Page 1

anatomia d’una falla 150 aniversari mossÊn sorell corona


El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià


crèdits Llibret de la Falla Mossén Sorell-Corona 2010 © D´esta edició Associació Cultural Falla Mossén Sorell-Corona Edita

Falla Mossén Sorell-Corona.

Coordinació

Rubén Tello.

Disseny de l´edició

Carlos Tomás i Ramón Andújar.

Fotografia

Carlos Casas, Editorial Tívoli, Rafael Solaz, Javier Mozas, Pere Borrego, Adolfo González, arxiu dels fallers de Mossén Sorell-Corona.

Assesor Lingüístic

Rubén Tello.

Col·laboradors

Tono Herrero, Jesús Peris, Fernando Morales, Rubén Tello, Anna Ruiz, Adela Ruiz, Pau Sif, Armando Serra, Mónica Antequera, Miquel A. Gascón, Javier Mozas, Giovanni Nardin, José Peris, Fernando Rivera.

Publicitat

David Chisbert i Lola Castelló.

Impressió

Impremta Romeu.


índex pàg. 8

Pròleg

pàg. 10

Anatomia d’un emplaçament

pàg. 38

Anatomia d’un monument

pàg. 78

Anatomia d’una flama

pàg. 82

Cendra

pàg. 84

Llumins

pàg. 88

Au Fènix

pàg. 94

Endavant

pàg. 98

Anatomia d’una comissió

pàg. 111

Llibret Infantil

pàg. 114

Equilibristes, Contorsionistes i Saltimbanquis

pàg. 120

Xiquets, diners no hi ha!

pàg. 128

Feliç 150 Any Nou

pàg. 136

Programa d’ Actes

pàg. 148

Publicitat


Enguany es complixen cent cinquanta anys del primer cop que es té notícia que es cremen cadafals a l’emplaçament d’esta falla del Carme.

general, alguns sostenen que la paraula falla és el mot amb el que s’anomena la festa que celebren els valencians durant el mes de març en honor a Sant Josep, per a uns altres falla és un monument combustible, replet de ninots i escenes satíriques que es crema la matinada del vint de març, per a uns altres quants falla és sinònim d’associació d’amics i coneguts que es reunixen assiduament en un local per tal de divertir-se.

Des d’aleshores fins ara, la nostra festa sofert una transformació, positiva o negativa ( deixem-ho a tria del lector), tan bèstia que ha provocat, fins i tot, que el substantiu amb la qual la van batejar al seu dia, el vocable falla, s’haja convertit en un terme lingüístic ambigu. Des d’un punt de vista més

Açò vist des d’un punt de vista general, perquè si ho analitzem des d’una perspectiva més concreta podem trobar-nos un munt de significats, tants com fallers hi ha, ja que queda faller o fallera té una motivació per tal de viure la festa. Però si fem un repàs de la història de la festa de les Falles, malgrat

Les Falles d’este any es pressuposen molt especials per a tots els fallers i falleres de la comissió de Mossén Sorell – Corona, tant per als actuals com per als que, per un motiu o un altre, ja no figuren al cens de dita comissió fallera.


pròleg els centenars de subjectives accepcions que puguem trobar del lexema falla, tan sols hi ha tres elements que es repeteixen sempre: l’emplaçament, el monument faller i la comissió. És a dir, per tal de poder celebrar la festa fallera és indispensable una comissió de falleres i fallers que aprofite un emplaçament per tal de plantar un cadafal al que prendran foc la nit de Sant Josep. La resta són afegitons més o menys necessaris, però els elements totalment imprescindibles són els que acabem d’anomenar. Per tant, per tal d’intentar, amb este llibre, rendir tribut a l’esforç de tots aquells fallers i de totes aquelles que han fet possible que a dia de hui la comissió de Mossén So-

rell – Corona puga celebrar el cent cinquanta aniversari del primer cadafal plantat al seu emplaçament, hem decidit realitzar una disquisició de la falla del carrer de la Corona, a partir de la introspecció dels tres òrgans vitals d’esta; emplaçament, monument faller i comissió. Exercici d’ anatomia que comença amb l’exploració d’un emplaçament, continua amb l’anàlisi d’un monument faller i culmina amb el reconeixement de la tasca d’una comissió que ha mantés encés el foc de la festa. Això sí, un foc sense el caràcter destructor, que moltes vegades se li atribuix, sinó amb el vessant més líric. Aquell que ens porta a entendre’l com a passió i, llavors, com a equivalent d’entusiasme. Perquè, què són les Falles sinó un entusiasme?


anatomia d’un emplaçament


del portal del tints al centre cultural de la beneficència

a

Amb posterioritat a la conquesta cristiana de la ciutat de València, al segle XIV, es fan importants reformes urbanes que transformen i eixamplen la ciutat. La més important serà la construcció d’una nova muralla des de mitjans del segle XIV amb l’apertura de diverses portes i portals. El traçat de la sèquia de la Rovella pel nostre àmbit originà que junt a ella es creara un camí que, eixint des del recentment obert Portal de Valldigna, anava a parar al mur de la muralla cristiana i al qual se li obrí un portal en l’any 1356 Esta

Javier Mozas

circumstància propicià que este camí es convertira en un dels més concorreguts per servir d’entrada i eixida de la ciutat, tot i el proper de Quart. Anem a donar una ullada a l’evolució d’este camí al llarg del temps, que serví de límit en l’època moderna als districtes de Serrans i Sant Vicent, i que des del segle XX passà a estar englobat dins del barri del Carme. CARRER DE LA CORONA Amb l’espai urbà definit intramurs, i aprofitant el corrent d’aigua de la

sèquia, s’hi instal•laren els tintorers i peraires per a rentar millor les seues teles de llana i seda. Per esta raó, el camí es convertí en el carrer dels Tints Majors, nom que ja trobem citat als documents dels anys 1409 i 1555, així com també puntualment del Portal dels Tints (1528) en referència al citat portal. L’any 1573 tingué lloc un acte que canvià l’esdevindre històric d’este carrer: la fundació del convent de la Coronació del Senyor. Este fet, unit al fet que potser a partir d’eixa època la sèquia de la Rovella deixara de servir als tintorers i pe13


raires (la sèquia es cobrí l’any 1778 per estar totalment en desús), va fer que este carrer fóra conegut de manera ininterrompuda (almenys des de 1660 i amb el parèntesi 19361939 amb el nom Pasionaria) amb el nom de la Corona. Al mateix temps, propicià que l’espai més ample i obert que hi havia davant de la façana principal del convent, fóra considerat com a plaça i amb el nom de Corona, reduint per tant el recorregut del carrer homònim fins al començament de l’edifici. Esta plaça canviarà ja a finals del XIX al nom 14

de Beneficència pel canvi d’ús de l’edifici. Per últim, este carrer ha tingut diversos elements arquitectònics, alguns ja citats, que han destacat de la resta de vivendes. El primer va ser el Portal dels Tints (de la Corona des del segle XVI), obert en 1356, tancat en 1646, tornat a obrir en 1658 i definitivament tancat en 1707. A la meitat del recorregut s’hi troba la capella de Sant Cristófol, inaugurada el 5 d’agost de 1723 i que romangué en peu fins fa poques dècades amb l’escultura del sant. I quasi enfront, l’Asil del Mar-

qués de Campo, fundat en 1863 i projectat per l’arquitecte José Camaña en estil neogòtic per tal que ho regentaren les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paúl Però el més important és el convent de la Corona. Tot començà amb la fundació de l’església de Sant Josep per a religiosos agustins, que en 1539 passà a religioses agustines baix l’advocació de Sant Josep i Santa Tecla i acabaren per abandonar per estar a prop del bordell. L’edific el compraren el quatre de setembre de 1563 el matrimoni Jeroni Ferrer i Ànge-


la de Borja, i que ho cediren al dia següent als religiosos recolets de l’ordre de Sant Francesc. A la nova església construïda se li dedicà a la Coronació del Senyor perquè guardava una relíquia de l’espina de la Corona de Crist. Amb la desamortització del segle XIX, l’Ajuntament ho enderrocà i feu construir des de 1876 la Casa de la Beneficència, obra dirigida per l’arquitecte Joaquim Maria Belda i destinada a acollir els orfes que té una església decorada per una de les primeres persones conegudes que plantà falles, el pintor Antonio Cortina. Actualment el conjunt s’ha transformat en el Centre Cultural de la Beneficència, depenent de la Diputació. PLAÇA DE MOSSÉN SORELL El principi del carrer de la Corona feia una ampliació en forma de plaça triangular, i que pel mateix raonament que per al carrer, rebé primer el nom de Tints Majors i posteriorment de Corona (citat almenys en documents de 1660). El seu nom deriva dels titulars del palau amb façana principal a la plaça, els Sorell, comtes d’Albalat. El palau fou construït al segle XV

per Tomàs Sorell i Sarriaga, senyor de Geldo que compra els llocs de Sot i Albalat de Codinats, per tal de mostrar la seua ascensió social. Va ser un dels edificis civils edificats en estil gòtic que més destacà a la ciutat de València. Amb el pas del temps, els seus propietaris deixaren de tindre’l com a vivenda i el llogaren a diverses persones, com a exemple al litògraf Antoni Pascual i Abad. Desafortunadament, com si estiguérem a falles, el palau fou destruït per un incendi la nit del setze de març de 1878 i de les seues restes pogueren ser rescatats alguns elements que varen ser comprats per altres països, com la portada principal per a Londres i una altra per al Museu de Louvre de París. Al seu solar s’alçà a continuació el Mercat de Mossén Sorell, recentment restaurat, i que originàriament va ser construït tot en fusta per a abastir de productes al barri que l’envoltava.

Bibliografia:

Boix, Vicente (1862): Valencia histórica y topográfica. Valencia, imprenta de J. Rius, editor. Edición facsímil de Paris-Valencia (1979). Escolano (1610): Décadas. Llibre IV, capítol 10, núm. 2, columna 744. Gil Salinas, Rafael y Palacios Albandea, Carmen (2003): Las calles de Valencia y pedanías. El significado de sus nombres. Ayuntamiento de Valencia.

15


c

Començarem el nostre recorregut per la part de la nostra demarcació on començà a plantar-se falles; per la Plaça de Mossén Sorell. A ella recauen els carrers de Sant Miquel, Sant Tomàs, Dalt, Corona, Sant Ramon, Soguers i el carreró que eixirà a la plaça de Tavernes de la Valldigna. La seua nomenclatura fou deguda a la presència del palau dels Sorells o dels comtes d’Albalat, l’edifici més important de la plaça. El palau dels Sorells l’havia manat construir Mossén Tomàs Sorell i en la seua construcció va intervindre el famós mestre pedrapiquer de la

un tomb per l´emplaçament Rafael Solaz i Rubén Tello Fotografia: Carlos Casas

Llotja; Pere Compte. Amb el pas dels anys l’edifici va pertànyer al Comte d’Albalat, antic títol concedit en 1627 a Jaime de Sorell i Boval, Senyor d’Albalat, Mestre de Camp i Cavaller de l’Orde de Calatrava. Es tractava d’una de les cases més nobles i potser el més destacat edifici representatiu del gòtic flamíger construït com a residència senyorial en l’època de major esplendor de l’art ogival de València. La façana presentava una bella porta i sobre la llinda figuraven les armes dels Sorells i les Cruïlles, junt amb la llegenda: Lo que tenemos fallece y

el bien obrar no fenece, per la que el seu propietari no volia oblidar en la prosperitat l’efímer dels béns terrenals, ni l’excel•lència de la virtut. En l’interior del palau destacava un gran saló, conegut com a Saló de les Llegendes pel tema dels tapissos que el decoraven, destinat per a festes amb el seu espectacular teginat mudèjar, en el fris del qual es repetia esta frase: Qué fábrica pueden mis manos facer; Que no faga curso según lo pasado. El portal de la capella era igualment ric en detalls ornamentals: en la part superior es trobaven dos àngels agenollats i en la part central, sobre la clau de 17


l’arc, es trobava un bust que tenia tot l’aspecte d’un retrat, possiblement, d’un clergue. El palau va romandre tancat durant anys, fins que cap a 1830 es van realitzar algunes obres relatives a la reparació de la façana i l’obertura d’una nova porta. En 1840 part de l’edifici estava llogat a una fàbrica de filats. En 1851, el comte d’Albalat ven a un particular el forn situat en un dels baixos de l’edifici, a més de l’entresòl i la cavallerissa. Cap a 1854 es va establir en la planta principal del palau, ocupant els sumptuosos salons, el taller de litografia del gravador Antonio Pascual Abad, impressor que va conservar zelosament els elements artístics de l’immoble. Durant vint-i-dos anys va romandre este taller fins que en 1876 es va instal•lar l’Ateneu Obrer, ocupant els locals on anteriorment va estar l’obrador litogràfic. Va haver-hi una proposta davant de la Comissió Provincial de Monuments que pretenia que l’edifici fóra adquirit per a instal•lar el Museu Arqueològic, però no va prosperar. Al març de 1878 s’havia instal•lat un teatre per a representar, en honor a les festes de Sant Josep, obres 18

La ciutat i el barri van perdre un dels millors monuments, magnífica mostra del gòtic flamíger valencià. A pesar que els nous propietaris havien previst la construcció de dos nous edificis de cinc alçades per tal de dedicar-los a vivendes de lloguer, en 1883 es va aprovar un projecte per a instal•lar un mercat ambulant i des de llavors la Les restes arquitectòniques que plaça de Mossén Sorell va quedar es van salvar van ser comprades configurada aproximadament tal com existix en per particulars i disseminats per En 1882 va tindre lloc el l’actualitat. distints llocs: la derrocament efectiu de l’edifici. Gallera Parme- La ciutat i el barri van perdre un Després de la giani de Reggio dels seus millors monuments, desaparició del Emilia, el palau magnífica mostra del gòtic palau van començar a acude Sot de Ferrer flamíger valencià dir a la plaça als (Castelló); el Museu del Louvre de París, el Mu- matins venedors de fruites i verduseu de Ceràmica de Manises. Altres res, constituint-se un xicotet merelements es van perdre per sempre cat sobre el solar. Junt amb ell es en l’incendi o en el derrocament van instal•lar en les plantes baixes tot tipus de comerços: drogueries, posterior. forns, ultramarins, cellers o carnisLes ruïnes van romandre alguns series. A partir de llavors és quan anys protegides per tanques da- es va comptar amb la presència vant del temor de possibles des- contínua del mercat convertit en preniments. En 1881 l’Ajuntament el punt més important de la plaça. va decidir actuar sobre l’edifici i, En 1932 es van construir unes a fi d’ampliar la plaça, va enca- instal•lacions fixes de fusta. rregar la redacció d’un projecte d’expropiació. En 1882 va tindre lloc Establiments molt coneguts van el derrocament efectiu de l’edifici. ser la casa de menjars de Miguel realitzades per un quadre artístic de l’esmentat ateneu la inauguració del qual estava anunciada per al dia desset. Lamentablement, no tindria lloc al produir-se el dia anterior un paorós incendi que va destruir quasi totalment l’edifici. Ja al setembre de 1801 havia patit un altre de menors conseqüències.


