Issuu on Google+

1


2


Cada març el Sant Patró

entre llistons i borumballes,

a tots ens ve a recordar

es sentien les rialles

que la festa hem de celebrar

d’un menudet Jesuset

sense oblidar la tradició

que jugava a fer falles.

ni deixar-lo de lloar.

Sant Josep amb alegria

La seua estampa al llibret

deixava fer al xiquet i mirava molt satisfet

no és sols mostra de devoció si no també una obligació

allò que amb goig enllestia

dels fallers, que amb sentiment,

el nostre Salvador inquiet.

li demanem sa protecció.

A SANT JOSEP

En la fusteria de Nazaret,

3


Comissió

COMISSIÓ

Falla Barri la Mercé 2014

4

Faller d’honor perpetu: Vicente Rios Coria. President: Antonio José Leal Corrales. Vicepresidents: Raúl Blasco Miró, Vicente Manzano Mollar, Maria Guillamón Silvestre. Secretari: Josep Nos García. Vicesecretari: Vicent Blasco Miró Tresorera: Eva Sabater Fuster. Comptador: Vicente Manzano Mollar. Delegació de cartilles: Arturo Castelblanque Pérez, Silvia Ferrer Canós, Maria Pilar Chordá Martí. Delegació de rifes: Laura Vidal Moreno, Susana Sánchez Beltrán. Delegació de loteries: Vicente Manzano Mollar. Delegació d’exaltació i casal: Josep Antoni Durá Vives, Minerva Saura Fausto. Delegada de música: Maria Guillamón Silvestre. Delegació de fotografia: Manolo Navarro Marí, Elisabet Andreu Sánchez. Delegació del llibret i pleitesies: Vicent Blasco Miró, Jordi Bort Castelló. Delegació de protocol: Juan Enrique Vidal Moreno, Laura Bertomeu Company, Paula Vidal del Campillo. Delegació de paiportes: Joaquina Capdevila Tomás, Pepe Guiral Ramos, Silvia Ferrer Canós. Delegació de teatre: Alejandro Montagut Borillo, Raúl Blasco Miró, Maria Rosa del Campillo Arenós. Delegada de flors: Loles Martí Barreda. Delegació Artística: Paco Martínez Heredia, Héctor Borja Sánchez, Raúl Blasco Miró, Vicente Manzano Mollar. Delegat de xarxes socials i comunicació: Vicent Blasco Miró. Portaensenya: Vicente José Rios Abella, Adrián Carreguí Salido. Delegació de bunyols i plantà: Ulpiana Mateo del Olmo, Arturo Castelblanque Pérez. Delegació de falleres: Raúl López López, Jacob Roig

Broch, Pablo Ortega del Campillo, Javier Argandoña Haro. Delegació d’infantils: Silvia Ferrer Canós, Joaquina Capdevila Tomás. Delegació de pirotècnia: Pascual Chiva Sanchis, Vicente José Rios Abella. Delegació de parador: Maria Rosa del Campillo Arenós, Raúl López López, Laura Vidal Moreno, Susana Sánchez Beltrán, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro. Delegació de joventut : Joan Pau Durá Saura, Neus Rufino Isach, Mercé Rufino Isach, Irene Rufino Edo, Maria Guerrero García, Andrea Sanchis Ferrandis, Ana Sanchis Leal, Reyes Bodí Peña. Delegació de cort d’honor i fallera major: Nieves Gallén Hermoso, Núria Sabater Fuster, Gemma Lahuerta Villar, Lorena Martínez Sebastiá, Marta Vidal del Campillo, Mercedes Castelblanque Mateo, Noelia Boluda Boix, Eva Sabater Fuster, Susana Sánchez Beltrán, Miriam García Fernández. Delegat en Junta Local Fallera: Rubén Lahuerta Adsuara. Vocals: Josefina Abella Diago, Miguel Ángel Blasco Guinot, Miguel Ángel Martí Mercé, Joaquín Valcárcel Vargas, Lorenzo Fandos Ayoro, Belén Palomero, Silvia Rodríguez.

Comissió Infantil

Falla Barri la Mercé 2014 Presidenta: Gisela Fuentes Miró. Vocals:Alexia Durá Saura, Maria Borja Chordá, Cristina Rodríguez Chiva, Joan Blasco Martí, Maria Olivas Vidal, Manuel Navarro Andreu, Ainara Caballero Ferrer, Ana Blasco Romero, Lucía Villagrasa Rodríguez, Alicia Fandos Nájera, Anne Alós Palomero, Emma Alós Palomero, Nekane Valcárcel Serra, Teresa Moreno Montagut, Lucía Martí Jiménez,Cristian Ruíz Ferrer, Ángela Gil Ferrer, Núria Delgado Arnau, Adrián Rios Abella, Martina Blasco Romero, Eric Valcárcel Serra, Laia Fuentes Miró, Iker Chiva Rodrigo, Joel Robles Chiva.


En la festa de les falles

Quan siga arribat el moment

apunta de nou al carrer.

la música i la pólvora

i l’espurna arribe al cel

És este el festeig primer

anunciaran que ha arribat l’hora;

confonent-se amb un estel,

que conjuga les rialles

sonaran traques i rondalles

tots junts farem present

amb el goig més cridaner.

que’ns despertaran a l’aurora.

el nostre millor anhel:

Que s’entere el món sencer

Uns bons bunyols de figa

Que la festa no pot acabar

que les falles de Borriana

amanirem per la plantà

doncs el cor sempre ens demana

en la nostra “Veterana”

i tot lo mon els tastarà;

amb una força sobrehumana

es varen començar a fer

(per a que facen bona lliga

que tots junts puguem cridar:

i això amb orgull ens ufana.

mistela també hi haurà.)

Visca les falles! Visca Borriana!

Ara que toquem la festa

Nostres joves falleres,

volem mostrar nostre afany,

orgull de la comissió,

el treball de tot un any

mostraran sa il.lusió

que al carrer es manifesta

i seran les primeres

on ningú es sent estrany.

en reviure la tradició.

I com be riu el refrany:

Els fallers amb alegria

Sempre serà benvingut

complirem el ritual

qui a sa casa ha vingut!

de cremar el cadafal

Per això, amic i company,

convertint la nit en dia

ací sempre seràs ben rebut.

per renàixer més si cal.

Blai Martí i Romero.

PREGÓ

Ja el temps de les falles

5


Enguany novament, La Mercè torna a tindre un planter de falleres i falleretes envejable. Nou xiques i sis xiquetes que omplen d’alegria i festa cada moment de la falla, cada desfilada. En el lloc més alt, al tron faller de La Veterana, Miriam i Ainara sabran representar dignament a la nostra comissió. Tant jo, com la presidenta infantil, Gisela estarem en tot moment al seu costat. Poder compartir tots eixos moments amb les nostres reines i falleres és una de les satisfaccions més grans que em reporta el fet de presidir esta falla. A totes elles: Moltes gràcies. No tot a la falla son alegries, de vegades la vida ens

Toni Leal Corrales

recorda que el temps passa inexorablement per a tots. El

President

passat mes de Desembre ens va deixar una persona molt

Un any més, les pàgines del llibret de La Veterana

estimada a la nostra falla. La seua veterania no suposava

m’ofereixen com a president, l’oportunitat de dirigir unes paraules als fallers i veïnat. És una satisfacció personal el poder fer-ho per desena vegada consecutiva. Estar una dècada al front d’este col·lectiu és per a mi un orgull, com també ho és vore com cada any, amb l’esforç de tots, el nom de La Mercè arriba a la gent conjugat amb la festa, el respecte a la tradició i la feina ben feta. Sense l’ajuda i la col·laboració de tots els fallers i veïns açò no hagués segut possible. Hem treballat dur i ho seguim fent per perpetuar la herència que comissions i fallers anteriors ens deixaren i és per eixe motiu que en la nostra ment no hi ha altre objectiu que l’enaltiment de la festa i del nom del Barri de La Mercè. Son ja 86 anys, una veterania que no ens cansa, al contrari, ens alena a seguir endavant, a idear nous projectes i a fer present la falla dia a dia amb la fermesa i la seguretat de saber-nos recolzats per la nostra gent. 6

cap problema per a viure intensament la festa i ser un puntals de la comissió. La alegria era la nota destacada del seu sentiment faller i esta xicoteta família que som la falla de La Mercè varem sentir al més profund del cor, com si ens arrancaren una part de la nostra vida quan ens varem assabentar que havia faltat. M’estic referint al nostre estimat Vicente Rios Coria, a qui sempre tindrem en el record com el gran faller que va ser. La vida segueix, i quan vostès tinguen a les mans este llibret, la festa estarà a punt d’eixir al carrer i manifestarse plenament, és per això el meu desig que gaudeixen d’ella, que es deixen invadir pel sentiment festiu i que compartixquen amb nosaltres tota l’alegria que la falla ens porta. Els espere a tots.


Des de ben menuda, ma mare sempre ens ha dit que La Mercè és la nostra falla, ja que de xicoteta, ella també va ser fallereta del nostre barri. És per això que, ara que arriba la festa, des del meu càrrec de presidenta infantil, vull convidar-vos a tots els xiquets i xiquetes, a que vingueu a vore els nostres monuments, ja que cada any ens superem. També m’agradaria que ens visitareu a la nostra carpa, repleta d’activitats tots els dies, cosa que fa que no ens avorrim mai. Per suposat vos espere en la nit de plantà per poder tastar els bunyols tan bons que ens fa Arturo. Un beset per a tots i espere vore-vos per la falla.

Gisela Fuentes Miró

Presidenta Infantil

SALUDA PRESIDENTS

Estimats fallers i veïns: Després de pertànyer dos anys a la comissió com a fallereta, enguany tinc l’honor de ser la vostra presidenta infantil, un fet que em té molt il·lusionada.

7


moments únics i meravellosos, en companyia també de Gisela, que més que presidenta infantil és també amiga i confident. Al igual que Ainara, jo tampoc estic soles. I es que una Fallera Major no es ningú sense la seua Cort d’Honor. Eixe grup de xiques que són la pólvora que t’anima a continuar dia a dia, aquelles que són els teus ulls i que formen part de tu, les que sempre estan amb un somriure a la cara i en les que he estat, estic i estaré compartint moments èpics, històrics i dels que mai m’oblidaré. Sempre sereu les meues dames, les meues nou xiques, les meues amigues. Dir-vos que a pesar de que estem a la meitat del trajecte, encara ens queda molt per viure juntes. Visqueu cada moment d’aquesta experiència amb intensitat, jo així ho faré perquè es una sort compartir-lo amb vosaltres.

Miriam García Fernández Fallera Major 2014

Benvolguts membres de la Mercè: Un any més, la festa que per a nosaltres, i per a tots els fallers, ens ompli d’orgull i d’alegria ha arribat. Però per a mi, aquest any és diferent, i és que tinc el gran plaer de representar a la Veterana de Borriana, a la primera falla que va posar de manifest la passió que sentim els borrianencs per aquest món. Encara recorde amb emoció el dia que em donaren la noticia de que seria la Fallera Major del 2014 i que compartiria el regnat amb la meua estimada Ainara com a Fallera Major Infantil. Eixa xiqueta que des de el primer moment que va formar part de la nostra comissió, va deixar clares les ganes i la il·lusió que tenia de viure les falles. Amb la seua alegria i vitalitat, remou a tota la xicalla i als majors donant-li encara més vida a aquesta falla. Saps que sempre seràs la meua fallereta i que sempre podràs comptar amb mi. Passa-ho molt bé aquest any junt a la teua cort de donetes , elles seran el teu recolzament en tot moment i en les que gaudiràs de 8

Com no, donar-li les gràcies a Toni, el nostre president, per tot el que fa per nosaltres, ja que aconsellant-nos i ajudant-nos, no te comparació. Gràcies per estar sempre acompanyant-me en tot moment, per estar sempre al meu costat i perquè en aquestos cinc anys que duc en la falla, t’has convertit en un gran amic per a mi. Però tot açò no seria possible sense l’ajuda de tots els membres d’aquesta família que forma la Mercè. Són ells els que lluiten per a continuar amb aquesta festa, la nostra festa, ells els que treballen per tal de que la Veterana regne, any rere any, en la Plaça de la Mercè mantenint l’esperit i la passió per les falles. M’agradaria convidar a tota la gent, tant del poble com als que veniu de fora, a viure de prop i a gaudir amb nosaltres aquesta festa tan especial. Arribat aquest punt, soles em queda dir-vos una cosa fallers, gaudiu amb alegria les falles d’aquest any i entoneu amb mi: VISCA LA MERCÈ, VISCA LA VETERANA I VISCA NOSTRA FESTA!


