Page 1

EUNCET ALUMNI Número 3, Maig 2017

Revista Alumni

Alumni destacat

Francesc Colell, director financer de Palladium Hotel Group

Vida Universitària amb Àlex Carbonell, futbolista del Barça B

Opinió Elisabet Escayola Magda Cayón José Miguel Vilalta Cristina Blasi

El reconeixement del dret a l’oblit Reportatge

ENTREVISTA

MARIONA CAMPMANY, CHIEF MARKETING OFFICER D’ICAR


Dins d’aquesta revista... 06 Primers passos de l’emprenedor

Magda Cayón, Doctora en Creació, Estratègia i Gestió d’Empreses

08 Compliance: un repte de futur Elisabet Escayola, Head of Compliance a Bank Degroof Petercam Spain

04 L’Editorial

10 ¿Qué es inversión y qué no es inversión?

05 Nomenaments

12 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

13 Empresa al dia

A càrrec de Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

José Miguel Vilalta, economista i advocat

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Devicare tanca una ronda d’inversió de 3 milions d’euros

Mindfulness i la gestió de l’estrès

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

Francesc Colell, director financer de Palladium Hotel Group

EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

Marta Roma mroma@euncet.es

REDACTORA

Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

PUBLICITAT

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, podeu contactar enviant un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte a través de correu electrònic a alumni@euncet.es

Número 3- Maig 2017


14 L’Entrevista

Mariona Campmany, Chief Marketing Officer d’ICAR i Alumni de l’Euncet

16 El reconeixement del dret a l’oblit Reportatge sobre el dret a l’oblit i el seu abast real pendent de ser delimitat

19 L’Expert opina

Dra. Cristina Blasi, advocada experta en protecció de dades i professora de l’Euncet Busines School

20 Vida universitària

Àlex Carbonell, estudiant del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital i jugador del Barça B

22 El Professor

Josep Pacreu, professor de l’Euncet

23 Sabies que...

uns 4.000 joves catalans marxen anualment a l’estranger?

24 L’Actualitat

Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet

27 Recomanacions

Publicacions recents recomanades

27 Agenda

Propers esdeveniments destacats

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es

Número 3- Maig 2017

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/alumni/

3 - Revista Euncet Alumni


L’EDITORIAL ¿Quién eres en Internet?

H

ace 3 años el Tribunal de Justicia de la Unión Europea hizo pública una sentencia que establecía que cualquier persona tiene derecho a solicitar la eliminación de datos personales en los motores de búsqueda. En todo este tiempo, solamente se han recibido unas 60.000 solicitudes en nuestro país para ejercer este privilegio.

Por otro lado, el pasado mes de febrero Fundación Telefónica revelaba en su “Informe de la Sociedad de la Información en España 2016” que el 80,3% de la población está preocupado por la privacidad. Estos datos me hacen reflexionar sobre dos aspectos: ¿los españoles conocen su derecho a eliminar la información personal de Internet? Y lo más importante, ¿se gestiona adecuadamente la presencia digital? Por mi experiencia vivida estos últimos años me atrevo a decir que en ambos casos la respuesta es negativa. Nos preocupa la gestión que se pueda hacer de nuestros datos, pero desconocemos qué podemos hacer para protegerlos. Vivimos en una sociedad en la que el mundo digital y el real ya se han fusionado: nos comunicamos con familiares y amigos a través de WhatsApp, planificamos quedadas con Doodle, hablamos con clientes por Skype, publicamos nuestro día a día en redes sociales…, pero no le estamos dedicando el tiempo suficiente a gestionar nuestra identidad digital, nuestra huella en Internet. Creo que en el tiempo en que vivimos es necesario ser conscientes de la importancia de conocer y controlar nuestra presencia en el entorno digital y cómo nos estamos mostrando al mundo. Hoy en día debería ser básico ofrecer los conocimientos y herramientas necesarias para que cualquiera de nosotros, pequeños y mayores, sepamos gestionar adecuadamente nuestra identidad digital. La manera que tenemos de mostrarnos al mundo puede tener un gran impacto en nuestro futuro personal y profesional, así que para protegernos debemos empezar respondiendo a esta pregunta: ¿sé quién soy en Internet? Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta d’Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 3- Maig 2017


NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Ramón Cols, HR Business Partner Internacional & Áreas Corporativas al Grup INDUKERN

Project Governance a GFT Group

Anna Capdevila,

Head of Startegy and Innovation a LÚCID Design Agency

Ferran Sesplugues,

Va cursar el Postgrau en Direcció Estratègica de Recursos Humans (2009-10)

Va cursar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses (2009-13)

Va cursar el Master in Business Innovation (2015-16)

INFORMACIÓ PRÀCTICA Mindfulness i la gestió de l’estrès

S

ovint a causa del nostre entorn, tant professional com personal, ens trobem en situacions d’estrès que ens dificulten avançar i gaudir del que estem fent. En els últims anys, hem sentit a parlar molt de Mindfulness, tot i que no és un concepte nou. Els experts situen el seu origen fa uns 2.500 anys en la tradició budista i es considera la figura de Siddharta Gautama, el Buda Shakyamuni, l’iniciador d’aquesta tradició filosòfica estesa per tot el món. El terme “mindfulness” es pot traduir com l’estat mental que s’aconsegueix concentrant-se en la consciència d’un mateix en el present. En altres paraules, ens permet tenir major capacitat de concentració en el present, gaudir més amb les tasques que fem i millorar la capacitat de regular les emocions. En l’àmbit professional es tradueix en un millor lideratge i productivitat, a través de la reducció de l’estrès. Però quines són algunes pautes que ens poden ajudar? • Organització i priorització • Saber dir que no • Descansar el temps necessari • Desconnectar fora de l’horari laboral L’expert en Mindfulness i desenvolupament de persones, Carles Guillamón, imparteix a l’Euncet el curs “Mindfulness: centrant l’atenció en un món de distraccions” per tots els que volen millorar tant el seu lideratge com el seu estat personal en general.

