Llibret de l'A.C. Falla La Vila 2019

Page 1



1

I QUÈ FEM ENGUANY?” EDITORIAL

EDITA Associació Cultural Falla La Vila COORDINACIÓ GENERAL Natalia Asensio Rodrigo MAQUETACIÓ Yogur de Fresa FOTOGRAFIES Comissió A.C. Falla La Vila JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 400 exemplars DEPÒSIT LEGAL V-216-2015 L’Associació Cultural Falla La Vila no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors. La present publicació participa en la convocatoria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l'ús del valencià. Este llibret participa en els premis de Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info).

A

questa pregunta, innocent, sense maldat, és la responsable de dies de maldecaps, reunions interminables, falta de son, nervis, corregudes, cabrejos, estrès... també de satisfacció, bons moments i oportunitats, no ens enganyem. Aquesta és la primera pregunta que a un li ve al cap quan ha de començar un projecte com és el llibret anual de la seua falla. No és una pregunta fàcil de respondre. Pareix fàcil, però trobar un fil conductor adequat, un format impactant i uns bons col·laboradors és una tasca dura i de molts dies de pensar i descartar idees. L’A.C. Falla la Vila té clara la idea de que encara queda molt a fer per la igualtat entre homes i dones, en moltes capes de la societat, també a les falles i ho plasmem als nostres llibrets, per a que ningú ho oblide. També parlem de la nostra cultura, la valenciana, necessitada moltes vegades d’una espenta per a que les noves generacions la mantinguen i sàpiguen d’indumentària, pirotècnia, música i fins i tot receptes típiques de la nostra terra. Tot això ho podran trobar al nostre llibret, però també altres temes sobre els que cada any volem posar la llum i

recordar-los. Turisme, associacions col·laboradores, història...temes importants i que completen un llibret amb un format curiós i un acabat elegant gràcies al treball d’il·lustració de Laia Arnau i un disseny i maquetació excepcionals com els que sempre aconseguix Yogur de Fresa. El que volem transmetre amb aquest llibret és que un llibret de falla ha de servir per a tractar temes fallers, fer conèixer els monuments, la comissió o el programa de festes, com sempre s’ha fet, però que també ha de ser un trampolí per a que, gràcies als col·laboradors, es puguen tractar temes molt interessants i que afecten a molta gent. Temes que moltes vegades no es parlen i que s’han de comentar pel bé de la nostra festa i la salut dels seus fallers, per tal d’aconseguir que les noves generacions mantinguen les tradicions, no es tanquen i rebutgen els temes que ens afecten a la societat. Que siguen crítics, inclusius, que raonen, pregunten i decideixin, que no tots pensem el mateix i això és el millor que ens pot passar per fer avançar la nostra benvolguda festa josefina. Esperem que gaudiu d’aquesta revista com nosaltres hem gaudit al crear-la.


02

EQUIP ÍNDEX Francesc Fernández i Carrasco Alcalde de Sagunt

SALUTACIÓ ALCALDE Pàgina 03

Davinia Bono i Pozuelo Fallera Major de Sagunt 2006

SALUTACIÓ PRESIDENT I FALLERA MAJOR Pàgina 04

Ana Palacios i Jerez Fallera Major Infantil de Sagunt 2009 Natalia Antonino i Soria Regidora de Turisme de l'Ajuntament de Sagunt Lluís Mesa Associació d’Estudis Fallers i cronista oficial d’Estivella

SALUTACIÓ PRESIDENT I FALLERA MAJOR INFANTIL Pàgina 05 FALLERA MAJOR Pàgina 06 FALLERA MAJOR INFANTIL Pàgina 07 MONUMENTS Pàgines 08 i 09

Raúl Salazar Il·lustrador

EXECUTIVA Pàgina 12

José Antonio Fernández President de l’Associació de Persones Sordes de Sagunt i C.M.

EXECUTIVA INFANTIL Pàgina 13

Isabel Lozano i Lázaro Regidora d‘Igualtat, Polítiques Socials i Inserció socio - laboral de l’Ajuntament de València Julio Miguel Guitarrista i membre fundador del grup Bajoqueta Rock

ASSOCIACIÓ DE PERSONES SORDES DE SAGUNT I CAMP DE MORVEDRE Pàgina 36 ENTREVISTES

Vicent Marco Escriptor

Juan Miguel Lluch i Navarro i Juan Miguel Lluch i Bonanad Pirotècnia Lluch de Faura

LES BOLES DEL DRAC Pàgines 29 a 31

PROGRAMA Pàgina 16 LES FALLES A SAGUNT VISIÓ DE FALLERA MAJOR Pàgines 17 a 19 LES FALLES, EL TURISME I SAGUNT Pàgina 22 i 23

UN CAFÉ AMB ELS LLUCH Pàgines 37 a 45 ENTREVISTA AMB ISABEL LOZANO Pàgines 48 i 49 EL VALENCIÀ A RITME DE ROCK Pàgines 52 a 55 ENTRETENIMENT FALLER 10 CANVIS QUE PODEN MILLORAR LA TEUA ALIMENTACIÓ Pàgines 60 i 61 RECEPTES TRADICIONALS VALENCIANES Pàgines 66 a 68 COM SOBREVIURE A LA SETMANA FALLERA Pàgines 70 i 71

ARTICLES Noemí Esteller Diestista - Nutricionista Manel Sánchez Sanchis Col·laborador de l’A.C. Falla La Vila

LA LITERATURA FALLERA I EL MANTENIMENT DEL VALENCIÀ Pàgines 26 a 28

PASSATEMPS Pàgina 72


03

SALUTACIÓ ALCALDE Francesc Fernández i Carrasco Alcalde de Sagunt

B

envolguts fallers, benvolgudes falleres,

GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL. No puc obrir esta salutació de cap altra manera més que tractant de retre homenatge a la vostra tasca -a la visible, però també a la invisible-. La dedicació que poseu a la nostra festa resulta fonamental perquè hui siga una referència internacional: les Falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat; les de Sagunt, a més a més, Festa d’Interès Turístic Nacional. El nostre atractiu com a comarca resulta clau per assolir els objectius del nou segle i depén, en gran mesura, de tot allò que puguem oferir a l’experiència dels nostres visitants. Precisament amb l’objectiu de potenciar la nostra oferta cultural i lúdica, el nostre Ajuntament ha estat treballant al llarg d’estos tres anys. El resultat més evident és la nostra designació com a Capital Cultural Valenciana. Vosaltres, falleres i fallers, formeu part activa d’este èxit.

La festa fallera és cultura, tradició, il·lusió i convivència. De generació en generació heu aconseguit transmetre els valors fonamentals de la festa, respectant el seu esperit però enriquint-lo amb una necessària evolució. Si fa uns anys les nostres comissions centraven els seus esforços en la Setmana Fallera, hui en dia, reparteixen el treball al llarg de tot l’any per tal de poder oferir a la ciutadania activitats culturals, artístiques i d’agermanament. Sou un dinamitzador social i cultural, i a ciutats com Sagunt resulta indispensable comptar amb moviments com el vostre.

Molt prompte ens emocionarem i compartirem els actes de la setmana més important de l’any faller. Traurem la festa al carrer i farem partícips del nostre orgull a les persones que ens acompanyen. Mostrarem la nostra millor cara perquè, tot i que el treball sol ser invisible, els seus fruits són molt valorats per part de la ciutadania. Jo, que he tingut el plaer de compartir i viure el somni de sis Falleres Majors -tres Majors i tres infantils- i les seues Corts d’Honor, enguany continuaré al vostre costat per celebrar una festa que ens fa únics i úniques. Bones Falles 2019!

Caminar al vostre costat al llarg dels tres últims exercicis m’ha ajudat a entendre el sentiment del qual feu gala. He conegut la part estètica, però també la que no es veu i resulta fonamental per tal de fer possible que cada 19 de març la festa concloga amb l’èxit que s’espera. Enguany el nostre Museu Faller celebra el seu 25 aniversari, i jo, com a alcalde de Sagunt vull mostrar-vos la meua admiració perquè esta fita haja estat possible.


04

SALUTACIÓ PRESIDENT I FALLERA MAJOR Cristina Villalta i Civera Diego Villalta i Civera

B

envolguts falleres i fallers, amigues, amics, familiars, col·laboradors i veïnat: Ens complau poder anunciarvos que un any més, l’ A.C. Falla la Vila tornarà a plantar el seus monuments a la Plaça Major com hem fent als últims 45 anys. Tornarem a rebre la visita de les comissions germanes de Sagunt, Port de Sagunt, Faura i Gilet, desfilarem amb orgull pels carrers del terme amb en nostre estendard i les nostres millors indumentàries, sentirem com s’accelera el bateig del cor en la disparà del dia de Sant Josep i ens emocionarem al veure com un fil de foc baixa del campanar de l’església de Santa Maria per a posar fi a les falles del 2019.

I tot açò és gràcies a una família fallera que cada any treballa més dur per a millorar, per a crear una falla més sostenible, més igualitària, més compromesa socialment amb els grups minoritaris i oberta a canvis, sense perdre la tradició fallera i vilera. Ens sentim orgullosos del gran valor humà present a la falla i del vostre treball. No podem oblidar-nos de familiars i col·laboradors, sense els quals no podríem dur endavant totes les nostres iniciatives i projectes. Persones que de forma desinteressada ens allarguen la mà per a fer-nos el camí més senzill. Tampoc podem deixar de costat al veïnat, i donar-los les gràcies per la paciència, suport i comprensió per totes les molèsties que pugam ocasionar-los.

Finalmet, sols ens queda desitjarvos unes meravelloses Falles 2019, on regne la cordialitat, el bon ambient, la germanor i el respecte, i on no tenen cabuda la intolerància, la falta de respecte i els comportaments incivilitzats. Visca les Falles, visca la Falla la Vila.


05

SALUTACIÓ PRESIDENT I FALLERA MAJOR INFANTIL Adriana Huguet i Martínez Manel Carretero i Balaguer

E

nguany seran unes falles especials, diferents i amb més emocions que mai. Som Adriana i Manel, fallers des d’abans de nàixer i amb moltes ganes de que arribaren el 2018 i 2019 per a ser els protagonistes i formar part de la història de La Vila. Ara ja sabem el que és representar a la gran família vilera i en especial, desfilar al mig de la xicalla de la nostra falla. Ha estat un orgull ben gran, i serà inoblidable per a nosaltres, ser Fallera Major i President Infantil de les falles del 2019. No volem que acaben, però sabem que la nit de la cremà, començarà la mateixa il·lusió nostra, però amb altra fallera i altre faller com a protagonistes. Abans d’eixe moment ens queden milers de rialles, festes, traques, sopars, petards, jocs, bunyols, actes, passa carrers, visites i molta música.

Tot això és el que volem compartir amb tu que estàs llegint aquest llibret; recorda que la Vila t’espera i que et convida a gaudir unes falles amb la seua gent, la seua comissió: la millor del món. No dubtes que els xiquets i xiquetes del nostre casal, som els més feliços, gràcies als somriures i bon ambient amb què gaudim d’esta festa de la que no ens separem durant tot l’any. Sempre diem que som una gran família, i per a nosaltres dos, ha sigut realment així. Ens hem criat al casal, entre abraçades, reunions, actes fallers i molta pólvora. Ens han educat amb el respecte per la nostra cultura, la nostra ciutat i la nostra festa. Hem aprés dels majors a vestir-nos de fallera i de valencià. Ara, a partir d’enguany, ens tocarà cuidar i guiar els més menuts i als nous membres de La Vila. Ho farem encantats i seguirem vivint la setmana fallera amb moltes ganes i gaudint de cada acte.

Ara sí que sí: ja estem en Falles! No te les pots perdre! Gràcies per compartir-les amb nosaltres. Vos donem la benvinguda i desitgem que tot isca com hem somiat. I no oblides que... Enguany seran unes falles especials, diferents i amb més emocions que mai.


06

FALLERA MAJOR Cristina Villalta i Civera

Escolta sobirana el sincer cant que naix del fons d’un cor per tu rendit escolta les notes d’un parlar sentit que ha vingut hui a lloar ton encant. Quan fores l’elegida per a ocupar el tro Major La Vila estigué de bones de que entre totes les seues dones sorgira tan bella flor. ¿Saps que esta nit al contemplar-te rendit als teus peus he caigut? et mire i no em canse de mirar-te a veure ara com he de versar-te! Si em quede embovat i quasi mut.

Però he descobert el secret per poder escriure’t una rima he d’oblidar la meua ment hem possaré a escriure directament allò que el meu cor em diga.

Per tu la falla s’empolaina per a tu aquest teatre s’engalana per tu avui estem de festa per tu Sagunt sencer es manifesta perquè La Vila té nova sobirana.

Escolta Cristina una cosa, permitix-me l’atreviment que un consell vaig a donar-te vull que gaudeixes de cada acte a partir d’aquest precís moment.

Un somni gran que compartir amb tota la Cort d’honor ta cort d’honor benvolguda que t’acompanyarà on l’any ens duga engalanant nostra Plaça Major.

D’entre totes les donzelles, tu ens enlluernes amb ta tendresa, doncs eres somni fet realitat que les fades ens han regalat com a símbol d’amor i puresa.

Senyores, senyors, avuí comença regnat i ho dic de tot cor que estic orgullós d’exaltar a Cristina, nostra Fallera Major.


07

FALLERA MAJOR INFANTIL Adriana Huguet i Martínez

El dia que escric aquestes paraules és un dia trist i obscur plou, fa vent s’escolta l’atronament està sent un dia dur.

Fallereta de naixement ens contagies la teva eufòria amb eixa bellesa que encisa justa, candent i precisa a La Vila has alcançat la glòria.

Xiqueta valenciana d’arravatador mirar pels carrers del teu Sagunt la teva falla, cap amunt estarà orgullosa de vore’t desfilar.

Però estic a casa i recorde a la meua Adriana fermosa estarà nerviosa, inquieta i segur que alguna ha feta posant a sa mare nerviosa.

