Page 1

EUNCET ALUMNI Revista Alumni

Número 6, Juny 2018

Alumni Destacat

Marcos Briseño, International Director a Applus+ Laboratories

Vida Universitària

amb Alba Ibañez, estudiant de la modalitat semipresencial del Grau en ADE

Opinió Joan Francesc Fondevila Rafaela Almeida Empar Callejas KarlesK Kasals

Bitcoins, entre l’èxit i el fracàs Reportatge

ENTREVISTA

PABLO PÉREZ DE LAZARRAGA, DIRECTOR GENERAL DE BH FITNESS


Dins d’aquesta revista... 06 Logística accelerada, logística customitzada Joan Francesc Fondevila, professor de l’Euncet i director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE)

08 Marketing de Influencers: ¿Qué pasará tras la explosión de la burbuja?

Rafaela Almeida, professora de l’Euncet i directora de l’agència BlaNZ Marketing

04 L’Editorial

10 ¿Es el liderazgo un privilegio de unos pocos?

05 Nomenaments

12 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

13 Empresa al dia

A càrrec de Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

Empar Callejas, Alumni de l’Euncet i formadora, consultora, coach i directora General de FRANCASA

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Testamenta guanya el premi Cactus al millor producte innovador

La segona oportunitat dels codis QR

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

Marcos Briseño, International Director a Applus+ Laboratories

EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

Marta Roma mroma@euncet.es

REDACTORA

Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

PUBLICITAT

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, podeu contactar enviant un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte a través del correu electrònic alumni@euncet.es

Número 6- Juny 2018


14 L’Entrevista

Pablo Pérez de Lazarraga, director General de BH Fitness

16 Bitcoins, entre l’èxit i el fracàs Reportatge sobre el bitcoin, la principal moneda virtual

19 L’Expert opina

KarlesK Kasals, conseller patrimonial i expert en criptomonedes

20 Vida universitària

Alba Ibañez, estudiant de la modalitat semipresencial del Grau en ADE

22 El Professor

Armand Bover, professor de l’Euncet

23 Sabies que...

prenem el 85% de les nostres decisions sense ser-ne conscients?

24 L’Actualitat

Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet

27 Recomanacions

Publicacions recents recomanades

27 Agenda

Propers esdeveniments destacats

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es

Número 6- Juny 2018

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/alumni/

3 - Revista Euncet Alumni


L’EDITORIAL Revolución universitaria

E

stas últimas semanas la formación universitaria ha sido un gran tema de debate en medios de comunicación de todo el mundo. Múltiples tertulias han usado como tema de debate los modelos de universidad pública y universidad privada y su adaptación al entorno actual. Y los comentarios no han sido siempre positivos.

En una publicación anterior de la Revista Euncet Alumni ya se comentó que vivimos en un mundo VUCA (volátil, incierto, complejo y ambiguo), y que este es el entorno en el que deben moverse las empresas. Si los modelos de negocio son altamente cambiantes, ¿por qué no vemos la misma flexibilidad en muchos de los modelos educativos actuales? Un gran tema sobre el que reflexionar es el vínculo entre la universidad y la empresa. ¿Están las universidades adaptándose a las necesidades formativas de las empresas? Las que lo están haciendo van un paso por delante, destacan y se diferencian del resto. Los centros universitarios más avanzados se están convirtiendo en grandes fuentes de innovación y talento, por lo que se debe promover en mayor medida la transferencia de ese conocimiento hacia las empresas y la sociedad. Necesitamos modelos ágiles y menos burocráticos, más dialogantes y menos tradicionales para ser capaces de desarrollar profesionales que cubran las necesidades del mercado. Euncet Business School es buen ejemplo de ello: seminarios especializados, jornadas empresariales, visitas de alumnos a empresas, jornadas especializadas en temas de actualidad, programas para emprendedores… un buen ejemplo de adaptación al cambio. ¡Enhorabuena a todo el equipo que lo está haciendo posible! Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta d’Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 6- Juny 2018


NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Albert Palay, director Executiu a Idealmedic

David Hernández, Cinema Business Development Manager a Samsung Electronics

Regional Key Account & E-commerce a Perrigo España

Alejandro Cánovas,

Va cursar l’Executive MBA (2004 -2006) i la Diplomatura en Ciències Empresarials (1994-1996)

Va cursar el Programa B2B (2013) i l’Executive MBA (2009 - 2011)

Va cursar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses (2010- 14)

INFORMACIÓ PRÀCTICA La segona oportunitat dels codis QR

E

ls codis QR (Quick Response Code) van néixer el 1994 com una evolució natural del codi de barres. El seu potencial recau, principalment, en dos punts: es pot llegir en diverses direccions, fins i tot quan el codi està malmès, i pot emmagatzemar una gran quantitat d’informació amb un cost molt econòmic, fet que la converteix en una eina molt interessant per les empreses.

Però, tot i que va aparèixer durant els anys noranta, no va ser fins a l’arribada dels mòbils intel·ligents quan es van començar a veure per tot arreu. Es podien trobar a les etiquetes dels productes, a les parades d’autobús i fins i tot el 2012 es van presentar els Pressupostos Generals de l’Estat amb un codi QR, substituint l’habitual memòria USB. Així, doncs, el codi QR es va començar estendre, però no el seu ús entre la societat, entre la qual es va instal·lar una sensació d’avorriment per la seva omnipresència. Ara, les empreses li estan donant una segona vida. Recentment, WhatsApp presentarà, com una de les seves grans novetats, que es podran agregar contactes a través del codi QR, sense la necessitat de descarregar-se l’aplicació, ja que es farà a través de la càmera del mòbil. Però no serà la primera en fer-ho, ja que abans l’han incorporat Facebook Messenger i Snapchat. Aquesta nova oportunitat s’afegeix a l’ús intern que en fan les empreses, substituint els antics codis de barres i altres sistemes similars. Per exemple, a partir de la tardor totes les bicicletes de lloguer de Barcelona hauran d’incorporar un codi QR que les identifiqui. D’aquesta manera, la Guàrdia Urbana podrà llegir el codi amb el telèfon mòbil, obtenint de manera immediata tota la informació actualitzada de la bicicleta. Així, doncs, no podem donar per morta una tecnologia amb un gran potencial com és el codi QR. Tot i que els usuaris no la farem servir de manera explícita, té encara molt recorregut dins del mercat empresarial i s’haurà d’impulsar sobretot entre les petites i les mitjanes empreses perquè acabi de consolidar-se com una tecnologia d’èxit.

Número 6- Juny 2018

5 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ

Joan Francesc Fondevila

Logística accelerada,

logística customitzada

Más allà de la

Innovació

S

i afrontem la lectura d’un contingut digital i hem d’elegir entre el comerç electrònic i la logística, probablement ens decantarem per la primera opció. Però, de fet, estaríem elegint inconscientment les dues, atès que e-commerce i logística són simbiòtics. L’un no podria existir sense l’altre: és un matrimoni etern, sense dret a la ruptura. De fet, en el preu mitjà d’un producte venut mitjançant comerç electrònic l’impacte del placement acostuma a fluctuar entre un 6 i un 7%. Per tant, no és una qüestió secundària, sinó que, a l’hora d’elaborar el pla de negoci d’una empresa digital, és essencial.

però, curiosament, les generacions més joves (en general, amb una renda per càpita més modesta) són les més disposades a invertir més recursos per rebre el producte sol·licitat dintre del mateix dia (probablement perquè en molts casos el pagament final recau en el global del nucli familiar). Les generacions més granadetes, en canvi, prefereixen esperar i aconseguir un preu més reduït. Sociològicament i estadísticament la correlació de Pearson és diàfana: a més edat el planteig de vida és més calmat, l’adhocràcia es minimitza i l’espera atorga estalvi.

El factor logístic se situa en la base estratègica del negoci. La tipologia del producte (si és voluminós, fràgil o perible) condiciona les tarifes de preus, que han de recollir la traçabilitat, la gestió d’incidències o la logística inversa (és a dir, el retorn del producte per part del client).

Un altre element a considerar és el de l’assegurança dels enviaments. Existeix una assegurança obligatòria exigida per la Llei d’Ordenació del Transport Terrestre, una assegurança opcional (s’acostuma a cobrar el 8% del valor del cost de l’enviament, amb indemnitzacions entre 19 i 21 €/kg), i l’assegurança a tot risc, amb una comissió estàndard de l’1,5% del valor a assegurar.

Un factor, la transcendència del qual està creixent, és la rapidesa en el lliurament. En l’entorn de la Societat de la Banda Ampla, es dona per descomptat que cal ser àgil en els lliuraments al destinatari,

Un estudi de Metapack (2017) sobre logística, incloent els principals mercats europeus i els Estats Units d’Amèrica, deixa de manifest la necessitat d’entrega ràpida, que per al 54% de

6 - Revista Euncet Alumni

Número 6- Juny 2018


a

ón clients és el factor més determinant i per al 52%, el prioritari. Si el lliurament no és satisfactori, el 39% dels enquestats van confessar que no comprarien novament en aquella empresa. Les concomitàncies entre les P (les 4 o les 8, al gust del lector) del màrqueting apareix en escena quan descobrim l’escenari predilecte dels clients per formular una queixa en cas de lliurament negatiu. El 43% critiquen en mitjans socials (i el 48% dels fuetejadors se situen en la franja de 18 a 26 anys). Els crossumers no perdonen: exigeixen i saben que disposen d’una plataforma privilegiada i oberta on reflectir la molèstia davant una injustícia: Internet i, sobretot, les xarxes socials i les plataformes d’opinió. L’efecte mimetitzador del Word on Mouth (i, sobretot, del social Word on Mouth) amplifica qualsevol descuit en la logística empresarial i pot destruir les bones intencions de nombroses campanyes promocionals. El social journalism commerce és holístic i implica que totes les peces funcionin. Els urbanites són més exigents que els usuaris de l’entorn rural. Així, el 54% d’usuaris demanen l’entrega en com a màxim

Número 6- Juny 2018

una hora en l’àrea metropolitana. És peculiar el creixement dels programes de fidelització: un terç els desitgen i pagarien per abonar-s’hi. Hi afegirien una quota mensual per obtenir entregues il·limitades l’endemà. El 66% dels millennials desitgen una entrega ultraràpida (el 85% a Espanya i el 70% als Estats Units d’Amèrica). Fins i tot un 15% de clients volen elegir el transportista. Aquest fenomen de customització del placement era impensable anys enrere. Personalització i acceleració, doncs, van de la mà en un sector que, al capdavall, és el motor silenciós del comerç electrònic.

