Page 1

Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


LLIBRET EXPLICATIU – FALLA BENLLOCH - 2011 Edita: Associació Cultural Falla Benlloch-Alexandre VIé Coordina: Joan Quilis, Rebeca Colomer i Javi Lara Col·laboradors: Consuelo Palop, Clara Verger, Carme Anaya, Rafa Tortosa, Jordi Sebastià, Marisa Mejias, Alexis Lleó, José Manuel Lleó, Pep Gimeno “Botifarra”. Jose Manuel Benet, Isabel Mª Cortés, Ceci Avila, Neus Olmos, Vicent Palop, Joan Quilis, Carlos Perez, Oscar Expósito, Alejandro Borreda, José Valero, Alba Martí. Portada: Rebeca Colomer Revisió lingüística: Carme Anaya Fotografia: Estudio Fotográfico Federico, Portalxativa.com, Ana Català, Alba Martí, Estefania Martí, Neus Olmos, Juan Ignacio Gisbert, Paco Belda, José Belda, Guillermo Company, Rebeca Colomer, Oscar Expósito, Javi Lara. Veu satírica: Javi Lara , Joan Quilis i Rebeca Colomer Disseny: Rebeca Colomer i Santiago Sancho Equip de Publicitat: Associació Cultural Falla BenllochAlexandre VIé Impressió: Matéu Impressors, S.L. Exemplars: 800

info@fallabenlloch.es www.fallabenlloch.es Imprès a Xàtiva, bressol de paper a Europa. Paper ecològic

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret s’acabà d’imprimir el dia 10 de febrer de 2010, festivitat de Santa Escolàstica. L’Associació Cultural Falla Benlloch-Alexandre VIé no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col’laboradors del llibre. Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


sumari

Salutació del President Comissió gran Comissió infantil Programa d’actes

6 8 10 12

16 Esbòs falla gran Esbòs falla infantil …com interpreten la temàtica de la seua falla? Manolo J. Blanco Climent Premis 2010

18 28 32 34 36

38 A Rafa A Pablo A Ricardo Estes paraules són per a tu Asun... Sunsi... Sunsioneta Consuelo Palop

41 43 45 47

48 Cançó de Pasqua Pep Gimeno “Botifarra” Travallengües Pep Gimeno “Botifarra” La mare Serevina Pep Gimeno “Botifarra” Romanç de San Marcos Relatat per Pep Gimeno “Botifarra” Festes de sant Josep

51 53 55 57


58 Els artistes també són part de la festa Josep Lluís Fitó Una gran indiferència José Manuel Benet Faller de falles: Miquel Cortés Isabel Maria Cortés Disfresses falleres o indumentària fallera??? Jordi Sebastià i Angulo La indumentària actual Marisa Mejias Ferrero Sentim la música José Valero La música i les falles Ceci Avila Sanz El so de les falles Alexis Lleo Locay Benlloch a la fira Óscar Expósito Carlitos. Ser o no Ser. Arribarà a ser un bon xicot? Mentxu Anaya Falles en Novetlè una il·lusió truncada. José Manuel Lleó El pas del temps?? Neus olmos El pentinat de valenciana i la seua problemàtica Clara Verger i Gonzàlez L’ofrena a la Mare de Déu Joan Quilis Rodenas Tècniques i avanços tecnològics als cadafals fallers Rafa Tortosa i Garcia

IMATGES DE LA FALLA

61 65 69 73 77 81 83 85 89 93 95 99 105 109 115

122

129

163 Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


DIA 15 DE MARÇ DE 2011

A les 16:00h de la vesprada ens citarem al casal per tal de crear l’ambient faller. Aquesta vesprada hi ha molta tasca per fer, així doncs, aneu tots amb forces al casal que la vesprada-nit es presenta dura i llarga. A les 17:00h El Xispa pita un partit, casualment és l’hora d’anar a carregar els ninots de l’exposició, de baixar els trastos de la falla que queden al casalet, tirar alguna que altra pala d’arena, etc, etc, etc..., L’horari d’aquestes feines no els marca la comissió, però el del partit sí la federació, i és per això que el Xispa ja ha mostrat la seua indignació al respecte... Tranquil Xispeta, la pela és la pela. A les 20:00h aproximadament i segons com vaja el nostre artista a les diferents comissions on planta monument farà l’entrada, a la nostra plaça, l’artista de la casa Manolo Blanco, com que ell és un home sabut, té clar que allò bo s’ha de fer esperar, i és per

Festes de Sant Josep

això que rematarà la plantà de la nostra comissió. A les 22:00h L’hora del Kit-Kat de la plantà, pararem per sopar, aquesta nit serà de “sobaquillo”, així que ja sabeu, l’entrepà l’heu de portar de casa i les olives i els cacaus de la falla. Recordeu que estaran al caure els membres de la junta així que doneuli la benvinguda conforme toca, que no falte la mistela!!! A les 00:00h Per tal de motivar al personal a complir amb les seues tasques de la decoració del monument, el president ha fet les negociacions per a convertir la decoració de la falla en “el dia del filet i les vidrioles” i és que en les xiques tant guapes i els xics tant guapos que tenim en la falla açò pot ser un èxit... com sabreu a Juan Ignacio li ha provat molt bé la boda i el viatge i veure’l amb els pantalons, ajustaets, ficar-se a la gatzoneta fent la botija, per darrere, pot ser gloriós... Ací cap fins i tot la de 500 pessetes!!! I no fa falta xiques


que us diga el que heu de dur per fer el dia del filet...! A les 04:00h ressopó al casalet, per al que siga valent i tinga ganes d’endollar la planxa, hi haurà carn per torrar i pa a la gasolinera, el president amb la seua constant “operación Riviera Maya” és retirarà per no caure en la temptació de fer xas amb l’embotit.

DIA 16 DE MARÇ.

A les 08:00h. Primera despertà amb coets i traca inclosa... falta qui es desperte per a tirar-los. A les 10:00h. Primer gran esmorzar a la plaça Aleixandre VIé. Segurament siguen coques de sal amb embotit. Els organitzadors d’aquest esdeveniment comencen ja a estar un poquet farts, i és que s’han assabentat del bon ambient faller i la bona vista que per la nit tenim al casalet. Estan pensant substituir l’esmorzar per un botelló per la nit. A les 13:00h. Cercavila pel barri.

A les 14:30h. Dinar al casalet, encara està per decidir el menú, no sabem si serà un arròs caldós amb llamàntol, o suc d’anguila del riu palanca. Recordeu que els xiquets dinen primer i no s’impacienteu que a la barra i hauran cacaus i olives per a matar el cuquet. A les 19:00h. Tots a l’ajuntament a pels premis. Baixeu tots que els banderins no se pugen a soles. Enguany, la partida de pernils per als jurats de premis de falla, és la més voluminosa del pressupost, així que prepareu-se que açò va de bo. A les 22:00h. Qui puga i el cos li permetisca, sopar al casal. El menú segurament que siga entrepà de llomello en tomàquets. Fem menció a la cuinera/ cuiner que faça una partida extra per als borratxos que tanquen el casal, de segur que a altes hores de la nit li ho agrairan. A les 00:00h. Primera gran discomòbil amb dj’s, llumenetes i màquina de fum. Encara no sabem si vindrà David Gueta o “David el Jeta del Cata”, es-

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


perem que siga el segon perquè sinó de segur que la nit no serà la mateixa. Aquesta nit és la festa de disfresses, se donaran premis als més originals i als més atrevits. Des d’ací recorde que el mocador de la falla no conta com a disfressa,i és que són sempre els mateixos els que donen la nota i no es disfressen. A les 05:00h. Estrenarem el balcó de Noelia i Jordi? O seran altres veïns fallers els que rebran la nostra visita? Francisco Gabriel també té bon balconet...

DIA 17 DE MARÇ.

A les 08:00h. Segona gran despertà. Un fet històric, en la comissió, succeirà en aquesta despertà i és que Joan Quilis ha confirmat la seua assistència. A les 10:00h. Esmorzar a la Plaça. Segurament siguen sardines a la planxa que durà Paco el germà de Pitxuri d’Alacant. A les 13:00h. Cercavila pel barri. A les 14:30h. Dinar al casalet. No sabem si serà arròs al forn o paella amb caragols. El dia 15 ficarem al tauló de la falla el menú. Siga el que siga recordeu-se de deixar-ne per als gossos que els animals també han de menjar.

Festes de Sant Josep

A les 17:00h. Visita Oficial a les Falles de Xàtiva. Pels pèls enguany no ens toca anar al palasiet el dia de la recorreguda. L’itinerari no sabem encara quin serà però de segur que algú es perd pel camí. A les 22:00h. Sopar al casal, com encara no tenim el menú tancat no vaig a donar falses expectatives. A les 00:00h. Segona gran discomòbil amb dj’s i llumenetes. La màquina de fum per a aquesta nit no entra en el pressupost d’enguany. Informe que el president ven rellotges i colònies per anar-se’n a la Riviera Maya!!! A les 02:00h. Primer certamen de “tios en classe sense sentit”. Participen en aquest acte Pablo “Guerrero” defensant la classe en la seua modalitat de “tio arreu”, El Bala junior (quant de joc dóna esta família a la falla) representant la modalitat de “tio a lo Rebe”, i Héctor Cuper (Audi A3) defensant la modalitat de “tio al estic donà”. El jurat estarà organitzat pel sector femení de la Comissió. A les 05:00h. Ja tenim les claus de certa cotxera d’un faller amb molta por ha d’estar per si algun dia li toque a ell... jo no dic res més...


DIA 18 DE MARÇ.

A les 08:00h. Tercera gran despertà, si és desperta algun faller. A estes altures de la setmana fallera les forces ja van minvant. A les 10:00h. Per als esmorzars continuen igual de forts. Aquest serà al mateix lloc que tots els altres. A les 13:00h. Aquest acte es repeteix a la mateixa hora tots els dies, així doncs, escalfeu-se el cap i endevineu qui és. A les 14:30h. Dinar al casal. Al concloure aquest dinar Jessica i Juan ens ficaran les fotos de la boda i del viatge de nuvis. Són aproximadament 2500 fotos que gaudirem en tecnologia 3D per a reviure el moment. Les de l’acomiadament de solter/a un altre dia. A les 18:00h. Ofrena de flors a la Mare de Déu. Ens vegem al casal a això de les 17:00. Us recorde que com a acte seriós que és heu d’anar tots en línea recta i comportant-se. A les 22:00h. Sopar homenatge a la Fallera Major de 2012. Anem a veure si fent homenatges abans d’hora alguna se tira a la palestra i tenim una Fallera Major. A les 00:00h. Última discomòbil amb dj’s. Les llumenetes i el fum no entraven en el pressupost. Xiquets aquesta és l’ultima nit de falles així doncs hem de donar-ho tot.

A les 05:00h. Alguna cosa farem, ara no se m’ocorre res però de segur que ens ho passarem d’allò més bé. Qui s’apunte que aguante en el cassal.

DIA 19 DE MARÇ

A les 08:00h. Última despertà si encara ens queden coets. A les 12:00h. Missa en honor al nostre patró Sant Josep. En acabar baixarem com de costum en processó. Enguany està totalment prohibit les ulleres de sol. A les 14:30h. Dinar al cassal. Per aquest dia no fa falta concertar menú, dinarem les restes de la setmana fallera. A les 21:00h. Cremà de la falla infantil. A les 22:00h. Sopar. Cadascú que és porte el seu. Segurament encomanarem pizzes d’algun lloc, o mcdonals. A les 00:00h. Cremà de la falla gran. Recordeu que no només és pegar-li foc i au, s’ha d’arreplegar les balles, muntar els banderins, preparar la cremà, etc, etc... Bé, doncs ací, el programa d’actes d’enguany. Esperem que gaudiu d’unes bones falles i des d’ací convidar a tot el veïnat, podeu vindre a visitar-nos en aquestes festes.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


CADAFAL.- EL GRAN INvENTOR aquest gran inventor, està intentant desenvolupar nous projectes per a què la crisis en què està submergit el món faller Xativí siga un poc més suportable. no és una cosa fàcil la tasca del personatge que presideix el monument d’enguany, doncs tothom, d’una o d’altra manera està vivint una mala situació econòmica. a l’ambient es respira l’època de crisi que estem travessant i com no podia ser menys, el món faller també nota aquesta situació. Un bon invent... falta ens fa!!! porta la falla aquest lema, és pel futur que ens espera, i així continuar la festa fallera. aquest gran inventor, molts invents porta avant. o troba moltes solucions, o les falles van a fer la mà. la situació de crisi que hi ha, les falles també la sofreixen. la tasca de l’inventor és dura per tal de continuar la nostra cultura. prova i prova al laboratori, busca i busca nous invents. però amb açò de la crisi les falles se les porta el vent.

Festes de sant Josep


ESCENA 1.- L’INvENT DEL PILÓ però, per a entrar al laboratori de Benlloch, com es troba al casc antic, fa falta acreditació per part de l’ajuntament, ja que si no és així no baixa el piló. aquest invent del senyor alcalde alfons Rus i del seu regidor tono vidal, es troba en període de proves que duraran aproximadament 326 mesos i 14 dies més o menys per a què tot funcione perfectament. la gent que no puga accedir per deixar els fills a casa dels avis en un dia de forta pluja que no sofreixen, perquè en qualsevol moment podran tocar a la policia local per a què un dels agents municipals, en to despectiu, com es habitual en alguns d’ells, els diga: “que es mullen els xiquets un poc que s’acaba de rovellar el piló i no baixa...” a molts els toca la fava l’invent de l’ajuntament encara es troba en prova als carrers el pilonet. Molts diners s’han gastat en Rus o en tonet, als dos els ve en gana Qui no siga resident. si en un cas determinat ens toca polsar d’intèrfon ens diu amb gràcia l’agent: el piló te’l claves pel forro.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


ESCENA 2.- L’INvENT DE LA PORTERIA Un invent per part de la Junta local Fallera, als últims anys, és la porteria on són rebuts els ninots de l’exposició. Quan encara no s’havia inventat la porteria, un ninot que s’excedia de mides, per tots els costats, va ser admès i fins i tot premiat, en canvi, anys després, amb aquest invent, ninots que fregaven la fusta els tiraven fora perquè es passaven de mesura. amb tot açò, el morbo que hi ha entre la gent que es troba a la casa de la cultura esperant, controlant o fins i tot denunciant si un ninot entra o no entra en mides... després parlen de “Germanor fallera”. aquest invent soluciona o crea més conflictes? la Junta local Fallera, mal invent s’ha espolsat o té el ninot la mida o toca rascar la massilla. abans feien la vista grossa, ninot amb una gran mida entrava per sota la porta i premiat exhibit eixia. ara controlen la porteria de la canyada fins a cerdà avisen al brigada Municipal, per enviar el ninot a cagar. a més estan tots pendents per veure qui passa la mesura Bona germanor estem fent si denunciem la figura. Festes de sant Josep


ESCENA 3.- INvENT DE LA CAIXA MAJOR Un invent necessari per a la comissió és la “caixa Major”. És un invent personalitzat per al nostre president doncs des que exerceix aquest càrrec li és impossible trobar fallera major. Un malson constant ja que pensa que acabarà el seu mandat i no hi haurà cap fallera major. aquesta caixa Major És una bona solució per a què la comissió tinga Fallera Major exposari no sap que fer per tindre Fallera Major acabarà de president sense cap representació. sembla un poc indignat, exposari, el nostre president són coses que solen passar ara que no hi ha diners.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


ESCENA 4.- INvENT DEL COBRADOR DEL FRACK BUSCA-PATROCINADORS Un invent magnífic per a les comissions de Xàtiva, és com una espècie de cobrador del Frac Faller que s’encarregarà de perseguir i cercar als comerciants per tot arreu fins que aquests col·laboren econòmicament anunciant-se al llibret o a les tanques publicitàries. amb els temps que corren, no pareix el millor invent per als comerciants on, més d’un, enviarà al cobrador a defecar, però les comissions de Xàtiva ho hauran d’intentar. aquest invent solucionarà el tema dels patrocinadors d’anar buscant i cobrant a tots els col·laboradors. però amb la crisi que hi ha el comerciant l’envia a cagar. la comissió fallera mal ho té per a trobar finançament. s’ha de continuar buscant nous ingressos fallers o, saps com s’acabarà tot? anirem tots al convent.

