Page 1


sumari del nostre llibret 2 17 01 04 06 08 11 13 16 20 25 27

Sumari

03 05 07 09 12 15 19 22 26

Saluda President

Berni@ns fotogaleria Així és Francis

Junta Directiva Berni@ns llistats componets majors

Dedicat a Tania FM2017 Nostra FM 2017 Tania

FM Tania FM2017 Així és Tania

Recompenses berni@ns 2017 i premis 2016 Nostra Falla Gran 2017

Explicació Falla Gran 2017 Nostra Falleta Infantil 2017

Explicació Falla Infantil 2017 Berni@ns fotogaleria

Saluda president Infantil Berni@ns llistats component infantils

Així és Àngel

29 32 35 38 38 47 71 73 75

28 31 33 37 43 46 70 72 74

Dedicat a Paula FM2017

Saluda FMI 2017 Tania Nostra FMI 2017 Tania

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català Adreça: C/Berní i Catalá 9 46019 València Tel.96 326 45 59 Email: laberni@laberni.es Instagram: @fallalaberni Facebook: fallalaberni (comunitat) soydelaberni(grup) Youtube: Fallalaberni, els video-saludas es poden visitar al nostre canal Disseny i maquetació: www.panalfallero.com/2017 issuu.com/fallalaberni D.L: V-331-2011 Este llibret paticipa en els PREMIS DE LES LLETRES FALLERES

Així és Paula

El present llibret ha participat en la convocatària dels premis de la Generalitat per a la promoció i ús del València.

Berni@ns fotogaleria

Així és Paula

Berni

Fallers d’honor i Abonats, Nous Components

LA

Els nostres representants, entrevista Premis Berni

#mésqueunafalla

Concurs de naixements La delegació veïnal

Sumari de col.laboradors 5 Museus, una festa

Xarxa valenciana de museus Museu artista faller València

Museu Faller Cullera Museu faller València

Museu Faller Gandia

1

76 75 76 84 86 90 94

Museu Faller Alzira

Museu Faller Xàtiva El MF, un nou Taj Mahal per a València i les Falles

Religions molt molestes per les falles Fil per agulla

Elegir falla municipal del cap casal no és debades Entrevista conjunta al directos MF


2


saluda del president 2 17

B

envolguts fallers, falleres i amics i amigues: Em dirigisc a tots vosaltres com a cap visible dels quatre amics que l’any passat van començar la seua marxa al capdavant de la nostra Comissió. En primer lloc vull agrair el treball i sacrifici de totes les persones de la nostra comissió, directius o no, per a dur a terme l’exercici. Així com el de les seues famílies, tots sabeu les hores que no estem amb ells, però ho fem a gust per la nostra falla. Agraïments també als nostres Fallers d’Honor, Abonats i Col·laboradors, ja que sense la seua aportació, aquesta festa no seria possible. Dir-vos a tots que ens disculpeu si en alguna ocasió us he fallat i saber que sempre es treballa amb la millor de les intencions per i per a la Falla.

La Berni, és una comissió de 365 dies. Obrim quasi cada dia donant vida al casal, al barri i per descomptat a nosaltres mateixos, els fallers que la conformem. Enguany “Les Falles”, han sigut reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement que les fa més grans si cap, i que ens responsabilitza una mica més per a treballar, protegir, estimar i gaudir-les amb més força. A la meua manera de veure, som Patrimoni, gràcies a tots els fallers que han estat, estem i estaran en totes les comissions de València i altres poblacions. Per açò, vull fer esment especial als fallers de la nostra comissió. Alguns ja ens estan entre nosaltres, uns altres estem ací per ells, i el meu afecte especial per a ells i les seues famílies, per als quals estan atravessant problemes de l’edat o de dures malalties.

Francis

Per tots vosaltres, som Patrimoni. Milers de gràcies! Per a Tania, Paula i Àngel, els nostres màximes representants. Simplement vull donar-vos les gràcies per haver estat sempre a l’altura de les vostres responsabilitats. Per representar a la Berni tant i tan bé en tots els actes. Per haver fet de la vostra il·lusió un càrrec del qual sempre heu gaudit. Aquesta il·lusió és la de tots els fallers de la Berni. Us desitg a tots vosaltres i les vostres famílies que passeu unes meravelloses Falles 2017. I per a finalitzar des d’ací convide i anime al fet que tots junts, els fallers, veïns i amics del nostre barri Torrefiel, a participar sempre des del respecte, de la festa que ix fidel a la seua cita en el carrer tots els anys al març. Les Falles. Visca La Berni, Visca València, Visquen les Falles.

3

Francisco J.Villanueva i Machancoses

#videosaludafrancis2017berni


berni@ns mĂŠs que un any...

4


aixíés FRANCIS

Berni

LA

U

n 4 de abril de 2003 en Junta General Extraordinària va a ser nomenat mon pare per primera vegada President de la Falla Marqués de MontortalBerni Catalá i al mateix temps jo estava venint al món. Un càrrec que asumiría amb gran orgull per al exercici 2004, ja que des de ben menut somiava que algun dia podria representar a la seua comissió de tota la vida per la que sempre ha treballat i lluitat duent el seu nom al més alt. El 7 d’agost de 1971 va nàixer un xiquet que portava les falles

en la sang, és clar que deuria ser eixa, ja que ve d’una familia molt valenciana i fallera, començant per la seua mare la meua iaia Pepita, fallera desposta a deixarse lapell per la seua familia i màxima defensora de les tradicions valencianes. Amb només 12 anys va a ser nomenat President Infantil de la nostra comissió, un any que va gaudir molt, a l’any 1986. Des de xicotet ha sigue molt revoltós, mai estava quet, sempre fent travessures de les seues a la falla. Tots recordaran el seus playbacks junt al seu grup d’amics el TWIN, també ha participat fent teatre cosa que li agrada molt. Més tard va dirigir al nostre grup d’infantils i aquesta feina va ser reconeguda per Junta Central Fallera. I no podem oblidar altra de les seues grans aficions, fer el betlem de la seua falla junt tots els seus amics, dies de gran treball i esforç que sempre acaben sent reconeguts. D’aquesta manera

aquest any han aconseguit el Segon Premi en la Categoría Tradicional A de J.C.F. Any tras any la nit del 15 de març, mon pare gaudix d’una de les nits més especials de l’any, la nit de la plantà, com tots sabem és una persona molt perfeccionista, pel qual cada detall del monument és important i deu estar tot en el seu lloc de la falla. Es pot destacar per ser amics dels seus amics i ajudar a tot el món en el moment que faça falta. Fa aproximadament dos anys, el seu grup d’amics de tota la vida van decidir dur endavant a la seua falla, afrontant totes les situacions que podrien vindre. Des d’ací vuic desitjar un any meravellós i ple de bons records a Paula, Àngel, Tania i per suposat al meu pare, Francis. Et volem molt. Ana i Mar Villanueva Barberá.

5

2004

1986

2017


junta directiva 2 17 President Francisco José Villanueva Machancoses.

ÀREA INFANTILS

Susana Gil Martínez, Paloma Sánchez Campos, Roberto Soria

Vicepresident 1er Àrea Econòmica Eduardo Llistó San Godofredo.

Vicepresident 2on Àrea Infantils Vicente Machancoses Gimeno.

Collado, Sara Carrasco Moyano, Suso Gómez Sánchez, Victor

2on

Delegat Infantils Vicente Vicent Rodríguez.

López Molina, Jorge Castaño Martín-Pozuelo.

Vicepresident 3er Àrea de Festejos Luis Alberto Torres Villodre.

Vicedelegat d’Infantils i Falla Infantil Mª José Pérez Mateo.

Delegat Llibret i Falla Gran Xavi Bea Carrillo.

Secretària Mª José Mosser Ubeda.

Subdelegats d’Infantils Verónica Navío Tabasco, Julio Gil

Delegació Premis Berni Cristina Cuñat Montañés.

Vicesecretària Blanca Navarro Jiménez.

Mañez, Pedro Tárraga Roche, Mª José Barberá Villarroya, Raquel

Delegada Medis Comunicació Ruth López Molina.

Delegat Agrupació Infantils Eva Duarte Peligro.

Bordes Castillo, Mª José Belenguer González, Juan Manuel Vicent

Delegada de Protocol Sandra Rufián Borreda.

Assessor J.D. i Delegat Naixements Joaquín Checa Valero.

Rodríguez. Rosana Barberá Villarroya, Mabel Palomo Miralles.

Delegada Presentació Mónica Palomo Martinez.

Alberto Ferreres Agulleiro.

Vicedelegada Marta García Navarro.

Delegades Play-Backs Infantils Mara Falcó Miñana, Patricia

Delegació Juvenils Julio Gil Barberá, Amparo Gil Barberá, Víctor

Machuca Brazales.

Manuel Climent Villanueva, David Tárraga Pérez.

Vicepresident

Àrea Infantils Vicente Machancoses Gimeno.

LABerni

Delegat Publicidad i RRPP José Muñoz Arcos, Jose Luis Sánchez Torres.

#mésqueunafalla

Delegat de Medis Audiovisuals Ricardo Belda Ubeda. Delegat Despertaes i Traques Agustín Pomar Arranz.

ÀREA ECONÓMICA

ÀREA FESTEJOS / CULTURA

Vicepresident 1er Àrea Econòmica Eduardo Llistó San Godofredo. Tresorera Mª Carmen Navarro Casas. Vicetresorera Laura García Navarro. Comptador Fco. De Borja Ortiz de la Orden. Vicecomptadora Ana Díaz Rubio. Delegat de Loteria Manolo Gil Climent. Vicedelegada de Loteria Mila Blasco Edo. Cobradora de Abonats Pepita Machancoses Vázquez

Vicepresident 3er Àrea Festejos Luis Torres Villodre. Delegat de Festejos Mario A. Palomo Martínez. Vicedelegats de Festejos Enrique Pertusa Cortés, Desirée Pertusa Cortés. Subdelegats de Festejos Cristina Torres Villodre, Eva Estela Comos, Carla Climent Villanueva, Elena Sánchez Taboada, Rafael Machancoses Plá, Carlos Alberto Ponce García, Carlos Navío Tabasco, Laura Del Cerro Carpintero, Nati Martínez Belmar,

6

Delegat Replegà Juanito Palmer Veiga. Delegació Activitats Diverses

Tere

Garcia

Reig,

Elena

Fernández Martínez, Elvira Tabasco Moreno, Auxi Borreda Monrabal, Nines Cortés López, Ana María Álvaro Climent, Lola Campos Ramos, Ricardo Gil Climent, Rafa Machancoses Vázquez, Isidro Navío García, Vicente Machancoses Vázquez, José Rufián Carballo. Delegat de Casal Manuel Comesaña Folgar. Delegat Veïnal José Vicente García García.


fallera major ixent 2016

Enguany formem la comissió 134 homes i 159 dones #femberni #torrefiel #bernians

Marta García i Navarro Mª Teresa Alapont Plá Teresa Alfaro González Raquel Amo Segovia Marifeli Andreu Alcobenda Mª José Andreu Castillo Amanda Azorín Noverges Sandra Azorín Noverges Gloria Barberá Villarroya Laura Bargues Balanzá Jessica Belda Luna Natividad Belmar Sánchez Marian Berzosa García Carmen Betoret Catalá María Betoret Marqués Amparo Borredá Lluch Cristina Caballero Potenciano Mº Carmen Campos Ramos Judith Castellano Pérez Rosa Castillo Cabrera Ana Mª Climent Borrás Amparo Cortés López Clarisa Simona Cosma Vanessa Cuadros Córdoba Carmen Delgado Roca Laura Dols Albalat Cristina Doménech Hernández Alicia Duarte Peligro Amparo Dubal Mínguez esther eritja Salas Francisca Esclapés Chiralt Laura Esclapés Chiralt Silvia Falcó Márquez Nieves Felipe Guerrero Ana Belén Fernández Gómez Mª José Franch Rojas Sonia Gámez Torres Raquel García Martínez Mª Jesús García Reig Sonia García Lopezosa Mª Dolores Garrido Cuadros

comissió masculina 2 17 Raul Acebedo Gil J.Salvador Adelantado Torres Carlos Enrique Alapont Sanz Julián Álvarez Nager Julián Amo Rodríguez Sergio Aparicio Millán Salvador Azorín Poblet Alejandro Belda Luna Raúl Belda Luna Daniel William Bell Javier Bueno Vacas José Vicente Capilla Villarroya Héctor Carrasco Moyano César Celda López Reyes Checa Carretero Carlos Cuello Rodrigo Oscar De Luca Mateu Ricardo Doménech del Ramo Sergio Estellés Royo José Enrique Estellés Royo Bernardo Expósito Martín Antonio Fernández Martínez Carlos Ferrandis Díaz Kike Fuster Sánchez Baltasar Gámez Yera Cristian García Belmonte Daniel García Belmonte Ricardo García Centelles José Garrigós Montoro Enrique Gaspar Aparisi Alberto Gaspar Villalba Manuel Gil Álvaro

Jesús González Fernández Jaime Ibañez Gil Juan Izquierdo Erena Antonio Jiménez Consuegra Carlos Laosa Luque Daniel López Mercado Fernando López Mir Francisco López Moya Alberto Macián Álvarez Guillermo Macián Campos Vicente Macián Faubel José Martínez Alvaro Juan José Martínez Belmar Hector Enrique Martínez Cortés José Enrique Martínez Cortés Ramiro Martínez Martínez José Martínez Quesada Carlos Mendez Andreu Javier Merino Luján Vicente Mestre Pérez Carlos Morrió Martínez Luis Mota Ferrer Manuel Navarro Navarro Nicanor Novalvos Navarro Diego Olaya Martín Carlos Olaya Pér Manuel Ortiz Rodríguez Pablo Palomo Martínez Eugenio Palomo Vilalta Pascual palomo Vilalta Federico Pardo Lucas Luis Pardo Romero

Vicente Pau Montesinos Sergio Pedrajas Rodríguez Luis Pérez Prieto Enrique Pertusa Sáiz Jorge Pertusa Inserte José Pertusa Sáez Vicente Pertusa Sáez Leonardo Antonio Piccin Carlos Pomar Franch Guillermo José Ponce García Juan José Ponce Hernández Nicolás Ramos Serna Conrado Román Sánchez Carmelo Rubio Galán Fernando Rufián Bataller José Victor Rufián Borredá Javier Ruíz Aliaga Adrían Salvador Andreu Andrés Salvador Granero David Serrano Murcia Ángel Serrano Sebastián Oscar Soler Bermúdez Francisco Manuel Soliva Herraiz Salvador Tarazona Ballestín Mario Tardío Royo Mario Tardío Vaquero Fernando Tornero López Daniel Torres Gómez Alejandro Torres Zahinos Pedro Javier Valera Gómez Vicente Vicent Pradillas José Vicent Rodríguez

7

cort d’honor 2 17

Begoña Gil Domingo María Giménez Asensio Lorena Giménez Martí Mª Amparo Gimeno Sanz Cristina Giner Moragón Mariluz Gómez Vedriel Pepa González Frías Sara González Ochando Esperanza Hernández Martínez Cristina Isabel Hernández Martí Celia Herraiz Adillo Rosa Isabel Ibáñez Muñoz Mª Amparo Inserte Clusa Graciela Iraola Esteso Esther Jiménez Rodríguez Mª Concepción Lleonart Sinisterra Maribel Llopis Triana Ángeles López Giménez Mónica López Lopezosa Pilar Luna Benavente Mª Ángeles Machaconses Gimeno Lorena Machancoses Plá Mª Amparo Machancoses Plá Elena Macián Campos Elena Marín Sarasua Mª Carmen Martín García Paula Martínez Gutiérrez Nereida Martínez Marco Amparo Martínez Martínez María Méndez Andreu Isabel Miralles Olmo Mª José Monzó Ayala Nieves Mora Felipe Reme Moragón Moragón Laura Mosser Úbeda Rosa Isabel Muñoz Ruíz Eva Ochando Capapé Julia Ochando Capapé Saray Ortega Mañez Mª Isabel Ortiz González

Yuliya Palamar Carla Palomo Alcañiz Josefa Palomo Vilalta Esther Pau Ramos Noelia Pérez Arco Marta Pertusa Navarro Rosaura Pineda Castro Cami Pizarroso Flores Amparo Plá Cortés Mª Teresa Plá Cortés Alejandra Plá María Ana Belén Plaza Aibar Noelia Ramírez Gómez Ana Montserrat Ramiro Pizarroso Raquel Ramiro Pizarroso Mª Pilar Ramos Serna Juani Rodríguez Tavira Eva Romero Gil Mª José Royo Martínez Montserrat Royo Martínez Mª Dolores Rueda Navarro Sofía Ruipérez López Natalia Salvador Andreu Rosa María Sánchez Arauz Nuria Sánchez Calvete Irene Sánchez Martínez Aida Sanchís Bea Mª Ángeles Sanz Pavía Cristina Sebastián Falcón Mª Ángeles Segovia Segovia Pilar Serna Zárate Concepción Sinisterra Torres Patricia Sola García Jessica Suay Priego Maria Tardío Royo Asunción Tomás Valero Josefa Úbeda Puchol Antonia Villalba García Noemí Villanueva Pérez


dedicat a Tania

E

l dia de Sant Joan de sobte vaig despertar amb una gran noticia, un somni fet realitat Hui per fi arriba el moment de demostrar el que vals que aquest moment que ara vius és el que desitges tant En la mirada es pot contemplar tota la emoció viscuda en la vida ser Fallera Major es especial i fer-ho de la Berni, una alegria Tan sols fixant-nos en la teua mirada s´aprecia l´emoció que estàs sentint és una emoció tan gran i tan rara que no et deixa assimilar tot el que ara estàs vivint Il·lusió transformada en fallera et desitge en nom de tots que siga aquest un gran regnat i dels teus somnis el millor

El gran dia ja ha arribat les llums s´encenen per a veure a una reina plena d´alegria i felicitat. Mira Tania, la teua mare orgullosa que no cap mira el teu pare que ample i la teua germana plorant I del nòvio ja ni parle enguany, està que no cap després de esta vesprada eres tota felicitat I tot per tu, una gran fallera dolça dona sense igual fallera de gran prestigi de elegància senyorial Tania, ja pots deixar de somniar doncs la teua il·lusió es veu complida gaudeix del moment que vas a passar no t’ho diu un poema, t’ho diu una amiga Escolta la dolça melodia que naix ara mateix des de els nostres cors per a proclamar a nostra volguda Tania com a Fallera Major Raquel Bordes i Castillo

8


saluda de la nostra fallera major 2 17

Tania Amo i Segovia la mateixa il·lusió que jo i que tots junts puga’m fer-les inoblidables.

