Page 1

1


Llibret A. C. Falla Barri Sant Gregori Torrent

2015 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià.

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.org

El present llibret ha participat al XXXVIII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent.

Depòsit legal: V-766-2006

1


Les falles amb estil propi Jo recorde (semblen paraules del iaio “cebolleta”) d’una campanya de la Generalitat Valenciana, denominada SOM IGUALS, SOM DIFERENTS amb objectiu d’integrar als col·lectius minoritaris en els estàndarts de normalitat. Estàndarts de normalitat? Que és normal? Quins és supossa que són els paràmetres estàndarts? I sobretot qui ho determina? Tant en la societat civil, la que vivim els ciutadans, com a les falles, les que vivim també els ciutadans (fallers i veïns) s’establixen paràmetres de normalitat que determinen els límits d’una cohexistència social. Però, eixos límits qui els marca? La societat, els ciutadans, els governants?

2

Les tendències, parlant ara de les falles plantades al carrer, són canviants; més colors pastel, més colors vius, més risc dels remats, més seguretat, menys crítica, més crítica, però sempre dins d’eixos límits, d’eixos estàndarts, dels cànons establerts. Perquè cànon és allò que designa una regla de representació en pintura, escultura, arquitectura i música. El cànon permet obtenir l’harmonia tant en el conjunt com en les parts de l’obra d’art, gràcies a l’ordre, la mesura i la proporció, mentres que l’estil artístic és un concepte fonamental en art sense el qual ens faltarien els elements que distingeixen les creacions d’una mateixa època i el sentit de l’evolució de les formes. Este 90% (per ficar un percentatge de majoria absoluta; o era el 40%?) ens determina el patró de comportament dels elements


d’un entorn particular durant un període concret. Ara bé, que passa amb l’altre 10%? Estan fóra de norma?, o són l’ecepció, que potser, la confirme.

llibret (que segurament crearà tendència!!) trobarem si els dissenyadors i els estudiants de belles arts estan col·laborant en les falles i això es considera com a “estil pastel”, o pot ser Algunes comissions, siguen del no... També podem saber si la 10 o del 90, intenten marcar filosofia i la trajectoria afecta un estil propi, un estil de falla, actualment a les falles infantils, el seu propi estil, el seu camí. o simplement són alguns “artistes Així, siga fóra de la norma o il·luminats”... Sense oblidar-nos dins, les comissions falleres que de les falles que marcaren coherentment s’dentifiquen amb estil, o a l’”època daurada” el seu estil, són les que realment de l’Ajuntament o a les “falles marquen tendència. icona” que mai oblidarem. Estes tendències poden Gaudiu de la lectura, viviu la marcar-se des del punt de nostra cultura. vista cultural, com ara, Na Jordana, o des d’un punt més Sebas Marín conceptual, com ara, Pl Jesús; totes dues del cap i casal. O, marcant estil per les comarques valencianes i als llibret de falla, com Mocador i La Malva, de Sagunt i Alzira respectivament. Totes elles amb estil propi!! I els artistes fallers? Per on van les tendències? Pot ser que al llegir els articles d’este magnífic

3


Saluda President

Enguany tinc l’honor per tercer any de poder-me dirigir-vos unes paraules a tots els fallers i falleres d’esta la meua gran comissió, la del Barri Sant gregori. En primer lloc voldria dirigir-me a totes eixes persones que durant este temps han estat amb mi en tot moment, a la meua comissió, pel seu esforç, la seua dedicació i per la seua perseverança. A tot aquell faller que ens ha aportat el seu granet d’arena, que ens ha servit per a millorar cada vegada un poc mes. I no puc oblidar-me dels meus volguts representants d’enguany. Laura la nostra fallera major i dels nostres infantils Rebeca i Ivan, que un any mes podrem disfrutar junts tot enguany, només espere que siga un any inoblidable i que disfrutem al màxim cada moment i que mai oblidem les falles del 2015

4


5


Junta executiva PRESIDENT: Eduardo Peña Navarro VICE PRESIDENT 1r Isidro Bermell Vilanova VICE PRESIDENT 2n Paco Laderas Aguado VICE PRESIDENT 3r Vicente Montoro Toledo SECRETARIA Amparo Rodrigo Alejandro VICE SECRETARIA Patricia Peña Folgado TRESORERA: Mª Carmen Mercado Martinez VICE TRESORER Antonio Muñoz Lorente CONTADORA Veronica Villalba Olombrada DELEGAT FESTEJOS Jose Luis Arce Luz VICE. D. FESTEJOS Alejandro Perez Pinilla Jose Manuel Perez Irnan Miguel Cebrian Cuenca DELEGADA INFANTILS Marta Molinero Martínez VICE DELEGATS INFANTILS Nuria Montoro Pérez Eva Muñoz Mercado Sheila Mayordomo Ortega Alejandro Gil Cebriá Mª Carmen Requena Díaz Yasmina Carrillo Alfaro

6

DELEGAT ACT. DIVERSES Emilio Laderas Aguado VICE DEL ACT. DIVERSES Antonio Montero Zayas DELEGAT LOTERIES Antonio Muñoz Lorente DELEGAT RECOMPENSES Carlos Barrero Simarro DELEG. SECCIO FEMENINA Mª Victoria Folgado Gonzalez VICE. DELEG. S.FEMENINA Mª Jose Rubio Gómez DELEGAT CUOTES Vicente Montoro Toledo DELEGAT DEPORTS Jorge Mendoza Ruiz VICE DELEGAT DEPORTS Oscar García Hernández Carlos Pérez Iniesta VOCALS Joaquin Camarena Escandell Paco Rodenas Serrano Ruben Rodenas Mecado Adrian Castello Cañamero


Secció masculina Alejandro Gil Cebriá Alejandro Perez Pinilla Alfonso Carrillo Romero Alvaro Calabuig Mercado Alvaro Sanz Borreguero Andres Mena Lumbreras Andres Mena Mercado Antonio Muñoz Lorente Antonio Torralba Martínez Adrian Castello Cañamero Toni Zapata Picazo Carlos Barrero Simarro Carlos Pérez Iniesta Crispulo Rubio Jerez Cristian García Hernández Daniel Muñoz Cabanes Daniel Peña Fernandez Diego Cueva Soriano Emilio Laderas Aguado Enrique Garrigues Cebrian Enrique Garrigues Sanchis Faustino Calabuig Yago Fernando Mena Lumbreras Fernando Rodenas Serrano Fernando Rubio Valero Francisco Laderas Aguado Francisco Rodenas Serrano Germán Rodenas Mercado Grazziano Maffezoni Isidro Bermell Vilanova Javier Dominguez Corrales Javier Sanz Borreguero

Joaquín Camarena Escandell Jorge Alonso Sobrino Jorge Garrigues Cebrian Jorge Medina Ripoll Jorge Mendoza Ruiz Jose Antonio Montero Zayas Jose Antonio Rivera García Jose Luis Arce Luz Jose Luis Calvente Puchades Jose M. Adelantado García Jose Manuel Pérez Irnán Jose Manuel Torres Amores Jose Osorio Sanchez Juan Carlos Muñoz Martín Juan Maestro Rodriguez Juan Mena Perez Julian Serrano Zayas Luis García del Val Luis Lorente Femenia Manolo Zaya Igual Manuel Navarro Ruiz Manuel Rivera Martinez Miguel Ángel Cebrían Martínez Miguel Ángel Tamarit Villarroya Miguel Cebrían Cuenca Miguel Centelles Sanchez Miguel López Pina Miguel Maestro Rodriguez Miguel Raga Guijarro Miguel Angel Hernan Jimenez Omar Mena Penella Oscar García Hernández Pablo Tortosa Hernán Patricio Hernán Jiménez Pedro Peña Fernandez Pedro Peña Navarro Rafael Tortosa Hernán

7


Rafael Tortosa Martínez Raúl Mena Penella Roberto Garrigues Cebrían Roberto Serrano Zayas Ruben Rodenas Mercado Sergio Shan Zafra Sergio Rodriguez Heredia Xavi Carretero Dominguez Vicente Albiach Raga Vicente Montoro Toledo Vicente Silla Caravaca

Cort d´honor Fallera Major Eixent Mónica Rivera i García Agustina García León Aitana Rodenas Aleix Alba Hernán Poveda Alejandra Mena Mercado Alejandra Mercado Blasco Almudena Almerich Robles Amparo Montero Zayas Amada Cebrían Cuenca Amparo Aleix Alabajos Amparo Rodrigo Alejandro Ana Belen Martos Ojeda Ana Belen Moreno Godoy Andrea Hernán Poveda Aurora Carrillo García Beatriz Calabuig Mercad Beatriz Fernández Olivares

8

Carmen Torres Amores Cristina Meritén Fortés Cristina Serrano Zayas Cristina Puchalt Casado Dolores Blasco Moreno Dolores Martínez García Dolores Mercado Blasco Dubi Cebrián Cuenca Eloisa Campos Cuevas Empar Rodenas Martin-Blas Encarna Torralba Martínez Encarna García Leon Erica Fernández Olivares Eva Fortea Martínez Eva Mª Mercado Blasco Eva Mª Montero Carretero Eva Mª Muñoz Mercado Inmaculada Bermell Vilanova Inmaculada García Gómez Inmaculada Rebolloso Sarrión Inmaculada Caballero Fauli Isabel Mena Pérez Jessica Cebrián Martínez Laura Sereno Herranz Lorena Morcillo Godoy Lucia Rubio Navarrete Lucía Fernandez Barrajón Mª Carmen Cebrían Martínez Mª Carmen Requena Díaz Mª del Mar Hernández Bautista Mª Dolores Poveda Prieto Mª Jose Notario Ballesteros Mª Jose Rubio Gómez Mª Jose Rodriguez Heredía Mª Mercedes Fernández Mico Mª Nieves Bautista Parra Mª Teresa Godoy Hermosilla


Mª Teresa Perez Irnán Mª Victoria Peña Folgado Mª.Carmen Mercado Martínez Mª.Teresa Morcillo Godoy Mª.Victoria Folgado Gonzalez Manuela Irnán Irnán Mar Gonzalez Aleix Marion Guerrero Irnán Marta Molinero Martínez Marta Díaz Majuelo Marta Peña Fernández Marta Zaya Soriano Natasha Cruisus Sust Natividad Martínez Calomarde Nuria Montoro Pérez Nuria Rubio Cebrían Paqui Espinosa Díaz- Benito Paqui Penella Galindo Patricia Peña Folgado Paula Lopez Martínez Pilar Carretero Pérez Pilar Zayas Igual Pilar Igual Silla Pilar Penella Galindo Providencia Mercado Blasco Raquel Fernández Olivares Raquel Serrano Zayas Rosa Inmaculada Perez Irnán Sheila Mayordomo Ortega Sandra Carrillo Alfaro Sandra Lopez García Sandra Pérez Irnán Sebi Herrera Herreros Sheila Muñoz Hernández Silvia Poveda Prieto Silvia Zaya Soriano Sofía Barba Ralo

Sofia Barrero Mercado Sonia Hernández Bautista Sonia Poveda Prieto Susana Hernández Bautista Susana Maestro Cebrían Tamara Camarena Requena Tamara Pazos Fallado Verónica Villalba Olombrada Victoria Serrano Zayas Yasmina Carrillo Alfaro Yolanda Garrigues Cebrían Yolanda Hernández Bautista

Abonats Gonzalo Torres Eladio Corrales Maria Navarrete Jose Luis Calvente

9


Saluda Fallera Major

Fallers i falleres de la comisió Barri Sant Gregori, em dirixisc a vosaltres amb l´orgull de poder ser aquest any la fallera major i més encara de ser-ho amb les persones que m´acompanyen en aquest somni. El president Eduardo, la fallera major infantil Rebeca i el president infantil Iván. Cada acte viscut amb vosaltres, es inmillorable. Tambè tinc a la meua familia, a la cual mai em cansaré d´agrairlis l´esforz i la dedicació que han i estàn fent per poder ser jo la representant d´aquesta innigualable falla, doncs ells tant com jo, están molt il·lusionats. A més de tot, aquest any tinc la sort de tindre a la meua cosina Mónica, fallera major del 2014, en la Cort d´Honor de Torrent i que damunt será ella la que em fique la banda, moment molt emotiu que mai ovlidarè. Per últim, acostant-se la màgica setmana de falles sols vuic dirvos, que encara que no podem endevinar el futur, si podem predir que ho anem a pasar genial i que cada moment, per curt que siga, será inolvidable entre tots i cadascun dels amants d´aquesta fantástica festa. Visca la Falla Barri Sant Gregori! Una Salutació Fallera Major 2015 Laura Carrillo García

10


11


Entrevista a Laura Edat: 24 Aniversari: 18-4-1990 Professió: mestra de guitarra, encara que soc llicenciada en Ciencies Ambientals Aficions: Ciencia y música Anys de fallera: 23 Acte preferit: presentaciò y ofrena Un color: blau i verd Un olor: plutja Un lloc: La montaña Un llibre: biografía de Marie Curie” y “Una breve historia de casi todo” de Bill Bryson Una cançó/artista: Artistas: Francisco Tárrega i Paco de Lucía. Una peli: Avatar Un somni: Que la gent tinga mes concienciació sobre la importancia de cuidar el nostre planeta Cóm definiries en tres paraules al teu president i com et definiries a tu mateix: Eduardo: Atent, divertit i lluitador.

12


13


14


Yo: Empàtica, intuitiva i espontanea. Creus que falta o sobra alguna cosa a les nostres Falles? El què? Pense que estan perfectes tal i com son. Que vares sentir quan et vares enterar que series la nostra fallera major? Que després de tant de temps, perfí complia un desig tan esperat, encara que al principi em costà creure que era realitat. Simplement estava i estic feliç de ser-ho. Per a tu quin és l’eix principal de la festa? L´humanitat de les persones i la conviviencia entre comisions. Monumentalista o festera? Les dos coses. Tant la festa com el monument son caràcterístiques molt importants per a la festa fallera. Que mes t’agradà del teu monument del nostre artista Rafa quan vares anar visitarlo? Els detalls i la pintura acorde amb el tema del monument. Què és per a tu la figura de la Fallera major i se li dóna la importància que es mereix? Es la imatge de la representació i la responsabilitat fallera de la comisión. Baix el meu punt de vista sí se li dona l´importancia mereixcuda.

De lo que has viscut fins ara, amb quin acte et quedes? Amb la proclamació. Parlem de la teua familia, que diuen de que sigues la nostra fallera major? Estàn encantats i orgullosos de tindrem como a fallera mayor, es una cosa que els entusiasma molt, com familia que està ficada en el mon faller. A qui confies la teua indumentària i el pentinat de valenciana? L´ indumentaria la confie a Viana. El pentinat el deixe en mans de ma mare i la meua cosina Yasmina. Encara que saps que cada acte serà especial, que acte esperes amb més il·lusió? La presentació i l´ofrena. Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió? Que després del treball realitzat durant tot el any, arribà el moment de disfrutar al màxim la setmana más important de la festa fallera. Aprofitem-la fins a l´ultim segón. Un desig per a les falles del 2015? Simplement que tot ixca bé.

