Falla Infantil

Lema: Espillet, espillet

A l´explicació d´enguany,

En la falleta d´enguany anem a parlar,

Hem volgut reflectir,

de l’enveja i la gelosia que podem trobar,

que l’enveja és dolenta,

als xiquets i xiquetes de l’actual societat,

i no cal fixar-se tant en el veí.

que sempre es fixen en el del costat.

La història d’una princesa,

Són necessaris per a la comissió,

d’una bruixa i el seu espill màgic,

per a poder tirar avant,

i de com els seus actes,

Doncs són el futur de la falla,

van influir en el seu regne.

Perquè la volen i estan integrats.

Aquesta explicació

Espere que vos agrade,

Està pensada per als infantils

La següent explicació,

Que són el futur de la festa

Es una tasca difícil,

Perquè mai arribe el seu fi

Que vaig a contar-vos amb il·lusió.

Lema:

La consciència

Lema: Espillet, espillet

, Explicacio Falla Infantil

VA DE BO

59 VA DE

Anem a parlar-vos primer,

Era un vestit de seda,

Es tractava d’un espill màgic,

Va cridar al seu caçador a la seua estança,

De la falla que enguany plantem,

de flors i amb molts colors,

i a més era parlant,

i li va cridar: “cretí escolta atent”,

Una falleta feta amb estima,

volia que el portara,

per açò era el més lògic,

“vas a portar-te a la muntanya a la princesa”,

I treballada per l´artista faller.

al ball de primavera.

no desprendre’s d’ell mai.

“ i una vegada allí, aneu a matar-la”.

Un monument que desprèn il·lusió,

Era molt famós el ball de primavera ,

Va arribar l’hora de l’elecció,

El caçador va assentir i va marxar,

Que tots esperem veure plantat,

es triava a la dona més bella,

el rei va manar anunciar a tots els presents,

i al bosc la va portar,

Esperem que arribe el mes de Març,

i princeses arribaven de tot el món,

la princesa, que se va fer olor la coca,

I que els xiquets el puguen contemplar.

per a poder endur-se aquell guardó.

que la escollida ha de demostrar amb proves convincents,

Ara vaig a explicar-vos,

Però enguany seria molt diferent,

una història que va passar de debò,

la reina jeia en el seu llit de mort,

que va ocórrer fa molt de temps,

la guanyadora de tal magnífic ball,

i està representat al nostre infantil monument.

es convertiria en la nova reina del llac.

A un castell vivien feliços,

El ball va començar, que emoció,

uns reis i la seua xicoteta filla,

princeses i plebees de tot el món,

grans guerrers defensaven l’illa,

però entre totes una destacava,

els reis del llac de nom, que meravella.

era una bruixa amb espill de plata.

L’esposa del rei es va posar dolenta,

Amb marc de llautó net i brillant,

molt trista es va posar la seua filla,

comprat a algun exòtic comerciant,

i un regal li va donar per sorpresa,

que contestava a qui li plantejara,

perquè sàvia que el seu final s’acostava.

qualsevol qüestió amb la veritat més clara.

que eclipsa a qualsevol altra pretendent. Al final el rei va triar a la seua preferida, el somni de la bruixa per fi es complia, i és que el seu espill ja li ho deia, que era la més bella de les quals allí havien. Van passar els anys i la princesa va créixer, fins que un dia per fi va succeir, l’espill a la reina la va trair,

va dir:”espere, no meresc l’orca”. Una tremenda rialla la va acollonar, i un gran ganivet el caçador li va ensenyar, la reina el que de debò m’ha demanat, “vull el seu cor per a sopar”. El braç i el ganivet d’aquell home, estarrufaven el pèl al mes pintat, “per favor deixe’m en pau”,

i el títol de més bella no li va concedir.

“i una bona recompensa el meu pare et donarà”

La seua majestat es va posar furibunda,

El caçador, que no era mala gent,

va armar una impressionant marabunta,

es va fondre en mirar a la innocent,

i va dir: “jo em carregue a aquesta persona”

“allunya’t corrent de la meua vista”,

“l’aixafés com una panerola”.

“si m’ho pense mes, vas llesta”.”

VA DE BO

La xica ja no estava, que anava a estar!

Havien sigut jockeys de carreres,

Mentre els homenets feien la seua missió,

En un moment es va presentar,

quan el caçador, va acabar de parlar,

i eren molt bonics tots, si no fora,

la princesa al genet anava coneixent,

al costat del seu pare, que morta la creia,

després se’n va anar l’home a veure al carnisser,

per un vici que en Dissabtes i festes,

resulta que també era príncep,

va destapar el vertader secret,

els deixava buida la cartera.

d’un castell que no coneixia la gent.

de la bruixa malvada que tenien per reina.

i a la reina un cor li va portar. “Que em mora ara mateix si he faltat al vostre encàrrec”, “senyora es fa tard, jo em deixe anar”, “em fie caçador, marxeu tranquil”, “el cor aquesta nit me’l menjaré viu”.

La princesa no la va poder perdonar, Fins que un matí va dir la princesa,

Tot va acabar amb amor,

i amb la mateixa moneda li’l va fer pagar,

“tinc una idea xics, i no és roin”,

i es van prometre que algun dia,

al drac va ordenar foc tirar,

“deixeu tot l’assumpte al meu compte”,

que al castell mes gran que hi havia,

i en cendres la bruixa va acabar.

“que vaig a resoldre-vos les apostes”.

es casarien a ritme de tambor. La jove va poder, doncs, arribar per fi,

Solament un favor necessite per a poder ajudar-vos,

Per fi va arribar l’anhelat dia,

fins al joiós espill xerraire,

els homenets van tornar del seu viatge,

tirant-lo a un sac i al drac va pujar,

doncs cavall-stop per a guarir el seu espant,

aconseguiu-me un drac sense perquè preguntar-vos,

portaven un drac de color lila,

va tornar a la capital en un moment,

si confieu en mi, porteu-me’l gran,

amb grans ales i grandíssimes dents.

i sobre els seus passos dos mil milles va tornar.

gràcies a un aposte genet.

així amb la meua madrastra podré acabar.

Se’n va anar la princesa aquella mateixa nit,

“Homenets ací vos porte una coseta”,

Que feia la princesa mentrestant?,

, Explicacio Falla Infantil

61 VA DE

Va aconseguir molt ràpid una bona ocupació,

Els homenets van acceptar el tracte,

a casa d’una altra bruixa, no tenia opció,

havien d’anar a l’altra part del regne,

i la bruixa tènia set homenets com a esposos,

com els esperava un gran llarg viatge,

que els agradava fer apostes a l’hipòdrom com a bojos.

es van endur cervesa, pa i formatge.

a lloms del gran drac un gran perill,

“que tot ho endevina sense error”,

volia desemmascarar a la reina, ja d’una vegada,

“així que has d’encertar en tot el centre”.

i tornar a la seua casa que tant anhelava.

“mira espillet que no els queda ni un euro”,

, Explicacio Falla Infantil

VA DE BO

63 VA DE

“Qui guanyarà demà la carrera?”,

El seu pare no va voler tornar-se a casar,

Que encara que ploga o faça aire

Amb aquest text versat

“l’egua quatre serà la primera”,

s’havia cansat de buscar,

Isquen al carrer a gaudir

Hem volgut explicar

van apostar tot el que tenien sense dubtar,

i a ritme de tambor com es van prometre,

Que aquesta és una festa alegre

El que conté el nostre monument

i es veu que l’espillet no es va equivocar.

es van convertir en els nous reis del regne.

Que només dura un sospir

Esperem que vos haja agradat

La princesa va tenir en part beneficis,

Conte explicat,

Són els xiquets del futur

Abans d´acabar l´explicació

per ser l’emperadriu de l’artifici,

conte acabat,

D´aquesta vella comissió

Volem donar les gràcies al lector

i, quan va córrer una mica el calendari,

espere que els haja agradat,

Té ja molts anys aqueta falla

Sense ell no tindria cap sentit

es van fer tots milionaris.

i del drac no s’hagen espantat.

La coneguda com Parc Sant Roc

Ni serviria de res la nostra labor

Ella diners no volia,

Amb la cremà acaben les falles

Portem molts anys treballant

Ara sí que finalitzem

solament tornar a casa,

Però quan vulguem donar-nos compte

I res tindria sentit sense ells

I donem l´explicació per conclosa

i amb el seu estimat príncep,

Ja estarem envoltats en festa

Son els infantils l´alegria

Esperem que amb les preses

casar-se i ser feliços.

I al carrer un altre moment

De tots els majors presents

No ens deixem sense explicar cap cosa

Així és com l’enveja,

Als xiquets d´aquesta falla

Les falles comencen i acaben

va acabar amb la vida de la bruixa,

Volem donar-los un consell

Tenen un cicle establert

i la princesa va recuperar el seu regne,

Que gaudisquen de les falles

Per això no serveix estar tristos

amb príncep i drac com a premi.

I que juguen amb els altres

Per què ja esta ací la de l´any següent

VA DE BO

65 VA DE

GRUPA DE COURE

DISTINTIU D’ARGENT

Inés Núñez i Gómez Andreu Tomas i Valero

DISTINTIU D’OR

Daniel Núñez i Gómez

Asier Cano i Travé

Eric Roig i Rodríguez

David Caballano i Gallardo

Héctor Crespo i Buendía

Miguel Ángel Navarro i Grau

Mario Muñoz i Sánchez

Ximo Sáez i Navarro

ELS PRESENTS GUARDONS DEURAN SER CONFIRMATS PER JUNTA CENTRAL FALLERA. LA JUNTA LOCAL FALLERA NOTIFICARÀ PER CARTA SI S’HAN CONCEDIT.

Recompenses Internes

Guardons de Junta Central Fallera

María Bataller i Calvo

Ana Mª Villalba i López

GRUPA D’ARGENT

Cristina López i Pico

Ainoa Sánchez i Sánchez

Lucia Queija i Pérez

Alba Sánchez i Castejón

Nayra García i González

Natalia Esteban i Mas

Sofía García i Guillem

Eidan Navarro i Servando

Sofía López i Pico Carmelo Garrido i Martínez

GRUPA D’OR

David Villalba i López

Asier Cano i Travé

Fernando López i Pico

David Caballano i Gallardo

Marco Roig i Rodríguez

Miguel Ángel Navarro i Grau

Yerai Camacho i Navarro

Ximo Sáez i Navarro

74 76

03.2 Nàixer, créixer i morir 03.3 Si ja et portava al cor...

03.6 Argentina en falles

03.8 Un dia qualsevol per exemple... 86

03.7 Delegats de llibret, periodistes fallers 84

03.5 Eixe ou demana sal

03.4 La història continua escrivint-se en femení 78

03.1 Entrevista a Raquel Gradolí

VA DE BO

66 67 VA DE BO

PARLANT DE FALLES

Entrevista a Raquel Gradolí Presidenta de Junta Local Fallera

VA DE BO

69 VA DE

aquel Gradolí és fallera des de fa uns anys de la nostra comissió, i des de fa uns mesos representa a tot el col·lectiu faller de Silla com a presidenta de la Junta Local Fallera. Una tasca que li ha vingut com anell al dit i que volíem que compartira amb totes i tots vosaltres, aprofitant així i no deixant passar l’ocasió d’entrevistar-la per a les pàgines d’aquest llibret.

Després d’uns mesos com a presidenta, es tal i com ho esperaves, més senzill o més complicat?

Com vas arribar al món de les Falles?

Algunes decisions no són gens fàcils, però tenim que pensar en el bé col·lectiu del món faller de Silla, i no en el individual, encara que siga difícil.

El món de les Falles sempre ha estat present a la meua vida. Recorde amb molta estima, quan l’any 1975 mon pare em va pintar a mà el meu primer trage de Fallera i eixes van ser les primeres falles, amb 4 anys, que vaig pertànyer a una comissió. El 1978 va ser el meu any com a Fallera Major Infantil, i el recorde amb molt a estima encara que faça ja 40 anys, perquè ser la màxima representant d’una comissió fa que guardes tots i cadascun dels moments viscuts durant un any màgic. Per assumptes personals vaig estar uns anys desvinculada de les falles, però des de que va nàixer el meu fill, vaig tornar al món faller. L’any 2007 va ser ell el President Infantil.

plena, i es molt d’agrair,espere sincerament, que haja complit les seues expectatives i que estiga satisfet de la meua tasca al capdavant d’un càrrec tant complicat.

La veritat és una tasca molt complicada. Crec sincerament, que cada faller que fa una mínima crítica a totes les persones que formen la Junta Local Fallera, deurien estar almenys un any en aquesta entitat per conèixer el treball i l’esforç que suposa.

Quina tasca destacaries com la més important que fa la Junta Local Fallera? Com podeu comprovar, la meua família està vinculada al mon faller des de fa molts anys, i es que ja els meus pares em van inculcar l’amor per aquesta meravellosa festa, igual que jo he fet amb el meu fill Fermín. Que et va impulsar a ser presidenta de Junta Local Fallera? Sincerament, era algo que no tenia pensat de cap manera, no estava inclòs dins dels meus plans. La insistènciai la confiança que moltes persones van depositar en mi és el que em va animar a donar el pas. Victor, el nostre president, va depositar en mi la seua confiança

El més important és treballar per les Falles de Silla en general, intentar ser cordial amb totes les comissions del poble, mediar en els possibles conflictes que es plantegen, aconseguir la unió de tots i totes... Considere que totes i cadascuna de les tasques tenen la seua importància en el seu moment corresponent. Junta Local Fallera engloba un col·lectiu de vora 2000 persones dins del nostre poble, creus que te el reconeixement que es mereix? Això es impossible. Mai plou al gust de tots. Som un col·lectiu molt nombrós, però malgrat això con-

sidere que és visible el respecte dels fallers i falleres cap a Junta Local, i per suposat la llibertat d’opinió és molt respectable. Penses que les decisions més importants de Junta Local Fallera deurien ser decidides per tots els fallers i falleres? La meua experiència em diu que Junta Local Fallera deuria ser autònoma i poder prendre decisions sense dependre del que considere cada Comissió. Quan una comissió envia uns representants a Junta, deuria ser suficient per a prendre acords, sempre que siguen uns acords beneficiosos per al col·lectiu faller, donat que eixes propostes deuen ser prèviament consultades amb les directives de cada comissió. ¿Fer una votació per a decisions importants de tots els fallers i falleres? Podria ser una opció, però totes les comissions tenen la seua junta directiva, que ha sigut elegida pels fallers i falleres, i són en qui han dipositat la seua confiança. Per tant eixos acords són els que representen el col·lectiu faller. Però tot és discutible. Quines són les propostes que donaries a Junta Local Fallera per a un futur millor a les Falles? Parlar de propostes futures és complicat. No sóc persona de prendre acords unilaterals. Les propostes han de ser consensuades amb tots els membres del meu equip, i sense dubte seran les millors per a les Falles. Considere que el millor que podem fer es treballar tots en la mateixa direcció, i per suposat de forma transversal, on tots i totes puguen presentar propostes que milloren la nostre festa.

VA DE BO

Quins actes importaries d’algun dels pobles del voltant a Silla? Se m’ha quedat una espina clavada. Tenia molta il·lusió en portar a Silla a la Peregrina, i encara que ho tenia parlat amb la Parròquia no ha sigut possible per problemes burocràtics. Esperem que el proper any siga possible, i crec que és un acte que tindrà moltíssima acceptació, pel col·lectiu faller i per la població en general. També m’agradaria molt que s’impulsara el teatre faller i fer alguna Mostra, participar més en les activitats esportives i promoure esports com ara, la Pilota Valenciana o participar en els tornejos Inter-falles. Durant el teu mandat s’ha aprovat el nou protocol per a la Fallera Major de Silla, creus que és important la seua representació als actes que es celebren dins del propi poble? Sí. Pensem que és molt important, per suposat. Si no pensara així, no haguera impulsat el procés.

Entrevista a Raquel Gradolí

71 VA DE

La veritat és que quan eixes de Silla, i compares, et fa pensar perquè nosaltres hem de ser un dels pocs pobles que som diferents en eixe aspecte. No entenc on està l’inconvenient. Penses que amb aquesta aprovació la figura de la Fallera Major tindrà més repercussió fora de l’àmbit faller com pot ser la participació a la Fira de Sant Sebastià o qualsevol altre acte cultural? Pense que se n’enalteix la figura de la Fallera Major de Silla com cal. No entenc tindre una fallera major de Silla, de Silla cap a fóra. Si la tenim, ha de ser en totes les seues vessants, i representar Silla dins i fóra.

Aquesta figura no va a llevar cap protagonisme a cap fallera major de cadascuna de les Comissions de Silla, sinó que representarà al poble i a eixe col·lectiu de 2000 persones que parlàvem abans. Pel que fa a la participació a la Fira de Sant Sebastià, considere que és un acte que correspon a l’Ajuntament i a les Cambreres del Santíssim Crist de Silla, però si que hi ha d’altres que podrien participar, donat que Silla té una agenda cultural molt amplia i interessant, on poden participar, tant la Fallera Major de Silla, com la resta de Falleres Majors de les 7 Comissions Falleres, com s’està fent fins ara. Potser un contra el fet de que aquesta figura no dispose de certes coses que normalment te una Fallera Major com són un monument, l’encesa d’una mascletà, un ninot que emportar-se de record, etc? Tot arribarà. Per a això és necessari finançament i actualment no en disposem, tot i que tenim el suport de l’Ajuntament de Silla. De moment s’ha donat un primer pas molt important, i és aprovar el protocol de la Fallera Major. Ella gaudirà d’uns actes que altres falleres no podran, com és assistir a l’Ofrena de la Mare de Deu en València, l’assistència a les exaltacions de les Falleres Majors de les Juntes Locals d’altres municipis, la representació del seu poble per tot arreu, .... I pel que fa al poble, participarà en tots els actes fallers de Silla, cosa que fins ara era impensable, perquè malgrat que teníem la figura no podia participar en cap acte de Silla, ni tan sols als propis actes que organitza Junta Local Fallera. Era necessari fer eixe canvi. I van a haver-los, donat que la proclamació de la Fallera Major, serà la primera

que es realitzarà per al proper exercici faller, assistint ella junt a la presidència de Junta Local a les proclamacions i presentacions de les Comissions de Silla, participarà a la Cavalcada del Pregó, a l’Ofrena, a la Missa de Sant Josep,... i els membres de Junta estarem junt a ella per a donar-li tot el suport que precisa. Poc a poc anirem fent coses. Creus que Junta Local Fallera deuria ser un organisme totalment independent de l’Ajuntament o pel contrari penses que és necessària més interacció per les dos parts? Pense que actualment estem funcionant bé. Tenim suport econòmic per a tots els actes; la col·laboració i el suport de la Regidoria de Festes i de l’alcaldia és excel·lent, i la importància que té aquest col·lectiu i pel nombre de persones que representa està reconegut pel govern municipal. Tot el que els sol·licitem, sempre que siga dins d’uns marges raonables ens ho concedeixen, per tant, jo estic satisfeta de la relació que tenim actualment.

Penses que la Nau Jove és el millor espai per a fer les presentacions? És el que tenim de moment. Prompte podrem gaudir de l’ Auditori Carmen Valero i els fallers es tindrem que re-inventar per fer les presentacions. Almenys, a Silla, podem gaudir d’un espai gratuït. En altres pobles s’han de llogar els espais per a fer aquests tipus d’actes. Des dels primers anys de Junta Local Fallera sempre han sigut tres els membres de cada comissió els que l’han format, creus que seria convenient augmentar aquest nombre per a un millor funcionament?

Si totes les Comissions designaren tres membres, implicats i que assistiren a totes les activitats i actes que organitza Junta, seria més que suficient. Cal pensar qui representa Junta, i que les persones que es designen siguen responsables del càrrec que ocupen. Quines són les ferramentes de les que disposeu per a que Junta Local Fallera puga fer front a totes les despeses que teniu al llarg de l’any? Tenim una subvenció nominativa de l’Ajuntament de Silla mitjançant un conveni per import de 3.500 € anuals. Després ens financem amb recursos propis i en col·laboració de l’Ajuntament, al concedir-nos algunes barres per a actes importants de festes (Festa Holirun, 9 d’octubre). També fem dos sortejos de Loteria a l’any. I enguany, he sol·licitat una subvenció a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a la promoció del valencià, que ens ha concedit un import de 4.500 €, que ens ha permès realitzar altres coses que mai no podíem fer, com es la creació de la web de Junta Local (www.fallesdesilla.com), la retolació de la seu de Junta Local, la revista fallera que estem preparant, documentació administrativa amb la informació de junta.... La veritat es que ha sigut molt gratificant aquesta decisió, i encara que ha costat un poc, s’ha aconseguit eixa important quantitat econòmica. Tot es qüestió d’organització. Quan Conselleria ens ingresse els diners de la subvenció, Junta Local acabarà l’exercici amb superàvit, i crec que és el resultat de fer les coses ben fetes.

VA DE BO

Quins són els objectius per a les properes Falles? Com a objectiu principal i primordial és que tots gaudim de les falles amb harmonia i respecte. Que disfrutem la setmana fallera i que tan els representants de les 7 Comissions com els fallers i falleres, visquen intensament el nostre Patrimoni. Desitgem que els actes organitzats per Junta siguen del agrado de tot el col·lectiu faller i no faller, de tot el poble de Silla. Espere que s’implante el protocol de la Fallera Major de forma adequada i que siga un encert l’acord adoptat per la Assemblea General i convide a la participació de les candidates. Vull que la web de Junta Local Fallera estiga repleta de contingut faller del poble de Silla. Espere contar amb la presència de la Peregrina a Silla.

Entrevista a Raquel Gradolí

73 VA DE

Objectiu: Que siguen les millors falles per a tots. I abans de despedir-nos ens agradaria que et dirigires a tot el poble faller i a la teua comissió de manera particular. Benvinguts falleres i fallers, amigues i amics, veïnes i veïns: Dins de poc, arriba el mes de març, que tancarà el dur hivern i obrirà la porta a la primavera. Encara que per als fallers i falleres, les falles duren tot l’any, el mes de març és el mes de les Falles per excel·lència.

Amb ell, arriba l’olor de la pólvora, aquesta que dóna vida als carrers de Silla, els aperitius abans de la mascletà, les divertides nits al casal i totes aquestes rutines que es creen només quan arriben les Falles i que desapareixen entre llàgrimes la nit de la cremà. Però perquè tot açò siga possible, és necessari dedicar molt d’esforç i treballar per la festa fallera; per aquest motiu, en primer lloc, com a Presidenta de Junta Local Fallera, vull expressar el meu més sincer agraïment a tots els components de la Junta Local Fallera de Silla, als que estan i als que han estat, per l’esforç desinteressat realitzat al llarg de tot un any, perquè tots podem gaudir de la festa. Amb gent tant implicada com vosaltres, la continuïtat d’aquesta gran festa està assegurada. També vull agrair el suport que rebem a l’Ajuntament de Silla, en especial, al president nat de Junta Local Fallera i alcalde de Silla, Vicente Zaragozá i Alberola, i a la regidora de festes Josefina Zaragozá i Naranjo, així com als set Presidents de les comissions falleres de Silla. Gràcies per la vostra implicació i ajuda, espere poder continuar comptant amb vosaltres durant molt de temps més. Als Presidents Infantils, Falleres Majors Infantils i Falleres Majors de les comissions falleres de Silla, i com no, a Yaiza i a Alba, les Falleres Majors de la Junta Local Fallera de Silla, moltes gràcies de tot cor, perquè per a tots és un plaer i un orgull que sigueu els màxims representants del món faller del nostre poble. Espere, que al meu costat, i la resta de fallers de Silla, aquest any siga únic per a vosaltres i que sempre porteu dintre l’estima que aquesta festa contagia.

