CURAR-SE EN SALUT

Estructura

De pe� t havia sen� t explicar una anècdota de quan portaren el tren a l’Espluga. Es deia d’un grup de pagesos, grans i ben versats sobre la terra, que estaven passant l'estona asseguts a la Font Baixa. Observant la màquina d’un tren d’aquells temps, esbufegant sorollosament vapors i fums tot pujant la costa poc a poc cap a l’estació, es veu que algú va comentar: “Encara que no s’hi vegin cavalls, els cavalls són dins”.... o “deuen ser a dintre”. El transport per carrils no era novetat ja que havia exis� t des de l'an� guitat però tothom sap que sempre s’havia fet a força del treball d’animals de carga; no hi pensem gaire en el fet de que fi ns alguns temps

cap a la meitat del segle XIX, menys de 200 anys, la velocitat màxima de tota mena de transport per terra sempre va ser la del millor cavall i de no gaire durada. L’estructura, la disposició essencial, dels components d’aquell transport o altres quefers semblants de tradició mil·lenària era fàcil de captar: 1/. El treball d’animals de carga fent moure 2/, un bagatge o un estri/ mecanisme per fer una feina. La disposició dels components del nou sistema no eren tan a la vista però no hi havia dubte de que un mecanisme o altre no hi podia faltar. Per aquells pagesos devots del tros, res de màgia negra, diabòlica. Res de miracles. Si de cas sens dubte es tractaria de màgia blanca, la adaptada de les lleis de la natura; en comptes de l’energia tan òbvia del cavall, seria energia aconseguida d’un procés natural o altre, certament de funcionament basat en una estructura -components- més sub� l, més di� cil de dis� ngir, d’entendre o realitzar. Estructura és FUNCIÓ, si saps l’estructura saps com funciona el que sigui i possiblement podries prendre el seu control...

Per l’acció de la llum sobre els nostres ulls(-cervell) podem anar apreciant la disposició dels components de

complexes -la seva estructura- primer a vista d’ull (per un mecanisme de rellotgeria per ex.) que té una limitació determinada i després d’escala cada cop més pe� ta o més gran per mediació d’estris -lents, microscopis i telescopis -que amplien aquesta acció de la llum als nostres ulls via ampliació dels objectes a veure. A les escales més pe� tes que apliquem als camps d’estudi de les estructures més fi nes i minúscules dels organismes vius (biologia, ciència bàsica i les seves branques: la medicina n'és una de ciència aplicada) els microscopis òp� cs/visuals que fan servir els raigs de la llum natural han estat superats pels microscopis electrònics que fan servir raigs d'electrons (similars a raigs-x). La llum natural és la part visible -una secció ben pe� ta- de l'espectre de radiacions o ones electromagnè� ques que anant de llargada d’ona de més a menys són: ones de radio llargues (de kms.) i curtes (fi ns a mil·límetres), colors visibles (roig, taronja, groc, verd, blau, lila, violeta i junts = llum blanca de 700 a 400 millionèssimes de mil·límetre), raigs-x (d’ones encara més curtes), i raigs gamma. Hi ha una llei � sica que diu que l’habilitat de resolució d’un microscopi -les dimensions més pe� tes que pot dis� ngir amb prou claror- no seran més pe� tes que la meitat de la seva llargada d’ona. És com si diguéssim que per separar l’arena fi níssima del mig de la grava s'ha de fer servir un sedàs de forats prou pe� ts... Recordo com a l’era es feia servir uns sedassos de teixits diversos pels dies de batre blat o els de batre ordi. Veiem un objecte pels raigs de llum que refl ecteix cap als nostres ulls. Si s’aplica una llum d’ona massa ampla com amb la càmera infraroja (o tèrmica) de visió nocturna (de raigs infraroigs, més calents i d’ona més ampla que els raigs de llum roja o blanca) la fi gura resulta borrosa, mancada de detall. És clar, l'avantatge aquí és detectar la presència d'un “objecte” de sang calenta, persona o animal, a les fosques. Un altre exemple: les ones de radio llargues no penetren -la transmissió de radio no se sent- al fons d’una vall profunda; la transmissió de radio d’ona curta hi pot entrar, seguirà més d’aprop els detalls del terreny, i la radio sí que s’hi sen� rà.

En la cristal·lografi a es fan servir raigs-x (ona molt més curta que la llum natural) per tal d 'esbrinar l’estructura complicadíssima -a nivell molecular de 5 a 10 mil·lionèssimes de mil·límetre -de substàncies que es presen� n o es puguin fer presentar en forma de cristalls que solen tenir una estructura de simetries ordenades; la famosa radio-