Festes de sant Josep


ESCENA 5.- IGOR INvENTA LA PAPERETA aquest igor és molt particular, s’ha inventat una cosa per poder realitzar la falla municipal, no és un altra cosa que una papereta de loteria de nadal. s’hi veu per tots els casalets i tothom pregunta, però quan veu allò que es juga, realment, fa que més d’un es torne arrere. però almenys, aquest invent ha servit per a tornar a tindre una falla municipal, perdó, de la Junta local Fallera, que en l’ajuntament molt van prometre per continuar fent el monument però prompte es van desfer d’ell. Una papereta de nadal aquest igor s’ha inventat amb ella se sufragaran els monuments municipals. si veus la papereta Una gran farda té poc es juga en loteria i molt poc es ven. però ha tingut efecte, la farda de la papereta, diguem gràcies a ella, tornem a tindre falleta. veurem a l’any que ve si continuen la falleta any d’eleccions és per complir la promesa

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


ESCENA 7 - AL CEMENTERI ACABAREN ELS SATíRICS ESCENA 6.- EL “FLOROMETRE”. per fi la solució al robatori dels ramells de l’ofrena de flors, amb aquest invent s’ha acabat la mala imatge que s’ofereix al dia següent de l’ofrena quan passegem per la plaça de la seu i falten més de la meitat dels ramells. la solució és un bon cable elèctric connectat als ramells i tot aquell que intente agafar una flor de la Mare de deu rebrà una forta descàrrega elèctrica i d’aquesta manera s’ho pensaran dues vegades per a tornar-los a furtar. per fi s’ha solucionat el robatori dels ramells poc durava la bellesa de l’altar a l’ofrena. ara quedaran electrocutats tots aquells que agafem Una flor o un ramell de l’ofrena dels fallers. aneu a la floristeria a comprar la floreta i no s’aprofiteu de l’ofrena fallera.

Festes de sant Josep

ací descansen en pau els inventors de la sàtira del monument de l’any passat, després d’una terrible maledicció d’una persona del veïnat. encara no s’ha trobat cap invent per a no molestar al veïnat, per molt que es mire la seguretat de plantar la falla o les millors condicions que ofereix el carrer de baix per a plantar el monument, a una part de la gent no els senta bé tindre, una part de la cultura popular valenciana, baix de sa casa. esperem trobar una solució molt prompte per a no haver de soterrar a cap més. no s’ha trobat cap invent per no molestar al veïnat. alguns no saben valorar la nostra cultura popular.


els inventors de la sàtira ací descansen en pau després d’una maledicció de la veïna de dalt. la critica, gràcia i sàtira Formen part del monument agafem les coses per riure i anem a portar-nos bé. Ja saben tots on estem poden entrar perfectament sempre amb bones paraules s’arregla tot plàcidament.

ESCENA 8.- ELS vIRUS DESFAN ELS INvENTS FALLERS les comissions no paren de crear invents, totes es calfen el cap per a poder ingressar diners que no siguen de la típica quota o de la loteria. Uns celebrem el Vespaliu, altres la matinal motera, rifes de televisors, motos, etc... una infinitat d’invents per tal de recaptar més calés. però en molts d’aquests invents apareixen els virus amb la seua conseqüència, és a dir, els ix el tir per la culata a les diverses comissions falleres. Uns dels invents fallits d’enguany ha sigut la creació d’una nova comissió a Xàtiva, on va entrar un d’aquests virus i la va esborrar del mapa faller. per tot açò, el motiu del lema d’aquest monument, trobar nous invents per a que les falles de Xàtiva solucionen l’època en què estem.

a la bola, la nova comissió per no tindre cap gallet ha provocat la seua explosió. s’inventen un poc de tot, matinal de vespa o motera, ho fan amb gran il·lusió per poder tindre liquidació. per açò la falla duu el lema: Un bon invent, falta ens fa! i solucionar així el problema que travessa la festa fallera.

ara apareixen nous virus als invents de comissions molts d’ells són fallits o es queden pel camí. Un nou virus ha desfet Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Manolo J. Blanco Climent Detallem els primers premis mes rellevants del nostre artista faller a les poblacions de tot arreu on ha plantat monument.

València: Any 1995 1996

Xàtiva: Any 1985 1987 1989 1990 1991 1992 1993 2001 2002 2007 2008 2009

2010

2010

Premi 1er Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial 1er Ingeni i Gràcia Monument infantil 1er Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial 1er ingeni i Gràcia Monument infantil 2on Secció Especial 1er ingeni i gràcia Monument infantil 2on Secció Especial 1er ingeni i Gràcia Monument infantil 1er Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial Ninot indultat Monument infantil 1er Secció Especial Ninot indultat Monument infantil 2on Premi 1er Critica Local Monument Gran 1er Premi Ninot indultat Monument infantil 1er Premi Ninot indultat 1er Ingeni i Gràcia Monument infantil 3er Secció Especial Ninot indultat 1er Critica fallera 1er Millor escena 3er Ingeni i Gràcia Monument gran 2on Secció Especial Ninot indultat Monument infantil

Festes de Sant Josep

Lema “Coses nostres” “Mesclant una llavor”

Comissió Gregorio Molina Tetuán

“Falles” “Il·lusions infantils”

República Argentina República Argentina

“Història Xàtiva”

República Argentina

“Del 15 al 20 la fira”

República Argentina

“Un món per als nanos” “El sèptim art”

República Argentina República Argentina

2005

“Fabricant mons”

República Argentina

2006

“Quina por...”

Benlloch

“Gent de ficció”

Selgas Tovar

“Al pas que anem”

Selgas Tovar

“Tornan a l’estoreta”

Benlloch

“La granja”

Selgas Tovar

1998 1999 2000 2001 2003 2004

Premi 1er Secció Especial 1er Ingeni i Gràcia Monument infantil 3er Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial 2on Ingeni i Gràcia Monument infantil 1er Secció Especial 1er Ingeni i Gràcia Monument infantil 5nt Secció Especial 4rt Ingeni i Gràcia Monument infantil 1er Secció Primera Monument infantil 4rt Secció Especial Ninot indultat Monument infantil 1er Secció Primera Monument infantil 1er Secció Primera 2on Ingeni i Gràcia 2on premi Canal9 Monument infantil 1er Secció Primera Monument infantil

Lema “En tot un any”

Comissió SuecaLiterato Azorín “Nit Màgica” SuecaLiterato Azorín “Fira de SuecaJuliol” Literato Azorín “Un món de Suecasilenci” Literato Azorín “Les primeres Suecadel segle o Literato les últimes” Azorín “Fabricant Grupo mons” Antonio Rueda “Gent de Duc de ficció” Gaeta “Napapiiri, prop de Rovaniemi” “Ja aplega”

Duc de Gaeta

“Al pas que anem”

Duc de Gaeta

Duc de Gaeta

Alacant: (Fogueres) Any 2006

Premi 1er Secció Especial Monument infantil

Lema “La primera foguera”

Comissió Foguerer Carolines


Alzira: Any 1992 2000 2007 2008

2008

Premi 1er Secció Especial Monument infantil 2on Secció Especial Monument infantil 3er Secció Especial Monument infantil 2on Secció Primera 1er Ninot Secció 1er Critica Local Monument Gran 3er Secció Especial Monument infantil

Dénia: Lema “Il·lusions infantils” “El sèptim art” “Napapiiri, prop de Rovaniemi” “Alzira, en què penses?”

Comissió Pintor Andreu Camí Nou

Any 1996

Pintor Andreu

1998

Pintor Andreu

“En tot un any”

Pintor Andreu

Premi Lema Comissió 1er Secció Especial “Benvolguts Reis La Monument infantil Mags...” Saletta

Carcaixent: Any Premi Lema 1993 1er Secció Especial “Un món per als Monument infantil nanos”

2001 2002

Aldaia: Any 2007

1999

2003

Premi 5é Secció Especial 1er Ingeni i Gràcia Ninot indultat Monument infantil 2on Secció Especial Ninot indultat Monument infantil 2on Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial Monument infantil 2on Secció Especial Monument infantil 4rt Secció Especial Monument infantil

Lema “El meu rei”

Comissió Port Rotes

“La nit Màgica”

Paris Pedrera

“Càmara i acció” Paris Pedrera “Un món de silenci”

Paris Pedrera

“El sèptim art”

Falla Centro

“Fabricant mons”

Paris Pedrera

Lema “El meu Rei”

Comissió San José

Lema “En tot un any”

Comissió Poble de Silla

“Com estan vostès?”

Poble de Silla

Gandia: Comissió CreuJulia Ribera

Any 1994

Premi Millor Falla Gandia Monument infantil

Silla: Any 2002

2004

2005

Premi 1er Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial Monument infantil 1er Secció Especial Monument Infantil

“Les olimpiades” Poble de Silla

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Premis 2010 Monument gran: 3 premi secció especial 1 premi ninot secció especial 1 premi millor ninot de Xàtiva 1 premi millor escena 1 premi critica fallera 3 premi ingeni i gràcia 31 premi promoció i ús del Valencià: Llibret de Falla

Monument infantil: Accèssit secció primera

Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


A RAFA

E

ncara recorde com si fora ahir quan vaig rebre la pitjor notícia que ningú es pot esperar, que el teu millor amic ha faltat. Era el 25 de juny de 2010, una de les millors persones que mai he conegut ni coneixeré, ens abandonava per a sempre. Rafael Suarez Mosquera, el “Sui” com li deien els amics. Un jove lluitador, simpàtic, alegre, honest, amic dels seus amics i sobretot molt volgut per aquells que el coneixien. Se’n va anar sense acomiadar-se i la seua presència física va desaparèixer, en el millor moment de la seua vida, quan era més feliç, amb tot per viure i amb mil projectes que complir, però la carretera ho va tirar tot a perdre. Ja no el tornarem a vorer, ni a parlar amb ell, ni abraçar-lo, ni dir-li lo molt que el volíem, però ens ha deixat el seu esperit lluitador. Mil anècdotes tinc per a contar, mil batalles hem viscut, molts somriures, alguns secrets, en fi, coses que mai oblidaré. No hi ha res més fàcil que recordar a un dels teus millors amics, i encara que pot ser

un poc prompte, el recorde amb un somriure, i també entre llàgrimes... Llàgrimes perquè mai més tornarem a repetir eixes coses que recorde. Han sigut tants moments junts, en Setmana Santa, en Nadals, en estiu, els caps de setmana, en Falles... Ho sent si amb les meues paraules no arribe a expressar tot lo que Rafa va significar per a nosaltres, però jo no necessite parlar ni escriure per a mostrar l’emoció de recordarlo, tinc prou en mirar al cel, tancar el ulls i reviure els moments bons que varem passar junts. Ara sols ens queda el teu record, veure’t en fotografies, pensar en tu, somriure per eixos bons moments... però en estos instants també ens arrumbem i en aquest camí que per desgràcia tenim ple de pedres, tu ens deixes una gran muntanya de pedres, però sols ens quedar arreplegar-les i continuar cap avant pensant amb tu. Sofrim perquè ja no estàs i sabem que estigues on estigues sempre podràs comptar amb els teus amics. Fins sempre Rafa!

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


A PABLO

P

ablo Guerrero, no era faller de Benlloch, però no li feia falta ser-ho, era amic de tota la comissió. La família Guerrero ha estat sempre vinculada a la nostra falla, ells han sigut els encarregats de ficar els seus camions per ha transportar la falla. Primer va ser son pare, Clavel com el coneguem tots, després va ser Pablo qui ens ha deixat. No importava el lloc on s’hi havien de desplaçar per anar a replegar les peces de la falla, no importaven els viatges que s’hi havien de fer. No importava a quina hora s’hi havia d’anar al taller de l’artista. Pablo sempre estava dispost agafar el seu camió. Però no sols per a transportar falla, amb Pablo podies contar, si necessitàvem un camió per ha eixir en la cavalcada del ninot, ací estava Pablo, que si el necessitem al ralli també, quan estava permès, varem utilitzar el camió del nostre amic. Quants records i anècdotes. Quants dissabtes i diumenges pel matí s’hi havia d’espera en ca Xulla”! Punt de trobada entre els membres de la comissió i Pablo. Ací, ens fèiem el cafenet i al taller de l’artista a per la falla. Tots recordem quan en 1993, en “la falla del pescador”, la nit de la plantà i la falla ja ubicada al seu emplaçament, després d’una forta pluja la canya del ninot del ca-

dafal, que representava un gran pescador, es va soltar. No teníem grua, hi havíem de col· locar aquella canya de pescar, fóra com fóra durant aquella mateixa nit, la solució va ser, com no, recórrer a l’amic Pablo i la ploma del seu camió. Varem anar a parlar amb ell i, sense mirar hora ni ficar cap problema, va agafar el seu camió i es va presentar a la plaça de Benlloch. Gràcies a la ploma del seu camió varem poder col·locar la canya de pescar al pescador. Una altra anècdota va ser quan una peça de la falla es va enganxar en un cable de la llum i varem perdre un tros de la peça. O la denúncia que li va posar la Guàrdia Civil quan tornàvem de València perquè se n’eixia pel costat les pedretes, eixes que foren repintades pels fallers la nit de la plantà. També en certa ocasió en què, a causa de la seua altura de les peces de falla que portàvem al camió, no podíem accedir per cap de lloc i varem estar pegant voltes sense saber que fer. En realitat Pablo era un amic de tota la comissió, col·laborava en ella com podia, tot els anys la seua publicitat apareixia al nostre llibre i sempre en ell, teníem la solució quan teníem un problema en el transport. I és per això que Pablo Guerrero sempre serà l’amic de la falla de Benlloch. Gràcies per haver existit.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


A RICARDO

R

icardo Martínez Fenollar, ens va deixar el passat mes de juny. Sempre costa escriure sobre un amic, un faller que ja no està. Però la seua comissió, la seua falla, no pot deixar de recordar-lo i homenatjar-lo al seu llibret. Ricardo era de Xàtiva, criat en la Triaca Alta, on s’acaben els carrers i comença la costa. On les tradicions perduren. On no existeixen les preses. On les persones encara ixen a la porta de casa a parlar de les seues coses. Encara que ja feia algun temps que no vivia a la ciutat, ell era socarrat. A Ricardo la falla li venia de família i transmetia falla. Fill de president faller i pare de president faller i també pare de Fallera Major. Fill de Ricardo Martínez Martínez president de la comissió des de 1977 fins a 1983. I pare de Carlos i Amanda Martínez Pico, president infantil de la comissió en 2003 i 2004 i ella Fallera Major infantil en 1998. Ricardo portava la falla a la sang i transmetia falla a tots, a tots creava il·lusió per la falla. Ricardo mai va ser president, no li feia falta, va ser faller, sempre estava dispost a tot i sempre se podia contar en ell per a tot. La falla i el

futbol, el seu València C.F, eren la seua passió. A la falla li agradava participar en els jocs de saló, el joc no importava el que fora, allò important era ajudar a la comissió. Li agrada recordar l’època quan anàvem a Carcaixent a per la falla, era l’època dels germans Olcina. Tingué alguns càrrecs dins de la comissió. Sent encara un xiquet, en 1977 fou subdelegat del casal de xiquet, al llibret d’aquell any apareixia el seu nom com a Ricardin. En 1980, ja apareix com a vocal de la comissió gran. 1982 i 1983 fou delegat d’activitats diverses. Però, això dels càrrecs mancaria d’importància, ell sempre estava dispost ajudar i participar. Anar a per falla, a la plantà, ficar i preparar les taules, ajudar a fer les paelles, en tot allò que pugam imaginar, Ricardo estava tirant una maneta. Són moltes les anècdotes i les estones bones que de Ricardo recordem. Una d’elles i que tots encara tenim en ment, va ser aquella en què se va presentar voluntari per a fer una paella, i ens digué que volia ficar-li Avecrem. Ricardo tenia moltes coses grans, però el seu cor era immens, però se li va trencar i ens deixà el 24 de juny de l’any passat.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


ESTES PARAULES SÓN PER A TU ASUN... SUNSI... SUNSIONETA Consuelo Palop

A

tots ens ha apenat molt la teua partida tan inesperada... he començat a traure àlbums de fotos per a recordar tants i tants moments que hem compartit i m’has tret més d’un somriure... He recordat els teus anys de fallera, que bé ens ho hem passat, que guapes estàvem... que lluny queden eixos dies... i que prop i presents estan en aquests moments. Eixes disfresses tan elaborades que ens fèiem per a les cavalcades del ninot, en una eixírem d’àvies (eixa paraula que a tu t’agradava ben poquet, que vas aconseguir que el teu net et diguera “iaia”), ben tapadetes amb toqueta i tot... cistelleta de mimbre i garrafeta de vi, o un any que no sé massa bé si anàvem de presentadors... amb jaqueta de pingüí, corbatí i barret, i allò que s’emportaven a casa era la satisfacció d’haver-ho passat d’allò més bé.