Vull animar-vos a tots i totes, a que participeu de forma activa en els diferents actes programats al llarg d’aquests dies, on compartirem moments especials que es posaran en valor amb el pas del temps, i que no dubteu a traslladar la invitació a tots aquells amb els quals vos agrada envoltar-vos, ja que viure la festa de les falles, és garantía de passar-ho bé. A la meua Comissió, només puc que agrair-li públicament el suport que m’han brindat en tots els aspectes per a afrontar aquest complicat càrrec, perquè he pogut contar en ells per a tot el que els he demanat. Som una comissió menuda, però gran, molt gran, sense por a res i que havem demostrat de tot el que som capaços de fer. Especialment vull fer una menció a Carmen García, que ha estat al meu costat des de que vaig arribar a la comissió, i m’ha ensenyat tot el que hi ha que saber de Junta Local, perquè la seua experiència després de tants anys com a membre de JLF la fan mereixedora d’aquest reconeixement.

A totes les meues amigues del Imserso, que m’han obert les portes de l’amistat, amistat que en alguns casos ha estat oblidada pel pas del temps i que hem recuperat gràcies a la Falla: Clari, Ambrosia, Maria José, Maria Jesús, Eva, Victoria, Pilar, Neus, Mar... A Irene, dir-li que l’estime molt, que em te per a tot el que necessite i que sempre podrà contar en mi. A Asier i Ariadna, que disfruten de cada dia del seu regnat perquè cada moment serà únic i inoblidable. I a Victor, gràcies. Gràcies per ser com eres, per estar sempre disposat, per aclarir-me molts dubtes, per fer-me partícip per a tot, per les teues bones paraules i per ser especial com eres. A la directiva cal reconèixer el treball, la dedicació, la constància i la perseverança perquè tot el que fan al llarg de l’any es veu recompensat al final de l’exercici faller al nostre Casal. Podem estar ben orgullosos de tots i totes vosaltres. Molt bon any faller per a totes i tots!

Carlos Campillo i Cuartero

, ` Nàixer, creixer i morir

VA DE BO

75 VA DE BO

ortes tota la setmana treballant i matinant però encara que siga dissabte i el despertador sone a les 8:00 del matí t’alces d’un bot. Cafè ràpid i alguna cosa dolça per a desdejunar, que per fi és cap de setmana.

tes no t’havies fixat en ell, però en aquell matí desperta en tu alguna cosa que la resta dels ninots no havien fet. És juny i encara que a simple vista siga un tros de suro blanc, pots diferenciar tots i cada un dels detalls dels que gaudeix.

Vora 45 minuts conduint fins que per fi arribes al teu destí, un poble entre la Ribera i la Costera que fa tres anys no sabies ni que existia. La arribada al poble que té el nom més valencià de tota la província té com objectiu veure com va desenvolupant-se la falla que mesos després serà plantada a la porta del teu casal.

Al mes següent i quan tornes a visitar el taller, el primer que fas és buscar amb la teua mirada aquell ninot que fa unes setmanes es va quedar guardat a les teues retines. Eixe dissabte ja no només és un tros de suro, ara està recobert amb eixe cartró gris que fa que els ninots comencen a convertir-se en el que realment són: ninots. Els ulls, les faccions de la cara, la forma de les mans... poc a poc tot va definint-se. Pareix que durant els últims dies s’ha fet inclòs un poc més alt, encara que tu saps més que de sobra que això és impossible. Una altra visita que acaba i un altre esmorzar de dissabte entre artistes i parlant de falles que s’allarga fins quasi al migdia. Eixos esmorzars deurien de ser obligatoris per a tots els fallers.

Fa exactament un mes que vares fer el mateix recorregut i amb el mateix objectiu, però quatre setmanes per a tu se t’han fet tot un món. El que abans era suro ara s’ha convertit en paper i, de sobte, apareix algun que altre ninot que el mes passat no hi era. Comences a veure pots de pintura i els ninots que fa unes setmanes estaven en blanc ja van prenent color. De cop i volta, els teus ulls diferencien entre tots els ninots un en concret i no saps per què et resulta tan diferent a la resta. En les anteriors visi-

Arriba l’estiu i la visita al taller queda aplaçada fins al mes de setembre. Moment en el

que tornes a anar fins a aquell poblet per tornar a veure cóm evoluciona la teua falleta. Allí, en mig del taller, està el que ja consideres com el teu ninot. El pas dels mesos estiuencs ha servit per a donar-li un color entre blau i morat que el cobreix de dalt a baix. En arrimar-te a ell, el teu pantaló es taca d’una polseta que indica que tot està a punt per començar a plenar-ho de color. La pròxima vegada que tornes a veure’l ja serà a escassos metres del casal, encara que no el veges com cal. Al mes de novembre, quan es transporta el monument infantil fins al baix on estarà guardat fins al 15 de març, el trobes cobert amb una borsa de fem que impedeix veure cap detall. El mateix que passa amb la resta de ninots. Però encara que no pugues observar-ho com cal, només obrir les portes del camió, tu saps que eixa borsa negra de vora tres metres d’altura és ell. I allí el deixes fins al matí del dia 15 de març. Eixe dia, igual que succeeix tots els dissabtes que toca visita al taller, t’alces sense despertador. Encara que la nit anterior te n’hages anat del casal vora a les dos de la matinada, el dia de la plantà no fa falta cap alarma. Arribes al mateix temps que l’equip de l’artista a la porta del casal i després de deixar tots els ninots al lloc on vos van indicant, comencen a destapar-ho. “Aquest posa’l ací”, “primer poseu la gespa abans de col·locar-lo”, “no, eixe després”… Moltes indicacions, pocs crits, alguna modificació prèviament consultada i a la fi tot al seu lloc. Al mig dia, quan la llum de març fa el seu màxim efecte, et poses davant del monument infantil i sense voler de la teua boca ix un somriure al tindre davant a eixe ninot que vas conèixer fa huit mesos en un taller ple de boletes de suro. Observes tots i cadascún dels detalls de la pintura, cada ombra que projecten els diversos tons de color a la cara, l’expressió que tu ja pogueres intuir quan només

era un ninot de cartró i, sobretot, pots observar cóm la resta del monument gira al seu voltant. Des d’eixe moment fins a les 21:30 del dia 19 de març, cada vegada que eixes a la porta del casal la mirada sense voler es fixa en ell. En eixe ninot que has vist nàixer i créixer al llarg de tot l’any. Durant els dies que presideix el carrer va canviant depèn l’hora que siga. Durant el dia el fort sol li ataronja la cara i en arribar la nit la llum artificial dels focus li la fa més blava. Fins i tot les primeres hores del dia li fan canviar i la humitat valenciana fa que li caiga alguna gota d’aigua a l’hora de la despertà. Els dies passen i saps que cada vegada queda menys per a que tot acabe, però saps que el moment de la cremà no és el final, si no tot el contrari. És un nou punt de partida per a que setmanes després pugues tornar a il·lusionar-te amb un nou monument, amb nou ninot. Ressona la música des de la porta del casal, les tanques s’aparten, fa olor a gasolina i un fort colp forada l’esquena de suro. Per moments pareix que el carrer es queda buit, només el soroll del cartró cremant-se ressona i de colp la teua vista torna a fixar-se en ell. I una sensació torna a recórrer el teu cos, de la mateixa manera que va succeir al mes de maig, perquè saps més que de sobra que tot el treball que hi ha darrere d’eixe foc té sentit. Perquè en veure cóm el foc desfà tot el seu cos, et ve al cap totes i cada una de les situacions que la teua comissió ha tingut que salvar per a que tot es consumixca en qüestió de minuts. En arribar la nit del 19 de març, et gites i saps que en despertar-te tornaràs a restar les hores per a que sone el despertador el segon dissabte d’abril i tornaràs a botar del llit per tornar a conduir durant 45 minuts i ser partícip del naixement d’un nou monument.

VICENTE LUCENA I ALBA

Si ja et portava al cor, com no anava a dur-te a la pell?

VA DE BO

a més de 10 anys, em vaig dirigir a vosaltres com a president infantil, en un llibret com el que a hores d’ara teniu davant. En aquella ocasió, la primera de les que després vindrien, vaig aprofitar les meues línies per a presentar-me amb l’objectiu que em coneguéreu un poc millor. Mai oblidaré les paraules amb les quals vaig descriure el meu sentiment per la falla, i avui en dia encara estan presents al meu pensament... “Quan era menut sempre estàvem corrent pel casal, i una vegada, per sort o per desgràcia, em vaig pegar un fort colp al cap... des d’aleshores pense que estic boig per la falla.” Anys més tard puc dir amb total certesa que aquell accident va ser fruit de la deessa fortuna, i que la mencionada bogeria que va comportar, no ha fet més que augmentar amb el pas del temps. Una bogeria que m’ha fet plorar, cantar, ballar, “tre”ballar, interpretar i disfressar-me, però que sobretot m’ha fet gaudir i somiar, encara que a l’últim racó on em va portar aquesta, va ser a un estudi de tatuatges. És clar, ja us podeu imaginar el resultat, doncs tatuat. Ja des de ben menut tenia clar que algunes gotes de tinta negra lluirien al meu cos fent referencia a les meues passions. La primera va ser el València i el futbol, i la segona, i ma mare desitja que l’última, la meua falla. De fet, va ser la meua progenitora qui intentà

77 VA DE BO

llevar-me aquesta idea del cap durant molts anys, però sent dir-te mama que no ho pogueres aconseguir, vaig haver d’esperar fins a complir la majoria d’edat però per fi havia fet un dels meus somnis realitat: lluir al bescoll el mateix tatuatge que el punyal de Benicalap, un dels meus ídols d’infància. Per a tirar endavant en el segon tatuatge van haver de passar un parell d’anys, principalment degut a la complexitat i característiques d’aquest. El tema i el lloc estaven clars, anava a girar entorn de la Falla Parc Sant Roc i s’anava a estendre per part de la meua canella i bessó esquerre, però faltava veure com anava a ser aquesta composició. Moltes idees i molts esbossos... moltes hores de calfament de cap, tot el que fora menester perquè així l’ocasió ho mereixia, i realment jo ho desitjava. Finalment vaig optar per una composició de tres tatuatges en un amb un element característic de les falles com a fil conductor dels tres. Aquell que dóna el significat a aquesta festa, aquell que ho és tot i ho deixa tot en res, el mateix que marca l’inici i el final d’allò que els valencians tant estimem. Estic parlant ni més ni menys que del foc. Bé, doncs a continuació vos descriure la primera imatge que compon aquest tatuatge. Es tracta de quatre paraules que formaven part de l’antiga cançoneta de la falla que tantes vegades he cantat de menut. En aquells temps no vaig donar gran importància a aquella estrofa, eres un xiquet i sols vols que

jugar, però amb el pas dels anys vaig anar adonant-me del que realment era ser faller del Parc Sant Roc i de tot el que s’havia lluitat per ser qui som hui en dia. L’any 2003 l’himne es va modificar, però aquelles a penes 5 estrofes que componien la nostra cançoneta, sempre tindran un gran valor dins del meu cor i així ho vaig voler reflectir. La segona imatge, també guarda un significat especial. Pot semblar un simple escut d’armes amb les lletres inicials de la comissió acompanyat d’una corona de llorer, però per a mi és molt més que això. La història d’aquest escut es remunta a l’any 2006, any del meu regnat com a president infantil. Aquelles falles van ser les primeres que comencí a veure amb altres ulls, en part gràcies a aquell grup de joves de la falla que van decidir senzillament “fer parlar”. Així va ser com va nàixer la Secció Burumballa. Una bandera, un escut, un racó del qual qualsevol xiquet de la falla somia poder formar part. La tercera i última imatge que conforma aquest tatuatge, com no podia ser d’altra manera, és el símbol de tota la comissió, la parella de fallerets sobre el llom del cavall, el nostre estendard. És

el símbol que ens identifica com a falla, i el que trobem per tot arreu. Com no anava formar part d’aquesta creació? El lluïm orgullosos al brusó i als mocadors, i ara també al meu bessó. Si algú em preguntara per què m’he fet aquest tatuatge no sabria contestar-li, perquè pense que no es necessita cap explicació per fer-ho. Ha sigut una acció que sentia que devia fer, i de la qual n’estic molt orgullós. No vaig a ser més faller que altre per açò, per descomptat, ni sóc el primer faller del Parc Sant Roc que ho fa. De fet, sé que hi ha moltes persones que no ho entendran, i molta la gent que m’ha dit que estic boig, però sé que no em vaig a penedir, és un sentiment que al llarg de la meua vida sempre em va a acompanyar. Si m’has vist créixer i has sigut ma casa. Si en tu he dormit en dues cadires, i hi ha nits que ni he dormit. Si m’has fet plorar d’alegria més vegades que de tristesa. Si part del que sóc hui en dia és gràcies a tu. Si ja et portava al cor, com no anava a dur-te a la pell?

VA DE BO

es de fa uns mesos fins al dia de hui es parla molt del paper de la dóna al món de les Falles, i com no del paper d’aquesta com a Fallera Major. Després de rebre algunes noticies respecte als temes he decidit escriure aquest article d’opinió.

Shamira Rubert i Mas

` continua La historia , escrivint-se en femeni

Començaré parlant de la recent noticia en la que es demanava que no s’utilitzarà la figura de la dóna als ninots de falla. Que és el que ens molesta? Que fiquen a una dóna sense roba? Que la fiquen amb les mamelles grans? Que aquesta estiga més grossa o més prima? La pregunta que reialment em faig és: S’ha entès com toca que són les Falles

79 VA DE BO

i tot el que comporta? Una de les coses que no entenc, i que a més crec que se’n va de mare, és que es demane que és tracte a la figura de la dóna tal i com és, sense prejuís, i no s’accepte vore-la representada en una falla nueta. Si ens posem a filar fi, em pareix més masclista el fet de donar per segur que perquè un ninot d’un semàfor no porte falda no puga representar al col·lectiu femení. El 90% de les dónes a dia de hui utilitzem pantaló en el nostre dia a dia. A la fi, el que te el problema és el que no es veu reflectit a un ninotet d’un semàfor per eixa absurda raó. Molt s’ha parlat també de la figura de la Fallera Major, de si s’utilitza la seua imatge, de si estan per fer bonic i eixir

en 4 fotografies... Bé, jo pense que la figura de la Fallera Major, tal i com jo la conec des de la meua experiència va més enllà de tot això. Es tracta d’una il·lusió, la de representar a la teua comissió o a un col·lectiu faller, on ben poc deuria d’importar el color del teu trage de valenciana o la qualitat dels teus adreços. Crec que va en la personalitat de cadascuna el deixar-se emportar per certes coses, en acceptar o no quin ha de ser el llarg del teu vestit quan vas a un acte de particular o quina ha de ser l’apertura del teu escot. Es tracta de ser una bona ambaixadora de la festa de les Falles. Sense més. I com no, no puc deixar de parlar del paper que juguen les dónes a la festa de les Falles. En el llibret de l’any 2013 titulat l’historia s’escriu en femení ja es va tractar aquest tema, en el que des de la nostra comissió donàvem a conèixer a importants pirotècniques, artistes falleres, periodistes i blogueres entre altres que han canviat el món de les Falles. I esta vegada en concret m’agradaria parlar de la inclusió a la meua comissió i dir que no, que a la meua comissió no som eixes dónes florers de les que tant es parla, ni ens tracten ni ens deixem tractar com a tal. A la meua comissió el paper de la Fallera Major compleix un valor molt més important del que s’intenta fer vore, el de complir un somni independentment de quines siguen les teues possibilitats o les teues mides, o no té qualsevol dóna dret a representar al món de les Falles més enllà del seu físic i la seua butxaca? Crec que si!

A la meua comissió els homes es preocupen tant per la seua indumentària com les dónes, i es que parlar de la imatge de la Fallera Major deuria incloure parlar de la imatge del President. Cada vegada és més la varietat que podem observar a la indumentària masculina, i de això ningú parla, perquè? A la meua comissió les dónes ocupen càrrecs importants. Si feu una ullada a la pàgina en la que apareix la directiva podreu trobar que més de la mitat dels càrrecs estan ocupats per dónes, dónes que a més de portar endavant un càrrec, treballen dins i fora de sa casa. Càrrecs que fa una dècada era impensable que portaren nom de xica. A la meua comissió les dónes ocupen càrrecs de rellevància com són la vice-presidència, secretaria, tresoreria, presidència de Junta Local Fallera, festejos, infantils, llibret, loteria i quotes entre altres, cosa que demostra, que almenys a la meua comissió, a la dóna no sols se la tracta amb igualtat sinó que més, com és mereix. A la meua comissió tots ens repartim les feines sense mirar si som dónes o homes encara que, per desgràcia, a molts llocs encara s’associen certes tasques a uns o altres. Malauradament respecte a això probablement encara quede molt per fer. A la meua comissió les decisions es prenen de forma consensuada, sense mirar quin és el nostre sexe, i valorant qualsevol opinió, sense discriminació. A la meua comissió és tracta per igual a la dóna i al home, cosa que em fa estar orgullosa de pertànyer a ella. A la Falla Parc Sant Roc tots som persones.

VA DE BO

nguany fa 11 anys que sóc faller d’aquesta comissió i per primera vegada m’he decidit a escriure al llibret.

Reialment ja vaig ser faller de menut un parell d’anys però per circumstàncies no vaig continuar. Fins que el destí em va portar a un equipet de futbol 7 conegut com el mític Ibiza, guanyar no guanyàvem però els sopars eren de campions. Eixe equip, estava ple de fallers del Parc Sant Roc, aquella falla a la que jo estava

81 VA DE BO

apuntat de xiquet i en la qual no coneixia a massa gent.

la qual fique en majúscula perquè és l’acte que va canviar la meua vida.

l’apuntà per a les falles del 2008 i si, allí estava ella, apuntant-se a la que ja considerava la meua falla!

En un dels sopars, aquells companys hem van convèncer de que tornara a ser faller (la veritat és que no els va costar molt...) i el dia de l’apuntà de les falles del 2007, allí estava jo rodejat de gent nova per a mi, però a l’hora de dinar ja pareixia que era faller des de bolquers.

Com cada primer dissabte de març, quedarem per esmorzar en algun bar pròxim al casal, una vegada havíem agafat forces, anàrem a “decorar” la carrossa i quan vaig entrar al que ja considerava ma casa, la meua vista se’n va anar cap a una morena d’ulls espectaculars que jo no havia vist mai per allí.

Aquell dia va ser espectacular, des de que començarem els dos una guerra de pintar-nos la cara amb el carbó de les paelles, la qual va acabar en pocs minuts amb tota la taula de la juventut amb la cara negra, fins que ens quedarem 4 sols al casal, dos bons amics i ella.

Aquest any tot era nou per a mi... proclamació, setmana de bous, presentació, festes al casal i... LA CAVALCADA del pregó,

En eixe moment vaig començar a pensar com podria fer-ho per a poder apropar-me a ella, i en una estona ja estava parlant en una molt bona amiga que tenim en comú. Em va dir que era molt vergonyosa i que em costaria prou, i altra cosa no, però a cabut pocs em guanyen...

Jose Valero i Peris

Eixe ou demana sal

El dia anava passant, ja quasi anava a començar la cavalcada i sols havíem creuat alguna miradeta i algun somriure d’eixos que el cor se’t fica a mil. Ja acabant, la vaig vore vindre cara a mi i quina va ser la meua sorpresa quan em va preguntar com em deien, a eixes hores ja anava un poc perjudicat i la conversa no va ser molt llarga, la veritat. Després va arribar la setmana de falles i ella de quan en quan venia en les amigues al casal a vore els monuments o a les festes que s’organitzaven. Cada vegada que la veia aparèixer, hem ficava molt nerviós i no sabia ni que dir-li. Passaren les falles i jo ja pensava que no la tornaria a veure tant a sovint, fins que va arribar el dia de

Eixa estona va ser, sens dubte, el millor del dia (i de la nit) i es que el que va començar amb una broma acabà amb el muntó de cadires més famós de la nostra comissió. També recorde com els dos amics que ens acompanyaven al casal em deien: “eixe ou demana sal” . “Sal tindrà” era la meua contestació. Des d’aquell dia, hores i hores parlant per telèfon, missatges, les perdudes que encara s’estilaven... fins que un dia, li pregunti pel “Messenger” si se’n venia en mi al Camp Nou, a vore al meu València, i als pocs minuts hem va dir que si (sempre els ho agrairé als meus sogres...) Tornarem amb un 6-0 en contra a la motxilla, però amb un sopar pendent i un viatge espectacular. El dia 10 de maig del 2008 soparem i des d’eixe dia fins a hui (i el que queda). Enguany farem 10 anys que estem junts i és que el que un dia va unir la Falla Parc Sant Roc, no ho podrà separar ningú.

VA DE BO

83 VA DE

Carlos Campillo i Cuartero

Argentina en Falles

er raó d’un viatge que no ve molt al cas explicar ara, el pròxim mes de maig aniré fins a Argentina per conèixer un poc millor el país del tango. Com acostume a fer abans d’anarme’n de viatge, els mesos previs intente informar-me sobre certes coses pròpies del país o la ciutat que vaig a visitar. Rebuscant pel meravellós món de Google sobre tot el que deuria conèixer del país de Calamaro, vaig descobrir una cosa que fins ara desconeixia. Amb major o menor coneixement, sabia que a la capital podria trobar-me els famosos cafès literaris i passejar per La Boca. Visitar una de les meravelles naturals més importants del món com són les cascades d’Iguazú o preparar l’estómac per a unflar-me a “asados”. Però al país del futbol jugat a “potreros” i de la conversa infinita, hi havia una cosa que em va cridar l’atenció i que, com deia abans, no estava als meus (mínims) coneixements sobre ella. Després de diversos enllaços vaig trobar una informació que va despertar la meua curiositat, això i que aquella vesprada de diumenge no tenia res millor a fer. Aquella informació no és un altra que Argentina és el país amb més associacions culturals relacionades amb València, amb un total de tretze. La població amb arrels valencianes que podem trobar al país sud-americà és, a dia de hui, de vora 5.000 persones. Entre finals del segle XIX i principis del XX, Argentina va ser el destí preferit pels valencians que van haver d’abandonar el país fugint en

la repercussió que la festa fallera ha pres, que al 1995 va ser declarada Festa d’Interès Nacional, Provincial i Municipal, un clar exemple de que les falles són considerades com una festa pròpia de la ciutat.

busca d’un futur millor i el país, encara, de Perón, va ser la millor opció que milers dels nostres veïns van trobar. Anys després, la dictadura que vam sofrir al llarg de 40 anys va fer que la història es tornés a repetir i molts valencians van haver de creuar l’Atlàntic. La majoria d’ells anaren als llocs on vivíen els que anys enrere van fer el mateix viatge d’anada, especialment a Buenos Aires i a la província de San Juan. Va ser tant la quantitat de valencians que arribaren que fins i tot a finals del segle XIX es va formar la primera associació valenciana a Argentina: “El Micalet”, lloc de visita obligatòria per a la xicoteta València “porteña”. Però amb la posterior arribada, la de la dècada dels 50 del passat segle, va ser quant l’associacionisme valencià es va fer més fort. Així, l’any 1950 es va crear la Unió Regional Valenciana Mar de Plata, associació que només quatre anys després va plantar el seu primer monument faller. I des d’aquell 1954, durant el mes de març es celebren les falles a Buenos Aires. Però

la cosa no queda només en plantar un monument, la Unió Regional Valenciana celebra una setmana de falles tal i com la coneixem ací. A l’Argentina durant els dies previs a la cremà, que sempre coincideix l’últim dia, celebren el concurs de paelles propi de qualsevol comissió, trien a la seua Fallera Major i Cort d’Honor i, fins i tot, hi han hagut anys que han celebrat la Cavalcada del Ninot. El que sí que no falta mai són els sopars al Casal Faller que munten a la plaça principal de Mar de Plata. Dins del propi local es venen bunyols i racions de paella per poder treure diners i cobrir les despeses de la comissió. Actualment la comissió compta amb un nombre de fallers de vora 200. Al llarg de tots aquests anys, han sigut varis els artistes que han creat el monument que posteriorment es cremaria a la plaça de Colón a la vora de la mar. Per exemple, José Maria Mas Marí, germà de Regino Mas, va ser l’encarregat del monument des de 1960 fins al 1980. En l’actualitat, són artistes plàstics locals els encarregats. Ha sigut tal

A més de Mar de Plata, hi han altres ciutats argentines on es celebra la festa gran dels valencians, com per exemple, a la seua capital. Allí podem trobar la Falla Valenciana El Túria de Buenos Aires, una associació que va nàixer per donar continuïtat a l’associació que en la dècada dels 50 va plantar durant alguns anys el monument faller. Hi ha una data que cal destacar i que va posar a la Falla del Mar de Plata al primer escaló del món faller. Durant les falles celebrades al 2004 i amb motiu del seu 50 aniversari, el seu monument va ingressar al Llibre Guinness dels Rècords per ser considerat fins a la data com el monument més alt, amb un total de 31,5 metres segons mides preses per enginyers i especialistes. És evident que no és l’única ciutat lluny de València on es pot gaudir de les festes falleres, però si que podem dir que les falles de Mar de Plata són possiblement les que conten amb més tradició més enllà de les nostres fronteres i per descomptat la més nombrosa d’elles a causa de la repercussió turística que té la ciutat costera dins d’Argentina. Si per casualitat passe algun dia a Mar de Plata durant el meu viatge al mes de maig, intentaré portar alguna moneda a la butxaca per si em trobe amb algun faller d’arreplegà.