Número 3- Maig 2017

5 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ Magda Cayón

P

er tots és conegut que en l’estructura de la xarxa empresarial de l’Estat Espanyol predominen clarament les petites i mitjanes empreses. Segons el Ministerio de Industria, Energía y Turismo en el seu informe Retrato de las Pymes 2016, hi ha 3.178.408 empreses de petites i mitjanes dimensions (99,88%) i 3.913 de grans (0,12%) del total d’empreses que hi ha en el territori. De les pimes, quasi la meitat són microempreses sense treballadors. Si a aquesta dada li afegim el fet que el mercat laboral encara està arrossegant les conseqüències de l’última crisi amb un 18,91% d’atur al 2016 segons l’Institut Nacional d’Estadística, el nombre d’emprenedors continua incrementant-se any rere any. Segons dades de la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos, al 2016, les regions capdavanteres en l’increment del seu nombre d’emprenedors van ser: Canàries en un 2,3%, Balears en un 2,2%, Madrid en un 1,9% i Andalusia en un 1,8%. En tot aquest context, és lògic l’increment experimentat en els últims anys d’iniciatives públiques i privades de formació en emprenedoria. Quan es parla de l’emprenedor es ven la imatge que ha de ser una persona que ha de saber de tot en l’àmbit de l’empresa, i això crec que és una gran errada. S’intenta formar a l’emprenedor com a un “Superman” dels negocis i de fet això el conduirà al fracàs perquè una sola persona no pot saber de tot, ni fer-ho tot bé, tant per temes de formació i coneixements com per aspectes d’habilitats personals. Mirant com han evolucionat en els últims anys els negocis, la clau de l’èxit actual és treballar en xarxa, és a dir, rodejar-se de persones que poden ajudar en aquells àmbits en els que no s’està especialitzat, de manera que l’emprenedor es pugui dedicar plenament al que realment sap, controla i el fa feliç.

6 - Revista Euncet Alumni

Más allà de la

Innovació

Sempre es creu que el finançament és el més important per endegar un projecte o que sense un inversor que aporti els diners necessaris no es pot començar, però això no és el més important. El primer pas per l’emprenedor és tenir molt clar cap a on va i què pretén o vol. Dit d’una altra manera, s’ha de tenir molt ben definida la formulació estratègica, que consisteix en definir molt clarament els següents 7 conceptes:

1. Missió: és sintetitzar en una frase quina és la raó de ser de l’empresa. No ha de ser una descripció de la seva activitat, sinó que ha de donar informació sobre el per què existeix, més des d’un punt de vista emocional que tècnic. Per exemple, si fóssim una empresa de software empresarial, la nostra missió NO seria “dissenyar i desenvolupar programes i aplicacions informàtiques per la gestió empresarial”. Això és la descripció de la nostra activitat, però no expressa quina és la filosofia, el tarannà o la raó de ser. Una possible missió seria: “facilitem i millorem els processos dins de l’empresa a través de programes i aplicacions informàtiques per tal que les empreses esdevinguin més eficients en la seva gestió”. En aquesta queda més clar quina és la filosofia i la motivació de l’empresa. L’altre tema imprescindible és que la missió l’han de conèixer TOTS els membres de l’empresa. Per exemple: per un programador tècnic és molt diferent dissenyar programes simplement o que sàpiga que aquests programes tenen la finalitat de millorar l’eficiència del client, de facilitar la comunicació d’informació... Segur que dissenyarà un programa millor. 2. Valors: l’empresa ha de deixar molt clar quins són els valors que han de marcar la cultura organitzacional, quins són els pilars fonamentals de les aptituds i actituds dels seus membres. 3. Objectius: tota empresa s’ha de posar unes fites a assolir a curt, mig i llarg termini. A l’inici, com a mínim, hem de fixar objectius

Número 3- Maig 2017


a

Primers passos de l’emprenedor

ón

a curt (a 1 any vista) i plantejar-ne algun a mig (3-5 anys vista). És important que siguin assolibles i mesurables per poder verificar si s’han assolit o no. Per tant, es recomana que aquestes fites estiguin referides a xifra de benefici, de vendes, de clients, etc. També es poden fixar objectius qualitatius, que s’han de poder mesurar. Per exemple, un objectiu no pot ser “l’empresa més conscient amb el medi ambient”, perquè això no es pot mesurar, però en canvi sí que es pot mesurar i seria un objectiu “obtenir a final d’any la certificació 14001 mediambiental”.