La nostra volguda Adriana com una fresca brisa entres a la nostra memòria la teua fallera trajectòria és el que clarament es divisa.

Posaràs un punt d’alegria un punt graciós i gentil i amb la teva innocència i candor té l’honor aquest trobador d’exaltar-te, de la Vila, la Major Infantil.

Adiana, volguda xiqueta Com un bebé de “cuna” així et vam conèixer i és un goig vore’t créixer i poder versar-te tot d’una.

I tot l’orgull de mare és el que sent Helena vent a la seua doneta vestida de valencianeta bellíssima, tranquil·la i serena.


LEMA A la lluna / ARTISTA La Comissiรณ / VERSOS Adriรกn Luna

LEMA Dia Mundial / ARTISTA Dani Barea / VERSOS Adriรกn Luna

08


Al voltant del món, tenim dies molt marcats, que plens d´alegries, són dignes de celebrar.

Ni un dia per a ell, mai d’estar hauria, és un gran fàstic, aquesta maleïda malaltia.

Totes les setmanes, a l´agenda hem de marcar, que les agressions, a les escoles hi han d´acabar.

Ja siga per la nit de la plantà, per defensar els animals, en contra de la violència, o per el dia d`ofrenar.

Però hem de fer força, i tots els dies celebrar, per qui lluita sense descans, per al càncer poder guanyar.

Hi ha arribat eixe dia, que hem de celebrar, i fer recordatori, que és necessària la igualtat.

Aquest bufó alça amb força, uns dies per a recordar, que per molt que passe el temps, mai hem d’oblidar.

És tota una tragèdia, que tot es puga cuinar, fins al nostre món, per empresaris adinerats.

Una ascensió molt lenta, no hi ha ascensor per a pujar, però hem de respectar-nos, i el problema solucionar.

Hem marcat al calendari, que sempre hem de cuidar, al nostre medi ambient, tots els dies respectar.

Una data important, al nostre món faller, l´aprovació del Congrés, que alguns volen des-fer.

Ja siga el del pare, o el de la mare ple d´amor, són dies senyalats, i plens de grans cors.

ESCENA 3

No val amb un dia, tot l´any hem de recordar, que els postres pares, són el més sagrat.

ESCENA 5

ESCENA 4

14 de febrer arriba, tot ple de flors, un dia molt bonic, ple d´eterna passió. ESCENA 2

Un calendari prou complet, ple de dies importants, i d´altres que de tant celebrar, ja ens hem fartat.

ESCENA 6

ESCENA 1

COS CENTRAL I REMAT

9 Ja hi ha prou!!! hem de solucionar, ni un dia més, d´assetjament escolar.

Ja pots tindre el cor en flama, i de la pleitesia et pots queixar, però mira el que et passa, pel reglament voler-te botar.

Un viatge molt llarg, a l’espai sideral, amb el nostre amic, serà una experiència ideal.

Milions d’estrelles, ocupen l’immens cel, veniu d´excursió, i ho passaren molt bé.

El coet va de camí, ja s’ha enlairat, va camí del futur, d´un món estrellat.

Aquest simpàtic astronauta, per la galàxia vol viatjar, vol descobrir altres mons, i als seus curiosos habitants.

Planetes inexplorables, que anem a descobrir, milions d´històries, per a poder-nos divertir.

Hem arribat a la meta, l´univers hem conquistat, la nostra falla va fort, i el seu estendard ha clavat.

Els seus passos volen seguir, i les estrelles el guiaran, per veure les constel·lacions, i l’aventura gaudir.


10


11


12

EXECUTIVA PRESIDÈNCIA Villalta Civera, Diego M. VICEPRESIDÈNCIA 1a Garcia Martinez, Jose

DELEGATS Galarza Gumbau, Marian Holgado Ortiza, Patricia Bono Pozuelo, Davinia Palacios Jerez, Ana

VICEPRESIDÈNCIA 2a Graullera Agustí, Neus

BIBL. ARXIVER Ariño Civera, Andrea

VICEPRESIDÈNCIA 3a Arnau Navarro, Laia

VOCALS Lirola Fuentes, Maria Muñoz Oliver, Aitor Villalta Civera, Cristina Civera Monserrat, Yolanda Sanchez Aguilar, Miguel Angel Balaguer Garcia, Eva Maria Lopez Ripoll, Elizabeth Fernandez Albiol, Sergi Moreno Castellano, Sergio Gandia Lledo, Adrian Bono Pozuelo, Itziar Blasco Arnandis, Jorge Lopez Elena, Mª Angeles Lopez Ferruses, Mª Del Mar Quevedo Martínez, Carles Sobrino Andres, Sandra Vilata Martinez, Jose Solsona Guillem, Albert Guillem Campo, Jorge Nuñez Martínez, Inés Yeste Casanova, Jose Luis Cabo Marzo, Silvia Civera Monserrat, Andres Graullera Agustí, Xavier Monzó Martinez, Ana Maria Rubio Garcia, Guillem Lara Cardo, Maria Atico Piera, Maria Luisa Garcia Garcia, Mª Jose Lluesma Gandia, Raül Lluesma Jesuardo, Carmen Navarro Marin, Javier Palacios Jerez, Cristina Gomez Molto, Miguel

VICEPRESIDÈNCIA 4a Guillem Fabregat, Manuel SECRETARIA Marin Leon, Rebeca VICESECRETARIA Asensio Rodrigo, Natalia TRESORERIA Anton Gomez, Natalia COMPTADORA Amoraga Altes, Soraya VICE-COMPTADOR Carretero Lluch, Rafael DEL. FESTES Sanhermelando Navarré, Jordi DEL. LOTERIES Villalta Civera, Angela DEL. INFANTILS Martinez Martinez, Helena DEL. ACT. DIV. Gandia Escrihuela, Rubén

Contreras Lopez, Patricia Valls Bleda, Leticia Mora Andres, Estela Botella Aleixandre, Genoveva Ortega Gil, Rebeca Vilata Martinez, Alejandro Cuenca Ibañez, Inmaculada Iborra Pastor, Beatriz Moreno Castellano, Jose Ramon Ribera Monzo, Tomas Pineda Domingo, Sandra Sanchez Garcia, Jesus Miguel Teruel Torres, Patricia Begoña Soro Forment, Ivan Aleixandre Villalba, Jose Maria Puig Viñals, Maria Del Carmen Puig Viñals, Manuel Ribera Fernadez, Jose Eduardo Lopez Elena, Oscar Gil Ferrer, Francisco Bonaque Alonso, Adelaida Pedro Oliva, Vicente Sanchis Bertomeu, Maria Gonzalez Cadalas, Patricia Alcocer Segura, Francisco Javier Perez Begines, Francisco Ferrer Higueras, Africa Martinez Alonso, Belen Villar Ariño, Francisco Javier Martinez Alonso, Mª Luz Jerez Carañana, Maria Barberà Jordano, Sonia Talamantes Gil, Isabel Aleixandre Lluesma, Francisco


13

EXECUTIVA INFANTIL PRESIDÈNCIA Carretero Balaguer, Manel VICEPRESIDÈNCIA 1a Huguet Martinez, Adriana VICEPRESIDÈNCIA 2a Huguet Martinez, Lucia SECRETARIA Cano Lopez, Pau TRESORERIA Iborra Cuenca, Marina COMPTADOR Aleixandre Puig, Carmen DELEGATS Guillem Nuñez, Carmen Guillem Nuñez, Ximo

VOCALS López Martinez, Carmen Garcia Civera, Dídac Muñoz Sobrino, Leire Palomar Aroca, Laura Estada Arevalo, Daniela Graullera Galarza, Carles Graullera Galarza, Mireia Aleixandre Talamantes, Irene Vilata Hervás, Carla Gomez Contreras, Aleix Sánchez Bono, Rodrigo Fauli Ortega, Iker Sanchez Pineda, Martina Villalta Marin, Ferran Garcia Civera, Júlia Gandia Amoraga, Emma Aleixandre Puig, Jaume Pedro Sanchis, Guillem Pedro Sanchis, Aitana Alcocer Gonzalez, Aitana Alcocer Gonzalez, Emma Soro Teruel, Aritz Gil Bonaque, Francisco Muñoz Sobrino, Mateu Aleixandre Muñoz, Carla Aleixandre Muñoz, Lucia Celdran Ribera, Alicia Perez Ferrer, Lucas Pérez Ferrer, Saul Aucejo Ortega, Olivia Villar Martinez, Júlia Villar Martinez, Paula Navarro Lluesma, Nagore Navarro Lluesma, Helena Cuenca Gonzalez, Andreu Cuenca Gonzalez, Carmen Pascual Lopez, Edurne Pascual Lopez, Marina Aleixandre Talamantes, Fran


14


15


16

PROGRAMA 14 DE MARÇ * 19h. Tradicional xocolatà i traca de pilotes per a tots els xiquets a la Plaça Major. * 22h. Inici de la plantà dels nostres monuments. 15 DE MARÇ * 18h. Visita a les comissions de Gilet i Faura. * 00h. Orquestra “Nueva Alaska”, al “Terraet” de la Glorieta a càrrec de Viu les Falles. 16 DE MARÇ * 18h. Lliurament de Premis a l’ajuntament de Sagunt i posterior visita als monuments del nucli de Sagunt.

* 00h. Orquestra “Embrujada”, al “Terraet” de la Glorieta a càrrec de Viu les Falles. 17 DE MARÇ * 17h. Visita a les comissions del nucli del Port de Sagunt. * 00h. Orquestra “Farándula”, al “Terraet” de la Glorieta a càrrec de Viu les Falles. 18 DE MARÇ * 17.30h. Visita a l’asil de Sagunt. * 18h. Ofrena a la Verge dels Desemparats pels carrers del nostra municipi. * 00h. Orquestra “Alldara show”, al “Terraet” de la Glorieta a càrrec de Viu les Falles.

19 DE MARÇ * 14h. Gran mascletà a la Plaça Major a càrrec de la pirotècnia Lluc de Faura. A la nit tindrà lloc l’espectacular cremà dels nostres monuments amb focs d’artifici a càrrec de la pirotècnia Lluch de Faura. L’hora de la cremà ens serà adjudicada més endavant i us la comunicarem mitjançant les nostres xarxes socials. ESTEU TOTS CONVIDATS!


17 LES FALLES A SAGUNT

VISIÓ DE FALLERA MAJOR A.C. Falla La Vila

M

oltes falles tenen la sort de tindre com a falleres a varies dones que han pogut gaudir de l’honor de ser Fallera Major de Federació Junta Fallera de Sagunt. Moltes d’aquestes dones han assolit els objectius que s’havien marcat a principi d’any una vegada foren elegides, altres passen l’any sense pena ni glòria o simplement compleixen amb el que se’ls demana. A la Falla La Vila podem dir ben alt que tenim cinc dones que han ostentat el càrrec de Fallera Major de Sagunt i dues d’aquestes dones tenen ganes de parlar de la seua experiència i de com creuen elles que ha de ser i el que ha de fer una bona Fallera Major de FJFS. Sense pèls a la llengua, amb honestedat i bones paraules, Davinia i Ana ens mostres la seua visió del que es ostentar el càrrec més important de les falles del Camp de Morvedre. Gaudiu de la lectura, no us penedireu. Amb tots vostès, Davinia Bono i Pozuelo, Fallera Major de FJFS l’any 2006 i Ana Palacios i Jerez, Fallera Major Infantil de FJFS l’any 2009.

Visió general del vostre any com a Fallera Major de FJFS. D AV I N I A * Es fa difícil descriure en unes poques paraules el que va significar per al meu l’any de fallera major. Són tants moments, tantes persones i tantes vivències que no podria descriure-ho en una paraula. Potser serà la culminació d’una trajectòria fallera que comença apuntant-te a una comissió fallera, formant part de la seua executiva, ostentant el càrrec de fallera major de la dita comissió i que contínua volent representar a tots els fallers i falleres de la teua comarca. A N A * El meu any de Fallera Major, a pesar de ser menuda, el recorde en molta il·lusió. Tinc records meravellosos d’eixe any. No només per l’experiència de representar a les Falles de Sagunt durant un any, sinó per la gent que em vaig portar d’eixe any. Han passat 10 anys i encara conserve moltes relacions, tant de Falleres Majors com de representants de les distintes institucions.

Paper d’una Fallera Major de FJFS a Sagunt i fora de Sagunt. El paper d’una fallera major és més important del que molta gent pensa. No sols representes a un col·lectiu de més de 5000 persones sinó que a més portes el nom de Sagunt tant per les diferents comarques de la província com a diversos municipis o inclús altres països. Un paper fonamental per a la promoció de la nostra ciutat allí on ens requerisquen la presència. D AV I N I A *

El paper d’una Fallera Major de Sagunt és molt ample. Representes a les falles de la teua ciutat en cada acte, tant organitzat per la Federació Junta Fallera de Sagunt, com per les comissions, així com per les distintes entitats de la ciutat (policia, bombers, ajuntament, festes, etc.). Fora de Sagunt, en el meu cas, acudíem en representació de les falles de Sagunt únicament a les exaltacions de les falleres majors de les distintes juntes locals falleres, així com a un homenatge que es fa cada any a les falleres majors de totes les juntes locals a finals del regnat.


LES FALLES A SAGUNT

18 Paper que deuria de tindre la FM de FJFS, si penseu que hi ha alguna cosa que no es fa i es podria fer. D AV I N I A * Conforme passa el temps la presència de la Fallera Major de la comarca es fa més interessant. El fet de que les Falles de Sagunt siguen Festa d’Interès Turístic Nacional ha fet que el paper de la FM siga més important si és possible.

