Page 1


Salutació. Estimat faller, veí i amic de La Veterana, un any més tens a les teues mans el llibret de la falla La Mercè, el recull de la il·lusió de tota una comissió que al llarg d'un any ha treballat per a portar endavant este meravellós projecte que és la festa fallera i que ja fa 84anys vanàixer al nostre barri. Les pàgines del llibret són la prova quequeda per a la història de lafeina que la comissió ha portat a terme per a engrandir, més si cap, les falles. Tots sabem que son temps difícils els que estem vivint i que la situació econòmica no està per a tirar coets, però la festa fallera es viu al cor i hem de ser conscients de les nostres possibilitats i, dins d'elles, viure la festa en germanor i acollint a totsaquells que s'apropen a compartir amb nosaltres l'alegria de la falla. La manca de recursos no deu ser un obstacle per als fallers, si no més prompte un al·licient per a redescobrir l'essència de la nostra festa, per centrar novament els esforços en la falla i en la crítica d'allò que als ulls del fallers deu ser past de les flames purificadores de la nit de Sant Josep i deixar així de costat el "boato" i la superficialitat de la festa. En arribar novament el mes de Març, els fallers de La Mercè, tornarem a alçar la nostra falla complint amb la tradició de perpetuar el testimoni que vàrem rebre de tants i tants fallers que ens han precedit al llarg de la història. El 16 de Març el monument estarà plantat al mig de la placeta i la música i les traques ho pregonaran a tot el barri. Fins que arribe eixe moment i per a anar obrint boca, al llibret trobareu tota l'explicació de la falla, les salutacions dels presidents i de les falleres majors, el resum de tot un any de treball, el xicotet homenatge que la falla li dedica al gran faller Joaquín Ortells i un ampli treball sobre 25 anys de poesia al llibre faller de Burriana. Esperem que gaudiu de la seua lectura. La Veterana 2012.

Edita: Associació Cultural Falla Barri La Mercè. Coordinació i texts: V. Blasco Miró, Josep Nos. Disseny i Maquetació: El Peludet. Portada: Manolo Navarro Marí. Il·lustracions: Héctor Borja Sánchez. Fotos: M. Navarro, J. Martí, V. Blasco. Agraïments: Família Doménech-Leon, Família Vidal-Moreno, Elena Sales, Miguel Fandos, Sergio Fandos y Paco Martínez.

Sumari. Pregóde La Veterana La comisisó Saludadels presidents Saludade les falleres majors A Lara A Cristina Cort Major Poesiaa la Cort infantil Cort infantil Explicació de la Falla Explicació de la Falla infantil El somriure deTeialb La Brusa, revista d’activitat fallera 25 anys de poesia en valencià Joaquín Ortells. Burriana al cor Moments de foc El valor amagat Recordant Programa de festes

03 04 05 07 08 10 13 14 15 16 20 22 26 33 51 56 57 58 60

El present llibret NO ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l'ús del valencià.

01


Pregó Faller de "La Veterana". Si als matins quan naix el dia el cor et desperta en rialles i sents una immensa alegria... Ja han arribat les falles! Si la pólvora als carrers és present i es lliura en festives batalles perfumant intens tot l'ambient... Ja han arribat les falles! Si escoltes la música sonar amb dolçaines, tabals i rondalles, que no deixen mai de tocar... Ja han arribat les falles! Si passejant per la nostra ciutat a la naixent primavera embolcalles com si fora el tresor mes preuat... Ja han arribat les falles! Si quan llegeixes este pregó, tu que per la festa treballes, sents una intensa emoció. No ho dubtes més, que això és: Per que han arribat les falles!!! Blai Martí i Romero.

02


La comissió.

Saluda dels presidents de la falla.

Joaquín Ortells Vernia: Faller d'Honor Perpetuo. Antonio José Leal Corrales: President Arturo Castelblanque Pérez: Vicepresident, Delegat de Cartilles i Bunyols. Raúl Blasco Miró: Vicepresident, Delegat de Carrosses i Creus. Alejandro Montagut Borillo: Vicepresident, Delegat de Teatre i Comparsa. Vicente Rios Coria: Vicepresident, Delegat de Cartilles. Josep Nos García: Secretari. Silvia Ferrer Canós: Vicesecretària. Vicent Blasco Miró: Representant Legal, Delegat de Comparsa Infantil i Recompenses. Vicente Manzano Mollar: Delegat de Loteria i Falleres Josep Durà Vives: Delegat de Casal, Parador i Pa-i-porta. Loles Martí Barreda: Delegada d'Exaltació i Flors. María Guillamón Silvestre: Delegada de Música i Regals. Héctor Borja Sánchez: Delegat Artístic. Minerva Saura Fausto: Delegada de Pa-i-porta. Maria Pilar Chordá Martí: Delegada de Pa-i-porta. Eva Galindo Navarro: Delegada de Pa-i-porta. Rubén Lahuerta Adsuara: Delegat de Falleres i Llibre Faller. Marc Borja Borrás: Delegat de Falleres. Joan Pau Durà Saura: Delegat de Falleres. Susana Sánchez Beltrán: Delegada de Parador. Laura Vidal Moreno: Delegada de Parador. Maria Rosa del Campillo Arenós: Delegada de Parador. Paula Vidal del Campillo: Delegada de Parador i Joventut. Javier Argandoña Haro: Delegat de Parador. Héctor Olivas Masip: Delegat de Parador. Pascual Chiva Sanchis: Delegat de Pirotècnia. Paco Martínez Heredia: Delegat de Carrosses i Creus. Juan Enrique Vidal Moreno: Delegat de Casal i Manteniment. Manuel José Navarro Marí: Delegat de Fotografia. Elisabet Andreu Sánchez: Delegada de Fotografia i Bunyols. Joaquina Capdevila Tomás: Delegada d'Infantils. Juan Carlos Peris Sotoca: Delegat d'Infantils. Vicente José Rios Abella: Delegat Porta-ensenya i Cartilles. Ulpiana Mateo del Olmo: Delegada de Bunyols i Manifestacions Gastronòmiques. Finita Rios Abella: Delagada de Bunyols i Oracions Sanadores. Susana Sánchez Juárez: Delegada de Bunyols. Carmina Miró Cervera: Delegada de Bunyols. Liliana Mihaela Ivanovici: Delegada de Bunyols. Maria Molnar: Delegada de Bunyols. Miriam Peris Galindo: Presidenta. Kailda Amiar: Delegada de Bunyols. Alexia Durá Saura: Vicepresidenta 1ª. Laura Bertomeu Company: Delegada de Joventut. Maria Borja Chordá: Vicepresidenta 2ª. Jacob Roig Broch: Delegat de Joventut. Joan Blasco Martí: Secretari. Mercé Rufino Isach: Delegada de Joventut. Manuel Navarro Andreu: Tresorer. Neus Rufino Isach: Delegada de Joventut. Eva Sabater Fuster: Delegada de Joventut. Maria Olivas Vidal: Comptadora. Ainara Caballero Ferrer: Delegada de Loteries. Pablo Ortega del Campillo: Delegat de Joventut. Alex Ballester Lima: Delegat de Recompenses. Samantha Evelyn Oliveira do Reis: Delegada de Joventut. Cristina Rodríguez Chiva: Delegada Fallera Major Infantil. Josilaine Oliveira Vicente: Delegada de Joventut. Roberto Adrián Centeno Molnar: Delegat de Jocs. Sandra Ballester Alamila: Delegada de Joventut. Ana Sanchis Leal: Delegada de Joventut. Dayana María Centeno Molnar: Delegada de Pa-i-porta. Fatima Belhocine Amiar: Delegada de Caramels. Marta Vidal del Campillo: Delegada de Joventut. Rebeca Estefanía Ivanovici: Delegada de Parador Infantil. Merche Castelblanque Mateo: Delegada de Joventut. Nagore Juárez Sánchez: Delegada de Carrosses. Rocío Anaya Florido: Delegada de Joventut. Gisela Fuentes Miró: Delegada de Creus. Lara di Vico Dondine: Delegada Fallera Major. Alberto Peris Galindo: Delegat de Biberons. Miriam García Fernández: Delegada Cort d'Honor. Kevin Andrés Ivanovici: Delegat de Bolquers. Noelia Boluda Boix: Delegada Cort d'Honor. Maria José Sancho Peiró: Delegada Cort d'Honor.

Estimats fallers, amics i veïns del Barri de LaMercè:un any més, i jaen van huit, les pàgines del llibret de la falla m'ofereixen l'oportunitat de dirigir-vos unes paraules que, lògicament i en primer lloc, deuen ser d'agraïment pel suport que em mostreu i degratitud per lafeina que porteu endavant per que cada 16 de Març la nostra falla s'alce al bell mig de la placeta renovant el compromís que els nostres avantpassats iniciaren fa 84 anys.

Comissió Infantil.

04

La tasca de portar endavant la falla requereix de molt de sacrifici i és necessari el treball de tots. Eixe treball abnegat és el que cada vegada em fa sentir-me més orgullós de la meua comissió, d'eixe grup de gent que amb il·lusió i entrega no paren en tot l'any per que qualsevol iniciativa es porte a terme amb la major dignitat i esplendor. Vaja de nou la meua felicitació i agraïment. Enguany tinc el plaerde comptar amb Lara i Cristinacom a Falleres Majors, una jove i una xiquetaque han sabut guanyar-se l'estima i simpatia del tot el col·lectiu amb el seu caràcter obert i ple de dolçor. Sols espere que gaudeixen de les falles amb la major intensitat possible. La responsabilitat de conduir la comissió infantil recau en Míriam, una xiqueta fallera de peus a cap que a bon segur complirà perfectament amb el seu paper i a la que desitge un any ple de felicitat i èxits. A les corts d'honor, tant major com infantil, desitjar que, junt a les reines, passen unes festes on regne l'alegria i que el seupas per la falla siga l'inici d'una feliç amistat que espere compartir per moltanys.

Antonio José Leal Corrales President

Per finalitzar, sols em resta convidar a tots, fallers, veïns, col·laboradors i empreses a gaudir de la festa fallera en companyia de la nostra comissió. Heu de saber que la falla us espera amb els braços oberts per compatir estos jornsfestius pels quals sentim devoció. Moltes gràcies i molt bones falles 2012.