E

#videosaludatania2017berni

stimats fallers, falleres i veïns de “La Berni”: Estic molt contenta i il·lusionada de poder fer realitat el meu somni en aquesta comissió, en la que em sent molt acollida i feliç. Enguany tinc el plaer de compartir-lo amb Paula i Àngel, representants infantils i Francis, el nostre president. Des d’ací vull invitar-vos a gaudir i participar d’aquestes festes amb

Tinc plena confiança de què el nostre artista faller, Toni Verdugo, ens farà una falla de premi, on enguany militem en la secció 2ªB. Agrair el suport de la meua família, als meus amics i tota la comissió en general. Desitge que les falles del 2017 siguen molt especials per a tots, que el temps ens acompanye i lluïsca el sol tots els dies de la setmana fallera! Moltes gràcies i fins a sempre. Visca “La Berni”! Visca València! i Visquen les Falles.

9


10


nostra fallera major 2 17

Tania Amo i Segovia

2 17

Falla

marqués de montortal berní i catalá 11


aixíés TANIA

P

parlem de Tania...

solament immillorable, amb açò ho dic tot. osem

que

Des de l´afecte de la seua família vull explicar un xicotet conte, Com algú m´apuntava fa poc, ja podem dir que no és un conte és, més aviat, una realitat. Tania ve d´una família amb tradició fallera i li encanten les Falles. Per a ella és una forma de vida i la seua gran il.lusió. Com a persona què us vaig a dir?. Em quedaria sempre curt,

Fent més història d´ella, de xicoteta no volia ser Fallera Major, solament desitjava ser fallera, açò si, participar en totes les activitats de la Falla. Al contrari, la seua germana Raquel des de molt prompte es va decantar i va ser Fallera Major Infantil i també Major, tenint la sort, en aquest cas, de pertànyer a la Cort d´Honor de la Fallera Major de València Sandra Climent i Jordà. De Tania tinc la grata notícia que, després d´un temps sense manifestar una altra cosa diferent, em va comentar la il.lusió i el somni de poder

12

arribar a ser Fallera Major de la Falla (La Berni). Per tant, quasi sense assabentar-se ella mateixa, la presentem, sent para ella una gran sorpresa i alegria. Els que coneixem a Tania tenim la plena seguretat que deixarà a La Berni en molt bon lloc. Tania és una persona molt centrada i amb un alt nivell de responsabilitat. Sabem que per a ella serà un honor representar a “La Berni” en tots els actes per als quals la Falla la requerisca, Amb l´oportunitat de dirigir-me a ella des d´aquesta finestra, sé que li agradaria que m´acordara i nomenara a aqueix gran grup

d´amics del que forma part i, ni que dir té, sempre amb el suport i afecte de la seua parella Pablo, juntament amb el de la seua família i tota la comissió. Des d´ací una besada immensa. Gaudeix al màxim de les teues Falles 2017. Segur que seran inoblidables, els nostres millors desitjos, de tot cor, que tingues un feliç regnat. El teu pare. Julían Amo Rodríguez.


premis 2016 premis falla

recompenses 2 17

i

Falla Gran 6 premi secció Tercera A de Toni Verdugo Falla Infantil 9 premi secció 5ª de Iván García

premis llibret

F.Infantil

Llibret Falla Gran, Lo Rat Penat 5 Premi Secció autors novells Josep Bea Izquierdo Llibret Falla Infantil, Lo Rat Penat 9 Accèssit Secció autors novells Raül Alapont amb els versos escrits per Miquel Àngel Gascón i Rocha

premis sector agrupació rascanya 1er

Premi Dominó Premi 2on Parxís Premi 1er Concurs de Betlems, Categoría A

F.Gran

recompenses

Infantils

distintiu d’or Adrián Álvarez Gimeno Àngel Serrano Duarte Isabel Chunai Checa Ortiz

distintiu d’argent Carla Carrión Bea Clara Tornero Andreu Lucía Tornero Andreu Alba Serrano Duarte

Sofía Ibánez Muñoz Noelia Mota Climent Lucía Soliva Herráiz Sandra Navarro Gil José Carlos Pineda Castro Álvaro García Ramiro Hugo Carretero Machancoses Adrián Hernández Soria Daniel Falcó García

recompenses majors

distintiu de coure

Vicente Vicent Rodríguez Manuel Ortiz Rodríguez José Vicente García García

Raul Belda Luna Manuel Comesaña Folgar Alberto Macián Álvarez

bunyol d’or amb FULLES de LLORER

bunyol d’argent

Leo Acebedo Giménez César Albert Antón Aitana Beltrán Caballero Lucas Bell Villanueva Nora Carné Sanchís Cento Carrión Bea Ángela Expósito Dubal Aora Galea Caballero Claudia García Moreno Carol Garrigós Barberá Soraya Gil Serrano Enzo Olaya Martínez Jairo Serrano Berzosa Guille Soler Araujo

13

bunyol d’or i BRILLANTS amb FULLES DE LLORER bunyol d’or

Tania Amo Segovia Cesar Celda López Elvira Tabasco Moreno Noelia Pérez Arco Laura Mosser Úbeda Lorena Gíménez Martí Pablo Palomo Martínez José Enrique Estellés Royo Carlos Navío Tabasco

Silvia Falcó Márquez Enrique Vte Pertusa Cortés María Betoret Marqués Paula Martínez Gutiérrez Cristina Isa. Hernández Martí Ricardo Domenech del Ramo Ana Mª Climent Borrás Sara González Ochando Luis Mota Ferrer Raquel García Martínez


14


Antonio Verdugo Ballester

nostra falla gran 2 17

ninot expo

Falla

marqués de montortal berní i catalá

#secciósegonaB

15


#explicacióen PECS #explicaciódel’artistatoniverdugoballester

Partint de molt de paciència els monjes Sadhus busquen l’essència __________________________ Hui en dia el fer ioga més que moda és obssesió practicament una droga sense cap de reflexió

Fer mandales és costum, com posar-se un bon perfum ______________ ____________ Aquesta dona hinduista enguany és la protagonista i al brau tigre de bengala amb l’ajuda d’un “Mandala” ella vol hipnotizar i aixina pode-lo “usar” Ell a tots ens representa perqué en esta societat si no tens un poc d’espenta acabes enderrocat Ni ha que colorejar per a poder-se calmar, és una teràpia nova a xicons i grans embova

Com ser modern és confús, hi ha moltes contradiccions, s’usen métodos hindús per a obtindre explicacions

La València de barraca, per fi pot tirar la traca ________________ Les falles són Patrimoni i del foc van del seu braç, ara com qualsevol matrimoni el cuidarem amb amor vivaç

Ara la gent fa postures sense menejar-se cap com si foren escultures xe!, no ens quiteu el treball¡¡ (Manifest del ninots en contra dels mannequin-challenge)

La fallera valenciana amb bellesa encisadora en les falles s’engalana les ama, defén i adora

Ara està millor vista, la València animalista ________________ Els canvis que està portant este asiàtic ventijol, fa que estiga permutant, de Valéncia, fins el sol.

La dona ja no és un florer i a la festa és activista s’ha tornat racionalista amb treball cor i poder

16


És desig del nou govern que regenta la ciutat, per natural i modern fer cada animal sagrat Vaques, serps, paons reals rates i finalment primats són a l’Índia respetats, ací vieuen... fenomenal! En l’Índia, en la primavera és la “Holly Run” fallera ________________ Coneguem la festa hindu a on s’imposen els colors reservant els seus fulgors escampant-los en pintura

Volent que algú t’emparelle te la claven per darrere ________________ Els Hijra a l’Índia trobem coneguts como “tercer sexe” per fora dones veurem però homes son, és complexe

Parlant de vaques sagrades no totes estan salvades ________________ Per a evitar la polució s’ha trobat la solució d’omplir tot de carrils bicis al voltant dels edificis

Kamasutra: “postureig” és mes bonico que lleig ________________ En la nostra societat

Amb un pes més que pesat a Ribó li ha tocat portar, el manté a les nits desvelat, el seu rickshaw no pot pedalejar

Ella el vol enamorar i el seu cor poder trobar, viure un amor brutal (no sap que serà rectal)

posturejar està al dia buscant gran notorietat no et pots fiar ni de ta tia

Al fi i al cap a les dos festes, a pesar de la distància i una que altra cirqunstància guadixes sense protestes

Per no tindre un mal de cap en surgir una incidència... era culpa de l’herència¡ que ho deixà tot com un drap

Les elèctriques clavant...(i els bancs comissionant)

En aquest arc hem representat un gran ventall amb molt color, l’amor lliure i diversitat, es necesita per amar dins del cor

Pero el cas és no està, la senyora Barberà L’excusa se li ha acabat i Joan va marejat...

Amb el kamasutra actual

la claven de meravella, els polítics xuplant de la pública mamella

ja no queda temps ni ganetes de posar-se a fer punyetes ni en caràcter bianual

17

El seduix amb un ball i el convida a berenar promte vindrà el guirigall, quan arribe l’hora de pixar.


18


fantil

2 17

ninot expo

Falla

#secciรณquinta

19

Miguel A. Hernandez Clemente

nostra falla In


#explicaciódel’artistamiguelhernándezclemente

Infantil

Hui la falla ens transporta a un Món de Fantasia on grans i xicotets observant-la gaudiran amb alegria. Entre personatges mítics i fantàstics els majors recordaran i els més menuts d’inoblidables mons passats disfrutaran.

Plena de màgia i digna de culte és la del passeig daurat, taulells que a generacions per la seua bonica història ha captivat.

A per totes, a per totes!! va Shakespeare en la seua nau cridant,

Dorothy, el lleó, l’espantall, i la llanda mai passaran

un globus que entre els rajos de la tempestat a falles va arribant.

perquè gràcies a ells podem dir que els somnis es compliran.

Ell vol que els xiquets troben el significat de l’amor, d’un amor faller que a tots portarà il·lusió al cor.

Teravitia és un lloc enigmàtic i magnífic

Heu vist als Leprechaund amb la seua màgia?

on tots els xiquets volen anar per a disfrutar.

a ells ací els tenim ballant amb gran alegria.

Ho habiten trolls i fades en un món fantàstic

Uns balls que només ells transmeten amb energia

on els més menuts volen anar per a jugar.

per a comptar a tots la llegenda que embolica la seua vida. Gràcies al nostre nou gran Patrimoni Mundial faller Els leprechaunds tenen un castell molt fantàstic,

estos quatre estudiants volen travessar la porta estel·lar.

el qual habita una màgica fada que a tots enamora.

Stargate a un món fantàstic sens dubte els portarà

I per l’amor que li té el cap, sense esperar castic,

i ells amb molta il·lusió a tots en il.lusió se’l faran saber

vol aconseguir de la fada el millor premi, ballar.

per a així demostrar com els valencians sabem treballar.

20


Por moltes portes es pot accedir a un món de fantasia però de totes, la més important, ens transporta a Narnia. És la d’este armari que amb meravella a tots ens agradaria per a poder arribar al món d’animals parlants i molta mitología.

Grans metalls en molts mons i civilitzacions hi ha però en un està el millor i més preciós per a conquistar. Avatar és la terra on més quantitat del mateix hi ha i de totes les formes possibles ho han d’intentar expropiar encara que els seus blaus habitants amb orgull no ho permetran.

Si escriptors en el món hi ha molt importants, per damunt de tots els Germans Grimm han destacat. Gràcies al llegat en forma de Caputxeta o Hansel i Gretel els majors i ara els xicotets sempre podrem disfrutar.

La lectura a mons magnífics a tots ens ha de transportar, i trobar en una llibreria un món de fantasia ens ha d’agradar. Bastián de tant de buscar amb “La Història Interminable” va topar per a així convertir-se en un heroi per a al món de fantasia salvar i tot junt amb el seu gran amic Fuyu que mai sol el té que deixar.

Miguel Hernández, el nostre fantàstic artista d’enguany a un món de fantasia amb “I see you” ens va a transportar. I ací els Germans Grimm que en el bosc fantàstic estan xuplant al renoquet busquen l’eixida per de les falles disfrutar.

21


berni@ns falleant que ĂŠs gerundi...

22


;-)

23


24


#videosaludaàngel2017berni

Àngel

Infantil

Angel Serrano i Duarte

saluda del president

2 17

H

ola em diuen Àngel Serrano Duarte i sóc faller des d’abans de nàixer de la millor falla de tota València “La Berni” i estic molt orgullós de pertànyer a ella on tinc molts amics, amigues i a la meua família. Enguany he complit un dels meus sons, ser president infantil de la Falla Marqués de Montortal Berní i Català. Vull donar les gràcies a tots i a totes, però en especial a la meua família, als meus pares, a la meua germana Alba, a les meues iaies i a les meues ties, per posar cada un el seu granit d’arena perquè açò siga possible, us vull a tots molt.

Espere fer-ho bé i anar de la mà a tots els actes amb Paula, la meua Fallera Major Infantil i passar-ho molt bé. Vull dir-los a tots els fallers i falleres d’aquesta comissió i en especial a Paula, Tania i Francis que aquestes Falles 2017 seran la canya. Visca la Berni, Visca les Falles i Visca València!

25


junta directiva

Infantil

fallera major infantil ixent 2016

2 17

Mireia Machancoses i Lopez

President Àngel Serrano i Duarte Vicepresidenta 1er Ana Villanueva Barberá Vicepresident 2on Hugo Ponce Giner Secretària Carla Machancoses López Tresorera Raquel Machancoses López Comptadora Julia Ramírez Luján Delegada 1º Elena Vicent Belenguer Delegada 2º Amparo Hernández Soria

comissió masculina Leo Acebedo Jiménez Cesar Albert Antón Adrián Álvarez Gimeno Lucas Bell Villanueva Cristóbal Bonillo Grau Marc Campos López Hugo Carretero Machancoses Cento Carrión Bea Nacho Comesaña García Daniel Escrich Martínez Jorge Estellés Ferrando Sergio Estellés Plaza Daniel Falcó García Daniel García Esclapés

Álvaro García Ramiro Bernabé Garí Férez Hugo Gaspar Villalba Adrián Hernández Soria Iván Izquierdo García Marc Jiménez Delgado Eduard Llistó Estela Rafael Machancoses Sánchez Diego Macián Hernández Mateo Macián Hernández David Martínez Falcó Xavi Merino Alfaro Alfonso Mora Felipe Nacho Morrió Fernández

cort d’honor

#som107infantils Enguany formen la comissió infantil 41 xiquets i 65 xiquetes, sumats al majors #som400 bernians#femberni #torrefiel

Infantil

Nayara Acebedo Jiménez Amparo Álvarez Navío Paula Aparicio Dols Tania Aucejo Bordes Encarni Bancalero Fas Aitana Beltrán Caballero Esperanza Borredá Bolinches Noelia Botella Tomás Nora Carné Sanchís Itziar Carrasco Vía Carla Carrión Bea Isabel Chunai Checa Ortiz Lucía Climent Villanueva Paula Escrich Martínez Ángela Expósito Dubal Alba Ferreres Palomo Paula Ferreres Palomo Aroa Galea Caballero Irene García Ramírez Claudia García Moreno Carol Garrigós Barberá

2 17

Carlos Mota Climent Adrián Novalvos Sanz Enzo Olaya Martínez José Carlos Pineda Castro Noa Ponce Fernández Hugo Ponce Giner Alejandro Ramos Pineda Mario Rodríguez Soriano Diego Román Sánchez Jairo Serrano Berzosa Guille Soler Araujo Pablo Tárraga Pérez Jorge Santiago Villamón Esclapés

26

Infantil

Lucía Gastón Pardo Soraya Gil Serrano Eva Guerola Torrubiano Lucía Gutiérrez Moreno Amparo Hernández Soria Sofía Ibáñez Muñoz Jana Jiménez Delgado Carla Machancoses López Raquel Machancoses López Elena Machancoses Sánchez Aitana Maroto Machancoses Sheila Martínez Cortés Rebeca Mascarós Sebastián Silvia Merino Alfaro Demi Mikolajczewski Mateo Noelia Mota Climent Sandra Navarro Gil Paz Ndong Fernández Nerea Novalvos Sanz Natalia Ordóñez Lladró Andrea Paricio Ramiro

2 17

Ángela Paricio Ramiro Coral Pérez Cosma Leyre Pérez Pertusa Julia Ramírez Luján Laia Rodríguez Ochando Irene Román Sánchez Aitana Rufián Plá Daniela Rufián Plá Alba Serrano Duarte Lucía Soliva Herráiz Celia Tarazona Sánchez Clara Tornero Andreu Lucía Tornero Andreu Amanda Torres Martínez Sabrina Torres Martínez Elena Vicent Belenguer Lucía Vicent Belenguer Paula Vicent Belenguer Ainhoa Vicent Palmero Ana Villanueva Barberá Mar Villanueva Barberá


aixíés ÀNGEL fa amb la gent i se’l passa bé amb qualsevol persona siga de l’edat que siga.

À

ngel va nàixer un dia molt especial el 8-8-2008 el mateix dia que la seua iaia Mari, va ser un xiquet molt buscat i desitjat. Des que estava en la panxeta ja ho apuntàrem a faller i va ser una emoció passar amb l’embaràs per la plaça la Verge el dia de l’ofrena. És un xiquet afectuós, alegre i sensible, amb molt bon cor i al mateix temps també un poc testarrut. Li encanta anar a la falla, encara que no anem tant com el que ens agradaria, ja que vivim en un poble prop a València, en Bétera i a vegades la distànca ens para a l’hora d’agafar el cotxe, però sempre que tenim ocasió anem. Té molts amics en la falla i també té als seus tetes, de seguida es

S’apunta a tot, a teatre en el col·legi, als playbacks de la falla, participa en les disfresses i en qualsevol acte el sempre alça la mà i sobretot... li encanta tirar petards. Àngel és inquiet, curiós, divertit, això si... tot li passa a ell, li encanta estar amb tota la família, és molt familiar i cuida molt de la seua germana Alba. En el seu temps lliure Àngel va a karate i li agrada molt anar amb bicicleta i en patinet, sempre que té ocasió agafa una de les dues coses. A casa, sobretot li agrada jugar a la PlayStation i li encanta el xocolate i els caramelets de sempre és molt llépol.

la seua germana i la seua família anem de la mà en aquesta aventura de ser President Infantil, que gaudisques a límit, que t’ho passes molt bé, que per fi un dels teus sons s’ha fet realitat perquè des de ben xicotet ens deia: Pare, mare jo quan seré President Infantil de la meua falla, La Berni?. Doncs Àngel ja arribat el dia, guarda en la teua memòria tot amb detall i gaudeix també al màxim de tot açò amb els teus companys de viatge Paula, Tania i Francis que des d’ací volem agrair-los com es porten de bé amb tu i et cuiden. Moles gràcies a tots. I com sols dir tu Àngel... enguany promet i serà la canya.

Nosaltres els seus pares, estem orgullosos i encantats amb ell, encara que ens fa molt parlar, però posa interés a fer les coses, o almenys l’intenta.