Crec que el paper de la Fallera Major de Federació Junta Fallera de Sagunt actualment està molt bé, acudeixen a tots els actes organitzats per les comissions, oficials i no oficials, als organitzats per les diferents entitats i a tots els que són convidades tant per Junta Central Fallera, com per les Juntes Locals. A més d’acudir a altres països com és Itàlia (Cecina), i quan vaig ser jo Fallera Major, també França (Millau) a donar a conèixer la nostra festa, les nostres tradicions i la nostra indumentària. ANA*

És molt important representar a les falles no només a València sinó a tot el món. Accions que es podrien dur a terme per a aprofitar la imatge pública d’una FM de FJFS tant a Sagunt com fora de Sagunt. Sens dubte, com he dit anteriorment, la presència de les FM de FJFS en fires Turístiques, festes amigues o tradicions municipals pot arribar a ser un reclam turístic per a la nostra ciutat. Sens dubte l’Ajuntament hauria de saber aprofitar el paper de la FM per a este fet i potenciar, més si és possible, les nostres “festes josepines”. D AV I N I A *


19

És realment una FM simplement imatge o s’ha de convertir en altra cosa? S’aprofita aquesta suposada imatge d’una FM de FJFS per a fins més enllà de la simple imatge turística de la ciutat? D AV I N I A * Mentiria si diguera que li imatge pública que una FM dóna és importantíssima. Durant un any deus de saber relacionar-te i comportar-te educadament i tindre bona presència allí a on acudisques però lluny de paréixer “una dona florer”; la FM és una persona de carn i ossos amb els seus pensaments i actituds que, sempre que no supose una certa controvèrsia, ha de saber explorarlos al màxim.

Pense que en l’actualitat la figura de la dona ha canviat, i també la de la Fallera Major. S’ha de lluitar per aconseguir que la figura de Fallera Major siga una figura igualitària i puga expressarse en llibertat, com ja es fa ara a la crida, als actes d’entitats on parla públicament i inclús en els casals fallers, i no ser una figura únicament visual. ANA*

Si aconseguim això, aconseguirem que la imatge de la Fallera Major siga realment més que una simple imatge turística.

EL CANVI MÉS SIGNIFICATIU HA SIGUT EL FET DE PASSAR D’UN SORTEIG AMB “BOLETA” A L’ELECCIÓ Quina es la relació de les FM de Sagunt amb les entitats públiques i privades de la ciutat? D AV I N I A * Sens dubte convé que siga una relació cordial perquè són molts els actes en què coincidiran. Per la meua part, he tingut la sort d’estar en ambdós costats. Per part de junta record una bona relació amb els representants municipals durant el meu exercici faller. I, des de la meua posició com a regidor municipal puc afirmar que, durant els 12 anys que porte en l’ajuntament, les relació personal amb totes i cada una de les falleres majors de FJFS ha sigut molt agradable. Jugava amb avantatge ja que jo ja havia passat per la seua situació.

La relació de les Falleres Majors de Sagunt en les entitats públiques i privades de la ciutat és molt bona, et conviden a cada acte, a cada sopar i sempre tenen un tracte molt especial i et fan sentir com una més. Donen molta importància a les falles i als actes que realitzen cada comissió fallera, això fa possible que les falles puguen rebre ajudes econòmiques per a poder millorar any rere any i per a poder fer activitats i projectes on involucrar a tota la ciutat perquè puguen gaudir de la nostra festa i la nostra cultura. ANA*

Heu vist algun canvi, positiu o negatiu, del que significa ser FM, de les coses que es fan, etc, de quan vareu ser FM fins ara? Per descomptat. Tin en compte que estes falles farà 13 anys que vaig ser FM de Junta Fallera de Sagunt. Per sort, tant l’Ajuntament com les diferents juntes que han passat des de llavors han introduït canvis que han fet millorar, més si és possible, el paper de la FM de Junta. Exemples tenim diversos. Des del certamen de Pasdobles, fins al regal de les pintes amb l’escut de l’ajuntament. Les visites a Millau o FITUR. L’agermanament amb altres juntes locals o el regals de les teles oficials tant per a les falleres majors com a les dames de la cort d’honor. Però, sens dubte, per a mi, el canvi més significatiu ha sigut el fet de passar d’un sorteig amb “boleta”; a l’elecció de la FM de FJFS. Un canvi introduït en una esmena que jo mateixa vaig presentar en el congrés faller i que, ha quedat demostrat, suposa un gran avanç per a triar d’una manera més adequada i justa a la nostra màxima representant. D AV I N I A *

A N A * Sí. Ara les Falleres Majors de Sagunt acudeixen a molts més actes fora de la ciutat que quan jo vaig ser Fallera Major, això permet donar a conéixer les falles de la nostra ciutat millor i fomentar la relació entre les diferents Falleres Majors que representen al món de les falles.

LES FALLES A SAGUNT

A N A * Crec que com he dit anteriorment, es duen a terme multitud d’accions que permeten conèixer la figura de la Fallera Major de Sagunt tant en la Comunitat Valenciana com en altres països intercanviant tradicions culturals.


20


21


LES FALLES A SAGUNT

22

LES FALLES, EL TURISME I SAGUNT Natalia Antonino i Soria

regidora de Turisme de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt

L

es Falles junt amb la temporada estival i la Setmana Santa són les dates amb major afluència turística en el nostre municipi. Les falles, la nostra festa gran, una festa plena de llum, color, flors, música, pólvora i flames embolicades de tradició, costums, hospitalitat i cultura . Una festa que, encara que els seus actes principals duren 5 dies, és una festa que igual que la ciutat és viva durant tot l’any. Molts han sigut els factors que han influït perquè l’afluència turística en període de falles haja anat any a any en increment, primer es va declarar a les nostres falles festa d’interés turístic nacional, recentment han sigut declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2016. Però si hi ha un factor rellevant que destaca és el fervor i l’amor per la nostra festa Josefina. Em consta que el pas de les diferents corporacions han contribuït a millorar la promoció de la nostra festa fallera, prova d’això és l’evolució a l’alça dels últims 10 anys dels turistes que visiten la ciutat, durant este període de temps hi ha quasi un 80 % d’increment, i tot això és fruit del treball realitzat

per tots, pels responsables de Turisme, per la federació junta fallera de Sagunt, i les directives que han passat al llarg d’estos anys, per les comissions i sobretot, per tots i cada un dels fallers que componen les diferents Comissions, sense oblidar també els veïns del municipi, que conviuen i accepten els inconvenients que este producte turístic ocasiona. Però tots amb un sentir comú: l’amor a la nostra festa. Si a tot això sumem la riquesa

del nostre entorn nostre patrimoni social i cultural ens convertix en un destinació turística incomparable, amb bona comunicació i àmplia oferta de servicis. Però a més la Ciutat de Sagunt compta amb un gran avantatge són molts els recursos turístics que complementen amb les festes de les falles, Es realitza una promoció contínua de la nostra festa, però mai deu de ser prou, és cert que


23 LES FALLES A SAGUNT

hem apostat i unit esforços des de la delegació de turisme i amb la col·laboració de la Federació Junta Fallera de Sagunt, en la millora del nostre producte turístic faller, per a revalorar-ho més si és possible i diferenciar-nos d’altres municipis i inclús de la capital valenciana, prova d’això són estos exemples entre altres, s’ha realitzat una millor comunicació de la nostra festa per als turistes que vénen a la ciutat. També s’ha vinculat la nostra festa amb la gastronomia, el turista ha canviat molt al llarg d’estos anys, ja no sols ve a contemplar els monuments o a disfrutar d’una cercavila fallera, va molt més enllà vol experimentar, sentir, disfrutar dels costums valencians i en definitiva de com vivim la festa els valencians. I en tot producte turístic d’experiència no pot faltar la gastronomia, és per això que

LA CIUTAT DE SAGUNT COMPTA AMB UN GRAN AVANTATGE SÓN MOLTS ELS RECURSOS TURÍSTICS QUE COMPLEMENTEN AMB LES FESTES DE LES FALLES

des del departament de turisme reprenem el nostre concurs de la taronja, un concurs d’àmbit estatal, amb un producte molt el nostre, i hem aprofitat junt amb els hostalers perquè el mes de març siga el mes gastronòmic del taronja vinculat a les nostres festes falleres i al mateix temps donar-li una bona promoció aprofitant la fira més internacional que tenim FITUR. Però cal ser ambiciosos i fer un pas més, el nostre pròxim repte deu de ser promocionar la comarca i els pobles que la componen, algun d’ells partícip també de la festa, amb això aconseguirem augmentar l’oferta de producte, diferenciarnos d’altres ciutats i que Sagunt siga triat pels turistes per a ser una alternativa forta que competisca amb la capital valenciana, i estic segura de què algun dia amb l’esforç de tots ho aconseguirem.


24


25


ARTICLES

26

LA LITERATURA FALLERA I EL MANTENIMENT DEL VALENCIÀ Lluís Mesa

Associació d’Estudis Fallers – Cronista Oficial d’Estivella

A

l Llarg de les centúries, la literatura s’ha format del que escrivien aquells que eren capaços de publicar. El llibre era un element a l’abast de les persones que tenien una capacitat econòmica i sobretot un poder capaç. L’edició o enquadernació d’una publicació escrita a mà o passada per la impremta no resultava fàcil d’assolir en cap cultura. Per eixa raó els escrits crítics necessitaven el suport necessari per a veure la llum, la qual cosa no sempre arribava. Pel camí de l’escriptura, doncs, s’han quedat textos muts que en molts casos han estan menyspreats o qualificats de nivell inferior. En eixe sentit, tot el que ha generat la cultura popular, i que ha arribat a existir, s’ha considerat literatura de segona amb un valor poc considerat. S’entén per cultura popular aquella que escapa a l’academicisme imperant en cada temps. Eixa que actua de portaveu de les classes baixes i que definix les seues inquietuds o maneres de ser. La temàtica i les característiques no resulten d’interés per al poder. Per

eixa raó, este lluita per silenciar-la i fins i tot en alguns casos opta per fer-la desaparéixer. En eixe context precisament van nàixer les falles com a festivitat establida a partir del segle xix. Hereua de la literatura de cordell, de les auques que de poble en poble eren vistes i narrades, de la sàtira cap als poderosos i de l’autocrítica als personatges populars ocupa a poc a poc un major espai entre les classes baixes. El seu origen es relaciona amb el desig d’expressar en forma de lletra la crítica popular amb l’únic mitjà permés per les autoritats: la sàtira dins el context generat per la festivitat. L’escriptura en les falles, doncs, no és una activitat més o part d’un acte del seu programa. Realment l’essència i el punt original rau en les línies escrites, primer anònimament i després amb autoria. Elles formen part dels pasquins que es pengen en les places on es planten ninots i cadafals que no s’entenien, si no es llegien els textos. L’estètica, per tant, no era principal. L’art faller no

va existir fins molt més avant, quan passa a ser un element artístic. Així les coses, eixos simples papers penjats al carrer constituïxen la part primera de les falles. És normal que, com a part d’eixa cultura que naix del poble tinguera una personalitat pròpia. Però com era i que preocupava aleshores al poble? Les classes inferiors de la societat eren especialment agràries i vinculades també a l’artesania. En un món on progressivament la indústria, sobretot des de l’últim terç del segle xix, té cada vegada més força, els sectors populars continuen conreant el llegat rebut per les anteriors generacions. Mentrimentres els obrers, provinents del món rural, han de trobar formes d’expressió festives i identitàries. Les falles, per tant, es convertixen en un portaveu de la manera de ser veïnal on entren els sectors dels oficis i alhora es manté pròxima l’horta i a tot el que suposa la cultura que allí es genera. Els personatges són llauradors, artesans i gent del barri que s’enfronten a situacions pintoresques. Són


27 ARTICLES

també personatges rics, polítics o poderosos vistos des del prisma del poble. Eixe és en realitat el corpus temàtic d’una literatura popular a Europa en un trànsit cap a la nova societat industrial. A més, en el cas valencià, i concretament en el context de les falles i unes altres festivitats, hi ha una altra realitat que no es pot explicar: el paper de l’idioma propi com a element d’expressió. La societat havia perdut la seua identitat lingüística, almenys la classe dirigent. El procés de castellanització intensificat especialment amb l’abolició dels furs en el segle xviii va significar l’abandó general del valencià en la literatura. Tan sols les classes populars foren les que atresoraren la llengua i la continuaren emprant com a vehicle comunicatiu. La festa fallera, doncs, des dels seus orígens i pel fet d’estar promoguda per les classes menys poderoses, va tindre com a llengua exclusiva el valencià. Les falles, per tant, no s’entenen sense l’expressió escrita i l’ús del valencià.


ARTICLES

28 A mida que les falles s’eixamplen i passen a esdevindre en importants dins del calendari, el seu paper com a protectora de la llengua és cada vegada més essencial. Quan el poder, després de l’intent de frenar el creixement faller, decidix acceptar-la, es troba ja amb el fet que ha d’assumir el valencià com a element essencial. És capaç de transformar-la i d’intentar domesticar-la pel que fa a la temàtica, les formes o els actes. No obstant això, es troba impotent per canviar-ne el valencià com a llengua d’expressió. En eixe sentit, el triomf progressiu de la Renaixença i l’aparició d’escriptors que recuperen el valencià dins de la burgesia permet la pervivència del valencià. Els pasquins penjats a les vies urbanes passen a ser llibrets i fins i tot alguns autors fan seua la temàtica fallera. Precisament el naixement dels llibrets es vincula a un escriptor com Bernat i Baldoví, polític conservador i alhora participant de la literatura popular nascuda davall l’esperit renaixentista. Des d’aleshores els escriptors, amb relacions i formes diferents, es van vincular al valencià a través de la festa fallera. En els últims anys del segle XIX, i especialment a partir del segle XX, van nàixer les primeres revistes falleres. Així, amb elles i el desenrotllament dels llibrets el valencià, continuà viu. Els únics papers que seguiren llegint en valencià les classes populars van ser estos. També en molts casos fou l’únic vincle de les classes dirigents amb una llengua que no havien conservat o que en els millors dels casos mantenien en el seu espai més íntim o en les relacions privades.