4. Estratègia: és el full de ruta que s’ha de plantejar l’empresa per assolir els objectius fixats. Aquest full de ruta ha de ser en termes genèrics, grans línies d’actuació. 5. Accions: són les activitats concretes que d’acord amb l’estratègia aniran enfocades a assolir els objectius marcats. Per tant, s’han d’establir subobjectius periòdics, mensuals. Per exemple, si l’objectiu és assolir un nivell de vendes de 1.000 i l’estratègia és fer promocions i intensificar la força de vendes, les accions són: quanta gent contractarem, durant quan temps, en quins moments de l’any, quines promocions exactament es faran, en quins dies, a quins clients, sota quins criteris i en quins moments concrets del calendari (diagrama de Gantt). Per això, es determinaran els recursos que es necessiten i s’assignaran responsables de les diferents accions. 6. Control: és el seguiment per part del responsable assignat a les accions per tal d’assegurar que periòdicament s’assoleixen els subobjectius. Si al mes de febrer ja es detecta que no s’està assolint el que estava planificat, encara hi ha temps de prendre mesures correctores, sempre tenint present els objectius finals. 7. Gratificacions: l’assoliment dels subobjectius és molt important per arribar on es vol en els terminis establerts, per la qual cosa

Número 3- Maig 2017

s’ha de gratificar a qui ho està fent possible. La política de gratificacions d’una empresa no ha de ser complicada. Sovint un agraïment verbal o una consideració formal motiva més que sistemes sofisticats. A més, donada l’estructura súpersimplificada de l’empresa de l’emprenedor, no té sentit pensar en sistemes complexes. El que és vital és que les persones que estan engegant el projecte estiguin molt motivades i il·lusionades. En conclusió, un emprenedor: • ha de tenir clar que no pot treballar sol. Abans de “llençar-se” al mercat, ha de buscar assessorament, sigui a través de business angels o d’acceleradores de projectes, i formar un petit grup de treball per tirar endavant el projecte on cadascú pugui fer el que millor sap. És molt important rodejar-se d’un bon equip i que cregui en el projecte per tal que la motivació sigui l’eix vertebrador (els principis sempre són durs!). • ha de tenir molt clara la formulació estratègica en tots els seus aspectes, perquè quan es “llenci” al mercat, estigui molt clar qui és (missió i valors), què vol assolir (objectius), com ho vol assolir (estratègia i accions) i com farà el seguiment de tot plegat (control i gratificacions). D’aquesta manera, es treballa més segur i eficient, i et pots vendre millor al mercat perquè quan un té clar qui és i què fa, al mercat li és més fàcil entendre-ho.

MAGDA CAYÓN Doctora en Creació, Estratègia i Gestió d’Empreses Professora de l’Euncet Business School magdalena.cayon@euncet.es

7 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ

Elisabet Escayola

Compliance: un repte de futur

E

n els darrers anys, el terme compliance ha tingut certa notorietat i, des de la darrera modificació del Codi Penal, encara més. No entraré a anomenar les lleis que han fet que aquest terme estigui en boca de molts. Tampoc aniré a buscar els antecedents del compliance, els quals ens portarien a com la cultura anglosaxona aplica regulacions, normes i la forma de fer-les respectar. Es tracta de saber de què parlem, com funciona i quins reptes ens planteja el que en diem cultura de compliance. En els sectors més regulats, com és el financer, estem acostumats a establir procediments i a dissenyar processos d’acord amb la normativa que estableixen els diferents reguladors. Però la globalització aquí es deixa sentir i és del tot cert que avui Europa escriu les normes inspirada en la cultura de l’ètica i del compliance anglosaxó i ens demana que les apliquem a la nostra societat que és d’una marcada cultura llatina.

Compliance és un terme que el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, en un document anomenat “Compliance and the compliance function in Banks” i publicat l’any 2005, definia com: El risc de “compliance” és el risc que una organització pugui patir sancions, multes, pèrdues financeres o pèrdua de la seva reputació com resultat de l’incompliment de les lleis, regulacions, normes d’autoregulació o codis de conducta que s’apliquen en la seva activitat.

8 - Revista Euncet Alumni

Aquesta definició és vàlida encara a dia d’avui, i les entitats financeres tenim aquests riscs que hem d’intentar mitigar a base de controls, de revisions dels processos, de monitorització de les operacions i d’establir diferents línies de defensa en les nostres organitzacions. El compliance és una funció transversal en les organitzacions que afecta a totes les unitats de negoci i a tots els departaments o àrees, pel que es recomana establir sistemes de gestió de compliance per cobrir-les totes. Una de les àrees que formaria part d’aquest sistema de gestió de compliance és la del Compliance Penal i és la que ve derivada de la darrera reforma del codi penal que afecta a totes les societats de capital. Ja des de l’any 2010 una llei ens deia que les persones jurídiques o societats podien tenir responsabilitat penal, a banda de la que ja tenien els seus administradors o representants. Més tard, a l’any 2015, una altra llei ens deia quins eren els delictes que eren susceptibles de comportar una responsabilitat penal en les empreses (article 31 bis CP). I arran de la circular 1/2016 de la Fiscalia General de l’Estat, se’ns diu que podria existir certa exempció d’aquesta responsabilitat penal si es donen unes determinades circumstàncies. És aquí on ressorgeix el terme compliance, perquè és la mateixa norma la que en parla i ho fa, no només en un àmbit regulat, sinó per a tothom.

Número 3- Maig 2017


Toca, doncs, fer deures i establir un model de prevenció de riscs penals que sigui capaç de prevenir el fet d’incórrer en cap dels delictes que tenen una responsabilitat penal segons el regulador. Això es farà bàsicament: 1. essent capaç d’adaptar els procediments de l’entitat per tal d’evitar-los, 2. establint els controls necessaris per detectar-los quan hi fossin, 3. definint plans de remei o millora per poder-los corregir, 4. establint un canal de denúncia o canal ètic a disposició de l’organització per tal que qualsevol persona pugui informar de qualsevol incidència, mala praxis o allò que consideri que pot posar a la companyia en risc i que pot derivar en una responsabilitat de tipus penal, 5. tenint un règim sancionador per aquelles conductes o actuacions que posin a la companyia en un dels riscs estipulats en la llei 1/2015, 6. designant un responsable, persona o òrgan, que faci que el model s’apliqui, funcioni i s’actualitzi. S’ha de remarcar que tot això aplica a qualsevol societat de capital, d’aquí que estigui a punt de sortir publicada una Norma Técnica 19601 (UNE), certificació que poden aconseguir les empreses en termes de Compliance penal.