Et volem a l i fi it i

Des d’ací vorem dir-li que nosaltres,

La teua família.

molt Àngel e ll

27

fi


dedicat a Paula

És la fallera incipient que va començar quan va nàixer i que en córrer dels anys tindrà com a guardó el ser Fallera Major., Ja de xiqueta, ser fallera, estava en el seu cor, col·laborar en els actes de la falla, la seua passió.

E

res un capoll de rosa, eres una naixent flor, eres promesa d’un futur d’esplendorosa il·lusió. La innocència que en els seus ulls brilla amb llum i emoció! La tendresa de la seua cara amb bermellat rubor! L’ alegria sana i pura, omple de satisfacció en lluir, amb gran soltesa, un vestit amb tradició!

Portant sempre al capdamunt, de la seua falla, el pavelló sap lluir en les festes el seu margalló i el seu valor. I en la maduresa, fallera que aporta una gran labor per mantenir el caliu de la falla, Que és el seu amor! Fallera cantes amb fe Visca València! i va tremolar una llàgrima en els seus ulls quan el foc es va encendre. La teua familia

28


saluda de la nostra fallera major

2 17

Infantil

Paula Sanchez i Garrido

H

ola comissió!

#videosaludatpaula2017berni

Arriba el moment de compartir la meua alegria e il·lusió de representar a la nostra comisió “La Berni”, per a mi, és un honor formar part de l’història de la nostra falla, a més en aquest any que ens han declarat PATRIMONI, donant pas a ser reconeguts tots els fallers en el món sencer per la nostra festa, tradició i cultura.

En primer lloc, vull agrair a tots els infantils per compartir amb mi aquest any, ple de somriures i anècdotes molt divertides, també vull donar les gràcies a la directiva per preparar tot un any i treballar a diari fent d’un any, un somni. Vull traslladar especialment la meua felicitació al grup del betlem que amb el seu treball ens han donat el segon premi de la Categoria A del concurs de Naixements de J.C.F. I com no també, als nostres fallers que fan que “La Berni” siga una gran família. s l hora de donar pas a la nostra setmana gran. Traieu els blusons, els polars, les nostres millors gales i sentiu la màgia de la nostra festa, la música, l’olor a pólvora, les

llums dels carrers i els colors dels nostres monuments. Vull convidar a tots els xiquets del nostre barri que passen a compartir la et a a meravellosa de tot l’any amb la meua comissió, on gaudirem de la germanor, rialles i activitats que la nostra comissió ens fa viure. Segur que per a mi serà un any inoblidable al costat de Àngel, Tania i Francis, gaudint d’aquesta setmana com ho hem fet durant tot l’any, i esperem que la nostra comissió continue al nostre costat en les cercaviles, replegades, l’ofrena,orquestres, sopars... Gaudirem de les millors festes de tot el món... LES FALLES! Visca València. Visquen les falles i Visca LA BERNI.

29


30


Infantil

2 17

Paula Sanchez i Garrido

nostra fallera major

Falla

marqués de montortal berní i catalá 31


aixíésPAULA

Q

ui coneix a Paula, bé sap que tenen una Fallera Major compromesa amb la Falla i les seues Activitats, nascuda un 17 de gener de 2004, ha viscut des de xicoteta la festa amb la seua família i participant en totes les activitats que s’han realitzat durant aquests anys (festes de disfresses, pijames, balls regionals, etc.) a més d’haver viscut de primera mà del seu germà José, que va ser President de la Falla Berni

Paula és una xiqueta que ha tingut des de sempre molt bé definits els seus objectius, amb una meta molt clara i que durant tot aquest temps ha sabut fer la seua idea de ser la Fallera Major Infantil de la Berni, un desig de tota la seua família i del seu entorn, no hi ha més que haver-la vist el dia de la seua Elecció que es va quedar paralitzada en el seu seient fins que va arribar la seua mare per a acompanyar-la a l’escenari perquè era incapaç de moure’s.

32

Paula aqueix dia va desprendre emocions, alegries entre els seus amics i família, no hi havia res més a veure a la seua amiga Mireia qui va tenir la responsabilitat de poder fer realitat el seu somni, solament hem d’acordar-nos el dia de la seua proclamació on va trencar la seua enteresa sabent reposar-se per a donar la talla com a Fallera Major de la seua Falla la Berni. Paula sap arribar a totes les persones que estan a la seua al voltant, xicotets i majors, ha aprés des de primerenca edat el que fa vibrar a un ésser humà, és una persona constant en els seus objectius, per la qual cosa des d’ací us demana a tots els fallers que li acompanyeu a tots

els actes no deixant cap sense assistir, per a fer-li inoblidable est el seu any, a més d’haver sabut tirar arrels en la Falla reforçant els vincles en les famílies falleres i els seus amics, La teua família i amics et desitgen un feliç regnat, gràcies per fer del teu regnat el nostre regnat.


bebernian@s

els nous components...

Lucas Bell i Villanueva 12 /12 / 2016

Leo Acebedo i Jiménez 01/ 02 / 2016

César Albert i Antón Enzo Olaya i Martínez 15 / 04 / 2016

17/08/2016 33

Carol Garrigós i Barberá 28 / 08 / 2016


34


berni@ns falleant que ĂŠs gerundi...

35

www.laberni.es


36


fallers de honor 2 17

abonatsa

Penya Valencianista “La Berni” Conchín Sebastián Torán Ana Llorca Durá Julián Amo Rodríguez Pedro Pérez Martínez Francisco Navarro Martínez

LABerni

2 17

#mésqueunafalla

Grup de Danses “La Berni”

nous components 2 17 Ra l Acebedo Gil Daniel William Bell Marian Berzosa García Javier Bueno Vacas Cristina Caballero Potenciano Carlos Cuello Rodrigo Amparo Dubal Minguez Bernardo Expósito Martín Sonia Gámez Torres José Garrigós Montoro José Miguel González García Graciela Iraola Esteso Esther Jiménez Rodríguez Daniel López Mercado Patricia Machuca Brazales Mª Carmen Martín García Nereida Martínez Marco

Vicente Mestre Pérez uliya Palamar Carla Palomo Alcañiz Pascual Palomo Vilalta Josefa Palomo Vilalta Sergio Pedrajas Rodríguez Rosaura Pineda Castro Nicolás Ramos Serna Mª Dolores Rueda Navarro Javier Ruíz Aliaga Aida Sanchís Bea David Serrano Murcia Jessica Suay Priego Daniel Torres Gómez Jose Vicent Rodríguez Noemí Villanueva Pérez

37

Antonio Argudo González José Barberá Vercher Amadeo Capilla Pradas Mercedes Capilla Pradas Armando Carrasco Ruiz Vicente Gregori Aznar José Miguel Machancoses Vázquez Catalina Moyano Valiente Francisco Ruiz Mora Fructuoso Torres Torres María Villarroya Costa


els nostres representants I 2 17

LABerni

#mésqueunafalla

U

na diumenge de vesprada, al mes de gener, reunirem a les Falleres Majors del 2016, Marta i Mireia i als màxims representants del 2017, Francis, Paula i Tania. La idea era que feren una xicoteta entrevista els anteriors als seus successors, perquè la comissió coneguera un poc més les il lusions, gustos i sentiments dels què durant tot aquest exercici ens han representat i els que, en el moment de l’entrevista, esperaven expectants el seu gran somni, la setmana fallera.

El resultat és una gravació que, no vos enganye, té de tot una molesta m sica de fons, a Natxete parlant amb la seua mare, a Francis i Tania ajudant i xivant respostes als seus infantils, a Marta ajudant a la seua fallera major infantil, a Tito com sobtat espontani puntillejant alguna que altra resposta, a Javi fent de periodista implacable, molta improvisació, nervis, complicitat, secrets inconfessables, ganes de fer ho bé, conya, sinceritat i rialles, molts rialles. Sense tots aqueixos ingredients, bviament, no seríem nosaltres i com sempre el resultat és, com menys, especial. Aquest és resumit el resultat de convertir a Mireia, Fallera Major 2016 de la Berni en entrevistadora d’Angel i Paula, representants infantils del 2017: Per a començar, Mireia pregunta a Paula i Ángel amb quins actes es quedarien dels viscuts fins ara. Paula decideix que amb la Proclamació i l’Elecció, per haver sigut molt emocionants per a ella. Ángel diu que amb tots, encara que comença a aparéixer el tema cavalcada, que como ara vereu, sembla encantar li.

38

Dels actes que els queden, Paula està desitjant viure la Presentació, per ser l’inici del seu regnat, i l’ofrena. ngel segueix obstinat en la seua cavalcada. I bé, les falles en general clar.. Dels que tindran ocasió de gaudir sense anar abillats de valencians

ngel diu que tots

perquè que estarà més c mode, incideix en aç . I

bviament torna a eixir la cavalcada.

Enguany, solament per ell hauríem de fer més cavalcades. Als dos els agrada tirar petards, molt. “Li encanta” puntualitza ngel Mireia també vol saber com dels seus vestits (dels quals tenen o els estan fent), és el seu preferit. Per a Paula el de la presentació i per a ngel un molt especial amb un color que se li escapa per que en aqueix moment no hauria d’haver descobert (quant sap d’aquestes coses Marta!)


Tots dos com a fallers del carrer gaudeixen sobretot durant la setmana fallera, per all de poder tirar petards, encara que enguany igual no poden fer ho perquè es deuen a les seues obligacions. Paula li explica a Mireia que del seu entorn més proper, les persones a les quals més il lusió fa que siga FMI és als seus pares. Per a

ngel

tota la seua família sencera aquesta gaudint que siga president infantil. Com se li insisteix en la pregunta, diu que la seua germana, la seua tia, amb to de dir quina part de TOTA no hem entés? Els agrada molt la seua falla infantil de l’artista Miguel Hernández. En quant al ninot que han triat per a quedar se, Paula encara no ho sap, i ngel diu que “moltes coses”, el mico, el gos, el pirata, la falleta sencera.. Francis, pensant com un pare i en les famílies, posa la veu del seny i els diu que tinguen en compte la grandària, important tema a l’hora de emportar te un ninot a casa

Mireia els pregunta amb qui de les altres comissions de l’agrupació es porten millor, ja que durant l’any comparteixen tants actes i moments Paula afirma que ella amb els representants de Josep Esteve i Rio Bidasoa Carlos, Aitana i Alba ngel amb el presi de Josep Esteve, Carlos Com el cap Javi s’adona que ngel copia les respostes de la seua Fallera Major decidix que siga ell qui responga abans. Pobret, li han agarrat fent trampes... Mireia intenta esbrinar que tal amb els representants majors, Francis i Tania. Per a ngel són molt divertits, sense cap per , encara que Francis revela que sembla ser es mengen el xocolate que no els toca. Paula afegig que li’l passa molt bé amb ells. Demana Mireia, ja que les falles són patrimoni Immaterial, facen una crida a gent que no siga de València perquè vengen a gaudir les. ngel ho té clar que vengen a tirar petards, a i ertir e e fi el or al

39

Paula que vengen a viure la nostra setmana fallera i tirar petards. Bè, que si el dels petards ho portes malament, millor no vingues. .. Finalment Mireia vol afegir que, ja que té el privilegi de donar li a Paula el relleu com Fallera Mayor infantil de la Berni, li agradaria donar-li uns consells: que sobretot li’l passe bé, que ho gaudisca al màxim i que menge molts...bunyols Genials els nostres representants infantils


els nostres representants II 2 17

LABerni

#mésqueunafalla

A

ra és Marta, Fallera Major de la Berni , la que es converteix en entrevistadora de Tania i Francis, Fallera Major i President 2017, respectivament. La dificultat ara és concentrar se amb els representants infantils marejant, parlant i comentant. Cal donar los l’enhorabona per aconseguir ho i pel resultat. Per a començar Marta els pregunta dels actes viscuts fins ara amb qual es queden Tania amb la seua Proclamació perquè va anar el seu

primer acte oficial i va ser molt emocionant. Francis amb la seua elecció pel sorprenent i inesperada (ironia modo *ON). Dels restants actes que els esperen, Tania espera amb il lusió la seua Presentació perquè és el dia que la nomenaran com a Fallera Major, li imposaran la banda, és el teu dia més important. Per a Francis també la presentació, esperant que tot isca molt bé per a elles i per al president infantil que estarà a l’altura de les circumstàncies segur (òbviament l’entrevista es va fer abans...). uant als actes més informals, els no oficials, Tania comenta que en la Cavalcada de Reixos li’l va passar genial, per gaudeix de tots, fins i tot de baixar un divendres a sopar. De la setmana fallera destacaria tots, gaudirà tant dels oficials, com de les cavalcades, revetles.. Marta recorda que les passades falles els van fer cantar, a ella i a Tito el seu presi i Mireia diu que encara sort que ella no ho va veure

40

Francis diu que de tots els actes tenen els seus moments bons. uant a la indumentària i quals són els seus vestits favorits, per a Tania bviament el de la presentació el seu presi li avisa que no diga el color és el que espera amb més ànsia per ser el més especial. Francis diu que delega legolandia para ngel tot en la seua indumentarista. De les activitats que es realitzen durant l’any Tania, igual que Francis es senten orgullosos del Betlem pel que comporta, de ganes, implicació i esforç dels fallers i Francis afig els Premis Berni per la repercussió i cobertura que ens donen fora de la nostra comissió. Marta els demana que des d’ací animen als fallers que no participen durant l’any al fet que ho facen. Francis pensa que cada faller ha de cercar alguna cosa que li agrade fer, una iniciativa, una idea, per a participar i desenvolupar la en la falla i que la pot


transmetre en junta o personalment a alg de la directiva. Tania com Francis creu que sempre es poden proposar més coses per a fer, que perden la vergonya. A la pregunta de Marta de quines activitats plantejarien ells que no es duen a terme ara mateix en la nostra falla, Francis diu que troba a faltar que es faça teatre i Tania diu que estaria ben participar en el concurs de playbacks de Junta Central Fallera. Algun artista a la sala? uant a quin membre del seu entorn li fa més il lusió que siga fallera major, Tania respon que no pot dir solament un. La seua mare, pare, germana i Pablo estan molt il lusionats. Si la pregunta és qui va a plorar més, és clarament... Pablo. Comenta Tania que la seua família está vivint intensament, estan molt emocionats, amb moltes ganes que arriben tots els actes sobretot la presentació i la setmana fallera i igual el seu grup d’amics, dels quals està molt orgullosa. Per la seua banda Francis respon, copiant al seu president infantil, que a la

seua família en general li fa il lusió, perquè ho van assumir en el seu moment. Les seues filles estan plenament integrades en la falla i molt contentes que el seu pare siga el presi, sobretot Mar que diu que és “el presidente guapetón”. uant al seu grup d’amics molt bé perquè són els que estan amb ell. Pel que fa als monuments a Tania li semblen els dos genials, la major cridanera, amb volum paraula graciosa per a Mireia i Paula que despisten a la pobra Tania i la infantil amb molt ninot i color i creu que els agradarà molt a la comissió infantil. Francis detalla que de l’artista de la falla gran coneixem i esperem la seua experiència, saber fer, acabat i pintura i de l’infantil comptem amb la seua il lusió, el fet de voler demostrar i fer se un buit que esperem que aconseguisca, ja que és una aposta de la comissió per ell. Preguntats per Marta sobre la seua relació amb altres representants de l’agrupació Tania diu que les falleres majors han format un grup bastant bo i es porta bé amb totes. Javi intenta sostraure li preguntant li si nominaria a alg ,

41

per Tania sap que el que es grava o s’escriu queda per sempre, així que a ning . Francis té molt bona relació amb tots els presidents. I pel que fa a la relació entre ells, Tania i Francis es porten genial i s’entenen a la perfecció. Francis recorda com a anècdota quan a ella la van presentar a Fallera Major, que ells estaven reunits per a veure què es cap a, ja que estava a punt de finalitzar el termini per a poder presentar se i no hi havia candidata i Pablo va entrar i els va dir “si no passa gens, tinc fallera major”. Aç els va donar tranquil litat i, com no pot ser d’una altra manera en La Berni, es van celebrar ho amb un combinat. I què dir dels seus companys infantils per a Tania, Paula és una xiqueta molt dolça, amb molta il lusió per ser fallera major infantil i Ángel és molt bichet i encantador. Francis també diu que són diferents edats i aç es nota Paula és més madura, sap més el que ha de fer i Angel no per a quiet, és més borinot . La relació dels quatre i les seues famílies és perfecta.


Marta vol saber què representa en aquests moments de la seua vida ser Fallera Major o President, en cada cas. A Tania li va venir de sobte, de sorpresa total que no s’esperava, per l’està gaudint i està molt contenta de poder ser fallera major enguany. Francis diu que, sincerament, li representa robar los hores a la seua família i al seu treball, per ho fa amb gust perquè és un compromís adquirit entre quatre i que han decidit dur a terme. uant al tema de la declaració de les falles com Patrimoni Immaterial de la Humanitat, Marta els pregunta si creuen que es notara algun canvi, si ens beneficiara en alguna cosa. Tania creu que es notarà en el volum de visitants i turistes (alguna cosa passa amb la paraula “volum” que els fa gràcia). Per a Francis és una responsabilitat més, de la qual els fallers hem de ser conscients i que implica treballar i cuidar més la falla i creu, igual que Tania, que es veurà en una major afluència i en una major repercussió en xarxes socials, mitjans de comunicació..

Preguntats per si creuen que els Museus Fallers, que serveixen com a eina de divulgació de les falles, resumeixen l’essència de la festa, Francis pensa que poden servir com a ganxo per l’essència de les falles és viure la, estar, participar, som els fallers els que conformem la festa de les falles. Està en el carrer i la millor forma de viure les creu que és dins d’una comissió. Finalment Marta vol afegir que, ja que té el privilegi de donar li a Tania el relleu com a FM de la Berni, de la qual cosa està molt orgullosa i que siga la seua amiga, li agradaria donar li uns consells: que gaudisca cada moment, e oto rafie ca a e o e tal e t i que senta l’orgull de representar a la nostra gran falla. Acaba l’entrevista i Marta protesta perquè a ella li van dir que no hi hauria fotos solament gravació de veu, així que gens de fotos. Fotos noooooo que no ha vingut preparada. Mireia pregunta si talla ja. La resposta de Marta AH PER NO HAVIES TALLAT Doncs no Marta, tot ha quedat gravat. I ara, escrit. Moltes gràcies per tot. Sou molt grans.

42


premis berni XVI edició

L

a nostra comissió continua complint anys, continua escrivint la seua hist ria i any rere any nous noms van incorporant se a ella.