JOAN FRANCESC FONDEVILA Director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) Doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i professor de l’Euncet Business School

7 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ

Rafaela Almeida

Marketing de Influencers: ¿Qué pasará tras la explosión de la burbuja?

T

oda tendencia emergente tiene un punto de culminación, seguido de un proceso de consolidación y estabilización o, en muchas ocasiones, seguido de un declive. El contexto actual de las acciones de marketing de influencers en España, nos sitúa en un punto de declive a la espera de su estabilización. ¿Y por qué declive? Tras el boom y que las marcas enviaran a diestro y siniestro muestras de productos a cualquier influencer, dedicaran una parte importante de su presupuesto publicitario a invertir en estas acciones a través de la compra de menciones y creación de contenidos en las redes sociales (sin una correcta segmentación y análisis de los influencers), llega el momento de las valoraciones y del cálculo del ROI (Retorno de la inversión), que en muchos de los casos es bajo o nulo. El elevado número de “Fake Influencers”, que han aprovechado el tirón del negocio, inflando sus perfiles de seguidores y comentarios falsos, no ayuda a la hora de dar seriedad a la contratación o colaboración en el ámbito del marketing de influencers. El resultado: empresas desilusionadas que han dejado de invertir en este tipo de acciones por no

8 - Revista Euncet Alumni

conseguir un retorno, o empresas que siguen invirtiendo mal, sin tener una estrategia global y matando pájaros con perdigonazos, sin optimizar su inversión. Hace tiempo que menciono que la figura del influencer está desvirtualizada y que la palabra crea hasta antipatía cuando la escuchas. Un influencer no lo es por su número de seguidores , sino por su expertise y capacidad de influencia. Nos tenemos que preguntar: ¿qué pasaría si la red social X desapareciera? ¿seguiría teniendo relevancia para su sector? Algunos instagramers con soporte de varias marcas, sin aparente especialización en temática alguna, venden su “la vie en rose” sin grandes esfuerzos a una audiencia que observa atónita cómo pueden pagarles en efectivo o en especies para hacer dichas menciones. Sin embargo, aparte de estos “influencers” que por así decirlo, los principales culpables son las marcas que están corroborando y que a la vez salen mal paradas con estos grandes disparates. Véase como ejemplo la tan criticada promoción de las gafas de Dulceida en África o las polémicas constantes relacionadas con la solicitud de viajar gratis o comer en restaurantes a cambio de menciones. Más de un centenar de hoteles han manifestado estar

Número 6- Juny 2018


hartos de recibir peticiones de este tipo, tanto a nivel nacional como internacional. ¿Cuál es la solución? ¿Dónde está el punto de equilibrio? Las acciones de marketing de influencers vienen para quedarse y un porcentaje elevado de empresas sí están teniendo grandes resultados. Así que cuanto antes haya un proceso de profesionalización y pautas de buenas prácticas aplicables, tanto a los influencers como a las marcas, mejor. Debido a los bloqueadores de publicidad, a la saturación de contenidos y a la fractura de las audiencias en las redes sociales, las palabras “segmentación”, “estrategia” y “desarrollo del mensaje” siguen siendo la clave para cualquier campaña de éxito y, sobre todo, de cara a cerrar el círculo de venta y que los clientes consuman y recomiendan, explicando su experiencia personal, nuestros productos en sus redes sociales con los mismos argumentos que les hemos convencido a ellos para comprar. Pero parte de los muchos de los que se venden como influencers no tienen credibilidad, especialización, compromiso con su público y/o sinceridad a la hora de recomendar y señalar características, beneficios o ventajas del producto. Además, muchas veces los influencers tienen una falta de conocimientos e implicación con

Número 6- Juny 2018

la marca y los productos, que en este caso es debido a la falta de estrategia de la propia marca, que creen que con una única foto bonita ya tiene el pescado vendido. Tras la burbuja, mi apuesta es sin duda alguna por los microinfluencers: profesionales especializados en una temática, con gran credibilidad y una comunidad más homogénea y gestionable. Por mi experiencia hasta la fecha, con algunas pocas excepciones, los microinfluencers son los que han proporcionado un mayor beneficio, tanto a nivel de ventas como a nivel de mejora de imagen de la marca.

RAFAELA ALMEIDA Directora de l’agència BlaNZ Marketing i experta en màrqueting i influencers Professora de l’Euncet Business School

9 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ

Empar Callejas

¿Es el liderazgo un privilegio de unos pocos?

A

fortunadamente NO. Pero antes de profundizar en su respuesta empecemos por el principio ¿Qué es realmente lo que llamamos liderazgo? Todos hemos oído hablar alguna vez de este término y, muy probablemente, la mayoría de nosotros lo asociemos a personajes como ahora: Nelson Mandela, Napoleón Bonaparte, Mahatma Gandhi... es decir, a personajes que mueven grandes masas. Es precisamente esta asociación la que nos ha llevado a malentender o distorsionar el verdadero significado. Asociamos el liderazgo de una forma incompleta, exclusivamente a gente “extraordinaria” o que podríamos ver como imposible de alcanzar lo que ellos han logrado. El propósito de este artículo es aclarar su definición y tomar conciencia de que cada uno de nosotros somos líderes o tenemos el potencial de serlo. Los expertos en ésta materia sostienen que “el liderazgo se puede entrenar” y añaden que “las capacidades innatas ayudan, pero no lo dan todo”. Por tanto la decisión y la consecución de ser un buen líder depende de nuestra actitud, perseverancia y trabajo duro. La excepcionalidad sólo se consigue cuando hay una intención permanente de mejorar. Como muy bien dice Robin Sharma, autor del bestsellers El monje que vendió su Ferrari ,“el liderazgo es una filosofía. Es una actitud. Es un estado mental. Y está al alcance de cualquiera de nosotros”.

10 - Revista Euncet Alumni

El primer paso, antes de liderar equipos, empresas o proyectos, es empezar a liderarse a uno mismo. Y para ello necesitamos conocernos, saber nuestros valores, nuestra misión, tener una visión clara de lo que queremos, tomar conciencia de nuestras debilidades y nuestras fortalezas. No hay nada más valioso que el autoconocimiento para poder explotarlo y sacarle el máximo provecho. Las personas de éxito han dedicado gran parte de su trayectoria a auto descubrirse y a entrenar sus fortalezas concienzudamente. Se trata de invertir tiempo, energía y medios para que lo competente llegue a extraordinario. El autoconocimiento es necesario pero no suficiente. Muchas veces, aun conociéndonos, nos ponemos límites en forma de miedos, que nos impiden avanzar en la consecución de nuestros objetivos. Plantarles cara y superarlos es la mejor opción para revelar nuevas oportunidades de desarrollo. Si no sabes cómo empezar te sugiero que comiences por aprovechar los retos o sucesos aparentemente “negativos” que nos acontecen y convertirlos en oportunidades para crecer y mejorar. Como muy bien dice el profesor Nassim Taleb con el término “antifragilidad” y define como “aquello que se beneficia del desorden y caos”. A diferencia de lo rígido o robusto que frente a choques sigue igual, lo antifrágil mejora. Explica que lo antifrágil necesita el desorden para sobrevivir y florecer, del mismo modo que los seres humanos

Número 6- Juny 2018


necesitamos de los retos para crecer y evolucionar. El reto al que todos nosotros en algún momento nos vamos a tener que enfrentar es a gestionar con éxito una situación de crisis y, para conseguirlo, nos conviene por un lado evitar: minimizar o ignorar el problema, no prever con la suficiente antelación la situación de conflicto porque esto desemboca en una descoordinación en las actuaciones y las respuestas, no analizar el conflicto de forma honesta y sincera, no asumir responsabilidades, ser arrogante y vanidoso. No alimentar a nuestro ego. Por otro lado nos conviene: confiar en nosotros mismos, ser congruentes, responder con serenidad y templanza a las objeciones o críticas, ser amable a la hora de atender y escuchar a otros y lograr acaparar la atención y el interés de las personas. Cuando lo conseguimos, desarrollamos recursos y habilidades que desconocíamos de nosotros mismos. Una vez aprendemos a liderarnos viene el siguiente nivel, liderar a otros. No existe un único liderazgo o una “fórmula” para ser un buen líder, pero si hay unas características fundamentales que identifican al líder: sus habilidades de comunicar y transmitir sus ideas, usan los sentimientos y apelan a la emoción, como dice el psicólogo canadiense Les Greenberg “nuestras emociones nos movilizan y nuestra razón nos guía“. Están tan preparados para el éxito como para el fracaso, y saben gestionar de igual modo los dos escenarios. Mueven a personas a objetivos comunes. Son cercanos,

Número 6- Juny 2018

integradores y humanos. Dejan huella por sus logros y visiones. Conectan, inspiran, motivan y predican con el ejemplo. Toman decisiones. Además tienen dos competencias fundamentales y transversales: inteligencia emocional y perspectiva generacional. El factor emocional, la conciencia y gestión interna de las emociones, es tan importante como la consecución de los objetivos y tener conciencia de la diversidad generacional es crítico. Si la gestión interna de un líder implica grandes dosis de inteligencia emocional, las competencias de relación con los demás implican grandes dosis de inteligencia social. Al final, de lo que realmente trata esto del liderazgo es en primer lugar, de convertirnos en los líderes de nuestras vidas y en segundo, en convertir a todos nuestros colaboradores en grandes líderes. Esta es la gran y hermosa labor de un verdadero líder. Ni más ni menos.

