Page 1

Després d'aquestes coses sortí i veié un publicà anomenat Leví, assegut en el banc dels tributs públics, i li va dir: --Segueix-me. Ell, deixant-ho tot, s'aixecà i el seguí

Lluc 5:27-29


La Vocació de Sant Mateu Catalogació

Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610) La vocació de Sant Mateu 1599-1600 322x340 Oli sobre tela Capella Contarelli de l'església de sant Lluís dels Francesos de Roma (Itàlia)


Descripció general L’escena de l’obra es desenvolupa en l’interior d’un edifici en el que hi han representats 7 personatges, agrupats en 2 grups:

el de l’esquerra esta format per 5 individus al voltant d’una taula

mentre que el de la dreta esta compost per una parella que esta de peu.


Els personatges al voltant de la taula 

El jove que compte les monedes Situat a l’extrem esquerra de la taula, el jove està concentrat comptant unes monedes. Està assegut a la punta de la cadira de fusta, tot ell encorbat cap endavant, amb els colzes recolzats a la taula i els braços creuats: la mà dreta agafant una moneda i l'altra per sota el colze dret. El perfil de la cara es distingeix perfectament ja que l'ombra que li recorre bona part del rostre és molt suau. D'aquí que es puguin distingir clarament tant els traços juvenils com l'actitud de gran concentració cap el que hi ha a la taula. La llum, li ressalta parts de la camisa blanca que porta a sota la jaqueta.


L'ancià Al costat del jove hi ha un home que sembla el de més edat dels representats en el quadre. Com el seu company, s'inclina cap endavant mirant, absort del que l'envolta, les monedes de la taula. El seu cap i rostre il·luminats ens mostren un home vell, amb calvície a la part frontal del crani i els cabells grisos. Amb una mà s'ajusta unes ulleres per poder guaitar millor cap avall.


L’home que s’assenyala el pit Situat a la dreta de l’ancià, i ocupant la part central de la taula, s’asseu un home que amb la mà dreta s’assenyala el pit. La seva posició, reflecteix una actitud de sorpresa, propera a l’incredulitat. La llum li illumina perfectament el rostre i les mans. Un barret negre amb un medalló decoratiu li tapa un cap de cavells grisos i llargs que li cauen pels costats però que escasejen a la part del serrell. Mig rostre queda dissimulat per una espessa i llarga barba del mateix color que els cabells. En conjunt aparenta ser un home a prop de la seixantena i, de complexió més o menys, corpulenta.


El

noiet

del

barret

emplomat Recolzat en l'espatlla dreta de l'home que s'assenyala, un jovenet també es mira el personatge dret amb el braç estirat. Només se li veu una part del cos. Tot i això, la llum li incideix de ple i permet distingir amb detall la seva figura. Així veiem un rostre jove, de pell pàl·lida, celles perfilades, ulls ametllats, uns llavis carnosos i unes galtes rodones ( el que diríem una cara de pa de Kilo) Els cabells foscos li cauen pels costats. Porta el cap cobert amb un barret negre guarnit amb plomes d'au de color blanc-gris. Contràriament al dos companys sorpresos que el flanquegen, manté una actitud de calma, gairebé de vigilada indiferència.


El jove d'esquenes A la punta dreta de la taula i d'esquenes a l'espectador hi ha un tercer jove. Ocupa el primer pla de l'escena. Esta assegut a l'extrem del que sembla un banc, amb les cames obertes a sobre. La postura del seu cos reflecteix una tensió sostinguda: el cos inclinat cap a la dreta, amb una mà al darrera recolzant-lo al banc i l'altre a la cintura ,propera a l'empunyadura de l'espasa. Una cella aixecada i la boca oberta del perfil il·luminat de la cara reflecteixen sorpresa. Porta un barret similar al de l'altre noiet (negre i emplomat)Vesteix un jaquetó negre de mànigues blanques amb ratlles negres, mitges blanques a les cames i calça mocassins negres


L'home dret amb bastó Dels dos homes que apareixen a l'extrem dret de l'escena, aquest és el que ocupa el primer pla. Està de perfil, amb el cos inclinat cap endavant i les cames en posició de fer un pas. Amb la mà esquerra sosté un bastó que li arriba fins al terra i que li serveix de recolzament. Amb l'altra mà, igual que el company del costat, assenyala cap a la taula. El seu rostre de perfil reflexa un posat greu. La llum permet endevinar-li un cabell espès, fosc amb tendència a esdevenir gris. Porta una barba curta i espessa. Vesteix una túnica verd fosc i va cobert amb una capa que li arriba fins els bessons de les cames nues i sense sabates.


L'home del braç estès Al costat de l'home del bastó, en segon pla, un home estén el seu braç cap a la taula assenyalant amb la mà un dels comensals. El cos de seu company i la foscor del darrera, li tapen bona part del cos. La llum li incideix a la mà i al rostre. Pels detalls del seu rostre es pot deduir que es tracta d'un home jove. Té una cara allargada amb el pòmul enfonsat i un nas de tipus romà. Porta una barba que li ressegueix el perfil de la cara. Mira concentradament, i resseguint el perfil del braç i la mà, cap a la taula. A sobre el cap s'endevina un fi aro celestial que en contacte amb la llum reflexa parts daurades.


Quant a l’espai representat, no hi ha cap element constructiu ni decoratiu que ens indiqui de quin tipus d’edifici es tracta (una casa particular, un equipament oficial o administratiu, una taverna…?) L’austeritat és la principal característica d’aquest espai.

Un espai buit i en clarobscur

El que interessa a l’artista és centrar l’atenció en el que està representant i evitar qualsevol element que pugui desviar l’atenció de l’espectador. L’únic mobiliari visible el formen una taula, una cadira i un tamboret ( que podria ser també un banc representat de travers) tots tres de fusta.

Hi ha un focus alt de llum, que va de dreta a esquerra, molt focalitzat, delimitat per dues línies, una alta, l’altra sobre el cap del qui senyala. A més una altra llum, des de la dreta, més propera a l’espectador, toca els models de forma rasant, fent-los destacar en la penombra.


La

indumentària

dels

personatges Hi ha una distinció clara entre el tipus de roba dels personatges del voltant de la taula i els dos que estan drets:

Els de la taula, van vestits de manera similar, amb un mateix estil que reflexa una certa elegància i pompositat. De fet, vesteixen seguint la moda de l'època de Caravaggio (segle XVII)

Per la seva part, els homes drets de la dreta vesteixen totalment diferent al grup de la taula però igual entre ells dos. La roba que porten resulta austera i no concorda amb l'estil dels altres.

La llum és la que fa ressaltar els colors de la composició fet que provoca un evident contrast entre les tonalitats apagades i fosques del fons amb els personatges i,a l'hora, entre els vestits dels dos grups.


Idees mares i esquelet estructural 

Composició de l'escena Els personatges estan representats com si formessin una massa compacta de cossos que delimita clarament els dos grups compositius. Així, s’observa com els personatges de la taula es toquen uns als altres, sense deixar espais buits entre ells (cercle vermell) Per la seva part i seguint amb aquest efecte, les figures de Pere i Crist, també aparenten estar «enganxades» una a l’altra (cercle groc) El centre de la composició (línia verda) no l’ocupa cap dels personatges principals de la trama (ni Mateu ni Crist) sinó el noiet recolzat a l’espatlla de Mateu La col·locació dels dos grups també marca un contrast entre línies compositives. Així la taula insinua una línia horitzontal al llarg de la qual es distribueixen els comensals, que la reforcen amb la seva col·locació (línia blava) Per contra, Crist i Pere, pel fet d’estar drets, marquen una línia vertical (línia lila) A l’hora de mirar l’escena, el punt de vista de l’espectador, se situa per sobre el nivell de la taula. És a dir, la vista va de dalt a baix.


Línies diagonals

No hi ha cap figura que estigui en una posició frontal respecte de l’espectador. Per mitjà de les línies diagonals i corbes totes han perdut la seva posició d’equilibri i han deixat pas al moviment dels cossos (línies grogues)

Les diagonals més sobresortints són les que ressegueixen el cos de sant Pere, la del jove de l’extrem dret de la taula i, sobretot,la línia de llum que cau del focus de la part superior dreta (línies vermelles)

En contrast al dinamisme general dels cossos, la figura de Crist se’ns presenta en una clara quietud reflectida en la línia recta i diagonal ascendent del braç


La llum com a element compositiu

La llum és l’element clau del quadre. És a través del clarobscur que els volums es fan visibles i prenen forma o bé s’amaguen als ulls de l’espectador.

La llum també serveix per ressaltar elements i portar-los a un primer pla de l’escena. Com es reflecteix en les mans dels tres personatges principals: Mateu, Crist i Pere. La composició espacial de les mans segueix el traçat d’un triangle escalè (triangle taronja)

Compositivament la llum reflectida en els rostres posa de relleu la interconnexió de mirades que s’organitza resseguint el traçat d’un altre triangle escalè (triangle verd)


El naturalisme

L'obra respon a la voluntat naturalista de Caravaggio de traslladar a les seves pintures el que veu al seu voltant. Malgrat que l’escena representada és un passatge bíblic, l’artista l’ambienta en el seu propi temps ( s. XVII ) Aquest naturalisme el posa de manifest a través del tracte que dóna als models que fa servir com a personatges i a l’espai on es desenvolupa l’escena. Els models són gent del carrer, contemporanis del XVII. No estan idealitzats. Per reforçar l’enfoc naturalista Caravaggio opta per representar l’acció de l’escena aturada, congelada en el temps. Talment com si es tractés d’una fotografia. D’una instantània que recull el moment just en el qual Crist aixeca la mà i assenyala cap el cobrador d’impostos (Mateu) que el mira amb astorament i por, assenyalant-se incrèdulament a si mateix amb una mà mentre que amb l’altra encara està comptant les monedes que encara té entre els dits.


Context i significació La vocació de Sant Mateu és la primera de les tres grans obres que Caravaggio va crear entre els anys 1599-1602, per a la Capella Contarelli. Els altres dos quadres són: El martiri de Sant Mateu (1599-1600) i Sant Mateu i l’àngel (1602) La idea fou del cardenal Matteo Contarelli (d’origen francès) quan decidí comprar una de les capelles de l’església de Sant Lluís dels francesos de Roma i dedicar-la al sant que portava el seu nom: Mateu. El quadre il·lustra el passatge de la Conversió de Sant Mateu en el qual, es relata el moment en el que Crist entrà en la sala on hi havia un recaptador d'impostos anomenat Mateu (Levi) i li proposà seguir-lo. Aquest episodi li serveix a l'artista per presentar una al·legoria entre: la Fe (representada per Crist i Pere) i el paganisme (la resta) La llum i les ombres ajuden a realçar el simbolisme i el caràcter teatral de l'obra (recursos típics del barroc)


Síntesi 

Realitzant una composició basada en el moviment dels personatges, en l’ús del clarobscur i en l’absència de qualsevol tipus de decorat de fons, Caravaggio ens presenta una escena d’una gran emotivitat. El tractament que aplica a cadascun dels personatges, i a l’escena en general, dóna com a resultat la sensació de congelació en l’espai i el temps. Com si es tractés d’una fotografia. El tractament naturalista, és el recurs utlitzat per Caravaggio per portar a un pla real el que és transcendent i espiritual, amb l’objectiu d’arribar al públic amb personatges més propers i d’aquesta manera provocar la reflexió dels fidels. Els espectadors que en el segle XVII contemplaven aquest Mateu, vestit a la moda de l’època i com una persona normal, podien sentir que la “crida” de Crist no es limitava a personatges llunyans i sants, sinó que podia anar dirigida a qualsevol pecador i, per què no, a un mateix.


Malgrat els pocs anys d´èxit i una breu vida artística, Caravaggio ha passat a la història no solament per haver estat el màxim representant del tenebrisme, sinó com l'iniciador d'un nou estil de pintura moderna que marca una trajectòria. Les novetats que introduí marcarien el devenir del nou estil barroc. Hendrick-Terbrugghen (1588-1629) Museum of Fine Arts. Budapest (Hongria)

Niccolò Tornioli (1598-1651) Musée Beaux Arts. Rouen (França)

La vocació de Sant Mateu

Juan de Pareja (1610-1670) Museu del Prado. Madrid Hendrick-Terbrugghen (1588-1629) Centraal Museum. Utrech (Holanda)


Breu biografia Michelangelo Merisi, dit «Caravaggio» probablement pel poble d’on procedia la seva família, va néixer el 1571. Es va formar a Milà, amb el pintor Simone Peterzano. Després de la mort de la seva mare, al 1592 es troba a Roma. El 1595 entra al servei del cardenal Del Monte, representant del Gran Duc de Mèdici davant la Santa Seu. El 1599 rep l’encàrrec de decorar la capella Contarelli, a l’església de Sant Lluís dels Francesos. El treball que Caravaggio va fer en aquesta capella anuncia un nou llenguatge artístic. A Roma, al mateix temps que sorprenia els seus contemporanis i assolia la fama, Caravaggio aviat va començar a tenir problemes amb la justícia. El seu caràcter busca-raons el va portar una i altra vegada a la presó, fins que, durant una baralla, va matar un home. Caravaggio aleshores va decidir fugir de Roma.

El 1606 es va establir a Nàpols, on va romandre durant un any. Es va traslladar a Malta i allà va treballar per al Gran Mestre de l’Orde de Malta. Finalment, a causa d’una baralla amb un cavaller de l’Orde, tornen a empresonar-lo. Va fugir a Sicília i va treballar a Siracusa, Messina i Palerm. El 1609 va tornar a Nàpols. Des d’allà va intentar tornar a Roma, la ciutat en la qual s’havia forjat la seva fama, però, malalt i malferit, va morir el 18 de juliol del 1610 en una platja de Porto Ercole. Tenia 39 anys. Uns dies després es va signar el perdó papal.

LA VOCACIO DE SANT MATEU  

Un comentari de l'obra de Caravaggio

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you