-Periòdic Las Provincias, important mitjà de divulgació de les nostres festes i cultura. -Vestidors de la Mare de Déu, col·lectiu devot de la Mare de Déu dels Desemparats i peça fonamental en un acte tan important per als fallers com és l’Ofrena. I després del desenvolupament de tot l’acte, de nou el que més ens va arribar

Enguany La Berni es va tornar a vestir de gala per celebrar la qual ja ha sigut la XVI Edició dels Premis Berni i noves personalitats i institucions van ser reconegudes per la nostra comissió.

en una nit així van ser les paraules d’agra ment de tots els guardonats,

El Sopar Homenatge i posterior Gala de Lliurament tornà a tindre lloc als salons de l’hotel Olympia d’Alboraia l’1 d’octubre, on vam gaudir d’una agradable vetllada tots els allí presents.

el treball de tota la comissió a l’hora de portar un esdeveniment així endavant

La diferència va radicar en el conductor de la gala, vam tenir la sort de comptar amb un presentador d’excepció com és Jaume Bronchud, que amb les seues paraules va aconseguir donar un enfocament càlid, íntim i distès a la vetllada, traslladant nos el seu afecte cap a la comissió i fent nos sentir a tots part de la mateixa família. Els premiats d’aquesta edició van ser els seg ents -Alicia Moreno Morales, FMV 2016, representant irreprotxable de la nostra ciutat i les seues festes, les falles, allà on ha acudit. -Club d’Atletisme València Terra i Mar, bressol d’esportistes remarcables del atletisme valencià. -Gremi de Sastres i Modistes de València, institució compromesa amb la indumentària valenciana i la continu tat d’un antic ofici.

aconseguint emocionar a tots els allí presents i recordant nos el motiu principal pel qual La Berni atorga aquest reconeixement, posant així en valor i convertint se d’aquesta manera en un mutu agra ment. Des de la delegació encarregada dels Premis Berni només podem agrair a tots els que d’una manera o altra formareu part d’un acte així. Vos esperem a la XVII Edició!

Què boniques anàrem! (tot començà ací...)


concursde naixements on

U

2

premi J.C.F. Categoria A

s explique una breu hist ria de la nostra tradició amb el betlems. Tots ens acordem del nostre benvolgut amic i gran faller Ximo, ell era l’impulsor tots els anys de muntar el pessebre per a entrar en el concurs de l’agrupació, sense pràcticament mitjans muntàvem un xicotet, per per a nosaltres gran pessebre fet de draps vells serradures i escaiola entre els pilars davant de la cambra de la m sica, ah i tenia aigua corrent en el riu ’ i tan corrent com que s’empalmava la goma a la cisterna del .C. i l’aigua acabava el desguàs amb figures de plàstic de la tenda del barri o el mercat ambulant Tots els anys teníem bon premi en l’agrupació, així que imo es va animar se un any va pensar competir en J.C.F. i va pasar l’inesperat e no ens han donat res...seran . va dir imo Calia fer alguna cosa, a l’any seg ent decidirem comprar figures més grans d’escaiola i es van pintar amb molt afecte, el naixement, els reis i algun pastor, vam fer les cases a la proporció a la seua grandària,’’ de fusta’’ quin treball all era inviable, per es va plantar i quede molt xulo, un conegut meu pas pel casal a vendre’ns quadres de nomenament, i regalets per als fallers d’honor, va veure el pessebre del qual estàvem molt orgullosos i amb un somriure sarcàstic em va dir si voleu veure un bon pessebre veniu a la meua falla, no li vaig fer molt cas, fins que m’assabente que s’havien portat l’primer premi de la categoria A de J.C.F. vam ser a veure ho a una falla del barri de la Llum, quedàrem perplexos en veure aquella immensa meravella, contra aç no podíem competir, Ens convidà també a ver com ho feien, no sabia que all anava a ser la seua perdició, a l’any seg ent vam ser a veure com constru en el seu pessebre i prenem idea per a fer el nostre primer gran pessebre que ocupe tot l’escenari o amb un gran riu amb circuit tancat d’aigua un castell en gran solament ens faltava el Rei Herodes,’’ imo no tenim a Herodes’’ exclame, veus i compra mentre acabàvem de muntar, i així ho va fer ens va portar tots els Herodes que va trobar en el barri res menys, aquell any va ser el primer que quasi se’ns fa de dia acabant i encara que no entrem en el concurs de J.C.F ens portàrem el primer de l’agrupació ens va servir com a entrenament para a l’any seg ent. Al Nadal de l’any participem per primera vegada en el concurs de J.C.F amb gran col laboració dels fallers i molta il lusió en el mes de setembre ja estàvem som hi calia fer alguna cosa gran i laboriós des del tronc de les palmeres a les teules de

44

les cases i passen do per pintar les figures noves tot es va fer en el casal, fins a un audiovisialen el qual es podia veure com es fabricava fins a l’ ltim detall, arribe el dia de passar el jurat i no donaven crèdit al qual veien els seus ulls una falla que no coneixien en l’ ltim racó de València i que no havia participat mai, aqueix dia era divendres estàvem en junta directiva quan van passar, aqueix diumenge un membre d’aqueix jurat em va fer obrir el casal per a tornar ho a veure, no ho tenia clar ’ens heu desmuntat tot ’ ja teníem repartits els premis i ara ens toca tornar a puntuar,el dimarts seg ent vam saber el resultat, la traca va sonar i el cava va córrer, l’alegria ens va inundar teníem el premi de tradicional A, havíem guanyat als nostres mestres del Barri la Llum ells eren imo ho havia aconseguit tènia premie de Junta. Aç ens va donar força, ara volem el primer l’any constru m un pessebre que ocupava tot el casal es podia veure pels quatre costats i la seua zona més alta tocava el sostre. n riu amb més de llitres d’aigua i metres de longitud desembocava en el mar d’Egipt, no aconseguirem el Primer i vam tornar a quedar els el que ens va fer agafar un gran empipament i a l’any seg ent en senyal de protesta no participem en Junta encara que si muntàrem Betlem. Ens va fer pensar que potser la fallada erern les figures. Ens vam anar a Puente Cansalades M rcia a la fàbrica dels Germans Grunyen o allí ens deixàrem quasi tot el pressupost del Beltlem . pessetes en figures, i l’any un altre premi... contents pel premi, per no era el primer en el seg ent nadal de l’any 1999. Vam fer un cel que era una c pula rígida de fusta amb estels que llu en formant un mapa estel lar amb les constel lacions de l’hemisferi nord i efectes especials fabricats per nosaltres que recreaven el vespre, l’alba. El cant dels grills i tot aç de forma mecànica amb mecanismes de llavadores i de cotxes. Havíem tirat la resta amb una exposició fotogràfica i video que rebia als visitants en l’entrada del pessebre i ara sí, si ens van donar el primer premi, ja ens tocava ho teníem merescut, l’any seg ent el 2000 també primers, en el 2001 2º en el 2002 4º. L’any 2007 estàvem ja cansats i decidim passar a la categoria B menys de metres quadrats vam tenir el 3º així com a l’any seg ent l’any comencem a molestar a alg i ens van desqualificar perquè es passava cm de costat cusa que mai havia ocorregut en la hist ria dels pessebres de JCF doncs si davant passaves de mesura et pujaven de categoria i tornava a qualificar per amb nosaltres no va ser així. Decidirem descansar fins al nadal del 2015, en les quals vam tornar a participar amb un innovador sistema que ens permetia augmentar l’extensió del pessebre i entrar en la Categoria B i ens portem el 3º , després de tant temps no estava mal i enguany hem reparegut en la Categoria A i hem tornat a guanyar el 2º premi que ja és el nostre per a tota la vida aç ja ens fa un bon currículum amb 11 premis d’11 anys participant esperem que seguisca sempre així.


Tot açò l’ha fet el meu fill¡¡.Quin orgull!!

45


la delegació veïnal

L

a Delegació Ve nal es crea com a part de la Directiva en el present exercici, pel nostre President Francisco José Villanueva Machancoses. És conseq ència d’haver atès la invitació de l’Ajuntament, a la fi del , a la participació Ciutadana d’aquesta Comissió com a Societat Cultural. El que promou el president anterior Vicente Machancoses Gimeno i se’m proposa representant. Acordem que m’inscriga en el Grup de Cultura de la Junta Municipal de Trànsits (JMT), que és una de les tres activitats assignades a aquest districte. Aquesta Delegació parteix de zero i per tant les responsabilitats es van agrupant amb el transcórrer del temps, segons es van considerant les oportunes. L’objectiu és l’acostament de la Comissió al ve natge i la participació en aquells temes relacionats amb la mateixa, és a dir amb el barri. El seu àmbit d’actuació actual comprèn Participació en el Grup de treball de Cultura en la JMT, representant a aquesta Associació Cultural, sent l’o el delegat ve nal membre d’aquest grup, amb veu i vot. Participació en l ociaci e e e orrefiel La delegada o delegat ve nal hauria de ser s cia o soci d’aquesta Associació, per a un millor coneixement de la mateixa i col laborar en la seua Directiva, ja que s’és portaveu en les assemblees directives i generals d’ambdues associacions. Participació en el Consell de Districte de la JMT. Com a representant d’aquesta Associació Cultural i presentant se com a tal, tant en la sol licitud de formulació de preguntes sobre la situació del barri com en les intervencions.

46

Participació en les juntes de l’Associació de Comerciants del Mercat de Torrefiel. Pendent de primera convocat ria. Propostes d’acords amb altres associacions. Aquesta Comissió s’ha obert a la participació en temes socials, mostra d’aç és la proposta, que es va anunciar en la Setmana Cultural, sobre la col laboració amb la Secretaria de la Dóna de CCOO PV i concreta i directament amb Càndida Barroso Chuliá la seua màxima responsable, acord pendent de sotmetre a aprovació. Fins avui els assoliments aconseguits són -Grup de treball de Cultura. Participació en en l’elecció d’activitats a considerar per a la distribució del pressupost assignat per l’Ajuntament a aquesta JMT i les eleccions corresponents en cadascuna d’elles, com ho ha sigut el reconeixement de l’AV, dins de l’apartat associacions, d’Il lustres Valencians. -AV. Signatura de l’acord de col laboració m tua, participació en les setmanes culturals d’ambdues associacions i en l’acte reivindicatiu sobre l’estat de parcs i jardins de Torrefiel. Actualment s’està a l’espera de col laborar en l’inici d’actuacions sobre el Pla ona Verda Torrefiel. ercat orrefiel Participació en la celebració del Mercat al febrer.

aniversari del

José Vicente García García Delegat Veïnal


sumari de col.laboradors moltes gràcies pel vostre esforç Pàg. 2. Momento Café Pàg. 10. Bizbichel Pàg. 14. Sercyval Pàg. 18.-Torres Distribucions Pàg. 24. Clinica Jes s Rubio Fisioteràpia Pàg. 30. Tallers Macam Pàg. 34. Pascual Marti Pàg. 36. Caixa Popular Pàg. 48.. Administració de Loteria N Pàg. 49.. Grupo Mayo Correduria de Segurs, S. L. Manuel Vicente Belda

Pàg. 50. Pàg. 51. Pàg. 52. Pàg. 54.

Piroquiles Clinica Dental Navarro Tello Opticalia Claramunt Hospital Veterinari Constitución

Pàg. 50. Esmont Fotogràfs Pàg. 55. Montecarlo Espectàcles Pàg. 56.- Farmacia Contell Pons Pàg. 57. Nuhalos productes per a l’hosteleria Suviflor Floristeria Pàg. 58. Electrodomèstics Cuevas Decoració rbana

Decourba

Pàg. 59. Cleaner Max Servicis Integrals de Neteja Aixi Som Articules Publicitaris. Regals de empresa Pàg. 60.- Farmàcia Font / Reme Bernat Cortinatjes Pàg. 61.- Calçats Polo / Joies Eloísa Pàg. 62. Gloria Barberá Saló de Perruqueria i Estètica Forn F. Domenech Pàg. 63. Bisbal Paelles Monumentals Onza Pàg. 63. Farmàcia Hores Bar Grillo

47

Pàg. 65. Traca l’app de la Falla Peluquers Lop Bar La Bodegueta

Pàg. 66. Creacions Gibar Artícles de Bijuteria Hogarbés Cooperativa Integral de Consum i Vivenda

Pàg. 67. Restaurant Alca iz

urreria Casa Piloto

Panal Fallero

Pàg. 68. Navarro Gil Asesores Encarpe Estilistes Mary Cruz

Frutes i verdures Maribel

Pàg. 69. Cercavila Indumentària De Dins A Fora Isaval

Talleres Toledo

Contraportada interior 1 Viu-bé Contraportada interior 2 Tallers Checa Contraportada Estrella Damm


5 MUSEUS, UNA FESTA

U

na nit qualsevol, els demanàrem que ens deixaren fer-les unes fotos i van dir que sí. Sense més preguntes, ni condicions, ni excuses. Les xiques es van queixar perquè si les haguérem avisat abans, haurien anat amb a la pelu i posat les seues millors gal·les i van insistir que triàrem les fotos on isqueren més boniques (la coqueteria no es perd mai..), però es van prestar. “El que faça falta” Es van unir a la bogeria creativa i van acceptar de bona gana tot el que se’ls va proposar. Dóna gust la gent així, disposada, amb ganes de col laborar i de fer coses i que a més se’l passa bé i t’ho fa tot fàcil. La veritat és que a voltes ens oblidem d’ells tenim a aqueixos bebès preciosos, nouvinguts a aquest univers bernià, o aquestos infantils que són el futur d’una

comissió com la nostra, o la joventut que ha de portar els nous aires i idees, o fins i tot els més madurs que aporten l’experiència i guarden la hist ria del que fórem. Per a voltes ens oblidem que tenim aquest tresor, els per a eiaio e la er i

haver triat ser bernià, per romandre, per ser clar exemple que no importen els anys sinó l’actitud davant la vida i que mai és tard per a fer coses si es vol. plaer co ptar a o altre i o per e co ptat el o tre a or patri o i

En aquest cas, e e epita o c ele i i a integrants de la e eraci el els representen en aquest llibret. Forts, lluitadors, supervivents de les mil batalles que els ha oferit la vida i a voltes, amb més ganes i espenta que molts amb menys anys. Amb desitjos d’ajudar i participar, aglutinen al seu voltant a les seues famílies i de vegades han sigut l’inici i la raó de generacions de bernians.

_____________________________________

Per a la berni  or ll te ir o i des d’ací volíem donar-vos les r cie , tant a vosaltres cinc per la col laboració, com a tots i totes els que formeu part dels més veterans, per

70

A

l llibret d’enguany, fent un paral.lisme amb els temples de l’India, parlem dels temples falleres per excelència, el e aller . També de la reli i i le alle ,i de la polèmica elecció de les falles municpals. Les nostres xiques i xic ens ajudaran a llegir i entendre els articles. a porta a a ra ci tat i a pel e aller i e ta per la e ta


Xarxa valenciana de Museus Fallers

L

de la singular riquesa que exposen els museus fallers, estos volen expressar la voluntat de sumar esforços per tal d’afavorir el Museu Faller com a referent patrimonial de la festa fallera, així com a marca turística distintiva, i més pensant en la possible declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat.

a e ta e le alle gaudeix, afortunadament, de la consideració de patrimoni cultural, reconegut tant institucionalment com també per part de la ciutadania. I bona prova d’aix és que la festa fallera està reconeguda com a e ter lt ral a al cia àtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent, a més dsere recment e entedeclarada com a atri o i aterial e la a itat per part e la Estos reconeixements són especialment merescuts, doncs les Falles constitueixen un espai cultural complex, divers i molt ric, que aglutina tota e a e a i e tacio rit al al olta t el ca a al aller i el e art amb extensions en diverses expressions culturals manifestades en la pirotècnia, la indumentària, el cartellisme, la literatura, la floristeria, l’orfebreria o l’associacionisme, entre altres.

Per tot aix , els responsables del e aller e al cia e aller e a ia e aller e ti a e aller e llera i e e l rti ta aller e al cia, volem manifestar, en esta declaració conjunta, la nostra voluntat de posar els fonaments per a la constitució d’una ar a ale cia a e e aller , des la qual poder sumar esforços, coordinar iniciatives, aprofitar sinèrgies i contribuir mancomunadament a la protecció, promoció i difusió del patrimoni cultural faller, fent dels museus focus no sols de conservació sin d’irradiació d’una activitat cultural que incremente la sensibilitat de les nostres institucions i els nostres ciutadans amb el nostre patrimoni cultural festiu.

Per tant, el patrimoni cultural faller és ben extens i variat, a banda d’estar profundament que sàpiga donar arrelat a carrers, barris i pobles, amb un recorregut de llarga durada i una ferm vocació de Entenem que és fonamental anar desenvolupant un tre all e co una resposta eficient, des e o e to , als reptes que planteja la preservació persistència i de transmissió intergeneracional. Per , tot i que el patrimoni faller, tant material del patrimoni cultural faller i el seu aprofitament en clau de turisme cultural sostenible i de com immaterial, està ben viu i connectat a una e ta i ica i e co ti a tra or aci existeix una institució essencial per als la seua conservació i difusió el e aller En ell, qualitat. n treball coordinat que sume recursos i persones per a posar en valor els museus d’una manera permanent, controlada i amb vocació professional, es desenvolupa un treball fallers com a eines de co er aci recerca i i l aci capaces de asegurar que la festa conscient i planificat de conservació, protecció, restauració i difusió del patrimoni faller. de les Falles, sempre oberta, inclusiva i en canvi continu, pot mantenir i transmetre el seu A partir del primer Museu Faller, que es creà a València en , anaren sumant se nous llegat patrimonial en les millors condicions de dignitat, professionalitat i excel·lència. museus, com el Museu de l’Artisfa Faller de València , el Museu Faller de Gandia o el més recents de Cullera i àtiva, tot i que també a altres ciutats valencianes on se celebren Anem a vore-los tots! les Falles existeixen projectes per a obrir nous museus fallers. Els e aller ale cia presenten realitats ben diferents, fruits de la hist ria fallera local i les diverses circumstàncies polítiques, econòmiques i socials de cada entorn, però tots ells tenen en comú la ol tat e pre er ar i a e t i i o re e a era efica le i ere t col leccio e pece i o re que cada museu intenta salvaguardar, des de ninots indultats fins a cartells hist rics, maquetes, instruments tècnics, elements literaris, fotogràfics, obra pict rica, il lustracions, indumentària o testimonis de la vida associativa de les comissions falleres, entre altres elements destacables. En conseq ència, i ben conscients

71


Introducció Museu de l’Artista Faller de València Maria Pilar Luna i

E

l Museu de l’Artista Faller es va inaugurar al Febrer de , està integrat en la xarxa de Museus i Col leccions Museogràfiques de la Comunitat Valenciana i està format per una col lecció de Ninots i Grups indultats pel Gremi d’Artistes Fallers. Encara que el Gremi d’Artistes Fallers ja des dels anys , comença a recollir figures i peces per a la seua futura col lecció. A més, contem amb una peça de l’any i amb caps de cera dels anys . Actualment estem reivindicant el Ninot de falla i els grups escult rics com a patrimoni col lectiu, ja que el seu caràcter efímer desapareix en el moment en què s’oficialitza el seu indult i es decidix la seua conservació a perpetu tat, convertint se en patrimoni material. Tot aix , requerix d’ajudes per a la conservació, difusió i catalogació, donada la seua peculiaritat, ja que formen part del Patrimoni Cultural Valencià. Gràcies al patrocini de la Diputació de València, hem portat a terme ja dos fases de restauració dels grups per l’I.R.P. de la .P.V. A més, el nostre Museu és un aparador dels treballs que realitzen els Artistes Fallers, tant per a les Falles, com en altres tantes manifestacions artístiques que requereixen de professionals acreditats. l co ti

t el o tre

e e t

or at

per Grups escult rics de tamany natural tant de falles grans, com d’infantils, que han sigut indultats pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers. Esbossos Originals de Falles i de Carrosses tècnica llapis i aquarel la Maquetes de falles. L’evolució hist rica dels Ninots El Parot, El Parot convertit en Ninot, Ninot de cera i el Ninot de cartó. na Falla exposada en el seu interior, perquè els visitants puguen contemplar la tot l’any.

na àmplia col lecció de Fotos de Falles, primers premis de la Secció Especial i de Falles plantades en la Plaça de l’Ajuntament al llarg de la hist ria. na col lecció de Llibrets de Falles i de Revistes Falleres L’Artista Faller , editat pel propi Gremi d’Artistes Fallers. na mostra dels treballs alternatius realitzats pels Artistes Fallers. na vitrina que conté escultures realitzades pels Mestres Escultors Artistes Fallers per a una famosa firma de porcellana valenciana i una altra amb obra dels Mestres Majors del Gremi.