Façana de l’antic convent

Valero (núm. 3) i la botiga Comestibles de Sant Tomàs, propietat d’Arturo Ferrer (núm. 12), tal vegada els ultramarins més important del barri. En el primer terç del segle XX es trobaven dos farmàcies: la del laboratori del doctor Pallarés (núm. 6) i la farmàcia del Carme (núm. 3), que oferia el Tònic Frabal destinat a xiquets anèmics. Els ultramarins de Narciso Francés es considerava la millor casa en pernils (núm. 10). Un altre establiment molt popular entre els veïns era la drogueria i perfumeria del Carme (núm. 11), propietat de José Font Navarro. Tampoc cal oblidar les venedores de rifa com l’entranyable Pepica la Curra. A destacar, per la seua banda, la ubicació del Casino Instructiu de la Unió Republicana Radical, en el número 7, que també es va titular dels Federals Històrics. Encara roman el bar Garro oferint servicis a la zona i, en general, a tot el mercat. A finals dels anys cinquanta el propietari era Jaime Garro Roca. Un costum festiu realitzat des de fa uns anys és la visita de la confraria i la imatge de la Verjurada del Carme als venedors del mercat. Allí es celebra la seua vinguda i és complimentada amb un festeig folklòric popular que té lloc en la mateixa plaça. De totes les parades 19


Detall de l’antic Convent

s’arrepleguen aliments que són després repartits entre els pobres. En el número 8, la Drogueria del Carme i el popular Forn de la Cadena, que recordava en el títol al mític del carrer de Dalt. L’any 2006 es va iniciar la remodelació del mercat ambulant, sobretot la renovació de l’antiga estructura i de la sostrada. Es van produir crítiques respecte a què no s’havien realitzat proves arqueològiques que posarien al descobert els basaments de l’antic palau. D’altra banda, la parada de la línia T-2 del Metro, que havia d’ubicar-se en un punt de la 24

plaça, ha sigut traslladada al carrer de Sant Tomàs, en el lloc ocupat pel casal faller d’esta demarcació. Però no podem acabar la visita a la plaça, sense mencionar l’edifici número 3 , el qual va ser convent de les Serves de Maria dedicades a l’assistència de malalts pobres. L’immoble, d’estil neogòtic, va ser construït a finals del s. XIX i va servir de Capella de la Comunió de l’esmentat cenobi. En 1903 va patir una remodelació integral, obra de l’arquitecte valencià Juan Luis Calvo. Al traslladar-se la comunitat religiosa s’ha instal•lat en l’edifici l’Espai Carme, un centre privat on s’oferixen servicis per a realitzar tot tipus d’esdeveniments. Una vegada recorreguda la Plaça de Mossén Sorell ens endinsarem en uns dels carrers que donen a ella; el carrer de La Corona. Esta transcorre des de la plaça de Mossén Sorell al número 114 de Guillem de Castro, cantó a la Beneficència. En ella, al llarg de la història, han florit negocis de qualsevol tipus. Així en el número 7 es trobava l’acadèmia de ball de Gadea. En el número 8 la Capella de l’Església Espanyola Reformada junt amb el Casino Republicà Autonomista del districte de la Misericòrdia,

en l’edifici on posteriorment es va situar el mític celler de Santiago Momparler que encara existix en el número 2, fent cantó amb Mossén Sorell. En el número 17 era popular la fàbrica de guitarres de Pascual Roch. Pels anys cinquanta del segle XX es veia el taller de Manuel Ferrer, especialista en ràdio electricitat, on es componien i reparaven qualsevol classe de receptors de ràdio, inclosos amplificadors industrials per a les sales de cine. En el número 27 es trobava la fàbrica de caixes i joguets de cartó de Rafael Doménech. En 1957 s’erigix la parròquia de La Miraculosa sobre l’església de l’antic edifi-

Detall de l’antic Convent


ci benefactor del Marqués de Campo, comprenent una jurisdicció de mil tres-cents noranta veïns. En el número 17 es trobava el Bar Corona de Paquito Pérez. Actualment, junt amb altres establiments, contínua la Taverna Corona i en el número 33 el casal de la falla Mossén SorellCorona, anomenat l’Esclafit. El Bar la Brolle-la es convertix en un local de referència per a gent alternativa i àcrata. Allí poden trobar la revista Al Marge i altres publicacions reivindicatives. En el bar va treballar fins a la mort de Voro Puchades, autor de diversos llibres de poemes. Sorprenentment, han romàs uns quants edificis procedents del segle XVIII (núm. 2, 6 i 29); alguns conserven rastres del primitiu color blau. Recentment, després de diverses reformes produïdes en els edificis per a ser preparats i utilitzats com a locals d’oci, s’han posat al descobert alguns elements interessants del seu caràcter arquitectònic, apareixent murs, arcs de mig punt i, inclús, parets formades per pedres de carreu que durant temps van estar ocults, la qual cosa dóna al carrer una certa importància i reafirma l’antiguitat d’este. Ara bé, sens dubte l’edifici més important del carrer és el de l’actual

Centre Cultural de la Beneficència. Els antecedents d’este edifici partixen del Convent de la Corona, el qual va estar situat en la plaça de la qual portava el nom, illa 203, en el cantó que ocupa part de l’actual edifici del Centre de la Beneficència. Els origines del dit convent partixen de principis del segle. XVI. El tres d’abril de 1513 l’arquebisbat concedix un permís a Lluís Navarro per a poder construir un oratori junt amb la porta dels Tints. Després, esta xicoteta església dedicada a l’advocació de Sant Josep va ser ampliada i ocupada per monges agustines. El dos de julio de 1539 va ser col•locada en l’església del convent la imatge del Santíssim Crist del Rescat. Com van considerar que el lloc on estava enclavat este centre religiós no era el més adequat als seus fins, ja que requeia a esquena del seu hort el cèlebre bordell Partit, es van traslladar en 1562 al convent de Santa Tecla del carrer del Mar. L’antic cenobi va estar buit fins al quatre de setembre de 1563 que el matrimoni Ferrer-Borja compra l’edifici per quatre centenars de lliures, els que, al seu torn, ho cedixen als religiosos apartats fran-

ciscans de la Coronació del Senyor. És des de llavors quan el convent va passar a denominar-se de la Corona. En l’església es trobava l’altar major que representava la Coronació del Senyor. Era d’orde corinti, de dos cossos, amb columnes, unes estriades i altres salomòniques, tot ell obra de Zariñena qui ho

Taulellets del Centre Cultural Beneficència

25


Detall del Centre Cultural Beneficència

Façana principal del Centre Cultural Beneficència

30

va compondre en 1667. L’estil de l’església era d’orde dòric, la volta de mig punt i no tenia cúpula o cos de llum. El quadre de l’altar major es va fer i es va daurar en 1667: construït per dos cossos d’estil corinti representava la Coronació del Senyor. El primer estava format per columnes estriades i, el segon, amb columnes salomòniques. Hi havia dos capelles amb altars d’orde corinti i altres sense un estil definit. La capella de la comunió tenia una cornisa dòrica i es trobava a la dreta, als peus de l’altar. A pesar que l’església era prou xicoteta es tractava d’una de les més

concorregudes de la ciutat. Va ser Mossén Eliseu Boronat, sacerdot de Sogorb, el que agraït per haver recobrat la salut en una greu malaltia, va enviar al convent una imatge del segle XVIII del xiquet Jesús de l’Hort o Xiquet Jesús Perdut perquè fóra posada en l’altar de Sant Joaquim de qui era molt devot. Al no ser possible col•locarla en el dit altar, el sagristà la va instal•lar en una xicoteta ermita de l’hort del cenobi. Açò va causar una certa admiració i, a poc a poc, gran devoció entre els veïns del lloc que ja acudien en pelegrinatge per


a venerar-la. Posteriorment, es va instal•lar en la capella de la Comunió que es trobava a la dreta, als peus de l’altar, i que tenia una cornisa dòrica. Prompte es va crear la Germandat del Xiquet Jesús de l’Hort, fundada per fra Josep Cots i la de la Santíssima Creu que, fins al primer terç del s. XIX, tenia capella pròpia per a celebrar les festes. La del Xiquet Jesús es va mantindre fins a la supressió de les ordes religioses i la seua imatge va ser traslladada a la veïna parròquia de Sant Miquel, junt amb la Germandat que va acabar extingint-se. En 1841 quan l’Ajuntament va cedir el vetust convent de la Corona per a la que seria Casa de la Beneficència, la imatge del Xiquet Jesús de l’Hort tornaria a la seua primitiva capella i es convertiria en el Patró de la dita institució benèfica. (Actualment, la imatge es troba a Saragossa, en el convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul). Amb l’extinció de les comunitats religioses es va aconseguir que per Reial Orde del trenta de setembre de1839 esta institució passara al què va ser convent de la Corona.

El vint de febrer de 1868 té lloc la de teules vidriades de colors verds inauguració del taller d’impremta i i terra, una sorprenent combinació enquadernació que seria famós en que es repetix en el revestiment exel centre. El catorze de juny de 1873 terior de la cúpula i del campanar s’instal•len les Filles de la Caritat. En de l’església. 1876 l’arquitecte José María Belda va iniciar les obres de l’actual edi- En els últims anys del egle. XIX la fici, que ocupa una gran extensió i Casa de la Beneficència vivia tot recorre Guillem de Castro arribant el millor moment. La recent consa l’IVAM en la seua part posterior. trucció l’allunyava de l’aspecte d’un La façana, de caràcter medieva- trist domicili que era característica lista amb retocs renaixentistes, comuna en els vells hospicis albergats en ruïnoconsta de planta baixa i dos En els últims anys del s. XIX la sos casalots. pisos. L’ interior Casa de la Beneficència vivia tot Els patis eren espaiosos. Les fa recordar les el seu apogeu persianes, les instal•lacions columnes, les d’hospicis del s. XIX de planta simètrica, amb parets, els adorns, eren de tons grans habitacions connectades clars, abundant el roig, el blanc i el per corredors i on el conjunt for- verd. En l’interior de les dependènma un rectangle d’edificació en cies cridaven l’atenció els grans arel centre del qual es troben huit maris amb estants replets de roba patis articulats entre si. En el pati blanca i neta amb aromes de sabó. central s’enclava la capella on, En les grans habitacions es veien actualment, ja no es celebren ofi- els llits alineats coberts amb cocis religiosos passant a ser una bertors rojos. Les cuines, el rebost, instal•lació destinada a actes cul- els cellers, els menjadors, el gimnàs turals. Els patis són diferents entre i, en general, totes les dependènsi. Uns tenen allargades mènsules cies, respiraven una escrupolosa de ferro, columnes de fossa, gale- higiene, una exquisida pulcritud, ries sostingudes per grans estants encara amb l’estricta separació de de fusta o una fina barana de fe- gèneres pròpia de l’època. En un rro que recorre el pis superior. Un del tallers es trobaven les xiquetes altre d’ells té una coberta especial realitzant brodats; en un altre, els 31


xiquets aprenent un ofici, tot da- va concedir al patró, el Xiquet Jevall l’atenta supervisió dels mes- sús de l’Hort, els honors de Capità tres i d’aquelles germanes Carme- General i li va entregar el faixí i el lites de la Caritat amb àmplia toca bastó de comandament amb emd’ala blanca. També funcionava la punyadura d’or. A l’agost de 1877 impremta on es feien treballs per a es va crear la banda de música de la Diputació Provincial, com el But- la Beneficència, que unes dècades lletí Oficial de la Província i impre- després estava formada per quasos oficials o els relacionats amb ranta-cinc intèrprets. En 1882 es els sortejos de loteria i rifes. En un va acordar derruir part de l’església altre dels seus departaments es en ruïnes i construir un nou temtrobava l’espardenyeria amb què ple. Va ser inaugurat el quinze de es dotava de calçat els xiquets in- desembre de 1883 coincidint amb terns. Un taller de sastreria, amb la la col•locació de la primera pedra per a la construcpresència d’un ció de l’escola. mestre del El centre benèfic va ser extingit En 1891 es van gremi, servia d’ensenyança i desmantellat en 1982 i en el comprar uns teen este art. seu edifici es va instal•lar, en rrenys annexos I g u a l m e n t , 1995, el Centre Cultural de la per a ampliació del centre. Altres existia una Beneficiencia visites reials teinfermeria i una xicoteta clínica amb metge nen lloc: Alfons XIII (1905) i la Reina i infermeres. El menjador, la cui- Senyora Victòria (1910). na, el forn, el rebost, eren àrees Durant els anys 1925-31 funciona la indispensables per a l’alimentació sopa de Sant Vicent amb el propòdels interns. Sis eren les aules per sit de socórrer els pobres vergona uns estudis que comprenien des yants, una clàssica ajuda caritativa del parvulari fins a l’accés a la Uni- contra la fam i la pobresa existent: versitat. Era l’època en què es va les anomenades sopes econòmicrear el lema Ocupa i Socorre que ques. En 1928 va ser restaurada en sintetitzava els fins benèfics de la el centre la històrica Senyera de la ciutat, la devolució de la qual a institució. El rei Alfons XII va visitar la insti- l’Ajuntament es va realitzar amb tució el dotze de gener de 1875 i tota solemnitat. Al juliol de 1936, 36

a causa dels esdeveniments que s’estaven produint, són expulsades les Filles de la Caritat i l’edifici passa a denominar-se La Pasionaria fins a 1939, any que la Diputació Provincial torna a fer-se càrrec de l’establiment. Una grata millora es va introduir a favor dels asilats a l’adquirir-se, en 1957, un equip projector sonor que va proporcionar sessions de cine en el saló d’actes. La riuada d’eixe any va fer que les aigües negaren tot l’establiment aplegant als dos metres en la porta lateral i un amb setanta-huit en les escoles. L’edifici va patir importants desperfectes en el mobiliari i, sobretot, en els patis i locals de les escoles, tallers i oficines, que van quedar destrossats. El centre benèfic va ser extingit i desmantellat en 1982 i en l’edifici es va instal•lar, en 1995, el Centre Cultural de la Beneficiència. Per tal d’acabar el recorregut cal fer esment als desapareguts Portal dels Tints i Ermita de Sant Cristòfol del Gremi de Peraires. El Portal dels Tints o Tints Majors va ser una de les entrades i eixides de les mercaderies de tintorers i peraires. Esta porta d’accés al raval del seu nom va quedar tancada en 1646 i es va tornar a obrir dotze anys després, amb l’obligació de


fixar dos barres de ferro que impediren el trànsit de cavalleries i carruatges.En 1707 el portal es va tornar a tancar sent totalment tapiat. Per la seua banda, l’Ermita de Sant Cristòfol del Gremi de Peraires requeia en el carrer de la Corona, en el tram enfrontant a l’Asil de Camp. Allí es venerava la colossal imatge de Sant Cristòfol, mesurava sis metres amb deu centímetres, realitzada en 1722 per Tomàs Conserges. L’escultura es trobava junt amb una altra que representava Sant Cugat. La capella, reconstruïda a mitat del segle XIX, era de reduïdes dimensions, a penes per a albergar la imatge. La dita imatge, per les grans proporcions i pes, era treta en comptades ocasions per a actes públics. En 1867, amb motiu del centenari de la translació de la Verjurada dels Desemparats, i a causa del pes, es va descompondre el carro sobre el qual anava col•locat, sent en 1907 l’última vegada que va eixir en processó. La capella es va derrocar eixe any i el Sant Cristòfol va ser depositat en la veïna parròquia de Sant Miquel, on es va perdre en 1936 després de l’incendi intencionat de l’església. Carrer Corona

37


anatomia d´un monument


Pl. Carmen- Pare d’Orfens-Roters

Roters

Pl. Sta. Creu

Pl. Mossén Sorell-Corona Dalt Pl. Sant Jaume Quart-Palomar Borseria-Tossal

1850 -1860 Plànol de les falles plantades entre 1850-1860. Realitzat a partir de les tasques d’investigació de la Associació d’Estudis Fallers al 2009


les falles d´abans de 1860

e

Esclatava el paper i deixava una fumaguera blanca i densa entre els carrers. Els veïns s’acostaven a la traca. S’encetava la festa dels fusters als carrers de València. Jo havia agarrat el tramvia de tornada a casa i ja es feia palés el calor especial amb el que el barri del Carme donava la benvinguda a les festes. A la plaça de la Mare de Déu estaven començant a desfer la font central, i llevant les palmeres que fins ara emmarcaven la foto més bonica de la València que recordava. Pel carrer dels Cavallers es començaven a vore xiquets berenant bunyols i xocolata, alhora que ba-

Fernando Morales

llaven i armaven rebombori amb música de festa i banderoles. La ciutat estava creixent. Noves cares i nous comerços obrien les portes hui a tres jornades de festa gran.

decorar les balconades, i d’altres tiraven una mà en el muntatge dels ninots, aportant robes antigues i material desaprofitat que tenien a l’obrador.

La colla d’amics de la plaça del Tossal ja havia tret quatre fustes per falcar la seua falla. Al fons també es podia vore com un grup de gent muntava la falla de Quart i Palomar. Es vivia a una temperatura especial, molt diferent de la climatològica. La ciutat respirava un ambient incomparable i l’espai públic tornava a omplir-se de colors i aromes. Molts veïns optaven per

A carrer Alt enguany havien desplaçat els ninots uns metres, per deixar espai a la construcció d’un nou edifici, a poca distància de la plaça de Sant Miquel. A les portes del taller de fusters tenien preparat un cadafal de taulons i xapa. I els xiquets, sense pensar-s’ho dos vegades, havien imprés les primeres pintades amb una brotxa amerada de pigments. 41


Corria l’any 1860 i al carrer es respirava més festa que en anys anteriors. La iniciativa popular s’estava convertint en tradició, ja recordada pels més majors, que també volien participar en els festejos aportant idees. Els comerços eren conscients del creixement que estava protagonitzant la vespra de la celebració de Sant Josep. Amb el pas del temps s’estava convertint en una nit màgica, i els xiquets esperaven amb il•lusió el moment de la cremà, per ballar amb les flames i botar-les. La falla era la millor festa familiar.

Carrer Corona . Finals del segle XIX. Martínez Aloy

42

Mon tio i el meu germà celebraven la celebració de la seua onomàstica. El forner també es deia Josep i ho festejava aportant un ninot a la falla. Enguany participaria en una de nova creació. S’estava preparant al taller d’un fuster del barri, que aplegà a viure a València fa uns anys, i ara volia ser partícip dels festejos del barri. Colocaria les fustes i els ninots amb la col•laboració de molts comerciants del Mercat de Mossén Sorell, que s’havien prestat a tirar una mà. A les portes de casa havien deixat esteses unes mantes i una mun-

tanya de fustes, que esta mateixa vesprada muntarien per donar forma al pedestal. No coneixíem el ninot que duria la falla, però l’estaven acabant de preparar entre algunes costureres, donant forma a un misteriós home en barret. Se les veia treballar des de la finestra. Com havia ordenat l’Ajuntament, per plantar la falla els veïns havien demanat un permís. Era lògic, ja que algunes fogueres estaven maltractant les façanes de les noves construccions del barri. Moltes de les falles que fins ara es plantaven a carrers estrets, s’havien traslladat a espais més grans i places, per ordenança de l’alcalde. Tampoc estava ja permés alçar els ninots sobre el paviment empedrat, que l’havien renovat recentment. Ara s’hauria de ficar en un espai amb terra, per protegir la ciutat. Les falles, poc a poc, estaven deixant de ser instal•lacions espontànies i silvestres; passaven a estar regularitzades. Això confirmava que la tradició s’havia oficialitzat i s’estava començant a regularitzar. El foc ja era un poc menys lliure. M’agradava passejar per la ciutat i vore algunes de les falles que s’havien plantat. Al barri del Carme


ja hi existien nou cadafals, alguns d’ells de molta qualitat. Els constructors treballaven amb competició per adornar cada any millor els ninots, alguns d’ells tenien un realisme molt cridaner. D’altres, en canvi, resultaven divertits pel sentit que tenien. Era un plaer caminar i llegir les cartel•les que moltes vegades explicaven un significat ocult de les figures.

cons carregat amb metxes de foc, que es xocaven contra el pedestal i feien nàixer el foc. Els veins i els xiquets aplaudien i començava un vistós espectacle de focs artificials que es repetia en molts punts del barri. La flama creixia i creixia, acaronant els balcons, les portes i l’empedrat. Era la primera flama de la falla del mercat de Mossén Sorell, que anys més tard s’aniria des-

plaçant pel carrer Corona, omplint d’esperit festiu el meu carrer, els comerços on habitualment comprava i els tallers on treballaven els meus veïns. I la música i els balls es repetirien durant anys i anys fins on m’aplega el record.

