Page 1

Il.lustracions d’Ofra Amit

Les nostres històries de por (o quasi de por) 5é de Primaria


Aquestes històries que aneu a llegir han sigut inventades gràcies a la inspiració que hem tingut mentre llegíem a classe el llibre de “Històries de Por” d’Angela Sommer-Budenburg. Esperem que us agraden


La porta maldita Fa molts anys , hi havia una tripulació de pirates molt temuts .La tripulació era molt estranya i molt callada .Entre tots els pirates que hi havien en el vaixell , un d’ells destacava entre tots. Era el fill del pirata Barbablanca , el xiquet s'anomenava Calavera . Calavera era un xiquet molt valent, lleig, una miqueta bavau i molt presumit. Una nit Calavera es va alçar a per un got d'aigua. Quan va entrar a la cuina va veure la porta que el seu pare no li deixava entrar. Calavera volia saber que hi havia darrere de la porta, per això sense pensar-ho dues vegades va entrar. Quan Calavera ja estava dins , es va adonar de que tot era fosc i tenebrós. A la seua dreta va veure una finestra i aleshores es va apropar per a mirar i es va adonar que a través de la finestra no hi havia res de res , només hi havia foscor. El xiquet es va asutar tant que va voler anar-se’n , però es va adonar de que la porta per on havia entrat ja no estava. Calavera es va posar molt nerviós , per això es va posar a córrer per tot el passadís , fins que ja no va poder més i va dir : -Per favor , que algú m' ajude !. Calavera va pensar en la seua mare perquè feia tres anys que havia mort. De sobte va escoltar la veu de la seua mare i que va dir: -Fill meu , tanca els ulls i posat a dormir ! Al dia següent ,quan es va despertar , estava en el seu llit.

Alex i Carlos. S


¡Quina

por!

Hi havia una vegada un xiquet de deu anys anomenat Jaume, al que li agradava molt els cotxes i el seu color preferit era el roig, Jaume era alt, educat, tenia el cabell castany, tenia els ulls molt bonics i de color blau cel .Li agradava compartir les seues coses amb totes les persones. El dimarts,vint de novembre de mil nou-cents noranta-nou

li va

ocórrer una desgràcia en la seua casa amb els seus pares .Estava

contant els

cotxes rojos del carrer i ,no se sap com, es va caure per la finestra.

Els seus

familiars, pares i amics es van posar a plorar ,uns més que altres ,però en veritat tots es van posar a plorar per que era un xiquet molt simpàtic. Els seus pares van contractar a un detectiu per a saber si el que li havia passat al seu fill Jaume havia sigut un accident o algú volia

matar-lo i ho

havia aconseguit. El seu funeral es va celebrar una setmana després de la seua mort i van assistir tots els seus coneguts, no va faltar ningú per res del món. El detectiu Amadeu va descobrir per la càmera del banc d'enfront que hi havia sigut un accident. Ningú sap com,cada any, el dia del aniversari de la seua mort ,per la nit, apareix un fantasma. Als seus pares els sorpren molt.

Fran i Jorge


El xiquet Vampir

Hi havia una vegada, un xiquet molt estrany que tenia 15 anys i, curiosament li agradava molt el color roig i per les nits, desapareixia .Tenia 3 germans i 2 pares i vivien en una mansió enorme. El xiquet es deia Ferni,vivia a la ciutat de Londres; i li agradava molt jugar a ser bomber. Els cabells de Ferni ,curiosament, se li havien tornat rojos des de que tenia 10 anys. Un dia els pares i els germans dubtaven molt de Ferni, perquè el xiquet no parava de menjar carn i els germans van descobrir ,mentre Ferni dormia ,que tenia 2 cicatrius en el coll com si l'haguera mossegat algú amb les dents molt punxegudes i aleshores els 3 germans van decidir investigar molt més la nit següent. Al dia següent va haver un incendi en la mansió on vivia Ferni i el xiquet va xuclar el coll a tota la seua família per a salvar-los la vida a tots. Després va tornar enrere en el temps fins a tindre 10 anys ,un dia abans de que un vampir li xuclara la sang.Com Ferni ja sabia el que tenia que fer per a que el vampir no li xuclara la sang, aleshores Ferni es va preparar i no es va dormir, va fer com si dormira.

