Revista Euncet Alumni - Número 9

EUNCET ALUMNI Revista Alumni

Número 9, Juny 2019

Alumni Destacat Àngel Rodríguez, Operations Manager a Weidmüller España

Vida Universitària

Isaac Aibar, guanyador del concurs “Diseña la carpeta Euncet”

Opinió Toni Garcia Marta González-Peláez César Fernández Santi Horcas

Economia col·laborativa o sota demanda?

Reportatge

ENTREVISTA

JESÚS DE PABLOS, COFUNDADOR DE 1D3A

Dins d’aquesta revista...

06 El voluntariat en els esdeveniments esportius

Toni Garcia, professor de l’Euncet i advocat a Landaberea & Abogados

08 La formación, los valores y el liderazgo femenino

Marta González-Peláez, professora de l’Euncet i directora de la consultoria Marconta Comunicación

10 Agile Management: una de las claves

04 L’Editorial

de la transformación digital 4.0

A càrrec de Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

César Fernández, professor de l’Euncet i consultor en màrqueting i vendes

05 Nomenaments

12 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

13 Empresa al dia

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Com evitar l’estafa del ‘phising’

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

Àngel Rodríguez, Operations Manager a Weidmüller España

BlockTac, premiada per la seva tecnologia ‘blockchain’ contra el frau

EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

Marta Roma mroma@euncet.es

REDACTORA

Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

PUBLICITAT

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, podeu contactar enviant un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte a través del correu electrònic alumni@euncet.es

Número 9- Juny 2019

14 L’Entrevista

Jesús de Pablos, cofundador de 1D3A

16 Economia col·laborativa o sota demanda?

Reportatge sobre l’economia col·laborativa

19 L’Expert opina

Santi Horcas, tècnic de la Conselleria de Drets Civils a l’Ajuntament de Sabadell

20 Vida universitària

Isaac Aibar, estudiant del Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes i guanyador del concurs “Diseña la carpeta Euncet”

22 El Professor

Ferran Fontané, professor de l’Euncet Business School

23 Sabies que...

les pop-up store tenen el seu origen al Japó?

24 L’Actualitat

Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet Business School

27 Recomanacions

Publicacions recents recomanades

27 Agenda

Propers esdeveniments destacats

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 08225 · Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es

Número 9- Juny 2019

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 08225 · Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/alumni/

3 - Revista Euncet Alumni

L’EDITORIAL El comercio tradicional es cosa del pasado

S

i has paseado últimamente por el centro de cualquier ciudad, habrás podido ver, a veces con suma tristeza, como crece el número de locales vacíos que antes ocupaban tiendas de todo tipo. Entre los comerciantes se habla de la subida de los precios del alquiler, pero poco se habla del acomodamiento de gran parte del sector.

Según el estudio “eShopper Barometer” de DPDgroup, en 2018 el 12 % de las ventas realizadas en nuestro país procedían del canal online. Por otro lado, según los últimos datos publicados por IAB en el “Estudio Anual de e-Commerce”, 19,4 millones de españoles ya son compradores online. El rango de edad más asiduo a este tipo de compra se sitúa entre los 31 y los 45 años, y la edad promedio es de 41 años. Ya no estamos hablando de que los “jóvenes nativos digitales” vayan a cambiar el panorama en los próximos años, estamos observando que los consumidores de hoy ya han cambiado sus hábitos de compra.

En el mismo estudio se plantea la siguiente pregunta: ¿por qué comprar online habiendo tienda física? Los datos son muy reveladores. El 42 % de los consumidores afirman rotundamente que el principal driver de compra online es la conveniencia (practicidad, comodidad, ahorro tiempo…). Adicionalmente, según el “Digital Consumer 360º” de Nielsen, uno de cada cuatro usuarios va de compras online a partir de las seis de la tarde y hasta las 10 de la noche. Si a esto le sumamos el hecho de que 75 % de los compradores online trabaja, podemos empezar a atar cabos.

No quiero ser derrotista como el título, pero sí es cierto que el retail tradicional debe adaptarse a los cambios, y rápido. Hoy el comercio está tardando demasiado tiempo en implementar políticas integrales de omnicanalidad, y los consumidores les llevan la delantera. El cliente no distingue entre canales de compra, realiza su proceso de la forma que le resulte más cómoda, por lo que las empresas que no se adecúen a esa realidad o no ofrezcan experiencias increíbles en sus puntos de venta, en mi opinión, irán quedando fuera del mapa Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta d’Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 9- Juny 2019

NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Judit Martínez,

David Matanzas,

Jennifer Muñoz,

Key Account Manager a Kern Pharma

Vicepresident de l’Asociación Española de Drones y Afines (AEDRON)

Presidenta de la Comisión Farmacéutica y Química a IBTA

Va cursar la Diplomatura en Ciències Empresarials (2006-09)

Va cursar l’Executive MBA (2014-16) i el Màster en Direcció de Màrqueting i Màrqueting Digital (2016-17)

Va cursar la Diplomatura en Ciències Empresarials (2009-13) i el Grau en ADE (2013-16)

INFORMACIÓ PRÀCTICA

E

Com evitar l’estafa del ‘phising’

l phishing és una tipologia d’estafa que té com objectiu obtenir informació confidencial del receptor, a través d’un missatge que suplanta la identitat d’una empresa. Per això, la majoria de les grans empreses tenen apartats dins dels seus llocs webs per explicar què és el phishing, quines mesures prenen i què han de fer els seus clients per evitar ser víctimes d’aquesta estafa. Els recursos que destinen són una mostra de la complexitat de lluitar contra aquests atacs informàtics, que any rere any creixen. Actualment, el 91 % dels ciberatacs comença amb un correu de phishing i Espanya és el tercer país més afectat, només per darrere de Guatemala i Brasil.

Així, doncs, estem davant d’una tipologia d’estafa molt estesa que, tot i que sovint és per correu electrònic, cada vegada més es fa per WhatsApp o xarxes socials. Però, com podem identificar que estem davant d’un missatge de phising? Hi ha diferents elements que hem d’observar amb deteniment perquè ens poden donar una pista sobre si el correu que hem rebut és fraudulent: 1. Faltes d’ortografia i mala redacció. Tot i que en aquest aspecte han millorat molt, els missatges de phishing solen contenir errades ortogràfiques i estar mal redactats. De fet, solen ser curts per evitar crear suspicàcies.

2. Urgència. Un dels trets distintius és que utilitzen un llenguatge que transmet urgència. Segons un estudi realitzat per l’empresa de seguretat informàtica KnowBe4, l’assumpte més utilitzat pels missatges de phishing a nivell mundial és “Security Alert”, amb un 23 % dels casos. Per tant, si ens demanen informació personal o les nostres contrasenyes de forma urgent, cal recelar.

3. Enllaços que no van on diuen. Abans de fer clic, hem de situar el punter del ratolí sobre l’enllaç i revisar si la URL comença per “https://”. Si no és així, hi ha possibilitats que sigui una pàgina falsa. Una solució efectiva és teclejar directament l’enllaç que ens envien per evitar que ens recondueixin a una web falsa.

Número 9- Juny 2019

5 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ Toni Garcia

Más allà de la

Innovaci

L

’èxit d’un esdeveniment esportiu depèn, en gran mesura, de la contribució dels seus voluntaris. Si bé els esportistes són els principals protagonistes d’una competició, el voluntariat és una peça indispensable per a la seva organització i constitueix, sense cap mena de dubte, el recurs més valuós per a qualsevol organitzador.

De manera recíproca, els programes de voluntaris ofereixen a milers de persones l’oportunitat única de formar part d’un esdeveniment esportiu, col·laborant activament en una àmplia varietat d’aspectes organitzatius com, per exemple, assistir als espectadors que acudeixen a una instal·lació esportiva, donar suport lingüístic durant les entrevistes que duen a terme els esportistes o, fins i tot, ajudar als oficials antidopatge en un procediment de control.

En els darrers anys, el nombre de persones interessades en esdevenir voluntaris ha crescut exponencialment. N’és un bon exemple la impressionant xifra de 204.680 sol·licituds a places de voluntaris olímpics que ha rebut el Comitè Organitzador dels propers Jocs Olímpics i Paralímpics de Tokio, o les 176.870 sol·licituds per a cobrir les 50.000 places de voluntaris a la Copa Mundial de la FIFA celebrada l’any passat a Rússia.

6 - Revista Euncet Alumni

Tot i l’elevat nombre de voluntaris implicats en l’organització d’un esdeveniment esportiu, són molt poques les referències a aquesta figura dins la normativa de les entitats esportives en l’esfera internacional. Només en matèria de responsabilitat civil escomet algun reglament ad hoc que s’aprova en ocasió d’una competició particular. És el cas del Reglament de la Copa Mundial de la FIFA Rússia 2018, el qual imposava a la federació membre organitzadora (la Unió Russa de Futbol) l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil en favor dels voluntaris. Atès l’anterior, el marc normatiu sobre voluntariat l’hem de buscar necessàriament a la legislació del país o dels països on l’organitzador celebri la competició.

Quant a les competicions organitzades a Catalunya per entitats sense ànim de lucre (clubs i federacions esportives, associacions de règim general, fundacions, etc.), és d’aplicació la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme, la qual té per objecte regular el model català de voluntariat, amb la finalitat de divulgar, fomentar, reconèixer i protegir el voluntariat i donar-li suport com a agent de transformació social. La incorporació dels voluntaris als programes de voluntariat s’ha de formalitzar per escrit,

Número 9- Juny 2019

El voluntariat

en els esdeveniments esportius

a

ión per mitjà d’un full de compromís, que ha de contenir, com a mínim, el caràcter voluntari i altruista de la relació, les funcions i les tasques acordades, el compromís de rescabalament de les despeses assumides pel voluntari, la formació fixada com a necessària per l’entitat esportiva i l’existència d’una assegurança que, en qualsevol cas, haurà de cobrir els riscos derivats de l’activitat que acompleixen els voluntaris, així com dels danys que involuntàriament puguin causar a tercers per raó de la seva activitat.