Fallera Major Infantil 2014

Benvolguda comissió, veïns del barri i fallers: Després d’un any on vaig poder gaudir com a fallereta, aquest és totalment diferent, aquest 2014 tinc l’honor de ser la vostra fallera major infantil, un fet que m’omple d’orgull. Ser la vostra reineta és molt bonic, però no seria el mateix sense les xiquetes amb les que tinc la sort de compartir este any i que formen la cort infantil. Anne i Nekane, les més xicotetes, Ana i Lucia amb molta il·lusió per compartir la festa i Alicia i Emma unes xiquetes molt divertides. Aquesta és la cort infantil que, com no, es complementa amb la cort major: Gemma i Susana festeres per a tota la vida, Eva i Núria falleres i germanes amb les que compartir la festa, Nieves i Merche, xiques divertides, Lorena i Noelia amb un gran cor faller i Marta una fallera fenomenal. No em puc oblidar en aquest any tant especial a la meua reina major, Míriam, que és la millor reina que podria haver somniat en la vida. També vull tindre un record especial per als meus presidents, Gisela i Toni. A Gisela

la conec des de l’any passat i ara tinc la sort de tindre-la com a presidenta i de Toni: que puc dir? Doncs que em coneix des de que esta ben xicoteta i és un orgull que siga el nostre president. Espere, junt a la comissió, passar un any meravellós i des de les pàgines del llibret convide a tots els xiquets i xiquetes del barri a participar de les festes. És el meu desig que vingueu, que us acosteu a la falla per poder gaudir de la millor festa del món i poder dir tots ben fort:

Visca les falles! Visca La Mercè!!!

SALUDA REINES

Ainara Caballero Ferrer

9


10

Guspires als ulls de mel

Tu, coronada de majestat,

que parlen de somnis fallers,

però propera com la que més,

que senten, que escolten,

amb el somriure per senyera

que fugen per un viure intens,

oferint-lo a cada moment.

que, vibrants, al cor s’amunteguen

Sobirana que ens alena

per arribar als sentiments.

i ens mostra el camí vertader.

Tu, que eres tan nostra

Eres triomf de la tendresa

com nosaltres som de tu mateix,

que mira més dolçament,

tan nostra com eixa campana

com una delicada floreta

que marca el quotidià quefer

que amb la seua flaire extasia

adreçada en el campanar

i ens recorda la primavera

que la placeta presideix.

que ja el temps anuncia.


11

MIRIAM


El somriure de la innocència no deixa lloc per la tristor i amb força de llum de l’albada es manifesta en la teua careta l’arribada de la il·lusió que naix per viure la festa. Els teus ulls son juganers i ballen plens d’alegria. La música, sempre present, és dolça com llepolia, harmoniosa i complaent, el teu ésser ens la inspira. Xiqueta que esdevens regina contagiant-nos de màgia pura, ens apropes el firmament de les nits clares d’estiu on l’estel amb més lluïssor ens recorda sempre a tu.

12


13

AINARA


Nou joves ben falleres son orgull de la comissió i la major satisfacció de qui regna entre elles com mana la tradició. Nou xiques molt festeres que porten la falla al cor, per a nosaltres, un tresor. Elles seran les senyeres de nostra festa millor.

Eva Sabater Fuster

Gemma Lahuerta Villar

Merche Castelblanque Mateo

Nieves Gallén Hermoso

14

Noelia Boluda Boix


Marta Vidal del Campillo

Núria Sabater Fuster

Susana Sánchez Beltrán

CORT MAJOR

Lorena Martínez Sebastiá

15


Alicia Fandos Nájera

Anne Alós Palomero

16

Lucía Villagrasa Rodríguez


i no hi ha dos igual, cadascuna és cada qual, i és eixa diversitat per la falla un gran regal. Unes miren amb timidesa; altres no saben això que és, tant del dret com del revés, totes ofereixen tendresa i una alegria per demés.

Ana Blasco Romero

Nekane Valcárcel Serra

CORT INFANTIL

Sis xiquetes hem trobat

Emma Alós Palomero

17


Falla Barri La Mercè. Lema: Amor, amor, amor... Artista: Loren Fandos Guió i crítica: Amics del got

Amor, sentiment de vida, Motiu que espenta i alena On el cor amb força plena Riu i content batega. Amor que naix a la falla,

Morirà amb flames de foc... Onírica serà la batalla, Resultat d’un feliç joc. Amor, amor ardent,

Molts amors ,sense prejudici, Ordenats al monument Rodaran en sacrifici.

18


L’amor del polític al sou

L’amor d’un regidor

corona nostre monument

aferrat al càrrec i cadira,

a pilons i jardinera.

mostrant que sempre és millor

més que li esclafen un ou,

Quin perill te, Senyor!

l’amor que el patiment.

no l’amollarà de per vida.

Lliura’ns d’esta “lumbrera” .

Però si l’amor és fa patiment

L’amor per tindre el poder

L’amor que té per manar

no hi ha millor solució

de qui està a l’oposició

Mariola i el seu CIBUR

que tallar sense mirament

cobrant i sense altre quefer

que sols saben criticar

ni demanar explicació.

més que esperar nova votació.

sense fer plans de futur.

Els angelets de la deessa

L’amor per eixir als papers,

L’amor pur i de xiquets

llancen fletxes molt certeres

més que siga a vendre fum,

al PSOE d’Aparisi

que arriben al cor a presa

de qui amb els nostres diners

tots clavant-se ganivets

i semblen ser inclús de veres.

del malbaratament ha fet costum.

fent del partit un desperdici.

Si son fletxes traïdores

L’amor gorrino per cagar

L’amor del Partit Popular

que porten dins un verí

sense pudor ni orinal

que governa la ciutat

més valdrà que te’n adones

que qualsevol pot observar

sols pensant en cobrar

abans que et marque el destí.

al festival de L’Arenal

i fotent al veïnat.

Doncs el pitjor d’un cor trencat,

L’amor que sent per les falles

L’amor sense “Compromís”

per més que tu t’afanyes,

la nostra federació

dels qui al PP van fer manar

sol donar per resultat

que en la festa està fent ratlles

i ara clamen penedits

unes plantades banyes.

sempre amb ganes i il·lusió.

dient que els volen tirar.

I diuen que l’amor és cec

L’amor de qui es mira el melic

L’amor per privatitzar

quan volen dir que s’acabat

creient-se el més important

dels que manen a l’ajuntament

perquè jo ni de lluny em crec

i darrere d’un embolic

ja que així poden col·locar

que si et foten t’ha agradat.

un altre ja va surant.

a tota la seua gent.

Però si em de parlar d’amors

L’amor a les processons

L’amor pel be comú

d’eixos que son vertaders

de les regidores d’un costat

que deuria d’imperar

hi ha que semblen tresors

que van amb mini falda i tacons

ja no se’l creu ningú

i no es trenquen ni volent:

i amb el ciri ben plantat.

perquè tots van a robar!

FALLA MAJOR

La deessa de l’amor

19


20

Escena 1ª El primer amor

Escena 2ª L’amor cec.

Escena 3ª Amorfa

Eixe amor tant celestial...

L’amor sense coneixement...

Amb el físic ens hem topat!

que sempre sol acabar mal!

també son acabar malament!

Però amb amor: Tot superat!

Si fem cas a la història

Jo no se si és bogeria

Amb un ull cap Mascarell

que conta el llibre més sagrat,

o realment és veritat.

i l’altre mirant a Almassora

el primer enamorat,

El que hi ha ací representat

ens trobem a esta senyora,

si no em falla la memòria,

no admet molta poesia

que’s més lletja que el rovell,

fou Adan, d’Eva, penjat.

per la falta de trellat.

esperant la seua hora.

Però coses del destí,

L’amor cec, sense mesura,

L’amor no li ha arribat

poc va durar l’alegria

d’este jove ben plantat

doncs te cara de gripau

i prompte arribà el dia

que dins del llit s’ha ficat

però espera al príncep blau

en que’ls tiraren del jardí

i amb una “aguela” procura

que d’un bes enamorat

per tastar el que no es devia.

mantindre el ciri empalmat.

se l’emporte al seu palau.

Amb la serp entre les cames

Ella sense dentadura

El príncep que li arribarà,

tement l’enverinament

afectuosa el vol besar,

potser lleig o ben plantat,

Adan se’n adona de repent

ell no la deixa de mirar

a ulls d’ella, de veritat,

quant roïns son les flames

sense vore la tortura

el millor segur serà

que naixen del foc etern.

que això li pot suposar.

doncs l’amor haurà trobat.

Però la cosa ja està feta

Ai quan cec és l’amor!

Amorfa o amorf, dona igual

i tornar arrere no es pot,

Tant com per vendre cupons!

doncs el físic en realitat

per ser un tros de borinot

Perquè te la cosa collons

en el cor no fa forat

pagarà la malifeta

que sent l’aguela un horror

i a la fi el que realment val

despatxa’t amb un carxot.

ell li trobe atraccions.

és l’amor i l’amistat.

I és que Adan no volia

No és qüestió de criticar

Eixe amor tan especial

però Eva, temptadora,

si l’amor no és vertader,

que de l’ànima ha nascut

li oferia a tota hora

que tire la pedra primer

els dos tenen merescut

el fruit que intens lluïa

aquell que puga provar

i durarà fins el final

de la pomera pecadora.

que sempre sap el que ha de fer.

amb la força per virtut.

La història de la temptació

Qui no ha comés bogeria,

Si vols trobar un paregut

començà en eixe moment

trista vida haurà portat

amb una història reial

i temptats hem seguit sent

perquè si no s’ha equivocat

et resultarà perjudicial

per aquells que amb ambició

més prompte li valdria

i coent per a la salut

s’aprofiten de la gent.

eixir d’on està amagat.

per criticar i posar mal.


Escena 4ª L’amor trencat

Escena 5ª Amor als animals.

De cagar els dos en un poal...

Els animals, com les persones...

a acabar més que fatal!

també tenen coses bones.

Quan l’amor ja no és amor,

Al monument podem observar

i els sentiments se’n van volant

a un pastor amb dos ovelles,

perquè s’ha perdut l’encant,

l’home es desviu per elles

ja tot sembla el pitjor

i les treu a pasturar

i res et tira endavant.

fins que eixen les estrelles.

Ací ho veus representat

És tant gran l’amor que sent

pel botxí que amb la destral

cap a tot el seu ramat,

el cor parteix de forma brutal

que quan el dia ja ha passat

donant així per acabat

i la nit ja és present,

el que pareixia immortal

a ell segueix dedicat.

Eixe amor apegalós

Hi haurà qui podrà pensar

que totes hores es manifesta

que’s tracta d’una exageració

a la fi sempre indigesta

i que en lloc d’amor és devoció

perquè sent un tant melós

quan algú parla d’estimar

fins l’aire et segresta.

a un animal en qüestió.

I es que de l’amor al desamor

Però els puc assegurar

sols hi ha un pas que’s ben curtet

que al món hi ha molta gent

i es traspassa rapidet

que no li pareix sorprenent

sense cap tipus de rubor

que eixe afecte cap al bestiar

ni el mirament més xicotet.

siga més que un sentiment.

Quan l’amor arriba a la fi,

I no és que estiguen malament

perquè al concert hi ha dos batutes,

dels assumptes del terrat,

és el temps de les disputes

simplement han observat

on s’amolla tot el verí

que no hi ha cap inconvenient

i els dos les passen ben putes.

en voler a un gos o a un gat.