I de falleres? eixos pomponets tan graciosos que ens posaven a les sabates del coloret en conjunt amb el vestit... quins temps aquells...! Fa molt poquet que ens has deixat, eixe dissabte 15 a algú li feies més falta i se’t va emportar... Necessitaven la teua alegria, que contagiaves a tots els que estàvem al teu voltant... la teua força davant la vida saltejant els obstacles que anaven posant-te, la teua voluntat davant els altres, la teua disposició i dedicació... podria seguir i no se m’acabarien el elogis per a tu... Has sigut i seràs un exemple de superació per a tots Els bons amics són difícils de trobar, i impossibles d’oblidar. Sempre estaràs present al meu record.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Cançó de Pasqua Pep Gimeno “Botifarra”

J

a ve Pasqua i tots solen pensar; “Que les xiques per a festejar”. Perquè ací s’estila la costum de fer un bon berenar. A una parelleta vaig pillar arrimats a un marge de bixquert. I els dos es deien molt juntets, que es deien no sé què. En saber els meus pares que festeges. Un bon berenar t’ha prepararan. I tant li va demanar, Que a la fi li va contestar: “Dos pans “quemaos” tindràs Pa, postres i més, I els ditets et xuplaràs. Però vuic que sàpies i entengues la moda que hi ha:

Que tu portes dos ous I una sobrassà.” Ara Pasqua ja havia passat i ella estava en el cap molt calent. Lamentava i dia lo que sent, que m’ha fet mal el berenar. Jo no sé entre els dos que passaria, que ella Pasqua a tot hora malaia. I tant es va empitjorar, que al metge varen cridar. Don Juan la va visitar I es queda sorprés; Diu: “Això no es res. Lo que té la seua filla parlant-li informal, són els ous de Pasqua que li han fet mal.”

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Travallengües Pep Gimeno “Botifarra”

U

n ovella serenya, berenya, llanuda, llagada, cap i coronada. Ha parit un corder, sereny, bereny, llanut, llagat, cap i coronat. Si no haguera sigut per l’ovella serenya, berenya, llanuda, llagada, cap i coronada. No haguera parit el corder sereny, bereny, llanut, llagat, cap i coronat. Anna, Chella, Bolbaite, Navarrés. Quesa, Bicorp, Jarafuel. Serra Teresa; “Els tres pueblos de la marquesa” Beneixida, Alcàntera, Càrcer i Cotes. Les quatre províncies de les granotes. Manuel, Torreta, l’Ènova i el Tossalet, Benecull, Rafelguaraf, La Pobla i San Juanet. Esta botella de vi, té vi, vi té, té tap, tap té, té tap i tapó, tap i tapó té.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


La mare Serevina Pep Gimeno “Botifarra”

L

a mare Serevina Serepicuntina té tres fills Serepicuntins. El fill major li diu: “Mare Serevina Serepicuntina, me’n vaig a fer llenya serepicontenya.” Al anar-se’n a fer llenya serepicontenya, es troba un gat serval serepicontal. I li diu: “Mare Serevina Serepicuntina, ací té un gat serval serepicontal, per a que el faça en salseta serepicunteta.” La Mare Serevina Serepicuntina, agarra el gat serval serepicontal i el penja en un ganxo sarvantxo serepicuntantxo. Va un gos servos serepicuntós, i es menja el gat serval serepicontal que estava enganxat en el ganxo servantxo serepicuntatxo. El fill li Diu a la Mare Serevina Serepicuntina; “I el gat serval serepicontal? Que estava enganxat en el ganxo servantxo serepicuntatxo.” Diu: “Ai! Ha vingut un gos servos serepicuntós, i s’ha menjat el gat serval serepicontal, Que estava enganxat en el ganxo servantxo serepicuntatxo.”

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Romanç de San Marcos Relatat per Pep Gimeno “Botifarra” Que li va narrar l’oncle Pepe Palop, “El Tio Carrutxa”

J

a mos han pujat el vi, mira si açò te “guasa”. Fins l’oli i l’arròs, i fins el lloguer de casa. I ara mos vindrà el “Casero”, no li podré pagar el mes. L’agarrem de les cames... L’agarrem de les cames... i en un bac anirà al carrer. Un parella de noviis s’enferren, en una cambreta que tira al carrer. I el retor li diu a Vicenteta: “Ai! Vicenteta deixateu fer. No ens faces enfadar.” Els fadrins cansats de dir-ho, açò no ix d’un jornal. La dona que és pinturera... La dona que és pinturera... Necessita un capital. I al marit li posa els “cuernos”, igual que a un toro real.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Els artistes també són part de la festa Josep Lluís Fitó

U

na de les potes sobre les quals se sustenta la festa de les Falles és el monument. O no? I si aquest és un dels suports al voltant del qual hauria de girar tot... per què en ocasions mirem a l’artista faller com un enemic o com algú que intenta aprofitar-se de l’avinentesa? És evident, ho signaria el mateix Pero Grullo, que comissions i artistes fallers formen un tàndem inseparable, que no es pot deslligar i que tenen l’obligació de caminar junts en benefici dels dos : l’artista perquè viu de plantar falles al carrer i els membres d’una comissió fallera perquè necessiten algú que cada nit de la plantà els situe una falla al lloc tradicional. No obstant això, com en qualsevol relació entre persones, en moltes ocasions aquesta connexió grinyola. En alguns casos per culpa de l’incompliment de l’artista i en altres per la incomprensió dels fallers. Exemples del primer en sabem tots: el famós bou, la falta d’acabat, plantar una falla diferent a com s’havia pactat, etc. I en el segon dels plantejaments podem trobar la pressió dels

fallers cap a l’artista, exigir-li més del que pot donar o està pactat econòmicament o, com és el cas de Xàtiva, culpar-los –inexplicablement- que són ells els responsables de les seccions i que són ells també els qui eixen guanyant amb aquest sistema de baremació dels monuments fallers.Hi ha d’altres que recolzen aquest argument en què el premi en metàl·lic que s’atorga (que cada vegada minva més) ha de ser per als professionals quan açò és un pacte entre comissió i la persona que signa un monument faller. Vet aquí que hem arribat a un altre punt polèmic, sobretot, enguany: la signatura del monument faller i les seues responsabilitats. Vivim temps de crisi en els quals l’economia submergida és un recurs al qual molts intenten agafar-se per pura necessitat. Es tracta, en alguns casos, de lliurar-se dels aspectes legals (cotitzar Hisenda, assegurança d’autònom, IVA) per tal d’estalviar-se uns euros que serveixen per a fer front a l’economia domèstica. Tradicionalment, el sector dels artistes fallers sempre ha patit aquesta lacra. Per una

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


part, l’intrusisme i d’aquells que no es dediquen plenament a la professió d’artistes fallers però que omplin el seu temps lliure –o no tant lliure- a construir falles. No estem parlant d’aquells que comencen, o per matar el cuquet , fan un monument a l’any. En segon lloc, trobem a aquells que ,en no haver de pagar impostos poden traure al mercat uns preus molt més baixos, més competitius. En definitiva , estan rebentant el mercat en convivència amb els empresaris que, en aquest cas, són les comissions falleres. Per aquesta raó, em sembla, Xavier Herrero i Paco Roca van alçar la veu en senyal de protesta. I ho van fer perquè, en aquests durs temps, se senten desemparats davant d’eixos que incompleixen la llei i els fan una competència deslleial. Com qualsevol professional autònom, és dur endavant un negoci i més encara si sabem que, a dreta i a esquerra, et trobes en el camí a persones que es dediquen a la mateixa professió que tu però fan trampes davant de l’administració perquè no cotitzen com cal. Torne a repetir, no crec que la seua protesta anara dirigida contra aquells que dissenyen, pinten i construeixen (quasi sempre són falles infantils) una falla per tal de començar, obrirse un camí o ajudar a la seua comissió. La protesta, en grau d’indignació agreujada per la crisi econòmica, anava dirigida als defraudadors i aquells que els donen peu per a què continuen el seu frau. Per aquest motiu, la Junta Local Fallera de Xàtiva, estigué ràpida de reflexos i esmenà una er-

rada que portava anys cometent-se. Es tornaren a reprendre les relacions entre el màxim òrgan dels fallers xativins i els professionals. Es tornà a escoltar l’opinió dels artistes fallers i s’arribà a acords. Feia ja massa temps que des del centre cívic de La Ferroviària s’havia abandonat aquest lligam que només pot donar resultats positius per a la festa de les falles a Xàtiva. Un d’ells podrà ser la manera de combatre les mentides en el moment de presentar els pressupostos cara a la classificació dels monuments en seccions, per exemple. Un altre, tal i com ja es feia uns anys abans, és que només estiga capacitat per a signar un monument aquell professional que complisca els requisits legals. Un altre aspecte és el del Gremi d’artesans fallers i l’obligatorietat –o no– d’estar inscrit en ell. A l’actualitat, aquesta organització actua com una associació professional. No és requisit pertànyer a ella per a ser professional però sí ofereix assegurances i avantatges per a les comissions falleres que un artista estiga agremiat. Quines? Per exemple, la responsabilitat civil en cas d’algun problema o la garantia d’estar avalat per una entitat professional. Segons dades del Gremi, enguany a Xàtiva es plantaran un 80 per cent de monuments que no estan avalats per ells. Evidentment, són temps de crisi però el que no podem fer és donar suport a aquells que incompleixen la llei i enfonsar així als que estan al dia de les seues obligacions amb l’administració.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


UNA GRAN INDIFERÈNCIA José Manuel Benet

F

a unes setmanes ens varen demanar que si podria fer un article sobre les Falles, de bon grat vaig dir que sí que amb molt de gust. Durant la recerca d’informació per tal de fer aquest article he trobat moltes sorpreses. He trobat gent menys centrada en el tema de les falles de Xàtiva i que sense ells, en alguns temps, poc haguérem pogut fer en aquesta festa i, sobretot, he pogut llegir articles de premsa, on no passa res, noves falleres, poc de pressupost i pareix tot bo. Una de les sorpreses que comentava i pot ser la més gran, és l’antiguitat i l’arrelament de la festa josefina a Xàtiva. Tant al mateixos llibrets fallers com a les cròniques dels nostres historiadors i arxivers de “la ciutat” fallers cap al 1865 amb la “peixca de l’aladroch”. Sí, han llegit bé, la nostra ciutat, té una gran tradició fallera. Molts pobles de gran tradició fallera de les comarques de València no tenen ni de ben lluny, una tradició fallera com la nostra, i nosaltres som de la comarca de no cuidar allò nostre, de tornar enrere, d’a mi se’m fot. Com, no sé?. Rodejats de la gent de la falla ens ve al cap preguntar-los com veuen ells la festa de la falla, el monument de la falla a dia de hui. “La falla és il·lusió

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


de germanor, de festa de crítica a allò social i a allò dolent i menyspreable de la vida que hui ens envolta” ens diuen. De forma simbòlica, plantegem els problemes amb ironia i a la nit de Sant Josep, els cremem, amb el foc sempre considerat element purificador, volem donar neteja a aquells assumptes tractats però no volem que tot acabe en unes cendres, ans al contrari, eixes cendres han de ser les bases del nou esperit lluitador perquè conscients ara dels problemes, busquen les solucions. Eixe és l’esperit del faller, celebrar el fi però al mateix temps, el naixement d’una nova etapa a les nostres vides. Una altra de les sorpreses que ens emportem de la tradició fallera Xativina, és sens dubte, la figura de “La representant”. A totes les falles que conec hi ha un president i una fallera major, però també, i com a element diferenciador de la resta d’anys de falles, de la nostra ciutat, està eixa figura de representat. Hem acabat amb les falleres majors? O s’han acabat?. A continuació, i com a lloança a la tasca feta per aquests homes i dones de Xàtiva que han contribuït, amb el seu esforç, a portar endavant, any rere any, la festa fallera als seus inicis, vull nomenar algunes persones, com el nostre transportista oficial durant més de 20 anys, l’amic d’aquesta comissió Pablo Guerrero ``CLAVEL´´, amb aquest article, ni de bon tros podrem agrair-li tot allò que ben bé es mereix un record, l’ànim i la predisposició d’aquest amic a la col·laboració a aquesta comissió de fallers i falleres que sempre gaudirem de la teua amistat i paciència, bé, no podem deixar de costat a la gent que ha col·laborat sense pertànyer a la falla, però això sí, d’alguna manera o altra ha estat vinculada a la nostra comissió, descansa en pau Pablo. Va passant el temps i sense adornar-nos-en ja queda només un mes per a la fi d’un altre any de falles, ja parlarem de millores un altre dia, únicament em queda sumar-me a la celebració d’un any més, felicitant a totes aquelles persones que fan que aquesta festa continue endavant any rere any, mal o bé, però que continue ...

Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


FALLER DE FALLES: MIQUEL CORTÉS Isabel Maria Cortés

F

a molts anys que no he fet cap escrit per al llibret de la falla, però aquest any m’han demanat que ho intente. Per a mi, és un gran repte i més tractant-se del meu Pare, Miquel Cortés i Barberà. Per començar, contar-vos com va ser la seua relació amb les Falles de Xativa. Jo era menuda i m’agradava molt ser fallera, però no va ser fins als set anys, inicis dels anys setanta, quan em vaig introduir en aquest món. Mirava als meus pares i em sentia feliç perquè pensava que ells, que no havien viscut les falles, gaudirien tant o més amb mi ja que sempre se’ls veia plens de goig al veure a la seua filla en aquets món faller. Un dia, em vaig assabentar quan vaig estar removent uns papers del meu avi Vicent, que ma mare havia viscut les falles ben a prop. Havia participat en aquelles primeres falles, les que va fer Pepe Martínez Molla a l’andana de la llar dels meus avis. Ella va fer els primers vestits, el meu avi les explicacions de les falletes, i també va dur a terme les presentacions de les falleres majors, tant de la Falla Alexandre VI,

com de la Falla Benlloch, ambdues juntes avui en dia. El mateix em va passar amb el meu pare, una altra sorpresa, però aquesta amb majúscules. I és que el seu historial faller es remuntava als anys seixanta, quan va pertànyer a les falles la Galera, i de San Agustí; i a més a més, en aquesta última va arribar a ser president. Malgrat això, per motius familiars, no va poder finalitzar aquell cicle faller. Així vaig descobrir que em brollava la sang fallera des del meu naixement i que tard o d’hora eixiria a la llum, però en eixe moment no podia ni imaginar fins on arribaria aquesta família fallera. El seu retrobament amb les falles va ser una nit d’hivern del 1985 quan, amb molta insistència, Xispa (pare) el va fer pujar al casal per sopar, amb l’excusa perfecta que la presentació de la seu filla s’aprovava i volien parlar amb ell; s’ho va creure i pujà al casal. Després de ben sopats i de parlar una bona estona, el senyor president (Xispa) li va donar un paquet, era alguna cosa enrotllada en paper de periòdic. Sorpresa! Ni més ni menys,

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


que el faixí de la falla! Així va tornar, Miquel, de nou al món de les falles. Al baixar a casa, a ma mare no li va fer gens ni miqueta de gràcia, perquè el coneixia i sabia que si començava no podria tornar a parar, i així ha sigut! Any rere any, segueix treballant no sols per la seua falla sinó per totes les falles de la nostra ciutat. De vegades, quan som a casa li dic que és FALLER DE FALLES, la seua la primera, clar està, però en la seua tasca fallera, brega i baralla per totes. Començà a l’any 1985 a la nostra, la Falla Benlloch-AleixandreVI, com a vocal, l’any següent ja tenia càrrec i el 1987 era vice-president. Escales els llocs apresa, li diem en casa, i això que deies que no volies falles”. Al 1988 va començar la seua aventura per la Junta Local Fallera com a delegat de la falla, i quan aquells van desaparèixer ell, va continuar com a delegat de recompenses i secretari (durant un curt període) amb els presidents Tomàs Vinaches, Antonio Ubeda, Ximo Sánchez, Juan Ramon Alcocer, Jose Manuel Benet i fins llavors amb Xavier Garcia. Amb el seu caràcter explosiu com ell diu: “sóc com el cava que explote, em puge amunt, i després tot torna al seu lloc”. Així és, i no el podrem canviar ara als seus quasi setanta-set anys, el qual ha estat barallant-se amb tots nosaltres durant quasi vint-i-quatre anys. És impossible perquè aleshores li deixaria de dir, carinyosament, El Tio Miquel, que sempre està renegant. El feren així i així seguirà! És un home compromès amb la seu tasca fallera, de vegades massa exigent amb ell mateix i els altres, però tots el coneixem i sabem que sempre el

Festes de Sant Josep

trobem quan el necessitem i que fa el que siga per tenir a tots el fallers contents. Perquè ell, encara que haja de fer mil viatges a la Junta Central, vol que quan arriben falles tots tinguen la seua recompensa, tot i que de vegades cal discutir i enfadar-se (ja sabeu que li agrada ), primer amb els representants de les falles de Xàtiva i després amb els de la Junta Central. Allí, on carinyosament li diuen, el de la Ciutat de San Felipe, perquè conegut és, que monàrquic no ho és. Durant aquests anys ha aconseguit, és clar, tots els guardons que es poden tenir. Els d’argent i d’or els va arreplegar molt de pressa, a l’igual que la recompensa de la falla, distintiu que porta amb molta estima, perquè, per a ell, representa el voler d’uns fallers, els seus. Però, sens dubte el moment més emotiu que ha viscut, va ser quan va arreplegar el d’or amb fulles de llorer, aquell va ser molt trist per a nosaltres dos, perquè la meua mare ja no hi era entre nosaltres. Recorde que li va dir a Antonio Ubeda, que ell estaria entre bastidors, però com no! El varem embolicar per a què es vestira amb l’excusa que jo també l’arreplegava i ens confabularem; un moment inoblidable! Després vindria l’any 2002, canvi de segle, i en aquell exercici li reconeixien la seu tasca dintre del món faller a Xàtiva. Un bon amic Juanra, li va cridar una nit a les deu i mitja per si li venia de gust anar a prendre una copeta de cava al Moncho, ell, estranyat li digué - a Sant de què!; i aquell li contestà - Perquè t’atorguen el socarrat d’honor! Serà, novament, una nit per a recordar sempre. Tot el gran teatre en peu, i ell tot emocionat, recollint de mans


de la Fallera Major de Xàtiva Àngels i de Juanra, com a president, el guardó que el feia entrar en la història de les Falles de Xàtiva. Únicament li quedava arreplegar el màxim guardó de la JCF, el bunyol de Brillants, i passaven el anys i no el demanava. I jo pensava, què fa el meu pare? Però quan va veure que als seus xiquets de la falla, aquells als que ha ajudat i guiat amb consell, ens tocava arreplegar-lo, va pensar que era el moment adequat i va voler recollir-ho amb nosaltres, amb Victòria, Mª Carmen, Jose Manuel, Manolo, Emilio, i com no podia ser d’altra manera, de nou, amb la seu filla. Gràcies pare per estar sempre amb nosaltres als bons moments i als dolents. Saps que no em flueixen molt les paraules, que açò és tot un repte per a mi, però vull que en nom de la Falla Benlloch- Aleixandre VI, agafes aquestes paraules de la teu filla com un regal de TOTS, els del passat, els del present, i els del futur d’aquesta falla que sempre serà la teua. Saben que quan et necessiten, siga qui siga, el representant, estaràs al seu costat, perquè eres d’eixe caràcter, compromès amb les falles i, en especial, amb la teua, encara que només ens hi vegem el pèl d’any en any. Únicament si m’ho permeteix la falla, dir-te gràcies per fer-me fallera; per fer-li costat a la mare, en tot el que m’heu donat dins d’aquest món i dins d’aquesta falla, la nostra casa fallera. Gràcies Pare, per ser qui ets al món faller, ets respectat per tots. No canvies mai, tots saben com ets: explosiu, treballador, comprensiu... i, com no, un “parot” per a tots els fallers d’aquesta ciutat. Gràcies de part de la FALLA BENLLOCH- ALEIXANDRE VI. Gràcies pare, de part de la teva filla.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Disfresses falleres o indumentària fallera??? Jordi Sebastià i Angulo

E

n diferents mitjans de comunicació estem veient com es fica en entredit la vestimenta fallera que utilitzem habitualment els fallers a les desfilades oficials que organitza cadascuna de les Juntes Locals de la Província de València. Les últimes cites han sigut emeses per la Junta Local Fallera d’Alzira, on es vol tractar el tema de la utilització d’ulleres de sol amb el vestit regional Valencià o altres elements decoratius no propis de la indumentària fallera tradicional i com no, també el pantaló conegut com de puntelló, i per finalitzar no volen reconèixer el vestit de feina per a les dones en actes oficials. En el cas de la nostra ciutat els estatus de la Junta Local Fallera de Xàtiva dictaminaran les bases a seguir per les comissions a les desfilades oficials, però qui les coneix, en el meu cas, no les he vist mai i això que represente una comissió fallera!!! Seria convenient que la JLF xativina, després de veure aquests esdeveniments fera saber a totes les comissions quines són les bases a les quals ens regim a la nostra ciutat a l’hora de desfilar pels carrers de Xàtiva. Perquè jo he vist vertaderes disfresses falleres!!! I així poder evitar en molts casos imàtgens deplorables com per exemple:

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


El pantaló de puntelló (que particularment a mi no m’agrada, però no el veig com a una indumentària no pròpia per alguns actes com la recorreguda, per la seua comoditat per aquest tipus d’acte de tanta durada) i en SABATES O ESPORTIVES NEGRES!! Què aquestes existien al S.XVIII o al S.XIX? jo crec que no. Almenys fiqueu-se les sabates de careta que sí formen part de la nostra tradició i suavitzaren un poc la disfressa. Les ulleres de sol. Açò és un dels elements més danyin per al vestit. Una cosa és que se les ficaren amb el nostre benvolgut vestit de “CUCARACHA” perquè tot anava en un conjunt de “MAKARRA”, i una altra que les utilitzem amb el torrentí o el saragüells dos vestimentes ben boniques i que queden destruïdes gràcies a unes ulleres que trenquen tota l’estètica del vestit. Ja si parlem d’una fallera en ulleres,... me fique mal només de pensar-ho, NO per favor, no se les fiqueu és deplorable. En tot cas,

Festes de Sant Josep

el dia de la baixada de Sant Josep, hi han molts i moltes que quasi és millor que duguen les ulleretes (tot i que jo no ho faré, ni crec que a la meua comissió ho faça ningú), perquè la careta que fan després de cinc dies de festa fallera no està per a moltes exposicions al sol!!! El mocador. Quan començarem a ficar-nos, els homes, els vestits tradicionals tothom es ficava el mocador sense cap problema al cap, i què està passant? Ens estem fixant amb el mal vestits de València o què? Es necessari lluir un cabell ben fet en 4 kilograms de GOMINA, escolteu que açò no existia quan es crearen els vestiments regionals! Anem vestits de fallers i no de dissabte per la nit!!! La gota que vessarà el got: Ulleres de sol + no dur el mocador però si 4 kilograms de gomina + pantaló de puntelló + sabates negres, turistes vinguen a veure AL NUEVO MAKARRA DEL S.XXI, made in falles la nova ruta del BAKALAO de la Comunitat Valenciana.


El vestit de feina o la passarel.la de perruqueria? El dia de la recorreguda crec que hauria d’haver-hi alguna passarel·la de moda amb monyos estrambòtics, perquè es veuen vertaderes barbaritats!! Escolteu xiques modernes, que voleu ser com els hòmens i fer d’aquest vestit una disfressa i convertir-vos en la XICA VALENCIANA MAKARR???! I així anar en compàs amb els homes? Per favor, feu-se el monyo com toca, però fins i tot he vist monyos cardats amb flors quasi més grans que el cap de la portadora de tal flor. S’haureu adonat que parle majoritàriament dels hòmens, perquè en realitat crec que és on més es veuen les barbaritats, crec que a les dones no se’ls nota tant com a nosaltres, ja que no en conec molt bé la vestimenta femenina.

Així doncs, m’agradaria que la JLF ens proporcionara si no ho tinguem, les bases de la utilització del vestit regional, per a què els presidents férem possible que aquestes barbaritats disminuïren, ja que en compte d’anar avant estem tornant arrere (igual torna a parèixer el vestit negre). Si no recorde mal, totes aquestes DISFRESSES, quan començaren a ficar-se, els fallers, els vestits regionals en compte del negre, no existien. La gent vestia molt millor al principi que ara. Què passa que volem anar més guapos? Doncs aquesta no és la solució, perquè per anar ben vestit de faller no fa falta cometre aquestes atrocitats als nostres vestits regionals.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


La indumentària actual Marisa Mejias Ferrero

U

n matí me cridà Joan, amic i company de treball, me digué si volia fer un article per a la falla Benlloch; ja que era veïna del barri i, durant molts anys, vaig estar implicada en el món de les falles. Tema, li pregunte. I em DIU: Parlem de falles. He sigut 25 anys fallera de Selgas-Tovar, la meva falla , he fet molts anys el llibre, he tingut el càrrec de protocol en la meva junta... Tot ho he fet perquè m’agraden les falles. Des de fa un any ja no sóc fallera. per motius personals m’he desencantat d’eixe món, un món on m’ho he passat d’allò més bé. Sóc persona de tradicions, i les falles ho són. Sempre m’ha agradat implicar-me en tot allò que signifique cultura per al meu País Valencià. Al món de les falles es reivindica molt, tot i que alguns no ho creuen, com: • La llengua; les falles la mantenen viva. • La música; tant en bandes com en dolçaines i tabalet. Es una explosió d’afició i mostra cultural. • La indumentària; que és un dels temes que més m’agraden.

Ací a València som rics en indumentària, podem mostrar al món i a la gent venidora com anaven vestits els nostres avantpassats mitjançant les nostres desfilades per la ciutat els dies de falles. Respecte aquest tema hi ha moltes opinions i contradiccions. Una cosa que em preocupa és el veure que hi ha gent fallera que diferència entre la dona i l’home valencià i la dona i l’home faller, és a dir que no consideren que es tracte de la mateixa indumentària. Sota el meu punt de vista això no és així. La indumentària més utilitzada pels fallers en la dona és la de finals del segle XIX, és a dir, el vestit de fanal (amb 3 monyos), és considerat el vestit per excel·lència (pera a alguns Però hi ha un altre sector que li agrada el vestit del segle XVIII (amb un monyo). Cada vestit té les seves característiques, a l’igual que cada vestit du els seus complements. Aquesta premissa la tenim tots clara. El que realment em preocupa és que hi ha una falta d’informació al respecte.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


La junta local hauria d’implicar-se en el tema. Fa uns anys es va fer un congrés faller,on un representant de cada falla decidiren, tot i que sense cap criteri històric ni cap documentació al respecte, el que haurien de posar-se tots els fallers i falleres de la ciutat. Però, així i tot varem ser capaços de qüestionar com anava vestida una dama de la fallera major de Xàtiva fins i tot aparegué en la crítica de la falla. I em pregunte: - Algú s’ha preocupat d’informar-se si anava o no ben vestida? Com he dit abans, som rics en indumentària; tot és qüestió de posar-s’ho o no, i que t’agrade o no. La meua opinió al respecte és: Gràcies a déu els uniformes fa anys que s’han acabat (tot i que per alguns fallers no) com en la meva falla.

Festes de Sant Josep


Crec que hauríem de donar les gràcies a la junta de Ximo Sánchez, que fou l’iniciador en aquest tema. Però que llàstima, que llàstima, que encara queden panderoles que ni amb insecticida cauen. Aprofite aquest article per a reivindicar informació històrica i documentada al respecte, i que la junta prenga part.

A més, fer un repàs a eixes persones que diuen ser “indumentaristes”, i que es dediquen a inventar models per a vendre més. D’indumentària ja està tota inventada, només s’ha de reproduir. L’indumentària és part de la nostra cultura, cuidem-la!

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


SENTIM LA MÚSICA José Valero

E

ls valencians, crec que la gran majoria d’ells, ens sentim molt orgullosos de les nostres falles i les nostres bandes de música. Si be, hem aconseguit que els monuments fallers brillen amb suficient llum pròpia gràcies a les grans condicions artístiques que els composen com per a que siguen visitats i admirats per gent de totes les nacionalitats durant la setmana fallera, també podem dir que les bandes de música no es queden darrere. La qualitat musical de moltes d’elles s’ha vist reconeguda en repetides ocasions obtinguem-ne distints guardons de gran prestigi als certàmens musicals tan nacionals com internacionals. Si be les falles son sinònim de valenciania, no ho són menys les nostres bandes de música. Tal vegada per açò, es conjunten a la perfecció. La comissió fallera perquè dona opció a un col·lectiu de gent a poder

compartir uns actes festius, que comporten uns sentiments o valors d’amistat, d’alegria, de concòrdia, etc... i les bandes perquè contribueixen amb la seua música a que tots aquestos sentiments s’accentuen especialment de forma positiva quan interpreten per exemple composicions de Serrano, Padilla, Penella, Talens... i van prodigant les seues notes musicals per tots els carrers a les cercaviles, durant l’ofrena de flors o en qualsevol desfilada fallera. Algú va definir la música com l’art de combinar els sorolls amb el temps. Possiblement poques coses es poden permetre definir-se tan concisament i al mateix temps amb tanta objectivitat i contingut. Falles – Música, Música – Falles, combinat genuïnament valencià, que mai ens deixarà de seduir, perquè com a valencians ens pertanyen per dret propi.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


LA MÚSICA I LES FALLES Ceci Avila Sanz

A

les Falles s’ungeixen diversos aspectes que defineixen una cultura; el foc, la música, la pólvora i el carrer. Sense aquests el que hi quedaria seria, una remenada de ninots, i actes incoherents als que cap sentiment ens uniria. El present i el futur de la música autòctona valenciana ha precedit les falles, millor dit a les nostres falles. I dic “les nostres”, perquè nosaltres, el fallers, som els qui ens entabanem fins les celles per què es puguen gaudir inoblidablement cada curs faller. La música acompanya en tot moment al faller, en la seua proclamació amb l’himne, en les seues cercaviles, en la crida de les falleres majors, en els premis, en l’ofrena a la Mare de Déu, fins i tot en els moments més sensibles i emotius de cada faller/a. Amb el seu ritme i compàs, la música, submergeix en l’esperit faller, tot aquell que s’ha apropat per tal de tafanejar la desfilada

de fallers i falleres que amb els seus millors vestits, brodats més prestigiosos, alegren la festa al carrer, al casal i, fins i tot, el monument faller. Pel carrer passa una desfilada de fallers i de falleres i, pot ser, cap senta la seua presència, mentre la música acompanya aquests, sense dubte, la veïna del setè aguaitarà per veure la frondosa desfilada. Perquè, no hi ha falles sense música. Les falles i la música sempre han anat íntimament lligades en un corpus de l’esperit faller i el folklore que en aquests quatre dies envaeix cada racó de les terres Valencianes. La música recorre, en flames, l’esperit faller. I és per això que, les falles sense música no serien mai “falles” i agraïm tots el músics que fan possible aquesta unió entre música i falles, gràcies a tots ells. Que visquen les falles, que visca la música i que visca la falla BENLLOCH!!