VA DE BO

Shamira Rubert i Mas

Delegats de llibret, periodistes fallers

titular.

otser sone un poc altiu, i sense intenció d’ofendre als membres del gremi periodístic, voldria explicar el perquè d’aquest

Cert és, que els delegats de llibret fem una gran llavor de recerca, captació i filtració de la informació que ens és necessària per al tema en concret que anem a tractar. Tot des de les nostres fonts, que són poques, sense tindre ningun tipus de contacte d’interès, treballant des de zero totalment. Per a nosaltres no és fàcil (diria que inclòs impossible) aconseguir l’entrevista que desitjaríem de veritat, eixa que et va a proporcionar tota la informació i l’impacte que voldries. Tampoc és fàcil trobar la forma de contactar amb eixes persones que et son de gran ajuda, i es que encara que parega que a internet ho pots trobar tot, no és així. Tampoc tenim a algú que fotografie per nosaltres allò que volem, allò que tens al cap. Si vols completar amb imatges alguna secció del llibret, tindran que ser teues eixes imatges, tens que agafar la millor càmera que tingues a casa (que no et donarà mai la qualitat que desitges) i aconseguir fer una foto en la que es plasme allò que vols contar, allò que tens al cap però que per a una persona no professional pot arribar a ser difícil de captar.

85 VA DE BO

A tot açò hi ha que sumar-li que treballes amb un marge de temps determinat, sobretot perquè no és al que et dediques, no és del que vius i tens que aconseguir compaginar el teu treball, el teu dia a dia, amb la costosa feina de fer un llibret. Pot parèixer exagerat però vos assegure que no és tasca fàcil. Aquest article em va aparèixer de sobte al cap quan durant el procés del llibret de les falles passades intentava aconseguir una entrevista d’una d’eixes persones que farien que el llibret agafara força. Es tractava d’un conseller, el qual després d’intentar quadrar sense èxit alguna que altra cita, i veient que el temps se’ns tirava damunt, mitjançant el seu secretari em va proposar que l’entrevista fora de manera telefònica. Com??? Telefònica??? En aquell moment i en qüestió de segons mil preguntes se’m van passar pel cap. Com ho faig, escric les respostes una a una mentre ell em va contestant o grave l’entrevista? Si la grave, quins mitjans tinc? No tinc gravadora, necessitaré dos mòbils per a fer-ho, bé igual només amb un mòbil es pot gravar una conversa, existirà alguna app que ho permeta, a dia de hui hi ha de tot. Val, gravaré la conversa, però... i si després no es queda gravada?? Tindré que provar-ho abans de l’entrevista... “Senyor secretari del conseller m’agradaria que entenguera que NO soc periodista, tre-

balle a un hospital i el meu treball poc té a vore amb tot açò!!” Fins aleshores només havia fet entrevistes cara a cara o via correu electrònic, aquest era, per absurd que parega, un nou repte. Pot parèixer tot molt exagerat, però allò per un moment se’m va escapar de les mans. A més de tasques periodístiques acabes fent també altres de disseny gràfic, maquetació i enquadernació. I és que al final, després de tant de temps escrivint, visitant l’empremta i valorant el resultat final, acabes utilitzant un argot propi de ca-

dascuna de les professions. Totes aquestes vivències podeu estar segurs que donarien per a altre article. Tot açò em fa reflexionar sobre si de veritat es valora el treball que hi ha darrere d’un llibret de falla, sobre si això que fas com a hobbie i que li dediques moltíssimes hores durant l’any després es veu reflectit a eixe llibret que tant treball ha costat. Després d’una dècada escrivint per al llibret de la meua comissió i malgrat que tinc clar, que és una feina que no es valora com cal, seguisc somrient orgullosa quan el tinc a les meues mans.

Carlos Campillo i Cuartero

Un dia qualsevol per exemple… , el dia de la proclamacio

VA DE BO

l dia de la Proclamació comença plovent. Si o si. No tinc ni idea des de quan existeix aquesta norma però el dia de la proclamació de la Fallera Major de la Falla Parc Sant Roc té que ploure, com el dia del Crist té que fer calor i la nit de Reis fred. En els últims anys hem fet aquest acte a principis de juliol, a mig juny, a setembre i el dia sempre comença amb pluja. I damunt nosaltres d’un temps enrere hem decidit fer-ho a l’aire lliure perquè a collons no ens guanya ningú. Dit això hem de dir que el dia de la proclamació comença a les 8:00 hores del matí o almenys eixa és l’hora a la que havíem quedat la nit anterior. Arribes al casal vora les 8:45 perquè saps més que de sobra que ningú baixarà a l’hora acordada i efectivament ets el primer. Com de moment no hi ha ningú al casal t’arrimes al bar del costat per prendre cafè. Al entrar al bar veus com altres quatre fallers han pres la mateixa decisió que tu encara que ells no t’han vist. Quatre fallers dins del mateix bar però cadascun a un racó de la barra sense vore’s. Com tu no penses trencar eixa norma, que no saps qui s’ha inventat, et fas lloc en un altre racó de la barra i sense despertar a la resta de fallers, que són els únics que hi han en el bar et demanes un cafè, encara que pensant-ho millor acabes demanant-te un cremat, que el dia és llarg. Una vegada vos doneu compte que sou cinc fallers al mateix bar i que fins ara no vos havíeu ni saludat, és el moment de començar a intercanviar les primeres opinions respecte l’oratge. “Jo anit vaig mirar el mòbil abans de gitar-me i vaig vore que hui anava fer el sol tot el dia”. Ací és quan la resta miren per la finestra i veuen com no para de ploure i el núvols

87 VA DE BO

cada vegada són més negres, “no és que no em fie de tu però igual el lloc que mirares i on no anava a ploure era l’Havana i no a Silla desgraciat” . Cinc fallers opinant sobre l’oratge i mirant si ha parat de ploure o no, és el més paregut a qualsevol comitè de crisi nuclear després de qualsevol tuit del president Trump. “Jo crec que pararà” ,”Que té que parar, açò anirà a pitjor”... així fins que per fi un diu: “ anem al casal a vore si hi ha algú més i entre tots decidim”, que tu el mires i penses “si ací que som cinc no ens aclarim, com al casal hi haja tres persones més no ens hem d’aclarir en la vida”. I efectivament així és. Si abans teníem dos opinions per vore si muntàvem o no muntàvem, ara en 2 persones més podem tindré 23 opinions. Però finalment i en contra de l’opinió de la majoria, decidim muntar. Així que carreguem el camió amb tot el necessari per fer un acte com la Proclamació al aire lliure, i cap al parc. Un parc que evidentment, després d’estar tota la nit i part del mati plovent està totalment embarrat. Hi han partits al camp de l’Eibar al mes de febrer que està en millors condicions que el parc, però la decisió està presa. En el mateix moment de començar a descarregar el camió pareix que el sol va apareguent. Hi ha gent que va repartint les cadires per als convidats, hi ha qui descarrega el equip de música i hi ha uns 15 fallers que s’arrimen fins al bar més pròxim al parc per continuar comentant com està l’oratge. Poc a poc l’escenari va pareguent un escenari i les cadires poc a poc van omplint el parc quan de colp altra vegada a ploure. Menys mal que a la nostra comissió som previsors i per si tornava l’aigua havíem agafat plàstics

per tapar l’equip de música i així no sofrirà danys. Quan dic plàstics em referisc a la quantitat exacta per cobrir únicament un dels dos micròfons, perquè per a la resta d’aparells no arriba ni de broma, així que ens toca desmuntar-ho tot i tornar a clavar-ho dins del camió, just en el moment en el que para de ploure. No vos exagere, però eixa operació podem arribar a fer-la unes cinc vegades al llarg del dia. Fins que per fi al migdia i quan la majoria han anat a dinar l’oratge s’ha aclarit i pareix que no va tornar a ploure. És en el moment en el que els dos fallers que quedeu al parc decidiu tornar a muntar-ho. Hi ha que ser desgraciat per a ser un dels dos que no va a dinar i al que li toca fer tota la feina. Ja vos dic que en els últims 4 anys jo sempre he sigut un dels que li ha passat. El dia va avançant i la por a que l’acte no es puga celebrar per culpa de la pluja va disminuint. Però justament a pocs minuts de anar-te’n a casa per canviar-te i començar el passacarrer, ahí està altra vegada. Si al matí éreu 5 fallers per decidir que fer, ara només sou 3 i preniu una decisió totalment pròpia de qualsevol manicomi. “El millor es que anem fins a la Nau Jove i muntem allí totes les cadires, si a l’hora de l’acte està plovent, agafem l’equip i la fem allí”. I fins a un local a cobert aneu 3 fallers únicament per muntar en 10 minuts el que al llarg del dia havien muntat uns 15 fallers en un període de 5 hores. Això si, una vegada tota la feina que heu duplicat està acabada, para de ploure. Arribes a casa, et canvies en 5 minuts i te’n vas fins al casal per a començar el passacarrer de la Proclamació, quan comença el millor del dia. Anar a les cases dels representats amb la resta de fallers és del millor que tenen les falles. Arribes a casa del President Infantil, cervesa i entrepà. A la de la Fallera Major Infantil pastissets i xampany. Casa de la Fallera Major, gintònic i entrepà, i cervesa i pastissets, i xampany i pastis de poma, i perquè quan et dones compte eres l’únic que estàs a casa de la teua Fallera Major, sinó arribaria la comissió el dia de la primera despertà i tu seguiries menjant i bevent per la cara. Arribeu fins al parc on es té que celebrar l’acte de Procla-

mació i està de gom a gom però pegues una ullada a la finestra del bar del costat i encara hi ha més gent. Pensareu que és mentida però vos dic que conec a més de 10 fallers que no han vist una Proclamació en la seua vida, això si el bar del costat el coneixen millor que sa casa. Entre més cerveses i gintònics veus de lluny al President i la resta de representants que van pujant a l’escenari i quan et dones compte està sonant el himne i les presentadores donant per acabat l’acte. Una vegada l’acte finalitzat és el moment de tornar a ficar-te les botes gràcies als representants i tu tornes a agafar posicions i et fiques en un lloc preferencial per a que ningú et lleve cap pastisset. No han transcorregut ni 5 minuts quan notes com unes gotes comencen a xopar-te el monyo i abans de dir que pareix que està plovent una tempestat elèctrica es situa damunt del barri. Abans de que comence a ploure més fort decidiu desmuntar tot el que pel matí vos ha costat més de 6 hores muntar, mentre el que eren unes gotes s’ha convertit en una tempestat pròpia de l’època del Monzón a la India. En 3 minuts estan totes les cadires, l’estendard, els quadres i l’equip dins del camió, però el que també està eres tu com si t’hagueren tret de la llavadora. Per finalitzar el dia descarregueu tot al casal. Quan dic descarregar tot al casal, és literal. Aneu baixant coses i les aneu deixant només entrar perquè ara no són hores de col·locar res al seu lloc corresponent. Realment ni són hores ara ni durant les 3 setmanes posteriors que és el temps que continua tot al mig del casal fins que algú es digne a ficar-ho en ordre. Ara si, és l’hora de l’últim gintònic abans d’anar a casa i és just amb el primer glop quan algú diu “hostia, si tenim que arreplegar la Nau Jove, que aquesta vesprada algun il·luminat ha dit que muntarem allí 200 cadires per si no podíem fer l’acte al parc”. Però els 7 fallers que esteu al casal decidiu que millor anar demà, el que vaja, perquè tu tens clar que demà no penses eixir de casa, és més no penses eixir ni del llit. Que tu has complit i has tornat a viure una nova Proclamació amb la intensitat que l’acte és mereix.

04.2 El trinquet de Pelayo

108 110 116 118

04.5 El viatge fins l’actualitat 04.6 Sebastià Giner 04.7 De la mà 04.8 El joc de la pilota a Silla

04.9 Un siller conquerint Pelayo 132

104

04.4 Els inicis de la pilota

04.3 Un esport de cavallers... i “cavalleres”? 100

04.1 150 anys de pilota

VA DE BO

88 89 VA DE BO

VA DE BO

150 anys de pilota ` al cor de Valencia

VA DE BO

metres d’ample, 58’5 de llarg i 9 d’alt és el que medeix la canxa de joc del recinte esportiu en actiu més antic de tota Europa. No, no se’n tenim que anar a cap país del vell continent per trobar-ho, només hem de fer una visita a un dels carrers més cèntrics de la ciutat de València. Allà rodejat de comerços regentats per asiàtics i enfront de la històrica llibreria Paris València, trobem al número 6 del carrer amb el qual comparteix nom, el Trinquet de Pelayo. En eixe emplaçament i rodejat de l’horta que predominava en l’època per aquells carrers, es va construir al 1868, junt a un camp de “tir de gallina”, el trinquet més famós del nostre esport. El propi carrer Pelayo, així com Bailén o Convent de Jerusalem van ser construïts anys després, sobretot influïts pel trasllat de l’estació de

91 VA DE BO

A començament del segle XX va ser propietari un home conegut amb el malnom de Rata i a la dècada dels anys 20 va passar a mans de Quico el Tramusser d’Alboraia. Més tard i fins que arribà la Guerra Civil els propietaris van ser Alfredo González i el ex-pilotari Terenci Miñana, el Xiquet de Simat.

tren al seu actual emplaçament allà per l’any 1917. Per tant hem de dir que a diferencia d’ara el trinquet estava a colp d’ull de tot el món perquè evidentment no estava rodejat per cap edifici. Del seu constructor no es tenen massa dades, només que era conegut com a Senyor Benet i que va utilitzar la llosa com matèria per a la seua construcció, material que va ser substituït per rajoles l’any 1921. Aquells primers dies la “Catedral de la Pilota” no comptava evidentment amb l’actual coberta. No va ser fins l’any 1976 quant la canxa no ser convertia dins ja del pati interior entre les fiques del carrer Convent i les del de Pelayo. Com hem dit, el constructor va ser un tal senyor Benet, del qual es te poca informació però durant aquests 150 anys

molts han sigut els propietaris que en major o menor mida han ficat el seu grà d’arena per a que el trinquet haja pogut arribar a aquest aniversari històric. Encara que hi han períodes dels que no es tenen noms ni informació si que podem citar als propietaris que més han fet per donar al recinte la seua particular personalitat.

En arribar la guerra el trinquet va quedar en mans d’un sindicat format per pilotaris encapçalats per Jose Peiró Sanchis, el Faixero de Gandia. A l’any 1947 va ser l’empresari de la Vall d’Uixó, Silvestre Segarra el responsable de fer una gran reforma al trinquet una vegada aquest va ser de la seua propietat. Però la gran reforma, abans de la que s’ha desenvolupat fa escassos mesos, va ser la que és realitzà l’any 1976 gràcies a la participació de la família Tuzón. Una vegada Arturo Tuzón és convertí en propietari del trinquet començaren unes obres per modernitzar-ho, però la més significativa va ser la instal·lació d’una coberta, con-

VA DE BO

93 VA DE

` 150 anys al cor de Valencia

remodelació quasi completa, però mantenint viu l’esperit de l’autèntica pilota. L’històric trinquet llueix una nova imatge després de canviar el sol de la canxa per un configurat expressament amb lloses de Novelda, a més de modificar la llotgeta d’autoritats i un nou marcador. Aquesta nova imatge pretén ser el definitiu pas endavant per a que el recinte siga conegut per la gran majoria dels valencians i passar així a ser un referent no només de la vida esportiva, sinó de la vida social del cap i casal.

vertint així el recinte en un espai protegit contra les inclemències meteorològiques. La família Tuzón va ser propietària del recinte fins a l’any 2015, moment en el que el trinquet va a estar a punt de tancar les seues portes de manera definitiva. Aquell any i després d’una intensa negociació, l’empresari Jose Luis López amb el recolzament de les autoritats és va fer càrrec d’ell. A setembre va acordar un arrendament per 3.400€ mensuals i una indemnització de 112.500€

als anteriors propietaris. Tot indica que en un futur pròxim el propietari del trinquet siga alguna institució pública com pot ser el consorci format per Generalitat, Diputació i Ajuntament de València amb participació de la Federació de Pilota.

En aquell 2015 el Trinquet de Pelayo no només va salvar la seua existència, sinó que el impuls de les autoritats i el nou empresari ha fet possible una

Durant aquestos 150 anys el Trinquet no només ha servit per ser testig de les més grans partides de pilota, ni ser protagonista directe de les finals més recordades, dintre d’aquestes parets s’han produït diferents esdeveniments que han marcat d’una manera o altra la seua història. Per exemple durant la Guerra Civil, Pelayo va ser un una veu critica amb el règim i moltes van ser les ocasions que al llarg de la postguerra produïren diversos enfrontaments amb les autoritats, com aquell d’eliminar el color roig de les faixes. Prohibició que va durar només un mesos degut a la resistència popular que va

VA DE BO

95 VA DE

94 nàixer a les graderies de Pelayo. Durant els anys previs a la dictadura de 1924 alguns polítics van utilitzar el trinquet com escenari dels seus mítings, especialment recordats van ser els del diputat per València l’any 1901 Rodrigo Soriano. A més d’escenari polític i cau social durant diferents èpoques, el trinquet ha servit com escenari per a vetllades de boxa o més recentment com passarel·la per a la presentació dels alumnes de l’Escola d’Art Superior de Disseny de València.

Però el vertader objectiu del Trinquet de Pelayo era i és el joc de la pilota. Des de la seua inauguració va ser un lloc de referència per a tots els jugadors i podem afirmar que ningú s’ha considerat figura sense haver triomfat al mateix. Però si tenim que destacar a alguns jugadors que han fet història i que són recordats per tots els aficionats, ells són: el Net de Mula, Quart, Juliet d’Alginet, Rovellet i Genovés I. És tal el consens que hi ha per considerar-los com referència de la pilota que dintre del Trinquet de Pelayo, dalt de la galeria del dau, podem trobar una gran foto de cadascun d’ells.

Com hem dit abans, el Trinquet de Pelayo ha sigut un espai important i fonamental per al manteniment de l’esport més arrelat dels valencians. Però a més a la Catedral de la Pilota hi ha un idioma únic i aquest no és un altre que el valencià. Al llarg de la seua existència d’idioma predominant en qualsevol partida, a les seues graderies, als seus bolletins informatius o fins i tot a les tertúlies que es donaven al bar de l’entrada que dona la benvinguda al recinte, el més normal era i es expressar-se en la nostra llengua. Inclòs en una època on la utilització d’aquesta no era ben vista, al Trinquet de

Pelayo és continuava utilitzant. Al llarg d’aquests 150 anys segur que han segut moltes les anècdotes, vivències i fins i tot dificultats que les parets del Trinquet de Pelayo han viscut però del que estem segur es que aquestes mateixes parets han segut part fonamental al llarg d’aquests mateixos anys. Si el joc de pilota és una de les màximes expressions que tenim com a poble, Pelayo és el refugi perfecte on és pot respirar arrels, història, tradició… amb l’excusa de vore una partida de pilota i a més fer-ho en valencià.

VA DE BO

97 VA DE

qual ens possem en contacte amb ell per a parlar del Trinquet, que aquest 2018 complirà 150 anys.

Fredi, expilotari i director del Trinquet de Pelayo.

“El trinquet de Pelayo cal que siga de tots els valencians”

Vas nàixer molt prop del Trinquet de Pelayo, com recordes aquells primers anys i com era el dia a dia al Trinquet? Bé, era un xiquet i el trinquet era un pati de jocs, igual jugàvem al trinquet que a fet i amagar, els meus records són molt agradables i positius.

lfredo Hernando, Fredi, naix l’any 1957 molt prop del Trinquet de Pelayo i ja, des de ben menut, destaca pel seu potencial atlètic, sent durant els seus primers anys un prometedor atleta, però és en plena pubertat quan coneix més de prop el joc de la pilota, i des d’aquell mateix moment, mai l’ha deixat de costat. Durant els seus anys com a jugador s’especialitzà a l’escala i corda, sent considerat com un dels escaleters més

reconegut dels últims anys. Moltes van ser les partides que Fredi va jugar al llarg dels seus anys com jugador, però si hi ha que destacar una rivalitat (esportiva) per damunt d’altres, és la que va mantindre amb Genovès I. Dins del seu palmarès professional hi ha que destacar: Campió del Campionat Nacional d’Escala i Corda els anys 1980, 1986, 1988 i 1991. Subcampió del Campionat Nacional d’Escala i Corda els anys 1982, 1983,

1984 i 1987, i Campió del Trofeu Individual Bancaixa l’any 1987.

Al principi et vares decantar per l’atletisme, com arribes a endinsar-te al mon de la pilota com jugador?

Subcampió del Trofeu Individual Bancaixa l’any 1988, Campió del Món de Llargues a Maubeuge (França) amb la selecció valenciana al 1998.

L’atletisme em va servir de base per tindre una bona preparació física, i la meua proximitat al trinquet va fer la resta.

A més, l’any 1980 va ser reconegut com millor esportista valencià.

Als teus anys com a jugador molts van ser els enfrontaments que encara recorden els aficionats, però si hi ha una rivalitat que va marcar una època va ser la teua amb Genovés I, com eren aquelles partides?

Però el nostre protagonista no es va deslligar de la pilota una vegada acabada la seua carrera esportiva, si no tot el contrari. Una vegada retirat dels trinquets com a jugador, comença una tasca administrativa que va suposar un impuls a l’àmbit professional de la pilota. Fredi es soci fundador de diverses empreses o associacions que realitzen una tasca més que necessària per al mon de la pilota com són Val Net o Frediesport de la qual és copropietari junt al president de les Corts Enric Morera, i amb la qual, de la mà de Bancaixa, va ser part fonamental per a la creació de l’històric Circuit Bancaixa, actual Lliga des de que va desaparèixer la col·laboració de l’entitat bancaria. A més, a dia de hui, és directiu del Trinquet de Pelayo, motiu pel

Les recorde amb molt d’afecte, va ser una bona època per a la pilota, i eren tot un esdeveniment. A més de jugar a pilota durant uns anys vares compaginar l’esport amb els estudis universitaris, tenies clar que el teu futur anava a estar lligat a la pilota una vegada va finalitzar la teua carrera esportiva? Si vaig compaginar la meua època d’estudiant amb la de jugador de pilota, i em vaig adonar que els meus estudis podien contribuir a millorar l’organització de la pilota

“El trinquet de Pelayo cal que siga de tots els valencians”

VA DE BO

99 VA DE

L’any 1991 l’empresa creada per tu mateix, Frediesport, amb la col·laboració de Bancaixa crea el Trofeu Bancaixa, el que per a molts va ser un pas importantíssim en la modernització de la Pilota, com es van viure aquells moments?

Crec que el canvi d’imatge que s’ha ha donat al recinte del trinquet i al bar han estat fonamentals, a més, estem treballant amb escoles de tota la Comunitat Valenciana i amb agències turístiques en una política de portes obertes, i en aquests moments el trinquet té un gran moviment, però tenim clar que és un treball de futur.

Al 2015 amb la jubilació de Arturo Tuzón el tancament definitiu de les portes del Trinquet va estar molt a prop, vares veure realment que el “teu” Trinquet es tancaria per a sempre?

