__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

EUNCET ALUMNI Revista Alumni

Número 7, Octubre 2018

Alumni Destacat Eric Gonzalez, Global Head of Product Management & Business Development a Thomson Reuters

Vida Universitària Àlex Aranda i Laura Baiges, voluntaris d’AIESEC i estudiants del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital

Opinió Roc Massaguer Oscar Coduras Joan Morales Paula Sellol Pau Vilanova

La cursa tecnològica de l’esport Reportatge

ENTREVISTA

ALFONS FREIXES, DIRECTOR DE L’EUNCET BUSINESS SCHOOL


Dins d’aquesta revista... 06 Els millennials han nascut amb Instagram sota el braç?

Roc Massaguer, professor de l’Euncet, Network Manager a ZOOPA i youtuber professional (Outconsumer)

08 Com es veu el futur de l’empresa familiar? Oscar Coduras, professor de l’Euncet i director de l’Institut de Formació Directiva (IFD)

04 L’Editorial

10 Banca online: los valores en el entorno virtual

05 Nomenaments

12 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

13 Empresa al dia

Joan Morales, professor de l’Euncet i director de Màrqueting a XUT Consulting

A càrrec de Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

Eric Gonzalez, Global Head of Product Management & Business Development a Thomson Reuters

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

La signatura electrònica a les empreses

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

Marta Roma mroma@euncet.es

REDACTORA

Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

Proclinic renova la seva direcció per continuar creixent

PUBLICITAT

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, podeu contactar enviant un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte a través del correu electrònic alumni@euncet.es

Número 7- Octubre 2018


14 L’Entrevista

Alfons Freixes, director de l’Euncet Business School

16 La cursa tecnològica de l’esport Reportatge sobre la tecnologia i l’esport

19 L’Expert opina

Paula Sellol i Pau Vilanova, ciclistes en la categoria Sub-23 i estudiants de l’Euncet

20 Vida universitària

Àlex Aranda i Laura Baiges, voluntaris de l’associació AIESEC i estudiants del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital

22 El Professor

Antoni Magaña, professor de l’Euncet

23 Sabies que...

les Fake News es difonen un 70% més que les notícies reals?

24 L’Actualitat

Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet Business School

27 Recomanacions

Publicacions recents recomanades

27 Agenda

Propers esdeveniments destacats

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es

Número 7- Octubre 2018

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/alumni/

3 - Revista Euncet Alumni


L’EDITORIAL ¿Todavía no trabajas tu marca personal en internet?

C

ada mañana antes de salir de casa, escogemos qué ropa ponernos, nos aseamos y nos miramos al espejo. Nuestra imagen, nuestra forma de ser y de trabajar contribuirá a definir la percepción que tienen los demás de nosotros. Así somos y así lo transmitimos. Lo tenemos claro en las relaciones presenciales pero todavía no sabemos, o nos olvidamos, que en el mundo virtual es igual de importante. Buscamos a nuestros clientes o proveedores en internet antes de una reunión, y ya empezamos a valorar a la otra persona en base a lo que hemos encontrado en Google. Pensemos, por ejemplo, en qué nos dice de una persona encontrar un perfil de LinkedIn con una imagen de buena calidad, con su experiencia perfectamente explicada y actualizada, con recomendaciones. O un canal de Twitter con una buena descripción y una actividad interesante, ya sea personal o profesional. Y en el lado contrario valoremos qué nos transmite un perfil sin foto, sin detallar las experiencias, o incluso mal utilizado, con errores o información antigua. El peso digital en nuestras vidas es cada día mayor y, por ejemplo, en los procesos de compra, hasta en un 57% de los casos ha influido la impresión de la identidad digital. Por lo tanto, la habilidad para gestionar tu marca personal será decisiva para trasladar tu reputación profesional a internet. Mi recomendación es definir una estrategia como si se tratara de un plan de marketing: quién es mi público, cuáles son mis puntos fuertes, qué acciones voy a llevar a cabo, en qué redes sociales, etc. Así aseguraremos que nuestra actividad será consistente y se ajustará a quiénes somos y cuáles son nuestros objetivos profesionales. No es necesario un gran esfuerzo, podemos adaptarnos al tiempo que dispongamos, lo importante es ser consciente de su importancia y tener una buena base que nos sirva como punto de partida para crecer.

Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta d’Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 7- Octubre 2018


NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Andrea Veiga,

Raúl Gil,

Josep Oriol Beltran,

Direcció Financera a AFIANZA Asesoría Consultoría

Service Sales Specialist Ports a ABB

Internal Audit Supervisor a Banc Sabadell

Va cursar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses (2010-14)

Va cursar el Postgrau en Màrqueting i Vendes (2006-07) i l’Executive MBA (2009-11)

Va cursar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses (2010-12) i la Diplomatura en Ciències Empresarials (2007-10)

INFORMACIÓ PRÀCTICA

L

La signatura electrònica a les empreses

a signatura electrònica és un conjunt de dades annexades a un document electrònic que permet al receptor provar-ne l’origen i protegir-lo d’una posterior falsificació. El seu objectiu és aconseguir la màxima seguretat, garantint tres aspectes bàsics: integritat (verificar que el document no ha estat alterat), identitat (conèixer de manera inequívoca qui ha signat el document) i irrefutabilitat (garantir que l’emissor no pot repudiar ni desdir-se de la seva acció). Segons el nivell de seguretat jurídica i tècnica que aporten, podem trobar tres tipus de signatures electròniques: • Ordinària: aquest tipus de signatura garanteix la identitat del firmant, però és la que té el nivell més baix de seguretat. Un exemple és quan utilitzem un usuari i una paraula de pas per accedir a un lloc web o quan escanegem un document firmat a mà. • Avançada: garanteix la identitat del signant i la integritat de qualsevol dada signada, ja que ha estat creada per mitjans que el signant pot mantenir sota el seu exclusiu control. Un exemple són els certificats idCAT. • Reconeguda: a diferència de la signatura anterior està basada en un certificat reconegut per la llei i generada mitjançant un dispositiu segur de creació de signatures. La Llei 59/2003 de Signatura Electrònica atribueix aquesta tipologia de signatura el mateix valor jurídic que la signatura manuscrita, ja que garanteix la identitat, la integritat i el no repudi. Un exemple és la targeta T-CAT o la firma generada a partir del DNI electrònic.

Però quan es parla de firma electrònica sovint es confon amb el concepte de firma digital. La diferència recau que la signatura digital és un concepte tècnic que es basa en encriptar les dades d’un document per donar-li més seguretat i intervé en les signatures electròniques avançades i reconegudes mentre que la signatura electrònica va més enllà i és un concepte legal. Per les empreses, incorporar la signatura electrònica en la seva tipologia més segura suposa avantatges com: • Compromís ambiental: en una època de gran consciència mediambiental, permet reduir significativament el paper que s’utilitza. • Confidencialitat: permet tenir la seguretat que només les persones autoritzades poden accedir a la informació enviada. • Reducció de temps i costos en les gestions: qualsevol tràmit es pot fer d’una manera més ràpida, suposant menys costos per l’empresa.

Número 7- Octubre 2018

5 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ

Roc Massaguer

Els millennials

han nascut amb Instagram sota el braç? Más allà de la

Innovació

C

ada cop som menys els que recordem com era el món abans de l’aparició d’internet i dels mòbils. La generació millennial i les següents ja només entenen un món, on des del palmell de la mà tenim accés a tota la història de la humanitat; un món que ens escolta, ens segueix i ens ofereix possibilitats il·limitades. Que aquesta realitat ha capgirat la forma en la qual entenem la societat és una obvietat que cal recordar cada dia. No és massa tard per aquells que ens vam quedar a les portes de ser millennials ni pels que són encara més grans, ja que només hem d’entendre com funciona i quines són les seves noves normes i particularitats. L’accés fàcil, ràpid i quasi gratuït a l’esfera pública ens ha fet creure (de vegades encertadament, com en el cas dels influencers) que la nostra opinió importa i que els nostres gustos, les nostres idees, les nostres activitats o, fins i tot, el que mengem té interès pels altres. Queda enrere aquell temps on els consumidors, els ciutadans, només ens podíem expressar a través d’enquestes o de cartes al director o només podíem veure als mitjans de masses una representació de la normalitat, que ni tan sols era realista. O encaixaves en la normalitat, en allò que s’esperava de tu, o estaves fora del sistema. L’accés

6 - Revista Euncet Alumni

(quasi) universal a les xarxes aporta diversitat en la representació i, per tant, ens resulta més fàcil trobar algú amb qui identificarnos i que s’assembli a nosaltres, enlloc d’algú a qui hem d’imitar per assemblar-nos-hi. És per això que ha canviat la relació amb les marques i amb aquells a qui admirem i seguim. Com que la identificació és major, també exigim més autenticitat i honestedat. Les relacions a la xarxa ja són entre iguals i, per tant, exigim als altres el mateix que exigiríem a un amic o un familiar. Potser el que resulta més interessant i, a la vegada, confon més als que no pertanyem a la seva generació, són els nous llenguatges que es creen, literalment, cada dia. Ja no parlem només de memes, sinó d’hiperllenguatge molt sovint autorreferencial amb emoticones, amb GIFs, amb filtres i altres eines que ens ofereixen les xarxes. Els contextos canvien depenent de la plataforma en la qual ens trobem i la pròpia evolució dels codis de comunicació reforça la comunitat: o entens l’últim meme de moda o ja no formes part de la conversa. Un altre dels aspectes que més ha transformat la societat és l’eliminació de la vida privada o, més ben dit, l’eliminació dels límits. Aquells que no som millennials tenim molt clara la diferència entre

Número 7- Octubre 2018


a

ón la vida privada i la pública, entre allò que fas dins i fora de casa teva, i hem traslladat aquest esquema a la vida cibernètica, de forma que parlem de la vida real i de la vida a internet. Aquesta distinció, però, ha caigut per les noves generacions. Per molts d’ells, internet també és la vida real i, ho és, perquè hi viuen de forma natural, hi busquen el seu entreteniment i hi expliquen la seva vida, la real. Podem tuitejar una opinió política des del lavabo o retransmetre en directe com veiem una pel·lícula, podem veure un concert mentre som a l’autobús, podem tenir 5.000 amics a Facebook o que ens reconeguin pel carrer per haver fet una story viral a Instagram el dia anterior. Hi ha moltes coses noves, però també n’hi ha que no canvien. Els anomenem millennials, però, no deixen de ser joves. És a dir, persones que busquen una identitat, una validació social, que pensen a curt termini i que no tenen massa por de les conseqüències dels seus actes. Les xarxes només magnifiquen i fan visible el que sempre ha estat normal pels adolescents. Aquests canvis tan dràstics i ràpids ens poden espantar, fer-nos sentir exclosos del debat i fernos pensar que els millennials ens avantatgen d’una forma que mai podrem compensar. Però no és cert. No podem confondre la capacitat d’ús amb la capacitat de comprensió. Sí, ells saben

Número 7- Octubre 2018

com aplicar el nou filtre a Instagram o com crear un fil a Twitter o conèixer tots els emojis de WhatsApp, però això no implica que sàpiguen com funcionen aquestes plataformes i què hi ha darrera ni quines implicacions tenen. He conegut a millennials que no saben com enviar un correu electrònic o que són incapaços d’utilitzar el registre adequat per comunicar-se amb un client o amb un superior. Aquest món és natural per ells perquè no n’han conegut un altre, però no oblidem que és nou per tots i que entre tots l’estem construint i descobrint al mateix temps. Internet ha obert la porta a la diversitat i hi ha lloc per tots, des dels més petits fins a la meva àvia de 95 anys. Ningú en té la propietat, ningú se n’ha d’excloure.