En els últims anys s’havia donat la circumstància que l’arquebisbe de la diòcesi s’havia passejat i havia mostrat el seu disgust amb alguns dels versos, per considerar-los obscens o de mal gust. I a les poques hores, l’alcalde havia demanat que retiraren les explicacions i en alguns casos, que es taparen els ninots de la vista del públic. Els organitzadors de les festes seguien les ordres, però mostraven també el seu disgust amb les mesures, que en molts casos apareixien parodiades en falles posteriors. El final de festa sempre és espectacular. Una gran colla de xiquets han eixit a la plaça i han envoltat la falla, esperant que aplegue el moment de prendre foc a les teles, cartrons i fustes que la conformaven. Un drac baixava d’un dels bal-

Plànol aeri del barri del Carme. Segle XIX

43


les falles de mossén sorell - corona 1860 - 1936

l

Les Falles al segle XIX estan organitzades per veïns d’un mateix carrer, seguint la tradició de les festes de carrer en honor a un sant. En concret, era una part del cicle festiu celebrat en honor a Sant Josep, amb la plantà i cremà de les falles el dihuit de març, la vespra del dia gran. El cas de les falles plantades a la plaça de Mossén Sorell és un tant peculiar que potser tinga un altre equivalent en un altre barri o carrer de València, ja que moltes vegades s’uniren els veïns d’una plaça i un carrer per celebrar festa. A més, els

Javier Mozas

obstacles urbans així ho condicionaren, com veurem a continuació. Fins a la segona dècada del segle XX, les vies del tramvia passaven per l’encreuament dels carrers de Dalt i Sant Tomàs, impossibilitant de totes les maneres la col•locació d’una falla en eixe lloc. Per este motiu, els veïns del tram del carrer de Dalt s’unien moltes vegades amb els de la plaça de Mossén Sorell (i altres cops amb els del carrer Hostal de Morella) per tal de celebrar la festa. Només a partir de la segona dècada del XX, quan es desmantella el tramvia que passava

“Exercicis de gimnàstica” 1907-1er Premi de Falles de València

per estos carrers, els veïns del carrer de Dalt decidixen plantar falla independentment dels altres en el cantó amb Sant Tomàs. Per tant, considerem moltes falles plantades com la unió dels veïns dels citats carrer de Dalt de l’Alfondech i plaça de Mossén Sorell, tal i com ho confirma la documentació conservada a l’arxiu històric municipal de València i les referències de la premsa valenciana de l’època. Excepte els casos que només es fa referència a la plaça (anys 1860, 1865, 1866, 1868, 1869, 1872, 1875, 1878, 1884, 1887, 45


1888, 1890 i des de 1905), la resta lla plantada a la placeta és de l’any que feien publicitat d’uns producciten la unió dels veïns d’ambdós 1860. El Diari Mercantil així ens ho tes ‘a bombo i platet’. La curiositat d’esta foguera era que per primera espais (anys 1863, 1864, 1867, 1873, confirma el dia vint de març: vegada trobem que les mans i caps 1876, 1879, 1880, 1883, 1900 i 1904), unes vegades plantant a la plaça i “En la plaza de Mosén Sorell también se estan modelats en cera, tècnica altres a l’encreuament amb el ca- hizo la fiesta a espensas de los moros. que potser fòra introduïda per AnSobre un gran pedestal se veía un feroz tonio Cortina Farinós eixe mateix rrer de Morella. africano de estatura gigantesca, seco any com a innovació, a més de tinA continuació, farem un breu reco- y tostado como los hijos del desierto y dre moviment els ninots, essent normal en l’època. La festa, segons rregut per la història de les falles empuñando una gumia.” el diari La Opinión del dotze de plantades a la plaça de Mossén Sorell des de la primera vegada que La falla, que es va plantar i cremar març, es completà amb focs artifies té notícies ara fa cent cinquanta el 18 com marcava la tradició, trac- cials i la música del tabal i dolçaina tava el tema de la Guerra d’Àfrica que amenitzaven la falla. anys. (1859-1860), i en concret la recent L’any següent, Els anys 1856 i 1857, trobem referèn- batalla de TeLa primera referència documen1864, tornem a cies a la premsa de falles plantades tuà del quaal carrer Dalt de l’Alfondech. Com tre de Febrer tal que trobem d’una falla plan- trobar de nou que este era molt llarg i no concre- d’aquell any, un tada a la placeta és de l’any 1860 falla al nostre emplaçament. ta més dades, hem de descartar- assumpte tracles com a dins de la demarcació tat, també, en altres falles de 1860. Esta vegada, La Opinión del quinze de març ens informa que la falla actual. Però, la primera referència documental que trobem d’una fa- Tres anys més tard, el 1863, tornem que altres anys construïa el fuster a trobar notícies a la premsa d’una Vicente Sena per al carrer de Dalt, falla plantada a la placeta. Totes es traslladava a la plaça del Mosles notícies dels diaris La Opinión sén Sorell “por ser sitio más espai Diario Mercantil excepte la del cioso y no interrumpir el tránsito primer del dia cinc de març que por aquella calle”. La resta de notes fa referència al carrer de Dalt de a la premsa ens detallen l’escena l’Alfondech, ens parlen d’una falla de tres ninots en moviment disque protagonitzava Mr. Lambert posats de la següent manera: una Laroche, qui feia de prestidigitador dona balla una havanera amb un i remeier a la plaça de Baixada de jove a un saló de ball mentre el maSant Francesc dalt del seu carro- rit de la dona ‘toca el violó’. Pareix Detall de l’esbós de 1900 mato i acompanyat d’uns músics que feia referència a un incident 46


que passà recentment al carrer de Dalt. Els anys 1865 i 1866 també tenim falla. En concret, la primera tractava un assumpte veïnal amb un propietari de terres que demana el lloguer a un arrendatari que es resistix, a la vegada que un xiquet volava una milotxa. De la segona sabem per la premsa que una criada i un home galantejaven a un banc de la Glorieta, oblidant-se la dona de la xiqueta que cuidava. L’any 1867, els veïns de la placeta amb els del carrer de Dalt, preparaven una falla de la qual desconeixem l’assumpte i que s’anunciava als diaris de l’època, però que al llistat publicat posteriorment, no la cita entre les que es plantaren eixe any perquè els veïns destinaren els seus esforços per tal de preparar el centenari de la Mare de Déu dels Desamparats. Els dos anys següents, 1868 i 1869, es torna a plantar falla a la plaça de Mossén Sorell, essent una de les poques que ho va fer, i de la que desconeixem els temes tractats. Després d’un xicotet parèntesi, tornen les falles a la placeta l’any 1872. Un jove oferint un ramell de flors a una joveneta era la composició de

la falleta d’eixe any, acompanyada com era habitual per música i focs d’artifici. El dihuit de març de 1873 l’aire prengué tanta força que quasi totes les falles es plantaren al dia següent (només la de la plaça del Ferrocarril i les tradicionals fogueres ho feren el dihuit). Els anys 1874 i 1877 es plantà una falla al carrer de Dalt cantó al de l’Hostal de Morella, però sense fer referència als veïns de la limítrof plaça de Mossén Sorell. No així en 1875, que feia referència a una escena del sainet d’ Edurad Escalante La Chala; una escena galant d’un jovenet botant la tanca d’un jardí per a donar una carta d’amor a l’estimada, en 1876; la protagonitza l’acròbata nordamericana Miss Leona Dare que actuà al teatre Principal el desembre anterior, en 1878; al•lusiva a la font d’aigües estomacals, en 1879; o una castanyera, un ancià que li està comprant i un xicotet diable que està fent piruetes, en 1880. Al 1883 continuen les notícies de falles plantades a la plaça del Mossén Sorell. Estes últimes falles plantades sense que es donaren premis oficialment, tractaren temes com el polític, com esdevé al cadafal de l’any 1883 on hi havia dos volantiners fent equilibris; la

de 1890 que tractava de diversos assumptes que bloquejaven les relacions entre Anglaterra i Portugal, com el comerç, les emigracions, o l’impost de l’alcohol; en 1900, una paella amb els caps d’alguns ministres com a ingredients la cuina el mateix diable mentre un espanyol afegix llenya al foc; la de 1904, protagonitzada per un gat (que fa referència a Maura) intentant esgarrapar un cigarret i el Micalet; la de 1905 La pesca del salmón, referent a l’impost de consums;

Esbós de 1904

47


Ejercicios de gimnasia de 1907 reflexa el progrés del poble espanyol (puja per l’escala), amb els obrers i els burgesos; la de 1911, Escenes del circ, on dalt d’una pandereta es feia al•lusions a la situació al Riff i baix als obrers espanyols que emigraven a Portugal per a poder treballar; a l’any 1913, és el torn del cadafal titolat amb el lema Al so que volen, monument que criticava l’endarreriment de València pel que fa a les comunicacions i concretament la construcció del tren directe a Madrid; Colores nacionales és la falla de 1931 la qual continua denuncian l’abandonament

de València per part de Madrid i per últim una recriminació al sistema electoral i polític a Panorama actual a l’any 1933. Un període tan extens com el que estem analitzant està replet de curiositats, entre d’altres hem de destacar la plantà d’una falla l’any 1884 composta per una escena de sarsueles, tema molt típic en les falles de la segona meitat del segle XIX. Eixe any feia referència a la serenata dels paraigües de Boccaccio. També inspirà algunes falles el tema amorós (o eròtic, com les denomina Antoni Ariño). Els exem-

ples que tenim són la falla de 1887 protagonitzada per dos cavallers que estan a la porta de la casa d’una senyora; o la de l’any següent, 1888, on sembla que repetixen els mateixos personatges però caracteritzats de vells. Ja a principis del segle XX tornen este tipus de falles, però no representant persones concretes del barri, sinó generalitzant, com és el cas de la falla plantada el 1912, Amor, d’on sobre una moneda apareixen una parella d’enamorats, ell de frac i ella cupletista a més d’un altra parella d’obrers malavinguts, escenificant que sense diners no hi ha amor. Al segle XX, s’afegixen alguns temes nous tractats a les falles. És el cas dels socials i culturals. El primer exemple trobat a Mossén Sorell és en 1923, El triunfo del foot-ball, que tracta l’auge que estava prenent el futbol front a altres esports; El Gordo de Nadal ,1924, amb una crítica al joc i a la loteria; o les reformes urbanes a la ciutat, a Qui fora Nano , l’any 1930.

Detall del remat d’ “Exercicis de Gimnàstica” 1907

48

Per altra banda, també tingueren cabuda les falles de temàtica local o de barri (si exceptuem les de contingut amorós del XIX), com la


al ayuntamiento para su aprobación, tenemos entendido que está escrita en valenciano con chiste y ligereza.” Desafortunadament, en l’actualitat no s’han trobat estos versets. La falla de 1888 és la primera de la que es conserva l’esbós. Ara bé, no arribà a cremar-se, ja que els proPer tal d’acabar l’assaig, exposa- pis fallers (i també els seus autors), la destruïren rem altres aspectes sense Dels llibrets de la falla, l’any 1915 la mateixa nit els quals no pot fou el més sonat en guanyar el de la plantà, resultar com- primer premi del concurs de lli- potser perquè l’autoritat no plet un anàlisi brets de Lo Rat Penat donà la seua sobre les falles conformitat. de la plaça de Mossén Sorell plantades al període Altres anys, com en 1904, s’obligà que va des de 1860 fins la Guerra a retirar només alguns elements i Civil. Així, cal saber que segons la inclús es té constància que a l’any premsa, els rostres dels ninots de 1922 s’indultaren els ninots de Sola falla de 1863 estaven fent de cera, rolla, Benlliure i el mestre Serrano, essent quasi segur el seu autor el obra de l’artista Giménez Cotanda. reconegut pintor Antonio Cortina A l’any 1915, la comissió organitzà Farinós, que també va modelar les el concurs ‘La quintilla de la festa’, cares i mans d’altres dos falles eixe per a premiar les millors quinteany. Si fem cas als historiadors, fou tes i publicar-les en el llibret de la dit artista l’introductor d’esta tèc- plaça. nica a les falles. Pel que fa als premis, els primers Un any després, el 1864, trobem anys del segle XX foren els millors, el primer intent de llibret conegut justament quan es creen estos per a esta falla. El qual segons la guardons, ja que la falla obtinpremsa de l’època “La descripción gué un primer premi en 1907 i dos de esta falla que se ha presentado segons en 1905 i 1911. Este últim,

plantada al 1915, Riñes del Mercat, que feia referència a una escena ocorreguda a una parada de peix del Mercat de Mossén Sorell; la de 1919, on es recordava el tramvia de la zona desaparegut pocs anys abans o El Palleter al 1924 que rendia apologia al valencià.

també guanyà el premi de les societats ‘La Martingala’ i la Recreativa d’Estudiants ‘Radium’. De la resta d’anys, només s’obtingueren dos premis menors, en 1915 un dels sis premis addicionals de vint-icinc pessetes, i en 1929 un seté premi dotat amb cent pessetes. Dels llibrets de la falla, l’any 1915 fou el més sonat en guanyar el primer premi del concurs de llibrets de Lo Rat Penat.

Portada del llibret de 1915

49


Esbós “Escenes de circ” 1911. Artistes Pascual Fambuena i José García


“El triomf del football” 1923. Artistes Rafael Alberi i Regino Más


Cadafal 1912. Artistes J. Barreira, Pascual Fambuena i Ram贸n Andr茅s


Cadafal 1913. “Al so que volen”

Esbós 1900


mossén sorell 1944-1997 certa idea de l’estètica d’una falla modesta en la segona mitat del segle xx

l

L’evolució dels monuments fallers sol contar-se i concretar-se a través dels “ulls” que ens ha vingut transmés l’herència gràfica i històrica de la Secció Especial, o si és el cas, d’aquells monuments que per la seua importància, fama i reconeixement s’han fet cèlebres en forma d’abundant documentació i tractament annalístic i periodístic. És evident que a pesar de la complexitat de tota reflexió historiogràfica, és molt més senzill intentar sistematitzar unes línies evolutives entorn d’una xifra limitada de monuments (en estos moments totes les falles de Sec-

Tono Herrero

ció Especial de la Història superen en poc els cinc centenars), que en un conjunt que, en primer lloc, és molt més dispers en el fet econòmic i sobretot, és inabastable com a estudi, en un nombre que en un parell d’anys supera amb molt la quantitat de Falles d’Especial plantades en tota la Història. Per això, no intentarem, ni podem sistematitzar una hipòtesi amb pretensions de cientifisme, sinó només poder establir unes tendències, a manera de pinzellada, del discórrer de les Falles de seccions modestes. Mossén Sorell - Corona respon amb puntualitat britànica a este

Cadafal 1979. L’energia elèctrica. Artista Antonio Carpi

tipus de monument. Un emplaçament històric que arrela en la segona mitat del segle XIX i que ha vingut sent un emplaçament amb falles més bé modestes al llarg d’estos cent cinquanta anys. Per tant, un intent d’anàlisi fins a 1997 (on sí que adquirix amb total carta de naturalesa una personalitat pròpia i definida) tindrà uns obvis trets personals, però pot contribuir a seguir part d’estes “tendències”, potser disperses, que al llarg dels anys es poden anar rastrejant, de forma molt difícil, respecte a les falles de barri.