Amor trencat i xafat,

L’avantatge és evident

sols té com a solució

respecte a un ésser humà

tirar per sempre el teló

doncs discutir no podrà

i cadascú per un costat

i enviar-lo a prendre vent

buscar una nova il·lusió.

segur que més ràpid serà. 21


Falla Infantil Barri La Mercè. Lema: Els genis també foren xiquets Artista: Paco Martínez Versos: La calavera Coquis

La falleta el que vol contar

Elles seran les que demà

és que els artistes del demà

amb la seua màgia genial,

a tot un Goya menudet

hui es dediquen a jugar,

als genis donaran la mà

que ja pinta fenomenal

que el seu art: ja vindrà!

per que puguen triomfar com cal.

i te un art molt complet

Qui en la vida ha triomfat

La pintura ens transmet

Les “majes” estan posant

passant després a la història

des del llenç, pel pinzell,

per al geni d’Aragó

primer també ha jugat

allò que l’ull inquiet

sense pensar en cap victòria.

considera que és bell.

Per que tots hem segut menudets i hem gaudit de la infantesa, els genis també foren xiquets plens d’alegria i tendresa. Les muses de la inspiració rematen el nostre monument i observen amb atenció als artistes que es van fent.

22

Podem trobar al cos central

que posa tot el seu encant i bona dosi d’il.lusió


L’escultura té en les mans

La cultura valenciana

que estant ací dalt del gos

el valor més destacat

té en la dolçaina i el tabal

acabaria retratat

per això son sempre grans

una mostra ben clara

i sent un quadre molt famós.

els qui en este art han triomfat.

de fer les coses com cal.

La música és una de les arts

El món dels contes, en realitat,

Per això des de ben xicotets

d’on Beethoven és clar exponent

també forma part de l’art

fan la música sonar

i, ni volent, quedarem farts

doncs hi ha darrere un literat

esta parella de xiquets

de gaudir-la tant dolçament.

que les lletres no deixa apart.

que en la música vol triomfar.

El trobem al monument

Hansel i Gretel a la falleta

I fins ací l’explicació

fent l’orgue sonar

els trobem representats.

del que en la falla pots trobar,

i ho fa tant dolçament

Esta simpàtica parelleta

els genis que amb il.lusió

que a tots ens te que enamorar.

dels contes son convidats.

de menuts van començar.

El trobador amb alegria

El teatre sempre ha segut

Si vols vore’ls ben lluïts

a la jove li canta extasiat

un dels pilars de la cultura

a la falla disposats,

sense pensar en l’harmonia

i per això s’ha merescut

t’esperem com tots els anys

ni tindre l’instrument afinat.

un homenatge d’altura.

quan arribe el mes de Març.

El cant requereix bona veu

Com si foren Romeu i Julieta

i també interpretació

mostrant al món el seu amor,

i l’èxit és el trofeu

trobem ara a la falleta

de qui destaca en la cançó.

a esta parella que és un primor.

La jove al cant es vol dedicar

És molt barroca l’escena

i ser demà una gran soprano.

fruit de l’enamorament

Molt haurà de treballar

que viscut amb gràcia plena

i a més aprendre piano.

s’observa tant dolçament.

FALLA INFANTIL

El xiquet mai hauria pensat

23


24

SUPLEMENT GRÀFIC D’UN ANY FALLER

LA BRUSA


Falla Infantil, Lema: La ruta de les espècies. 5é Premi. Ninot Indultat de Borriana 2013

25

Falla Gran, Lema: Descobrint Borriana 6é Premi


Creu de Maig 5é premi Cavalcada del Ninot. Segon Premi

Creu de Maig Infantil 8é Premi

Presentació del llibret

26


Fogueres d’Alacant La “Traca”

Batalla de Flors

Proclamació

27


Exaltació al Payà

Exaltació 2014

28


29


30

L’EXPORTACIÓ FALLERA DE BORRIANA


L’exportació fallera de Borriana.

d’elles la columna vertebral de qualsevol relat històric, les destriem d’una enorme quantitat de fets per la seua

ELS MONUMENTS FALLERS INSPIRATS PER BORRIANENCS AL LLARG DEL MÓN.

importància, per explicar el nostre present. I el present de Borriana ha esdevingut hui, en part, un present faller. Les falles formen part de la realitat de qualsevol persona

Vicent Blasco Miró

de Borriana des que van quedar empeltades a esta terra

Josep Nos García

a inicis del segle XX. La mar dels fets de la nostra ciutat

Jordi Bort Castelló.

està cada vegada més poblada de fets fallers, fets sense

De vegades el pas del temps posa en contacte persones

els quals no podríem explicar la totalitat de la Borriana de hui. Així, si pugem a la muntanya dels observadors

que pareixen destinades a trobar-se. Si observem

de la història i mirem tot allò que s’escampa als seus

qualsevol punt de la història des de la nostra posició

peus, ens pareixerà un somni que el destí posara en

present pareix que, de vegades, la sort i els fets conspiren

contacte a aquells primers fallers de La Mercé en algun

per fer de tots els futurs possibles una única realitat

moment de 1928, que els posara al cap a tots ells a

tangible que quedarà fixada per sempre com a un pilar

la vegada la idea d’encendre la flama de les falles a la

de la nostra memòria personal. I la memòria col·lectiva

seua terra. Des dels nostres ulls, pareix un miracle que

sol funcionar de la mateixa manera, observant el passat

les coses pogueren passar així, creuar-se així. Per ells,

i fixant en ell unes fites que seran contemplades com

per eixe caòtic i meravellós desordre de les coses, hui

boies en una mar de fets, com nexes d’unió d’un teixit

som fallers a Borriana; per una casualitat que esdevé la

històric complex i bast. Ens agafem a estes fites per fer

causa que explica la nostra realitat present. Eixe esperit

31


creatiu, faller i valent dels homes de 1928, ha fet que

donat a conèixer al llarg del món. Si el que volguérem

moltes persones durant la història hagen replegat el

és escriure sobre l’exportació, en el referent al comerç

seu testimoni i el seu afany per fer més gran la flama

de la taronja, molt probablement necessitaríem milers

fallera. Les iniciatives no han parat de brotar fins a fer

de fulles per explicar eixe fet que tant famosa va fer a

que hui a Borriana es compte amb divuit comissions

la ciutat durant el segle XX. Però resulta que no només

en actiu, a banda de moltes altres que han vist la llum

taronges ha sabut exportar Borriana, i com que aquest

durant el passat segle i que, malauradament, han

n’és un llibre faller ens hem proposat contar la història

acabat desapareixent en algun moment. Però a més a

de les falles que la nostra ciutat, per mig d’algun fill seu,

més, algunes persones han esdevingut dignes hereus

ha exportat per tot arreu. El nombre de les mateixes és

d’aquells primers fallers i no s’han conformat amb crear

infinitament inferior al de les taronges, lògicament, però

o mantenir iniciatives a la seua localitat, sinó que han

no per això menys important ja que cada història porta

volgut mostrar a noves terres, com ací va ser mostrada,

darrere la mateixa il·lusió i el mateix esforç com el que

la bellesa de la festa. I en algunes màgiques ocasions el

tingueren aquelles persones que ara fa 86 anys decidiren

destí les ha posat en contacte miraculosament per a fer

plantar la primera falla a Borriana.

realitat el seu somni. La festa té un component extravertit, humorístic, rialler

32

Si tinguérem que parlar de la tradició exportadora de

i cridaner per on desfilen els ninots de les sarcàstiques

la ciutat de Borriana, està clar que en primer lloc, el

falles. Celebrat a la plaça pública on l’amo és el carrer,

primer que ens vindria al cap, seria la taronja. La nostra

l’exportació de la festa ha estat sempre en mans dels

particular fruita daurada ha segut la que més ens ha

fallers. Tant és així, que hi ha constància que per una


relació directa o indirecta dels borrianencs, s’han plantat

abans, a principis del segle XX i posteriorment als anys

monuments fallers en altres localitats fora de Borriana i

20 va haver un tímid intent de plantar falles que prompte

inclús s’han traspassant les fronteres valencianes.

va quedar oblidat. Sols el període bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola paralitza la festa a la ciutat. Ni tant sols

La festa fallera a Borriana, com és ben sabut, naix de

moments delicadíssims com la intensa gelada de 1946

l’ímpetu d’un grup d’homes del nostre barri de La Mercè

aconsegueixen fer desaparèixer per complet les falles

que mig a “jugarota” es proposen alçar el monument.

a Borriana. Açò és de sobra conegut per tots, però la

L’èxit va ser tant notori que al següent any ja en foren

referència és precisa per fer notar la importància de

tres les falles plantades. La Borriana d’aleshores es

la festa fallera a Borriana, que en pocs anys des de la

mirava en l’espill de València i tot que uns anys abans,

seua implantació esdevé la festa principal de la ciutat.

els nostres veïns de Castelló també plantaren falles, la

La manera en que es vivia el dia a dia faller a Borriana

festa a Borriana va quallar mirant-se a València. El que

durant aquells anys on l’ implicació del barri en la falla

la festa fallera fora importada a la ciutat, no va suposar

era total, fa pensar en la forta presència que la falla tenia

ningun tipus d’entrebanc per a la seua consolidació

en la vida dels ciutadans i el protagonisme adquirit en

i posterior expansió. Moltes vegades, he pensat que

l’àmbit social com a eix vertebrador de les relacions

Borriana estava esperant la festa fallera, ja que la força

entre el veïnat. En poques paraules, les falles impregnen

que agafa en els primers anys de la seua existència és

una ciutat que s’entrega a elles amb els braços oberts.

tant gran que prompte s’arrela en la vida de la ciutat

Tota esta força de les falles fa que els que eren xiquets i

d’una manera molt intensa, cosa que contràriament

joves en eixa època tinguen un percepció de la festa des

no va passar a la ciutat de Castelló on com comentava

del punt de vista de la intensitat, del orgull per les falles

33


i l’ambició per fer la festa cada vegada més gran. Sols d’eixa manera s’entén el que posteriorment hi hagen fallers que empreguen la gran tasca d’exportar la festa fallera fins els llocs més inimaginables. El present treball no és més que un xicotet reconeixement cap a eixes persones que al llarg de la història tingueren la il·lusió de fer la festa més gran i donar-la a conèixer per tot arreu.

34


Si seguim un ordre cronològic dels esdeveniments

de bombardejar la ciutat, finalment estes

la primera parada tenim que fer-la a Sevilla en plena

falles no varen arribar a plantar-se i sols

Guerra Civil, concretament a l’any 1938. La història que

es va celebrar a la Llotja de València una

a continuació referirem hem volgut destacar-la a pesar

exposició amb els ninots més destacats que

que no hem pogut documentar-la més que pels articles

havien d’haver-se plantat. La festa fallera

que un dels seus impulsors li dedica. Qui ens reporta

no torna a recuperar-se fins l’any 1940 una

la història és l’il·lustre borrianenc Roberto Roselló en

vegada finalitzada la guerra. És per eixe

primer lloc i posteriorment, Manuel Roselló Gasch,

motiu que el fet de que s’alçara una falla

mestre de generacions de borrianencs i el qual va haver

a Sevilla l’any 1938 té una gran rellevància

de formar part de la anomenada Bandera Valenciana, un

doncs no hi ha documentada cap més en

regiment de soldats que varen lluitar a la Guerra Civil.

eixe any.