Les entitats amb programes de voluntariat a Catalunya tenen la possibilitat d’inscriure’s gratuïtament al Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat. Malgrat no ésser obligatòria la seva inscripció, permet a les entitats esportives que gestionen persones voluntàries aconseguir un seguit d’avantatges: en particular, rebre subvencions per al foment del voluntariat, poder presentar-se al Premi Voluntariat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, o fer efectiu el dret d’ésser informada per l’Administració dels projectes de llei o reglaments que la puguin afectar, sens perjudici del tràmit d’audiència reconegut per la normativa vigent. Així mateix, les persones que participen en programes

Número 9- Juny 2019

de voluntaris a Catalunya tenen el dret de rebre la formació necessària per a l’acompliment de l’activitat que els ha estat encarregada, tindran a la seva disposició una acreditació o identificació com a voluntaris durant la celebració de l’esdeveniment esportiu, podran obtenir un certificat de la seva participació en els programes de voluntariat, i tindran la possibilitat de desvincular-se de la tasca voluntària en el moment que ho considerin pertinent.

Finalment, les administracions públiques tenen l’obligació de vetllar que l’acció voluntària no substitueixi en cap cas les prestacions de treballs o serveis professionals remunerats. En el supòsit de produir-se aquest tipus d’intromissions podran aplicar-se les sancions previstes a la normativa laboral.

TONI GARCIA Advocat a Landaberea & Abogados i inspector disciplinari de la UEFA Expert en dret esportiu i professor de l’Euncet Business School

7 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

Marta González-Peláez

La formación, los valores y

el liderazgo femenino

P

ara mí, el liderazgo femenino es uno de los tres grandes retos del siglo XXI, junto con la inmigración y el cambio climático. El liderazgo femenino se fomenta y se desarrolla desde las universidades y escuelas de negocios y se caracteriza por su eficacia para creación de equipos de trabajo y la capacidad y sensibilidad para la toma de decisiones. Por ello, para toda empresa u organización debería ser una prioridad desarrollar, capacitar y dar la oportunidad a las mujeres para dirigir y/o coordinar a los empleados y colaboradores y, de esta manera, podrán demostrar todas las habilidades y preparación que poseen, que son muchas y de gran nivel.

Ocupar los puestos más bajos de liderazgo empresarial, como es el caso de nuestro país, está relacionado con aspectos negativos como la falta de programas de formación desde la infancia, la escasez de transmisión de valores y el hecho de no replantear el funcionamiento de la empresa cuando se incorpora la mujer al mercado laboral o no integrar maternidad y paternidad de forma armónica en el día a día de las organizaciones empresariales.

Si nos referimos a porcentajes, el 60 por ciento de las mujeres desearía compatibilizar el trabajo con su vida familiar y/o privada, el 20 por ciento opta por atender a su familia en exclusiva y el 20 por ciento restante prioriza su trabajo por encima en determinados momentos de su trayectoria vital y profesional.

8 - Revista Euncet Alumni

Los porcentajes anteriores confirman que las féminas desean que se respete su libertad de elección profesional y personal.

Es importante plantear un cambio de actitud para trabajar en diferentes frentes y en equipo mixto. En las universidades es necesario crear estrategias y políticas internas, que den una nueva perspectiva de equidad de sexo y también de oportunidades. No se puede desperdiciar la gran capacidad para el estudio y por consiguiente el gran talento femenino.

Existen diferentes estudios internacionales solventes como los de la Organización de las Naciones Unidas (ONU), la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y de la Unión Europea (UE), en los que se demuestra que el mayor nivel de formación superior de las mujeres no se traduce en igualdad de oportunidades en el mercado laboral.

La sociedad, la universidad y la empresa no se pueden permitir desaprovechar el talento femenino y tienen que apostar de una vez por todas por la feminización de las organizaciones. Así, de esta manera, se preserva y aprovecha la inversión hecha desde la Administración en la educación de las mujeres que, si se materializara, se ganaría en eficiencia empresarial.

Igualmente una reflexión sobre los datos de la renuncia voluntaria y el denominado techo de cemento (acuñado así por la antropóloga Avivah Wittenberg-Cox) y que se definiría como

Número 9- Juny 2019

el que se autoimponen las mujeres que deciden no aceptar la promoción profesional por el alto coste personal y familiar que va a suponer el desempeño y la responsabilidad del puesto a desempeñar. Prefieren más libertad a una a aceptar un ascenso u oferta profesional que, en la mayoría de las ocasiones, les va a suponer un gran sacrificio en cuanto a dedicación completa a la organización empresarial. Las mujeres cuando adquieren un compromiso se responsabilizan y esto supone dejar al margen otros aspectos de su vida. Según un estudio de la UE, un 27 por ciento de las mujeres renuncia ante ese ofrecimiento de un puesto de alta gestión y/o dirección a diferencia de los hombres que solo lo hacen en un 2 por ciento.

Para analizar el liderazgo, debemos manejar y consultar los datos de las variables de una base de datos creada por las 40 mejores universidades y escuelas de negocios del mundo (entre las que se encuentran Harvard de los EE. UU. y INSEAD de Francia) y en la que constan 8.000 mujeres censadas y cualificadas para ocupar puestos de responsabilidad como puedan ser los Consejos de Administración o las Dirección General o Presidencia de una compañía. Esta reflexión pretende ser una ayuda más para la integración en las empresas de las estudiantes universitarias egresadas y que adquieren un máster. Un dato más a tener en cuenta es que el 82 por ciento de las mujeres aspira a alcanzar una posición de

Número 9- Juny 2019

liderazgo en su carrera frente al 89 por ciento de los hombres.

Como decía al principio, la igualdad de oportunidades y de sexo pasa por inculcar valores que desde la más tierna infancia se vayan asimilando y formen parte de las actitudes, hábitos y costumbres como un hecho social, espontáneo y natural. Existe un indicador que puede ayudar a conseguir la igualdad y, con ello, la disminución y eliminación de la brecha salarial, así como el incremento del empoderamiento: ese es, sin ninguna duda, la formación continua.

Todas las reflexiones expuestas anteriormente nos deben ayudar a establecer una serie de tareas hasta ahora pendientes que pasan por fomentar la responsabilidad familiar corporativa, impulsar el liderazgo femenino y valorar sus beneficios, también el promover el liderazgo de mujeres en los ministerios y altos cargos y, por último, aprovechar el talento y el alto grado de liderazgo personal femeninos.

DRA. MARTA GONZÁLEZ-PELÁEZ Directora de la consultoria Marconta Comunicación Doctora en Comunicació i professora de l’Euncet Business School

9 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

César Fernández

Agile Management: una de las claves de la transformación digital 4.0

L

as empresas son cada día más conscientes que el mercado ha cambiado radicalmente en los últimos años y que es necesaria e imprescindible la transformación digital de las organizaciones. El mundo está cambiando a un ritmo elevado, hablamos de la Cuarta Revolución Industrial. Los cambios son cada vez más disruptivos, menos previsibles e inciden directamente en el día a día de las organizaciones y profesionales. Ya no sirve planificar los proyectos empresariales para que sean realizados en periodos largos de tiempo, de 6 meses o más.

El Traditional Project Management, con sus diagramas de Gantt eternos, su planificación a largo plazo y sus habituales incumplimientos de objetivos financieros, ya ha quedado totalmente desfasado. Una multinacional que tarda 2 años en sacar un producto innovador en su sector supone tener un time-to-market inaceptable. Su competencia más ágil sacó el mismo producto innovador en 6 meses y ya lo ha posicionado y ha obtenido cuota de mercado ventajosa.

El mercado demanda productos y servicios basados en proyectos realizados de forma más ágil. Para adaptarse a estas necesidades actuales, las empresas disponen de Agile Management. Design Thinking, Scrum, Kanban y Lean son conceptos y metodologías cada día más presentes en las organizaciones que se están adaptando y compiten desde una mayor eficiencia y productividad.

10 - Revista Euncet Alumni

¿Qué conseguimos?

Las metodologías ágiles han sido ideadas para otorgar flexibilidad a las organizaciones. Son métodos que están permitiendo acelerar los procesos de negocio de una manera que nunca antes sucedió y han permitido centrarnos en la eficiencia de los equipos y no en la eficiencia personal. Son metodologías que cada vez adoptamos más las empresas, ya que obtenemos lo que podríamos resumir en 11 ventajas y beneficios: 1. Potenciamos las capacidades de los integrantes de los equipos.

2. Generamos y potenciamos equipos automotivados y con alta implicación en los proyectos.

3. Mejoramos el rendimiento de nuestro equipo.

4. Incentivamos el trabajo colaborativo.

5. Fomentamos la flexibilidad y la continua adaptación al cambio.

6. Conseguimos una constante gestión del conocimiento.

7. Centralizamos la comunicación del proyecto y la volvemos más fluida.

8. Aceleramos los procesos de negocio.

9. Reducimos el time-to-market.

10. Producimos proyectos en menos tiempo y con mayor calidad final.

11. Involucramos al cliente desde el principio, nos dará feedback

Número 9- Juny 2019

en cada entregable que se realizará en el proyecto con lo que obtendremos mayor satisfacción del cliente.

realizarán una reunión de Sprint Review con el cliente para mostrar el entregable logrado y obtener su feedback.