Benvolguts fallers i amics de La Mercè, després de l'inoblidable experiència del passat any on vaig poder gaudir de la festa com a Fallera Major Infantil, enguany em torne a dirigir a vosaltres des de el meu càrrec de presidenta infantil. Vull en primer lloc agrair a la comissió la seua confiança en mi i desitjar a tots unes molt bones festes. A Cristina, fallera major infantil i a la seua cort d'honor m'agradaria dir-los que espere que passen unes falles tant intenses i divertides com ho vaig fer jo, un desig que faig extensiu a Lara, Fallera Major i a la cort major. A Toni, el president li agrair-li que estiga sempre al meu costat i ajudant-me a desenvolupar be les meues funcions. Sols em resta desitjar a tots, fallers, veïns del barri i visitants unes magnífiques festes falleres. Visca la Falla La Mercè!

Míriam Peris Galindo Presidenta infantil

NÚMEROS 1 EN VENTA Y DISTRIBUCIÓN DE ROPA RECICLADA

C/ ASSUMPTA GONZALEZ CUBERTORER Nº2 12530 BURRIANA (CASTELLON)

964918002 670691680 mirame.ro@hotmail.com www.miramesh.tk

05


Saluda de les falleres majors. ¡Hola ! SoyLara di Vico Fallera Mayor de la Mercé 2012. Este año tengo el placer de ser la fallera mayor de esta gran falla. Me gustaría aprovechar estas palabras para invitar a todos los falleros y visitantes a que vivan estas fiestas conmigo y con la misma ilusión que llevan dentro todos los falleros y falleras de esta veterana comisión. Quería agradecer también el esfuerzo que hace toda la gente del barrio y colaboradores consiguiendo así que esta falla siga adelante. También agradecer el apoyo de mi corte de honor que este año forman: Miriam, Noelia y Mª José y como no, a la corte de honor infantil: Fátima, Rebeca, Gisela, Nagore y Roberto y Dayana, todo ello, sin olvidarme de mi reina infantil, Cristina, a quien deseo lo mejor por todos los momentos que hemos pasado juntas. Espero que estas fallas sean inolvidables para nosotras, tequiero muchísimo. No me puedo olvidar tampoco de la persona que he tenido siempre a mi lado: mi presidente, Toni.

Lara di Vico Dondine Fallera major

Por ultimo, quiero dirigirme a toda la comisión quienes se esfuerzan día tras día por esta falla e invitar a toda la gente delbarrio a participar en estas fiestas con alegría eilusión. ¡Viva la Mercé, viva Burriana y vivan las fallas!

Estimats fallerets i falleres de la meua Mercè i xiquets i xiquetes del barri. Després de quatre anys és tot un honor per a mi, representar la falla que m'ha vist nàixer. Tinc la sort de compartir el meu regnat amb una persona molt especial que estime molt, la meua fallera major Lara, sense ella no seria el mateix. També amb la meu cort: Gisela, Nagore, Fàtima, Rebeca, Diana i Roberto. La presidenta infantil Miriam i el president de la falla Toni que sempre està pendent de totes. He de donar gràcies als meus "auelitos" per què sense ells no podria estar ací. I m'agradaria convidar a tot el barri i a tota Burriana a que passeu per la meua falla, ja que tots junts ho passarem molt be. Visca la falla la Mercè!!

Cristina Rodríguez Chiva Fallera major infantil

Cristina Rodríguez Chiva

06

07


A Lara. Foc... Foc als ulls on es reflexa falla. Terratrèmol de dolçor que encén el cor en tendra flama i ens aplega ben a dins per fer gran la proclama del sentiment que t'acarona, convertida en sobirana. Música... Música als llavis d'on brollen les paraules transformades en melòdica cançoneta que ens captiva, que ens hipnotitza i sublima. Notes que son crida per als jorns de la festa pairal que ens acull com germans al teu voltant, Reina estimada. Poesia... Poesia al més profund, al lloc d'on naix la passió i està amagat l'amor que mai no passa. Versos que son un tresor més preuat que la vida encara, doncs recullen sincers tot allò que el cor ens batega i mana per cantar-te com sols mereixes tu, nostra sultana, Reina Lara. Vicent Blasco Miró

08

09


A Cristina. Cants d'ocell quan naix el dia, ressonen en la quietud i enlairant-se una melodia, solemne i amb pulcritud, transporta l'alegria, immensa, plena de gratitud, nostàlgica i amb fantasia, a la reineta que hui a nascut. En el món de La Mercè regnes per tradició. Eres bellesa i també sentiment ple d'emoció. Tens als ulls la albirada riallera del matí, anunci de la festa amada d'on t'ha portat el destí. Inicies Cristina el camí, com una bella fada investida de jardí, or i seda immaculada. Dolça xiqueta, empar del faller. Foc de la festa, encís matiner. Sobirana que conquesta, ton somriure és sincer amor que és manifesta. Vicent Blasco Miró

10

11


Míriam García Fernández

Noelia Boluda Boix

M. José Sancho Peiró

12

13


Tres falleres, cinc falleretes i un falleret. Tres falleres te la falla, Rialleres i ben guapes, En conjunt i amb la xicalla Semblen ser conte de fades. Foc encès de simpatia Amb el seu dolç somriure, Lluint com llepolia. Les flors van nàixer un dia En este jardí tan lliure, Replegant així l'alegria Enllestida per a viure, Sols amb falla i harmonia. Cinc falleretes i un falleret Inunden de festa i simpatia, Nostra falla amb galanteria, Camina al seu costadet.

Fatima Belhocine Amiar

Gisela Fuentes Miró

Rebeca Estefanía Ivanovici

Fan de la festa tendresa Amb un somriure present LLuint sempre la bellesa. Encant dolç i permanent, Rialla que aparta la tristesa Enamorant en un moment. Tot en ells és riquesa Empar i pur sentiment, Sempre en el cor la noblesa. I és que, a més de ser xiquets, Un rebrot de reialesa Naix dels seus ullets. Festa per a la comissió Amb els menuts ha arribat LLançant plens d' il·lusió, Els petards que, amb son esclat, Recorden amb emoció Eixe temps que hem passat Tots els que estimem la tradició.

14

Nagore Juárez Sánchez

Roberto i Dayana Centeno Molnar

15


Falla Barri La Mercè. Lema: La "vedette" del cabaret local. Artista: Sergio Fandos. Guió i Crítica: Amics del Got.

16

Com sempre sóc la més guapa no em cal mai donar ni brot i vinga dolça o vinga agra a mi tot, tan se me'n fot. Em diuen la bella Pepa i sóc la política de l'ajuntament, sempre arreglada la façana però amb l'edifici caient.

Doncs fins ací podríem arribar, que damunt d'una dedicació parcial encara tingués que treballar per a guanyar-me un jornal. Lo meu és parar la mà quan de més llocs millor que no se el dia de demà que em quedarà de jubilació.

M'acompanya molt la sort i un rival poc competent; sobre fer-ho tot ben tort regnaré eternament. Cada quant de temps faig llista i pose un poquet de tot a vore si amb tant d'artista arramble algun que altre vot.

Que açò estarà molt fotut i tot costa, no et cregues, ara, podent gastar com puc, m'he comprat fins una Mercedes. Li he posat un despatxet i tant em dóna on estiga que ací jo sóc la "vedette" i m'és igual el que es diga.

De quan en quan en pose a un perquè arrime un poc "el hombro" però el que porte sempre segur és quarta i mitja de cogombro, Carabasses com ningú, tres moniatos, dos pebreres. i, perquè m'ho ha manat algú, un parell de bones peres.

I estic més guapa que mai si em pose al cap el "plumero" encara que m'entre desmai quan pague el lloguer del "fallero". I m'és igual el que digueu, Que visc com un "marajà" i d'ací no em tira ni Deu encara que no acabe el Payà.

I vinc amb maletes plenes de trastos que vaig guardant, Santa Bàrbara, Sant Gregori i més sants a qui anar resant. I unes tisores esmolades per si cal anar retallant de tot el que faja falta però mai dels meus jornals.

Si els col·legis estan bruts i la pols se'ls apodera, els mestres que son tan sabuts també poden agafar la granera. I si els jardins estan perduts amb les joguines trencades jugaran grans i menuts, a botar les caguerades.

17


Crítica.

Escena primera.

Escena segona.

Escena tercera.

Que a mi el que diga la "penya" per una m'entra i per l'altra m'ix, em gire de lloc la grenya i el problema ja no existeix. I si l'assumpte no m'interessa canvie la conversa de repent i com si en mi no anara la cosa ja m'he eixit per la tangent.

Dos periodistes intenten treure-li una exclusiva a la vedette del cabaret local. El “quart poder” segons alguns, lluita per mantenir la seua posició en la societat i és capaç de qualsevol cosa per aconseguir-ho.

Dos botons d'hotel estiren la catifa per a que passe per damunt la vedette del cabaret local. Sempre hi ha persones amanides per a fer-li la “rosca” a l'estrella per d'eixa manera aconseguir algun benefici.

L'escena està composada per un kiòsc de premsa on es troben totes les revistes de propaganda de la vedette. Una manera d'arribar a la gent és, sense dubte, eixir als mitjans, però hi ha qui de forma descarada amolla una bona “morterà” per que li ho traguen tot ben bonic, encara que la realitat siga un empastre.

A qui em fa un favor ben fet sempre li done l'exclusiva, pagant-li a preu d'or el regalet de que em faja una entrevista. Doncs la premsa és molt canalla i bufa mal vent del Mediterrani. Mentre la tronada passa he de buscar nou partidari. I així van passant els dies les setmanes i els anys, per a mi tot son alegries i fi de mes, bons guanys. Tot el que queda darrere no podrà passar davant: "El que vinga després que arree" és el meu lema triomfant. Doncs com soc jo la vedette que te pel mànec la paella, d'un poble sense un gallet amb més deutes que Marbella. Proclame ben satisfet des de El Port a Les Terrasses i de la Serratella al Marjalet: Si no volíeu caldo: Tres tasses!

18

Quan penses que t'has salvat, no dient a la premsa ni “pruna” A l'endemà eixes retratat al diari amb poca fortuna. Si parles, per que has parlat, però si no els dones tribuna de volta i mitja t'han posat i mirant cara la “lluna”. En la ciutat de corones reials tot és motiu de comentari, i els periòdics digitals semblen ser l'expiatori on s'aboquen tots el mals. Sense saber per què, ni com, et criticaran i agafaran mania si no és al PP.punto.com serà a La Plaça al Dia.