La importància d’esta falla radica en el fet de la data en la que es planta, ja que a l’any 1938 no hi constància de que es plante cap falla, per suposat a Borriana ni tampoc a la ciutat de València, bressol de la festa. El contenciós bèl·lic va acabar amb la festa fallera i encara que durant la guerra a la ciutat de València es va fer l’intent de plantar unes falles a l’any 1937, (les anomenades falles antifeixistes organitzades per un comitè d’artistes) la realitat és que davant les amenaces del bàndol franquista

LA FALLA DE SEVILLA

La falla de Sevilla

35


La primera referència que tenim de la falla plantada a Sevilla l’any 1938 la trobem a la pàgina 17 del Buris-Ana Nº 87 de març de 1965. És una ressenya menuda firmada per Roberto Roselló conscient de la importància del fet, en un exercici magistral de síntesi i deixant ben clar el que és un titular de premsa, va resumir en set paraules una noticia que si be durant tot este temps ha passat desapercebuda per a la història fallera, no deixa de tindre una gran rellevància. En el primer paràgraf, el periodista deixa clar que amb el seu article pretén omplir una pàgina en blanc de la història de les falles. Posteriorment relata els fets tot i lamentant que és un simple transcriptor i no testimoni del que relata. Segons l’article, a l’any 1938 a Sevilla estava portant-se a terme una reagrupació de soldats valencians procedents del bàndol republicà que havien segut fets presos en diferents fronts de batalla i amb els que es pretenia formar una nova unitat especial que va ser anomenada Bandera Valenciana. Els efectius venien a ser uns 150 homes, entre els que es trobaven una vintena de borrianencs. En arribar la data de la

36


festivitat de Sant Josep, la melangia s’apoderava de estes

que es varen dur a terme el 19 de març, dia de Sant

persones que de manera espontània varen decidir plantar

Josep, i on el general colpista, Gonzalo Queipo de LLano,

una falla. Eixe pensat i fet tant faller, no obstant, es va

va posar a disposició dels organitzadors de la falla una

trobar amb la mancança de mitjans per a poder realitzar

banda de música militar i es va oferir un dinar a tots

el cadafal. Finalment varen rebre l’autorització pertinent

els components de la Bandera Valenciana. El dinar va

i amb la col·laboració d’un artesà d’imatges religioses de

ser sufragat per diversos refugiats civils valencians com

la ciutat de Camas que va realitzar amb cera el cap de

el matador de bous, Vicente Barrera. Per finalitzar amb

tres ninots, la falla es va poder portar a terme. La falla,

l’article, Roberto Roselló es pregunta “¿Fue la única falla

segons conta Roselló va ser molt modesta d’acord amb

que se plantó en aquel azaroso 1938? Posiblemente”.

les circumstàncies del moment, però això no va suposar cap problema per a que suposara un gran èxit no només

Han de passar 14 anys per a que trobem una nova

entre els valencians d’aquell regiment si no també entre

referència a esta falla sevillana. És al llibre faller de 1979

la ciutadania sevillana que va acudir en gran nombre a

i on baix el títol de Una falla en Sevilla, Manuel Roselló

visitar-la. Tant gran va ser el rebombori creat per la falla

Gasch relata en primera persona els fets. Manuel Roselló

que fins i tot el diari local “La Unión” se’n va fer ressò

amplia les dades que apareixien en el primer article

dedicant-li un reportatge gràfic. Este fet va estar en

del Buris-Ana i entre d’altres comenta que la comissió

bona mesura motivat perquè el director de l’esmentada

encarregada de portar a terme la falla estava formada

publicació era el castellonenc Manuel Bellido, que per

per José Miguel Matutano, natural de Sant Mateu i molt

motius de la guerra es trobava també refugiat a la ciutat

conegut a Borriana, Vicente Asensio; un tal Garrido de

del Guadalquivir. La crònica continua amb els festejos

València que vivia al carrer Alboraia i que formava part

37


del trio Aloha de guitarres hawaianes, molt conegut a d’un diari desaparegut , és el que afirma Roberto Roselló l’època, i ell mateix. Un altra de les dades que destaca és l’ de que va ser al periòdic “La Unión” on va ser referenciat ubicació del quarter on residien al pavelló Hispano Cubano el fet faller de Sevilla. que en va construir per a l’exposició Iberoamericana de Sevilla al 1929, situat fora del que actualment és el parc La tercera referència a la falla de Sevilla del 1938 la de Maria Luisa i a la vora del Guadalquivir ,en el mateix torna a fer el mateix Manuel Roselló Gasch a les seues barri de Triana. Aprofitant este lloc tant destacat, Roselló Contalles de Borriana una sèrie de quatre menuts volums fa un paral·lelisme en la ciutat de Valencia al comparar editats per la Caixa Rural Sant Josep, on Roselló amb el Guadalquivir amb el riu Túria i la Torre del Oro amb el il·lustracions del també borrianenc Pepe Luis Granell, fa Miquelet de la Seu.

un recorregut pels personatges i tradicions de Borriana de les primeres dècades del Segle XX. En el primer dels

En aquest article de Manuel Roselló, no obstant, trobem volums editat al 1985, Roselló torna a contar la història una contradicció amb l’esmentat abans de Roberto de la falla de Sevilla en les mateixes paraules que al Roselló i n’és que Manuel Roselló diu que la noticia de la llibre faller de 1979, curiosament l’article que segueix al plantada de la falla va ser portada del diari ABC de Sevilla que fa referència a la falla es titola “Burriana, la Sevilla que dirigia el castellonenc Manuel Bellido. Humilment de Levante” unes paraules que l’autor conta que va dir creiem que Manuel Roselló es va equivocar ja que a el general Primo de Rivera per a descriure a la nostra la magnífica hemeroteca del diari ABC no apareix cap ciutat i que ell mateix utilitza per a fer una comparació referència a esta falla en cap exemplar del mes de març de Borriana amb Sevilla amb la qual ens uneix també la de 1938, el que no hem pogut comprovar per tractar-se festa de les Creus de Maig.

38


Hem de pegar un salt de prop de 30 anys per trobar

comprovar en la fotografia que acompanya el

una nova referència documental a una falla exportada

treball, el monument era de factura modesta,

per un borrianenc. Esta vegada, no obstant, la proesa

més si tenim en compte no sols la mancança

d’un il·lusionat faller de la nostra ciutat sobrepassa els

de materials amb els que portar endavant

límits continentals i s’endinsa, ni més ni menys, que en

el projecte si no també el temps mínim en

el desert del Sàhara a l’Àfrica occidental, territori que

que es va portar a terme la seua construcció.

al 1967, quan es desenvolupa esta història, pertanyia a

Sobre una base quadrada es disposa el cos

l’Estat Espanyol.

central de la falla que es rematada per un ninot que sembla ser retallat en fusta i que

Una vegada més, és el tant faller pensat i fet el que inspira

representa a una xica, en un dels laterals de

la construcció d’esta falla, a més amb la particularitat de

la falla, una altra figura en este cas la d’un

ser la més efímera de quantes hem pogut documentar en

soldat als peus del qual hi ha un gran rètol

el present treball ja que va ser confeccionada, plantada i

amb la inscripció “Vixca Valencia”.

cremada el mateix dia de Sant Josep. I una vegada més és la revista Buris-Ana, butlletí de l’Agrupació Borrianenca

Malgrat tot açò, el realment important, la

de Cultura i font inesgotable de història de la ciutat,

festa i l’orgull de celebrar-la tant lluny de

la que en el seu Nº 102 de l’any 1967 se’n fa resó. El

la nostra terra va ser el principal motiu de

protagonista borrianenc de la falla del Sàhara és Miguel

satisfacció dels improvisats fallers que es

Bataller Piera, un aleshores jove, que es trobava fent

feren càrrec de la falla. Conta el propi Miguel

el servei militar en aquell indret de l’Àfrica. Com es pot

Bataller en el seu article del Buris-Ana la

LA FALLA DEL SÀHARA

La falla del Sàhara

39


il·lusió que va despertar entre tots els soldats valencians la seua idea de plantar una falla. En comentar-ho varen sorgir de seguida fusters i pintors que’s varen oferir a col·laborar en la construcció del monument. Cançons valencianes, embotits típics i vi foren els elements que ajudaren a enllestir la falla durant tot el matí. Com a bona falla, el monument pel que pareix comptava amb una bona dosi de critica i en aquest cas ho era dels superiors dels soldats allí destacats. La gràcia amb que foren confeccionats els versos va fer que els mateixos al·ludits s’ho agafaren a broma i els autors no reberen cap tipus de càstig ni sanció. La festa fallera va continuar eixe dia amb més vi, cants i un sopar que es va prolongar fins el toc de retreta. Una vegada finalitzada la jornada militar, conta Miguel Bataller, que es va cremar la falla en presència de tots els soldats, entre ells els quasi seixanta valencians que en quell moment es trobaven fent allí el servei militar.

40


La relació entre Oviedo i Borriana ve de lluny, amarada

En 1965 una representació de tres regidors

de relacions diplomàtiques i sempre cordials. Sembla

de l’ajuntament d’Oviedo van visitar Borriana.

que han estat dos poblacions unides per la providència

En este cas, la corporació asturiana va assistir

o la casualitat, gràcies a les quals es van començar a

als actes que va organitzar la falla del Club

establir llaços d’unió. Dos eclesiàstics fills del nostre

Ortega. Esta falla tenia la intenció de portar

poble, van ser nomenats arquebisbes d’Oviedo. M’estic

a Borriana als alcaldes de París i Londres. Ja

referint al bisbe Juan Bautista Luis Pérez i a Vicent

podem imaginar sobradament per què!!! Però

Enrique i Tarancón. El primer va prendre possessió de la

la utopia no es va acabar de realitzar, ja que no

diòcesi asturiana, el febrer de 1922 i va estar en esta seu

va poder assistir l’alcalde de París. Només van

fins a la seua mort, el novembre de 1934. Anys després,

aconseguir l’assistència del propietari d’una

el qui seria el cardenal del canvi i de la Transició, el cardenal de Borriana Vicent Enrique i Tarancón, va ser també arquebisbe d’Oviedo, d’on prengué possessió de l’arquebisbat asturià, en 1965 i on s’estigué fins el 1969 que va ser nomenat arquebisbe de Toledo. Són les cròniques que trobem al Buris-ana els anys 1965, 1966 i 1967, les que ens reporten la història fallera que uneix a la nostra ciutat amb Oviedo.

LA FALLA D’OVIEDO

La falla d’Oviedo

41


afamada marca de licor francès que portava el seu nom,

regidors d’Oviedo i va acabar vivint a la capital del

el Sr. Ricard. D’esta manera, va estar present a Borriana

Principat d’Asturies. Els representants de Borriana

la representació municipal de Londres, juntament amb

tornaren al nostre poble ben satisfets de l’acolliment de

els Ducs d’Alba.

la ciutat d’Oviedo.

L’any 1966 l’alcalde d’Oviedo, amb els dos tinents

L’any 1967 l’alcalde d’Oviedo tornà a repetir i visità

d’alcaldes, formava la representació municipal que va

Borriana per les festes de Sant Josep.

visitar la Borriana fallera. I entre visita i visita trobem una crònica al diari ABC del 23 de setembre de 1966, que ens explica que amb motiu de les festes de Sant Mateu, es plantà una falla en la Plaça del Carbayón. No cal dir que una representació de l’ajuntament de Borriana va ser rebuda pels asturians, que els van acollir amb agraïment. Entre la representació borrianenca destacava la reina fallera d’aquell any, la senyoreta Mercedes Tomás Verdegal que posteriorment es va cassar amb un dels

42


guionista faller, a més de Alma mater de la

distancia geogràfica, encara que ja llunyanes en el

falla d’Alcúdia de Veo, Vicent R. Cardet fa en

temps, mereixen un lloc destacat les falles de la Serra

un article que es titola “Cuando los pinos

Espadà, uns monuments que lluïren als pobles d’Artana,

huelen a falla” i que apareix al llibre faller de

Eslida i Alcúdia de Veo a principis de la dècada dels anys

1975. Cardet fa menció d’una falla plantada

70 del segle passat. Tots estos monuments tenen el mes

junt a la popular Font de Fosques i al mateix

d’agost com a protagonista i son fruit del sentiment faller

temps menciona també que hi ocupà el

de borrianencs que estiuejaven en estos pobles. Durant

càrrec de fallera major una jove borrianenca.

els mesos de l’estiu moltes eren les famílies de Borriana

El que no apareixen, per voluntat expressa de

que fugien de la calor de La Plana per a refugiar-se en

l’autor del text, son els noms de les persones

les muntanyes de L’Espadà, com és lògic entre ells molts

que varen encapçalar el projecte i és que

fallers que no varen deixar passar l’oportunitat de fer

Vicent Cardet considera que el realment

constància de la seua condició en els pobles que els

important son les obres fetes pels homes,

adoptaven al llarg de l’estiu. Sense cap lloc a dubte, les

per això conclou el seu article afirmant:

falles que més rellevància varen adquirir foren les que

“Por tanto no hacen falta nombres, porque

durant els anys 1971-72-73-74 i 1975 es varen plantar a

indudablemente ha sido “cosa de hombres”

l’Alcúdia de Veo que va arribar a comptar amb comissió

y donde hay hombres, creo que sobran

fallera i que rebé el nom de la Falla de la muntanya.

nombres.”