El vampir va arribar i quant li anava a xuclar la sang a Ferni,el

xiquet li va pegar una punyada i li xuclà la sang al vampir i el vampir va desaparèixer per a sempre. Després, Ferni va tornar a tindre 15 anys , no va a tornar a ser un vampir i va recuperar a tota la seua família.

Lara i Paula F.L.


La xiqueta i la seua nina Fa molts anys , quan encara ningú havia arribat a la lluna , en un poble xicotet ,al costat de la platja, hi havia una xiqueta que vivia amb la seua mare ja que el seu pare va morir feia més de set anys .Vivia amb la seua mare en una caseta molt alegre. Es deia Clara,era una xiqueta molt llesta i li agradaven molt les nines . Clara complia set anys , just el dia que va morir el seu pare .La seua mare li va regalar una nina per el seu aniversari . Aquesta nina no era normal , deia unes coses espantoses com per exemple: -No et vull! La seua mare al veure els seus defectes va anar a la botiga , però ja no estava . Unes setmanes després va intentar desfer-se de la nina tirant-la al fem . Al veure això ,la seua filla Clara es va posar a plorar per que li agradava molt la nina . Un dia per la nit , va veure que la nina no estava en el seu lloc , si no en el seu llit amb ella i es va espantar molt. Clara al dia següent li va contar a sa mare tot el que li havia passat amb la nina. En eixe moment va eixir la nina del saló i li va preguntar a Clara i a sa mare : -Què passa , vos ha menjat la llengua el gat ? Clara i sa mare es van espantar per lo que estava passant amb la nina.Van anar fins al cotxe , la nina les va perseguir fin pujar a una muntanya . En la muntanya la nina es va caure per el precipici , però no es va morir .Després Clara i sa mare van tornar a casa . Allí van veure a la nina i van decidir

desfer-se d'aquella

nina tan dolenta. Van passar unes quantes hores i la nina es va dormir .La mare de Clara es va adonar i va entrar a casa , va agafar a la nina la va tirar per el retret . La nina va desaparèixer per fi. Des d’aquell dia Clara va odiar a les nines .Va tirar totes les que tenia

Nicol i Johan


El detectiu misteriós

Hi havia una vegada un detectiu que es deia Blai que veia misteris per a resoldre per qualsevol lloc. El detectiu era honrat i no deixava que li pagaren per resoldre un cas . Aquesta vegada va ser diferent , ell va rebre un missatge del seu professor , que es deia Vicent , la carta deia:

Hola Blai , espere que estigues bé , espere que hi hages escoltat parlar de la

caixa Elísia , diuen que causa la mort a qui la obri , jo la he aconseguit,així que si m'ocorre alguna cosa continua amb la meua investigació.

Després de llegir la carta, Blai va trobar mort a Vicent en sa casa, totalment aïllat en un quart pis i es va adonar de que hi havia un bitllet d'un tren, el Molentary Exprés. Va anar a buscar més coses de la caixa. Aleshores es va trobar cinc mil euros ,després es va anar a l’ estació, va agarrar el tren del Molentary Exprés i aleshores Blai va buscar un seient i va esperar a veure on aplegaria el tren . Quan va parar el tren Blai no sabia on estava ,va trobar la taquilla de l’estació i va veure uns mapes de la ciutat .Aleshores va desplegar un mapa i va veure que estava en la platja de la illa del misteri .Allí va pujar a una torre des d’on es veía a tots els ciutadans que havien caigut de sobte al carrer i pareixien bojos .Aleshores Blai es va trobar amb un home que li va dir que tots eren robots , fins i tot Vicent .Així que no havia de tindre por .També li digué que la caixa Elísia no contenia res . Solament eren robots trencats i aleshores Blai no va poder escapar mai de la illa del misteri.

Rafa i Carles G.