Era una època d’il·lusió però amb moltes carències, però Enric Morera i jo ens vam fer endavant i vam traçar un pla per modernitzar la pilota.

Fa un mesos el trinquet ha estat remodelat quasi al 100% i en els últims anys s’ha obert a diverses activitats més enllà del propi joc de la pilota, creus que es el pas definitiu per a que la gent el considere com espai imprescindible de la nostra ciutat?

Hi ha un compromís per part de l’Ajuntament de València per ser, dins d’uns anys, el propietari del recinte. Creus que seria positiva aquesta mida?

Des de dins i amb la perspectiva que dona el temps, com creus que va canviar la pilota aquell novell Trofeu? Aquell trofeu va ser un canvi radical en un món molt purista, però va obrir un camí que encara està en marxa. Per a aquell històric Trofeu Bancaixa la RTVV va jugar un paper fonamental, fent inclòs que alguns Trinquets canviaren al 100% per fer més espectaculars les retransmissions, com esperes que siga la relació d’À Punt amb el nostre esport? Tinc la confiança que aquesta nova televisió valenciana va superar de forma clara el tractament que se li va a donar a la pilota, estic convençut. En 2005 crees l’empresa ValNet pensant en la professionalització del pilotaris, com va ser aquell canvi dins d’un món fins aleshores prou amateur?

Valnet va donar un pas de gegant i va contractar per primera vegada als jugadors de pilota donant també, estabilitat en un moment d’una gran crisi. Quin era durant els seus primers dies, l’objectiu de ValNet? Dignificar el món professional. La teua trajectòria empresarial t’ha portat a la casella d’eixida i des de fa alguns anys ets el director del Trinquet de Pelayo, que ens podries dir de la Catedral de la Pilota? És el trinquet més emblemàtic dels valencians, enguany és el seu 150 aniversari. Des de la seua fundació per part del senyor Benet al 1868, ara fa 150 anys, el trinquet ha sigut epicentre de la pilota, però en canvi un gran desconegut per a molts valencians, quines creus que deurien ser les mides per a que la gran majoria de la població conega aquesta meravella de la nostra ciutat?

Si, com us comentava, el trinquet està obert a tot tipus d’actes, cal tenir en compte que és un espai al centre de València, que quan es coneix, és requerit per a multitud d’esdeveniments. El Trinquet de Pelayo es el recinte esportiu en actiu més antic de tota Europa, creus que des de les institucions se’l dona la importància que cal? Crec que en aquests moments s’està començant a valorar com toca, però encara falta molt. Gràcies a la pilota tenim l’oportunitat de continuar transmetent la nostra cultura i des de els seus primers dies la nostra llengua ha sigut la seua llengua “oficial”, creus que el nostre esport mai no ha tingut la importància que reialment ha de tindre dins de la nostra societat? Si, crec que la pilota no ha tingut el reconeixement que ha de tenir, passant desapercebuda i poc valorada, esperem que això canvie.

Si, va estar a punt, va ser Jose Luis López qui no va deixar que açò passara.

Si, crec que el trinquet de Pelayo ha de ser de tots els valencians, ací Jose Luis López, ha fet una tasca molt important, rescatant i no deixant que es tanque. Són moltes les escoles de pilota que podem trobar pels diversos pobles de la província, hi han campionats com el de Junta Central Fallera pensats per als més menuts… com veus el futur del nostre esport? El veig amb molta esperança, cada vegada participen més joves i això és el futur de la pilota valenciana. Per finalitzar et deixem un espai per a que pugues dirigir-te a tots els aficionats a la Pilota des d’aquestes pàgines del nostre llibret Bé, Jo anime a tota la gent a vindre al Trinquet de Pelayo a contemplar el nostre esport autòcton, és un espectacle increïble, i si poden practicar-lo seria perfecte, segur que els va encantar.

100

Noelia Puertes Espadas

Un esport de cavallers… i “cavalleres”?

VA DE BO

101 VA DE

a pilota valenciana no és només un esport, sinó una part fonamental de la història dels valencians. Aquest esport de la pilota va ser amplament practicat a l’Antiga Grècia, i va ser introduït a la península Ibèrica per l’imperi romà. A la corona d’Aragó va ser un esport molt practicat per la noblesa, no obstant aquest èxit va ser part de la seua posterior pèrdua de popularitat, on per evitar problemes es va prohibir la seua pràctica als carrers, quedant exclusivament permès a recintes que solament podien mantenir les classes adinerades. Aquesta prohibició no va afectar al joc de la pilota a València, a pesar de repetir-se de manera periòdica diversos bans prohibint el joc al carrer. La invenció dels bascs de deixar de jugar cara a cara i passar a jugar a rebot juntament amb la difusió de la pilota a mà a regions concretes de Bèlgica, Holanda i el nord d’Itàlia i França van suposar a meitat del segle XX el que es coneix com l’edat d’or de la pilota valenciana, amb la disputa de nombroses partides on s’apostaven quantitats considerables de diners i on els jugadors eren considerats autèntics herois. Així, per aquestes raons i perquè els pilotaris eren fruit d’un esperit de noblesa esportiva on ningú fa trampes i l’home bo és sempre el que té l’última paraula, és conegut per tots com l’esport de cavallers. No obstant aquesta denominació va ser imposada a mitjans del segle XX, on tot el públic assistent a veure partides era masculí, no s’entenia que una dona sabés ni molt

març de 1917 un grup de dones van convocar manifestacions i mítings per expressar el seu descontent davant la desigualtat salarial i cultural que vivien dia a dia, donant una imatge de tot, menys d’inferiors i alçant la veu reclamant els seus drets sent conscients de les conseqüències que podria tenir aquella revolució. Gràcies a les nostres avantpassades, que van ser inconformistes y valentes davant una societat desigual, hui en dia hem avançat en molts aspectes

de la societat, fent-nos de respectar i valorar, tot i quedar un llarg camí encara per llaurar. A l’actualitat, som un total de aproximadament 100 dones federades, amb competicions oficials de fins a 4 categories i múltiples escoles i clubs amb integrants tant masculins com femenins amant i practicant l’esport de la pilota. Per sort, quan es parla de pilota femenina a la ment dels aficionats es projecten les imatges níti-

Mans enfaixades d’Ana de Beniparrell abans de jugar una partida de raspall. Genovés, Juliol de 2016.

menys que la pilota de vaqueta es pot jugar a l’aire o a un bot, que quan puja a l’escala està parada, o que pegar-li amb el peu era quinze directe. A nombrosos trinquets existien cartells que prohibien l’entrada a dones i era habitual que els marits es jugaren els diners de casa cada vesprada al trinquet sense donar cap explicació. Comportaments fruit d’una època masclista on un conjunt d’actituds, conductes i creences promouen la negació de la dona com un subjecte indiferent, per naturalesa inferior a l’home. En demostració a que aquesta mentalitat ignorant és totalment equívoca, ja un 8 de

Partida d’exhibició de dones del club de pilota valenciana de Beniparrell al trinquet de Pelaio. Març de 2013.

VA DE BO

103 VA DE

102

des i clares de les xiquetes jugant al carrer, de les primeres partides de raspall als trinquets, de les jugadores de la selecció femenina guanyant títols internacionals o de les integrats de les escoles de tecnificació que lluiten per la millora del seu rendiment i els seus recursos esportius. Una servidora, pensa amb orgull, que és un gran avanç que puguem, ja no situar-nos a l’escala del trinquet com espectadores, sinó baixar a les lloses, posar-nos les planxes, tesamoll, didals i esparadrap i fer rodar la pilota com qualsevol altre sent respectades i recolzades pels nostres pares, parelles i aficionats. No ens ofèn ni molt menys que la pilota siga denominada “esport de cavallers”, nosaltres, les dones, ens sentim part d’ella i integrants de tot el que ella comporta, omplint-nos dia a dia com a alguna cosa més que una afició. El 9 d’octubre del 2017 el Trinquet de Pelayo va reobrir les seues portes i Noelia va ser una de les primeres jugadores que va reinaugurar l’històric Trinquet. Des d’aquest llibret volem agrair la seua tasca dins del món de la pilota, fomentant l’imatge de la dona al nostre esport.

Les germanes Noelia i Ana Puertes de Beniparrell durant la final autonòmica de raspall trios. Gavarda, Juliol de 2015.

VA DE BO

105 VA DE

104

“Mañana jueves, con la competente autorización, se inaugurará el nuevo trinquete de pelota, situado fuera de la puerta de San Vicente, junto al tiro de la gallina. Lo hemos examinado con detenimiento y creemos no aventurar nada al decir, no solo que será el mejor de la provincia sino que acaso haya pocos en España que le excedan.”

Els inicis de la pilota

ixí el dimecres 18 d’agost del 1868, informava el diari Las Provincias , de la imminent inauguració, només un dia després, del que era considerat, el millor recinte per al joc de pilota no només de València, sinó de tot l´Estat. Però per a arribar a aquell històric 19 d’agost de 1868, dia en el que es va inaugurar el que és a dia de hui, el recinte

esportiu en actiu més antic de tota Espanya, cal que fem una xicoteta reflexió històrica sobre el joc. Intentar trobar les primeres dades d’un joc on no fa falta cap utensili com passa a la majoria d’esports, es prou complicat. El que si que podem esbrinar, segons diversos estudis històrics, és, des de quan les diverses civilitzacions han utilitzat la pilota (en qualsevol de les seues mides) per al seu divertiment. Segons els historiadors, gran part dels pobles de l’Antiguitat van utilitzar la pilota per al seu divertiment i així, al 1400 a.C, els egipcis jugaven amb una pilota feta amb papir, canyes, marfil, fang, fusta o fins i tot, Or. També en excavacions de l’antiga Troia (actual Turquia) es descobriren jocs amb pilotes gravats en gots. Però si possem la mirada a l’aparició de la pilota de cuir, la més pareguda a la nostra, ens n’hem d’anar fins a l’antiga Xina, concretament al segle IV a.C. Els xinesos omplien pilotes

amb pel de porc i tot va ser gràcies a un dels cinc grans governants de la Xina més antiga: Fu-Hi. Aquell inventor va xafar diverses arrels fins formar una massa esfèrica a la que va cobrir amb cuir cru, inventant així la pilota tal i com la coneguem a l’actualitat, i el primer que es va fer amb ella va ser passar-la de mà en mà entre diverses persones. Però no només va ser la cultura xinesa la que es divertia amb aquell nou joc, poc a poc pobles tan diversos com els maies o els egipcis, utilitzaven xicotetes pilotes per divertir-se i fins i tot, competir. Diversos historiadors, ubiquen l’aparició, al nostre territori, un joc al qual podem denominar com el predecessor de la pilota valenciana amb l’arribada de la cultura grecoromana a la Península Ibèrica. Aquests mateixos historiadors, ens indiquen que a l’antiga Grècia hi eren molts els testimonis que confirmaven la pràctica d’aquest esport, i fins i tot, el mateix Alejandro Magno el practicava, i a Roma era fins i tot recomanat pels metges degut a que era un exercici saludable. De igual manera que va succeir a França o Bèlgica, a la Corona d’Aragó el joc de la pilota va ser molt popular, gaudint fins i tot, de protecció reial. Concretament al territori valencià, va aparèixer amb l’arribada dels cavallers conqueridors i la seua pràctica, era habitual fins i tot, pel propi rei. Va ser tan gran la popularitat que va agafar aquell nou joc, que degut a la mala utilització del llenguatge i blasfèmies pròpies de energètics enfrontaments, que al 1391 el Consell General de València, va prohibir el joc: “ car per occasió del joch deius escrit se seguien divereses blasfemies en offensa de nostre senyor Deu e de los sants e divereses inyuries de paraula e hecho a les gents anants e stants per los carre-

res e places de la Ciutat ha novellament establit e vedat que alcuna peresona privada o estranya de qualsevol estament condició o ley sia de edat de X anys a ensus no gos ne presumesca jugar dyns los mures de la dita Ciudad a joch de pelota arruladiça sots pena de XX morabatins dor per cascuna vegada que contrafara. E se sera algu que la dita pena pagar no puxa sera mes en presó e correra la Ciudad ab açot sens tota gracia e remey” Mentrestant a França, ja al segle XV, es va prohibir el joc a les classes més baixes, sent les classes altes les que el van mantindre viu. Eren nombrosos els enfrontaments entre nobles, i fins i tot entre reis, molts d’ells ja uniformats amb la reconeguda faixa roja i blava tal i com es podia observar a un cartell anunciador de l’any 1540 : “Bembenutto Cellini, escultor, con faja roja, se enfrentará a Francisco I, rey, con faja azul, esta tarde en el trinquete de Fontainebleau” Els reis i nobles castellans, seguint les modes provinents de França, es van aficionar a aquell joc, què és al llarg dels segles XV, XVI, XVII i XVIII el joc més practicat tant per nobles com per la resta del poble. Però a finals del XVIII i principi del XIX,

Els inicis de la pilota

VA DE BO

107 VA DE

106 degut a les multes per jugar al carrer i l’arribada de nous entreteniments, va fer que el joc de pilota comence a desaparèixer de Catalunya, Castella, Aragó i Balears però no així al nostre territori, ja que la història va ser prou diferent. Les prohibicions per a jugar al carrer no van afectar de manera significativa degut a la gran quantitat de trinquets que existien al llarg de tot el territori. Un dels més coneguts era el del Miracle, ubicat al carrer Cavallers, però al segle XVI hi va haver prou trinquets documentats a la nostra capital com per exemple el de Centelles, Ciurana, Olcina… fins a arribar a un total de 13, només a València capital. Aquella gran quantitat de trinquets va fer que la popularitat del joc anara en augment i que, malgrat èpoques en les quals va estar prohibit, com ja hem dit, era practicat a molts carrers de la ciutat, fent així que les classes més baixes continuaren gaudint d’un joc, teòricament, destinat a les classes més poderoses. Al País Basc també es jugava a pilota, i tenia una gran repercussió a tots els estaments i classes socials, però a mitjan del segle XIX, els bascos deixaren de jugar cara a cara i començaren a utilitzar el frontó, per tant el valencià era l’únic poble de tot el continent on perduraria la genuïna tradició, ja que temps enrrere els francesos van començar a utilitzar unes pales, donant així naixement al pare de l’actual tenis. És en aquest moment quan l’esport de pilota comença a conèixer-se com pilota valenciana, degut a la seua exclusivitat dins del nostre territori. Malgrat el moment d’explosió de la pilota dins de tota la província, no només de la capital, un fet històric com la Guerra de Successió va fer que l’afició anara disminuint. La burgesia i els nobles de l’època van manifestar una forta tendència a castellanitzar-se i donar l’esquena a moltes de les nostres tradicions, i evidentment, una de les més afecta-

durant els últims anys del segle XX molts pobles van crear escoles de pilota, fet que significa tindre assegurat el futur del nostre esport. Com hem dit el joc de pilota va tindre un període prou complicat durant la meitat de l’anterior segle, però també hem de dir que en les últimes dècades la força i l’afició ha anat creixent. Una dada clau, va ser el fet de que la federació valenciana es deslligà de l’espanyola a l’any 1985, sent així un òrgan totalment independent, que té com objectiu, mantindre i promulgar la nostra pilota autòctona.

des va ser la del joc de pilota, ja per aquella època coneguda com valenciana. Tot el contrari que va succeir al País Basc, on es continuava practicant i era seguit per la majoria de la població. Però poc a poc, la pràctica del joc de pilota va tornar a fer-se famosa al nostre territori i així, al segle XIX, van començar a aparèixer els primers noms rellevants del nostre esport, com són: Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, el Paler o el Pilotero. També hem de dir que durant els anys centrals d’aquell segle, és van construir diversos trinquets al cap i casal com són el cas del de Santa Teresa al 1843, el nou del Reial al 1853, el de Joan de Mena a 1877 o el conegut a dia de hui com la Catedral de la Pilota, el de Pelaio al 1868, el qual compleix en aquest 2018, ni més ni menys que 150 anys en actiu. Però l’interès per la pilota no es reduïa ni molt menys únicament a la capital, sinó que al llarg de tot el nostre territori, es jugaven partides que despertaven moltíssim interès, com aquella que es va jugar a Benifaió al Desembre del 1849, què va enfrontar a les dues vessants del Xúquer. Les cròniques de l’època relaten que es van reunir fins a 4.000 espectadors, multiplicant per 4 el total d’habitants del poble riberenc. Van ser moltes les partides que van deixar empremta en els aficionats de l’època, com també va ser aquella que es jugà a Ondara el 26 de novembre de 1880 i on el premi era de 60.000 reials. Amb l’arribada del nou segle, l’afició no va baixar, sinó que a més, el joc de la pilota començava a endinsar-se en altres àmbits com el de la literatura, la pintura o el teatre. Però l’arribada del segle XX va suposar un fort colp a la pràctica de l’esport, i poc a poc l’afició anava sent menor. Alguns dels motius van ser l’en-

derrocament de diversos trinquets per a la construcció de edificis d’habitatges, i en altres casos per a construir cinemes. A més, al multiplicar-se el nombre de vehicles a motor que circulaven pels carrers de la ciutat, el fet de poder jugar al carrer (on havia nascut el joc) es feia una tasca prou perillosa. Més tard, amb l’ímpetu del franquisme per fer desaparèixer qualsevol símptoma que tinguera relació amb el regionalisme, el nostre joc també va rebre un fort colp. Si a això li afegim, que altres esports com el futbol anaven guanyant popularitat, podem trobar durant l’època dels 40 i 50 del segle XX, l’inici d’un període de decadència que va ser massa llarg. Una vegada acaba de la Guerra Civil, tota la societat intentava tornar a la normalitat, però malgrat que van ser molts els jugadors que deixaren empremta en els aficionats de l’època, res va tornar a ser com abans. A principi del segle XX, l’aparició de la corda com a element complementari a l’escala dins dels trinquets, va suposar un pas endavant dins de la diversitat del nostre esport. Des dels anys 30 el joc ha anat modificant-se molt, però en canvi tant les normes com les modalitat continuen fidels amb el pas dels anys. També hem de dir que

També hem de dir que el fet que la nostra desapareguda Canal 9 possara els seus ulls al nostre esport va fer que la gent poguera conèixer un poc millor el joc. No només va servir per a que la gent des de casa poguera gaudir de espectacular partides els dissabtes de vesprada, també, el fet de que es començaren a retransmetre els campionats més importants, va fer que els noms dels jugadors deixaren de ser desconeguts per a la majoria de ciutadans, i fins i tot, alguns trinquets es van adaptar per a que les retransmissions foren més espectaculars. No només la cadena pública va fer que el joc començara a ser cada vegada més professional, entitats públiques i altres privades, van fer que els pilotaris pogueren competir en campionats de gran qualitat. També hem de mirar als pobles per entendre aquesta recuperació, ja que és a aquests, on la pilota ha continuat viva quan a la nostra capital quasi ningú el practicava. Però malgrat els esforços de molta gent, estem molt lluny d’on realment deuria estar posicionat un esport tan antic com la civilització. Esperem que, des d’aquestes pàgines, puguem posar el nostre granet d’arena per tal que el nostre esport més significatiu, mai desaparega.

VA DE BO

108

Angel Gregori “PUNXA”

El viatge fins l’actualitat

ràcticament fa uns 12 anys que sóc pilotari de raspall, 10 anys concretament com a professional d’aquest meravellós esport. Molts canvis en aquests darrers anys, però m’agradaria introduir-vos en aquest viatge meu pel món del raspall des dels meus inicis fins a l’actualitat on la pilota esta embarcada a un futur incert. Recorde que en aquells temps la pilota professional era caòtica, organitzada per nosaltres mateixos i pels trinqueters, escassejava la formació de nous pilotaris, amainaven les escoles de pilota (a la comarca de la Safor, des d’on jo provinc) la Federació de Pilota solament era gestora del món aficionat, per tant, el món professional estava en perill d’extinció. Els darrers anys al meu inici, gràcies a la passió que la gent tenia per aquest esport, aparegueren noves escoles de pilota fent que aparegueren nous pilotaris enamorats d’aquest esport, poc a poc, obriren nous trinquets per a fer més partides pel territori valencià, per inculcar més afició a la població, oblidada d’aquest esport. Així doncs començava una nova època de renaixença de la Pilota Valenciana, hi havia nous

109 VA DE BO

promotors, patrocinadors, els trinquets s’omplien de xiquets, de noves cares, aparegueren diaris digitals, la pilota es parlava entre amics als bars dels pobles, “Canal 9” emetia en directe partides els divendres per la nit i es reproduïen les partides més importants del mes els diumenges de mati. En aquest moment la gestió del món professional era practicat per un grup de treball compost per gestors professionals del sector, on l’opinió dels pilotaris era important. Tot pintava bé per a poder plantejar nous projectes de futur, iniciar la modernització de la Pilota Valenciana, però, alguna cosa va passar, el temps passava i no arribava mai el moment de la modernització, de la instauració de l’anomenat pla director. Els jugadors cobràvem en negre les partides del dia a dia, cosa imperdonable, ja que tot professional tindria que tindre la garantia de seguretat de ser un assalariat, de tindre una baixa en cas de lesió, en fi, tot allò que és necessari en tot treballador.

Aleshores els jugadors estàvem en la incertesa econòmica, i aquell canvi de futur no arribaria fins fa ara uns 3 anys, on aparegué per a traure del quasi soterrar del món professional a la llum de la vida, el senyor Jose Luis Lopez. Mitjançant negociacions amb Valnet i amb la Federació de Pilota, proposaren a tots els jugadors professionals de raspall de l’actualitat una nòmina que garantia la seguretat econòmica, però fins a quan el món professional ha de sobreviure gràcies a la bondat de Jose Luis?, quan arribarà el dia en que el món professional es independent per a sobreviure? A dia de avui, després de l’ajuda de Jose Luis, pareix que per a aquest any 2018 apareixerà un nou projecte per a propulsar el món professional de raspall, la Fundació. Aquest nou model de gestió del món professional dona esperança a aquest esport, independència econòmica i il·lusió a les noves generacions. Tal vegada, millor es esperar a veure com funciona abans de valorar-la. Al’actualitat tenim, gent professional que es dedica exclusivament aquest esport, trinqueters professionals, gestors dedicats únicament per al món de la Pilota, apareixen revistes de divulgació d’aquest esport, marketing informàtic i es comença a vendre la pilota com a un producte que la societat ha de conèixer i consumir. Alguns jugadors ja tenen representants, tots preparadors físics, estratègies de marketing i venta per a enamorar a empresaris. Recentment acabat ara el Mundial de Pilota a Colòmbia, on la Selecció Valenciana ha quedat campiona Mundial, ens fa arribar a la conclusió actual de que s’està treballant per millorar aquest esport, la seva imatge. Estem llaurant el camí per arribar a la modernització de la pilota, a posar-la en el lloc on es mereix, els experts diuen que ara en la nova televisió Valenciana “A punt” tindrà lloc un

apartat per a la pilota valenciana, on aquest canvi tan necessari serà un punt d’inflexió en un abans i després de la pilota, on serà coneguda a tota casa del territori Valencià. Cal anomenar que l’any 2017 es va incorporar el Ranking dels jugadors professionals de raspall i escala i corda, cosa molt important per a valorar als nostres jugadors i inculcar el esperit de lluita i dedicació als nostres gladiadors valencians per obtenir la glòria, ser el numero 1. Aquest Ranking també suposa de cara als aficionats un debat, una tertúlia, una excusa més per anar al trinquet a veure la partida dels dissabtes. Als jugadors d’avui comencen a tractar-los com a herois, tenen solvència econòmica, estan presents en les paraules dels polítics de referència, els prometen canvis de substància per aquest nou any 2018. En conclusió, la pilota ha sofert un canvi important en aquests darrers anys, al meu parèixer a millor, al menys per als jugadors de raspall professional. Hem arribat al moment d’intentar sumar aspectes positius a l’actual situació, proporcionar més eixida a les joves promeses, on estan divagant entre aficionats i professionals ja que tenen un nivell de joc superior aficionats però no tenen la economia del món professional i açò suposa un perill per a les futures figures del món professional. Ha arribat el moment de proporcionar nous patrocinadors i promotors a les figures més emblemàtiques de l’actualitat, d’aparèixer als televisors de cada casa del territori valencià, d´arribar al nou any amb la nova gestió que tant ens apassiona, la Fundació.