ROC MASSAGUER Network Manager a l’agència creativa ZOOPA i youtuber professional (Outconsumer) Professor de l’Euncet Business School

7 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ Oscar Coduras

Com es veu el futur de

l’empresa familiar?

R

ecentment, en el nostre àmbit empresarial hem assistit a dos fets singulars, semblants però no iguals, produïts en dues empreses emblemàtiques de Catalunya d’un sector molt nostre com és el de la producció de vins i caves. Per un costat, l’empresa propietària de la marca líder del sector a nivell mundial, Freixenet, ha estat “comprada” per l’empresa alemanya Henkell, qui s’ha quedat amb el 50,7 % del capital de Freixenet, malgrat l’oposició de dues de les branques familiars dels accionistes de la firma catalana, amb la qual cosa, deixa de ser empresa familiar. Per l’altre, l’empresa més antiga no sols de Catalunya, sinó d’Espanya, Codorníu, fundada a l’any 1551, deixa també de ser una empresa familiar, ja que la família Raventós ha venut el 55 % del seu capital al fons d’inversió estatunidenc Carlyle, malgrat també l’oposició d’alguns membres de la família. L’operació es farà efectiva a finals de 2018, sempre que el Consell d’Administració doni el seu vistiplau. Algú pot estar pensant “però, aquestes empreses continuen amb les seves activitats, no vol dir que vagin a tancar...” i, efectivament, així és. Quina és, doncs, la qüestió que marca diferència en la situació de les dues empreses en relació a la d’abans d’aquestes adquisicions? Per esbrinar-ho, hem d’anar al concepte d’empresa familiar a respondre: què és una empresa familiar?, quina és la diferència amb les altres empreses?, quines són les diferències, en termes de resultats de l’activitat, entre les empreses familiars i les no familiars? És difícil sintetitzar-ho, però, en primer lloc i, segons defineix

8 - Revista Euncet Alumni

l’Instituto de la Empresa Familiar, les característiques que diferencien a una empresa com a familiar es troben en la propietat accionarial, és a dir, que la majoria de les accions amb dret a vot ha d’estar en mans de la família fundadora o adquirent de l’empresa, ja sigui una persona, el seu cònjuge, fills, pares...; alhora, la família ha de tenir el control de la companyia mitjançant tenir la majoria dels vots directa o indirectament; alhora, almenys un representant de la família o parent participa en la gestió o govern de la companyia i, en el cas de les empreses cotitzades, són considerades familiars si la família té el 25 % dels drets de vot als que dona dret el capital social. Per últim, a aquestes característiques se’ls ha d’afegir una altra que és la més important (i la més complexa) en la consideració familiar de les empreses, i és la de tenir com a objectiu estratègic de la companyia el de la continuïtat generacional dins la família del control de la propietat, el govern i la gestió de l’empresa. Tornant a les empreses esmentades com a exemple, Freixenet i Codorníu, en el primer cas, aquesta continuïtat familiar ha durat 3 generacions, molt poc més de cent anys, des que, al 1914, el Pere Ferrer i la Dolors Sala, marit i muller, fundessin l’empresa. En el segon cas, són 18 les generacions transcorregudes de propietaris des que, el 1551, en Jaume Codorníu va començar l’activitat vitivinícola, continuada en segona generació per la seva filla i hereva Anna Codorníu i el seu marit, el viticultor Miquel Raventós. Les estadístiques són fredes i parlen de què el 80 % de les empreses familiars no sobreviuen, com a tals, a la tercera generació. Les causes

Número 7- Octubre 2018


principals són l’absència de planificació del relleu generacional i la manca de professionalització dels membres de la família per tal de preparar-se adequadament per participar activament en la gestió i el govern de l’empresa, essent essencial sembrar i conrear en el si de la família la renovació de l’esperit emprenedor. Però, per què és important el caire familiar de l’empresa? El PIB d’Espanya de 2017 va ser de 1.166.319 M€, mentre que la Renda Nacional Bruta va ser de 1.165.046 M€, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Com es pot veure, hi ha una diferència entre el resultat del PIB, valor afegit generat pel sistema productiu (valor de la producció final) i la seva distribució en renda als factors (capital i treball) que l’han generat, en concret de 1.273 M€. Així, doncs, resulta que un dels causants d’aquesta disminució és l’anomenat saldo de les rendes de propietat i empresa (interessos, dividends, etc.) amb la resta del món. Lògicament, els beneficis aconseguits es distribueixen als seus accionistes (propietaris). Si els accionistes no són residents de l’estat on té la seu social l’empresa, podem dir que aquests diners emigren cap a altres estats. En el cas de Freixenet, a partir d’ara, el 50,7 % del beneficis que es reparteixin als accionistes aniran a mans dels propietaris alemanys i, en el cas de Codorníu, el 55 % dels beneficis distribuïts aniran als propietaris estatunidencs. Fins ara, dels grups empresarials Freixenet i Codorníu entraven diners procedents de la resta del món i, a partir d’ara, entraran (per quedar-se) força menys.

Número 7- Octubre 2018

Per tant, hauríem de cuidar i estimular la presència d’empreses familiars al nostre teixit productiu? Qui escriu pensa que sí, que fer país, econòmicament parlant, és fer un teixit sòlid d’empreses, no tan sols en la producció, sinó tenint en compte la seva propietat, garantint que aquesta propietat no tingui tan sols un rol d’amo de l’empresa, ja que arribarà un moment que, per interès personal i del present, es vendrà l’empresa, sinó que faci d’empresari, amb esperit emprenedor, involucrant-se en la gestió i el govern de l’empresa per fer-la créixer i millorar el seu posicionament tant en el mercat local com en el global: la diferència entre tenir o no un teixit empresarial familiar sòlid és notable. Són molts els fills d’empresaris que passen per les aules de l’Euncet que, teòricament, seran les noves generacions de les empreses dels seus progenitors. Esforcem-nos, doncs, per tal que assoleixin un adequat nivell de professionalitat que els permeti treballar per la continuïtat generacional de les seves empreses familiars.

DR. OSCAR CODURAS Director de l’Institut de Formació Directiva (IFD) Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor de l’Euncet Business School

9 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ Joan Morales

Banca online:

los valores en el entorno virtual

L

os entornos virtuales en los cuales los clientes interactúan con sus entidades financieras online tienen unas características propias que las diferencian de las entidades bancarias tradicionales. Conocer y considerar dichas características resulta fundamental para que los clientes puedan elegir la entidad financiera que mejor se ajusta a sus necesidades. En este sentido, no todas las entidades bancarias online son idénticas y podemos afirmar incluso que ni tan siquiera pueden llegar a ser similares, dado que el entorno virtual, y por ende la website que la representa, se caracteriza por la existencia de múltiples elementos intangibles (tanto en relación a los productos que oferta como a las prácticas organizativas de la entidad financiera). Este hecho tiene muchísima importancia para los consumidores proviniendo de una sencilla constatación: las entidades financieras trasmiten a través de sus entornos virtuales una serie de valores. Definimos aquí “valores” en términos de conceptos o creencias sobre comportamientos o estados finales deseables que trascienden situaciones específicas guiando la selección o evaluación de sucesos y comportamientos y que están ordenados a través de una cierta estructura jerárquica. Dichos valores ejercerían una influencia sobre los consumidores potenciales en términos de satisfacción, confianza y lealtad hacia las entidades financieras. De este modo, los valores trasmitidos en las websites de las entidades bancarias actuarían como elementos perceptivos y de identificación personal con el consumidor. En este sentido, podemos decir que se genera una especie de interacción entre

10 - Revista Euncet Alumni

los valores que el cliente potencial posee y los que se encuentra en el entorno virtual en el cual efectúa la interacción. Dicha retroalimentación, producto de la identificación del sujeto con los valores presentes en el entorno virtual, sería en último término la responsable de estimular o de frenar la predisposición del consumidor para pasar de cliente potencial a cliente efectivo. Por otra parte, los valores con los cuáles afrontan los consumidores sus comportamientos de compra, resultan asimismo determinantes en el grado de lealtad que muestran hacia las entidades financieras online. Lealtad, en su doble dimensión: como elección preferencial futura hacia una determinada plataforma bancaria online, así como con respecto al comportamiento efectivo en relación a la misma (continuidad en la utilización de los servicios que oferta). Por lo que respecta a los consumidores, los valores serían guías internas que dirigen a los individuos en relación a sus comportamientos de compra y como consumidores. En este sentido, los valores tendrían la consideración de estructuras evaluativas y jerárquicas que generarían criterios de elección. Es decir, cuando adquirimos un producto/servicio, evaluamos mediante el recurso a jerarquías o niveles de importancia propias de cada una de nosotros. Dichas estructuras se caracterizarían porque resultan congruentes con nuestra forma de ver, entender y recordar las cosas. En términos generales, existen dos tipos de clientes susceptibles de contratar servicios de banca online: los clientes materialistas y los clientes postmaterialistas. Los primeros priorizan sus

Número 7- Octubre 2018


decisiones de compra a partir de conceptos tales como “barato” o “útil”, mientras que los segundos son más sensibles a la presencia informativa en los websites de las entidades financieras de valores postmaterialistas que contemplan valores de responsabilidad social corporativa.

también, sino a partir de la interacción y personalización que se establece entre el cliente y la website de la entidad financiera, convirtiendo esta última las intenciones del consumidor en hechos reales que faciliten las acciones relacionadas con un consumo y con una sociedad más justa y responsable.

A grosso modo, la vinculación en términos de identificación de la entidad financiera online con el cliente ha de ser considerada por la banca online como una de sus mayores prioridades. De ahí que las entidades financieras necesiten disponer de la máxima información acerca de sus clientes con el objetivo de ofrecerles una atención personalizada como de máxima calidad.

