Page 1


Salutació Un any més, veu la llum el llibret de la falla La Mercè. Enguany la comissió celebra el seu 85 aniversari i el llibre que té a les mans és, sens dubte, un dels principals motius de la festa fallera. Des dels seus inicis al 1928, quan la festa es centrava sols en el monument i la crítica representada en el llibret, l’explicació i relació d’allò que la falla conté, és una peça fonamental de la festa. Amb el pas dels anys i malgrat que durant un grapat d’anys no es va publicar, el llibret ha passat a ser alguna cosa més que l’explicació de la falla. Des de La Veterana sempre hem treballat per mantenir l’essència del llibret amb la crítica que apareixerà reflectida als monuments, però no obstant, hem volgut també ampliar el contingut per anar recollint per a la història fets fallers què, al nostre parer, mereixen ser inclosos a un llibre per que futures generacions puguen conèixer tot el que passa al voltant de la festa fallera. Enguany, a més de complir 85 anys, també en fa 30 des de l’última vegada que la nostra falla aconseguí el primer premi, per eixe motiu hem volgut incloure la història d’aquella falla i fer un recorregut per la trajectòria de qui va ser el seu artista. L’homenatge també està present al llibret amb una senzilla biografia de Juan Saborit “Cordell”, el faller que més anys ha ostentat la presidència de la falla i que ens va deixar el passat mes de desembre. A tot açò hi ha que afegir, articles d’opinió i les experiències i actes viscuts al llarg de l’any que també tenen reflex en esta publicació, així com les paraules que ens dediquen nostres màximes representants i presidents. En definitiva, un llibret per a gaudir de la seua lectura i fer present la festa de les falles.

Edita: Associació Cultural Falla Barri La Mercè Delegat del llibret: Vicent Blasco Miró Disseny i maquetació: El Peludet Texts: Vicent Blasco, Josep Nos, Jordi Bort, Quino Puig, Héctor Borja, Laura Bertomeu Il.lustracions: Héctor Borja Fotografia. Manolo Navarro, Vicent Blasco, Álvaro Prieto, Javier Martí Portada: Manolo Navarro Agraïments: Família Saborit-Arnandis, Família Chiva-Capdevila, Quino Puig Safont, Jordi Bort Castelló, Loren Fandos Ayoro, Paco Martínez Heredia El present llibret ha participat en les següents convocatòries dels premis de les lletres falleres: Els poemes “La música més a dins“ i “Sospir de festa” han participat al premi “Joan Climent” de poesia. L’article “La feliç condemna” ha participat al premi “Ajuntament de Benirredrà” d’articles per als llibrets de falla. El poema “La dolce vita” ha participat al premi “La Malva” de poesia satírica. El present llibret NO ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. La comissió és la comissió i el llibret és el llibret. Encara que el llibret l’edite la comissió, la comissió no es responsabilitza de les opinions del llibret, ja siguen literàries o artístiques. Que quede clar.

Sumari Pregó de La Veterana La comissió Saluda dels presidents Saluda de les falleres majors Fallera major 2013 Fallera major infantil Cort d'honor Cort d'honor infantil Explicació de la Falla Explicació de la Falla infantil La feliç condemna El sentiment faller Trencadís La Brusa, revista d’activitat fallera Moments de foc "Cordell": L'home del barri 30 anys de la primera falla de Regino a La Mercé Somnis sense mesura Tocant el cel amb les mans Les creus de maig davant el hàndicap de la renovació estètica Evocació Passat incert Retalls de la història

03 04 05 07 08 10 12 14 16 20 22 24 26 28 32 34 41 45 55 59 61 62 64

01


02


Pregó La Veterana 2013

ident Per ordre del pres la regina, i amb la vènia de gent pregone a tota la oment m que ha arribat el a. de la festa josefin rrer ca Que les falles al an. art i sàtira portar pregoner: Vos ho anuncia el er Deixeu vostre quef ndran. que més dies ja vi ir Ara ens toca gaud ria, d'estos jorns d'aleg mpanyia co de amb la música esclafir i dels coets que en gia. esvairan la melan es fora hi Que l' hivern ja avera, i ha arribat la prim onera, preg que de la festa és esent l'hora pr anunciant que és a fallera. de nostra setman

illades, Les xiques, ben ab na lluiran de valencia Borriana i als seus peus tota rfumades, estendrà, molt pe . catifes de filigrana frena Les flors seran l'o rana bi per a la Verge so galana que al tapis llueix ena i als fallers ens al gana. na a treballar de bo utat, Ciutadans de la ci ers, nouvinguts i forast llers: gent del barri i fa bat! ri El moment és ar carrers! Les falles son als devé Que la festa que es . or siga goig i german millor Que tots visquem Mercè és el desig que La l'amor. pregona amb tot o. Blai Martí i Romer


Comissió Falla La Mercè 2013 President d’honor perpetu: Juan Bautista Saborit Burdeus President: Antonio José Leal Corrales. Vicepresident 1er, delegat de cartilles: Arturo Castelblanque Pérez. Vicepresident 2n, delegat de carrosses i casal: Raúl Blasco Miró. Vicepresidenta 3ª, delegada de parador i música: María Guillamón Silvestre. Secretari i representant legal: Josep Nos García. Vicesecretari, delegat de llibret i pleitesies: Vicent Blasco Miró. Tresorer, delegat de loteries i carrosses: Vicent Manzano Mollar. Comptadora,delegada de fallers d'honor i infantils: Sílvia Ferrer Canós . Delegats de carrosses: Paco Martínez Heredia i Juan Enrique Vidal Moreno. Delegats de falleres: Mark Borja Borrás, Adrian Carreguí Salido, Joan Pau Durà Saura, Pablo Ortega Del Campillo i Jacob Roig Broch. Delegades de la cort infantil: Carmina Miró Cervera, Maria Molnar, Liliana Micaela Ivanovici i Kailda Amiar. Delegades i delegats del parador: Susana Sánchez Beltrán, Laura Vidal Moreno, María Rosa Del Campillo Arenós, Paula Vidal Del Campillo, Héctor Olivas Masip i Javier Argandoña Haro. Delegada de flors: Loles Martí Barreda. Delegat i delegada d'exaltació: Josep Durà Vives i Minerva Saura Fausto.

Delegat del llibre faller i JLF: Rubén Lahuerta Adsuara. Delegats artístics: Paco Martínez Heredia i Héctor Borja Sánchez. Delegades de pa i portes i infantils: Joaquina Capdevila Tomàs i Pili Chordà Martí. Delegat i delegades de comparsa: Alejandro Montagut Borillo, Eva Sabater Fuster, Laura Bertomeu Company, Lara Di Vicco Dondine, Ana Sanchís Leal i Reyes Bodí Peña. Delegat de sainet: Alejandro Montagut Borillo. Delegats de pirotècnia: Pascual Chiva Sanchís i Vicente José Ríos Abella. Delegats de cartilles: Pepe Guiral Ramos i Vicente Ríos Coria. Delegades de bunyols: Ulpiana Mateo Del Olmo i Finita Abella Diago. Portaensenya: Vicente José Rios Abella. Delegat i delegada de fotografia: Manolo Navarro Marí i Elisabet Andreu Sánchez. Delegades de les xarxes socials: Mercé Rufino Isach, Neus Rufino Isach, Miriam García Fernández, María Guerrero García, Andrea Sanchis Ferrandis, Nieves Gallén Hermoso, Irene Rufino Edo, Ana Martí Marco, Marta Vidal Del Campillo i Mercedes Castelblanque Mateo.

Comissió Infantil La Mercè 2013 Presidenta: Cristina Rodríguez Chiva Vicepresidenta 1ª: Alexia Durà Saura Secretària: María Borja Chordá Tresorer: Joan Blasco Martí Comptador: Manuel Navarro Andreu Delegada d'activitats diverses: María Olivas Vidal Vocals: Ainara Caballero Ferrer, Roberto Adrián Centeno Molnar, Dayana María Centeno Molnar, Fátima Belhocine Amiar, Rebeca Estefanía Ivanovici, Gisela Fuentes Miró, Kevin Andrés Ivanovici, Nuria Delgado Arnau, Teresa Moreno Montagut, Cristian Ruiz Ferrer i Ángela Gil Ferrer

04


Saluda dels presidents de la falla Un any més, en acostar-se les dates que marquen l'inici dels dies grans de la festa fallera, el llibret de La Veterana apareix novament per deixar constància i pregonar, tot allò que al llarg de l'any des de la comissió hem portat endavant. És també obligació, com mana la tradició de la falla, fer l'explicació de perquè enviem al foc el que ja ens crema abans d'encendre's. Enguany vull també tindre un record emocionat per a Juan Baustista Saborit, mestre en la falla i amic que ens va deixar el passat mes de desembre. Com a president de la falla, vull donar-vos les gràcies a tots, fallers, veïns i col·laboradors, pel vostre empeny per a que, any rere any, i ja en van 85, la falla del barri de La Mercè, siga un referent dins de la festa fallera de Borriana. Espere i desitge que gaudiu de la festa i que ens acompanyeu als fallers en estos dies de joia que s'apropen. Faig extensible este desig a la fallera major, Mercé Rufino i a la seua cort d'honor, així com a la fallera major infantil Fátima Belhocine i els xiquets i xiquetes que l'acompanyen en el seu regnat. A tots, heu de saber, que tant jo, com la presidenta infantil, Cristina Rodríguez, estarem al vostre costat per fer d'este un any inoblidable.

Antonio José Leal Corrales President

Moltes gràcies a tots i totes. Visca les falles! Visca La Mercè! Fallers i falleres! Burrianeros! Estic molt contenta de poder dirigir-me a tots vosaltres com a Presidenta infantil de la meua falla. Per a poder des d'ací convidar-vos a tots perquè passeu pel meu barri i gaudiu de l'ambient que hi ha, que passeu per la nostra carpa fallera i gaudiu de l'ambient faller que àdhuc tenim després de 85 anys de falles. Enguany estic gaudint al màxim de la festa, amb aqueixes corts falleres que tenim i amb les nostres reines... la meua Mercé i Fátima... Amb les quals espere passar un any inoblidable acompanyant-les amb Toni des del matí fins a la nit. Acabarà així la meua infància fallera que romandrà en el meu record per sempre.

Cristina Rodríguez Chiva Presidenta infantil

Gràcies a tots els meus fallers/es, contant els dies estic per a ser gran i tornar a ser fallera, perquè: planten dues o planten cent la meua falla esta plantà en el barri la Mercè. Visca Burriana! Visca la falla la Mercè ! CRISTINA PRESI´2013

Tarancón, Tarancón, 16 16 Tel./Fax Tel./Fax 964 964 838 838 166 166 12530 12530 Burriana Burriana

05


06


Saluda de les falleres majors

Mercé Rufino Isach Fallera major

Estimats amics de La Veterana: Un any més, les falles s'apropen i el soroll de la festa ja s'escolta pels carrers del barri: traques, coets, masclets, xarangues i les rialles dels xiquets. Aquest any tinc l'orgull i responsabilitat de representar a aquesta falla com la fallera major en el seu 85é aniversari, falla de la que tinc l'honor de formar part des de fa ja 9 anys. Junt amb mi, hi ha una magnífica cort formada per nou joves que deixaran perfectament representada la nostra falla i a les que voldria agrair tots els moments que hem viscut i ens queden per viure, perquè de segur que el meu regnat sense elles no seria el mateix. Mil gràcies xiques! I què dir de la xicalla? Eixes sis xiquetes i xiquets que sempre porten un somriure a la cara i ens transmeten la il·lusió i la passió per la festa fallera, acompanyant a la nostra fallera major infantil, Fátima. Us puc assegurar que, Fátima, deixarà als menuts d'aquesta falla en molt bon lloc i destacarà pel saber estar i la dolçor que la caracteritza. Però sempre al costat d'una gran presidenta, amb experiència de sobra en el món faller que l'ajudarà i l'aconsellarà en qualsevol moment. Vull donar-li les gràcies a Toni, el nostre president per estar sempre al nostre costat i pendent del que necessitem, donant-nos els consells que, per la seua experiència com a veterà d'aquesta falla, segur seran els millors que ens podrien donar. Però no puc oblidar-me del pilar fonamental: aquesta petita però, al mateix temps, gran comissió, que treballa per que tot isca bé i per que la Mercè puga estar un any més plantada a la nostra plaça. Ells, són l'esperit d'aquesta falla i sobretot, els que ens han transmès la passió i l'estima per les falles. Finalment, m'agradaria demanar, des de la meua humil posició, que encara que són temps difícils, tothom col·labore perquè aquesta festa continue endavant i, ja saben que, la nostra falla té les portes obertes per a tot aquell que li agraden les falles i tinga ganes de passar-ho bé. Res més, sols em queda desitjar-los que gaudeixen d'aquestes falles com les que més! Un bes molt fort. VISCA LA FALLA LA MERCÉ! I VISQUEN LES FALLES!

Fallers, falleres i gent del barri de La Mercè: Em complau molt poder escriure-vos estes paraules al llibret de la nostra falla. Estic molt contenta de ser la vostra fallera major infantil i espere que durant este any ens ho passem d'allò més be en la nostra comissió.