Número 3- Maig 2017

Per tot això, podríem tendir a pensar que el compliance és un Compliance penal, però no. En realitat, el compliance cobreix moltes altres àrees, com la de Protecció de dades i privacitat (LOPD), la de Protecció a l’ inversor (MiFID), la del tractament fiscal dels rendiments (TAX), la del govern corporatiu, l’anticorrupció, la prevenció de blanqueig de capital i finançament del terrorisme (AML), la prevenció del frau, el codi ètic de les entitats (RIC, Conflictes d’ interès..) i/o el Compliance operacional (EMIR, Abús de mercat, etc.) És per això que el compliance és un repte de futur que esdevindrà una figura necessària en totes les empreses i que podran cobrir professionals amb requeriments tècnics molts alts, amb una gran experiència en la gestió de persones i amb unes aptituds molt concretes que seran imprescindibles per dur a terme aquesta professió. Benvingut Compliance Officer!!!

ELISABET ESCAYOLA Head of Compliance a Bank Degroof Petercam Spain Alumni de l’Executive Master in Business Administration (MBA)

9 - Revista Euncet Alumni


OPINIÓ

José Miguel Vilalta

E

ste no es un artículo del área financiera. Es una reflexión que se enmarca dentro de las áreas de gestión de empresa y de recursos humanos. Hoy en día creo que en muchas empresas continuamos hablando y diciendo cosas que en realidad no las vemos ni las pensamos así, pero como forman parte de nuestra cultura desde hace años y de nuestra manera de trabajar y de ver el mundo de la empresa, seguimos pues actuando en base a estas ideas, desde mi punto de vista equivocadas. Vamos por pasos. ¿Qué se entiende por inversión? Invertir es sacrificar un dinero ahora (un consumo actual) a cambio de recibir más el día de mañana. Invertimos los particulares y las empresas porque queremos ser más ricos o simplemente para mantener nuestra riqueza actual. La inversión en un activo busca la plusvalía que éste aportará en el futuro cuando sea vendido. Por ejemplo, compramos acciones de una empresa, esperando que en unos años, se vendan por un coste superior al de la adquisición, lo cual nos proporcionará una plusvalía que nos permitirá aumentar nuestra riqueza. Lo mismo sucede cuando compras una casa y la vendes al cabo de unos años por un precio superior, pues de lo contrario, si pierde valor, la inversión no existirá y su plusvalía será negativa y por ello diremos que sería una mala inversión. En el mundo de la empresa seguimos diciendo que comprar una máquina es invertir y que fichar a un ingeniero es un gasto. Esto es un error, es injusto y así nos van las cosas: tenemos muchas

10 - Revista Euncet Alumni

máquinas paradas y también muchos ingenieros en paro. No hay ninguna máquina que al año siguiente valga más. Todas valen menos. La propia amortización de los activos nos recuerda año tras año que estas máquinas cada día valen menos, ya sea por el desgaste, por el paso del tiempo, por la obsolescencia tecnológica. Así si un activo cada día vale menos, está claro que no aportara plusvalía, por lo que no será una buena inversión. Esta reflexión la podemos hacer desde otro punto de vista, aún más clarificante. Cuando una empresa necesita una máquina, en realidad no quiere ser propietaria de la misma. Lo que de verdad la empresa quiere es utilizar esta tecnología. De ello, se deriva que el concepto “usar” es sinónimo de gasto y, por lo tanto, lo correcto sería decir que nos interesa alquilar la máquina, pero no ser propietario de la misma. Comprar y ser propietario de una máquina no aporta valor y además aparece en el balance de la empresa. Lo más seguro es que en el otro lado tengamos un pasivo equivalente al préstamo que hemos necesitado solicitar a una entidad financiera para poder “comprar” la máquina. La deuda afecta a los ratios de endeudamiento de la compañía, a los ratios de solvencia y de autonomía financiera. La empresa está con peores ratios de deuda y esto, a nivel de imagen financiera, no es bueno. Además, si debemos ir a un banco a pedir un préstamo, lucir estos activos en nuestro balance tampoco nos va a ayudar, pues los bancos no lo valoran como activo, saben que estas máquinas cada día valen menos. Si algún activo valoran las

Número 3- Maig 2017


¿Qué es inversión y qué no es inversión?

entidades financieras hoy en día, son los inmuebles, si es que los valoran, pues hoy los tienen en exceso y pendientes de venta por deudas no cobradas de sus clientes. Lo que quiero decir es que nos interesa utilizar una tecnología, no comprarla. Además de ello me interesa que esta tecnología de la que dispone mi empresa, sea siempre la última tecnología, aquella que es mejor que la de mis competidores, aquella que nos da una ventaja competitiva. ¿Cómo puedo conseguirlo? Contrate a buenos ingenieros, de buena formación, comparta con ellos la información que necesitan para su trabajo y téngalos bien motivados (con dinero, con desarrollo profesional y dándoles un buen ambiente de trabajo). Esto no es difícil. Sólo debemos poner a nuestros ingenieros a trabajar conjuntamente con los ingenieros del proveedor de la máquina, con un objetivo muy claro: deben trabajar conjuntamente para que sean capaces de mejorar la tecnología de estos equipos cada año, o cada dos años. El mundo cambia muy rápido y la mejora continua debe estar siempre presente. Este es el reto. Tener (usar) siempre la maquinaria de última tecnología. Nuestros ingenieros ayudarán al proveedor a desarrollar y mejorar su máquina, su tecnología cada año, y a cambio de nuestra participación, le pediremos que cada año o cada dos años nos alquile la última versión de la máquina, eso sí en condiciones especiales por haber estado con ellos colaborando en sus mejoras. Evidentemente, cuando nos traigan la nueva máquina,