Como ejemplo, los pasos de un proyecto realizado de forma ágil:

9. En el caso que se obtenga el ok del cliente, el equipo realizará una reunión de Sprint Retrospective en la que evaluarán el sprint para definir qué aciertos y oportunidades de mejora existen. Esta retrospectiva se fundamenta en la cultura de mejora continua que se encuentra en la base de cualquier metodología ágil.

1. Las necesidades y objetivos son detectados en una reunión inicial con el cliente y los stakeholders.

2. Una vez conocidas las necesidades y los objetivos, el proyecto es troceado en tareas o grupos de tareas que puedan ser resueltas en entre 2 y 4 semanas.

3. Cada uno de esos trozos del proyecto son denominados sprints, que tienen que tener como hito final un entregable.

4. Los sprints son realizados por equipos multidisciplinares de no más de 5 personas. Los profesionales de diferentes áreas de la empresa permitirán enriquecer el resultado final de cada sprint realizado en entre 2 y 4 semanas.

5. En un Product Backlog, los equipos planificarán y priorizarán las tareas a realizar en el proyecto.

6. En un Sprint Planning Meeting, cada equipo definirá el objetivo del sprint que va encarar, el entregable y planificará cómo se organizarán para conseguirlo de forma eficiente.

Es una reunión que puede durar entre 2 y 4 horas.

7. Una vez comenzado el sprint, se realizarán reuniones diarias de un máximo de 15 minutos para mantenerse alineados.

8. Al finalizar del sprint, los integrantes de cada equipo

Número 9- Juny 2019

10. En el caso de que no se obtenga el ok del cliente, se vuelve a realizar un sprint para obtener un entregable conforme los ajustes solicitados por el cliente.

Empresas de todo el mundo ya han incorporado las metodologías ágiles en la gestión de sus proyectos y han ganado flexibilidad, competitividad, clientes y equipos más satisfechos. Ha sido uno de los pasos imprescindibles que han realizado en su proceso de transformación digital a la Cuarta Revolución Industrial en la que estamos inmersos.

CÉSAR FERNÁNDEZ Senior Consulting Associate a Smart Consulting Solutions Expert en màrqueting i vendes i professor de l’Euncet Business School

11 - Revista Euncet Alumni

ALUMNI DESTACAT Àngel Rodríguez, Operations Manager a Weidmüller España Postgrau en Direcció d’Operacions, promoció 2008-2009

Recent estrenat el seu càrrec com a directiu a Weidmüller España, Àngel Rodríguez té una llarga i exitosa trajectòria professional en l’àmbit de les operacions. En el camí ha tingut reptes destacats com gestionar la qualitat i les operacions de Volkswagen Group Retail España durant l’etapa del “dieselgate”.

P

er molts professionals tenir una bona xarxa de networking és indispensable per trobar projectes motivadors i progressar professionalment. És el cas de l’Àngel Rodríguez, qui està desenvolupant la seva carrera en l’àmbit de les operacions. Actualment, exerceix de director d’Operacions a l’empresa tecnològica Weidmüller España, que es dedica a la connectivitat en sistemes industrials. Es tracta d’una posició amb un perfil nou que respon a la nova estratègia de creixement i internacionalització de l’empresa. Però l’Àngel hi va arribar gràcies al cercle de contactes i a l’experiència multidisciplinar de diferents projectes professionals. En una època de canvis com l’actual, els professionals es mouen més que mai per projectes i motivacions. Per això, quan li va arribar el projecte de Weidmüller España, va decidir deixar enrere una etapa de més de tres anys a Volkswagen. El grup alemany gestiona a Espanya una àmplia xarxa d’importació i venda de vehicles i recanvis i tenia ganes de tornar a treballar en la part operativa de la transformació d’un producte i assumir més responsabilitats. Per tant, no li va costar prendre la decisió.

L’experiència del “dieselgate”

A Volkswagen, treballava de responsable de Qualitat i Operacions i la seva etapa coincideix amb el cas conegut com “dieselgate” sobre les emissions contaminants dels cotxes dièsel. Davant d’aquesta situació, la multinacional alemanya es va replantejar la seva estratègia i va optar per reforçar les operacions en totes les seves

12 - Revista Euncet Alumni

àrees de negoci. Per això, van buscar un expert en operacions de producció per maximitzar el valor afegit i digitalitzar els processos, i van acabar contractant l’Àngel Rodríguez, qui per experiència i formació complia els requisits per tirar endavant la nova estratègia del grup.

L’oportunitat d’una fallida

En l’èxit de la seva trajectòria, hi té molt a veure la formació continuada. Com ell mateix diu, el seu background és tècnic ja que és enginyer Superior en Telecomunicacions. Però per la seva experiència, va haver de decidir entre dos camins: especialitzar-se en departaments tècnics o en la gestió departamental. Per això, no ha deixat mai d’ampliar la seva formació per obtenir coneixements en gestió, que inclou el Postgrau en Direcció d’Operacions, que va cursar a l’Euncet, coincidint amb la seva etapa a Continental Automotive. Allà estava treballant com a responsable de qualitat de proveïdors, quan es va trobar que el seu proveïdor d’injecció de plàstics es va declarar en fallida. A partir d’aquí li va sortir l’oportunitat de presentar als seus responsables un Business Case per integrar la fàbrica en fallida als processos productius de Continental. Gràcies a la visió global que li va donar el Postgrau, que just finalitzava, va acabar liderant el projecte d’integració i sent el responsable de la planta, amb 100 treballadors a càrrec. Sens dubte, va saber convertir un problema en una gran oportunitat professional que li ha permès seguir creixent en l’àmbit de les operacions, on hi té un gran recorregut.

Número 9- Juny 2019

EMPRESA AL DIA BlockTac, premiada per la seva tecnologia ‘blockchain’ contra el frau

F

a un any i mig que l’empresa terrassenca BlockTac va començar la seva activitat creant solucions per evitar el frau a través de la tecnologia blockchain. Des d’aleshores, ha rebut premis que avalen la seva curta però exitosa trajectòria. Un dels reconeixements més destacats va ser el que va rebre el febrer passat a la tercera edició de Cuatrecasas Acelera. Es tracta d’una acceleradora creada pel bufet d’advocats Cuatrecasas, amb el suport de Telefónica Open Future, Step One i Alastria, que té com objectiu potenciar les empreses emergents basades en el legaltech o que treballin amb tecnologia disruptiva.

Durant els quatre mesos que dura el programa, les sis empreses seleccionades reben formació i el suport d’experts per accelerar els seus projectes. Finalitzat el termini, un jurat valora i premia el grau d’innovació, l’originalitat de la idea, la dedicació de l’equip i la viabilitat del negoci dels sis projectes participants. En aquesta edició, BlockTac va ser seleccionada per formar part del programa i va competir amb Filmclub, InbestMe, Papelea, Macco Robotics i la també premiada FuVeX.

en paper. Des de BlockTac, recomanen als seus clients que integrin un codi QR en el certificat en paper. D’aquesta manera, si, per exemple, l’estudiant està en un procés de selecció, podrà ensenyar el codi QR al reclutador perquè verifiqui la seva formació.

En el cas de BlockTac, el jurat va valorar l’aplicació de la tecnologia blockchain per convertir la documentació universitària en infalsificable i immutable. Aquesta documentació pot ser des de diplomes de grau i postgraus fins a expedients acadèmics o plans d’estudi. El procediment és fàcil. La institució educativa emet un certificat i ho comunica a BlockTac, que crea una firma digital del document i l’emmagatzema en un blockchain públic. El centre rep el certificat digital perquè l’entregui com a complement del certificat

Amb aquesta solució, BlockTac vol acabar amb el frau en els productes d’alimentació i consum, que actualment representa al voltant del 2,5 % del comerç mundial i té un impacte econòmic que supera els 500 mil milions de dòlars. El comerç fraudulent afecta per igual sectors com els productes d’alimentació, els medicaments o els perfums. Per això, el precintat digital de BlockTac es pot utilitzar en qualsevol format de producte perquè les empreses el puguin adoptar sigui quin sigui el producte que comercialitzin.

Reconeixement pel precinte digital

Però aquest no és l’únic reconeixement que BlockTac ha rebut per la innovació dels seus productes. A l’última edició de la fira internacional Expoliva, va presentar, juntament amb el grup Interóleo, un precintat digital d’un sol ús que garanteix l’autenticitat de l’origen i qualitat de les ampolles d’oli. El consumidor tan sols necessita la seva càmera del mòbil per llegir el codi QR i realitzar la verificació. Gràcies a la tecnologia blockchain, el client obté informació detallada i invariable del producte i, fins i tot, pot saber el dia exacte que es va obrir el precinte digital. En cas que identifiqui que el producte que té a les mans es va obrir abans i, per tant, és fraudulent, pot presentar immediatament una denúncia activant un botó que envia un correu electrònic preestablert.

Fundada el 2018 per Enrique Lizaso i Francisco Guillén, BlockTac es dedica a lluitar contra les falsificacions aplicant la tecnologia blockchain. A la primera edició de l’Euncet TALKS, celebrada el gener, els seus fundadors van impartir la ponència “Aplicación del blockchain en la supresión del fraude”. Actualment, participen com a experts en la VI edició programa KauTic.40, dedicat a impulsar projectes relacionats amb les TIC i on també col·labora l’Euncet.