72

També, molt prop del Museu, disposem d’un espai sociocultural ELS TALLERS, que és una nau multidisciplinar, ubicada al Carrer Sánchez Arjona n m. , dedicada a tallers, activitats i exposicions. Confiem en el Pla de Revitalització i de Millora de la Ciutat de l’Artista Faller signat per tots els grups polítics de l’Ajuntament de València i pel Mestre Major del Gremi, el passat de Desembre, per a crear un autèntic Districte Cultural. A més, amb la Declaració per part de la NESCO de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la Ciutat de l’Artista Faller i el Museu rebràn contínuament visites de turistes i és per això fonamental recuperar este espai i els seus valors patrimonials. D’altra banda, el Museu de l’Artista Faller ja s’ha adaptat a la normativa de supressió de barreres arquitect niques. Tasca portada a terme i sufragada pel propi Gremi d’Artistes Fallers, que és una associació sense ànim de lucre. Des de la ar a ale cia a e e aller posem en valor els nostres museus com a contenidors d’eixos valors patrimonials, reivindicant la peculiaritat dels mateixos. Per aix , treballem en com , per defensar i conservar en ptimes condicions el nostre patrimoni cultural faller, intentant recuperar els valors artístics originals d’eixes peces. Perquè es prenga consciència del seu valor patrimonial cultural aut cton i pugem tindre el recolzament de les nostres institucions.


El Museu de la Festa Fallera de Cullera Kike Gandia i Álvarez. Director

E

l Museu hui en día està ubicat a un dels edificis més monumentals de Cullera, la Casa de l’Enseyança. Cullera poseix una llarga tradició en la festa de les Falles. Ninots indultats, indumentaria, peces de joieria per la ornamentació de les dones falleres i maquetes previes a la construcció d’una falla composen part de la mostra expositiva, junt a cartells, álbums de fotografies i un audiovisual didàctic que introdueix al visitant en el mon de la festa tan valenciana declarada Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per l’ NESCO. L’atractiu principal que conta aquest museu és la gran afluència de p blic estranger, ja que està emplaçat en una ciutat turística. Les relacions amab el mon faller i, concretament, amb la Junta Local Fallera so fluides i excel.lents. La Junta Local Fallera te l’obligació d’entregar els ninots indultats en condicions ptimes després de l’indult i una vegada finalitzat l’exercici faller al Museu. Aç també ens provoca un problema, ja que la acumulació de Ninots indultats és molt elevada i la necessitat d’espai és cada vegada un problema més acuciant.

El Museu Faller de Cullera s’inaugurà en , museu que acollia els ninots indultats de la població des de i documentació sobre la festa fallera i les diferents comissions. Va ser impulsat pel l’Ajuntament de Cullera amb el recolzament de la Junta Local Fallera de Cullera. Està instal.lat a un edifici monumental bastit al segle VIII, la Casa de l’Ensenyança, una de les primeres escoles p bliques de l’Estat Espanyol durant l’època de la Ilustració, hui convertit també en centre cultural i en una Sala d’Exposicions Municipal.

La direcció i l’Ajuntament de Cullera te uns plans de futur per al museu, com la necessitada i urgent remodelació I millora, en la que està treballant se actualment.

El finançament del Museu corre a càrrec dels fons publics de l’Ajuntament de Cullera, encara que en l’actualitat no disposa de cap pla de conservació. L’accés és gratu t, encara que està en fase de revisió aquesta situació. En quant a estadístiques, el percentatge de visites respecte a altres monuments de la ciutat és d’un aproximadament sobre el monument més visitat de Cullera que es el Castell Museu, concentrant se les visites a la primavera i l’estiu. El personal professional a càrrec del museu és una persona, que fa tasques administratives i de control , a més del director.

En aquest moment el museu es troben una fase de transició a l’ espera de la creació i disseny d’un nou projecte de muse tzació on les noves tecnologies seran el nucli vertebrador del museu que passarà a ser, no tan sols una mera exposició de ninots, sinó un museu temàtic de la festa fallera. Ara que la festa de les Falles ha sigut declarada Patrimoni Inmaterial de la Humanitat som més conscients que mai que devem fer un esforç per conservar, protegir i difondre la festa i els nostres museus son la millor eina. Per aix , ara més que mai, la remodelació i creació d’un nou museu a Cullera dedicat a la festa de les Falles és una autentica urgencia. Treballarem dur per estar a l’altura de les circumstàncies i ser mereixedors d’eixe reconeximent que ens ha fet l’ NESCO.

Al museu es celebren algunes activitats complementàries durant l’any.P er eixemple aquest any en la sala d’exposicions annexa al museu s’ha dut a terme l’exposició del ninot de l’exercici actual a més d’una exposició de roba a l’antiga durant els mesos d’estiu.

73


Un Museu Faller digne (València) Gil-Manuel Hernàndez i Martí (Director del Museu Faller de València) (UV)

Posteriorment el Museu Faller fou pràcticament abandonat a la seua sort, sense quasi inversió ni en infrastructures, ni en capital humà, ni en publicitat, ni en xarxes

E

socials, per part de les institucions p bliques. Almenys l’Ajuntament de València va publicar un Catàleg raonat en tres volums del mateix

l e aller e al cia és un museu ben singular, un museu nic al món perquè la seua col lecció de ninots indultats es va formant per votació popular, i no per la decissió d’un tècnic o especialista. El Museu Faller és el fruit d’un llarg procés que es remunta als anys , quan apareix, d’una banda, la proposta de crear un Museu del Fol ore Valencià, i d’altra, la iniciativa de Regino Mas de promoure l’indult d’un ninot lt el oc entre tots els ninots presentats a una Exposició del Ninot per les comissions falleres. La primera Exposició del Ninot es va celebrar en i fou tal l’èxit que en pocs anys anà generant se una xicoteta col lecció de ninots indultats. La idea primigènia era que els ninots indultats passaren a formar part del futur Museu del Fol lore Valencià, el que explica que els primers ninots fallers indultats representaren tipus populars valencians, per l’esclat de la Guerra Civil paralitzà el projecte i en la postguerra ja fou impossible dur lo a la realitat. Com a conseq ència la col lecció de ninots indultats començà un periple que la dugué a vagar per diversos llocs, des del Palau Municipal de l’Exposició al Palau del Comte de Parcent, passant per espais més efímers, i sempre en condicions de conservació molt dolentes, circumstància que provocà la degradació a la carrera de bona part de la col lecció. De fet esta va quedar quasi abandonada entre i , i sols les diverses edicions de la Galeria Fallera exhibicions temporals dels ninots durant la Setmana Fallera entre i aconseguí donar li una mica més de visibilitat. Cal afegir que ja en s’arribà a proposar un possible Museu Fol l ric de les Falles lligat al projecte, sempre ajornat, d’un Casal Faller de tota la festa, projecte al qual es va tornar a al ludir en el I Congrés General Faller, celebrat en . Per la manca de voluntat política féu que tot quedara en paraules. Sols l’arribada de Josep Alarte a la directiva de Junta Central Fallera possibilità que en proposara la creació d’un Museu Faller estable, que es feu realitat a partir de en l’antic convent de Montolivet. Dissortadament les instal lacions estigueren de manera provisional fins que en es rehabilità l’edifici per a seu de la Junta Central Fallera i el Museu Faller, fent se un conjunt de restauracions dels

,

,

i una guia en quatre idiomes

, obra de l’Associació d’Estudis Fallers. Paradoxalment, al voltant del Museu Faller va anar creixent la fastuosa i mediàtica Ciutat de les Arts i les Ciències, eixe espai de projecció suposadament cosmopolita de València, que concentrava esdeveniments i inversions sense que el Museu Faller fora en cap moment considerat una prioritat on invertir en cultura pr pia. Així i tot, el Museu Faller no deixà mai d’atreure visitants i turistes, passant de

.

visitants en

a

.

en

. nes dades que no haurien

de sorprendre tenint en compte que el Museu Faller, a banda de la col lecció de i

infantils des de

grups indultats grans

, conté una excel lent col lecció de cartells anunciadors i finalistes de la festa

fallera, una col lecció d’insígnies de comissions falleres, més una altra de fotografies de falles i un conjunt de quadres de falleres majors de València. s a dir, un co ti

t alta e t i

lar i

olt alorat per

la gent que va a visitar-lo. Per aix ha arribat l’hora de la dignificació d’un Museu Faller que ning fins ara s’ha molestat en dur a la condició oficial de museu, degudament reconegut per la Generalitat Valenciana, per així poder obtindre ajudes i subvencions institucionals. na dignificació que és indispensable per a una festa que declarada Patrimoni de la Humanitat per la NESCO. I aix implica dinamitzar el Museu Faller, posar lo veritablement en valor patrimonial, fer que es conega molt més, intensificar el seu s pedag gic i, sobretot, que es convertisca en un lloc de difusió, promoció i reconeixement de la cultura fallera i de l’obra dels artistes fallers. Al cap i al la fi el Museu Faller de València, junt al Museu de l’Artista Faller, guarda les poques restes materials que queden de les falles que es planten cada any. Per el més important és que la seua col lecció de ninots indultats mostra el gran valor de la votació popular que fa d’ella una col lecció radicalment democràtica, amb les seues llums i ombres. En qualsevol cas la dignificació de l’actual Museu Faller sols hauria de ser el primer pas per a un futur Museu Faller i te ral i a pliat que a més dels ninots indultats ho fora de tots els aspectes d’una festa, la fallera, que molt possiblement es convertisca en un patrimoni de tota la humanitat que caldrà defensar i protegir amb totes les nostres forces.

ninots indultats, els quals presentaven un alt grau de deteriorament.

74


El Museu Faller de Gandia

E

refresc en la cafeteria del museu i parlar amb altres persones sobre les falles de Gandia. El museu es troba als afores per és fàcilment accessible en comptar amb una pr pia parada de l’autob s l’ rbà línia groga . A més hi ha prou lloc per a aparcar per si véns amb cotxe. Siga llegint ací més sobre la festa més important de la Comunitat Valenciana, les falles.

l Centre d’Interpretació de la Festa és un museu situat dins d’un modern edifici amb espais multifuncionals, una bona situació i una dotació de mitjans tècnics, la qual cosa ha fet que en poc temps siga un lloc de referència per a la ciutat, la comarca de la Safor i, per descomptat, per a la Comunitat. L’espai museístic mostra des d’una perspectiva moderna tot el relacionat amb la festa fallera en general i, també, la vinculació de les falles amb la ciutat.

El Museu Faller de Gandia, centre d’interpretació de la festa fallera, mostra de forma breu per intensa tota la riquesa, diversió i creativitat que té aquesta festivitat a Gandia. Inaugurat en , es tracta d’és un museu innovador, sent un espai nou, familiar i interactiu que compta amb metres quadrats dedicats a la tradició fallera, la pirotècnica, el foc i l’elaboració dels monuments. n museu modern, que compta amb les ltimes tecnologies per a traslladar al visitant a la cultura de les falles a Gandia, alhora que ens mostra un recorregut amé en el qual segur no hi ha lloc per a l’avorriment.

Ara pot viure les falles durant tot l’any en el museu faller de Gandia. El museu de falles és un museu que ofereix una visió general de les falles, des dels seus començaments fins avui. L’exposició permanent no solament disposa de peces originals com a vestits tradicionals i accessoris fallers, sinó també d’aplicacions multimèdia interactives. Pots crear virtualment una traca i veure com explota al ritm de la música festera. El museu va ser creat per a les persones que no poden assistir a aquesta festa tradicional valenciana. Si visites el museu faller de Gandia segur que t’entraran ganes de visitar les falles en persona.

El Museu és dividit en vàries seccions o escenes, que ens permet gaudir d’un apassionant recorregut pels aspectes més rellevants de la festa fallera. En la nostra visita podrem conéixer la hist ria dels festejos, els seus secrets, la seua cultura i els seus costums, gaudir de vestits i adressos del segle VIII i I , i fins i tot ser testimonis del procés de muntatge d’un monument faller, des del seu esbós passant per la maqueta inicial i fins al que serà el ninot definitiu.

En el museu es poden seguir, a força de motles, els passos per a la construcció d’un ninot figura d’una falla o fins i tot d’una falla completa. Existeixen visites guiades en les quals s’explica als visitants tot el relacionat a aquesta festa valenciana. La fi d’aquest museu és transmetre als visitants la màgia de les falles durant tot l’any i ajudar a entendre millor els orígens de la festa que se celebra anualment al març en honor a San José.

L’edifici se situa sobre una parcel la de . m cedida per l’Ajuntament de Gandia i compta amb una superfície constru da de . m , dividida en tres plantes. A més del mateix museu, l’edifici disposa de cafeteria, tres salons, els vestíbuls, els despatxos administratius de la Federació de Falles presidència, secretaria, arxiu i àrees de gestió i els despatxos del Centre de Documentació i gerència, i l’aparcament al servei de col lectius, associacions culturals i organismes que poden ser llogats per a l’organització d’activitats.

Què ofereix el museu faller de Gandia? El museu mostra la festa de les falles de forma breu per aclaridora. Al llarg de l’any pot haver hi també altres esdeveniments d’índole fallera i exposicions temporals com per exemple una exposició de ninots figura d’una falla . Després de la visita del museu et pots prendre un café o

75


Museu Faller d’Alzira Agustí Ferrer, Director

L

a societat fallera d’Alzira reclamava un Museu on poder conservar i mostrar el patrimoni de la Junta Local Fallera, consistent preferentment en els Ninots indultats els estendards les fotografies i les publicacions ... el que va donar pas a que l’Ajuntament habilitara en un local ubicat al carrer Santa Lucia, , d’un espai expositiu junt a les oficines de la JLF i una sala de juntes, convertint se d’esta manera en la seu de la Junta Local Fallera i en el Museu Faller. Dites instal lacions van ser inaugurades en març de . El continu increment de fons va fer necessari plantejar se l’ampliació de local, fet que es materialitzà en un nou local, en la segona planta de l’antic Ateneu Mercantil e Industrial, ubicat al cèntric carrer Faustino Blasco , en el que en l’actualitat ens trobem en fase de muse tzació. El Museu Faller d’Alzira, destaca, entre altres coses, per la bellesa dels ninots infantils indultats, algunes obres de prestigiosos artistes fallers alzirenys, com Julio Monterrubio o Bernat Estela pels trages d’espolí marca Alzira, així com per l’antiguitat d’alguns objectes relacionats amb la celebració de la Festa, com estendards, fotografies de les falleres majors i dels presidents de la JLF, entre altres objectes propis de la festa. Està previst que disponga de biblioteca amb fons bibliogràfics, documentals i fototeca. Tant les antigues instal lacions, com les noves estan sent adaptades i en breu el Museu s’obrirà, de manera continuada i estable, per a oferir al p blic local i visitants, les particularitats de la festa local.

76

re a Situat en la Seu de la Junta Central Fallera. C Saint Lucia, . icipi Alzira orari Dimarts i dijous de ha h. Concertar visita al telèfon . tra a Gratu ta


El Museu Faller de Xàtiva

A

Ja tenim pla per a visitar museus!!, que ganes!!

lquest espai exposa vestits, ninots indultats i multitud d’objectes relacionats amb aquesta festa àtiva ja compta amb l’esperat Museu Faller que alberga elements significatius de la festa fallera. Aquest espai situat en el carrer Montcada antic edifici del PROP . La planta baixa alberga la exposició de dissenys, vestits, ninots indultats, bandes de falleres Majors, fotografies, documentació escrita i altres objectes relacionats amb les falles. En la planta superior s’ha habilitat una sala de reunions perquè l’edifici també és la seu de la ta ocal allera e ti a s el millor local que teníem per a situar el Museu Faller, està situat en un lloc cèntric i és un edifici magnífic. Cal assenyalar que el preu de l’entrada és de un euro, la recaptació anirà destinada a despeses de llum i manteniment. Les instal lacions del Museu van ser cedides per part de l’Ajuntament de la localitat.

77


El Museu Faller, un nou Taj Mahal per a València i les Falles Iván Esbrí Andrés, llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers Ja li feia falta al Museu... Està preciós ara. Ves a veure-lo ja!

E

l Taj Mahal, constru t el a la ciutat d’Agra a la ndia per ordre de l’Emperador Shah Jahan, és un dels monuments arquitectònics més reconeguts intercionalment car és Patrimoni de la Humanitat des de i una de les Meravelles del Món Modern des de .

na de les obligacions de ser Patrimoni Cultural Immaterial es disposar d’institucions que conserven, estudien, exposen i donen una divulgació i difusió raonada i en rigor d’eixe potent baluard cultural. Aquest menester recau en els museus fallers, constitu ts com autèntics temples del saber faller.

Per la seua part la festa de les Falles de València, de la qual es tenen testimonis de la seua celebració des de mitjans dels segle VIII, és una de les manifestaciones culturals, fol i festives més reconeixibles d’Espanya, malgrat fora del nostre territori no sempre es té una correcta concepció d’ella. Com el magne temple hind les Falles són Patrimoni de la Humanitat , Immaterial perquè la declaració recau en la seua cohesió cultural i social és a dir en el conjunt de les manifestacions i dels vessants que les Falles impliquen rituals, associacionisme, literatura, artesanies, indústries, etc.

1

Les Falles de València també són Festa d’Interés Turístic Internacional i Bé d’Interés Cultural Immaterial , como les d’Alzira, Gandia, Sueca, Torrent i àtiva .

78

Museu Faller de València, el Taj Mahal de la cultura fallera. Foto Iván Esbrí.


