Issuu on Google+

L’Estat estètic

Eva Bañón. Codi identificació: 115 Producció, expressió i disseny en premsa 2n de Periodisme, Grup 2-A. 1er quadrimestre Assaig sobre l’Estat estètic Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de ciències de la comunicació. Departament de Periodisme i Ciències de la comunicac


Assaig sobre l’estat estètic Els mitjans de comunicació estan en constant evolució. Part d’aquesta evolució, com no podria ser d’una altra manera, n’és el paper dels mitjans impresos. Aquests van començar a ésser ―qüestionats‖ en el sentit de si realment els receptors en treien l’ús que els diaris pretenien causar. Aquí entrarien les característiques més indeterminades i abstractes com l’estètica i el disseny gràfic, tal i com diu Daniel Tena1, professor de Comunicació de la Universitat Autònoma. Per aquest motiu va néixer el concepte d’‖estat estètic‖: per analitzar els elements gràfics dels mitjans impresos i comprovar si oferien els estímuls necessaris per causar als lectors les sensacions que, a priori, es pretenien. La clau és preguntar-se si els mitjans impresos són eficients comunicativament. Segons Daniel Tena, el concepte d’estat estètic es defineix en ―aquella formulació visual que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència en front el producte gràfic‖1. D’acord amb aquest raonament, podem entendre que aquest estat estètic dependrà de la visió subjectiva de l’investigador que l’analitzi. És a dir, que podrà ésser canviat milers de vegades, tantes com les que l’investigador necessiti per tal de que els mitjans impresos compleixin amb la seva funció d’eficiència comunicativa. És clar que el paper dels investigadors és clau, ja que els lectors, depenent de les percepcions i estímuls visuals que els hi arribin, adoptaran una actitud ―d’aproximació o de rebuig‖, tal i com diu Daniel Tena en la seva tesi doctoral sobre l’estat estètic: una nova proposta al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos, (1998). A aquest concepte n’està lligat la prefèrencia. Aquesta, segons la definició de Daniel Tena és ―l'elecció de determinats elements de la pàgina, que estan en competència, entre les quals el lector escull uns en detriment d'altres‖. Aquesta característica l’hem de valorar sense tenir en compte el contingut de les pàgines. Per tal de que els elements siguin més preferents que uns altres, és necessària la visualitat. La visualitat la podem definir com la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, l'imprès en la seva totalitat, d'atraure l'atenció del lector1. Un altre factor que condiciona l’estat estètic és la llegibilitat. Referit a la lectura lineal, fa que el text sigui comprensible. Si tenim en compte aquests tres conceptes, el lector haurà de passar per tres estadis mentre el procés de percepció d’estímuls tingui lloc1. En el primer estadi, el d’exploració, el lector rep els estímuls i en prioritza els elements que l’impactin. Seguidament, en l’estadi de selecció, el lector escull els estímuls de l’estadi anterior i els hi dedica la seva atenció.

1 TENA,

Daniel. (1998) L’estat estètic: una nova proposta al voltant de la investigació científica

sobre els mitjans impressos. Resum de la Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.


Finalment, en l’estadi d’atenció, el lector focalitza la concentració, que és guiada pels resultats dels estímuls de l’estat estètic que ha tingut lloc en el segon estadi (emocions, pensaments, etc). Existeixen quatre variables (o categories visuals), segons Daniel Tena, que són les que faran que el receptor adopti un estat estètic determinat, i per tant, una preferència determinada1. La primera d’elles és la quantitat, és a dir, el nombre d’elements de cada pàgina. A continuació, tenim la posició: l’espai on es troba localitzada cada unitat informativa. Seguidament, trobem la mida, que és la dimensió que ocupa un element determinat I finalment, existeix l’aspecte, és a dir, l’aparença final dels elements gràfics. D’aquesta manera, trobem que és difícil diferenciar entre el concepte d’estat estètic i els elements que el formen, ja que la frontera que els separa és extremadament fina i tots estan en relació mútua. De manera que sense els elements que el formen, no podríem entendre el concepte d’estat estètic d’una manera completa. D’altra banda, la base de l’estat estètic es fonamenta en què el lector pensi que està seguint les seves pròpies preferències, quan en realitat és que l’emissor (l’equip de redacció d’un diari)el que influeix en elles, ―guiant-lo‖ en la lectura. Aquest emissor guia el lector destacant diferents informacions amb diferents recursos, com pot ser el del diferent tamany de lletra per destacar un titular i no una notícia ―menor‖. Com a conclusió, podem extreure que els lectors no s’adreçaran a aquelles informacions que no aconsegueixin, segons ell, un estat estètic ―agradable‖ a la vista, s’entén. L’inconscient dels lectors es dirigirà a aquelles informacions més destacades prèviament pels equips dels mitjans impresos. D’aquesta manera es pot establir una mena de falsa consciència en els lectors, ja que són els equips de redacció dels diaris qui realment influeixen en l’elecció de les preferències. Així, s’adopta una jerarquització universal donada pels mitjans impresos, que fa que no existeixen més preferències que les que els propis diaris estableixen en les seves pàgines.


Bibliografia TENA, Daniel. (1998) L’estat estètic: una nova proposta al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impressos. Resum de la Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicita


AUTOAVALUACIÓ

Per a realitzar aquest treball, es van escollir tres diaris: La Vanguardia, El Periódico i l’Ara, tots tres del dia 16 d’octubre tal com s’havia demanat. La notícia per a fer l’anàlisi és la de l’Informe de Greuges. Aquest tema ha estat escollit per la seva rellevància, ja que en tots els diaris catalans veiem com tenen un espai considerable en portada i més d’una pàgina a l’interior del diari. Per a realitzar l’excel, vam quedar tot el grup de manera que cadascú varem aportar els nostres coneixements sobre el tema. Varem tenir alguns dubtes sobre el significat d’alguns conceptes de l’excel, però amb ajuda dels apunts i d’alguns documents d’Internet creiem que ens n’hem sortit prou bé, ja que era un treball nou per a nosaltres i desconeixíem alguns dels conceptes. Quan varem acabar d’omplir tota la taula amb la informació, vam comprovar que els resultats eren correctes i que per tant havíem sabut quins valors posar en cada cas. Vam fer un anàlisi visual de la portada amb els resultats finals indicats a l’excel, i vam veure que les expectatives que teníem en un primer moment es complien també numèricament.

Per tant, creiem que la nota hauria de ser la mateixa per tot el grup, tenint en compte que hem treballat per igual i els resultats finals han estat bons en general. Hem pogut comprovar de forma més analítica la composició dels elements d’aquests tres diaris i estem satisfets amb la nostre feina.


1 assaig 1 estat estètic