EMPAR CALLEJAS Formadora, consultora, coach i directora General de FRANCASA Alumni de l’Euncet Business School

11 - Revista Euncet Alumni


ALUMNI DESTACAT Marcos Briseño, International Director a Applus+ Laboratories Executive MBA, promoció 2004-2006

Hi ha dues decisions que han marcat la vida professional de Marcos Briseño: presentar-se com a responsable de producció davant dels canvis organitzatius de la Fundació Ascamm i estudiar l’Executive MBA a l’Euncet, el qual, com eina “necessària i bàsica” per progressar professionalment, li va obrir les portes a una oportunitat laboral a la Xina.

N

o havia acabat l’enginyeria que estava cursant quan va entrar com a becari en el departament de qualitat de la Fundació Ascamm, on va ascendir fins a ser responsable de servei. Tot semblava continuar el seu curs fins que la Fundació Ascamm es va veure immersa en canvis organitzatius. És en aquell moment quan el seu cap el reuneix juntament amb un altre company i els comunica que un dels dos serà el nou responsable de producció, però que la decisió dependrà d’ells. Aleshores Marcos Briseño tenia 28 anys, però, tot i que el seu company portava dècades a l’empresa, va decidir proposar-li que ell fos el responsable però que no prendria cap decisió sense abans consultar-li. És així com va acabar liderant un equip de més de 20 professionals, en una etapa on Briseño reconeix que el va “marcar molt” per tot el que va aprendre.

L’oportunitat professional a la Xina Però els canvis van continuar, ja que la Fundació Ascamm es va unir amb Applus a través d’una joint venture. Tanmateix, la relació entre les dues empreses no va acabar d’encaixar i al cap de dos anys Briseño va haver d’escollir en quina de les dues volia continuar la seva carrera professional. Finalment, va apostar per Applus perquè allà podia seguir desenvolupant el projecte de motlles de Xina mentre que Ascamm, pel seu caràcter de fundació, li oferia poques possibilitats d’ocupar càrrecs que no fossin administratius. És així com el 2006 va acabar vivint durant quatre anys a la Xina per obrir les instal·lacions d’Applus al país. Però Briseño ho té clar: “si no tinc l’MBA, la meva empresa no m’envia a la Xina”.

12 - Revista Euncet Alumni

El 2010, quan el projecte de la Xina ja estava consolidat, va decidir tornar a Barcelona perquè l’experiència estava sent molt “intensa i dinàmica però també dura” per la quantitat de feina i els horaris inacabables. Tanmateix, no es va desvincular del tot de la Xina i va seguir viatjant puntualment al país asiàtic. Però tal i com aconsella cal trobar “l’equilibri entre especialitzar-se en un àmbit i tenir coneixements generals”. Per això, va decidir involucrar-se en altres projectes internacionals i el 2012 va tornar a marxar per viure a fora durant aproximadament un any, però aquesta vegada va ser a Turquia per tancar una planta que no s’estava gestionant correctament. Actualment, és director Internacional a Applus+ Laboratories i les seves funcions van des d’integrar companyies que Applus ha comprat (en els últims 15 mesos ha gestionat 5 adquisicions) fins a liderar projectes orgànics com són obrir i tancar instal·lacions al mercat exterior o gestionar projectes transversals com l’aplicació de la nova llei de protecció de dades. Amb el seu càrrec actual sol viatjar una setmana al mes, ja sigui a Estats Units, Aràbia Saudita o Noruega, però ja troba a faltar un nou repte a l’exterior i ha demanat estar “a la llista per anar a un altre país”. Porta tota una vida professional sense canviar d’empresa, però la motivació la renova amb cada projecte internacional que emprèn. “Cada vegada que m’he instal·lat a un país és com si estigués canviant d’empresa i ara per ara no canviaria per res la meva vida professional per tot el que m’aporta”, conclou. Ara només faltarà que el temps descobreixi quina serà la seva propera destinació.

Número 6- Juny 2018


EMPRESA AL DIA Testamenta guanya el premi Cactus al millor producte innovador

E

l passat mes d’abril el Teatre Municipal de Girona va acollir la quarta edició dels Premis Cactus, dedicats a promoure i premiar el talent en màrqueting, comunicació i noves tecnologies. Per primera vegada, s’obria la convocatòria a tot Catalunya i entre les 150 candidatures presentades hi havia la de Testamenta, empresa creada el 2012 pel professor de l’Euncet Carles Argemí, juntament amb altres dos socis. Competia en la categoria de Millor Innovació de Producte amb les altres dues propostes finalistes: Be Motion i CVG9612. Finalment, Testamenta es va emportar el premi que va recollir el mateix Carles Argemí amb la presència dels també professors de l’Escola, José J. Priego i Roc Massaguer, aquest últim responsable d’entregar el premi a la categoria Millor Youtuber. Amb aquest premi es reconeix la trajectòria exitosa de Testamenta, que han sigut els pioners en realitzar testaments en línia. El procés és senzill i fàcil: el client ha d’omplir un formulari i, un cop enviat, se li assigna un advocat que contacta amb ell per aclarir els detalls del testament i poder elaborar un document oficial que es firmarà en una reunió amb el notari. Aquesta última fase és l’única que es fa presencialment i sempre es busca el notari que està millor ubicat pel client. En un principi, el negoci estava dirigit a clients particulars, però conscients que els costos estàndards de les notaries no els permet donar un preu més reduït i que el procés no és totalment en línia,

Testamenta va reorientar el model de negoci cap a les asseguradores i entitats financeres. D’aquesta manera, les empreses que tenen un acord firmat amb Testamenta poden incloure el testament com un dels seus serveis per fidelitzar el client mentre que aquest l’obté de forma gratuïta.

Testaments solidaris Però els convenis de col·laboració entre les asseguradores i entitats financeres no són els únics que ha firmat Testamenta, ja que el client que ho desitgi pot fer un testament solidari de forma gratuïta, gràcies als acords signats amb diverses organitzacions sense ànim de lucre. En aquest cas, Testamenta assumeix els costos de tramitació dels clients que facin donacions d’almenys 500 € a Educo, UNICEF, Save the Children o alguna de les més de vint ONG’s amb les quals Testamenta col·labora. L’augment de la consciència social ha comportat que en una dècada s’hagin triplicat els testaments solidaris. El perfil és d’un ciutadà que en el 75% dels casos no té descendència, tot que van creixent els casos de persones que després d’haver repartit una quantitat de l’herència entre els seus legítims hereus decideixen tenir en compte també a una ONG. Però, a diferència d’altres països, a Espanya tan sols el 8% dels ciutadans fa un testament i un 11% es planteja fer un testament solidari. Tot i així, les xifres van en augment i, no només es deixen a les organitzacions sense ànim de lucre béns econòmics, que són la majoria, sinó també immobles i finques.

Testamenta va néixer l’any 2012 com a primera empresa a Espanya dedicada a realitzar testaments en línia. L’objectiu és que, pels seus clients, fer aquest tràmit sigui més fàcil, còmode i ràpid. El 2014 van guanyar la Wayra Week i van rebre suport i finançament de BStartup, l’acceleradora del Banc Sabadell. Actualment, amb el negoci a Espanya consolidat, tenen previst exportar el seu model d’èxit a altres països. Carles Argemí, un dels tres socis fundadors de Testamenta, amb el premi Cactus

Número 6- Juny 2018

13 - Revista Euncet Alumni


L’ENTREVISTA Entrevistamos a Pablo Pérez de Lazarraga, director general de BH Fitness, para que nos explique cómo se han consolidado como una empresa líder en el sector y la importancia de la formación de calidad para empresas como BH que apuestan por la tecnología y la innovación.

“ El mundo del deporte necesita nuevos líderes multidisciplinares”

B

H Fitness es líder en equipamiento deportivo tanto para el hogar (Home Fitness) como para uso profesional (Commercial Fitness). ¿Cuál es la receta para seguir liderando el sector? En BH tenemos claro que el mundo avanza muy rápido y el mundo del deporte no es una excepción. Sólo dedicando mucho tiempo y dinero a la innovación y las nuevas tecnologías podremos estar delante. También una visión del negocio desde una óptica de salud y bienestar accesible cada vez a más gente nos sirve para ir desarrollándonos. Las inversiones en el ámbito digital y en la ínter-conectividad en fitness profesional han aumentado. ¿Las empresas que no apuesten por la digitalización se quedarán por el camino? Sin duda, y también las empresas que vean en los procesos de digitalización y conectividad sólo un argumento comercial están

14 - Revista Euncet Alumni

condenadas a fracasar. La utilización de la información tanto del equipamiento como de la evolución de los usuarios hará que cada vez el entrenamiento sea mejor y más saludable. El usuario debe ser el gran beneficiario de la tecnología. En los últimos años parece que el mercado de Home Fitness está cambiado. ¿Cuál es la tendencia? ¿Cada vez la gente hace menos deporte en casa? Claramente está cambiando y probablemente ahora no sea su mejor momento, pero ya hay casos de éxito de home fitness con tecnología de streaming que marcan la tendencia del fitness en casa. En el futuro, no será tan importante donde hagas el ejercicio, sino que dispongas del entrenamiento más adecuado para ti en ese momento, tanto a nivel físico como mental. En esa línea, estamos trabajando ya con proyectos muy ambiciosos y sin olvidar nunca el componente de entretenimiento y socializador del deporte.