15


16


Un Torrent de carnestoltes! Rafael Cheli

17


18


Vaig nàixer i vaig créixer en la localitat de Dénia, Alacant. La meua faceta d’artista ja va començar de jovenet, aventurant-me a realitzar xicotetes falles per a col·legis. Després vaig tindre el plaer de treballar amb l’artista faller “José Enrique Ginestar” de Dénia, amb qui vaig aprendre a entendre i crear falles. Després d’un breu aprenentatge, algunes comissions de Dénia em van confiar la realització dels seus moments infantils, i així vaig continuar fent xicotets projectes fins a 2009. En 2009 vaig tindre la sort de formar part de l’equip de “Julio Monterubio”, per a la creació de la falla més cara de la història en 2009, a València. Junt amb este gran equip considere que vaig acabar de formar-me fins a conéixer tots els sectors i secrets per a construir una bona falla. En 2009 em vaig instal·lar a Dénia obrint el meu propi taller de falles, vaig formar un equip que, ara com a professionals, continuem realitzant i millorant els nostres projectes, fins al

punt, puc dir, de que ja estic preparat i confiat per a crear les meues pròpies creacions, tant en : guió, disseny, maquetació , escultura, fusteria i pintura. Esperem que es valore el gran esforç que suposa este treball d’artista i el resultat que s’obté de la il·lusió i ganes d’emocionar als turistes, veïns, falleres i fallers amb els seus monuments. Els premis més significatius aconseguits són:

En

19


LA POLÍTICA ÉS UN CARNESTOLTES QUE NO PARA DE PEGAR VOLTES Torrent era una ciutat (quan era poble en realitat) d’una existència tranquila quan el Rochano manava i pensar en el canvi era de fava per a enviar a pendre una tila Era com la pax romana en la que el sociata mana com si fora emperador que si es tractara d’una falla diriem sense menudalla que era la fallera major Però els vint anys de pau, com el mur de Berlin cau, en quant Rochano va fugir i una xiqueta pepera fou l’alcaldesa primera que este poble va elegir En contra del cinturó roig el poble es va tornar boig votant al PP en majoria, no una volta, sino dos, mostrant que eixe gir meravellós no seria flor d’un dia Mes la xiqueta era ambiciosa, Torrent era poca cosa, per a qui volia la presidència, i abandonant també l’alcaldia es feu amb una conselleria d’eixes que hi ha a València

20

Nomenaren nova alcaldesa a l’empar d’un promesa de recolzar-la com cal i ara estem en el llindar d’anar de nou tots a votar per al poder municipal Encara que amb tant repic açò està fet un embolic de difícil solució puix pareix que fragmentat quedarà el resultat de la pròxima votació L’alcaldesa de monyo rull ens demostra el seu orgull per la gestió municipal mentre els seus assessors són els millors seguidors en cada xarxia social En el facebook tots els dies pengen mil fotografies de les seues activitats com inaugurar paradetes fer als xiquets, aconetes o enviar certificats Tant si va a comprar llepolies o a baixar-se les calories passejant per l’avinguda es llancen els perdularis a fer els bons comentaris extasiats en escorreguda No és que li fan la pilota és que és gent molt devota d’esta alcaldesa activista que amb tanta fotografia sense dubte semblaria una famosa de revista


Per la part dels socialistes estan les cares més vistes del Rochano i companyia que no vol amollar el mos (per això li diuen Ros) de tornar a l’alcaldia Mes el vaixell de l’Ajuntament té un capità diferent que encara viu d’este món M’han dit que és bona persona Pero… aguardeu una estona ¿Cóm li diuen al chicon? Pareix que parla a vegades i no fa massa cagades que li donen un pessic Diuen que és prou templat pero… espereu per bondat ¿Com li diuen a este xic? Contra les figures legendàries ell va perdre les primàries els seus vots cabien en un cove, pot ser encara no s’ho creu pero… per l’amor de Déu ¿Com li diuen a este jove?

¿Com es diu la criatura? Com es diu, no m’en recorde, i com no vull ser inmisericorde donaré per acabat este vers I per si ell llig este llibret li’l deixarem un huequet per a que rime el seu nom: _ _ _ _ _ _ Per la part del compromís haurem de demanar permís per a poder-los criticar que els amos de la tolerància no demostren la prestància si els toca de rosegar En tot cas, farem un bloc per a versar-los un poc i fregar-los les galtetes que el llibret s’ha parit amb crítica a cada partit encara que siga de puntetes Al contrari que els socialistes els antics valencianistes (ara s’han fet transversals) volen els jóvens eufòrics carregar-se als històrics perque són uns carcamals

Ha presentat un grapat de mocions, fins i tot algunes en condicions encara que està trist el pobret perquè es queda sense honor mes… digueu-me per favor ¿com li diuen al xiquet?

Semblen no tindre memòria i s’obliden de la història de totes les anteriors votades Ara que oloren el poder volen la mel de l’abeller encara que siga a colzades

Ha aportat bona presència, sense oblidar l’eloqüència inclós una certa cultura en la que es pot recolzar pero… ¿algú em pot ajudar?

Així que d’esquerra i dreta dels podem, de la bandereta i del centre desaparegut de la política, moltes voltes, han fet un carnestoltes per tant perdulari i morrut

21


22


23


LA JUNTA LOCAL FALLERA, DE LA FESTA, UNA QUIMERA S’està molt bé a la mamelleta de l’excel.lentíssim Ajuntament que els amolla l’aguileta d’una manera completa per a gastar-s’ho de valent Muntar-se el seu carnestoltes sense amollar ni un cuent amb maneres desimboltes i sense juntar-se a revoltes amb les falles de Torrent Diuen ser els organitzadors del carnestoltes faller però es dediquen els facedors a altres tasques millors quan eixen pel carrer Anar per les cavalcades imposant moltes sancions per no du bé les arracades, o en concursos de favades demanar documentacions Com no manen ni en sa casa han de cercar on manar per fer alguna lligasa com la manilla d’espasa per a cridar en trucar Perquè a l’hora de la veritat no són més que escolanets que els envien el seu manat del regidor que ha triat el govern de politiquets Encara que en este tema tampoc està la cosa clara perquè tenim un problema puix s’ha creat un dilema d’una manera molt rara

24

Amb modèstia un regidor intenta organitzar les falles i es troba un mont verd superior que sempre ha estat somniador de voler fer borumballes Mentre tots volen el control les falles són un carnestoltes amb masqueres de mussol que es dediquen a l’alcohol oblidant l’essència moltes voltes EL CARNESTOLTES ESTÀ COIX SI NO ESTÀ ARTURO BOIX Les falles torrentines tenen una figura oblidada, per qüestions no massa fines pareix la tinguen apartada No entrarem en les raons d’este voluntari oblit puix són normals els abandons en este món tan florit Hi ha més d’una comissió que no reclama antiguitat per ser d’ans de la prohibició quan el seu cens va ser creat Si oblidem la pròpia història ¿Qué farem en general? les llacunes de la memòria als fallers li cauen fatal Per això, si és que volem un carnestoltes com cal de cap manera podem tancar a ningú el casal Podrà ser lleig o bonic ser millor o pitjor persona però si ens mirem el melic no farem la festa bona


25


Falles, disseny i interdisciplina Jose Francisco Carsí i Navarro. Arquitecte i Dissenyador Gràfic. Faller independent. 25 anys. Faller de la Falla Plaça de la Mercé. Participant en el debat “Disseny i Falles” organitzat pel magazine DissenyCV en 2014. Autor, conjuntament amb Roberto Heredia del Rey, dels esboços de la Falla Nou Campanar 2015, l’anuari de les Falles I+E 2014 i els llibrets de la Falla Plaça de la Mercé 2013 i de la Falla Castielfabib Marqués de Sant Joan 2014 26


L’artista (faller) de la renaixença ha mort. I ja fa més d’una dècada. Hui en dia, en un entorn professionalitzat i competitiu, no es concebix un arquitecte, dissenyador o publicista sense el seu equip. La falla, no és aliena a aquesta situació, i, encara que l’escala d’alguns projectes potser el permet, l’equip és el responsable dels grans projectes.

incapaços de descobrir el seu traç en aquells monuments.

Justament, l’esgotament d’eixe model de falla, anomenada clàssica, als 80, provocà que amb el canvi de segle, una nova realitat apareguera a les falles: el dissenyador. La festa demanava noves estètiques gràcies, en part, a l’explosió de les falles infantils. La seua escala, va permetre a Escultors, pintors, guionistes, joves com José Manuel Alares o Vicent Almela començar fusters… Des de sempre, els la seua trajectòria a mode grans tallers han estat sustentats d’artistes total, controlant tot el per professionals de cada procés d’elaboració de la falla matèria, que han sabut rodejar- i que han mantingut al llarg de se dels millors per a fer realitats la seua carrera. Sense ells (junt els projectes que hui guardem amb altres), no seria possible a la nostra retina. En aquesta l’arribada dels dissenyadors al equació, hi estava pressent el món faller, cridats per la seua dibuixant que feia l’esbós. Una aparició i demanats per un figura amb l’objectiu de donar mercat faller àvid d’una tímida lluentor al projecte de l’artista actualització. que l’encarregava, però sense deixar molt la seua empremta Curiosament, l’altre punt en el procés creatiu. Soriano d’arribada dels dissenyadors Izquierdo, és, probablement, a les falles va ser la falla el dibuixant més conegut de municipal. Els 80, feren de la la història de les falles. Encara falla de l’ajuntament un focus que tots recordem la imatge al d’influència, que hui en dia carrer de moltes de les falles ha sigut pres com referència, mítiques dels 60 i 70, seríem encara que amb comptagotes.

27


28


Tira còmica al·lusiva a la falla plaça de l’ajuntament 1986. Il·lustració de Sento Llobell per al projecte de Manolo Martin. Font: Pàgina personal de l’autor.

29


Sento Llobell (86 i 87) i Ortifus (88) són els primers exemples d’un model de falla que a partir de 2010 es faria referencial. I apunte l’any 2010 per l’explosió definitiva del fenòmen Corredera. El projecte de Vicente Martínez a la falla Malva-rosa, amb disseny del mateix Carlos, va trencar els pronòstics i agradà, igualment, a jurat, crítics i públic. I ja sabem com funcionen les falles, assimilat una proposta mediàtica, el següent pas és copiar l’estil, i a més descaradament, però aquesta és altra historia.

sense la tanca que suposa el coneixement de l’ofici per llançar-se en solitari.

Hui en dia l’artista convencional, artesà en plena etapa involucionista, veu com l’arribada d’aquests creatius, li ajuda a firmar noves comissions any rere any. D’aquesta manera passem de l’adaptació puntual de l’estil del dibuixant a l’artista faller, a l’obra dirigida per l’il·lustrador amb el seu segell inconfusible. Darrere resten les tímides línies proposades per Ramon Plà amb Latorre i Sanz (Na Jordana 2003), Corredera El fet de la massiva acceptació amb Vicente Martínez (Pizarro d’aquest monument ha - Cirilo Amorós 2009), Paco començat a desenvolupar Santana amb Paco López un nou model de projecte, (Convent de Jerusalem 2001) el qual considere clau per o Sergio Alcañiz amb Pedro a comprendre el futur pròxim Rodríguez (Regne de València de la nostra festa en l’àmbit - Duc de Calàbria Infantil creatiu. Un dissenyador amb 2010) on encara prevalia la un estil propi, característic mà dels seus artesans. i diferencial, junt amb un equip de “constructors” amb Aquell model de falla municipal, experiència en grans volums que només el mateix Manolo que donen vida a les idees Martín ha explotat, gràcies a la del primer. Il·lustrador + artesà seua inquietud interdisciplinària faller. La millor manera d’obrir (Na Jordana 2000 amb Ortifus, les falles a milers d’influències, Na Jordana 2001 amb Sigfrido

30


Esboç de la falla Vicente Sancho Tello - Xile 2013. Il·lustració de Carlos Corredera per al projecte de Xavi Ribes. Font: Pàgina personal de l’autor.

31


Dibuix d’escena de la falla infantil Prolongació Albereda - Avinguda de França 2010. Il·lustració de Ramón Pla per al projecte de Guillermo Rojas. Font: Pàgina personal de l’autor.

Esboç de la falla Na Jordana 2014. Il·lustració d’Ortifus per al projecte de Latorre i Sanz.

32


Martín Begué i Na Jordana 2002 amb Chema Cobo), es converteix any rere any en una aposta segura. Des de fa una década, la mà de Plà estava superant la imatge de Latorre i Sanz (Exposició 2007) i ha passat a monopolitzar les falles de Sala-Salinas, qui precisament venia del taller dels primers. Els Santaeulàlia, podem dir, s’han “cansat” de definir falles de Llacer primer, i de Carlos Carsí, ara. Corredera, mentrestant, ha passat de donar l’èxit a Vicente Martínez, a fer seues falles construïdes per altres, com Xavi Ribes (Vicente Sancho Tello - Xile 2013), Juan Lluch (Císcar-Borriana Infantil 2014) o José Lafarga (Sueca - Literat Azorín 2013).

que el futur seguirà explotant aquest model, començant per 2015. Corredera amb Latorre i Sanz a Na Jordana, comissió caracteritzada per aquest tipus de projecte (Manolo Martín Jr amb Sento Llobell en 2011, Manolo García amb Ramon Plà en 2013 i els mateixos Latorre i Sanz amb Ortifus l’any passat), Plà amb Ramon Algarra a Mestre Gozalbo - Comte Altea i el sorprenent tàndem Pedro Santaeulàlia - David Moreno a la foguera Baver - Antigons d’Alacant.

Col·laboracions cada vegada més nombroses i esteses. Quantitats de fallers que es desplacen per a veure les propostes dels seus dissenyadors preferits (Carlos Justament aquest últim treball és Corredera) sense importar qui el que reafirma la tendència. construeix les seues il·lustracions. Un bon constructor amb Ciutadans que veuen les dilatada experiència com vinyetes del seu periòdic com José Lafarga, materialitzant a Falla (Ortifus). Dissenyadors el projecte d’un dissenyador, Gràfics que busquen l’aportació fet que ha repetit en 2014 dels seus col·legues de a la mateixa demarcació professió aplicada a l’art local amb David Guirao i també a (Sento Llobell, Paco Roca o Alacant (Foguera Polígon de Ibàn Ramon+Didac Ballester). Sant Blai 2013 amb David Senyal que l’interdisciplina Moreno). Un signe que ens diu atrau més públic i el diversifica.

33


Falles que han destacat per crear el seu estil amb la seua filosofía i trajectòria Dafne Gómez i Royo Fallera Plaça de Jesús 34


Al llarg de la història han sigut unes quantes falles les que han destacat per un estil o una trajectòria marcant una filosofia fallera fora de lo comú. Algunes han continuat fins a dia de hui i s’han convertit en referent de cultura, d’art, d’innovació… Altres han aparegut i desaparegut, passaren breument per l’etiqueta de “rares” i tornaren a un lloc més “normal” o “cómode”, un lloc on “lo normal” prevaleix i on poder continuar sense ser etiquetats. El que està clar és, que d’una forma o altra, totes volgueren comunicar, reivindicar o expressar alguna cosa.

pares els agradara portar-me a la plantà d’Alfredo Ruiz en Quart-Palomar i que ma mare insistira una i altra vegada que era imprescindible fer la ruta de Guillem de Castro i acabar en Portal Nou, Na Jordana era de visita obligada passara el que passara. Després vaig voler saber què era això de treballar un projecte, portantlo entre tots (artista i comissió) sofrir-lo, parir-lo i gaudir-lo. Plaça de Jesús em va obrir les seues portes de bat a bat, i em vaig enamorar d’aquella manera de treballar i viure les falles. Mai la paraula FALLA ha tingut tant de sentit.

La meua experiència personal amb les falles, començà des de ben menuda. Vaig nàixer un 9 de maig de 1989, i el primer record faller va ser aquell imponent David plantat a la Plaça de L’Ajuntament l’any 1991. Marcà l’inici d’un gust per les falles, un poc diferent, pot ser, vaig tindre sort de nàixer a finals de la dècada dels 80 i viure els 90 com una época fallera esplendorosa. Supose que també va influir que als meus

Cadafals canviants que interactuen amb l’espectador, que passa a convertir-se en part viva. Falles obertes, plurals i que s’acosten a tots sense prejudicis. Participatives i l’alternativa per a tot aquell que busca una ventada d’aire fresc. Actes culturals, xarrades i debats, creacions de llibrets que van més enllà i que exploren terrenys i arguments alternatius. Propostes arriesgades i l’interés d’atraure a un públic que es desvincula de la festa.

35


36


37


“Tots els anys sobra el prodigi, i les persones que aposten per açò de la “festa” prenen part de l’espai públic urbà per a dir algo. Es diu amb unes rises o amb un crit, es diu amb elipsi o directament, però davant tot hi ha que dir i comunicar, finalment seran els carrers i plaçes els que parlen en veu alta i clara. Pensem, i mira que ens agrada fer-ho, que tot es possible si es té decidida voluntat de fer-ho. Un projecte global que estarà vigent durant un cicle de festa i que en part estarà dirigit al consum intern. Però no oblidem que l’ús de carrers i places el rebem en préstec de tota la ciutadania, a totes eixes persones va dirigit i dedicat”. Falles que escandalitzen, que agraden, que horroritzen, que les odies y les critiques, falles que provoquen… en definitiva falles que causen alguna cosa en aquell que les mira. Falles que remouen, que fan pensar, eixes que trenquen en una estética més clàssica. Anomenades rares, diferents, innovadores, experimentals… falles amb etiquetes que

38

trenquen conceptes i tòpics, falles al fi i al cap. Falles que han destacat per crear el seu estil amb la seua filosofia i trajectòria.