Des de juny de , formen la arxa Valenciana de Museus Fallers. Són el Museu Faller de València, el Museu de l’Artista Faller del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València, el Museu Faller i Centre de Documentació de les Falles de Gandia, el Museu Faller de Cullera, el Museu Faller de àtiva i el Museu Faller d’Alzira . Pel que respecta al Museu Faller de València, tot i la rellevància que la festa de les Falles va anar adquirint al Cap i Casal ja al segle I i, sobretot, amb la seua consolidació al calendari festiu i l’impuls com reclam turístic a la dècada de Ari o, , la hist ria de la constitució del cridat a ser el Taj Mahal de les Falles de València ha estat molt complicada i dilatada en el temps. De fet, no va ser fins l’any passat quan el Museu Faller va ser reconegut com tal per la Conselleria de Cultura Resolució de de maig de , publicació en DOCV n mero de de maig de .

el Comité Central Faller hui Junta el projecte de títol L’Indult del Foc, al qual es desenvolupava la idea de fer una exposició amb ninots representatius de les falles de l’exercici per a que mitjançant la votació, un d’ells fora indultat i formara part dels fons d’un Museu del Fol lore Hernández, . Aquest museu del fol mai va aplegar a constituir se i, doncs, des de llavors els Ninots Indultats i demés objectes relacionats amb la Festa fotografies, estendards, cartells, indumentària, etc. van estar durant dècades anant d’un edifici a un altre. El Palau de l’Exposició i el Palau de Parcent van ser seus més o menys fixes del dit aleshores Museo Fallero així com el Mercat de Flors, la Casa Americana i el Cinema Rialto ho van ser de la Galería Fallera.

La seua hist ria arranca el , quan Regino Mas artista paradigmàtic de l’art falla presentava davant

Davant eixe panorama, en premsa no faltaven les crítiques al no establiment definitiu a un edifici idoni de la col lecció d’Indults, la qual manifestava símptomes de deteroriament extrem per tantes anades i tornades. El l’Ajuntament de València adquirí l’antic Convent i Casa de la Missió de Sant Vicent de Pa l, al costat de l’Església de la Mare de Déu de Monteolivete , per a habilitar el Museu Faller a partir de .

No forma part pel moment el Museu Faller de la Federació Junta Local Fallera de Sagunt. Dénia i Torrent projecten des de temps els seus museus fallers. El Museu Faller i Centre de Documentació de les Falles de Gandia és també membre del International Council of Museums ICOM .

Als albors del segle , Vicent Blasco Ibá ez ja proposà la creació d’un Museu Etnogràfic Valencià que arreplegara usos i costums de la ciutat festes, oficis, personatges, esports, etc. Maximilià Thous també va ser un dels promotors de la iniciativa museística fol l rica.

l

e

aller e al

cia

Malgrat uns anys de bona arrancada, la indefinició encara del projecte de museu faller va influir de manera negativa en la seua consolidació, fet que repercutí negativament en la conservació de les figures i l’espai al llarg de la dècada dels anys .

79

Invitació-entrada per al Museu Faller, anys 70. Arxiu Iván Esbrí. No seria fins , amb Vicent González Lizondo al front de Junta Central Fallera, quan va iniciar se la rehabilitació integral de l’edifici i la restauració dels Ninots Indultats uns treballs que es donaren per finalitzats amb l’esperada inauguració del Museu Faller de València el quatre de març de , amb una posterior reestructuració dels continguts en per la incorporació de nous Indults i de les reproduccions d’aquells que s’havien perdut al llarg de les dècades.


Per des de llavors, poc més es feu. Destacar, no obstant, la publicació dels tres volums de L’Indult del foc. Catàleg raonat de la col lecció de ninots indultats del Museu Faller , , , editats per l’Ajuntament de València i redactats per l’Associació d’Estudis Fallers. El arribaria la Guia del Museu Faller de València, publicada per l’AdEF en quatre idiomes valencià espanyol, anglés i francés. Des de la rehabilitació de 1995, al Museu no s’havia fet cap intervenció. Foto Iván Esbrí (octubre de 2014). Així s’aplega al dotze de juliol de , data en la qual el Museu Faller es reinaugurà després d’un mes de reformes amb objectiu de dignificar i fer més adient aquest espai per a una Festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Si bé, el reinici del Museu Faller de València havia escomençat el novembre de amb el nomenament d’un director el professor Gil Manuel Hernández

Martí. Al febrer, s’instal là l’Exposició del Ninot que recuperava el títol de L’Indult del Foc al Museu de les Ciències Príncep Felip, molt próxim al Museu. Per un dels passos més importants va ser el reconeixement del Museu Faller per la Conselleria de Cultura i la seua integració en la arxa Valenciana de Museus Fallers, abans comentats. Valga dir que tot i la desidia regnant aquesta ltima dècada al voltant de la col lecció de Ninots Indultats i a l’edifici, el Museu Faller de València ha estat entre els més concorreguts de la ciutat -quan no el que mésamb una mitjana de . visitants a l’any. l o e aller Alló que més crida l’atenció és, sense dubte, el nou cromatisme de les sales blanc, per a l’Espai Josep Alarte safrà, per la sala de Cartelleria de Falles blau marí, per als Ninots Indultats dels anys i verd turquesa, per als de la dècada dels roig, per als dels anys rosa, per a les sales de Falleres Majors de València i d’insígnies taronja, per als Indults dels anys escarlata, per a la segona sala de Cartelleria de Falles blau clar, per als Ninots dels anys groc Nàpols, per als de les dècades de i i violeta, per als dels . La tria d’aquest pantone no ha sigut casual i ha seguit el consells de tècnics basant se en les pautes cromàtiques que s’apliquen als museus de Belles Arts. Així, els habitacles han guanyat en calidesa, pulcritut, definició i identitat a més que cada color

80

resalta el tipus de figures que exhibeix, tan diferents per l’heterogeneitat dels materials cera i roba, cartró pedra i olis, suro i pastels. La nova il luminació, treball que ha consistit en suplir les peretes halógenes per Leeds de llum freda, ajuda a aproximar més encara al p blic tant eixa rellevància escult rica dels Ninots com la plàstica de la col lecció de Cartells Anunciadors Oficials de les Falles de València, alguns dels quals aquells que en pitjor estat s’hi trobaven estan substituits per c pies procedents dels fons de l’Arxiu Hist ric Municipal.

Una de les sales on s’aprecia la millora del cromatisme i de la il·luminació és la corresponent als Indults dels anys 30 i 40. Dreta, gener de 2012; esquerrra, juliol de 2016. Fotos Iván Esbrí.


Altre aspecte destacable és la redistribució dels Ninots Indultats. Aquesta ha servit per millorar l’aspecte d’amuntegament i descura que el Museu Faller tenia abans i ha permés deixar espai per a quatre anys més és a dir huit nous Ninots. La redistribució de peces ha afectat igualment als Cartells Anunciadors, als retrats de les Falleres Majors de València i a les vitrines de processos constructius de ninots falles i d’insígnies.

Altra estrena és l’Espai Josep Alarte , habilitat per a donar cobertura a exposicions temporals dedicades a artistes rellevants de la hist ria de les Falles amb vessants plàstics multidisciplinars falles, cartelleria, il lustració, carrosses, obra p blica, etc. . La primera exposició va estar dedicada a Vicente Lorenzo i l’actual a José Manuel Alares. Aquestes mostres tenen caràcter itinerant per poder ser exhibides a altres museus i espais.

Actualment, des del darrer quatrimestre de

, el

Museu Faller està immers en la segona fase de reinici. Aquesta va empendre amb l’obertura de la seua pàgina Faceboo i

eb oficial, les quals donen al Museu major

presència i visibiliat a les xarxes socials en oferir al n vol tota la infomació referent a la seua hist ria, continguts i activitats deixant la a l’abast de tot el món. A les sales, es porta idea d’instal lar elements audiovisuals i gràfics. D’altra banda, no faltarà la seua promoció als casals

La primera exposició del nou Espai Josep Alarte ha estat dedicada a Vicente Lorenzo. Foto Iván Esbrí.

Amb la redistribució dels Ninots s’ha guanyat en espai. Foto Iván Esbrí. Les renovades sales compten amb una nova senyalètica moderna i funcional més adient al discurs cronològic que vertebra la col lecció de Ninots i expressada en quatre idiomes valencià, espanyol, anglés i francés . També el Museu presenta un nou logotip corporatiu disseny de l’estudi ogurt de Fresa basat en tres flames entrellaçades.

Des d’aleshores i arrel aquesta important reforma el Museu Faller de València ha aparegut en premsa i revistes culturals d’àmbit nacional i extrangeres ABC, The Ne or Times, Aeroflot. Josep Alarte, recordada personalitat fallera, va ser un ferm impulsor de la Galería Fallera i del Museu Faller a la dècada dels anys .

81

fallers per mig de xarrades i d’exposicions perquè s’enten que la principal trama associativa de la ciutat, la fallera, ha de ser la primera en conéixer el seu Museu Faller . Igualment, aquesta iniciativa anirà destinada a col legis, instituts i associacions ve nals. Des de la arxa Valenciana de Museus Fallers, continua amb la posada en com d’objectius de difusió i divulgació dels baluards patrimonials de la Festa a més d’estretir sinèrgies amb les univeristats de València Postgrau d’Expert

niversitari en Falles i Politècnica, el Museu

Valencià d’Etnologia, MuVIM, Belles Arts i IVAM. Altra intenció de futur és ingressar a l’International Council of Museus, l’ICOM, al qual pertany el Museu Faller de Gandia.

5

Amb tal proposició, des de l’Associació d’Estudis Fallers convoca les Vistes Guiades al Museu Faller amb motiu del Dia Internacional dels Museus de maig .


Com institució museística reconeguda, el Museu Faller de València ja pot sol licitar i rebre subvencions per part de l’Ajuntament regidories de Cultura i de Cultura Festiva , Conselleria de Cultura, Diputació de València i fins i tot d’Europa. Les partides han tingut i van a tenir com destí prioritari la restauració dels Ninots Indultats més antics, aquells que van des de Iaia i néta de o La mareta de ambdos de Vicent Benedito fins a El lladre de coloms, de Josep Barea de . També s’estan restaurant Cartells Anunciadors s’ha col locat senyalètica en escritura Braille en col laboració amb l’ONCE i es dotarà de més de personal al Museu.

Una de les prioritats de la segona fase de reinici del Museu Faller: la restauració de Cartells Anunciadors. Foto Iván Esbrí.

Vinculat al Museu està la reactivació del Centre de Documentació i Difusió de la Festa de les Falles, constitu t en per l’Ajuntament de València i aturat des del , que pot actuar com un annexe per custodiar tot arxiu i llegat documental i gràfic artistes, comissions, poetes, indumentaristes, etc. que el Museu Faller puga rebre via donacions o compres. Per ltim, l’entorn del Museu Faller, el solar del carrer d’Atzeneta amb la plaça de Monteolivete en concret, s’ha reurbanitzat com una via peatonal ajardinada. l ra repte e t r El projecte més ambiciós que afrontarà el nou Museu Faller de València és tractar de fixar al menys un compromís ferm per tal que a llarg plaç siga un museu integral Martínez, que aglutine tot vessant i baluard patrimonial i cultural de la festa de les Falles al Cap i Casal la pirotècnia, m sica, literatura, el taller de falles, teixit social recreació d’un casal , la indumentària, gastronomia, etc. Més el manteniment de la col lecció de Ninots Indultats, que representa el del fons museístic actual. Per complir amb eixa ambició, es precisa el trasllat de l’actual seu de Junta Central Fallera a un altre emplaçament, siga a un edifici existent que reuneixca les condicions id nies siga a un de nova construcció es parla molt de la Ciutat de l’Artista Faller com destí . Amb tal trasllat, el Museu Faller de València passarà dels m , els quals podran seus actuals . m a vora . donar cobertura a noves sales, més Ninots Indultats, un saló d’actes, la tenda, biblioteca, etc.

82


Agraïments Gil Manuel Hernández i Martí, Cap de la Secció de Museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i Director del Museu Faller de València. Consultes ARI O VILLARRO A, A. dir. València, Levante EMV, p.

Historia de las Fallas,

ARI O VILLARRO A, A. dir Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València, p. DD.AA. de Cultura,

La festa de les Falles, València, Consell Valencià p.

ESBR ANDR S I. LAGARDA P RE , A. MART NE TORMO, J. Els Ninots del Museu Faller de València. n complement per contar la hist ria de la ciutat , n Congrés d’Hist ria de la Ciutat de València, niversitat de València, febrer . HERNÁNDE MART G. M. coord. L’Indult del foc. Catàleg raonat de la col lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum I , València, Ajuntament de València, p. L’Indult del foc. Catàleg raonat de la col lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum II , València, Ajuntament de València, p. L’Indult del foc. Catàleg raonat de la col lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum III , València, Ajuntament de València, p.

L’ampliació del Museu Faller passa pel trasllat de Junta Central Fallera. Foto Iván Esbrí.

MAR N GARC A, J. LL. MO AS HERNANDO, J. coord. Guia del Museu Faller de València, València, Associació d’Estudis Fallers, p. MART NE TORMO J. Revista d’Estudis Fallers. festa, , pp. .

Els discursos dels museus fallers , uaderns d’investigació social de la

83

Hem anat al museu visitar-ho amb el 95, s’aplega en un momentet


Religions molt molestes amb les falles Per Carles Andreu Fernández Piñero, Distrito Fallas Ni ha que relaixar-se! qué no és per a tant!, Només són Falles

E

l caràcter satíric de les falles i el fet que es cremen han suposat alguna vegada que la persona o entitat reflectida en les mateixes es molestara. En estos casos els fallers solen aguantar l’estirada i ni es plantegen modificar el monument per molt que es queixe el retratat, per en uns pocs casos en què s’ha tocat el tema religiós, les protestes han arribat a un punt fins i tot a nivell internacional en algunes que algun ninot ha hagut de amagar se, transformar se o fins i tot retirar se. En un dels casos més greus els protagonistes van ser de tats de l’ ndia. En efecte, en el alla era i ta o o ar a orte er a va plantar el seu monument Vells contes de l’Índia, de l’artista er io a o , i les comunitats hind s van muntar en c lera perquè en ell apareixien alguns dels seus déus incloent a i a el suprem, que era la figura central. La tensió va ser tal que la policia va haver de custodiar la falla, a la qual s’acostaven de tant en tant persones de religió hind per veure la i fins i tot resar davant seu. En efecte, el e ple i i a a a a ir i el e tre lt ral el ia no volien que es cremara la falla, possibilitat

84

que es van plantejar els fallers seriosament davant d’una inesperada i desagradable situació perquè el seu objectiu no era ofendre a ning . Finalment es va arribar a l’acord d’eliminar qualsevol referència a la religió i donar la figura de Shiva al Temple Hind de València, a canvi de permetre la cremà. No obstant aix , l’ensurt va arribar fins a l’ ltim dia perquè a les . del de març, un pa istanés va intentar cremarse a l’estil bonze davant de la falla després d’haver resat davant ella, cosa que va evitar un faller agarrant li el bidó de gasolina. Per molt abans, en ja va donar-se un dels conflictes


religiosos més sonats de la hist ria de les Falles causat per ninots de l allatola o ei i Eixe any es van plantar diverses falles amb l’efígie d’aquest líder polític i espiritual de l’Iran apareixent fins i tot en rematades com el de la alla erro i ria , qui estava molt d’actualitat en aquella època perquè l’any anterior havia convertit en rep blica islàmica aquest país. Per aquest fet, algunes comissions falleres van rebre amenaces de grups iranians, i el secretari general de la comunitat musulmana a Espanya va arribar a afirmar que cremar les efígies de homeini tindria greus conseq ències per a les relacions entre l’Iran i Espanya. Fins i tot es va dir que hi va haver protestes formals del país islàmic al govern espanyol. Davant tal controvèrsia, la alla a or a a va decidir tapar el seu amb una caputxa amb un interrogant i alguns van ser retirats del monument per si de cas, encara que altres es van cremar sense produir-se cap incident diplomàtic. Aquest és pràcticament l’ nic conflicte destacable que s’ha donat amb la religió islàmica, ja que nombroses vegades es representen en falles persones d’aquesta creença i no ha passat res aix sí, no solen ser ning en concret, i menys Mahoma.

La reli i cat lica tampoc ha escatimat en protestes. s el cas de la que va tenir lloc el quan la alla ei a ice t illot va presentar a l’Exposició del Ninot un confessionari a e cri t al seu interior. La Setmana Santa Marinera de València, que desenvolupa la seva activitat precisament al barri on està aquesta comissió fallera, va exigir que es retirara perquè ho considerava una falta de sensibilitat cap als creients cat lics. Com a resposta, l’artista faller que era r e to ira i la comissió van assegurar que no hi havia cap intenció de burla cap a la religió, per finalment els fallers van decidir traure la figura de l’Exposició del Ninot i no la van arribar a instal lar en la falla. No obstant aix , una representació de e cri t sostenint al apa oa a que hi va haver aquest mateix any a la alla arc a orato ecla, sí que es va cremar i no va produir cap polèmica. En una altra Exposició del Ninot, la de es va produir també polèmica amb l’Església. El grup que va presentar la alla a t i re representava a tres monges sorpreses per un consolador, alguna cosa que Junta Central Fallera va considerar indecorós. Per aquest motiu, poc abans d’inaugurar l’exposició se li va demanar a l’artista, o i or e , que canviés la joguina

85

er tic per un altre objecte que va ser un ciri. No obstant això, quan les monges es van col·locar en la seua falla, van tornar a posar el consolador en el seu lloc. En qualsevol cas, la reli i es continua tractant any rere a en les Falles i, encara que moltes vegades apareix per ser criticada per algun assumpte en concret en altres per ser exaltada , sempre s’actua sense males intencions i s’intenta no ofendre a cap col lectiu. s curiós no obstant que en la festa germana, les Fogueres d’Alacant, estos incidents a penes s’hagen donat encara que de tant en tant apareguen símbols i déus en els monuments.


Fil per agulla

Per Ana José Segura Hervás Què ben filat aquest article, de 10! Les 2 cultures: tan lluny..., tan prop

L

a cultura ndia, encara que ha tingut moltes religions i grups religiosos, està molt influenciada per l’hinduisme. La majoria de la seua població és hind i aix es veu reflectit a molts aspectes de la seua cultura. La convivència de l’hinduisme amb religions més minoritàries no ha sigut sempre pacífica. En un principi els assumptes p blics no es barrejaven amb els assumptes religiosos, per ara les idees hinduistes estan propagant se amb gran facilitat a causa del fàcil accés i a l’ s dels mitjans de comunicació actuals. La diversitat de la cultura i el patrimoni que té l’ ndia és conseq ència en gran mida a tota la hist ria que li precedeix. Hi ha tingut èpoques de gran esplendor on la m sica, la pintura, l’escultura, els déus, l’arquitectura, els temples han brillat notablement, i sempre s’ha considerat a ndia com un país amb una cultura molt rica.