Número 6- Juny 2018


Para los próximos años, ¿BH Fitness apostará por acelerar en la división profesional? Sí, estamos ya desde hace más de 5 años claramente orientados al mundo profesional en todo el mundo. Ya en 2018, el 70% del equipamiento que venderemos será profesional. Y cada vez con mayor integración del resto de empresas del grupo que ayudarán a completar más nuestra oferta como proveedor global de equipamiento y servicios para el deporte y la salud. Después de más de 100 años de su creación, BH sigue siendo una empresa familiar. ¿Cuáles son las ventajas que os da para competir en el mercado? La principal ventaja es poder fijar objetivos a medio y largo plazo que no dependen exclusivamente de los resultados económicos. La propiedad de BH tiene clara su visión a largo plazo y en esta política el conseguir partners más que clientes es clave. Podemos llegar a acuerdos muy interesantes con nuestros clientes que sólo pensando desde una óptica económica de empresa cotizada no sería posible. Cada día tenemos más claro a quién le interesa trabajar con BH Fitness y con ellos estamos muy centrados. A finales del pasado año creasteis el Club BH, ¿qué es y con qué objetivo se creó? En BH tenemos claro que necesitamos estar cerca de nuestros clientes y/o potenciales clientes. Por eso, el Club BH tiene como misión crear un grupo de actores dentro del mundo del fitness que quieran apostar por la comunicación y la innovación. Nosotros tomamos parte activa comunicando todo lo que estamos haciendo, pero también una parte pasiva, escuchándolos y viendo dónde se les puede ayudar o por dónde podemos enfocar nuestro desarrollo. Es un gran éxito porque no son reuniones de venta, son puntos de encuentro entre profesionales que quieren compartir su visión y experiencias. Actualmente, con la cadena de gimnasios Eurofitness tenéis un plan de colaboración en investigación aplicada al fitness completamente pionero. ¿En qué consiste? Con Eurofitness estamos trabajando en varios frentes. Por un lado, estamos equipando sus centros deportivos con la última tecnología y servicios y, por otro, estamos desarrollando junto con el centro de I+D Leitat y con vosotros, la escuela de negocios Euncet, un proyecto para la medición de parámetros físicos del deportista que nos

permitirá no sólo ofrecer el mejor entrenamiento, sino comprobar la respuesta del cuerpo al ejercicio. Mediante sensores físicos y biológicos vamos a ser capaces de ver cómo evoluciona el deportista. La colaboración con estos centros permitirá a Eurofitness ser otra vez pionera en mundo del fitness dando siempre al usuario y su salud un plus único. Cada persona es diferente y así lo ve Eurofitness. En BH habéis apostado por la innovación y la tecnología para diferenciaros de la competencia. ¿Es difícil encontrar profesionales capaces de liderar la innovación en la empresa? Por desgracia sí lo es. Hoy en día BH Fitness está presente en los cinco continentes y eso nos hace poder captar talento allá donde haga falta. Las tecnologías avanzan muy rápido y sabemos que solos no podemos ir tan rápido. Por eso colaboraciones como la de Eurofitness, Leitat y la propia Euncet Business School son ejemplos de cómo poder avanzar más rápido en tecnología e innovación colaborando con otros actores. En Euncet impartiremos para el próximo año el Grado en Ciencias y Tecnologías Aplicadas al Deporte y al Fitness. Desde el punto de vista empresarial, ¿faltaba en el mercado un grado que sumará deporte y tecnología? Sin duda. El nuevo programa es un gran proyecto y, además, necesario. El mundo del deporte necesita nuevos líderes multidisciplinares. Tecnología-Deporte-Gestión por fin van a poder ir juntas y eso se plasmará en una nueva generación de profesionales con un enfoque mucho más global. Por esto, BH Fitness está muy orgullosa de poder colaborar en ello.

“En el futuro, no será tan importante donde hagas el ejercicio, sino que dispongas del entrenamiento más adecuado para ti”

BH Creada en 1909 en Eibar por tres hermanos (Cosme, Domingo y Juan Beistegui), BH (Beistegui Hermanos) se dedica al diseño, fabricación y comercialización de equipamiento deportivo. Inicialmente, BH fabricaba armas pero tras la primera Guerra Mundial cambió de rumbo para dedicarse al sector de las bicicletas (BH Bikes). En 1970 la empresa abre su división BH Fitness dedicada al indoor y desde donde desarrollan una amplia gama de máquinas de cardio, aparatos de musculación y equipos de fitness completos.

c/ Zurrupitieta, 22 · 01015, Vitoria-Gasteiz Teléfono: 945 29 02 58 Web: http://www.bhfitness.com/

Número 6- Juny 2018

15 - Revista Euncet Alumni


Bitcoins, entre l’èxit i el fracàs El bitcoin va néixer fa deu anys, però no ha sigut fins als últims temps que ha començat a agafar protagonisme en el mercat, especialment, a Estats Units, Japó i Corea del Sud. Però amb el seu creixement han augmentat també els dubtes sobre aquesta moneda virtual. El seus punts forts es converteixen alhora en punts febles i, enmig d’una possible regulació per part de les institucions i estats, el bitcoin intenta consolidar-se.

16 - Revista Euncet Alumni

Número 6- Juny 2018


E

ntre totes les monedes virtuals, unes 1.500 actualment, el bitcoin és la més coneguda i lidera el mercat amb un 36% de quota, seguida d’etherum (20%) i ripple (8%). Va ser creada el 2009 per un japonès sota el pseudònim Satoshi Nakamoto, amb l’objectiu que fos utilitzada únicament per fer compres per internet. Com totes les divises virtuals, es defineix per ser una moneda virtual, independent i descentralitzada, ja que no està controlada per cap Estat, institució financera, banc o empresa. De fet, el bitcoin va aparèixer en el context de la crisis econòmica i de l’augment de la desconfiança cap al mercat financer i les seves autoritats supervisores per demostrar que un sistema monetari no necessita d’una autoritat central per funcionar.

El valor del bitcoin Com a moneda virtual, el bitcoin utilitza la criptografia per controlar la seva creació. El sistema està programat per generar un número fixe de bitcoins per temps, a través d’uns ordinadors anomenats miners. Actualment, ja s’han generat i distribuït aproximadament 16 milions de bitcoins, una xifra que continuarà creixent fins a arribar als 21 milions d’unitats en circulació, que és el límit marcat. Amb aquesta limitació es vol evitar la inflació dels preus en bitcoins i impedir que l’augment de la demanda faci produir més bitcoins i que, en conseqüència, perdin el seu valor. El bitcoin, a diferència de les monedes fiat (euro, dòlar i altres divises tradicionals) no té una autoritat al darrere que reguli el valor de la moneda, ja que qui marca el valor dels bitcoins en cada moment és la seva comunitat d’usuaris segons la utilització que en fa. Per tant, quants més bitcoins circulin, més es poden intercanviar per altres béns i serveis i, en conseqüència, més alt és el seu valor.

Com funciona? Per poder utilitzar els bitcoins és necessari descarregar-se el programari gratuït d’usuari de bitcoin a l’ordinador o al mòbil, el qual permet que l’usuari es connecti a la xarxa global d’usuaris i se li generin un parell de contrasenyes. La primera d’elles és privada i s’ha de mantenir oculta. Per això, els experts recomanen que no es guardi al mateix dispositiu digital, ja que sense aquesta clau no es pot accedir als bitcoins i, per tant, es perden. La segona contrasenya és pública i marca la direcció des d’on s’envien i es reben els bitcoins. Gràcies al sistema criptogràfic en què es basa el bitcoin, la contrasenya privada no es pot deduir de la clau pública, fent que sigui impossible la suplantació de la identitat. Per aconseguir les primeres divises virtuals, es necessita un intermediari que entregui els bitcoins a canvi d’altres monedes, com l’euro. El més recomanable és acudir a una plataforma de canvi digital, que sigui reconeguda i gran i que puguin entregar un rebut de compra. Cada bitcoin està dividit en vuit fraccions i l’octava part d’un bitcoin s’anomena satoshi, en honor al seu creador. Si l’usuari ho prefereix, pot comprar fraccions de bitcoins. Una vegada comprats els bitcoins, la recomanació és treure’ls de la casa de canvi i transferir-los a un moneder digital que permeti guardar i utilitzar els bitcoins. Per comprar un producte o servei, s’ha d’enviar els bitcoins a la direcció electrònica del destinatari, que els rebrà en un temps d’entre 10 i 15 segons. Tot i que el més habitual és realitzar compres digitals, des de fa uns anys també s’admet en una petita part del comerç tradicional. La primera vegada que es va comprar un producte no digital amb bitcoins va ser el 22 de maig del 2010 quan un informàtic va pagar 10.000 bitcoins per dues pizzes. A Espanya, el gener del 2017 es va comprar per primera vegada un pis amb bitcoins. El venedor va obtenir per un àtic de 150 metres quadrats situat a Tarragona 40 bitcoins, que amb el canvi del moment equivalien a uns 550.000 euros.

El valor del bitcoin depèn del seu ús i això provoca que tingui la gran volatilitat que ha marcat la seva història

El paper de la tecnologia blockchain Juntament amb el bitcoin va néixer la tecnologia blockchain amb la qual es basa i que ha permès que el bitcoin no es pugui duplicar o falsificar.

Número 6- Juny 2018

17 - Revista Euncet Alumni


La descentralització que ofereix la tecnologia blockchain és part de la seguretat del bitcoin També coneguda com a cadena de blocs, la tecnologia blockchain és una base de dades on tots els participants de la xarxa guarden una còpia de les informacions, evitant que hi hagi un únic servidor. Es pot comparar amb un llibre de comptabilitat digital immutable que recull l’historial de totes les transaccions que s’han fet a la xarxa. Així, doncs, quan un usuari, anomenat nodo, fa un transacció amb bitcoins, els ordinadors encarregats d’aquesta tasca (miners, els mateixos que creen els bitcoins) verifiquen matemàticament que l’operació compleix els paràmetres criptogràfics del bitcoin. Una vegada verificada, la transacció s’agrupa amb altres transaccions en blocs, formant una cadena, la qual s’actualitza en temps real. D’aquesta manera, és impossible modificar el registre de transaccions de la cadena, ja que hi ha milers de còpies repartides en els ordinadors dels usuaris de bitcoins. Si algú intentés fer-ho, la discrepància amb la cadena copiada en cada ordinador es detectaria automàticament i el canvi no s’incorporaria. Per tant, la descentralització que ofereix la tecnologia blockchain és part de la seguretat del bitcoin.