Altres com de la plantada a Eslida a l’any 1974 sols tenim constància d’ella gràcies a una ressenya que el crític i

El cas de les falles d’Artana resulta si cap un

SERRA ESPADÀ

Molt més pròximes que les anteriors en quant a la

LA FALLES DE LA

Les falles de la Serra Espadà

43


poc més dificil d’explicar degut a la falta d’informació.

un sopar en reunió per cremar la falla. El fet d’incloure

És l’artanenc de naixement i borrianenc d’adopció, Joan

ací esta referència no és més que per deixar constància

LLidó qui ens posa sobre la pista. Els fets es desenvolupen

d’uns fets fallers que si be no arribaren a tindre la difusió

a l’ermita de Santa Cristina d’Artana que en eixa època

ni la importància dels que a continuació relatarem,

de finals del anys 60 funcionava també com el que hui

formen, encara que mínimament, part de la història de

podríem denominar hotel rural i aleshores s’anomenava

l’exportació fallera dels borrianencs. 

fonda. Fins a eixe idíl·lic paratge de l’Espadà, a vora del riu, es desplaçaven moltes persones a passar els dies més calorosos de l’estiu. Bautista Bodí era un borrianenc que tenia com a costum estiuejar allí i durant un parell d’anys va ser l’impulsor de la falleta que es va plantar en aquell lloc d’Artana. La seua neta, Elvira Bodí i la seua neboda Suni Bodí que aleshores eren menudes ho recorden vagament. Pels seus testimonis sabem que es va tractar de dos falletes improvisades i confeccionades amb “els trastos vells que per allí trobava el meu iaio”. Eren ninots vestits amb roba vella i no recorden que tingueren cap tipus de crítica, és més tant Elvira com Suni consideren que allò sols era una diversió més del seu avi amb la que passar algunes vesprades de l’estiu enllestint el monument i després ser l’excusa per fer

44


Les festes falleres d’Alcúdia de Veo varen alcançar una gran rellevància dins del panorama festiu faller degut a la gran implicació de la ciutat de Borriana en la seua organització i desenvolupament. L’inspirador de la festa fallera a l’Alcúdia de Veo va ser, com hem referit abans, el gran borrianenc, Vicente Ramón Cardet Martínez, que junt a la seua família passava l’estiu a la bella població de l’Espadà. Vicente R. Cardet en aquells temps va fer amistat amb unes famílies valencianes entre les quals destacaven Juan Pallas Tejadillas, Vicente Pitarch de la Torre i Ramón Lázaro Andreu, unes persones que en aquells moments no formaven part de cap comissió fallera però que, no obstant, compartien amb Cardet l’amor per les tradicions i les manifestacions culturals valencianes. Conta el mateix Vicente Cardet que “eren persones de la mateixa ciutat de València i que, a pesar que no estaven lligats a cap comissió fallera es sentien fallers per tots els costats i la idea de plantar una falla en L’Alcúdia de Veo els va fer molta il·lusió.” Corria l’estiu de 1971 quan va sorgir la idea i de seguida es posaren mans a l’obra per

FALLA DE LA MUNTANYA

La falla d’Alcúdia de Veo o Falla de la Muntanya

45


fer realitat la falla. El lloc escollit per a alçar el

de la falla amb l’explicació del monument i el

monument va ser la fins aleshores coneguda

programa de festejos organitzats amb motiu de

com “Plaza de la Fuente” i que a partir d’eixe

la plantà. És així com sabem que el monument

moment els fallers de la muntanya bategen

es va plantar el dissabte 14 d’Agost i es va

com a la Plaça de Sant Josep, amb tant d’èxit

cremar el dia següent després d’una missa i

que actualment s’anomena així. El primer

ofrena i de degustar els tradicionals bunyols

monument de la falla de la muntanya, és un

amb xocolate. El gran poeta borrianenc, Pepe

cadafal de tall clàssic a l’estil de les primeres

Esteve va exercir de mantenidor de la festa i un

falles que es varen plantar a Borriana a

bon grapat de joves i xiquetes es varen vestir de

finals dels anys 20 del segle passat. Sobre

valenciana per a l’esdeveniment, tantes que el

un pedestal quadrat s’erigeix una escena

propi Esteve va batejar la falla com “la falla de

composada per quatre ninots més menuts i

las mil reinas”. La plantà d’eixe monument va

un, una miqueta més gran que farà el paper

suposar un èxit tant gran que els organitzadors

de remat i que representa a un pallasso sobre

de la festa amb Vicente R. Cardet al front varen

una bicicleta de circ i amb una taronja a la

començar de seguida a preparar les festes del

ma. Els quatre costats del pedestal estan

proper any. Una vegada més, el pensat i fet

decorats amb paisatges d’Alcúdia de Veo i

faller havia quallat i els habitants i estiuejants

sobre ells estan retolats els versos de la falla.

de l’Alcúdia de Veo havien acollit amb gran

L’impressor borrianenc, José Chordà Maren

satisfacció la iniciativa fallera.

va ser l’encarregat de la confecció del llibret

46


Com sol ser habitual també, si hi ha una

per a major realç de la festa. En aquest segon

màxima dintre del món faller, eixa és la de

any de falla, novament el poeta José Esteve,

la superació respecte a l’any anterior. A la

esta vegada junt al també faller, Manuel

falla de la muntanya no podia ser menys i

Gómez son els encarregats de pregonar la

és així com a l’agost de 1972 el monument

festa i prova de la consolidació de la falla és

faller torna a lluir a la Plaça de Sant Josep.

també que el mateix Esteve junt a Vicente R.

El cadafal és notablement millorat respecte

Cardet escriuen la lletra del himne de la falla

a l’any anterior i en ell ja es pot advertir

que va composar el mestre Juan Branchadell.

clarament l’estructura d’una falla acord amb

La segona edició de les falles de l’Alcúdia de

l’època en que es planta. Trobem un cos

Veo esdevé un èxit rotund, motiu que alena

central representat per un esfera que sembla

encara més als seus impulsors per continuar

un planeta, el remat que és una jove en

la festa i preparar-se per a una nova edició.

bikini amb els braços oberts i diversos ninots disposats a la base format escenes. La gran

És així com arribem a l’any 1973, tercer any de

implicació fallera que té a Borriana, Vicente

la falla i probablement es de més intensitat

R. Cardet fa que artistes fallers de la ciutat

festiva així com de major representació oficial

donen ninots per a la falla que d’esta manera

de les falles de Borriana en la localitat de

es va poder dur a terme i al mateix temps, la

l’Espadà. La reina fallera d’aquell any, Maria

Junta Local Fallera presidida per Ramón Boix

José Civera junt a una amplia representació

acudeix per primera vegada a l’Alcúdia de Veo

de la Junta Local Fallera encapçalada per

47


Ramón Boix es desplaça fins l’Alcúdia per gaudir de la

falla i posteriorment es dispara un castell de focs com

festa i entregar el premi al monument, que a pesar de

a colofó de les festes. Pel que respecta al monument

ser l’únic no podia quedar sense el tradicional palet. Les

plantat a la Plaça de Sant Josep, aquest ha evolucionat

dates de les festes falleres per primera vegada es fan

molt respecte a les anteriors edicions i al 1973 destaca

coincidir amb els dies de la setmana fallera de març, així

pel seu acabat professional. El que no canvia és el cos

el primer dia de festa és el dimecres 15 d’Agost de 1973.

central que novament el protagonitza un ninot que

A les huit del matí es procedeix a la plantà de la falla

representa a una dona en bikini. Pareix ser que el fet de

i a les nou te lloc l’eixida de la II Carrera Ciclista Premi

que la falla es plante en Agost faja necessari que el trage

Alcúdia de Veo que culmina a les 12 del migdia. Ja per

de bany estiga present al cadafal. Diferents ninots es

la vesprada a les vuit i mitja te lloc el pregó de la festa

disposen al voltant de la falla, tots ells lleugers de roba

on exerceix de mantenidor el recordat faller borrianenc

en clara al·lusió al temps estival.

Santiago Izquierdo Burdeus. A les deu i mitja de la nit

48

culminen els actes del dia amb un ball homenatge a les

La festa fallera de l’Alcúdia de Veo sembla consolidada

falleres. El dia següent es dedica als joves segons consta

i el mateix Vicente R. Cardet escriu un article al llibre

al llibret de festes. Els actes son: Missa pel matí, processó

faller de 1974 que titola “La vieja falla de la montaña”

per la vesprada i ball per la nit, a més de concurs de tir al

en el que fa una crònica de les festes de l’estiu de 1973.

plat. Els dies 17 i 18 d’agost les festes es tornen taurines

Novament a l’any 1974 torna a tindre lloc una nova edició

amb l’exhibició de bous i vaques i el dia 19 per rematar la

de les falles. Els fallers de l’Alcúdia de Veo, encapçalats

festa d’aquell any es fa una missa amb posterior ofrena a

pel nostre paisà emprenen de nou la tasca de celebrar

la Verge, una disparà a la una de la vesprada i cavalcada

la festa fallera. El monument faller de 1974 segueix el

de disfresses a les sis. A les nou de la nit es crema la

que ja quasi és un tradició en la falla de la muntanya,


i torna a estar rematat per un ninot que representa a

L’Alcúdia de Veo treballant per enllestir tot el que la festa

una jove esta vegada més vestida, sobre un gran roca

comportava i el cansament va fer que Vicente R. Cardet

que representa a les muntanyes de l’Espada i que

i els seus amics valencians decidiren no seguir amb la

s’assembla a les properes roques dels famosos orgues de

falla de la muntanya l’any 1976. Malauradament no hem

Benitandús tan pròxims a l’Alcúdia de Veo. En l’aspecte

pogut aconseguir cap documentació gràfica de l’última

festiu cal assenyalar les actuacions musicals de l’afamada

falla de L’Alcúdia de Veo plantada aquell 1975.

Orquesta Nebot que des de Burriana pujava a amenitzar les velades amb els seus incondicionals seguidors entre

Si be al 1975 les falles de l’Alcúdia de Veo varen passar

els que destacaven el fuster Juan Piqueres i la seua

a la història i ara les recordem com un fet faller de gran

dona, molt lligats també a la festa fallera de la nostra

rellevància que va posar el nom de Borriana ben amunt,

ciutat. Les festes falleres de l’agost a l’Alcúdia tornen a

el que durant cinc anys es portaren a terme va suposar

tindre un gran èxit i una nombrosa representació oficial

també per als artistes de Borriana, que aleshores

de les falles de Borriana es desplaça per a gaudir de la

començaven a despuntar, un trampolí cap a la ciutat

festa com també ho fan més borrianencs que es senten

de València, bressol de la festa fallera. Açò va succeir

atrets pel gran ressò que aquesta festa de la muntanya

degut a la gran amistat que va forjar l’inspirador de la

te a la ciutat. Al 1975, es celebra per última vegada la

festa fallera a l’Alcúdia, Vicente R. Cardet amb el grup

festa fallera a L’Alcúdia de Veo. Són ja cinc anys de falla i

de valencians format per Juan Pallas Tejadillas, Vicente

el que havia començat com una humorada havia agafat

Pitarch de la Torre i Ramón Lázaro Andreu que, com

ja una importància que necessitava de moltes hores de

comentàvem abans, també estiuejaven a la població

feina per portar-la endavant. Els promotors de la festa

de l’Espadà. L’experiència d’estes persones en la festa

havien de invertir gran part del seu temps de vacances a

fallera va fer que després de viure-la a l’Alcúdia decidiren

49


seguir-la a València i tots ells entraren a formar part de la comissió fallera dels carrers Ribera-Convent de Santa Clara, falla coneguda popularment com la Telefónica. Esta comissió convidà a Vicente R. Cardet a exercir de mantenidor en la seua exaltació i des de llavors, fruit de l’èxit del nostre paisà va nàixer una trajectòria de més vint anys en els que Cardet va demostrar les seues dots d’orador i poeta en moltes falles de València. La gran relació de Vicente R. Cardet tenia en els artistes fallers de Borriana als que realitzava els guions i crítiques dels monuments va fer que per mig d’ell molts començaren a plantar a València, una ciutat en la que a mitjans del 70 sols plantaven des de Borriana, Pepet, els Germans Soro i els Germans Ferrer. D’esta manera i per concloure la història de la falla de la muntanya podem dir que no sols va ser una demostració del gran esperit faller d’un borrianenc si no que també va servir per a l’eclosió d’un generació d’artistes fallers que tant de renom han aportat a Borriana. I tot Per un miracle faller com diu el primer vers de l’himne de la falla que Pepe Esteve i Vicente R. Cardet varen composar. 