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


El so de les falles ALEXIS LLEO LOCAY

Q

uè és la música? Segons la teoria, música és l’art de combinar els sons amb el temps. És tal vegada similar a la relació que existeix entre la música i les falles. Així doncs, mitjançant exemples anem a arribar tots junts a la conclusió que és la música a les falles. Què seria dels actes fallers sense una banda, una xaranga, els tabals i les dolçaines o qualsevol tipus d’instrument o agrupació? són sense dubte d’altres protagonistes de les falles, festes, celebracions, acomiadaments i un llarg etc. Així doncs, sense la música no seria igual, i no dic que no es pugen celebrar, sinó simplement que no seria el mateix. Dins del món faller, què em digueu d’una desperta sense música? Està clar que predominen els coets, la pólvora, els coets, els masclets, les traques i infinitats de “pums” i “tramps” però digueu-me; Tot açò no és més bonic, escandalós i, endemés, dóna més felicitat i alegria, els quals, mentre tu tires coets, estaran al teu costat (la banda) tocant un bon pasdoble fester? Ara anem a veure la mascletà al Jardí de la Pau… podem anar tota la comissió fallera tranquil·lament parlant, comentada la plantà, fent unes rialles etc. Però, que em digueu si, a més a més, portem a la

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


nostra banda de música tocant-nos aquestes cançonetes?; estem desitjant que vinguen falles, per poder sentir-les, ballar-les i cantar-les, no cregueu que canvia! Ara ens trobem a la porta de l’ajuntament, estem arreplegant els premis, que la nostra comissió ha aconseguit, digueu-me; què seria de les falles sense les 17 Xarangues tocant, cadascuna, una cosa diferent per un costat i sense parar? Perquè, en realitat, només sents la teua xaranga, però, veure al president de la falla, on tu estàs tocant i contemplar-lo amb els banderins dels premis que han aconseguit plorant de l’emoció i l’únic que vol és abraçar la seua comissió i celebrar amb tots junts allò que han guanyat ja siga un 1r premi o el dècim, no hi té preu. Per això, no cal que cap persona li diga al músic ”toqueu campeones, campeones!!!!” quan baixe el president. Açò és qualsevol cosa, és a dir, un bon

Festes de Sant Josep

músic per instint, plaer i necessitat ho farà, perquè el músic quan veu eixa imatge també s’emociona, gaudeix del moment i, sobretot, ho viu diferent, però ho viu. I ara que em digueu si fem la famosa recorreguda de falles? intentem fer-la sense música. 5 hores contemplant i gaudint dels grans monuments fallers, (vegeu de nou, és diferent). Però, i si ho fem amb la banda? No, no, no, millor si cada comissió porta la seua banda i, tots, ordenats per posicions fem el recorregut a tota Xàtiva? Perfecte, no? Així si algun faller es perd, no importarà perquè, tan darrere com davant va una altra banda on poder seguir gaudint de la recorreguda. Què us sembla? Ara, des del punt de vista del músic, és un acte molt llarg per a nosaltres, ja que ens “destrossa” els llavis i a la percussió les mans, és a dir, ens esgota moltíssim, però, voleu saber la veritat?


És el millor acte que hi ha per a un músic i per a un faller. Això de poder tindre més o menys 5 hores per davant i poder tocar totes les cançonetes que havem estat preparant i assajant per a què tota la comissió, no deixe de ballar en cada monument. Quan penses en això, no importa ni el temps, ni les notes que has fet, ni el cansament, res de res, simplement, GAUDIR. Ara anem a fer l’ofrena, o la baixà de Sant Josep, anem a arreplegar a les falleres majors, sense interpretar València quan baixe a la porta de sa casa o quan entrega el ramell a la Mare de Déu de la Seu sense música, és més, i si en tota l’albereda no hi haguera música? Que passaria? Exacte, no seria el mateix, seria diferent.

Tant en l’ofrena com en la baixada de Sant Josep, és on la fallera i el faller, porten els seus millors vestits, les fallers els millors pentinats i el gran ramell de flors que destaca més a la fallera Major. Per això els músics, també hem d’anar amb el nostre millor vestit, estrenar els nostres nous pasdobles i gaudir tant com els fallers d’allò que és omplir la Seu de flors i finalitzar, així, la baixada a l’avinguda de Jaume I. Vet ací, la importància que té la música a les falles? Simplement, la música no és una cosa addicional a una falla, sinó que és com un ninot més que acompanya al seu gran monument.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


benlloch a la fira óscar expósito

De fora vindran que de casa ens tiraran”, diu la dita. Però, en aquest cas va ser: “de fora vindran que faena ens portaran”. Per tal d’intentar fer front els deutes, sorgís la idea de fer un “xiringuito” a la fira. La idea agrada a certa part de la comissió, i es convoca la primera reunió... Trons i tempestes van sorgir d’aquesta, que “si”, que “no”… que no ens decidim. Al final s’aprova, aquell que no té faena, la falla li’n dóna. Comencem l’aventura l’agost del 2009, és el primer any i intentem fer-ho el millor possible, amb les ganes dels fallers i “TOTS AMB MOTO”, la cosa no queda mal, i podem guanyar uns dinerets per a la falla, “tota pedra fa paret”. Un any després, ens plantegem tornar a fer un “xiringuito” per a la fira de 2010, aquest any ja tenim més d’experiència. Per tal de començar aquesta segona aventura, es convoca la primera reunió on es tracta el tema: “El xiringuito”. Com no, acudeix gran part de la comissió, aquest tema interessa… es proposa la idea de

pagar a aquells que no treballen al “xiringuito”, la cosa està embolicada, es converteix en un guirigall, al final no es trau res en clar, no s’aprova aquesta proposta. Els que treballen ho faran per la falla! Així i tot, amb les ganes de treballar de la nostra junta i dels membres de la comissió no decauen i seguim endavant amb la idea de tornar a fer el “xiriguito”. Es torna a convocar reunió, tema a tractar: “Torns al xiringuito”. Amb molta dedicació Àngel es presenta amb els torns fets, però clar ningú estava content... A aquesta reunió sols es podia sentir “Jo sempre tinc els torns de dia”, “Jo vull anar amb el meu amic” “Jo faig més torns que ningú”, no hi havia manera d’arribar a un acord… També es va parlar que els fallers haurien de pagar. Pagar? És clar que sí, ningú ho volia fer però també sabíem que si no ho fèiem no hi trauríem rendiment. Però res ens va parar els peus. Arriba agost i com si estiguérem en abril, “aigües mil” vam haver de començar, els preparatius passats per aigua, posar els tendals, aquests no suportaven l’aigua, la carpa se’ns

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


inundava, la beguda no arribava, la veïna no ens deixava posar la llum, tant és així que vam necessitar la figura del president per a què amb la subtilesa que el caracteritza, informarà a la veïna que el permís estava demanat, i la llum s’havia de posar. I per si no fóra poc, ens havíem canviat el lloc. Però fóra com fóra, tot havia d’estar preparat per a la nit del 14. I com no … amb algun que altre contratemps, el “xiringuito de la Benlloch” obri les seues portes per a tot aquell que vulga assaborir uns deliciosos esmorzars, dinars i sopars. Pensen també en aquells que es deshidraten fàcilment, tenim “calderetes”, refrescs i per als més ligh aigua “que fa la vista clara”. Ara ja estàvem al “xiringuito” i, en principi, tot funcionava molt bé... la gent no hi parava d’entrar i fins i tot alguns s’havien d’esperar, la planxa no parava, les sardines s’esgotaven, no queda toma-

Festes de Sant Josep

ca, hem de fer pa! Però els dies anaven passant i l’esgotament anava crescendo, així és com es van crear algunes discussions, però bé, res que un dels nostres “mojitos” no poguera arreglar... i si això no funcionava “l’hora feliç” mai fallava. No podíem creure com la caixa anava creixent, més beguda i més menjar vam haver de demanar. Però amb el “xiringuito” no teníem prou, volíem més i és que no hi ha emprenedors coms els fallers de Benlloch. També anem a fer loteria! Voluntària clar, ací no s’obliga a ningú. Per a què la venta tinga més èxit, portem el tabalet i la dolçaina, i per si fóra poc Javi i Oscar, amb la indumentària fallera, que no es diga dels de Benlloch. Encara hi ha més, també tenim a la fallereta, preparada i llesta per eixir al reial de la fira. Però qui arrastra la fallereta?… Això no es va dir a la reunió!. Els de Benlloch estem disposats a tot, mentre no siga trencar-se el llom.


Tant d’èxit vam tindre i amb tanta il·lusió ho vam fer que ara els fallers puguem tindre monument! No obstant, per a tindre fallera major no ens va aplegar, això és demanar massa!. Anècdotes de tot tipus tenim per contar, fins i tot algun que altre que se’n volia anar sense pagar... Però

ara després de tot, el que recordem són els millors moments! O no recordeu les partides a cartes? Les vesprades al solet o l’olorota de botifarra acabadeta de fer? Des d’ací donar les gràcies a tots aquells que van treballar i esperar que enguany hi tornem tots a participar, que una ajudeta mai va mal.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Carlitos. Ser o no Ser. Arribarà a ser un bon xicot? menTxu anaya

H

ola amics de nou, enguany m’han suggerit que parle de Carlitos, doncs així ho faré no sé com quedarà l’assumpte, però de segur que m’han destinat aquest treball perquè com sóc la seua cosina, pensen que jo he de saber moltes coses d’ell, i la veritat és que estan molt equivocats, però, farem l’esforç i intentarem aclarir si arribarà a ser un bon xicot, m’acompanyeu? Doncs apa, comencem... Carlitos és una estupenda persona, què ha de dir la seua cosina? que és mala persona! Doncs no, ell és... De segur que tots, a la falla, el coneixeu és molt “treballaoret”, perquè pel que respecta a la festa fallera ell, i corregir-me si m’equivoque, és el primer en formar la festa, com si ho estiguera veient, no? Ell és el xicotet de tres germans i, dels cosins de Xàtiva, també ho és, aleshores, no és difícil d’entendre que ell, des de ben menut, ha aconseguit tot allò que volia, i si no podia ser, ja buscava la forma per tal d’aconseguir-ho. Amb la meua germana ha trobat una mina d’or, ella sempre ha estat disposta a consentir-liho tot, al seu cosinet xicotet, i això que ara ja en té 27 anys, però, no obstant açò, no en tinguem d’altre més xicotet. I si vol roba nova o qualsevol complement, ja està amb la boca preparada per a dir “teta, m’agrada la camisa que hi ha a..., he vist una bossa que..., quan quedem i m’acompanyes per a comprar-me...” i així podríem passar tot l’article, però no és el cas. En el meu cas, és diferent, ell sap que pot comptar amb mi per a tot, i més concretament, si es tracta de corregir llibrets de falles, fer articles,... això sí amb un mòdic preu... ser de franc, la qual cosa no m’importa, ja que algun dia sé que em pagarà un bon soparot, veritat Carlitos? No contestes ara, pensa-t’ho abans de fer-ho, no siga cas que amb el prompte em compres fins i tot un xalet a la zona de Bixquert. Bé, jo no sé com s’ho fa, però amb la seua careta i el seu saber fer, ja que és un gran baciner, ho aconsegueix tot “a la gata mèu”. El primer que fa és examinar a la seua pressa i després, amb les seues arts, enrotlla a tothom

perquè hi facen el que ell vol, i quan menys t’has adonat ja has caigut al seu parany del qual et serà difícil sortir, ja estàs caçat, a partir d’eixe moment ja estàs sota les seues ordres, en aquest cas es troben les seues ties, si és el rei de la casa!, pobret!, què vols? Un vestit nou, doncs jo te’l faig, que vols uns calcetins (“tia és que enguany he d’eixir a tots els actes fallers, i he d’anar cada dia amb uns calcetins diferents, me’ls faràs?”) ací en tens dos o tres parells, una altra víctima és el meu germà, amb l’excusa que és de belles arts, mira si una portada em pots fer per al llibret, i així podríem fer una llarga llista, però no paga la pena, veritat Carlitos? Tu ben bé que ho saps. També podem dir que qualsevol persona pot comptar en ell, en aspectes fallers, ell sempre és el primer a mullar-se, és el que més penca si s’ha proposat estar en un “xiringuito” a falles, no l’importa, com ja va demostrar fa dos fires, quedar-se a dormir al carrer, dins del “xiringuito”, per a poder fer la festa, és digne d’admirar! És dels poquets membres, de qualsevol comissió, que hi treballa amb tant d’afany, clar, ha de portar la falla endavant, des de ben xicotet ja ho portava a la sang, ell sense falles no hi pot estar. I per no fer-ho més llarg, només em queda dir que Carlitos és i serà sempre el xicotet de la casa, aquell xiquet que amb el seu saber fer, i els seus romanç aconseguirà tot allò que desitge, ell si ha d’involucrar a tota la seua família perquè li ajuden en qualsevol menester, tranquils que allí hi estarà i farà que la festa gaudisca molt més. Tots estem sota la seua influència i és per això que us aconselle que si vegeu que s’arrima molt, pegueu a fugir, perquè de segur sereu la seua pressa, i ja no hi podreu escapar. Només cal concloure dient que Carlitos és i serà el xicot de la casa, del casal, del treball, al qual tothom ajudarà. Perquè de segur que si algú el busca i li demana ajuda ell també serà el primer en oferir-se i fer-la. Veritat? Doncs, ja no cal dir més coses d’ells i si algú creu que m’he oblidat d’alguna cosa que m’ho diga i per a anys posteriors ja els hi anirem ficant.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


FALLES EN NOVETLÈ. UNA IL·LUSIÓ TRUNCADA José Manuel Lleó

A

l’estiu de 1995 va sorgir la idea de plantar una Falla en Novetlè per a l’exercici 95/96. La seua ubicació seria la plaça nova, denominada plaça Associació. La seua primera comissió estava composta per 22 adults i 28 infantils sent el seu primer president Javier Orduño Martínez, que exercí el càrrec durant 5 anys. Però, 9 anys després desapareixerà la comissió de 22 adults i 14 infantils quan fou president José Manuel Lleó Rodríguez (que va ocupar la presidència durant 4 anys). Les nostres primeres falles eren més aviat infantils encara que van créixer amb el pas dels anys igual que la comissió. L’any 2001 va ser l’exercici en què més fallers i falleres van formar part de la comissió. El primer artista amb qui varem contactar i ens va realitzar la falla va ser l’artista de Xàtiva, ja retirat, Miguel A. González Moracho, el qual ens realitzà el monument durant tres anys: 1996 amb el lema “Contes Xinos”. En aquesta falla, de grandària infantil, destacava la figura d’un gran xinés a sobre d’un dragó i un llum meravellós; en 1997, va plantar una falla amb el

lema “Música Mestre” Ací tot el monument, encara que petit, estava ple de ninots i cadascun tocava un instrument diferent; la de 1998 ja era de dimensions majors i portava per lema “Qui paga els plats trencats?”, destaca al cadafal un gran molí sobre el qual hi havia un ànec. Al llarg dels anys 1999 i 2000 serà la comissió qui realitzarà la falla, van comprar ninots i els hi van pintar. La primera portava com a lema “Cultura fallera” i en ella es representaven elements de les falles, un coet, un llibret, els ninots, etc.. La segona portava com a lema “Estar al dia” en ella destacava un gran cap d’elefant. Al 2001 va ser l’artista Arturo Briz Ortiz qui ens realitza i planta la falla. Amb el lema “Passa la vida”, en aquesta falla sobre un gran rellotge de paret apareixien dos grans ninots que representaven a dos follets. Als anys següents, 2002 i 2003, torna a ser la comissió qui realitza la falla. La primera d’elles portava per lema “El món d’Astèrix” i destacaven personatges com Astèrix, Obèlix i uns altres. Al 2004 tornem a treballar amb un altre gran artista de Xàtiva, qui fou

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


l’encarregat de plantar l’última falla de Novetlè, es tractava de Paco Roca, en aquesta falla destacava el seu gran, ben acabat, cadafal. El pressupost més alt al qual varem arribar va ser de 2.500.000 de les antigues pessetes, tot un record per a una comissió com la de Novetlè. Les presentacions falleres les realitzàvem en el saló d’Actes de la Casa de la Cultura de Novetlè. En aquest acte tots els seus components treballaven cadascun en les seues comeses. Els més petits amb els seus balls les seues obres de teatre i els més majors treballaven a les nits preparant l’escenari per a la presentació de la seua fallera major. Cal recordar, especialment, la vegada que va actuar el tenor de Xàtiva Ignaci Giner. La nostra banda de música va ser la de Font la Figuera, però només era contractada per a les ofrenes que realitzàvem en Novetlè i uns anys més tard, també, a Xàtiva. La nostra relació amb altres comissions falleres va ser d’allò més diversa: falles d’Alberic, Carcaixent,

Festes de Sant Josep

Xella; amb la comissió “No ni Na”; fins i tot amb una comissió de Malilla a València; amb la Junta Local de Xàtiva i amb totes les seves comissions, especialment, amb la comissió de Ferroviària amb gran record al seu president ja desaparegut Vicent Lluch i la comissió de la Porta de Sant Francesc-Tetuan Com en totes les localitats on es planten falles realitzàvem l’ofrena de flors als nostres patrons de Novetle, la Verge del Roser i el Crist del Perdó i uns anys més tard desfilàvem al costat de les comissions de Xàtiva en l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. Però, d’especial record, són les nostres falleres majors infantils, perquè els nens eren els veritables protagonistes. Nenes que avui són veritables dones: Mª José Matéu i Salinas fallera major en 1996; Laura Orduña i Pérez en1997; Neus Torregrosa i Locay 1998; Mª Carmen García i Jaraice 1999; la nostra, per dos anys consecutius, la fallera major Ana Muñoz i Ferrer 2000 i 2001 i Bárbara Hueso i Riera el 2002. Els dos últims anys no vàrem tenir fallera major.