Futur incert Tanmateix, el bitcoin no aconsegueix instal·lar-se com a forma de pagament per la desconfiança que genera als mercats. Alguns dels seus punts crítics són:

divisa virtual. Això genera un gran perill: “si no es desenvolupen prou usos, la demanda podria decaure”, planteja la publicació. 3. Volatilitat. Justament, que el valor de la moneda depengui del seu ús provoca que tingui una gran volatilitat que ha marcat la història del bitcoin des de la seva creació. A principis de febrer del 2018, va perdre el 13% del seu valor fins a situar-se per sota dels 6.000 dòlars, fent que el seu valor caigués més de la meitat des del principi d’any. En canvi, uns mesos abans, concretament el 17 de desembre del 2017, el valor del bitcoin va marcar un màxim de quasi 20.000 dòlars. Aquesta forta volatilitat en el seu preu converteix el bitcoin en un mitjà ideal per l’especulació. 4. Robatoris virtuals. Alguns dels trets diferencials del bitcoins amb altres divises és que els usuaris no s’han d’identificar, ja que operen sota pseudònims, i les transaccions no estan registrades a cap país. Aquestes característiques fa que sigui un sistema atractiu pels criminals i, per això, el 14 de maig del 2018 la Unió Europea va aprovar una nova normativa sobre el blanqueig de capitals, que inclou combatre l’anonimat dels bitcoins i altres criptomonedes. Però, entre tots els delictes, els robatoris són els que més inestabilitat creen al bitcoin. El més famós va ser el robatori massiu de moneders virtuals de la plataforma Mt gox, el 2014, quan pirates informàtics van robar més de 800.000 bitcoins, que en aquell moment tenien un valor al voltant de $473 milions. Al desembre del 2017 la plataforma coreana Youbit va tancar després de patir un ciberatac i desaparèixer la cinquena part de les seves divises. Sense anar més lluny a principis de juny del 2018 un nou robatori va fer desplomar el valor del bitcoin un 10%. En aquest cas, va patir-ho la plataforma sudcoreana Coinrail, que va perdre un 30% de les seves criptomonedes.

1. Regulació. Tot i que el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va dir recentment que no és tasca de la institució que presideix regular les monedes virtuals, cada vegada més països i institucions apliquen mesures per regular-les. Un exemple és el govern de l’Índia que va anunciar al febrer del 2018 que prendria totes les “mesures necessàries” per acabar amb l’ús de les monedes virtuals, les quals no considera legals. D’altra banda, països com Corea del Sud i Xina ja tenen mesures per controlar la compravenda de monedes virtuals.

5. Consum excessiu d’energia. Quantes més transaccions hi hagi amb bitcoins, més potència es necessitarà perquè els miners puguin crear bitcoins i validar les operacions. Això ha comportat que un dels principals problemes sigui l’ús intensiu d’energia, amb un impacte mediambiental disparat. Es calcula que actualment una operació de bitcoin consumeix tanta electricitat com la mitjana de la llar d’un nord-americà en tota una setmana. Per aquest motiu, Xina, el país amb més miners, està prenent mesures per tancar la indústria minera de bitcoins.

2. Valor segons el seu ús. Segons Forbes, no són un actiu financer perquè no generen ingressos ni beneficis sobre accepcions tradicionals. Això provoca que sigui molt difícil fer una estimació de seu valor. Es compara la divisa a l’or, per exemple, però, mentre que el metall preciós serveix per fabricar productes, no es pot dir el mateix de la

En els propers anys es veurà si tots aquests riscos superen els potencials beneficis del bitcoin. Per ara, l’impacte de les criptomonedes sobre l’estabilitat financera mundial és limitat, tot i que els estats i les entitats financeres les estan seguint amb especial atenció per veure quina serà la seva evolució en el mercat.

18 - Revista Euncet Alumni

Número 6- Juny 2018


L’EXPERT OPINA

H

ace unos días leí un artículo hablando de la época en que nos encontramos y en él venía a decir que el mundo y la tecnología se mueve tan deprisa que los cambios vienen por momentos y que nos encontramos en una era LÍQUIDA. Líquida quiere decir que cuando una tecnología empieza a extenderse es como un líquido cuando se expande: poco a poco va abarcando toda la superficie… La tecnología blockchain y las criptomonedas han venido para quedarse y poco a poco, como hace un líquido, se va expandiendo entre nosotros. Ahora mismo esto es una gran oportunidad para todos nosotros y espero que lo podáis aprovechar. Primero es una oportunidad como inversor. Hace unos pocos años el bitcoin costaba 1 € y actualmente vale 6.000 €, esto quiere decir que es difícil que el bitcoin se multiplique por 100 o por 1.000. Ahora mismo están apareciendo nuevas criptomonedas y, si sabes buscar una que tenga una utilidad real, ya sea como una nueva APP o que una la economía cripto con la economía real, invierte una pequeña cantidad de dinero: es posible que su valor se multiplique igual que pasó con el bitcoin. Estos días estamos informando del Hawk como oportunidad de criptomoneda que está en su fase inicial. El Hawk está diseñado para que las empresas puedan emitir Tokens (hijos) de Hawk en lugar de acciones, de esta forma se une la economía real con el capital que ya hay en criptomonedas y bitcoins, ya que los poseedores de bitcoins, ethereum y otras monedas podrán invertir en comprar acciones (tokens de Hawk) de empresas y así poder obtener revalorizaciones y dividendos. También es una magnífica oportunidad para los emprendedores, ya que está todo por hacer. La tecnología blockchain es como hace años internet. Os lo explico bien: internet es solo un cable (u ondas) que unen terminales como ordenadores o smartphone. Esto hace que muchos terminales estén unidos, pero son las aplicaciones que se han montado a su alrededor lo que hace que no podamos dejar de utilizarlo (Google, Facebook, banca, entretenimientos, películas, etc.). Pues bien, con el blockchain está pasando lo mismo, ya que permite que la propia red certifique como reales movimientos como las criptomonedas. Además de hacerlo más seguro, esta tecnología también puede ser utilizada para certificar más cosas, ¡ya lo veremos! Cuanto antes empieces a conocer cómo funciona esta tecnología, antes podrás subirte al carro de esta revolución y para empezar nada mejor que conocer su vocabulario: • BITCOIN. Es la criptomoneda más popular. Un bitcoin es una unidad de ésta y también se abrevia a menudo como BTC o XBT.

Número 6- Juny 2018

Sr. KarlesK Casals Conseller patrimonial i expert en criptomonedes @karleskCasals

• BLOCKCHAIN. Es un registro público de las transacciones de bitcoin (podría decirse que es un cuaderno contable donde quedan todos los movimientos anotados, desde la creación del bitcoin con la minería hasta las transacciones del mismos, en orden cronológico). La cadena de bloques se comparte entre todos los usuarios. • MINERÍA - MINING. La minería de bitcoin es el proceso de hacer que el hardware de la computadora haga cálculos matemáticos para fabricar criptomonedas, pero también para confirmar las transacciones y aumentar la seguridad. Como recompensa por sus servicios, los mineros de bitcoin pueden cobrar tarifas de transacción por las transacciones que confirman, junto con las bitcoins recién creados. • BILLETERA - WALLET. Una billetera de bitcoin es, en general, el equivalente a una billetera física en la red de bitcoin. La billetera contiene su clave privada que le permiten gastar los bitcoins asignados en la cadena de bloques. Cada billetera puede mostrar el saldo total de todos los bitcoins y permite pagar una cantidad específica a una persona concreta, como una billetera real. A mí, particularmente, me gustan más las billeteras offline, pendrives, discos externos, etc. • FIRMA - SIGNATURE. Es un mecanismo matemático que permite que alguien pruebe la propiedad. En el caso del bitcoin, una billetera y su clave privada están unidas por alguna magia matemática. Cuando su software de bitcoin firma una transacción con la clave privada apropiada, toda la red puede ver que la firma coincide con los bitcoins que se están gastando. Sin embargo, no hay forma de que el mundo adivine su clave privada para robar sus bitcoins ganados. • CRIPTOGRAFÍA. Es la rama de las matemáticas que nos permite crear pruebas matemáticas que proporcionan altos niveles de seguridad y que el comercio en línea y la banca ya usan. En el caso del bitcoin, se usa para imposibilitar que alguien gaste fondos de la billetera de otro usuario o corrompa la cadena de bloques. También se puede usar para cifrar un monedero para que no se pueda usar sin una contraseña. • DOBLE GASTO - DOUBLE SPEND. Si un usuario malintencionado intenta gastar sus bitcoins en dos destinatarios diferentes al mismo tiempo, se trata de un gasto doble. La tecnología blockchain determinará cual es la válida. • ICO. Es la fórmula adoptada para que las empresas puedan buscar financiación particular (al estilo crowfunding) para crear nuevos proyectos.

19 - Revista Euncet Alumni


VIDA UNIVERSITÀRIA Parlem amb l’Alba Ibañez, estudiant de la modalitat semipresencial del Grau en Administració i Direcció d’Empreses, perquè ens expliqui com ha combinat els estudis amb la seva carrera professional fins a aconseguir graduar-se amb un dels millors Treball Fi de Grau de la seva promoció.

Alba Ibañez, a les oficines de Sánchez Ugart, on treballa com a assessora fiscal i laboral

Q

uan vas començar el Grau en ADE, estaves treballant en el sector de l’estètica. Per què vas decidir reprendre els teus estudis? No em pensava que tornaria a estudiar, però estava molt ficada en el món de l’estètica i em sentia una mica atrapada. Així que vaig decidir realitzar la prova d’accés a la universitat per a estudiants majors de 25 anys i vaig treure bona nota. Vaig mirar els graus amb més sortides professionals i vaig veure que un d’ells era el Grau en ADE. Coneixia a estudiants que estaven a l’Euncet i, per això, vaig decidir cursar la carrera aquí. Em feia molt de respecte perquè sabia que em trobaria companys molt preparats, però el primer any vaig treure la millor nota mitja entre els estudiants del Grau. Et vas matricular a la modalitat semipresencial per poder compaginar la teva vida amb els estudis. Quins avantatges t’ha aportat estudiar el Grau en la modalitat semipresencial? Quan vaig començar a estudiar el Grau en ADE, tenia una filla de tres anys. La modalitat semipresencial és molt més dura, però estic molt contenta perquè he pogut combinar la feina i la vida familiar amb els estudis. Tot i que per cursar-lo has d’estar molt conscienciat perquè