Si estàs ben arrimat i saps fer be la pamplina et veuràs prompte enxufat i amb jornal ben elevat més que estiguem en la ruïna. No cal ser espabilat ni molt menys una “lumbrera”, sols hi ha que estar afiliat, tenir amb el polític amistat i... funcionari de carrera! Si no vols pegar ni brot i cobrar a fi de mes un bon grapat de diners, no sigues tararot i posa't a xuplar del pot. Total, per un col.locat més, on mengen dos, mengen tres, i que no s'enfade ningú, per que el que no fages tu ho farà qui vinga després.

Per eixir guapo i formal, més que em coste un ronyó, no hi ha millor solució que aparèixer puntual al butlletí municipal. És tant agraït “El Pla” que si faig una “caguerà” L'adorna en mil floretes, fent virtuts de malifetes i venent-la “empaquetà”.

Escena quarta. La vedette està fent la seua actuació al teatre. La interpretació és fonamental en la vida de la vedette. Posar-se davant del públic li ofereix la oportunitat de mostrar les seues dots per ensarronar al respectable. Tenint bones dots d'orador i manejant be l'espectacle pots aconseguir el miracle d'ensarronar l'espectador fent-li vore, lo negre de color. Però el show no sempre dura i si vas perdent la mesura que el seny sempre ha marcat, potser no et trobes premiat amb un altra legislatura.

19


Falla infantil Barri La Mercè. Lema: Il.lusionartis. Artista: Paco Martínez. Guió i Crítica: La Calavera Coquis. Quantes vegades hem sentit dir que el circ és el mes gran espectacle del món? A bon segur moltes. Per això la nostra falleta d'enguany esta dedicada al món del circ, però no a un circ com tots coneixem, si no a un, on les persones son les úniques protagonistes. Artistes molt especials que ens deixen bocabadats amb els seus números arriscats i plens de bellesa plàstica. Un circ on la música te un protagonisme especial i la màgia ens transporta a un món d'il·lusió. Un circ on els clowns estan dotats de una tendresa excepcional que no els impedeix fer la seua feina d'aconseguir arrancar la rialla per igual a grans i menuts. En les diferents escenes de la falleta podeu gaudir de la representació de tots estos meravellosos artistes que fan del seu circ, un lloc únic. Les funcions, com ja us podeu imaginar, tindran lloc a la Placeta de La Mercè des del dia 16 de Març pel matí fins la nit del 19, quan un espectacle fascinant de colors i foc acomiadarà el circ donant pas a una nova etapa d'il·lusions. Per suposat esteu convidats a participar-hi. Us esperem!

20

Rematant el monument el xic les cintes treballa carregat de sentiment i d'amor per nostra falla.

Encara és molt xicotet per poder en el circ actuar però observa molt inquiet com tindrà que treballar.

La màgia ens fa creure allò que no és realitat, però ens ajuda a viure amb el cor emocionat.

L'alegria és la protagonista d'este circ ple d'il·lusió on la màgia també és artista i fa conjunt amb l'emoció.

Una feina molt important és la que fa el presentador doncs al públic va informant de l'espectacle millor.

Si observes al llanterner, voràs que és molt elegant i quan arribes és el primer que al públic va acomodant.

Equilibris fa el pallasset amb el malabars jugant, del treball està satisfet i la funció porta endavant.

Moltes hores d'entrenament ha de fer el contorsionista. El seu número és sorprenent. Està fet un gran artista!

Abans d'eixir a escena el pallasset es fica templat i també els nervis serena per a que vaja tot rodat.

La il·lusió és fonamental per que el circ puga funcionar. Per això resulta genial que ací la puguem trobar.

21


El somriure de Teialb

En obrir-se la porta, Cristina no s'ho podia creure, davant d'ella tenia un

Il·lustracions: Héctor Borja

màgic. Donyets, sirenetes, personatges de còmic, del circ..., tots

El sol pareixia tindre una llum especial el matí del dissabte. Els poquets rajos que penetraven per la finestra de la habitació de Cristina, eren suficients per a fer evident que's tractava d'un dia esperat. Havia passat el Nadal i l'any nou enfilava ja cap a la festa de les falles. Com era tradició a la falla, els més menuts visitarien l'obrador de l'artesà que estava construint la falleta infantil. Cristina feia dies que es trobava molt il·lusionada amb eixa visita, li encantaven les falles i enguany, a més a més, era fallereta, amb el qual encara es sentia més identificada amb la festa. Va pegar un bot del llit i ràpidament es va vestir amb el xandall. Sa mare ja es trobava esperant-la baix per anar a desdejunar, que era la primera feina del matí i ho anaven a fer junt la resta de xiquets i xiquetes de la falla.

univers de ninots que amb el seu colorit feien d'aquell obrador un lloc esperant el seu moment per ser enllestits en la falla. Els ulls de Cristina no donaven abast per a voreu tot. De seguida l'artesà els va explicar quina era la seua falleta i quins els ninots que la formaven. Era realment preciosa, tots els detalls estaven cuidats al màxim i els colors escollits per a pintar-la li donaven una llum com mai havia vist. Atenta com estava escoltant les explicacions de l'artesà, Cristina va sentir com li cridaven suaument a cau d'orella: -Hola Cristina! Pots mirar cap ací baix? En baixar la vista un poc, Cristina no es podia creure el que estava veient. Un menut ninot que

-Maria, filla, amb les presses no t'has fet ni el monyo. Val que anem a un obrador i segur que

representava un pallasset del circ estava parlant-li. Va mirar cap a tots els costats i es va adonar que

estarà ple de pols, però és que ni pentinar-te...

sols ella podia sentir-lo. Com era açò possible? Va començar a sentir una tremolor per les cames,

-Tranquil·la mare que ara me'l replegue amb una pinça. Tinc moltes ganes d'anar a vore la falleta! La reunió per a desdejunar va ser curta, els xiquets estaven ansiosos per anar al taller faller i quasi s'engoliren la llet amb cacau i les ensaïmades que'ls havien preparat. El president de la falla era un xic que també tenia molta il·lusió en el monument infantil i els havia parlat meravelles de el que anaven a vore.

estava asustada i no sabia respondre. El menut pallasset la va tranquil·litzar. -No tingues por Cristina. El meu nom és Gerard i sóc el ninot més vell d'este obrador. L'artesà em va modelar fa més de quinze anys i he estat present en els monuments més importants que es planten arreu dels pobles i ciutats falleres. Sabia que teniu que vindre hui i per això he fet este encanteri per el qual sols tu em pots sentir. -I per que jo? - Va dir estranyada Cristina-És molt fàcil. Per que sabem que tu eres molt fallera i necessitem de la teua ajuda. Mira, aquell que veus allí - va dir Gerard, senyalant un ninot que representava un donyet, al fons del

Durant el trajecte fins la nau on es realitzava la falleta, en

magatzem- és Teialb i enguany ha segut modelat per l'artesà per a la vostra falleta. Estem molt

un del polígons industrials de la ciutat, el cor de Cristina

preocupats per ell. Per més que l'artesà ho intenta no hi ha manera de aconseguir ni el més

anava bategant més i més apressa. Era la primera vegada

mínim somriure. Està sempre trist.

que s'adentrava en el fabulós món d'on naixen les falles. En arribar-hi, la primera sensació va ser un fort olor a pintura,

-Per que està tant trist? -Va preguntar Cristina, ja un poquet més tranquil·la.

senyal de que els ninots estaven quasi llestos per a engalanar les places i carrers de Borriana.

22

23


Desfet l'encanteri, Cristina, es va acostar fins l'artesà i li va preguntar: Quin ninot presentaràs per a -Doncs resulta que Teialb no pot somriure des de que es va assabentar que anava a ser cremat la

l'exposició? L'artesà es va quedar un poquet sorprès i li va confessar que encara no ho tenia decidit.

nit de Sant Josep. Nosaltres li hem explicat que eixe és el nostre fi i que en cremar-nos l'esperit

En sentir-ho, la fallereta li va dir que havia vist al fons de l'obrador un donyet que era molt bonic i

del foc ens fa renàixer al cor dels fallers on sempre estarem presents, a més a més, l'artesà ens

que podia ser el ninot indultat. L'artesà, al que ja li rondinava l'idea pel cap, va pensar que si a la

pot tornar donar vida l'any següent per novament viure la meravellosa experiència de la

xiqueta li agradava el ninot, potser era per que era una bona figura i li va dir a Cristina que el donyet

purificació del foc. Però ell ha agafat por i no hi ha forma de que estiga content. Ens tens que

seria el ninot de la seua falla per a l'exposició.

ajudar, Cristina! - va concloure Gerard alçant la seua aflautada veu.En acomiadar-se les falleretes de l'obrador, l'artesà es posà ràpidament a treballar en el ninot. Va La fallereta no sabia respondre. Eren moltes sorpreses per a un sòl dia. De repent va tindre una idea. -Ja ho tinc Gerard! Ja se per que Teialb no pot somriure. -Com ho saps? -va respondre el pallasset intrigat.-

pensar que per acompanyar-lo podia fer un arbre ple de pardalets i papallones i que remataria la figura del donyet amb un riu d'aigua i multitud de detalls. Va posar tant d'interès en l'escena que en agafar el ninot per acabar-lo este ja presentava un somriure que va deixar estranyat a l'artesà. Teialb per fi estava content, havia aconseguit ser el millor ninot de tot l'obrador.