Alguna de les xiquetes que varen formar part de la comissió de Novetle, són dones que formen part de comissions de Xàtiva com: Carla Sanchis i Boixader en la comissió de Benlloch-Alexandre VIé. Gema Richard i Soler a la falla del Raval. Maite García i Jaraice es troba a la comissió de Gregorio Molina de la qual ella és, enguany, la seua Fallera Major. També, cal destacar les bessones Alejandra i Maria Muñoz i Ferrer que forma part d’una comissió d’Alberic. Dels components de la comissió vull destacar la llavor d’Antonio Matéu Cerda i Mª José Matéu Salinas que eren els encarregats del llibret. De Mª José Bolinches Álfaro que era l’encarregada de la loteria i de Federico Hueso que era l’encarregat de portar en ordre els nostres comptes. El poble de Novetlè, com pense que a tots els pobles, de segur que a uns els agradaven les falles

i a d’altres no, però cal dir que hi va tindre una gran acollida i tots van col·laborar dins de les seues possibilitats. I és per això que cal agrair a l’alcaldessa Fina Matéu i Palomares que va pertànyer i va col·laborar desinteressadament amb la comissió i la falla de Novetle durant tots els anys que hi va existir. Tal vegada, algun dia l’estendard de la Falla de Novetlè, amb els seus corbatins torne a desfilar pels carrers del poble al son de la música fallera i acompanyat de l’olor a pólvora. Tal vegada, un altre grup de persones es tornen a reunir una calorosa vesprada d’estiu a la plaça del poble, i torne a crear una nova comissió fallera. Com vaig llegir en algun text faller: “Al principi era la falla. Al final és la falla, Abans era la falla. Ara és la falla.”

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


EL PAS DEL TEMPS?? Neus olmos

A

bans de Nadal em varen dir, “Neus, escriu-me alguna coseta per al llibre de la falla...” I jo em vaig quedar pensant, per al llibre de la falla.... per al llibre de la Falla..... que puc escriure per al llibre... cap cosa sobre falles, cap cosa que parle de les Falles, de la Falla, de la gent, del barri....Uf! Pareixia impossible, poc de temps per a la documentació, per a contrastar diferents opinions, i pensa que pensa em vaig decantar per la falla;la meua FALLA, la Falla Benlloch. Va ser ací on jo vaig conèixer el món de les falles, vaig assaborir la immensitat d’aquesta festa i tradició. Recorde, tindria uns 5 anys, quan vaig entrar per primera vegada al casalet de la mà de la meua tia Loles (culpable del meu amor per les Falles); situat al raconet de la plaça, on vivia Victòria. No hi va romandre molt de temps allí, després va estar ubicat enfront de la font, on està, ara, la tenda d’antiguitats. Anys més tard, se situaria al carrer Puig. D’aquest casal es d’on més coses recorde... sobretot a la gent.

El casalet estava sempre ple, sempre hi havia algú fent cap cosa al casal, preparant les presentacions; abans es feien playbacks a la segona part i per a què tot eixira bé es passaven hores i hores assajant. I, com no! no podien faltar Chelo i Lucia fent el ball de “la Dècada Prodigiosa” acompanyades per Jorge (crec que era ell), i algun xic més. Una vegada, fins i tot vàrem voler fer el ball de la lambada! Ha ha ha, estaven tots el menuts al casalet i vinga ballar una i altra vegada, que paciència tenien Montse i companyia, que si els pasos,que si no vull ballar amb ell, o amb ella... coses de xiquets! I el ball d’Ana fent de Maria del Monte, o el playback de las Azúcar Moreno... quins bons records!!! Però, no sols això, les cercaviles,les despertades, la xocolatada, o fins i tot veure la falla plantada al carrer, i amb una inclinació digna d’admirar. Allò millor, tots els “jaleitos” que es muntaven en pla xafardeig amb tota la quadrilla de xiquets i de xiquetes, i ara que Mireia és fallera major anem amb ella, ara és Jessica,

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


ara és Rebeca, Davinia... anaven canviant les tornes segons qui era la fallera major de la comissió, coses que en aquell dia tenien una gran importància i que ara, tan sols, són xicalles. Les amigues em varen fer canviar de falla, em vaig apuntar a la del meu barri prop de casa i on podia anar sola sense que ningú m’acompanyara. Per circumstàncies de la vida, i també per amistat, fa dos any que hi vaig tornar, i la veritat és com si el temps no haguera passat. El casal amb els quadres de les Falleres Majors i els respectius monuments, els banderins, i, com no, el més important, la gent. Clar està que molta gent ha canviat de falla, o simplement ha deixat de ser fallera, però també hi ha gent que ha crescut i ha evolucionat amb la falla . La primera vegada que vaig anar a la falla recorde que era per a fer la cavalcada, vaig acudir amb Juan i Jessica, amics meus i fallers, i, allí, al casalet estaven, entre cartrons i pintura Maria i Lucia, amb

Festes de Sant Josep

la mateixa careta de sempre, però, fetes unes “donetes”, quan jo era fallera elles eren xiconines ..., la veritat en varen fer sentir com si hi haguera estat tota la vida a la falla. La primera reunió de la falla va ser un tornar enrere, allí estava “Bala” amb el seu puret-cigarret a la boca, amb la mateixa, parat en el temps, sols que ara a la falla l’acompanyen el seu fill i els néts. També estava, com no, Palop, sempre treballant i mirant per la falla, crec que no hi ha molta gent que estime la falla com ell. Victòria, Benet, la família Sanvictorino, etc; Miguelin encara continua a la Falla i és el que sempre vol portar el banderí (igual que sempre), Mª Pilar, Mimi, Mº Amor i, com no, aquells que eren menuts en anys enrere com són Carlitos, Angel, que abans només feien que donar guerra i avui són els que donen guerra, però, d’una altra manera, ara porten el timó de la Falla juntament Oscar, Javi, Juan i tota la colla. Maria, Lucia també han passat a dur càrrecs a la


Falla, s’han ocupat dels més menuts,i amb l’ajuda d’Ana, Carla, Gemma, Laura entre d’altres. I, com ells, molta gent ha evolucionat i ha anat agafant responsabilitat amb la FALLA, Javi ,Juan, Jessica... Però, sabeu què és el millor de tot? que per a mi és com si no me n’hagués anat mai..., una de les primeres frases que recorde és quan, a la reunió, varen demanar l’opinió i jo vaig dir que allò que preferiren que jo acabava d’aplegar, i em digueren tu ací eres una fallera com una altra, la teua opinió conta igual. També, el fet que et diguen: tranquil·la tu com a casa i no tingues vergonya de res, de res, de res... ha ha ha i el millor de tot... és quan arribes, un dia qualsevol, a la falla i seure a qualsevol lloc, poder parlar-ne amb qualsevol faller. A més de tindre llibertat per donar l’opinió, per fer i partici-

par en allò que t’agrada o t’apeteix col·laborar, llibret, cavalcades, muntatge de la falla, i sense que ningú et tire res en cara o menyspree la teua feina. I, com no, una satisfacció el que contaren amb mi per representar la Falla quan no hi havia Fallera Major. Clar és que sempre hi ha alguna coseta que canviaríem però si no fos per eixes coses no ens adonaríem de les bones que tenim. I és que per gaudir de les FALLES (i les falles són tot l’any) no hi ha res com una falla on et trobes com a casa ,on gaudeixes amb la gent, on hi ha complicitat, ganes de treballar i, sobretot, estima per una festa i una tradició. Si senyors, jo sóc Fallera de la Falla Benlloch, i si no creuen allò que els he dit no dubten en passar pel casalet i comprovar-ho amb els propis ulls.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


EL PENTINAT DE VALENCIANA I LA SEUA PROBLEMÀTICA CLARA VERGER I GONZÀLEZ

A

QUEST ESTUDI SE CENTRA CONCRETAMENT A LES TERRES DE L’ANTIC REGNE DE VALÈNCIA, A PARTIR DE LA DOMINACIÓ DELS BORBONS. TOTES LES INFLUÈNCIES QUE, AMB AQUESTA NOVA ETAPA HISTÒRICA ARRIBAREN, TAMBÉ VAN AFECTAR A LA INDUMENTÀRIA. EL PERÍODE ABASTA DES DEL COMENÇAMENT DEL S. XVIII, AMB L’INICI DE LA MODA FRANCESA, FINS A LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CAP A MEITAT DEL S.XIX, QUAN L’UNIFORMISME EUROPEU I NORD-AMERICÀ VA ARRACONAR LES FORMES DEL VESTIR TRADICIONAL. EL QUE VE DESPRÉS, NO ENS INTERESSA, PERQUÈ JA ÉS UNA ETAPA DE MÉS UNIFORMISME, QUE ENCARA NO HA ACABAT. COM EN ALTRES ASPECTES, EL PENTINAT DE LES DONES VALENCIANES DE L’ ÈPOCA QUE ENS OCUPA, VA ANAR EVOLUCIONANT SEGONS ELS DICTATS DE LA MODA. NO TOTES LE DONES ES PENTINAVEN IGUAL, DEPENIA DE LA PERSONALITAT O DE LA NECESSITAT, O DE LA MAJOR O MENOR SENZILLESA, COM AVUI DIA PASSA. TENIM GRAN QUANTITAT DE TESTIMONIS ESCRITS I GRÀFICS (GRAVATS, PINTURES, CERÀMIQUES, LLIBRES), ON ES VEUEN LES VAEl pentinat acabat amb travessera i rascamonyos

LENCIANES PENTINADES DE LES DIVERSES FORMES QUE, A CONTINUACIÓ, DESCRIUREM. LA DONA SEMPRE HA PORTAT ELS CABELLS LLARGS, REPLEGANT-SE’LS FORMANT UN RODET O AMB UNA TRENA, O DEIXANT-SE’ LS SOLTS, QUAN DUIA LA CÒFIA. MAI UNA DONA “DE BÉ” DURIA ELS CABELLS SOLTS, NOMÉS SE’LS TALLAVEN EN CAS DE MALALTIA, CÀSTIG, O COM A PROMESA O SACRIFICI. EL RODET O LA TRENA ES FEIA DESPRÉS D’HAVER ESTIRAT COMPLETAMENT ELS CABELLS, FINS QUE ES QUEDAVEN APLEGATS AL CAP. AQUEST ERA EL TIPUS DE PENTINAT DE LES DONES FINS BEN ENTRAT EL S. XX. TAMPOC NO ERA ESTRANY, PER LA COMPLEXITAT DEL PENTINAT, QUE ,A LA DONA, LI AJUDARA UN ALTRA PERSONA. ES CONSERVA UN DOCUMENT QUE FA AL· LUSIÓ AL PENTINAT DE LA DONA DE 1591. EL MÉS CORRENT ERA QUE ES PENTINAREN ELS CABELLS AMB TRENA I MONYO. SEGONS LA DEFINICIÓ DEL DICCIONARI DE LA REIAL ACADÈMIA ESPANYOLA: “ROSCA O NUDO DE CABELLO QUE SE HACEN LAS MUJERES PARA LLEVAR EL PELO RECOGIDO”.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Comenรงament del pentinat

Les tres ratlles

Rodet de petaca o huit

Trana doble

Festes de Sant Josep


AQUEST PENTINAT VA CRIDAR L’ATENCIÓ A ESCRIPTORS VIATGERS EN EL SEU PAS PER VALÈNCIA, ÉS EL CAS DEL BARÓ DE DAVILLIER: “SUS CABELLOS QUEDAN PEINADOS HACIA ATRÁS EN UN ENORME MOÑO ATRAVESADO POR UNA LARGA AGUJA DE PLATA, REMATADA EN SUS EXTREMOS POR UN GRAN BOTON...” EL PENTINAT MÉS GENERALITZAT QUE ES FA AVUI DIA, ACOMPANYANT LA INDUMENTÀRIA TRADICIONAL ÉS UN HUIT CENTRAL AMB DUES TRENES QUE L’ENVOLTEN. AQUEST ES CONEIX AMB ELS NOMS DE PATAQUETA O PATACA, RODET, RULO, COCA, ETC. ÉS EN LA SEGONA MEITAT DEL S XIX QUAN SORGEIX LA MODA DE PARTIR ELS CABELLS EN LA ZONA ALTA DEL CAP, EN TRES BANDES, REALITZANT UNA RATLLA TRANSVERSAL, D’ORELLA A ORELLA I ALTRA LONGITUDINAL, DES DE LA PRIMERA AL CENTRE DEL FRONT. AMB LA PART DE DARRERE ES FEIA EL RODET, MENTRE QUE ELS LATERALS ENVOLTAVEN EL RODET DE DARRERE. AMB MENYS FREQÜÈNCIA ES FEIEN ALTRES RODETS LATERALS. ELS CABELLS DEUEN ANAR EN CONSONÀNCIA A L’ÈPOCA, NO ES POT ANAR VESTIDA DEL S. XVIII, I PENTINADA DEL S. XIX. NINGÚ ES FARIA AVUI EN DIA, AMB LA ROBA QUE DUGUEM, UN “CARDAO” DELS ANYS 60. NO ÉS QUE LA DONA “FALLERA” HAJA DE DUR ELS TRES MONYOS I LA BALLADORA SOLS UN, ÉS QUE LES DUES DONES VAN VESTIDES A L’ANTIGA, I DEUEN ANAR AMB CONCORDÀNCIA A LA ROBA QUE DUEN.