EL FRANCOLÍ

CURAR-SE EN SALUT

grafi a dels cristalls d’ADN de Rosalind bioquímica que fa funcionar els orga- tan curtes com d'unes poques milRussell suggeria, als assabentats, que nismes vius inclosos els nostres cos- lionèsimes de mil·límetre. El 1995 es l’estructura de l’ADN seria en forma sos. En els nostres cossos s'hi aguanta detectà per primer cop llum làser nad'hèlix i a la cursa per esbrinar-la es va misteriosament -via les elaboracions tural, provinent d’una estrella. No fou debatre si serien dos o tres hèlix en- dels nostres cervells- tota l’ac� vitat fi ns als anys 90 que el romanès/aletertolligades. Resultà (1953) ser la do- mental humana... els milers d’anys de many Stefan Hell clarifi cà una tècnica ble hèlix que els valgué un Premi No- creació i transmissió dels con� nguts per aplicar la llum làser en combinabel a Crick i Watson el 1962. Pot molt tan variats i complicats- sovint massa ció amb la fl uorescència que es feu ben ser que la Dra. Russell fos merei- enlairats -de totes les nostres cultures. prac� cable pel americà William Moerxedora d’un lloc al Premi Nobel i ha ha- És clar que som més que elements qu- ner (1980-2008), Stanford U, Califorgut reclamacions de fonts poc infor- ímics però sense elements químics or- nia i assolida per l'americà Eric Betzig mades. Els Nobel no s'atorguen pòstu- ganitzats no imaginem res i ni tan sols de la U. California, SanDiemament i ella havia mort als 38 anys seriem... De fet: cendres. Som elements go(1995-2010). Dis� ngir amb el miel 1958. El patriarcat certament ha mar- químics, això sí, elaborats exquisita- croscopi òp� c molècules de proteïnes ginat també en el camp de la ciència ment, una temporada. Aquesta seria vives dins de cèl·lules vives! Als úl� ms però per en el cas de la Dra. Roslyn Ya- una de les “veritats de veritat” univer- tres, encara que són � sics, els atorgallow, del meu hospital, les regles del sals que un dels meus gurus en diu que ren el Premi Nobel de Química 2014: premi “perjudicaren” al seu company són veritat tan si hom s'ho creu com si la � sica al servei de la química al serde treball de més de 20 anys, vei de la biologia! el Dr. Solomon Berson que ha- Potser més impressionant via mort uns anys abans del són les millores tècniques al 1977 quan li atorgaren el No- microscopi electrònic invenbel a ella. Roslyn Yallow fou tat el 1931. S'hi han incorpouna gran persona i anomenà rat la disminució de la radiael seu laboratori amb el nom ció de la mostra a examinar d’ell i sempre hi fi gurà en les a més protegida per l'aplicaseves publicacions científi- ció del fred del nitrogen líques... Relacionat amb el Cris- quid. Crio -signifi ca fred en per segurament s’albira un grec. I ordinadors reconstruPremi Nobel compar� t per du- int imatges estèreo acumues cien� fi ques, la francesa Em- lant fotos/vistes planes. La manuelle Charpen� er que ja criomicroscòpia electrònica coneixem i l’americana Jenni- ha permès la visualització defer Doudna que estem intro- tallada de l’estructura moleduint a la nostra narració, i al- Les proteïnes de la cobertura del virus SARcov2. I d'internet cular a nivell atòmic de les gú més per fer el trio màxim peces més bàsiques dels meja que només es poden guardonar tres hom no s'ho vol creure. Hi ha moltes canismes biològics tant dins de les cèlpersones per tema i any i hi ha molts “veritats” que ho són, o ens pensem lules vives -criomicroscòpia de (t)anpretendents de mèrit. que ho són, perquè ens ho han fi cat al smissió o crio-TEM- com en la seva

De joveneta Jennifer Doudna rebé cap i molta gent s'ho creu... aquestes super� cie per la criomicroscòpia e(s) una còpia del llibre “The Double He- altres són una mena de “veritats” -con- caner (crio-SEM) que ens ha donat les lix” del Dr. Watson explicant el desco- vencionals, situacionals- d'un altre gir fotos espectaculars de les proteïnes briment de l’estructura de l’ADN i es de realitat mig virtual no comparable... de la cobertura del virus Zika i del SARveu que, segons ha afi rmat, ella que- El món cien� fi c con� nua acumulant cov2 (o Coronavid19) en 3D (tres didà fascinada per aquesta mena d’em- enginys recarambolats de millores als mensions/estèreo) que han sor� t per presa. La seva preparació cien� fi ca seus equipaments per veure les estruc- tot arreu. Un cop més � sics millorant sembla tenir un objec� u ben clar per- tures de les invisibles dimensions de la química, ara Jacques Dubofet, suïs què està enginyada a mida per veure la realitat que són al límit. Al 1960 el (1980), Joachim Frank, alemany-amede poder afegir contribucions als aven- � sic americà Theodore Maiman inven- ricà (1980) i el britànic Richard Henços en els descobriments de les estruc- tà el primer làser, un enginy que emet derson (1975) foren guardonats amb tures més ín� mes d'algunes de les mo- l'anomenada llum làser (el nom és un el Premi Nobel de Química del 2017 lècules bàsiques -o sigui les agrupaci- acrònim anglès per Amplifi cació de per les seves contribucions en aquest ons de les en� tats químiques més ele- Llum per Emissió eS� mulada de Radi- camp de gran renom i significat mentals, els “ELEMENTS” químics, com ació). És una mena especial de llum aquests dies... ■ carboni, hidrogen, nitrogen, etc- de la “purifi cada” amb unes amplades d'ona Anton Martí

EL FRANCOLÍ