VA DE BO

110

En Sebastià Giner Muñoz

COORDINADOR DE PILOTA VALENCIANA DE LA GENERALITAT

ebastià Giner Muñoz (Murla, 1962) és des de novembre del 2016, Coordinador de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana i és aquest el motiu pel qual hem decidit parlar amb ell sobre l’estat actual de la pilota valenciana (a més d’algun que altre tema) perquè poques veus estan més autoritzades per parlar del nostre esport que el màxim responsable en aquesta matèria dins de la mateixa Generalitat.

111 VA DE BO

llibre il·lustrat Paco Cabanes, l’heroi esportiu dels valencians entre d’altres, els estudis d’investigació que s’estan realitzant sobre la situació de la pilota en l’actualitat, els diferents premis que es convoquen anualment a treballs d’investigació sobre pilota, l’organització de jornades on es reflexiona sobre els diferents camps de la pilota valenciana i darrerament, l’organització i realització d’un congrés on van poder reunir-s’hi estudiosos, especialistes, professorat, aficionats... on es va parlar de tots els elements necessaris per poder encarar el futur de la pilota amb garantia de continuïtat.

Una de les primeres decisions que es van prendre va ser la creació d’una Càtedra de pilota valenciana. Un any després era signat per part de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Universitat de València el conveni que creava aquesta Càtedra, què suposa aquest acord per a la projecció del nostre esport?

Des del departament de Coordinació de Pilota Valenciana, quines mesures s’estan prenent i quins projectes de futur hi ha per a que la pilota arribe de manera majoritària a la societat?

Efectivament, una de les primeres apostes va ser dirigir-nos a la Universitat perquè la pilota tinguera el seu espai de cara a poder reflexionar, investigar i divulgar la pilota des del punt de vista acadèmic i esportiu. Després de les converses i la signatura de l’acord, ha quedat demostrat que aquest espai ha donat i seguirà donant els seus fruits, com a exemples tenim les publicacions que s’han realitzat: l’obra de teatre Cavallers, el

El treball que estem realitzant des del departament de Coordinació de Pilota Valenciana va dirigit fonamentalment a la divulgació i promoció de l’esport de base, només si des de ben menuts es coneix i es practica pilota, es pot aficionar i practicar-la o seguir-la al llarg de la seua vida, per tant, cal que tots els xiquets i xiquetes coneguen la pilota des de xicotets i aprenguen a practicar-la, bé com a esport, activitat física o com alternativa d’oci. Sols així

aconseguirem que l’estimen i la reconeguen com a senya d’identitat dels valencians i valencianes. Tots els programes que duem a terme els realitzem a través de l’FPV, nosaltres subvencionem els programes i ells els gestionen, tant aquests programes com totes les altres activitats que realitzem, els organitzem en col·laboració amb l’FPV. El programa Pilota a l’Escola és un dels pilars bàsics d’aquesta promoció. Aquest programa va dirigit a les escoles i instituts i té com a objectiu general introduir el coneixement de la pilota entre l’alumnat de primària i secundària, el duem a terme amb l’FPV. Des que vam entrar al govern en el 2015, hem augmentat el pressupost del programa i, això ha permès que

en tres anys hem passat de 265 centres educatius (curs 2014-2015) a 456 centres en aquest curs 2017-2018). Si comparem les dades del programa tenim que, des del curs 2005-2006 que va començar fins el 2014-15 (10 cursos escolars), es va arribar a una participació de 265 centres. Nosaltres, en tres cursos hem augmentat la participació en 191 centres. A més de les innovacions que hem incorporat per a millorar-lo, és el cas de donar cabuda a tots els centres que ho sol·liciten, involucrar i potenciar que els ajuntaments participen en les sessions als centres perquè puguen promocionar ells també la pilota o la que hem introduït enguany: l’organització d’una competició escolar en el pri-

VA DE BO

mer cicle d’ESO, això farà possible la continuïtat en secundària i que volem que tinga seguida en el temps en el segon cicle i en batxillerat de manera que tots aquells diners invertits en primària tinguen el seu efecte i faça de la pilota un esport destacat entre el nostre jovent. Per una altra banda, també subvencionem un programa formatiu de cara a tots aquells xiquets i xiquetes, que els agrade i vulguen continuar en l’aprenentatge i perfeccionament de la pilota: són les escoles de tecnificació que organitzem a través de l’FPV. Per últim, tenim el programa Cespiva que també el gestiona l’FPV i que va dirigit a aquells joves que ja han adquirit un nivell molt alt i volen continuar perfeccionant-lo, és com un centre d’alt rendiment. També col·laborem i assessorem els ajuntaments per poder iniciar o ampliar l’oferta de pilota com a alternativa d’oci o esport.

En Sebastià Giner Muñoz

113 VA DE

112

Proposem, organitzem i col·laborem en tot tipus d’iniciatives culturals que ajuden a recuperar la memòria històrica de pilota i el patrimoni cultural, hem de recordar que per a nosaltres, la pilota és més que un esport. Hem fet les gestions perquè el museu de la pilota de Genovés forme part de la xarxa de museus de la Generalitat i siga el museu de pilota referent del poble valencià. I en definitiva, estem en contacte amb tots els estaments que formen el món de la pilota per poder millorar les seues condicions de treball i aconseguir l’objectiu de fer de la pilota un referent dels valenciana i valencianes.

Tenim clar que la pilota és el nostre esport i que porta inherent la cultura valenciana i evidentment la nostra llengua, que penses que fa falta per a que realment la pilota estiga en el dia a dia de la societat valenciana? Doncs, que la pilota siga coneguda per tots els valencians i valencianes i que la tinguen com a pròpia i que la interioritzen com a senya d’identitat. La pilota a mà és un esport jugat arreu del món, però som únics en la nostra manera de jugar i això és diferencia i ens caracteritza com a valencians i valencianes. Tots recordem les mítiques finals del circuit Bancaixa retransmeses per Canal 9 en horari de màxima audiència i la gran importància que això va tindre per a la divulgació de la pilota, quin paper jugarà À Punt Media al nostre esport? Tenim la voluntat que la pilota siga present en la nova programació d’À Punt, per a la qual cosa, hem signat un conveni de col·laboració amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació on es preveu que així serà. A més, sabem que els nous gestors tenen tota la voluntat perquè la pilota tinga una important presència dins de la programació esportiva i en tots aquells programes que d’alguna manera tenen a veure amb la pilota. Hem mantingut reunions amb ells i ens han garantit que així serà. A més, la pilota serà present, no només en els programes esportius, sinó de manera transversal en altres programes.

Sabem que a poc a poc la pilota està més present a les escoles, però quins són els següents passos que deuríem donar per a que els xiquets vulguen ser pilotaris?

A més fa pocs mesos ha sigut remodelat quasi al 100% tant la part esportiva com gastronòmica, penses que a la fi el trinquet tindrà la importància que ha de tindre a la nostra ciutat?

Com he comentat abans, hem continuat amb el programa Pilota a l’Escola que ja duien a terme els anteriors governs, l’hem augmentat i millorat i ara garantirem que continue en secundària i batxillerat i empalme amb les escoles de tecnificació i Cespiva perquè el nostre jovent puga seguir aprenent i practicant pilota i que la tinguen com el nostre esport. També animem i col·laborem amb els ajuntaments perquè garantisquen en la seua oferta esportiva, la pilota valenciana. Ara ha acabat el termini per presentar projectes de reforma o manteniment d’instal·lacions específiques de pilota, convocatòria que no mai s’havia fet abans des de la Generalitat. Per una altra banda, estem en contacte permanent amb els clubs amateurs per assessorar-los i ajudar-los en la promoció de la pilota dins de l’etapa d’iniciació i que tot aquell xiquet o xiqueta que vulga conèixer, aprendre i practicar pilota valenciana, ho puga fer.

Sí, n’estic convençut. És de cabdal importància que el trinquet de Pelayo estiga en funcionament i siga un referent cultural i esportiu, és la instal·lació esportiva europea més antiga i això és un patrimoni que hem de preservar. Hem de donar les gràcies a José Luís López per l’ajuda que va donar en el seu dia per poder adquirir-lo i ja li hem fet una oferta de compra perquè el trinquet passe a mans de tots els valencians i valencianes. Ara mateix, crec que ningú té cap dubte que en aquesta nova època, el trinquet ha adquirit gran importància i notorietat i seguirà augmentant en el futur.

En aquest 2018 el Trinquet de Pelayo complirà 150 anys i en algunes ocasions hem pogut veure’t assegut a les seues graderies, quin és el teu primer record que tens de la Catedral de la Pilota? El record em retrotrau a la meua joventut quan anava a veure un amic, Edi de Murla, que va començar a ser professional i a jugar a la Catedral. La impressió va ser molt forta ja que el trinquet és molt gran i sempre que hi anava, estava de gom a gom i l’ambient era espectacular.

Penses que el Trinquet de Pelayo deuria estar en mans publiques o mantindre’s en mans d’empresaris com històricament així ha sigut? Per tot el que acabe de dir, el que sí que tenim clar és que ha de ser del poble valencià, això no vol dir que la gestió estiga en mans privades o públiques. És per això que estem parlant amb l’actual propietari per poder arribar-hi a un acord. Tant a les escoles de pilota, com a diversos tornejos amateurs com per exemple els organitzats per JCF la quantitat de jugadors és prou alta, però en canvi la renovació de jugadors professionals es prou escassa, com es podria solucionar aquest problema? Aquesta pregunta la fem ja des de la vessant únicament d’aficionat.

VA DE BO

Actualment, i com a resultat d’un treball fet pràcticament des del primer dia de govern, ha començat a funcionar una fundació que va intentar resoldre aquest problema. Per una part tenim el treball de promoció i tecnificació que fem nosaltres i, per l’altra part, està aquesta fundació que ja està treballant per millorar les condicions dels actuals professionals i que garantirà el seu futur de manera que faça que els nous xiquets i xiquetes que avui practiquen el nostre esport, puguen decidir-se en un futur agafar el camí del professionalisme i augmentar aquesta nòmina a mitjà termini. Com aficionat, quin jugador t’ha deixat millor record? En són molts al llarg de la meua vida, uns per conèixer-los i veure’ls jugar i d’altres per haver llegit i sabut sobre la seua manera de jugar, les seues condicions i capacitats i els seus resultats esportius.

En Sebastià Giner Muñoz

115 VA DE

114

Com a curiositat, has arribat a jugar alguna partida de pilota de manera seria? Bé, jo sóc jugador de pilota des que vaig començar a eixir de casa sense anar agafat de la mà de ma mare. He jugat com a oci, com a activitat física i com a esport i encara ara ho faig. He jugat més de 25 anys la lliga de Palma i la lliga de frontó. Per a mi jugar a pilota és una manera de viure. Creus que les Falles, que són una gran finestra al món, podrien ajudar a promoure aquest esport? Quina seria la manera correcta?

No sols ho crec si no que estem treballant per poder divulgar i promocionar la pilota entre tots els fallers i falleres. Estem elaborant un projecte perquè puga ser aplicat pels municipis grans perquè tant els fallers i falleres com qualsevol altra persona que vulga puga jugar a uns carrers determinats del municipi sense necessitat de demanar tots els permisos administratius que ara mateix s’han de realitzar i que entrebanca la seua pràctica. La pilota va nàixer al carrer i al llarg de segles s’ha jugar, majoritàriament al carrer, creiem que s’ha de recuperar la seua presència com a espai esportiu. En aquest sentit, la pràctica de la pilota n’és una manifestació cultural més que forma part de la nostra idiosincràsia. Per últim ens agradaria que aprofitares aquesta oportunitat de promoció que li hem donat des del nostre llibret a la pilota valenciana per a dir als nostres lectors unes paraules i convèncer (al que encara no ho estiga) de la importància d’aquest esport tant important per als valencians. La pilota és un esport que té unes característiques que el fan únic. Des d’un punt de vista esportiu, té uns valors que no té cap altre esport; des d’un punt de vista tècnic és un dels més complets que existeixen i millora les condicions físiques bàsiques, fonamentalment la velocitat i flexibilitat. A més de la potència, la coordinació oculomanual, l’habilitat o la precisió. Però els seues trets socials són els que el fan més especial. El fet de basar les partides en el pacte o criteri de compensació fa que es puga jugar independentment de l’edat, nivell, sexe, etc. Sempre jugaran dos equips que

estiguen igualats per tal de mantenir a priori la incertesa del resultat, això fa que els jugadors sempre comencen la partida motivats i esmercen tots els esforços per guanyar la partida. Per una altra banda, la diversitat de modalitats fa que des que comencen a jugar en la infantesa fins a l’edat senil, sempre hi ha una modalitat que s’adapta a les característiques de l’edat. Quan s’organitza una partida, es juga en funció dels participants que hi haja i, així poden haver partides que juguen tres jugadors contra quatre o fins i tot, la ratlla del traure d’un equip pot estar endarrerida respecta a la ratlla del traure de l’altre equip. L’objectiu, com ja he dit, és compensar les diferències de nivell, edat, sexe, etc. Per tal que els jugadors puguen estar motivats per donar el màxim rendiment. Un altre tret més important, si cap, és el valor de l’honradesa, sempre serà el jugador el primer en dir si una jugada és bona o roïna i en segona instància serà l’home bo, que dirimirà quina és la solució d’una jugada conflictiva després d’haver preguntat al públic el seu parer. És costum molt arrelada convidar l’equip visitant a unir-se a un acte de germanor

després d’acabada la partida. Això significa reduir a la mínima expressió qualsevol disputa o polèmica que s’hi haja pogut produir. En aquest acte els jugadors es comenten les partides, es dóna l’enhorabona a l’equip guanyador i, sobretot, es parla de pilota. Per últim, m’agradaria destacar dos aspectes més, els seus valors lingüístics, molt del llenguatge general actual prové de vocabulari i frases fetes extretes del joc de pilota, a més de ser la pilota un esport on sempre s’ha parlat i es parla valencià. I els seus valors historicoculturals, a través de la pilota podem observar les tradicions, costums i aspectes socials d’un poble o comarca.

Des de les pàgines d’aquest llibret volem donar les gràcies a Sebastià per la disposició que ha tingut en tot moment en ajudar-nos a donar a conèixer més de prop l’esport per excel·lència dels valencians.

VA DE BO

117 VA DE

116

nisquen més les nostres tradicions que les Falles i la Pilota, per això podem dir que pilota i falles van de la mà. Sense anar més lluny, al museu citat anteriorment, podem observar una gran mà colpejant a una pilota de vaqueta, tot fet amb la tècnica de vareta que tan actual està al món de les falles, la qual va rescatar de l’oblit l’artista faller Manolo García.

` De la mà

VÍCTOR PRIMO I CENTENO

Molts han sigut els artistes que d’una manera o altra han volgut fer el seu xicotet homenatge al nostre esport més autòcton. Al mes de març, si donem una volta per qualsevol barri del cap i casal i observem els monuments que trobem als seus cantons, podem vore de segur alguna escena relacionada amb la pilota.

ens dubte, una de les grans notícies per a València i els valencians, ve en forma d’esport. Notícia que tracta sobre la Pilota Valenciana, l’esport autòcton de la nostra Comunitat. I és que el Trinquet de Pelayo ha reobert les seues portes recentment, reinventant-se en un centre esportiu, però també cultural i gastronòmic. Aquesta reforma inclou a més de la total renovació del bar que dóna entrada al trinquet, la creació d’un museu. I

tot això per a apostar per la pilota i fomentar-la, un esport que forma part de les arrels valencianes, i que és desconegut per a molts, fins i tot dins de la ciutat de València. Una gran notícia, just el mateix any que les Falles han sigut reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que reforça més si cap, la importància de la cultura i les tradicions dels valencians a nivell mundial. I poques coses hi han que defi-

Però si hi ha un ninot que descriu a la perfecció aquesta relació entre falles i pilota és aquell de l’any 1999 el qual de la mà dels artistes fallers José Latorre i Gabriel Sanz, la comissió de la falla Plaça de la Mercè, va portar a l’exposició del ninot emportant-se el màxim guardó i el privilegi de ser història de la festa de les Falles. Una escena costumista en homenatge a l’esport tradicional valencià: un ancià ajuda al seu nét a posar-se els guants per a jugar a la pilota valenciana. La nota d’humor la posa el seu germà xicotet, que gaudeix embullant amb esparadrap al seu patit gos. Però la relació entre pilota i falles va més enllà dels ninots que podem vore durant el mes de març i és que des de Junta Central Fallera es realitza un campionat de pilota tots els anys. El qual va complir 20 anys l’any 2017, sent així un dels Campionats més històrics del nostre esport.

Aquests són uns exemples de com les falles li tendeixen una mà a aquest esport perquè es puga donar a conèixer entre els més joves. D’aquesta manera s’intenta que les nostres tradicions i costums seguisquen molt vives i presents en tots nosaltres. En la imatge de baix podem vore el ninot indultat de José Latorre i Gabriel Sanz:

118

ENRIC MONFORTE I CASAÑ

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

VA DE BO

l poble de Silla ha estat un dels pobles de la comarca on més s’ha practicat el joc de pilota al llarg del període al qual es refereix aquest estudi. Tant va ser l’esplendor que antuvi va tenir el joc de pilota als carrers de Silla i el seu important arrelament social que, a les acaballes del passat segle XX, es va construir un carrer de Galotxa artificial a l’actual poliesportiu municipal, i es van crear un club i una escola de pilota que perduren fins a l’actualitat. Però caldrà que ens situem en les primeres dècades del segle XX i anem avançant a poc a poc, desgranant quines van ser les característiques del joc practicat en cada època, per tal de poder tenir una visió històrica de l’evolució del joc fins a dècada dels anys 70.

La informació obtinguda a partir de l’escassa documentació escrita trobada ha tingut el suport de la informació de les fonts orals que, afortunadament, encara hem pogut consultar. Novament han estat les publicacions de caràcter local, concretament el Butlletí d’Informació Municipal (BIM)1 , les que ens han aportat interessants dades referides al joc. En el BIM número 17 de l’any 1984 trobem en la secció Les nostres coses, l’article “La partida de frontó entre el Satisfetxo i el Roig de Carlet”, en el qual, a més de la narració de la memorable partida de pilota disputada l’any 1950 a la qual fa referència el títol, en què es descriu amb apassionament l’emoció que va envoltar l’encontre i la participació del públic, trobem un parà-

119 VA DE BO

graf introductori en el qual es mencionen antics jugadors de pilota de Silla. Tan sols un any després, en el BIM número 20 de l’any 1985, en la mateixa secció en la qual trobàvem l’article anterior, apareix “Xicoteta història de la pilota valenciana a Silla”, una entrevista a Albert Ventura, jugador i membre del Club de Pilota, en la qual es detallen els diferents carrers del poble on es jugava a pilota, les modalitats a què s’hi jugava i el nom de molts dels jugadors que van existir al poble de Silla al llarg de les diverses èpoques del segle passat. Fins dotze anys després no va aparéixer en el BIM altre escrit relacionat amb el joc de pilota; és en l’apartat de col·laboracions del BIM número 66 de l’any 1997 que trobarem l’article “El cine d’estiu. Una època de la pilota valenciana a Silla”; en aquest, Francisco Machancoses ens fa una semblança del que va ser el joc que es practicava a les instal·lacions del que aleshores era un cinema d’estiu i els jugadors que per allí passaren. Aquests tres articles apareguts en el BIM són les úniques fonts documentals escrites sobre el joc de pilota a Silla referides al període en el qual s’emmarca aquest estudi. Per tal d’exposar el que va ser el joc a Silla durant el segle passat partirem de la consideració dels tres espais diferenciats en els quals es van practicar algunes de les modalitats del joc de pilota: els carrers, el frontó del Bar de Coa i la pista del Cinema d’Estiu. Començarem analitzant els nombrosos carrers en els quals es jugà a Galotxa i

VA DE BO

continuarem analitzant la posterior pràctica del joc en recintes privats com ara la canxa existent al Cinema d’Estiu i el frontó del Bar de Coa, ubicat a la mateixa plaça central del poble. Finalment analitzarem els diferents jugadors que hi van existir així com les característiques de joc d’alguns d’ells.

El joc al carrer

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

121 VA DE

120

Podem afirmar que Silla és un dels pobles de la comarca de l’Horta Sud que va tenir més carrers en els quals es va jugar a pilota. No debades, la gran afició que hi hagué pel joc al carrer va tenir com a conseqüència la construcció d’un carrer artificial de Galotxa. Aquesta nova instal·lació va fer possible la continuïtat del joc de pilota al poble: com seguidament exposarem, a finals del segle XX, a causa dels problemes que ocasionava el joc als veïns i a l’elevat nombre de vehicles que hi circulaven i estacionaven als vials, el joc de pilota als carrers de Silla pràcticament va desaparéixer.

El joc dels xiquets Tal i com recorda el jugador Roberto Simeón2, conegut amb el malnom de Tirri, des de molt menuts el joc de pilota a les parets dels carrers del poble era un fet habitual i normal entre els xiquets: “Nosaltres jugàvem en la paret de ca m’abuela, al carrer Calvo Sotelo. Jugàvem amb pilota de badana” (Entrevista a Simeón, n. 43, 2007). El joc a la paret dels més menuts, a més de ser un entre tants dels jocs populars que passaven de generació en generació de manera espontània, es veia reforçat i estimulat per l’enlluernament dels xiquets en contemplar les partides de pilota que el majors disputaven a diferents carrers. “Recorde

que l’any 35, de la mà de mon tio, Albert Muntanya, vaig començar a vore jugar al carrer. Hi havia molta afició i jugadors molt bons”, explicava el jugador Albert Ventura3 en ser entrevistat en el BIM. També Pasqual Vedreño4, conegut pel malnom de el Macareno, ens relata que als vuit o nou anys ja jugava a pilota i recorda moltes partides de joventut al frontó del Bar de Coa. Començàrem a jugar als huit o nou anys, després al Bar de Coa. Encara era molt jovenet, que no festejava ni res, s’ajuntàrem huit o deu i férem campionats. Sulema, els meus germans, Juan Luis, Mario, Tirri. Després ja vingueren Paco Mulet, Valldecabres, uns que venien de fora i jugaven molt (Entrevista a Vedreño, n. 44, 2007).

Els carrers A Silla trobem diversos carrers en els quals es va jugar a pilota al llarg del segle passat i que encara avui conserven la seua fisonomia; en alguns casos, l’única cosa que els diferencia de com eren a principis de segle és el fet d’estar pavimentats i que els vehicles que hi transiten impossibiliten el joc de xiquets i de majors. Carrer Mitja Galta (actual carrer dels Horts), carrer de la Llibertat, carrer del Port, carrer Miramar, carrer Sancarlampio (actual carrer Hernán Cortés), carrer Sant Joaquín, carrer Nostra Senyora dels Àngels, carrer de Ribera, són les principals vies on es va jugar a Galotxa al llarg dels anys. La informació obtinguda a partir de les fonts documentals i orals consultades posa de manifest que cadascun dels carrers ens els quals es va jugar a pilota va tenir la seua època daurada, açò és, hi hagué un temps en què es podia veure

jugar amb més freqüència a un carrer que no als altres. En quant als carrers, primer es jugava al carrer de Mitja Galta (Horts) i després es jugà també a l`actual carrer de la Llibertat. Jo vaig vore jugar les primeres partides quan del carrer de la Llibertat passaren al carrer del Port, i em vaig fer jugador a l’actual carrer Miramar. (...) Es passà després del carrer de Sant Carlampio (Hernán Cortés) al de Sant Joaquín, hui juguem al carrer Nostra Senyora dels Àngels i... (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985). Un dels principals motius que condicionaren la migració del joc d’un carrer a un altre, sembla que fou els problemes que la pràctica del joc ocasionava al veïnat del carrer on es jugava. Les persones del veïnat afectades fins i tot arribaven a mullar el terreny de joc per tal de dificultar l’activitat: “A Galotxa no jugàvem perquè en tots els carrers ens tiraven aigua, llevat d’un carrer o dos, les dones ens tiraven aigua i no jugàvem” (Entrevista a Vedreño, n. 44, 2007). De la mateixa manera ho recorda el jugador Albert Ventura: Mira, resulta que de l’any 40 al 50 no hi hagué problema, però per exemple del 55 al 58 no jugàrem al carrer perquè els veïns no ens deixaven i tiraven aigua per tal que esvaràrem, s’embrutàrem i no jugàrem mes. I sempre hem tingut problemes, tret d’ara, en que els veïns del carrer Nostra Senyora dels Àngels s’estan portant molt bé amb el Club (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985). Així mateix, aquests problemes amb el veïnat també influïren perquè part del joc que es realitzava al carrer es traslladara a espais tancats, de caràcter privat, on es podia jugar amb

VA DE BO

123 VA DE

122

tranquil·litat: Com els veïns posaven problemes per a jugar al carrer, molts jugàvem al frontó, com Paco Carrascosa, el Calvo, Elíseo i Tomás Coll, que feren un equip de galotxa i apart estàvem el Rullo, al bot, Tirri, de sacant, i jo de galotxer en altre equip. Després vingué Policarpio, que tenia dos mans molt bones, però no arribà a quallar. Mes tard, després d’altres problemes amb els veïns en que tot es paralitzà, aparegué Eulogio Hortelano, que jugava pels frontons, a Alcàsser i Montserrat i on podia (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985).