39


Falles a la avantguarda, rutinàries, de autor... Que fem amb la falla de la plaça de l’Ajuntament? Per Joan Castelló i Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) 40


La falla de la plaça de l’Ajuntament és possiblement la més vista de València, la que apareix més vegades en televisió (quan existia Canal 9, clar… ara ix menys però encara és molt mediàtica) i, possiblement també, la que més controvèrsia provoca entre els afeccionats, que no acaben de posar-se d’acord en què tipus de propostes són les que mereixen estar en aquest emplaçament privilegiat, un lloc de pas obligat en qualsevol ruta per a veure monuments fallers del centre de la ciutat, per a presenciar una mascletà, vore el lliurament de premis o contemplar la desfilada de l’ofrena. La falla de la Plaça de l’Ajuntament, pagada amb els diners de tots els contribuents, no sembla que haja de ser una falla més de la secció Especial, perquè el seu objectiu no és competir (està fora de concurs), ni tampoc una falla apologètica perquè els valencians no necessitem estar tots els anys mirant-nos el

melic, ni una falla panegírica que desvirtue el sentit satíric del cadafal, que és la seua primera raó de ser. Llavors, quina falla és la que volem en la plaça de l’Ajuntament?, quina falla volem que els valencians i turistes immortalitzen cada any en les seues càmeres una vegada i una altra més, fins a convertirla en la més fotografiada de València?. Possiblement, ni nosaltres mateixos ho sapiem.  Abans d’aventurar-nos a donar opinions, vegem com han sigut les falles que, al llarg de la història, s’han plantat en una demarcació que ha tingut diversos noms: Baixada de sant Francesc, Emilio Castelar, plaça del Cabdill, Cabdill-Sant Vicent, plaça del País Valencià i la més recent de plaça de l’Ajuntament. Els cadafals plantats en la baixada de Sant Francesc i Emilio Castelar van ser cinc, promogudes per comissions veïnals a l’ús entre 1899 i 1930, mentre que les de

41


Cabdill-Sant Vicent van ser altres tres falles plantades en 1951, 1952 i 1966, aquesta última impulsada pel Gremi de Taxistes de València, però cap d’elles va tenir el caràcter de ser representativa de la ciutat.

Regino Mas, el primer artista que va tenir la falla de la plaça del Cabdill, va crear el prototip de personatge amb el qual s’ha identificat en el temps a aquesta comissió: el So Quelo, un llaurador de l’horta que s’ha fet ric amb la venda Per tant, en aquest article ens dels productes agrícoles en anem a centrar en les que, una època d’escassetat de a partir de 1942, un grup comestibles, una versió dels de destacats empresaris i nous rics que van sorgir després professionals van plantar en el de la contesa disposats a cor administratiu i comercial de fer negocis segurs amb la la ciutat. dictadura. Els seus integrants van ser els genuïns representants de l’alta burgesia que s’incorporava a la festa creant comissions elitistes i, de pas, promocionant els seus propis negocis. Entre els seus principals promotors es trobaven el primer president de la Junta Central Fallera després de la Guerra Civil, Armando Agramunt Báguena, el notari Enrique Taulet, el doctor Soler Burgos, el fotògraf Valentín Pla, i els comerciants Ernesto Ferrer, els germans Luis i Enrique Moscardó, Luis Robles, Vicente Barber i el cellerer Benjumea.

42

La icona, el símbol que unia indefectiblement la falla i el seu emplaçament, ja estava creat sense necessitat de recórrer a campanyes de màrqueting ni de promoció en les xarxes socials (encara no s’utilitzaven eixos termes ni existien els mitjans de comunicació 2.0), però, això si, utilitzant la premsa i radio controlats per l’Estat franquista mitjançant els tentacles del Moviment (Falange). Durant quasi una dècada, el So Quelo no va faltar a la seua cita amb les falles, exercint en


1944 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “So Quelo”

43


1954 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “La correguda de bous surrealista”

44


1957 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “La font del desitg”

45


1963 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “El nou cavall de Troia”

46


cada any una professió diferent (alcalde, banquer, forner, aviador, com a turista viatjant per tot el món o com a home savi…) i amb una personalitat esculpida per diferents pares (a més de Regino Mas també el van immortalitzar els artistes Modest González, Paco Baró i Octavio Vicent). En els anys cinquanta, la figura del So Quelo es va anar alternant amb obres de concepció clàssica realitzades per acreditats artistes fallers del moment com Octavio Vicent (Tòpics valencians, 1949 i L’hora del dimoni, 1955), els germans Fontelles (Carabassa al forn, 1952 i Pensat, fet i fum, 1953) i Vicente Pallardó (Plus ultra, 1956 i El penúltim cuplé, 1959).

neoclàssica-racionalista imperant, tractava de renovar el llenguatge plàstic. En 1954 el pintor Salvador Dalí va esbossar una falla amb el lema La correguda de bous surrealista que, materialitzada per Octavio Vicent, va alçar protestes airades, incloses les del mestre major del gremi, Regino Mas, per considerar que allò no era una falla.

En 1957 i en un nou intent de donar a la festa una projecció internacional, Vicent Pallardó va introduir, amb La font del desitg (La Fontana de Trevi de Roma), la tendència de reproduir grans monuments arreu tot el món. En els anys següents es va poder contemplar el cavall de Troia (El nou cavall de Troia, de Ricardo Rubert, en 1963), la torre Eiffel de París (Ací queda En la dècada dels cinquanta, açò, de José Barea, en 1966), la comissió de la llavors plaça la torre de Pisa (Intentant del Cabdill va fer un pas al posar-la plom, dels germans capdavant en la idea de Fontelles, en 1969), El Colós promocionar internacionalment de Rodas (de Octavio Vicent, la festa a través de la en 1971), el pensador de col·laboració amb un artista Rodín (El pensador valencià, que, al marge de l’estètica de Octavio Vicent, en 1972)

47


i l’estàtua de la llibertat de eleccions locals de 1979, les Nova York (La llibertat, de primeres democràtiques en quaranta anys. Vicente Lluna, en 1973). La dècada dels seixanta serà l’etapa més audaç en la plaça de l’Ajuntament: l’excèntric i genial Ricardo Rubert plasmarà propostes suggeridores i trencadores com el modelatge a plànols (El nou cavall de Troia, 1963), i assajarà amb la ingravitació d’una rematada sostinguda en l’aire mitjançant tensors metàl·lics (Malgrat a tants, 1964). Un altre artista, José Barea, introduirà els esquemes del pop-art en les falles (Els que es posen les botes, 1967 i Embotellaments de tràfic, 1968), amb la intenció de convertir els elements quotidians (una sabata, una botella de cervesa…) en objectes d’art. Vicent Luna serà el gran protagonista en la dècada dels setanta i l’artista que realitzarà la transició des d’una comissió privada a una altra municipal, dirigida pel propi consistori sorgit de les

48

A més de La llibertat, amb la gosadia que suposava eixe lema en els anys finals d’un règim autoritari com la dictadura franquista, Luna va realitzar falles èpiques amb una important sàtira social com Els atributs d’Atenea (1974), un al·legat contra la ignorància de les classes dirigents; La serp de mar (1975), una estructura enroscada de projectes mai realitzats; La vanitat (1976),un cant a la fanfarroneria dels humans; La nova torre de Babel (1977), dedicada a la irrupció dels partits polítics (amb la seua sopa de sigles) en l’Espanya democràtica; La Pol·lució (1979), amb la contaminació com a rerefons; El judici final (1981), una sàtira contra la desintegració dels valors tradicionals i contra els nous canvis socials; Concordconcòrdia (1981), una aposta per la convivència en plena batalla de València; i Aquest país (1983), sobre els canvis


1976 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “La Vanitat”

49


1986 Arxiu del Gremi d’Artistes Fallers, lema: “L’estoreta velleta”

50


experimentats per la societat Ortiz Ortifus va fer realitat Ho valenciana en els últims anys. tenim tot devall, una humorada sobre les interminables obres Els aires de modernitat van tornar municipals. en la dècada dels vuitanta a la llavors plaça del País En els noranta es va consagrar Valencià de la mà de Manolo un model de falla apologètica Martín, un artista multidisciplinari dels valors valencianistes que va cercar la col·laboració mes tradicionals, amb Josep de prestigiosos il·lustradors, Martínez Mollá com a artífex estilistes, modistes, dibuixants, de projectes com Tirant lo periodistes i escriptors per Blanch (1990), sobre la famosa a realitzar projectes que novel·la de cavalleries de presentaren una visió diferent Joanot Martorell; En la terreta de les falles, més concordes de l’art (1991), un homenatge amb els nous temps però sense als principals artistes valencians renunciar als continguts satírics. de tots els camps i especialitats; Carmen (1992), dedicada als Amb l’il·lustrador Sento Llobel i fastos de 1992 baix el prisma el modisto Francis Montesinos, de la famosa escultura de Manolo Martín va realitzar Benlliure; La muntanya de la L’estoreta velleta (1986), una Cultura (1993), una exaltació actualització de l’origen de de la cultura pròpia enfront les falles amb el mític Seat 600 de les hipotètiques amenaces en la rematada; amb Sento exteriors; el 50 aniversari del Llobell i l’escriptor Manuel Gremi d’Artistes Fallers (1994), i Vicent va culminar Perquè Cultura 98 (1998). el foc només siga un espill (1987), un exercici per a unir Apologètiques van ser també de forma paral·lela realitat i La nostra història (amb la ficció en falles amb l’edifici reproducció de l’escultura consistorial com a referent, i ibera del guerrer de Moixent), amb l’humorista gràfic Antonio dels germans Ferrer (1997),

51


i Homenatge a Sorolla, de José Pascual Ibáñez Pepet (1995); decebedors van ser els projectes de Miguel Santaeulalia (Benvolguts Reis d’Occident, 1989) i Vicente Agulleiro (València cap al 2000 i Tercer Milèni, 1999 i 2000, respectivament), i censurada la proposta A Europa… de València i dolces, de José Pascual Pepet (1996) pel zel europeista de l’Ajuntament.

continguts melosos de Pedro Santaeulalia (Adéu Segle XX, Benvinguts a casa i Falles o treballes, 2001, 2009 i 2010 respectivament); les propostes historicistes i cinematogràfiques de Pere Baenas (Mare Nostrum, Alucine i La mar al vent, 2002, 2004 i 2007); la capacitat per a canviar de registre d’Alejandro Santaeulalia (en solitari o en col·laboració societària amb altres artistes com Agustín Villanueva o En el segle XXI va irrompre una nova generació d’artistes, Vicent Llácer) com en Bandes que en uns casos van exhibir (2003), I tu que pintes? (2005), projectes de falla de caràcter Pensat i fet (2012) i La millor classicista i tradicional (cercant del món (2013); les formes i el accedir i consolidar-se en la contingut un tant infantil de José secció Especial), i que en uns Latorre-Gabriel Sanz (Desitges altres van tornar a les falles el que desitges, 2008) i l’intent apologètiques, en aquesta aïllat de Ramón Espinosa de ocasió d’exaltació de la festa modernitzar el seu estil amb o de la ciutat com a destinació una proposta hippy (Imagine, turística, o simplement com a 2006). homenatge a esdeveniments culturals, però en la majoria Aquest ha sigut el repertori dels casos deixant arraconada de 73 anys de falla en la la crítica a alguna de les plaça principal de la ciutat de València (34 d’elles amb escenes. la denominació de municipal), Es van succeir així els projectes amb algunes propostes que en de perfecció tècnica i el seu moment van ser noves i

52


1990 Arxiu Joan V. Ramirez, lema: “Tirant lo Blanch”

53


2014 Adrian Castelló, lema: “El Moisés”

54


fins i tot innovadores, però que en els últims anys han transitat per la senda de la rutina ben entesa (i acabada).

mordaç al fil de l’actualitat política i social. Que temes hi han, mires on mires.

Amb el seu Decàleg dels valencians (2014), Manolo García ha reprès una tècnica ja consolidada (la vareta) per a dur a terme un projecte que barrejava classicisme, homenatge (a la falla del Moisés de Regino Mas), actualitat i espectacle (música i llums), gens d’açò original, però que, junts, van fer que el públic tornara a mirar amb curiositat la falla municipal. Després de comprovar tota l’experiència acumulada fins ara, quin tipus de falla volem en la plaça de l’Ajuntament?. Les opcions són múltiples, però el que jo vull (i ho expose des de la humilitat en aquest article que m’ha demanat Amparo Rodrigo) és que els grans mestres, cadascun amb la seua personalitat i estil propi, facen propostes noves que sorprenguen i enlluernen als afeccionats, amb una crítica

55


5 artistes, 5 pioners

per Xavier Serra, responsable de Malalt de Falles 56


La història de les Falles està plena de noms i noms d’artistes fallers. Ara bé, pocs són els que per uns motius o per altres deixen emprenta fins i tot quan abandonen l’activitat dels seus respectius tallers.

d’unes. Simplificació formal, colors “pastissos” i uns acabats impecables han elevat a Monterrubio a l’Olimp dels artistes fallers. Un professional que lluny de dormir al caliu dels primers premis ha arriscat situant-se a l’avantguarda de Destaquem a continuació 5 la concepció artística fallera creadors que ja tenen el seu en la màxima categoria de les lloc en el particular saló de la Falles de Junta Central Fallera. fama de l’art efímer faller

Julio Monterrubio

Les Falles dels últims 20 anys no s’entendrien sense la seua figura. L’aportació de l’artista madrileny és clau per entendre la concepció estètica i plàstica de la Falla actual. Els anys 90 representen un punt de canvi en emplaçaments com la Plaça del Pilar o Espartero-G.V. Ramon i Cajal. La marca “Julio Monterrubio” és sinònim de perfeccionisme desmesurat fins a l’extrem dins

Joan S. Blanch

Pare de tota una generació d’artistes que hui despunten, Joan és un dels estranys exemples de camí invers, és a dir, de la Falla gran a la infantil atorgant-li a esta última la major part de la seua vigent carrera professional en el món de les Falles. Allunyat dels focus ha gestat al seu obrador tot un estil influenciat i inspirat pel món del còmic, el qual ha servit de base per a l’eclosió de l’actual edat d’or de la Falla infantil. Si sense Monterrubio no entendríem

57


les Falles grans de les últimes dècades, equivalent sentència podríem fer sobre l’artista Joan Blanch.

José Pascual Ibáñez “Pepet”

dels amants de plantades impossibles com la Falla SuecaLiterat Azorin amb Molés. Pepet, geni i figura oficialment jubilat, mai retirat de l’art efímer.

Alfredo Ruiz

Alfredo Ruiz, l’artista que ha passat per totes les etapes, l’artista que és capaç de Risc, atrevit, grotesc... eixe és plantar una Falla d’especial Pepet. El mestre de mestres de al tomb, guanyar un primer l’escola de Borriana va lluitar, premi a la màxima categoria, ha lluitat i lluita en l’actualitat aconseguir un ninot indultat... i a contra Newton cada Març partir d’ahí donar un gir radical sense oblidar sàtira i formes a la seua trajectòria. enrevessades. Pioner en allò de la “innovació” Molts han posat cavalls en fallera, hui les comissions, artistes peu allà per la meitat de i professionals que participen Març. Pocs ho han fet com en el fenomen de les Falles José Pascual Ibáñez amb “De experimentals tenen un camí fi i València i dolces” al 1996. estret, però camí al cap i a la fi Pocs han tingut la gosadia de gràcies a Alfredo. discutir amb tècnics municipals de València sobre la fiabilitat Pocs artistes fallers de les estructures de fusta de aconsegueixen que es parle la seua obra al 1995. de la seua obra més de 6 anys després. Ell ho va aconseguir Pepet, geni i figura, ídol al 2008 amb Mossén Sorell-

58


Corona. “Concepte, percepte, afecte” ja forma part de la història de l’art efímer més valencià. Alfredo Ruiz ho va fer possible.

Miguel Santaeulalia i Núñez

Una persona amb les vivències de Miguel Santaeulàlia pare optaria a estes altures de la seua vida per apartar-se de la voràgine de la creació fallera. Ell no. Ell prefereix aprendre a utilitzar les noves tècniques de modelatge 3D per ordinador. Ment inquieta.

podrien entendre les Falles actuals. La seua caricatura també marca un abans i un després en l’estètica de la Falla dels anys 90 en un camí en paral. lel al de Julio Monterrubio. L’estil Santaeulalia es veu consolidat gràcies a la seua descendència que en major o menor mesura adopta les característiques del progenitor.

Una ment inquieta que el fa introduir nous materials i noves tècniques a la construcció de la Falla. Segons la bibliografia fallera a Miguel Santaeulalia li hem d’atribuir una de les primeres escenes elaborada íntegrament en suro blanc. Sense este material hui no es

59


Del ninot de palla a la falla d’autor.