El segrest Natàlia era una xiqueta de10 anys,amb els cabells foscos i els ulls verds. Vivia amb sa mare en un xicotet poble anomenat Villamalur. A Natàlia li agradava molt llegir llibres de misteri. Un dissabte pel matí es va posar a desdejunar .Quan va acabar, ella es va posar a la seua taula d'estudi i va agafar els seus llibres per a fer els deures, però en aquell precís moment , sa mare va entrar a la l'habitació de Natàlia i li va dir: -Per favor , has de anar al supermercat i comprar-me aquestes coses , ací tens la llista . -Molt bé – va dir Natàlia eixint de la seua habitació. I després va obrir la porta de sa casa i se’n va anar. Al carrer va veure que el cel estava molt fosc i no feia molt bon temps però Natàlia va anar sense agafar un paraigües . Va arribar molt prompte al supermercat i va començar a comprar tot el que sa mare li va demanar. Quan va acabar de comprar va veure que li faltava una cosa però en aquell supermercat no hi havia. Aleshores va eixir del supermercat i es va dirigir a sa casa per a dir-li a sa mare que no havia el que buscava , aleshores un homenot li va tapar la boca i la va posar al seu cotxe . La policia va fer una bùsqueda a fons però mai més la van trobar i tampoc van saber mai l’objecte que buscava.

Lucia i Violeta


El misteri del xiquet misteriós Julia i Paula Andrea

Mateu era un xiquet castany, molt prim i alt. Tenia 10 anys i vivia a un poble molt estrany. Mateu tenia un veí que vivia amb el seu fill,un xiquet que mai deia el seu nom. Un dia quan va tornar de l'escola va vore que hi havia una boira molt densa, i no podia veure res ni tan sol el seus peus. Quan va poder vore un poc, se va adonar que era de nit.Veia el camp, no la porta de l'escola.De sobte va vore a un xiquet que jugava amb una pilota, però de seguida es va quedar inmòbil.Aquell xiquet, era el xiquet sense nom. Segons les seues sospites, el poble deuria de estar molt proper. El va cridar i cridar però el xiquet, sense inmutar-se, va córrer fins a un arbre i Mateu va vore que no eixia del seu lloc. Va asomar-se i va vore, que en el lloc on deuria estar el xiquet, no hi havia ningú, només quedava la seua gorra.Va tornar al poble, i va anar a la biblioteca a buscar informació sobre xiquets fantasma, i va trobar el següent: Capítol següent:

Xiquets fantasmes

Un fantasma és un ànima en descans que busca venjança (si no no s’ alçaría de la

tomba, vol tranquil·litat) Normalment, si es creu que és un xiquet fantasma hi ha maneres d'assegurar-se de que ho siga:

Un fantasma es distingeix perquè sempre fa que... Hi havía una taca de tomaca que no deixava vore el que posava a continuació. No obstant, a la vorera de la pàgina, hi havia unes anotacions:

Fantasmes populars:

Franvesco sende nom- Aquanto Tortelini- Xiquet Sense Nom- Moriarty Awmb...

Mateu va fixar-se en Xiquet Sense Nom, i va vore que la seua última aparició va ser molt aprop del seu poble i tenia com objectiu... ¡Anar a Venturm Folns! I així va ser com Mateu es va adonar de que el xiquet era fantasma. Apresurat, va córrer per tot el poble buscant informació d’on havia anat peò li van dir... que havia desaparegut... desaparegut per a sempre.


La maldició del vampir Daniel i Ana Hi havia una vegada un xiquet anomenat Pasqual que vivia amb el seu pare, perquè la mare havia mort feia temps d'anèmia. El seu poble era molt pobre. Aquesta història que us anem a contar va passar cap a l'any 1000 ,en l'edat mitjana. Pasqual tenia una amiga anomenada Nicol. Pasqual quan era menut es va adonar que podia veure i comunicar-se amb els morts. Un dia la seua amiga Nicol va morir d'una pulmonia. El xiquet es va posar molt trist al saber que la seua amiga i la seua mare s'havien mort. Una nit no podia dormir i de sobte va escoltar uns passos i la porta de la seua habitació es va obrir lentament. Va veure a la seua amiga molt pàl·lida: –Què fas aquí?-Li va preguntar Pasqual molt estranyat. –He vingut a preguntar-te una cosa-Va dir Nicol amb un filet de veu. –El què?- V a dir Pasqual. –La teua mare va morir d'anèmia?-Va dir Nicol –Sí-Va dir trist Pasqual –En realitat, va morir perquè hi ha un vampir-Va dir Nicol –Com que un vampir?-va preguntar estranyat Pasqual –Sí, sí un vampir i demà i haura altra víctima-va contestar Nicol Nicol va desaparèixer i el dia següent el ferrer estava mort .El metge va dir que havia mort d'anèmia. Pasqual molt esglaiat va eixir corrent a sa casa, sentia com que algú l' estiguera mirant. Al dia següent el metge va anar a casa de Pasqual i li va dir que tenia anèmia i que li havia vist dos punts de sang al coll. Eixa nit va veure una ombra i després va sentir un colp molt fort. Es va despertar en un lloc molt fosc, estava tancat en una gavià. Un xic estava assegut a una cadira, era molt pàl·lid i tenia la pell molt fosca: -Que vols de mi!-Va exclamar Pasqual -La teua sang-va dir xic -Ni somniar-ho!-va contestar Pasqual amb molta por. …...Des d'aquella nit ,mai més van veure a Pasqual.