Durante los últimos 10 años he investigado cómo afecta sobre la lealtad en línea el grado de conflicto/ajuste entre los valores personales y los valores percibidos en el establecimiento donde el consumidor efectúa sus comportamientos de compra y navegación en los modelos de negocio B2C. Las conclusiones resultan concluyentes: la lealtad puede verse afectada de manera positiva o negativa en función del grado de conflicto o congruencia existente entre los valores organizacionales percibidos por el consumidor en la tienda virtual y sus propios valores personales en cada experiencia de compra en línea. Por eso, ninguna entidad bancaria es idéntica; entre otras cosas, porque cada una de ellas ofrece al mercado una propuesta de valor diferente.

Sea como sea, en cualquier discusión acerca de los valores, hay siempre dos aspectos implicados: los objetos que son valorados y la tendencia de las personas a comprometerse en cierto modo hacia esos objetos. Es decir, hay objetos valorados y personas con valores, y, ambos elementos son mutuamente interdependientes en el sentido que no se comprenden los unos sin los otros. Dicho de otro modo: los consumidores no son tales si no se reflejan en los “objetos valorados”. De ahí que resulte tan importante que no exista ningún tipo de tensión o desarmonía interna del sistema de ideas, creencias y emociones (cogniciones) que percibe una persona cuando se enfrenta a cualquier tipo de transacción con su entidad financiera online. Es por ello que las entidades bancarias con más valor añadido para el cliente son precisamente aquellas que promueven la información, el consumo responsable, ético, sostenible y beneficioso. Y no sólo a través de la publicidad, que

Número 7- Octubre 2018

DR. JOAN MORALES Director de Màrqueting a XUT Consulting, dedicada al màrqueting estratègic i al comerç electrònic Doctor en Comerç Electrònic i professor de l’Euncet Business School

11 - Revista Euncet Alumni


ALUMNI DESTACAT Eric Gonzalez, Global Head of Product Management and Business Development a Thomson Reuters Executive MBA, promoció 2004-2006

La seva inquietud per progressar el va portar a abandonar el sector de l’automòbil de competició, que tant li agradava. Tot i que no s’ho imaginava, està molt satisfet de com ha transcorregut la seva carrera i del seu càrrec actual a Thomson Reuters, que li permet practicar idiomes i conciliar la seva vida professional amb la personal.

S

emblava que els cotxes marcarien la seva vida professional, però el gener de 2006 l’Eric Gonzalez va agafar un revolt que el va allunyar d’un món que li apassionava però que li oferia poques perspectives professionals. Va estudiar Enginyeria Industrial i “va aprofitar l’oportunitat” de marxar d’ERASMUS a París per estudiar un màster que s’impartia sobre tècniques i disseny aerodinàmic en automòbils. Quan va tornar, va buscar activament feina però era estiu, “un mal moment per buscar”, tal i com reconeix l’Eric. Tanmateix, al setembre el van trucar d’una empresa basca amb una petita oficina a Sabadell per treballar en simulació per elements finits pel sector de l’automòbil. Poc temps va estar allà perquè, entre tots els currículums que havia enviat, el van trucar per treballar a SEAT Sport. En paraules de l’Eric, “va ser un somni” i va acceptar l’oferta sense pensar-s’ho. Reconeix que estava bé a l’empresa on treballava però “era petita i volia seguir creixent professionalment”. Tanmateix, en poc més de dos anys es va adonar que a SEAT Sport s’estava estancant i, si volia continuar en el sector de l’automoció en competició, havia de marxar a l’estranger, fet que en aquell moment de la seva vida no es plantejava.

Gir professional El canvi de rumb va coincidir amb la seva etapa final com a estudiant de l’Executive MBA de l’Euncet. Al poc temps d’entrar a SEAT Sport es va matricular al màster, juntament amb la seva dona, perquè volien complementar la seva formació d’enginyeria i, quan estava a punt de finalitzar els estudis, es va apuntar a una oferta professional de la Borsa de Treball sobre consultoria que li va cridar l’atenció i que provenia d’un professor de l’Escola, el Jaume Llopis. Finalment, després de

12 - Revista Euncet Alumni

passar el corresponent procés de selecció, va entrar a treballar a Altair Management Consultants, una consultoria estratègica on va liderar projectes tant diversos com automatitzar una línia d’embalatge d’una empresa de paper de cigarrets o millorar les vendes en una estació de servei d’una empresa gasolinera. Va ser una etapa que va gaudir molt, tot i que estava sempre viatjant per Espanya. El següent salt el va portar a l’empresa Thomson Reuters. Dos dels últims projectes que va liderar a Altair els va encarregar l’editorial jurídica Aranzadi, que ja formava part de la multinacional Thomson. El primer projecte requeria realitzar un estudi de mercat sobre la situació del món jurídic a Espanya i, a partir d’aquest, va sorgir el segon que consistia en elaborar el pla estratègic de l’empresa a Espanya per 5 anys. Fruit de la relació professional que es va anar reforçant per les hores de treball conjuntes, el director general d’Aranzadi li va comentar que, a causa dels canvis que estava patint l’empresa, pel següent any, no podrien contractar els serveis de la consultoria Altair, però estaven molt contents amb la seva feina i, per això, li proposaven incorporar-se a l’equip professional d’Aranzadi. En aquell moment, l’Eric no va acceptar l’oferta, però, en plena època de crisi i passats uns mesos, va decidir agafar l’oportunitat laboral. Allà es va incorporar com a Commercial Planning Manager. Porta gairebé 9 anys a Thomson Reuters i des de llavors ha anat “canviant de rol” dins de l’empresa, viatjant per tot el món i arribant a viure durant 6 mesos a Brasil per desenvolupar el negoci dels llibres electrònics. Després de tants canvis no té dubtes en assegurar que el seu càrrec actual està dins dels dos que més li han agradat durant la seva carrera professional.

Número 7- Octubre 2018


EMPRESA AL DIA Proclinic renova la seva direcció per continuar creixent

E

specialitzada en odontologia, la revista Gaceta Dental va celebrar a finals de setembre la XXI edició dels seus premis anuals que reconeixen la feina realitzada pels professionals del sector. Entre les diferents categories, destaca la de millor treball de jove investigador en odontologia, que des de fa anys patrocina l’empresa Proclinic. El guanyador d’enguany va ser el Dr. Alessandro Viviani amb el seu treball «Efecte del perfil anatòmic dels pilars intermedis definitius sobre els teixits durs: convergents vs divergents” i va recollir el premi a mans del director general de Proclinic, Salvador Torres, qui l’Euncet va tenir com a professor. Salvador Torres va arribar a principis d’any a la direcció de Proclinic, després que el fundador de l’empresa, Julián Raneda, decidís impulsar canvis organitzatius, posant al capdavant a Torres per seguir amb el creixement de l’empresa de manera sostenible i emprendre la transformació digital. Però, per una empresa com Proclinic, seguir creixent significa continuar apostant per potenciar el talent i la formació dels professionals de l’odontologia. A banda de la seva activitat principal com a distribuïdor de material dental i del seu patrocini a joves investigadors en els premis de la revista Gaceta Dental, Proclinic està molt involucrada en el creixement qualitatiu del sector a través de formacions i beques: fa anys que imparteix cursos d’especialització i atorga dues beques anuals per estudiar un postgrau amb una dotació econòmica de 20.000 € i 15.000 €.

Aposta per la formació contínua Seguint aquesta línia, a principis de febrer presentaven en un acte rodejats de professionals del sector un dels seus últims projectes

relacionat amb la formació: la creació de l’acadèmia DEAC (Dental Academy by Proclinic), que, en paraules de Salvador Torres a Gaceta Dental, “ha nascut amb la intenció d’oferir experiències formatives de primer nivell a tots els professionals de l’odontologia” i per això compten “amb un equip de persones amb una àmplia experiència en el camp acadèmic”. Es tracta d’una acadèmia que imparteix cursos eminentment pràctics i que segueixen les últimes tendències i innovacions de la formació contínua del sector. Com explica Torres, “DEAC no neix com a competència a les formacions de postgraus que ofereixen les universitats, sinó per complementar-les”. Amb aquest pas endavant, Proclinic vol continuar sent una de les principals empreses del mercat odontològic, on actualment té una quota de mercat superior al 34% i per primera vegada el 2017 la seva facturació va superar els 100 milions d’euros.

Reconeixement «Great Place to Work» Però les notícies bones per Proclinic se segueixen sumant. En plena època d’expansió i sense tenir por a la competència d’Amazon, a finals de març l’empresa rebia el reconeixement com la tercera millor empresa per treballar a Espanya, que atorga l’institut americà Great Place to Work des de fa més de 40 anys. Tanmateix, no es tracta d’un premi esporàdic, ja que han aconseguit estar per 11è any consecutiu a la llista de les 50 millors empreses, convertint-se en l’empresa espanyola que més vegades ha aparegut en aquesta llista. En paraules de Torres, per Proclinic és “un orgull” ja que són els col·laboradors, actualment 250, qui valoren l’empresa pel posterior reconeixement de Great Place to Work.

Proclinic és un empresa amb projecció internacional que es dedica des de fa 35 anys a distribuir material i equipament pel sector odontològic amb l’objectiu de satisfer les necessitats de les clíniques i dels laboratoris dentals. En total, treballa amb més de 55.000 referències per oferir als seus clients la màxima varietat i disponibilitat de productes dentals de la més alta tecnologia. Però la seva activitat va més enllà i es dediquen també a la formació de professionals del sector. L’equip de Proclinic, durant el reconeixement com a millor tercera empresa per treballar a Espanya

Número 7- Octubre 2018

13 - Revista Euncet Alumni


L’ENTREVISTA Entrevistem a l’Alfons Freixes, nou director de l’Euncet Business School, perquè ens expliqui com estan sent els primers dies en el càrrec i ens detalli quines seran les línies estratègiques que se seguiran perquè l’Euncet mantingui el seu creixement tant en programes com en estudiants.

“Estem millor posicionats per impartir formació en management, màrqueting, esport i innovació”

P

rimer de tot, felicitats pel nomenament. Com agafes aquest nou repte professional? Amb molta il·lusió i ganes de fer créixer i de donar a conèixer encara més l’Euncet perquè arribi a ser un dels centres universitaris de referència. Després de molts anys i de molta dedicació a l’Euncet, és tot un privilegi que la propietat hagi confiat en mi per aquest càrrec. Evidentment no serà una tasca fàcil, però compto amb un equip molt professional i competent per tirar endavant aquesta nova etapa.

acadèmic, tant de la gestió diària com a nivell estratègic. L’àrea acadèmica és el pilar de qualsevol centre d’ensenyament i, per tant, haver-hi desenvolupat gran part de la meva trajectòria professional em dona una visió molt completa de les exigències formatives del mercat que actualment podré traslladar a la direcció general. A més, durant aquests anys he mantingut una excel·lent relació professional amb la Universitat Politècnica de Catalunya, on vaig estudiar enginyeria industrial, i amb la qual estic convençut que seguirem desenvolupant bones sinergies de treball.

