Així, per exemple, revisant les matrícules industrials de 1897, trobarem a la plaça de la Trinitat convertida, en l’actualitat, en la plaça del Cid, la fusteria de Jaume transformada en un doble negoci en mans de la “vídua de Garí”-encara per identificar-. Així “al número 6 obria una ferretería y cerrajerería”, i “al número 32 un almacén de maderas con dos sierras poleas”. Actual Arxiu Municipal de Xàtiva, on va estar instal·lada el magatzem de fusta de Jaume Garí i després de Vicente Martínez Ortoneda.
Sant Josep era el patró del gremi de fusters, i segons es pot llegir al fullet explicatiu de la Peixca del Aladroch, la intenció d’aquella primera falla era institucionalitzar la festa a la ciutat. Volien obsequiar al sant com es devia, organitzant una gran festa que es desenvolupava el dia 19 de març, amb música, llums, coets i menjar de franc. Un espectacle a desenvolupar entre les huit i les déu d’aquell dia amb el colofó de la crema del monument. A banda de la qüestió sentimental, li interessaria també a Jaume el desenvolupament de la festa, perquè allò anava a significar treball per a la seua fusteria. El cas és que les matrícules industrials de les acaballes del segle XIX , confirmen el desenvolupament d’un negoci que va anar creixent durant dècades, i que nosaltres ubicaríem en l’actual Arxiu Municipal, aleshores era un enorme espai buit a causa del procés d’exclaustració que havia patit l’antic convent Trinitari. Així, Jaume pagava en l’any de 1866 una contribució de 20 escuts per obrir taller a la plaça de la Trinitat, professió que exercia des de 1858. Sabem d’ell, com ja publicàrem a d’altres articles que recolzà l’esclat de la “revolución gloriosa” de l’any 1868. Una situació difícil també per al món de les falles, ja que després de tres plantades seguides, a partir d’aquell any, ja no es plantarien falles a Xàtiva fins ben entrat el segle XX. Però, sí que continuà el seu treball com a fuster. 94
No sabem de Jaume res, és a dir, no sabem ni quan es casà, si va tindre fills o no, ni quan va faltar, ni el grau d’implicació que va tindre en la revolució gloriosa, ni la seua activitat com a regidor durant el regnat d’Amadeu de Saboia. Només sabem que la fusteria va tindre continuïtat, si no en hereus directes, en altres fusters que li continuaren el negoci. Segons matrícula industrial de l’any 1921-19221, la Xàtiva dels anys vint contava amb 8 fusters, dos magatzems de fustes, i cinc tendes dedicades a la venda de mobles, totes elles curiosament concentrades al carrer Trobat. De tots ells, el fuster que ens interessa és Vicente Martínez Ortoneda, l’empresari hereu del taller de Jaume Garí, i que obria magatzem a la plaça de la Trinitat, ara plaça del Cid. El document ens diu que aquest obria un magatzem de fustes a la plaza del Cid, 23, que tenia una serra de 99 centímetres. Per tant, suposem que funcionaria també com a serreria. Lloc on es podrien serrar fustes segons demanda. Abastiria de fustes a les falles dels anys trenta?. No ho sabem. Només podem apuntar algunes dades sobre la seua biografia, en ser el marit d’una coneguda xativina, Clodomira Bernabé Pastor, gran activista del teatre i de la cultura religiosa cristiana2. 1AMX Lligall 273 “contribución industrial i de comercio” 1893-1925 2“En la iglesia parroquial de de Santa Tecla provincia y arzobispado de Valencia día cuatro de octubre de 1894, yo don juan Segrelles desposé… a don Vicente Martínez Ortoneda, de 30 años, natural y vecino de la Mayor, hijo de Joaquín y Bernarda, con doña María Clodomira Bernabé Pastor, de veinte años, natural y siempre vecina de Santa Tecla, hija legítima de D.Fernando y Ramona, difunta. Testigos: Fernando Bernabé Pastor y Teresa Martínez Ortoneda…”.4-10-1894