50


L’esperit faller, eixe sentiment cap a la festa que ens

al Núm. 38 del Butlletí d’Informació Municipal

envaeix a molt borrianencs, arriba també fins aquelles

de Juliol de 1982, Manuel Tejedo Rubert. En

persones que ha decidit fer de l’entrega cap als demés,

la missiva els dos borrianencs expliquen que

sobretot els més necessitats, la seua vida. El servei cap

varen plantar la falla el dia 16 de Març, però

als altres i la vocació religiosa, no va suposar cap obstacle

que ho feren de dia, doncs per la nit a la zona

per a una parella de missioners salesians de Borriana,

d’horta on varen enllestir el monument hi

Pepe Guillem i Gabriel Larreta, que volgueren gaudir de

solien haver serps verinoses i segons contaven

la festa fallera en el tant pròxim, com massa vegades

a la carta “la sorpresa que alguna nos pudiera

llunyà, continent africà.

proporcionar no compensa con la alegria de la plantà”. El cadafal era senzill i rústic però amb

Al 1982, els salesians comencen la seua missió a Malí

4 metres d’alçada. El vent que va fer els dies

en tres localitats. En una d’elles a la capital del país,

16, 17 i 18 es conjurà contra el monument

Bamakó, hi ha dos que es senten borrianencs pels

però el dia de Sant Josep parà l’aire i es pogué

quatre costats i que en un pensat i fet decideixen plantar

cremar la falla. A falta de coets en Bamakó

una falla. L’esdeveniment, com és lògic, va causar una

diuen els missioners: “Habíamos pensado en

gran sorpresa per als habitants d’aquella població

varias combinaciones; y al final, nos salvaron

i els missioners borrianencs varen voler compartir

algunos frutos medio verdes, medio maduros,

l’experiència fallera amb la seua comunitat religiosa a

caídos de los mangos; sometidos al fuego

Borriana. D’esta manera és com decideixen relatar els

explotan como pertardos. Tuvimos, pues,

fets mitjançant una carta que posteriorment va publicar

unas tres docenas de pertardos”.

LA FALLA DE BAMAKÓ

La falla de Bamakó (Malí)

51


Manuel Tejedo Rubert acaba el seu article al B.I.M. desitjant que la festa fallera prenga força a Malí i felicitant als missioners borrianencs per no sols portar l’Evangeli a la gent d’Àfrica si no també per compatir les nostres tradicions amb aquella gent.

52


Maria Carme Bernat va ser Reina Fallera de Borriana

Comunitat Econòmica Europea. I ja el 1962 el

l’any 1954. Quan ella accedí a aquest càrrec la ciutat

renovat règim de Franco sol·licitava l’entrada a

feia ja uns anys que havia deixat enrere la foscor de la

aquesta iniciativa comú. No obstant això, el fet

Guerra Civil i ja des d’inicis de la dècada dels quaranta

de no ser un estat democràtic era un important

havia recuperat l’activitat fallera perduda per causa del

impediment i la història de l’adhesió d’Espanya

conflicte. Als tímids intents de La Mercé i La Vila per

a Europa viurà grans moments de daltabaixos

mantenir viva la festa prompte es van sumar altres barris

durant els seixanta i els setanta. Però amb

que havien vist falla plantada abans del fatídic 1936, i això

l’arribada de la democràcia, a la segona meitat

va fer que des de 1944 s’establira ja la Junta Local Fallera.

dels setanta, els esforços per l’europeïtzació

Aquella jove fallera pertany, per tant, a una generació

seran cada vegada més constants. I com havia

nova de borrianers que ja sentien les falles com una cosa

fet el país durant aquell temps, aquella jove

pròpia i impossible de deslligar del caràcter de la seua

que havia segut Reina Fallera havia crescut.

ciutat. Era ja una fallera de cap a peus, i sobretot ho era

I, com una meravellosa història paral·lela,

de cor. Durant la seua vida va haver de ser testimoni

també ella havia mirat cap a Europa. Als inicis

de la dictadura i de com el país es modernitzava a cops

dels anys vuitanta la trobem situada, ni més

polítics des de la dècada dels seixanta. I un dels aspectes

ni menys, que al cor polític del continent, al

més importants d’aquella modernització serà la cada

seu centre de decisions, a la llunyana Bèlgica

vegada més forta mirada cap a Europa. El 1957, tan sols

on exercia de Secretària per a la Càmera

tres anys després del regnat de Maria Carme Bernat a

de Comerç d’Espanya. L’apertura del règim

Borriana, es signaven els Tractats de Roma i naixia la

havia portat la tornada a l’activitat de les

LA FALLA DE BRUSSEL·LES

La Falla de Brussel·les

53


54

seues institucions a l’exterior i fruït d’aquella activitat la

dels diferents països que volien formar una nova Europa,

Càmera de Comerç espanyola comptava amb aquesta

s’organitzava a Brussel·les un festival que ocuparia tot

borrianenca i fallera al seu si. Pot ser una casualitat,

l’any. Un festival que aniria mostrant, en successives

però beneïda casualitat, que ella es trobara treballant

dates del calendari, les festes d’arreu d’Europa. I com

a Bèlgica just en aquells moments als quals Europa i

no, les festes d’Espanya (un nou estat democràtic amb el

Espanya estretien els seus camins. El 1982, i dins de les

qual interessava comptar) havien d’estar representades

polítiques destinades a la posada en comú d’aspectes

i, dins d’elles, les falles serien un referent indefugible.


Es parlava segurament per primera vegada de falles a

als anys finals de la dècada dels setanta. La seua gestió

Brussel·les, i allí mateix comptava Borriana amb una

com a president portaria, en aquells moments, a la falla

ambaixadora de luxe.

de Sant Blai a fites que el barri mai havia aconseguit a la seua història. El 1979 s’aconseguia un quart premi que

Javier Perelló és un faller que no ha deixat mai de ser-ho.

era un rotund èxit i a l’any següent encara es millorava el

Quan qualsevol interessat es pose a estudiar la història

resultat aconseguint el segon. Els esforços de Perelló per

de les falles a Borriana de bon segur es trobarà amb el

fer d’una modesta comissió una competidora habitual

seu nom en moltes ocasions. La seua carrera fallera, que

pels primers guardons no van passar desapercebuts per

ja ha segut reconeguda en forma d’homenatge faller per

als fallers i ja a inicis dels vuitanta serien la base per portar

part dels borrianencs, va començar de manera fulgurant

a aquest faller, convençut i ambiciós, a la presidència de

55


la Junta Local Fallera. L’entitat que regia l’administració

l’ambició i l’espenta de Perelló el feien tirar endavant

de les falles des del 1944 comptava llavors amb ell com

amb qualsevol projecte. Així, la confluència dels seus

a referent i seria, per tant, l’interlocutor per a qualsevol

camins serà importantíssima perquè Dualde aconseguira

iniciativa a desenvolupar, fins i tot una tan arriscada com

el segon premi de falles amb Sant Blai el 1980, però

plantar una falla a Brussel·les.

també per aconseguir el primer premi amb la comissió del Barri d’Onda a l’any següent (de fet la sopera que feia

Juan Dualde és un artista faller amb més part d’artista

de cos d’aquella falla es va fer usant com a model una

que de faller, i això és difícil perquè ha segut faller tota

que Perelló tenia a sa casa). I també seria l’ànim del ja

la seua vida. Ho va ser de La Ravalera en origen però,

llavors president de la Junta Local Fallera, i amic seu, allò

poc després, va voler el destí que es posara a treballar

que el faria decidir-se a plantar falla fora de Borriana, al

amb Salvador Pascual Angelillo, artista que als setanta

llavors llunyà Benicarló.

era l’encarregat de fer la falla del barri de Sant Blai. Allí, els camins de Dualde i Javier Perelló es van creuar i allò va fer que, quan Perelló accedí a la presidència, es convertira en l’esperonament necessari perquè Dualde es dedicara en solitari a signar falles. L’èxit del barri sota la presidència de Perelló el 1978 i 1979 va obrir les portes a l’èxit de Dualde com a artista, iniciant els anys vuitanta com un dels homes de referència per a qualsevol comissió que buscara un bon guardó. Cada vegada que existia un dubte al cap de Juan Dualde,

56


I com la màgia del destí posà en contacte a les persones

una falla eixirà de Borriana camí del cor d’Europa. Maria

que alçarien la primera falla a La Mercé feia ja tants anys,

Carme Bernat aconseguí que les falles de Borriana

el 1982 es creuaven els camins d’aquestes tres persones.

resultaren elegides per ocupar una data del calendari del

Quan pels passadissos dels edificis administratius de

festival i, quan es va posar en comunicació amb Borriana,

Brussel·les va ressonar per primera vegada la paraula

va trobar a Javier Perelló disposat com sempre a executar

falla, una borrianenca decidida i fallera estava allí. I, a

qualsevol desafiament. I com tantes altres vegades havia

Borriana, un jove i valent faller havia accedit al càrrec

fet, Perelló es dirigí ràpidament a exposar el projecte a

de president de la Junta Local al temps que Juan Dualde

Juan Dualde i, evidentment, el va convèncer.

havia arribat al cim de la seua carrera com a artista i es trobava disposat a més. Tot aquest cúmul de casualitats

Aquell any, el seu taller hauria de pensar una falla

que pareixen teixides a propòsit farà possible el miracle,

representativa per mostrar-la des d’Espanya a Europa, i aquella falla hauria d’anar peça per peça des del seu taller fins a Brussel·les. El cos pensat per Dualde va ser un molí i el remat un Quixot (una figura suficientment representativa d’Espanya als ulls de qualsevol persona estrangera) i el tema a tractar seria el mercat comú (un dels pilars de la construcció d’Europa i al qual Espanya buscava incloure’s). El Quixot es trobava al llom d’un coet enlloc d’un cavall, fent referència a aquella iniciativa que buscava mostrar les coses representatives d’Espanya a un lloc tan llunyà. Les falles (representades pel coet)

57


feien de vehicle per apropar Espanya a Europa, ajudaven

Cònsol Honorària d’Espanya a la ciutat belga d’Anvers.

als objectius socials i polítics a la seua manera, en forma

Tots tres fallers van seguir els seus camins, però ja havien

satírica però efectiva, demostrant una vegada més que

deixat escrita una meravellosa història per a sempre.

les falles i la societat van de la mà, que són una crònica

Havien construït una fita més per a la mar de la memòria

viva de la realitat social. Les escenes mostraven la festa

de les falles de Borriana.

dels bous i altres costums típiques d’arreu d’Espanya, i un ninot es trobava a la base del remat trucant a la porta del molí on es llegia mercat comú. La falla va viatjar i amb ella tots els protagonistes d’aquesta història. Una delegació de Borriana encapçalada per Javier Perelló es va reunir amb Maria Carme Bernat ja a Bèlgica, i al mig de Brussel·les va tenir lloc una plantà. I la falla va seguir el seu curs, va fer riure a cop de sàtira, va ensenyar valors a una nova societat i va apropar camins, i quan va arribar l’hora es va cremar com en una nit de Sant Josep traslladada a una altre lloc i a una altra data. Les cendres van volar a l’aire d’Europa, Perelló va seguir sent un faller exemplar com hui ho segueix sent, Dualde va continuar la seua llarga i profitosa carrera que hui continua, i Maria Carme Bernat va arribar a ser fins i tot

58


Les falles de Terol son les falles exportades per un

la ciutat és tant rellevant que fins i tot hi ha

borrianenc que durant més anys s’han plantat i

una associació que els congrega a tots. És la

sempre gràcies a l’iniciativa del seu inspirador, Roberto

Colònia Valenciana de Terol i a l’empar d’esta

Monlleó Valero. Quasi una dècada va estar presents

associació i baix la presidència de Roberto

els monuments fallers a la capital aragonesa i sempre

Monlleó és com naix el fet faller de Terol que

plantats al mes de maig en unes festes dedicades a la

a continuació relatem.