Amb l’acceptació del càrrec de director de l’Euncet, deixes el de director acadèmic. Quin balanç fas del teu pas en la direcció acadèmica? El balanç és molt positiu. El fet d’haver estat director acadèmic m’ha permès adquirir un profund coneixement del funcionament

Arribes a la Direcció després de la jubilació de l’antiga directora de l’Escola, la Dra. Dolors Puig. Quina és la principal herència que deixa l’antiga direcció a la nova? La Dra. Dolors Puig deixa un llegat difícil de superar. Ha estat una excel·lent representant de l’Euncet, tant a nivell de la Universitat

14 - Revista Euncet Alumni

Número 7- Octubre 2018


Politècnica de Catalunya com del teixit empresarial, i molt propera a la comunitat Euncet. A nivell acadèmic, la seva aportació durant aquests anys a la direcció ha estat molt beneficiosa. Hem augmentat l’oferta formativa passant d’un a tres graus universitaris, incorporant dos màsters universitaris i implementant la formació Executive Modular Education. Amb ella, l’Euncet ha creat els fonaments pel seu creixement i li vull agrair la seva confiança i tots els aprenentatges viscuts al seu costat. Quines seran les línies mestres del nou model de direcció? Les línies mestres s’estructuren en tres eixos principals. El primer és fer créixer l’Euncet i, per poder-ho aconseguir, impulsarem la transformació digital del centre, ampliarem l’oferta formativa a través de nous espais d’aprenentatge de qualitat i orientació pràctica, i també afavorirem l’entrada d’estudiants d’arreu del món. El segon és enfortir encara més els vincles amb la UPC que considerem una universitat de referència a nivell nacional i internacional i amb la qual creiem que podem potenciar àmbits de coneixement conjunts. El tercer és potenciar i afavorir el desenvolupament de la innovació i la recerca. Ajudar també al desenvolupament de les competències de les persones que treballen a l’entorn de l’Euncet, aconseguint així un personal professional, actualitzat i de primer nivell. Tot plegat ho canalitzarem a través dels nostres valors com a centre: la confiança, la proactivitat, la integritat i la generositat. El canvi de direcció s’ajunta amb la incorporació de la UFEC i Eurofitness com a socis juntament amb Leitat. Com afecta a l’Euncet la seva incorporació? Ens afecta d’una manera indubtablement beneficiosa. Des de l’any 1996, som centre adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya, i tenir darrere una de les millors universitats en tecnologia ens va permetre fer un gran pas endavant. Des de 2017, la propietat de l’Euncet està formada per tres grans institucions: LEITAT, UFEC i Eurofitness, aquestes dues últimes vinculades al sector de l’esport. Amb la nova propietat, estem millor posicionats per impartir una formació centrada principalment en el management, el màrqueting, l’esport i la innovació. Gràcies a la implementació del nou Grau de Ciències i Tecnologia Aplicades a l’Esport i al Fitnes, durant aquest curs acadèmic 2018-19, hem aconseguit accés a un nou àmbit

formatiu, accés a un nou territori amb la seu de Barcelona i accés a nous estudiants. Estar sota el paraigües de tres fundacions ens permet que els beneficis es reinverteixin en forma de beques, en recursos per millorar la formació i potenciar la recerca. En la formació executiva s’estan reformulant tot els programes. Què es busca amb aquests canvis? L’objectiu de l’Euncet és oferir una formació innovadora amb una metodologia pràctica, que permeti el desenvolupament professional dels nostres alumnes, així com un encaix perfecte en el món laboral. Amb la voluntat de no perdre aquest objectiu, hem decidit apostar per l’actualització dels programes executius, més adaptats al context econòmic actual. Ens hem reforçat amb professorat d’elevat bagatge professional en la matèria que imparteixen i amb un coneixement profund de la problemàtica de l’empresa que poden transmetre a l’aula. En resum, l’Euncet vol ajudar als professionals de les organitzacions a fer-les més competitives a partir de la millora que rebin en la seva formació. Quin és el paper dels Alumni en un centre universitari com l’Euncet? A l’Euncet volem que els nostres Alumni se sentin orgullosos d’haver estudiat amb nosaltres i que, per a ells, siguem un referent com a centre universitari. Volem activar i potenciar la xarxa de contactes dels nostres Alumni, de manera que comparteixin coneixements en benefici de tots. Per això, cada curs acadèmic organitzem activitats i trobades entre la comunitat Alumni, que volem ampliar durant els propers cursos.

“Impulsarem la transformació digital de l’Escola i ampliarem l’oferta formativa a través de nous espais d’aprenentatge”

Euncet Business School Euncet Business School es va fundar l’any 1981 amb la voluntat de formar professionals i equips directius que potenciessin les empreses de l’entorn i nou anys més tard s’inicia una nova línia de formació destinada als universitaris. El 1996 l’Escola fa un pas molt important i subscriu un acord d’adscripció amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que permet que els estudiants tinguin la doble titulació. Des del 2017, la propietat de l’Escola està formada per la UFEC, Eurofitness i LEITAT.

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 - 08225 Terrassa (Barcelona) Tel.: 93 730 19 00 Web: www.euncet.es

Número 7- Octubre 2018

15 - Revista Euncet Alumni


La cursa tecnològica de l’esport La tecnologia ha entrat en tots els àmbits de la vida i l’esport no ha sigut una excepció. En l’època de l’Antiga Grècia els esportistes anaven nus i només necessitaven el propi cos per fer esport, però actualment no hi ha cap disciplina esportiva que no hagi incorporat algun avenç tecnològic per millorar el rendiment esportiu i, en conseqüència, la qualitat de vida dels esportistes.

16 - Revista Euncet Alumni

Número 7- Octubre 2018


L

’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana fer 150 minuts setmanals d’exercici aeròbic moderat, o bé 75 minuts d’activitats físiques aeròbiques vigoroses, per millorar el benestar físic i psicosocial. Actualment, la inactivitat física és el quart factor de risc més important de mortalitat a nivell mundial (6% de les defuncions), només superat per la hipertensió (13%), el consum de tabac (9%) i l’excés de glucosa en sang (6%). Per tant, és important fomentar l’esport en una època on tenim moltes disciplines per triar la que més ens satisfà i on la tecnologia ens facilita molt la seva pràctica. Però, tot i que en les últimes dècades l’esport ha renascut com a pilar clau pel benestar i es milloren els índex d’activitat física, no sempre ha sigut així.

Dels grecs a l’actualitat Hi ha constància d’activitat esportiva en civilitzacions anteriors, com l’Antiga Xina o Egipte, però van ser el grecs qui van incorporar l’esport con un element fonamental per la salut i en van fer un model de vida. Van crear els Jocs Olímpics, on els guanyadors obtenien, a part d’un important premi, una gran reputació social. En aquella època els esportistes anaven despullats i, abans de començar, s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir-se de la intempèrie. De fet, el mot “gimnàstica” prové del grec gymnós que significa “nu”. Amb l’imperi romà, l’esport va passar a ser més un espectacle que una forma de vida i en l’època de l’Edat Mitjana tan sols les classes altes en practicaven com una simple diversió. No és fins al Renaixement que l’esport es torna a veure com una forma d’harmonitzar el cos i l’ànima i apareix a Itàlia la medicina esportiva que uneix l’estudi de l’activitat física amb el cos humà. Tanmateix, el concepte actual d’esport apareix al s. XVIII a Gran Bretanya amb la Revolució Industrial. Es comencen a idear invents tecnològics que permeten millorar el rendiment esportiu i l’esport passa a veure’s com una competició amb un creixent interès per reglamentar. En aquella època, apareixen esports com el bàsquet, el vòlei i l’handbol i es comença a massificar. A partir del segle XX, cada dècada que passa l’activitat esportiva evoluciona més i la irrupció de la tecnologia comença a generar canvis importants. Amb l’arribada dels mitjans de comunicació de massa (ràdio, televisió i internet), l’esport comença a professionalitzar-se, gràcies a l’augment de seguidors i la incorporació de la publicitat. Això comporta que s’innovi en tots els aspectes esportius per fer créixer el sector, tant en l’àmbit professional com amateur. Actualment, podem trobar avenços tecnològics en l’àmbit de l’equipament, de l’arbitratge, de la seguretat, de l’entrenament i de la recuperació.

Equipament El març del 2018, just abans de l’inici del campionat de MotoGP, Ducati es va associar amb l’empresa tecnològica NetApp perquè aquesta col·loqués al voltant de 60 sensors a les motos italianes de competició per mesurar constantment tots els paràmetres i augmentar el seu rendiment. Els sensors es van instal·lar a les rodes, al tanc de combustible, als frens, a l’accelerador, als canvis i al motor amb l’objectiu que Ducati tingués accés ràpid i fiable de les dades a temps real durant les carreres des de qualsevol lloc. A la primera cursa ja es van veure resultats i Ducati a través del seu pilot Dovizioso va guanyar la carrera, en un campionat que està anant molt bé per l’equip. Però els exemples en els avenços tecnològics en l’equipament els podem trobar també en la incorporació de la fibra de carboni en cascos, raquetes o bats que fan que siguin més lleugers i resistents o en la roba esportiva realitzada amb teixits que regulen la temperatura corporal, redueixen la resistència al vent i controlen la vibració muscular. Però de vegades la tecnologia pot anar més enllà i marcar de forma negativa la història d’una disciplina olímpica com va passar amb la natació.

El concepte actual d’esport apareix al s. XVIII a Gran Bretanya amb la Revolució Industrial

El febrer del 2008 la marca Speedo va presentar en un acte a Nova York el nou banyador LZR Racer, el qual batejava com “el banyador més ràpid

Número 7- Octubre 2018

17 - Revista Euncet Alumni


La FINA va prohibir els banyadors de poliuretà davant les pressions que era dòping tecnològic del món” i no es van equivocar. Nombrosos nedadors que competien amb el LZR Racer van començar a trencar rècords mundials i el 98% dels medallistes de natació dels Jocs Olímpics de Pequín el portaven. Desenvolupat juntament amb la NASA, el banyador de poliuretà comprimia el cos de manera que el feia més hidrodinàmic, ja que reduïa la massa muscular i, per tant, la vibració del cos. Aviat altres marques com Jaked o Arena van començar a fabricar banyadors de poliuretà fins que el 2010, després dels Jocs Olímpics de Pequin i dels Mundials de Roma, la Federació Internacional de Natació (FINA) els va prohibir davant les pressions que era dòping tecnològic. Speedo es va queixar al·legant que era inevitable traslladar els avenços tecnològics als esports i el director d’Aqualab, la companyia d’investigació i desenvolupament de Speedo, Jason Rance, va defensar que és “el nedador i no el banyador que fa els rècords” i va recordar que l’any 1928 va passar al mateix quan “es va passar dels banyadors de llana als de seda o quan es van retirar les faldilles de les robes femenines”.

