CURAR-SE EN SALUT Estructura
De pe�t havia sen�t explicar una anècdota de quan portaren el tren a l’Espluga. Es deia d’un grup de pagesos, grans i ben versats sobre la terra, que estaven passant l'estona asseguts a la Font Baixa. Observant la màquina d’un tren d’aquells temps, esbufegant sorollosament vapors i fums tot pujant la costa poc a poc cap a l’estació, es veu que algú va comentar: “Encara que no s’hi vegin cavalls, els cavalls són dins”.... o “deuen ser a dintre”. El transport per carrils no era novetat ja que havia exis�t des de l'an�guitat però tothom sap que sempre s’havia fet a força del treball d’animals de carga; no hi pensem gaire en el fet de que fins alguns temps
vots del tros, res de màgia negra, diabòlica. Res de miracles. Si de cas sens dubte es tractaria de màgia blanca, la adaptada de les lleis de la natura; en comptes de l’energia tan òbvia del cavall, seria energia aconseguida d’un procés natural o altre, certament de funcionament basat en una estructura -components- més sub�l, més di�cil de dis�ngir, d’entendre o realitzar. Estructura és FUNCIÓ, si saps l’estructura saps com funciona el que sigui i possiblement podries prendre el seu control... Per l’acció de la llum sobre els nostres ulls(-cervell) podem anar apreciant la disposició dels components de
cap a la meitat del segle XIX, menys de 200 anys, la velocitat màxima de tota mena de transport per terra sempre va ser la del millor cavall i de no gaire durada. L’estructura, la disposició essencial, dels components d’aquell transport o altres quefers semblants de tradició mil·lenària era fàcil de captar: 1/. El treball d’animals de carga fent moure 2/, un bagatge o un estri/ mecanisme per fer una feina. La disposició dels components del nou sistema no eren tan a la vista però no hi havia dubte de que un mecanisme o altre no hi podia faltar. Per aquells pagesos de-
complexes -la seva estructura- primer a vista d’ull (per un mecanisme de rellotgeria per ex.) que té una limitació determinada i després d’escala cada cop més pe�ta o més gran per mediació d’estris -lents, microscopis i telescopis -que amplien aquesta acció de la llum als nostres ulls via ampliació dels objectes a veure. A les escales més pe�tes que apliquem als camps d’estudi de les estructures més fines i minúscules dels organismes vius (biologia, ciència bàsica i les seves branques: la medicina n'és una de ciència aplicada) els microscopis òp�cs/visuals que fan
EL FRANCOLÍ
28
servir els raigs de la llum natural han estat superats pels microscopis electrònics que fan servir raigs d'electrons (similars a raigs-x). La llum natural és la part visible -una secció ben pe�tade l'espectre de radiacions o ones electromagnè�ques que anant de llargada d’ona de més a menys són: ones de radio llargues (de kms.) i curtes (fins a mil·límetres), colors visibles (roig, taronja, groc, verd, blau, lila, violeta i junts = llum blanca de 700 a 400 millionèssimes de mil·límetre), raigs-x (d’ones encara més curtes), i raigs gamma. Hi ha una llei �sica que diu que l’habilitat de resolució d’un microscopi -les dimensions més pe�tes que pot dis�ngir amb prou claror- no seran més pe�tes que la meitat de la seva llargada d’ona. És com si diguéssim que per separar l’arena finíssima del mig de la grava s'ha de fer servir un sedàs de forats prou pe�ts... Recordo com a l’era es feia servir uns sedassos de teixits diversos pels dies de batre blat o els de batre ordi. Veiem un objecte pels raigs de llum que reflecteix cap als nostres ulls. Si s’aplica una llum d’ona massa ampla com amb la càmera infraroja (o tèrmica) de visió nocturna (de raigs infraroigs, més calents i d’ona més ampla que els raigs de llum roja o blanca) la figura resulta borrosa, mancada de detall. És clar, l'avantatge aquí és detectar la presència d'un “objecte” de sang calenta, persona o animal, a les fosques. Un altre exemple: les ones de radio llargues no penetren -la transmissió de radio no se sent- al fons d’una vall profunda; la transmissió de radio d’ona curta hi pot entrar, seguirà més d’aprop els detalls del terreny, i la radio sí que s’hi sen�rà. En la cristal·lografia es fan servir raigs-x (ona molt més curta que la llum natural) per tal d 'esbrinar l’estructura complicadíssima -a nivell molecular de 5 a 10 mil·lionèssimes de mil·límetre -de substàncies que es presen�n o es puguin fer presentar en forma de cristalls que solen tenir una estructura de simetries ordenades; la famosa radioJUNY
2020