1

Narrar minuciosament, amb tots els detalls. A València es diu fil per agulla, mentre que a Catalunya es diu, fil per randa, per tal de descriure el procés minuciós de fer punt amb boixets.

86

L’ ndia és un país multicultural amb una població que practica diverses religions, és per aix que celebra al llarg de l’any moltes festivitats relacionades amb la religió. Els hinduistes celebren un gran nombre de festivitats al llarg de tot l’any. Celebren moments com l’arribada de la primavera o com la vict ria del bé sobre el mal. L’hinduisme és una religió i una cultura que proporciona als seus seguidors innumerables raons pels quals celebrar, els quals són gaudides amb entusiasme i fervor. Es celebra el Holi, també conegut com a Festival dels Colors, és una celebració hind de primavera molt popular que se celebra en Nepal,  Guayana,  Trinidad  i ndia. En el primer dia de festivitat  per la nit  es cremen en grans fogueres als dimonis. S’encenen fogueres en les places més importants de les ciutats i la gent gaudeix amb  esta  festa que simbolitza la vict ria del bé sobre el mal, cantant i ballant. Va ser  introdu da  a la religió al segle VIII. Tradicionalment es realitzen actuacions de grups de dansa durant la lluna plena, i estan acompanyats amb cançons rítmiques tocades per tambors indígens.


na setmana abans del festival els jóvens recorren la seua localitat replegant diners i fusta per a les fogueres. El dia de Holi comença amuntonant tota la fusta en un gran munt que es donarà foc al vespre. Cada casa fa ofrenes de dolços i menjar al deu del foc. Per aquesta raó coincideix amb la cultura valenciana, diverses investigacions antropològiques daten el simbolisme del foc en els diversos festivals ígnics, com les falles, com a exemples de màgia imitativa per tal d’assegurar la provisió de llum i calor del Sol o amb fins purificadors i la destrucció de les forces del mal. Altres teories daten l’inici de les falles en la celebració de l’equinocci de primavera, l’inici de l’any per als pobles de l’antiguitat. Per altra part, la cultura hind es relaciona amb la cultura valenciana per la indumentària, elaborada amb teles fines i delicades, les quals són confeccionades des de l’antiguitat, a partir del més fi cotó de la regió, amb  schi on  i seda amb la mescla de diversos colors,  atenent al moment climàtic i seguint el nivell jeràrquic, els Saris, peça de tela que s’enrotlla al cos  nugant se  per formar el vestit,  colorida  i elegant, utilitzada per les dones a partir de la seda o cotó, que  mesurava  entre cinc o sis metres de llarg i , d’ample. Els saris de seda són prou cars i de colors molt cridaners. Les peces de vestir elaborades amb seda formen part del vestuari general per a bodes i altres celebracions a l’ ndia. Els saris de seda, són molt coneguts per la seua suau textura, que perdura molts anys si es mantenen acuradament.

Els teixits de seda varen ser elaborats per primera vegada a l’antiga ina, alguns indicis apunten al fet que es van fabricar ja al voltant de l’any aC, encara que hi ha evidencies més firmes de què la seda s’utilitzava més amplament a l’any  aC. La llegenda diu que l’emperadriu de ina  i  Ling Shi  Hsi Ling Shih,  Lei tzu utilitzava vestits de seda. Al principi la seda era un teixit reservat exclusivament als membres de la família imperial xinesa, tant per al seu ús com per a ser regalat. Per amb el temps, per la seua utilitat, mitjançant la cultura xinesa, es va produir una extensió de la producció, tant geogràfica com social, fins a altres zones d’ sia. La seda es va convertir ràpidament en un producte de luxe, molt apreciat pels comerciants, per la seua textura i brille, a més a més, de ser un producte molt accessible i c mode de transportar. Per aix , va tindre una forta demanda i es va convertir en un element bàsic del comerç internacional preindustrial. La primera prova del comerç internacional de la seda va ser el descobriment d’una fibra de seda al monyo d’una m mia egípcia de la a dinastia, al voltant de l’any aC. En ltima instància, el comerç de la seda va arribar a llocs llunyans com el Subcontinent Indi,  Oriente  Medio, Europa i el nord d’ frica. Aquest comerç estava tan extès que el conjunt de les principals rutes comercials entre Europa i sia es va conéixer com la Ruta de la Seda. Els Emperadors de Xina es van esforçar per tal de mantindre el secret el coneixement de la sericicultura

87

cria dels cucs de seda per tal de mantindre el monopoli del seu país. Per va arribar a Corea al voltant de l’any aC, al primer segle darrere de Crist ja havia arribat a l’antiga hotan i per l’any dC la producció de seda estava pràcticament establerta a l’ ndia. La seda, coneguda com a Pattu o Reshmi a les regions del sur  de  l’ ndia  i com a  Resham  en hindi i  urdu  des  de el persa , té una àmplia hist ria en eixe país i encara hui en dia es produeix a gran escala. Hist ricament la seda era utilitzada per les classes més altes de la societat i el cotó quedava reservat per a les classes baixes. La Ruta de la Seda, anomenada així pel ge graf alemá Ferdinand Von Richthofen al , més que un itinerari concret, és un trajecte  extés  per sia i desenvolupat a partir d’intercanvis comercials amb productes com pells, estores i en especial la seda. El seu origen es pot trobar al negoci de la seda xinesa des del segle I a.C. El general  hang  ian  constata que els  iong nu, poble n mada amb els que els xinesos mantenien una tensa relació comercialitzaven l’excedent de seda xinesa i  s’enriqueien  amb la seua venda. La seda a poc a poc va incrementar la seua cotització i incl s es va utilitzar com una moneda. El monopoli xinés respecte a la fabricació de seda va durar centenars d’anys. No va ser fins als segles VI VII quan, segons la llegenda, dos monjos irromperen a la cort de l’emperador bizantí Justinià amb ous de seda amagats. El secret va quedar desemmascarat i va ser q estió de temps que es desenvolupara una ind stria paral lela. A poc a poc la ruta es va estendre per sia connectant a ina amb  Mongolia,  Persia,  Arabia,  Siria, Turquia i


nord d’ frica, arribant a Europa. Van ser els àrabs els que donaren a conèixer la sericultura la cria del cuc de seda pel Mediterrani, arribant a la península Ibèrica al segle I mitjançant de C rdova i Granada, per després arribar a Toledo i València. L’expansió de l’Islam al Mediterrani va introduir la seda en la Península Ibèrica. Al segle VIII, a l’horta valenciana es cultivaven les moreres i a la ciutat, concretament al barri de Velluters, es manufacturava el teixit. Els camperols recollien les fulles de les moreres per tal d’alimentar als cucs que criaven a casa. Els capolls eren escaldats i posteriorment es produ a el filat de les fibres. Els artesans tintaven els fils i teixien les teles i els comerciants s’encarregaven d’arribar als llocs més importants d’Europa i Amèrica. Per descomptat, vestir de seda era signe de riquesa, per la qual cosa a València hi havia sastres que sortien els armaris de les classes més adinerades.

al cia era e a Velluters prové de vellut, que significa terciopelo en valencià. En este  barri arribaren a haver més  de de  . tallers registrats, es va crear el Col legi de l’Art Major de la Seda que segueix vigent i altres edificis emblemàtics com el Palau dels Tamarit, antic taller seder. C o n s t r u d a entre  els  segles V  y  VI, la  Llonja  de la Seda o  Llonja  dels Mercaders és una prova de què  València era la ciutat del comerç espanyol, model per ciutats com Toledo i Barcelona en la producció de la seda, en ple auge de la ciutat. Durant el segle VIII,  l’entrada  dels Borbons a Espanya va estimular l’ s de la seda, es van introduir estudis per a estudiar aquest teixit a l’Acadèmia de Belles Arts San Carlos de València, a petició del Rei Carlos III. En ple apogeu de la sericultura, el cultiu de la morera en València va ser impressionant a la primera part del segle VIII. La producció de matèria prima i teixits va provocar que, en , la meitat de la població treballara directa o indirectament en la seda. En  esta  època l’activitat

88

sedera estava controlada pel Col legi de l Art Major de la Seda que garantia la qualitat del gènere valencià que era exportat a tota Europa.

El procés de creació es caracteritzava per ser artesanal, al qual es va unir progressivament una indústria més mecànica que ajudava a respondre a la demanda cada vegada més creixent. Amb el pas del temps, el declivi de la ind stria valenciana de la seda va anar en augment, la qual cosa va contribuir, entre altres coses, una forta epidèmia de pebrina que atacava als cucs de seda i l’apertura del Canal de Suez, que facilitava el contacte comercial entre Europa i sia.


Amb la consideració de les falles al Catàleg de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la NESCO ajudarà a la conservació i difusió d’una tradició tan important i antiga per als valencians com ha sigut l’Art de la Seda.

#Sompatrimoni Ho celebrarem amb cava valencià¡

Les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat (UNESCO)

Disseny: Ibán Ramón

Per , a pesar de la decadència de la seda en València a partir del segle VIII, la seua ind stria ha perviscut gràcies a la decoració i als vestits tradicionals valencians. En l’actualitat, la ruta de la seda està present a les cercaviles i ofrenes de les falles, als teixits dels vestits de les dones, encara que cada vegada més els h mens també fan s dels vestits del segle VIII i de riques sedes. Són moltes les empreses que es dediquen a treballar amb indumentària i amb col laboració amb el col legi major de la seda i gràcies a aquestes aportacions, podem dir que la seda continuarà vigent a les nostres tradicions, encara que per diverses circumstàncies econòmiques i socials, sempre quedarà reservada per ocasions importants i gent important, un poc menys, cada vegada són més les dones que estalvien per tal de tindre una joia eixida dels telers valencians seders, joies que passen de mares a filles com autèntics tresors.

#FallesUNESCO #SomPatrimoni

89


Elegir falla municipal del cap i casal no és debades Per Miquel Àngel Gascón i Rocha

INTRODUCCIÓ I PREMISES Fins que no ens explique Tofolet, perquè han eixit aquestes falles municipals, tan...especials NO em meneje d’açí.

U

na de les primeres polèmiques de l’any faller actual, que tornarà quan es vegen plantades les falles, va ser el canvi en el procés d’elecció de les falles municipals del Cap i Casal. Com en la majoria de les controvèrsies, s’armà un bon canyaret, per de forment ni un grà. Cada ú es posicionà segons la seua ideologia, fonamentalment, encara que pràcticament ning aportà propostes per a buscar consens. Encara menys, ning no plantejà quina és la metafísica que hi ha darrere d’esta q estió. I este seria el punt essencial de la q estió. Perqué abans de raonar al voltant de quin ha de ser el procés d’elecció de les falles municipals, caldria plantejar se quines falles municipals es volen plantar, puix això podria determinar el procés d’elecció del taller que millor responga als objectius. En este sentit, realment el debat hauria de ser precíssament este, quin model de falles municipals volem, mentre que la determinació del procés esdevendria secundari, derivat d’esta primera decisió. Per a establir este debat hem de partir

90

d’unes premises La primera és que com el seu nom indica, la falla és municipal, per tant es paga del pressupost p blic. Esta q estió determinaria en principi, la seua dotació com a bé p blic. La segona és una derivada de la primera, la falla municipal té una dotació econ mica dins del pressupost i, per tant, el projecte ha de justificar d’alguna manera el cost. Per ltim, partirem d’una definició de falla bàsica, com a instalació efímera destinada al foc per a no determinar en principi estil o concepte d’all qué és una falla a l’hora, principalment, d’establir la seua tipologia com vorem a continuació.

TIPOLOGIA FALLA MUNICIPAL La falla municipal pot idear-se com un reclam per al turisme. Per tant es tractaria d’un cadafal preciosista per a buscar la reacció d’un p blic impresionable. na falla de grans dimensions. na figura principal reconeixible referida a alguna obra d’art, escultura, edifici o referent mundial. I un contingut marcadament internacional també fàcilment reconeixible per un p blic forani. Acompanyat, al mateix temps, de referències pr pies consumibles pels turistes a nivel cultural, festiu, patrimonial o simplement d’oci. Tindriem així la alla r tica


Per contra, també podria ser una falla per al consum propi. Plena de referències valencianes de tots els temps i actuals. Crítica política i social o de qualsevol àmbit o sense ella, simplement de bonicor valenciana. Estaria llavors plena de referents icònics valencians. O, fins i tot, una barreja de tot plegat, per sempre en clau interna. Seria la alla allero ale cia a

També podriem parlar de la alla o e at e dedicada a algun esdeveniment, personatge hist ric o temàtica concreta. Este cadafal, segons les seues característiques concretes de cada any podria respondre a qualsevol de les anteriors i, fins i tot, a més d’una al mateix temps.

na possibilitat més seria la alla port itat En este cas parlariem d’oferir la plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal a artistes jóvens per a que tingueren una primera oportunitat de plantar la seua proposta estètica en una plaça important. Caldria donar total llibertat a la seua expressió encara que, naturalment, també exigir una determinada infraestructura i capacitat de dur avant el projecte. No hem d’oblidar que es tracta de dotació d’un presupost p blic.

Per ltim, encara que podriem establir diferents clasificacions i tipologies, tindriem la Falla e e ti ete és a dir, una falla municipal sense apriorismes, que no responguera a cap temàtica o opció anterior, de referència i estètica lliure i oberta a qualsevol artista o conjunt d’artistes que tingueren la capacitat de respondre al repte de plantar una falla segons els requisits establits en el concurs o convocat ria p blica i acoplant se al presupost concret.

Per altra banda, també podria ser un premi a tota una traject ria com a artista faller, una espècie d’ scar honorífic a tota una vida plantant falles. Al contrari que la falla feta per jóvens artistes, es tractaria d’una alla ra ect ria per a artistes que porten una sèrie d’anys plantant i estan pr xims a la jubilació, comencen a plantejar se la o es plantegen retirar se del mercat o les grans exigències. Tant en la alla port itat com en la Falla Traject ria, caldria definir les bases del concurs p blic del premi. Sense encercolar per edats o traject ries podria existir també la Falla Artística en el sentit d’oferir un projecte fonamentalment estètic. Esta falla podria ser atraient també per a turistes, per estaria enfocada principalment a sectors artístics i al seu voltant podria organitzar se alguna mena de congrés que congregara a artistes de tot arreu.

Una vegada expostes les diferents tipologies de falla municipal caldria passar a establir quin seria el procés d’elecció més adient. lecci irecta per l e ip e o er En el temps de l’anomenada nova política no sona massa políticament correcte que la decisió al voltant del destí d’una partida important del presupost p blic i tan sensible a l’opinió p blica general, per en tot cas, és l’equip de govern el que administra el presupost p blic i el que ha de respondre davant l’oposició. I també és l’equip de govern el que determina els seus objectius generals per a la ciutat i

91

la falla municipal, com a bé p blic, hauria d’estar dins d’esta planificació general de la ciutat. En este sentit, seria un procés d’elecció de la falla municipal en el cas d’una falla municial del tipus turística o artística emmarcada dins d’eixa planificació global de ciutat de la que parlem. lecci pel co i tori Esta sistema ha estat funcionant els darrers anys fins al canvi de govern provocat per les ltimes eleccions de . Consistix en que els representants dels grups municipals trien el projecte que consideren més adient per a cada any. Pot ser podria considerar se una derivada de l’anterior per fent partíceps a l’oposició de la decisió última. lecci per co it e pert s el sistema que ha establit l’actual direcció de JCF baix la premisa de despolititzar el procés d’elecció encara que aix depen en ltim extrem de quin siga el procés d’elecció del propi comité d’experts que pot estar, i està, exactament igual de politizat que l’anterior sistema. Per l’opció per este sistema d’elecció, en tot cas, també mediatitza el resultat final. En este cas depen dels gustos dels membres del comité. Este sistema provoca dos conseq ències fonamentals. La primera és que els gustos del comité poden ser divergents de la majoria del colectiu faller i si li sumem que els experts no formen part d’este món, es guanyaran les critiques per la seua elecció Com ha passat enguany ab la falla municipal infantil provocades tant pel projecte com pels artistes triats . La segona conseq ència és que la falla municipal no respondrà a un patró preconcebut i, pot ser ab seguretat, cada any seguirà una línia diferent sense solució de


continuitat ni paralelisme ab el projecte de ciutat si este existira. Caldria tindre perspectiva per a vore el seu funcionament per sobre el paper, este comité, segons està format, seria tendent més a unes falles artístiques de d’altres tipologies. e ere e tre aller Este sistema d’elecció no s’ha explorat fins al moment, encara que respondria a la perfecció a la manossetjada frase de Les falles seran lo que vullguen els fallers . No trobe millor manera de saber qué pensen els fallers que preguntant-los directament quina falla municipal volen d’entre els projectes presentats, així com també seria una mostra de despolitització del procés d’elecció molt més clara que l’anterior del comité d’experts. Els inconvenients serien els de tota elecció, el cost de preparar la i garantir la fidelitat del resultat. I un cost social, l’aversió al risc d’un resultat democràtic. No es tractaria d’un sistema d’elecció especialmente destinat a cap tipus de falla expressat al punt anterior, si més no, serviria per a tots. e ere e tre el e el ap i a al Com he comentat adés en diversos punts, la falla municipal és un be p blic dotat pel presupost de la ciutat, un presupost que afecta a tots els ve ns. Primer perqué participen en els ingresos via imposició i segon perque son els destinaris de les despeses municipals i la seua distribució per partides hauria d’interesar los. Este sistema seria com l’anterior per amplificant els costos, per augmentar la población participant, encara que també incrementant la democràcia participativa. Com l’anterior, tampoc seria un sistema especialmente designat per a cap tipología de les resenyades.