Número 3- Maig 2017

con más prestaciones y con mejor tecnología, el proveedor se llevará la antigua que nos alquiló, y si se la quiere vender a otra empresa perfecto. Nosotros seguiremos empeñados en alquilar su tecnología y aportando nuestros ingenieros para mejorarla. De esta forma, tendremos siempre la mejor tecnología, lo cual nos aporta ventajas competitivas frente a la competencia (más rapidez, menos mermas, cambios más rápidos, menos consumo eléctrico, etc.) y además tendremos a los ingenieros trabajando y las máquinas no estarán paradas. Reconozco que mi punto de vista puede ser diferente al de alguno de vosotros. La culpa al final es de la contabilidad, que nos “pone” a las máquinas en el balance, en el activo no corriente, y a esto le llamamos inversión, mientras que a los ingenieros la contabilidad nos los “pone” en la cuenta de resultados, como gasto de personal. En fin, valoremos justamente cuáles son los activos de la empresa y trabajemos para que éstos cada año tengan más valor.

JOSÉ MIGUEL VILALTA Economista i advocat És professor de l’Executive Master in Business Innovation

11 - Revista Euncet Alumni


ALUMNI DESTACAT Francesc Colell, director financer de Palladium Hotel Group Bachelor of Business Administration, promoció 1995-1998

Quan va acabar els estudis, Francesc Colell va entrar a treballar PwC, fet que li va suposar rescindir el contracte de 2 anys que tenia com a jugador de futbol del CE Sabadell FC. Però deixar la seva carrera esportiva va ser “una de les millors decisions” que ha pres. Actualment, viu a Mèxic i és el director financer del grup Palladium Hotel a Amèrica.

P

el Francesc Colell treballar 5 anys com auditor a PwC va ser la “millor escola” pel repte que li va venir posteriorment. Tal i com diu, treballar en una auditoria és una forma de conèixer molts sectors a través de diferents tipus d’empresa, fet que dóna un aprenentatge importantíssim en poc temps. A partir del networking que va fer allà, li va sortir l’oportunitat de treballar durant dos anys com a director financer del grup Palladium a Mèxic, portant dos hotels que englobaven 2.000 habitacions. No es volia estancar en el món de l’auditoria i a nivell personal era un bon moment, així que no va dubtar en agafar l’oferta professional que el va portar a viure fora de casa, en un moment que la crisi econòmica encara no s’albirava. Tan sols dos dies abans d’agafar el vol li van venir els dubtes habituals de qui està a punt de fer un gran canvi sense la seguretat de saber si sortirà bé. Però els anys li han donat la raó i la seva carrera ha seguit creixent. Actualment, després de 12 anys a l’empresa, és director financer del grup a Amèrica, càrrec que l’obliga a viatjar molt pels països on tenen hotels: Jamaica, Brasil i República Dominicana, a part de Mèxic que és on viu. Viatja deu dies al mes i intenta tenir lliure el cap de setmana per poder estar amb la seva gent. Les noves tecnologies estan molt bé perquè permeten fer “videoconferència, però és molt important, i més en el sector hoteler, la presència física”. Per això, es va alternant perquè cada mes pugui viatjar a dos dels països on porta la direcció financera.

12 - Revista Euncet Alumni

En el seu dia a dia, el departament que dirigeix té dues àrees per cada país: Administració i Comptabilitat, que mostra la realitat financera de l’empresa i planifica les estratègies fiscals de cada lloc; i Controllers de gestió, que s’encarrega de donar informació a direcció perquè prenguin decisions alineades amb el pla estratègic i els pressupostos.

Oportunitats internacionals Tot i que està lluny de la seva família, el balanç que fa és molt positiu. La manera de treballar no és tant diferent a la que es pugui trobar aquí i les oportunitats són molt grans. Segurament, ha ascendit “més ràpid” que si s’hagués quedat aquí i el Francesc anima a tots els joves a sortir a fora, perquè les oportunitats professionals són molt bones i “et donen més llibertat per aportar tot el que has aprés anteriorment”. Compartint experiències amb altres companys del sector, coincideixen que a fora “es delega molt i es basen més en els resultats”. A més, té la sort d’estar en un grup on la formació no es veu com “una despesa sinó com a una inversió”. En aquests moments, estan reposicionant la marca, apostant pel luxe i, per això, han incrementat un 14% la plantilla. Però no obtindrien els resultats esperats si no apostessin “per formar tant a la direcció com al personal de base”. Han aprovat una partida addicional en els pressupostos i, com diu el Francesc, ja s’està notant en el seu departament. Tots aquests reptes professionals que té el retenen feliçment a Mèxic, on ja ha creat la seva família i té el seu grup d’amics. Tot i que és una idea que no marxa mai del cap, veu lluny tornar.