20 - Revista Euncet Alumni

has de fer molta feina a casa ja que només tens sis classes per cada assignatura. Per mi el més dur era arribar a les deu de la nit a casa i veure que la meva filla ja estava dormint. Durant els estudis, vas fer les pràctiques a Dermofarm. Què va ser el més positiu de l’experiència? A Dermofarm em van ubicar al departament de Màrqueting, on vaig portar la part financera del màrqueting. Sempre he estat autònoma i em va agradar l’experiència de treballar en una multinacional amb altres companys. Vaig estar-hi durant un parell de mesos aproximadament i, tot i que vaig aprendre molt, em vaig adonar que no era el meu departament. En el moment de realitzar el Treball de Fi de Grau (TFG) vas decidir fer-ho sobre Dermofarm. Com et va influir les teves pràctiques per escollir com a temàtica el lideratge i la creativitat organitzacional? Realment vaig agafar un pla que ja estava proposat, però era una temàtica que em motivava molt perquè m’encanta el tracte amb les persones i vaig agafar com a cas d’estudi Dermofarm. En el treball, investigo els inputs, des del clima laboral fins al sistema de lideratge, que tenen els treballadors en el lloc de treball per fomentar

Número 6- Juny 2018


la creativitat. Fent aquest treball m’he adonat que les empreses inverteixen en innovació, però sense tenir en compte els seus professionals. Cal canviar la mentalitat. Quins són els principals problemes detectats que fan que una empresa limiti la creativitat del seu equip? Hi ha molts factors que condicionen la creativitat, però entre totes les limitacions destacaria la falta de lideratge, el mal clima laboral i la por d’expressar-nos. La majoria de les empreses són molt jeràrquiques i no permeten que el treballador sigui partícip i doni noves idees. Això fa que el treballador es dediqui a fitxar, a treballar i a poca cosa més, fet que minva a l’empresa. Cal valorar més al treballador i donar-li una mica de llibertat per millorar la seva productivitat. Si estàs bé en una empresa, faràs tot el possible perquè segueixin confiant en tu. És més fàcil aplicar-ho en una empresa petita que en una multinacional? Crec que sí, perquè en una multinacional és difícil controlar a tanta gent i, qui vol eludir les seves responsabilitats, ho fa. Donar més llibertat pot ser una arma de doble fil, per tant, les empreses han de tenir un pla molt marcat que doni flexibilitat però que també eviti que hi hagi treballadors que no compleixin. Estableixes la creació de quatre plans per millorar la cultura creativa de l’empresa. Què pot aportar cada pla? Jo em centraria en el Pla de Comunicació Interna, que és el més important i consisteix en potenciar la comunicació directa, realitzant, per exemple, reunions periòdiques. Però també cal desenvolupar un Pla de Motivació i Avaluació per motivar el treballador perquè se senti realitzat i millori la seva productivitat, un Pla de Lideratge i Habilitats Directives per formar els directors que són els responsables d’establir unes directius clares d’actuació i un Pla de Comunicació Interpersonal i de Millora de l’Ambient Laboral per millorar la comunicació entre departaments i fer equip a través d’activitats més enllà del treball. També dones molta importància a la creació d’un pla de selecció pel nou personal. Quines eines han d’utilitzar les empreses per captar professionals creatius? Les persones que són creatives tenen un perfil diferent. Tenen l’hemisferi dret més potenciat i són persones menys rectes i protocol·làries. Per tant, en el moment de fer la selecció les empreses haurien de realitzar més entrevistes globals i resolucions de problemes i no s’haurien de guiar tant per l’expedient acadèmic i sí per l’actitud.

Número 6- Juny 2018

Tot això ho reculls al TFG. Com va anar la seva defensa? Molt bé. A diferència, d’altres Treballs de Fi de Grau, no només explico una problemàtica, sinó també he elaborat un Pla d’Acció per donar solucions. El meu tutor, el professor Francisco J. Noguera, m’ha ajudat molt en tot el procés i m’ha permès fer les tutories que necessitava. Ell volia que fos el millor treball i al final he tret un 9. Una de les coses que més m’agrada de l’Euncet és el tracte estret que tens amb els professors i, quan vaig acabar la defensa del treball, ens vam emocionar tots, no només jo sinó també el tribunal que estava format per la Cristina Cáliz i la Paola Mastrantonio. Aquí no ets un número i els professors estan molt implicats. He estat molt acompanyada per ells durant els quatre anys i, realment, els estic molt agraïda. En poques setmanes, se celebrarà l’acte de graduació. Què significa per tu aquest moment? És molt important. Quan vaig començar, havia de fer assignatures com Matemàtiques i Estadística, de les quals no tenia cap base. Vaig sortir més d’una vegada de classe plorant perquè veia que els meus companys partien d’un nivell més alt. És un grau complicat, però ho he fet amb moltes ganes i actitud. Personalment, són els millors quatre anys de la meva vida. Amb els companys hem fet una pinya i ens hem ajudat molt en tot. Actualment, estàs treballant també com a assessora fiscal i laboral a la gestoria Sánchez Ugart. Com vas començar? Al tercer curs, vaig fer l’assignatura de Dret Fiscal amb el professor Xavier Tapias. Allà em vaig adonar que tothom li costava molt aquesta matèria, però en canvi a mi em va agradar i vaig estar molt motivada durant tota l’assignatura, en gran part pel professor. Un dia sopant amb la Marta Sánchez, qui té una gestoria, li vaig comentar que tenia molt interès per la fiscalitat i ella em va proposar que, un cop acabés la carrera, podria incorporar-me a la seva empresa. Vaig començar fent un mes de pràctiques, que és el que em quedava després de fer la primera part a Dermofarm, i després em va contractar. Ara estic fent molta comptabilitat i començo a fer tràmits fiscals. Tens clar que vols enfocar la teva carrera professional cap a la fiscalitat? Actualment, compagino el meu negoci en el sector de l’estètica amb la meva feina a la gestoria de Sánchez Ugart. Quan agafi més experiència, m’agradaria dedicar-me exclusivament a l’àmbit de la fiscalitat, tot i que tampoc tanco la porta a treballar en Recursos Humans. Per sort, on estic ara em motiva molt.

21 - Revista Euncet Alumni


El Professor Armand Bover

Las vivencias de diecinueve cursos En primer lugar, quiero agradecer a Marta Roma que me pidiese un escrito para la Revista Euncet Alumni, ya que la ilusión que me hizo fue extraordinaria. En segundo lugar, quiero explicar que en este artículo están relacionados y/o comentados los principales temas económicos que han ido pasando en el mundo con mi experiencia docente desde que colaboro en Euncet. He pensado que sería la forma más amena de explicar las vivencias de diecinueve cursos. Me incorporé como docente en Euncet en el 2000, donde por la vertiente económica todo el mundo estaba muy preocupado con lo que podría pasar en los ordenadores de las empresas por el efecto “año 2000” (luego se vio que fue un susto sin ningún sentido) y donde tuve la suerte en cuarto curso de la diplomatura de tener como alumnos a los integrantes de la primera promoción de nocturno. Eran estudiantes que rondaban los cuarenta años, que durante mucho tiempo habían querida tener una titulación universitaria y que en Euncet pudieron hacer realidad su sueño. Era un grupo de una humanidad increíble, con unas ganas de aprender tremendas y que me dejaron atónico desde el primer minuto del primer lunes que impartí la clase inicial. En 2006 empecé a impartir clases conjuntamente con el profesor Ramón Vidal en el Posgrado de Finanzas y con el profesor Josep Pacreu en la asignatura de Dirección Financiera. Fue una experiencia inolvidable trabajar al lado de estos dos grandes profesores y un nuevo marco de enseñanza que fue muy bien valorado por el alumnado. Estas bonitas experiencias se repitieron a lo largo de los tres siguientes cursos académicos. A partir del año 2008 la crisis económica mundial, que nos está llevando a un nuevo escenario económico que todavía no visualizamos con claridad, ha conllevado la globalización de la economía (la denominada “Aldea Global”). Por eso, antes de la globalización no iban a trabajar fuera de Catalunya tantos alumnos como ahora. Sin duda, la velocidad del cambio está siendo extraordinaria. Otro factor a destacar de la digitalización fue la entrada de ordenadores en el aula. Son el mejor aliado que he tenido como profesor ya que su uso académico tiene dos ventajas. Por un lado, todo lo que vas

22 - Revista Euncet Alumni

comentando a los alumnos puede ser validado constantemente por ellos y vas ganando su credibilidad clase a clase y, por otro lado, el soporte que dan para aumentar la precisión de cualquier dato (cotización de una determinada acción, tipo de cambio de divisa...). Realmente en el mundo de la enseñanza para mí hay un antes y un después en la forma de conducir las clases. Precisamente, la crisis económica (quiebra de Lehman Brothers, hipotecas subprime...) ha llevado que cuestiones que dábamos en Finanzas como “dogmas de fe” actualmente sean cuestionadas constantemente y que haya tenido que incorporar en las clases tanto las nuevas formas de financiación de empresas (Management Buy Out, business angels, crowdfunding, verkami...) como de valorar las empresas (múltiplo de Ebitda, múltiplo del beneficio neto...). En los últimos cursos, Euncet se ha internacionalizado enormemente con la matriculación de muchos alumnos latinoamericanos, sobre todo, en los másteres oficiales, que han enriquecido la Escuela por su aportación cultural, su léxico y sus experiencias. Para mí, es una satisfacción impartir las clases de complemento formativo a este alumnado por el agradecimiento que muestran al profesor por cada uno los conocimientos que se van explicando. Durante este largo periodo, he visto como Euncet se iba adaptando a los cambios que se producían en la sociedad y que siempre ha intentado dar la mejor respuesta académica. Su principal activo sigue siendo la buena sintonía que existe entre los profesores y los alumnos, donde estos valoran muy positivamente tener una enseñanza muy personalizada y cercana. Lo más bonito es la cantidad de ex-alumnos con los que todavía tengo una muy buena relación profesional o de amistad. Para finalizar, quiero dar las gracias a los profesores que han estado o están vinculados en Euncet por el intercambio de experiencias y a esa “maquinaria”, a veces no suficientemente valorada, como son el personal de Gestión Académica, de coordinación de programas y todo el resto del equipo, por su discreta pero inestimable ayuda durante estos años.

Número 6- Juny 2018


Sabies que... prenem el 85% de les nostres decisions sense ser-ne conscients?