55


1944-1954 Les Falles d’elit en la postguerra van evolucionant cap a paràmetres artístics i cap el monumentalisme amb uns muntatges i estructures formals cada vegada més complexos. Potser l’exemple més emblemàtic respecte al que afirme el pot representar la falla del Mercat Central de 1944 i l’arxiconeguda versió del Moisés de Regino Más. Des d’un punt de vista visual, Regino Más va imposant una tendència que caracteritzarà a la falla moderna i que junt amb la generació d’artistes de finals dels anys quaranta i dels anys cinquanta, acabaran per configurar els monuments fallers com a fills de l’escultura i no

Esbós del cadafal 1944

56

de l’arquitectura o de la decoració escènica. A poc a poc, la fusteria i la construcció de falles amb estratègies d’inspiració teatral deixen pas a falles “esculpides”, “modelades”, on l’espectacularitat ve donada per l’alteració d’escala de les formes i els objectes i per l’habilitat dels artistes de reproduir estos elements a escala colossal. La fusteria passa a ser un recurs d’intern de necessitat arquitectònica més que una finalitat en si mateix. No obstant això, les falles de seccions humils continuaran recorrent en general a un element arquitectònic de base d’enormes proporcions respecte al que hui reconeixeríem com a remat, que intuïm, permetia guanyar alçada i monumentalitat a baix cost. Conforme les grans falles van canviant cap a una estructura piramidal i compacta, sembla lògic pensar que continuar amb recursos que van quedant antiquats ja no respon a una forma de veure la construcció de falles sinó que ha de respondre a una necessitat econòmica (fer de la necessitat-virtut) i/o a una limitació tècnica (no tant de talent, que seria un atreviment enjudiciar, sinó d’infraestructures, escales, etc). Perquè és evident

que la tendència natural de les falles modestes és copiar els recursos que la falla de la Secció Especial va introduint (sempre al ritme opiaci que imposa el complex entramat dels premis i les servituds dels monuments d’elit). Este esquema de cadafal amb el qual continuen treballant les falles modestes, que feia d’escenari teatral, és resolt amb un llenguatge arquitectònic i sobretot decoratiu que almenys permetia certa demostració de virtuosisme per mitjà de la utilització de volutes, grotescos, baixos relleus i sanefes de manera que podíem donar a la modesta falla una certa bolla artística.

Esbós del cadafal 1948


remat) serà cada vegada més gran en proporció i l’element superior de la falla serà reproduït a major escala comparat amb la base. Este procés, dins de la variabilitat de les nombroses falles modestes es pot veure com un camí serpentejant en el que esta nova forma de construir els monuments és cada vegada més gran en proporció i que es va imposant al llarg d’estos anys, model que en Mossen Sorell- Corona ja podem observar en les falles de 1952 i 1953.

Exemples evidents d’este model són les falles de Mossen-SorellCorona dels anys 1944 a 1948, en comparació amb les falles en què les escenografies manieristes i les reproduccions d’estatuària clàssica comencen a proliferar en les seccions majors (El propi Moisés en 1944 en el Mercat, Hèrcules i Lica de Cànova en 1948). Les falles modestes, per tant, començaran un procés gradual de relativitzar l’alçada de les bases per a aproximar-se gradualment a la relació de proporcionalitat baserematat que estan establint les falles d’espacial de finals dels quaranta i principis dels cinquanta. El remat (o conjunt d’elements que disposats en alçada conformen el

No volem deixar d’assenyalar que, malgrat que encara estiguem en un procés molt incipient de massificació i industrialització, es pot començar a sospitar que el bell art

Esbós del cadafal 1953

Esbós del cadafal Mossén Sorell Corona 1951

del refregit (o en este cas de repetició d’una falla) existix, encara que siga com una excepció que en cap moment podem establir com a tendència. Podem intuir que el procés ja hauria d’existir (a falta que la documentació gràfica poguera donar-nos una solució visual i des del coneixement que un cas no fa categoria). Tanmateix, no podem resistir la temptació de deixar ací com a curiositat assenyalar com l’esbós de la Falla de Mossén Sorell-Corona de l’any 1951 té un paregut sospitós amb el de la Falla Goya i Adjaccents de 1949.

Esbós del cadafal Goya i Adjaccents 1949

57


1964-1997 Les falles en els emplaçaments de Mossén Sorell (no seria correcte encara parlar de comissions) interrompen l’activitat l’any 1954, per a tornar, ja com la comissió definitiva i actual que és, en 1964. Curiós que enmig d’este parèntesi, dos processosh istòrics de vital importància estan ocorrent en la festa de les Falles. D’un costat, l’eclosió com una festa massiva a l’ombra dels processos d’immigració cap a la ciutat de València i del desenvolupisme econòmic com a esperó per al seu creixement. D’un altre, la irrupció i extensió del cartó com a material de combustió dels monuments a través, i açò és el més important en este cas, de la utilització de motles (recuperables i reutilitzables) com a tècnica de construcció i de disseny. Als anys seixanta, ja pràcticament tots els monuments modestos imiten les formes i proporcions dels grans, com per exemple en la reproducció d’obres de l’estatuària clàssica, que comença a fer-se més o menys habitual en falles modestes que tenen la Venus de Milo, el rapte de Prosèrpina o la Victòria de Samotràcia, com a remat, que Mossén Sorell - Corona, fidel a la 58

seua cita, va disfrutar en 1976. D’altra banda és evident la creació d’un “mercat” de motles que mitjançant diferents combinacions permeten realitzar monuments que rendibilitzen grandària respecte a cost. Estos elements més o menys neutrals servixen per a

Esbós del cadafal 1972

diverses traduccions temàtiques, que evidentment, en un món cada vegada més professionalitzat, van abandonat la crítica sobre el terreny, sobre el barri i comencen a tindre arguments més oberts i generals. Volem cridar l’atenció del lector sobre el fet que la falla de Mossén Sorell-Corona de 1972 és conceptualment igual que la

de 1981. Sobre un pitxer (o àmfora) Neptú, el Déu dels mars. No obstant això, allò que a la falla de 1972 li servix per a parlar de forma ingènua sobre el “aigua mineral” (eixe és el lema) en el monument de 1981 ja és aprofitat amb lleugeresa en el rigor argumental, puix la falla porta per lema “qui neda no s’ofega”, que és pràcticament com dir que servix per a un trencat que per a un descosit. Este procés de despersonalització i repetició va fent-se més evident conforme avancen els anys. La utilització del refregit és un fet que més o menys intuïm dissimulat per mitjà de la combinació d’estos elements neutrals de manera que les falles siguen “formalment” diferents, esperant que el crític exigent, com és el cas, no puga percebre’s o provar esta utilització. I en este sentit, seria prolix enumerar tots els remats de Corona “sospitosos” de formar part d’altres falles als anys 70. D’altra banda, també serà pràctica habitual “heretar” parts de remats que han format una falla de Secció Especial que, a trossos, iniciaran una gira d’anys per altres emplaçaments modestos. No obstant això, hi ha dos elements que contribuïxen que este


fenomen arribe a agafar en la dècada dels huitanta i els noranta autèntics nivells de paroxisme. D’un costat, l’encariment del treball manual conforme avança el desenvolupament social (es fan necessàries aplicacions d’economies d’escala). Al cap i a la fi podem intuir que hui, fer una falla d’Especial com les de Vicente Luna o el propi Regino Más utilitzant la mateixa tècnica i procediment seria econòmicament inabordable i que sense tindre en compte aspectes pressupostaris, utilitzant eixos procediments fer un falla de la grandària de les de hui seria tècnicament impossible. D’un altre, la configuració definitiva de les Falles com una festa massiva, que s’obliga a si mateixa a rendibilitzar els diners en el monument en forma de volum i que obliga els artistes a buscar estratègies de rendibilitat dins de les limitacions que oferix un treball purament artesanal (fins a l’arribada dels robots i els sistemes CAD). Epíleg: Un inventari de coincidències Mossén Sorell-Corona, té, com a bon termòmetre de falla modesta clàssica que és, tota una casuística al seu abast sobre la repetició de models, falles senceres i remats

espremuts. Podem veure falles que són formalment un esbós idèntic firmades per artistes diferents com la falla de 1980 de Mossén Sorell, que és el mateix esbós que la falla de 1987 de Joaquim Costa - Borriana o que Borrull-Túria l’any 1989 o la falla de

Esbós del cadafal 1980

1991, firmada per la Comissió, que ja va ser plantada en 1988 en CadisRetor Femenia. Així mateix, podem veure un esbós idèntic firmat pel mateix artista per a falles d’anys diferents o en combinació. El monument de Corona de 1988, és firmat per l’artista que al seu torn eixe mateix any firma la falla de Pere Cabanes-Comte

Lumiares amb el mateix remat. Al seu torn, tota la falla de Pere Cabanes-Tomàs Vicent Martí del 1987, que compartia dies a l’abric de la festa com a remat de la Plaça del Mercat de Montolivet i era igual que la falla Ripalda- Soguers de 1986, encara que en este cas, firmada per un altre . En 1990, la coincidència ja serà completa i el monument de la falla Castany Tobeñas-Velázquez serà el mateix que el de Corona de 1988, firmat pel mateix artista, encara que curiosament en una secció superior. Deixem per al final, el que en Mossén Sorell-Corona ha sigut la mare de totes els remats. L’estàtua de la llibertat, amb una certa llicència per a ensenyar la cama. L’hem trobat per primera vegada en 1987 en la falla Escultor García Mas – Port de Santa Maria i des de llavors no ha faltat a la seua cita amb les falles any rere any. En 1988 va ser la rematada de General Pando - Serrano Flores; en el 89 de Castellbib-Marqués de Sant Joan. En 1990 estava en LlinternaEn Gil i en el 1991 en la falla del Barri Beteró. L’any1992 és el torn per a Músic Espí – Gravador Fabregat i 1993 per a Escalante-Amparo Guillen. 59


“Ser o no ser” 1984. Artista J. Ramón Deval

“Any de la joventut” 1985. Artista M. A. López

“Fent l’indi” 1986. Artista M. A. López

“Embolics” 1988. Artista Manuel Algarra

“Joies” 1992. Artista Martínez Llácer

“Electosolucions 99” 1996. Artista L. M. Herrero


“Cercant la fama” 1995. Artista L. M. Herrero

Per fi, en 1994, esta versió guilopa de l’estàtua de la llibertat va ser el remat de la falla Mossén SorellCorona després d’haver passat, almenys, per sis monuments anteriorment. Després de la la majorette de 1995 i el Frankenstein capgròs de 1996 (altres dos clàssics) Mossen Sorell va optar per buscar-li un altre camí a la forma de fer falles i la seua història va deixar de ser la història de les falles modestes. “Ja, la llibertat” 1994. Artista L. M. Herrero 61


p “Ja fa anys, Corona emplenà una falla de pardals i optà per volar. I que continue” Jesús I. Català Gorgues Pareix mentida, però la llavor de la innovació dels cadafals de Mossén Sorell – Corona se sembrà en una falla de les que qualsevol afeccionat faller anomena de refregit. Fou a l’any 1994 quan un grup d’inquiets fallers de la citada comissió decidí envoltar el monument faller amb uns avions de creació pròpia que “ vigilaven” el remat del cadafal. La peça en qüestió, era una recrea-

Remat de “Reflexions a l’ombra de la lluna” 1996

noves falles per a un nou segle 1997 - 2009 Rubén Tello

ció picant de l’estàtua de la llibertat que coronava un cadafal que tractava el tema de les llibertats humanes. Els avions, pensaren els fallers, completaven el tema de la falla ja que simulaven els factors de la societat que vigilen la suposada llibertat dels homes. Tanmateix, tres lustres després podem interpretar la vigilància d’estos avions d’una altra manera, podem interpretar-los com el mecanisme que adoptaren els fallers de Corona per tal de vigilar que la tan menyspreada paràlisi fallera no aturara el mecanisme d’unes

ments que sempre havien tingut ànsies de crear. Esta llavor arrelà d’una manera tímida als anys posteriors, així a l’any 1996 ja s’aprecien uns brots verds a la crítica de barri que realitzen sobre un cadafal comú. Brots que agafen una tonalitat de verd més forta quan Juanjo García planta a l’any 1997 una versió amb teranyines i de color sèpia d’Exercicis de Gimnàstica, el cadafal que noranta anys abans s’alçà amb el primer premi de Falles de València de totes les categories. Únic monument faller que ho ha aconseguit

63


al llarg de la història d’esta comissió del Carme. Els brots verds derivaren en unes tímides flors que ja es poden apreciar als anys 1998 i 1999. Exercicis en els que la comissió de la falla Mossén Sorell – Corona decidí que el monument faller formarà part d’una exposició temàtica. La primera tingué lloc a l’any 1998 i versava sobre la pirotècnia, dita mos-

tra aconseguí reunir baix la falla de Juanjo Garcia a tots els mestres pirotècnics del nostre mapa, fet insòlit fins el moment i que, per desgràcia, mai s’ha tornat a repetir. La segona, a l’any 1999, culminada un altre cop per un cadafal de Juanjo Garcia, recordava l’històric Portal dels Tints i es permetia la llicència de recrear la fesomia d’este a l’actualitat.

Però no un aire innovador qualsevol, sinó un d’especial. Un que convertirà un cadafal dels que la premsa especialitzada etiqueta de diferents o de moderns en una experiència única. Una innovació doble, com la primera falla de Corona plenament innovadora, que recau sobre la part superficial del cadafal però sobretot sobre l’esperit d’este. L’esperit Corona.

Ara bé, els fallers i falleres de Corona començaven a ser conscients que quelcom estava canviant al si de la comissió i que no podien estancar-se en l’organització d’una fira temàtica un any darrere d’un altre. Els avions detectaven la presència de l’enemic, de la monotonia. Per tant, decidiren actuar, cultivar d’un altra manera la planta del canvi. I és així com a l’any 2000, d’ aquella llavor plantada al 1994 que s’havia convertit en un brot verd al 1996 i 1997, s’obrí definitivament una flor bella i original que ja començava a albirar-se en les collites dels anys 1998 i 1999.

“Somnis” 2000

64

Indubtablement parlem de la tan cacarejada innovació de Corona, característica que acompanyarà a tots i cadascuns dels cadafals plantats des de l’any 2000 fins hui.

“Pardals” 2001


L’ànima de dit esperit, autèntic motor de la innovació de Corona, rau en la col•laboració entre la comissió i l’artista faller. Una cooperació especial fruit de la qual naix un detall que amaga la clau innovadora del cadafal. Una espurna que transforma un cadafal més dels que la crítica fallera considera com modern o diferent en un d’únic. Este detall que metamorfosa falles de Corona en experiències irrepetibles s’ha donat, en major o menor proporció, en tots els monuments fallers plantats en la demarcació de la comissió Mossén Sorell – Corona durant els darrers deu anys. Així, el fet que convertia el monument de l’any 2000 en un esdeveniment inèdit fins el moment fou que el cadafal infantil s’inserira dins del gran convertint este en una falla doble. Un xiquet coronava una falla infantil que tractava sobre els somnis de la infància que es veien frustrats al cadafal gran. Pel que fa al recordat monument dels pardalets, a l’any 2001, l’element trencador el conformava una triple col•laboració comissió – artistes fallers – públic que

convertí este cadafal en el primer d’interactiu de la història. Per tal de construir un monument faller, la cooperació entre comissió i un conjunt d’artistes fallers consolidats s’havia portat a cap algun cop a la història fallera però mai s’havia afegit la participació ciutadana en tal tasca. En este cas s’inserix mitjançat la convocatòria d’un concurs que premiava l’elaboració d’un ninot, el que es considerara millor realitzat formaria part de dit cadafal. La interacció també fou la clau innovadora de la falla que l’any següent construiria Paco Gisbert i Enrique Gisbert a partir de les il•lustracions de Carmela Mayor, en este cas es convidava al públic a què fos ell mateix qui creara la crítica de la falla. A l’any 2003, Toni Fornés intentà plantar la falla més lletja de la història. Repte difícil ja que la creació de quelcom més bell sempre és més fàcil que aconseguir allò més lleig. Amb Toni Fornés i la comissió de Corona col•laboraren altres artistes amb l’aportació de ninots per l’ocasió. Ara bé, estos ninots foren escampats per diferents punts de la ciutat; en este punt és on la falla es convertix en singular. Estos ninots, que representaven un

faller real de la comissió, Manuel Barberà, qui s’indignava pel cadafal que l’havia endossat l’artista, es distribuïren no tan sols per la demarcació, ni pel barri sinó pels punts fallers més estratègics del Cap i Casal com, per exemple, la plaça de l’Ajuntament. A primera vista, la fallera plantada per Blanch a l’any 2004, demana-

“Blanc i negre” 2007

65


va un silenci solidari amb el veïnat no faller però no expressava, per si mateixa, cap tipus de trencament amb l’establisment faller. Ara bé, esta figura es convertix en la icona d’un cadafal que substituïx els ninots per televisors. Estos aparells realitzaren la funció dels típics ninots de falla, es presenten com els ninots del segle XXI. En este aspecte rau la transgressió de dit cadafal. Falla, per cert, que reflexionava amb una autocrítica el món faller, fet, sinó insòlit, sí inusual al si de les comissions de falla.

66

pomes que eren reposades tots els dies de Falles.