Fátima Belhocine Amiar Fallera major infantil

Ser la reineta de la falla ha segut per a mi complir un somni i per això vull donar les gràcies a tots i totes les que ho heu fet possible. Vull agrair també el suport de la meua presidenta infantil, Cristina i del president de la falla, Toni, que sempre estan al meu costat. Ser la fallera major infantil de La Mercè, no seria el mateix sense els xiquets i xiquetes que m'acompanyen formant la cort d'honor. Amb ells, Ainara, Gisela, Roberto, Dayana, Iker i Rebeca, els moments viscuts han segut molt més intensos i entranyables. No puc oblidar-me tampoc de Mercé, la meua fallera major, ella és amb qui comparteixo este somni de regnar a La Veterana i qui sempre està per donar-me els millor consells. Amb tots ells i amb tots vosaltres, espere gaudir d'unes festes falleres inoblidables, és per això que des de les pàgines del llibret us convide a participar de la festa i acostar-vos fins la nostra comissió per, junts, passarho molt millor. Moltes gràcies i visca la Falla de La Mercè. 07


La música més a dins Sonen notes suaus, Místiques, lleugeres, amb la sEnsibilitat de qui acarona una pell tendra... delicada. Els moments i els dies passen intempoRals, suspesos en la Cadència harmònica i tranquil·la dEls teus ulls. Un adagi pausat, melangiós, s'endevina dolç, com bresca de mel fresca, als llavis que s'entreobriN per deixar lliure lA veu. PeR mussitar a l' oït les paraules baixetes, exquisidament nascudEs del més profund. L 'intensitat va en auGment quan el somrís vibrant emmIralla el teu rostre i, aleshores, la llum és Nova, potent. Un aura que convida A la pau. Serenitat. Il·lusiona't, viu com sols tu pots fEr-ho al recer d'uNs sentiments que brollen amb força arrasant amb tot, Abastant-ho tot, en comunió amb el cor i l'ànima i l' impuls ferM que et confereix l'amor. Ets tu qui, com una riuada de gOig, ens alena i espenta a eixiR del cau i viure. Sentir Allò que ens mou al Davant; a la lluitA pel sentiment que ens uneix. Les notes esperonen el Dia fins assolir un ritmE frenètic i la música ens Fa veure la vida amb dolçor; mentre tu, reginA enamorada, aculls la partitura deL concert solemne que als ulls, els llavis, el somriure i La paraula ens fA sentir-te estimada. Vicent Blasco Miró

08


MercĂŠ Rufino Isach Fallera Major 2013

09


Sospir de festa

La campaneta de les Fades, eixa que anunciA el sortilegi, dringa escaroTada i pregonant que el somnI que abans surava pels estels de la quiMera, s'ha fet hui realitAt.

L' aldarull éS ja notori amb perfUm d' encens rubricat i guspireja suau La flama que el teu cor, Tendre, embolcalla com el tresor més preuAt; aNhelat, ple de sospirs. I que A la fi ja ha arribat.

La festa que naIx del foc i en eL foc mor esperançada, t' acull com sa sobirana. La nit que abans era tenebra, ufana amb la llUna festeja i al bell mig de noStra plaça la seua llum un somrIure projecta que ens Omple de satisfacció al veure't ja coroNada, al sentir prop tA presència, culminaDa de felicitat i que Amb amor es manifesta.

Vicent Blasco Miró

10


Fรกtima Belhocine Amiar Fallera Major Infantil 2013

11


Cort d'Honor 2013

Ana Martí Marco

Andrea Sanchis Ferrandis

12

Irene Rufino Edo

María Guerrero García


Mercedes Castelblanque Mateo Marta Vidal del Campillo

Nieves Gallén Hermoso

Míriam García Fernández

13

Neus Rufino Isach


Alegoria primavera Quan ja s'acosta laar el dia i comença a allargerta festera Borriana es desp setmana fallera anunciant que la d'alegria. ens arriba plena ues i coets Ja s'escolten traqcridanera, la música desfila els xiquets i van davant tots juguen inquiets que amb petards rrianera. com és costum bo rt d'honor Nou xiques a la co descomptat, Tot un orgull, perun gran tresor Elles son el com pinta d'or que llueixen amb an meravellat. i que a tots ens h abril, Fines com pluja d' és tendra flor, tendres com les minfantil que junt a la cortperfum subtil ens arriben amb ens porten l'amor. i amb esperança

il colors Amb vestits de ms i davantal, riques mantelete u els honors quan desfileu reberint els seus cors, del poble que, ob a, com cal. vos acull amb forçla falla Doncs sou per a tut, l’alegria i la jovenla xicalla la innocència de pre la rialla que ens treu semstra virtut. fent més gran vo bat A la falla heu arri oció per omplir-la d’em usió i fer present la il·lalitat d’allò que ja és re ció. i una gran satisfacissió Sou per a la com otor l’impuls del seu m anor l’essència de germdevoció que ens mou amb r. a fer la festa millo

14


Cort d'Honor Infantil 2013

Ainara Caballero Ferrer

Dayana Centeno Molnar Roberto Centeno Molnar

Gisela Fuentes MirĂł

Rebeca EstefanĂ­a Ivanovici Iker Chiva Rodrigo

C/ Ausias March, 3 T. 964 57 16 05 Burriana

www.alexestilista.com alex@alexesilista.com 15


16


Falla Barri La Mercè Lema: Descobrint Burriana Artista: Loren Fandos Guió i Crítica: Amics del got

Amb l'ànim de rodamóns i la bossa a un pal lligada he visitat mil racons i hui m'ha tocat Burriana. I no anant sobrat de ciència, i tant si és bonic com lleig, a la falla, i amb prudència, vull contar-vos el que veig: El dia que vaig arribar era ja a poqueta nit i quan em fique a passejar, si estirava un poc el braç no em veia ni els meus dits. Es veu que per estalviar algú havia deixat dit que com veure'ns ix molt car ara hauríem tots d'anar a la palpa i al bramit. Això sí, vaig fer esport, doncs quan em vaig despistar, de dins la foscor d'un hort vuit gossos que em van assaltar. Quasi em deixen mig mort i hauria acabat rossegat i si no ixc corrent ben fort per a amagar-me en un forat.

Que el metall ben pagat està i amb els diners que han guanyat de vendre els bancs del Pla, ja han tapat algun forat. I pensant que és la solució per al greu endeutament han arrancat d'un estiró els que hi havia en La Mercè. Per Sant Gregori vaig fugir entre serps, malea i rates però tres tios em van eixir que em varen furtar les sabates Que on hi havia hort i alqueria hui és xabola i descampat i això ho ven com a milloria un regidor repentinat.

I és que, segons m'han contat, hi ha un fuster a l'ajuntament que amb serrutx va retallant sense tindre mirament. L'objectiu és recaptar amb uns impostos brutals per que els politics puguen cobrar bona cosa de jornals.

Quan escape de tanta fera, entrant pel Carrer Major em va entrar una mollor en veure que una consellera per creure més que una monja en el fuig faena fuig, del museu de la taronja ha fet museu del rebuig.

I fins ací l'explicació del meu pas per la ciutat que m'ha dut a la conclusió de que sols hi ha una solució per a tant de disbarat: Treballar amb honradesa mirant sempre el be comú ja que a tots vos interessa; però heu de fer-ho a presa o ací no vindrà ningú!

Seran coses del destí, i no és per crear esglai però el que he vist ací no ho havia vist mai. I com el dia de Sant Blai l'alcalde estiga un poc fi, se'n va a Chiva i, en un ai, ven a pes la font del vi.

17


Romanç dels carrers de Borriana En esta noble ciutat tantes vegades coronada de carrers hi ha un grapat i has de ser espavilat doncs amb la llum apagada sols en voràs la meitat. Si amb cotxe per La Carrera intenció tens de circular si no et puges a la vorera els espills t'has d'emportar. Si estaciones al Raval pel Pla o l'Escorredor, has de gastar-te el jornal pagant el carrer a preu d'or. Si vius en carrer estret com Sant Serapio o la beata, per la vorera ves apegadet o et xafaran la sabata. Carrer Ample també en tenim amb vehicles als dos costats i un d'un General Prim que no està per molts combats. Pots trobar un carrer Marí per on viatja una Sardina, que tot el món el coneix així però Encarnació és la forma fina. Els Àngels van a passejar pel Jardí que hi ha al costat; és un nom que pot marejar doncs a un capellà està dedicat. Les gallines tenen plaça i van a beure a La Tanda i ninguna s'escagassa per anar-se'n de parranda. Quan plou de bona gana se'n va l'aigua pel Barranquet doncs Sant Blai la demana per regar el seu hortet.

18

Un carrer Major hi ha i un de Nou també hem trobat els dos porten al Pla cadascú per un costat Per La Bosca i el Finello l'aigua corre d'amagat son del terme el record convertit ara en ciutat. Dedicat a la nostra patrona està el carrer la Misericòrdia que a La Mercè té de veïna i pel Calvari ens duu la glòria. Personatges molt famosos també en podràs trobar. Colom, El Cid, Jaume Primer i també el Rei Pere Quart. Ausiàs March, el gran poeta, com Llorente, el Bessó o Calzada qui amb el mestre Ibáñez composà la Marxa que ens agermana. Si de músics hem de parlar Iturbi s'emporta la palma i Abel Mus amb el seu violí meravella a tota Borriana. Les corts i la Generalitat tenen plaça i avinguda, qui les mana això és a part, la institució és ben rebuda.

En Novenes de Calatrava els carrers tenen nom de ciutat i el Cardenal de Borriana te un lloc molt destacat. Jaime Chicharro és present i estimat per la ciutat amb avinguda i monument per fer el Port realitat. En les cases dels mariners els carrers honoren els vents i també les Columbretes tenim sempre molt presents. Fins ací arriba la relació dels carrers més destacats si voleu saber-ne més tingueu el calcer preparat i passegeu per trobar quants hi ha d'amagats.


La Dolce Vita Al país de les meravelles que un tal Fabra ha heretat ha desaparegut fins el gat de buides que estan les mamelles i de lo gran que és el forat. La culpa no és de qui mana, fins ací podríem arribar! Que lo seu és treballar en l’art de la filigrana per lluir i ostentar.

Tindria gràcia la qüestió, si no resultés per plorar quan ens acaben de robar amagant-t’ho com solució per a poder prosperar. Els estalvis de la gent desapareixen pel fumeral dels amos del capital que s’ho emporten calent sense perdre ni un jornal.

Però no et vages a queixar, que al qui veuen que es mou l’esclafen igual que un ou a l’informatiu popular que ofereix el canal nou. Que València és el paradís i l’espill on el mon es mira i tots cauen de la cadira embovats pel màgic encís que en esta terra es respira.

Immersos en esta vergonya, que és la trista realitat d’un país paralitzat, em permet ara la conya d’escriure de veritat: Les falles tenen la missió d’enviar a la foguera allò que ens desespera. Doncs al foc està la solució per qui fent el mal prospera.

Als artistes els inspira escultures parladores, triomfen les constructores i els arquitectes de fira a preu d’or cobren les hores. Que açò és festa i “boato” sense cap responsabilitat, doncs hui en dia ser honrat deu ser pitjor que tindre “flato” o anar amb el coll trencat.

19


Falla infantil Barri La Mercè Lema: La ruta de les espècies. Artista: Paco Martínez. Guió i Crítica: La Calavera Coquis

Des de temps immemorials, per rutes de terra i mar, uns condiments especials no han parat de circular. Apreciats en gastronomia, amb qualitats sanadores, als plats donen alegria i estan presents a totes hores. De les espècies estem parlant, que en la falleta han fet parada desplegant el seu encant i una flaire perfumada.

20

Va haver un temps en la història que era un comerç tant important que va portar fins la glòria a més d'un marí mercant. Mariners de molta talla obrien rutes per mar on es lliurava la batalla per les espècies controlar.

Creuant deserts i vergers, també s'obriren camins per arribar els primers als més remots destins. Guiats pel sol i la lluna, els llauradors van treballant confiant en la fortuna per que vagen madurant.


Cos i remat

Escenes

Vingut de la Bahia de Bengala trobem a este comerciant; les espècies que ell prepara són de la millor qualitat.

Gingebre, clau i canella safrà, orenga i pimentó no han de faltar a la cistella quan fages l'elecció.

El gingebre te un gust fort i no te'n deus de passar si no vols tirar a l'hort el que acabes de cuinar.

Després d'un llarg camí travessant tot l'oceà, per fi arriba al seu destí en la nit de la plantà.

El julivert es mereix una menció particular, ja siga en la carn o el peix a la salsa no pot faltar.

El safrà li dóna el color a nostra paella valenciana, que sens dubte és lo millor que tenim en esta terra.

Porta espècies orientals més les que s'ha anat trobant, totes elles especials i dignes d'este mercat.

A la paella, l'herba sana dóna un sentit especial, que de seguida t'obri la gana i et sap fenomenal.

El curri és prou picantet i per a les salses apreciat doncs els dóna un sentidet quan amb carn és combinat.

Dins d'un carro adornat amb metalls i filigrana fins ací s'han acostat meravellats per Borriana

Si vas a fer una torrà, no oblides el timó i el romer així més bona t'eixirà doncs en la carn son un deler.

Ves amb compte amb el coent i no et passes amb esta pebrera que enganya molt a la gent i pica tant que desespera.

Un princesa d'Aksum, jove i ben templada, desplegant el seu perfum, és qui atén en la parada.

Pebre blanc o pebre negre? Que difícil l'elecció! Més val que agafes un llibre per trobar la solució.

Les espècies en la cuina com la sal tens que posar, doncs el menjar t'arruïna si te'n passes al ficar.

Molt atenta i complidora a tots sap donar consells i és una bona venedora tant per joves com per vells.

En la bona pizza italiana l'orenga no pot faltar si vols fer-la com Deu mana i a tots meravellar.

Hi ha que tindre habilitat per posar la justa mesura així t'eixirà un bon plat que segur els mals et cura.

Mentre pregona el comerciant i ofereix la mercaderia la princesa va despatxant amb rapidesa i alegria.

La canella és molt apreciada per als postres delicats i d'Holanda és importada des de fa centenars d'anys.