-Has sentit parlar alguna vegada dels ninots indultats? Estic segura que Teialb vol ser-ne un

Varen passar els dies i novament un dissabte al matí,

d'ells, per això no somriu. Vol que l'artesà pose tots els seus sentits en ell i així poder ser el

Cristina va convèncer a sa mare per que la portara a vore la

millor ninot de les falles de Borriana, d'esta manera es salvarà del foc i passarà a formar part de

falleta. En arribar-hi va notar que Gerard havia tornat a fer

la història de les falles.

l'encanteri i en mirar a baix va vore a tots els ninots davant

En sentir açò, Gerard, va comprendre que tenia raó Cristina. Feia ja uns quants anys varen patir un cas similar, un ninot que representava un vell fuster va donar molts maldecaps a l'artesà fins que este va aconseguir fer d'ell un ninot meravellós. En arrimar-se falles un matí l'artesà va arribar

d'ella que cantant i ballant deixaven pas a Teialb amb un somriure d'orella a orella. El menut donyet va donar les gràcies a Cristina per que sols ella havia sabut interpretar el per que de la seua tristesa i havia aconseguit que desapareguera per complet.

molt content al taller i va comentar als operaris que havia

Cristina estava molt contenta i va decidir que des d'aquell

aconseguit el ninot indultat. Gerard i els seus companys no

moment visitaria sempre que poguera l'obrador de l'artesà

sabien de que parlava però es varen donar compte que el

per compartir amb els ninots la passió per les falles que tan

ninot del vellet no hi era i varen suposar que estaria parlant

profundament sentia.

d'ell. Cristina va explicar a Gerard el que eren els ninots indultats i per que suposava que Teialb no volia somriure, era una forma de cridar l'atenció de l'artesà per a que posarà els cinc sentis en ell. Dit açò la fallereta es va acomiadar de Gerard prometent-li que tornaria al cap de dos setmanes per vore el somriure de Teialb.

Administración de Loterías nº1 Plaza de La Merced, 6 - BURRIANA teléfono: 964 51 01 20 24

25


LA

Núm.13, març de 2012

BRUSA REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

LA MERCÉ PLANTA A L’ESTIL TRADICIONAL

El monument faller que l'artista Jose Luis Pascual Nebot "Pepi" va enllestir per a la nostra falla l'any 2011 va ser plantat a l'estil tradicional anomenat "a la tombe". El dia de la plantà tots els

fallers ens vàrem posar a les ordres de l'artesà per a portar a terme la complicada maniobra d'alçar el monument sols amb l'ajuda de cordes. Un grup de fallers, es va col.locar al balcó del segon pis de la finca de davant de la placeta i foren els encarregats de guiar l'equilibri i alçar la falla, mentre la resta feia de contrapès des de baix. L'operació va alçar una gran expectació entre el veïnat que observava amb curiositat els treballs que varen concloure en poc menys de mitja hora i amb èxit. La falla era homenatge al mercat tradicional i en les diverses escenes es podien contemplar les diferents parades que componen el mercat.

REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

Núm. 13, març de 2012

GRANS TREBALLS PER A LES CREUS DE MAIG Un any més, el primer cap de setmana de Maig es va celebrar la festivitat de les Creus de Maig. La nostra comissió va alçar a la placeta una creu dissenyada per Héctor Borja i Raúl Blasco que estava acompanyada d'un jardí que representava el bíblic Edèn i que va composar Paco Martínez. La feina de tota la comissió es va vore recompensada amb un cinquè premi. Pel que respecta a la creu infantil, un original disseny de forma rodona, acompanyat d'un jardí concèntric va ser la proposta de la nostra comissió per ala convocatòria de 2011.

FOGUERES I FALLES En arribar el mes de Juny, UNIDES PER LA FESTA la falla v a to rnar a

participar de les festes de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant. Una representació de

la comissió encapçalada per la fallera major, Paula Vidal i el president Toni Leal es desplaçaren fins a la ciutat d'Alacant on varen gaudir de la festa en companyia de la nostra foguera germana de la Plaza de Gabriel Miró.

La falleta infantil Obra de Jose Luis Pascual "Pepi" que va presentar un monument que representava una simpàtica família de patos preparats per a passar un dia d'esplai a la platja. Els més menuts de

26

la comissió s'ho passaren d'allò més bé i gaudiren de la vesprada de la plantà amb jocs i correbous especialment dedicats per a ells.

27


LA

BRUSA LA TRACA

REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

DESPEDIDA I PROCLAMACIÓ

En les acaballes de l'estiu, vàrem celebrar el nomenament de les nostres falleres majors per a les festes de 2012. La traca, com popularment coneixem este acte ens va reunir a l'antic casal del carrer Verge de la Paloma, en els que varen ser els últims actes oficials en el local que ha segut la nostra llar durant prop de 12 anys. Amb estos actes tinguérem l'oportunitat de conèixer un poc més a les noves representants de la falla i també a les seues corts d'honor. El primer dels nomenaments va ser el de Cristina Rodríguez Chiva com a Fallera Major Infantil i dues setmanes després ens tornàrem a reunir per a nomenar Fallera Major de La Mercè per a 2012, a Lara di Vico Dondine.

La nostra falla està d’enhorabona, el passat 8 de Novembre, Primitiva Sánchez Vidal va complir 100 anys. "Primi" és la fallera més veterana del nostre barri i durant molts anys va ser membre de la comissió junt al seu marit, José Borja “El Baoro”. El seu amor a la festa va ser inculcat al seus fills Pepe i Rosa. Pepe va ser el primer reinet de la falla a l’any 1950 i Rosa ha segut membre fins fa poc. El seu nét Héctor ha recollit el testimoni de la família. Moltes felicitats!

El divendres 4 de Novembre, la nostra falla va estrenar un nou casal. Després de més d’una dècada fora de la nostra demarcació, la falla tornava a instal·lar-se novament al barri. El local, situat al carrer Sant Pere Pasqual, va ser inaugurat per les nostres falleres majors i presidents que varen estar acompanyats per les reines falleres i el regidor de festes. Amb motiu de la inauguració es va celebrar un sopar popular que va reunir a prop de tres-centes persones.

Els salons de la seu social de la Caixa Rural Sant Josep varen ser, un any més, el lloc on es va celebrar l'acte de despedida i proclamació de les nostres falleres majors i les seues respectives corts d'honor. Els emocionats discursos d'acomiadament de Paula Vidal i Miriam Peris, falleres majors de 2011, donaren pas a les paraules d'agraïment de Lara di Vico i Cristina Rodríguez per la seua proclamació. El president de la falla, Toni Leal, en nom de la comissió va obsequiar a les reines que s'acomiadaven amb una placa com a record del seu regnat. En acabar l'acte protocolari, tota la comissió va poder gaudir d'un sopar de germanor. Amb la proclamació de les noves falleres major es va donar per iniciat oficialment el nou exercici faller.

28

Núm. 13, març de 2012

COMISSIÓ EL DIA DE LA PRESENTACIÓ

29


LA

BRUSA

JOSEP NOS ESCOLLIT PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE FALLES

marcat per este període de dos anys en els que, com a mínim, estarà al capdavant de la Federació de Falles.

el càrrec de tresorer i Salvador Crespo el de

Federació i s'encarregarà també de treballar en el tema

comptador. La resta de la directiva s'encarrega de les

de les categories de falles.

quatre àrees de treball que seran el puntal del funcionament de l'entitat. D'esta manera, Javier

Et va sorprendre la teua elecció com a president

Alonso és el responsable de l'àrea econòmica, Nacho

va resultar escollit president de la Federació de Falles

de la Federació de Falles?

García de l'àrea jurídica, Daniel Sánchez de

de Borriana el passat 3 de Novembre per aclaparadora

Home, un quan està ja en un càrrec com és el de

l'organització interna i Salvador Doménech d'actes i

majoria en les eleccions celebrades dins del marc de

vicepresident sap que pot resultar triat, però la

protocol.

l'assemblea general de l'entitat. Josep, amb un ampli

veritat és que si em va sorprendre perquè pensava que

currículum dins del mon de la festa, és faller de la

Has fet molta insistència en el tema de les àrees.

seguiríem com fins ara i seria Xavi Diago qui ocuparà

nostra falla, des de l'any 1997 i dins de la comissió

Quins seran les seues funcions?

novament la presidència.

en que va ser president del col·lectiu, actualment és el secretari de la falla. El seu nomenament com a president de la Federació de Falles de Burriana, la veritat és que no ens va sorprendre, doncs des de que es va crear l'entitat al 2008, Josep ha segut un dels seus principals valedors. La seua llavor dins de la Federació, on ha tingut la responsabilitat de formar part dels principals grups de

Teniu molt treball per davant.... Doncs sí, i tot el que ja hem fet perquè en dos anys de vida, l'entitat no ha parat de treballar. Hem viscut un moment històric en les falles de la ciutat ja que mai s'havia aconseguit tindre una entitat d'este tipus i la veritat és que la gent se l'ha agafat amb ganes. Hem dut a terme dos setmanes culturals amb molt d'èxit, igual que les revetles de Sant Joan i els

Bé, el tema de les àrees és fonamental i la seua

actes per a xiquets que celebrem en falles. A nivell

missió és en definitiva aconseguir que la

intern hem redactat els estatuts i el reglament de règim

vicepresident...

Federació funcione. L'àrea econòmica formarà una

intern que ha suposat un enorme tasca però que servirà

Sí, la gent ha continuat confiant en el mateix

comissió mixta amb la Junta Local Fallera per a

per a regir totes les activitats de les falles i com no,

equip pràcticament perquè en la directiva, que

negociar tots els temes referents a assumptes

hem participat i assistit allà on hem sigut requerits per

està formada per deu persones, només hi ha hagut dos

econòmics que puguen afectar en comú a ambdós

les falles o associacions de la nostra ciutat.

canvis. La tasca del president es conjuga perfectament

entitats i resoldre'ls de la manera més satisfactòria. La

amb la del vicepresident i el canvi no es va a notar a

jurídica s'encarregarà de negociar les competències

nivell intern només serà a nivell de representació.

que es poden assumir per part de la Federació i de

Bo, però de totes maneres, Diago serà el teu

treball que al llarg d'estos tres anys han anant

Ja has repartit les responsabilitats entre els

conformant la realitat que hui en dia és l'entitat, el

membres de la directiva. Com ha quedat

posaven en el punt de mira de tots el membres de

30

impressions sobre el càrrec i els objectius que s'ha

La nostra comissió es troba d'enhorabona, Josep Nos,

exerceix càrrecs de responsabilitat des de l'any 2002

Núm.13, març de 2012

REVISTA D’ACTIVITAT FALLERA

conformada?

l'estudi de la remodelació del Consell Sectorial. L'àrea d'organització interna ha estat treballant en el reglament sancionador que va quedar pendent després de l'aprovació del reglament de règim intern, així com

l'assemblea per a ocupar el màxim càrrec en

Sí, com ja va quedar clar el dia de l'assemblea,

l'organització. Des de les pàgines del llibret de La

en el tema de la demarcació i ubicació de les falles,

Xavi Diago serà el vicepresident i els altres

Veterana a més de felicitar-lo per tant important

qüestions que vàrem aprovar en la passada assemblea

càrrecs els assignarem en la primera reunió que vam

nomenament, no podiem deixar passar l'oportunitat de

de Febrer i, finalment, la delegació d'actes i protocol

tindre. Ximo Tornador continua sent el secretari i

parlar amb ell per que ens conté un poquet les seues

organitzarà tots els esdeveniments que du a terme la

Amadeo Antonino és el vicesecretari. Toni Gil ocupa

31


LA

1945-1970.