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

Amb tot, els carrers de Silla van ser escenari de multitud de partides de Galotxa entre els mateixos jugadors del poble i d’altres importants aficionats de pobles de l’Horta i de la Ribera. Ací venia a jugar el Patet de Carlet, el Xatet de Carlet (...) i el Pardet, era un equip de Galotxa del millor que ni ha. I ací feien partides, i n’han fet altres que jugava l’Allero de Picassent i Vicente Navarro d’Alcàsser i Conrado Casanova d’Alfarp. Estic parlant de l’any 60-65 (Entrevista a Simeón, n. 43, 2007).

El Cinema d’Estiu Malgrat que en èpoques passades no molt llunyanes quasi totes les poblacions de l’Horta Sud sobre les quals hem centrat aquest estudi disposaven d’un cinema ubicat al cor del poble5, on setmanalment es projectaven pel·lícules i es realitzaven diversos tipus d’actes lúdics i festius, a hores d’ara, al començament d’aquest nou mil·lenni, cap dels pobles disposa d’una sala de cinema comercial al nucli urbà; tan sols existeixen les ubicades al complexos comercials situats als afores dels pobles de Massanassa i Alfafar.

El cas de Silla no va ser diferent a la resta de municipis veïns, a més de tenir el cinema Chaplin ubicat a la mateixa plaça del Poble, existia un cinema d’estiu a l’actual carrer Rambla de la Independència6. La gran disponibilitat d’espai i la necessitat de rendibilitzar una instal·lació que com a cinema tan sols podia funcionar durant les nits estivals, va suposar que el Cinema d’Estiu o Cine de Ganga i Coe (nom amb el qual popularment es va conéixer la instal·lació), es convertira durant les hores de llum en un espai ideal per acollir el joc de pilota valenciana. Machancoses ens fa una semblança del que va suposar aquella instal·lació durant la dècada dels anys 50 i 60 per a les persones que vivien a Silla: (...) vull recordar un temps que fa somriure d’agradable record a tots els que vam tindre el plaer de viure’l... (...) Va ser en el frontó de l’antic cine d’estiu que estava ubicat on hui és l’aparcament de Consum, en la Rambla, i on al fons pot veure’s el frontó de l’esquerra, sent en la paret de la dreta on es jugava. Era la dècada dels seixanta. Machín cantava melodiós “Dos Gardenias para tí”, i Jorge Sepúlveda el seu “Mirando al Mar”. El cine d’estiu projectava les seues pel·lícules a la nit a l’aire lliure; dimarts i dijous era ‘senyoretes gratis acompanyades de cavaller’. Els amics sopaven mirant la

pel·lícula al suau perfum de sis o set ‘estramonis’ o ‘campanons’ que destil·laven el seu aroma opiàcia en un ambient de recat romàntic. Encara crec percebre eixe insuperable perfum que combinat amb el gesmil i galant de nit, l’herba talpera, o ‘Túnica de Crist’ -flor medicinal i perillosa— creava un ambient d’embruixament que sentien algunes parelles quan enllaçaven les seues mans mirant la pantalla, assentats en unes incòmodes cadires de fusta, davall unes lluents estrelles testimonis del temps feliç que passava. (...) I amb estos personatges i altres de l’afició, totes les vesprades el frontó s’omplia de gent. Hi havia algunes apostes de poca quantia, grans desafiaments, i el personal ho passava en gran (Machancoses, 1997, pp. 26-27). Tots els frontons que hem analitzat al llarg d’aquest treball han acollit el joc de Frontó a mà com l’única modalitat practicada a les seues instal·lacions; és per això que el cas del frontó del Cinema d’Estiu resulta certament peculiar. Les dimensions de la canxa de joc del frontó del Cinema d’Estiu, de molta més llargària que qualsevol altre dels frontons estudiats, va possibilitar que a més de jugar a Frontó a mà també es jugara a Llargues. Al frontó de Coe que déiem, allí jugàvem a Llargues i a Frontó, en pilota de tec, d’eixes de vaqueta, i jugàvem per dalt corda (...) Érem més de trenta jugant a Llargues, destacàvem cinc o sis que jugàvem contra els majors i això... I el tio Jaimito que déiem, arreglava les partides de fora, i nosaltres s’agarràrem jugant així i després ja jugàvem amb tots eixos (Entrevista a Vedreño, n. 44, 2007). També el jugador Roberto Simeón recorda la importància que va tenir la instal·lació per al joc de pilota i com les dimensions d’aquell espai van permetre jugar a Llargues amb certa freqüència.

I després, on ara està Consum, allò era com un trinquet, hi havia dos frontons i jugaven a Llargues. Una corda per dalt, pilota de vaqueta i a Llargues per dalt de la corda, com si fóra un trinquet per a jugar a la Galotxa. (...) Allí també es feien bones partides de Frontó però també jugaven a Llargues (...). Es deia cine de Ganga i Coe perquè eren els dos propietaris. Al que guardava les pilotes i tot això li deien el tio Vermell, era cosí de l’ama i era qui cobrava les partides (Entrevista a Simeón, n. 43, 2007). D’entre els diferents personatges relacionats amb la instal·lació del Cinema d’Estiu, que van contribuir a definir el tarannà d’aquell espai de joc, trobem a la tia Palmira, que regentava la instal·lació; al tio Vermell, familiar de la propietària i que s’encarregava de cobrar el lloguer de la pista; i a Júlio el Ferrer, jugador que ja de molt jove feia de marxador d’algunes de les partides que allí es jugaven. Vedreño recorda la despesa que suposava jugar i la picaresca d’ell i els amics en pagar el lloguer de la pista: Una dona, la mare de Coe, era la ens donava els números per a jugar; sempre l’enganyàvem, jugàvem dos partides i en déiem que una... Pagaven cinc duros per partida. Hi havia molta gent, el cine d’estiu s’omplia (Entrevista n. 44, 2007). L’ambient distés i lúdic que devia envoltar moltes de les partides queda reflectit en l’anècdota que relata Machancoses sobre una partida que va ser suspesa perquè els jugadors no havien pagat l’import del lloguer: Va haver-hi partides originals com les que organitzava Felipe Pla, el Sigronero, a empomar, o el genial tío Jaimito amb les seues apostes insòlites creant un ambient de sorneguer humor valencià que era la delectació de jugadors i públic... L’ama o

VA DE BO

regenta, la tia Palmira, era una dona seriosa, preocupada per cobrar l’import de les partides. Un dia, en vista que no li pagaven, cansada ja la dona, exclamà enfurida: - Ja, s’ha acabat la partida! si no pagueu, tots al carrer! I llavors, el jove d’11 anys, Júlio el Ferrer, que era el marxador de la partida va dir com a resum: - Onze per catorze i se suspèn la partida per causa de la tia Palmira!. La rialla va ser absoluta, va durar tota la vesprada, i encara hui es recorda esta anècdota junt amb altres que van plasmar el temps que durà esta afició (Machancoses, 1997, p. 27). Amb certa relació amb la pilota i, en aquest cas, també amb el Cinema d’Estiu, volem incloure la petita narració de Simeón sobre la mort del seu oncle, el jugador de pilota Arturo Magalló:

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

125 VA DE

124

Mon tio morí l’any 47 i morí jugant a pilota, li deien Arturo Magalló, l’últim dia de l’any estaven el bar i feren un desafiament de jugar a pilota ací en el Consum (Es refereix al Cinema d’Estiu)7 i jugant a pilota tingué una angina de pit. Jo vivia prop d’allí, on viu la meua germana i la meua iaia, i vingué a casa: - Que em fa mal el pit, em fa mal el pit-. Al poc de temps ja s’havia mort (Entrevista n. 43, 2007). Del que va ser la instal·lació del Cinema d’Estiu, reconvertit avui en un supermercat i en una zona annexa d’aparcament de vehicles, encara avui podem observar a l’aparcament les proporcions de l’espai que ocupava el frontó, així com algunes restes de xarxes que intentaven evitar la pèrdua de pilotes per la paret lateral (veure il·lustració 142). La partida de Frontó entre el Satisfetxo i el Roig de Carlet En parlar de partides, i per tal d’il·lustrar d’una manera molt singular l’ambient que devia

envoltar els encontres celebrats al Cinema d’Estiu, volem fer referència a la partida de Frontó disputada l’any 1950 entre el Satisfetxo i el Roig de Carlet. Aquella partida va despertar tal admiració entre els aficionats que van presenciar-la, que més de trenta anys després va aparéixer en el BIM una efusiva narració del que segurament va ser un encontre inoblidable.8 Va ser un esdeveniment extraordinari. D’eixos que a pesar del temps, romanen recordats pels vells del lloc que van tindre la sort de presenciar-ho. La partida de pilota a frontó entre el Satisfetxo i el Roig de Carlet celebrada en Silla en un perdut dia d’agost de l’any 50 en el Cine d’Estiu. (...) Representants d’un genuí esport que ara comença a renàixer. En el passat dels pobles hi ha desenes de gestes protagonitzades pels seus humils representants d’un valor incalculable. Gestes que el temps ha oblidat, desgranat en el seu si com les fulles de tardor. Hi ha algunes que perduren i són rescatades, comentades en tertúlies o reunions. Esta va ser una d’eixes: el Satisfetxo contra el Roig de Carlet. Ressaltem que el frontó és molt dur; i que una partida mà a mà contra algú igualat, és una cosa que pot extenuar al més fort. El Roig era un tità, en el bot de galotxa en el frontó, una força que devastava a l’oponent amb forta pegada de ‘carxot i sobaquillo’, capaç de doblegar tots els contendents del seu temps. El Satisfetxo era l’art, ‘sobaquillo’ d’esquerra i dreta igual que ‘carxot o matxet’. Tenía l’esport com a ideal, i li importava poc guanyar o perdre. En l’argot popular: ‘Que la partida és guanya quan s’arregla’, ell, sempre la tenia perduda, només li interessava una cosa: jugar, i jugant mà a mà demostrava la seua vàlua fent caure els adversaris perquè només depenien d’ells mateixos. Els aficionats ho comentaven: -Al frontó l’únic que podria guanyar-li al Roig seria Arturo. Pocs havien guanyat al Roig al frontó. I una vesprada que casualment es van ajuntar en

Silla, Arturo li va dir: - Vull regalar-te deu duros. - Es juguen deu duros, deu duros...! L’afició es va aprestar a veure tan colossal disputa esportiva (Serhs, 1984, s/p.) A partir de l’anterior paràgraf Serhs descriu amb detall la marxa de la partida que inicialment s’havia determinat que fóra a 21 punts i que els jugadors van decidir allargar-la a 30 després d’empatar a 19. Arribat el moment de marcador igualat a 29, Serhs relata que el públic va demanar; “Allargueu-la altra volta, allargueu-la altra volta!” (Serhs, 1984), i novament van determinar allargar la partida fixant el final als 40 punts. Però la intensitat del joc, la qualitat dels jugadors i la igualtat que va mantenir-se al marcador van confluir per fer d’aquella una partida memorable en la història local. Quan la partida estava 39 a 38 a favor del Roig de Carlet, segons la recreació que fa Serhs a la seua narració, va succeir el següent: Arturo va sentir desig de cridar: - Seré capaç de perdre aquesta partida. El Roig va treure l’últim tant amb gran potència en el saque. Com volent rebentar la pilota, però va veure el seu saque contrarestat per un fort ‘sobaquillo’ d’esquerra que el va fer retrocedir uns passos. Colpejà de calbot a l’esquerra, però Arturo ja estava allí esperant-la: Fort, fort, tira fort! –cridava el personal-, i de ‘sobaquillo’, a un metre de l’alt del frontó, tirà la pilota, que amb el Roig sobrepassat va ser tornada suaument a l’alt per a que Arturo l’amagara, amb el Roig a terra, davant l’apoteosi del públic: - 39 a 39! Deixeu-la, deixeu-sela! I en un acte commovedor, el Roig es va apropar al seu adversari i els dos, plens de suor, es van fondre en una instintiva abraçada...: – Ja la jugarem altre dia, que avui no mereix perdre ningú dels dos. Els dos jugadors a l’uníson dels aplaudiments tenien un nus a la gola. Contendents i públic havien vist i viscut un exemple de superació que dignifica l’home. Era una partida per a la història! (Sherhs, 1984, s/p.).

El frontó del Bar de Coa Al llarg de tot aquest estudi hem pogut constatar que freqüentment l’existència d’un frontó anava associada a un bar, casino o societat recreativa 9; el cas de Silla no és una excepció. A la mateixa plaça del Poble es va ubicar el Bar de Coa. En aquella instal·lació el propietari va construir un frontó en el qual des de finals dels anys 40 i durant dels anys 50 es van congregar molts dels millors jugadors de Frontó de l’època, tant de Silla com de pobles veïns i d’altres comarques. Testimoni d’aquesta època són les paraules de Simeón (Entrevista n. 43, 2007), “En el Bar de Coa jugaven els majors. Estava allí al corral i es jugaven partides bones de frontó”, i de Machancoses (1997), “Es va jugar en el Bar de Coa al frontó, amb jugadors com el Satisfecho, Eulogio tio, Paco Mulet, Rafael el pare d’Eulogio, el tio Calín i molts més”. Tal i com ens conta José Gastaldo Martínez10, el conegut Bar de Coa va tenir el seu origen en el Bar Gastaldo, local menut ubicat a l’actual carrer Sant Vicent, que era propietat del seu avi José Gastaldo Zaragozà, conegut pel malnom de Coa. Va ser l’any 1944 o 1945 quan el mateix Gastaldo va comprar el local adjacent al Bar Gastaldo, que estava ubicat al costat de l’església i el palau,

VA DE BO

127 VA DE

126

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

a l’ajuntament” (Entrevista, n. 45, 2008).

i va edificar un local de grans dimensions11 que es va conéixer amb el nom de Bar de Coa. Va ser en aquesta ampliació quan es va construir el frontó i es va situar el seu frontis a la mateixa paret de l’església. El nou local tenia planta baixa i un primer pis on hi havia vivenda i un saló de joc on Gastaldo recorda que es jugava a les cartes i a la “gayofa”12 . Les grans dimensions del local del Bar de Coa, així com la seua situació al centre del poble, van determinar que la instal·lació es convertira en un important centre de relacions socials entre els veïns. A l’èxit del negoci també va contribuir la diligent gestió que va realitzar el seu propietari, José Gastaldo Rodríguez, que sempre es va mostrar condescendent amb els clients i mai va cobrar els “cupons”13 que des de l’Ajuntament de Silla li obligaven a cobrar als assistents als espectacles, entre els quals s’incloïen les partides de pilota: “Ell considerava que eren clients i que l’entrada al bar era lliure, encara que ell sí que pagava els cupons

Les partides se celebraven el diumenge a les quatre de la vesprada i al llarg de la setmana pràcticament no es jugava14. Els jugadors, generalment locals, no pagaven res per utilitzar el frontó, tan sols abonaven el lloguer de la pilota i els guants. Les partides de major rivalitat, anunciades en una pissarra que hi havia penjada a la façana del bar que donava a la plaça, quasi sempre eren desafiaments entre jugadors del poble i jugadors d’altres pobles pròxims com Alcàsser, Picassent o Benifaió. Simeón encara recorda algunes de les partides que es jugaven al Bar de Coa a finals dels anys 40: Allà es feren partides bones, allí jugava Paco Mulet i un que li deien Valldecabres, que era foraster, i jugava a dos braços i no hi havia qui li guanyara. Això seria no sé si arribaria a l’any 50. És el solar que hi ha ara al costat de l’església, jugàvem contra la paret de l’església (...) Jugàvem dos contra dos, mà a mà, segons..., amb pilotes blanques (Entrevista n. 43, 2007). A més de les partides de pilota, l’espai del frontó també va utilitzar-se per a realitzar diferents espectacles (còmics, cantants, etc.) que proporcionaven un augment dels ingressos. Un exemple d’aquesta utilització polivalent del frontó són les festes de Cap d’Any que allí es celebraven, d’una de les quals dóna testimoni la fotografia en la què s’observa l’estat del frontó una vegada finalitzada la festa (Il·lustració 146).

entre els jugadors quan jugaven. Al retor li molestava escoltar les blasfèmies i els colps de la pilota. Finalment durant la dècada de 50 als 60 es va prohibir jugar. Ja no es va tornar a jugar cap partida. Recorde que anava amb amics i mon pare sols ens deixava jugar amb una pilota molleta que no feia soroll (Entrevista a Gastaldo, n. 45, 2008).

Malgrat el prestigi que va tenir el frontó entre els jugadors de pilota i la gran afluència de públic que assistia a les partides que es celebraven els caps de setmana, la seua va ser una vida curta; el frontó va deixar de funcionar al llarg de la dècada dels anys 50-60. Tal i com recorda Gastaldo, allò que va motivar que al frontó es deixara de jugar a pilota van ser les reiterades queixes del rector per les molèsties que ocasionava el joc i les paraules malsonants que tan freqüents solien ser entre els jugadors: Blasfemaven el que volien! Me cague en Déu! Me cague en l’hòstia! eren expressions molt comunes

Que els mateixos murs de l’església constituïren les parets del frontó és un fet que va condicionar decisivament la fi de la pràctica del joc de pilota a la instal·lació. És probable que si la ubicació del frontó haguera estat una altra, més separada de l’església, la pràctica del joc s’hauria allargat molts més anys dels que va perdurar, molt possiblement fins l’any 1970-71, període al llarg del qual es va tancar definitivament el Bar de Coa.

Els jugadors Entre els censos de jugadors dels diferents pobles de l’Horta Sud el cens de Silla és un dels que conté una relació de jugadors més extensa. Molt probablement el principal motiu d’aquest dilatat cens de jugadors siga que, a diferència de molts dels altres pobles estudiats, a Silla mai s’ha arribat a deixar de jugar a pilota: primer es va jugar als carrers i als frontons i, posteriorment, al carrer de Galotxa artificial que es va construir al poliesportiu municipal. Elaborat a partir de les referències escrites i de les informacions orals, en el cens trobem més de 50 noms de jugadors que al llarg del període que va des del començament del segle XX fins a la dècada dels anys 70, van jugar als diferents carrers del poble, al Cinema d’Estiu i al Bar de Coa. En l’entrevista realitzada a Albert Ventura l’any 1985, publicada en el butlletí municipal, el ju-

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

VA DE BO

129 VA DE

128

Bar de Coa. Pasqual Vedreño el Macareno, al centre (Font: Imatge cedida per P. Vedreño)

Bar de Coa. D’esquerra a dreta: Militón Mesas (jugador de futbol) LLopis (delegat d’Esports), el segon tinent alcalde de Silla i Pasqual Vedreño rebent un trofeu de pilota individual al bar de Coa (Font: Imatge cedida per P. Vedreño)

gador recordava els noms d’aquells que jugaven durant la dècada dels anys 30: “Els més vells que jo conec d’aquella època eren el “güelo” Eulogio, José Valero, el tio Pepín, Guillermo, el tio Pepe de Peça i Vicent Alapont, Polet” (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985, pp. 16-17). Ventura continua recordant els jugadors de Galotxa als carrers de Silla:

Más, Paco el Ferrer, Josep M.a Guirleta, Palauet el Zurdo i Colom, el boxeador. A continuació es jugà ja molt al frontó, amb Frederic el Calvo, Elíseo el Calvo i Tomàs Coll, que jugaven contra el Rullo, Tirri i jo mateix, i es començava a fer afició, Després venen Josep M.a el Macareno, Vicent el del Port, Josep Lluís Joe, Juanín el Macareno, Albert Sulema, Frederiquet el zurdo de la Tecla i Paco Carrascosa (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985, pp. 16-17).

Eren temps de bons jugadors, com el tio Eulogio Arturo, el zurda15, Rafel (germà d’Eulogio), Vicent David, Ramonet, Peritis, Roberto el Xurro, el Roig de Nasets, el tio Pepe Xarpa, els germans Xarpa, del carrer de Planells, el Tricot, Abelard Parrusa, Paco Bodega, Abelard el Cigarrero, el Roig de Macareno, el Pau, Frederic Gastaldo el zurdo, el tio Jaimito, el tio Satisfetxo, Pasqual Calin, Paco Mulet... i és possible que encara me n’oblide algú. Mes tard vingueren altres jugadors com Paco el Ganxo, Felipe el Barber, Albert el Gordet, Vicentico Figuerola i Albert Pedro-Mandúrria. I mes tard, els que tenien poc dalt o baix la meua edat, com Toni el de la Molinera, José Ríos, José Mas, Eusebio, Vicent

Així mateix, el veterà jugador Simeón, conegut pel malnom de Tirri, també fa una revisió d’aquells jugadors que ell recorda com a més significatius, així com d’algun dels trets de joc més destacats que tenien: Arturo, el Satisfecho, era un dels millors jugadors que tenia els dos braços16. Jugava a Frontó i Galotxa, feia galotxa a la dreta i l’esquerra. Paco Mulet, també jugava amb dos mans a Frontó i a Galotxa. Eulogio Hortelano que era el que millor jugava de Silla que arribà a Pelayo a fer partides d’aficionat.