Un fet similar ocorregué, un any

després, amb l’Eva d’Emilio Miralles. Una figura blanca, polida i perfecta que es podia considerar diferent a la majoria de cadafals plantats aquell any i que al seu interior exposava, com si fos un ninot, una serp autèntica. Este fet permetia seguir fil per randa l’essència del lema amb la qual havia estat batejada, temptacions, i persuadia als visitants a una nova interacció; que formaren part del cadafal menjant-se una de les pomes que formaven part d’este. Fent caure al públic en la temptació. Per aconseguir este objectiu s’empraren un total de tres mil

“Temptacions” 2005

“Reflexions a l’ombra de la lluna” 2006

Projecció “Història d’una Mamella” 2007

La col•laboració d’un artista de renom aliè al món de les Falles en l’elaboració d’un cadafal no és un gest pioner però si ajuda a obrir el món de les Falles a noves possibilitats. Així, el mer fet de treballar amb un escultor com Miquel Navarro o un cineasta com Luís García Berlanga, no es pot considerar com l’aspecte trencador de les falles plantades a l’any 2006 i 2007. Ortifus o Dalí, entre d’altres, s’aproparen als obradors fallers però ni el primer cremà cap dibuix


ni el segon cap quadre. Cosa que sí que féu Miquel Navarro amb l’escultura de Reflexions a l’ombra de la lluna. En aquella ocasió, la nit de sant Josep es cremà una peça que podia, perfectament, formar part del mobiliari urbà com passa amb els populars parotet i pantera rosa. Acostumat a realitzar treballs perennes, Miquel Navarro experimentà una nova sensació, la de veure com una obra d’ell es convertia en cendra. Evidentment, a l’any 2007, no es cremà cap pel•lícula de Berlanga, però si que es projectaren films sobre el darrer legat d’este geni del cinema universal; la valenciana mamella de vareta d’Història d’una mamella. En estes projeccions donem amb el punt innovador d’este cadafal, no a les audiovisuals que restaven reflectides a la part exterior del monument, este mecanisme ja fou emprat a la primera part dels noranta per les falles espectacle de Convent Jerusalem, sinó per les projeccions continuades a l’interior del cadafal. Imatges que podien ser contemplades per l’espectador a partir d’un ull de porta. La comissió fallera més innovado-

Detall exposició cartells pel.licules Luis G. Berlanga. 2007

ra de la història recent de les Falles continuava un camí que estava destinat a trobar-se un dia o un altre amb l’artista faller més irreverent dels darrers anys; Alfredo Ruiz. Este geni de les Falles, portava sis anys inèdit a qualsevol demarcació fallera de València, i el retorn d’este tan sols es podia donar en una ubicació: la de Mossén Sorell – Corona. Ací rau la clau innovadora de Concepte, precepte i afecte, el cadafal més transgressor de la història festa. El resultat de la suma de la innovació de Corona

més la d’Alfredo Ruiz. Per primer cop en este període, el cadafal, encara que el contacte amb l’artista era constant, no era un projecte de Corona sinó un projecte exclusiu de l’artista. Corona, per tant, innovava en si mateixa. El resultat fou la continuació d’una evolució, la d’Alfredo Ruiz, que fou tallada a l’any 2002 i que molts ens preguntaven com continuaria, fins a quin punt amb un mínim de quantitat es podia aconseguir un màxim de contingut. La resposta fou el citat Concepte, precepte i afecte, un cadafal horitzontal de mig metre d’alçada. Monumentalitat i ver67


ticalitat tallades de soca-rel. Una descarada invitació a no tancar la porta a les noves idees al si de la societat, en general, i les Falles, en particular. Una falla admirada per uns, rebutjada per altres. En este fet també innovarem, mai una falla havia generat una divisió d’opinions tan ferma com esta. La filla d’Alfredo Ruiz, Anna, també plantà un cadafal que no podem considerar un projecte Corona e la seua totalitat. Com oteadors, fou la primera incursió d’esta jove artista en el camp de les falles grans, i ho féu com va fer amb els cadafals infantils que havia plantat ja, tren-

“Concepte, percepte i afecte” 2008

68

cant motlles. Com ja va fer Miquel Navarro, Anna Ruiz converteix una peça escultòrica en falla, però ella no la dissenya per tal que un artista fallera la convertisca en falla com va passar amb el cas de Miquel Navarro, sinó que e ho fa amb una figura desautomatitzada i dotant l’esperit del monument faller d’una forta dosi de filosofia. Anna impartix una lliçó magistral de filosofia a partir d’un cadafal, i encara que algunes falles ho havien insinuat alguna vegada, ella ho fa de ple, essent este aspecte el que li atorgà el punt trencador a la falla. Ara bé, després del repàs que hem

fet dels cadafals de l’època innovadora de Corona, hem de dir que per molt d’aire fresc que esta comissió haja airejat al món de les Falles, si escriuríem una història de les Falles mai la podríem considerar com l’avantguarda de les Falles. Sobretot, perquè les Falles mai podran albergar l’avantguarda. Si estudiem el terme d’avantguarda com a moviment històric ens trobem que un dels elements cabdals d’este és el que els sociòlegs anomenen anòmia. L’anòmia és el trencament del present amb el passat és a dir, amb la tradició. I tota falla es planta en un emplaça-


ment per tal de cremar-se la nit de sant Josep. Esta tradició és inviolable i comuna a tots els cadafals, siguen clàssics o innovadors. Una falla avantguardista, per tant, seria aquella que, per exemple, es plantara a una paret i que no es cremara. Seria una falla? Alguns dirien que no. D’esta manera, pot existir l’avantguarda a les Falles? Segons estos alguns; no. Però si que et pots apropar a esta avantguarda. És el que intentarà Corona al projecte del cent cinquanta aniversari. És plantarà una falla el dotze de març que és cremarà el catorze, de les cendres ressorgirà un nou cadafal, l’au fènix que Anna Ruiz ha elaborat per ser cremada la nit de sant Josep. Mai el cicle s’havia donat amb tan poc de temps, mai una falla havia sorgit materialment de les cendres de l’antecessora, mai la cendra havia format part d’un cadafal, mai s’havia apropat una falla tant a l’anòmia, mai s’havia coquetejat d’esta manera amb el trencament de la innovació. Estem davant de la primera falla avantguardista?

“Com Oteadors” 2009

69


no sols plantem innovaci贸...

vivim la innovaci贸


“Falla en blanc i negre” 1997. Juanjo Garcia


“Pirotècnia” 1998. Juanjo Garcia

“El Portal dels Tints” 1999. Juanjo Garcia


“Somnis” 2000. Joan Blanch

“Sobrevola amb nosaltres” 2001. Mossén Sorell-Corona


“Per què?” 2002. Enrique Gisbert - Paco Gisbert

“La falla més lletja del món” 2003. Toni Fornes


“Disculpen les Molèsties” 2004. Joan Blanch

“Temptacions” 2005. Emili Miralles


“Reflexions a l’Ombra de la lluna” 2006. Miquel Navarro - Inèdit comunicació

“Història d’una Mamella” 2007. Fet d’encàrrec - Manolo Garcia. Idea Original Lluís G. Berlanga


“Concepte, percepte i afecte” 2008. Alfredo Ruiz

“Com Oteadors” 2009. Anna Ruiz


anatomia d’una flama


12路03路10


Al mes de març de 1860 apareix, per primer cop, plantada una flama a la plaça de Mossén Sorell. Aquella primera flama que emprengueren aquells decimonònics veïns del nostre emplaçament no s’ha apagat en cent cinquanta anys, malgrat la pluja, malgrat el vent... I s’ha sabut transmetre, com si fos màgia, de pares a fills, d’avis a néts, de besavis a besnéts. Esta flama simbolitza el relleu d’un entusiasme que ha passat de generació a generació de falleres i fallers, l’entusiasme per una falla en particular, l’entusiasme per les Falles en general... Per això, hem triat una flama com el motiu per contar la història d’una il•lusió que enguany complix el primer segle i mig d’existència,

80

la nostra història, la història de les nostres vides, la història de Mossén Sorell – Corona. D’esta manera la vesprada del dijous 11 de març tindrà lloc un esdeveniment irrepetible; la plantà d’ANATOMIA D’UNA FLAMA. Tot un llibre de història en forma de cadafal que unirà a tots aquells fallers i falleres que han format part de les nostres vides, de la falla de Mossén Sorell - Corona, de la festa de les Falles i de la ciutat de València. Este monument faller,dissenyat per José Peris, naix del cor de la mateixa comissió de Corona i ha estat realitzat per Estudio Digital 3D junt als membres de la falla de Mossén Sorell – Corona. Del nostre cor creatiu, llavors, surt

una flama, composada per cent cinquanta peces, envoltada per la pell més sensible que existica al món; la composada per gairebé mil batecs materialitzats en unes imatges amb una potència capaç de reviure milions de moments, milions de vivències, milions d’emocions, milions de records, milions d’anècdotes, milions d’esforços, milions d’il•lusions, milions de somnis...I cent cinquanta anys. Els primers cent cinquanta anys de Mossén Sorell – Corona. ANATOMIA D’UNA FALLA es fusionarà amb el foc durant la poqueta nit del diumenge 14 de març. De le cendres resultants surtirà l’impuls que ens permetrà continuar fent història…


cendra


c e n d r a s e a e u p g o u n e u r r a n r e a i n s d x e e e s s n

a m a n o s e t e s

Pau Sif


Tribut als llumins que han encés

1867 1911 1912 1915 1922 1923 1924 1929 1930 1933 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977

86

Vicente Sena Pascual Fambuena Peris i José Garcia Rodríguez J. Barreira, Ramón Andrés Cabrelles Jose Furió Manuel Jiménez Rafael Alberi i Regino Mas M. Giménez Cotanda J. Nácher Moliner y Cases Martínez Adolfo Ariño Pastor José María Martínez ( Plaça Mossén Sorell) Anònim ( Corona – Adjaccents) M. García ( Plaça Mossén Sorell) Cabo ( Corona – Mossén Sorell) Anònim. ( Corona – Mossén Sorell) Albarral ( Corona – Mossén Sorell) A. G. Albarracín ( Corona – Mossén Sorell) E. Guillot ( Corona i adjaccents) José María Martínez ( Plaça Mossén Sorell) A. Varea ( Corona – Mossén Sorell) M. Giménez ( Plaça Mossén Sorell) M. Giménez ( Plaça Mossén Sorell) M. Giménez ( Plaça Mossén Sorell) Federico Páez ( Mossén Sorell – Corona) Arturo Martínez Arturo Martínez Arturo Martínez Vicente López Gallego J. M. De la Barrera García Albarracín i García Tormo Arturo Martínez Arturo Martínez Arturo Martínez La comissió Arturo Martínez Luís Boix López La comissió


la flama de Mossén Sorell Corona 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2010 2010

Antonio Carpi Antonio Carpi Arturo Martínez La comissió Daniel López Daniel López José Ramón Deval Miguel Ángel López Montserrat Miguel Ángel López Montserrat Enrique Viguer Manuel Algarra Manuel Algarra Manuel Algarra José Martínez LLàcer José Martínez LLàcer José Martínez LLàcer Luís Miguel Herrero Luís Miguel Herrero Luís Miguel Herrero Juan José García Juan José García Juan José García Joan S. Blanch La comissió, Emilio Miralles, Pepe Puche, Fet d’Encàrrec, Víctor Valero, Vicente Almela, Enrique Gisbert, Joan Blanch i Julio Monterrubio Enrique Gisbert , Paco Gisbert iCarmela Mayor. Toni Fornés, Vicente Almela, Paco López, Vicente Lorenzo, Pepe Latorre, Gabriel Sanz i Alejandro Santaeulalia. Joan S. Blanch. Emilio Miralles. Miquel Navarro i Carlos Pallarés (Inèdit Comunicació) Manolo García i Fet d’Encàrrec. Alfredo Ruiz Anna Ruiz Carlos Orts, Josep Almiñana ( cap d’any) José Peris, Estudio digital 3D i La comissió ( falla del 12 de març) Anna Ruiz (falla oficial) 87


au fènix


Sempre es pot renàixer: un Au Fènix al carrer Corona

s

Segons ens conta Ovidi al llibre XV de les Metamorfosis, hi ha un au, que els assiris anomenen Fènix, que, quan sent arribat el terme de la seua vida, que dura cinc-cents anys, es construeix amb herbes aromàtiques un niu al cim d’una palmera o entre les branques d’una carrasca, i “finalitza entre aromes la seua edat”. Del seu cos, immediatament després, naix un nou fènix menut que, tan aviat com té les forces necessàries, porta el cadàver de son pare a Egipte, a la ciutat sagrada d’Hiperió, i recomença el cicle. L’au fènix aleshores renaix meta-

Jesús Peris

fòricament de les seues cendres, torna a la vida jove des del cos mort de son pare, del qual formava part. Versions posteriors la faran literalment resorgir de l’incendi una volta cremada. En l’evolució de la llegenda, el pas de la mort del pare a la destrucció per foc fa palesa l’equivalència simbòlica entre la mort i el foc. On en la versió d’Ovidi naixia un fill, a les versions posteriors és la mateixa au, renascuda cíclicament una i altra vegada. “Vivir es ver volver”, escrigué Azorín. El temps, a les estacions, a l’any, fins i tot el temps clos i abastable

d’un dia, semblen tindre estructura cíclica. Després de la tardor ve l’hivern, però després de l’hivern arriba de nou la primavera; després de desembre, gener: després de la matinada, sorprenentment torna a fer-se de dia. Cada setembre els xiquets comencen escola; cada març arriben a València les falles; cada gener els Reis Mags porten regals als menuts que s’han portat bé. Sempre és igual, és el retorn del conegut, l’aparença que res no es mou, de què a força de caminar acabem per arribar al lloc de tornada. I malgrat això, malgrat aquestes

91


ficcions circulars, el cert és que cada setembre els xiquets que comencen escola semblen els mateixos, però són diferents: hi comencen de nous; els que acabaren el curs anterior ja no tornen. Cada any, els Reis Mags deixen joguets diferents a xiquets diferents. Cada vegada que arriben les falles ens sorprenen en una posició diferent: de la condició de fill a la de pare; de la comissió infantil a la comissió adulta. En cada volta del cicle, un es troba a una posició diferent respecte a l’eix de la roda. El temps és cíclic, la natura gira sobre ella mateixa, però nosaltres passem, nosaltres tracem una línia recta que travessa els cicles. Com els núvols, la gent, nosaltres, som sempre el mateix, però cada vega-

da diferents, amb morts i naixements. Les multituds que envolten una falla a les fotografies no són mai exactament la mateixa d’un any per a altre. La nostra manera de renàixer aleshores és sempre metafòrica, o delegada. Renaixem en els fills, com l’au fènix original, part del nostre cos destinat a sobreviure’ns, a tornar a caminar els mateixos passos en línies generals, però diferint en els detalls que és, al final, el que ens fa ser individus. Allò genèric torna, l’individu, cadascun de nosaltres, es perdrà per sempre més en l’oblit. La mítica au fènix, però, passa en les diferents versions d’engendrar un fill del seu cadàver a renàixer

ella mateixa. I quan ho fa, ho fa del foc, de les seues cendres, intacta i la mateixa. Eixa és la veritable utopia. Tornar a nàixer, tornar a ser el mateix des del principi del camí, que els amors tardorals siguen nous amors primaverals: viure una altra vida i que siga al mateix temps la nostra. “Siempre se puede renacer”, escriu Max Aub al seu únic conte de tema faller. Un pare arriba tard a la cremà de la falla, i fa arribar tard al fill. Sent en eixe moment que els sentiments del fill van molt més enllà d’una simple decepció. El que està caient és la seua fe en ell, la creença en l’omnipotència dels pares, que ens converteix en adults quan es perd. Afortunadament, el protagonista del conte du el fill a passejar


per la plaja. En algun moment se n’ixen del continu espai-temporal. El mar, amb el moviment pendular de les ones esdevé un espai ucrònic, fóra del temps. Quan tornen a la ciutat, inexplicablement –lògicament- el temps ha endarrerit i el pare i el fill poden veure la cremà des del principi. “Siempre se puede renacer”. El món pot estar aleshores un any més baix l’omnipotència protectora del pare. Renàixer de les cendres equival a retrocedir en el temps, a tancar l’espiral que formen els cicles recurrents però que mai passen dues vegades pel mateix punt. Renàixer de les cendres és tornar. Les falles semblen ser una nova versió del mite. De les cendres

d’una falla naix la falla de l’any següent. La nit de la cremà és simultàniament moment final i moment inicial, el punt de partida del cicle. L’any següent, com els núvols, com els estudiants cada setembre, les falles tornaran, però seran unes altres.

una plantà de les cendres. Tornar a començar. De zero. Però sense ser un altre, sense perdre’s travessant els cicles. Recomençar netament, absoluta, primigèniament.

A veure si va a ser de veres, i, com volia Max Aub, sempre es pot renàixer. A veure si va a resultar Renàixer del foc. Tornar arrere, que sí que hi ha esperança, que cada dia potser recuperar una una nova ocafalla després de “Siempre se puede renacer”, essió per renocremada, retrobar l’instant criu Max Aub al seu únic conte var-se, per reiventar-se, per previ a l’inici de tema faller. reconstruir-se del foc. Desfer el camí de la cremà a la plantà. Si laboriosament intacte apenes un sempre es pot renàixer, això hauria instant desprès d’haver-se consude ser possible. I això és exacta- mat la destrucció. ment el que va a fer possible enguany la falla Corona: materialitzar la literalitat del mite, fer sorgir


Al contrari que l’ Au Fènix l’ esser humà no viu eternament però al llarg de la seua vida acomplix moltes empreses. Empreses que no són importants en si, sinó el fer-les. El continu anar endavant. D’ ací que quan em proposaren interpretar este mite vaig adonar-me que tots coneguem que l’ Au renaix de les cendres però ningú pensa què fa, una vegada renaix: L’ Au partix, se’n va del lloc on ha perit. Este és el més important i aquesta mateixa idea l’ he trobada en el conte “La Partida” què concreta perfectament la meua idea d’ Endavant

Anna Ruiz


Au Fènix

“LA PARTIDA” Doní l’ordre per tal que em dugueren el cavall a l’estable. El servent no em va entendre. Aní jo mateix a l’estable, ensellí el cavall i el vaig muntar. Sentí una trompeta que sonava a la llunyania; preguntí al serf que significava això. Ell no ho sabia, i res havia sentit. Davant la porta gran em preguntà:  Cap a on cavalques?  - No ho sé- responguí-; únicament sé que vull anar-me d’ací, tan sols lluny d’ací: sempre anar-me d’ací; sols així podré abastar la meta. Coneixes, per tant, la teua meta? – preguntà. Sí- responguí -; ja ho he dit: “ lluny d’ací”, eixa és la meta.  No portes queviures per menjar – em va dir.  No ho necessite – vaig dir -. El viatge és tan llarg que necessariament passaré gana si no em donen quelcom pel camí.