S

egurament penses que tu “ho controles tot”, que ets plenament conscient dels teus actes i de les teves decisions. Quan tries alguna cosa penses que ho has fet de la manera més racional, posant pros i contres en una balança i decantant-te per una o altra opció perquè ets tu qui decideix. Però vas molt equivocat. El nostre cervell “va per lliure” i decideix abans que ho sapiguem. En realitat, està demostrat que el 85% de les nostres decisions les pren el cervell abans que nosaltres. Això que pot ser una simple anècdota té infinitat d’implicacions no només a nivell neurològic sinó també a nivell de màrqueting. En els darrers anys, el concepte Neuromàrqueting ha estat utilitzat (malament, segons molts especialistes) per descriure situacions de relació de poder de les marques sobre els consumidors. Articles i títols com “Cómo manipular al consumidor”, “las marcas nos manipulan”, “lavado de cerebro”, etc. no han ajudat a posar en valor una tècnica que té més de ciència que de màrqueting. És per això que molts especialistes en la matèria prefereixen parlar de Neurociència aplicada al màrqueting més que de Neuromàrqueting. En realitat es tracta d’entendre el cervell, com funciona i quina és la seva resposta davant certs estímuls.

I com funciona? El cervell és l’òrgan més complex del cos... i el més desconegut. Durant molts anys, s’ha tingut la idea de què cada hemisferi i cada part del cervell tenien una gran especialització funcional. Es deia que l’hemisferi dret era el que controlava les habilitats més artístiques i que l’hemisferi esquerre era el més racional i numèric. Ara se sap que no és ben bé així. La funció cerebral no depèn únicament de les regions sinó de les connexions entre elles. El cervell adult té uns cent mil milions de neurones que produeixen uns mil bilions de sinapsi (connexions entre neurones). Ens podem imaginar doncs, que davant un estímul determinat, ja sigui una olor, una música, un color, una paraula, les connexions entren en funcionament i activen diverses parts del cervell. La neurociència estudia, a través de diverses tècniques com l’electroencefalograma, la ressonància magnètica, la resposta galvànica de la pell o l’eyetracking, com respon el cervell (que no la persona) a un determinat estímul. Està ben demostrat que l’esser humà menteix. I encara més quan se li fa una enquesta. Imaginem que ens regalen un bombó, a les dues de la tarda, i immediatament després ens demanen que li posem una nota de l’1 al 10. Podem ser totalment imparcials? No serà que volem quedar bé amb qui ens ha regalat el bombó? (a això se li diu el principi de reciprocitat, tu em regales i jo quedo bé). O bé que ens sembla que és més bo perquè tenim molta gana? La neurociència s’encarrega de preguntar al cervell i no a la persona a través de les eines esmentades. Estudia els processos cerebrals que expliquen la conducta i la presa de decisions de les persones. En aplicar aquestes tècniques, la neurociència facilita la comprensió de les veritables necessitats dels clients i conèixer a nivell inconscient la resposta del seu cervell a certs impactes publicitaris, o a productes, “packaging”, preu, aroma, sabors... És important que aquests estudis estiguin coordinats, realitzats i supervisats per especialistes. No es tracta de posar uns elèctrodes a un consumidor i fer-li una pregunta. Darrera aquestes tècniques hi

Número 6- Juny 2018

ha neuròlegs, neuroradiòlegs, neurofisiòlegs, psicòlegs, experts en radiologia i especialistes en màrqueting, per suposat. D’aquesta manera, les marques tenen una eina increïble per tal de conèixer en profunditat el seu client. Amb les tècniques de neurociència podem saber quins estímuls ha de contenir un anunci, per exemple, per tal de que tingui major impacte. O bé quina és la millor estratègia de preu. O com podem fer que els clients estiguin més estona en un punt de venda. Una galeta “cruixent”, que s’esmicola en trossets, a càmera lenta amb una música suau de fons és manipulació o neurociència? En realitat, els aspectes metaconscients relacionats amb la percepció són tan determinants que els neurocientífics quan apliquen les tècniques al màrqueting intenten aprofundir en qüestions que a primera vista semblen estranyes com el so dels aliments. Està demostrat que el so que fa un aliment en mossegarlo és tan determinant sobre les preferències del client com la seva aroma, el gust o l’aparença. La neurociència aplicada al màrqueting té molt camí per recórrer i és un món apassionant on aprendre. Però sempre des de la professionalitat i la investigació més científica. El Neuromàrqueting no és fer que els carretons del súper es desviïn cap a l’esquerra ni posar un preu acabat en 9. Va molt més enllà. El cervell és el responsable de la nostra conducta, la seu de la nostra consciència, els nostres sentiments i les nostres emocions. No es tracta de manipular el consumidor sinó d’entendre les seves reaccions neuronals.

Mage Mármol

Experta en màrqueting i professora de l’Euncet Business School

23 - Revista Euncet Alumni


L’Actualitat Finalitza amb èxit la primera Jornada Open Day del Grau en CTEF Es va celebrar a les noves instal·lacions del campus de Barcelona Pel proper curs acadèmic 2018-19, la gran novetat a l’Euncet Business School serà la incorporació en l’oferta formativa del nou Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF), amb el qual es vol preparar els futurs líders en l’àmbit de l’esport. Així, doncs, amb l’objectiu de donar a conèixer el nou Grau i les instal·lacions on s’impartirà, el dissabte 26 de maig al matí es va organitzar la Jornada Open Day, que va començar amb la benvinguda de la directora de l’Escola, la Dra. Dolors Puig, i el visionat d’un vídeo introductori. Tot seguit, va ser el torn del director Acadèmic, Alfons Freixes, qui va destacar la combinació de l’esport, la tecnologia i el management en el nou grau i va detallar tots els aspectes acadèmics rellevants pels futurs estudiants. Finalitzada la seva part, la responsable d’Extensió Universitària, Marta Roma, va seguir amb la xerrada informativa per explicar com funciona la Borsa de Treball, la qual permet que els 98% dels alumnes de l’Escola estiguin treballant en el seu àmbit, i Presentació del nou Grau en CTEF davant dels assistents interessats en cursar-lo amb quins països l’Euncet té conveni perquè els estudiants puguin realitzar estades internacionals. Abans d’acabar amb el torn de preguntes, el Secretari General d’UBAE-Eurofitness, Rafel Niubó, va remarcar el pes del sector esportiu dins de l’economia del país i va recordar que el Grau en CTEF és únic i molt demanat pel mercat laboral. Una vegada finalitzada la xerrada, tal i com marcava el programa de la jornada, els assistents van poder visitar les noves instal·lacions, que s’estan acabant d’adequar, i van poder gaudir d’un pica-pica mentre l’equip de l’Euncet assessorava personalment a cada assistent interessat en cursar el nou Grau en CTEF.

L’estudiant Ernest Andreu guanya el concurs creatiu d’igotoo

Curs sobre la gestió de la identitat acadèmica digital

L’empresa igotoo, creada pels Alumni de l’Escola Marc Sallés i Miquel Armengol, van obrir un concurs per buscar estudiants creatius que volguessin comunicar la seva aplicació per viatjar amb autobús de forma compartida, explicant els dos conceptes claus del funcionament de l’aplicació: la Capacitat Mínima Contractada i la relació amb el preu del bitllet i el saldo en compte.

En el marc de l’aposta per la investigació, el 16 i 17 de maig l’Euncet va organitzar el curs “Gestió de la identitat acadèmica digital”, impartit per la Dra. Mercedes López-Mayán, professora de Biblioteconomia i Documentació de la Universidade da Coruña.

La convocatòria estava destinada als estudiants de vàries universitats i va comptar amb una jurat format pels dos socis de l’igotoo i professors d’universitats públiques, els quals van decidir que la proposta guanyadora fos la de l’estudiant de l’Euncet, Ernest Andreu.

24 - Revista Euncet Alumni

Dirigit als professors de l’Escola, el curs tenia com a objectiu mostrar com és d’imprescindible actualment crear i gestionar una identitat acadèmica digital, que actuï com a carta de presentació dels mèrits, interessos, xarxes i objectius científics generats al llarg de la carrera professional d’un investigador.

Número 6- Juny 2018


Els estudiants internacionals realitzen una excursió a La Mola

Primer torneig de futbol entre els estudiants de Grau de l’Euncet

Com ja és tradició, el passat diumenge 20 de maig al matí, l’Euncet Business School va organitzar una excursió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac perquè els estudiants internacionals de l’Escola coneguessin aquest paratge natural tan emblemàtic i proper a l’ Escola.

El dimarts 5 de juny al matí, l’Euncet va organitzar la primera edició del torneig de futbol de l’Escola, que es va realitzar a les instal·lacions del Club Egara i va comptar amb la participació dels estudiants de tots els cursos de Grau. En total, es van formar 12 equips per jugar la fase classificatòria en partits de 15 minuts.

En un primer moment, l’excursió estava prevista pel diumenge 6 de maig però davant la previsió de pluges es va decidir posposar. Finalment, es va realitzar en un dia clar i assolellat, que va permetre que els estudiants poguessin veure, des del cim de La Mola, les espectaculars vistes de Montserrat, els Pirineus i tota la plana al voltant del parc natural. A la sortida, van participar un nombrós grup d’estudiants que van estar acompanyats per professors i professionals de l’Euncet. Durant l’excursió, i abans d’arribar a La Mola, els estudiants van poder conèixer diferents racons de la muntanya com la Cova del Frare, l’avenc de can Pobla, la Cova del Drac, la roca del Cavall Bernat.

Entre ells, hi havia l’equip Euncet Team, que va ser l’excepció del torneig, ja que enlloc d’estudiants va estar format per professionals i professors de l’Escola. Tanmateix, no van guanyar el seu partit i van quedar fora de les semifinals, les quals van ser molt disputades per l’alt nivell dels equips classificats. Finalment, es van proclamar guanyadors de la primera edició del torneig de futbol de l’Escola l’equip format per: Ot Libran, Martí Vivet, Kevin Herrera, Jorge Gil, Eusebi Cima, Eric Rambla i Gerard Rodó. Des de l’Euncet, volem felicitar a l’equip guanyador i agrair a tots els equips la seva participació!