LA FESTA NO S’EXPLICA SENSE EL VALENCIÀ NI LA PERSISTÈNCIA DE LA LLENGUA S’ENTÉN SENSE EL PAPER QUE ESTA VA JUGAR A més, el fenomen de les revistes falleres fou del tot destacat, ja que gràcies a elles els escriptors valencians es vincularen a la festa i al valencià. El cas, per exemple, de la revista Pensat i Fet, i unes altres de llarga durada, són un bon espill per a descobrir interessants articles en valencià. Allí es trobaven autors com Carles Salvador, Xavier Casp, Maria Beneyto, Leopold Trénor, Constantí Llombart, Teodor Llorente, Josep Maria Bayarri, Almela i Vives, soler i Godes, Joan Fuster, Maximilià Thous i Llorens o Vicent Andrés Estellés. Al llarg dels anys, doncs, s’hi han escrit textos d’indubtable valor relacionats amb la lírica o la prosa. El dinamisme de les publicacions falleres fins als anys 30 del segle passat expliquen una part important d’escrits que no hagueren existit sense les falles. També cal assenyalar que la reducció dràstica del valencià amb l’inici de la dictadura franquista, va salvar-se gràcies a la certa permissibilitat del règim. Tot i que en determinats moments va ser prohibida la llengua

pròpia, els llibrets i les revistes falleres constituïren un cau on van fructificar els escrits en valencià. Les falles, per tant, des del segle XIX han conegut múltiples canvis. Els cadafals s’han transformat en falles professionalitzades que han passat per diferents estils artístics. Els actes fallers han evolucionat. Diferents classes socials s’han incorporat fins a transformar-se en una festa interclassista. La festa ha passat a referent del turisme i a motor econòmic. Però en tot el que es manté hi ha un element que roman: la continuïtat del valencià. Després d’anys de persecució o menyspreu, este continua present també ara amb l’oficialització de la llengua. De fet els llibrets més capdavanters, aquells que en gran part es presenten al concurs de la Generalitat Valenciana, demostren com continua present la literatura fallera com a subgènere i espai des del qual es potencien escrits diferents, reflexions i lírica de gran interés. En definitiva, la festa no s’explica sense el valencià ni la persistència de la llengua s’entén sense el paper que esta va jugar en els temps més complexos i també en els actuals. La literatura popular no s’ha de menysprear. No sols han sigut unes línies creades pel poble ni un mitjà d’expressió dels seus sentiments. S’ha de valorar per tot el que mostra i per tot el que va suposar. Si el valencià ha arribat a tindre una oficialitat, ha estat possible, entre altres raons, perquè en determinats moments es va mantindre viva en la festa, la cultura popular i en les falles. Una realitat que les persones que estudien o empren la llengua mai harien d’oblidar.


29

Vicent Marco i Raúl Salazar

L

’escriptor Vicent Marco i l’il·lustrador Raúl Salazar ens presenten “Les boles del drac”, el seu últim llibre i que recorda, amb humor, la infantesa de la generació nascuda entre finals dels 70 i els 90. Amb Les boles del drac, l’escriptor Vicent Marco i l’il·lustrador Raúl Salazar recuperen els records d’infantesa de la generació de lectors nascuts entre mitjans dels 70 fins a principis dels 90. Així, aquest llibre analitza en clau d’humor des dels mítics programes de televisió que van marcar molts dels que hui són adults fins a les fites més destacades de l’etapa infantil, com la primera comunió o les excursions i els jocs de quan anaven a escola. La presentació de Les boles del drac se celebrarà a la Sala Petxina del Teatre La Estrella (c/ Dr. Sanchis Bergón, 29, de Valènciabarri del Botànic), el 24 d’abril, a les 19.30 h. L’acte comptarà amb la presència de Gonçal López-Pampló, director literari d’Edicions Bromera; Carme Juan, actriu i prologuista del llibre, i també Jaume Costa, l’intèrpret de la cançó de Bola de drac.

A més, l’autor hi participarà a la 53a Fira del Llibre de València, tant en diverses signatures com en un acte que tindrà lloc l’1 de maig, on es proposarà als assistents que juguen a trobar les famoses boles de drac. També Les boles del drac arribarà pròximament en forma de presentació a Gandia, Benifaió i altres localitats de la geografia valenciana. Vicent Marco és l’escriptor d’aquesta aventura compartida amb l’il·lustrador Raúl Salazar, amb la qual Bromera fa un homenatge ple d’humor a la generació que va créixer amb el Canal 9 de Son Goku, Arale i Joan Monleón. Ambdós autors rememoren, a través d’aquest llibre ple de divertides il·lustracions i records, elements significatius propis d’una època en què aquells adolescents, que hui tenen entre 25 i 40 anys, escoltaven música en walkmans i consumien programes de televisió dels sis o set canals existents. Vicent Marco (Benifaió, 1981) és periodista, traductor i escriptor. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació,

ARTICLES

LES BOLES DEL DRAC


30 El llibre Les boles del drac està escrit per a tu si... Saps que totes les floretes brillen alegres al sol, que el partit està oferit per Bancaixa, i “has de ser intrèpid i amb nosaltres viatjar” per a trobar les 7 boles del drac. Està clar que si dus un chinito de la sort roig tindràs fortuna en l’amor, com els passa a Juana i Sergio, i no com li passa a Nobita. Li has fet més d’un kame hame al teu company de pupitre, has intentat en el pati sense massa èxit fer un tir combinat, i has llançat a rodar una trompa que prèviament havies pintat a mà. com Levante-EMV i Ràdio Nou i, actualment, col·labora amb el periòdic digital Valencia Plaza. Les boles del drac és el seu primer títol a Bromera, després dels èxits De categoria i De molta categoria. Raúl Salazar És llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. En 2006, va cofundar l’empresa Círculo Rojo, on treballa com a creatiu i dissenyador. Actualment publica en la revista satírica El Jueves, així com en diversos periòdics en línia. La sinopsi de Les boles del drac Hi havia una època en què els xiquets encara pegàvem pilotades al carrer, i al pati jugàvem amb la trompa o botàvem la corda mentre menjàvem entrepans de mortadel·la. Anys en què una bicicleta era un tresor només comparable amb la col·lecció de fotocòpies de Bola de drac o de

sobres perfumats. La mona de Pasqua duia un ou dur damunt, ensenyàvem al veïnat vestit i regals de la primera comunió, i per a vore els nostres dibuixos favorits calia estar puntuals davant d’un televisor que havia passat de dos canals a sintonitzar-ne sis o set si dirigies bé l’antena. I allí estàvem tots, davant d’una pantalla quadrada mirant cada vesprada les aventures de Goku, Oliver i Benji o Musculman minuts abans que apareguera Joan Monleón repartint diners i trencant vidrioles. Anys de Babalà, de xinets de la sort, de curar les ferides amb mercromina, d’escoltar música en walkmans, de menjar Apolos de vainilla i d’amor adolescent previ als telèfons mòbils. Uns anys que recordem amb un somriure a la cara i alguna marca al genoll, i que et convidem a reviure en este llibre ple d’aventures de la nostra infància tan inoblidables com les que visqueren Goku, Bulma i companyía mentre buscaven les set boles del drac.

Tenies una carpeta plena de fotocòpies de superguerrers o de sobres i cartes perfumades, també un primo de Zumosol, la monyica plena de polseres fetes per tu o les teues amigues, i un walkman on s’escoltava que “Marco se ha marchado para no volver”. En la tele recordes que sonava “vitamina A, a la babalà”, mentre berenaves un sandvitx de mortadel·la abans d’anar a classes de repàs o mecanografia. Has arribat a contar més de 200 boletes en un pot on n’hi havia unes que eren verdes amb ratlles de colors que semblaven Leonardo i Rafael, “herois de mitja closca, guanyaran”. Saps que els planetaris salvaran el planeta Terra amb l’ajuda del seu capità, que


31 Niebla és un San Bernardo molt més bo que Patán, i que si la profe pillava la noteta que havies escrit la llegia davant de tota la classe. Només entrar a casa tenies un marc amb la foto de la primera comunió, al costat del llit una taula amb una bola del món que s’il·luminava, i quan sonava el telèfon fix anaves corrent a agafar-lo per a evitar que ta mare li fera un tercer grau a l’amiga que telefonava. Has reconegut el campanar del teu poble a la tele entre vidrioles i paelles russes, t’has menjat un Pandorino o un Bollicao per a esmorzar i celebraves cada nou rècord en el Tetris. Si aprenies la coreografia del “Saturday night dibidi dadi darará”, per a donar-ho tot en el viatge de fi de curs a Andorra o Mallorca, on vos acompanyava algun mestre dels que “no ens tenia mania”. Si deixaves per a la fi de l’estiu el Vacaciones Santillana perquè estaves massa ocupat pegant voltes amb la Motoretta BH, i descobrint que “Chanquete ha muerto”. Apolos de vainilla, flacs de llima, el Casio calculadora i Musculman lluitant contra Terryman. Per a capbussar-te entre els teus records no cal una sobredosi de Tang i Phoskitos, ni rebobinar amb un boli Bic alguna cinta de Parchís, n’hi haurà prou de desconnectar el mòbil un parell d’hores i llegir el llibre Les boles del drac.


32


33


34


35


36 ENTREVISTES

UN CAFÉ AMB ELS LLUCH Aitor Muñoz i Oliver

A

vui hem vingut a Faura. Situada a Les Valls, Faura és un poble tranquil, amb gent amable que et fa sentir com a casa cada vegada que els visites. Així és com ens sentim nosaltres només entrar a casa dels Lluch.

Per facilitar la lectura, a partir d’ara nomenarem els interlocutors de la xarrada de la següent manera: Aitor, Juan Miguel Lluch “pare” com Juan Miguel i a Juan Miguel Lluch “fill” simplement com a Juanmi. AITOR*

Pirotècnia Lluch es va crear el 1999, però el seu amo, Juan Miguel Lluch Navarro, ja estava treballant amb Zamorano Caballer quan va arribar a la Falla la Vila per primera vegada, fa més de 30 anys. Ens hem apropat ací per a parlar amb ell i amb un dels seus empleats, el seu fill Juan Miguel Lluch Bonanad, Juanmi o Luch per als amics que el coneixem des de que va vindre a la falla a tirar el seus primers coets, de ben menut. Aquesta conversa que ara llegiran és una conversa entre amics, amb un to relaxat i amb un entrevistador poc habituat a fer entrevistes però a qui li encanta parlar amb els seus coneguts al voltant d’una taula, amb un bon café calent, exactament com es desenvolupà aquesta xarrada. Gaudisquen de tot el que poden aportar aquestes dues persones, que paga la pena.

Bona vesprada.

ELS DOS*

AITOR*

Bona vesprada.

Com ha anat el dia?

Molt cansat, acabem ara de la feina que teníem programada per a avui des de les 7 del matí (son les 19:00h). JUANMI*

J U A N M I G U E L * Són jornades llargues d’ara endavant, una vegada passat el Nadal. A I T O R * Juan Miguel, tu recordes els anys que du Pirotècnia Lluch en La Vila?

JUAN MIGUEL*

Fa almenys 31 anys.

Per a mi és “tota la vida”, perquè jo duc 19 anys de faller allí i heu estat sempre. AITOR*

J U A N M I * No ho recorde, ho he pensat alguna vegada, però no ho recorde. A I T O R * I de la primera vegada que vingueres a encarregar-te d’alguna disparà, o de la mascletà o la cremà?

Pare, recordes quan te n’anares a València? Perquè va ser eixe any, crec que pel 2012 o així. JUANMI*

Juanmi, recordes la primera vegada que vingueres a la falla? AITOR*


ARTICLES

37

ASSOCIACIÓ DE PERSONES SORDES DE SAGUNT I CAMP DE MORVEDRE José Antonio Fernández President

L

’Associació de Persones Sordes de Sagunt i Camp de Morvedre va ser constituïda l’any 2004.Des del nostre naixement, hem promogut accions per a eliminar les barreres que ens impedixen l’accés a la informació i a la comunicació, així com la nostra participació plena en la vida social, política, econòmica i cultural. La nostra missió és aconseguir la plena ciutadania per mitjà de la defensa i reivindicació dels nostres drets, per a aconseguir la igualtat d’oportunitats, tracte, condicions i obtindre els millors resultats en totes les esferes de la vida, assegurant l’accessibilitat a la comunicació i el respecte a la nostra condició bilingüe. El moviment associatiu, com fet social, sorgix especialment en aquells col·lectius en què, a causa de la realitat social, no es dóna una

vertadera igualtat d’oportunitats respecte a la resta de la societat. Aquest és el cas de la Comunitat Sorda. La sordera crea una situació de desigualtat molt específica atés que està estretament lligada a la comunicació, que és la base del desenrotllament humà i la vida social. Lògicament, i davant de les barreres de comunicació que les Persones Sordes trobaven en el medi social majoritàriament oient, i inclús en l’àmbit familiar més pròxim, les associacions han significat per a les Persones Sordes l’àmbit per excel·lència de la socialització. D’esta manera les associacions han servit les Persones Sordes per a començar a posar en pràctica certs drets, com el de la simple socialització, o l’accés a la informació, desenrotllant les

ferramentes i recursos necessaris per a accedir a unes condicions de vida en igualtat amb la resta de ciutadans. A pesar del reconeixement oficial de la Llengua de Signes aconseguit l’any 2007, l’accessibilitat total i l’ocupació eficaç d’este recurs no acaba de fer-se realitat a nivell pràctic, per la qual cosa les Persones Sordes i la xarxa d’associacions que conformen este moviment social veuen encara molt de treball per fer per a que aquesta llei tinga les repercusions que mereix.


38 J U A N M I G U E L * No tingues vergonya de dir res Juanmi...

AITOR*

(riu).

No, no, a veure, és complicat però és bonic, estàs treballant amb ton pare al final, que està bé. JUANMI*

Així és...jo pense igual... Aitor: I tu què em dius? Com és treballar amb el teu fill? AITOR*

No és fàcil, però a la vegada és bonic, el que passa és que les idees no són les mateixes. Ell té una forma de veure les coses diferent a la meua. Jo recorde quan jo tenia la seua edat volia menjarme el món i ara ja no és així. Ara les meues idees passen per molts filtres abans d’eixir per la meua boca. JUAN MIGUEL*

Però això si se sap dur, també està bé, no? Tindre diferents idees. AITOR*

Sí, sí. A mi m’agrada que em diga les coses...i que me les diga abans, si me les diu després ja fem tard. Si me les diu abans, millor, així trobem una solució. JUAN MIGUEL*

J U A N M I G U E L * Abans, abans, que els anys passen molt de presa. Jo aní a València l’any 2010 o així. J U A N M I * Doncs en eixe moment va ser, 2010.