El poble del misteri Hi havia una vegada dos bessons que es cridaven Joan i Sara i, desgraciadament, eren orfes. Els seus millors amics vivien a l'iglú del costat. Eren esquimals,vivien en un poble molt petit,amb una gent molt amable,però com eren esquimals,viatjaven molt de poble en poble. Un dia pel matí,es van despertar per anar a jugar amb el seu amic Lucas que era un xiquet molt divertit,per això els agradava tant.Van anar al seu iglú i van cridar a la porta i li van preguntar a la seua mare a on estava Lucas,però la seua mare no l'havia vist en tot el matí i Sara i Joan es van estranyar perquè normalment sempre estava jugant amb la pilota. El van buscar per tot el poble però no el van trobar. La seua mare estava molt preocupada perquè no apareixia el seu fill. A la nit va aparèixer Lucas amb un filet de veu que deia: -Ajudeu-me per favor. Eixa mateixa nit van anar a la casa de Lucas per a preguntar que li havia passat : -Havia acompanyat al meu pare a tallar llenya quan de sobte ha aparegut un gran monstre. Joan i Sara es van marxar pensatius al seu iglú. Pel matí, tota la família de Lucas i els veïns de l'esquerra havien desaparegut. Es van asustar molt perquè sols quedaven ells i quatre veïns més . A la següent nit van desaparèixer altres dos iglús .Sols quedaven ells i uns veïns . Tenien molta por. Va passar una altra nit i quan s'alçaren, van anar a veure si quedava algú a l'altre iglú i van veure que no hi havia ningú. Com sabien que després anirien a per ells, es van anar d'aquell poble. Ningú va saber mai que havia passat en aquell poble tan misteriós.

Manuel i Andrea.


EL PONT DELS PROBLEMES Hi havia una vegada un xiquet anomenat Joan que li agradaven molt les coses terrorífiques..Ell havia nascut a Londres , la capital d'Anglaterra, però la seua família era d'Estats Units. Un dia Joan ,va conéixer l'ofici de detectiu i li va agradar molt .Els seus pares van veure que al seu fill li agradava investigar i li van regalar una lupa .Al dia següent, dilluns , es va portar la lupa a l'escola.Es va convertir en el detectiu del l'escola.El seu malnom era detectiu enmascarat . Quan va tornar eixe dia a casa pel camí, va veure una ombra molt misteriosa en la paret d'un carrerò sense eixida.Va anar corrent a veure que era el que passava , però a mesura que el xiquet , anava corrent, l'ombra anava desapareguent. Quan Juan va arribar a casa , es va preguntar perquè desapareixeria l' ombra a mesura que ell anava corrent. La seua mare , no sabia perquè el seu fill estava pensant tant de temps. .El xiquet va decidir tornar al lloc on va aparèixer l'ombra i es va posar a investigar .Va observar unes marques molt estranyes de color blau, aleshores , va veure un paper escrit amb tinta antiga i molt arrugat, el va agafar i va començar a llegir-lo Va veure que en el paper hi havia una

direcció en la qual posava :t'espere en el pont

a les 12:30 de la nit , més te val venir , no faltes o si no ...

El xiquet es va anar a sa casa a cridar al seu millor amic ,que s'anomenava Didier i també va cridar a la millor amiga de Juan , que s'sanomenava Belén . Tots van anar al pont per a investigar la reunió secreta.Allí hi havien molts senyors amb capes negres i no tenien pinta de ser molt amics . Era un combat per aconseguir el tron i la corona .Va començar el combat .I va guanyar el gos de Joan perquè s'havía escapat de casa.

Juan i Tommy


Contes de misteri  

Contes escrits pels alumnes de 5é de Primaria