Presentació de l’informe sobre les oportunitats de la indústria 4.0 L’estudi s’emmarca dins del projecte Terrassa 4.0, impulsat per l’Ajuntament de Terrassa Al dimecres 6 de juny es va presentar l’estudi “Noves oportunitats que aportarà la indústria 4.0”, on ha participat l’Euncet Business School a través de la directora Dolors Puig, el director Acadèmic Alfons Freixes i el professor Xavier Pi. L’objectiu de l’estudi era conèixer el grau d’implementació de les tecnologies a la indústria 4.0 a les empreses de Terrassa. Per això, es va realitzar una enquesta al voltant de 1.000 empreses i els resultats van ser concloents: hi ha una baixa incorporació de les palanques de tecnologia associades a la indústria 4.0 com són la impressió 3D, la robòtica col·laborativa o la realitat augmentada. Tanmateix, no hi ha cap empresa que no tingui almenys integrada una de les palanques de tecnologia estudiades. L’estudi s’ha realitzant en el marc del projecte “Terrassa 4.0” que impulsa l’Ajuntament de Terrassa i amb el qual pretén sensibilitzar sobre què és la indústria 4.0 i alhora donar suport a les empreses en el seu procés cap a la incorporació d’aquestes noves tecnologies. En aquest sentit, s’ha creat un programa que seleccionarà 4 o 5 empreses per acompanyar-les i es comptarà amb el suport dels agents del territori per elaborar un pla d’actuació concret.

Número 6- Juny 2018

25 - Revista Euncet Alumni


Euncet potencia les visites a empreses com a eina d’aprenentatge Coca-Cola, FC Barcelona i SEAT, entre les empreses visitades pels estudiants Com a part important per assimilar les matèries que s’imparteixen en els estudis oficials, l’Euncet Business School ha potenciat les visites a empreses durant el curs acadèmic 2017-18. L’objectiu és que els estudiants puguin conèixer de prop vàries empreses líders, les quals són un model en la seva gestió, i tenir un primer contacte amb el món professional. La majoria de les visites segueixen una mateixa programació: en una primera part, l’empresa ofereix una xerrada per explicar qui són i quin és el seu funcionament mentre que, en la segona part, els estudiants tenen la possibilitat de visitar les instal·lacions i, fins i tot en alguns casos, poden gaudir dels productes elaborats a la fàbrica. Entre les empreses que s’han visitat, hi ha empreses que s’han repetit respecte al curs passat com Punto Blanco, La Fageda o SEAT i altres visites s’han incorporat durant aquest curs acadèmic com la de Coca-Cola, FC Barcelona o Idilia Foods, entre d’altres.

Estudiants de l’Euncet durant la seva visita al FC Barcelona

La notícia més llegida Èxit de la primera edició de l’Euncet Digital Day Va girar sobre el màrqueting i el Digital Business El dimarts 15 de maig l’Euncet Business School va realitzar la primera edició de l’Euncet Digital Day, que va ser tot un èxit d’assistència, reunint a professionals, emprenedors i estudiants del màrqueting, i que va comptar amb ponents i empreses de primer nivell. La jornada va començar amb la intervenció de la directora de l’Euncet, Dolors Puig, qui va presentar el Digital Day com un esdeveniment que pretén ser un referent entre el sector del màrqueting i el Digital Business. Amb la presentació feta, el Sr. Pere Condom, director del Programa Catalunya Emprèn de la Generalitat de Catalunya, va iniciar la seva ponència titulada “Una economia de start-up”, on va destacar la importància de Barcelona com ecosistema de start-up a Europa i va afegir una dada que ho corrobora: Barcelona ocupa el tercer lloc en l’ecosistema d’Europa.

Xavier Gassó, de Banc Sabadell, durant la seva ponència al Digital Day

Enllaçant amb el potencial de Barcelona com hub tecnològic, el Sr. Diego Barroso, Digital Transformation Product Manager a Nestlé, va iniciar la seva intervenció destacant que Nestlé ha triat Barcelona per liderar la transformació digital de totes les seves marques, on compta amb un equip de més de 30 nacionalitats. Justament l’atractiu de la ciutat ha permès poder contractar i retenir els millors talents en transformació digital. Amb la ponència “Transformació digital de Nestlé” finalitzada, va ser el torn del Sr. Alvaro Malmierca, Digital Manager a Cola Cao i Nocilla que, sota el títol “Estratègia i creativitat digital”, va explicar com les marques han d’aprendre a lligar perquè tot el que funciona avui pot no funcionar demà en un món tant canviat com l’actual. Per això va donar les claus perquè les marques tinguin una bona estratègia digital que els permeti arribar al client amb els 2-3 segons d’atenció que aquest últim com a molt els hi dona. Per finalitzar la primera part de la jornada, el Sr. Xavier Gassó, director de Presència Digital – Màrqueting a Banc Sabadell, va intervenir amb la ponència “Banc Sabadell: com estar on tu estàs?”. En ella, va explicar com les entitats bancàries han hagut d’adaptar-se davant la transformació digital i l’exigència dels clients. Actualment, el concepte “anar al banc” ha canviat per transformar-se en “fer banc”. Així es van tancar les quatre conferències inicials que van ser moderades per la Sra. Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni. Després d’una pausa per fer networking entre els assistents, va començar la segona part de l’Euncet Digital Day, on van participar el Sr. Lluís Serra, CEO i fundador de Lluís Serra Training Group, que va detallar els 10 punts més importants per una bona transformació digital, la Sra. Rafaela Almeida, CEO i fundadora de l’agència BlaNZ Marketing, que va explicar com es pot rendibilitzar el màrqueting d’influencers tant a les xarxes socials com a les plataformes, i el Sr. Esteve Castells, SEO Specialist a Softonic, que va donar les pautes per construir una carrera professional al voltant del SEO i els cercadors. Amb els workshops va finalitzar la primera edició del Digital Day, que va ser molt ben valorada pels assistents.

26 - Revista Euncet Alumni

Número 6- Juny 2018


RECOMANACIONS

AUTOR: Rafael Tamames EDITORIAL: Alienta Editorial ANY: 2018 PÀGINES: 192 pàg. ISBN: 978-84-16928-68-2

AUTOR: Jonathan McMillan EDITORIAL: Taurus ANY: 2018 PÀGINES: 315 pàg. ISBN: 978-84-30619-08-5

¿Qué robot se ha llevado mi queso?

El fin de la banca

La tecnologia està transformant la societat a un ritme vertiginós en tots els seus aspectes. La manera en què ens comuniquem, la forma en què adquirim productes, com realitzem gestions o simplement la neteja de la nostra llar ha canviat per complet a causa de la digitalització i la robotització. Aquesta situació no és fàcil de controlar, però hem d’adaptar-nos. La història ha demostrat que la tecnologia no elimina llocs de treball, ja que, tot i que algunes professions es tornen obsoletes, apareixen altres de noves. Ajustar-se a aquesta nova situació requereix adquirir altres capacitats que fins ara no eren necessàries i desaprendre molt del que s’ha après. Per això, és fonamental la connectivitat, no només entesa com la connexió entre les persones o entre les màquines, sinó també com la capacitat d’interacció entre ambdues. En aquest llibre, el lector descobrirà que les noves tecnologies no han de ser l’enemic i, per tant, l’aliança entre home i màquina és la millor aposta.

Hi ha molts llibres que pretenen explicar els problemes de la banca, però, majoritàriament, no entren veritablement en el nucli de la qüestió. En aquest llibre, Jonathan McMillan, pseudònim de dos autors que coneixen de primera mà les tortuositats de la banca, esquiva la complexitat de les finances modernes i explica com la banca va estar a punt d’acabar amb el nostre sistema financer, alhora que revela el seu funcionament intern. La banca ja no funciona i la revolució digital serà l’element que permeti deixar-la enrere. Basant-se en una profunda investigació i amb un enfocament rigorós però insuperablement accessible, proporciona un pla innovador i realista. Aquest llibre identifica l’arrel dels problemes actuals i presenta una solució original i realista. Desvetllar les deficiències del sistema bancari actual no és més que el primer pas. El principal objectiu d’aquest llibre és mostrar com restablir un sistema financer que funcioni per a l’era digital.

AGENDA Juliol

19

Acte de Graduació 2018 Lloc: Centre Cultural, Terrassa Hora: 19.00 h Dirigit a: tots els estudiants, tant de grau com de màster i postgrau, que es graduen durant aquest curs acadèmic 2017-18

Setembre

10

Inici dels seminaris d’anivellament

21

Inici de les classes de Grau

Octubre

18

Sopar Euncet Alumni Dirigit a: antics estudiants de l’Escola Lloc: Euncet Business School, Terrassa

Dirigit a: estudiants de primer curs de Grau

Número 6- Juny 2018

27 - Revista Euncet Alumni


“És una de les universitats pioneres en la implementació del màrqueting com a grau universitari”.

“L’Euncet té una metodologia d’ensenyament personalitzada i preparada per l’aprenentatge de l’alumne”.

98%

DELS ALUMNES TREBALLEN

GRAUS OFICIALS

LA NOSTRA OFERTA FORMATIVA Més de 35 anys formant professionals i equips directius

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES Presencial / Semipresencial

MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DIGITAL Presencial / Semipresencial

DOBLE GRAU EN ADE I MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DIGITAL Dues titulacions en 5 anys

4+1 GRAU + MÀSTER en 5 anys

CTEF - CIÈNCIES I TECNOLOGIES APLICADES A L’ESPORT I AL FITNES Presencial - Seu a Barcelona

MÀSTERS OFICIALS MBA L’EUNCET A PROP TEU! Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 08225 TERRASSA (Barcelona)

93 547 60 66 grados@euncet.es www.euncet.es

28 - Revista Euncet Alumni

DIRECCIÓ DE MÀRQUETING

MÀSTERS EXECUTIVE PROGRAMES MODULARS

Número 6- Juny 2018

Revista Euncet Alumni - Número 6  

Sisè número de la Revista Euncet Alumni

Revista Euncet Alumni - Número 6  

Sisè número de la Revista Euncet Alumni

Advertisement