Per Juanjo Medina i Bonilla Revista Cendra 60


Al llarg de l’historia les falles han anat variant el seu aspecte, unes vegades obligades per l’autoritat, i atres per la variació de conceptes artístics o per les modes imperants a la Festa. De sempre els artistes han plantat falles ab línies, volums o colors, que els aficionats podem identificar fàcilment, es dir reconèixer una falla per l’estil d’un artista, o un dissenyador. Intentaré en estes línies apropar-te, pacient lector, els rasgos bàsics d’eixa evolució, així com destacar alguns dels artistes que o ab un estil clàssic destacaren per la seua importància, o bé propiciaren un canvi, més o manco important, en els estils de fer falles.

ab gran predicament a la ciutat de València en atres èpoques. Així les falles es formaven d’una base ab certa alçada, una figura dalt d’esta i eren adossades al les parets de les cases, com els altars, i normalment contaven ab no més una lectura frontal. Esta disposició canvia quant en 1784 el Corregidor4 de la ciutat publica un edicte en que obliga al trasllat de les falles des de els frontals dels edificis als creuaments amples de carrers, o places. Per a evitar danys en estructures de les cases en el moment de la cremà. 2 Este primer canvi, obligat, d’estil propiciaria el naixement de un tipo de falla conegut com a falla escenari, i que estaria vigent fins a principis del XX, estructura que Protofalles 1 Les primeres falles modernes ja permetia al públic rodejarprenien la seua estructura bàsica la, i apreciar les figures des de del coneguts Altars de Sant tots els punts de vista possibles, i Vicent2 i en certa manera de les del mateixa manera conèixer els Roques del Corpus3, festes les dos arguments, pricipalment de dirigits 1 Entenguent com a falla moderna les que se podien plantar a final del segle XVIII, que ja tenien figures i per tant, certa intenció argumental, i deixaven de ser simples pires o fogueres. 2 El primer dels quals, sembla, quès va construir en 1461 al carrer del Mar. 3 La Festa del Copus Christi es celebra a la ciutat de València ab proces-

só des de l’any 1355, encara que des de 1326 es convidava al poble a participar en festejos de caràcter religiós. L’actual processó té continuïtat des de 1372. Fins 1505 era celebrada per el matí, passant a la vesprada un any més tard, 1506, horari en que continua vigent actualment. 4 L’edicte es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de València a la secció Cartas Misivas, 1784-5 pàgina 34.

61


a la critica veïnal, però ja des de sempre ab tints polítics, com la falla “monumental”, com es nomenada i que ens fa pensar que es diferenciava de les simples pires, plantada al carrer de Saragossa en 1820 per un italià, D. Félix Casalis, propietari d’un bar a eixe carrer, plantà un Faetón o Factor escalant al Sol. El seu canvi de tendència política, primer a favor de Fernando VII i més tard aliat dels francesos, va fer que els realistes l’empresonaren, i sembla ser que des de la presó de Sant Narcís l’italià cridava “La muladeta fal·la m’ha perduto!!!”.5 Aquelles falles inclús tenien figures en moviment6, aconseguit per mig de jocs de polees i cordes, i per a dotar de major realisme a l’escena allí presentada. Eren construccions 5 La noticia de José de Orga apareix a Ensisam de totes Herbes. 6 Alguns exemples de falles en moviment serien les plantades als carrers de Flassaders i Taverna Roja, hui Escolano, en 1789, Pl. de les Barques 1852, Cadirers i Pl. de Pertusa en 1864, o Pl. de l’Espart en l’any 1866.

62

molt senzilles, però que ja buscaven la qualitat. De una de les primeres descripcions de les falles que se poden trobar, la feta per Laborde al seu “Voyage pintoresque et historique de l’Espagne” (1807-1818), podem extraure una imatge prou reveladora de com eren les primeres falles: “Todos los años, el 18 de marzo, víspera de san José, los ebanistas y carpinteros realizan por las calles, cada uno delante de su obrador, unas representaciones verdaderamente teatrales. Se trata de figuras de tamaño natural, vestidas con la ropa adecuada. Su estructura interior es de madera muy ligera, su cara una máscara de cartón, y los vestidos, peinado y adornos son de papel, a veces hechos con mucha destreza. Las figuras están sobre una gran pira, oculta por un espeso circulo que la rodea, formado


Representació d’una falla de 1860 en un gravat de l’època.

Portada del llibret de Pl. de Pl. de l’Almudí de 1855.

63


por falsos adornos dispuestos artísticamente, que presentan, con cierta propiedad la figura de un teatro. Frecuentemente se ven hasta ciento cincuenta representaciones de estas en un sólo año, y Hay algunas muy logradas...”

Les falles continuaren canviant, encara que poc a poc, i ja es a meitat del huit-cents quant els canvis comencen a ser imparable, tant en composició estructural, materials utilitzats per a construir-les, així com en argumentació i critica, que es presentava al públic en forma de dècimes o versos satírics, adossats a les bases de la falla o bé a les parets dels carrers o plaça on es plantava, com era costum fins que les falles donen un atre pas al concretar-se en un llibret7, naix un atre estil de 7 Sembla que la primera recopilació de les explicacions d’una falla en un grapat de fulles, es va realitzar en l’any 1850 per part de Josep Bernat i Baldoví, per a la falla del carrer Avellanes, i que es titulava Història de les víctimes de la Falla de Sen Chusep en lo carrer de les Abellanes, i que sembla

64

fer falla, i de fer-la perdurar. La gent podia portar-se la falla a casa per una preu assequible per a la majoria de públics. Falles antigues Així les falles creixen en tamany, i en número de figures, plantant-se ja en la dècada dels anys seixanta falles de uns huit o deu metres d’alçada i fins a catorze ninots com per exemple les plantades a com el cas de la falla plantada en l’Hort de Soguers en 1867 i que contava ab catorze figures. Dos anys desprès a la Plaça de Bous ab dotze ninots representant una escena de la comèdia “Un pacto con Satanás”. El augment del número de figures permetia als artistes desenrotllar arguments més complicats el que obliga a que les falles comencen a tindre més ser una primera versió del fins fa poc considerant primer llibret, l’escrit per el mateix autor en 1855, ab el títol Història de la Falla de Sen Chusep de la Plaseta del Almodí o El conill, Visanteta i Don Facundo. Per a conèixer un poc més de l’historia dels llibrets vos recomanaria la lectura del llibret de la falla El Canet (Cullera) 2014.


d’una escena, com per exemple la falla de Xàtiva de 1866 que constava de quatre escenes o estacions. Encara que algunes falles jeroglífiques, sense cap ninot s’arribaren a plantar, com per exemple en 1871 al carrer de Repès, i segons les noticies, es va suprimir la figura representada, i no més es deixà una cadira ab la roba del ninot, i en 1874 al carrer de Sant Vicent, es representà a dos cabdills carlistes per mig d’un cuc ab un ala, Cucala, i una cistella, Panera. Els guions, com es diu ara, d’aquelles falles continuaven basant-se en les critiques de veïnat, que abastava els temes de carrer o la coneguda com falla eròtica, que tractava problemes conjugals o bé ab argument ab doble sentit, com venia fent-se des de sempre, en falles com la del carrer Gracia de 1850 que representava a una dona ab un pardal en una mà, i l’atra mà un ram de flors, o la de la Pl. de l’Almudí de 1856 que duia per lema “Colau, els

ous, el nap i Na Inesilla”. No calen més explicacions... També apareixien cada vegada ab més predicament els temes polítics, que acabaren provocant, com vorem un poc més avant un atre canvi, profund, en els estils de fer falla. Però un estil de falla que estava molt present tots els anys era el que aprofitava les representacions teatrals, de operes, sarsueles o de corregudes de bous, per tal de fer sang en alguns del temes del moment. Com poden ser les plantades en 1861 a la Pl. del Tossal, que era una escena de “Urganda la desconocida”, famosa comèdia de l’època, o en la Pl. de Pertusa, ab una imatge del fonambulista Blondiu, o les que representaven escenes de les operetes còmiques “PepeHillo”, al carrer de Carabasses en 1872, o “Carracuca”, a la Pl. de l’Arbre en 1874. Esta època va ser prolífica en canvis, i els processos productius no escaparen al ritme que agafava la festa. I

65


Falla Pl. de l’Arbre 1913.

Falla Na Jordana 1907. Exemple de falla artĂ­stica.

66


un dels més importants, que perdurà pràcticament un segle, va ser el pas de les bastes caretes de cartó que donaven expressió als ninots, per mascares fetes ab cera, i que agafava color ab pintura al oli, sent l’artífex d’este canvi l’artista Antoni Cortina8. Estes figures, tenien una estructura bàsica de fusta recoberta de espart, palla o borra, i eren vestits en roba vella i lluïen molt més damunt de cadafals profusament decorats ab teles pintades, adornaments, i ab estructura que en alguns casos deixava de sr un simple quadrilàter i podia arribar a agafar forma octogonal. Encara que algunes vegades les falles abandonaven el cadafal al dissociar-se les escenes al llarg del carrer on eren plantades, com la plantada al carrer de Sant 8 Sembla que la cera es va utilitzar per primera vegada en 1863. Per a conèixer més detalls, i saber com a evolucionat la pintura de falla, podeu consultar l’article de Guillem Alborch Mallol La pintura en les falles: història i evolució, publicat l’any 2009 al llibret de la Falla Comte de Salvatierra- Cirilo Amorós.

Vicent en l’any 1934, o inclús es plantaren, encara que en este cas el terme no seria el més adequat, falles mòbils, que eren passejades per el barri. O falles que estructuralment recordaven als arcs del triomf tan habituals per a celebrar aconteciments9 i que agafaven esta morfologia per a entre atres coses permetre el pas de diferents línies del tramvia, com la plantada en 1913 a la Plaça de l’Arbre, baix el lema “Mel de la terreta”, dels artistes C. Roda i a. Fontelles. Tots estos canvis vingueren de les mans d’artistes i professionals d’atres disciplines que puntualment, i segurament per a cobrir períodes de poca feina als obradors, es dedicaven a la construcció de falles. Fusters, ebanistes, pintors, imatginers, caricaturistes, tapissers, escenògrafs o palmiters, que en el pas del 9 Com l’arc de triomf que la falla Pl. del Mercat pren com a referència per a datar la seua antiguitat, el Colós de Rodes plantat i destruït, no cremat i per lo tant no va ser una falla, en l’any 1797.

67


temps comencen a ajuntar les seues habilitats formant-se els primers equips formats ab l’únic fi de construir una falla. I que ab el transcórrer dels anys, i ja a finals dels segle XIX farien que acabarà apareixent la figura de l’artista faller, provocant un nou canvi en l’estil de fer falla, ja que passa de ser toscament construïda per els membres de la comissió a ser contractada la realització del cadafal als equip que ja s’han comentat. Alguns dels primers noms que es relacionen ab la construcció de falles son per exemple Vicente Sena, relacionat ab la falla Alt- Mossèn Sorell en els anys 1856, 1864, 1867 i 1881. També apareixen referències a “acreditado ebanista señor Noguera”, relacionat ab la falla de la plaça de Pellicers de l’any 1866. Dos anys abans al Diario Mercantil es parla que les cares i extremitats dels ninots son fetes per “conocidos artistas”, com els casos de Francisco Olaria “Caqui”, José Gil y Francisco Royo.

68

Començava a nàixer la figura de l’artista faller10. A finals dels segle XIX apareixen els noms de Pascual Palós, fuster, que treballava junt al pintor Ignacio Pérez per a la falla plaça de Sant Bult de 1884. Eduardo Alemany va dirigir la construcció de la falla de la plaça de la Pilota durant alguns anys, i ab ell col·laboraven el pintors Germans Oliver i Vicente Pellicer. Pedro Ferrer Calatayud obté el primer premi en 1898 ab la falla de l’Hort de Soguer, que feia critica de l’afició femenina de jugar al coín o billar. Enrique Navas Escuriet, pintor regionalista, planta en 1901 la falla de la Pl. del Princep Alfons, que es la primera guanyadora dels premis que organitza l’Ajuntament, i en 1902, junt 10 Per a conèixer més dades als respecte d’alguns d’estos primers artistes fallers podeu llegir l’article Els terriser del foc: Sena, Noguera i Palos. Fusters en les falles de la segona meitat del segle XIX, original de Elvira Mas Zurita i Jorge Vitores Mas, publicat al número 17 de la Revista d’Estudis Falles de 2012, pp. 56-64, i el capítol La asociación de artistas falleros d’Antonio Ariño Villarroya, dins del llibre Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, pp. 15-60.


a Pedro Guillem, planta a la Pl. de la Reina la falla “Una ahuela colant o la muller del tio Nelo”, de connotacions antimonàrquiques. Pedro Guillem, ja en solitari plantaria falles que passarien a l’historia com la de la Pl. del Dr. Collado de 191211, “La sicalípsis a la orden del dia”, lema que duia la coneguda falla de La Margot, el cadafal que servia de estructura de la mateix va ser construït Carlos Cortina. Com es pot imaginar els artistes cada any intentaven millorar la qualitat dels seus treballs, i les comissions buscaven el reconeixement, moltes vegades ab les critiques que es llançaven, veladament o no, des de les falles en forma de critica moltes vegades sense pietat, de manera principal quant el tema tractat era polític. Esta combinació provoca que les autoritats comencen a controlar les falles 11 Per a saber més d’esta falla podeu llegir l’article “Ara fa un segle” que publiquí junt a Manuel Sancho Ambrós, al llibret de la falla Comte de Salvatierra- Cirilo Amorós en l’any 2012.

inclús abans de ser plantades bé per mig d’un arbitri12, bé en forma de censura13, la qual cosa acabà per produir un atre canvi important en l’estil de fer falles. Els artistes reforcen el seu afany per acabar de manera preciosista les falles, i les comissions comencen a deixar de banda els temes “delicats”, per lo manco de forma clara, per tal de fugir del control de l’Ajuntament, i obtindre el reconeixement o bé del públic, o bé en forma de premis que començaren a instaurar-se a finals del segle 12 En 1882 l’Ajuntament puja a 30 pessetes la quantitat a pagar per tal de obtindre el permís per a plantar falla, doblant la xifra respecte a l’any anterior. En 1885 es tornà a pujar l’arbitri fins a les 60 pessetes, el que provocà que no més es plantara una falla i a extramurs, al carrer Cervantes. En 1886 Valencia no te falles. En 1887 la quantitat a pagar baixa a no més 10 pessetes i es planten 30 falles, encara que se instauraren atres impostos si la falla tenia banda de música, 5 pessetes, o volia disparar focs artificials, 50 pessetes. Per qüestions politiques deixaren de plantar-se falles en 1896, al no ser autoritzades ni per l’alcalde ni per el governador per tal de que no serviren d’estímul als contraris a la Guerra de Cuba. 13 Deuríeu llegir l’article de Salvador Ciscar “Anotacions i marques de la censura en el esbossos de falles (18881971)”, publicat al llibret de la Falla Ramón i Cajal 2014, de Torrent, Valencia.

69


XIX, primer per penyes d’amics o entitats com Lo Rat Penat 1895 i des de 1901 assumits per part de l’Ajuntament. Ab estos paràmetres naix la falla artística, el que suposà un canvi total, i que servix de base fins a l’actualitat de la coneguda com a falla clàssica. En esta estructura de falla s’observen tres aspectes clars, una base que va perdent alçada, i que en alguns casos desapareix, on els ninots desenrotllen el seu paper, un cos central que dota al conjunt de volum, i que por estar format per algun element representatiu o simplement per elements estructurals més o manco decorats, i finalment per un remat, que sol servir de resum del tema tractat a la falla. La critica a la falla artística pràcticament desapareix, com podem vore no es un problema de hui en dia el trobar falles blanques, sense cap intenció més allà d’una sàtira edulcorada. Este abandono

70

de les critiques afavorix el naixement de un atre estil de falla, l’apologètica, es dir, falles homenatge a personatges rellevants, herois de guerra o al sentiment valencianista. Entre atres trobem als arxius la falla plantada en 1913 a la Pl. de Sant Gil, criticant la demora en la construcció del monuments al caporal noval, al poeta Llorente i al mestre Giner. La plantada al creuament dels carrers na Jordana- Burjassot en 1907, ab el lema “Glories valencianes”, exalçant les figures de Sorolla, Benlliure, Giner i Llorente. O la que feia apologia de d’una institució plantada a la Pl. de Rodrigo Botet en 1915, baix el lema “El tribunal de les aigües”. També aparegueren falles sense cap atra intenció que la de ser un simple suport publicitari, com la plantada en 1912 a la Pl. de M. Benlliure, que clarament feia publicitat del paper de fumar “Che”, i que arribà a guanyar el primer premi d’aquell any.


Falla Guillem Sorolla 1933.

Falla Pl. de Lope de Vega 1940.