I fins ací ha arribat l'explicació d'allò que en la falla trobaràs. Però un consell et done jo: Vine a veure-la i la gaudiràs!

21


La feliç condemna Sísif és un personatge de la mitologia grega que va fer enfadar-se als deus de l'Olimp en dues ocasions. Era fundador i rei de la ciutat que després seria Corint, i era conegut a tots els llocs per la seua astúcia. I precisament va ser per eixe mateix motiu, per emprar l'astúcia, pel que va ser castigat. En la primera ocasió, Sísif aconsegueix enganyar a Tànatos (una cosa així com la nostra figura de la mort que va per la terra recollint als vius) i el va deixar encadenat. Amb això ningú va poder morir en una llarga temporada, fins que Ares va baixar de l'Olimp per alliberar Tànatos. Però Sísif, decidit a evitar la mort, quan veié prop de nou la seua fi, ja malalt i vell, li va fer prometre a la seua dona que, una vegada ell morira, no faria el sacrifici ritual als deus com manava la costum. Ell morí i baixà al món subterrani d'Hades (l'infern dels grecs) però la seua dona, seguint les seues instruccions, no va fer el sacrifici. Llavors Sísif posà novament en marxa la seua astúcia i negocià amb el mateix deu de l'infern. El motiu de la negociació era convèncer Hades que el deixara tornar a la terra dels vius per aconseguir que la seua dona fera el ritual obligatori ja que, si no el feia, els deus s'enfadarien. Hades accedí i alliberà Sísif, amb la qual cosa va poder tornar al món on, lluny de solucionar aquell problema amb els rituals, es va dedicar a romandre entre els vius una temporada més. Aquell segon engany, però, va enfadar ja de manera desproporcionada als deus, i el van condemnar per sempre. El seu càstig seria baixar al món inferior de nou, però privat de la vista permanentment per tal que no poguera veure mai més allò que l'envoltava i que podia desitjar. I per si fóra poc, allí baix hauria d'empènyer una gran pedra per tota l'eternitat muntanya amunt. Quan aconseguiria pujar la pedra dalt de la muntanya, immediatament aquella cauria de nou cap a la vall i ell hauria de baixar per tornar a pujar-la. I així per tota l'eternitat. Molts segles després que el mite de Sísif fóra escrit, un filòsof francès anomenat Albert Camus va decidir estudiar-lo des d'un nou enfoc, preguntant-se pel sentit de la vida i pel valor de la felicitat. El llibre anomenat així, El mite de Sísif, conté una afirmació inicial que posa els pels de punta. Inicia Camus el seu assaig dient que sols hi ha un problema filosòfic digne de ser estudiat seriosament: el suïcidi. Així de directe, Camus posa enmig del mite la pregunta sobre el sentit de la vida i l'existència humana. Per al filòsof francès, la nostra vida es desenvolupa a un món absurd on, com Sísif, tots lluitem per empènyer pedres costa amunt, per intentar arribar a objectius que, una vegada aconseguits, se'ns esborren i difuminen fent que la pedra torne a caure. L'èxit amaga la tristesa del perdedor però també el sentit de desorientació del guanyador que, una vegada ha aconseguit l'objectiu, perd la direcció de la seua força, queda perplex i preguntant-se: sóc realment feliç?. Per tant, la recerca de la felicitat és l'autèntic motor de la vida i el sentit de l'existència, i no el mer fet d'aconseguir un objectiu. Diu Camus que allò que hem de fer per viure millor és imaginar feliç a Sísif fins i tot sent tan gran perdedor, hem d'imaginar-lo feliç al moment de respirar per un moment

22


quan deixa dalt la pedra, feliç mentre baixa passejant per tornar a pujar-la, fins i tot feliç al veure el paisatge des de dalt de la muntanya tot i que no té la vista. Sols el fet de saber que el paisatge està allí i que ell, per un moment, pot sentir la seua presència baix, ha de ser un motiu de felicitat i d'esperonament per a continuar vivint. Així, Camus fa un exercici d'optimisme suprem. La vida és l'absurd, els objectius són absurds, però lluny d'abandonar-se a eixe coneixement per caure en la melangia o lluitar contra ell, allò que cal fer és acceptar l'absurd i fer d'ell un mitjà per viure millor, el mitjà per extreure'n d'ell tota la felicitat que siga possible. Per a mi les falles són un feliç absurd, un de tants dels quals està feta la vida, potser un dels més importants a la meua. Moltes vegades em pregunte, com Camus ho feia amb el sentit de la vida, pel sentit de dedicar-nos tant a la falla, i llavors sempre se m'apareix Sísif carregat amb la pedra. La falla, com tants altres aspectes de la vida, no fa sinó omplir-la d'objectius a resoldre, de fites que hem d'aconseguir superar que, realment, no són importants per elles mateixes sinó perquè ens allunyen de la melangia de saber com d'absurd és tot allò que ens envolta. Però no és l'aconseguiment eixos objectius allò que ens dona la felicitat, sinó el fet mateix d'intentar aconseguir-los i, sobretot, d'intentar aconseguir-los acompanyats d'altres persones amb qui els compartim. Quan fem la creu estem pujant la pedra, quan anem una nit a liquidar la loteria estem pujant la pedra, quan organitzem una presentació estem pujant la pedra, quan assagem un sainet estem pujant la pedra i, quan plantem la falla, a la fi deixem la pedra dalt del cim. Deixem la pedra al cim per un moment però li peguem foc i ens torna a caure rodant a la vall. I armats d'una força sobrehumana, com si estiguérem condemnats i cecs com Sísif, tornem a començar, baixem passejant la muntanya i tornem a començar. Per què ho fem? Què ens porta a tornar una vegada i una altra al punt de partida? La resposta és la felicitat. No la felicitat de la fita aconseguida, de la feina feta, del final, sinó la felicitat que hem aconseguit extreure mentre fèiem la feina, mentre pujàvem la pedra. Les risses desbocades a qualsevol moment de la feina al casal, les mirades de complicitat, l'ajuda mútua, les experiències compartides, les amistats creades i reforçades, el sentiment de no estar sols enmig de l'absurd de la vida sinó de compartir el nostre propi absurd amb altres, eixa és la font inesgotable de la nostra felicitat. Si Sísif fóra feliç sols al moment de deixar la pedra, al mínim instant de descans, seria feliç per poc de temps al llarg de la seua vida. Però si, per contra, Sísif és feliç mentre puja la pedra, si ho aconsegueix ser a cada moment mentre executa el seu càstig, serà feliç per tota la vida. Com ell, no podem abandonar-nos a la mínima felicitat de l'efímer èxit, sinó que hem de fer de cada segon un menut èxit, de cada pam que fem avançar la pedra una part de l'objectiu aconseguit i compartit. Si després no podem pujar-la del tot, o si quan la pugem ens torna a caure i s'esborra l'èxit, no passa res. No passa res perquè haurem segut feliços mentre ho intentàvem tots junts i ho podrem tornar a ser quan tornem a començar. Les feines que fem a la falla, com a la vida, sols són pedres mortes que cal pujar. El vertader sentit de la falla, com el de la vida, és el d'aportar la necessària felicitat al dia a dia d'un grup de persones mentre pugen les pedres en comú, és el de fer millor la seua existència. Beneït i feliç absurd. Josep Nos García

23


El sentiment faller Si alguna vegada en el nostre entorn o a qualsevol lloc, sentim parlar de falles i la sola menció d'eixa paraula, quasi màgica, produeix en qui l'escolta una reacció d'alegria, molt probablement haurem aplegat al fons d'allò que m'he permès la llicència d'anomenar: sentiment faller.

Diu la dita popular que “cada persona és un món” i això és una veritat que no és pot negar, doncs a part de basar-se en la saviesa dels nostres ancestres és a més a més un fet comprovable en cada moment i allà on ens parem a pensar-ho.

La gent tenim per costum agrupar-nos quan coincidim en algun tipus d'afició o tenim unes idees o creences comunes. Açò és una cosa que ha ocorregut tota la vida i que no descobrixc ara, el cas és que si ho dic, és precisament perquè considere que en els fallers és totalment diferent. Evidentment qui mire la nostra festa des de fora difícilment entendrà el fons d'este article, doncs pensarà que les falles i les seues comissions no deixen de ser més que associacions festives com hi han milers arreu del món. Doncs efectivament, si...però no. La meua experiència com a faller em demostra que per pertànyer a un col·lectiu com el nostre es necessita tindre vocació treballadora unida a un gran amor a la terra i les costums, junt a la ferma determinació d'engrandir la cultura i les tradicions que'ns han segut llegades al llarg de la història.

Les falles a part de manifestació cultural de primer ordre, porten implícites una forta càrrega de convivència humana que les fa diferents a qualsevol altra festa coneguda. Tinc sempre molt present les paraules d'un amic faller que a la pregunta de: Què faries tu per incentivar la presència dels joves a les falles? (Aconseguir que la joventut s'implique en la falla és, hui per hui, el principal handicap de les comissions) Sempre respon: “Els diria que en la falla són necessaris, doncs allí poden desenvolupar qualsevol afició que tinguen, tot el món és útil en la falla, totes les persones tenen una funció dins del col·lectiu”. La festa fallera replega al seu voltant un gran nombre d'esdeveniments que la fan aglutinadora de tota mena “d'oficis”. És per això que quan una persona pren la determinació de formar part d'una comissió pot estar segura que allí trobarà un lloc on, a part de relacionar-se, podrà desenvolupar les seues aptituds que al mateix temps serviran per

24


a que els altres prenguen exemple e intenten aprendre. Les falles amb les seues activitats: carrosses, comparses, exaltacions, teatre, llibrets, ofrenes, venda de loteries, festes als casals, etc, etc… compleixen la funció de ser lloc de trobada per molta gent de diferents maneres de pensar i amb diferents “hobbies” que desenrotllar amb un únic nexe d'unió: la falla.

És molt grat per al faller de sempre vore com aquelles persones que s'han acostat a la comissió amb la cançoneta de: “ a mi no m'agrada la falla, el que passa és que la xiqueta tenia il·lusió per ser fallereta…” i al cap del temps veus que eixa persona es converteix en un més del col·lectiu perquè ha descobert que allí ell també te una funció i es diverteix al hora que agafa consciència del que és ser faller. Eixa persona ha arribat sense pensar-ho, no obstant s'integra i col·labora doncs ha vist que allò de que les falles “sols son per a quatre” no és veritat i en la falla troba que és útil. La grandesa de la festa fallera pense que realment resideix ahí i no a cap altre lloc. Acàs hi ha alguna cosa més meravellosa per a una persona que sentir-se útil i realitzat? Baix el meu punt de vista açò és possible en la falla i d'ahí la meua devoció cap a esta festa. També hi ha maldecaps i problemes, que no es porte ningú a engany,açò no és el paradís i ningú som perfectes , però si estic segur que vostè, estimat lector que en estos moments te un llibre faller a les mans, estarà d'acord en mi que la immensa llavor social que fan les falles és realment difícil de trobar enlloc. Sóc plenament que conscient que llegir un article relacionat amb les falles com este potser sorprendrà un poc als que han tingut l'amabilitat d'aplegar fins a este punt. No pretenc, ni molt menys, que després de la seua lectura vostè que encara no pertany a cap comissió se'n vaja corrents a apuntar-se a la falla. La meua pretensió és molt més humil i porta implícit un exercici que sempre és bo.

És sols una reflexió. Pense sobre el que ha llegit ací i acoste's a viure les falles, observe atentament la festa i tot el que porta darrere, no es quede sols amb el soroll de la música i els coets, o el perfum de les flors, amb això em donaré per satisfet i, si a la fi descobreix realment el món de la falla que he expressat en estes ratlles i decideix formar part d'una comissió: Enhorabona! Crec sincerament que no s'arrepentirà.

Vicent Blasco Miró

25


Trencadís He acceptat amb goig la petició que m'ha fet el faller Vicent Blasco, membre de la Falla del barri de La Mercè, per col·laborar amb un text sobre la festa de les falles. El nostre amic i infatigable faller Vicent, em demana la meua visió de la festa, per la meua condició de no formar part de cap comissió fallera. Certament, com he dit abans, vaig acceptar l'oferiment amb goig i amb satisfacció, per poder donar una opinió personal d'esta festa. Per fortuna, la nostra agricultura ens proporciona un ingredient excel·lent: l'arròs! I per això, el nostre plat més típic i més internacional, és la barroca paella valenciana, amb una combinació de colors i de sabors: carn, peix, marisc, verdures…El barroquisme de la paella, està precisament en la seua capacitat de combinacions ja que forma una fantàstica mescla, exquisida pels bons paladars. Amb tot això que he dit, el lector pensarà: Parlem de falles o de gastronomia? Bé, al final de l'article, trauran les seues conclusions. El tòpic més conegut, diu que als valencians ens agrada molt el carrer. És una de les característiques més visibles dels pobles mediterranis, però que s'aguditza molt en el poble valencià. La nostra cultura oferix un amplíssim ventall fester: de les sorolloses Falles als silenciosos pelegrins de les Useres; de les solemnes i pausades marxes de Moros i Cristians a les ràpides entrades de bous; de l'emocionant Misteri d'Elx a l'atrevit Carnestoltes; del purificador foc de Sant Antoni a la disbauxa de la “tomatina” de Bunyol. Molts pobles valencians acostumen a acomiadar l'hivern i a rebre la primavera, amb una entrada triomfal, combinada amb un esclat d'aromes, colors, sons i sentiments. I amb una intensitat especial, tot això ho vivim a la nostra terra, del 15 al 19 de març, on molts valencians eixim al carrer per participar de la gran festa de les falles, una festa de fama internacional. Des de sempre, el caràcter agut i associatiu ha estat inherent a les Falles. Les activitats d'una comissió fallera, s'han diversificat durant tot l'any. S'organitzen trobades, obres teatrals, loteries, confeccions de carrosses o les Creus de maig. I per damunt de tot, els casals organitzen sopars i dinars de germanor. L'envergadura que ha assolit la festa, fa que cada comissió siga una xicoteta empresa. Per això, amb el pas del temps, les falles s'han convertit en una sòlida industria. El foc, amb totes les seues formes, ens fa entendre millor el Poble Valencià: la pólvora, la traca, el coet, el tro de bac, carcasses, masclets, piulets, tronadors, coets borratxos, mascletades, la nit del foc, la cremà… I és que els valencians som experts en l'art del foc! Les seues formes, el seu color, el seu so, es convertix en una simfonia escandalosa, que sap interpretar les notes musicals en el cor de la gent.