 

Cap provisió de menjar pot salvar-me; feliçment és un viatge veritablement llarg. Franz Kafka


anatomia d’una comissió


montaje carteles casal


L’ esperit de L’ Esclafit

p Podríem contar noranta històries. Noranta experiències viscudes en primera persona. Sentiments i sensacions dels que un dia s’apuntaren a la comissió Mossen Sorell-Corona. Cada faller té una llarga llista d’anècdotes que ben bé podrien ser l’argument d’una novel•la. En parlar amb alguns d’ells, tots coincideixen: “Si em donara de baixa de la falla, no seria per a anar-me’n a una altra. Perquè la meua comissió sempre serà Corona”. Potser per això, deixar de banda un càrrec com el de president, dol. És com prejubilar-te, quan encara et sents capaç per a dur endavant projectes i empreses.

Mónica Antequera

Va passar l’últim dia com a president amb un nuc a la gola, trist i malhumorat. Fins i tot va plorar perquè el relleu, tot i ser voluntari, significava no ocupar-se més del que tants maldecaps i nits en vetla li havia fet passar en onze anys. L’homenatge va ser un emotiu adéu, ple d’agraïments. Sempre el recorda amb un somriure al cor. Però el que més s’agraeix després de 25 anys en la comissió és el que aporta la falla a la vida personal. Els fills es crien en un ambient que educa amb valors: responsabilitat, il•lusió, esforç, treball en equip. Tot el que es veu, s’aprén i d’altra banda, això dóna tranquil•litat. Quan molts pares donen llibertat als fills,

de vegades el camí es desvia, però en la falla hi ha una protecció especial. Diuen els pares fallers que se senten tranquils quan els seus estan al casal, perquè saben que estan en bones mans, coneixen els seus amics de la falla. La mateixa sensació de confiança i protecció sent qui viu fora de la ciutat cada volta que torna al casal. El trasllat de residència a Paterna no li va fer plantejar-se un canvi de comissió. Tampoc quan va haver d’eixir de la Comunitat Valenciana pel nou treball. Tots els divendres agafa la maleta des de Terol per a no faltar a la reunió de la falla. És com un hàbit dins d’un club on es

101


pot faltar. I a propòsit d’eixe canvi generacional (anades i eixides del barri per estudis, treball o matrimoni), quan de menuda estava en la falla, amb només 7 o 8 anys, tenia la sensació que ningú pensava en els xiquets. Ella es va prometre que, si de major era fallera, faria que això canviara. En créixer, va entrar en la Junta i va demanar que es reforçara la importància dels xiquets en la comissió. Fer-los més cas, plantejar activitats més divertides i educatives. La mateixa atenció que han rebut les seues xiquetes, falleres majors infantils bessones, una curiositat que va fer-los disfrutar a casa el seu regnat per partida doble. També

Primera Fallera Major de la comissió Pilar Ribes Invernón 1963 - 1964

102

repetiren de majors. I van tornar a dur la banda de fallera major, com la primera vegada, en un compartit regnat quàdruple quan la crisi es veia per la finestra.

exclamà algú. I sempre hi havia rialles al pati de butaques.

També feia somriure visitar el despatx de l’antic casal. Les parets estaven empaperades amb bitllets Uns es preocupen dels xiquets en de loteria. Molts pensaven, quan les activitats quotidianes i uns al- el descobriren, que era una crida a tres passen l’any pegant voltes als la sort, però el que realment amapreparatius dels actes oficials. És gaven era la humitat de les parets. Molts descoel cas de les preneixen també sentacions. SoEl casal estava tan ple de gent len ser llargues que el pare de Ribes va dir: “Açò per què el Casal i avorrides, per pegarà un esclafit!”. I eixe mal- es diu L’Esclafit Faller. això en Corona nom es va quedar per sempre sempre es preAfortunadaparen com una gala diferent. Són un repte amb el ment, mai no va passar cap inciqual començar l’exercici faller. In- dent, però un dia estava tan ple tentar sorprendre, un any darrere de gent que el pare de Ribes va dir: d’un altre, amb entreteniment per “Açò pegarà un esclafit!”. I eixe mala tots els públics. 25 anys d’esforç nom es va quedar per sempre. Clar i aplaudiments. Sempre són una que era normal que aquell primer il•lusió. I, que conste, hi ha hagut casal de lloguer es quedara xicotet. presentacions difícils, no hi havia pressupost, però això no va ser Tot el barri baixava de casa per problema. Si calia anar a arreple- a vore de prop qui era el faller gar cartons, com els drapaires, es d’honor. Palomo Linares! Aquell buscaven pel carrer. Ja tenien els jove torero que començava a sonar a les places estava a Corona. decorats! Els xiquets només valoraren el re- Va ser la sensació! Molts no sabien sultat: un escenari preciós i quan qui era, eren xiquets, però l’emoció s’alçà el teló per a mostrar el ram dels majors es contagiava. Un perfinal, les falleres portaven pomells sonatge tan volgut havia acceptat sense pètals! “Se’ls han menjat!” - la invitació de Corona. Un gest de


cortesia que no es va oblidar mai. Potser l’esperit de Corona siga la passió per la festa fallera, vocació que passa de pares a fills. Hi ha qui no entén que un faller deixe un dol per a anar a l’ofrena. Però quan les forces interiors falten, anar a dur flors a la Geperudeta, com hauria fet qui ja no està, és la millor manera de véncer la tristesa. Molt més que una ofrena, una promesa. Alguns l’anomenen ‘orgull de valenciania fallera’ i de vegades no es compren. L’esperit Corona es va transformar amb el canvi de mil•lenni en una imatge de marca. Ha renovat el discurs comunicatiu. Darrere queden aquelles falles tradicionals que sí que tenien gràcia dins l’humor dels 60 i 70, falles de l’època del ‘destape’, amb ninots típics i tòpics. Fets per al somriure fàcil, però que no aporten res a la comissió. Les últimes falles de Corona estan impregnades de missatges de vegades filosòfics, metafísics, eclèctics. No deixen de banda la sàtira fallera, ens conviden a la reflexió interior: somnis de paper, poesies en llanda,… una manera diferent de fer crítica. Idees originals amb una intencionalitat afegida: No és el mateix una dona mamelluda,

que una mamella gegant que signa el mateix Berlanga. Simbolismes, homenatges, escultures de renom fetes falla. Totes elles tenen un denominador comú: la falla de Corona té un valor afegit per a transmetre. Uns veuen en este el treball d’equip, uns altres, la responsabilitat de traure el projecte endavant. Potser per això, famílies senceres participen. Cada any es presenta el projecte com una proposta de treball d’equip. I no és allò d’ajudar a descarregar la falla quan la duu l’artista a la plaça. No. És presentar

el projecte al casal, davant de tots i escoltar de manera democràtica l’opinió de la comissió. Saber si agrada o no. Si és millorable. És començar l’exercici amb un projecte il•lusionant al cap i madurarlo, fer-lo créixer a l’estiu, la tardor, l’hivern… fins que arribe la primavera. Repartir responsabilitats. Delegar amb confiança. Arribat el moment, preparar la plaça per a rebre el monument, vestir-la de festa i fer de Corona un conjunt visual i atractiu. Que es note que es planta al costat de dos museus! La falla es considera una obra d’art

Foto de la comissió. 1987

103


a l’aire lliure. Es cuida perquè torne qui passe per ella, per a mantindre la fidelitat dels que fan d’esta comissió una cita ineludible dins de la ruta de falles que cal visitar l’endemà de la ‘plantà’. Treballar colze a colze sense improvisar, juntes les 180 mans que hi ha darrere. Brindar públicament per Cap d’Any. Prendre junts el raïm. Mirar de reüll el mateix calendari els 12 mesos de l’any i encendre la flama al desembre. Com si foren les Olimpíades, la il•lusió passa com un testimoni d’unes mans a unes altres, dels fallers antics als

Cercavila pel barri. 1964

104

nous, dels que disposen de menys temps lliure, per obligacions laborals o familiars, als que poden cobrir eixes baixes involuntàries. Els uns pels altres. Això és l’esperit de Corona. Tots comparteixen un únic objectiu: fer la nostra falla especial. Com si es tractara de la més visitada, premiada o cara. Sentir-se Especial, amb majúscules, i aconseguir que la resta del teu equip tinga la mateixa sensació. Un cap privilegiat que mou cors i voluntats. Una visió a llarg termini que cada any torna a causar taquicàrdies. Contar de

nou amb la predisposició dels teus. Saber que, tot i les llargues matinades en vetla, tornaràs a tindre la seua ajuda. Confien i confies. Delegaran en tu. I et faran president, el més arriscat. Sentiràs dir que estàs boig. Afirmaràs que et jubiles de Presidència als 40. Sentiràs de nit el vertigen, la por de no arribar amb el pressupost, però quasi per art de màgia, es plantarà una nova falla, eixa que sempre et sembla virtual. I com un rellotge fet a Carcaixent, t’avançarà que, pel 150 aniversari, tornareu a donar la campanada. Dos falles en un any de crisi. Valents. Imprudents. Fareu parlar. Però tots saben que heu eixit de pitjors batalles i que amb ésta, el 2010, trobareu també una doble predisposició. Eixa que es fa per a mantindre la notorietat guanyada amb treball, tot i ser una falla d’una secció menor, i d’una altra banda perquè tots els membres d’esta comissió del Carme teniu aprés que a L’Esclafit hi ha un sentiment únic: l’esperit Corona.


Primer estendard de la comissi贸

105


150 anys fent foc


ALBIÑANA SABATER Andrea, ANDÚJAR CERVERA Ramón, BAIXAULI ROS Mónica, BARBERÁ VALERA Manuel, BARCENAS PRIETO Juan, CALERO PÉREZ Carmen, CARBONELL ESTEVE Mª Amparo, CASTELLÓ ONRUBIA Mª Dolores, CELDA VERA Maruja, CELDA VERA Pepita, CERVERÓ FORNÉS Alicia, CERVERÓ FORNÉS Desamparados, CERVERÓ NAVARRO Juan Vicente, CHISBERT TARAZONA David, CHIVA IRANZO Víctor, CHULIO CELDA Silvia, CHULIO CELDA Verónica, CHULIO CELDA Mª Carmen , CHULIO MENGUAL Enrique, CHUST CODOÑER Manolo, CÍSCAR SERNA Ramón, CLIMEN IBÁÑEZ Andrea, CLIMEN NAVARRO José Federico, CLIMEN NAVARRO Inmaculada, CORTIJO GILABERT Luís, DELHOM FERRANDIS Paqui, FERNÁNDEZ CELDA Laura, FORNÉS MUÑOZ Mª Carmen, GALCERÁ MARTÍNEZ Jose Luís, GALLEGO FERNÁNDEZ Alberto, GALLEGO VILLALBA Susana, GARAY LAGE Laura, GARAY LAGE Carmen, GARAY CABO Vicente, GARAY CABO Alberto, GARAY LAGE José Vicente, GARCÍA GUIMERÁ Vicente, GARCÍA SAMPER Concepción, GARRO GIL Ramón, GARRO OLTRA Silvia, GASCÓ FUSTER MªNieves GÓMEZ ESPINOSA Margarita, GÓMEZ GÓMEZ Pedro Luis, GÓMEZ GÓMEZ Javier, GÓMEZ GÓMEZ Raquel, GONZÁLEZ CRUZ Mª Carmen, IBÁÑEZ BERLANGA Iván , IBÁÑEZ GARCÍA Mª Carmen, IBÁÑEZ GARCÍA Jose, IBÁÑEZ GARCÍA Juan Luís JAREÑO PÉREZ Desamparados, JUAN MESTRE Mª Luisa, JUAN MESTRE Yolanda, JUAN SABATER Miguel, LA RODA FORNÁS Mª Ángel, LAGE COLMENER Puri, LAGE COLMENERO Corona, LANZUELA ROCHER José Vicente, LIERN GARCIA Ernesto, LIERN GARCIA Héctor, MARCO HERNÁNDEZ Laura, MARTÍ GARCÍA Rafael, MARTÍNEZ MARTÍNEZ Federico, MÁS GARRIGÓS Antonio, MÁS GÓMEZ Ruth, MÁS GÓMEZ GretteL MERI VILADOMAT José Luís, MERI ABAD Isabel, MERI ABAD Marina, MORALES CHECA Fernando, MUÑOZ CARRASCOSA Elena , MUÑOZ LÓPEZ Vanesa, NAVARRO FERRER Paula, NAVARRO NAVARRO FIDEL, NAVARRO PEIRÓ Patricia, NAVARRO PEIRÓ Matilde, OLMEDO SAN BARTOLOMÉ Jorge, OLTRA CATALÁ Miguel Ángel, OLTRA CORTELL Mª Josefa, PASCUAL AGUAR Maria Vicenta, PÉREZ OLMOS Miguel Ángel, RIBES GARCÍA José Manuel, RIBES JAREÑO Esther, RIBES JAREÑO Néstor, RÓDENAS CARBONELL María, RÓDENAS CARBONELL Marta, RÓDENAS FUENTES Pedro, RODRÍGUEZ ATANES Óscar, RUIZ SANCHO Adela , SÁEZ DE JAUREGUI CASTILLANO Paco, SÁNCHEZ ALEPUZ Víctor, SÁNCHEZ MARCO Víctor, SEGURA CHECA Adela, SERRATE IBAÑEZ Luis Francisco, TELLO SÁNCHEZ Rubén, TOMÁS FORTEA Carlos, VILLAR MONTAÑÉS Pedro Antonio, ZANÓN ZANÓN Milagros * Presidents de la comissió


fallera major 2 0 1 0

MªCARMEN FORNÉS MUÑOZ


fes-te de...

l’Esperit Corona


LLIBRET INFANTIL Equilibristes, Contorsionistes i Saltimbanquis


...lleugers com a plomes, flexibles com el bambú, forts com un ós, àgils com una mona... Us presentem a...

MARIA MAIESTRENCA ROBERTA PARLOCELLS

“sembla feta de goma per això, poca broma, és lleugera com una ploma”

112

“té un avantpassat hindú i el seu cos és flexible com una canya de bambú”


JOSEP PLENINULI

XIMO XINONANO

“s’acabava els plats d’arrós, ara té més força que un ós”

“practica molt d’esport a la patacona i així trepa pels arbres amb l’agilitat d’una mona” Han actuat als millors circs dels cinc continents. Però, enguany compliran un somni pendent…

Actuar en Falles per a la nostra gent!

113


falla infantil 2010

Moltes vegades somien en formar part d’un món diferent al nostre ordinari. Un món fantàstic, en el què ens deixem transportar i la nostra ment és capaç de convertir-nos en un aventurer intrèpid i valerós. Un món on som capaços de lluitar contra un tigre, arribar a la lluna, comunicar-nos amb els animals, viatjar per tot el món en un dia, ser l’heroi més intrèpid, o l’home més fort del món, qui més aguanta baix de l’aigua i inclós ser capaços de volar. Com els nostres amics que somien en recòrrer totes les ciutats formant part d’un espectacle de circ... El circ... Qui no ha somiat amb el circ... Senyores i senyors, mares i pares, xiquetes i xiquets ací comença el gran espectacle dels...


Equilibristes, Contorsionistes i Saltimbanquis

ANNA RUIZ


daphne barcenas fdez. mateo benavent alberola josé cazorla garcía alejandra chisbert climen natalia chisbert climen ariadna chust salcedo helena chust salcedo ramón císcar delhom francisco císcar delhom andrea cortijo gascó marta de juan durán pedro de juan durán diego espinosa civera patricia espinosa civera lorena fernández duarte paula xinting galcerá juan adrián gallego gallego alberto galloso ganau carla garay navarro jose luis garay navarro alejandro gómez chulio germán gómez chulio andrea gómez zanón javier gómez zanón ignacio homedes sabater ismael homedes sabater ana maría ibáñez berlarga paula la roda gómez celia la roda gómez carles lluesma salvador vega martínez garcía alejandro martínez garcía tobías miró fernández alma montsalve alberola isaac navarro sanchís david navarro segura alberto navarro segura amparo oltra garro miguel oltra garro arantxa daocai ortega juan marcos parra liern nerea parra liern alejandro roso espinosa david roso espinosa carla sabater martínez jorge sabater martínez nacho sabater martínez blanca sáez ribes alejandra sáez ribes carlota sáez ribes alba salvador chulio carlos sánchez marco marta urrutia hernández lucía vargas sáez mario vargas sáez miguel ángel villar gonzález mari carmen villar gonzález


118


EQUILIBRISTES, CONTORSIONISTES I SALTIMBANQUIS Adela Ruiz Sancho. Escriptora Fa un grapat d’anys, tants que ni es sentia parlar d’ordinadors, ni de CD, ni d’MP3, ni d’MP4... ni ho tenien en la imaginació, va aparéixer una colla de farandulers riallers i contents, per un poble costaner. Anaven amb carros i portaven l’alegria i la il.lusió dibuixades als rostres. Es van instal.lar molt propet de la platja, darrere d’unes dunes d’arena, això sí, mirant cap a la mar, cap a la blava immensitat que tant els agradava i de la qual no podien gaudir tant com volien a causa de ser viatgers eterns, ja siguera per l’interior muntanyenc, per terres àrides de dins o per vora mar. Sobre l’arena de la platja van plantar uns estaquirots que prompte es van veure engalarnats amb colors vius i cridaners, oferits pels retalls de teles i de papers que els recobrien. En forma de cercle, semblaven convidar a entrar. Tres d’aquells artistes eren els encarregats d’anar avisant els habitants de la població, pel matí, perquè anaren a veure l’espectacle. —L’espectacle més meravellós del món — deien, sense perdre el somrís als ulls. Aquella mateixa vesprada, després de berenar, el cercle format a base d’estaquirots engalarnats es trobava ple de gent... grans, menuts, de totes les edats i condicions... espectants per veure què se’ls anava a mostrar-hi...