71


En els anys vint i trenta del passat segle els artista es deixaren influenciar per les corrents artístiques imperants, i la que més influència va tindre l’art déco. Encara que molts projectes una vegada plasmats al carrer perdien eixa estètica que no més quedava per al paper. Però les que si es planten ab estes pautes artístiques combinen figures de modelat clàssic ab estructures o escenografies clarament déco, bé ab un tractament pla de les pintures (Alt- Sant Tomeu, 1934, de A. Ponsa), bé per mig d’una geometria també ab formes planes (Pl. de la Mercé, 1935, de l’artista Ricardo Seba i Pallàs), així com un modelat per facetes que donava un resultat molt cridaner.

sempre varen aconseguir, i que conformà fins als nostres dies l’estil alacantí, però eixa seria un atra història... En les falles que no adquirien l’estètica déco, podíem trobar des de falles surrealistes com va ser el cas de la que es plantà per la comissió la G. V. Ramón i Cajal- Troia en l’any 1934, ab el lema “El canó del mort”, fins a falles ab estil barroc, ab formes recarregades, i figures de tall clàssic, que esclataria definitivament després de la Guerra Civil. Però abans i després artistes com Adolfo Ariño, Carlos Cortina, Amadeo Desfilis o Carmelo Roda o Vicente Benedito, que firmaven més falles cada any, el que feia possible una major professionalització dels artistes fallers, encara que Este estil basat en les no deixaven de costat les influències déco agafà força seues ocupacions artístiques a Alacant, on les Fogueres respectives. Entre les falles que acabaven de nàixer en l’any deixaren per a sempre la marca 1928, i a més busquen una del seu estil podem trobar “La identitat pròpia fugint dels font de l’ ignorància” i “De paràmetres fallers, cosa que no València a Nova Iork, a les ales

72


d’un parot”, plantades les dos per Carlos Cortina a la Pl. de Mariano Benlliure en els anys 1927 i 1929, respectivament. Amadeo Desfilis oferí propostes com les que plantà a la Pl. dels Porxets en 1915, “Varietés” i per a Pl. del Dr. Collado en 1932, “Com a pera en lo tabac”, o bé onze anys més tard, i a la mateixa plaça, ab el lema “L’estraperlo”. Benedito planta en 1931 per a Comte de Salvatierra- C. Amorós la falla “La tortà del dimoni desficiós”, i en 1935 en Pl. del Mercat Central “L’estranger tot ho envaix”. O les falles de Carmelo Roda “Foc sagrats” de 1918 per a Alt- Sant Tomás i de 1933 “Desnudisme”, per a la comissió Lauria- Pascual i Genís. Adolfo Ariño, planteja per a la falla Pl. de la Seu en 1925 “La pelà de la panolla” i junt a José Alamar, firma la falla dels carrers Alt- Sant Tomás de 1927 nomenada “Un dia de chala”, i “I a pesar de tot... amunt”, Espartero- G. V. Ramon i Cajal en 1945.

Falles actuals Ab l’arribada del nou orde a la societat també les falles es veuen, com no podia ser d’atra manera, regulades14 i els cadafals busquen, o deuen buscar, una estètica més d’acord ab les instruccions del movimiento. Es busca una falla més clàssica, monumental i luxosa. Eclosionà definitivament la falla barroca, i es copien models escultòrics, icònics a l’art mundial, abandonant-se, encara que no definitivament l’influencia del déco, que perdurà en falles com la ja referida d’Ariño de 1945, o Pl. Cabdill de Juan Huerta, plantada en 1958, pero que no deixaven de ser falles de reafirmació apologètica del regim. Les falles adquirixen unes noves formes, ab modelat clàssic de les figures, i ab critiques socials velades, son 14 Podeu llegir l’article “Para la gloria se hizo la piedra y el bronce”, original de Manuel Sanchis Ambrós, aparegut a la Revista Cendra. Suc de Falles, núm. 9, primavera 2010. Associació Cultural Malalts de Falles, València, pàgs. 10-14.

73


Falla Barques- Pascual i Gen铆s 1960.

Esb贸s Falla Pl. del Cabdill 1954.

74


habitual les falles que parlen de carències o de l’estraperlo, però sempre dins de unes pautes rígides de decoro, per tal de poder fugir de la ferma acció de la censura15, encara que algunes vegades les falles son plantades burlant d’alguna manera dit control, i arriben a produir-se altercats a peu de falla al sentir-se ofès algun dels personatges representats.

y anda”, plantada en 1940 a la Pl. de Lope de Vega, apologètica de valencianisme, com la majoria d’aquell exercici, del nou moment que vivia la festa, i d’alguna cosa més. I es què Regino Mas va ser a qui s’encarrega la reorganització dels artistes que continuen a Valencia després del conflicte civil, i també la utilització d’un nou estil de fer falla. Encara que Mas tractaria de L’estil de les falles del nou plasmar alguna critica social regim vindria marcat per el que a les seues falles, sempre fer d’artistes com Regino Mas, carregades d’ironia. Atres que ja destacava abans de artistes que deixaren la seua la guerra ab falles com, totes empremta en l’estil faller de les plantades per a la comissió postguerra serien Julián Puche, del foc en la dècada dels ab un barroquisme molt marcat, quaranta, o al mateix temps a els Germans Fontelles, Antoni, la Pl. del Mercat Central, o bé Josep i Vicenta16, sempre falles anteriors com “La qüestió fent gala del seu domini de de les aigues”, Pl.de la Mercé la fusteria, i que s’acostarien 1928 Pi y Margall- Ciril Amorós 16 Vicenta Fontelles de 1933, “Museu de folklore i Alegre, sembla que va ser responsable del de no pocs dels projectes que firmavalencià”, plantada dissociada disseny ren els seus germans, ella mai va poder fer-ho, en dos grups, Av. de Blasco i també va participar en la construcció d’ald’estos cadafals, inclús els de la secció Ibañez, 1936, “Joies teatrals”, guns especial. Mai tingué cap reconeixement, ja i la significativa “Levantaté que no pogué estar present quan els germans 15 mero 12.

Consulteu la nota nú-

replegaven un premi, i fisn i tot va ser eliminada d’alguna fotografia en que apareixia junts a ells.

75


al modernisme faller ab la falla que plantaren per a la Comissió de Foc en 1968 baix el “Embotellaments de tràfic”, ab pinzellades de pop art, després d’haver intentat aportat certa renovació ab falles com “La rosa dels vents”, Pl. del Dr. Collado, 1953, dins d’un barroquisme que ells entengueren ab falles com la de 1951 d ela mateixa plaça del Dr. Collado, a la que nomenaren “L’espill de la veritat”. O Salvador Debón, que des de una concepció clàssica i una estilització de les figures, Pl. del Dr. Collado 1960 “La fama” o bé “La droga”, Pl. de la Mercé 1973, combinant-ho ab peces de gestos histriònics introduint la caricatura als ninots de falles com Pl. del Pilar 1968, “A la caça!”. Modesto González, que arranca la seua trajectòria en els anys trenta ab cadafals com el del carrer Escalant de 1934 que tenia per lema “El dia de l’Estatut”, també deixa el seu estil de falles clàssiques

76

com Cvt. de Jerusalem- Ermita plantada en 1954, ab el lema “Ja podem dormir tranquils”, i ab atres en que concedia més espai a la sàtira caricaturesca com Na Jordana de 1956, “Que monos estem..!”, canviaria l’estil de plantar les falles quan en 1960 planta ab grua el cos i el remat de la falla Barques- Pascual i Genís, que tingué per lema “Imatges”, i en que oferia pinzellades de canvi estètic al apropar-se al còmic. Esta innovació provocà que anaren abandonant-se definitivament els andamis de fusta o mecanotubo, i la plantà al tombe, encara que este estil de plantar encara es utilitzat puntualment en l’actualitat per artistes com Juanjo Garcia. Juan Huerta va canviar per a sempre la manera de fer ninots, quan modelà en 1955 figures completes en cartó, per a la falla que planta per a la comissió Av. José Antonio- Duc de Calabria, on dos anys més tard planta la primera falla completament feta ab cartó.


Estes dos falles tenien per lema cadafals i que pogué canviar respectivament “Animals” i “Els l’estil dels mateixos. La comissió temps canvien”. del Foc encarregà a Salvador Dalí l’esbós de la seua falla, I es que els processos de esbós que no sense dificultats modelat havien canviat i feia tècniques traslladaria al volum un anys que es modelaven Octavio Vicent, els treballs del cossos de cartó, ab estructura qual sempre destacarien per el de fusta que permetia certs seu academicisme escultòric. moviments per variar les Diguem que l’experiència va ser postures de les figures i que es un fracàs clamorós de critica i podien intercanviar ab cares públic, dins de la trajectòria de cera. Quan les figures no de Vicent ab falles com “La se vestien ab roba, moltes plaga de la vespa”, Castellóvegades cosida ex professo Segorbe 1955, o l’anterior “El per als ninots, eixes robes capritx de Goya”, plantada en eren modelades directament, 1945 a la Pl. de Sant Jaume. ab paper i cartó, damunt En estos anys artistes com Vte. de l’armaçó que dotava de Pallardó ab el seu classicisme, cos al ninot. Finalment s’arriba plasmat a falles com “La Parrala”, al buidatge de les figures plantada per a Barquesmodelades en fang, creant un Pascual i Genís en 1957 o Vte. motle d’escaiola, que servia Tortosa Biosca,que combinava per a crear un ninot totalment a la perfecció el clàssic fet de cartó, que se treballava model de falla ab la naixent ab panet i cola de conill, i caricatura en falles com Av. de s’acabava ab pintura al oli. l’Oest de 1958, “La barca de En este període, i concretament Caront”, o Ferroviaria de 1972, en 1954, es produix un atre titulada “Sobre la marxa”, acostament al valors artístics, també deixaren constància del que tant difícilment entraven als seu estil.

77


Qui com a bon deixeble de Regino Mas es convertiria, ab el pas del temps, en abanderant del classicisme faller fon Vicente Luna, qui depurà el seu concepte de ninot i ab un modelat suau combinat ab una paleta de colors vius i sempre ab crítica mordaç, plantà falles que s’han convertit en icòniques. Encara que per moments es deixa dur per els moviments socioculturals del moment, i arriba a introduir la psicodèlia ab la seua falla “Parotets i marotetes”, de 1969 per a Pl. del Mercat Central. Qui si es va deixar influenciar clarament per l’art de l’època va ser Ricardo Rubert, qui des de una concepció clàssica del cadafal, com les seues falles de principis dels anys cinquanta, com Pl. de Jesús 1950 “Pegantli voltes a la carabassa”, “Gran Valencia” per a Quart- Nord en 1951 o “Isòtops radioactius” per a Jesús- Av. Pérez Galdós en 1956, acabà evolucionant fins a falles com la que planta en 1957 i per la comissió de la Pl. de

78

la Mercé baix el lema “Bifront”, per a trencar en l’estil imperant de manera definitiva ab treballs com “Conseqüències”, Almirant Cadarso- Comte d’Altea, 1961, on s’acosta al surrealisme ab el remat combinant-ho ab els canons del déco als ninots, com en Pl. del Cabdill 1963, “El nou cavall de Troia”, o falles en les que utilitza els paràmetres del por art, en les plantades a la Pl. del Mercat Central en 1961 i 1962. Rubert innova ab el que es bateja com a falles desintegrades que permetixen al públic passejar per l’interior i per baix de les falles, o bé ab els acabats dels ninots ab serradura o paper de diaris internacionals, fer de la plantà una performance al fer als operaris treballar vestits de toreros, o suspendre en l’aire per mig de cables el remat de la falla plantada en la Pl. del Cabdill en 1964 ab el lema “Pese a tantos”, i que supossa el seu últim treball davant l’incomprensió del mateix.


Falla Ferroviaria 1973.

Falla Benicarl贸, (Benicarl贸), de 2008.

79


Des de eixe any fins a la dècada dels huitanta, les falles patirien un estancament en quant a l’evolució estètica, que no més es salva als anys setanta per la irrupció de la més grotesca caricatura que caracteritza els treball d’artistes com José Martínez Mollá, que fa gala d’una caricatura expressiva i ab una amplia paleta de color, en propostes com “Publicitat”, Ferroviaria 1973 o Pl. del Pilar en 1977 ab “El rapte d’Europa”, combinant estos treballs ab atres de tall molt més clàssic com el plantant també en la comissió del barri de Velluters en 1978 i que duia per lema “El pas del temps”, per a passar en la seua última època a copiar icones de l’art, com quan reproduix el David de Miguel Ángel a la Pl. de l’Ajuntament en 1991, baix el lema “En la terreta de l’art”, i de un modelat de concepció clàssica a un atre en que els remats i figures estaven resolts formes planes, “Drogues, no!”, Pl. de la Merced 1996. Mollá seria l’introductor en 1977 d’un

80

nou material en la producció de figures. La fibra de vidre o poliester. El seu ninot indultat per a la Pl. del Pilar seria el primer en que s’utilitza este material, que permetria treballar grans volums ab poc pes, i dotar-les d’una perdurabilitat mai vista fins al moment. Això si, ab el temps s’ha comprovat que este material, i algunes de les tècniques que requerix el seu ús, han provocat malalties pulmonar greus per la inhalació d’alguns productes o residus. José Pascual “Pepet”, seria l’extrem més grotesc d’este estil caricaturesc, ja que planteja figures de membres quasi retorçuts que representen una sàtira bròfega en molts casos, ab una gama de colors forts, i fa virtut de la monumentalitat, buscada en les falles del dessarrollismo, obrint el camí del que vindria a conèixer con estil borrianenc, falles ab molt de risc a les seues estructures, ab composicions que desafiaven en alguns casos la llei de la gravetat.


Així José Pascual deixa per a l’historia de les falles cadafals com “Les coses del mon, circ son”, plantat a la Pl. del Pilar en 1970, la plantada per a Bailén- Xàtiva en 1981 ab el lema “El mediterrani es mor”, “Amor 88”, per a Cvt. JerusalemMat. Marzal, 1988, les de que plantà a la Pl. de la Mercé, entre elles les significatives “La inseguretat social” en 1993, i “Anys de vaques flaques” la mítica falla de la vaca, de 1994. O la plantada ala Pl. de l’Ajuntament en 1995, ab el leif motiv de fer un “Homenatge a la pintura de Joaquin Sorolla”. Pepet es va despedir de la professió ab la falla plantada en 2008 per a la comissió Benicarló, d’aquella població castellonenca, ab eixa falla l’artiste de Borriana demostrava una vegada que encarnava el màxim exponent del risc a les falles.

algú que atre mal de cap, com el remat de la falla que plantà a la Pl. del Mercat Central en 1977, i ab unes composicions que moltes vegades trencaven ab les formes piramidals, com el cadafal ab el qual obtingué el primer premi de la Secció Especial en 1981, per a la comissió Regne de ValènciaMtre. Serrano, ab el lema “Ab la música a atra part”. En la dècada dels setanta del segle XX començà la seua trajectòria professional un dels artistes ab més ressò per el que fà al seu estil. Alfredo Ruíz partix de un modelat de formes senzilles, ja des de la seua falla d’examen, “Este perro mundo”, per a la la comissió Marqués de Montortal- José Esteve en l’any 1972 sense recarregaments per a anar canviant poc a poc cap a unes línies netes de tot allò que sobra, i que arribaria a un primer punt d’inflexió en les falles de 1987 ab el treball També de Borriana era José que planta per a la comissió Luís Ferrer que ab una caricatura Hta. Mariner- M. Simó, baix el de expressius gestos, cert grau lema “Evolució i... revolució”. de risc, que li ocasionarien Però abans havia plantat entre

81


Falla Pl. de Jesús 2013.

Falla Pl. del País Valencià 1987.

82


atres “La temptació”, Pl. del Pilar 1974, o per a la mateixa comissió huit anys més tard “Natura morta”, ab guió i esbós de José Soriano Izquierdo, ab un modelat senzill, i un remat que partia de la base del cadafal, trenca ab l’inèrcia del moment. Esta depuració dels elements va continuar en 1984 ab “Utopia...ja!”, plantada ab el mateix estil per a la comissió Espartero- Gran Via Ramón i Cajal, culminant ab la ja nomenada falla de 1987, que seria la primera d’una sèrie llarga de falles que abastaria fins a ben entrar el segle XXI. Propostes com “I la gent passa...” Espartero- G. V. Ramón i Cajal 1993, ab un encertat modelat i una gama de grisos que donava força a tot el conjunt, o “Elegia II”, on una figura d’una embarassada totalment blanca feia exaltació de la vida, per a QuartPalomar en 1999 serviren al seu autor per anar concretant la busca del seu definitiu estil. Ab els seus últims treballs Ruíz

elimina totalment tot material sobrant en el modelat, utilitzant solament figures geomètriques bàsiques. “Ditirambe, proposta vitalista en roig” per a QuartPalomar en 2001, “Redolant la roca”, Blanqueries 2002, “Concepte, precepte i afecte en rectangle horitzontal roig”, plantant per a la comissió Corona en l’any 2008, i per últim “Després de la desena musa”, Pl. de Jesús en 2013, son els màxims exemples de la depuració de línies. A cavall també entre els anys setanta i huitanta trobem els primers treballs de rellevància d’artistes com Manolo Martín, Miguel Santaeulalia i Vicente Agulleiro. En les mitjanies de la dècada Manolo Martín aportà el seu estil, i des de la falla municipal comença una evolució cap a falles en les que aprofitant la col·laboració de professionals d’atres disciplines s’allunya del barroquisme en el que venia desenrotllant la seua

83


producció. Així en 1986 i 1987 dona volum als dibuixos de Sento Llobell per als cadafals “Una estoreta velleta” i “Per que el foc siga no més un espill”. En 1988 es Antonio Ortiz Ortifus qui dissenya els personatges de “Ho tenim tot davall, però...”, falla ab la qual Martín tancà la seua trajectòria a la falla oficial. Ab estos treballs també va recuperar els ninots vestits ab roba, per a lo qual col·laborà ab el dissenyador Francis Montesinos. Uns anys més tard Martín torna a plantar, esta vegada per a Na Jordana, les seues tres últimes falles, i ab el mateix modus operandi , es a dir, dona volum al disseny d’atres. Per a esta trilogia col·labora de nou ab Ortifus, “Mutacions”, any 2000, continuà donant forma al dibuix de Sigfrid Martín Bengué “Pinotxada universal” (2001), i va tancar en 2002 ab “La transició”, falla políticament incorrecta, dissenyada per Chema Cobo.