BRUSA

ON HI HA PÈL, HI HA ALEGRIA Per tercer any, el grup de teatre de la Falla Barri La Mercè es va pujar a les taules per a representar una nova

25 anys de poesia en valencià al llibre faller de Borriana.

obra de teatre. Després de l'èxit aconseguit el passat any amb "I després què?" la falla ha continuat confiant en Alejandro Montagut per a portar a terme un nou projecte teatral. En esta ocasió l'autor ens va presentar "On hi ha pèl, hi ha alegria", una comèdia en dos actes, el primer dels quals discorre a la perruqueria de "Lolita" en una nit de molta feina com és la de la vespra de Sant Josep. Pel local de Lolita desfila una sèrie de personatges peculiars que, sens dubte, varen arrancar la rialla dels espectadors. La segona part de l'obra transcorre passat un temps i es du a terme en un parc de la ciutat. "On van dur a terme al Centre Municipal de Cultura "La hi ha pèl, hi ha alegria" Mercè". L'estrena tingué lloc el Divendres 25 de mescla el surrealisme al Novembre amb l'assistència de les reines falleres de que ens te acostumats l'autor amb escenes col·loquials Borriana, Aida Bort i Carla Valero, acompanyades pel típiques del lloc on transcorre l'acció. Com no podia ser president de la Junta Local Fallera , Carlos Solá. d'altra forma, el món de les falles es veu també retratat en l'obra i l'actualitat fallera i municipal te un lloquet reservat. Les funcions de "On hi ha pèl, hi ha alegria" es

32

L'obra va ser vista per més de cinc-centes persones en les tres sessions que va ser representada.

33


1945-1970. 25 anys de poesia en valencià al llibre faller de Borriana. Vicent Blasco és dir expressió dels sentiments amb belles paraules que acullen allò que ix del D irméspoesia profund del nostre ser. Els versos brollen del cor com l'aigua pura que naix de la

pedra per a donar vida al riu que serà el camí que ens porte a la mar del poema, a eixe espai inabastable e immens on caben totes les paraules que s'han unit per a que puguem gaudir de l'emoció que la poesia sempre transmet. La poesia és un gènere literari que ha segut empleat per totes les cultures. Els grecs, per exemple, no la consideraven com una comunicació destinada a lectura, si no més bé, per a ser representada en un auditori per una persona o cor i moltes vegades acompanyada de música. Una de les principals eines poètiques és la metàfora, és a dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre termes que es suggereixen uns als altres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. L'ús de la metàfora és molt habitual en els versos empleats als monuments fallers, sobretot als dels primers anys de la festa. Hem de tindre en compte que la poesia sempre ha estat present als llibrets de falla i ha format part fonamental de la festa fallera des de el seu naixement. La relació i explicació de lo que la falla conté ha anat sempre unida a la festa, i als primers anys de les falles es donava una gran importància al llibret de la falla on reconeguts poetes locals competien per emportar-se els guardons que el jurat concedia al temps que tractaven amb el seu ingeni d'esquivar la censura imposada. Els noms de Batistet "El Bessó", Pere Echevarria, el capellà Serra o Manuel Peris Fuentes son habituals en la primera època de les falles que comprén des de 1928 fins a l'inici de la guerra civil espanyola al 1936. Un capítol a part de la poesia fallera és, sens dubte, els dels poemes que no formen part de la crítica de la falla i que normalment es dediquen a les falleres i a relatar o exaltar la pròpia festa i aspectes característics de la mateixa. Són precisament estos poemes el motiu del present treball. Per tal de situar-nos al temps ens hem de remuntar fins l'any 1944. És en eixa data quan la festa fallera s'oficialitza amb la constitució de la Junta Local Fallera. Amb el nou organisme rector, les falles comencen a rebre el reconeiximent oficial que el poble ja feia anys que els havia atorgat, no en va feia prop de 20 anys que havien començat a alçar-se monuments a la ciutat. Les festes falleres, però, prenen impuls a partir d'eixe any i una de les novetats que porten associades és l'aparició del llibre faller, conegut popularment com "el fallero". La primera edició del llibre faller no es pot considerar com a tal, ja que sols és un tríptic on apareix reflexat el programa d'actes oficial de les festes falleres de l'any 1944. Per lo tant l'any 1945 és el primer en el que podem dir que es porta a terme un llibre faller. L'any següent "El Fallero" no tindria continuïtat i és que la ciutat de Borriana va patir una impressionant nevada la nit de Sant Antoni de l'any 1946. La desolació per la ruïna que això significà va fer que eixe any no es plantaren falles i que per lo tant no hi aparegués una nova edició de "El Fallero". Al 1946 sols els fallers del Garbó erigiren un barraca com a xicotet monument faller. L'any 1947, la ciutat ja es troba amb ànims de festa i les falles tornen a cobrar protagonisme. Des d'aleshores i fins l'actualitat, el llibre faller no ha faltat mai a la seua cita amb els borrianencs cada mes de març per a

34

l’actualitat, el llibre faller no ha faltat mai a la seua cita amb els borrianencs cada mes de març per a mostrar els retrats de les reines i les falleres, els esbossos de les falles, el llistat de les comissions, les publicitats de les empreses i comerços col·laboradors, les salutacions de les autoritats i, com no podia ser d'altra forma, els versos que multitud de poetes al llarg de la seua dilatada història han volgut incloure per a exaltar la festa fallera i a les seues protagonistes. Precisament eixos versos, son l'objectiu d'este treball. Per portar-lo a terme, s'han escollit aquells poemes que estan escrits en valencià, principalment per dos motius: El primer d'ells és un reconeixement als seus autors que s'atrevien a escriure en una llengua aleshores postergada a l'àmbit familiar i que gràcies al seu empeny va sobreviure a la brutal pressió castellanitzadora de la dictadura franquista. Resulta evident en molts d'ells, la manca d'una normativa al hora d'escriure en valencià, sobretot en el poetes estrictament locals que suplien la seua falta d'escola en la nostra llengua amb un gran empeny, donant-nos d'esta manera a les generacions posteriors una imatge de com es parlava aleshores a la nostra ciutat, ja que les seues composicions estan redactes en una mena de "borrianer" que ha permès que quede constància de expressions i paraules estrictament locals, el qual per altra part és també motiu d'agraïment doncs és molt probable que, de no ser pels llibrets de falla, estes expressions s'hagueren perdut. El segon motiu és el poder comprovar l'evolució de la llengua i vore com, per exemple, a l'any 1951 trobem col·laboracions de poetes de la talla de Bernat Artola que ja es prodigava anys abans als llibrets de falla o Carles Salvador i la seua filla Sofía que redacten uns poemes seguint les Normes de Castelló firmades encara no feia vint anys però que entre la classe intel·lectual valenciana ja havien calat gràcies, en gran mesura, al treball de l'entitat Lo Rat Penat que organitzava els seus cursets de llengua valenciana. D'entre els poetes de la nostra ciutat destaca, en l'època objecte del l'estudi, Vicent Monsonís Moros, que aleshores frisava la quarantena i contava amb una notable producció literària. Monsonís era funcionari municipal del servei de recaptació i al hora llaurador enamorat dels horts, quelcom que ha quedat reflexat en la seua amplíssima obra. Al 1945 trobem l'únic poema en valencià publicat per Juan Bautista Tejedo Beltrán "El Bessó" al llibre faller. El que fora el major poeta costumista de la nostra ciutat, aleshores ja es trobava quasi retirat i encara que va seguir fins l'any 1948 encarregant-se del llibret de la nostra falla, la seua única intervenció en la nostra llengua al llibre faller va ser eixa, tot i que posteriorment al 1947 va publicar una "Cuartilla Fallera" en castellà. Un altre dels poetes destacats de l'època i que sempre escrivia en valencià era Joaquim Urios. Urios, que va ser alcalde de Burriana, en el període de temps que abasta el present treball va vore coronades reines falleres a les seues filles Lucina (reina fallera infantil de 1954) i Maria Dolores (reina fallera de 1962) dedicant a les dos sentits poemes.

35


Com indicava abans, el recorregut poètic s'inicia al 1945. És el primer any que es publica el llibre faller i en ell trobem fins a sis composicions poètiques en valencià. Curiosament sols la que porta per títol "Fesomies del poble" està firmada pel seu autor amb nom i cognoms, el gran poeta borrianenc, Juan Bautista Tejedo "El Bessó". Les restants poesies fan referència a un recorregut per les falles de la ciutat la que es titola "Itinerari", les dos següents versifiquen una descripció de la festa fallera i també hi apareix un sonet dedicat a la cremà i una composició de caire moral que amb el títol "¡A la falla!" condemna al foc als estraperlistes de l'època, a la joventut immoral i als rics que no comparteixen amb els més desfavorits i pequen de supèrbia.

L'any 1946 és el de la famosa gelada de la nit del 16 de Gener i la ciutat fruit d'aquella desgràcia decideix que no està per a festes i per lo tant ni es planten falles ni s'edita el llibre faller. L'any 1947 el llibre recull tres composicions poètiques en valencià. La primera, que porta per títol "El ninot que và'l infern" representa la primera aparició al llibre faller del destacat poeta borrianenc, Joaquim Urios, que en esta ocasió el firma amb les seues inicials "J.U." cosa que es convertirà en habitual en ell. Urios retrata en sis octavilles la pena d'un ninot que intenta salvar-se del foc però acaba cremat per que és la voluntat del poble que en la falla l'ha ficat. La següent composició que apareix està dedicada a la fallera major i cort d'honor de la falla L'Escorredor i per les inicials amb les que apareix firmada "R.L.R." podem endevinar l'autoria de Rafael Lázaro Rubio, aleshores membre de l'esmentada comissió. L'últim poema que apareix al llibre faller de 1947 és d'autor anònim i porta per títol "Celebrem la festa".