Mare de Déu dels Desemparats. La història de les falles de Terol, que es varen plantar entre els anys 1998 i

La primera referència fallera a Terol la trobem

2006, està íntimament lligada al gran esperit faller del

a l’any 1947, en plena postguerra. Hi ha que

nostre paisà Roberto Monlleó. Un borrianenc que per

tindre en compte que Terol és una província

motius laborals va anar a residir a Terol l’any 1985, un

limítrofa amb València i per eixe motiu molts

faller que passava hores aprenent al taller del fuster

eren i son els valencians que allí viuen i que

Juan Piqueres, qui li va inculcar eixe amor a les falles i

amb gran il·lusió intenten exportar la festa

que posteriorment va treballar, al

fallera fins la localitat aragonesa. Eixe intent

mateix temps que cursava els seus

es va quedar amb una única falla i no és fins

estudis, als obradors de Salvador

mitjans dels anys 50 quan torna a aparèixer

Pascual Angelillo, Arturo Musoles i

una referència de festes valencianes a Terol,

Vicent Pascual El pelut. Monlleó no

concretament unes cercaviles amb joves

és l’únic valencià que viu a Terol,

abillades de valenciana. Hem de botar 30

de fet el nombre de valencians a

anys per que la festa valenciana s’implantés

LES FALLES DE TEROL

Les falles de Terol

59


definitivament a la ciutat, és aleshores quan els valencians

trajectòria fallera de Monlleó ja la coneixem i Torres, per

residents a Terol, poc a poc van organitzant-se i és així

la seua part, havia anant de menut junt als seus pares

com al 1988 naix l’associació que els congrega a tots. Els

a viure la ciutat de València on va residir fins acabar els

inicis son modestos i les festes que organitza la Colònia

seus estudis.

Valenciana de Terol, sempre en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, es limiten a un concurs de paelles,

Torres era un enamorat de la festa fallera i pertanyia a la

missa i cercavila amb posterior ofrena a la verge i menjars

comissió de la falla del seu barri abans de tornar-se’n a

de germanor al llarg de l’any. La quota anual que cada

viure a Terol. Tots dos comencen a estudiar la forma de

família havia de satisfer per a pertànyer a l’associació

plantar una falla a la ciutat i la forma de finançar-la. De

era de 300 pessetes i les festes contaven també amb

entrada es troben en la negativa de molts dels socis que

una xicoteta subvenció municipal que es concretava

es negaven a portar endavant el projecte faller.

en diners i la cessió de la banda municipal de música,

60

a això hi havia que sumar la col·laboració d’algunes

Roberto Monlleó i Angel Torres, no obstant continuen

empreses que feien donatius dels seus productes. A

treballant per fer realitat la seua il·lusió. Al 1995 pareix

l’any 1992 s’incorpora més gent a l’associació, i entre els

que entre els socis ja hi ha una predisposició a plantar

nous membres en destaquen dos, el borrianenc Roberto

un monument faller, però es troben amb el handicap

Monlleó i el turolenc, però valencià d’adopció com a ell

dels diners. Fer una falla costa molt i amb l’aportació

li agradava anomenar-se, Angel Torres. Monlleó i Torres

dels socis no s’arriba. Monlleó proposa aleshores que

porten des del primer moment al cap la idea de plantar

siguen els propis socis qui facen la feina i es contrate un

una falla durant les festes valencianes de Terol. La

artista a jornal per a que s’encarregués dels acabats. La


1947

2003

2001

2004

2002

2005

61


idea en un principi es acollida amb força, però finalment

necessaris per aconseguir els i és d’esta manera com,

es desestima perquè la mateixa gent posteriorment no

per fi, la Colònia Valenciana de Terol pot contractar el

col·labora. Açò que deuria fer defallir fins el més plantat,

seu primer monument faller que és plantat al maig de

no suposa un obstacle per al tàndem Monlleó-Torres

1998. L’encarregat de portar a terme la falla és l’artista

que segueix encabotats en plantar falla a Terol.

borrianenc Arturo Musoles, amic personal de Roberto Monlleó. Cal destacar també, arribats ací, que durant

62

Degut a les relacions que la Colònia Valenciana fa

molts anys, junt a la falla gran hi va haver una infantil que

amb altres cases regionals de València arreu del món,

sempre va ser obsequi del borrianenc, Vicente Pascual

els impulsors de la festa fallera de Terol és posen en

Ramos El Pelut. Vicente Pascual és un pintor de la nostra

contacte amb la Generalitat Valenciana per gestionar

ciutat que en la seua joventut exercir d’artista faller i en

unes subvencions que s’atorgaven a la promoció exterior

el taller del qual va treballar als estius Roberto Monlleó.

de la Comunitat Valenciana. Ángel Torres es desplaça

Degut a la amistat que uneix ambdós, Pascual es va oferir

a València i convida a les festes de Terol a la Directora

a fer la falla infantil de bades. La festa fallera d’aquell

General de Relacions Externes de la Generalitat. És

any esdevé un èxit total i el mateix Arturo Musoles diu

l’any 1997 i el somni faller està a punt de complir-se. La

que no havia vist en sa vida tanta gent mirant la cremà

responsable de la Generalitat queda meravellada per

d’una falla. Monlleó conta com anècdota que eixe any

les festes que s’organitzen i els diu que sols una falla i

amb motiu de la plantà de la primera falla, es lloga

una mascletà manquen per a fer de la festa de Terol

un tren faller que ve des de València amb més de 300

igual que a València i que això es pot solucionar amb les

fallers de sis comissions de la ciutat, el qual suposa una

subvencions que dona la Generalitat. Dit i fet, els fallers

gran feina per la Colònia Valenciana de Terol ja que han

de Terol posen marxa tots els mecanismes burocràtics

de buscar lloc per allotjar a totes estes persones, que


varen participar molt activament en la festa. El 1998 és

Martínez qui ja coneixia la festa doncs els dos anys

l’últim de la presidència de Juan José Abril a la Colònia

anteriors havia acudit a plantar amb Musoles. Martínez

Valenciana de Terol. Amb l’èxit de la falla, la nova junta

és l’encarregat de plantar la falla de Terol fins l’any 2005,

que entra a l’associació està encapçalada pel nostre

últim de la presidència de Roberto Monlleó. L’any 2000

paisà Roberto Monlleó que de seguida es posa en marxa

marca també l’inici de l’agermanament de la festa fallera

per a preparar les festes de 1999, per suposat amb la

de Terol amb la de Borriana, doncs n’és el primer que la

falla com a principal protagonista. El primer any de

falla Barri d’Onda acudeix a la cita festiva. Posteriorment,

presidència de Monlléo, és novament l’artista Arturo

al 2002 serà la nostra falla la que també s’agermanarà

Musoles l’encarregat de plantar la falla i les festes van

amb la falla de Terol. La festa va en augment i la directiva

ampliant-se en actes amb concursos de jocs de cartes

de la Colònia Valenciana, encapçalada per Roberto

com el guinyot i el truc i un concurs de paelles on se’n

Monlléo amplia encara més les activitats amb disc-

cuinen més de vint i que després son oferides al públic

mòbils i sopars de pa-i-porta totes les nits al temps que

que s’acosta per a gaudir de la festa.

s’afegeix també amb una mascletà i un castell de focs per a la cremà. Respecte a la cremà, Roberto Monlleó

Les festes falleres de Terol agafen impuls i prompte

recorda especialment la que va preparar el nostre paisà

comencen a ser reconegudes fora de l’àmbit de la

i cremador de la nostra falla durant molts anys, Vicent

ciutat, en bona mesura gràcies a la promoció que fa el

Felip. La falla estava rematada per un gat i Felip va

monument i els esforços de Monlleó i Torres per portar-

aconseguir que, amb diversos tipus de coets, durant la

les endavant. A l’any 2000 la Colònia Valenciana de Terol

cremà, el gat miolés .

encomana el seu monument al jove artista Vicente

63


Pel que respecta al calendari d’actes, aquestos sempre donaven inici el dijous més proper a la festa de la Mare de Déu dels Desemparats amb la plantà de la falla que romania al seu emplaçament fins el dissabte la nit. De les nou falles que es varen plantar 3 estigueren a la Plaça del Seminari, 4 a la Plaça de la Glorieta, una a la Plaça de Cristo Rey y una a Los Arcos. El diumenge era el dia reservat per a la festa de la Mare de Déu amb missa, processó, mascletà i ofrena. Al 2005 i després de set anys al capdavant de la Colonia Valenciana de Terol, Roberto Monlleó decideix deixar la presidència i donar pas a una nova junta directiva. El 2006 és l’últim any en que es planta falla a Terol. L’encarregat del monument és també un borrianenc, l’artista Loren Fandos. En deixar Monlléo la presidència, la nova directiva de la Colònia Valenciana, segueix plantant falla un any més (2006) però la seua mala gestió econòmica i burocràtica fa que en 2007 ja no es celebren festes falleres a Terol. Des d’aleshores i fins l’actualitat la festa es celebra a la capital aragonesa amb actes molt puntuals i centrats exclusivament en els components de la Colònia Valenciana.

64


Epíleg Fins ací les referències que hem trobat de l’exportació

internacional, acomiaden l’hivern amb l’olor,

fallera de la ciutat de Borriana per mig dels seus fills. Cal

el color, el soroll i la música, que és la llengua

remarcar l’entusiasme i la vitalitat que han caracteritzat

de l’ànima i que fa pujar els sentiments cap al

sempre a les falles. Ací hem pogut vore el caràcter

cel. Què seria de les falles sense la música?

una bona posició econòmica, gràcies a la exportació de

Les falles son una festa que contagia i enamora,

taronges i que va aportar un nivell de vida que permetia

que enxisa i emociona, que enlluerna i ens fa

fets com els de les falles la Serra d’Espadà i Oviedo i que

tremolar d’alegria…

deixa constància de que també exportaren alguna cosa més que taronges: el sentiment faller!!

Ara, amb les falles, és el moment de deixarse dur pels atractius de la nostra festa i pels

Hem pogut vore com la melangia és també un impuls

sentiments més íntims que tots portem al

per a treballar per la festa com demostren els fets fallers

cor. I és també el moment per a descobrir i

de Sevilla i El Sàhara. També com la il·lusió per fer la festa

per a valorar una de les festes més arrelades

més gran ens impulsa fins a Brussel·les i Bamakó o com

en les comarques valencianes. Una festa

els motius laborals fan aflorar la festa Terol.

internacional i per això mateix, coneguda a

EPÍLEG

emprenedor dels borrianencs d’una època, on hi havia

tot el món. La nostra feina ha segut deixar En definitiva, les falles s’han convertit en una festa global,

constància de la il·lusió per la festa fallera

que aglutina i vertebra el nostre poble. És la tradició

d’un grapat de borrianencs que amb esforç

valenciana amb més ressò a l’estranger, una festa que

han contribuït a fer més gran la festa i portar

no deixa ningú indiferent. Les falles, festa gran i de fama

més lluny si cap el nom de la nostra ciutat.