Número 3- Maig 2017


EMPRESA AL DIA Devicare tanca una ronda d’inversió de 3 milions d’euros

L

a companyia Devicare, especialitzada en dispositius mèdics per a la cura a domicili del pacient crònic sota el concepte Remote Patient Monitoring (RPM), ha tancat una ronda de capital de 3 milions d’euros. Aquest finançament es destinarà a consolidar el llançament i els estudis clínics de les seves dues primeres línies de producte al mercat espanyol: LitControl®, per a la prevenció i l’autocontrol de malalties urinàries recurrents; i Tao-Control®, per a l’autocontrol de pacients que prenen anticoagulants orals. La ronda es va obrir el 2016 amb l’entrada d’EMESA Corporació Empresarial (societat d’Emilio Cuatrecasas). Posteriorment, s’han incorporat diferents Family Offices i socis corporatius com Juan Knuth (Palex Medical), la família Gaya (Eladiet), la família Xiol (Peroxfarma), la família Serra (Boyser), entre d’altres, a més d’empleats de l’empresa. Segons el fundador i CEO de Devicare, Rosendo Garganta, que actualment també coordina la comissió de tecnologies mèdiques de CataloniaBio: “Aquest perfil d’inversors és, sens dubte, de gran aportació estratègica per al creixement de l’empresa”.

Expansió internacional

Devicare va tancar l’exercici 2016 amb uns ingressos de 400.000 euros i aquest any espera augmentar la xifra fins a un milió d’euros gràcies a la internacionalització de la companyia. Actualment, Devicare té acords de distribució de Lit-Control® a Espanya (M4 Pharma),

Mèxic (InnovaSalud) i s’està preparant per entrar al mercat francès. En aquest darrer cas, properament començarà l’activitat de premàrqueting amb l’objectiu de tancar un acord amb una farmacèutica per comercialitzar el producte a França de cara el 2018.

Sector a l’alça El sector del Remote Patient Monitoring (RPM) no para de créixer. L’empresa d’estudis de mercat Berg Insight assenyala que en l’últim any el mercat d’RPM ha augmentat un 44% i es preveu que el 2020 al voltant de 25 milions de pacients necessitaran dispositius com els que dissenya Devicare, que permeten al pacient realitzar un control més freqüent des de casa seva sense perdre el contacte amb el seu metge. El director de Vendes i Màrqueting de Devicare, Xavier Peris, assegura que estan “convençuts que aquesta és la tendència per millorar la gestió assistencial i la qualitat de vida dels pacients que pateixen malalties cròniques”. Tal i com coincideixen Rosendo Garganta i Xavier Peris, s’està parlant de “Medicina 4P (Preventiva, Predictiva, Personalitzada i Participativa), que es descentralitza dels centres sanitaris i hospitalaris”. En el cas de les malalties urològiques (litiasi, infecció, bufeta hiperactiva, síndrome de la bufeta dolorosa, cistitis intersticial, calcificació de catèters...) ja són la segona causa de consultes d’atenció primària a Europa. Per això, productes com Lit-Control® de Devicare tenen una gran perspectiva de creixement, igual que tot el sector de Remote Patient Monitoring.

Fundada l’any 2012 per l’Alumni Rosendo Garganta, Devicare és una companyia especialitzada en el desenvolupament, fabricació i gestió remota de dispositius mèdics innovadors per a la cura a domicili del pacient crònic. La seva seu està al Parc de Recerca UAB a Cerdanyola del Vallès, des d’on treballa una plantilla de 20 professionals. Aquest any Devicare espera obtenir unes vendes de 1,1 milions d’euros.

Rosendo Garganta, alumni de l’Euncet i Managing Director de Devicare

Número 3- Maig 2017

FOTO © CATALONIABIO I BIOCAT

13 - Revista Euncet Alumni


L’ENTREVISTA Parlem amb Mariona Campmany, Chief Marketing Officer d’ICAR i Alumni de l’Euncet, perquè ens expliqui com evoluciona el sector de la validació de la identitat com a solució del frau i com la seva empresa ha aconseguit posicionar-se a nivell mundial, oferint solucions per mòbil, web (cloud) i desktop.

“Està demostrat que la tecnologia, com la biomètrica, és molt més robusta que l’ull humà”

i

CAR es crea l’any 2002 per la necessitat del Grup Peralada de millorar el control d’accés dels seus casinos. Com ha evolucionat l’empresa en tots aquests anys? ICAR va néixer d’una necessitat real del mercat i va començar oferint una solució de captura i lectura del document d’identitat espanyol. Arran d’aquí, la solució ha anat evolucionant fins a analitzar de manera automàtica i en pocs segons les mesures de seguretat del document i comprovar l’autenticitat d’aquest. A mitjans de 2011 la transformació digital dels diferents sectors on ens dirigíem va començar a arrancar. Mirant les tendències dels mercats, analitzant els clients i competidors vam veure que havíem d’oferir solucions tecnològiques disruptives que s’adaptessin a aquesta transformació digital. Tot això, ens va portar al llançament de nous productes adaptats a entorns online (web i mòbil) i a un canvi de model de negoci de producte a servei. Arribes a l’empresa l’any 2010 en l’època de la seva internacionalització. Amb quin objectiu entres a ICAR? La meva experiència laboral estava focalitzada als departaments d’exportació i amb una formació en màrqueting internacional. ICAR