A I T O R * Ja, jo ho he pensat moltes vegades...no he anat mai cap a on anaren els meus pares, però de tant en tant no pensem igual...si treballara amb ells... no sé...

Hi ha vegades que ha de cabrejar-se amb algú i clar, també em toca a mi...però no com al seu fill, sino com al seu empleat...i has de saber diferenciar-ho, quan t’està parlant com a ton pare o quan et parla com al teu cap. JUANMI*

I com és això de treballar amb ton pare? AITOR*

Complicat...no sé, quan treballes amb la família, hi ha coses... JUANMI*

A I T O R * El tema de discutir, moltes vegades, és bo.

Moltes vegades m’enfade jo i ho paga ell, però no per que siga ell qui té la culpa sinó perquè moltes vegades t’enfades i al final qui ho paga? Doncs, el de casa. JUAN MIGUEL*

En aquest moment, Juanmi pega cabotades assentint tot el que està dient son pare i els tres comencem a riure.


39

Ha canviat molt la feina en els darrers anys? Igual fins i tot tu ho has notat, no? No sols en qüestió de materials, sinó tota la resta de coses... AITOR*

emocionant. Però també no penses en eixe moment, no penses en tot el que pot eixir malament...amb la tecnologia, estàs més nerviós perquè pot parar-se per coses que no depenen de tu...de totes formes, la seguretat és la seguretat. Jo cremava carcasses de 40 o 50 kg... ara mateixa no deixen ni fabricar-les. Tu estàs dins d’una mascletà i et cauen espurnes i no et cremes. Amb la màquina quan et cau alguna cosa, et cremes, la tensió no és la mateixa. JUANMI*

Ha canviat molt. Han canviat els materials, la gent, la seguretat. Inclús de vegades el tema de la seguretat és massa. Està clar que és per seguretat i que s’ha d’aplicar tot, però el que passa és que aplicant totes les mesures de seguretat actuals, el producte s’encareix moltíssim i això va en contra nostra a l’hora de vendre. JUAN MIGUEL*

AITOR*

A mi també. La màquina et pot fallar...a mà no et pot fallar, és molt estrany. JUANMI*

Vosaltres teniu ara el pic de treball...com és un any normal per a vosaltres? No sé si teniu molta feina en falles, o en estiu o sempre... AITOR*

I això ha fet perdre l’essència de la pirotècnia... perquè jo soc un poc antic en aquest aspecte...està clar que és per seguretat, però... AITOR*

Està clar que no és igual disparar a mà que no fer-ho. Quan estàs disparant a mà estàs pendent de moltes coses, és més JUAN MIGUEL*

- I AIXÒ HA FET PERDRE L’ESSÈNCIA

A I T O R * A mi m’agrada més la forma antiga.

I a l’hora de treballar?

J U A N M I G U E L * També ha canviat moltíssim...no podem comparar cap cosa actualment, perquè la tecnologia ha entrat també a aquest món i ho ha fet per a quedar-se... Jo recorde, abans, una mascletà es disparava amb una bengala, ara mateix, i tu ho saps, es dispara amb una màquina i tot connectat. Ara dins del castell no hi ha ningú, va tot electrònicament, va tot per ordinador, per màquines per a disparar, la tecnologia ha canviat molt la pirotècnia.

-LA TECNOLOGIA HA CANVIAT MOLT LA PIROTÈCNIA.

Passa Nadal i ja estàs preparant l’estiu, que és mes fort que les falles, passa estiu i ja estàs preparant totes les festes que van entre octubre i Nadal...i així tot l’any. JUANMI*

Nosaltres tenim material que du una preparació i ha d’estar uns dies o setmanes JUAN MIGUEL*

ENTREVISTES

J U A N M I G U E L * Jo crec que ja ho ha superat...duc quinze anys enfadant-me amb ell, així que ja ho té assumit.


ENTREVISTES

40 preparant-se...no podem permetre’ns estar parats perquè després arribem tard i no podem deixar passar la majoria de feines. No teniu un mes que digues, mira, anem a relaxar-nos. AITOR*

J U A N M I G U E L * No, perquè si no has d’estar preparant les coses en temporada alta i així no es podria fer. A I T O R * Jo recorde que tu (Juanmi) em contares una vegada que si anaves a Mallorca, després a la festa de no sé on...i jo pensava... ostres!, si ha d’estar des de març fins que acabe l’estiu al ritme de falles, en algun moment aquest home haurà de parar...

Mira, este estiu només vaig tindre un cap de setmana lliure, per exemple. Et parle de juny, juliol, agost i principis de setembre. JUANMI*

L’horari de la setmana de Falles és una bogeria, no? AITOR*

JUANMI*

No hi ha hores.

Clar, perquè jo pensava: si has d’anar a València, després tornar a Sagunt, per a després tornar a Faura per a anar després a València, dinar per on es puga...” i em deies també: “No, he dormit abans un parell d’hores, després dormiré una hora més.” Eixe ritme no ha de ser sa. AITOR*

J U A N M I G U E L * Antigament era molt diferent. El transport no és igual, per exemple. Ara et meneges més a presa. Abans no teníem tants vehicles. Abans deixaves als casals la mascletà i tornaves als dies a muntar-la, ara això és inviable, per normativa de seguretat i perquè també nosaltres tenim més facilitat per a menjar-nos, arribem abans als llocs i podem fer-ho així. J U A N M I G U E L * També nosaltres al final ens plantegem si duem massa falles. Enguany duem 60 falles... que si me pare a pensar-ho, són

S’HA LLEVAT ARTESANIA, L’ARTESANIA S’HA PERDUT massa. I hem decidit no agafar-ne 20! I clar, has d’arribar a totes les que dius que sí. I això d’agafar més o menys feina com ho feu? Dic jo que al final serà que els ingressos que tinc menys les despeses que tinc i a quadrar pressupost. No ho podeu mirar d’altra manera a l’hora de decidir, quantes falles agafeu, no? AITOR*

Clar, tu no pots fer un pressupost d’un any per a un altre, perquè no saps qui va a anar a demanar-te. Pot ser que un any una falla et demane tant, i a l’any següent et demane la meitat o no et demane gens i deixe de treballar amb tu. Sempre hi ha alguna cosa que canvia. Imagina que calcules 125.000 coets per a falles i de repent només et demanen 60.000 o a l’inrevés, necessites 180.000...no ho saps. JUAN MIGUEL*

Clar, per a vosaltres, quan sabeu el que heu de preparar, la quantitat dic, serà estressant, no? Perquè haurà d’estar tot preparat en poques setmanes. AITOR*

Home, avui en dia, la importació de la Xina ha ajudat en eixe aspecte, no anem a enganyar-nos. S’ha llevat artesania, l’artesania s’ha perdut, perquè abans es fabricava molt. Ara, actualment, la fabricació de producte infantil s’ha perdut. Les JUAN MIGUEL*


41 “bombetes”, el “xino”, el “masclet”, tot això és importat de la Xina. A més d’això, no és que la feina fora estressant, però no paraves. És veritat que, per exemple, abans les falles gastaven molt més “masclet”, ara ja no ho fan. Antigament les falles gastaven molt de “tro de bac”, o “bombeta”, com vulgues dir-ho, i molt de masclet a les despertades. En proporció, jo et diria que es gastava el 60% més de masclet abans que ara. AITOR*

I ara ja s’ha perdut això?

J U A N M I G U E L * Jo recorde que passaven Falles i la temporada d’estiu i com preparaves tant de masclet, venien de Madrid sobretot i s’emportaven tot el que tenies per a Cap d’Any i al mes de gener havies d’anar fabricant masclets com un boig per a poder arribar a Falles.

I clar, el masclet du molta feina...1 persona pot arribar a fabricar 1000 masclets en un dia... des de 0, eh! Igual ja és massa. JUAN MIGUEL*

Una persona fa 1000 masclets al dia? (Ací hem deixa molt sorprès). AITOR*

JUANMI*

Home, si es lligat, mes...

Si és lligat pot arribar a fer més de 2000. També has de tindre en compte que l’envàs ara el tens fabricat, no l’has de fabricar, això també fa que vages més a presa. Antigament a les cases dels pobles es treballava molt per a la pirotècnia. La gent es duia treball a casa, per dir-ho d’alguna manera... es treballava “a estall”. JUAN MIGUEL*

AITOR*

I això com és?

JUAN MIGUEL*

“A estall” és a tant la

peça. Sí, sí, dic que eren els mateixos treballadors els que es duien feina a casa? AITOR*

Clar, això jo quasi no ho he conegut ni jo, però abans, quan no hi havia llum als tallers de pirotècnia, els mateixos treballadors, en acabar la jornada, aplegaven a casa i continuaven fent masclets, però tots, ells, les dones i els xiquets, i després els venien al taller on treballaven i així aconseguien una paga extra. Antigament tots els tallers treballaven així. Això t’estic parlant de fa més de 40 anys, o més. JUAN MIGUEL*

La pirotècnia ha evolucionat molt, els canvis han sigut molt ràpids. Anava molt a poc a poc, de sobte en pocs anys ha evolucionat moltíssim i ara pareix que s’ha tornat a parar. Per exemple, la carcassa del, “tro JUAN MIGUEL*

d’avis”, ara és de plàstic però abans era de paper. Tota la vida ha sigut de paper. Es preparava el paper, s’enrotllava, jo he anat a buscar sacs de farina dels d’abans, que eren més durs perquè això feia més soroll, ficar-li l’espoleta manualment, omplir-lo, tancar-lo, empaperar-ho amb cola...i això era tot el tro d’avís...ara, quan abans en feies una, pots omplir-ne 100... AITOR*

Si que ha canviat la cosa.

JUAN MIGUEL*

Això ha canviat molt,

sí. Però això és un canvi a millor per a vosaltres, no? AITOR*

J U A N M I G U E L * Sí, clar, per una part sí, però mira, per exemple, abans es reciclava més que ara. Ara no. Abans tots els papers de diari, per exemple, es guardaven per a la pirotècnia...ara això ja no es fa... perquè clar, tot era a base de paper i cartró. Les carcasses de color, per


42 A I T O R * I la nostra no és la més gran, clar...

Sí, de Sagunt i Port de Sagunt, la més gran sí que és la de La Vila, però clar, hi ha algunes que són una barbaritat per la Comunitat Valenciana i que també muntem nosaltres. JUANMI*

Vosaltres disparareu a València, a la Plaça de l’Ajuntament. Preparar la mascletà, quant de temps costà? AITOR*

JUANMI*

Des de 0?

Sí, des de 0. Pensar el que es va a fer, preparar, etc... AITOR*

En aquest moment, torna Juan Miguel a la conversa, pareix que ha trobat el que buscava. JUAN MIGUEL*

AITOR*

Huit dies.

En huit dies sols?

JUANMI*

Home, un poc més, pare.

Bé, sí, huit dies des de zero, perquè a veure, zero per a nosaltres és que tenim uns envasos que estan fabricats, aleshores, la feina es fa molt més ràpida. JUAN MIGUEL*

exemple...la càpsula era un embut de paper fet amb paper de diari, el de fora era més fort, el reforç de dins era el paper de diari, es tancava, es lligava i això era una palmereta de color.

Sí, clar, ves preguntant-li a ell que vaig a buscar-los. JUAN MIGUEL*

Juanmi hem fa un gest amb la cara com dient: “Ja voràs, és una passada”.

J U A N M I G U E L * Jo tinc ací uns masclets de 1920, i ho sabem perquè en els diaris amb que estan fets, hem trobat algun on posava la data. Eixes coses ja no es fan així.

Tinc un dubte després de tot el que m’heu contat. Una mascletà com la nostra, quant de temps vos costa de preparar?

Mare meua, i això ho puc veure. A mi m’encanten eixes coses.

Des de 0, en dues setmanes es pot preparar.

AITOR*

J U A N M I * També depén molt de la gent que tingues treballant en això. No sé, per exemple, si hagueres de fer-la tu sol, una mascletà d’eixe estil, quant de temps tardaries?

AITOR*

JUANMI*

Jo sol, amb els envasos fets, diguem de huit a deu dies, no més. Jo calcule huit dies. Tu pensa que són moltes “lligases”. Però si ho penses bé, són 2000 “lligases”, no són més. JUAN MIGUEL*


43 una persona disparant i una altra donant-li ordres.

Clar, perquè nosaltres veiem que quan arribeu a la plaça, ja està tot preparat, tot “lligat”, tot al lloc i només s’ha de penjar, bàsicament.

AITOR*

AITOR*

Clar, si jo haguera de ferho des de zero “tot allí” en la plaça, estaria tot el matí i no podria fer cap cosa més. JUANMI*

AITOR*

Clar, si no seria impossible

de fer. Quan jo anava i la muntàvem a l’estil convencional, arribava allí a muntar-la l’última de totes, a les 9 del matí. A les dos justet per a disparar-la, acabàvem de fer l’últim nus. I que el temps t’acompanyara. JUAN MIGUEL*

La meua feina quan jo arribe allí és, una vegada està muntat, anar d’extensió en extensió posant la metxa. És l’única feina que tinc en la plaça. Però clar, abans d’això, està tota la feina que no es veu. JUANMI*

A I T O R * Quantes coses diferents feu a l’any? No sé, cordà, mascletà, castells...

Donant-li ordres? I com feu

això? JUANMI*

J U A N M I G U E L * Les recreacions històriques...

Amb la mà alçada. Recreacions històriques? Ostres!, això està molt bé...no ho hauria imaginat. AITOR*

DE LES MASCLETAES, CORDAES, CASTELLS... A MI EL QUE MÉS M’AGRADA ÉS LA MASCLETÀ. REALMENT EL COLOR ÉS MOLT BONIC, PERÒ QUE TREMOLE EL PIS... AIXÒ NO TÉ PREU...