Francisco Guillén, durant una sessió del programa KauTic.40

Número 9- Juny 2019

13 - Revista Euncet Alumni

L’ENTREVISTA Hablamos con Jesús de Pablos, socio fundador y director de Desarrollo de Negocio de 1D3A, ingeniería dedicada al sistema de gestión de vídeo, para que nos explique cómo funciona su empresa que tiene clientes como la Federación Internacional de Natación o la Federación Internacional de Baloncesto, entre otras.

“Llegaron a prohibir nuestra herramienta en unas olimpiadas por dopaje tecnológico”

E

n 2007 fundas 1D3A junto con otro socio, Jordi Urquijo. ¿Cómo surge la idea?

Surgió de forma espontánea, que se juntó con mis inquietudes y ganas de emprender. Dos o tres conocidos se acaban convirtiendo en clientes porque te piden cosas parecidas en ámbitos en los que tienes cierta experiencia. Ves que el trabajo que has hecho hay que facturarlo porque hay un espacio de mercado y, sin darte mucha cuenta, se crea la empresa sola. ¿Cómo funciona vuestro programa Er1c desde el punto de vista del producto?

Nosotros, hace diez años, cuando el Big Data era muy incipiente, nos encontramos con entrenadores importantes que sólo querían saber si sus jugadores estaban donde tenían que estar y esto ninguna estadística lo dice. Por ejemplo, no entendían si era bueno o malo que un jugador corriera 8 km. Entonces, como veníamos del mundo de la televisión y del vídeo, decidimos que lo que faltaban eran herramientas capaces de captar el conocimiento del entrenador. Hasta entonces, se podían medir pulsaciones,

14 - Revista Euncet Alumni

velocidades…, pero el criterio subjetivo de si eso era bueno no era fácil de recoger.

A nivel tecnológico, ¿fue complicado?

Cuando llegas a la esencia, no tanto. Lo que hicimos es poner a los vídeos palabras que los clasificaran y el propio entrenador marcaba si lo que recogía el vídeo era bueno o malo a nivel deportivo, lo que le permitía ver de nuevo todas las jugadas de un jugador sin tener que ver el partido entero. Diez años después el software se ha sofisticado y hemos acabado integrando biométricos, pulsómetros y otras funcionalidades, pero en esencia seguimos siendo como una pequeña moviola fácil de usar.

Al ser un producto tan específico, ¿tenéis competencia directa?

Hace algunos años estábamos solos en algunos mercados, pero hoy en día hay de todo para todo. Otra cosa es que lo hagas más o menos bien. De hecho, cuando éramos los únicos, que fue al principio, nos dimos cuenta de que era malo porque teníamos que explicar al cliente todo desde el principio y convencerlo, no

Número 9- Juny 2019

de nuestra herramienta, sino de su necesidad. Ahora es más fácil porque ya saben de lo que hablamos. ¿Vuestro programa está pensado solo para los entrenadores y el staff o también para los mismos deportistas?

Ahora ya para todos, pero al principio era para entrenadores porque los teníamos que formar para usarla. Aunque la herramienta es muy profesional y empezamos con equipos de primer nivel como la selección española o al FC Barcelona, nos pidieron una herramienta para que el propio jugador pudiera valorar su nivel, ya que aprenden más así que si es su entrenador quién lo hace. A partir de ahí, nuestra herramienta entró en la formación base e incluso los padres la utilizan para analizar el rendimiento de sus hijos.

Por todo esto, hemos sacado diferentes versiones del programa y ahora lo utilizan desde entrenadores que se especializan y se conocen como analistas hasta deportistas y padres.

En 2015, ampliáis el negocio hacía el sector de la medicina. ¿Nace con el objetivo de ofrecer un servicio global en deporte y salud?

Sí. En el deporte, se tiene cada vez más en cuenta la parte de la salud. Es importante para los médicos y fisioterapeutas analizar si la forma de correr de un deportista le está haciendo daño o saber cómo se ha lesionado un jugador para poderlo curar mejor. Por eso, ahora trabajamos conjuntamente en deporte y medicina, que es donde tenemos puesto el foco y representa entre el 80 y el 90 % de nuestro volumen de negocio.

Antes mencionabas que el FC Barcelona ha utilizado vuestra herramienta. ¿Fue un empujón para vosotros?

Sí, pero todo empezó con Luis Aragonés, quién fue nuestro mentor y maestro, cuando nos contó que necesitaba una máquina que le ayudara. Aunque empezamos en 2007, realmente fue en 2008 cuando tuvimos más empujón. Coincidió que empezó a utilizar nuestra herramienta Luis Aragonés, que entrenaba al equipo de la selección española que acabó ganando la Eurocopa, y Pep Guardiola, que acababa de entrar en el banquillo del Barça.

Además, durante aquel año se celebraron los Juegos Olímpicos de Pekín y varios equipos de la selección española llevaron nuestra tecnología. Sin embargo, los organizadores prohibieron a la selección de natación el uso de nuestra herramienta en piscina por dopaje tecnológico, ya que entendían que ofrecía una ventaja competitiva. Pero ahora nuestros clientes están por todo el mundo y, por ejemplo, la Federación Internacional de Natación utiliza nuestra tecnología.

Ahora el deportista tiene muchos datos, ¿incluso demasiados?

Sí. Al final, creo que la diferencia la marca el alma. El deportista ha de tener todos los datos y vídeos para aprender, pero después tiene que ser libre y no competir condicionado. Hay que buscar el punto de equilibrio.

Teníais el proyecto de integrar vuestra tecnología en las Google Glass, ¿cómo quedó?

Conseguimos sacarlo adelante, ya que nuestro proyecto era simplemente utilizar las gafas como una pantalla más, pero lo que no funcionó fueron las Google Glass, que eran muy caras e inaccesibles. Fueron muy “marquetinianas” pero no aportaban gran cosa y las tuvieron que retirar del mercado. Pero a nosotros nos sirvió para aprender durante el camino. ¿Por qué escogisteis 1D3A como nombre comercial?

Por una parte, queríamos un nombre cortito y, por otra, yo tenía un sueño desde muy joven que era vender ideas. Así que intentamos registrar la palabra “idea” como empresa, pero, como no pudimos, decidimos cambiar las vocales por números y cuajó a la primera. ¿Qué les dirías a quiénes quieren emprender?

Hay que tener la capacidad de resistencia a las adversidades, pero también un amplio soporte emocional por detrás y, si pueden, hacerlo todo con un socio porque, cuando ya no puedes más, ves a tu socio y te motiva. Solo es muy duro a no ser que encuentres inversor, en cuyo caso se convierte prácticamente en el proyecto de otro donde tu aportas conocimiento y tecnología. Hay los dos caminos: buscar un inversor y dedicarte a tu tecnología o tirar tú solo, pero buscando apoyos. Quien quiera emprender se lo tiene que pensar muy bien, porque o tienes una idea genial o es muy duro.

En Euncet, impartimos el Grado en CTEF que combina deporte y tecnología. Desde el punto de vista de una empresa como la vuestra, ¿echáis en falta jóvenes con una formación combinada en estos dos ámbitos?

Sí, tanto en deporte y tecnología como en deporte y medicina. En estos momentos, hay mucha formación en biotecnología porque la integración entre tecnología y medicina ha sido fácil, pero en deporte auguro más problemas porque es un mundo más cerrado. Prefieren contractar a una persona de confianza por encima de un profesional muy cualificado, porque en el mundo del deporte la información vale mucho dinero. Se ve en las apuestas. Pero sí que hay recorrido

1D3A 1D3A es una ingeniería de tecnología e innovación especializada en sistemas de tratamiento, gestión y catalogación de vídeos. Fue fundada en 2007 por Jesús de Pablos junto con Jordi Urquijo y actualmente cuentan con clientes de todo el mundo.

En 2016, 1D3A consiguió el reconocimiento de Excelencia de la comunidad económica europea con un SME del horizonte 2020.

c/ Arístides Maillol, 7, Cial. 2.º, 2.ª - 08028, Barcelona info@1d3a.com https://1d3a.com/

Número 9- Juny 2019

15 - Revista Euncet Alumni

Economia col·laborativa o sota demanda?

Actualment, la majoria dels ciutadans han utilitzat alguna vegada els serveis d’empreses com Uber, Deliveroo, Airbnb, Cabify o Glovo. Totes elles són plataformes digitals relacionades amb l’economia col·laborativa i estan revolucionant l’àmbit econòmic, polític i social. En plena batalla per definir quines seran les regles del joc i si hi ha competència deslleial, els propers anys es preveuen clau per conèixer quin serà el seu futur.

16 - Revista Euncet Alumni

Número 9- Juny 2019

T

ot i que ara en sentim més a parlar, fa anys que l’economia col·laborativa existeix. La diferència és que les plataformes tecnològiques han desplaçat com a punt de trobada el tradicional tauler d’anuncis fet de suro i han convertit la col·laboració en un model de negoci.

Així, doncs, tenint en compte el context actual, podem dir que l’economia col·laborativa és intercanviar i compartir béns i recursos, sovint infrautilitzats, a través d’una plataforma i sense necessitat d’una contraprestació entre usuaris. Entre els beneficis que aporta l’economia col·laborativa ben entesa destaquen els següents: • Estalvi. La majoria dels béns i serveis que s’ofereixen tenen un preu simbòlic i ajuden a cobrir les despeses. A més, la reducció d’intermediaris fa disminuir els costos de les transaccions.

• Protecció mediambiental. L’economia col·laborativa permet reduir l’impacte negatiu al medi ambient i disminuir els residus generats. Es calcula que només el 2016 a Espanya es va reduir fins a 2 milions de tones les emissions de CO2 gràcies a Blablacar i Amovens que connecten usuaris que vulguin compartir cotxes.