36

37


Novament son tres les composicions poètiques en valencià que apareixen al "Fallero" de l'any 1948. Este any suposa l'aparició d'un poeta que prompte es convertiria també en habitual del llibre i que no és altre que Vicent Monsonís Moros. La seua primera incursió porta per títol "Elogi del Poeta Fallero" i en ella Monsonís Moros alaba als poetes que publiquen anònimament als llibrets renunciant al reconeximent de la seua llavor. De nou les falleres del barri de L'Escorredor son les protagonistes d'un poema al llibre faller, en esta ocasió es tracta d'un extens acròstic que du la firma de V. Llorca. L'últim dels poemes és, sens dubte, el més elaborat tant en mètrica com en rima; està firmat per Carles Petit i és una composició de cinc perfectes octaves reials que porten per títol "Burriana, Regina de la Plana".

Al 1949 trobem dos poemes en la nostra llengua. El primer d'ell és de Vicent Monsonís i porta per títol "Carcassa". En esta composició de huit estrofes de sis versos, el poeta dona la seua particular visió bucòlica de la festa fallera a Burriana. En Miquel Gil i Viñes és l'autor de la següent composició que apareix al 1949. Miquel Gil empra una combinació de prosa i poesia titulada "Focs de falla" per a fer una comparació entre el foc de la falla quan s'inicia la cremà i que l'autor compara amb el foc de reunió de la llar i el moment de màxima virulència de les flames que és associat al foc del purgatori que crema però no destrueix. Per últim el foc final de la falla que Gil i Viñes el veu com la culminació de la festa.

La dècada dels anys 50 s'enceta al llibre amb una única poesia en valencià. És la ploma de Vicent Monsonís Moros "El Poeta" qui la signa. En esta ocasió Monsonís presenta un romanç titulat "Sant Josep" i en ell descriu la festa fallera i els sentiments que li recorren el cor en arribar el més de març amb les falles i la naixent primavera.

38

39


El llibre faller de 1951 és un dels més significats en quant a la temàtica del present treball. En ell trobem cinc poemes en valencià signats ni més ni menys que per Bernat Artola, Carles Salvador, Sofia Salvador, Jesús Morante i Vicent Monsonís Moros. El primer d'ells està composat per Bernat Artola Tomás i porta per títol "Burriana o l'esperit". Es tracta de quatre dècimes en les quals el genial poeta castellonenc exalta el caràcter treballador de la ciutat i el seu afany per lluir i pregonar la seua festa. La tendresa de Sofia Salvador, magnífica compositora, comparteix pàgina al llibre faller de 1951 amb la mestria de son pare, Carles Salvador. Sofia escriu "La Falla de Sant Josep" un xicotet i càlid poema on descriu la falla del sant fuster patró de la festa.

Al 1952 és novament Vicent Monsonís Moros, l'únic poeta que apareix al llibre faller escrivint en valencià. "Esclat" porta per títol la composició de Monsonís, que una vegada més exalta la festa de les falles amb una mescla de sentiments i descripció dels actes fallers més destacats. Vicent Monsonís és un poeta profundament sentimental i això es veu reflexat contínuament en els seus poemes on posa de manifest el seu amor a la festa, les tradicions i la ciutat de Burriana.

Per la seua part, Carles Salvador, el gran mestre valedor de la llengua valenciana en aquells temps de postguerra, dedica un bell sonet al dia després de Sant Josep, que porta per títol "Sonet de l'endemà de Sant Josep". Compartint pàgina amb Vicent Monsonís trobem al mestre "en gai saber", Jesús Morante que dedica unes "Flames patriòtiques" a València, mentre que el poeta borrianenc porta al llibre faller el sonet "Finestral" on retrata la llum de l'esperada primavera, pòrtic de la festa fallera.

El llibre faller de 1953 s'enceta amb el sonet titulat "Taronjina" que S. Serrano Rubert dedica a la reina fallera d'aquell any la senyoreta Maria del Carmen Mulet Ortíz. El poeta ofereix a la reina uns versos on la mar es converteix en vestit i el foc obrí el camí de la festa per a posar-la als peus d'ella. Vicent Monsonís Moros, presenta eixe any "Çel Fallero" un poema composat per quatre quintets amb el qual associa la festa fallera al optimisme i fa al·lusió al cel dels dies de falles.

40

41


Al 1954 la protagonista de l'únic poema en valencià és la reina fallera infantil, Lucina Urios Burdeus. Com no podia ser d'altra forma, és son pare Joaquim Urios, aleshores alcalde de la ciutat, qui el firma. Urios presenta un bell romanç que porta per títol "La filla del poeta" i en ell fa recorregut des de l'infància de la xiqueta fins que es nomenada reina fallera, com és lògic en tota la composició és denota l'amor del pare per la filla.

1955 és un any en el que novament sols trobem un poema en valencià al menut llibre faller que es va publicar aquell any. L'autor és Vicent Monsonís Moros i es tracta d'un sonet que porta per títol “Pòrtic” i en el que el poeta recorreix novament a l'exaltació de la primavera i ho enllaça amb la festa de les falles.

Seguint el recorregut arribem a l'any 1957, on al llibre faller s'inclouen dos composicions poètiques en la nostra llengua. La primera d'elles és l'últim sonet que Vicent Monsonís Moros publica als llibres fallers oficials i porta per títol, "Al cremar de la falla". En ell es fa una descripció del moment culminant de la festa quan el foc consumeix el monument faller. Hi haurà que esperar fins al 1971 per trobar una nova poesia de V icent Monsonís al llibre faller circumstància que sols es repetirà a l'any 1981 amb motiu del nomenament com a fallera d'una neboda seua, aleshores serà la última vegada que una poesia del gran poeta borrianenc apareixerà publicada en el popular "Fallero". La segon poesia del llibre de 1957 és una celebrada composició de Joaquim Urios que va ser declamada a l'acte d'exaltació de la reina fallera de 1956, Vicentita Llopis Burdeus i en la que el poeta reclama una reina ben guapa i descriu les facultats que baix el seu punt de vista ha de tindre la jove que represente a Burriana com a reina fallera.

Una vegada més, és Vicent Monsonís Moros qui al 1956 apareix al llibre faller amb l'únic poema en valencià que es publica aquell any. Un sonet titulat "Nostra mussa" és la composició que "El Poeta"sobrenom amb el que era conegut a Burriana, inclou al llibre. Feia cinc anys que Monsonís no publicava un sonet al "Fallero" i en esta ocasió l'aprofita per lamentar-se de la seua falta d'inspiració al hora d'exaltar les virtuts de la reina de les falles.

42

43


Els dos poemes en valencià que apareixen al "Fallero" de l'any 1958 suposen un canvi radical en la temàtica emprada els anys anteriors. Estes composicions deixen de costat l'exaltació de la reina i les falleres per a centrar-s'hi en les mares la primera i en una falla molt especial la segon. Anem per parts. Joaquim Urios és el responsable de "Una martellà en lo clau" un títol significatiu per a una composició estranya amb cinc estrofes de nou versos i en la que el poeta fa una defensa i exaltació de les mares de les falleres per a les que reclama més protagonisme en la festa. La segona composició porta la firma de Batiste Folch, aleshores membre de la Junta Local Fallera i que va ser també molts anys faller de L'Escorredor i de La Mercè. Un autor anònim fa en castellà una introducció en prosa d'una falla que no queda clar si és fruit de l' imaginació de Folch o que realment va portar a terme per afició. Baix de l'explicació el propi Batiste Folch, que rebia també el malnom de "El Ferrer" fa en vers l'explicació de la seua falla i comissió.

44

Els anys 1959, 1960 i 1961 constitueixen el període més llarg de sequera de versos en valencià de la història del llibre faller. Durant estos tres anys, llevat del pregó, que no és objecte del present treball, no hi apareix cap poema escrit en la nostra llengua. Malauradament a partir d'estos anys esta circumstància es convertirà en habitual i serà la dècada dels anys 60 quan més s'accentuarà. La pressió castellanitzant es fa més patent en estos anys en els que la festa cada vegada s'envolta més d'un oficialisme que clarament posterga el valencià a l'àmbit col·loquial i familiar. És també en esta època quan els llibrets de falla inicien la seua decadència i son moltes les comissions, entre elles la nostra, que deixen d'editarlos.

Novament Joaquim Urios és l'autor de l'únic poema aparegut al llibre faller de 1962. L'ocasió l'obliga a lluir-se doncs la seua filla, Maria Dolores Urios Burdeus, és la reina fallera d'aquell any. Urios presenta per a tal esdeveniment un romanç en tres cants que porta per títol "Tres corones pa ma filla" i on posa tota seua mestria per a enllestir un poema en el que fa patent el seu amor de pare i a la vegada ofereix a la seua filla al poble. El poeta culmina la seua composició en el tercer cant oferint a la reina les tres corones que simbolitzen l'amor, la pàtria i la fe.

45


L'any 1963 és elegida reina fallera Juanita Tejedo García i Joaquim Urios li dedica al llibre faller un bell romanç que a mode de pleitesia destaca les virtuts de la reina a la qual nomena "novia de Burriana" que amb ulls de foc encén les falles. Joaquim Urios culm ina amb este poema les seues col·laboracions poètiques en valencià al llibre faller. La Borriana fallera perd així una ploma il·lustre que al llarg de prop de dos dècades va deixar constància de la seua mestria a l'hora d'escriure i del seu profund amor a la festa de les falles. 1964 i 1965 son dos anys en els que el llibre faller deixa de publicar poesia en valencià. Les col·laboracions son nombroses i plomes destacades de la literatura local com Pepe Esteve, Felix Escudero o Vicent Ramón Cardet i altres de renom com Mario Cabré, publiquen articles als llibres fallers d'estos anys.

El 1966 suposa l'inici de les col·laboracions al llibre faller d'un poeta que prompte es convertirà en habitual. Es tracta de Tomás Martínez Canós que s'estrena amb una composició de dos dècimes una miqueta especials, doncs respeten la rima però no així la mètrica i que estan dedicades a la reina fallera d'aquell any, Maria Mercedes Tomás Verdegal.