Administración de Loterías nº1 Plaza de La Merced, 6 - BURRIANA teléfono: 964 51 01 20 26


L'aroma que desprenen els carrers en època de falles, per la penetrant pólvora, és espectacular!! Però la festa de les Falles té olors ben heterogenis: les flors el dia de l'ofrena a la Mare de Déu, els bunyols, les paelles, les torrades… La nostra societat, sempre ha mantingut una estreta relació amb la música. Per això, el Poble Valencià ha incorporat este fet cultural a la seua vida quotidiana. La música, sempre present al llarg de la nostra història, és una de les expressions culturals que determinen el desenvolupament d'un poble. La música és la llengua de l'ànima, i quan la sentim, alguna cosa es mou al nostre interior, ja que ens transmet d'una manera directa, moltes emocions que ocupen un espai privilegiat del nostre cor. Però la música i el carrer son inseparables en qualsevol festa valenciana. De fet, els músics fan una gran quantitat de quilòmetres durant la festa de les Falles, per portar als carrers, la seua melodia festera i per convidar-nos a fer un recorregut harmoniós pel nostre patrimoni: les Falles. D'una forma explosiva i festiva, els valencians enceten la primavera amb les Falles de Sant Josep i obrim l'estiu amb les fogueres de Sant Joan. Falles i Fogueres, il·luminen la nit d'una manera tan atractiva, que seduixen l'espectador. I és que el valencià és per norma general, extravertit, sociable, alegre, unes característiques que es manifesten a la plaça pública, al carrer i a l'espectacle. La nostra obertura al mar, amb la seua combinació de blaus, i amb els dies de llum i de calor, ha configurat un poble barroc, que alça als quatre vents el fet que les Falles son “alegria i humor”. Com és ben sabut, les Falles no es circumscriuen només en la nostra estimada Borriana o a València. A altres comarques, com l'Horta, la Ribera, el Camp de Morvedre, la Safor, el Maestrat, la Marina i la Plana, també hi ha municipis amb una tradició fallera destacada. Les Falles s'han convertit en la festa valenciana per excel·lència, amb un ressò internacional, conegudes a l'estranger i que no deixa ningú indiferent. Els valencians entrem en primavera abans que en cap altre lloc! I ho fem la nit del 19 de març, quan a la resta de l'hemisferi nord encara és hivern. I és que, pocs pobles hi ha al món, que queden tan meravellats per la passió pel foc!!! La festa de les falles, les nostres falles, són com una paella, com he dit a l'inici de l'article. És la combinació d'ingredients festers, música, pólvora, falleres, fallers,... que fan possible la bona paella que ens ha eixit!!! Que vaja de gust!!! Bona festa de les Falles 2013, a tots!!!!

Jordi Bort Castelló

27


LA

Núm.14, març de 2013

BRUSA REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

TORNEN ELS PREMIS ALS MONUMENTS Després d'uns quants anys de sequera, la nostra falla va tornar a recollir guardons en l'entrega de premis del 16 de Març. La Llar Fallera, una vegada més, es va omplir de gom a gom per conèixer de primera ma quins serien els premis de les falles. El jurat format per totes les comissions de la ciutat va decidir atorgar a la falla de La Mercè el cinquè premi al monument major, obra dels artistes, Loren i Sergio Fandos, i el sisè al monument infantil obra del nostre faller, Paco Martínez, qui d'esta brillant manera iniciava la seua carrera com artesà faller. Destacats foren també els ninots que la falla va presentar a l'exposició del ninot. En l'apartat major, la falla va voler retre homenatge al recentment desaparegut i faller, Joaquín Ortells, mentre que per a l'infantil, Paco Martínez ens va sorprendre amb una tendra escena que representava a una xiqueta en un paisatge idíl·lic amb menuts animalets.

5é 6é 28


REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

PODIUM A LA CAVALCADA La cavalcada del ninot, va ser un altra de les dates destacades del passat exercici faller. L'esforç i dedicació de la nostra comissió en la confecció de la carrossa va ser recompensat amb un tercer premi. La carrossa era una al·legoria a les quatre estacions i el pas del temps. Amb un disseny de línees estilitzades i molt de colorit, la carrossa va sorprendre també al jurat per l' incorporació de llums leds en un rellotge que simbolitzava el temps de les estacions.

Núm. 14, març de 2013

LES CREUS OMPLIN DE COLOR EL BARRI En arribar el mes de maig, les creus es convertiren en les protagonistes de la festa fallera. La nostra comissió es va posar prompte a treballar per portar endavant els projectes escollits per a esta celebració tan arrelada en la nostra ciutat. La creu major, seguint l'estela dels passats anys es va disposar sobre un pedestal per tal de aconseguir l'altura desitjada. Per la seua confecció varen ser necessaris més de 7000 clavells rojos i blancs. El jardí que l'envoltava estava composat per diferents figures geomètriques i escultures de tall modern. Una gran portalada amb decoració de trencadís servia de entrada al conjunt, rematat per unes artístiques fonts. En l'apartat infantil, la creu va ser ambientada en les quatre estacions, simbolitzades per un arbre per a cadascuna i amb complements tant de la primavera, com de l'estiu, la tardor o l'hivern. Ambdues creacions varen rebre el sisè premi del concurs de creus.

29


LA

BRUSA

FOGUERES El mes de Juny, des de fa uns quants anys, és molt assenyalat per a la nostra comissió. En arribar les dates de les Fogueres de Sant Joan, un grup de membres de la falla es desplaça fins Alacant per gaudir de la festa amb la nostra foguera germana de la Plaça de Gabriel Miró. Com és tradició les falleres i fallers participen en l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Remei, patrona d'Alacant i també es reuneixen al racó de la foguera per a gaudir dels dinars i sopars de germanor. L'intercanvi de presents, renova cada any este agermanament i serveix per a convidar als components de la foguera a participar de les festes falleres de la nostra ciutat.

BATALLA DE FLORS La Batalla de Flors va culminar, un any més, les festes patronals en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Les comissions falleres de Borriana es varen esforçar per treure al carrer les seus millors treballs en forma de carrosses. La Mercè, va participar al concurs amb una carrossa de línees estilitzades i ambientada en la natura. Unes espectaculars papallones formaven el cos central de la carrossa que estava complementada amb flors i milotxes que semblaven estar portats pel vent. El jurat qualificador ens va atorgar el vuitè premi.

30


Núm.14, març de 2013

REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

LA TRACA, DESPEDIDA I PROCLAMACIÓ L'estiu és el temps propici per a celebrar festes que ens ajuden a no perdre el contacte a entre els membres de la comissió. Per eixe motiu en primer lloc celebrarem la festa de la traca, que és com col·loquialment denominem el fet de tindre representació de falleres i fallerets per a l'exercici nou. Per tal de portar endavant els nomenaments ens reunirem al nostre casal i replegarem a totes les noves representants en els seus domicilis amb la música de la xaranga “Xacamin”. La celebració es va traslladar després de sopar fins la platja de L'Arenal on en el xiringuito Arenas va tindre lloc una festa. Per acabar l'estiu, recent iniciada la tardor, va tindre lloc al Centre Social de la Caixa Rural Sant Josep, l'acte d'acomiadament de les falleres de 2012 i la proclamació de les de 2013. En un acte que va comptar amb la presència de la reina fallera de 2013, Cristina Flor Rufino, es varem acomiadar de les falleres majors, Lara i Cristina i proclamàrem a les noves reines, Mercé i Fátima.

ACACIA Ceramic S.L. Tel. +34 964 371 340 Faf: +34 964 912 010 Port. +34 661 808 093 juan.borillo@acaciaceramic.com

Pol. Ind. Ull Fondo Calle Navelina - Nave 5 12539 Alquerías N.P. (Castellón) España

31


S T N E M O M DE C O F

32


33


Juan Bautista Saborit Burdeus “Cordell”: L'home del barri. Per Vicent Blasco Des del mateix moment en que l'espurna fallera va saltar a la ment de Carles Romero, allà pel setembre de 1927, si hi ha una cosa que ha caracteritzat a la falla de La Mercè, ha segut sempre el seu arrelament al barri. La Veterana no hagués segut mai la mateixa sense la implicació i el suport del veïns que al llarg dels anys han suportat i animat la falla per continuar endavant en la seua tasca. Aconseguir eixa implicació ha segut, de vegades, difícil i hui en dia, que hem perdut eixe sentiment de veïnat, resulta poc més que impossible recuperar al nivell d'abans aquella comunió entre barri i comissió. Si ens pareix, que ens ho pareix, una tasca complicada, des de el passat de 12 de Desembre encara ho serà més. En eixa data, ens va deixar Juan Saborit, “Cordell”, l'home que, sense por a enganyar-me, més va fer per aconseguir que el barri sentira com a pròpia la falla. La persona que incansablement lluitava per portar el nom de la falla La Mercè a cada casa, a cada pis, a cada comerç del barri. Saborit era i serà: el president de la falla. Fins la data ningú ha ostentat tantes vegades el càrrec de màxim mandatari de la comissió, concretament durant 12 exercicis, una fita que en tota la història de les falles de Borriana sols han superat, Leopoldo Mir a la falla de La Mota i José Cubedo a L'Escorredor, ambdós amb 13 exercicis. Eixa particularitat a la història de Juan Saborit al nostre col·lectiu, fa que sempre se'l recorde com el president de la falla. Hi ha que fer constar també, que la resta d'anys que va pertànyer a la comissió sempre ho va fer com a vicepresident, secretari o tresorer, és dir: sempre a primera línia. El caràcter de “Cordell”, malnom amb el qual tothom el coneixia, era el d'un home treballador e implicat en la falla, lluitador, d'aquells que sempre tenen en ment aconseguir les fites més importants per a la seua falla. Saborit, va saber sempre envoltar-se d'un bon equip de fallers que en moments difícils per la falla van treballar junt a ell de valent per tornar a endreçar el rumb. El barri de La Mercè des del carrer del Àngels fins el carrer La Mercè i des de, l' aleshores, Ronda Escalante fins El Pla va ser el camp d'acció on incansablement va treballar per la festa Juan Bautista Saborit. Pels carrers del nostre barri no va parar de repartir loteries, cobrar cartilles i fer relació amb el veïnat per que la falla fora cosa de tots. Eixe era “Cordell”, l'home del barri.

34


Però comencem pel principi... Juan Bautista Saborit Burdeus va nàixer a Burriana el 20 de Juliol de 1931, recent estrenada la II República Espanyola . Sols quatre mesos abans, el foc de la nit de Sant Josep havia consumit la quarta falla que s'alçava a la placeta del convent de La Mercè. Manuel Martí Felis, president fundador i qui posteriorment seria gran amic de Saborit, seguia encapçalant el col·lectiu. El barri de la Mercè estava en plena ebullició ja que en el conegut com a “Pati de Monraval” s'acabava de decidir per part de l'ajuntament que seria el lloc on es forjaria l'actual Mercat Municipal, una decisió que faria, més popular si cap, el nostre barri. Aquell 1931, l'espurna fallera ja s'havia convertit en una gran foguera, com es pot observar en les cròniques periodístiques de llavors, i que sols la guerra civil de 1936 a 1939 va poder apagar durant tres anys. Els inicis fallers de Juan Saborit es remunten a la Falla Barri Sant Blai on en la seua joventut compartia l'amor a la festa amb seus amics d'infantesa, tal i com ell mateix relata en una entrevista que li va fer Roberto Roselló per al llibre faller de 1978. L'any 1953 és molt assenyalat per a Juan Saborit, doncs el dia de Sant Antoni, 17 de Gener, contrau matrimoni amb Mercedes Arnandis Palomero i comença una nova vida al nostre barri, concretament al carrer Mare de Déu del “Amor Hermoso”. Serà l'inici de la seua relació amb el barri de La Mercè.