• Augment de l’oferta. Els productes de segona mà i els serveis compartits amplien l’oferta tradicional i donen més alternatives als consumidors.

• Empoderament. Les plataformes permeten que els usuaris valorin el servei de manera que es crea un sistema de reputació i confiança, on el consumidor té el poder.

Segons la consultora PwC, es calcula que el 2025 el pes de l’economia col·laborativa arribarà als 335.000 milions de dòlars. Actualment, gairebé tots els sectors de l’economia compten amb negocis col·laboratius però el transport i l’allotjament són, amb diferència, els que lideren aquest creixement amb Airbnb, Cabify i Uber com a plataformes més esteses. Tanmateix, també són els dos sectors amb més conflictes i mobilitzacions contra aquestes plataformes a nivell mundial.

•

Economia sota demanda

Molts experts demanen diferenciar entre economia col·laborativa i economia sota demanda. Segons l’estudi “Los modelos colaborativos y bajo demanda en plataformas digitales”, publicat per l’Asociación Española de la Economía Digital (Adigital) i Sharing España, juntament amb la col·laboració d’altres entitats públiques i privades, l’economia sota demanda requereix que hi hagi una relació comercial i, per tant, és la principal diferència amb l’economia col·laborativa. No és el mateix el veí que posa casa seva a Airbnb per llogar-la mentre està de vacances que el ciutadà que té 4 o 5 pisos a la plataforma per llogar-los durant tot l’any. Aquest últim té un clar objectiu econòmic que les plataformes l’han ajudat a impulsar. Ara ni tan sols necessita una immobiliària per posar-se en contacte amb els possibles llogaters. Així, doncs, no totes les plataformes formen part de l’economia col·laborativa ni tots els usuaris d’elles en fan un ús adequat per la seva finalitat.

El conflicte del transport

En el sector del transport, hi podem trobar dos conflictes que permeten veure bé les diferències entre què és economia col·laborativa i què és economia sota demanda. Al febrer de 2019, l’Audiència Provincial de Madrid ratificava que la plataforma de cotxe compartits BlaBlaCar no suposa competència deslleial per l’autobús. La denúncia l’havia presentat la Confederación Española de Transporte en Autobús (CONFEBUS) el maig del 2015 per considerar que BlaBlaCar operava com una empresa de transport i sense autorització. La sentència va concloure que BlaBlaCar no presta un servei professional, sinó que simplement “posa en contacte a particulars que volen realitzar un viatge junts i compartir les despeses”. Per tant, en aquest cas ens trobem davant d’una plataforma d’economia col·laborativa, tal com ha deixat clar la justícia espanyola.

Número 9- Juny 2019

A diferència de l’economia col·laborativa, l’economia sota demanda requereix que hi hagi una relació comercial

17 - Revista Euncet Alumni

Els límits de l’economia col·laborativa són la freqüència, els diners i les despeses Diferent és el conflicte entre els taxis i les llicències de vehicles de turisme amb conductor (VTC). A principis del 2019, Barcelona i Madrid van quedar col·lapsades per la vaga convocada pels taxistes per demanar més regulació a les empreses VTC, que operen a través de plataformes com l’americana Uber o l’espanyola Cabify.

Probablement, és el conflicte que més ressò ha tingut en els últims temps. L’origen de tot es remunta el 2014 quan Uber va entrar a Barcelona i els taxistes de la ciutat van interposar una denúncia perquè consideraven que oferien un servei de transport i, per tant, havien de complir els mateixos requisits que la resta. Amb l’entrada d’Uber, qualsevol ciutadà que tingués un cotxe i es descarregués l’aplicació podia fer de conductor. El procés judicial es va resoldre el desembre del 2017 quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fallar a favor dels taxistes en definir a Uber com una empresa de transport i no com un servei d’intermediació entre usuaris. Per tant, segons la sentència europea, se’ls havia d’aplicar la normativa i havien d’operar amb llicència de transports, però Uber ja havia marxat de Barcelona amb l’inici del conflicte.

Però, mentre es resolia aquesta primera denúncia, la plataforma Cabify va trobar una escletxa per entrar al negoci sense tenir la regulació dels taxistes: les llicències VTC, pensades històricament per a xofers privats i que requereixen que el viatge es concerti prèviament, ja sigui per telèfon o a través d’una aplicació. Quan el 2016 Cabify va entrar, es va beneficiar de la liberalització de les llicències VTC que s’havia aprovat el 2009, quan no es preveia la situació actual. El 2013, veient que molts ciutadans estaven comprant llicències VTC per 70 € per especular, el govern espanyol va decidir regular per garantir la proporció d’una llicència VTC per cada trenta taxis, però el mercat de llicències ja superava aquest rati i la majoria d’elles estaven en mans d’unes poques empreses. De fet, actualment a Barcelona el 70% de les llicències VTC pertanyen a tres grans grups d’inversors que operen amb Cabify i Uber (que va tornar l’any 2018).

Per això el sector del taxi, va enfortir les seves protestes reclamant a través de vagues, com la de principi d’any, una regulació que diferenciï clarament les llicències VTC i les del taxi i que faci complir la proporció. Davant del conflicte, la Generalitat va acabar aprovant a finals de gener d’enguany un decret pel qual els vehicles VTC

18 - Revista Euncet Alumni

no poden estacionar al carrer ni poden ser geolocalitzats fins que no es contracti el servei i els usuaris han de fer una precontractació mínima de 15 minuts, que els ajuntaments poden incrementar. La resposta a la nova regulació va ser dispar ja que mentre els taxistes van acceptar-la, Uber va decidir marxar i Cabify va marxar per tornar de nou poques setmanes després. Tanmateix, totes dues plataformes van assegurar que explotaran la via judicial per tornar a la situació d’abans del decret. Així, doncs, el conflicte tan sols està adormit i, de fet, en el decret, la Generalitat reconeix la necessitat de fer “una regulació completa de l’activitat de transport de viatgers” que marqui les “regles de joc”. La nova llei haurà de partir que Uber i Cabify no són simples plataformes intermediàries que s’englobin a l’economia col·laborativa, ja que la seva activitat s’ajusta al nou concepte d’economia sota demanda.

Recomanacions per la seva regulació

Vista la conflictivitat que ha portat la falta de regulació en el sector del transport, els governs haurien de treballar per un marc normatiu clar i sense possibles escletxes. En això, hi estan d’acord tots els actors implicats de qualsevol sector on ha arribat l’economia col·laborativa. Des d’Adigital i Sharing España, han proposat unes recomanacions basades en tres límits per delimitar bé si l’activitat està prou professionalitzada per considerar-la economia sota demanda o economia col·laborativa: • Freqüència. S’ha fixar un criteri uniforme que estableixi quan hi ha prou freqüència per considerar que una activitat és econòmica.

• Diners. Cal marcar quin és el límit quantitatiu a partir del qual es considera que els beneficis obtinguts són fruit d’una activitat comercial, que s’excedeix del que es considera compartir despeses.

• Despeses compartides. Les normatives haurien de definir quins són els conceptes que entren com a despeses per compartir. En el cas, per exemple, de compartir un trajecte en cotxe, queda clar que la gasolina i el peatge s’inclouen en les despeses per compartir, però ha de passar el mateix amb el cost de l’assegurança o el cost del manteniment del vehicle?

Només amb una regulació que doni seguretat jurídica s’evitarà els fraus fiscals i la competència deslleial d’aquelles plataformes falsament col·laboratives. El sector del transport és el que més soroll ha fet en les seves protestes per la força que té, però si no es regula aviat no es tardarà en veure en altres sectors.

Número 9- Juny 2019

L’EXPERT OPINA

A

El impacto de las tecnologías en la economía colaborativa

unque ahora escuchamos hablar bastante más de la economía colaborativa, hace años que está presente en nuestras vidas. Esta tiene la virtud de proporcionar la oportunidad de usar los recursos infrautilizados de otras personas estableciendo un entorno simple para poner en contacto a ofertantes y demandantes, mejorando la competitividad y permitiendo una mayor especialización mediante la disminución de los costes transaccionales y la expansión del ámbito comercial. Esto mejora la productividad y reduce también el efecto de información asimétrica, mediante mecanismos de “reputación” basados en la opinión de clientes pasados. La economía colaborativa, a su vez, reduce la huella medioambiental, característica de los sectores tradicionales.

Al calor de las nuevas tecnologías, de su rápida expansión (millones de usuarios participan a diario de la economía colaborativa) y de un entorno económico muy deteriorado por la grave crisis económica, de crédito y de confianza en los mercados de inicios de siglo, han aparecido multitud de plataformas de economía colaborativa. Ofrecen nuevas oportunidades de negocio basadas en los bienes y servicios excedentes que la mayoría de empresas tradicionales no son capaces de replicar debido a su baja digitalización y lentitud para adaptarse a los cambios en los patrones de consumo de la población. Por ello, el desarrollo de las nuevas tecnologías basadas en internet está transformando los diferentes sectores de actividad donde la economía colaborativa tiene impacto y repercusión. A su vez, está transformando una

sociedad basada, hasta ahora, en un concepto de posesión hacia una sociedad cada vez más orientada al consumo colaborativo que huye, por distintos motivos, de la propiedad de los bienes.

