12 GUIA FAURA
F
aura és d’origen àrab, la població és el resultat de la progressiva fusió d’una sèrie d’alqueries conegudes com Els llogarets de eg , hui en dia desaparegudes, quedant el nom de les partides, segurament al lloc de l’emplaçament primitiu. Després de la conquesta va quedar sota la jurisdicció de Morvedre -Sagunt- i durant l’Edat Mitjana, va ser comunitat mixta, habitada per cristians i musulmans fins a l’expulsió el 1609. Per Reial Privilegi de Joan III d’Aragó, el 4 de maig de 1473, es va constituir en senyoriu i fou entregada a la família Monsoriu, a qui va pertànyer fins al segle XVI, quan passà als Vilarrasa, quan els descendents de Pere Raimond de Monsoriu, primer senyor de Faura, s’uniren en vincles matrimonials. El 1647, Felip II va convertir Faura en comtat i després va passar a la família Vives Canyamàs. De 1884 a 1906 va estar fusionada amb Benifairó de les Valls, formant la Vila de la Unió. El carrer Cavallers i la plaça d’Almorig, antiga plaça major del poblat d’Almorig, de població majoritàriament musulmana, que amb el temps acabà annexionant-se a Faura. Hui en dia, encara es manté la forma original de la població, tret d’una intervenció urbanística a principis dels anys 80, que la travessa de llevant a ponent.
Casa Comtal Coneguda com el Palau, és un dels edificis d’interés historico-artístic millor conservats. Era als primers temps una xicoteta fortalesa que
defensava l’antiga alqueria islàmica, aspecte que va conservar fins que es va convertir en casa residencial el segle XV, perdent la major part dels elements fortificats.
Església dels Sants Joans Data del segle XVI i es tornà a reedificar a les darreries del segle XVIII en dues fases, del 1760 al 1774 i del 1775 al 1790, pel creixement de la població. El campanar antic es mantingué de forma provisional i després definitiva, restant intacte fins a l’actualitat.
Ruta de l’aigua El sistar dividix les aigües de Faura i Rubau. La construcció està situada sobre la séquia major del terme per evitar la manipulació dels partidors pels regants. Una volta superat el sistar i abans d’arribar a les marjals, les aig es de la Font de Quart passen pel llavaner. Té el seu origen en els primers anys de la postguerra, i ha sigut rehabilitat per l’Ajuntament, a fi de conservarne el valor testimonial, convertint-lo en una sala polivalent d’exposicions, però sense deixar de tindre l’ús tradicional, ja que encara hi ha dones que van a llavar la roba. Al costat, l’escorxador també s’ha rehabilitat com a sala multiús. Seguint el recorregut de les aig es de la font es poden veure els molins, la resta de sistars i tot l’entramat de séquies dissenyat pels romans i millorat i optimitzat pel sistema andalusí, i que va sofrit transformacions posteriors. El molí de Dalt, que junt al molí de Baix formaven part de les antigues
FALLA LA VICTÒRIA LLIBRET 2017
235