Arbitratge Més tranquil·la està sent la incorporació de tecnologia en el futbol. Des del 2006 el tenis evita polèmiques arbitrals amb la tecnologia de l’ull de falcó que permet comprovar si una pilota ha entrat o no, però el futbol s’havia resistit fins ara. Els seus detractors diuen que interromp el joc i evita les polèmiques que tant agraden a alguns aficionats. Però durant el Mundial de Rússia es va introduir amb èxit el sistema de vídeoarbitratge VAR, que permet que els arbitres revisin una jugada polèmica o de gol gràcies a la multitud de càmeres instal·lades als estadis. També a la Lliga s’ha incorporat i en les primeres jornades no està havent cap complicació, tot i que tant l’espectador com els jugadors i els arbitres s’han d’acabar d’acostumar. Però sens dubte les càmeres i altres tecnologies estan sent les millors aliades dels àrbitres en diverses disciplines.

Seguretat Però on l’esport ha notat més l’ús de la tecnologia és en la seguretat. Podem trobar cascos ergonòmics que absorbeixen els impactes, reduint el risc de lesions cervicals, o collarins de Fórmula 1 que eviten lesions al cap i al coll provocades per la desacceleració que produeixen les col·lisions a gran velocitat. Justament, la Fórmula 1 ha viscut un gran debat ens els últims mesos. Tot es remunta quan, després de diversos accidents greus com el de Felipe Massa el 2009 o el de Jules Bianch al 2014 (va morir al

18 - Revista Euncet Alumni

cap d’un any per les seqüeles al xocar contra un grua que estava a la pista), la FIA va decidir investigar per millorar la protecció del cap dels pilots, ja que en tots dos accidents els impactes més forts van ser al cap, la part menys protegida en un monoplaça. Després d’uns anys buscant una solució, aquesta va arribar el 2018 amb un element anomenat Halo, obligatori per totes les escuderies. És una peça de titani en forma de “t” ubicada a la part superior de l’habitacle. Aguanta el pes d’un autobús i l’impacte d’una roda a 200 quilòmetres, però ha generat dubtes sobre si resta visibilitat als pilots i si pot dificultar treure el pilot de l’habitacle després d’un accident. El pilot asturià Fernando Alonso defensa la implementació de l’Halo ja que és “un element que protegeix el cap dels pilots i és benvingut”. El 2016, quan li van preguntar sobre un aparatós accident que acabava de tenir al GP d’Austràlia, va deixar clar com la tecnologia havia millorat la seguretat de tots: “El motiu pel qual segueixo viu es deu probablement al gran treball que ha realitzat la FIA en els últims 10 o 15 anys per millorar la seguretat”.

Entrenament On també podem trobar l’aplicació de la tecnologia és en l’entrenament. La millora de les màquines i dels dispositius d’entrenament ha permès augmentar el rendiment esportiu dels atletes i millorar els resultats esportius. Però un dels canvis més grans ha sigut l’aparició dels wearables que han tret tot el seu potencial com a eina d’entrenament. Permeten fer un seguiment dels nivells de mesurament dels resultats que fins ara era impossible.

Recuperació La medicina esportiva també ha aprofitat la tecnologia existent per reduir significativament els temps de recuperació en lesions o per millorar la condició física dels esportistes aplicant tractaments personalitzats en les zones més sensibles segons les condicions físiques de l’esportista o de la disciplina a la que es dediqui. Hi ha moltes tècniques com l’estimulació elèctrica o les cintes antigravetat, però en els últims anys s’ha parlat bastant de les càmeres hiperbàriques que molts esportistes utilitzen. Són càmeres amb un 100% d’oxigen a pressions per sobre de la pressió atmosfèrica que ajuden a cicatritzar lesions o enriquir la sang. El 2010 el motorista Valentino Rossi es va trencar la tíbia i el peroné i, malgrat que els metges van dir que estaria entre 4 i 6 mesos de baixa, el pilot italià va tornar a competir al cap de 41 dies gràcies a l’ús d’una càmera hiperbàrica. Així, doncs, tot i que no sempre la innovació tecnològica ha entrat en una disciplina esportiva amb bon peu, els avenços tecnològics són i seran cada cop més presents en tots els àmbits esportius.

Número 7- Octubre 2018


L’EXPERT OPINA

Ciclisme i tecnologia, una unió tardana però necessària

F

a massa anys que l’ombra del dòping, tant biològic com tecnològic, persegueix el ciclisme. A principis del 2016 va fer la volta el món la imatge de la ciclista belga Femke Van den Drissche competint al Mundial de Ciclocross Sub23 amb un motor elèctric. En aquesta cas, els controls ho van detectar i la ciclista, tot i la seva joventut, va decidir retirar-se abans de presentar-se a un tribunal per defensar-se de l’acusació de la Unió Ciclista Internacional (UCI), que la sancionava amb 6 anys de suspensió. Però la sensació que transmet el ciclisme és que la tecnologia va per darrera i que està a disposició només dels tramposos. Fins i tot en les categories infantils s’han trobat casos on la tecnologia s’ha utilitzat de forma fraudulenta. És cert que la tecnologia ha arribat més tard que en altres disciplines esportives, però ho ha de fer amb més força que cap altre esport per poder treure’s aquesta imatge negativa. Fins ara s’aplicava majoritàriament lluny dels ulls de l’aficionat com, per exemple, amb els túnels d’aire utilitzats en l’entrenament i que permeten ajudar als ciclistes a guanyar posicions dins de les competicions. Però, justament, un dels últims grans canvis del ciclisme ha sigut l’augment de la incorporació de la tecnologia en altres àmbits, més enllà de l’entrenament. Es pot aplicar a l’arbitratge, a l’equipament, a la recuperació i, tal com hem vist a l’entrenament, però creix la seva incorporació a la bicicleta. S’han creat les rodes lenticulars que són totalment tancades i que fan guanyar aproximadament un segon al

quilòmetre, que en una carrera és molt. També s’han incorporat els canvis electrònics que funcionen per Bluetooth, que han millorat notablement diferents aspectes del ciclisme. Però tots aquests canvis tecnològics també afecten a la manera de córrer. Abans, si et trobaves bé, atacaves, però ara els ciclistes són molt menys autònoms i espontanis, sobretot, en les grans competicions com el Tour de França. Pots veure com és un ciclista en la Vuelta d’Espanya o en el Giro d’Itàlia, dos de les competicions importants del calendari, però no en el Tour, que té més espectadors i on el ciclista no pren decisions si aquestes no són molt clares. Un exemple és Chris Froome en el Giro d’aquest any, on anant molt malament a la classificació general va fer un atac que va sorprendre a tothom, oferint un gran espectacle als aficionats que recordaran per sempre més aquesta edició del Giro que finalment va guanyar Froome. Sens dubte, la tecnologia només li farà bé al ciclisme i s’està incorporant per quedar-se. És hora d’utilitzar-la per combatre les males praxis i fer que el dopatge tecnològic sigui residual. Actualment, es fan controls que fallen perquè qui planteja la trampa utilitza totes les eines de l’antidopatge per assegurar que no es descobrirà. Així que un canvi de mentalitat seria la millor manera de combatre-ho, juntament amb l’augment de l’ús de la tecnologia. Només així el ciclisme serà una altra vegada aquell esport on et canses individualment, però treballes en equip. Tota la resta no serà important.

Paula Sellol

Pau Vilanova

Ciclista de carretera en la categoria Sub-23

Ciclista de carretera i pista en la categoria Sub-23

Estudiant de l’Euncet

Estudiant de l’Euncet

Número 7- Octubre 2018

19 - Revista Euncet Alumni


VIDA UNIVERSITÀRIA Parlem amb l’Àlex Aranda i la Laura Baiges, estudiants del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, perquè ens expliquin la seva experiència com a voluntaris amb l’associació AIESEC. Tots dos reconeixen que és una experiència vital dura i intensa però que recomanen. En el cas de l’Àlex Aranda, volia fer un voluntariat però no trobava cap associació que li encaixés fins que va descobrir AIESEC. Egipte i Brasil han sigut els seus destins...

C

om vas decidir fer un voluntariat? Fa dos anys en volia fer un, però tot el que trobava eren voluntariats que havies de pagar molts diners a l’empresa organitzadora, que era el que no volia. Buscant vaig descobrir AIESEC, que és l’organització de joves més gran del món i que realitza projectes per desenvolupar els 17 objectius sostenibles de l’ONU. Els projectes de voluntariat que he fet es corresponen a l’objectiu 4 sobre la qualitat de l’educació. Al principi, no coneixia el funcionament d’AIESEC així que vaig decidir anar a Egipte a donar classes a un orfenat i, quan vaig tornar, vaig decidir posar el meu granet de sorra per aquesta associació. Per això, vaig entrar a AIESEC més enllà de fer voluntariat a l’estiu. Ara estic a la part Incoming Global Volunteer (IGV), que acollim els voluntaris que venen a Barcelona a fer un voluntariat. Espanya és el país europeu amb més abandonament escolar i en deu instituts de Barcelona els voluntaris vénen a explicar els 17 objectius de l’ONU i ajudar que els nens sàpiguen què volen ser en el futur. També ajudes a donar a conèixer l’organització. Com treballeu? Al ser una organització sense ingressos no gastem en publicitat i, per tant, funcionem amb el boca orella, les xarxes socials i les xerrades i estands a les universitats. Al darrer any, fruit de tots els esforços que hem fet, hem aconseguit pujar de forma considerable a escala mundial del número de voluntaris dels 126 països on tenim presència. Jo ara porto un equip gran de voluntaris i tinc una responsabilitat que mai abans m’hagués pensat. En una associació com AIESEC, hi ha molta feina darrera i en un futur m’encantaria vincular la meva vida professional amb el món del voluntariat. Malauradament, a AIESEC no podrà ser perquè només pot estar formada per estudiants i recent graduats d’educació superior. Egipte va ser el teu primer contacte amb el voluntariat, va ser dur? Sí, i em vaig plantejar tornar. Quan vaig arribar, vaig sentir un cert rebuig cap als nens. Per ells, era nou i no paraven de tocar-me i mirar-me, però als deu segons vaig entendre que són nens que els falta afecte i, per això, busquen contacte físic. M’havien dit que anava a un casal d’estiu i, quan em van explicar que estava a un orfenat, ho vaig entendre tot, però m’hagués agradat saber-ho abans per poder comprendre-ho tot des del principi. Ho vaig passar malament i, de fet, quan vaig tornar del voluntariat, vaig explotar i vaig plorar durant dies. Però ara aquells nens són com els meus germans petits i he creat un vincle molt gran amb ells. Aquest estiu, abans d’anar a Brasil, vaig tornar a l’orfenat perquè ho necessitava i em va emocionar molt veure que tenen fotos nostres. L’experiència d’Egipte va ser especial. Aquest estiu vas anar a Brasil, com va anar l’experiència? Va anar molt bé. Vaig treballar dins d’una favela amb l’objectiu que els nens d’entre 7 i 18 anys no estiguin al carrer. Amb altres voluntaris, ajudàvem els professors i fèiem tot tipus d’activitats socioculturals i jocs educatius, però també els ensenyàvem una mica sobre la història de