De sobte, una trompeta sonà i el silenci s’esdevingué com per art de màgia. Els tres artistes que havien anat pel poble avisant la gent, aparegueren fent malabars, jugant amb pilotetes un, aros l’altre i carioques el tercer, objectes tots ells que llançaven per l’aire i replegaven sense tindre prou mans. Quatre saltimbanquis, amb roba ajustada multicolor i molts cascavells penjant, botaven i ballaven pels voltants, cridant l’atenció de la gentada asseguda sobre l’arena, fins que van entrar al centre del cercle. Com a peces d’un trencaclosques van anar acoblant-se entre ells, donant forma a una figura amb ànima humana que respirava i alenava a l’uníson, mantenint l’equilibri i rebent l’admiració del personal. Algú dels presents ho va contar en la reunió de la falla del carrer de la Corona fa segle i mig. La història ha anat passant de boca en boca, generació rere generació, fins que enguany, en el seu cent cinquanta aniversari, se li ha volgut oferir l’homenatge que es mereix. I què millor que la falleta de la comissió infantil? La il.lusió personificada, l’alegria que no cessa, l’entusiasme per la festa i la festa en sí: la xicalla de la falla. Malabaristes, equilibristes i saltimbanquis, la falleta infantil del cent cinquanta aniversari, la falleta del 2010 de Mossén Sorell-Corona.

119


c

Complir cent cinquanta anys no és poca cosa, i més si parlem d’una falla. Ben poques poden dir, a hores d’ara, que han arribat a eixa xifra tan redona. Per això, este aniversari és per a sentir-se orgullosos, però també és una responsabilitat per a tots els fallers actuals. Per als majors i, especialment, per als infantils de la comissió, als que va dedicat este apartat del llibret, perquè ells són els que van a rebre esta herència en els pròxims anys i han de mantindre la flama de Corona en el futur. I per a mantindre esta herència, pense que no hi ha millor manera que saber com ha

“xiquets, diners no hi ha” Miquel À. Gascón

sigut el camí recorregut, conéixer la història perquè així es pot reconéixer l’esperit de la falla durant este segle i mig de vida, i d’esta manera poder estimar-la com a pròpia, perquè allò que s’estima fins a eixe punt sempre es lluita per mantindre’l per molta responsabilitat que supose. Per això mateix, no anem a fer un viatge pel passat farcit de dades, referències històriques, bibliogràfiques, ni documents, no perquè no siga interessant i necessari, sinó perquè no és este l’espai. Ací anem a parlar del sentiment Co-

rona que els que foren xiquets als anys seixanta, volen transmetre als seus fills en particular i als infantils de la comissió en general per tal que continuen mantenint eixe esperit del que parlem. Fa cent cinquanta anys no existien les comissions falleres com hui en dia estan organitzades, i molt menys, les comissions infantils, però els xiquets sempre estaven presents d’una o d’altra manera, ja ho diu la lletra de Maximilià Thous per al pasdoble “El Faller” del Mestre Serrano, “Creua el carrer la chicalla, replegant els trastos pa

121


la falla…” també es dedicaven a vendre el llibret al voltant del cadafal, però al remat, quan la festa va anar organitzant-se en les comissions actuals, d’alguna manera els deixaren de costat. La falla infantil era una espècie de compromís, i els xiquets a determinades hores emprenyaven en el casal. En este ambient naixen i creixen els nostres protagonistes, sentint la falla des de dins, però sempre amb eixa impressió d’estar una miqueta apartats.

Cadafal infantil. Any 1979

122

Potser no ho hagen pensat, però abans de començar a reclamar el lloc que els pertany dins la comissió com posteriorment va passar, tingué lloc un fet que els marcaria segurament. En 1969, una falla infantil dedicada a Peter Pan guanya el primer premi d’ingeni i gràcia i el tercer accèsit de tota València ciutat, perquè en aquella època no existien les seccions. Aquelles emocions, fins i tot algun que altre plor, s’ho guardaren dins el cor, i quan ells mateix s’encarregaren de fer la falla infantil durant una temporada, ho simbolitzaren en una falleta en què mentre un grup de ninots amb el cap de cera recollien els premis de la comissió i un altre grup es dirigia l’ofrena de

flors. Tot baix l’atenta mirada dels monuments més significatius de la ciutat. En total realitzaren quaranta ninotets amb el cap de cera. Tota una feina que només obtingué la recompensa de la satisfacció pel treball ben fet des del voler cap a la pròpia comissió. D’aquella època també és la falla de Mazinger Z que podeu observar en la fotografia. Mazinger era un robot manipulat des de l’interior per Koji Kabuto que representava per als xiquets del moment el que hui són els Gormiti o Ben Ten, per possar dos exemples. Però, pel fet de poder construir ells mateixos les falles no es quedaven les inquietuds d’aquells infantils que anaven fent-se majors. Per cert, aquelles falles infantils es guardaven totes les nits dins de les cases. Les portes eren prou més grans que les d’ ara i per això podien entrar-se dins, encara que apunteu-vos esta dada perquè ja veureu com té també importància. Els xiquets dels seixanta es convertiren en adolescents, i els majors de la comissió supose que per una banda per a tindre més persones treballant, però per altra segurament per tal que els deixaren en pau amb les seues reclamacions,


els introduiren ben jovenets dins la junta directiva. Penseu que les peticions desaparegueren? Naturalment no, al contrari, augmentaren fins al punt que l’únic argument que els quedà als més majors era repetir una frase que forma part del col•lectiu faller: “Xiquets, diners no hi ha” Esta qüestió monetària pararia a molts, però deixà la porta oberta a un factor fonamental en totes les comissions i especialment en la nostra, la creativitat. Perquè eixa sentència tan taxativa dels més majors, va fer que els jovenets començaren a utilitzar la imaginació per així, poder aconseguir tot allò que volien, que desitjaven per a la falla i per als xiquets. Per això, alguns anys es tornaren a fer les falles en el casal i en plantes baixes pròximes, es va participar en el concurs del cant de l’estoreta i s’intentava que cada exercici aparegueren noves activitats que fomentaren que els xiquets i xiquetes de Corona començaren a estimar la comissió, a viure-la com a una cosa pròpia, i així sempre s’intentava involucrar als infantils en estes activitats, com l’any en què per a la presentació es va fer un escut de la comissió

amb cartons d’ou folrats de paper de plata. Com diners no hi havia, els cartons d’ou s’hagueren d’anar arreplegant pels comerços o pel Mercat de Mossén Sorell. Com hem dit adés, creativitat i imaginació, clar, que en este cas, calgué l’ajuda dels Déus fallers, ja que l’escut tenia unes proporcions tan exagerades, quaranta – huit metres quadrats, que pareixia que no s’anava a poder acabar a temps per falta de material, però, un bon dia, mentre un faller, d’aquells xiquets dels seixanta, estava fent feina, va veure com per la cuina de l’Hospital de Xàtiva tiraven tal quantitat de cartons d’ous que se li obriren els ulls i amb un somriure d’orella a orella va arreplegar tots els que pogué per tal d’aconseguir finalitzar l’escut. Unes frases més amunt hem dit que apuntareu el tema de guardar la falla dins del casal o alguna planta baixa per les nits perquè era important. I ho és, ja que demostra un sentiment important cap al monument infantil des del principi de plantar-se este. Encara que per a alguns, la falleta no fóra més que un tràmit, per als xiquets de Corona, mai ho ha estat. Quan el barri va canviar i les portes grans de les

cases anaren desapareixent, eixe conreu especial d’acovilar la falla dins dels portals no es va poder continuar oferint als ninots, però sí l’estima personal. Hi ha un fet a principis dels anys noranta, que certifica esta estima. Un artista no massa complidor, no va acabar la falla en condicions, de manera que durant el transport fins i tot s’anava desfent. Però, per damunt del reguiny cap al pretés artista, va imposar-se l’estima pel propi monument, de manera que tots la conrearen, la plantaren, l’abillaren, l’observaren i la cremaren, com si hagueren tingut la millor falla

Cadafal infantil. 1981

123


124

Cadafal del 1982

Cadafal del 1983

Cadafal del 1984

Cadafal del 1985

Cadafal del 1994

Cadafal del 1995


Cadafal del 2000

Cadafal del 2001

Cadafal del 2002 125


de tota la història. Al remat, era la seua falla, el cadafal que dóna sentit a la nostra festa, i per això va prevaldre l’estima per damunt de tot. Una lliçó que no va passar desapercebuda. De les cendres d’aquell cadafal va renàixer més enfortit eixe esperit de Corona per la festa i per la falla. Els xiquets dels anys seixanta eren ja majors, i acompanyats per la resta de la comissió, apostaren més si cap, per les activitats i pels monuments, com sempre des de la creativitat. Una imaginació que va ce-

Any 1997. Armando Serra

126

lebrar un bateig d’una falla infantil en el mateix obrador de l’artista faller i una aposta pels cadafals que es va veure recompensada novament en 1997 amb l’artista Armando Serra i el primer premi d’enginy i gràcia i millor ninot de la secció per una falla dedicada a la cantereria. I de nou ens trobem en un punt important d’esta història. El mateix Armando Serra els va comentar als fallers que al fer la falla per a ells, els lliurava, d’alguna manera, un regal, però que era qüestió dels fallers la tasca de donar-li un estatus a eixe regal, de posar-li el “celofan”, i d’esta conversa va nàixer el que ara es coneix com a “toc Corona” i que no és altra cosa que donar-li a la falla un entorn que alegre la vista i els altres sentits. Clar que si les falles infantils de Corona tenen un entorn conreat i un estil propi preparat pels fallers, el monument en si, també està conreat, com demostra que després d’Armando Serra, apareix Joan S. Blanch i el somnis d’un Batistet xiquet que s’empastraren quan fou major. Més tard, José Manuel Alares que quasi profèticament va fer una falla d’aus i pardals coincidint en un any de vent quasi huracanat. Fixeu-vos si faria vent, que

els xiquets s’agarraven als ninots pensant-se que anaven a eixir volant. Després d’Alares, va plantar Cris Tadeo i després, durant un bon grapat d’anys, Fet d’Encàrrec, grup artístic conformat per Marisa Falcó i Paco Pellicer que tingueren l’ocurrència de fer-nos aparéixer per la demarcació als famosos “coronites”. I ara en l’actualitat, serà Anna Ruiz per tercer any consecutiu qui plantarà la falla infantil en un exercici de renovació, d’innovació però al mateix temps ple d’essència fallera com no s’ha vist en els últims anys en tota València. I així hem arribat a l’actualitat, on continua vigent l’estima per la festa, el sentiment col•lectiu de pertànyer a la comissió de Mossén Sorell-Corona, i també, com no, la falta de pressupost (continuen sense haver – hi diners) i la creativitat com un segell que identifica la nostra comissió i que meneja totes les activitats que anem fent dins i fora del casal, com el betlem, la presentació, les titelles, el taller per a deprendre a fer la piuleta i el tronador o la concorreguda traca correguda per tot el barri i de la que cauen llepolies i joguets en la que participen fallers, veïns i fins


i tot la Fallera Major Infantil de València. Perquè a la falla Corona tot es fa pensant en el barri i en la festa en general. Perquè en Corona ens meneja un sentiment, una paraula que encara no havia eixit en totes estes línies: IL•LUSIÓ. Així, en majúscules i tot. Perquè sense eixa il.lusió, tot allò que és Corona vos puc assegurar que seria impossible d’abastar. Una il•lusió que aquells xiquets dels seixanta volen ara transmetre als xiquets del segle XXI, per tal que Corona continue fent història, arribe als dos -cents anys de falles i més

Any 2003. Fet d’Encàrrec

enllà. Però, fonamentalment per aconseguir que l’esperit de la falla continue gravat dins del cor de tots els fallers. Només una coseta, una anècdota si voleu, o millor dit, un fet històric en una conclusió des de l’estima per la comissió, que no em resistisc a comentar. De l’any 1937 a 1939 no es plantaren falles en València ja que que una guerra atroç entristia tot el país. Però no és cert del tot afirmar que no es plantaren falles. Perquè en la Casa de la Beneficència es té noticia que almenys en 1937 es va plantar una falla per als xiquets òrfens que alli eren atesos, per tant, seria una falla infantil. I si es va plantar en el pati de la Beneficència, qui pot negar que eixa falla no estava dins de la nostra demarcació? Per tant, sinó l’única falla, una de les poquetes que es plantaren aquell any en tota la ciutat de València, fou una falla infantil de Corona. Un motiu més per a l’estima, un motiu més per a mantindre eixa il.il•lusió per la nostra falla.

Cremà cadafal Anna Ruiz. 2008 Cremà infantil. cadafal infantil. AnyAny 2008

127


feliรง 150 any nou


Feliç 150 any nou és l’esdeveniment amb el que donàrem el tret de sortida a tota una sèrie d’activitats culturals i festives que hem projectat per tal de celebrar com cal la nostra efemèride i, de passada, homenatjar aquelles persones, institucions i entorns que han fet possible que la nostra festa siga hui en dia referent i motiu d’orgull per a la nostra ciutat, així com part d’una identitat tan especial i singular com la valenciana.

Dites campanades es van projectar sobre el cadafal per mitjà d’un espectacle audiovisual que va dur a terme la reconeguda i prestigiosa empresa, dirigida per Manuel Coronado, Aira. Sobre el monument faller, a banda dels tocs de campana, es reflectiren no sols imatges referides a l’any entrant o a l’aniversari de la nostra comissió sinó motius relacionats amb la història de la festa de les Falles així com de la ciutat de València.

Així, l’eix principal de la nostra idea fou la plantà d’una falla, realitzada pels artistes fallers Carlos Orts i Josep Almiñana, el passat dia vinti-nou de desembre amb la idea de cremar-la just en el moment que va sonar la campanada que donà la benvinguda a l’any 2010.

Per a nosaltres 150 any nou, ens ha plenat de goig ja que encaixà d’una forma perfecta dins de l’oferta d’activitats lúdiques i festives que la ciutat de València oferix a les famílies dins d’un marc tan emotiu i entranyable com són les festes nadalenques. Una època repleta de

Ninots brindant pel 150 Aniversari

130

pau i harmonia que s’emmarca, en molts casos, dintre d’ un període vacacional. Moments ideals per a la reunió de la família no sols al voltant de la calor de la llar sinó, també, a partir de visites a betlems, cavalcades i, en este cas, al monument i la festa que proposàrem. Per altra banda, este tribut nostre a València i les Falles també pretenia convertir-se en un gest de complicitat cap a una tradició tan mediterrània com són les festes del foc. Cal remarcar que al si de la nostra cultura el foc sempre ha tingut un paper principal en els canvis que efectua el calendari. No sols a València es celebra el final de l’hivern i entrada de la primavera amb el foc purificador, en altres punts del Mediterrani, com és el cas, per exemple d’alguna regió italiana, també es celebra. Fet que a més a més esdevé al solstici d’estiu amb les populars fogueres en honor a Sant Joan. Altres flames en honor a Sant Miquel, per un costat, i a Sant Antoni, per l’altre, encara que no coincidixen en el calendari actual amb les dates concretes, s’utilitzen per anunciar la fi de l’estiu i de la tardor respectivament.