A L’ACTUALITAT, LA DONA ACOSTUMA A VESTIR-SE A LES FALLES AMB UN VESTIT ANOMENAT DE VALENCIANA. AQUEST VESTIT ÉS EN ESSÈNCIA UN VESTIT DEL S. XVIII, QUE HA SOFERT MOLTES DEFORMACIONS I MUTILACIONS, AMB UNES SUBSTITUCIONS QUE CORRESPONEN A MODES POSTERIORS. TOT ALLÒ AFEGIT CONVENDRIA CORREGIR-SE, I TORNAR AIXÍ A LA SEUA PRIMITIVA CARACTERÍSTICA. ÉS LA MEUA OPINIÓ QUE HAURÍEMD DE TINDRE UNES NORMES CLARES SOBRE LA INDUMENTÀRIA, PER A LA SEUA VERTADERA RECUPERACIÓ. ESTEM ARA A TEMPS PER A FER UN ESFORÇ I RECUPERAR LA FORMA ANTIGA I AUTÈNTICA, REPRODUINT-LA DELS ORIGINALS. SI NO ÉS AIXÍ, ELS COMERCIANTS, PEL FET DE VENDRE MÉS, A POC A POC ANIRAN DESTRUINT EL VESTIT TRADICIONAL FINS REDUIR-LO A UNA SIMPLE DISFRESSA. BIBLIOGRAFIA Ferrandis Mas, V. (1787-1812): “Elemento para el estudio de la indumentaria valenciana: La mujer”. Maneros, F.; Aguarood Otal, C.: “Mujeres con sayas, hombres con calzón. El Peinado en la mujer”. Mercado Machi, S. “La dona al segle XVIII: El Pentinat”. — “La dona a les comarques del nord del pais valencià”. Diputació de Castelló Liceras Ferreres, M.V. “Indumentaria Valenciana en los siglos XVIII-XIX. De dentro afuera, de arriba abajo: El Peinado”.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


L’OFRENA A LA MARE DE DÉU Joan Quilis Rodenas

E

n el llibre del any passat, vaig parlar de un acte com és la “desperta”, intentant donar explicació des de un altre punt de vista de una activitat que consisteix en tirar coets a la matinada. Aquest any vull parlar de la ofrena que se fa el dia 18 de març a la Mare de Deu de la Seu. Tant la despertada, com aquest de la ofrena, com altres actes, dels que intentaré parlar en pròxims anys com les cercaviles, son actes dels quals es parla, però que no mos parem profunditzar ni a pensar per que se fan ho de ha on venen i de ha on poden tindre el seu origen. La intenció es profunditzar per ha intentar extraure una explicació i poder conèixer-los un poc millor, per ha saber perquè se fan. Passant al tema que mos interessa, que és el de la ofrena de flors a la Mare de Deu de la Seu, en primer lloc anem a intentar definir que és una ofrena i ha intentar buscar els seus orígens. La ofrena, és un do que se dedica a Deu o als Sants, per a implorar el seu auxili ho per alguna cosa que se desitja. També per a complir amb algun bot o obligació. Cal fer alguna matisació i anyadir una nova paraula, que ens ajudarà a comprendre Exvots de cera.

millor el significat de ofrena. Es tracta de la oblació, aquesta, és la acció de oferir, i ofrena, la cosa que ha de oferir-se o oferida, que està destinada per a la oblació. Per ha entendre-nos, en l’acte del 18 de març, la oblació seria l’acció de oferir les flors i aquestes el element que se ofrena. En Europa se sap que ja se practicaven ofrenes en el Neolític, període en el que s’han encontrat destrals polides, oferides als deus o als difunts. En la historio de les religions, la ofrena te en la majoria dels casos un caràcter propiciatori o de alivió i la seua finalitat és obtindre la protecció de alguna divinitat i evitar els mals que puguen vindre dels dimonis. També es pot realitzar per ha fer menys penosa la existència de les animes en la vida de ultratomba. En la cultura judeocristiana, la ofrena se presenta a manera de súplica i prega, esperant que la bondat divina se apiada del mortal i li concedeixca per benevolència i amor, el favor demanat. En la Bíblia encontrem molts exemples referits a ofrenes a Deu, sols ficarem dos exem-

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Programa de 1963 any en el qual la ofrena es va realitzar el dia 17

ples un del Antic Testament i un altre del Nou: En el llibre del Levític 2, 1 Llegim. “Quant algú vullga fer a Yavè una ofrena en qualitat de oblació, consistirà aquesta en flor de farina, sobre la qual derramarà oli i ficarà incienso”. L’altre exemple el trobem en Mateu 5, 23. 24. Ací llegim: “Per tant, si al portar la teua ofrena al altar, te recordes allí que el teu germà te alguna cosa encontra teua, deixa la ofrena davant del altar i ves-te’n antes a reconciliar-te amb el teu germà; desprès torna i presenta la teua ofrena”. Però possiblement, dins de la cultura catòlica, la ofrena que mes se coneix siga la que se dona dins del ritual de la missa i que se efectua abans de la consagració del pa i del vi. Interessant és el concepte de ofrena en la antiga cultura grega, de la qual han perdurant fins ha hui en dia algunes característiques, adaptades ha unes altres creences. En l’antiga Grècia, trobem dos tipus dife-

Festes de Sant Josep

rents de ofrenes vinculades al tipus de culte. Per una part en el culte privat, el que se celebrava en el llar, el qual sols participaven els membres de la família resident allí. En cada casa se encontrava un altar on se rendia culte a Hestia, deessa del llar i de la família, a Zeus, pare dels deus de la mitologia grega i als esperits dels familiars difunts. Els rituals consistien en oracions ofrenes i libacions. Encara hui en dia en moltes cases se encenen llums per ajudar il·luminant als difons de la casa, perfectament aquesta tradició pot connectar amb les antigues costums greges Per un altra banda estava el culte públic, que podia ser de dos maneres, ho el ritus comuns que les diferents ciutats tenien ho el ritu que cada ciutat oferia al seu deu, en els dos casos, se realitzaven oracions, rituals, plegaries, sacrificis, libacions i sobre tot ofrenes als deus. A mes a mes per animar les festes se realitzaven jocs i concursos. Un element molt interessant de les ofrenes de la antiga cultura grega son els exvots, objectes oferís


Imatges de l’ofrena.

en agraïment de una ajuda divina. La costum concernia, principalment a les curacions atribuïdes a Asclepio, deu de la medicina. Se li realitzava una ofrena representant el membre curat. Com veiem aquesta practica encara subsisteix hui en dia i la podem trobar en molts monestir, ermites i esglésies de tota la geografia de tradició catòlica, on podem trobar cames, braços, cors... de cera que se ofereixen a alguna devoció, per alguna curació ho favor concedit. El tema de les ofrenes es comú a totes les cultures no sols occidentals sinó també orientals, però no anem ha introduir-nos mes en aquest assumpte ja que mos allunyaríem massa i ja ho havem fet, de la finalitat d’aquest article. Respecta a Xàtiva, es de suposar que al llarg de la seua historia i durant les diferents cultures que per ella han passa se efectuaren ofrenes a les diferents divinitats. En època romana, en els diferents temples que tindria la ciutat se realitzarien ofrenes. Possiblement en el nimfeu del carrer Sariers, del qual han arribat fins als nostres dies les seus restes, allí se deixarien les ofrenes a les nimfes del aigua a les quals se li donaria culte. Un possible exemple de representació de una ofrena el trobem en la pica àrab que es troba en el museu del Almodí. En ella en una de les seues cares llargues apareix un personatge carregat amb un corder, possiblement, en actitud de fer una ofrena. Aquesta imatge, dins de la iconografia cristiana, recorda a la figura del Bon Pastor Però, passem ja a tractar la ofrena des de el punt de vista que mos interessa, que és el faller. Ens

havem desviat un poc del tema faller, però, pense que era necessari aprofundir en el concepte de ofrena, per ha saber, que son, en que consisteix, quin son els seus orígens i en que han evolucionat les ofrenes. Les ofrenes de flors a la Mare de Deu tenen el se origen en les falles de Valencia, quant en l’any 1945 un grup de clavariesses i altres dones vestides amb el vestit característic valencià dipositaren en el interior de la basílica als peus de la Mare de Deu dels Desamparats diversos rams de flors. Aquest acte era conegut com la festa de la clavariessa. En els anys successius algunes comissions falleres s’anyadiren donant-li mes importància a l’acte que no va tardar en instaurar-se el 18 de març. Com poc a poc, cada vegada era mes gent la que se unia a aquesta celebració i l’interior de la basílica, aquesta, es va quedar xicoteta, en 1949 es va decidir traure la realització d’aquest acte a l’exterior, construint-se per ha tal fi uns bastidor per ha poder dipositar les flors. Aquesta iniciativa valenciana se expandirà per altres zones no vinculades a les falles, per exemples en Saragossa en 1958 compensaran a fer ofrenes florals a la Verge del Pilar. Un altre exemple pot ser Albacete on també arribarà aquesta costum de oferir flors a la patrona de la ciutat. Dins del àmbit del País Valencia, les ofrenes son habitual en les celebracions patronals i en les diferents poblacions que celebren les falles, com Gandia, Alzira, Cullera, etc., que han absorbit aquesta tradició. Inclòs la trobem en les fogueres de Alacant.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Imatge de l’ofrena.

En Xàtiva les ofrenes de flors a la Mare de Deu de la Seu, comencen a celebrar-se amigant dels anys cinquanta. La primera referència que havem trobat és en el programa d’actes de l’any 1956. Pot ser, que començarà uns anys abans però no he trobat ninguna referència. Crida l’atenció de que la ofrena, estiguera programada l’any esmentat, per al dia 18, a les 11.00 h., possiblement fora per coincidir en diumenge. Intentant buscar el màxim numero de espectadors, durant els primer anys la data en que es celebrava aquest acte va ser variable, així en 1963, viem en el llibre oficial de la Junta Local Fallera, que la ofrena se celebrarà el diumenge dia 17 a les 16.00 h.. L’ofrena de flor en Xàtiva, és un clar reflex de allò que se feia en les falles de Valencia, i poc a poc anirà assimilant-se cada vegada mes fins ha establirse el mateix dia que se realitza en la capital, el dia 18 de març. Aquest nou esdeveniment faller que a partir de meitat dels anys cinquanta, passarà a formar part

Festes de Sant Josep

dels programa oficial d’actes de les falles de Xàtiva, no el trobem en els programes de les falles que se plantaren en el període de la IIª República, podem pensar que durant aquest període històric, no se realitzaven aquestos actes, per ser una etapa històrica, ha on predominava el laïcisme. La ofrena de flors a la Verge, tant en Valencia com en Xàtiva, hi ha que entendre-la dins del fort concepte nacionalcatolicisme, que el ragim polític naixcut desprès de la Guerra Civil implanta en tot l’estat espanyol. Dins d’aquest ambient de religiositat, podríem recordar el Congres Eucarístic que se va celebrar en la nostra ciutat en 1948. L’exaltació a la Mare de Deu durant el període franquista és una costant, molta gent de la meua edat, encara recordarà com en el mes de maig era anomenat el mes de Maria i durant tot aquest mes, en les escoles per les vesprades es resava, cantava i es realitzaven actes en honor a la Verge.


En Xàtiva la exaltació mariana que promou el nacionalcatolicisme, franquista, encaixa molt be, degut a la devoció que tradicionalment s’ha tingut respecte a la patrona de la ciutat. Durant segles, la Mare de Deu de la Seu ha segut la intercessora en qualsevol desgracia ocorreguda en la ciutat, epidèmies, plagues, terratrèmols etc.. En aquestos casos la devoció a la patrona, no va sols, normalment va junt a la devoció a Sant Josep. En cas de alarma en la ciutat era freqüent col·locar conjuntament les escultures de la Mare de Deu de la Seu junt a l’antiga escultura de Sant Josep que es baixava de la ermita del mateix nom. Per tant les devocions a la Mare de Deu de la Seu i la de Sant Josep estan molt unides. A banda de ser la patrona de Xàtiva una intercessora davant les calamitats que al llarg del temps varen poder atacar a la ciutat, també era receptora de moltes donacions, sobre tot de joies i objectes valuosos, que la noblesa i gent adinerada al llarg de la historia li ha realitzat. Podem considerar aquestes donacions devocionals a la Verge, com un precedent de les ofrenes falleres. Una interessant relació d’aquest donacions la trobem en el llibre de Gonzalo Viñes la “La Patrona de Játiva”. Un altre precedent que pot relacionar les falles amb la Mare de Deu de la Seu, el podem trobar en la cavalcada que es va realitzar el 5 d’agost de 1923 amb motiu de proclamació canònica de la Verge. Esta clar que en aquesta data no hi havien falles a Xàtiva, però en l’acte que estem esmentat, fórem moltes les carrosses de gremis, societats, sindicats, etc., en les que els seus participants anaven abigallats amb el trages de valencians i valencianes. L’acte, que se realitza hui en dia, ha perdut el concepte de ofrena que havíem vist en la primera part del article, podríem considerar l’acte mes una desfilada que una ofrena, en la que s’ha perdut en

un noranta per cent el sentiment religiós. Particularment pense que aquest acte del dia 18 sobra en el programa de les falles. Si ho mirem des de un punt de vista religiós, ja que les falles tenen una vesant religiosa, les falles no son una festa mariana i l’ofrena és un acte de exaltació a la patrona de la ciutat, llevant protagonisme al verdader artifici de les festes falleres que és sant Josep. En altres celebracions com per exemple la fira, ja que el 15 d’agost es celebra l’assumpció de la Verge i és una festa Mariana, no és fa cap ofrena ni cap esdeveniment a la patrona. Un altre cas son les festes de carrer on el protagonista és el patró del carrer i la patrona de la ciutat no te protagonisme. Si veiem les falles des de un punt de vis lúdic, pense que l’ofrena, també sobra, ja que s’ha convertit en una desfilada en la qual es llueixen els trages, competint per traure el mes car i mes espectacular, tan entre les dones com entre els homes, a mes a mes que en eixe dia gran nombre d’espectadors se converteixen en entesos en indumentària. Un altra cosa és que el 5 d’agost les falleres que volen desfilar en la processo amb la mare de Deu ho facen, ja que aquesta data és la festa de la patrona de Xàtiva i pot ser una cosa voluntària. Bibliografia Viñes Masip, Gonzalo: “La Patrona de Játiva”. Ed: La Seu 1998. Humbert J.: Mitologia griega y romana. Ed. Gustavo Gili S.A 2000 Prgrames oficials: 1956; 1963. Quilis Rodenas Joan: Alvoltant del dia de Sant Josep. Ed. Falla Benlloch 1996. Sisternes Alacot JM; Sisternes Climent J; Sisternes Climent A: Records d’una època 1900-1935. Ed. Imprenta Marbau 1997.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


TÈCNIQUES I AVANÇOS TECNOLÒGICS ALS CADAFALS FALLERS Rafa Tortosa i Garcia

A

l llarg de la història de les falles hem pogut comprovar una continua evolució en la confecció dels cadafals fallers així com dels ninots de falla. L’interès per aconseguir millor qualitat escultòrica i artística provocarà la recerca constant de materials més mal·leables per a la construcció dels cadafals així com l’ús de tècniques escultòriques que complisquen amb l’objectiu d’aconseguir una major definició i un millor acabat. A més a més, la introducció d’aquesta falla artística que conté: més monumentalitat, major caràcter escultòric, millor acabat, i un major atreviment constructiu comportarà la recerca d’un enginy que puga assemblar les diverses peces; a més de trobar nous mètodes que ajuden a plantar el monument faller al carrer. Durant el segle xix alguns cadafals solien aplicar efectes especials als seus ninots, dotant-los moviments amb una tracció realitzada manualment des de dins de la falla. Aquesta costum es va estendre al segle xx, hi havia, a Xàtiva, certs cadafals amb moviment així com d’altres efectes que van proporcionar en Ninots indultats de suro blanc de la comissió de Benlloch de 2010.

aquell moment cert al·licient al monument faller. Amb aquest article pretenem recollir tots els avanços tècnics aportats a la construcció de les falles per part dels obradors fallers amb la utilització de materials i tècniques presents a la vida quotidiana així com al sector industrial. MATERIALS I TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES Atès que l’any 1932, les falles de Xàtiva reprenen la seua activitat d’una forma definitiva —llevat dels anys de la guerra—, començarem a veure l’ús de materials a partir d’aquesta època de la Segona República. Els ninots inicialment eren confeccionats amb cera, encara que hi havia d’altres que estaven realitzats amb les caretes de cartó perquè no es podia assumir la despesa que representava l’ús de la cera per a tots els ninots així com les seues etapes productives. Cal dir que la cera era utilitzada per a la confecció del cap i de les mans. La resta del ninot era abellit amb peces de roba, i estaven farcits d’una estructura amb palla o

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Falla de Sant Jordi de 1952 (les tallades de meló posseïen moviment).