20 - Revista Euncet Alumni

“Amb un voluntaritat creixes molt més del que t’imagines i canvies a millor” Brasil, què és el racisme i les seves conseqüències i l’anglès, tot i que no en volien aprendre. Què t’ha sobtat més de cada voluntariat? A Egipte el contrast cultural és enorme i són molt tradicionals amb la religió. Les dones, per exemple, no em parlaven per ser un home i van totes tapades amb hijab o burca. En canvi, a Brasil no hi ha tan xoc cultural, tot i que a l’estar a una favela, no podia anar mai sol i almenys dues persones del grup havíem de portar la samarreta de l’associació. Just arribar em van explicar que havien matat a dues turistes que s’havien perdut en cotxe dins de la favela. Fora de les faveles, es viu bé i et preguntes qui ha permès i com va començar la desigualtat que hi ha en un país tan ric en matèries primes com és Brasil. Molta gent em pregunta quina experiència prefereixo però no es pot comparar. A Egipte estan en una situació molt pitjor a nivell de pobresa, però en canvi és un país més segur. Què t’aporta formar part d’AIESEC? Estar dins de l’associació és un procés de maduració i et prepara per la vida. Creixes molt en aquesta experiència, molt més del que t’imagines. Jo no sóc el mateix que abans d’anar a Egipte i tothom del meu voltant ho sap, però he canviat a millor. Per això, a totes les persones que dubten en fer un voluntariat els diria que ho facin, que no s’ho pensin més. Compensa.

Número 7- Octubre 2018


La Laura Baiges va conèixer AIESEC gràcies a una de les xerrades organitzades per l’Àlex a l’Euncet i des d’un primer moment va tenir clar marxar com a voluntària a Indonèsia...

P

er què vas decidir fer un voluntariat amb l’associació AIESEC? El curs passat vaig rebre un correu electrònic de la Marta Roma de l’Euncet explicant que feien una xerrada sobre voluntariat. Vam assistir molt pocs estudiants, però espero que amb aquesta entrevista s’animin més. Allà vaig conèixer l’Àlex i l’Inés, qui m’ha portat totes les gestions del voluntariat que he fet a Indonèsia, primer a Pari i després a Bali. Però, la meva família té un restaurant i a l’estiu els ajudo, així que vaig començar a preparar-ho tot per marxar el setembre, tot i que això em va suposar perdre’m les meves primeres classes del curs, però des de l’Euncet em van posar moltes facilitats perquè ho pogués fer. Així que el 3 de setembre vaig agafar un vol direcció a Jakarta i allà un vol intern fins a Malang, on em va rebre l’AIESEC. Hi vaig estar tres dies en els quals em van explicar la cultura d’Indonèsia i, en especial, de Pari, el poble de 10.000 habitants del centre de l’illa de Java, on havia de fer la gran part del voluntariat. És un país format per moltes illes i el 80 % dels habitants són musulmans, per tant, em van explicar què em trobaria i com havia d’anar vestida. Quin era el teu dia a dia? Vaig a estar en una escola d’idiomes ensenyant anglès a nois de 18 a 25 anys. Tenen un nivell molt baix i els vaig ensenyar la conjugació, tot i que també els explicava coses sobre la nostra cultura i com vivim, ja que els interessava molt. La gent de Pari em parava per demanarme fotos perquè no havien vist mai una noia blanca d’Europa i els impactava molt que jo estigués a Indonèsia. El meu dia començava fent classes al matí i menjava a l’hora que podia perquè allà no tenen uns hàbits alimentaris com nosaltres, sinó que menges quan vols i com vols. A la tarda tornava a classe i pels volts de les 5 o les 6 de la tarda em portaven a una cafeteria, on vaig conèixer molta gent. Tot i que no parlen anglès, si tens ganes de conèixer, t’entens parlis l’idioma que parlis. A Pari era la única voluntària així que m’havia de fer entendre i em vaig impregnar totalment de la seva cultura. Tenies prejudicis per anar a un país islàmic? Sí, en tenia molts però vaig descobrir que tots els pobles volen la pau. La cultura musulmana és increïble i prediquen molt el bé, tot i que és veritat que la situació de la dona és complicada. Per això, no m’aniria mai a viure a Java perquè no em deixaria créixer com a persona. No hi ha cap mena de moviment feminista? No, tota la societat es regeix per la religió. Si no volen ser lliures, tenen tot el dret a no ser-ho. De vegades penso que són així perquè no han vist res més. Ells no poden pensar que la dona va sola als llocs o que viatja, però sí que és veritat que moltes noies joves de ciutat no porten el mocador.

Se senten còmodes sense portar-lo i em deien que se’l posarien quan es casessin per respecte a la seva cultura. Jo, per exemple, no el vaig haver de portar, però feia molta calor, estàvem a 30 graus, i havia d’anar tapada de cos. Recordo un dia que se’m va obrir un botó del vestit que portava i, de seguida, em van demanar que em tapés. I per què vas decidir anar a Indonèsia? Perquè sóc una enamorada d’Àsia. He tingut la sort de poder viatjar molt i he estat a moltes parts del món però Àsia té una cultura que m’encanta. Quan vaig tornar a Barcelona, vaig veure que aquí tothom té pressa, que et donen un cop i ningú et demana perdó, que en definitiva cadascú va a la seva, però allà no. Són molt amables i volen que estiguis còmode i vegis tot allò bo que tenen. En algun moment vas pensar en tornar? Realment, vivia en unes condicions dolentes amb una família d’allà, però això és part de l’experiència i el que et fa madurar. Dormia al terra i a les 4 de la matinada em despertava una de les crides a l’oració que hi havia al dia. A més, el vàter era un forat i em dutxava amb una palangana, i a la cuina hi havia animals com rates, formigues i dragonets. Em va costar una mica l’adaptació, sobretot, els primers quatre dies, però mai vaig pensar en marxar. El voluntariat és dur, però hi ets perquè ho vols fer i et fa il·lusió. A més, les expectatives inicials amb la realitat són molt diferents. L’última part la vaig fer a Bali però allà va ser diferent perquè vaig anar més per lliure. Em vaig quedar en un hostal i només feia algunes classes. I no t’ha fet por estar sola per Indonèsia? Al principi estava una mica atemorida perquè no havia viatjat mai sola i, sobretot, pel fet de ser dona. Però s’ha de ser valenta, perquè jo prefereixo morir-me viatjant que quedar-me a casa. Sí que a Indonèsia m’he sentit intimidada per la mirada d’algun home, però tot i així tinc clar que després d’aquest viatge en faré molts de sola ja que és la millor manera de fer el que tu vols en cada moment. A més, a mi m’ha ajudat a afrontar-me els problemes i a coneixe’m millor. Cada vegada tinc més clar que hauré de buscar una feina que em permeti viatjar. El meu futur és fora d’aquí i crec que de gran seré com la Isabel, una taxista jubilada catalana, que vaig conèixer a Indonèsia i que em va explicar que, després de totes les experiències que havia viscut, feia ara el que li agradava: viatjar sola pel món. Repetiries l’experiència del voluntariat? Sí, ho tinc claríssim, i m’agradaria quedar-me més temps que aquest cop pels estudis no he pogut. Recomano a tothom que ho faci i ho provi, que si no els hi agrada sempre poden tornar. Però amb aquesta experiència t’enamores de les persones. Nosaltres som una mica el que són totes les persones que han passat per la nostra vida. Hi ha molta gent que no ho fa perquè té la seva feina, els seus estudis, els seus amics, però han de treure temps d’on sigui i fer coses per ells i el voluntariat ho és. Et dona més del que tu dones. Jo feia temps que no era tan feliç i l’any que ve vull marxar a l’Índia o Sri Lanka.

“Vivia en unes condicions dolentes amb una família d’allà, però això és part de l’experiència i el que et fa madurar” Número 7- Octubre 2018

21 - Revista Euncet Alumni


El Professor Antoni Magaña

El repte d’ensenyar matemàtiques

L

’octubre de l’any 1996 vaig fer la meva primera classe de matemàtiques a l’Euncet Business School. L’Escola estrenava les noves instal·lacions construïdes a l’antic alberg de la Caixa de Terrassa. El nombre d’alumnes havia crescut de forma considerable i calia desdoblar algunes assignatures, entre elles les Matemàtiques Generals de la Diplomatura en Ciències Empresarials en la modalitat de nocturn. El primer director i impulsor de l’Euncet, en Jordi Balcells, va contactar amb mi i em va demanar co·laborar amb en Rafel Casals, el professor de matemàtiques titular i que havia estat professor meu a Batxillerat. Tot un repte! Jo acabava de llegir la meva tesi doctoral i ja feia uns anys que impartia classes a l’Escola d’Enginyers de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya. Essent l’Euncet un centre adscrit a aquesta universitat, mitjançant un conveni de cooperació, em vaig poder incorporar a temps parcial al claustre docent. Per a mi, les matemàtiques tenen una doble vessant educativa. D’una banda, ajuden a construir estratègies de resolució de problemes seguint una estructura de pensament racional i rigorós. D’altra banda, constitueixen una eina que fan servir altres disciplines científiques per obtenir els seus resultats. És necessari, doncs, ensenyar matemàtiques en molts estudis, tècnics i humanístics. Una qüestió molt diferent és decidir quines matemàtiques s’hi ensenyen i com. Respecte a quines, sempre he pensat que ha d’estar en funció dels estudis que es cursen, atès que no totes les professions necessiten els mateixos coneixements. Respecte al com, en general, he intentat acostar les matemàtiques als alumnes fent servir un llenguatge que, sense perdre el rigor, els sigui el més proper possible, per fer-los

22 - Revista Euncet Alumni

perdre la por que molts d’ells tenen (deixeu-me fer servir el masculí per incloure indistintament a nois i noies). A l’Euncet vaig trobar un perfil d’estudiant molt diferent al que jo estava acostumat. Recordo amb especial afecte les promocions de nocturn: joves d’entre 25 i 30 anys que, després d’un cert temps i per diverses raons, tornaven a estudiar. Eren alumnes que assitien a classe cada dia, de 18 a 22 hores, compaginant, en alguns casos, feina, estudis i família amb criatures ben petites. Molts suplien la falta de coneixements matemàtics amb una atenció, un entusiasme i unes dosis d’esforç que sempre he admirat. L’Escola ha evolucionat amb el pas del temps i s’ha adaptat amb èxit a un entorn educatiu també canviant. Ha diversificat l’oferta de titulacions i ha introduït la semipresencialitat: assignatures que tenen poques hores de docència presencial però moltes hores de feina a casa. No és fàcil impartir o cursar una assignatura de matemàtiques semipresencialment, però cada any hi ha una promoció de valents que s’hi atreveix. Ara fa uns quants cursos que m’encarrego de les Matemàtiques Financeres en el Grau en ADE. Ensenyo als estudiants a calcular TAEs, quotes de préstecs o aportacions a plans de pensions. Són unes matemàtiques útils en la vida quotidiana de tothom i, especialment, de qui es vol dedicar a l’Administració i Direcció d’Empreses. Al llarg d’aquests vint-i-dos anys he conegut a l’Euncet un equip de professors excel·lents, un personal d’administració i de serveis sempre disposat a ajudar-te i un col·lectiu d’estudiants ben variat amb una característica comuna: la il·lusió per aprendre. De tots ells, he après moltíssim.