Son innegables los beneficios que aporta la economía colaborativa a nivel económico, social o medioambiental, pero, también es innegable que algunas prácticas de la economía colaborativa no están suficientemente bien reguladas dentro de nuestro ordenamiento jurídico. Este debe garantizar los derechos del consumidor, los derechos laborales de los trabajadores y la competitividad en igualdad de condiciones de la economía tradicional y la colaborativa. Bajo el paraguas de la economía colaborativa, se recogen y justifican ciertas prácticas que, al no estar reguladas o que son difícilmente supervisables, contribuyen a la expansión de la economía sumergida, provocando una disminución importante de la recaudación de impuestos en los países donde tiene lugar su actividad. Estas prácticas no reguladas y de difícil detección provocan también la precarización de los empleos de menor categoría dentro de los mismos sectores de actividad.

Teniendo en cuenta dichos inconvenientes y teniendo en cuenta también que la economía colaborativa ha venido para quedarse, se hace imprescindible la creación de una regulación dentro de nuestro ordenamiento jurídico y legal específica, que abarque todas las prácticas de la economía colaborativa con el fin de facilitar un crecimiento ordenado, sostenible y competitivo con los sectores tradicionales de la economía.

Santi Horcas Estudiant de l’Euncet i tècnic de la Conselleria de Drets Civils a l’Ajuntament de Sabadell

Número 9- Juny 2019

19 - Revista Euncet Alumni

VIDA UNIVERSITÀRIA Parlem amb l’Isaac Aibar, estudiant del Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF), perquè ens expliqui la seva experiència com a guanyador de la primera edició del concurs “Diseña la carpeta Euncet” i com compagina els estudis amb el triatló.

Isaac Aibar, recollint el premi lliurat pel Sr. Alfons Freixes, director de l’Euncet.

P

rimer de tot, felicitats per guanyar el concurs “Diseña la carpeta Euncet”. Esperaves guanyar?

No, realment no m’ho esperava. Quan vaig veure l’altre disseny finalista, vaig pensar que encaixava millor amb l’Euncet ja que incorporava paraules de motivació. Però la gent va acabar votant el meu disseny i estic molt content.

Explica’ns una mica la proposta que vas presentar.

Vaig mirar els dissenys de les carpetes d’altres universitats i vaig veure que totes eren molt neutres i poc carregades, però amb una mica de color. Així que tenia clar com havia de ser el meu i, per això, vaig fer un disseny fresc i poc carregat però amb colors i formes geomètriques. No volia que quedés infantil.

Per què vas decidir presentar una proposta?

Per intentar-ho. Havia fet alguna cosa de Photoshop a batxillerat, però mai m’havia presentat a cap concurs de disseny. Vaig veure que hi havia un premi i vaig decidir participar. Vaig estar tot un cap de setmana treballant amb el disseny, ja que primer vaig fer un esborrany en paper i després el vaig passar a Photoshop. Espero que per la propera edició s’animin més estudiants a presentar les seves propostes, sobretot, del Grau en CTEF.

20 - Revista Euncet Alumni

En el teu cas, has tret temps per dissenyar una proposta quan en tens poc ja que combines els estudis amb el triatló. Com ho fas per compaginar-ho tot?

Dormint poc i tenint poca vida social. Cada matí, de dilluns a divendres, i abans d’arribar a classe, nedo. Quan surto de l’Euncet, torno a entrenar que, segons la planificació del dia, pot ser natació, bicicleta o córrer. Els caps de setmana aprofito per fer els entrenaments més llargs i per competir. És complicat, tot i que jo competeixo a nivell amateur.

Però t’agradaria dedicar-t’hi professionalment?

Sí, però és difícil ja que el triatló no és com el futbol que quan arribes a dalt tens patrocinadors. Aquí guanyes el campionat de Catalunya i has de seguir amb els estudis i la feina. O ets el millor d’Espanya o no fas res. Per mi, l’esport és per disfrutar, tot i que em comporta que no tingui temps per res.

Quan comença la temporada?

Començo la temporada entre finals d’agost i principis de setembre, ja que abans no pots nedar pel fred. Hi ha esportistes que es dediquen als mesos d’hivern a entrenar, però jo faig la temporada de duatló que fins i tot m’agrada més. De fet, vaig començar amb el

Número 9- Juny 2019

duatló, però un dia em van preguntar per què no nedava i competia en triatló que és més complet. D’això en fa dos anys i aquí estic.

Hi ha moltes diferències entre l’entrenament de duatló i triatló?

Sí, en el triatló has de fer moltes més hores perquè la natació és complicada i et requereix un mínim de cinc dies d’entrenament. Si faltes uns dies, quan tornes a nedar, no te’n recordes. És un esport molt tècnic i, si no portes des de molt petit nedant, es nota. Molta gent es pensa que la bicicleta és la part més complicada, però no és així. Al triatló, si no ets bo en natació, no guanyes res. Fins i tot he pensat en deixar-ho vàries vegades per culpa de la natació perquè entrenes moltes hores i costa molt veure millores.

Què t’aporta un esport amb tanta exigència com el triatló? És una forma de veure la vida i psicològicament et dona molta fortalesa. Moltes vegades penso que si he sigut capaç de fer un triatló, puc amb qualsevol cosa. Tot i que és dur perquè vas cansat tota la setmana i, quan arriba el diumenge a la tarda, veus que l’endemà comences de nou.

Però la motivació segueix intacte?

Sí, perquè vas canviant de categoria i cada vegada és un repte nou. L’any passant era junior i anava bé, però aquest any estic a la categoria de sub-23, competint amb nois més grans, i quedo dels últims, ja que el potencial esportiu que tenen la majoria dels esportistes d’aquesta categoria no és el mateix que el meu, que només tinc 19 anys.

Què s’ha de tenir per ser esportista de triatló?

Molt cap i constància. El triatló, com tots els altres esports de resistència, són més mentals que físics. Pots tenir la millor preparació física, però si un dia no tens ganes de córrer, t’avançarà fins i tot el que porta només dos mesos corrent. A més, entrenes durant tota la temporada per només una o dues curses importants, perquè la resta són només de control. Per exemple, aquest cap de setmana he estat a Pamplona i portava des del setembre entrenant totes les setmanes per aquesta cursa. Però és això el que m’agrada.

A nivell d’alimentació, quina rutina tens?

Tinc un nutricionista que em marca el que he de menjar i costa perquè sempre acabes menjant totes les setmanes el mateix. Vas amb els amics al McDonald’s, però només pots agafar una aigua

Disseny guanyador Presentat per Isaac Aibar,

Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes

perquè has hagut de sopar abans de sortir per menjar el que et toca aquell dia. A més, com que entrenes tantíssim, sempre tens gana i psicològicament és molt dur. Però t’ho has de prendre com si la nutrició fos la quarta disciplina del triatló.

Com treballes amb el teu entrenador?

Aquest any no he tingut un entrenador, però per la propera temporada ho planificarem diferent perquè volem intentar que em classifiqui pel campionat d’Espanya de duatló. Així que al setembre començaré amb un entrenador per preparar-me i, com diem nosaltres, fer vida de monjo.

Per què vas decidir matricular-te al Grau en CTEF? Anava a estudiar una doble titulació en Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), però no vaig passar les proves físiques de natació. Així que vaig estar buscant una alternativa fins que un matí vaig anar al gimnàs i vaig veure un anunci de l’Euncet on posava que en dos dies hi havia una Jornada de Portes Obertes del Grau en CTEF i que venia el Valentí Sanjuan. Vaig informarme i vaig decidir anar-hi. Tot i que al principi vaig venir pel Valentí Sanjuan, em va agradar molt la xerrada informativa i vaig decidir matricular-me. La veritat és que estic molt content amb la decisió que vaig prendre perquè em dona més sortides professionals que un Grau en CAFE. A mi no m’agrada estar a un gimnàs i ser monitor.

I on t’agradaria arribar professionalment?

M’agradaria especialitzar-me com a entrenador d’alt rendiment o investigador d’aerodinàmica aplicada al ciclisme. Per exemple, en ciclisme tothom té més o menys la mateixa força però l’aerodinàmica et pot donar 5 minuts d’avantatge que en triatló és moltíssim. Actualment, a Espanya, tan sols hi ha dos experts i tothom ha d’anar a ells.

“M’agradaria especialitzar-me com a entrenador d’alt rendiment o investigador d’aerodinàmica aplicada al ciclisme”

Disseny finalista Presentat per Oriol Rodrigo,

Grau en Màrqueting i Comunicació Digital

APRENDE

EUNCET

TraBaja duro

haz historia.

diviértete UPC

Número 9- Juny 2019

UNIVERSITAT P OLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONAT E C H

SUEÑA

21 - Revista Euncet Alumni

El Professor Ferran Fontané

C

Solucions i no problemes

om a professor de qüestions numèriques, la meva tasca és ensenyar als estudiants a trobar les solucions a part dels problemes que es poden trobar en el món laboral.

Però si anem més enllà, el dia a dia, no és gaire diferent.

Per això, moltes vegades repeteixo aquesta frase: “Felicitats per als que a la vida trien formar part de les solucions i no dels problemes”, ja que, si us fixeu, sembla que el món es divideix en dues parts claríssimes: les persones que sempre tenen problemes i demanen a la resta que els hi solucionin, i les persones que contínuament estan solucionant els seus problemes i els dels altres.