JUAN MIGUEL*

teatres, etc... A Benidorm férem una recreació enorme i ara tenim una encara més gran. JUANMI*

Això serà més complicat, no? Has d’estar pendent que ningú xafe res que no es puga xafar, clar... AITOR*

Mira, la que férem a Benidorm era el “Desembarco de Normandia”. La gent estava baixant de les barcasses i les bombes havien d’explotar exactament igual que una d’aquella època i ha d’alçar aigua, terra i el que siga, igual que passaria en la realitat... JUAN MIGUEL*

AITOR*

Vaig a anar un poc enrere. Anem a parlar més de la mascletà perquè malauradament no he pogut estar en cap altra disparà com la cordà de Paterna, per exemple, i no sé com s’organitzen ni com treballen. Però a vosaltres duc molts anys veient com treballeu en el moment precís de la disparà. Com és la feina mentre estan els explotant els coets? Quanta gent es necessita?

Efectes per a vídeos,

Mare meua...

AITOR*

Normalment amb dues persones la mascletà es pot dur endavant. Només necessites JUANMI*

La mascletà de tota la vida va sola. El que passa és que tu l’acompanyes per si es para. Està tot comunicat perquè vaja sola. Un castell sí que és diferent, has d’estar més pendent de qui t’ha de donar ordres, però una mascletà va sola. JUAN MIGUEL*

Si t’has adonat, en la mascletà, sempre hi ha u que dona l’ordre per a començar-la a qui va a disparar perquè eixe és el que està pendent de les carcasses. Fixa’t la pròxima vegada. JUANMI*

Ara tenim una projectada a La Concha amb més de 2000 actors. JUAN MIGUEL*

I eixa part de les recreacions...perquè, jo entenc que en tots els treballs hi ha una part més avorrida perquè es fa sempre el mateix i és com una rutina i això ens passa a tots...però eixa part de les recreacions deu ser la part més divertida, no? AITOR*

De les mascletades, cordaes, castells...a mi el que mes JUANMI*

ENTREVISTES

J U A N M I * Sí, però després has de fer grups, etc...


ENTREVISTES

44 m’agrada és la mascletà. Realment el color és molt bonic, però que tremole el pis...això no té preu... A I T O R *Ha, ha, si, tu eres igual que jo, a mi m’encanta quedar-me sord mitja hora quan vaig a una mascletà...com més forta, millor...

Nosaltres tenim un problema. Quan tu vas a un espectacle de pirotècnia, veus l’espectacle, veus els colors, veus si queda bonic o no...nosaltres no veiem això, veiem si aquesta carcassa ha arribat tard o prompte, o si li ha faltat disparar alguna cosa...que també ho passe bé, però de forma diferent. JUAN MIGUEL*

AITOR*

Defecte professional.

Així és. La gent veu una palmera i es queda: “oh, que bonic, que tal”. Nosaltres estem patint perquè jo ja estic buscant la següent o si l’efecte que hauria d’haver fet, l’ha fet...o si li ha faltat alguna cosa, al final, a patir. Moltes vegades deixe d’anar a festivals de pirotècnia o a disparades perquè vaig a patir i ja he decidit que no ho faré més. JUAN MIGUEL*

I quan la gent et pregunta que com ha anat? AITOR*

A mi tots m’agraden. No m’agrada que la gent em pregunte, que si; digues què t’ha paregut, que si puntuació... A mi tots m’agraden, puntuació no done cap, si s’ha disparat sencer i no hi ha hagut cap problema i tot el món està bé, això és el més important, però clar, això la gent no ho assimila. JUAN MIGUEL*

Ara em gire cap a Juanmi.

A I T O R * I canviant totalment de registre. Si tu tens fills alguna vegada, t’agradaria que continuaren amb la tradició familiar?

JUANMI*

AITOR*

No.

No t’ho has plantejat mai?

Sí, ho he pensat, i no m’agradaria. JUANMI*

AITOR*

Per què?

JUANMI*

AITOR*

Perquè és molt perillós.

Que m’ho digues tu això!

Sí, és veritat que moltes vegades no penses en el perill. Jo no entenc com ell (assenyala son pare) em deixava sol fent algunes coses fa anys o em deixa ara clavar-me dins d’una mascletà. JUANMI*

JUAN MIGUEL*

M’ha costat, eh!

Clar, això anava a preguntar-te a tu (ara al pare). Perquè no deu ser igual veure un empleat que, entre cometes, no té res a veure amb tu, que al teu fill com es clava dins d’una mascletà que igual du 10, 12 kg de pólvora o els que siguen?

A I T O R * És veritat que ara que soc pare, eixes coses no les veig igual, jo no sé si deixaria a la meua filla fer algunes de les coses que jo he fet...i qualsevol cosa que jo haja fet es mooolt menys perillós que el que feu vosaltres tots els dies, així que no sóc capaç d’imaginar el que deu ser veure el teu fill dins d’una mascletà amb les bombes explotant al seu costat... J U A N M I * Només pensa que...jo que sé...de vegades, quan estàs tirant una mascletà, cau una carcassa al teu costat i explota, bé, doncs ja està, ha explotat, però pensa, i si t’haguera explotat al peu? la gent no sap el perill que hi ha allí baix... J U A N M I G U E L * I ell ha agafat la pirotècnia fàcil, entre cometes, abans les coses eren molt mes artesanals. Jo he fabricat moltes més coses de les que ell arribarà a fabricar mai o que igual no fabricarà mai.

AITOR*

J U A N M I * Jo crec que si la meua germana, per exemple, es posara a tirar una mascletà...no se si podria veure com ho fa, estaria patint moltíssim...

El primer any que es quedà ell sol a Sagunt, tirant tot, perquè jo estava a València, el telèfon era mes un “walkie” que un telèfon. Constantment parlant de com anava, si faltava alguna cosa, si no...

J U A N M I * Per exemple, abans una carcassa duia “clorato” per a fer l’explosió. Ara du “perclorato”. Això què vol dir? Abans si una carcassa d’un castell pujava i pel que fora no explotava a l’aire i queia, en contacte amb terra, explotava. Ara això no passa, el “perclorato” no explota amb un colp, i el que passava abans dona molta por si et pares a pensar-ho. A I T O R * Això no ho penseu realment quan esteu treballant, no?

JUAN MIGUEL*

Jo no he pensat mai en eixes coses. No ho he fet mai. Jo he viscut alguns accidents grossos i és veritat que eixe dia estàs fotut, però al dia següent has de continuar. És la vida i és com JUAN MIGUEL*


45 és. Si pensares en el perill, no ho faries. Ningú no ho faria. A mi moltes vegades em pregunten que si no pense quan estic lligant una carcassa em pot explotar a la mà...i no, no ho penses. JUANMI*

A I T O R * I quan escolteu noticies de pirotècnies amb accidents...què penseu? J U A N M I * El primer que has de pensar és el per què ha passat? Moltes vegades és una imprudència d’algú.

Ja, però una persona no fa les coses per a matar-se. Vull dir, que accidents passen en tots els llocs. El problema és que com estem tot el dia treballant allí, perds el respecte un poc a la pólvora. I hui en dia passen moltes coses perquè la gent no sap el que du en les mans. Per exemple, un correfoc. La gent no és conscient del que du al caixó, això és un polvorí en eixe moment, és molt perillós... JUAN MIGUEL*

Jo també ho he fet, fer barbaritats, de nano, però ara ho pense i dic, però com vaig a fer jo això? JUANMI*

I noteu que ací a València que és el regne de la pólvora, la gent té menys respecte a la pólvora?

Bé, doncs jo crec que ja hem acabat.

J U A N M I G U E L * Totalment. Mira, exemples de gent que vol passar per baix d’una mascletà, tots els que vulgues. Gent que no és conscient del perill i només vol estar davall de la mascletà.

A I T O R * Home, quasi duem una hora parlant, tu saps les coses que es poden dir en una hora?

AITOR*

AITOR*

JUANMI*

Ja està? Què curt!

JUAN MIGUEL*

Moltes gràcies Aitor.

No, moltes gràcies a vosaltres. Ens veiem. AITOR*

Sí, jo també he anat per llocs i he tirat un masclet a l’aigua perquè com no s’apagava, i que explotara per a veure botar l’aigua, eixes coses, però ara és veritat que ho veig diferent... em faig major. AITOR*

Jo ara, per exemple, ja vaig mirant on m’he de posar en cada moment de la mascletà, un lloc segur i que puga fer la disparà en condicions. JUANMI*

AITOR*

Moltes vegades, ara ja, fas la broma de tirar un “tronaor” enmig del teu grup d’amics i abans ni mirava. Ara ja, abans de tirar cap coet, mire clarament que no hi haja perill.

Bé, això està be...

JUANMI*

Sí, però el que et vull dir és que abans no era així, abans no mirava si el lloc on estava era el més segur o no ho era, jo em posava allí a disparar i ja està. JUANMI*

ELS DOS*

Adéu.

En acomiadar-nos, Juan Miguel m’ensenya els masclets del 1920 dels quals em parlava abans. Crec que no he vist cap cosa més bonica en ma vida.


46


47


ENTREVISTES

48

ENTREVISTA AMB ISABEL LOZANO A.C. Falla La Vila

I

sabel Lozano Lázaro (València, 1974), és una psicòloga i activista valenciana, regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de València des de 2015. Llicenciada en psicologia, és experta en polítiques d’igualtat. És militant de Compromís i des de les eleccions municipals de 2015 és regidora a l’Ajuntament de València, i s’encarrega de les àrees d’inserció socio-laboral i igualtat. Com arriba Isabel Lozano a la vida política? Ve de família o és vocació? He passat molt de temps involucrada en distintes entitats, o associacions (feministes, veïns del Cabanyal, de Russafa…) Sempre he estat interessada en la meua ciutat, preocupar-me per el que passa a Valencia. Vaig conèixer a Monica Oltra a través dels vídeos de Youtube i coneixia a Giuseppe Grezzi a través de “València en bici”. Tot va vindre per el treball de fi de màster. Era una investigació sobre les dones i la política. Vaig decidir fer-ho a Compromís. Vaig entrar ací,

em vaig involucrar i poc a poc em vaig quedar. Una vegada en la Conselleria d’Igualtat, com es planteja la legislatura respecte del treball amb Junta Central Fallera? Es algo que es tenia en ment o ha sorgit en converses a posteriori? Col·laborem molt amb Pere Fuset i amb Toni Pla (Membre de junta, àrea d’igualtat) La primera col·laboració van ser els cartells i enganxines per unes falles lliures de violència, masclisme i LGTBfòbia. També amb els premis Caliu que premien els monuments fallers que treballen qüestions de diversitat, convivència, defensa de drets humans, etc. Actualment, estem fent un estudi junt a la Universitat de Valencia, ajudats per Junta Central per quantificar on estan les dones a la festa, quins son els espais que ocupen, càrrecs, etc. Dins del mon de les falles, històricament masclista, es troben moltes barreres a l’hora de

treballar amb les comissions o les noves generacions son de forma diferent i està mes conscienciada? Les noves generacions estan més conscienciades. Ara la societat ha reaccionat no sols les associacions feministes. La gent jove està molt participativa. Cal revisar la festa, no son un espai aïllat, i com a part de la societat es deu fer una revisió de les qüestions d’igualtat, causes socials, etc. Quines son les accions (que es puguen dir actualment) que s’estan fent i què poden fer les falles que vulguen col·laborar amb l’ajuntament i Junta Central Fallera? Hem demanat participació per l’estudi de les falles amb perspectiva de gènere. Estem fent grups de discussió amb tot allò que envolta les falles, gremi d’artistes, etc. S’està treballant amb grups de discussió i inclusió, per treballar en

LES FALLES I LA IGUALTAT


49 ENTREVISTES

la inclusió (llenguatge de signes, Braille, etc), també inclusió social i cultural. Que li va parèixer la frase de Rocío (fallera major de JCF de l’any passat) en el seu acomiadament? On deia que les dones mai havien tingut tant a dir i aportar i que havien d’aprofitar aquesta revolució per a seguir demostrant que hem de liderar aquesta època? Ara hi ha una presa de consciencia de la capacitat de les dones i de la figura de dones (no) reconegudes al llarg de la historia. Dones que han aportat molt i han estat invisibilitzades. Ana Lopez Navajas és una divulgadora que actualment està treballant en donar a conèixer a totes aquestes dones que han estat invisibilitzades al llarg de la historia. Amb aquest estudi, Ana,

reclama que aquestes dones, es treballen als llibres de text. Son part de la historia que actualment no estem ensenyant a les escoles.

a les falleres majors de valència? Sempre des de la perspectiva de la igualtat de gènere i el projecte que vostè lidera.

Hi ha que traspassar les fronteres, les dones i els homes son vàlids per a tot tipus de treball

Ara tenen veu als actes, no son sols un element decoratiu. Com qualsevol representat, la Fallera Major te dret a veu i a decisió. Ara pot fer-se sentir. Està clar que encara queda molt de camí per recórrer

Considera a les falleres majors de valència una figura important dins del seu projecte per a la igualtat dins del mon faller? La figura de la fallera Major es important dins del projecte d’igualtat. Està clar que es una figura que s’ha de revisar. Les festes no poden quedar-se com alguna cosa arcaica, s’han d’adaptar i identificar-se amb el món actual. Està vostè notant algun canvi en el tracte des de l’ajuntament cap

Vol afegir alguna cosa que se’ns haja passat? Hem de continuar treballant en aquest camp. Les falles en concret tenen una capacitat transformadora molt potent. Volem que es promoguen valors d’igualtat, diversitat, llibertats fonamentals. Les falles són un bon canal de difusió a tota la ciutadania i ho hem d’aprofitar.