Després del seu pas infantil per Sant Blai, comença la seua autèntica història fallera, a la nostra falla. El jove Saborit, prompte es sent compromès amb les falles i l'any 1962 i després de que la seua filla Merche hagués segut fallera major infantil al 1960, entra a formar part de la Falla La Mercè, la que per sempre seria, la seua falla. Entra arrasant i amb sols 30 anys, eixe mateix exercici, és anomenat president acompanyat en la vicepresidència pel gran faller Ramón Rosell, “Ramón de Granet” i per José Borja “El Baoro”. Prompte la comissió comença a destacar en les carrosses, una tasca en la que Juan Saborit ha protagonitzat les fites més importants de la seua extensa carrera fallera. El seu domini de la tècnica del paperet el fan imprescindible a l'hora de portar endavant el projectes de les carrosses. Eixa mestria és observada per la Junta Local Fallera presidida per Vicente Tarancón Mesado, qui li encomana l'any 1965 la confecció del tapis de l'ofrena a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

35


Durant la seua primera etapa com a president de la falla que abasta els anys 1962-63 i 64, el col·lectiu va en augment i a la comissió s'incorporen un grup de joves que ajuden a fiançar la festa. José Borja (fill), Vicente Diago “El Jovero”, Enrique Comes, Juan Manuel Daudí o el que fora president de la Junta Local Fallera, Salvador Molina formen part de la comissió durant el primer mandat de Saborit. L'any 1963 de la mà del gran artista Pepet es planta la famosa falla de les serps que aconsegueix un segon premi, encara que tot el poble sabia que'ls havien robat el primer. Idèntic guardó es lliura a La Mercè, l'any 1964, on novament el mestre Pepet planta un espectacular monument conegut entre els fallers de l'època com la falla de “la ceba”pel seu espectacular remat format per una ceba grillada de la qual eixien gran quantitat de ninots. El crític d'aquell any ho representa així: Com una ceba “grillà” el mon roda fora l'eix; i el que més “tarara” està; és qui menys ho pareix. Tocats estan de “locura” igual el jove que el vell: a falta de més cordura el rellotge del cervell sense “tornillos” carbura. En cremar-se les falles de 1964, Juan Saborit, després d'un trienni ple d'èxits, decideix deixar pas a noves persones a la falla i descansar. Seria llavors, Vicente Aymerich Peris qui recolliria el seu testimoni a la presidència de la comissió. L'any 1966 és produeix un fet que fa que “Cordell” torne a ser faller. El Mercat Municipal plantà una falla i Juan Saborit és un dels membres de la comissió. El mestre Pepet, és l'encarregat de portar endavant el projecte aconseguint el preuat guardó del primer premi amb un atrevit monument que portava per lema: Practique l'elegància social del regal. Tota una declaració d'intencions e incitació al consumisme, no debades eren els venedors del mercat qui la patrocinaven.

36


El seu retorn a la falla de La Mercè està documentat a l'any 1970, quan ocupa la secretaria del col·lectiu baix la presidència de Enrique Lloret Ferrada. Juan Saborit torna a accedir a la presidència de La Mercè en l'any 1972 iniciant així una etapa que'l portaria a romandre en el màxim escalafó de la falla fins l'any 1979. Són els anys en que les falles cobren mes esplendor si cap, Burriana exporta la seua festa per tota província i els monuments atrauen a una gran quantitat de gent que contempla admirada les proeses dels nostres artesans fallers. La mítica Llar Fallera del carrer del Àngels dins del barri de La Mercè és el punt de referència de la festa i per ella passen els grups i orquestres mes importants del moment. La comissió de la falla Barri La Mercè comença a treballar en força en una data que s'aproxima, les noces d'or del col·lectiu que es compliran al 1978. No podem obviar ací un fet, que si be era prou habitual a l'època, va suposar una forta commoció al món faller de Borriana. Des de l'inici de la festa fallera a la ciutat moltes havien segut les comissions que en algun moment de la seua història havien deixat de plantar falla en algun exercici, quelcom que mai havia passat a La Mercè, amb la sola excepció del període de la Guerra Civil i l'any de la gelada de 1946, quan no se'n va plantar cap. No obstant en cremar-se les falles de 1973, La Mercè es queda sense comissió i el barri roman durant dos exercicis sense vore la falla plantada a la Placeta. Així doncs, els anys 1974 i 1975, La Mercè no planta falla. És novament Juan Bautista Saborit, qui al 1976, encapçala una nova comissió plena de gent amb ganes de treballar per la festa i preparar la fita important del 50 Aniversari de la falla. Eixe 1976 resulta també destacat per un motiu que hui en dia ens omple d'orgull i que no és altre que l'adopció de la brusa burrianera com a signe identificatiu de la comissió. No sense problemes, i superant les reticències d'altres col·lectius, Saborit i la comissió de llavors, aconsegueixen l'objectiu de poder lluir la brusa com indumentària oficial de la falla La Mercè.

Tel. y fax 964 51 74 13 Móvil 630 50 58 99 Avda. Panderola, 30 bajo 12530 BURRIANA montajesoscarsanchez@gmail.com www.montajessanchez.com

37


Entre els membres d'aquella comissió destaquen noms com el dels enyorats Joaquín Ortells (+) i Jose Francisco Fuster (+) o d'altres com Eduardo Salas, Alfredo Moliner,el seu fill Juan Manuel Saborit o els encara en actiu Arturo Castelblanque i Vicent Rios Coria. L'any 1976 resulta també especial doncs s'aconsegueix el primer premi de falla amb un monument obra de l'artesà Pepe Traver “Manetes” a més del ninot indultat obra del mateix artista. És la primera i única vegada de tots els que és president Juan Saborit que pot alçar el palet del màxim guardó de les falles de Borriana. Si les falles en la dècada dels anys 70 son monumentals és també en eixa època quan les creus cobren una especial rellevància de la mà de la falla La Mercè que incorpora a les mateixes els jardins i fonts tan característics hui en dia. Novament la mestria de Juan Saborit, junt als dissenys de Joaquín Ortells, resulten decisius a l'hora de portar a terme els projectes.

L'any 1977 i com anunci de la festa del aniversari, La Mercè planta una espectacular creu que rep el primer premi i l'admiració de tota la ciutat. És l' inici d'un any per al record, ja que l'any 1978 és de celebració a La Veterana, es compleixen 50 anys de la seua fundació i Juan Saborit veu amb orgull com la seua filla Gema és anomenada fallera major. Els actes del cinquantenari compten amb la presència del primer president de la falla i la gala homenatge que es celebra a la Llar Fallera recolleix a la totalitat de falleres majors i presidents de la història de la comissió. Resulta este un any memorable que sempre guardarà en lo mes profund del seu cor faller i que així s'encarregava de recordar cada vegada que era preguntat pels records d'aquell any.

38


Les paraules que culminen l'entrevista que Roberto Roselló li va fer al llibre faller de 1978 són una clara mostra del seua caràcter compromès i amant de la festa. És per eixe motiu que m'he permès la llicència de reproduir-les: -Roberto Roselló: Puesto que vas a ser el máximo protagonista de las fallas, el próximo marzo, te pido unas palabras para tus colegas falleros, para tu barrio y para el pueblo de Burriana. -Juan Saborit: Primero, dar las gracias a todos los colegas y compañeros que han colaborado en la historia de la Falla para que ésta llegara con buen pie a este gran acontecimiento. También pedir a la comisión actual que presido, la mayor comprensión y ayuda entre nosotros para poder realizar la conmemoración de nuestra, y vuestra,“Veterana” con el mayor éxito posible. Al barrio, dar las gracias por su gran colaboración en tan grandiosa fiesta como es la nuestra. Al pueblo, recordarle que las Fallas son del y para el pueblo, que no se olviden de esta familia fallera, que formamos toda Burriana.

La comissió viu moments de glòria i les falles d'aquell any resulten un èxit de participació i protagonisme. Els dies grans de falles, La Mercè rep amb tots els honors al primer president de la seua història, Manuel Martí Felis, qui des de feia anys vivia a Barcelona. Juan Saborit ho recordava sempre emocionat. Martí Felis fa aleshores a Saborit un regal que ell sempre va conservar com el més preuat dels tresors: la seua brusa. L'any 1979 roman encara Saborit a la presidència de la falla. És, no obstant, l'últim any de la seua segon etapa al col·lectiu. En cremar-se les falles del 79, deixa la comissió en mans del jove faller Pascual Chiva Sanchis.

L'any 1982 ´3s requerit per l'aleshores president de la Junta Local Fallera, Javier Perelló Oliver, per encarregar-se la delegació artística de l'ens, càrrec que exerceix junt a Juan Manuel Gil Montoro. El seu pas per la Junta Local Fallera resulta curt, doncs sols hi va romandre per un any. A l'any 1989 torna de nou a la falla ocupant el lloc de tresorer i a l'any 1990 inicia l'últim cicle en la presidència de la falla. L'any 1991 culmina la seua trajectòria com a president de La Mercè amb el seu net Alberto com a cavaller acompanyant de la fallera major infantil, Cintia Abaso Gómez. Tancat l'exercici faller de 1991, Juan Bautista Saborit deixa la presidència de la falla en mans de Bernabé Adelantado, un faller que confia en ell i l'anomena vicepresident, el mateix càrrec que ocupa els anys 1993 i 1994 baix la presidència de Javier Vidal. En cremar-se les falles del 1994, Juan Saborit decideix deixar la comissió.

39


El seu amplíssim currículum faller l'acreditava estar en possessió de les màximes distincions falleres de Burriana i Valencia, havent rebut, a més a més, l'any 1987 el homenatge faller que anualment tributen les falles de la nostra ciutat. L'any 2007, la nostra falla li va atorgar la “Brusa d'Or” màxim reconeixement amb el qual la comissió distingeix als fallers o institucions que reuneixen uns excepcionals mèrits en pro de la nostra festa i en especial de la falla La Mercè. A pesar de no formar part ja de la comissió, la seua vinculació a La Mercè no va desaparèixer mai i sempre que va ser requerit, i fins que la salut li ho va permetre, va col·laborar activament amb la falla. El seu sentiment cap a La Mercè va ser sempre filial, i va vore, al llarg del temps, com el seus tres fills, Merche, Juan Manuel i Gema varen ocupar les màximes representacions de la falla com a Falleres Majors i cavaller acompanyant. També com els seus nets, Antoni, Jose, Alejandro, David i Alberto varen ser fallerets de la Mercè, encara que, estic segur i ho se cert, el que més el va omplir de goig va ser vore a la seua única neta Júlia lluint al pit la banda de Fallera Major de La Veterana a l'any 2004, un any després del 75é aniversari de la falla, una data on la comissió va voler que ell tingués un especial protagonisme a l'acte homenatge que es va celebrar al Teatre Payà i a l'ofrena de flors del dia de Sant Josep que ell va presidir.

No puc oblidar que l'amor que sentia a la Mercè era sempre correspost per l'ajuda inestimable de Mercedes la seua dona que sempre va estar al seu costat en tots els moments. Pronunciar les paraules Falla i Mercè provocava en ell una revolució dels sentiments, la música, els coets i sobretot el seu barri romanien sempre presents en els seus dies. La Mercè, la seua Mercè, eixa que ell tan sentia i volia només pot que agrair-li el seu esforç i dedicació a l'enaltiment de la falla. La seua falla! Moltes gràcies Juan.

40


30 anys de la primera falla de Regino a La Mercè 30 anys són, sens dubte, un segment insignificant al llarg de la història, però si ho mirem des del punt vista de la vida d’un esser humà, en son molts, tants com per, quan posem la vista enrere, enyorar o vore amb melangia fets que ens varen produir alegria i satisfacció. Fa 30 anys, era l’any 1983 i la falla de La Mercè aconseguia el què, fins aleshores, és l’últim primer premi de falla. El que feia deu en els seus 55 anys d’història. Rememorar el que va ser aquell any, és el motiu principal d’este article i també retre el nostre sincer homenatge a l’artesà que amb la seua passió per les falles va aconseguir, amb l’ajut de la comissió, que La Mercè pogués alçar, una vegada més, el banderí que l’acreditava com la millor falla de Borriana. L’any 1983, era el quart en la presidència de Pascual Chiva Sanchis, un faller que havia recollit al 1980 el testimoni de la comissió que va comandar la fita assenyalada del 50é aniversari de la falla. Des del primer moment, l’objectiu del president i la comissió era intentar revalidar el màxim guardó que se’ls resistia des de l’any 1976, quan sent president Juan Saborit, La Mercè aconseguia el primer premi de la ma de l’artista Pepe Traver. En aquells temps, La Mercè, era un barri potent, amb un recolzament per part del veïnat molt gran, que unit a l’esforç de la comissió feia que La Veterana, estigués sempre en les quinieles per alçar-se amb el primer premi. El president així ho entenia i des d’un principi va treballar per poder fer-se amb els servicis dels millors artistes del moment. L’any 1980 i 1981 l’encarregat de portar endavant els projectes de La Mercè és Juan José Borillo, un jove artesà que posa tota la seua mestria per oferir al barri i a la ciutat el millor del seu art aconseguint un tercer premi el primer any. En cremar-se les falles de 1982, on en La Mercè havia plantat l’artista Juan Muñoz, la sort es posa de part de la falla ja que es creua en el seu camí la figura del artista José Luís Ferrer Vicent “Regino” un dels més grans artesans que ha tingut Borriana i, aleshores qui, junt a Pepet,més fama tenia, no debades venia de guanyar en 1981 el primer premi de la secció especial de les falles de València amb la comissió de la falla Antic Regne de ValènciaMestre Serrano. “Regino” que portava ja més de quinze anys plantant falles, s’havia fet un lloc entre els grans del Cap i Casal i a la nostra ciutat ja sabia el que era alçar-se amb el màxim guardó, doncs als anys 1978 i 1979 l’havia aconseguit amb dos magnífics monuments per a la comissió del Barri València.

LOS MEJORES PRECIOS DE BURRIANA ENCARNACIÓ, 15 BORRIANA TELF. 964 51 20 56 41


El president de La Mercè, aparaula amb Ferrer la construcció de la falla per a l’any vinent amb un pressupost de un milió set-centes mil pessetes. “Regino” es posa mans a l’obra i presenta a la falla el projecte que pensava portar endavant. El monument portaria per lema: “Sempre Don Juan” i ell es faria una crítica de l’ anomenat “Donjuanisme” de l’home com a etern conqueridor de la dona. Les escenes del monument mostrarien els diferents aspectes de les conquistes de l’home. El mesos van passant i com ja era habitual, la falla que l’artista tenia en ment, superava desmesuradament el límit pressupostari de la comissió. “Regino”mai tenia prou, la seua falla era sempre impossible i prompte li s’acaben els diners per a enllestir la falla al seu gust. El monument tenia tot el cos i remat completament acabat, l’artista havia demostrat un vegada més, el perquè de la seua fama. Un impressionat cap de “Don Juan Tenorio” formava el nucli del monument, rematat per tres figures que s’enlairaven per sobrepassar la façana de l’església de La Mercè.