Utilització de la grua en el muntatge la falla de República Argentina de 1972.

arpillera. Per als peus s’utilitzava calçat en desús. El modelatge de la cera consistia en primer lloc, realitzar la figura en fang del bust i després obtindre un buidatge. En segon lloc la cera es calfava afegint-li una xicoteta porció de carmí per tal de donar-li una lleugera tonalitat roja. En tercer lloc i quan estava completament fluida, s’introduïa en el motle repartint-la de manera homogènia sobre tota la superfície interna fins que es solidificara. En quart lloc, es creaven noves capes reforçant així la cera amb fines capes de gasa o amb escaiola. En quint lloc i últim, es retirava el motlle i es retocaven les imperfeccions. Però molt probablement aquests ninots amb caps i mans de cera sofriren una evolució al seu cos, varen passar d’un farcit de palla o arpillera a una armadura realitzada amb cartó, que s’assemblava a la dels joguets de cartó de l’època, que se solien fer amb la tècnica de la pasta de paper o el cartó premsat i així és com omplien els motlles. Aquest ús provocarà que el ninot finalment es realitze en car-

Festes de Sant Josep

tó integrament, però de manera fraccionada i a partir d’uns maniquins prefabricats. Aleshores, tindrem cossos d’homes, de dones, de prims, de grossos així com cames i braços de distintes proporcions, posicions i volum, i també caps de distinta fisonomia. Hi havia llocs on realitzaven aquestes peces de cartó, les qual eren venudes als artistes fallers qui amb el seu enginy conformaven distints ninots, de diversos aspectes i distintes posicions. Malgrat aquest avanç, el cos estava nu, no contenia roba i calia fer-li les peces de roba adequades al context de la crítica que volia representar. Inicialment foren vestits amb tela però mancava la vessant artística del ninot ja que només es veia el cap i les mans, i és quan a poc a poc els ninots comencen a «vestir-se» de cartó directament. Amb cartó mullat amb aigua i cola es començava a vestir el maniquí afegint-li les seues solapes i arrugues d’una jaqueta i el pantaló, per exemple. La facilitat per adquirir el cos contrarestava amb la laboriositat i dificultat per «vestir-los».


Ninots indultats de cartró de la comissió de Benlloch de 1996.

Primers ninots de cartró a Xàtiva. Falla del Carmen 1962.

Les extraordinàries peculiaritats del cartó amb la seua ductilitat durant el seu maneig i la seua relativa tenacitat i duresa una vegada sec, fa que els artistes fallers facen ús d’ell durant els anys quaranta i cinquanta, i estiguen, contínuament, cercant noves formes i tècniques per a la manipulació d’aquest material. La tècnica que revoluciona els obradors dels artesans és la reproducció integra de la figura fallera, sense distincions de cap tipus en els seus components. Açò comportarà una producció més homogènia i simplificarà enormement el treball. Aquest fet apareixerà l’any 1953 quan l’artista Juan Huerta, reprodueix integrament, en cartó, un ninot. A partir d’aquell moment aquesta nova tècnica tindrà una lenta consolidació i expansió en tots els tallers d’artistes fallers, ara conviurà amb el fet de «vestir» directament el cartó. Durant molts anys ha estat la principal tècnica per a la realització de ninots, tant siguen de base com de remat, així com altres elements que composen l’escenografia fallera.

Amb la reproducció de cartó tantes voltes com el motlle d’escaiola aguante provocarà la repetició de figures per tot arreu dels cadafals fallers, i és així quan comença a apareixer el fenomen del «refregit» que farà abaratir els costos en la construcció d’un monument faller, ara es podran intercanviar i vendre peces entre els artistes fallers. A Xàtiva, gràcies a l’aparició de la tècnica del «refregit», hem pogut veure grans obres efímeres. Els artistes locals l’han utilitzat durant molts anys i han aconseguit obres espectaculars i grans premis. Anem avançant en el temps i és quan a la dècada dels anys setanta comença a introduir-se, en la confecció de peces de falla, un nou material. Es tracta de la fibra de vidre i resina de polièster. Els primers ninots reproduïts amb polièster, els quals seguien un procés constructiu semblant al del cartó, van ser els del grup «Dolçainer i Tabeleter» realitzat pel xativí Josep Martínez Mollà per a la falla del Pilar de València l’any 1977 i que va ser mereixedor de l’indult. Tot i que aquest material té un major cost, la seua resis-

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Ninots farcits i vestits amb roba confeccionada.

Ninot amb la cara i les mans de cera.

tència i el seu poc pes fa que siga ideal per a determinats treballs realitzats per l’artista faller. Carrosses, decorats i altres construccions duradores al llarg del temps hi són construïdes amb polièster. També ninots i remats de falles hi són confeccionats encara que no ha transcendit molt, sent el seu ús en casos excepcionals com ara per a exposicions o parts de la figura, com mans i caps, on li es vol donar una major definició. El darrer material introduït als tallers dels nostres artistes fallers ha estat el poliestirè expandit, l’anomena’t, popularment, suro blanc. Aquest material, subministrat amb blocs o làmines de distints grossors i densitats, va estar introduït durant els anys huitanta i fou utilitzat per a la confecció de motlures o xicotets detalls escenogràfics del cadafal. Però és l’any 1984 quan Miguel Santaeulàlia confecciona, per a la falla Bailén, – Xàtiva del capi-casal un ninot que va estar modelat directament sobre làmines de poliestiré. Aquest material ens permet realitzar figures originals amb un cost econòmic i temporal de menor

cost que les reproduccions indirectes. Per obtindre un ninot amb el poliestiré, existeixen dues formes d’elaboració segons la grandària i format de la figura. Si es tracta d’un ninot de base o xicotetes figures, l’execució es fa directament sobre el bloc de suro, es talla i se li dona la forma desitjada a partir d’un dibuix o esbós. Si el ninot és una figura de remat, de considerables dimensions, es realitzarà en primer lloc de forma indirecta. Sobre una maqueta modelada amb fang, suro o plastilina se realitza un seccionament equidistant de plànols horitzontals. L’obtenció d’aquestes seccions es pot fer de forma física, tallant la maqueta i calcant els contorns a un paper que serà projectat amb un factor d’escala sobre la placa de poliestiré o amb l’ús de les noves tecnologies, on l’obtenció dels contorns es fa mitjançant l’ús d’un escàner tridimensional que capta massivament punts pertanyents a la superfície de la figura i amb l’ús d’un programa informàtic s’elabora un model digital del ninot, és adir, una maqueta digital. Aquesta maqueta pot ser seccionada de for-

Festes de Sant Josep


Falla de la plaça de Sant Joan la primera que es va construir a Xàtiva

Falla de la República Argentina de 1991 en la que la ballarina estava

amb les bases baixes.

equipada amb moviment.

ma instantània amb uns paràmetres establerts per l’usuari. Una vegada obtenim els contorns, aquests són enviats a una màquina “termo” – talladora bidimensional, que s’encarrega de donar-li forma a la peça de manera precisa i néta. De les dues formes, arribem al moment de muntar la figura, s’amuntonaran cadascuna de les peces numerades, ajuntant-les amb l’ajuda d’espuma de poliuretà. Ara, és el moment de donar-li forma a una superfície escalonada amb l’ajuda de distints talladors i escatadors. Finalment la peça rep una base de cartó fi, per tal de seguir així el procediment tradicional en la confecció de ninots. Cal afegir que amb l’ús del suro blanc, s’ha produït una certa reproducció en sèrie de figures, fenomen semblant al «refregit» de cartó, encara que amb els avanços tecnològics, es pot reproduir il· limitadament donant-nos la possibilitat d’un canvi de dimensions a la reproducció. Hem parlat de les tècniques en la confecció dels ninots, però hem de dir que les bases on es

sustenten els ninots també han sofert un canvi de materials. Fins a la dècada dels anys seixanta, les bases dels ninots eren considerablement altes les quals hi podien arribar a tindre una alçada d’un metre o metre i mig. Totes aquestes parets generades eren realitzades amb teles o paper i fer-les així consistents, ja que s’havia fet un bastidor rectangular on es realitzava un entramat de fil, on s’apegava amb cola el paper. Martínez Mollà, amb la falla plantada al Raval el 1960, va importar del cap i casal l’alternativa als bastidors de tela o a l’entramat de fil amb paper, utilitzant el tauler de fusta per a realitzar les escenes, la qual cosa provocà un canvi de moda en l’estructura de les bases, ara passarien a ser més baixetes. Açò suposava cobrir-les per sobre ja que es veien, ho van intentar amb tela però varen obtindre resultat nul, així doncs, no hi havia una altra, usar, definitivament, la xapa de fusta. Hui en dia se segueix utilitzant i es combina amb el suro blanc.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


TÈCNIQUES DE PLANTÀ A causa dels avanços tècnics i la utilització de materials menys pesats per a la confecció dels cadafals fallers, s’hi ha provocat un augment de volum i d’alçaria del remat. Açò suposarà més temps per a plantar el monument així com la necessitat d’utilitzar tècniques i artefactes que ajuden a posar verticalment el cadafal. Tots hem sentit parlar de la plantà «al tombe» on es van assemblant les distintes peces de forma horitzontal a terra, i amb l’ajuda de cordes i corrioles fixades a les façanes de les cases o al damunt d’uns andamis es planta el cadafal fins quedar de forma vertical. Aquesta tècnica evolucionaria amb l’ús de torres d’andamis de tipus mecano-tub, fent dues torres similars unides per un pont on es fixava una corriola per on passava una corda nugada a la peça a ensamblar, la qual és estirada a l’altre extrem gràcies a la força dels artistes i dels fallers. La darrera progressió del món faller va ser la utilització de la grua per a plantar cadafals, tècnica que continua sent utilitzada a l’actualitat. Va ocórrer l’any 1971 amb la falla de l’Espanyoleto, fou un gran dia, la plantà es va convertir en un boom per a la gent. Grau va contractar una grua vinguda des de València que va costar 2000 pessetes i dotze mil pessetes la mà d’obra. A l’actualitat, a aquesta grua mòbil, se li afegeixen distintes plataformes i braços telescòpics que ajuden a retocar, ajuntar i encaixar les distintes peces que conformen un cadafal faller.

que duia per lema «Tot per diners», coneguda també “per la de la tallà dels melons”. El remat era un dimoni que eixia d’un cofre, i sobre aquest un meló d’on diverses tallades s’obrien i es tancaven gràcies al mecanisme que era accionat des de dins del cadafal. Si posem un altre exemple de moviment, és el realitzat per a la ballarina del cadafal que va plantar M. A. G. Moracho a la demarcació de la falla República Argentina l’any 1991, on la peça central de la falla girava una volta completa simulant la ballarina d’un típic joier. A partir dels anys setanta, diverses falles tant grans com infantils, han utilitzat l’aigua als seus cadafals. Un clar exemple el trobem a la falla de República Argentina de 1976, realitzada per Antoni Grau, on es va representar la font del Lleó d’on brollava aigua amb l’ajuda d’una bombeta elèctrica. Amb igual efecte, però, fent servir una altra tècnica els fallers del barri de Sant Pere van posar l’efecte d’un xiquet pixant a sobre de la font de vint-i-cinc dolls, peça central del cadafal «Limpiesa e hichene» signada per J. Pérez l’any 1944. El xorret del xiquet era provocat per la pressió que es feia a partir d’una bomba de fumigar accionada des de dins del cadafal. Però, hi ha d’altres efectes incorporats com: la instal·lació de llums i de focus en certs detalls del cadafal com ara finestres, semàfors o fars, la qual cosa va provocar uns efectes que li donen més realisme, encara que açò serà una altra història.

USOS TECNOLÒGICS Per últim volen ressaltar l’aparició, als cadafals fallers, d’efectes que provoquen una vertadera innovació dins d’una determinada època. Puntualment, a la nostra ciutat, han aparegut cadafals que han incorporat certa novetat que ha anat unida més a la tecnologia que a l’aspecte artístic. Ens referim, principalment, a l’ús de moviments, llums, aigua o qualsevol efecte que faça més innovador i curiós el monument. Antoni Grau i Tomàs va confeccionar la falla «Tot fem i fum», que es veia, perfectament plasmada, sobre la plataforma d’un camionet. Aquest cadafal va recórrer els carrers de Xàtiva i dels poble de la contornà, novetat que va fer que s’enduguera el primer premi l’any 1952. El mateix artista, quatre anys més tard va plantar la falla de sant Jordi (1956)

Bibliografia Ariño Villarroya, A: «La represión de la fiesta popular», Historia de las Fallas, Levante-EMV, Valencia, 1990, pp. 102-103. Ariño, A (dir.): Los escultores del fuego. Introducción a la Historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Diputació de València, València, 1993. Baldoví, A: «El refregit a les falles de Xàtiva», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010. Colomina, A: La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració, CEIC Alfons el Vell – JLF de Gandia – A. C. Premi Iaraní, Gandia, 2006. D. D. A. A: Martínez Mollà, escultor de falles, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2000.

Festes de Sant Josep


Falla de la plaça de Tetuan Sant Francesc, plantada amb el mètode de “tombe”.

Gil Blesa, P et al.: Manolo Blanco Sancho. Una vida entre falles. Imatges per al record. 1964-2006, Xàtiva, 2006. Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. I, Ajuntament de València, València, 2002. Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. II, Ajuntament de València, València, 2003. Hernández i Martí, G M (Coor.): L’indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. III, Ajuntament de València, València, 2005. Lara, J: «L’era del suro», falla Joan Ramon Jiménez. Xàtiva. 2010, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2010, pp. 114-117. Llopis, V., Tortosa, R, «Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50», El Verí del Foc, núm. 2, A.

C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 72-85. Martínez Canet, R, «Artistes a temps parcial (19451955)», Llibre Explicatiu Falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, 1996, pp. 56-58. Mir, H: «Trencant motles? Noves tècniques per nous temps», Cendra. Suc de falles. núm. 0. Primavera 2005, A. C. Malalt de falles, 2005, pp. 42-46. Quilis Ródenas, J, «Els primers premis de les falles de Xàtiva (I), 1934-1963», Llibre Explicatiu Falla Benlloch – Alexandre VI, Falla Benlloch – Alexandre VI, Xàtiva, 2007, pp. 82-99. Quilis Ródenas, J: «José Camarasa, artista faller dels anys quaranta», El verí del Foc, núm. 3, A. C. Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2009, p. 77. Sánchez i Pérez, J, Quadern de falles, Xàtiva, 18652005, Matéu Editors, Xàtiva, 2006. Tortosa Garcia, R, «Els primers premis de les falles de Xàtiva (II): El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985)», El Verí del Foc, núm. 1, Falla Joan Ramon Jiménez, Xàtiva, 2007, p. 62-77.

Falla Benlloch. Xàtiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011

129


Crònica local

130

la veu satírica


Crònica local

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

131


Crònica local

132

la veu satírica


Crònica local

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

133


Crònica local

134

la veu satírica


Crònica local

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

135


Crònica local

136

la veu satírica


Crònica local

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

137


Crònica Junta local fallera

138

la veu satírica


Crònica Junta local fallera

Falla Benlloch. XĂ tiva 2011

139


Crònica Junta local fallera

140

la veu satírica


Crònica Junta local fallera

Falla Benlloch. XĂ tiva 2011

141


Crònica Junta local fallera

142

la veu satírica


Crònica Junta local fallera

Falla Benlloch. XĂ tiva 2011

143


Crònica benlloch

144

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

145


Crònica benlloch

146

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

147


Crònica benlloch

148

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

149


Crònica benlloch

150

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

151


Crònica benlloch

152

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

153


Crònica benlloch

154

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

155


Crònica benlloch

156

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

157


Crònica benlloch

158

la veu satírica


Crònica benlloch

Falla Benlloch. Xàtiva 2011

159


Crònica benlloch

160

la veu satírica


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Festes de Sant Josep


Falla Benlloch. XĂ tiva 2011


Llibret Explicatiu Falla Benlloch  

Llibre de la Falla Benlloch de l'any 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you