50


51


ENTREVISTES

52

EL VALENCIÀ A RITME DE ROCK Aitor Muñoz i Oliver

E

stem amb Julio Miguel, membre fundador de Bajoqueta Rock. En el moment de rebre la telefonada de la Falla La Vila, no va dubtar a col·laborar amb una entrevista. Sempre disposats a fer un crit per la música en valencià, Bajoqueta Rock du més de 30 anys passejant el seu estil i les seues lletres per tota la Comunitat Valenciana. No vaig a amagar el meu nerviosisme minuts abans de cridar Julio. Per a mi, Bajoqueta Rock forma part de la meua història d’adolescent i poder parlar amb ell és un orgull. Només espere que l’entrevista vaja bé.

de la mili, que encara ens obligaven a fer la mili. Va ser concretament en Abril del 1987 quan començàrem amb els assajos. El primer “bolo” el férem en estiu d’eixe mateix any, en una festa privada amb amics. Com comencen tots els grups, supose. I mira on heu arribat. Supose que la resposta és òbvia, però, des que començareu fins ara, el panorama de la música en Valencià ha d’haver canviat molt, no? AITOR*

JULIO*

J U L I O * Ha canviat moltíssim. Ara hi ha una grandíssima varietat de grups, d’estils, i tots canten en Valencià, sempre pots trobar algun grup de l’estil que vulgues que canta en Valencià. Quan començarem érem nosaltres i 3 grups més, com aquell que diu. Abans hi havia grups que feien música més tradicional i reivindicativa, però grups així més de rock o punk, només harem 3 o 4.

Vosaltres començàreu a finals dels 80 si no recorde malament, l’any 1988, no?

I eixos començaments varen ser durs? Perquè segur que no seria fàcil dir, “eh! Què jo faig rock i damunt el faig en valencià!”

Sí, en el 87 començàrem a assajar. Va ser quan jo vaig tornar

Doncs mira, et vaig a dir una cosa, a nosaltres ens cridaren! La

Bona vesprada, el primer que vull donar-te són les gràcies per acceptar aquesta entrevista i d’aquesta manera. AITOR*

No home, no és res, això mola també.

AITOR*

AITOR*

JULIO*

JULIO*

ARA HI HA UNA GRANDÍSSIMA VARIETAT DE GRUPS, D’ESTILS, I TOTS CANTEN EN VALENCIÀ gent d’Acció Cultural s’assabentà que hi havia un grup a Riba-Roja que cantava en valencià van contactar amb nosaltres i al principi eren ells qui ens donaven “bolos”. I Així començàrem, els estius teníem uns “bolos” que ens oferia Acció Cultural i amb això vam començar. Fixa’t que a l’Ajuntament de València estava el PSOE abans que entrara el PP, o siga que fes càlculs de quant de temps fa d’això. Eixos primers “bolos” recorde que te’ls subvencionava, la meitat el poble que organitzava el “bolo” i l’altra meitat per subvencions per l’ús del valencià. Una vegada entrà el PP, nosaltres ens oblidarem d’això i ja buscàvem particularment les nostres actuacions. Ara, per


53 ENTREVISTES

exemple, ja no és així, ara hi ha empreses de management que s’encarreguen exclusivament de grups que canten en Valencià, això abans no existia. A I T O R * Aleshores, pel que dius, el camí d’un grup que vulga cantar en valencià és més pla, podem dir? J U L I O * Sí, home, abans era molt difícil, perquè dir que en aquella època anaves amb una guitarra pel món, anaves a fer rock i damunt l’anaves a fer en valencià...no era senzill. Si a dia d’avuí encara hi ha gent que et mira malament, imagina’t a finals dels 80, que estem parlant de fa més de 30 anys...que igual tu ni havies nascut, (riu). A I T O R * Sí, sí que havia nascut, quan jo comencí realment a escoltar-vos, tenia uns 15 anys, allà per l’any 1996 i clar, vosaltres ja dúieu uns anys donant guerra.

Ara el tema està més fàcil perquè hi ha hagut grups com el nostre que han anat fent camí i això, la gent nova, ho ha d’aprofitar perquè continuem escoltant música en valencià de qualsevol estil. JULIO*

També és cert que ara, en haver tantíssima varietat, no hi ha per a tots, que és la part no tan bona. La vida d’un grup son els “bolos”, les actuacions. Gravar un CD està bé, però el que et dona la vida és actuar davant de la gent, perquè estar assajant totes les setmanes sense fer actuacions, al final deixes de fer-ho, i si vas als “bolos”, t’ho passes bé, estàs amb la gent i si damunt et guanyes alguns durets, doncs millor que millor. A I T O R * El tema rock rural, que s’ha quedat com a la vostra signatura, com va sorgir? J U L I O * Doncs mira, en aquell moment, en la primera maqueta que vam fer, la vam gravar en un casset dels d’abans, estava començant en aquell moment el tema dels CD’s, i nosaltres, que no teníem diners, ho vam gravar en un radiocasset. Eixa maqueta es deia Rock Rural perquè dins hi havia una cançó que es deia igual Rock Rural, que explicava el que féiem quan érem joves, que eixíem de classe, anàvem a l’horta...eixes coses. I mira, com a curiositat, en eixe casset hi havia una cançó que es deia “La taronja no funciona” i no saps quanta gent

l’està agafant per a utilitzar-la en la campanya d’enguany, per tots els problemes que hi ha amb el cultiu de la taronja i com és de complicat dedicar-se a l’agricultura. Jo mateixa, de tots els camps que tenia, ja fa anys que me n’oblidí perquè em costaven diners i no podia traure gens de benefici i com que tenia la meua feina i el grup... Hi ha algun grup que es puga considerar el vostre successor? Algun grup que et vinga al cap que es puga considerar així? AITOR*

És que ara hi ha molts. No podria dir-te’n un. Hi ha tants que ja no sé si podria dir-te’n els noms, (riu). JULIO*

Creus que ara la gent està més professionalitzada inclús només començar? AITOR*

Sí, segur. Nosaltres, quan començarem a tocar, menys els 3 músics que teníem que eren de banda, la resta no sabiem ni llegir una partitura... bé, ens venia justet per a llegir una partitura senzilla. Inclús ara, després de 30 anys, el nostre punt fort no es que sabem llegir una partitura , sino que JULIO*


ENTREVISTES

54 assagem moltíssimes vegades i t’ho aprens i així ixen coses molt boniques. A I T O R * Vosaltres teniu un popurri de música valenciana però versionada a l’estil vostre, del rock. J U L I O * Si, eixe era “Popurri Valencianes”, i ara tenim un també que són les cançons típiques que toquen les xarangues en les falles, però en versió Punk, que li hem dit “La Punkxaranga”. Aquesta no la tenim gravada, ens la guardem per als concerts.

Una sorpresa per als assistents al concert, no? AITOR*

JULIO*

Sí, un regalet.

També féreu un himne per al Valencia CF, no? AITOR*

Sí, quina història. Nosaltres férem un himne en homenatge al Valencia CF i el vam regalar al club i ens van convidar a una presentació de l’equip. Encara recorde el partit, Roma-Valencia, i nosaltres arribem allí, ens posem a tocar, i els Yomus, que encara existien, començaren a insultarnos, que si fora catalanistes, que si Bajoqueta Porcs...bé, la van “liar grossa”. Està clar que no ens coneixen, perquè nosaltres som reivindicatius per a algunes coses, però no pareixia que allí ningú s’haguera escoltat ni llegit les nostres lletres. Bé, al que anava, que al final d’eixe himne estaven tots els càntics que s’escolten als partits, i clar, un d’ells era el “Xe què bò”, i així es va quedar, com la cançó del “Xe què bò”, però la cançó es diu “València Experiment”, que ve de la publicitat JULIO*

EIXOS TREBALLS QUE FEU, LES HORES QUE ESTEU... I SENSE COBRAR... JA VOS POT AGRADAR. JO VOS ADMIRE. NOSALTRES HEM ANAT A FALLES QUE ENS DIUEN, “QUEDEU-SE A SOPAR” I ENTRES AL CASAL I VEUS TOTES LES TAULES QUE HI HA MUNTADES, PER A 300 FALLERS, AMB EL SOPAR, TOT REPARTIT, TOTA LA GENT SOPANT I DESPRÉS ARREPLEGA TOT AIXÒ! MARE MEUA, JO NO SÉ SI SERIA CAPAÇ DE FER-HO.

d’ “Experience” que duia l’equip a la samarreta en aquell moment. Val, vaig a centrar l’entrevista un poc més en el tema falles si no t’importa. AITOR*

JULIO*

Endavant.

Quina és la relació que penseu que hi ha, ha hagut i hauria d’haver entre les falles i la música en valencià? AITOR*

Doncs mira, nosaltres per sort, en Falles sempre ens criden per a tocar, prou vegades. Per exemple, hi ha una falla a Alcàsser, la Falla el Mercat, que enguany fa el 25 aniversari d’una nit que es diu “El Mercarock”, que per cert enguany tornem a anar i crec que serà la vegada 15 o 16 que anem. Hem tingut anys de tocar totes les nits de falles. Ara encara anem a llocs, però es veritat que la gent pareix que no té diners o que és més barat dur una orquestra de 2000€, encara que no siga bona. JULIO*

Vosaltres perquè sou un grup consolidat, però...creieu que les falles han de fer un esforç per a donar una nit a gent nova que estiga començant perquè vaja i faça un concert un dia de falles? AITOR*

Home, hi ha hagut anys que sí que hem conegut alguna nit així, però no és habitual. Al final les falles volen tenir a les nits coses que saben que van a agradar i no es volen arriscar, i és comprensible. JULIO*

A I T O R * I vosaltres quines actuacions teniu confirmades per als dies de Falles enguany?

JULIO*

Doncs mira, anem al


55

A I T O R * Molt bé, sí que aneu a menejar-vos enguany, sí. Vosaltres sou fallers algú del grup? J U L I O * Que jo sàpiga un o dos, la resta pensem que els fallers sou una secta, (amb ironia). És broma, eh! Eixos treballs que feu, les hores que esteu...i sense cobrar...ja vos pot agradar, ja. Jo vos admire, nosaltres hem anat a falles que ens diuen, “quedeu-vos a sopar amb nosaltres” i entres al casal i veus totes les taules que hi ha muntades, per a 300 fallers, amb el sopar, tot repartit, tota la gent sopant i després arreplega tot això! Mare meua, jo no sé si seria capaç de fer-ho.

La veritat és que vist des de fora i quan t’ho diuen, sí que sona un poc estrany, però si t’agrada la falla, en això ni penses. AITOR*

J U L I O * I també nosaltres tenim sort que les falles on hem anat sempre ens han tractat molt bé, però hi ha falles que si vas a prendre alguna cosa o vas a saludar et miren malament...jo eixes coses no les entenc. A I T O R * Nosaltres tampoc, el casal ha d’estar obert a la gent.

J U L I O * Sí, de vegades. Jo tinc una falla just davall de casa i a mi m’agrada molt la vida del casal, anar a jugar al truc tota la vesprada, prendre una cervesa, estar amb els amics...segur que acabe apuntantme a la falla, (riu). A I T O R * No m’havia adonat de l’hora que era i del temps que duem parlant. Vaig a fer-te les dos últimes preguntes. Penseu que les falles poder fer més que el que fan per a la promoció de la música en valencià? J U L I O * Nosaltres hem intentat algun any que les falles de Riba Roja s’ajuntaren per a poder fer una nit de rock, per exemple, on estigueren diversos grups, però és complicat què els fallers es posen d’acord i no va eixir la proposta i ja la deixarem passar.

Doncs mira, a Sagunt, fa uns anys, aconseguirem ajuntarnos cinc falles i dur endavant un projecte precisament per a això, per a poder fer quatre nits de falles bones per a tots. I va funcionar, es diu “Viu les Falles” i encara continua, així que si es vol, es pot. AITOR*

Això està molt bé, li ho vaig a dir als fallers de Riba Roja que prenguen nota. JULIO*

I l’última pregunta ja. En totes les mascletaes sona una versió del “València en falles”, que és vostra si no estic mal informat, és així? AITOR*

Exacte, que jo només vaig a passar-ho bé, que no vinc a molestar ni a furtar-te res...però bé, encara hi ha falles així, què li anem a fer. JULIO*

Aneu doncs habitualment, tu per exemple, a visitar gent als casals? Particularment, dic, no amb el grup. AITOR*

J U L I O * Així és, però és nostra la música, no la lletra.

Ah, i pots contar-me si això va ser una col·laboració amb AITOR*

l’Ajuntament o amb JCF o va ser alguna cosa que va sorgir de vosaltres? J U L I O * No, és una col·laboració amb l’Ajuntament. Pere Fuset, quan va entrar a l’Ajuntament, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va demanar que ho férem, però quan estava feta la versió amb una lletra nostra, la família de l’intèrpret Vicente Ramírez va dir que no ens deixaven si no era la lletra original o com a molt traduïda, i així va quedar, tal i com l’escoltem ara mateix.

AITOR*

Ha sigut un plaer.

JULIO*

Igualment.

Després dels 40 minuts de conversa, apague la gravadora i li comente que vaig a escriure l’entrevista i que li la passaré perquè la revise. Hem diu que no hi ha problema, que que se’n refia de mi, que utilitze les parts que vulga i quan li dic que vull enviar-li un exemplar del llibret quan estiga publicat, es mostra agraït i accepta la idea sense dubtar-ho. Quin “tio” més agradable!, no sé perquè estava tan nerviós.

TENIM SORT QUE LES FALLES ON HEM ANAT SEMPRE ENS HAN TRACTAT MOLT BÉ

ENTREVISTES

Mercarock a Alcàsser, anem a una falla a la Pobla de Vallbona i una altra nit a València.