Açò és tot el que hi havia i la comissió que no podia fer front a un augment del pressupost, decideix oferir el seu ajut a l’artista per a acabar la falla. Comencen així unes nit memorables al taller de José Luís Ferrer, amb el fallers de La Mercè treballant en la confecció de les escenes i els ninots de la falla. Pascual Chiva, president del col·lectiu ho recordava després en una entrevista concedida a Joan Ninot per al periòdic “Castellón Diario” del 19 de Març de 1983 i que reproduïm en este article. El setze de març la falla està plantada i completament acabada al mig de la placeta, per la vesprada la Llar Fallera del carrer dels Àngels acull l’entrega de premis i l’eufòria es desborda a La Veterana en conèixer que el seu monument ha segut reconegut amb el primer premi.

42


L’èxit, a pesar de les dificultats de l’any 1983, fa que la comissió renove la confiança amb “Regino” que torna a firmar la falla per a les festes de 1984. L’objectiu, clarament, és revalidar el màxim guardó. És per això que la comissió torna a posar damunt la taula un atractiu pressupost amb l’intenció de que l’artista disposi d’uns bons mitjans per intentar tornar a guanyar. El nou projecte de Regino per a La Mercè, està rematat per un gran gos que sembla estar begut i agafat a una farola. L’artista pretén amb esta falla que porta per lema: Este gos món, criticar els problemes del món, com la prostitució, les guerres o els alts impostos que hi havia que pagar. L’any no resulta tant mogut com l’anterior i encara que els fallers han d’anar a ajudar al taller alguna estona, el problema del temut “bou” es soluciona amb la contractació de més professionals per part de la falla. A l’entrega de premis, l’expectació és màxima, doncs la falla era una seria aspirant al màxim guardó. Finalment no pot ser i és el Barri d’Onda qui amb un monument de l’artista Juan Dualde aconsegueix el primer premi. La Mercè es te que conformar amb la plata. Un premi que sap a poc quan es lluita pel primer. No obstant l’any es pot considerar com un èxit ja que al segon premi de la falla gran hi ha que sumar el primer en infantils amb una falleta obra de l’artista Francisco Vicente Ripollés. Eixe segon premi, i el fet de que la comissió tingués que estar tan pendent de la falla, fan que no es renove la confiança en Regino per a la construcció de la falla de 1985. Però eixe any, José Luís Ferrer torna a sorprendre a la Borriana fallera i planta un gran monument per a la falla Chicharro que s’alça amb el primer premi. Es tracta del seu quart primer premi en la seua ciutat. La Mercè novament es sent tentada per la poderosa personalitat de l’artista capaç de fer el millor en les falles, però també del pitjor. És d’esta manera com Regino torna ser contractat per La Veterana per a portar endavant el projecte de la falla del 1986. Per a eixe mateix any, Ferrer torna a rebre, lògicament, l’encàrrec de la falla Chicharro. La feina al taller comença tard ja que eixe any no treballarà amb cap comissió de la ciutat de València i els problemes per al bo de Regino comencen prompte el que fa que la seua fràgil estabilitat emocional l’espente a les seues reiterades absències de l’obrador. La comissió sabia de la forma de treballar de l’artesà però ja no està per la llavor de anar per les nits al taller i la relació entre artista i comissió es resenteix.

Avda. Mediterráneo, 21. Port de Burriana 43


La data de la plantà s’apropa i el monument roman al taller encara en una fase d’execució prou retrassada. Finalment arribada l’hora de treure la falla al carrer, falten escenes i ninots i el que es planta està acabat amb presses i amb una qualitat que no és la que s’esperava. L’any per a La Mercè és un fracàs, però Regino, salva els mobles a Borriana, tonant a aconseguir el primer premi amb la falla Chicharro i el seu famós monument de la lluna vestida de fallera. És el seu últim primer premi al seu poble i és també l’última vegada que José Luís Ferrer Vicent, el genial “Regino” planta a la falla de La Mercè. Regino va continuar la seua carrera professional amb més penes que glòries, però demostrant cada vegada perquè era un artista dels peus al cap, les seues falles sempre causaven admiració i la crítica i la sàtira eren claus en tots els projectes. El president d’aquells anys, Pascual Chiva, ho segueix recordant amb estima doncs, a pesar, dels maldecaps, sap que va poder compartir un temps de la història de la falla, amb un dels més grans artistes que ha donat Borriana. En record i com homenatge a Jose Luís Ferrer Vicent “Regino” el nostre amic Quino Puig ha preparat un treball sobre la seua vida artística.

Des de la comissió de la falla La Mercè, no podem més que agrair-li la seua desinteressada col·laboració i donar-li les gràcies per l’enaltiment de la persona de Regino, qui a més va ser per a ell un gran amic.

Tarancón, 21. Burriana Tel. 964 51 19 08

44


Jose Luis Ferrer Vicent Somnis sense mesura Per Quino Puig i Safont "Quan fa ara aproximadament set anys dedicava unes línies a José Luis Ferrer, el meu estimat "Regino" creia que era la ultima vegada que podia escriure qualsevol cosa sobre ell, més que res pel seu delicat estat de salut. Ja llavors començava aquelles paraules amb la reflexió que ni era la millor situació ni jo era la persona indicada per a poder oferir-li uns pensaments. En estos moments tots tenim clar que parlar de "Regino" és molt mes fàcil, el seu record segueix molt present en tots els que el varem conèixer; la seua vida, les seues falles i les seues anècdotes hui en dia tenen molt més valor, però inclús continue pensant que les meues paraules no poden ser objectives, que eixa objectivitat es perd superada per la meua estima per ell, pel meu agraïment a la persona que em va introduir en el món dels obradors fallers, i la meua admiració per l'artesà mes imaginatiu i fantàstic que mai he conegut. Però d'altra banda desitge de tot cor poder compartir amb tots els amants de les falles les vivències increïbles d'este verdader geni de les falles que va ser José Luis Ferrer Vicent "Regino". Tot el meu agraïment a la falla La Mercè per donar-me esta oportunitat de poder donar un xicotet recorregut per la trajectòria del meu estimat Pepe.

45


L'any 1966 la Borriana fallera queda sorpresa per les habilitats de dos joves germans de 12 i 15 anys, la construcció durant tres anys seguits de la falla infantil de la comissió del Barri d'Onda per part d'estos artistes, trenca les formes que en aquells anys eren habituals en els monuments infantils. Les falles de Borriana vivien en aquell temps il·lusionades per l'aparició uns pocs anys abans de la figura de José Pascual Ibáñez "Pepet", que junt amb el seu germà Salvador "l'Angelillo" havien revolucionat l'ofici d'artista faller, i tant "Regino" com el seu germà Santiago pareixien arreplegar el testimoni generacional dels germans "Pascual". Va ser en el taller de "Pepet" on els dos germans Ferrer van començar a sentir el "cuquet" faller, com feien diversos joves de la mateixa edat, compartien els seus estudis amb les aparicions cada vegada mes nombroses en els tallers fallers de la ciutat, s'estava gestant tota una generació espontània d'artistes que mes tard donarien forma a l'anomenada "Escola Borrianera", i sens dubte els germans Ferrer serien uns dels seus capdavanters. El seu bot a la ciutat de València es produeix l'any 1969, apadrinats per "Pepet" fan la seua primera falla infantil per a la comissió de Castellón-Segorbe, però la seua consolidació arriba l'any següent quan en la mateixa comissió realitza una falla en la secció especial amb la que aconsegueix el primer premi, Els germans Ferrer es converteixen en els primers artistes Borrianencs que "planten" en la màxima secció aconseguint un meravellós resultat, açò convulsiona la ciutat de Borriana, i provoca un augment de l'afició per part dels més joves als obradors fallers, i a artesans ja més o menys consolidats com els Germans Soro, Vicent Vidal, Vicent Tornador, Jesús Sáez, Arturo Musoles, Tomas Ramos i alguns més s'uneixen una fornada d'adolescents on ja sobreeixien Luis Herrero, Lázaro Chuecos, Paco Borja, Juanjo Borillo, José Luis Pascual "Pepi", Joan Castellblanque, Sergio Cabedo i un llarg exèrcit d'il·lusionats aprenents que donarien pas a la generació d'artistes mes important de la història de les Falles de Borriana. Però els germans Ferrer no pareixen conformar-se amb la construcció de només falles infantils, i ja l'any 1971 construeixen la seua primera falla gran també per a la comissió del carrer Castelló, i amb motlles de "Pepet" que ells els transformen d'una forma que les deixen irrecognoscibles, realitzen una falla amb què aconsegueixen el segon premi de la secció Primera A, més el primer d'enginy i gràcia. És en eixa primera falla quan ja comença la diversitat d'opinions entre els dos germans, l'obsessió de "Regino" per la grandària de les peces no és compartida pel seu germà Santiago, "Regino" mai va entendre de mesures ni de pressupostos, la falla que ell volia construir la tenia sempre reflectida en la seua ment, i no admetia mai els possibles canvis i modificacions que de forma positiva les seues falles necessitaven, qualsevol alteració de la seua idea inicial li provocava estats d'ansietat i de bloqueig que posteriorment tenien males conseqüències, encara que en els seus inicis els resultats eren sempre sorprenents, i això de moment era l'important. Però si hi ha una comissió realment important per a la carrera dels germans Ferrer, eixa és sens dubte la de Zapadores-Vicente Lleó, allí troben "Regino" i Santiago, el que realment necessiten, la seua consolidació, i la troben

www.laespuela.net TEL. 964 360 038 MOV. 667 658 862

46


amb la construcció de tres falles consecutives del 1972 al 1974 que els llancen a la fama de joves promeses, els tres anys aconsegueixen bons premis, dos segons i un quint, i sobretot "Regino" comença a donar exemple del seu enginy sense límits, no hi havia cap escena, cap detall i cap ninot que no portara amb si una dosi d'humor extraordinària, açò es reforça en la falla de l'any 1974 en la que compten amb l'ajuda en l'esbós i en el guió de, sens dubte, el millor guionista d'aleshores, el mestre Soriano Izquierdo. Després del seu pas per “Sapadors”i amb un xicotet lapsus provocat per la incorporació al servici militar de "Regino"comença l'etapa en què José Luis Ferrer Vicent va donar mostres de ser un artista realment genial,en el seu pas, curt però intens, per la secció especial de les falles de València on construís només sis monuments, però on en cada un demostrava el que sabia fer i també deixava clar el que podia haver fet. Començava a crear-se així el mite de l'artista que mai acabava una falla segons manaven els reglaments fallers, però també el del geni capaç de trencar tots els pronòstics si el projecte s'acostava al seu final previst. Per això la seua contractació era un risc massa gran per a una secció on l'aposta econòmica és forta i la repercussió mediàtica ho és encara més. Va ser l'any 1976 quan els Germans Ferrer comencen el seu camí en Especial amb la comissió d'ExposiciónMicer Mascó, la famosa falla dels caps de pallassos amb la figura de "Charlot" de remat. El projecte de la falla va tindre diverses variacions, inicialment la força la tènia un cap de pallasso de grans dimensions, i la figura d'un "Charlot" de grandària mitjana sobre ell, però "Regino" no era amic de remats de xicoteta mida, ell tot lo gran ho volia dalt, els baixos eren el que menys importava, i ací comencen els problemes amb l'aparició d'un segon cap i amb l'augment considerable de grandària de la figura superior, l'apartat tècnic que menys dominaven era la fusteria, i encara que comptaven amb la col·laboració del seu cosí Joan Ninot "El Xufa", un bon fuster, les estructures interiors de les seues falles mai eren de fiar, i això es va plasmar amb esta falla on van haver de recórrer a cables i tirants per a poder-la plantar amb una certa seguretat, això va fer augmentar la desconfiança en ell per part de la comissió que van decidir no continuar amb "Regino" l'any següent. L'experiència de "Exposició" va ser la seua primera decepció forta, però l'ànim no va decaure en "Regino" encara que a Santiago començaven a sorgir-li els primers dubtes sobre el futur de la seua carrera. Però les expectatives que alçaven els Germans Ferrer eren encara grans i va ser una altra comissió d'Especial, la de la falla el Mercat Central que l'any 1977 va confiar en el seu geni interior, "Regino" torna a tindre en contra un pressupost curt per a la categoria, però una vegada mes a l'hora de plantejar-se el projecte no valora la relació grandària preu i açò provoca la primera confrontació forta entre els dos germans, Santiago al no estar d'acord amb el plantejament inicial decideix deixar construcció de la falla, "Regino" ,a soles, es veu incapaç de portar el pes de tot el procés i cau en la primera depressió forta de la seua vida, l'any va ser caòtic, els problemes múltiples, i "Regino" comença a tindre les absències prolongades del taller que el van fer famós. El resultat com tot el món sap va ser nefast, l'estructura de la falla va ser incapaç de suportar el pes de l'ombrel·la que portava la monumental gossa, quedant-se en una escena. La construcció d'esta falla deixa a "Regino" la seua primera marca moral i econòmica de la que ja no es recuperaria. Mentrestant el seu germà Santiago realitza a València la falla del mercat de Monteolivete, començant en solitari un llarg camí per diverses comissions de València en la seccions mitjanes i baixes, que ja no abandonaria.