La q estió de l’aversió al risc d’un resultat democràtic no està introdu da debades. El ninot indultat de cada any s’elegix per votació popular de tot aquell que compre la seua entrada i vote. Ni tal sol seguix la màxima democrática d’una persona, un vot, sino una entrada, un vot. El volum dels visitants disminuix la capacitat d’influència d’alguna comissió interessada en l’elecció del seu ninot per ha fet que la tendència dels ninots indultats derive cap a un ninot preciosista sense molt a vore en la línea estètica de la falla a la que pertany. Aç desperta critiques des de diversos àmbits del món faller. De fet està provocant una ambivalència estètica entre el Museu Faller, on es mostren els ninots indultats, i el Museu del Gremi, on es mostren els ninots que indulta el propi gremi d’artistes fallers. Ni tan sol el canvi d’ubicació de l’exposició a la Ciutat de les Arts i les Ciències, ab un p blic en teoria més heterogeni, eixa tendència ha variat. La democràcia participativa no és simplement votar les decisions, però es fonamenta en la capacitat de decidir votant finalment. En aspectos tan sensibles com la falla municipal existix un alt risc de que la decisió final, si es fera via referéndum, no agradara a amplis sectors de la societat. Per aix la q estió de l’aversió al resultat democràtic i quina proporció de risc estan disposats a asumir tant els governants com el colectiu faller o ve nal és important en esta classe de sistema d’elecció. lecci per a re iat Un dels arguments emprats en defensa del comité d’experts per a designar la falla municipal, com s’ha indicat, és despolititzar el procés per a que siguen professionals de l’àmbit

92

artístic els que facen la tria. Si be en este comité participen artistes fallers, també ho fan, artistes i professionals d’altres disciplines. La elecció per part d’artistes agremiats seria la més adient en els casos de Falla Traject ria i la Falla Oportunitat, fins i tot, per a l’Artística. I encara que menys participativa, trobe que, obviant les dèries personals presents en tot colectiu, seria més objectiva. Per ltim, una opció asèptica encara que no lliure de polémica, seria elecci per ortei En este cas, l’Ajuntament hauria de publicar un plec de condicions per a poder optar a plantar les falles municipals, com per altra banda, caldria fer en totes les opcions anteriors. Una volta comprovat que els projectes presentats, complixen les condicions, s’efectuaria un sorteig per a triar ne les elegides. Com he comentat, és una opció asèptica per no lliure de critiques en un món tan divers com és el de la festa. A Alacant, la bellea del foc infantil s’ha elegit durant uns anys per este sistema i ara s’ha modificat pel del jurat. I principalment per desconfiança en el propi sorteig. Este sistema seria indicat també per a totes les classes de falla esmentades, encara que la seua principal virtut és despolititzar completament el procés. Si ens refiem del sorteig, és clar

CONCLUSSIÓ uan a principi de l’exercici faller, els nous dirigents de JCF decidiren el canvi de sistema per a la elecció de la falla municipal, la decisió generà polèmica i discusions, com totes les decisions polítiques, i especialmente, al voltant de les falles.


Per també com totes les polèmiques es va aigualir al poc de temps. Tornà quan es conegué la decisió del comité d’experts, especialment per la elecció del projecte per a la falla infantil, per al poc de temps ha desaparegut del panorama opinador, encara que ausades tornarà quan les primeres peces de la falla municipal infantil apareguen per la plaça. La q estió és que les polèmiques esporàdiques poden traure de polleguera a uns quants però no aporten solucions ni tampoc servixen per a analitzar, en este cas, els sistemes d’elecció de la falla municipal des d’un argumentari concret, sino des de posicions ideol giques fonamentalment. Així que, en primer lloc, caldria que els organismes competents, siga l’equip de govern, el plé de l’Ajuntament, la directiva de JCF, l’Assemblea de Presidents de JCF o interagrupacions, agrupacions o associacions que ho estimen oportú, aportaren este estudi crític del sistema d’elecció. I tots plegats decidiren quin sistema és el més adient segons les circumstàncies i l’època. En la meua opinió, a les característiques anteriors caldria afegir com a pas previ, i debatre també, quina tipologia de falla municipal es vol

plantar per part de l’Ajuntament, els fallers i la ciutat en general. No vaig a eludir la meua resposta en este cas. La meua opció seria que la ciutat de Valéncia, extrapolable a qualsevol municipi que tinguera falla municipal, optara per tindre un determinat model de ciutat, i dins d’eixe model, s’incorporara la temàtica de la falla municipal, i, per tant, superditar també el sistema d’elecció a esta tipología de falla determinada. Per a abastar esta hipotètica situació caldria avançar en processos de decisió democràtica per part de la ciutadania i de fiscalització del presupost municipal que a dia de hui encara estan en bolquerets al nostre país, com demostra que les decisions polítiques generen molta polèmica per poc debat, ni al carrer ni als hemicicles. Per tant, el procés d’elecció de les falles municipals necessitaria de menys polèmica i més racionalitat que inclouria, model de ciutat i falla, mirada a llarg determini i un projecte definit, precíssament all més deficitari. i

el

Però que van a plantar enguany a l’Ajuntament de València?, esto abans amb Rita no pasava...

el a c

L’article original es publica en el llibret de la Falla Sant Roc de Torrent 2017 , el autor ens cedeix els drets de publicació.

93


València, Gremi. Alzira, Xàtiva, Cullera i Gandia

Multientrevista conjunta als directors del Museus Fallers arxa Valenciana de Museus Fallers, tal com vosaltres mateix heu dit, naix amb l’objectiu de sumar esforços, coordinar iniciatives, aprofitar sinergies i contribuir mancomunadamente a la protecció, promoció i difusió del patrimoni cultural faller, fent dels museus focus no solament de conservació sinó d’irradiació d’una activitat cultural que incremente la sensibilitat de les institucions i la ciutadania amb el patrimoni cultural festiu valencià. Aquesta xarxa permetrà la coordinació dels treballs necessaris per a garantir que les Falles mantinguen, preserven i transmeten un llegat cultural, festiu i patrimonial importantíssim i que ho facen en les millors condicions de dignitat, professionalització i excel lència . Enhorabona per formar part d’aquest projecte. e e pectati e e re t l e e a a e la ar a e e aller AL IRA S’avança més units i sumant esforços que no per separat. El fet de que ens uneixen projectes en com fa que no hi hagen rivalitats, sinó més be coincidències per a treballar conjuntament. Com el nom indica, la xarxa pretén crear un teixit de museus capaç de donar una imatge d’unitat i estendre els valors culturals de les Falles. i tei e co er e a altre te local ea la creaci e la ar a e ta a i a t a or alit ar o co e ar a tra itar el e erie le a e e aller per a a ei e localitat o le a i aria e re l ie al et e per e i or alit e la e a creaci TIVA Efectivament, juntes locals s’han interessat en tots els museus de la xarxa i estan animats a fer-ne a la seua localitat. Tindre un museu faller es molt important per salvaguardar l’historia fallera, la cultura i sobretot la tradició,

per lo que crear un museu propi amb la identitat de cada municipi es essencial per engrandir la festa fallera. a a e i tit le o i a i al a altre i a part el e cre o t e la e c rio itat i a iraci ca a al i ita t el e GAND A El nostre Museu és en general molt valorat per la interacció que hi ha amb el visitant. El joc i els sistemes interactius són fonamentals per explicar la festa de les falles, per la part de la pirotècnia i la recreació d’una mascletà és el més valorat pels visitants, els deixa sense paraules. VAL NCIA No hi ha dos museus iguals, cadasc té la seua peculiaritat i enfocament, ho ha de més ambiciosos i de més modestos, en el cas del Museu Faller de València destaca la seua col lecció de ninots indultats des de o la col lecció de cartells des de . n Museu plenament democràtic, perquè les peces més rellevants que mostra han estat triades pel poble. TIVA El Museu Faller de àtiva, naix amb la idea de ser un museu de la hist ria de les falles de àtiva. Som la primera població fora de València que va plantar falles, i aquesta circumstancia junt amb els actes propis de la localitat, foren els puntals per crear el projecte museogràfic. El museu esta estructurat per varies époques, els inicis , el reinaximent de les falles de àtiva anys , l’explosió de les comissions falleres anys i l’época actual anys , amb una part central dedicada al acte de la Romeria a Sant Josep que realitzem el de Març. Els apartat que atrau mes al p blic, son els anys previs i posteriors a la guerra civil i l’apartat de la Romeria a S.J. ecor a al a a c ota i tere a t al llar e la e a i t ria i ite a toritat o et ocorre t e el

94

e e i e el ia a ia a it al GAND A Després de anys en tenim algunes, una de les emotives va ser la visita d’un xiquet autista amb vertader pànic als coets. Després d’introduir lo mitjançant el joc de la mascletà virtual es va sentir tan còmode que de vegades torna amb sa mare a visitar nos, i com no a disparar un altra mascletà. Per a ells és com una teràpia. i e i tei co ptat e e le i ite e al o a al el e e o co le ti a tipifica a ca a c e po ria i icar el o re pera ea a e ta ar a e e e pro ca a e t a e te VAL NCIA En es reberen . visites, el museu municipal més visitat. Esperem que amb la arxa també augmenten la de la resta de museus fallers. C LLERA El nostre museu, que està ara en fase de remodelació i per tant les xifres deuen agafar se amb cura, ha tancat l’any en uns . visitants, dels quals es concentren la majoria durant la setmana de festes falleres i a l’estiu. Creguem que amb la declaració de l’ NESCO, augmentarem el nombre de visites, ja que aquesta declaració mundial serà una espenta fortissima per a la festa en general i per els museus en particular. i la e a pe a a orita el e e el ca e ti e i ot i a re e tor ar a otar co i ltaria ree e le co i io allere a rie i ol crar e a el e o ta per a col la orar a l a pliaci el o el e lli ret oto rafie i e t ria GREMI Naturalment, les hist riques. Algunes de les quals han sigut restaurades recentment, encara que hi ha obres molt valuosos pendents de restauració, ja que hem optat per estils


diferents quant a l’elecció de les mateixes, perquè hi haguera varietat entre les restaurades recentment. Per descomptat que encara ens queda molt per fer, però els nostres recursos són limitats. a t a la elecci el i ot triat per otaci pop lar o el ca el o tre e e e t or at per a col lecci e i ot i r p ltat pel re i rti te pel pro e io al a i er cia el e aller e al cia ei lta per otaci pop lar i e aco e it ti re a ra col lecci a olta arietat e til i arti te TIVA Personalment, les meues peses favorites son un ninot indultat de anomenat el iaio , que fou indultat durant dos anys consecutius i que es guardà finalment al museu de la ciutat fins que ferem aquest museu, i les dos maquetes de les falles d’especial de València del artista faller local Pepe Martinez Molla. Així com la col lecció de fotos de totes les falleres majors de àtiva de la hist ria i les falles guanyadores. VAL NCIA Tots són molt interessants i peces niques. Són molt interessants els ninots infantils, que es comencen a indultat en . Em criden especialment l’atenció els dels anys i els del gran mestre Regino Mas. Actualment estem començant a generar activitats per a implicar les comissions fallers, com la de Els tresors del Museu Faller , amb activitats del Museu que es fan als casals fallers. o i ti re a percepci e i oca a per e o er at co a i ita t e e el e e pa ol i a e tra er e e pa ol i i a e t lti olt a lt e o e i la tipolo ia el i ita t it el e e i e tot ca cal er per a aco tar al o e al e a i er cia e re ei pel ere e i ite e colar i a a titat e aller ac ei e e i ita GAND A Al nostre Museu predomina el visitant de la resta de l’estat i adult. També és cert que és molt indicat per a famílies i

tenim prou visites familiars. Les visites escolars fan augmentar el n mero de joves i es concentren als mesos de febrer i març. Mentre que la visita de fallers és molt redu da, per des del Museu estem promocionant lo amb tallers per als xiquets de les comissions. L’educació museística es fonamental en l’escola per a augmentar les visites dels joves, per aquesta no té sentit si nosaltres no els fem atractius els museus, han de aprendre interactuant i jugant es fonamental per a ells que la visita siga divertida. C LLERA Al nostre museu tenim eixe perfil que esteu comentant més estrangers que espanyols, i més visitants de la Meseta que de la Comunitat Valenciana. També, tenim més visites d’adults que de joves. En quant a com acostar els joves als museus, creguen que la declaració de l’ NESCO ens dona l’argument necessàri per a que els escolars s’acosten a coneixer de prop i en profunditat una festa que és patrimoni inmaterial de la humanitat. Per tant, cal fer una tasca d’apropament als col.legis de la nostra comunitat per donar a coneixer aquest patrimoni mitjançant els nostres museus. El museus son l’eina per que eixe patrimoni inmaterial arribe a tots, inlosos els escolars. El nombre de fallers que acudeixen a visitar al museu és molt reduit, tan sols ens visiten quan hi ha actes o events puntuals, com exposicions, xarrades, presentacions o l’exposició del Ninot Indultat. e a e er a l e ifici e el al e t it at e t co te t a l ar itect ra i e pai e l i o le e la e a i t ria C LLERA A Cullera el Museu de la Festa Fallera està situat al millor edifici p blic del municipi la Casa de l’Ensenyança, un impressionant edifici de finals del segle VIII constru t en origen com escola de nens i nenes durant el periode de la Il.lustració i que presenta una arquitectura clasicista i monumental. Nosaltres estem contents amb l’edifici encara que ens agradaria que el Museu estigues en la zona turística

95

del muncipi, per eixemple a la platja de San Antoni, donat el perfil del visitant que tenim. Encara que no hi ha altre inmoble en tota Cullera que posse sca els valors artístics i hist rics que té l’actual edifici. VAL NCIA El problema és que ara l’espai està limitat i cada any hi ha peces noves, actualment el Museu ocupa . m , i la idea es traslladar les oficines de JCF a altre lloc i aleshores el futur Museu Faller, que es concep com un museu integral de la festa, passaria a tindre . m . GREMI Estem molt contents amb la tipologia, situació i arquitectura del nostre edifici. No obstant l’espai s’ha quedat antiquat i la col lecció ha augmentat. Hem realitzat unes obres que permeten la plena accessibilitat del recinte, no obstant encara, el museu de l’Artista Faller està treballant per obtindre noves vies de finançament per a realitzar una remodelació integral de l’espai i el discurs museogràfic. i a la ci el o tre tip e e a l ora e la i l aci e le alle o retot e pr e la e i aci e le alle co a atri o i aterial e la a itat i efi ei la e a ci l a re a ta o a ta e t i te te a tar o al t el p lic o a ro ta e i co el aller l e i e t a pliaci e pece a rere a VAL NCIA La funció ha de ser la de promoció, difusió i conervació del patrimoni cultural faller que cust dia el Museu, i utilitzar molt les xarxes socials actualment estem ja en Faceboo , T itter i Instagram. La defineix l’Ajuntament, en tractar se d’un museu p blic, a través de la Regidoria de Cultura Festiva. El tema de les peces és problemàtic, feta la darrera reforma sols tenim espai per a tres anys més pel que fa a ubicació de ninots indultats. TIVA Els museus son peça fonamental en la designació de les Falles com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i sobretot per al manteniment de la declaració. El museu amb un centre de documentació ha de generar estudis i


investigacions per any rere any salvaguardar l’historia fallera, la cultura i sobretot la tradició. o e ta lei el pre e l e tra a al e VALENCIA L’estableix l’Ajuntament de València GAND A El preu és de , euros normal i redu da intentem poder tindre un manteniment amb l’entrada i sempre es fa amb visita guiada. s un preu més que raonable per poder arribar al major n mero de col lectius possible. TIVA Actualment es totalment gratu t. AL IRA L’entrada és gratu ta. l e o er e o tra co a i tit ci re o a a i e co ta t crei e e t per ecta e t capa e co petir o a a altre alter ati e c lt ral i a altre or e oci er a co petir a elle a alte i er io i ell eco ic e o epe e ficie t GREMI Som un museu privat, no rebem ajudes oficials, encara que el contingut és patrimoni dels valencians i ara també som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. VAL NCIA Se necessiten més inversions, especialment en conservació preventiva, restauració i divulgació, la idea és anar avançant poc a poc en estos aspectes. l i ot i ltat e a per otaci pop lar l to i te cie el pro e io al i la ocietat a e la eria t per al arti te e rat pro e io al alorara el e tre all GAND A En Gandia ho elegeix un jurat que es suposa competent. En la meua opinió és assignatura pendent l’especialització i formació del jurats de manera uniforme. AL IRA Pense que el millor seria una comissió mixta, en la que hi haguera diversitat d’opinions. Tant uns com altres tenen dret a valorar i expressar la seua opinió, el que contribuiria a que els diferents punts de veure estigueren consensuats. VAL NCIA L’Indult del Foc es per votació popular des de i ací rau la seua gràcia, tot i que genera la paradoxa de que hi ha

molts grans artistes fallers que no estan representats, però és un preu que cal asumir per mantenir la singularitat del Museu. En qualsevol cas hem obert l’Espai Josep Alarte a mode de sala d’exposicions temporals on es veja l’obra d’artistes fallers que no necessàriament tenen ninots indultats. a e ta o a era i ital a le o e tec olo ie i ter et i a olta i or aci e o clic po i ilitat e i ite irt al alerie oto r fi e e te e etc cree e i ei e e ati el crei e e t el e e e eral cal rei e tar e GAND A Rotundament no. Crec que són eines amb possibilitats infinites per als museus i la seua tasca en la societat que els envolta, cal aplicar-les de manera que siguen un recurs més per a un discurs museístic de major qualitat i pròxim. GREMI Les noves tecnologies sempre sumen, el museu de l’artista faller també s’està adaptant al nou món digital. No obstant hem de subratllar la importància del manteniment i foment del museu tradicional, es tracta d’un dels elements fonamentals per a la conservació del nostre patrimoni. ta a aptat a le o e tec olo ie ar e ocial etc e o e eficie C LLERA Estem en procès d’adaptació a les noves tecnologies i cada vegada més. Les noves tecnologies al igual que les xàrxes socials ajuden i molt. Son el nou camí cap a la comunicació, cap a la difussió i promoció tant de continguts com de promocions i events. Son imprescindibles GAND A Intentem estar al dia en les xarxes socials encara que de vegades necessitaríem una persona que es dedicara únicament a eixa tasca, que és importantíssima per altra banda. VAL NCIA Estem en procés de adaptació, ja que venim d’una etapa d’abandonament total. a e te e le alle eclara e e ta ter r tic ter acio al ter lt ral aterial

96

i

epe i

t

e t e t e la localitat e la eclara e

aterial

rece t e t per la

e la

i ite al e a rie

a itat e

re

e col la orar

per a a alar a

al e cele re

a

atri o i

e eficiar

el rit e

e le e titat p acti a e t a i ell eco

li

e e ic

e t reco ei e e t o cal tocar porte a

e titat pri a e GREMI

Per

a

millorar

museístiques de la

l’impacte

de

les

institucions

arxa és imprescindible que les entitats

p bliques col laboren activament en la difusió i millora dels centres expositius. VAL NCIA La col laboració institucional es revela essencial per a estar a l’alçada de les expectatives i reptes que planteja la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tota col laboració ha de ser benvinguda, incloses les privades, per la de les institucions p bliques és bàsica per fer que el Museu Faller tinga la categoria que les seues col·leccions mereixen. AL IRA Les entitats p bliques son les que deuen col.laborar activament no sols a nivell econ mic sino també a tots els nivells amb medis humans i tecnol gics, amb recolzament institucional i, sobre tot, amb difussió i promoció, aportant categoría a la festa i les seues manifestacions . La participació privada, al meu parer, deu ser mínima i reduida a una mera col.laboració desinteresada, per

en cap moment deuen

d’intervindre marcant criteris o formant part de la pressa de decisions. La festa és de tots i deu ser tutelada, auspiciada i controlada per el poders p blics.


Llibret Berni 2017 Falla Marqués de Montortal Berní i Català  

Llibret 2017, de la falla del barri Torrefiel de València 5 museus, 1 festa

Llibret Berni 2017 Falla Marqués de Montortal Berní i Català  

Llibret 2017, de la falla del barri Torrefiel de València 5 museus, 1 festa

Advertisement