Un dels poetes més grans que ha donat la Borriana fallera és, sens dubte, Jose Aymerich Tormo. Crític faller genial i dotat d'una gràcia superior, Pepe Aymerich és també un poeta sensible i dolç quan d'exaltar a la dona fallera es tracta. Inicia la seua tasca com a crític recollint el testimoni del mític Batiste "El Bessó" a la nostra falla l'any 1949, però no és fins l'any 1967 que un poema seu en valencià apareix publicat al llibre faller. La composició que porta per títol "Balada del fallero enamorat" és un preciós poema de tres estrofes i amb nombre de versos descendent, la primera de 12, la segona de 11 i l'última de 10. Aymerich en la primera estrofa vol fer una falla al seu cor, en la segon es converteix en foc i acaba demanant a la fallera que siga reina. Este poema és l'únic en valencià que apareix al llibre faller d'aquell any.

Cal senyalar que al 1965 es planta la mítica falla de la girafa, la primera que erigeix el Club Ortega i que eixe mateix any, és anomenat cavaller acompanyant de la reina fallera infantil Marisín Chillida Carrillo, el xiquet Jacobo Martínez de Irujo y Stuart Fitz James, fill de la Duquessa d'Alba, la noble espanyola que més títols nobiliaris atresora i que va visitar la ciutat durant la setmana fallera.

46

47


El llibre de 1968 trenca les estadístiques dels anys anteriors i despenja amb quatre composicions poètiques en la nostra llengua, a més a més, la primera d'elles és un poema de mètrica i rima lliure, quelcom totalment nou al "Fallero", i porta la firma de J.Alarte. Està dedicat a la reina fallera d'aquell any, Maria Teresa Gabriel Pascual.

D'un any d'abundància com va ser 1968 en passem a un altre on sols un xicotet poema composat per quatre quartetes apareix al llibre faller. Tomás Martínez Canós és l'autor de estos versos dedicats a la reina fallera infantil de 1969, Pilarina Gimeno Cavanilles i que amb el títol "a la Regina xiqueta" formen part de la llarga sèrie que l'autor va dedicar a exaltar a la reines falleres de Borriana. Per últim a l'any 1970 novament Tomás Martínez Canós, és el protagonista de l'únic poema aparegut al llibre faller. En esta ocasió Martínez dedica un sonet a la reina fallera infantil Maria Amparo López Villanova.

La segon apareix amb la firma d'Alarte Querol, el qual ens fa pensar que es tracta del mateix autor que el primer, una cosa que quasi confirmem en llegir-lo. El poeta torna a deixar de costat els formalismes i les normes poètiques per a exaltar les mans com a creadores de la festa en un poema que precisament duu eixe nom "Les mans". Els dos últims poemes en valencià del llibre faller de 1968 porten la firma de Juan Cerezo, reconegut músic i director de banda autor dels himnes de les falles del Barri València, del famós "La 41" del Centre España i "La Passaeta" del Club 53. El mestre Cerezo presenta en una mateixa pàgina dos composicions dedicades a la cavalcada del ninot i a la dificultat de triar a la fallera major.

Els anys posteriors, i fins l'actualitat, la poesia en valencià al llibre faller va fent-se cada any un xicotet lloc. No és, sens dubte, el principal objectiu de la publicació, però si que forma part de l'essència de la festa fallera i bona prova d'això és que, a excepció d'alguns anys com hem vist, sempre ha estat present al llibre. Cert és que amb el pas dels anys, el llibre faller és cada vegada més voluminós i conté més pàgines, però no deixa de ser curiós que el augment es destine a fer més grans les publicitats i ha incloure més fotografies, una cosa lògica, però que en canvi això no es veja reflexat en la producció literària, especialment poètica, que l'acompanya. Únicament l'inclusió dels discursos dels mantenidors de les reines falleres a partir de la dècada dels anys 80 eleva un poc el nivell literari del nostre popular "Fallero". Esperem que amb el temps eixa circumstància vaja canviant poc a poc i deixem per a anys pròxims l'estudi dels restants poemes en valencià del llibre faller oficial de Burriana.

48

49


Joaquín Ortells: Burriana al cor. (Burriana 28/08/1932 - 21/12/2011)

El passat 21 de Desembre ens va deixar Joaquín Ortells, un gran faller que va pertànyer durant més de 20 anys a la nostra comissió. En Borriana el coneixia tot lo món i, no debades, és considerat per la gran majoria dels fallers, com la persona que més ha influït en el últims 60 anys en l'enaltiment de la falles a la nostra ciutat. Des d'este llibret de La Veterana no podíem passar sense retre-li un modest homenatge. Creiem que la seua tasca al món de les falles i la cultura de Borriana requereix d'un estudi profund, és per això que enguany volem fer sols un xicotet recorregut per allò més destacat de la trajectòria de Joaquín deixant per successives edicions la realització d'un treball més complet sobre la seua vida i obra. Per a trobar per primera vegada el nom de Joaquín Ortells als llibres fallers ens hem de remuntar a l'any 1957 quan apareix censat per primera vegada a la comissió de la falla del Barri de L'Escorredor, la falla del seu barri, doncs aleshores vivia a la seua casa natal del carrer Sant Teodoro, al cor mateix del barri, encara que és a l'any 1955 quan s'inicia en el món de les falles portant a terme la falleta infantil del barri de Sant Blai a un xicotet taller del carrer la Misericòrdia i baix les ordres de un altre gran artista com era Manolo Oliver. La seua vessant com artista faller acabaria prompte ja que després d'esta primera incursió sols en realitzà dos més l'any 1960 per la comissió de L'Escorredor, posteriorment dirigirà la seua tasca professional cap al món de l'escenografia i la decoració i més endavant també a la indumentària. L'any 1963 entra a formar part de la Junta Local Fallera baix la presidència de Ramón Boix Monraval, aleshores ja és un reconegut decorador i comença a treballar per a realçar la festa fallera a Borriana. A ell es deu la creació dels tapissos amb la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia i davant la qual es realitza l'ofrena de flors de les falles de Burriana tots els 19 de Març. Cal senyalar que el primer tapis confeccionat per Joaquín va ser per a una festa d'espigues que va organitzar la secció local de la Adoración Nocturna Española i que reproduïa fidelment la custòdia gòtica que es conserva a l'església de el Salvador al 1959. Aquell tapís va ser tan elogiat que prompte va rebre l'encàrrec de fer-ne un altre per a l'ofrena fallera que aquell any de 1960 es celebrava encara al Camí d'Onda junt a l'església de Sant Josep dels Pares Carmelites.

50

51


L'èxit d'Ortells en els tapissos, que confeccionà al llarg de 10 anys, es trasllada també als cartells de falla, aconseguint que les seues creacions anunciaren les festes falleres dels anys 1959, 74, 75, 77 i 79. La seua mestria a l'hora de treballar el paper de seda en els tapissos el trasllada posteriorment a les carrosses convertint-se en especialista en el disseny i construcció d'estos elements tant característics de les nostres cavalcades. Les seues creacions s'alcen contínuament amb el màxim guardó tant en la Cavalcada del Ninot com a la Batalla de Flors. La nostra comissió por donar fe d'això ja que baix la seua direcció aconsegueix un bon nombre de primers premis tant als anys 70 com als 90 del segle passat.

Un altra de les festes de Borriana que Joaquín Ortells revoluciona són les Creus de Maig. Esta celebració s'implanta als anys 40 a Borriana i no és fins a principis dels 70 quan es popularitza gràcies a que Ortells comença en la nostra falla a plantar creus monumentals adornades amb grans jardins i fonts d'aigua tal i com coneixem la festa en l'actualitat. L'any 1977 i amb motiu del 50é aniversari de la falla, la comissió planta una creu dissenyada per Joaquín que trenca tots els motlles establerts fins la època obtenint el reconeixement unànime tant del jurat com del públic. Durant tota seua etapa com a faller de La Mercè, s'implica en la construcció de les creus i és a l'any 1994 quan un disseny seu aconsegueix l'últim primer premi en esta modalitat per al nostre col.lectiu.

52

A principis de l'any 1977 es constitueix el aleshores anomenat "Grupo Sindical de Artesanos Falleros de la Provincia de Castellón" , que posteriorment derivaria en l'actual Gremi Provincial d'Artistes i Artesans Fallers de Burriana i on Joaquín Ortells figura com a un dels seus fundadors. El primer president del gremi va ser Manolo Oliver. Joaquín Ortells accedeix a la presidència del gremi faller uns anys després donant-li l'impuls definitiu a l'organització, doncs és baix el seu mandat quan el gremi comença la seua llavor administrativa real amb la constitució del llibre d'actes, segons figura en l'encapçalament del mateix, i es posa a treballar seriosament en benefici dels artistes fallers.

L'any 1985, fruit de la seua amistat amb la família Sales-Sangerman entra a formar part de la comissió fallera del barri de La Vila on és anomenat president l'any 1987, serà l'única vegada que Joaquín ostentarà la presidència d'una falla. L'any 1989 és requerit per a formar part del Grup d'Estudis Històrics Fallers juntament amb el també malaurat Pepe Aymerich, i del qual és fundador Rafael Arribas i al que posteriorment s'uneixen més destacats fallers. El profund coneixement que te Joaquín de la festa fallera i els seus contactes dins de la mateixa el fan imprescindible per a l'elaboració del primer volum de la historia de les falles de Borriana "Burriana en sus fallas 1928-1936" portat a terme per la ploma privilegiada de Pepe Aymerich.

Joaquín Ortells és l'encarregat del logotip del Grup Històric i un disseny seu que representa un pergamí el qual porta en la part superior les tres corones de Burriana envoltades en foc i rodejat tot per una corona de llorer és des d'aleshores l'emblema d'este grup. Un altre dels dissenys reconeguts de Joaquín Ortells és la insígnia commemorativa del 50é aniversari de la Junta Local Fallera i de les reines falleres de Burriana al 1993 i que representava l'escut primigeni de la Junta Local composat per un ninot en flames i la llegenda "Junta Local Fallera-Burriana" i que Ortells va envoltar amb una nova llegenda "50 Aniversari- Noces d'Or-1944-1993" i tot envoltat amb una corona de llorer i un llaç amb les tres corones de l'escut de la ciutat. Posteriorment al 1999 es celebra el 50é aniversari de les reines falleres infantils i novament el Grup d'Estudis Històrics Fallers és l'encarregat de portar a terme les celebracions, sent Joaquín Ortells peça clau al hora d'organitzar l'acte d'homenatge a les màximes representants infantils de les falles. L'any 2004 mor Pepe Aymerich i Joaquín Ortells es elegit nou president del grup.