Á R E B R A B G I MANOS RO

HER

EMBUTIDOS DE ADZANETA

Ctra. Nules, 17 Tel. 964 57 09 39

Mercado Central, Caseta nº 1 Tel. 964 51 09 74 BURRIANA 47


Tot açò comença a crear la llegenda d'artista irresponsable i imprevisible, cosa que l'obliga a centrar els seus treballs en categories mes baixes, i en diferents pobles, així torna a Borriana on troba una persona que va ser transcendental per a esta delicada època. Enrique Hueso president de la falla "Barri València" i un dels personatges mes influents de la Borriana fallera de la dècada dels setanta, és el que confia en "Regino", posant a la seua disposició tots els mitjans materials per a la construcció de la seua falla, "Regino" aprofita la situació i planta una de les millors falles de la dècada en eixa demarcació, aconseguint el seu primer premi en falles grans en la seua ciutat, mentre tampoc perd el contacte en el "cap i casal" construint el monument de la comissió de "Em Plom-Guillem de Castro". L'any 1979 “Regino” repeteix una altra vegada amb el "Barri València" i torna a aconseguir el primer premi, la seua fama en la seua ciutat ja esta assentada, perquè a més del guardó, totes les seues falles causen admiració. La seua falla d'eixe any en què representava "els quatre genets de l'Apocalipsi" va ser recordada durant molt de temps, en este mateix any torna a València amb una de les comissions que més va confiar en ell, la de Zapadores-Vicente Lleó on, a pesar de plantar una gran falla, no rep cap premi degut tal vegada a una certa improvisació que sempre el va acompanyar. L'any 1980 és un any clau per a la trajectòria de "Regino", els èxits a Borriana li porten una altra vegada a les categories altes de la ciutat de València, i és una altra vegada la comissió del carrer Castelló la que confia en ell. El projecte inicialment participava en la secció Primera A però és quasi al final quan decideixen col·locar-lo en la Secció Especial. Amb el pressupost mes baix de la categoria realitza la que per a mi ha sigut la seua millor falla, El Cap de la "Manola" amb el bou i el torero de remat causa sensació, aconseguint el tercer premi de la secció reina, açò reactiva de nou la carrera de "Regino" entrant ja en l'elit artesana de la ciutat de València. La conseqüència d'açò li porta a firmar amb una altra comissió d'especial, la d'Antic Regne de València- Mestre Serrano, amb la que aconsegueix el seu únic primer premi en la secció especial en falles grans, amb esta comissió planta tres falles els anys 1981, 1982 i 1984. "Regino" reuneix un bon equip de professionals, com ara el pintor Carlos Alberto Villeta, l'escultor Alberto Muñoz i la col·laboració de "Tonin" en la fusteria, però el seu caràcter no canvia, les seues depressions cada vegada són més constants i són molts els que opinen que la secció especial és un món massa complex per a la seua inestable personalitat, els canvis en el projecte són freqüents, les aparicions i desaparicions de peces centrals i importants en esbossos i maquetes són constants, i això provoca el deixar de tenir la confiança del senyor Marti, president de la falla dels milionaris que només passava el nadal és instal·lava en una pensió pròxima al taller de "Regino" per poder controlar l'evolució del treball. Encara tinc la imatge del senyor Marti assentat en un caixó de fusta i escalfant-se en un vell braser, a la porta d'entrada del taller, fent les vegades de president i vigilant.

48


L'any 1983 "Regino" torna a plantar a Borriana, esta vegada per a la comissió de la falla "La Mercè", i torna a aconseguir el primer premi. És el seu tercer primer premi a Borriana i el desè que aconsegueix la Veterana comissió. Precisament enguany es compleixen 30 anys des d'aquell fet. Jose Luis Ferrer planta per a La Mercè un monument que porta per lema: “Sempre Don Juan” i en que es fa una crítica del anomenat “Donjuanisme” de l'home com a etern conqueridor de la dona. Les escenes del monument mostren els diferents aspectes de les conquistes de l'home. Pascual Chiva, aleshores president de la falla, recorda com varen tindre que ser els fallers qui ajudaren a “Regino” a enllestir totalment la falla. Malgrat el tindre que anar al taller a fer feina, Chiva no pot oblidar el bon ambient que hi havia i l'immensa alegria que per a la falla va suposar aconseguir el màxim guardó. “Regino”, a Borriana continua sent tot un ídol, però a València eixe 1983 les coses no funcionen igual, realitza les falles de Bisbe Amigo-Cuenca, Joaquín Costa-Burriana i periodista Gil Sumbiela-Azucena, sense obtindre bones critiques en cap de les tres, açò més el mal resultat de la seua ultima falla en la categoria especial obliga a "Regino" a un retir voluntari en la seua ciutat. El 1984, Jose Luis Ferrer acaba la seua trajectòria a la secció especial de les falles de València. L'èxit aconseguit l'any anterior fa que novament la falla de La Mercè torne a confiar en ell per a un nou projecte. La comissió assabentada de la forma de treballar de l'artista, però amb la il·lusió per revalidar el triomf no dubta en atorgar la seua confiança a “Regino” qui realitza un gran monument baix el lema: “Este gos mon” rematat per un impressionant gos agafat d'una farola. La crítica gira al voltant dels problemes del mon com la prostitució, les guerres o els alts impostos que hi havia que pagar. La falla aconsegueix el segon premi, no obstant la comissió no renova la confiança en “Regino” per l'any següent. Però la trajectòria de "Regino" esta plena de resurreccions i d'encontres miraculosos, i una jove comissió de Borriana s'encreua en el seu camí, la de la meua falla, la de la falla Plaça Chicharro, on firma una trilogia inoblidable els anys 1985, 1986 i 1987, amb dos primers premis i un segon, "Regino" va trobar en "Chicharro" el seu complement ideal, una comissió molt jove, esvalotada i armada de projectes atrevits, que tènia clar que la seua aportació en hores de treball en nits fredes i interminables era necessària per a finalitzar el monument, amb la falla "Chicharro" el gran "Regino" sempre es va sentir a gust, era un matrimoni amb odis i amors que crec un vincle que va durar tota la seua vida.

49


L'any 1986, Jose Luis Ferrer, realitza l'última de les seues falles per a la comissió del barri de La Mercè. El president Pascual Chiva torna a confiar en ell per portar endavant el projecte, però esta vegada el resultat no és l'esperat i el monument es plantarà inacabat. L'any 1987 també va ser un any important per a Ferrer, "Regino" torna a la ciutat de València amb un projecte en la secció Primera A amb la falla de la plaça de la Plaça del Doctor Collado. Però el retorn de "Regino" a València no és bo, i ja és ací quan comença a patir una forta desconfiança per part de totes les comissions. Per a poder firmar un projecte necessitava prometre més del que podia complir i això el portava a contínues decepcions que poc a poc minaven la seua fràgil moral. Comença ací una llarga carrera de relacions esporàdiques amb diferents comissions de la ciutat de València i de la seua província. Falles com Nador-Milagrosa, Avinguda Giorgeta-Roig de Corella,la seua tornada a Zapadores-Vicente Lleo l'any 1990, Justo Vilar-Mercado del Cabanyal, Perez Galdos-Calixto III, Juan de Garay-Dr. Marañon i altres tantes de diferents pobles.

50


En la dècada dels noranta l'evolució de "Regino" com a artista no és positiva, cada falla seua portava damunt una gran càrrega de suspens i un immens anecdotari: falles que es quedaven la nit de la plantà retingudes per la Guàrdia Civil en el camí a València, com la de Salamanca-Conde Altea de l'any 1992, falles mutilades per ponts o atropellades per vehicles, falles sense estructures internes necessàries per al muntatge, altres pintades de forma monocromàtica i altres històries surrealistes en places tan importants com Espartero-Ramón i Cajal, PalleterErudito Orellana (on va realitzar la falla dedicada a la miss valenciana Pepita Samper, que va fer junt amb la comissió i que va batre el rècord del vestit de valenciana mes gran), Quart-Palomar on va plantar la mateixa figura de torero que en la falla plaça Chicharro de l'any 1995, una figura amb forta càrrega autocrítica que representava a ell mateix en una treball que realitzava com cap: el de torejar. La falla de la plaça Chicharro va ser una de les mas visitades de la ciutat de Borriana en tota la seua història i representava a una plaça de bous de 13 metres de diàmetre i 6,50 d'alçària, on en les graderies es va intentar posar a les figures mes representatives del món faller borrianenc, la figura del torero estava enmig de la plaça i per mitjà d'un mecanisme s'intentava que donara voltes saludant al públic, al final ni les graderies es van omplir ni el torero va donar cap volta. La ultima gran obra de "Regino" a València va ser la seua genialitat en la comissió de Ciscar-Burriana l'any 1997, amb la famosa falla del "guerrer de Ferrer". Esta falla té una càrrega anecdòtica tremenda i que jo vaig viure en primera persona, va ser la meua ultima col·laboració amb ell, i una vegada més va demostrar que ell només era capaç d'elaborar situacions esperpèntiques sense immutar-se. Era com abans he assenyalat l'any 1997, durant els dos anys anteriors "Pepet" va ser l'autor de la falla de la plaça de l'Ajuntament, amb dos monuments excepcionals, però la manipulació política moltes vegades arriba als àmbits fallers i no es creia convenient que el mestre "Pepet" continués, açò va obligar a presentar un innovador projecte, el famós "Guerrer de Moixent" on per a fer mes mediàtica l'obra es va comptar amb la col·laboració en les escenes dels millors artistes del moment. El periodista Moisés Domínguez anunciava en el diari "Levante" la notícia de la firma del monument municipal per part dels germans Ferrer, adjuntant un "afegiment" en el que ressenyava que no es devia confondre amb els germans Ferrer de Borriana, açò va molestar (cosa estranya) al bo de "Regino" que va anunciar que en eixe mateix any plantaria un guerrer més gran que el municipal, així va nàixer la història del "guerrer de Ferrer" on en les escenes va demostrar un enginy sense límits, i on destacaven el llançament en catapulta de "Pepet" fora dels límits municipals per part de Josechu Rei d'Arteaga, assessor municipal de falles, i la realització d'un quiosc de premsa on un Moisés bíblic amb nas de Pinotxo venia els exemplars del seu periòdic, açò li va valdre el seu últim primer premi a València, exactament a la secció segona. La seua última incursió al Cap i Casal va ser l'any 2000, on després d'una nit frenètica intentant firmar un vell projecte seu dedicat al "Sèptim Art" per diverses falles de la secció especial, va acabar firmant el mateix esbós amb la comissió Camí d'Alba- Cullera en secció quarta B. Ací va acabar el camí de "Regino" a València, ple d'exemples de monuments que la gent visitava amb el morbo corresponent per a alegrar-se d'un fracàs, on sempre hi havia un detall, escena o remat que desprenia el perfum característic de l'obra d'un ser genial.

51


Des del meu punt de vista, el problema de "Regino" era l'elevat egocentrisme que atresorava, típic de qualsevol artista faller. La falla de "Regino" evolucionava segons la seua ment i la seua il·lusió li manaven, sense tindre en comptes paràmetres tan importants com el temps i els diners. "Regino" construïa segons l'ànima li manava, la seua creació era només per a ell, li era igual la categoria, la ciutat o el pressupost, la falla la realitzava per a la seua satisfacció personal, i tot açò per descomptat l'arrossegava a un final quasi sempre fatal, quan es donava compte que era totalment impossible acabar el projecte, entrava ràpidament en bloquejos creatius i en profundes depressions, no era capaç d'oferir substitucions ni retalls, i tot açò moltes vegades va crear en ell un hàbit i una manera de viure destinada al fracàs total. Un fet determinant en la vida de "Regino" i que el va marcar definitivament va ser la mort de Teresa, sa mare, l'any 1999, com a conseqüència d'este fet tràgic, es va sumir en el més profund decaïment. Teresa era el seu suport fonamental, la seua seguidora més fidel i la seua crítica més feroç. "Regino" patia un fort complex d'Edip i la desaparició de sa mare li va provocar un fort sentiment de culpabilitat, des de llavors només tènia una idea en ment, oferir una falla a sa mare, on poguera demanar-li perdó per tots els problemes ocasionats. Després de diversos intents fallits, l'any 2004 la falla del "Club 53" li va donar l'oportunitat de realitzar el projecte. Tant la falla gran com la infantil estaven dedicades a la figura de sa mare, en ambdós totes les seues peces marcaven l'afecte especial amb què estaven realitzades. Mai vaig veure a "Regino" tan feliç, amb la construcció d'eixa falla, la seua vida d'artista faller quedava totalment realitzada. "Regino" va demostrar que tènia aptituds de sobra per a complir amb qualsevol projecte sempre que fóra del seu grat, perquè en la construcció d'eixa, la seua ultima falla va tindre el greu inconvenient del deteriorament del seu estat de salut.