Tots els estudiants de l’Euncet heu triat formar part de les solucions i de millorar la vostra formació. La gran majoria de vosaltres us trobeu en aquest moment tan meravellós que és la joventut, en la que els canvis són continuats. En canvi, d’altres, heu vingut a l’Euncet amb uns quants anys més dels que teòricament tocaven per realitzar els estudis que esteu cursant. Possiblement, ha estat un repte personal, ja que no us vàreu formar tot el que desitjàveu quan éreu més joves. Ara, que teniu feina, ens expliqueu el sacrifici que realitzeu, l’esforç que us suposa i la importància de tenir el recolzament d’amistats i familiars. Encara que hi ha moments amb moltes dificultats, l’últim que us plantegeu és llençar la tovallola, ja que sabeu que heu aconseguit un espai personal i que esteu invertint en vosaltres mateixos. En cap moment, dubteu que aquests recursos econòmics i personals són una despesa, sinó una inversió que té una rendibilitat exageradament elevada respecte d’altres inversions que podíeu realitzar. Però, tal com diu

22 - Revista Euncet Alumni

Victor Küppers, “el més important és que el més important sigui el més important” i, encara que ho podeu portar al vostre terreny personal per relativitzar moltes qüestions vitals, si us l’emporteu al terreny acadèmic, vosaltres, els alumnes, sou el més important de l’Euncet, que s’ha d’assegurar que aconseguiu els vostres objectius i proporcionar tots els recursos humans i materials necessaris.

Ara m’imagino el primer dia de cada curs quan entro a la classe i em trobo a alumnes que no conec. Sento la responsabilitat que, en arribar al final de curs, hagi pogut transmetre els coneixements de la manera més entenedora possible, facilitant els recursos per assolir l’objectiu de l’assignatura i marcant el rigor, l’exigència i la flexibilitat necessària. No sabeu el que representa per un professor, que tria ser-ho de manera vocacional, gaudir del reconeixement com a millor valorat per part dels alumnes i, a més, explicant una assignatura com Comptabilitat Financera. És quan m’adono com m’agrada la meva professió com a formador, complint els meus objectius i que els alumnes gaudeixin l’assignatura per difícil que sigui.

Així que només tinc paraules d’agraïment per l’Euncet per aquests quinze anys de col·laboració i, sobretot, a tots els estudiants, esperant que el fet de compartir, en algun moment de la nostra vida una aula, pugui haver estat important per a vosaltres, per aconseguir enormes satisfaccions tant a nivell personal com professional. Ara sí us puc ben dir: felicitats per la decisió presa. Esteu preparats per trobar solucions a totes les pedres del camí i, és un gran orgull si us he pogut ajudar i acompanyar en una part d’aquest gran viatge.

Número 9- Juny 2019

Sabies que... les ‘pop-up store’ tenen el seu origen al Japó?

L

es pop-up store, també conegudes com a botigues efímeres, són espais comercials ubicats en llocs estratègics que es diferencien de les botigues tradicionals per ser temporals. La idea neix després d’un viatge al Japó d’una agència de comunicació d’Estats Units, que va observar com a prop del port s’obria una sola vegada a l’any una botiga que tancava quan ho venia tot. Era a principis dels anys 2000 i l’agència va decidir importar el concepte que, ràpidament, va arrelar tant a Nova York com a Londres. A Espanya va tardar més en arribar i fins al 2009 no es va obrir la primera botiga efímera a Barcelona. De l’època inicial, destaca la pop-up store que va obrir el dissenyador Custo Dalmau a la Casa Batlló de Barcelona per vendre estocs.

Els experts coincideixen que no es tracta d’una moda passatgera, sinó d’un model de comercialització que ha vingut per quedar-se i seguir creixent, tal com ho corroboren les dades. Segons l’informe “Britain’s Pop-Up Retail Economy Report”, del Centre for Economics and Business Reseach, es preveu que el 2025 una de cada tres botigues del Regne Unit seguiran el patró de les pop-up store. Però, quins beneficis aporta a les marques perquè segueixin apostant per aquesta tipologia de botigues?

Ubicació estratègica

Al Regne Unit, es preveu que 1 de cada 3 botigues seguiran el model de pop-up store el 2025

És una oportunitat per les marques perquè puguin tenir presència en llocs emblemàtics i cotitzats de les ciutats, més enllà de la seva presència habitual a través de les botigues tradicionals.

Així s’asseguren una gran afluència de potencials clients en èpoques marcades al calendari comercial, com el Nadal o la tornada a l’escola. En el cas de la cadena de moda H&M, que volia promocionar la seva col·lecció de bany, la temporada marcada era l’estiu. Per això, el 2011 van decidir instal·lar una pop-up store a a la platja de Scheveningen, situada a la ciutat holandesa de la Haia.

experiència visual, auditiva i olfactiva diferent. El seu objectiu no era vendre, sinó posicionar-se davant del client.

Publicitat i viralitat

Provar mercats

Una de les claus perquè una pop-up store funcioni és generar una forta atracció al consumidor a través del factor sorpresa. Per això, crear un espai original i atractiu amb una bona posada en escena fa que tant els mitjans de comunicació com els ciutadans parlin de la marca i s’acostin a la botiga, que alhora es tradueix en més presència a les xarxes socials. Fa uns anys, Adidas va posar una botiga efímera que era una gran caixa de sabates esportives, on van recrear tots els detalls, des del número de talla fins a uns cordons que sobresortien de la caixa. L’objectiu era promocionar la seva col·lecció Stan Smith i, sense dubte, van aconseguir la difusió que buscaven gràcies a la creativitat del projecte.

Experiència i promoció de marca

Les pop-up store formen part de l’estratègia de màrqueting experiencial. Per les marques, és una de les millors maneres que tenen per oferir als seus clients una experiència única i generar sensacions que els posicioni com a marca. A Nova York, la marca Glade, dedicada a les fragàncies per la llar, va crear una botiga efímera per invitar a tots els vianants a entrar a una de les tres portes que hi havia dins de la botiga i viure en cada una d’elles una

Número 9- Juny 2019

Les pop-up store són un format molt flexible, que permet ser utilitzat per provar l’acceptació d’un producte a una zona concreta.

Va ser el cas de la marca espanyola de moda Sybilla Sorondo, ja desapareguda, que va decidir fer una ruta per Estats Units a través de botigues efímeres per conèixer l’acceptació de la marca al mercat nord-americà.

Càracter exclusiu

Encara que el principal objectiu d’una pop-up store no és vendre, la gran expectativa que genera l’exclusivitat de la botiga provoca que la marca s’asseguri importants vendes per la compra per impuls. Hi ha algunes botigues efímeres que ni tan sols estan mesos o setmanes, sinó dies. Va ser el cas d’Ikea que el 2016 va obrir dues botigues efímeres al centre de Madrid i Barcelona per celebrar el 20è aniversari de la seva arribada a Espanya. Totes dues botigues van obrir només 9 dies amb l’objectiu d’oferir productes exclusius que no es trobaven a cap de les seves botigues tradicionals. L’estratègia va funcionar i les botigues van rebre 3.600 visites diàries i van esgotar en menys de dues hores les entrades als tallers de personalització programats.

23 - Revista Euncet Alumni

L’Actualitat Comença la VI edició del programa d’incubació KauTic.40 Durant nou mesos, els projectes seleccionats reben formació i assessorament La sisena edició del programa KauTic.40 ha començat ja amb les primeres sessions teòriques. Durant els 9 mesos que dura el programa, els 10 projectes seleccionats tindran un espai de treball compartit a l’Edifici del Vapor Gran de Terrassa i rebran formació especialitzada en emprenedoria i tecnologia. A més, comptaran amb acompanyament a través de tutories impartides per experts del centre tecnològic Leitat i d’emprenedors sèniors. L’objectiu és impulsar tant projectes de negoci que estiguin en procés de maduració com empreses de recent creació que segueixin un model de negoci innovador.

Impulsat

pel Servei d’Innovació de l’Ajuntament de Terrassa i Leitat, dos dels socis del Parc Científic i Tecnològic Orbital40, amb la col·laboració de l’Euncet Business School, el programa KauTic.40 ha acompanyat, de forma gratuïta i des de la seva creació, a més de 50 iniciatives innovadores perquè trobin finançament i puguin tirar endavant.

Els participants, durant la primera sessió formativa del programa

Entrega de diplomes als guanyadors del simulador de negocis FirstBusiness

Cinc estudiants de l’Euncet, a l’equip d’ePowered Racing de la UPC

Els simuladors de negoci són una eina d’aprenentatge que permeten que els estudiants de grau puguin assimilar millor els conceptes estudiats i potenciar les seves competències.

Per això, des del curs acadèmic 2014-15, a l’assignatura d’Organització i Administració d’Empreses, que imparteix la Dra. Cristina Cáliz, els estudiants treballen amb el simulador de negoci FirstBusiness. L’objectiu és competir en equips per aconseguir els millors resultats en la creació i direcció d’un negoci. Xavier Rueda, Hamlet Yengibaryan, Lluís Colomina, Nuria Lajarin i Albert Justo han sigut els guanyadors del curs acadèmic 2018-19.

Els estudiants Marc Codinachs, Sara Trabado, Núria Poch, Natàlia Vidal i Agustina Rodriguez, tots ells del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, han estat seleccionats per formar part de l’ePowered Racing. Es tracta de l’equip de la UPC que desenvoluparà la moto elèctrica per participar en la propera edició de la competició internacional MotoStudent.

Durant dos anys, tots els estudiants que formen part de l’equip crearan una moto elèctrica des de zero, gràcies al finançament dels patrocinadors aconseguits. L’objectiu final és competir en una carrera amb motos d’altres universitats que es realitzarà al circuit de MotorLand Aragón a finals de 2020.