84

Vicente Agulleiro i Miguel Santaeulalia protagonitzaren un duel encarnizat per els màxims guardons. Agulleiro que es formà al taller de Vicent Luna mai abandona el classicisme en la seua manera d’entendre el cadafal, encara que mai deixà de combinar el modelat serio ab pinzellades més grotesques. Falles com “Els jocs”, Na Jordana 1980, en la que recupera el moviment tant en escenes com en el cos central, o bé en remats de grans dimensions com el plantat en 1990 a Pl. del Pilar baix el lema “Llum i acció”. Atres falles plantades a esta mateixa plaça en 1987 “La creació”, o “La Gran campanada” de 1989, son una bona mostra, junt als ninots indultats del seu treball. La producció de Santaeulalia passa per diferents períodes. Les seues primeres falles allà per els setanta aporten un ús controlat de la caricatura que acabaria difuminant-se en un classicisme compositiu,


com la falla de 1986 “El barri”, plantada en la demarcació de Na Jordana, fins al màxim histrionisme expressiu de falles com “El verí del teatre”, també en Na Jordana en 1994 o “Rebel·lió en la granja”, per a Av. De Burjassot- Pare Carbonell en 2002. Exemples d’estes fases son dos dels seus ninots indultats plantats per a Na Jordana, el primer en l’any 1986, on Indiana Jones representava a un protector dels veïns dins de la falla “El barri” , de concepció i factura més clàssica, i “Loca acadèmia de policia”, que junt a la falla de la que formava part de “Ací és Hollywood” plantada en 1995 per a la comissió del barri del Carmen, i que forma part ja de l’època d’eclosió del domini del suro per part del mestre. A més Santaeulalia va ser el primer en fer ús, més enllà de escenografies o elements decoratius, d’un material que canviaria completament l’estil a l’hora de fer falles. El

poliestirè expandit o suro blanc venia utilitzant-me als tallers per treballs mínims, fins que Santaeulalia en 1984 va modelar una de les figures del grup que presentà a l’Exposició del Ninot17, per a la falla Bailén- Xàtiva que tingué per lema “El mercat”, i no més quatre anys després Vicente Almela plantà “La mar de falla”, per la comissió Espartero- Gran Via Ramón i Cajal la primera falla modelada completament en pantex. L’estalvi d’alguns dels processo, guanyant-se temps en la construcció de les peces, o el menor pes d’este material, que permitix volums i formes mai vists fins el moment va canviar per complet, i sense marxa enrere, els conceptes artístics. Encara que es varen perdre atres aspectes com les bones cremaès, i no s’acabà ab el refregit, ja que han aparegut noves maneres de clonar 17 El grup, ab el títol de “El fantasma d’Hisenda”, va aconseguir el premi al millor Ninot de la Secció Especial, i va ser indultada per el Gremi d’Artistes Fallers.

85


figures o falles senceres, ja que ara una falla de 25 metres cap en un simple pendrive18. Julio Monterrubio també va fer el seu propi canvi d’estil entre les dècades dels anys huitanta i noranta. I eixe canvi va ser tant significatiu que, ab cert efecte dominó, va influenciar en molts atres artistes tant a nivell de modelatge com en l’ús d’una suau pintura de tonalitats pastís, que donaria a un bon número de falles una aparença dolça, empalagossa moltes vegades. Partint d’una base clàssica en composicions i modelats, i ab colors més vius, com per exemple les falles plantades a Cvnt. de Jerusalem- Mat. Marzal en els anys 1984 “Volver a empezar o d’ilusió també es viu”, 1985 “Tots per a un, un per a tots” i en 1986 baix el lema “El dia abans”. Monterrubio comença a eliminar elements al modelat simplificant formes, aprofitant 18 Per a conèixer més podeu llegir l’article d’Hernan Mir i Serrano Trencant motles? Noves tècniques per a nous temps, Revista CENDRA, número 0, (Estiu 2005), pp. 42-46, Valencia, Associació Cultural Malalts de Falles.

86

el treball en l’escultura que realitzava el seu fill Julio Sergio. Així el primer treball d’esta línia va ser “Valencia”, EsparteroG. V. Ramón i Cajal 1991, i es reafirma ab “Caceres” Pl. del Pilar 1992, fins arribar a “Les velles belles arts”, també a la Pl. del Pilar en 2004, que aportava una estilització de les figures que continuaria marcant el treball de Julio Monterubio pare en la seua proposta, ja en solitari “Esta falla te molta tela”, Nou Campanar 2009, i la seua última producció ja centrat en falles infantils. En tots estos anys a més a continuat marcant un estil propi, que també ha creat escola, en la pintura, ab treballs de factura impecable. També en estos anys, entre dècades, artistes com Luis Martínez Canuto, que continua la linea clàssica del seu mestre Julián Puche, ab treballs com “La caça” plantat per a la falla Almirant Cadarso-comte d’Altea en 1986, o el ja nomenat Vicente Almela, que


Falla Pl. del Pilar 1987

Falla Cvt. Jerusalem- Mat. Marzal 1993.

Falla Cnvt. Jerusalem- Mat. Marzal 2004.

87


ab un modelat lliure de allò sobrrant i proper a una estètica còmic, s’ha permès allunyar-se del barroquisme, ab falles com “El joc de la guerra” de 1986 i per a la comissió EsparteroG. V. Ramón i Cajal, ab la que comença a netejar de elements superflus els seu modelat, o la més amunt referida de 1988, “El futur està servit”, Pl. de la Mercé 2001, o el remat i figures de les bases de “Carme t’estime”, com ha integrant del col·lectiu Records de l’avenir, estes dos a la secció especial. A més d’haver fet els seus passets a la més pura innovació estètica ab la falla “La terra”, planatada en 1991 per a la comissió regne de València- Sant Valer. Igualment Ramón Espinosa aprofitaria l’estètica d’il·lustradors com Roger Dean o Boris Vallejo per a plasmar una iconografia propera a l’erotisme i la violència que li reportaren primers premis en la seua trajectòria per a la comissió L’Antiga de Campanar, en el quatrieni comprés entre

88

1987 i 1990 ab les falles “Aberracions”, “La història abominable”, “L’eroticrònica” i “Lluites de sempre”, per a tornar al més pur classicisme en 1991 a la mateixa demarcació ab “Contes xinos”. Atre artista que va arribar al més alt de la seua producció en els primeries dels noranta va ser Agustín Villanueva, referent de la falla espectacle, aquelles falles que feien servir afegits de llums, efectes de fum, o musicals per a completar el cadafal. Villanueva que partix de una concepció clàssica de la falla, com en les que va plantar per a Na Jordana, entre elles “Comoditat Valenciana” en 1988, o “Ya semos europeos”, ab una estructura que permetia al públic passar per baix del remat, i vestint a les figures ab roba, acaba en una línea més avançada ab “Mantis viatgera”, Cvt. de Jerusalem- Mat. Marzal en 1993, que combinava un remat més innovador ab unes bases més heterodoxes, de


la mateixa manera que dotze Marvá, Mossén Sorell- Corona, anys després a Quart- Palomar Lepanto Guillem de Castro, ab la falla “Anem anant”. Pl. del Patriarca, RipaldaBeneficència- Sant Ramón, Falles evolucionades Quart- Palomar, Pl. de Jesús, Sense solució de continuïtat Vall de Laguar o Nordles falles continuen empapant- Dr. Zamenhoff, entre atres. se dels diferents estils que Algunes d’estes continuen aporten els artistes que ja abanderant l’estètica més venen marcant pautes, i dels avantguardista de la festa, més variats que arribarien en atres han abandonat esta línia els nous impulsos d’artistes que per tal de tornar al més pur començaren destacar per la barroc faller, o l’abandonaren seua singularitat. I també per temporalment per a tornar en l’esperit de canvi que comença el temps, pero totes han servit a nàixer dins d’algunes d’estímul per a que comissions comissions que a més d’una com Castellfabib- Marqués de renovació estètica busquen Sant Joan, Borrull- Túria, Pintor un canvi en els continguts i en José Capúz- Fontanars, o la el dia a dia de la Festa. Estos puntual irrupció de Pl. de la canvis començaren a produir- Merced en u parell d’ocasions, se en falles com la coneguda i l’entrada en 2014 de Nou com King- Kong, en 1978, i Campanar, comissió que torna continuaren a atres com Camí a l’experimentació al cadafal de Moncada- Pintor Jacomart, en este 2015. Arrancapins o Palleter- Erudit Ab l’espenta d’estes Orellana, que ja des de els experiències que anaven anys huitanta buscaren atres sorgint per part de comissions formes d’expressar-se. i artistes, arriba en 1990 la Esta inèrcia la heretarien creació per part de l’IVAJ del comissions com Albacete- Concurs de Falles Experimentals,

89


Falla Malva-rosa 2010.

Falla Pl. d’Espanya 2006.

90


que seria la llavor de l’actual Concurs de Falles Innovadores i Experimentals que cada any convoca l’Ajuntament de Valencia, ab més desgana any darrere any. L’IVAJ el convocà fins 1999, any en que es solapà ab el primer concurs avalat per l’Ajuntament, i la la falla guanyadora era plantada, fora de concurs, al passeig de l’Albereda. En 1994 el premi es dotat econòmicament, ab 500.000 pessetes, el que afavorix que a l’any següent es plante per a una comissió. Concretament en 1995 per la comissió Universitat Vella plantà “Made in Xina”, de l’artista Oscar Mora. Al mateix temps, hem viscut la major transformació dels processos productius, ja hem vist com arriba el suro blanc als tallers i les seues virtuts i defectes. A més d’això les noves tecnologies han fet donar un nou pas, en alguns tallers, i han canviat la manera de treballar el pantex. Així del

cúter i el cepillo metàl·lic, es va passar a la maquina de tall automatitzat, per arribar al fressat de figures o peces de gran volum que no més han de ser refinades a mà, i acabarles ab els processos habituals de empaperat, donar bases i pintar. Esta manera de modelar a segut facilitada per l’aparició de programes de dibuix, que permeten pràcticament un modelat digitals de les figures que son treballades directament per la màquina de fressat, estalviant-se passos al procés i per tant temps, el que teòricament ha de servir per a obtindre una millor qualitat final dels ninots. Totes estes circumstàncies han permitit un creixement dels volums de les falles mai vist, frenat ara per les circumstancies econòmiques, però que permeteren la creació de falles com algunes de les plantades per artistes com Pedro Santeulalia, que ha aprofitat el disseny del seu germà José, per a crear el conegut com estil de

91


la factoria Santaeulalia, i que, continuant l’estil caricaturesc del seu progenitor, s’ha convertit en referent als últims anys, per els premis aconseguits i la quantitat de peces eixides dels seus ordinadors i que s’han plantat en molts llocs. “Desitgos, no més en Nadal?”, Sueca- lit. Azorín 2002, “Quant de conte” plantada a Nou Campanar en 2008 o bé “El show deu continuar” per a Convent de Jerusalem- Mat. Marzal en l’exercici 2014. Ab un acabat més clàssic, i ab una pintura i acabats cuidats fins l’extrem, Miguel Santaeulalia Serrán, els major dels germans, ha deixat patent també el seu estil de expressivitat més contigunda en el gestos, en falles com les plantades a Duc de Gaeta-Pobla de Farnals en 2010 “Tempus fugit” o bé “Casting” i “...Ab el que hem segut” plantades per a Nou Campanar els exercicis 2011 i 2012 respectivament, l’ultima ab esbós de Carlos Benavent, un dels últims valors en arribar al disseny de falles.

92

També ab treballs de considerable volum Pere Baenas ha evolucionat fins a unes línies actualitzades i d’estil marcat, entre atres coses per la vitalitat de les games cromàtiques utilitzades, en falles com “Fent història” plantada per Exposició- Micer Mascó en 2008, “Floreal”, plantada en 2012 per a la comissió Cuba- Lit. Azorín o “Escàndol” que poguérem vore plantada en 2014 a la Pl. del Pilar, després de deixar de costat el classicisme ab el que es va donar a coneixer, i que va plasmar a “Mare Nostrum” , plantada en 2002 a la Pl. de l’Ajuntament. Qui es va posicionar com a referent del barroquisme a principi del segle XXI va ser Paco López Albert, ab eixos paràmetres López ens va oferir treballs que arribaren al màxim nivell d’expressivitat d’este estil, resolts ab formes recarregades, gran domini de la paleta de colors i composicions cuidades, com “Descobriments del segle


XVIII” o “Històries de la coentor”, plantades per a Convent de Jerusalem- Matemàtic Marzal en els exercicis 2000 i 2004, o “Falles.som” plantada en 2009. Ab més sobrietat, ab contenció en la caricatura, es presenten els treballs de Pepe Puche i Juanjo Garcia. El primer ab composicions estudiades fins el detall i sempre buscant la perfecció ha continuat l’escola de son pare, encara que l’ha alliberat del barroquisme expressat per el seu progenitor, sense abandonar això si, la sàtira més àcida. Falles com “El diari de Ampa”, plantada per a Quart- Palomar en 2004 és el millor exemple del seu treball. En quant als cadafals de Juanjo Garcia, podem destacar la combinació de ninots de tall tradicional, ab remats basats en la fusteria i que busquen cert grau de novetat en les formes. Garcia tracta sempre de fer ús d’una bona dosis de sàtira en la que ha plantar propostes com, Dr.

Manuel Candela- B. Tortosa de l’any 2005 i que duia per lema “Tríptic”, “Una falla invisible hem plantat, per a que no moleste al veïnat”, Dr. Sanchis BergónTuria de 2009, “Agra-pasió del Carmen” per Alt- Sant Tomeu, i “Per exemple, l’Eixample” per a Salamanca- Comte d’Altea les dos de 2012, son una xicoteta mostra del seu que fer. L’artista que també ha aprofitat el seu domini de les tècniques de la fusteria, i en concret de la vareta, per a col·laborar ab atres companys, i a l’hora plantar les seues propostes ha segut Manolo Garcia. Falles com “Leonardo Da Vinci”, Na Jordana 2012 en col·laboració ab Alberto Rajadell, els germans Garcia Ribas i Agustín Villanueva, entre atres, o bé les dos propostes per a la falla municipal, la ja plantada en 2014 “El decàleg del valencià”, i la que es plantarà este 2015, “La força”, creades al seu obrador. També aprofitant les idees de col·laboradors externs al

93


món faller plantà junt a Fet d’Encàrrec en 2007 la falla “Història de una mamella”, per a la comissió M. Sorell- Corona, i ab idea de Luís Garcia Berlanga. Vicent Martínez Aparici, després d’abandonar un modelat clàssic ab figures estàtiques i pintura realista, com Pl. del Pilar , ha emulsionat a la perfecció en l’estil dels seus cadafals l’escola borrianenca, de falles ab risc ab el treball de dissenyadors com Carlos Corredera, que li ha facilitat el destacar ab unes línies diferents i ab una gamma cromàtica de colors vius, deixant una mostra del seu treball en falles com “La batalla dels colors” de 2010, per a Av. Malva-rosa- A. Ponz- Cavite, o “Resurrecció”, plantada en 2012 en la demarcació de L’Antiga de Campanar. José Luís Santés en 1990 va ser dels primer artistes en oferir falles ab una imatge renovada i uns continguts allunyats dels

94

habituals, i ho va fer ab la falla plantada en Albacete- Marvá, “Un somni”, encara que ab el temps s’ha decantat per un estil més apropat al classicisme, com els dissenys per a artistes com Manuel Algarra a Almirant Cadarso- Comte d’Altea a l’any 2012 ab la proposta “Més difícil encara!”, entre atres. A finals dels noranta començà la seua producció més representativa Rafael Ferrando, que ab un estil suau en la pintura, modelats senzills sense elements innecessaris, i sempre ab propostes de talant reflexiu de la condició humana. “Café del temps, cafè de l’espai” de 2003 i “Ulls que no veuen” de 2004, i junt a l’anterior plantada per a la comissió Dr. Garcia Burstenga- Vte. Barrera, “No a tots enganya la teranyina” i “Terratrèmol d’amor al camp de batalla” de 2002 i 2003 i les dos plantades a SerransPl. dels Furs, “Setze voltes al Sol”, plantada en l’exercici 2005 en la Pl. del Patriarca


Falla Serrans- Pl. dels Furs 2006. Detall.