Nutrición y dietética: infantil deportiva adultos etapas especiales embarazo enfermedades ... 52

Teléfono: 964 838 330 Móvil: 661 708 380 E-mail: nutricentre@hotmail.com Facebook: nutricentre burriana

Paseo San Juan Bosco 4 12530 Burriana Castellón


El seu fràgil cos havia patit diverses intervencions quirúrgiques, però ni la força del cloroform ni el tall del bisturí havien emmudit aquella genialitat seua, en cada frase les seues lamentacions portaven intrínseques una ironia i un sarcasme exquisit, i fins al final de la seua vida va demostrar que l'humor faller no el tenen les diferents peces d'una falla sinó que el transmeten els seus creadors des del primer traç de llapis en un paper. La seua perduda va provocar multitud de reaccions en el món faller de Borriana, el Gremi d'Artistes Fallers de la seua ciutat li va dedicar un emotiu homenatge en la seua festa anual, on un a un tots els artesans borrianencs van poder expressar els seus sentiments cap al seu genial company, i l'any 2007 els artesans fallers Joan Castelblanque "Cate" i Rosa Blasco van poder dedicar-li integra una de les seues falles per a la comissió de la falla La Mercè. "Cate" i Rosa van ser dos dels acompanyants assidus dels últims anys de "Regino" i així van voler demostrar-li tot l'afecte que li tenien, perquè "Regino" provocava l'ira en els què no el coneixien, però al contrari provocava un afecte increïble en els que estaven prop d'ell. Han passat quasi set anys des d'aquell 17 de Maig del 2006, quan el cos del meu estimat "Regino" fart de calmants i quimioteràpies va emprendre el camí a la recerca de la dignitat humana, el seu record encara ens fa tremolar als que el varem conèixer. Jo només puc expressar la meua estima i la meua gratitud a la persona que va contagiar en mi el virus faller, i per això mai l'oblidaré. Junts varem viure diverses situacions anecdòtiques que sempre les portaré en el cor, unes se les va emportar ell i altres mai les contaré. Hui en dia, segurament, "Regino" continuarà construint falles allà on estiga i podrà tindre el mateix Miguel Ángel de pintor, segurament la fusteria se la farà el seu amic "Tonin" i amb tota seguretat realitzara la falla dels seus somnis, i esta vegada no lluitarà contra el temible bou, perquè estimat "Regino": En el cel tindràs tot el temps del món. Amb tot el meu afecte i respecte a la persona mes meravellosa i increïble que he conegut en l'escarotat món de les falles. Quino.

53


E G T A N E M O H EN RECORD I S O S E R P R A ST E N A V E U Q DELS CÉ R E M A L E D AL CONVENT

54


Tocant el cel amb les mans Laura Bertomeu Les persones que vivim a La Plana sempre hem tingut a la llunyania una presència que’ns ha meravellat. Des de la planura de la nostra immensa vall hem observat amb fascinació la figura d’un gegant de pedra que s’erigeix vacil.lant i culminant el cel de la nostra terra. Penyagolosa rep per nom la roca que s’eleva fins a 1813 metres sobre el nivell de la mar, i és el cim senyera de tot el territori valencià. Penyagolosa és la muntanya mítica convertida en la joia de la corona que forma la serralada en la que viu dintre del Sistema Ibèric. Moltes i molt variades són les contalles i històries que tenen com a protagonista la muntanya, però a part de tot açò el fet singular de culminar el seu cim, es converteix en una experiència única per a tots aquells que’s decideixen a tocar el cel. La visió que regala la muntanya des de el més alt del pic és realment sobrecollidora. Fins les Illes Columbretes es besllumen a simple vista en un matí clar. La pujada des de l’ermitori de Sant Joan és un regal per als sentits. Immensos pinars amb la seua particular flaire que’s confon amb la de multitud de plantes aromàtiques, el cant dels pardalets junt al soroll dels menuts grills, la visió joiosa de les flors a la primavera i l’estiu o la blancor queta i fascinant de la neu a l’hivern formen el conjunt d’este paratge. La arribada al inici de l’ascensió ja denota que ens trobem davant una muntanya singular. El monument homenatge als muntaners valencians és la prova evident del gran simbolisme que acull el Penyagolosa. El camí és prou bo i això anima a fer-lo en conversa mentre s’observa el paisatge de pins que tot ho envolta.

55


56


Deixant el vehicle junt a l'ermitori de Sant Joan i agafant el Barranc de la Pegunta, en un parell d’horetes i poquet més arribarem al cim. L’altra opció es anar per la pista que porta fins la base del pic i des d’eixe punt, començar l’ascensió. Ara que ja estem al cim, i si heu arribat fins ací, us preguntareu que fa açò en un llibret de falla. La resposta és senzilla, tot el que he descrit, és que el varem viure l’any passat un grup de la nostra comissió que ens férem l’ànim de passar un cap de setmana als peus del Penyagolosa. Una acampada amb sabor faller, on poguérem gaudir de la natura i també d’animades converses sobre la nostra passió per la festa, a la llum dels fanals. L’experiència va ser tant satisfactòria que un parell de mesos després la tornàrem a repetir. L’objectiu era, sens dubte, passar-ho d’allò més be i crec que ho varem aconseguir i, a més a més, la convivència ens va servir per fiançar els llaços d’amistat que ens ha ofert la falla. Les tradicions es converteixen en tradicions repetint les coses i intentant millorar-les cada vegada. De moment sols hem anat un parell de vegades, però qui sap si en un futur podem dir que a l’estiu es celebra la tradicional acampada de la falla La Mercè al Penyagolosa. Ah! Se’m oblidava, l’afició per la natura que compartim, fa que quan no tenim temps per anar-nosen tot un cap de setmana, aprofitem algun dia per conèixer millor el nostre terme i gaudir d’ell fent esport; com l’excursió a peu que fa ben poc varem fer fins la Muntanyeta de Sant Antoni.

57


58


Les Creus de Maig davant el hàndicap de la renovació estètica Héctor Borja Hi ha un fet sovint assenyalat pels fallers amb una certa sensibilitat per les qüestions artístiques que cada vegada és més comentat: fa falta una renovació estètica a les Creus de Maig per tal de no quedar-nos anquilosats en el passat i oferir a la ciutat i als seus visitants unes propostes més acords amb els temps que corren. La innovació en qualsevol dels àmbits fallers que es desenvolupen ha segut sempre un problema per a la gent que composa les comissions. El món faller és tancat a la renovació i els canvis costen molt de portar-se a terme. Les Creus de Maig són, sens dubte, un dels elements més característics de la festa fallera a Borriana. Malgrat ser una tradició importada de terres andaluses, els borrianencs hem sabut donar-li eixe caire faller que fa d’elles un emblema de la festa. No pense estendre’m en els inicis de les creus a principis dels anys 50, però, no obstant, si que m’agradaria fer constar un fet que va suposar una revolució en la festa. L’any 1972 la nostra falla trenca els motlles en la concepció de les, fins aleshores, típiques Creus, i incorpora a les mateixes els jardins i fonts que hui en dia estem tan acostumats a vore. Aquest canvi suposa un pas endavant i una superació, les creus adquireixen una rellevància a partir d’eixe moment per que creixen i es converteixen en monumentals. Estem parlant de fa 40 anys; fins hui res ha canviat. Quatre dècades amb les mateixes estructures estètiques en la creu. Jardins clàssics amb una simetria perfecta, creus amb clavell sol o únicament combinat amb fulla verda i la fonteta per donar-li un poc més de “categoria” al conjunt. I així any rere any salvant honroses excepcions. En tots els anys que soc faller sols recorde un parell de creus que hagen suposat un trencament amb l’estètica establida. Estic parlant de la creu de la falla Centre Espanya a l’any 1992 que simulava una libèl·lula i en la que es varen introduir elements com la flor seca i el metacrilat, i la creu, que no el jardí, que a l’any següent varem plantar a La Mercè on el seu disseny en forma de flors era totalment diferent al que s’havia plantat fins aleshores, quelcom que no va tindre continuïtat i van haver de passar 15 anys fins que tornàrem a apostar, en 2007, per un projecte innovador. Cert és que en els últims anys una comissió puntera en aquest apartat com és L’Escorredor ha anat introduint un disseny més arriscat en les seues magnífiques creus, una cosa que, al meu parer, els engrandeix encara més i els apropa fins el camí que ací reivindique, com també ho ha fet La Ravalera que porta dos anys sorprenent-nos amb unes propostes totalment trencadores amb els canons “oficials”.

Tel. 964101318 Mvl. 617847689 elfesa@yahoo.es CARRER AMPLE Nº16 BAJO BURRIANA 12530 (CASTELLÓN)

59


La falta d’atreviment, motivada en gran mesura per l’excessiva dependència que dels premis tenim els fallers, obliga a les comissions ha mantindre les línees establides seguint els cànons estètics que varen triomfar en de la dècada dels 70. L’apartat infantil és més escandalós encara. Si ens posem a analitzar les creus infantils vorem que tot aquell projecte que se’n ix de les figuretes de fusta retallada com a complement del conjunt es veu sistemàticament oblidat per part dels jurats. Al igual que en les majors també hi ha excepcions però molt poquetes. La falla La Ravalera en va ser un exemple amb la creu de l’any 2006 realitzada íntegrament amb estatice, no obstant varen haver de posar un cartell on s’advertia que es tractava d’un flor natural per tal d’acallar les veus que l’acusaven de no tractar-se d’un element fruit de la natura. A l’any 2007 va ser La Mercè la que va presentar un projecte de creu infantil basat en unes estructures cubiques i amb centres de flors en el seu interior. A partir d’ahi poc més si salvem als fallers del Garbó i de la Ravalera i les seues propostes dels últims tres o quatre anys, en especial a l’any 2008 amb una creu dedicada als artistes d’avantguarda del segle XX. Exposada la qüestió sols hem queda una proposta de solució que passaria en primer lloc per crear un premi a la innovació estètica i seguidament, lo que és més important, obrir la festa de les creus als dissenyadors i floristes per tal de que incorporen les noves tendències en art floral i decoració, d’esta manera aconseguiríem estar a l’avantguarda i donar-li eixa espenta que la tradició de les creus necessita per a assolir realment la categoria de festa d’interès que tots desitgem. Les Creus de Maig són un potencial d’atracció turística per a la ciutat i és per això que devem treballar per la seua renovació constant però sense deixar de costat el que és un fet constatat: la seua monumentalitat és el principal atractiu i això no es pot perdre. El handicap el tenim els fallers i som nosaltres qui tenim que buscar la solució per donar continuïtat a la festa. Renovar-se o morir.

60


Evocació La falla de La Mercè, compleix enguany 85 anys, una fita assenyalada que ens omple d’orgull a tots els que formem part d’esta comissió i que ens sentim hereus d’aquells que varen tindre la genial idea de plantar una falla a Borriana. Hui som nosaltres qui recollim eixe testimoni amb el ferm desig de continuar endavant la tasca per poder perpetuar la festa fallera i entregar-la a futures generacions. Els qui fem que La Mercè estiga novament present a la placeta, ho fem des del sentiment i la passió per la festa, però també des de la convicció de que hem de ser els continuadors d’una tradició que va nàixer al nostre barri i alhora devem lluitar per que, mentre hi hagen falles a Borriana, en planten una o en planten cent, la nostra sempre estarà plantà en el barri La Mercè. El gran mestre i poeta, Joan Gumbau, l’any 1980 va publicar al llibre faller de Borriana, el següent romanç sobre la fundació de la nostra falla. Amb motiu d’este 85 aniversari, hem volgut rescatar-lo, com a xicotet homenatge a aquella comissió pionera de las falles de Borriana.

FRUITS SECS LA MOTA, S.C. ANTIGUA TIENDA PACO Y RAQUEL ESPECIALIDAD EN FRUTOS SECOS Y PRODUCTOS PARA LA ELABORACIÓN DE MONAS Y TARTAS C/. SAN ENRIQUE, 5-BAJO 12530 BURRIANA (CASTELLÓN) TELÉFONO: 964/57-13-39 INMA: 655731817

61


Passat incert, un obra de teatre en blanc i negre. Entre les diferents activitats que porta endavant la falla, hi ha una que des de fa quatre anys ha agafat molta força i cada vegada és seguida amb més interès tant pels mateixos fallers com per la gent. Es tracta del teatre i enguany hem portat a escena una nova obra fruit de mesos d’assaig i esforç per part de tots els qui composen el grup de teatre de la falla. La proposta per a este 2013 i que va tancar la setena edició del concurs de teatre en valencià, va ser: Passat incert. Una obra teatral inèdita original i dirigida per Alejandro Montagut Borillo.

La trama es desenvolupa als anys 30 del segle passat a Borriana. Es van a celebrar eleccions i les dones per primera vegada tenien dret a sufragi. L’alcalde Don Camilo te por de perdre les eleccions per el vot de les dones i encomana al capellà, Mossèn Florián que aconselle a les dones votar-lo a ell. Tot pareix perfecte fins que apareix Pedriño un gallec que embolica a les dones per a formar un nou partit, el P.U.F.O, que es presentarà a les eleccions. L’alcalde i el capellà intenten amanyar les eleccions comprant vots, però el P.U.F.O. amb el suport de les dones i el seu candidat, que en realitat és una dona disfressada, Marieta, aconsegueix guanyar les eleccions per a desgràcia del alcalde i capellà. Ho aconsegueixen a pesar de l’intervenció de la temuda “ma negra” que intenta boicotejar-les per instaurar un règim anàrquic.

62


L’obra estava ambientada en els anys 30 del segle passat i és per això que estava tota representada com si fora una pel·lícula en blanc i negre, tant els decorats com els actors i actrius lluïen sols amb estos dos colors. Per donar més realisme a l’obra, en diferents moments, es projectaven uns cartells que ajudaven a comprendre la trama i que eren acompanyats per la música del piano de David Hidalgo en directe. Les representacions varen tindre lloc al Centre Municipal de Cultura La Mercè, on varem poder gaudir els espectadors de la meravellosa acústica de l’auditori així com de les seues còmodes butaques, per las seua part els actors i actrius tingueren a la seua disposició els excepcionals camerinos i l’equipament d’última tecnologia de que disposen les instal·lacions. Les funcions, amb una assistència de prop de 500 persones tingueren lloc els dies 15, 16 i 17 de Febrer.

63


Retalls de la història

www.marmoles-sebate.es Avda. Almazora, 14 12530 BURRIANA Tel./Fax 964 51 18 80 marmolessebate@yahoo.es

64


La Veterana 2013 (Llibret de la Falla La Mercè)