Número 7- Octubre 2018


Sabies que... les Fake News es difonen un 70% més que les notícies reals?

A

ixò és el que es desprèn d’un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) que han analitzat un total de 126.000 notícies difoses a Twitter entre el 2006 i el 2017. Segons aquest estudi, les informacions falses no només es retuitegen un 70% més que les reals, sinó que aquestes últimes tarden 6 vegades més en arribar als 1.500 receptors. Això fa que Twitter sigui, per excel·lència, el lloc de difusió de les notícies falses, tot i que també les podem trobar en altres xarxes socials com Facebook i, en menys mesura, LinkedIn. Però el fenomen de les notícies falses no apareix amb internet i les xarxes socials, ja que durant segles s’ha utilitzat la propagació d’un rumor per aconseguir un propòsit i l’únic que ha canviat ara és la seva forma de difusió. Les xarxes socials, juntament amb la globalització, han contribuït que una informació falsa tingui ara una repercussió social molt més gran que abans, en especial, a les que afecten a l’àmbit polític. De fet, segons recull el mateix estudi del MIT, el ressorgiment de les notícies falses va tenir com a punt àlgid les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016, quan cada ciutadà va ser exposat al menys a tres notícies falses al mes anterior dels comicis. Moltes d’aquestes informacions van ser creades per l’escriptor Paul Horner, qui va arribar a dir que Donald Trump era president gràcies a ell. Entre les notícies falses que va publicar durant el procés electoral hi havia la que l’expresident Barack Obama era homosexual i musulmà radical o que els manifestants contra Trump rebien un sou de 3.000 dòlars. Aquesta última notícia va ser difosa fins i tot pel mateix fill del president, Eric Trump.

Però per què tenen tanta difusió les notícies falses? Tal i com ens explica el professor de l’Euncet i expert en posicionament de marca, Toni Duró, les Fake News tenen cada vegada més repercussió per dos motius: les xarxes socials i els sentiments. El primer motiu fa referència que “cada vegada més persones s’informen únicament a través de les xarxes socials, on hi circulen dades no sempre contrastades a un ritme endimoniat”. A més, tot i que sovint es viralitzen amb l’ajuda de robots, està comprovat que la majoria dels retuits són fets per persones i no per bots, com en principi es creia. A darrera no hi ha la malícia de la gent, sinó que simplement els usuaris creuen que és veritat i de forma inconscient incrementen la difusió d’una informació falsa. Per això cal reeducar els usuaris de xarxes perquè contrastin les informacions que llegeixin a les xarxes socials. El segon motiu pel qual les notícies falses es difonen molt més ràpid és que els humans som “més proclius a compartir notícies que generen por, indignació i sorpresa” i, com diu Duró, això suposa “un còctel d’elements emocionals”.

Usuaris i empreses: com les podem combatre? Sent difícil combatre l’aparició de notícies falses, ja que moltes vegades generen beneficis pels seus creadors, la millor manera és conscienciar l’usuari que les xarxes socials no poden ser la seva única font d’informació, ja que “les notícies que consumirà dependran del criteri de selecció d’un algoritme que no controla”. Duró ho explica relacionant-ho amb el concepte de “bombolles informatives”: l’algoritme de la xarxa social només serveix a l’usuari aquelles informacions que sap que li agraden o que li han agradat als seus amics i aquesta circumstància el pot fer impermeable a continguts que ofereixin punts de vista menys afins a les seves creences. Així, doncs, aconsella “informar-se de manera activa recorrent directament a més d’una font periodística fiable”.

Número 7- Octubre 2018

Les notícies falses tenen cada vegada més repercussió per dos motius: les xarxes socials i els sentiments Pel que fa les empreses, també es veuen afectades per aquest fenomen i, per tant, han d’aprendre a combatre-les. La clau és la previsió a través d’una estratègia de comunicació transparent i comptar amb una política per fidelitzar els clients. D’aquesta manera, les empreses podran “minimitzar possibles atacs més àgilment si aquests arriben a produir-se”, tal i com explica Duró. Però un cop l’empresa es vegi envoltada en una crisi creada per una notícia falsa, “haurà de desmentir-la aportant dades verificables tant pel mateix canal per on s’hagin difós com, en funció de l’envergadura de la situació, per altres mitjans periodístics”. Fins ara els casos més destacats s’han vist en els àmbits de la política i de la geopolítica, però les empreses, en especial les grans, han de tenir un pla d’actuació. En l’era de las postveritat, les xarxes socials esdevenen “una terra fèrtil per a la propagació de Fake News, tant per la progressió exponencial que possibilita en la difusió de missatges, com per la manca de mecanismes de control eficaços en la verificació de notícies, sovint generades pels propis usuaris i no pas per periodistes professionals”. Per tant, depèn de tots evitar que les informacions falses tinguin més ressò que mai i afectin a la vida en tots els seus àmbits.

23 - Revista Euncet Alumni


L’Actualitat Jornades de Benvinguda pels estudiants de nou accés i d’Erasmus Es van organitzar en diferents actes per explicar en detall cada pla d’estudi Com cada curs acadèmic, tant els estudiants de nou accés com els estudiants internacionals van tenir la seva jornada de benvinguda, on se’ls va explicar el pla d’estudis de la formació que cursaran i els serveis que l’Escola els ofereix. El primer torn va ser pels estudiants del Grau en Administració i Direcció d’Empreses i del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital en la seva modalitat presencial, que, en un acte organitzat a l’Aula Magna, van resoldre els dubtes sorgits en l’inici d’aquesta etapa formativa. Simultàniament, en un altre acte d’aquesta jornada d’acollida celebrada el divendres 21 de setembre, la responsable de Relacions Internacionals de l’Escola, Eva García, va donar la benvinguda als alumnes d’ERASMUS que durant uns mesos cursaran els seus estudis a l’Euncet, gràcies als convenis de mobilitat internacional signats amb les seves universitats d’origen. Els alumnes van poder conèixer com funciona l’Escola i visitar les instal·lacions que durant uns mesos Presentació del nou Grau en CTEF davant dels nous estudiants els acolliran. Però el divendres 21 va ser un dia ple i també va tenir lloc la jornada de benvinguda de la primera promoció d’estudiants del Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF), que, en aquest cas, es va organitzar al campus de Barcelona, on s’impartiran les classes. L’endemà, a Terrassa, va ser el torn de les modalitats semipresencials del Grau en Administració i Direcció d’Empreses i del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital. L’acte es va organitzar en una de les aules on faran classes i, a part de detallar tots els aspectes acadèmics rellevants, els futurs estudiants van poder resoldre els dubtes específics d’aquesta modalitat que permet combinar la vida professional i familiar amb els estudis. L’última jornada d’acollida es va celebrar el dilluns 8 d’octubre a la tarda i anava dirigida als estudiants del Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses i del Màster Universitari en Direcció de Màrqueting. La majoria dels estudiants són internacionals i, per aquest motiu, a part de la informació acadèmica, també se’ls va explicar que compten amb un professional de l’Escola que els ajudarà perquè la seva estada sigui el màxim de confortable.

Els programes executive s’actualitzen per adaptar-se al mercat professional

Lliurament de beques als millors expedients de Grau

La formació de màsters i postgraus executive que ofereix l’Euncet s’actualitza per seguir sent una eina que permeti als participants millorar la seva carrera professional. Així, doncs, pel curs acadèmic 2018-19, es manté l’exitós sistema Executive Modular Education, que consisteix en cursar postgraus que sumats permeten obtenir un màster. Tanmateix, s’actualitza el programa d’assignatures per adaptar-se a les necessitats del mercat i es redueixen les hores lectives.

Abans de tancar el curs acadèmic 2017-18, els estudiants Eva Jimenez, Vanessa Caballero, Albert Sales i Berta Ferrer van rebre les beques de Rendiment Acadèmic Excel·lent, que permeten gaudir d’una bonificació en la matrícula del següent curs acadèmic.

Per dirigir tots aquests canvis, s’ha incorporat com a directora acadèmica la Dra. Jessica Lingan, que compta amb un renovat claustre de professors per engegar aquesta nova etapa a l’Euncet.

24 - Revista Euncet Alumni

Aquesta beca s’engloba dintre de la borsa d’ajudes als estudis que ofereix l’Euncet i que s’atorga als estudiants matriculats en el Grau en Administració i Direcció d’Empreses i en el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital amb els millors resultats de rendiment acadèmic (RA).

Número 7- Octubre 2018


Arriba una nova edició de la Jornada Euncet Empresa

Dolors Puig, directora de l’Euncet, es jubila

Després de l’èxit de les tres edicions anterior, la Jornada Euncet Empresa busca consolidar-se entre les empreses en la nova edició que se celebrarà el dijous 22 de novembre. L’objectiu és que les empreses que tinguin vacants puguin tenir un primer contacte amb els estudiants i Alumni de l’Escola que estan buscant incorporar-se al mercat laboral o canviar el rumb de la seva carrera professional.

Després de més de 6 anys dirigint l’Euncet Business School, la directora Dolors Puig es va jubilar el passat mes d’agost. Va arribar per l’inici del curs acadèmic 2012-13 amb la incorporació del Centre Tecnològic Leitat a la gestió de l’Escola. Durant tot el temps que ha ocupat la direcció, l’Euncet ha crescut tant en estudiants com en programes, sent els grans canvis la incorporació en l’oferta formativa de l’Euncet del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, dels màsters universitaris en Administració i Direcció d’Empreses i en Direcció de Màrqueting i de la novetat d’aquest curs el Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes.

Per això, s’organitzaran diverses activitats a les instal·lacions de l’Euncet que començaran a les 16.00 h amb els workshops. Aquests tallers es realitzen perquè els reclutadors puguin veure com es desenvolupen els participants i com interactuen entre ells, detectant aquelles habilitats que es valoren molt positivament a la seva empresa. A partir de les 17.00 h i fins a les 20.00 h, les empreses que ho desitgin tindran un espai habilitat perquè es puguin donar a conèixer i puguin recollir currículums entre els candidats. En edicions anteriors, han sortit relacions professionals fruit de l’espai de connexió que ofereix la Jornada Euncet Empresa.