Falla Corona 2012. Detall.

95


i “Metamorfosis crònica”, plantada per a LepantoGuillem de Castro en 2007 composen un mostrari de les obres d’este particular artista. Atre artista que fa reflexionar sobre alguns dels comportaments del ser humà es José Luís Garcia Nadal, qui innova i marca el seu estil des de una concepció clàssica del cadafal, i combinant figures que acaba en textures o forrades de paper, ab atres de factura clàssica, i que sempre destaquen per el compromís social que reflectixen. Entre la seua producció destacarem Carcaixent- Compromís de Casp de 2001, “III Mil·lenni”, o les plantades en la Pl. d’Espanya als anys 2002 “El futur es dona” i 2006 “Recuperem la memòria”.

tan atrevides. Les temàtiques ab forta carrega social com “Mai més...esclava te done”, Lepanto- Guillem de Castro de 2004, o “Insomni” plantada per a Ripalda- BeneficènciaSant Ramón en 2007, s’han combinat ab les més lleugeres com alguna de les plantades per Regne de València- Sant Valer com “Valencia, poble ab denominació d’origen” de 2008. Ab un modelatge de línies dures i ab una pintura moltes vegades fosca Ignacio Ferrando ha demostrat ser un dominador d’eixe modelat per a crear falles de composicions trencades, algunes fins l’extrem com Portal de Valldigna- Salines 2007 “Pardals, pardalets... i pardalots”. Atres falles destacades d’Ignacio Ferrando Daniel Jimenez Zafrilla son “Na Godiva” plantada un ha aconseguit ab la seua any abans en Serrans- Pl. dels particular depuració de formes Furs, la magnifica “El lladre de la crear el seu estil, encara que memòria”, plantada en Torrent moltes vegades continua tirant per a la comissió Avinguda en mà d’un estil més clàssic en 2007, o bé la plantada en treballs per a comissions no 2008 per la comissió Passeig

96


de l’Albereda- av. de França baix el lema “És ópera”.

seu estil particular en cadafals sempre de cuidada factura, resolts ab composicions diferents Un compendi d’estil oferien i ab temàtiques compromeses als seus cadafals els artistes ab temes d’actualitat com del Col·lectiu No t’espantex. Regne de València- Mtre. Format per Paco Pellicer, Serano de l’any 2006 i que Marisa Falcó, Vicente Almela, ab el lema “Elles, les estrelles”, Guillermo Rojas, Pepe Puche, volia servir d’homenatge a la José M. Alares, Victor Valero i dona i denunciar la violència Moisés Alarcón, jugaven en els de gènere, ab el barri on estils de cadascú i plantaven planten, com “En construcció”, falles de forta carrega critica Pl. de l’Àngel de 2004, que i social,s ense abandonar el criticava la falta de servicis i sentit de l’humor. Treballs com infraestructures al barri o ab “2002 desitjos...per a cremar”, la memòria col·lectiva com Castelló- Segorbe en 2002, la plantada, també a la Pl. “Pujame-la!” per a la mateixa de l’Àngel en 2007, “Fins ací comissió en 2005, “Cel o no arribà la riuà”, commemorant el cel” plantada per a Sant cinquantenari de la riuada que Antoni (Xirivella) en l’any 1999 assolà València. o “Una ciutat sempre ne obres, Aprofitant les pautes de és una ciutat activa” per a l’estètica pop, formes properes Albacete- Marvá en l’any 2001, al còmic i pintura de colors aportaren una bocanada bàsics aplicada de forma d’aire fresc a l’estètica fallera, plana, Manolo Martín Huguet i que per circumstàncies durà ha intentat fer-se un lloc ab poc en el temps. treballs de forta càrrega Els component d’este grup política com “Tota pedra fa Marisa Falcó i Paco Pellicer, paret”, Pl. del Bisbe Amigótambé han deixat mostra del Conca, 2005, o “Depredadors

97


del Marítim”, plantada en 2006 per la comissió Malva-rosaAv. A. Ponz- Cavite, criticant l’especulació urbanística a aquells barris de la ciutat. Finalment anem a destacar la figura d’Anna Ruíz, qui des de el seu domini de l’escultura una concepció trencadora dels cadafals, ha marcat la pauta als últims anys en l’innovació estètica dels cadafals. Compromís social, nous conceptes temàtics i noves tècniques productives, així com materials poc utilitzats, son alguns dels pilar bàsics de la seua producció. Entre els seus treballs més coneguts trobem “Caminants de xanques” M. Sorell- Corona de 2012, en que fa gal·la de la seua escultura més clàssica, “Espai públic” del mateix any, i plantada junt a Giovanni Nardin per a Pl. de Jesús, en que la falla es va convertir en una plaça més del barri, recuperant així l’espai que la comissió li lleva a la ciutat, o bé la plantada un any després

98

al mateix emplaçament en 2014 baix el lema “Repetixes o qüestiones?” en que va esculpir un cap de grans dimensions ab un material bast i poc agraït com el cartó corrugat, ab un resultat magnífic. Conclusions Si has arribat fins açí, en veritat eres pacient, estimat lector. Després d’este apropament als diferents estils de fer i plasmar falles, es evident que falten artistes, segur que aquell que més t’agrada a tu no l’he nomenat. Segur que la falla d’aquell exercici que encara guardes a la memòria no l’he citada. I si, falten tots els artistes que des de el seu treball a les falles infantils tenen a bé regalar-nos cada any el seu marcat estil, reconeixible des de ben lluny i que mou seguidors a la plaça on planten. Pero es que el temps i l’espai físic del llibret apremien, t’emplace, m’emplace i emplace a la comissió a fer-me un atre lloc en anys vinents per a acabar


de completar este repàs als estils fallers. Pendent queda. Mentres tant ix a mirar falles, fes teu l’estil d’aquell artista que més t’impressione, que més rebolique el teu interior bones sensacions, busca aquella falla que t’impacte, que no te deixe indiferent, i guarda-la ben dins de tu, per que eixe l’estil favorit de tots els artistes, el de fer falles que perduren als records dels espectadors. Bibliografia -

- -

Ariño, A. (dir) (1993): Los escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació de València. Bayarri Comunicación, El Turista Fallero, col. 19422014, València. Català, J. (coord.) (2008): Falles i art: 40 anys transitant per la frontera, València, Universitat Politècnica de València.

99


POESIA FALLERA MAJOR INFANTIL La teua cara radiant que emana de dolçor en ta figura elegant Lluint el trage en encant, bledania, art i amor, duras al pas la claror de la festa primavera Si a tan de goig i alegria s’unix en maxim fulgor una xiqueta Valenciana I es per a tots un honor que Rebeca Rodenas i Mercado sigues tú, nostra Fallera Major Infantil.

100


POESIA FALLERA MAJOR

Tan sol el toc de la teua presència, nos fà a tots viure la festa en enhel, i més sabent que bens de bona arrel, en un sençill encant que és pura essència.

La blanca llum feta cadència, se mostra en ta persona tan fidel, que deus d’haber tingut com a model, a la mateixa lluna de Valéncia.

La falla enguany durà el millor compàs, per tindre com a Fallera Major, a Laura Garcia i Carrillo.

101


102

Contingut


Infantil

103


Saluda President Infantil Hola a tots els fallers d’esta comsió. Estic molt orgullós de tornar a ser president d’esta, la nostra falla. Se que junt amb Edu, Laura i Rebeca, serà un any inoblidable, on ho passarem genial. Gràcies a tota la junta i comissió, que fan tot el que es puga, perquè isca tot perfecte. Per a acabar, gràcies als meus pares i família que m’acompanyen en cada moment i sempre estàn ahí per a apoyarme. Espere que ho passem genial en la nostra volguda falla Sant Gregori. Una salutació del vostre president infantil Ivan Serrano i López

104


105


Junta executiva infantil President Ivan Serrano Lopez Vice president 1r Carlos Laderas Rubio Vice president 2n Carlos Barrero Maestro Secretària Carla Arce Rodrigo Vice secretària Sara Montoro Perez Tresorera Andrea Garrigues Jiménez Contadora Alba Osorio Cebrián Vice contadora María Garrigues Espinosa Delg festejos Lidya Camarena Requena Delg activitats Lúcia Rubio Navarrete Deleg sec femenina Ana Muñoz Mercado Vice delg sec femenina Marta Osorio Cebrián Deleg rifes Raúl Pérez Martínez Bibliotecari Ferrán Rodenas Aleis Delg esports Mario Serrano Carrillo Vice delg esports Jorge Medina Zayas

106

Xiquets Alejandro Garrigues Jimenez Alejandro Pérez Martínez Alex Gutiérrez Hernández Alvaro Rubio Navarrete Alvaro Gil Catalan Andres Cantos Fuentes Borja Miñana Serrano Carles Xavier Carretero Montero Carlos Alonso Viñes Carlos Barrero Maestro Carlos Laderas Rubio Eduardo Domínguez Irnán Eros Maffezzoni Calabuig Felix Soriano Requena Ferrán Rodenas Aleix Gerard Sanchez Moreira Gerard Raga Rodriguez Guillermo Rubio Casado Hector López Domingo Hector Rodrigo Cuellar Hugo Silla Saez Hugo Rodrigo Meritén Ivan Serrano Lopez Izan García Zafra Javier Hernán Ballesteros Jesus Pérez Torres Jorge Medina Zayas Jose Angel Gil Catalan Juan José Cantos Fuentes Juan Mena Díaz Lucas Serrano Carrillo Lucas Rodrigo Meritén Mario Lorente Garrigues Mario Pérez Torres Mario Serrano Carrillo Miguel López Herrera


Miquel Carretero Montero Miguel Pallardo Mercado Nacho Laderas Rubio Nacho Pallardo Mercado Nestor Shan zafra Raúl Pérez Martínez Ruben Tamarit Rebolloso

Cort d’honor Infantil Fallera Major Infantil Ixent Lucia Centelles i Serrano Ariadne Maestro Vera Ariadna Llatas García-Consuegra Ainhoa Bermell Ribera Aitana Gutierrez Hernández Aitana Quintanar Villar Alba Bermell Ribera Alba Osorio Cebrián Alma García Zafra Ana Muñoz Mercado Andrea Garrigues Jimenez Angela Adelantado Pérez Carla Arce Rodrigo Carmen García-Muñoz Torres Carolina Barrero Mercado Carolina Hontanilla Rodenas Clara Gonzalez Aleix Claudia Peña Rubio Claudia Dominguez Martos Claudia Esteve Ortega Daniela Mena Díaz Edurne Zornoza Hernández

Erica Alandete Aceitón Estela María Molina Guijarro Irene Garrigues Espinosa Irene Tortosa Hernán Laura Velert López Leyre Torralba Aceitón Lidia Camarena Requena Lidia Laderas Mayordomo Lola Medina Zayas Lucía Fuentes Doñate Lucia Raga Rodriguez Lucia Vila López María Garrigues Espinosa Marta Osorio Cebrián Natalia Adelantado Pérez Núria Navarro Mena Nuria Peña Rubio Paula Albiach Caballero Paula Dominguez Martos Raquel Muñoz Cabanes Ruth Cueva Molina Sandra Andreu Martin-Blas Sara Montoro Pérez Silvia González Aleix Valeria Escamilla Moreno Victoria Centelles Serrano Zaira Esteve Ortega

107


Saluda Fallera Major Infantil

Hola fallers; En primer lloc volia donar les gràcies als meus pares i germans per haver complit el meu son, el de ser Fallera Major Infantil. En segon lloc agrair a la comissió, que fan que tot isca perfecte; A Ivan, Laura i Eduardo dir-los que espere que tots junts passem unes falles inolvidables. Volia dir-los a Lucia i Monica que han representat a la nostra falla molt bé i espero fer-ho jo igual de bé que vosaltres. I ja per acomiadar-me, vos desitge unes feliçes falles 2015. La vostra Fallera Major Infantil Rebeca Rodenas i Mercado

108


Entrevista a Rebeca Edat: 12 Aniversari: 29/11/2002 Estudis: 1º E.S.O Aficions: Ballar Anys de fallera: De tota la vida Acte preferit: La presentació Un color: Blau Un olor: El del fun de les mascletades Un lloc: La falla Un llibre: El rellotje mecànic Una cançó: 90 Minuts de India Martinez Una peli: El Llac Blau Un somni: Ser de la Cort de la fallera Major de Torrent de l’any que ve Cóm definiries en tres paraules a Ivan: Divertit, atent i alegre Que vares sentir en el moment en què vas escoltar que ton pare Paco et presentaba com a F. M. I. de la teua comissió? Em vaig posar molt nerviosa i despres molt alegre

110


112


Del que portes com a fallera major infantil, quines sensacions as viscut? Unes sensacions extraordinàries, m’ha agradat tot el que he fet durant tot este temps Què és el que mes t’agrada de les falles? La festa i vestirme de fallera Compta’ns algo sobre el teu president infantil Es molt alegre, a mi sempre em fa riure, m’agrada molt que haja sigut ell el meu president infantil. Que tal es la teua companya de reignat, Laura. És molt atenta, es preocupa molt per mi, és com si fóra la meua segona mare Com porta la teua familia, aixó de que sigues la fallera major infantil? Els meus pares ho porten molt bé, i els meus germans estan molt il·lusionats Dels actes que et queden per viure, quin esperes amb major il·lusió? La cremà

Dels moments que has viscut fins ara, amb quin et quedes? En tots, han sigut molt emotius cadascun Compta’ns com teu estas passant en els actes als què has acudit, i que tal son les xiquetes amb les quals compartixes convivències falleres Molt bé, els xiquets són graciosos, molt divertits i molt bons companys Ara que tens l’oportunitat, afegiries alguna cosa a les activitats de la nostra falla, li falta algo als components de la comissió infantil? Jo crec que no, perquè per a mi ho fan molt bé Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li diries a la teua comissió? Que ho van fer molt bé i que segur que ix tot genial Un desig per a les falles del 2015? Que siguen unes falles perfectes i que isca bo el temps de la setmana fallera.

113


Entrevista a Iván Edat: 11 Aniversari: 10/07/2003 Estudis: 6º de primaria Acte preferit: La proclamació Un color: Groc Un olor: D’una rosa Un lloc: Cantabria Un llibre: Draconia Una cançó: Tocat i afonat de Melendi Una peli: Kickboxer Un somni: Ser catedràtic en matemàtiques Cóm definiries en tres paraules a la que va ser companya teua durant aquest any, Rebeca Afectuosa, simpàtica i amable Ja as visitat el taller del nostre artiste infantil Paco, que et pareix la falleta infantil d’enguany? Molt bonica

114


115


116


Com portes el privilegi de tornar a ser el nostre president infantil per a estes falles? Molt bé i feliç de tornar a ser-ho Què és el que mes t’agrada de les falles? Els petards i la festa

Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió? Anim...y a disfrutar Un desig per a les falles del 2015? Que com en un son tot isca perfecte i ho passem fenomenal

Com t’emportes amb Rebeca? Magníficament bé, és única Com porta la teua familia aixó de que sigues president infantil un altre any? Molt il·lusionada Quin és l’acte que esperes amb mes il·lusió? La presentació Com et portes ambs els teus companys de les altres falles ? Ens emportem tots fenomenal Ara que tens l’oportunitat, els diries quelcom a la comissió major perquè canviaren quelcom, o t’agrada tal qual están les coses? Jo este és el segon any i la veritat no tinc cap queixa de res, em sent satisfet

117


118


Les Belles Arts Paco MartĂ­nez i Heredia

119


120


Paco Martinez, és un jove de Castelló, concretament de Borriana, que des de ben xicotet té el verí de les falles per les venes, des dels 8 anys és membre i friki com el mateix es definix de la comissió del barri de la Merçé. Des de 2009 treballa en el taller de Loren i Sergio Fandos, una saga d’artistes que cada any pugen el seu nivell en falles tant a València com a Borriana.

