ARA FA 100 ANYS
Juny del 1920, a l'Espluga
"Hi ha més feina a plegar que a fent caure" deien els vells. La Nova Conca, setmanari que es publicava a Montblanc, deia: -El passat diumenge en el col·legi de les Carmelites de la Caritat se celebrà una vetllada a l'objecte de recaptar fondos per 'Associació de les Filles de María. El programa fou ben escollit. Totes les senyoretes que hi prengueren part foren molt felicitades, essent-ho d’un modo especial la gentil i xamosa senyoreta Micó. Felicitem a totes i particularment a les organitzadores. -Ha sigut ja inaugurada la important fàbrica de fliots de nostre volgut amic En Ricard Farré que ha construït al carrer de Doménec, -ignorem perquè omet: Sant‒ treballant-s’hi ja de fort i de ferm, cremant tots tres forns d’allò més, essent aquest nou edifici muntat artísticament i dotat de tots els més moderns aparells que es necessiten per sa fabricació. Desitgem a nostre amic i compatrici bona sort en el negoci que acaba d’emprendre. -Creiem que l'ordre del senyor alcalde donada als pastissers, privant-los de vendre pà als forasters, més aviat, per uns, perjudica que no afavoreix, puig hi ha el perill de que els forasters no vinguin als nostres mercats. -El senyor alcalde ha prohibit posar els animals al passeig, als forasters que venen al mercat. Es molt comentat. Joan Farré Gual s’esplaiava en les seves cròniques al Correo Catalan i La Vanguardia. Recollia amb tota mena de detalls i noms de les par�cipants en aquella festa. No s'oblidava de qües�ons socials ni del temps i l'estat de la vinya, que pel temps que feia, es podia veure afectada pel mildè. La família de Josep M. Rendé s'havia traslladat ja a Barcelona per raó del càrrec que tenia a l'Acció Social Agrària de la Mancomunitat. Però parlant de la Festa al Col·legi de les Carmelites, ressenyava: La simpàtica senyoreta Na R. Pujol obrí l'acte recitant admirablement la poesia «Predestinada».
EL FRANCOLÍ
Seguidament les distingides senyoretes M. Saumell, C. Espasa, M. Torres, T. Martí, D. Minguella, C. Bonet, D. Carreras, C. Saumell, P. Casanovas, M. Sánchez i R. Micó, posaren en escena sense deixar res que desitjar, tant per llur treball particular com per la presentació, el formós drama líric «La ruta de Lourdes» i el sainet «Testamento original», sabent-se atreure constantment l'atenció de la concurrencia, la qual premiá amb sovintejats aplaudiments la tasca que amb tanta cura desenrotllaren. Les còniques sovint parlen d'aspectes relacionats amb els moviments catòlics. Però com que tot no poden ser alegries, Farré va haver de mencionar la pedregada que afectà els termes de Senan, Fulleda, Tarrés i Vallclara i la part nord del nostre terme. Encara quedaven parades per segar. Es deixava sen�r una certa sequera i els freds de l’hivern havien perjudicat els ametllers i algunes vinyes. L’Espluga rebia visites i excursionistes. Es preparava la Festa Major. La prohibició de vendre pa als forasters era per la manca de farina. Alguns pobles del voltant compraven el pa a l’Espluga i el mercat local se’n va ressen�r. El pa es venia a 8 pessetes l’arrova, equivalent a un jornal de peó. La festa de Sant Joan i la seva revetlla es va celebrar amb animats balls a la Coopera�va Obrera i el dia de Sant Joan, una vetllada a la Cambra Agrícola Oficial, amenitzada pel quintet Saumell, de la vila. Ricard Farré havia inaugurat la seva fàbrica i els cunyats Muntanyola i Bernat havien obert la bo�ga de mobles al carrer de l'Hospital: Ambdós establiments estan muntats amb tota cura, i amb tots els avenços que requereix llur bon funcionament, essent honra de l'Espluga. Aquell mes es subhastaren les pastures de la Gavacha o Gravolosa per a un centenar d’ovelles i 50 cabres. S’havien de pagar 30 pessetes de tasses. El Butlle� Oficial de la Província publicava una citació a Rafael Ba�es�ni Galup, perquè acudís a la vista de la causa que se seguia contra Emili Rosell Fernández. Ba�es�ni estava embarcat, per refer la seva salut, en el transatlàn�c Infanta Isabel de la Companyia Pinillos, en qualitat de metge i en viatge cap als Estats Units. Rosell que era encarregat de la fassina del Molí de Poca, s'havia vist embolicat en un afer d'actes de circulació d'alcohol. Rendé li va dedicar un poema sa�ric, tota vegada que l'home no havia comès cap mena de delicte. El mes de juny, a l'Espluga de Francolí, habitualment té unes postes de sol magnífiques. Deien això per no acabar aquest resum amb més no�cies de �pus judicial i embargaments de finques. Deixem-hi una nota de color, aquell rogenc que va del taronja clar al vermell encès que augura pluja, amb el conseqüent temor a una tempesta amb llamps i trons i pedra, és clar. Més d'una família la tenia dins de casa, la tempesta. ■ Josep Maria Vallès i Martí
34
JUNY
2020