14 - Revista Euncet Alumni

necessitava marcar una estratègia de creixement internacional ambiciosa i, per tant, créixer en aquest àmbit. La meva entrada a ICAR va suposar un suport en l’anàlisi, segmentació de mercats, coneixement del client i construcció d’una estratègia empresarial internacional. Quins són els vostres principals clients? La necessitat de validar la identitat dels usuaris és un factor clau per a moltes entitats. Allà on sigui necessari la correcta identificació dels clients, la nostra tecnologia hi té cabuda. Sectors com el financer, telcos o hotels requereixen tecnologies automàtiques i eficients dins del procés d’alta del nou client. A ICAR és molt important la innovació per no perdre la posició en el mercat. Amb quins productes esteu treballant actualment? Si una empresa tecnològica vol seguir viva en el mercat i créixer, ha de tenir la paraula innovació dins dels seus principals objectius. El sector tecnològic és molt volàtil i no importa que siguis el primer en haver desenvolupat una tecnologia, sinó que has de ser el millor. Actualment, estem sumant tecnologies que aportin més robustesa en assegurar

Número 3- Maig 2017


que el teu client és qui diu ser. Per això, treballem amb tecnologies biomètriques, que ens permeten fer proves de vida i comparar un selfie amb la fotografia del document d’identitat (liveness). També apliquem la tecnologia big data per analitzar l’empremta de l’usuari a internet (footprint) o geolocalitzem des d’on s’està realitzant l’operació. L’objectiu principal és que l’usuari pugui fer qualsevol operació des de casa, com donar-se d’alta d’un banc, demanar un crèdit o llogar un cotxe, i que ho faci de manera ràpida i segura. És factible pensar que es podrà aconseguir la seguretat total? És una pregunta que obre un gran i interessant debat, i m’agrada crear debat. El 100% de seguretat no el tindràs mai, però en operacions offline, és a dir, persona a persona, tampoc. De fet, actualment està demostrat que la tecnologia, com la biomètrica, és molt més robusta que l’ull humà. En aquest cas, tenim més barreres mentals que tecnològiques, ja que confiem més en què si hi ha contacte hi ha més seguretat, però la realitat és que avui en dia la tecnologia permet validar la identitat d’una persona d’una manera molt més segura. Quins són els principals problemes de seguretat que han aparegut amb internet i les noves tecnologies? El frau online és un dels principals problemes del món digital. El 2016 es van produir els índexs de frau més elevats dels últims tretze anys, dels quals més del 50% eren originats per frau d’identitat. Per això, cada vegada hi ha més usuaris que volen protegir la seva identitat. L’ús de la biometria està cada vegada més estesa, però fa poc un grup d’investigadors japonesos alertaven que fer-se selfies on es vegin els dits pot suposar un problema de seguretat. És realment fiable i segura? La tecnologia de reconeixement facial ha donat salts de gegant en aquests últims anys. Per ser sincers, aquesta tecnologia no és fiable al 100%, però sí entre el 95 i el 99%. Estudis de reconeixement facial donaven un marge d’error inferior al 5%. En qualsevol cas, és un percentatge de fiabilitat molt més elevat que un reconeixement efectuat per persones. El 2014 un estudi realitzat sobre oficials de control de fronteres, amb formació i entrenament específics pel reconeixement facial, va demostrar que en el 14% dels casos s’acceptaven fotografies fraudulentes. Un dels documents més falsificats a Europa és el Document Nacional d’Identitat (DNI). Cap a on evolucionarà perquè deixi de ser així? El DNI electrònic és la solució? El DNI electrònic és cada vegada més difícil de falsificar físicament, però en moltes webs encara es pot suplantar una identitat simplement amb el nom, cognoms i número de DNI. Afortunadament, molts sectors, com el financer o el de comerç electrònic, cada vegada tenen mètodes de pagament en línia i solucions de verificació de la identitat més completes, ràpides i segures. La clau és afegir altres mesures de seguretat, com la geolocalització de l’usuari, la comprovació del telèfon i el correu electrònic proporcionats o l’anàlisi de xarxes socials per verificar la identitat digital. Així, l’acció conjunta d’empreses,

entitats i usuaris aconsegueix que els nostres DNI i, per tant, la nostra identitat digital, siguin cada vegada més segurs a internet. Sovint les empreses sacrifiquen l’experiència de l’usuari per la seguretat digital quan el 60% dels abandonaments en un web és per un disseny poc amigable. És difícil trobar l’equilibri entre la seguretat i l’experiència del client? Si el procés de verificació d’identitat d’un client el fas molt llarg i poc usable, el client deixarà el procés i, per tant, et caurà la quota de vendes. Però si no aportes mesures de seguretat, tindràs més opcions de ser víctima de frau. La clau de l’èxit és aconseguir que l’experiència d’usuari i la seguretat siguin sinònims. Per a això, cal ser proactius, conèixer quines són les necessitats del consumidor actual i transformar els requeriments en una experiència agradable. Cap a on va el del sector de la identitat digital? El repte no és unificar les identitats digitals en una sola per identificar millor a l’usuari, sinó connectar tot el context digital que representa a l’usuari a internet i lligar-ho amb la identitat física. La tecnologia biomètrica i l’anàlisis del comportament de l’usuari seràn dos punts crítics en la identitat de l’usuari. També fas conferències sobre la validació de la identitat, arribant a ser ponent al Mobile World Congress. Què t’aporta aquesta faceta? Estar en el Board of Directors d’una empresa tecnològica, amb un creixement de més d’un 25% anual des dels últims 5 anys, és una gran oportunitat professional. És un factor motivador saber que aportes valor en el teu dia a dia, que no deixes mai d’aprendre i que gràcies al treball en equip assoleixes objectius de creixement i posicionament. Realitzar conferències ha suposat un gran repte i una evolució dins la meva carrera. No ens ensenyen a parlar en públic i és clau preparar-se molt bé el missatge que es vol comunicar, basar-se més amb el que es diu i com ho dius que en un Power Point i gaudir de l’experiència. A l’Euncet vas estudiar la Diplomatura en Ciències Empresarials i més tard vas tornar per cursar el Màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial. El màster t’ha ajudat a consolidar la teva posició a l’empresa? Absolutament. Estava en un moment professional clau, ja que tenia l’oportunitat de crear des de zero un departament de màrqueting dins d’una start-up i no vaig dubtar en formar-me davant d’aquest repte. Va ser un any on vaig poder aplicar a la pràctica i a temps real els coneixements que anava adquirint en el màster. El resultat ha estat totalment mesurable i satisfactori, tant a nivell de xifres com de motivació personal.