La seva jubilació coincideix amb l’entrada de dos nous socis a la propietat de l’Euncet: UFEC i Eurofitness, que han confiat en qui fins ara ocupava la direcció acadèmica de l’Escola, l’Alfons Freixes, per substituir a la Dolors Puig i tirar endavant el nou pla estratègic de l’Escola. Tot l’equip de l’Euncet la va homenatjar en l’últim acte de graduació que va presidir, amb el desig que tingui molta sort en aquesta nova etapa.

Presentació del projecte de recerca sobre l’activitat física dels terrassencs L’Euncet ha col·laborat amb MútuaTerrassa i la Universitat de Barcelona El passat divendres 27 de juliol l’Euncet Business School, MútuaTerrassa i la Universitat de Barcelona van presentar les conclusions del projecte de recerca “Com els terrassencs i les terrassenques gestionen la seva salut: Exercici físic i benestar psicosocial”, en un acte conjunt a les instal·lacions de MútuaTerrassa. Finançat per l’Ajuntament de Terrassa, MútuaTerrassa i l’Euncet, l’objectiu del projecte era analitzar diversos aspectes vinculats a l’hàbit de l’exercici físic en relació a diferents indicadors del benestar físic i psicosocial, a través d’una mostra de 674 terrassencs usuaris de centres esportius de la ciutat. Els resultats presentats a la roda de premsa mostren que els terrassencs superen els mínims d’exercici físic setmanal recomanats per la Organització Mundial de la Salut, però han posat de manifest diferències segons el gènere, la cohabitació o l’edat. El Dr. José Vicente Pestana, durant la presentació del projecte de recerca

La presentació va anar a càrrec de la responsable del projecte, la Dra. Núria Codina, professora i investigadora en Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, juntament amb els investigadors principals: la Dra. Mª Paola Mastrantonio, professora de l’Euncet, el Dr. José Vicente Pestana, professor de la Universitat de Barcelona i l’Euncet i la Dra. Núria Giménez, de la Unitat d’Investigació de la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa. A l’acte també hi va assistir la direcció de l’Euncet i de MútuaTerrassa.

Número 7- Octubre 2018

25 - Revista Euncet Alumni


El I Congrés UFEC girarà al voltant dels clubs i el futur de l’esport Se celebrarà el 9 i 10 de novembre i comptarà amb ponents com Victor Küppers o Xesco Espar La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb la col·laboració de l’Euncet Business School, organitza el seu primer congrés sota el títol “Els clubs i l’esport del futur”. L’objectiu és oferir eines per a les entitats esportives per gestionar i liderar-les millor en un entorn canviant al qual s’han d’adaptar constantment. Entre les classes magistrals que s’impartiran destaca “Viure amb entusiasme” de Victor Küppers o “Adaptar-se a les situacions de canvi” de Xesco Espar. Però no seran les úniques perquè també participaran les professores de l’Euncet, la Dra. Jessica Lingan amb la ponència “Liderant l’experiència del client en el sector esportiu” i la Dra. Mónica Utrera amb la conferència “Creativitat, posicionament i cultura organitzacional de les entitats esportives com a empreses de serveis”, juntament amb el professor Carles Argemí que impartirà la sessió “Estratègies digitals en el món de l’esport” i el Dr. Francisco J. Noguera amb la ponència “Creativitat, posicionament i cultura organitzacional de les entitats esportives com a empreses de serveis”. Dirigit a professionals del món de l’esport, el congrés se celebrarà a Caixaforum durant el divendres 9 de novembre i el dissabte 10 al matí.

La notícia més llegida Emotiu acte de graduació del curs acadèmic 2017-18 Les empreses Moventia, CIRSA i Würth España van ser reconegudes per la seva col·laboració en el desenvolupament professional dels estudiants El dijous 19 de juliol el Centre Cultural de Terrassa va acollir l’acte de graduació de l’Euncet Business School que per primera vegada es va realitzar conjuntament amb els estudiants de tots els programes formatius. Va ser una jornada molt emotiva i plena de satisfacció, tant pels alumnes que van celebrar la fi d’una etapa formativa intensa i enriquidora com pels professors i l’equip de l’Euncet que els ha vist progressar durant la seva estada a l’Escola. En total, es van graduar 326 alumnes de graus, màsters oficials i programes executive, dels quals va destacar la primera promoció del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital. L’acte va començar a les 19.00 h i va ser presentat per la periodista Anna Marín. La primera intervenció va ser per la directora de l’Euncet, la Dra. Dolors Puig, qui va donar la benvinguda als assistents i va agrair als graduats haver confiat en l’Escola per Els estudiants de la primera promoció del Grau en Màrqueting, durant l’acte millorar la seva formació. A continuació, el Sr. Antoni Abad, president de la CECOT, va impartir la ponència “Persones amb valors per progressar”, on va aconsellar els recents graduats que l’excel·lència només s’aconsegueix amb esforç i compromís. Amb la conferència finalitzada, va començar el lliurament de diplomes a tots els graduats i es va atorgar una beca als estudiants amb el millor expedient acadèmic de Grau i amb el millor Treball de Fi de Grau. També van recollir un reconeixement merescut els professors més ben valorats, que van ser: Ferran Fontané, Carles Argemí, Marc Sansó, Jessica Lingan, Pau Llambí, Daniel Benito, Manel Rajadell i José Miguel Vilalta. D’altra banda, l’Euncet va voler fer un reconeixement especial a les empreses Moventia, CIRSA i Würth España per la seva col·laboració activa en el desenvolupament professional dels estudiants. L’acte va seguir amb els discursos, ple d’agraïment i d’anècdotes, dels representants dels graduats i amb el parlament del Sr. Carles Lombarte, de la Junta Alumni Euncet, qui els va animar que l’Euncet segueixi sent la seva casa i els va recordar que, a través de jornades com el Digital Day o la Jornada Euncet Empresa, l’Escola els seguirà donant suport en la seva carrera professional. Entrant a la part final, va ser el torn de les intervencions de les autoritats, amb la participació de l’alcaldessa de Matadepera, la Sra. Mireia Solsona, i del rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Dr. Francesc Torres, qui va recalcar la importància de formarse per tenir una carrera professional d’èxit. Tot seguit, es va realitzar l’aplaudida actuació musical de Laia Camps i Joan Martínez, qui entre altres cançons van entonar amb els assistents l’himne universitari “Gaudeamus Igitur”. Abans de tancar l’acte amb un còctel, tot l’equip de l’Euncet Business School va voler homenatjar la directora Dolors Puig, en el seu últim acte abans de la merescuda jubilació.

26 - Revista Euncet Alumni

Número 7- Octubre 2018


RECOMANACIONS

AUTOR: Thomas Friedman EDITORIAL: DEUSTO ANY: 2018 PÀGINES: 600 pàg. ISBN: 978-84-234-2909-7

AUTOR: Karen Dillon EDITORIAL: Reverté ANY: 2018 PÀGINES: 188 pàg. ISBN: 978-84-945629-7-6

Gracias por llegar tarde

Relaciones de poder en la oficina

Gràcies als últims avenços tecnològics, els alpinistes de l’Everest gaudeixen d’excel·lent servei de telefonia i els cotxes que es condueixen sols estan a les carreteres. Mentrestant, el medi ambient també està experimentant canvis dramàtics a mesura que els nivells de carboni s’eleven i les espècies s’extingeixen. Segons l’autor, tres són les forces acceleradores que estan canviant el nostre planeta: la llei de Moore (tecnologia), el mercat (globalització) i la mare natura (canvi climàtic i biodiversitat). Aquests acceleradors estan canviant cinc regnes clau: el lloc de treball, la política, la geopolítica, l’ètica i la comunitat. Amb enginy i optimisme, Friedman mostra que podem superar les múltiples tensions d’una era d’acceleracions, si disminuïm la velocitat, si ens atrevim a arribar tard i fem servir el temps per reimaginar el treball, la política i la comunitat.

Cap empresa està exempta de problemes de poder: xoc de personalitats, competència pels mateixos objectius, guerres entre departaments... Per aconseguir treballar de forma productiva sense comprometre els valors d’un mateix, cal reconèixer que hi ha dinàmiques de poder i regles no escrites que s’han de saber gestionar. Amb aquest llibre, el lector tindrà èxit en el seu treball sense necessitat de convertir-se en un acaparador de poder i podrà desenvolupar una estratègia eficaç i profitosa, ja que aprendrà a tenir més influència sense perdre la seva integritat, a enfrontar-se als companys deslleials, a desenvolupar-se en les converses difícils, a controlar les tensions quan els recursos siguin escassos, a aconseguir els recursos que es necessitin i a reconèixer que no tots els conflictes són dolents.

AGENDA Novembre

9 -

10 12

22

I Congrés UFEC - “Els clubs i el futur de l’esport”

Desembre

17

Descripció: acte on els participants podran assistir a conferències magistrals sobre esport i gestió Lloc: CaixaForum, Barcelona

Jornada Euncet - Empresa Descripció: acte organitzat per l’Euncet on els estudiants i Alumni poden contactar amb empreses que busquen talent Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: a partir de les 16.00 h

Número 7- Octubre 2018

Ponent: Dr. Víctor Giménez, expert en Eficiència i Gestió d’Operacions Dirigit a: professors Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 15.30 a 16.30 h

Masterclass “Importancia del SEO en una estrategia de marketing”

Seminari d’investigació sobre política fiscal Ponent: Dra. Judith Panadés, experta en Economia Pública i Política Fiscal Dirigit a: professors Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 15.30 a 16.30 h

Seminari d’investigació sobre educació

Ponent: Jaime Cuesta, SEO & ASO Specialist a Mango Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 18.00 a 21.45 h

Gener

21

Masterclass “LinkedIn” Ponent: Carles Argemí, consultor de màrqueting digital internacional Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 18.00 a 21.45 h

27 - Revista Euncet Alumni


Jornada

2018 EUNCET EMPRESA

22 de novembre

?

Busques talent per la teva empresa? Busques noves oportunitats professionals?

A la Jornada Euncet Empresa trobaràs el que necessites!

Quan? Dijous 22 de novembre de 16.00 a 20.00 h

+Info jornadaempresa@euncet.es 28 - Revista Euncet Alumni

On? EUNCET BUSINESS SCHOOL Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3, Terrassa

Número 7- Octubre 2018

Profile for Euncet BS

Revista Euncet Alumni - Número 7  

Setè número de la Revista Euncet Alumni.

Revista Euncet Alumni - Número 7  

Setè número de la Revista Euncet Alumni.

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded