{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade.

Page 1


PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓN

Agraeixo la invitació que se’m fa per presentar aquest catàleg de l’exposició de l’obra de Francesc Roig, autor establert a Tarragona amb una llarga i sòlida trajectòria artística.

Agradezco la invitación que se me da para presentar este catálogo de la exposición de la obra de Francesc Roig, autor afincado en Tarragona con una larga y sólida trayectoria artística.

De l’obra d’aquest autor que es presenta en el Museu d’Art Modern de Tarragona em criden l’atenció dos aspectes que em semblen importants: primer, la inquietud que produeixen aquestes obres, i, en segon lloc, que em resumeixen una certa constant de la nostra època.

De la obra de este autor que se presenta en el Museu d’Art Modern de Tarragona me llaman la atención dos aspectos que me parecen importantes: primero, la inquietud que producen estas obras, y, en segundo lugar, que me resumen una cierta constante de nuestra época.

Efectivament, aquestes imatges de la destrucció, amb tantes ruïnes al voltant, produeixen la inquietud de no saber res de la gent que habitava aquest espai, de manera que ens resta una certa angoixa. Naturalment, aquestes imatges també ens parlen de la realitat de la nostra època, plena de desastres, naturals o bèl·lics, que fan un món inestable i atemorit.

Efectivamente, estas imágenes de la destrucción, con tantas ruinas alrededor, producen la inquietud de no saber nada de la gente que habitaba este espacio, de forma que nos queda un cierto agobio. Naturalmente, estas imágenes también nos hablan de la realidad de nuestra época, llena de desastres, naturales o bélicos, que hacen un mundo inestable y atemorizado.

Crec que aquestes són algunes de les sensacions que Francesc Roig ha volgut transmetre’ns en la seva obra, per, finalment, provocar-nos una reacció. M’agradaria que el públic també veiés amb ulls crítics aquesta aportació artística de l’autor.

Creo que éstas son algunas de las sensaciones que Francesc Roig ha querido transmitirnos en su obra, para, finalmente, provocarnos una reacción. Me gustaría que el público también viese con ojos críticos esta aportación artística del autor.

Joan Aregio Navarro

Joan Aregio Navarro

President de la Diputació de Tarragona

Presidente de la Diputación de Tarragona


SOBRE LA DESTRUCCIÓ: LA CONSTRUCCIÓ Edu Merelo

Sobre la destrucció: la construcció. L’autor no reclama la reconstrucció. Reconstruir és solament la intenció il·lusa de tornar a una pàtria perduda, a un pretèrit idíl·lic i suposat del qual hem oblidat els desencerts que van conduir a la ruïna actual. L’exercici de tornar enrere sempre és mirall d’insatisfacció personal i present quan la por de l’“ara mateix” es magnifica en una basarda de futur, en una necessitat de control cada vegada més acusada. Causes, causes, que no casualitat! Tornar és sempre repetir, és fer girar la sínia sense interrupció, és la por de perdre, és l’horror de l’alçada i el vol. L’eco com el mirall. Reiteracions. Però, com en tot, hi ha un moment final, hi ha un instant últim. Posicionats davant l’infinit, som principi o final d’un angle que s’acaba diluint o, per contra, es concreta en un sol punt, nosaltres mateixos. Caldria una veu de volum infinit per crear un eco infinit, una imatge infinita per generar rèpliques infinites, però en tots dos casos –en la seva pròpia exageració– serien invisibles i inaudibles, serien absoluts, sense possibilitat de rèplica. Aquesta és l’angoixa de l’ésser humà des que té coneixement de si mateix i del seu entorn, el seu no-res en el Tot, la seva impossibilitat de concretar-se. Francesc, tanmateix, inverteix el mirall, recupera les veus de l’eco; decideix, sobre les despulles fragmentades, reactivar la vida, proposar l’inèdit. Ho fa des del silenci, pulcrament, sense fer judici; proposa un inici que no rebutja, sinó que harmonitza. Ens convida a ser els primers a omplir aquests espais suggerits que encara no han estat interromputs per sons o presències. No diu: “jo vaig crear!“, sinó “mira el que veus!”; ofereix esperança sense cap altra excitació que la sorpresa que ell mateix té davant del que ha descobert.





“eco 6.9” / 2006 / 20 peces de 30 x 150 cm / impressió Rho damunt dibond alumini




“eco 0880” / 2006 / 30 peces circulars de 50 cm de diàmetre / impressió fotográfica damunt cotó

12


14


16


20


22


24

25


26


28


SOBRE LA DESTRUCCIÓN: LA CONSTRUCCIÓN Edu Merelo

Sobre la destrucción: la construcción. El autor no reclama la reconstrucción. Reconstruir es sólo la intención ilusa de volver a una patria perdida, a un pretérito idílico y supuesto del que hemos olvidado los desaciertos que condujeron a la ruina actual. El ejercicio de volver atrás siempre es espejo de insatisfacción personal y presente cuando el miedo del “ahora mismo” se magnifica en un pavor de futuro, en una necesidad de control cada vez más acusada. Causas, causas, ¡que no casualidad! Volver es siempre repetir, es hacer girar la noria sin interrupción, es el miedo a perder, es el horror a la altura y al vuelo. El eco como el espejo. Reiteraciones. Pero en ellas, como en todo, hay un momento final, hay un instante último. Posicionados nosotros ante el infinito, somos principio o final de un ángulo que termina diluyéndose o, por el contrario, se concreta en un solo punto, nosotros mismos. Haría falta una voz de volumen infinito para crear un eco infinito, una imagen infinita para generar réplicas infinitas, pero en ambos casos –en su propia exageración– serían invisibles e inaudibles, serían absolutos, sin posibilidad de réplica. Ésta es la angustia del ser humano desde que tiene conocimiento de sí mismo y de su entorno, su nadedad en el Todo, su imposibilidad de concretarse. Francesc, sin embargo, invierte el espejo, recupera las voces del eco; decide sobre los despojos fragmentados reactivar la vida, proponer lo inédito. Lo hace desde el silencio, pulcramente, sin hacer juicio; propone un inicio que no desecha, sino que armoniza. Nos invita a ser los primeros en llenar esos espacios sugeridos que todavía no han sido interrumpidos por sonidos o presencias. No dice:“¡yo creé!“, sino “¡mira lo que ves!”; ofrece esperanza sin otra excitación que la sorpresa que él mismo tiene ante lo que ha descubierto.

31


AFTER DESTRUCTION: CONSTRUCTION Edu Merelo

After destruction: construction. The author does not demand reconstruction. To reconstruct is no more than a naïve attempt to return to a lost homeland, to an idyllic, false past whose mistakes, which we have forgotten, have led to the present ruin. Going back always reflects personal dissatisfaction with the present when the fear of “right now” becomes an exaggerated terror of the future and the need for control becomes increasingly more pronounced. Causes, causes, not chance! Going back is always repetition, it is the uninterrupted turn of the big wheel, it is the fear of losing, it is the horror of heights and of flying. Echo as a mirror. Reiterations. But even reiterations, like everything else, come to an end: they have a final moment. Facing infinity, we are the beginning or the end of an angle that finally dissolves or materialises in a single point: ourselves. Only a voice of infinite volume can create an infinite echo, and only an infinite image can generate infinite replicas, but the exaggeration of both cases would make them invisible and inaudible, absolute, incontestable. This is the anguish that human beings have experienced ever since they acquired knowledge about themselves and their environment, their nothingness within the Whole, the impossibility of being realized. Francesc, however, inverts the mirror, and recovers the echo’s voices; he decides to reactivate life from the fragmented remains, to propose the hitherto unknown. And he does so in silence, cleanly, making no judgements; he proposes a beginning that does not reject: it harmonises. He invites us to be the first to fill the suggested spaces that have yet to be interrupted by sounds or presence. He does not say: “I created!”, but “look at what you see!”; he offers hope with no other excitement than the surprise that what he has discovered makes him feel.

33


Agraïments

Tin Fonts, Edu Merelo, Ferran Garcia, Gisela Martí, Rosa M. Roig, Pablo Méndez, Montserrat Ras i a l’equip de l’aula digital del Departament de Pintura de la Facultat de B.B.A.A. de Barcelona, Rosa M. Ricomà i a tota la gent del Museu d’Art Modern de Tarragona.

Direcció, coordinació i catàleg de l’exposició

Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona Santa Anna, 8 - 43003 Tarragona Tel. 977 235 032 / Fax 977 235 137 A/e: mamt@altanet.org www.altanet.org/MAMT

© de l’edició

Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni, 100 - 43003 Tarragona Tel. 977 296 634 / Fax 977 296 633 A/e: cultura@altanet.org www.diputaciodetarragona.cat

© del text Edu Merelo

© de les fotografies Diputació de Tarragona. Arxiu Fotogràfic MAMT Fot. Alberich fotògrafs Francesc Roig

Traduccions Servei Lingüístic de la URV Revisió textos Joan-Josep Miracle Disseny de la col·lecció Pau Gavaldà i maquetació Impressió Ind. Gràfiques Gabriel Gibert, s.a.

DL. T-XXX-2006 Francesc Roig  /  frz@tinet.org  /  606 547 615  /  977 214 530


Profile for Francesc Roig Zarate

Francesc Roig Catàleg ECO Mamt  

Francesc Roig Catàleg ECO Mamt  

Advertisement