65


66

JOAN GUMBAU, EL MESTRE FALLER


Joan Gumbau, el mestre faller Per: Vicent Blasco

En ple estiu, a finals del mes de Juliol, a la fresca de la seua alqueria del camí La Coixa, ens va deixar el mestre, el faller, el “burrianero” per els quatre costats, Juan Gumbau Palmer. Els que vàrem tindre la sort de conèixerlo i gaudir de las seua amistat ens vàrem quedar orfes de la seua saviesa, de la seua bondat i amb ell vàrem perdre un tros de la nostra història recent, la d’un faller que des del primer moment va treballar per enaltir la festa i sobretot fer-la cada vegada més gran en la seua vessant cultural. Juan Gumbau, va nàixer al nostre barri, al número 23 del carrer del Amor Hermoso, ara Vinatea, el 23 de Juliol de 1940. Des de ben menudet entrà en contacte en la falla, no debades era veí del seu carrer, Manuel Artana, un dels fundadors de la nostra falla i precisament va ser ell qui li va inculcar l’amor per la festa que ja no abandonaria mai. En fer-se més majoret va estudiar magisteri a Castelló i d’allí va eixir el mestre que tots coneixíem, el Don Juan estimat per tots els seus alumnes dels Frares, els Salessians i el Cervantes esdevingut després Penyagolosa. Lo seu era vocació i no va deixar en la vida d’ensenyar a joves i majors amb paciència i dedicació. La seua vida fallera es va iniciar a la nostra falla i eixe sentiment cap a La Mercè el va tindre present al llarg de tota la seua vida. Va ser faller del Barri d’Onda i membre de la Junta Local Fallera, posteriorment va ser un dels

fundadors de la falla Don Bosco. Durant 17 anys va ser la veu oficial de les falles, la primera en valencià, llengua que estimava i que va aprendre a usar magistralment. L’estima cap a la nostra falla és ben evident si tenim en compte que va ser el conductor de l’acte del nostre 50é aniversari al 1978 i posteriorment el mantenidor que va posar el colofó a l’acte homenatge del nostre 75é aniversari al 2003. Aquella vesprada màgica al Teatre Payà, Juan Gumbau ens va emocionar a tots els que ens sentim fallers de La Mercè amb un parlament ple de records, d’història, però sobretot de carinyo cap a la nostra falla i la seua gent. Personalment sempre li agrairé les seues paraules quan vaig ser designat mantenidor de la reina fallera del 2006. Un encàrrec que vaig acceptar i que en aproparse el dia d l’exaltació em llevava fins la son per la gran responsabilitat que comportava. En escoltar un assaig del meu discurs a casa del seu fill Juane, em va dir: “Oliveret, pots estar tranquil. A triomfar!” Des d’aquell moment certament, vaig estar molt més tranquil, no debades m’ho havia dit el mestre! Els seus ànims i el seu suport des d’aquell dia varen ser constants i les seues paraules sempre m’alenaven a continuar i no deixar d’escriure. Per tot açò i per eixe gran cor faller, sempre li estaré agraït. Descanse en pau.

67


68

L’ALEGRIA TENIA UN NOM


L’alegria tenia un nom: Vicente Rios Coria Per: Vicent Blasco

La Mercè és menys Mercè des del passat 26 de Desembre quan el dèbil cor de Vicent Rios Coria es va apagar deixantnos als fallers orfes de la seua alegria. Ni el “Mustafà”, ni el “periquito” sonaran igual, a les proclamacions els faltarà la poesia i paraules i expressions com: “Amigatxo” “que maravilla!” “Ja ho dia jo” “Home clar!” que molts hem adoptat, no tindran el mateix sentit. Quan escric açò encara no hem faig la idea de que Coria ens ha deixat. La seua implicació per la falla els últims 18 anys ha segut tant gran com el buit que deixa en els nostres cors. Vicent Rios Coria era d’eixe tipus de persones dels que mai et canses de donar gràcies al destí per haverlos posat al teu camí. En el 99% de les ocasions que et trobaves amb ell el primer que t’oferia era un somriure i la primera paraula era falla. Dels seus 70 anys de vida, 42 han estat oficialment lligats al món de les falles, prova més que evident del seu amor a la festa. Vicent Rios Coria va nàixer a Burriana el 23 de Novembre de l’any 1943 al si d’una família amb fort arrelament no sols al nostre poble si no també a les seues tradicions i manifestacions culturals, era el tercer de sis germans i ja de ben xiquet participa de la falla al casal de La Carrera baix la presidència del “sinyo” Paco Montoliu. És aleshores també quan inicia la seua relació amb les festes de la Mare de Deu de La Mercè, festes on va col·laborar activament en la seua recuperació i on va estar involucrat tota la vida. La infància i l’adolescència del jove Vicent

Rios es desenvolupa en el temps de la postguerra on la mancança de quasi tot no es obstacle per a fer defallir el fort sentiment festiu que l’invadeix. La història oral transmesa pel propi Vicent a qui subscriu és la que ha aportat totes estes dades doncs la oficial comença al l’any 1967 on en Vicent Rios inicia el seu periple faller que ja no abandonarà mai. Eixe any i fruit de la relació amb una jove del nostre poble Vicent Rios forma part de la comissió del barri La Mota, al any següent de 1968 ho fa com a membre de la falla de L’Escorredor. Posteriorment als anys 1969,70,71,72 s’integra en la que és la seua falla de sempre com a ell li agradava denominar-la, la falla del Barri de “La Mercè”. Durant els exercicis 1971 i 72 va ocupar el càrrec de Vicepresident primer ostentant també la presidència en els períodes en que el màxim mandatari Enrique Lloret es trobava treballant a França. L’any 1974 s’integra a la comissió de la falla Societat de Caçadors on desenrotllarà els càrrecs de Delegat de comparses, delegat artístic, delegat Pirotècnic, delegat de Falleres, delegat d’infantils i vocal fins l’any 1992 que celebra, ple de goig, el 50 aniversari de la plantà de la primera falla societat. Faller sempre involucrat destaca la seua llavor en comparses arribant a aconseguir el premi al millor personatge de la cavalcada del ninot amb una treballada disfressa que parodiava el aleshores famós personatge còmic de Doña Croqueta. Vicent Rios Coria va ser sempre un gran enamorat de la festa fallera,

69


festa de la que no s’aconformava en celebrar sols el mes de març, això i la circumstancia de ser estiuejant en el Grau va fer que Vicent fora un dels impulsors i, com no, membre de la comissió de festes del Grau on per sant Roc és plantava una falla i on ell feia el paper de pirotècnic. Durant els 18 anys que va pertànyer a la comissió de la falla Societat de Caçadors es va atraure la simpatia de tots les membres de la comissió amb el seu caràcter obert i jovial que tant el caracteritzava. Va ser sempre un dels puntals principals de qualsevol president doncs el seu amor a la festa de les falles va fer que sempre estigués disposat a col·laborar i treballar per la festa. En cremar-se les falles de l’any 1992 i una vegada complit el seu paper en el 50 aniversari de la falla Societat de Caçadors, Vicent Rios decideix descansar un temps aqueixat de seriosos problemes de salut que desemboquen en un infart de miocardi greu que obliga a una arriscada intervenció quirúrgica on se li implanten cinc Bypass i un marcapassos en el seu faller, però en eixe moment, dèbil cor. Una vegada superats tots els entrebancs de la seua fràgil salut, encara que amb seqüeles, la seua vitalitat i sentiment faller l’impulsen a integrar-se en la comissió del seu barri de tota la vida, on ell viu i d’on es sent mes identificat. És així com a l’any 1996 passa a formar part de la comissió del barri La Mercè, comissió que l’acull com al gran faller que era i on se li encomana la destacada llavor de delegat de cartilles. Vicent recorre tot el barri casa per casa per intentar recuperar els abonats de cartilles que poc a poc havien anat perdent-se, en tan sols dos anys aconsegueix recuperar bona part d’eixos abonats amb el seu bon saber fer i simpatia. Com a persona destacada i coneixedora del barri, Vicent és una de les figures principals per a l’equip encarregat de preparar els actes del 75é aniversari del falla “La Mercè”, gracies als seus coneixements es recuperen dades que són molt importants en el preparament de tots els actes. Poc a poc Vicent va integrant-se cada vegada més en tots els menesters que afecten a la falla i col·labora activament en la preparació de tots els events fallers que es desenvolupen durant l’exercici. Les seues intervencions com a glossador en l’acte de proclamació de les falleres 70


eren esperades per tota la comissió. El seu esforç constant per treballar el barri amb la finalitat d’aconseguir més i més abonats feien d’ell un dels fallers amb major aportació a la falla. Tot eixe treball i dedicació es veu recompensat l’any 2004 on l’assemblea en ple de la comissió decideix unànimement nomenar a Vicent Rios Coria, President d’Honor per a eixe exercici, càrrec que desempenya amb la dignitat que mereix. L’any 2006 és també un any assenyalat en la trajectòria fallera de Vicent Rios, doncs la nostra falla impulsa els guardons “Brusa d’Or de La Veterana” per reconèixer la llavor portada a terme per persones o entitats en el món de les falles, es tracta de fet, de la màxima distinció que atorga la comissió i el primer any se li concedeix a ell, coincidint també amb l’imposició per part de la Junta Central Fallera de València del Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer, màxima condecoració fallera. També la Junta Local Fallera li concedeix la seua insignia d’or, amb lo qual se l’acredita en possessió de les més altes distincions falleres, uns reconeixements dels que ell n’estava molt orgullós. Al sí de la comissió continua treballant fins l’últim moment, encarregant-se de les cartilles, la loteria i junt al seu fill, de l’ensenya de la falla. A finals de l’any 2012 una delicada operació el va deixar fora de joc durant uns mesos, afortunadament per a les falles de 2013 ja es trobava plenament actiu. El dia 10 d’Octubre naixia el seu nét Adrián que el va fer l’home més feliç del món. Encara recorde les paraules que em va dir l’última vegada que vaig parlar amb ell i on em manifestava la seua alegria pel xiquet i les ganes que tenia de que arribara la presentació de la falla per treure’l al braç a la desfilada de la Llar Fallera. A principis de desembre del passat 2013 un aparent constipat va derivar en una pneumònia de la que ja no es va recuperar. Al migdia del 26 de Desembre, segon dia de Nadal, una telefonada del seu fill, Vicente José, em comunicava la trista noticia de la seua mort. A l’endemà, a la parròquia de La Mercè ens varem aplegar tots els fallers que l’estimavem per donar-li l’últim adéu i manifestar el nostre condol a la seua dona, Finita i als seus fills, Gema i Vicente José. Descanse en pau.

71


Héctor Borja Sánchez Borriana 1978

Llicenciat en arquitectura per la Universitat Politècnica de València. Tècnic superior en gràfica publicitària per l’Escola Superior d’Arts i Oficis de Castelló. Inicia la seua llavor artística com alumne de Juan de Dios Morenilla al col·legi dels frares Carmelites. Posteriorment continua amb les classes de la professora Maria Teresa Gabriel en l’escola de pintura de l’obra social de la Caixa Rural i amb el mestre Tomás Sendra a l’escola d’art del Centre d’estudis municipal “Rafel Martí de Viciana”.

il·lustracions i portades de llibret, làmines per a fallers d’honor, han portat la seua signatura en els últims vint anys. La portada de La Veterana 2014, és junt al faller d’honor que a continuació reproduïm, els últims treballs realitzats per a la nostra falla. La portada d’enguany simbolitza l’exportació fallera de Borriana, en concordança amb el treball que acompanya al llibret. Actualment, Héctor Borja, desenvolupa la seua tasca professional com arquitecte a Londres.

Faller de La Mercè des de la seua infantesa, les seues habilitats artístiques han segut àmpliament manifestades en la nostra falla. Dissenys per a carrosses, creus,

Faller d’honor 2014 Títol: Arrels de festa Tècnica: Grafit sobre paper basic Sèrie de 75 litografies numerades i signades pel l’autor.

72


73

FALLER D’HONOR


74

COL·LABORADORS


LOS MEJORES PRECIOS DE BURRIANA ENCARNACIÓ, 15 BORRIANA TELF. 964 51 20 56



La Veterana 2014 (Llibret de la Falla La Mercè)