L’any 2011 aconseguix un 6t premi en la falla de La Merçé. L’any 2012 un 5t premi i en el 2013 un 2n premi en la mateixa comissió. en el 2014 desembarca en Avinguda Regne de València Sant Valero en la categoria 13é i obté un 17é premi A Alacant planta en el 2013 i 2014 en la foguera Gabriel Miró obtenint un 6t premi en els dos anys.

121


Parlem de les belles arts del seu caràcter obligatori, per als grans i els xicotets i als fallerets de Sant Gregori. (Perquè una falla també és art, i els fallerets són jutges i part.) Donarem classes de musica disfrutarem de la literatura, aprendrem poesia i cine i farem falla amb l’escultura. (I amb la pintura i el ball, farem més d’un esborrall.) Per a fer bona escultura farà falta un model fi, amb bon port i gallardia com un simpàtic ratolí. (I un altre com a escultor, demanant els drets d’autor.). Farà falta sensibilitat i llegir-la amb alegria, per a traure-li tot el suc a una exquisida poesia. (Perquè una poesia esta feta, amb la dolçor de la xiqueta). Amb el crit “d’Acció” ens avisara el director, que el rodatge comença en la pel·lícula d’autor. (Per això sense descart, el cine és el sèptim art.)

122


123


124


125


126

Veurem els diferents estils d’una pintura en evolució, des del cubisme al “Pop Art” fins als quadros de Joan Miró. (Amb un marc acollidor, replet de molt color.)

Ens iniciarem musicalment sent ací molt poc discrets, amb la musica i el soroll del bombo i dels platerets. (Doncs tota la musica és bona, independent de com sona.)

Amb unes peces de fusta amb una recta i diagonal, acabarem per construir una gran arc de catedral. (Perquè la història és cultura, i amb ella... l’arquitectura.)

Amb la literatura aconseguim augmentar la comprensió, aprendre moltes paraules i enfortir molt la imaginació (Perquè per a la xica i el xic, el llibre és el millor amic.)

Sens dubte la dansa és l’art que mes habilitats aglutina, com l’elegància i l’habilitat d’una graciosa ballarina. (Amb un èxit clamorós, si les ballarines són dos.).

I amb açò acaba la classe amb el desig naturalment, que aprofite en Sant Gregori i en les falles de Torrent. (Amb el marc natural, d’una falla magistral.)


127


Programa de festes falles

2015 128


21 de Febrer

hui en dia sense que ningú es senta ofés. L’Avinguda al Vedat arreplega durant una estona als fallers en el seu àmbit més divertit i irònic. El nostre espectacle començarà a las 21.20 des de la Font de les Granotes, quedarem allí sobre les 20.45. (Nota: no arribes tard, no esperem a ningú)

Comencem amb la Cridà, donem el començament a les falles, per fi entrem en la recta final d’un any de treball. Hui Torrent tornarà a sentir en els seus carrers l’esplendor de la nostra festa. A les 20.00, als peus de la Torre, la nostra Fallera Major de Torrent donarà la benvinguda a les falles 2015. Per a no perdre cap detall eixirem 7 de Març Fiquem-se guapos per a del casal a les 17.30 anar al casal a les 21.30 per acompanyar a Laura, nostra 22 de Febrer Els xiquets inunden l´avinguda Al Fallera Major, i a Eduardo, el Vedat amb disfresses, carrosses, nostre President, en el sopar que milers d’històries i molta diversió. ofereixen a la comissió. Ells són els protagonistes de la Quan acabem de sopar, i de Cavalcada del Ninot Infantil, prendre unes pastes, serà el aquest any eixim dels últims, moment d’entregar els símbols exactament els antepenúltims. que acrediten la història de La nostra hora d’eixida serà a la cada faller, farem entrega de 12.50 de la Font de les Granotes, les recompenses a aquells fallers i per a que els xiquets estiguen de la comissió major que els preparats , apunt i lluisquen com correspon. es mereixen quedarem al casal a 8 de Març les 10.00 (Un apunt: en el punt d’eixida no Atenció, atenció: Fallerets i falleretes de Sant es maquillarà a cap xiquet) Gregori, no feu plans per a passar la vesprada, perquè teniu 28 de Febrer És el torn dels majors, hui ens una cita al casal a les 18.30 per emmascarem baix les disfresses a rebre homenatge a la nostra per a durant unes hores poder Fallera Major Infantil Rebeca i el fer una crítica a la societat de nostre President Infantil Iván.

129


Ells han preparat un berenar 16 de març boníssim per a que tots junts A les 08:00 tots al casal! passem una estona molt Pim pam pum, ja es senten als divertida. fallers, la pólvora pren el barri, la primera despertà ha començat. 15 de Març I després de lliurar tanta Per fi la part fonamental de la adrenalina, o la que ens han festa aplega al nostre barri, deixat, s´hem guanyat l’esmorzar. tanquem els ulls i en un res i no Així que anem parant taula que res han aplegat a la nostra els entrepans estan a punt. plaça uns ninots molt simpàtics Xiquets!! No se’n aneu, que que durant quatre dies seran els després d’esmorzar anem a jugar junts als jocs més populars de vertaders protagonistes. El nostre artista faller infantil, València. Paco Martínez, farà la plantà del Una vegada tot acabat, tenim que anar a casa a prepararmonument a les 20.30. Sí! Els xiquets ja tenen la seua se per a acompanyar a la falla Cotxera en el trasllat de Verge del falleta. Però tranquils, no tot va ser feina, Desamparats, eixirem del casal a a vore si ens cansem, que encara les 20.00 per arreplegar a les queden molts díes de festa per nostres màximes representants i poder estar a punt a les 21.26 davant. Així que a les 21.30 tots preparats en la C/San Blas per començar per a menjar-se el plat “més típic” la nostra desfilada. Tots junts després de passar per la de la comissió: l’hamburguesa de església de l’Assumció anirem a la nit de la plantà. pels premis que hem aconseguit I una vegada recuperada la durant aquest exercici faller. força, que després del “soparot” I per acabar el dia, quedarem a tots ens sobra per dalt del cap, a les 22.30 al casal amb sopar a les 23.00 vindrà l’artista faller faixat, i després que comence la Rafa Cheli per ficar el punt i final música, perquè tindrem la nostra al nostre monument major. primera nit de discomòvil. El barri Sant Gregori ja està complet, les nostres falles ja estan plantades, ja pot començar la 17 de Març festa. A les 8.00 començarem la segona

130


131


132


despertà pel barri, esperem que pugam tirar molts petards perquè en tanta normativa igual anem tots en caixes de bombetes. Hui és dia de molta festa, així que anem a agafar forces amb un bon esmorzar. Els xiquets podran gaudir dels jocs que la delegació d’infantils ha preparat per a que s’ho passen “pipa”. Ja es senten els pits i els tambors, la nostra Xaranga 2.0 ja està arribant. A mig matí tota la comissió junt a estos músics tan divertits disfrutarem d’una volteta per les distintes comissions de la nostra ciutat, per a vore els monuments que s’han plantant en la nostra ciutat, anar a saludar als amics de les altres falles. 14.00: Nyam, nyam, bon profit! És hora de dinar, hui toca paella per a tots. Així que fiquem taula i a dinar! Si noteu als xiquets inquiets, no es preocupeu, es que ja sabem que hui és la seua vesprada, el barri es convertirà en una fira de umflables. Tots a botar! A les 22.00, després d’una bona dutxa per a llevar-se l’olor a fum, tots al casal amb el sopar baix del braç, i que continue la festa amb la segona nit de discomòvil, fins que el cos aguante o la llei ens deixe.

18 de Març I encara que hui coste alçarse, i més després del dia d’ahir, tots amunt que les falles són quatre díes! A les 8.00 al casal per donar una volteta pel barri i despertar a tothom. Com el dia anterior, després de tant de soroll i una vegada tots desperts, farem l’esmorzar i els xiquets podran jugar als jocs més valencians. Hui és dia d’Ofrena de flors a la Verge del Desamparats, un dels díes més esperats per tots els fallers, però sobretot per a les nostres falleres majors, així que quedarem tots al casal a les 18.00 per a anar a arreplegarles i acompanyar-les en un dia tan especial com el de hui. En passa-carrer arribarem a la Font de les Granotes, d’on eixirem a les 19.15, ni un minut més, ni un minut menys. Fiquem-se la blusa i el mocador, o el polo i el polar (nova indumentària fallera) per pujar a la falla a sopar a les 22.00. No s’oblideu de l’entrepà, i que estiga ben ple que hui és l’última nit de festa i discomòvil, i no sabem a l’hora que es gitarem o si ens gitarem. Tots a ballar i que no pare la festa.

133


19 de Març

Infantil i el nostre President Infantil Vinga, l’últim esforç de despertar- prenguen foc a la metxa que se prompte! Hui hem de cremar donarà al nostre barri eixe color totes les forces, hui els veïns han taronja que tant ens agrada de saber que la nostra falla està als fallers, el foc tornarà a ser el festejant el dia més gran, així que protagonista. a les 8.00 tots al casal per donar una volteta pel barri per a cremar Amb un poquet de pena, no podem negar-ho, soparem per tota la pólvora que quede. última vegada al nostre casal A les 10.00 farem un esmorzar en estes falles 2015, un sopar per a tots, així que tots a parar de records, i de cansanci, taula i a ficar un bon somriure, d’anècdotes i de vivències, que encara que siga l’últim segur un sopar de idees noves, de consells i de millores per a les que és molt divertit. I no s’obliden de l’essència del pròximes falles. fallers, les falles són les festes en I ens agradaria dir-vos un hora honor a Sant Josep, per això concreta, però no és possible, preguem màxima assistència a així que estarem al nostre casal les 11.00 al casal per acudir a fins que les autoritats ens diguen la missa en honor al nostre patró a l’hora que podem cremar la falla gran. i fer l’operació quilo. Les tradicions no hi ha que perdre- Eduardo i Laura seran els les, i les nostres costums tampoc, encarregats de posar-li fi a la pólvora és algo nostre, i tenim aquestes falles 2015, que de que continuar defenent-la, a segur que per a tots han sigut les 14.30 estarà tot a punt per especials, però no dubtem que cremar la metxa de la mascletà per a ells han tingut un significat que els nostres pirotècnics han especial, així que rodegem-los preparat amb tant d’estima per amb el nostre carinyo i que les flames inunden el nostre barri un al nostre barri. Arriba l´hora de la cremà. No es any més. fiquem tristos, les falles són així, un Nota: cicle que comença i acaba, i hui Els horaris es poden variar segons és el dia del fi i el principi. A les les circumstàncies, així que per 21.00 envoltarem la nostra falleta favor, consulteu les hores dels actes per a que la nostra Fallera Major i activitats en el casal. Gràcies

134


135


Comiat Fallera Major del 2014 Hola fallers i falleres de la falla Barri Sant Gregori. Este passat any a sigut únic per a mi, un any increïble que mai oblidare, moltes gràcies a tots els que heu estat al meu costat. Donar les gràcies a la meua família per tot el vostre suport i fer possible que jo complira vostra col·laboració i treball este son, vos vull. que realitzeu. Felicitar també els nostres representants del 2015, Rebeca, Laura, Ivan i Eduardo, que disfruteu tots junts d’enguany que va ha ser únic per a vosaltres, que passa molt de pressa i no cal desperdiciar cap segon. A la nostra junta directiva d’esta comissió dir-vos que formeu un gran grup i donarvos les gràcies per tota la

136

Que tingueu tots unes feliços falles 2015. Una salutació de la vostra Fallera Major del 2014 Monica Rivera Garcia


Comiat Fallera Major Infantil del 2014 Este discurs serà diferent, vull dir que no diré en primer, segon lloc i per acabar..., no, només vull dir que les falles 2014, han sigut les millors de la meua vida, espere que Laura,Rebeca,Iban i Eduardo passen unes falles inoblidables com jo les he viscut. Moltes gràcies a la meua família i a ma comissió per les meues falles. Visquen les falles 2015 Lucia Centelles Serrano Fallera Major Infantil FBSG

137


Recordant el 2014

138


139


140


141


142


143


144


145


146


147


148


149


150


151


152


153


154


155


156


157


158


159


160


161


RECOMPENSES INFANTILS Distintiu d’argent: Mario Serrano Carrillo Emblema i Distintiu d’Argent: Alejandro Garrigues Jimenez Alex Gutierrez Hernandez Eduardo Dominguez Irnan Evelyn Lopez Fernandez Irene Garrigues Espinosa Juan Mena Diaz Lidia Camarena Requena Lidia Laderas Mayordomo Carla Arce Rodrigo Miquel Carretero Montero Nuria Navarro Mena Paula Albiach Caballero Victoria Centelles Serrano Emblema i Distintiu d’Or: Andres Cantos Fuentes Guillermo Rubio Casado Ruben Tamarit Rebolloso Ivan Serrano Lopez

162


RECOMPENSES MAJORS Bunyol d’argent: Dubi Cebrian Cuenca Monica Rivera Garcia Andres Mena Mercado Torre i bunyol d’argent: Adrian Castelló Cañamero Isidro Bermell Vilanova Carmen Gutierez Martinez German Rodenas Mercado Alejandro Gil Cebrian Andrea Hernan Poveda Inmaculada Bermell Vilanova Jose Antonio Rivera Garcia Marta Zaya Soriano Natascha Cruisus Sust Raquel Fernandez Olivares Tamara Pazos Fallado Rosario Navarro Llosa

Bunyol d’or amb fulles de llorer: Amparo Rodrigo Alejandro Torre i Bunyol d’or amb fulles de llorer: Jose Ant. Montero Zayas Javier Dominguez Corrales Carlos Barrero Simarro Torre d’or amb fulles de llorer i brillants: Cristina Serrano Zayas Torre i Bunyol amb fulles de llorer i brillants: Julian Serrano Zayas Miguel Maestro Rodriguez

Torre d’or: Andres Mena Mercado Torre i bunyol d’or: Inmaculada Caballero Fauli Jorge Garrigues Cebrian Laura Carrillo Garcia Omar Mena Penella Roberto Garrigues Cebrian Patricia Peña Folgado Eduardo Peña Navarro

163


Torre i Bunyol amb fulles de llorer i brillants 2014

Juliรกn Serrano i Zayas 164


Torre i Bunyol amb fulles de llorer i brillants 2014

Miguel Maestro i RodrĂ­guez 165


HIMNE COMUNITAT VALENCIANA Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

166


HIMNE TORRENT José Ortí Soriano, música.
 Jesús Huguet Pascual, lletra.
 Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l´esforç d´una terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d´un poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l´essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT!

167


Guanyadors targetes nadalenques

Categoria A

Carlos Barrero Maestro

Categoria B

Mario Perez Torres

Categoria C

Carolina Barrero Mercado

168


169


170


171


172


173


174


175


176


177


!!"#$%&'()(*#+%,--(

/012345036/. !!"#$%&'$"(!

!!!"#$%&'()$'*#)#+,-',#*")&+. 178


179


180


181


182


183


184


185


186


187


188


189


190


191


96 155 84 48

192


193


AGRAIMENTS La falla Barri Sant Gregori , vol agrair a eixes entitats que fan possible que este llibret haja pogut fer-se. Bona part de la festa fallera de Torrent no seria possible sense el seu suport, i es per això que desde estes esbosses volem agrair el esforç que fan, pensant en els temps que corren, en voler col·laborar amb la festa perquè tot seguisca el seu curs. Agrair a totes les persones que han fet possible l’elaboració d’este llibret. Per últim invitar-los que passen pel nostre casal estes falles 2015.

194

Edita: A.C Falla Barri Sant Gregori Coordinació: Amparo Rodrigo Alejandro Dissseny i Maquetació: Emilio García Editorial: Sebas Marin Fotográfies: Jose Luis Arce, Adrian Castelló Portada: Vicente Lorenzo (art. faller) Artista Major: Rafael Cheli Guionista: Ferran Martinez Gomez Explicació del monument major: Miguel Àngel Gascón Artista infantil: Paco Martinez Heredia Explicació del monument infantil: Quino Puig Calendari d’actes: Cristina Garcia Anchel Col.laboradors al llibret amb articuls: Xavi Serra Juanjo Medina Dafne Gómez Joan Castelló Jose Francisco Carsi Poesies Falleres Majors pel poeta : Miguel Àngel Gascón Publicitats: Comissió F. Barri Sant Gregori


Així dóna gust comprar

Amb les falles

En Torrent

·Parque Comercial Toll L’Alberca tel. 96 157 70 95

www.consum.es consum.es/mundoconsum

Síguenos también en:


Llibret sant gregori 2015 (3)  
Llibret sant gregori 2015 (3)  
Advertisement