Són jugadors d’època de guerra, jo els he vist jugar molt, quan nosaltres començàrem a jugar ells ja jugaven. En l’any 60, aproximadament, jo començava a jugar contra ells. Això fa 47 anys, ells ja eren majors! El tio Calím, Rafael Hortelano jugava a Frontó i Galotxa. Ací tots han jugat a tot17 . Abelard el Macareno, tio dels Macarenos, Abelardo, eren dels que treien, feien sobretot les partides en hivern, eren dels que quasi tots els dies feien la partideta. I de quan en quan, el tio Jaimito que era el promotor arreglava les partides per a festes i tot. Ací vingueren a jugar jugadors bons... (Entrevista n. 43, 2007). Ventura recorda l’època en la qual, motivat pels conflictes amb els veïns dels carrers on es jugava, la pilota a mà començà a tenir més importància que el joc al carrer entre els jugadors del poble: A continuació es jugà ja molt al frontó, amb Frederic el Calvo, Elíseo el Calvo i Tomàs Coll, que jugaven contra el Rullo, Tirri i jo mateix i es començava a fer afició, Després venen Josep Maria el Macareno, Vicent el del Port, Josep Lluís Joe, Juanín el Macareno, Albert Sulema, Frederiquet el zurdo de la Tecla i Paco Carrascosa. (...) Com els veïns ficaven pegues per a jugar al carrer, molts jugàvem al frontó, com Paco Carrascosa, el Calvo, Elíseo i Tomás Coll, que feren un equip de galotxa i apart estàvem el Rullo, al bot, Tirri, de ‘sacant’, i jo de galotxer en altre equip. Després vingué Policarpio, que tenia dos mans molt bones, però no arriba a quallar (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985, p. 16). Quasi fora de l’objecte del nostre treball, ja als anys 70, cal destacar la formació d’un equip local de Galotxa que començà a participar en els diferents campionats i trofeus d’àmbit provincial; sobre aquest fet Ventura ens relata el següent:

Mes tard, després d’altres problemes amb els veïns en que tot es paralitzà, aparegué Eulogio Hortelano, que jugava pels frontons, a Alcàsser i Montserrat i on podia. El seu germà Rafel, li proposà fer un equip ací, amb mi i amb Roberto Simeón Tirri. A l’any 75 entràrem en el Campionat Provincial i es mantinguérem molt bé. Es feu un torneig ací, a Silla i el vaig guanyar jo. Eulogio, que aspirava a més se n’anà a Borbotó en l’any 80 (Xicoteta història de la Pilota valenciana a Silla, 1985, p. 16). Com a cloenda d’aquest apartat referit als jugadors de pilota de Silla, no volem deixar d’adjuntar les paraules de Machancoses pel que fa als jugadors que van passar per la instal·lació del Cinema d’Estiu. Machancoses cita tot un elenc de jugadors locals dels quals, d’una manera molt peculiar, a més de descriure les principals qualitats físiques i tècniques que posseïen, es permet fer interessants referències a diferents trets de la seua personalitat: Però allí, totes les vesprades es jugava al frontó a mà amb afició com mai hi haurà en Silla, en un ambient d’harmonia i distensió. Era l’època del tio Cuquerella, de Tiberi, personatge que jugà també a pilota i va amenitzar amb el seu peculiar humor els dies de partida. Partides compostes per jugadors peculiars del poble. Jugadors notables començant pels majors com el Satisfet, Rafael, Rafel fill que va jugar poc, el tío Calín, Mario, etc. A part estaven els joves, com18 : SULEMA: Sulema jugava amb dreta i esquerra, seriós, esportista, prim, dificilíssim de batre. Ho tornava tot. Era un personatge de Gorki que plasmava el seu contingut. Sulema va ser el gran Sulema. JUANÍN: Este somrient i bulliciós jugador era únic. Tenia una dreta molt forta i tècnica. Era molt pillet i resistent. Era la vitalitat personificada.

VA DE BO

FEDERICO CALVO: El seu ‘sobaquillo’ era el més fort i llarg de tots, igual com el seu bot en Galotxa. Era un jugador molt noble i esportista, junts, ell i un servidor, guanyàrem el campionat de l’any seixanta-quatre. PASCUAL MACARENO: Germà de Juanín José María. Humorístic, genial, ho tornava tot i guanyava a tots. Sempre arribava a la final. Tranquil, reconciliat amb la humanitat. Era un líder. JOSÉ MARÍA: ‘Sobaquillo’, ‘matxet’, esquerra i dreta, tot ho jugava, era el més tècnic. Si haguera tingut el geni de Juanín haguera sigut el campió d’Espanya.

El Joc de la pilota a Silla 1900-1979

131 VA DE

130

VICENT EL DEL PORT: Un dels més elegants ‘sobaquillos’ que he vist. Estil i classe. Valencià cent per cent. Era la lògica del poble. LLOPIS: Amb una peculiar manera de pegar-li a la pilota per davall, va ser un dur jugador. Era fort i franc. JUAN LUIS: ‘Joe’; tal vegada va ser el rei de la vint-i-una. Estilista i elegant, amb molta classe. Si un dia haguera volgut quedar exhaust amb un esforç total, ningú li haguera guanyat.

1 El Butlletí: revista d’informació municipal és el nom amb el qual aquesta publicació local comença a publicar-se l’any 1981. Al llarg del temps ha anat adoptant diversos noms: El butlletí, Silla: butlletí municipal, Silla Festes, fins a la denominació actual Butlletí informatiu municipal. Pel caràcter informatiu i la possibilitat que ofereix de publicar articles a associacions i particulars sobre temes d’interés pel municipi, aquesta ha estat, una vegada més, la publicació consultada que més informació escrita ens ha proporcionat (s’han consultat tots els butlletins fins a l’any 2006). 2 Entrevista gravada realitzada l’any 2007 a Roberto Simeón Magalló. Nascut a Silla l’any 1931, Roberto Magalló va ser jugador de pilota en actiu fins fa pocs anys.

VICENTE MES: ‘Sam’; depurat, estilista, jugador d’elegància tenia geni i art alternativament amb el seu joc de baixos.

3 Albert Ventura va ser un dels més destacats jugadors de pilota durant les dècades dels anys 70 i 80. Les dades que s’aporten corresponen a l’entrevista que forma part de l’article aparegut en el BIM número 20 de l’any 1985.

ELISIO CALVO: Feia un fort i anormal saque que era difícil de restar. Va ser un bon punter.

4 Pascual Vedreño Hernández, nascut a Silla l’any 1930, va ser, junt amb els seus germans Josep i Juanín, un conegut jugador a nivell local i als pobles de la contornada.

VICENT PINYOL: Tenia el matxet més fort que hi havia i una forta constitució física. Trencava la pilota. CARRASCOSA: Va tindre un ‘sobaquillo’ llarg i va combinar la seua afició amb el seu amor a tot allò valencià (Machancoses, 1997, p. 26).

5 Una mostra d’açò són els desapareguts cinemes Progrés, Faus, Serrano i Régio a Catarroja, el Florida a Benetússer, el Ribelles a Albal, el Chaplin a Silla, o el de Massanassa. 6 El Cinema d’Estiu estava situat al número 22 de l’actual avinguda Rambla de la Independència. 7 La cursiva és nostra. 8 Cal fer constar que encara que va ser en el BIM número 17 de l’any 1984 on va aparèixer l’article “La partida entre el Satisfetxo i el Roig de Carlet”, aquest estava signat per Serhs i portava data de 1964. 9 És el cas dels frontons de la Societat la Terreta i el Hogar Parroquial de Massanassa, la Cooperativa Agrícola d’Albal, el Centre Musical i el Cultural d’Alfafar, entre d’altres.

10 José Gastaldo Martínez és nét de José Gastaldo Zaragozà i fill de José Gastaldo Rodríguez, propietaris del Bar de Coa. Nascut l’any 1942, va conéixer de primera mà durant la seua infantesa el període de puixança del frontó del Bar de Coa. 11 Segons José Gastaldo el nou local tenia 400 metres quadrats de planta. 12 Era una espècie de bingo de l’època. 13 L’ajuntament obligava a comprar al propietari del local, com si fóra un impost, una espècie de targes menudes de cartró, que aquest havia de vendre a les persones que entraven com a públic a les partides de pilota o als diferents espectacles que allí es realitzaren. 14 Gastaldo comenta que, entre setmana, és possible que algun jugador anara a entrenar o a jugar alguna partida, però que ell no ho recorda perquè la seua dedicació als estudis li impedia estar al bar (Entrevista n. 45, 2008). 15 En tot el paràgraf s’han respectat les cursives de l’original. 16 L’expressió jugar amb els dos braços fa referència a quan un jugador era capaç de jugar amb la mateixa qualitat amb la mà dreta i amb l’esquerra. 17 L’entrevistat es refereix al fet que tots els jugadors practicaven tant el joc al carrer com al frontó. 18 Mantenim l’estructura i les majúscules originals del text. qual Vedreño rebent un trofeu de pilota individual al bar de Coa (Font: Imatge cedida per P. Vedreño)

Aquest text és un estracte de la tesi doctoral presentada per Enric Monforte i Casañ a la Universitat de València l’any 2015: “Una reconstrucció del joc de pilota valenciana als pobles de la comarca de l’Horta Sud de València de 1900 a 1975: una investigació des de la història oral”

132

Jesús Cebrià del Rey, pilotari

Un siller conquerint Pelayo,

VA DE BO

esús Cebrià del Rey forma part de la història viva del nostre poble, i de l’esport valencià per excel·lència, la Pilota. Va nàixer a l’any 1982, i des de ben menut ha estat lligat al món de l’esport que abraça aquest llibret. Pilotari professional nascut a Silla i format al poble veí de Beniparrell, mitger de posició i sempre ambiciós. Enfaixar-se les mans més que una costum, un ritual. Dues voltes campió del famós trofeu Bancaixa, subcampió del món de Llargues i molts més trofeus que ens ocuparien pàgines senceres. Triomfador a una de les èpoques d’Or de la Pilota i que ha vist tots els alts i baixos del nostre esport durant aquest anys. Més enllà dels trinquets,

133 VA DE BO

una persona propera, senzilla i alegre. Jesús, professionals dintre dels professionals, ens convida a endinsar-nos al món de la Pilota i a saber un poc més de la seua persona i alguna que altra curiositat. T’animes? Siller format a Beniparrell. Però la feina d’Antonio Simarro al poble ha sigut indiscutible, que opines? Antonio Simarro va ser una de les persones que em va convèncer per a que jugarà a pilota, quan era menut, al club pilotari de Silla. En aquella època, jo venia de jugar a Frontennis, esport del qual m’havia enamorat, i per sort o per desgràcia vaig tindre que deixar-me’l per tal de jugar de manera professio-

nal a la Pilota Valenciana. Encara recorde, tots els dissabtes de matí, com Antonio ens duia per tot arreu del nostre territori a jugar a galotxa. Vam visitar Monserrat, Meliana, Beniparrell, etc, i després de la corresponent partida, ens convidava a tots a esmorzar! La feina d’Antonio va ser fonamental al club, ens va inculcar la disciplina i el ben fer del nostre esport i ens donava tot el material que ens feia falta (tesamoll, esparadrap, pilotes de badana ...) Sempre un home molt educat, bona persona i amb un cor gegant, una persona a la que sempre estaré agraït.

Com van ser els teus primers anys a la pilota professional? Els meus primers anys van estar plens d’il·lusió. Encara recorde que jugava contra pilotaris que eren els meus referents , els meus ídols i jo els veia ara a l’altra part de la corda. Jugava contra els germans Sarasol, Grau, els germans Pigat, Mezquita, Nuñez ... tots ells retirats a hores d’ara, però en aquella època eren la elit de la Pilota i jo em veia allí dins, espectacular. Per a mi va ser un somni complit, tot i que no va ser gens fàcil poder arribar fins allà, motiu pel qual estic agraït molt als meus pares, fins i tot a un nivell no expressable amb paraules.

Un siller conquering Pelayo, Jesus Cebria del Rey

VA DE BO

135 VA DE

134

Has jugat a molts trinquets però que sentires quan vas jugar per primera vegada a Pelayo?

respecte a Pelayo: Es el millor trinquet de la Comunitat.

El meu debut vestit de blanc va ser precisament a Pelayo, recorde que tenia 14 anys i jo jugava la partida de juvenils prèvia a la gran partida de professionals posterior. Aquelles partides les recorde amb molta estima, ja que van ser el pas previ a poder gaudir de jugar-les també allí com a professional. La sensació de jugar a Pelayo, al teu debut, es indescriptible.

La teua 1era final del Trofeu Bancaixa la jugues l’any 2002 a Pelayo, com la vares viure?

Quina diferència hi ha per a un jugador entre la resta de trinquets i la Catedral? Pelayo te alguna cosa diferent als altres trinquets, potser per la seua història, per totes les meravelloses finals de l’antic Bancaixa que s’han disputat allí, per l’ambient, per la seua localització en ple centre de València, etc. Tots els grans pilotaris han passat per la Catedral i cap d’ells difereix d’opinió

La meua primera final del trofeu Bancaixa encara la tinc a la retina, la recorde com si hagués passat ara mateixa, la vaig gaudir molt. Va ser l’any del meu debut professional, i amb tan sols 18 anys, el meu equip estava format per Nuñez, Félix i jo. Félix i jo, érem debutants, i eixe any ningú donava una pesseta per nosaltres, poc a poc vam anar guanyant partides sense fer massa soroll i quan vam arribar a la final érem conscients de que vam generar gran revol al voltant d’aquella partida o els dos joves debutants anàvem a donar la sorpresa. Aquella final la vam jugar contra Álvaro i Tino, una barbaritat de jugadors. Vam guanyar 60 per 35, i aquella va ser una vesprada màgica, una vesprada que em va consagrar com a professional i que

em va fer donar el salt que calia per poder estar on estic a hores d’ara. Fins a dia de hui, he jugat totes les edicions d’aquest històric trofeu.

joves, i Dijous i Dissabtes hi ha partides de professionals. Gràcies a açò, l’afició a augmentat i pot ser li espere un futur molt bonic.

10 anys després tornes a repetir èxit i en la memòria de tots està present aquella 1era partida ajustadíssima, amb que et quedes d’aquell triomf que es confirmà dies després a Moncada?

Enguany Pelayo compleix 150 anys, que creus que li fa falta per a ser un referent conegut per la majoría de valencians?

Exacte, 10 anys després del meu primer triomf a la màxima competició tornes a guanyar la final, eixe any el meu company va ser el gran Soro III. Açò demostra la difícil feina que pot arribar a ser jugar una final del Bancaixa, i fins i tot conec autentiques figures del mon del trinquet que no han pogut arribar a una al llarg de tota la seua carrera esportiva. Aquell dia el recorde amb molta tensió, l’ambient enrarit i molts nervis. La final era al millor de 3 partides, i nosaltres veníem de jugar i guanyar la primera partida al trinquet de Pelayo, i per tant estàvem a un escaló de poder quedar campions absoluts. Els nostres rivals estaven també a una partida de forçar la tercera, i recorde que vam guanyar aquella final a Moncada acoblant-nos millor a aquell trinquet que els nostres competidors i vam saber plantejar millor la partida, ja que no vam jugar a Moncada en tot eixe any. El nostre llibret té com a fil conductor l’aniversari del Trinquet de Pelayo, com veus el seu futur després de la remodelació i l’arribada d’un nou propietari? A Pelayo li espera un gran futur, ja que l’empresari José Luís López, tot un enamorat de la pilota Valenciana, ha adquirit les instal·lacions i les ha remodelat realitzant una gran inversió tant a la Canxa com al Bar. Tots els dies hi ha escola per als més

Pelayo hui en dia ja es tot un referent per als pilotaris valencians, ja que tots volen jugar allí i es el trinquet, amb diferència, que més públic acull setmana rere setmana. I encara que tenim prou presència als mitjans de comunicació escrits com els periòdics, i a la ràdio, encara hi ha gent que desconeix el nostre esport. Potser un bon pla de màrqueting, més presencia als mitjans de comunicació, i sobretot la televisió, serien bones eines per a acabar d’arribar a la resta de la població, que la gent estiguera informada del dia a dia de la pilota valenciana i, per suposat, es creara una major afició. Creus que amb l’espenta de les escoles de pilota i el fet que des d’Educació es potencie als col·legis, el futur de la pilota està assegurat? La introducció de la pilota als col·legis ha estat un pas fonamental, ja que aprenen diferents modalitats (Escala i Corda, Raspall, Frontó, Galotxa, Galotxetes de Monòver, etc), aprenen totes les tècniques d’impacte a la pilota, també realitzen jocs didàctics, i tot això contribueix a l’aprenentatge de xiquets i xiquetes . Gràcies a aquesta introducció, els club pilotaris dels pobles veuen augmentats el nombre jugadors i jugadores que seran el futur de la nostra pilota.

VA DE BO

I el futur al nostre poble com ho veus?

Un siller conquering Pelayo, Jesus Cebria del Rey

137 VA DE

136 Sincerament, molt obscur. El nostre poble necessita molt de treball per a tornar a crear una escola de Pilota. Antonio, quan ho va deixar, va veure com ningú va seguir els seus passos, i lamentablement eixa es la situació actual. No es tracta de buscar culpables, però tot el treball realitzat per Antonio s’ha esfumat, i no hi ha hagut un suport clar a la pilota al nostre poble. Per a crear una nova escola es necessita una base, promocionar la pilota pels nostre col·legis, i un projecte que els il·lusione i els puga fer veure a la pilota com a esport alternatiu als que ja estem cansats de veure a la televisió. L’ajuntament hauria de ser el promotor principal, tant econòmicament com de mitjans, però fan falta ganes, ho veig difícil. El teu germà ja es tot un home de pilota, com el veus professionalment parlant? El meu germà es molt bon jugador, i ja du un temps jugant com a professional. Ha aconseguit arribar a les semifinals del Bancaixa més d’una volta, però desgraciadament no ha pogut poder disputar cap final. És un xic jove i amb dedicació, espere i destije que algun dia ens done l’alegria de guanyar una final. Des de l’època de la extingida Canal 9 la pilota ha tingut un buit als mitjans de comunicació, Com veus la entrada a escena de la nova televisió pública Àpunt? Creus que reforçarà de nou la pilota? Els pilotaris mai podem oblidar la desaparició de Canal 9 i Punt 2 aquell 29 de Novembre de fa uns anys. Aquell “apagó” pa fer molt del mal al mon de la pilota valenciana, i la va deixar sense veu a tot

el territori valencià. Encara recorde com es retransmetien les finals en directe, i com vam aconseguir una audiència increïble, això si, sempre després del futbol... Àpunt serà fonamental per a nosaltres, una televisió publica on podrem gaudir de la millor pilota valenciana, i en valencià. Se, de primera mà, que la Federació de Pilota Valenciana ha signat un conveni per a poder retransmetre un programa al voltant de la Pilota i una partida del cap de setmana. Estic convençut que la nova televisió ens donarà l’impuls que necessitem.

A més del recolzament televisiu, creus que les institucions deurien implicar-se més per a potenciar el nostre esport? A dia de hui, la Diputació i la Generalitat donen molt de suport, tant econòmic com en patrocini, al mon del aficionat, als col·legis, a la mateixa federació, etc. Aquesta Federació es la que s’encarrega de gestionar els campionat d’aficionats, però no arriben al mon professional. Es, un poc indignant a hores d’ara, que alguns dels nostres companys que juguen de manera “Professional” encara tinguen que treballar de matins per poder fer arribar un sou digne a casa. Els jugadors, reclamem en certa manera la introducció d’inversors de la terra a poder ser, que ens facen possible unes condicions millors per al futur, treballant en conjunt amb les organismes públics dels que disposem. Ja per finalitzar pots expressar-te lliurement i dir-los unes paraules tant als lectors del nostre llibret com als aficionats a la Pilota, Ja que em doneu la oportunitat d’opinar i expressar el que sent, tan sols em queden paraules d’agraïment després d’aquesta entrevista. Vull donar les gràcies, a la comissió de la Falla Parc Sant Roc, ja que sempre es un orgull participar en projectes com aquests i a més a més, si involucren al nostre barri. Gràcies també a la delegació de llibret, per treballar de valent i fer feina per a que la resta de gent puga gaudir, estic segur, de entrevistes i reportatges que inclouran a aquest llibret. Sempre es un orgull, poder expressar-se per poder reivindicar el nostre esport, el nostre esport valencià, que es de tot i per a tots. Espere que u vos haja agradat la meua aportació i la meua història, i vos anime a tots a gaudir de la Pilota i visitar la Catedral, que Pelayo fa 150 anys!

9 PILOTES PARADES PER A JESÚS. 1- Millor partida de la teua carrera esportiva

Final del trofeu Bancaixa 2013, al trinquet de Pelayo. 2- Pitjor partida de la teua carrera esportiva

Final de la copa Diputació 2012, amb un esquinç de turmell. 3- Roig o Blau?

Blau, sempre blau. 4- Trinquet o carrer? Trinquet.

5- Amb el teu germà o contra el teu germà? Amb el meu germà.

6- Galeries prohibides? Sense dubte.

7- Joc al dau o al rest? Al rest.

8- Els teus ídols

Sarasol II, Grau i Genovés. 9- Una anècdota al trinquet

Semifinal del trofeu Bancaixa, nervis previs a la partida, concentració intacta i de sobte... NO TROBE LA CAIXA PER ENFAIXAR-ME LES MANS! No recorde haver-ho passat tan mal. Convençut de que podria estar a casa i que, o no podria jugar o faria massa tard si tenia que tornar a casa. Els nervis es van multiplicar per mil, però uns minuts després els meus companys de partida la van fer aparèixer, quasi els mate. Encara pense com tornar-los aquella “gràcia”.

VA DE BO

139 VA DE

138

TOT UN ANY FALLER

141 VA DE

140 FEBRER

GENER

VA DE BO

Feliç any nou!!!

cabem l’any del nostre 40 aniversari però la nostra història continua any rere any. Retrobar-se després de la nit de cap d’any i comentar, que en escassos tres mesos viurem unes noves

falles, unes falles especials, ja que seran les primeres des que la nostra festa ha sigut nomenada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Arribava el temps de treball dur per tal que al mes de Març tinguérem una setmana fallera d’altura. I amb el nou any arribem nous actes que vivim des de prop. Un d’ells és la Cavalcada de Reis de la vesprada del dia 5, on junt amb la resta de comissions vam participar per fer que les caretes de tots els xiquets del nostre poble brillaren amb la il·lusió de l’arribada dels Reigs Mags d’Orient. El dia 10 en reunió extraordinària de Junta Local Fallera, va ser triada com a Fallera Major d’aquesta, Yaiza Folch i Zaragozà, component de la nostra comissió. El dissabte 14 va tindre lloc l’Exaltació de les Falleres Majors, Falleres Majors Infantils i Presidents de les sis comissions de Silla. Un acte que organitza la Junta Local Fallera en el que tots junts gaudim d’una gran vetllada, on els mantenidors són els encarregats d’enaltir com cal als màxims representants i a les distintes comissions del nostre poble.

2017, tot un any faller

quest mes i com a preàmbul del mes per excel·lència per als fallers i falleres, l’activitat a la nostra comissió no va a parar.

Els dies 4 i 11 vam fer les primeres arreplegades. Com cada any vam fer ronda pel nostre barri, on els veïns i comerciants ens vam mostrar una vegada més la seua generositat. Després i com és costum a la nostra comissió vam dinar tots junts al casal. El cap de setmana següent, el dia 18 de febrer vam tindre de nou arreplegà, dinar i tots a casa per a posar-se a punt per a la nit en què vam celebrar el sopar homenatge als nostres Fallers D’Honor. Una nit d’harmonia amb eixes persones que de manera desinteressada col·laboren amb la nostra comissió. Una celebració al restaurant Aroma de Silla que vam allargar fins a la matinada. El divendres 24 va tindre lloc la presentació del Llibret de les Falles del 2017. En la que amb un vídeo vam mostrar a la comissió el contingut d’aquest. Titulars que cadascun dels articles que el

143 VA DE

142 componien van fer que els fallers i falleres el desitjaren tindre a les seues mans. Un llibret de Patrimoni, on podíem conèixer la història dels patrimonis més importants de València. Tots ells nomenats per la UNESCO, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’ Algemesí, La Llotja de València, les Falles i el Tribunal de les Aigües, omplien les pàgines del

nostre llibret. L’endemà va tindre lloc la primera festa de la setmana fallera, la temàtica d’enguany era Festa Pirata. Per un moment el casal es va omplir de mapes del tresor i diferents tipus de pirates amb ganes de molta festa. I sense quasi temps per a descansar el diumenge dia 25 ens vam dirigir al cap i casal per tal d’assistir a la tradicional Crida. Un acte al qual alguns fallers i falleres de la nostra comissió porten assistint durant anys. En aquest es crida al món sencer perquè vinguen a conèixer i a participar de les Falles, a veure els grandiosos monuments, a escoltar una “mascletà”, a ballar als passacarrers, emocionar-se amb l’Ofrena i a quedar-se bocabadats mirant el foc de la nit de la cremà.

MARC,

VA DE BO

l divendres 3 vam fer la penjà de banderes. Després de sopar al casal vam anar fins a les cases dels nostres màxims representant per a omplir els seus carrers del nostre color i com no, del nostre escut. I l’endemà al matí el casal de nou de gom a gom, ja que se celebrava eixa mateixa vesprada la Cavalcada del Pregó i calia posar les carrosses a punt per a lluir-les davant de tot el poble. Bussos, astronautes i marcians, bombers, punkies... desfilaven davant la carrossa dels màxims representants en la que Carmen, Nerea i Asier gaudien passejant pels carrers de Silla. En arribar a la plaça del poble, Carmen i Nerea al costat de Víctor i Asier van eixir al balcó de l’Ajuntament per cridar a tota veu que les Falles del 2017 havien arribat i que era el moment d’eixir al carrer i gaudir al màxim de la nostra festa. L’endemà va tindre lloc la inauguració de l’Exposició del Ninot a la Nau de la Cultura. Allí es donaren a conèixer els ninots, tant infantils com grans, que cadascuna de les comissions va presentar com a ninot indultat. En acabar ens vam dirigir a la Nau Jove per fer l’entrega de recompenses que atorga la Junta Central Fallera als fallers i falleres per la seua tasca al servei de les Falles. El dia 10 vam anar fins al Palau de les Arts Reina Sofia per tal d’arreplegar el banderí del premi 63é que ens va atorgar la Generalitat Valenciana per la promoció i ús del valencià al nostre llibret de les Falles del 2017. Els nostres màxims representants van recollir dit premi de mans de la Fallera Major de València i en arribar al casal ho van celebrar amb tota la comissió.