56


57


58


59


ENTRETENIMENT FALLER

60

10 CANVIS QUE PODEN MILLORAR LA TEUA ALIMENTACIÓ Noemi Esteller

Dietista - Nutricionista (nº ColegiadaCV-00700)

E

ncara que els bons hàbits alimentaris hem de mantenirlos durant tot l’any, és ben cert que hi han certes èpoques de l’any on els descuidem. Açò sumat a que tenim molt més a la nostra ma aliments cada volta més processats, que la industria alimentaria ens bombardeja durant tot el dia en publicitats que semblen apetitoses, i a la falta d’activitat física de la població en general, fa que la nostra alimentació s’allunyi de lo que seria una alimentació saludable i equilibrada. Les nostres ingestes depenen molt del nostre temps, de la compra i de l’esforç que volem fer a l’hora de cuinar, però en un poc de interès i organització pots millorar molt la teua alimentació. Ací te mostrem 10 xicotets canvis que millorarien molt el teu perfil alimentari:

SOBRE LA TEUA ORGANITZACIÓ DIARIA 1. Organitza les teues menjades en horaris reals de ingestes: pren les 5 ingestes que has de fer durant el dia i ubica-les en intervals de no mes de 4 hores ni menys de 2 dins de la teua rutina diària. 2. Planifica un menú setmanal: així tindràs clar què i com menjar, i evitaràs les presses d’última hora que solen acabar cuinantte qualsevol cosa ràpida, poc saludable o plats precuinats. 3. Busca receptes variades per al teu menú setmanal. Estar menjant sempre bullits i planxa no es una bona solució per mantenir hàbits saludables, ja que ens cansem d’aquest tipus de cuina. Existeixen multitud de receptes saludables que fan que menjar siga divertit i gens monòton.

A NIVELL ALIMENTARI 4. Evita aliments superflus, poc saludables y molt energétics. Els aliments processats tenen un perfil nutricional pitjor que els no precessats. 5. Evita el alcohol. No hi ha ninguna ingesta de alcohol que siga saludable per al nostre organisme, aporta kilocalories buides i augmenta el risc de sofrir certes enfermetats. 6. Augmenta la ingesta de fruites i verdures, així com de llegums. Aquests aliments proporcionen moltes vitamines i minerals, proteïnes d’orien vegetal, i a mes sacietat, ajuden a controlar l’apetit aportant poques kilocalories al teu menú.


61 ENTRETENIMENT FALLER

SOBRE LES COSTUMS SOCIALS 7. Realitza alguna activitat física. Està demostrat que les persones que comencen a fer alguna activitat física fan també canvis en la seua forma d’alimentar-se, sent aquesta més saludable que quan no feien cap activitat. 8. Evita les grans superfícies: torna a comprar al mercat de barri. Els productes processats i ultraprocessats no estan als mercats de barri: fruiteries, carnisseries, pescateries, forns no solen tindre aliments d’aquests tipus, sinó que els productes venen sense cap tractament o tractaments no industrials. La verdura, la fruita, la carn i els peixos no estan envasats, tallats, amb atmosferes modificades... sinó que el trobem tal com vénen del camp, de l’escorxador o de la lonja. 9. Fomenta el menjar casolà. Menjar a sovint fora de casa sol empitjorar la nostra dieta: evitar anar a restaurants de menjar ràpid (Fast Food), revisar la carta del restaurant on volem anar i no menjar tota la ració que ens posa el cuiner, seria una bona forma de evitar menjar aliments poc saludables. EN RESUM 10. No menges de tot. Tots els nutricionistes fomentàvem que menjant de tot i variat, el perfil alimentari que aconseguíem era prou equilibrat i variat, però amb l’augment de productes molt processats al mercat, l’augment de sucres, greixos i sal en ells, l’augment de l’obesitat en major i nens, així com d’infermetats d’origen alimentari, açò ha canviat.

NO INTENTES MENJAR MILLOR, DEIXA DE MENJAR PITJOR


62


63


64


65


ENTRETENIMENT FALLER

66

RECEPTES TRADICIONALS VALENCIANES A.C. Falla La Vila

BUNYOLS DE CARABASSA PREPARACIÓ

INGREDIENTS

Coem la carabassa i la deixem refredar. Després separem la polpa de la corfa i les llavors. Li afegim farina i rent. Deixem la massa en algun lloc amb temperatura elevada per a facilitar la fermentació.

Carabassa Rent de pastar pa Farina Sucre

Quan ha pujat la massa prou, comencem a fregir els bunyols en l’oli calent, a uns 170° C. Una vegada fets, els ensucrem per damunt.

NOTA Podem fer una variant farcint els bunyols amb figues seques.


67 ENTRETENIMENT FALLER

PAELLA VALENCIANA La paella és el plat més internacional de la cuina valenciana. Pràcticament a tots els pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, la paella és el plat per excel•lència. PREPARACIÓ Es posa una paella al foc i s’afig l’oli. Una vegada calent l’oli, afegiu la carn trossejada i sofregiu-la bé, per a després afegir les bajoquetes, el garrofó i la tavella. A continuació, continueu sofregint (uns 8 minuts) i afegiu la tomaca natural (pelada i ratllada). Agregueu l’arròs i sofregiu-lo (4 minuts). Finalment, afegiu el pebre roig dolç, el safrà i l’aigua. En bullir, ajusteu el punt de sal.

INGREDIENTS (per a 4 persones) 400 g de conill 400 g de pollastre 250 g de bajoquetes 150 g de tavella 150 g de garrofó 1 tomaca madura 400 g d’arròs 8 cullerades d’oli d’oliva Aigua Pebre roig dolç Safrà Sal


ENTRETENIMENT FALLER

68

ARRÒS AL FORN PREPARACIÓ Sofregim en la cassola la cansalada, les costelles de porc i la cabeça d’alls, a continuació l’arròs, el pebre roig i el safrà. Disposem per damunt les creïlles a rodanxes, la tomaca i la carn utilitzada per al caldo. Regueu amb 800 cc de caldo i introduïu al forn a 200 graus, aproximadament, durant 20 minuts.

INGREDIENTS (per a 4 persones) 400 g d’arròs DO València 200 g de cigrons 1 cabeça d’alls 2 creïlles 1 tomaca madura Caldo de cocció (garreta de vedella, cua de porc, manetes de porc, careta de porc, nap, xirivia, carlota i cigrons). Cansalada magra, costelles, safrà, oli d’oliva verge extra, pebre roig dolç, sal. Botifarra de ceba i pilota de carn (opcional).


69


ENTRETENIMENT FALLER

70

COM SOBREVIURE A LA SETMANA FALLERA Marianet “El Falleret”

Q

uan un/a afronta la setmana fallera, s’ha de tenir en compte diversos aspectes que et poden fer sobreviure a 5 dies d’excessos. Els oïts estan exposats a sorolls amb més decibels del que es considera sa, els peus s’endureixen per les llargues caminates amb sabates amb tacó o soquets d’espart, l’estómac ha de fer digestions a les que no està acostumat...i tot això, sense donar-li al cos el descans mínim recomanable. I encara així, la majoria de fallers són capaços de sobreviure a aquestes locures físiques, gastronòmiques i etíliques. Com pot ser? Hi ha algun secret? És el faller un ser especial? Una raça millorada? Doncs no, no ho és, simplement està acostumat a buscar formes d’aconseguir sobreviure, trucs (de vegades quasi de màgia) que fan més suportables aquests excessos i sobre tot, una

posada, la pedra blanca o la gespa ben neta i lluent...i clar, tot això sense deixar de costat l’aigua de València...però clar, es fan les 2, les 3, les 4 del matí...cada vegada hi ha menys gent per a fer feina i la que hi ha està ja cansada...doncs bé, eixe és el moment de fer-se LA TORRÀ DE XULLES!!! Tots sabem que una bona torrà de xulles a les 4 del matí entra d’allò més bé i et dona energia per a finalitzar la feina. Nota important: Acompanyar la torrà de xulles amb una bona ració de pa amb allioli. Imprescindible per a condimentar la carn a eixes hores de la matinada.

capacitat de sacrifici i ganes de passar-s’ho bé per damunt de la mitjana. I quins són eixos trucs que els fallers i les falleres utilitzen? Doncs bé, anem a enumerar alguns d’ells... heu de prestar atenció.

2) PASSACARRERS Un bon faller s’ha de vestir amb el vestit tradicional totes les vesprades de la setmana fallera per a poder fer les visites de pleitesia a la resta de comissions germanes de FJFS. 1) PLANTÀ Tots els nous fallers volen aguantar fins al final el dia de la plantà. Els nous i els no tan nous. Per al faller és el primer dia de falles, un dels dies més importants. Però també es un dels dies de mes feina. S’ha de deixar el recinte de la falla agranat, ordenat, net...s’han de deixar els monuments acabats, la crítica

Però clar, són moltes hores, moltes caminates i moltes cerveses les que un faller o fallera s’han de posar a dins del cos, alguna cosa haurà de fer! Doncs bé, per tal de poder aguantar les vesprades de passacarrers, el més important és UNA BONA PETACA del que més li agrade.


71

De tots és sabut que la situació econòmica no és la millor possible. Els fallers fan tot el possible per poder continuar pagant les quotes de la falla. Però clar, ningú vol eixir al passacarrer sense gaudir amb els seus compatriotes d’uns bons “refrigeris”, així que recomanem fer “UN BOTE”. Agafeu al faller o fallera més confiable de tots els que teniu a la falla i que estiga disposat/da a dur a la resta com a corderets allà on vaja. Importantíssim que siga bon/a negociador/a, si es així, estirarà el bot tant, que pareixerà infinit i la vesprada la gaudireu més encara (si és que això és possible). I qué dir de com acaben els peus al final de la vesprada? O com aguantar les vesprades de calor del mes de Març? Tots sabem que és molt incòmode quan un/a s’ha possat guapo per a eixir al carrer amb el seu millor vestit regional i de repent fa tanta calor que no para de suar. Ací tenim dos opcions, tirar de ventall com les nostres iaies...o utilitzar LA COMPRESA MÀGICA. Aquesta compresa, possada a llocs estratègics com les plantes dels peus o les axil·les ens estalviarà eixes marques horribles que apareixen després d’una vesprada de caminata infinita.

3) ORQUESTRES De tots és sabut que una vesprada de falles pot acabar ben entrada la matinada. Inclús corre el rumor que algun faller o fallera despistat s’ha vist enmig de l’orquestra encara ataviat amb el seu tratge regional. Com evitar això? BUSCA UN ALIAT. Troba eixe amic o amiga que, arribat el moment, siga capaç de dur-te a casa a llevar-te el tratge de faller o fallera i et torne al casal o directament a l’orquestra, NO SIGA QUE ET VAGES A PERDRE ALGUNA COSA, QUE NOMÉS SÓN 5 DIES.

Això no ho podem permetre i per això et recomanem que vages a jugar una partideta de bolot, dòmino o truc al casal. Amb una cerveseta o qualsevol altra cosa pots gaudir d’una vesprada completa i arribar a la nit ple de forces renovades.

CONSELLS AFEGITS 4) DIA DE LA CREMÀ Arribats a aquest punt, aquest últim dia, si encara estàs viu i has pogut gaudir de tots els dies de falles, et pots considerar un faller com déu mana. Ningú et podrà retreure que has faltat a alguna cercavila o a alguna orquestra. Però ai amic o amiga, que encara et falta aguantar una de les vesprades més dures...la del dia 19 de Març. El cos ja no es el que era el dia 14. Físicament estàs fet/a pols. Però encara et queda la nit màgica on donem la benvinguda a la primavera, on els nostres monuments passen a ser cendra per a donar el punt i partida a l’exercici faller següent. Però clar, si a les 17 acabes de dinar amb la falla i fins a mitjanit no es crema el teu monument, són moltes hores en les que corres el risc de caure en les mans de l’esgotament i inclús ha hagut cassos de fallers que gitantse a dormir la ben mereixcuda migdiada, s’han alçat al dia següent tirant per terra la seua bona imatge de faller o fallera perdent-se la cremà.

1) Si et consideres un faller més de vesprades que de nits i de matí eres capaç d’eixir de casa sense caminar com un mort vivent, aprofita i ves a fer L’ESMORÇAR. Si ho aconsegueixes, veuràs com el teu cos t’ho agrairà i agafarà forces per a la resta del dia. Això si, res de cafè amb llet i torrada amb tomata, ES IMPRESCINDIBLE UN BON ENTREPÀ amb carn, peix o el que millor t’entre al cos. Acompanyat amb cacaus del collaret, olives partides i per a acabar un cremaet. 2) Tots eixim de casa amb butxaques al jupetí, la jaqueta o inclús amb un bolset, però què hem de dur al bolset? Doncs bé, imprescindible el KIT DE SUPERVIVÈNCIA compost per: un antiinflamatori, un àcid acetil salicílic, un protector d’estómac, tiretes, pintallavis, espillet, diners, un caramelet per a combatre el mal sabor de boca que et pot deixar alguna beguda que no et sente bé del tot i les claus de casa. Si aconsegueixes que tot això continue al bolset quan acabe el dia, és que eres un faller o fallera de primera.

ENTRETENIMENT FALLER

Com es pot aguantar una vesprada sencera de caminates, rialles i plantons sense una bona ració de “beguda refrescant”? És impossible, i un bon faller o fallera ho sap. És important posar la petaca a la nevera el dia d’abans, per tal de que el líquid estiga fresc, no siga que quan anem a demanar el refresc al bar estiga calent i ens fastidie el bebercio.


ENTRETENIMENT FALLER

72

PASSATEMPS L

es nostres girafes tenen colls molt llargs, però s’han fet un embolic. Ajuda-les a relacionar el seu cos amb el seu cap.

T

roba en la sopa de lletres: astronauta, coet, lluna, estrela, asteroide, galàxia, alienígena, cosmos i planeta.

F P F A E M

A L J R N O

L A U P G R

L N F A A V

A E C U L E

Q T S T A D

R A I C X R

C Z N M I E

S O B O A L

A C S A E S

G V L M Z I

U B J K O C

N N G A L S

T L S S Q O

P E A T R Q

A S C R T G

S T R O P M

D R P N E R

F E O A L O

G L L U N A

H A B T C L

A E E A J I

S S S P L E

T

roba cinc diferències de la nostra falla infantil.

T T T T M N

R E F M C G

E R R B E I

O L H O E E

I O E A O N

D T J D C A

E R K E L N

L U P F U M

Z I L L M J

M N A S A R

L A V I L A




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.