Per tant, un foc que ens purifique del pitjor que ha ocorregut durant l’any natural que acaba i que ens permeta entrar d’una manera polida dins l’any que comença no es pot considerar estrany. De fet en alguns llocs de l’antiga Corona d’Aragó, com és el cas d’alguna població de Saragossa, es cremen faias per tal de celebrar l’any entrant. I fins i tot, encara que ja quede més lluny de les nostres terres, a la ciutat argentina de Mar del Plata es cremen monuments semblants als nostres cadafals fallers per tal de festejar el cap d’any. Podem afirmar, sense cap anim de semblar prepotents, que Feliç 150 any nou ha estat un èxit des de tots els punts de vista. Encert que no hagués estat possible sense l’esforç de la comissió, l’aportació dels patrocinadors i l’atenció mediàtica que els diversos mitjans de comunicació ens van dedicar. A tots, sincerament, moltes gràcies. Però, sens dubte, el punt més important per tal de portar esta empresa al millor port ha estat l’experiència guanyada als darrers anys mitjançant tota una sèrie d’activitats, que des de la humilitat que mai ha deixat, ni deixarà,

de caracteritzar-nos, hem elaborat amb la intenció d’anar més enllà de les activitats típiques que s’engloben dins d’un convencional programa de festejos fallers. Entre estes activitats podem destacar les següents: la mostra de pirotècnia al llarg de la demarcació de la falla ( 1998), la fira dels tradicionals tinters a l’emplaçament faller (1999), l’exposició commemorativa del centenari de Mossén Sorell - Corona en l’edifici de la Beneficència (2001), la presentació del projecte de cadafal Perquè? per mitjà d’un grandiós espectacle audiovisual en el Palau de la Música (2002), la creació i organització de la primera despertà multitudinària el dia de la Crida (2004), la Coorganització de la primera cavalcada del foc (2005), l’exhibició del primer vestit de fallera del segle XXI dissenyat pel prestigiós modista valencià Francis Montesinos (2005), la publicació del llibre Berlanga: Fallas de celuloide (2007) i la recuperació de cara als xiquets i xiquetes de la tradicional traca de caramels (2008). A més, esta efervescent activitat que ens ha caracteritzat en els últims anys ens ha facilitat, també, participar de forma constant en plataformes

que vetlen pel bé de l’essència fallera i valenciana com la Federació de falles d’ingeni i gràcia i el col•lectiu Carme t’estime. Feliç 150 any nou és producte, doncs, de la dinàmica que ha dut la comissió durant els últims anys. Es tracta del darrer foc de Corona, però no de l’últim ja que prometem inventar quelcom per tal de continuar intentant aportar el nostre modest granet de sorra per tal de fer més gran la festa de les Falles i la ciutat de València.

Projecció del rellotge en el cadafal

131


ARMANDO SERRA

als fallers d´honor...


LAS FA, FE, FI, FO, FU….FUM. LAS FALLAS LES FALLES CHÉ QUÉ MÓN! QUÉ LOCURA!!......................SOMNI, REALITAT, ADICCIÓ, VICI, AMOR, “DESAMOR”………………… SON “ COR…ONÀ”. SI LI DONEM “COR” TE DONEN TOT L’AMOR DEL MÓN…………………………. SI PEL CONTRARI ES “ONÀ” TE DONEN, TE LO PAGUEN EN UN INFART I EL “IVA” EL PAGUES EN LA U.C.I. ( I LO DIU, LO FIRMA I LO ESCRIU UNA VÍCTIMA DEL 19M) EL PLANTAR UNA FALLA, NO EL PLANTAR 40 FALLAS EN 40 PARETS DE 40 FALLERS DE CORONA ES EN L’ANY QUE FA 40 ANYS QUE VAIG PLANTAR MI PRIMERA FALLA ES 40 MOMENTS DE SENTIMENTS DE GRAN HONOR, ES A “HOMBROS” EIXIR PER LA PORTA GRAN DE LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT COM JA EN UN PRIMER PREMI, EN EL PRIMER PREMI DE LA HISTORIA DE LA FALLA DE CORONA EM VAREM PORTAR ELS FALLER I AIXÒ QUE PESAVA MOLTÍSSIM. COM VA DIR EN UNA OCASIÓ UN FUSTER ( FALLES, FOLLES, FETES FOC), PERÒ ESTES 40 FALLES D’HONOR PER ALS FALLERS D’HONOR NO ES CREMEN………………………………………… LES INDULTA L’AMOR………………………………..

ARMANDO SERRA, LLIURE, VIU I EN EL COR DE CORONA

135


orp arg am sef et


pro gra ma fes te


13 28

marts

mecres

jous

vendres

ssabte

umenge

di

lluns

febrer 2 0 1 0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

15

16

17

18

19

20

22

23

24

25

26

27

20:oo h

Concentració de fallers i falleres al casal per tal de passejar vestits amb indumentària valenciana i al compàs de la música. És a dir, ens anirem de cercavila pels carrers del Carme i així tothom s’assabentarà que anem a presentar a les nostres falleres majors.

23:oo h

A l’ Auditori Lluís Monzonís del Col•legi Iale ( L’Eliana) gaudirem de la presentació de les nostres Falleres Majors: Mª CARMEN FORNÉS MUÑOZ I SARA SANCHO RUIZ.

05:oo h

Acudirem al casal per tal de començar els preparatius de la macrodespertà del dia de la Crida.

14:oo h

Dinar al casal, per a recuperar forçes. A la sobretaula jugarem al truc, al domino, al trivial.

18:3o h

Anirem d’excursió a les Torres de Serrans per presenciar la Crida. Un cop la fallera major de València done la benvinguda a les Falles d’enguany ja estarem lliures d’anar a casa a descansar d’este esgotador, però faller i apassionant, dia.

14 21


marts

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

25

26

umenge

lluns

di

20

21

27

28

març 2 0 1 0

Dinar del dia de la dona treballadora Degustarem un esplèndid dinar al casal de la falla que els homes de la comissió prepararan en honor a les dones. Després, a la sobretaula, jugarem al truc, al domino, al trivial...fins que ens anem d’excursió a l’exposició del ninot.

14:3o h

7

Durant tot el dia Plantà d’Anatomia d’una flama i a les deu de la nit sopar de cistella a la falla. Tot seguit celebració d’una junta general i/o tasques de tot tipus.

10:oo h

12

Per a la comisió infantil Gran disparada d’una traca de caramels i joguets, la nostra contribució a les activitats de la plataforma Carme t’Estime.

12:oo h

13

Nit de l’Esperit Corona. Rebrem als nostres amics, cremarem adrenalina ballant al ritme de la música del nostre estimat punxa-discos, Rafa Miralles, i sortejarem la maqueta original d’Història d’una Mamella. La ultima obra maestra del més gran dels genis del cinema espanyol Luis Gª Berlanga

23:oo h


14

14 :oo h

14

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

Dinar dels fallers d’ honor . Dinarem amb els nostres amics i col.laboradors i farem l’entrega de la segona “Essència de la festa” de l’ artista Armando Serra.

18 :oo h

Partirem amb les xiquetes i xiquets de la falla cap a Nuevo Centro per tal d’arreplegar la proposta d’indult infantil que Anna Ruiz ha presentat enguany a l’exposició del ninot.

22 :oo h

Sopar de cistella al casal.

00:oo h Després de sopar assistirem a un dels moments més màgics de la història de la nostra comissió, la Cremà d’Anatomia d’una flama i el naixement, a partir de les cendres de l’anterior, d’Endavant, l’ au fènix d’ Anna Ruiz.

25

26

umenge

marts

di

lluns

març 2 0 1 0

20

21

27

28


marts

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

25

26

umenge

lluns

di

20

21

27

28

15

març 2 0 1 0

Plantà Infantil.Tots els infantils ajudaran a plantar la falleta d’Anna Ruiz que du per lema Equilibristes, contorsionistes i saltimbanquis. Després hi haurà xocolatà i jocs infantils.

08:0o h

Farem un tomb per l’exposició del ninot i recollirem el ninot que Anna Ruiz ha proposat enguany per a l’indult.

18 :oo h

Berenar per als infantils on s’entregaran insígnies i recompenses.

20:oo h

Sopar de la plantà i entrega d’ insígnes i recompenses a la comissió.

22:oo h

Plantà de Endavant, l’ au fènix que Anna Ruiz ha construït per a Mossén Sorell – Corona, i que resurgirà a partir de les cendres d’ Anatomia d’una flama.

00:oo h

15


16

16

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

11 :oo h

Al carrer, jocs per als infantils.

14 :3o h

A les dos i mitja, tots asseguts a taula que hi ha dinar a l’envelat.

17 :oo h

Si hem estat agraciats amb algun premi del cadafal infantil, anirem de cercavila a arreplegar el palet corresponent. Sinó hi ha cap premi hi haurà jocs infantils al carrer.

20:oo h

Berenar per als infantils.

22 :oo h

Sopar de cistella.

00:oo h Un cop feta la digestió, ball fins que ens tanquen la paradeta.

25

26

umenge

marts

di

lluns

març 2 0 1 0

20

21

27

28


marts

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

25

26

març 2 0 1 0

umenge

lluns

di

20

21

27

28

17

Cercavila que ens durà a la Plaça de l’Ajuntament on arreplegarem algun palet. Si no cau cap premi alguna cosa inventarem.

11 :0o h

A les dos i mitja, tots asseguts a taula que hi ha dinar a l’envelat.

14 :3o h

Concentració a la porta del casal per tal d’iniciar els preparatius de L’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

19:oo h

Per a reprendre forçes després de l’Ofrena hi haurà sopar de cistella.

22:3o h

Per als més intrèpids música fins que ell cos ja no puga més.

00:oo h

17


18

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

18

11 :oo h

Concentració al casal per anar l’ Ofrena d’Aliments a l’ església del Carme, que organitza la falla Blanqueries en la seua aportació festiva al Col·lectiu Carme t’Estime. Després cercavila fotogràfica per un lloc típic del barri.

14 :3o h

A les dos i mitja, tots asseguts a taula que hi ha dinar a l’envelat.

17 :oo h

Parc infantil per als més menuts...i per qualsevol major que s’anime.

19 :oo h

Els nostres infantils berenaran a l’envelat convidats per la nostra Fallera Major Infantil, Sara Sancho Ruiz.

22 :oo h

Sopar de cistella.

00:oo h Ballarem fins caure al terra amb la festa de la música de la teua vida. Durant els dies previs tots triarem una cançó per tal que sone en esta nit tan especial on esperem que convideu a tots els amics i amigues que podeu per tal de plenar el carrer d’alegria i diversió.

25

26

umenge

marts

di

lluns

març 2 0 1 0

20

21

27

28


marts

mecres

jous

vendres

ssabte

1

2

3

4

5

6

8

9

10

11

22

23

24

29

30

31

25

26

umenge

lluns

di

20

21

27

28

març 2 0 1 0

19

Sorollosa despertà. Després un farem un xocolatet per a agafar forçes.

08 :0o h

Concentració al casal per a acudir a l’església a honrar al nostre patró Sant Josep. Tot seguit cercavila.

11 : 15 h

Paella, café i tertúlia a l’envelat de la falla.

14 :3o h

“Cavalcada del foc” pel carrer Colom. El foc pren els carrers de la ciutat de València, els millors dimoniets i mestres del foc de la nostra contornada estan preparats per acompanyar-lo.

18 :oo h

Berenar per als infantils.

20:oo h

Cremà de la falla infantil “Equilibristes, contorsionistes i saltimbanquis”

21 :oo h

Sopar de la nit de la cremà, sopar que acabarà amb el brindis de comiat, preludi de la posterior cremà.

22 :oo h

Cremà de la falla “Endavant” monument del nostre cent cinquanta aniversari.

00 :oo h

Recollida i neteja de l’envelat i casal.

01 :oo h

19


. . . ............ . . .


. de les cendres de l’au fènix resorgirem com ho hem vingut fent des de fa 150 anys, i continuarem amb vitalitat este camí sense final. Mossén Sorell - Corona


publicitat amstel - anto del cobre - antonio más - arco mediterráneo arquitectura - arco ortopedia - asiática - belenguer - cellers momparler -

bomboneria nuatté

cafeteria tu tempo - caps - carmelo garcía - carnes viadel - cerrajería gómez clínica dental antonio mínguez - corona 15 - diputació de valència - dorita - el manyà lafuente - envinarte - farmacia guillem de castro - flor d’aigua- flores antonia estudi fotogràfic aguilar - inleval - intertres - horno la cadena - la cambra - la galeria - laura rodz - lluna estilisme - loteria diecisuerte - mª amparo manolo coronado - mari pili - mercado mossén sorell - món blau - óscar rodríguez paparazzi - paqueteria pilar - pastelería conchín - pescadería encarnita rafael prats - pirotècnia recreativa paiporta - residència aldebaran - roig estarmovil - tahine - talleres parma - tasca corona - tot en art - víctor sánchez


FARMÀCIA i Anàlisis Clínics Lda. Maria Barrios Herrera. Lda. Amparo Burguet Vila Formulació magistral. Dermofarmàcia. Ortopèdia c/ Guillem de Castro, 108 València Tel. 96391 09 69

DORITA Forn, Pastisseria i Cafeteria

c/ Beltran Bigorra, 15 96 391 00 27 C/ Túria, 31 Tel. 96 391 08 05 València


ALDEBARAN Centre de dia geriàtric Centre de rehabilitació

C/ Doctor Beltran Bigorra, 6 València tel. 963917118

PAQUETERIA MERCERIA PILAR Paqueteria i Merceria

Mª Pilar Tornero Piqueras Plaça de Mossén Sorell, 11 Valencia Tel. 96391 28 45


RESTAURANT PAPARAZZI Restaurant italià Menú 10 euros migdia i nit Dimecres, jazz night live C/ De Baix 42, València Tel: 675 39 93 55

ESTUDI FOTOGRÀFIC FOTO TALLER AGUILAR C/ Pintor Zariñena, 3 València Tel/Fax 96 391 96 07 foto_taller_aguilar@hotmail.com


Taller de gravat artesanal

Carrer de Baix, 31 València Tel. 671 73 96 75

BOMBONERIA NUATTÉ

C/ Cavallers, 7 baix València Tel/ Fax 96 391 37 91 www.nuatte.com nuatte@nuatte.com


PIROTÈCNIA RECREATIVA PAIPORTA

Gran varietat d’articles per a festes i celebracions Disposem d’assegurança de responsabilitat civil per tal de realitzar castells I mascletades amb articles de classe 3 Encàrrecs al telèfon 616 34 72 12 qualsevol dia de la setmana Servei a domicili Cardenal Benlloch, 14 B. Paiporta


PUB CORONA 15

C/Corona, 15 València


CARMELO GARCIA LLORCA Pintes i adreรงos Carrer Doctor Sanchis Bergon, 21. Tel. 963913759 info@garciallorca.com www.garciallorca.com


TOT EN ART Eines per a belles arts Especialistes en gravats i estampacions.

Carrer Corona, 35 baix Tel. 96 391 72 65 www.totenart.com comercial@totenart.com

MÓN BLAU Tintoreries Ecològiques amb Sistema americà

Carrer Beltrán Bigorra, 47 València


LA CADENA Forn i Pastisseria Especialitat en pastes caseres

Plaça Mossén Sorell, 8. Tlf: 96 391 33 88

ESTARMOVIL S.A Mobiliari d’oficina Instal.lacions comercials

Carrer Serrans, 19 València Tel/Fax 96 391 51 42


Felicitats, Corona!

SUSHIS PER A EMPORTAR Mercat Central València, Ps. 169-170 96 382 91 15 www.asiaticaweb.com


Carrer Dr. Beltran Bigorra, 7 baix. Tel. Oficina 963915994 Mòbil Oficina 656 85 68 38 Fax 96 392 39 42 inleval@inleval.com


LLUNA ESTILISME Laura Fernández

Carrer Pare Manjón, 6 Baix esquerra (Cantonada amb Carrer Túria) Tel. 963322950


VIADEL

Carnisseria - Pollastreria Embotits - Delicatessen

Mercat Central, parada 98 Mercat de Castella, parades 56 i 66 Mercat Mossテゥn Sorell, de 39 a 49 Tlf: 663044952 663044947 663044978. www.carnesviadel.com

CELLERS MOMPARLER Fundat al 1921

Santiago-テ]gel Carrer Corona, 2 Valティncia Tel 96 391 21 34 Fax. 96 315 30 89 Dir. comercial: Rosa Mツェ Lerme Saenz


ENCARNITA & RAFA Peixcateria Fresc i congelat

Mercat de MossĂŠn Sorell, lloc 51 - 53. Tlf: 963918878


MERCAT DE MOSSÉN SORELL

Associació Mercat Mossén Sorell i el voltant comercial Amb extensa varietat de productes. Servei de qualitat. Plaça de Mossén Sorell, València


TASCA CORONA 7 Restaurant Carrer Corona, 7 Tel. 96 392 63 36


LA GALERIA Entrepans i amanides tapes i copes Zona Wifi per les vesprades. c/ De Baix 38, barri del Carme. Tel: 96 315 44 94 València http://nochesenlagaleria.blogspot.com cenarenlagaleria@hotmail.com

ANTO DEL COBRE Basar Esotèric Llibreria

Carrer Roger de Flor, 2 València Tel. 96 391 27 55 / 600 41 86 48


CAFETERIA TU TEMPO Pista d’Ademús, eixida 7 46830 Paterna – València Tel: 96 136 52 41


´

´

VíCTOR SÁNCHEZ Pintura mural- Professor Específic de pintura

Carrer Corona, 24-3 Valencia


M陋AMPARO Moda Intima, Merceria i Llenceria

Carrer Federico Pallard贸, 10 Alfafar Tel. 649 173 461


PRÒTESI FIXA I REMÒBIL - ESTÈTICA I BLANQUEJAMENT - CIRUGIA I IMPLANTOLOGIA - ORTODÒNCIA


Primado Reig, 37- 46019 VALENCIA Tel/Fax 96 365 45 71


“Anatomia d´una falla” 150 aniversari  

Llibret Falla Mossen - Sorell Corona 2010 - 150 Aniversari.“Anatomia d´una falla” Durante los últimos ejercicios falleros nos hemos converti...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you