53


També l'any 1989 retorna a la nostra comissió, a la seua falla, fa aleshores més de 20 anys que viu al carrer Sant Serapi i la seua devoció per la falla de La Mercè, fa que cada vegada més s'implique en les llavors artístiques de la falla. Comença de dissenyar carrosses, creus, escenaris per a les exaltacions i col·laboracions artístiques per als llibrets. La seua imaginació desbordant i el seu caràcter emprenedor de seguida el converteixen en un faller destacat. Orgànicament a més de la delegació artística ocupa la Vicepresidència de la falla baix les presidències de Juan Bautista Saborit 1990 i 1991, Bernabé Adelantado 1992, Javier Vidal 1993, 94, 95 i 96, Juan Manuel Guillamón 1997 i Lluis Felis 1998.

L'any 1998 a proposta de la nostra falla, rep l'homenatge faller que anualment tributen les falles de la ciutat a un destacat personatge de la festa. L'acte es celebra el dia 10 de Març i la comissió en ple el recull a sa casa amb la música de la dolçaina i el tabal per acompanyar-lo a la Llar Fallera on l'esperava tot el món faller de Borriana per reconèixer el seu treball abnegat en pro de la festa de les falles. Com a mostra de l'afecte que per Joaquín sentia la seua falla i els fallers, per a tan destacat esdeveniment totes les falleres majors de La Mercè des de 1990 fins a aquell any participen lluint el vestit de valenciana i fent-li escolta en la cercavila que la falla organitza.

54

En acabar les falles de 1998, Joaquín Ortells es retira de l'activitat fallera al si de la comissió. Este adéu a la falla no significa un trencament amb el món de la festa doncs sempre que és requerit per a qualsevol qüestió està a disposició del faller o col·lectiu que el sol.licite. L'any 1999 es celebra la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Burriana i Joaquín Ortells és l'elegit per a dissenyar la corona que la ciutat ofrena a la Mare de Déu i que, potser siga, la seua obra més destacada dintre de les moltes portades a terme en la seua vessant com a dissenyador. Coincidint amb la seua retirada del món actiu de les falles, inicia una nova empresa com a president de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, càrrec del que sols la mort ha pogut apartar, i és que la fe i gran devoció que Joaquín Ortells sentia per la patrona dels valencians feia que, ja jubilat també de les seues llavors professionals, dediqués tots els seus esforços per a enaltir, cada vegada més, la seua festa i devoció. Fruit dels èxits aconseguits amb la Mare de Déu dels Desemparats, recentment havia segut anomenat també, president de la Confraria de Sant Blai, patró de Borriana. Joaquín gojava d'una bona salut, que sols en una ocasió li havia jugat alguna passadeta, per això el seu inesperat traspàs el passat 21 de Desembre va causar una gran commoció a la ciutat. El seu soterrar a l'església de El Salvador es va convertir en una gran manifestació del carinyo que la ciutat li tenia i l'himne de la Coronació a la Mare de Déu dels Desamparats, entonat a la fi de la missa, junt a una tancada ovació va servir de comiat a este gran faller i millor persona. Descanse en pau.

55


Moments de foc.

El valor amagat. Josep Nos La vida és una tela teixida amb una infinitat de relacions humanes. Com a estudiant d'història, primer a l'institut i després a la universitat, prompte em vaig donar compte que tot allò que estudiàvem quan miravem el passat no eren sinó formes de relacionar-se unes persones amb les altres: relacions polítiques, administratives, econòmiques, laborals, sentimentals, familiars, etc. Tots els problemes que se'ns van presentant a la societat, i les solucions que busquem per reeixir-ne, són fruït d'eixes relacions, de la manera d'establir-les i d'exercir-les. Les relacions socials són la matèria de la vida, el teixit que formem totes les persones mentre anem vivint. Els últims anys hem assistit al naixement de les anomenades xarxes socials mitjançant plataformes com ara facebook, tuenti o twitter que no han fet sinó explotar la importància de la relació social. Però les xarxes socials no s'han inventat ara, han existit des que l'home és home i han pres una infinitat de formes. No em cap dubte que, a Borriana, les falles han complit eixa missió durant molts anys i encara hui la continuen complint.

La falla no és més que un lloc on la gent es relaciona, un marc de convivència per a persones que provenen de diferents sectors socials, de diferents famílies o grups d'amics que no són sinó altres xarxes més reduïdes. És a dir, la falla augmenta la xarxa de relacions socials de les persones, l'amplifica i, per tant, l'enriqueix. Sempre he pensat que el fet de plantar una falla al març no és sinó una excusa per mantenir viu un col·lectiu que manté persones en contacte durant tot l'any, durant els anys que van passant, durant la vida. I el valor que té la falla és que forma un col·lectiu completament heterogeni en edats i sectors socials. Fa possible que persones molt joves es relacionen amb els més majors, que els xiquets de famílies de procedència diversa juguen tots plegats, que gent de tots els nivells acadèmics i laborals facen alguna cosa tots junts. Des de fer una carrossa a una obra de teatre, des de pintar un casal fins a organitzar un concert o una festa pública, tot genera un esforç comú i un compartiment d'experiències. De la convivència sorgeix una relació i d'ella un aprenentatge que serà útil per a la vida de tots i que ajudarà a mantenir una societat més vertebrada, més solidària entre les persones. Evidentment, aquest valor no és privatiu de les falles, qualsevol associació de la mateixa natura complirà la mateixa funció, però a Borriana és la forma predominant que han agafat aquestes experiències des d'inicis del segle vint. Darrere de cada menuda activitat d'una falla està amagat eixe valor de convivència, d'ampliació de l'horitzó de les relacions de cadascú, i per això em pareixen tan importants. Per això sempre animaré a la gent a compartir eixa experiència, a formar-ne part, a teixir la nostra vida amb una tela més rica, més valuosa.

56

57


Recordant. Fa 75 anys, la nostra falla deixava per primera vegada des de la seua fundació al 1928 de estar plantada a la placeta el 17 de Març. Eixe any de 1937, feia quasi un any que Espanya es trobava immersa en una cruenta guerra entre germans. L'any anterior, a pesar de l'ambient ja enrarit, la ciutat va celebrar les seues festes i la fallera major de La Mercè, Milagros López Juan havia resultat escollida "Fallera Major de Borriana" eren els temps de la II República i el títol de "Reina" no existia ni per a les falles. L'any 1937 però, el contenciós bèl·lic va impedir que la festa es portara a terme. Fins al 1940, una vegada acabada la guerra no hi hagueren falles a Borriana. Des d'aleshores i sols amb el xicotet parèntesi dels anys 1974/75, la falla de La Mercè no ha deixat mai de plantar el seu monument a la placeta que li dona nom. Fa 50 anys, la nostra falla tenia per primera vegada com a president a Juan Bautista Saborit Burdeus, el faller que més anys ha ostentat este càrrec a La Mercè. Durant 11 anys i entre etapes diferents, Juan Saborit ha segut el màxim dirigent del nostre col·lectiu. La fallera major d'aquell any va ser la senyoreta Edelmira Rosell Palomar qui va estar acompanyada per les joves, Maruja Gual Bayarri i Maruja Parra Arbona com a dames de la cort d'honor. Entre els membres de la comissió d'aquell any destaca com a vicepresident, Ramón Rosell, un gran faller de La Mercè que va pertànyer a la falla durant més de vint anys. El monument faller va ser obra de l'aleshores artesà faller i posteriorment magnífic fotògraf, Joaquín Bosch i la seua critica versava sobre els problemes dels jornalers del camp al hora de trobar feina davant la imparable mecanització de les llavors agrícoles.

58

Fa 25 anys, el monument de La Mercè va ser realitzat per última vegada pel genial artista borrianenc, José Luís Ferrer Vicent "Regino". La comissió va tornar a confiar en este artista que feia 4 anys li havia donat a la falla l'últim primer premi que La Mercè ha aconseguit. El resultat no va ser satisfactori aquell any, doncs l'artista no va acabar a hora el monument i este no aconseguí cap guardó. El col·lectiu era presidit per vuitè any consecutiu per Pascual Chiva, qui ostenta el segon lloc, darrere de Juan Saborit, com a màxim mandatari de la falla. La fallera major de 1987 va ser la senyoreta, Tere Ani Bellido Ferrandis, qui va comptar amb una nombrosa cort d'honor formada per sis joves falleres. La fallera major infantil va ser la xiqueta Maria José Fortea Rubert i el seu cavaller acompanyant el xiquet, José Luis Peris Adsuara.

59


Programa Parador Falla la Mercè. Plaça de la Mercè. Del 9 al 19 de Març de 2012 Divendres dia 9 24:00 Música en directe amb DJ Pepe Birra. Dissabte dia 10 20:00 Actuació dels grups de rock local, PUK-2 i CHEESE and ONIONS. El grup PUK-2 presentarà el seu últim disc. 24:00 Actuació del grup RUMBOLOGIA. Dijous dia 15 17:30 Festa infantil organitzada i patrocinada pel Centre Infantil "La Balena". Correbous infantil patrocinat per "Bou per la vila" 23:00 Tradicional bunyolà de la nit de la plantà i música en directe amb DJ Mark Borja. Divendres dia 16 18:00 a 21:00 "Mesó La Mercè". (Cacaus, tramussos, cerveses i refrescs amb bona musiqueta) 24:00 Música en directe amb DJ Bruno Blasco. Dissabte dia 17 18:00 a 21:00 "Mesó La Mercè". (Cacaus, tramussos, cerveses i refrescs amb bona musiqueta) 24:00 Ball de disfresses. Música en directe amb DJ Bruno Blasco i sensacionals actuacions d'artistes de reconegut prestigi. Diumenge dia 18 18:00 a 21:00 "Mesó La Mercè". (Cacaus, tramussos, cerveses i refrescs amb bona musiqueta) 24:00 Disco-Mòbil amb Disco VENUS. Dilluns dia 19 18:00 a 21:00 "Mesó La Mercè". (Cacaus, tramussos, cerveses i refrescs amb bona musiqueta)

Gaudeix de les falles en la carpa fallera de La Mercè. Entrada lliure!

60

La Veterana 2012 (Llibret de la Falla La Mercè)  
Advertisement