2017, tot un any faller

A partir del dia 6 van començar els berenars i sopars al casal, vesprades i nits interminables on no es veien les ganes de tornar a casa, sinó d’estar durant hores a la nostra segona casa, el casal. I a partir d’ací no van parar les activitats a la nostra comissió. Vam tindre l’actuació del mentalista Javier Botia, entrega de recompenses, mascletà nocturna, disc-mòbils, passacarrers, despertades, una gran quantitat de propostes per fer que les Falles del 2017, foren inoblidables. Cal destacar d’entre totes les activitats que es van realitzar, la nit de la Gala dels Oscars del dia 11, Una gala que any rere any va agafant més protagonisme a la nostra comissió. A la Gala 2017 els protagonistes van ser els mateixos fallers que durant setmanes van preparar un fum de curts per a optar als premis de millor actriu, millor director, millor maquillatge... Tot un èxit a una nit en què vam riure moltíssim i van descobrir la cara més artística dels nostres fallers.

VA DE BO

145 VA DE

144

En acabar vam sopar al casal i vam brindar una vegada més per les Falles del 2017, per tot seguit fer-nos tots junts la tradicional foto abans de la Cremà. Així, Carmen Rodríguez i Riera, Fallera Major 2017 junt amb el seu president, Víctor Primo i Centeno, van encendre la metxa que minuts després convertiria la falla en cendres. Mentre aixecàvem les llàgrimes dels ulls perquè acabaven les Falles del 2017, ja no fèiem altra cosa que pensar en les pròximes, ja que començava un nou any faller, el de les Falles del 2018.

Activitats que hi va haver que compaginar amb els actes oficials. La plantà del monument gran de la mà de Pepe Benavent, i la del monument infantil, obra de Manolo Rubio, que van tindre lloc durant tot el dia 14 i 15. La nit d’albaes que organitza Junta Local Fallera, en la que els cantors dedicaren unes boniques paraules a la comissió i als màxims representants. L’entrega de premis a la plaça del poble el dia 17, on vam rebre el premi a la millor escena

2017, tot un any faller

de crítica local, premi que per primera vegada es donava al nostre poble. L’Ofrena que el dia 18 vam realitzar per oferir el ram a la nostra geperudeta. Un grapat d’actes que van culminar la nit de la Cremà. A l’hora que va marcar la Junta Local Fallera, Nerea Díaz i Rodríguez, Fallera Major Infantil, amb el seu president, Asier Cano i Travé, li botaren foc a la falleta que durant una setmana va estar plantada a la porta del casal.

Després d’un xicotet descans i recuperats de la setmana de Falles tocava posar-nos en marxa per al següent exercici faller, i com cada any, vam tindre l’elecció de president. El dia 31 reunits al casal va tindre lloc la reunió, potser més important de tot l’any, on es tanca un exercici per poder començar un nou. D’eixa manera, es va fer l’elecció del nou president per a les Falles 2018, eixint elegit Víctor Primo i Centeno. En acabar vam brindar tots junts per donar-li l’enhorabona a Víctor i desitjar-li el millor en aquesta aventura.

147 VA DE

146

l dia 8 era moment de què tots i totes tornarem a ser fallers amb una gran festa de l’apuntà. Com ja és tradició a la nostra comissió des de bon matí ens vam ajuntar al casal per tal de gaudir durant tot el dia de les activitats que tant la delegació d’infantils com festejos, havien organitzat per començar al nou exercici faller.

ABRIL

VA DE BO

El dia 21 va tindre lloc un altre dels moments claus per a aquestes Falles, ja que aquest dia vam escollir als que serien els nostres màxims representants. Van ser elegits Asier Cano i Travé com a President Infantil, Ariadna Díaz i Rodríguez, com Fallera Major Infantil i Irene Travé i Escribano, com a Fallera Major de les Falles del 2018. Tot seguit vam alçar les nostres copes per brindar pels màxims representants i desitjar-los que visquen el millor any de les seues vides junt amb la resta de comissió. El 24 d’aquest mes va ser elegida com a Presidenta de Junta Local Fallera, Raquel Gradolí i Guillem, membre de la nostra comissió. L’últim dia d’aquest mes vam sopar amb uns convidats d’excepció, els nostres abonats, ja que va tindre lloc la firma de contractes. En primer lloc va ser Natalio, el nostre pirotècnic de confiança, el qui un any més va signar el contracte per a les pròximes falles. Després va ser Manolo Rubio, l’encarregat de fer nostra falleta infantil, el que va signar. Tot seguit va ser Pepe Be-

2017, tot un any faller

navent, artista del nostre monument gran, qui va signar el seu contracte. I per últim va ser la xaranga “El Marejat” la que va signar amb la nostra comissió per animar les Falles del 2018. En acabar es van presentar davant tota la comissió els esbossos de les dues falles que ocuparan el carrer les pròximes festes falleres.

Després i aprofitant que ja eren més de les 12 i que ja estàvem al mes de maig vam plantar, com cada any, la creu a l’encreuament on abans plantàvem les nostres falles. Amb un castell disparat per Natalio i amb els veïns del barri com a espectadors, posàvem la creu al centre del nostre barri.

149 VA DE

148

quest mes es va celebrar una festa especial per a nosaltres, ja que és la festa de la província germana, Sant Joan. Com cada any la nostra comissió organitza un gran dia en honor a aquesta significant festa. Després de sopar a la fresca a la porta del casal, la delegació d’activitats artístiques va organitzar uns jocs per amenitzar la nit.

l primer dia d’aquest mes quan els nostres màxims representants feien acte de presència al Besamans a la Verge dels Desemparats que organitza Junta Central Fallera. Víctor, Carmen, Nerea i Asier van poder conèixer la història de la “Geperudeta” i participar en aquest acte amb tant de sentiment. El dia 13, i com és tradició des de fa uns anys, un grup de fallers i falleres van peregrinar des de Silla fins al centre de València per a acudir al Trasllat de la Verge dels Desemparats. El dissabte 22 un autobús carregat de fallers i fallers feia camí fins als tallers on estaven creant-se els monuments de les pròximes Falles. De la mà de l’artista, Manolo Rubio, i després d’un bon esmor-

2017, tot un any faller

zar, vam poder conèixer a la perfecció el procés de creació d’una falla infantil, per endinsar-se un poc més tard en el taller de Pepe Benavent per veure com li donava forma a la falla gran de les pròximes festes falleres.

El cap de setmana del 29 i 30 vam organitzar, una vegada més, les 12 hores de pàdel “Ciutat de Silla”. Durant tota la nit vam estar veient unes partides d’altura fins a arribar a la final la qual van guanyar Joan i Lluís.

a arribat el mes en què comença la millor temporada de l’any i no podia faltar una festa dedicada a eixe moment en el qual comencem a lluir camisetes de mànega curta, bermudes i sandàlies, el dia 8 arribava el moment de celebrar la Summer Party. Els carrers del nostre casal es van omplir d’inflables i aigua on tant majors com xiquets van poder gaudir i refrescar-se durant tot el dia. Com no, va haver berenar organitzat per la delegació d’infantils que van animar als més menuts a realitzar tot tipus d’activitats. A la nit i com que la cosa s’allargà, vam sopar al casal per continuar celebrant que l’estiu ja havia arribat.

JULIOL

JUNY

MAIG

VA DE BO

El dia 22 va tindre lloc el II Torneig de Futbol 7 Femení organitzat per la nostra comissió amb la col· laboració de l’ajuntament de Silla. Enguany aquest torneig va comptar amb la presència i suport de Neus LLinares, jugadora del València C.F. i de la Selecció Espanyola. Durant 12 hores s’enfrontaren tots els equips, dels qui va eixir un sol guanyador. L’equip Tiki Taka es va proclamar campió d’un torneig que any rere any va augmentant la seua importància. Des d’ací donar les gràcies a totes les participants d’aquest torneig femení.

151 VA DE

l dia 6, com a motiu del dia gran de Silla, els nostres representants, Víctor, Carmen, Asier i Nerea, van participar en la processó en honor al Santíssim Crist, que acaba, naturalment, amb la tradicional Carxofa a la plaça del poble. En acabar, la nostra comissió va organitzar, al mateix emplaçament que l’any anterior, una festa perquè els veïns del poble acabaren el dia tan esperat per a la gent del nostre poble. Al cap de pocs dies va començar la setmana taurina i amb ella el treball per a la nostra comissió. Com des de ja fa molts anys, vam estar al bar de la plaça de bous. Dies en què matins, vesprades i nits, fallers i falleres de la Falla Parc Sant Roc treballaren de valent per fer que la comissió tinga l’oportunitat de créixer cada any més.

setembre

150 AGOST

VA DE BO

l dia 9 va arribar el moment per fi tan esperat per als que serien en pocs mesos els màxims representants. Aquest dissabte va tindre lloc l’acte de Proclamació, on es van donar a conèixer a la resta de comissions i a tots els convidats, els que serien els protagonistes de la Falla Parc Sant Roc durant l’any 2018.

L’acte es va celebrar a un lloc especial per a la comissió, al parc que porta el nostre mateix nom, al centre del nostre barri. En ell vam conèixer a Irene, Ariadna i Asier qui amb il·lusió i nervis, van gaudir dels seus primers moments sobre l’escenari.

Després d’una setmana de treball frenètic ens agafarem unes més que merescudes vacances.

En acabar, tots junt vam gaudir al passeig del parc d’un gran piscolabis en el qual aprofitarem per a brindar per ells i per les Falles del 2018. El dissabte 27 va tindre lloc la gran nit de Falles a la plaça del poble. Com cada any la Junta Local Fallera va organitzar aquesta magnifica vetllada on vam sopar a la plaça, per tal de veure com cada

2017, tot un any faller

comissió presentava els seus grups de playbacks. Grups infantils i majors donaven pas a la diversió de tot el poble amb les seues grans actuacions.

El cap de setmana del 23 vam celebrar que quedaven 6 mesos per a les següents falles, celebrant la festa del Mig Any Faller. Aquell dia al nostre casal tornàvem a sentir-nos com si es tractara de la setmana fallera. Esmorzar, dinar, berenar, sopar i... festa. Un dia al complet en companyia de tots els fallers que van emplenar el carrer des de bon matí fent una gran quantitat de paelles. Tant la comis-

153 VA DE

152

Es van entregar els trofeus de truc i parxís organitzats durant els mesos d’estiu. Els representants de les 6 comissions falleres van replegar els trofeus pel joc i el treball realitzat pels fallers i falleres durant el campionat.

conèixer a tots els fallers i falleres de la comissió. I per fi va arribar el moment més esperat, en el que nomenaren a Irene, que de mans de Carmen, rebia la banda que l’acreditava com a Fallera Major 2018 de la Falla Parc Sant Roc.

Durant la vesprada, tots aquells que van voler, ajudaren amb l’organització de l’esdeveniment que va ser tot un èxit amb la participació de centenars de persones que no volien deixar passar l’oportunitat de col·laborar amb aquesta associació que fa una tasca fonamental.

L’últim dia d’aquest mes es va celebrar la nit de Halloween. Els xiquets i xiquetes de la comissió amb les seues disfresses més terrorífiques van berenar al casal, ambientat per a l’ocasió per a després anar per les cases fent el tradicional truc o tracte.

Una vegada tinguérem a la Fallera Major del 2018 acompanyada del seu president Víctor Primo i Centeno, un teatre feia la introducció de l’espectacle que estava a punt de començar, en el que finalment Irene es convertia en la nostra regina.

El dissabte 14 va tindre lloc l’acte de la Nit del Món Faller, un acte organitzat per la Junta Local Fallera on totes les comissions de Silla es van ajuntar a la Nau Jove per a gaudir d’una agradable nit fallera.

novembre

sió major com la infantil van poder gaudir d’aquest gran dia, on la passió per la nostra festa va fer que passàrem un dia de casal en tota regla, desitjant que els 6 mesos que quedaven per a les següents Falles passaren volant.

l dia 7 els fallers i falleres de la nostra comissió van eixir al carrer per una bona causa, com és el fet de participar de manera voluntària amb la carrera solidària que va organitzar l’associació espanyola contra el càncer.

octubrre

VA DE BO

omença el mes de l’inici de les falles per excel·lència i és que les presentacions són per a molts el principi de tot el que està per vindre. El primer cap de setmana comencem amb moltes ganes d’assistir com a públic i poder veure eixos espectacles que només les falles som capaços de muntar. La nostra comissió començà a donar-ho tot. Últimes mans de pintura, últims retocs amb purpurina, últimes passades amb la màquina de cosir i, sobretot, assajos, assajos i més assajos. Llevem hores a la son i les fiquem al treball. I arriba el gran moment, després de tota una setmana ficant a punt la Nau on tenia lloc la presentació, el dissabte 18 de vesprada començava el passacarrer des del qual vam anar fins a casa de Carmen, Fallera Major 2017 per a qui començava el seu final. Tot seguit continuarem fins a arribar a casa d’Irene, Fallera Major 2018, a qui els nervis a flor de pell es podien apreciar a primera vista. Arribem a la Nau Jove i de la mà d’Eva Mireia Rocamir i Carla Folch, conductores de l’acte, vam

2017, tot un any faller

En acabar, tots els assistents i falles convidades, vam anar fins al casal per celebrar que ja teníem una nova Fallera Major. L’endemà, diumenge 19, era el torn dels infantils. Al voltant de les 16:30 hores vam començar el passacarrer que ens portaria fins a les cases dels màxims representants.

155 VA DE

154

nostra comissió. Després de veure desfilar als més menuts, arribava el moment de conèixer a Asier Cano i Travé qui per segon any consecutiu seria el nostre President Infantil. Minuts després es va presentar a Ariadna Díaz i Rodriguez com a Fallera Major Infantil 2018, qui va rebre la banda entre llàgrimes d’emoció de mans de la seua germana Nerea, Fallera Major Infantil 2017, qui es va acomiadar de la seua comissió. I així mentre les fades més menudes de la comissió buscaven la corona de nostra màxima representant, vam veure eixir a Ariadna com a Fallera Major Infantil 2018, qui al costat del seu president Asier, van rebre a les comissions i entitats convidades. En acabar, vam anar cap al casal per celebrar que havien començat unes noves il·lusions, les de la nostra Fallera Major Infantil i el President Infantil.

Acompanyats de la xaranga, els menuts de la comissió arribaven a casa de Nerea, Fallera Major Infantil del 2017, que amb un gran somriure va eixir de sa casa en el dia del seu acomiadament. Tot seguit, arribà el torn de la xiqueta que hores després seria la Fallera Major Infantil, la seua germana Ariadna, qui amb nervis va rebre a la seua comissió.

2017, tot un any faller

Les germanes, acompanyades del seu president, van acabar el passacarrer dirigint-se al lloc on se celebrava l’acte. En arribar, les nostres presentadores, Yarisa Lorente i Noemí Luz, amb gràcia ens van donar a conèixer als fallerets i falleretes que són el futur de la

El divendres següent, i encara amb els pèls de punta pels moments viscuts el cap de setmana anterior, tenia lloc la presentació interna on tots els fallers i falleres que no es van poder vestir per diversos motius a l’acte oficial, van desfilar pel nostre casal i es van presentar a la resta de la comissió.

DE S embre

VA DE BO

ntrem en el mes de final d’any, i amb la vista posada en els actes vinents, i en la publicació, és clar, d’aquest llibret. Celebrem el Nadal i el nou any pensant en els nostres amics i amigues falleres, i amb el desig que arriben les Falles del 2018, que ara sí que si, estan més prop que mai.

VA DE BO

156

157 VA DE BO

FESTEJOS

VA DE BO

159 VA DE BO

158

Dissabte 3 de Febrer:

Diumenge 25 de Febrer:

A les 12:00 hores, tindrà lloc la primera arreplegà de les Falles 2018. En acabar dinar al casal.

A les 20:00 hores, tindrà lloc la CridÀ de les Falles 2018 a les Torres de Serrans de València.

Dissabte 10 de Febrer:

Divendres 2 de Març:

A les 12:00 hores, arreplegà. Després dinar al casal per a infantils i majors.

A les 22:00 hores, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors.

A les 22:00 hores, sopar homenatge als Fallers d’Honor al saló Jardines Venezia (Albal).

Divendres 16 de Febrer: A partir de les 20:00 hores, “quinto i tapa”. A les 22:00 hores sopar d’entrepà per a infantils i majors. En acabar tindrà lloc la presentació del llibret de les Falles del 2018.

FESTEJOS 2018

Dissabte 17 de Febrer: A les 22:30 hores, festa “Freak” al casal organitzada per la delegació de festejos.

Divendres 23 de Febrer: A les 22:30 hores, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors. En acabar penjà de banderes en casa dels màxims representants: Victor, Irene, Asier i Ariadna.

Dissabte 3 de Març: A les 18:00 hores, començarà la Cavalcada del Pregó. La concentració serà dos hores abans al casal. A la nit, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors.

VA DE BO

161 VA DE BO

160

Diumenge 4 de Març:

Divendres 9 de Març:

A les 17:00 hores, tindrà lloc la inauguració de l’exposició del ninot. Lloc: Nau de la Cultura. Després es lliuraran les recompenses corresponents als fallers i falleres que les han tingut atorgades per Junta Central Fallera. Lloc: Nau Jove.

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils (En busca del tresor i guerra de farina). A la nit, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors, en finalitzar tindrà lloc l’entrega de recompenses. Després ens disposarem en equips per jugar al Trivial Faller.

Dilluns 5 de Març: A les 18:00 hores, berenar per als infantils.

Dissabte 10 de Març:

A la nit, sopar d’entrepà al casal.

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils (MasterChef Junior).

Dimarts 6 de Març: A les 18:00 hores, berenar per als infantils.

A les 22:30 hores sopar i gala fallera que organitza la Delegació de Festejos. En acabar, festa al casal.

A la nit, sopar d’entrepà al casal.

Diumenge 11 de Març: Dimecres 7 de Març: A les 18:00 hores, berenar per als infantils.

FESTEJOS 2018

A la nit, sopar d’entrepà al casal.

Dijous 8 de Març:

A partir de les 12:00 hores, concurs de paelles. A les 18:00 hores, berenar i inflables per als infantils. A les 22:00 hores, sopar d’entrepà al casal.

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal.

Dilluns 12 de Març: A les 18:00 hores, BErenar per als infantils. Després decorarem el casal per a la setmana fallera. A la nit, sopar d’entrepà al casal.

VA DE BO

163 VA DE BO

162

Dimarts 13 de Març:

Divendres 16 de Març:

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després tallers organitzats per la delegació d’infantils.

A l’hora que marque Junta Local Fallera rebrem la visita dels jurats de les dos Falles.

A la nit, sopar d’entrepà al casal, actuació del monologuista Òscar Tramoyeres.

Dimecres 14 de Març: A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després festa científica organitzada per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal.

Dijous 15 de Març: A les 9:00 hores, plantà de les falles gran i infantil.

FESTEJOS 2018

A les 14:00 hores, dinar de la plantà.

A les 14:00 hores, dinar al casal per a majors i infantils. A les 18:00 hores, berenar oferit per la Fallera Major Infantil 2018: Ariadna Diaz i Rodríguez. Abans i després de berenar inflables al carrer, organitzat per la Delegació d’Infantils. A les 21:30 hores, sopar d’entrepà per als infantils. A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als majors. En acabar de sopar actuació de l’orquestra NEXO i del DJ Víctor Toledo.

Dissabte 17 de Març: A les 8:00 hores, tindrà lloc la primera despertà. En finalitzar aquesta, Asier Cano i Travé, el nostre President Infantil ens oferirà el desdejuni al casal. A les 11:00 hores, passacarrer que ens portarà a la concentració amb la resta de les comissions que serà a les 12:00 hores. A les 13:00 hores tindrà començament l’entrega de premis.

A les 18:00 hores, berenar per a infantils pagat per la mascota de la comissió femenina, xiqueta: Mia Costilla i Romaguera. Després gimcana organitzada per la delegació d’infantils.

En acabar, anirem fins a casa de la Fallera Major Infantil Ariadna Diaz i Rodríguez, per gaudir de la convidà que ens oferirà.

A les 21:00 hores, sopar d’entrepà per als infantils.

En arribar al casal, dinar per a majors i infantils.

A les 21:30 hores, sopar d’entrepà per als majors.

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Durant tota la vesprada inflables organitzats per la delegació d’infantils.

A les 23:00 hores, rebrem la Junta Local Fallera junt als cantors de les albaes al casal. A les 00:30 hores, nit d’albaes amb la resta de comissions i recollida del ninot indultat de l’exposició.

A les 17:30 hores, tindrà lloc per primer any el passacarrer dels premis.

VA DE BO

165 VA DE BO

164

A les 21:30 hores, sopar per als infantils oferit per la Fallera Major Infantil: Ariadna Diaz i Rodríguez. A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als majors. En acabar els sopars, mascletà nocturna. Després macro disc-mòbil i taula de surf al carrer organitzada per la delegació de festejos.

Dilluns 19 de Març: A les 8:00 hores, última despertà. A les 11:00 hores, concentració al casal per a arribar al punt de partida amb la Junta Local Fallera i la resta de comissions, on a les 11:45 hores, s’iniciarà el passacarrer fins l’església on es celebrarà la missa en honor a Sant Josep que tindrà començament a les 12:30 hores. A les 14:00 hores, mascletà disparada pel nostre pirotècnic Natalio i encesa per els màxims representants. En acabar la mascletà, paella per a infantils i majors oferida per Irene Travé i Escribano, Fallera Major 2018. A les 18:00 hores, començarà el passacarrer boig.

Diumenge 18 de Març:

A l’hora que marque Junta Local Fallera i segons el premi obtingut, Ariadna, Fallera Major Infantil, i Asier, President Infantil li prendran foc a la falla infantil.

A les 8:00 hores, tindrà lloc la segona despertà.

FESTEJOS 2018

A les 17:30 hores, passacarrer cap a l’Ofrena que donarà començament a les 18:00 hores. La concentració al casal serà a les 16:30 hores.

En acabar la cremà infantil, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors.

A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als infantils.

A l’hora que marque Junta Local Fallera i segons el premi obtingut, Irene, Fallera Major i Victor, President, li prendran foc a la falla gran.

A les 22:30 hores, sopar d’entrepà per als majors. En acabar, macro-festa al carrer organitzada per la delegació de festejos.

*Tots els horaris ací establits estan subjectes a canvis.

VA VA DE DE BO BO

167 VA DE

166 166

No volíem acabar este llibret sense recordar-nos d’unes quantes persones. Les primeres a les quals volem referir-nos no són altres que els nostres comerços col·laboradors que any rere any posen el seu granet d’arena amb els seus anuncis. També volem recordar-nos de totes eixes persones que amb més o menys dedicació han format part d’aquest llibret. A tots i totes els que hagen aportat un parell d’esbossos, una foto, una opinió... moltíssimes gràcies. Però no volíem acomiadar-nos sense agrair a eixe grup de persones que han fet possible que este llibret isca a la llum.

Cloenda

Eixes persones que han patit son, nervis, que han vist com a poc a poc este llibret ha anat agafant forma. A tots i totes els que han fet possible que un any més la Falla Parc Sant Roc tinga llibret de falla, gràcies. Però per a concloure volem agrair d’una forma molt especial a eixes persones que per primera vegada han escrit en el llibret de la seua falla. Des d’ací i per a acomiadar-nos, moltíssimes gràcies.