24 - Revista Euncet Alumni

Número 9- Juny 2019

L’estudiant Aleix Lagares, finalista de l’Imagine Silicon Valley 2019

Xavier Marcet, nou president del Patronat Gestor de l’Euncet

El programa d’innovació Imagine Silicon Valley 2019 va obrir un concurs per trobar l’últim participant dels dotze joves que viatjaran a Silicon Valley, la meca de la innovació. Durant un mes, tots els participants seleccionats estaran a la ciutat nordamericana per visitar empreses de referència com Twitter o Facebook i treballar amb experts d’institucions com Google o HP. A més, formaran equips multidisciplinaris per resoldre reptes plantejats per empreses com Audi, Catalunya Emprèn o la Fundació Banc Sabadell. L’objectiu del programa és impulsar la creativitat i l’esperit emprenedor per engegar projectes innovadors.

El prestigiós consultor en estratègia i innovació Xavier Marcet ha estat nomentat president del Patronat Gestor de l’Euncet. Amb una dilatada experiència internacional i actualment president de la consultoria Lead To Change, assumeix aquest repte per un compromís amb Terrassa i alhora amb la comunitat educativa superior. Com a funcions principals, Xavier Marcet haurà de definir les estratègies de futur de l’Euncet i ser la màxima representació institucional.

Després de superar els diferents processos de selecció, l’Aleix Lagares, estudiant del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, s’ha quedat a les portes i finalment no formarà part de l’Imagine Silicon Valley 2019. Tot i que per ell era un somni formar part del programa i conèixer Silicon Valley, l’Aleix Lagares compta amb una agència de màrqueting digital a Olot, Ayonow, que va crear el 2017 i des d’on seguirà treballant.

El seu nomenament encaixa amb la nova etapa que l’Euncet enceta per potenciar la formació dirigida a les empreses, sense perdre la força en els estudis universitaris i executive.

Segons Marcet, això serà possible perquè “l’agilitat i flexibilitat de l’Euncet” permet adaptar fàcilment l’oferta formativa a les necessitats dels professionals que s’han de reconvertir a causa de la transformació digital. Després d’exercir durant molts anys com a professor a l’Euncet, Xavier Marcet torna per ocupar el càrrec de president del Patronat Gestor i seguir estrenyent la seva “relació personal” amb l’Euncet.

Gran participació a la II edició del torneig de futbol de l’Euncet Van participar fins a 14 equips formats per estudiants de graus i màsters universitaris Després de l’èxit de la primera edició, l’Euncet ha tornat a organitzar el torneig de futbol com a cloenda del curs acadèmic 2018-19. La jornada es va celebrar a les instal·lacions del Club Egara de Terrassa i va comptar amb la participació d’estudiants de tots els graus i màsters universitaris. A més, igual que l’any passat, un dels equips estava format per professors i personal de l’Euncet.

En total, es van formar fins a 14 equips per jugar la fase classificatòria en partits de 20 minuts. Després d’una final disputada, l’equip format pels estudiants Marc García, David Moreno, Daniel Goye, Jan Bardolet, Miquel Sapés, Xavi Valls, Marc Sans i Pau Lario va proclamar-se guanyador de la segona edició del torneig. Com a punt i final de la jornada esportiva, es va organitzar un dinar al claustre de l’Euncet per agafar forces i on no hi va faltar la música i el bon ambient.

Número 9- Juny 2019

25 - Revista Euncet Alumni

Augmenten les visites a empreses com a eina d’aprenentatge Solvay, FC Barcelona i Amazon, entre les empreses visitades pels estudiants de grau i màster Un curs acadèmic més, l’Euncet Business School ha potenciat les visites d’empreses amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge de les matèries impartides a classe. Es tracta d’una metodologia que s’utilitza des de fa anys en els estudis de graus i màsters universitaris i que ha demostrat que funciona. D’aquesta manera, els estudiants poden conèixer de prop empreses líders en el seu sector, les quals són un model en la seva gestió i en l’aplicació de la innovació.

La majoria de les visites comencen amb una primera part, on l’empresa ofereix una xerrada de presentació per explicar qui són i quin és el seu funcionament, mentre que, en la segona part, els estudiants poden visitar les instal·lacions i, fins i tot en alguns casos, poden gaudir dels productes elaborats a la fàbrica. Entre les empreses que s’han visitat, hi ha empreses que s’han repetit respecte al curs acadèmic passat com SEAT, FC Barcelona i Coca-Cola i altres visites que s’han incorporat durant aquest curs acadèmic com Amazon. La valoració de totes les visites ha sigut molt positiva, tant per part dels alumnes com dels professors de les assignatures on s’han englobat.

La Dra. Jessica Lingan i la Dra. Marta González, juntament amb els estudiants de màster oficial, durant la seva visita a Amazon

La notícia més llegida Gran acollida de la segona edició de l’Euncet TALKS Durant dos dies, la jornada va reunir a reconeguts experts per reflexionar sobre Agile Management i Brand Trust Tal com estava previst al calendari acadèmic dels programes executive, el 24 i 25 de maig es va celebrar la jornada Euncet TALKS, on es va comptar amb la presència d’experts que van reflexionar sobre dos temes clau per la competitivitat de les empreses: l’Agile Management i el Brand Trust. La jornada va començar amb el discurs de benvinguda de l’Alfons Freixes, director de l’Euncet, que va recordar, a través d’una cita del divulgador científic Eduard Punset, que no podem perdre mai l’emoció per aprendre si no volem que els coneixement adquirits de l’experiència i de la formació perdin força. Tot seguit, van començar les ponències sobre la importància de la metodologia Agile Project Management perquè les empreses desenvolupin amb èxit els seus projectes i no perdin competitivitat. Per això, el ponent Alberto Gómez, sènior Agile coach, va presentar el cas de Vueling com a model de negoci àgil i, a continuació, els Marta Carrió, durant la seva ponència sobre reputació de marca estudiants van poder escoltar el cas By Hours, explicat pel mateix fundador de l’empresa, Christian Rodríguez. Després d’una breu pausa, la jornada es va reprendre amb quatre workshop simultanis sobre engagement, influencers, agiles i scrum, i neurolideratge, impartits per Alvaro Malmierca, Rafaela Almeida, César Fernández i Toni Cátedra, respectivament.

La jornada va continuar el dissabte següent, amb dues ponències sobre Brand Trust. Els experts Daniel Solana, CEO i soci fundador de l’agència DoubleYou, i Marta Carrió, directora d’Innovació i Emprenedoria a ESADECREAPOLIS, van destacar que la confiança és més que mai un avantatge competitiu per les empreses, ja que en el context actual els clients disposen de moltes opcions i poden difondre ràpidament les seves opinions. Amb les conferències finalitzades, es van impartir de nou els quatre workshops del dia anterior, ja que, per garantir l’èxit dels mateixos, els estudiants es van haver de dividir en grups reduïts. L’única novetat va ser la incorporació de l’experta Meritxell Obiols pel seu soci d’empresa, Toni Cátedra, en el worskhop sobre neurolideratge. Finalitzats els workshops, es va tancar una nova edició de l’Euncet TALKS on l’implicació de tots els participants van fer possible l’èxit de la jornada.

26 - Revista Euncet Alumni

Número 9- Juny 2019

RECOMANACIONS

AUTOR: Joaquim Valls EDITORIAL: DEUSTO ANY: 2019 PÀGINES: 264 pàg.

ISBN: 978-84-480-2531-1

AUTOR: Manel Rajadell EDITORIAL: Reverté ANY: 2019 PÀGINES: 308 pàg.

ISBN: 978-84-949493-5-7

Manual-mente: reinvéntate con el nuevo coaching neurocaligráfico

Creatividad: emprendimiento y mejora continua

És un manual per millorar la intel·ligència emocional d’adults i joves a través de la cal·ligrafia. L’autor exposa la gènesi d’aquesta nova eina tan adequada per a coaches com és la Programació Neurocaligráfica. Des de la seva teoria inicial, fins a la seva exhaustiva investigació posterior, passant per les evidències que no cessa de reunir i mostrar per dotar-la de validesa científica. Amb la indubtable capacitat pedagògica de l’autor, el llibre fa honor al seu feliç títol polisèmic i es converteix en un excel·lent manual de com entrenar la ment.

La Programació Neurocaligráfica que ha ideat el Dr. Joaquim Valls està començant a resultar una eina molt eficaç per a coaches i també per a professors i pares.

La creativitat és el motor principal del desenvolupament personal i la base del progrés de qualsevol cultura. Però... de què depèn la creativitat? Es tracta d’una habilitat que es pot desenvolupar? Quin paper té la creativitat en un món globalitzat en què la revolució tecnològica està accelerant els canvis? El lector trobarà en aquest llibre les estratègies que l’ajudaran a potenciar la seva creativitat i poder-la aplicar tant en l’àmbit personal com empresarial. Els continguts teòrics estan il·lustrats amb una gran varietat de casos reals i exemples. Inclou eines útils per despertar idees i generar propostes de millora, enfocades a l’emprenedoria i al foment de la millora contínua.

AGENDA Juny

Juliol

28

Open Day - Campus de Terrassa

29

Open Day - Campus de Barcelona

Descripció: presentació del Grau en Administració i Direcció d’Empreses i del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, i visita de les instal·lacions Lloc: Euncet Business School, campus de Terrassa Hora: a les 18.00 h

de Graduació de graus i màsters 18 Acte Dirigit a: estudiants de graus i màsters oficials Lloc: Centre Cultural, Terrassa Hora: a les 19.00 h

Descripció: presentació del Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes i del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital i visita de les instal·lacions Lloc: Euncet Business School, campus de Barcelona Hora: a les 10.00 h

Número 9- Juny 2019

27 - Revista Euncet Alumni

a4-revista-grados.pdf

1

22/2/19

9:53

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

28 - Revista Euncet Alumni

Número 9- Juny 2019