“El frau online és un dels principals problemes del món digital”

ICAR Fundada a l’any 2002, ICAR és referent mundial en solucions per la validació de la identitat del client amb l’objectiu de poder prevenir el frau d’identitat. Uneix la necessitat d’aportar la màxima seguretat amb una experiència òptima dels usuaris. La seva consolidada experiència li he permès ser el principal proveïdor de serveis de verificació d’identificació pel Mobile World Congress. L’empresa té la seva seu a Cerdanyola del Vallès, però actualment té presència a més de 30 països amb 150.000 punts de venta repartits per tot al món.

Ronda Can Fatjó, 21 · Parc Tecnològic del Vallès · 08290, Cerdanyola del Vallès Teléfon: 93 594 24 74 Web: www.icarvision.com/

Número 3- Maig 2017

15 - Revista Euncet Alumni


El reconeixement del dret a l’oblit Dades ocultes, però inesborrables. Això es desprèn de les sentències que la justícia està dictant sobre el dret a l’oblit, que es refereix a la possibilitat de demanar la retirada dels enllaços a les pàgines de resultats de cercadors com Google. Es tracta d’una problemàtica recent que neix amb la irrupció de les noves tecnologies i que està donant lloc a una batalla judicial entre els seus defensors i crítics per conèixer les delimitacions del dret a l’oblit.

16 - Revista Euncet Alumni

Número 3- Maig 2017


E

l 13 de maig de 2014 és una data significativa dins el dret a l’oblit. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer pública la sentència que estableix que els motors de cerca estan sotmesos a les normatives de protecció de dades de la Unió Europea i, per tant, el ciutadà que ho desitgi pot demanar als cercadors la retirada d’enllaços a les pàgines de resultats. L’origen d’aquesta sentencia pionera és una denuncia d’un ciutadà espanyol contra la filial de Google a Espanya per una informació sobre un embargament en contra seu publicada en dos anuncis del diari “La Vanguardia” el 1998. El denunciant al·legava que ja havia resolt els seus deutes i, per tant, no volia que en els cercadors aparegués el seu nom relacionat amb una subhasta d’immobles per embargament. Amb aquesta resolució, molts ciutadans van dirigir-se a Google, qui va implantar un formulari per atendre les reclamacions dels usuaris de tot Europa. Només a Espanya va rebre 21.628 peticions en deu mesos, tot i que només va acceptar 8.895 peticions. Cada sol·licitud que rep Google és revisada per un equip format específicament per aquest treball i deriva a un equip d’advocats i experts d’alt nivell aquelles peticions més complicades. Si la sol·licitud és acceptada, no solament es retiren els enllaços de les pàgines de cerca, sinó també de Google Imatges, Google Vídeos i Google Notícies.

Dades ocultes però inesborrables Tal i com diu la sentència del TJUE, per acceptar una sol·licitud, s’han de complir dos requisits: la informació ha d’estar obsoleta i no ha de tenir interès públic. Per exemple, en el cas d’un personatge públic el dret de la informació estarà per sobre del dret de l’oblit perquè el contingut sobre ell és d’interès general per la societat. Però cal tenir en compte que quan s’accepta una petició, la informació no s’esborra de la xarxa. El tribunal europeu va assenyalar que el dret a l’oblit només afecta als resultats obtinguts en les cerques realitzades amb el nom de la persona que ho demana i no implica eliminar la informació de l’índex del cercador ni de la font original. Dit d’una altra manera, si es realitza un cerca amb qualsevol altra paraula diferent al nom de l’afectat, els resultats se seguiran mostrant.

Límits del dret a l’oblit A partir de la sentència del 2014, els tribunals d’Europa estan delimitant l’abast del dret a l’oblit amb sentències que estan creant jurisprudència. L’octubre de 2015, el Tribunal Suprem d’Espanya va determinar que el diari “El País” no havia de modificar la seva hemeroteca per esborrar els noms dels dos ciutadans espanyols que van denunciar el diari. Tanmateix, el tribunal els va obligar a implementar les mesures tecnològiques necessàries perquè la informació de l’arxiu no es pugui trobar als cercadors d’internet. En aquest sentit també s’ha pronunciat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’empresari italià Salvatore Manni va imposar una demanda contra la Cambra de Comerç de la regió de Lecce perquè, segons ell, el motiu pel qual no aconseguia vendre els immobles d’un complex turístic era que al registre de societats constava que havia estat administrador d’una altra societat que va ser declarada en concurs de creditors el 1992 i liquidada el 2005. El març d’aquest any, el TJUE sentenciava que el dret a l’oblit no s’aplica a la informació disponible al registre mercantil, tret de casos excepcionals passat “un termini prou llarg” de temps.

L’àmbit geogràfic del dret a l’oblit Un dels punts més polèmics en la delimitació del dret a l’oblit és el seu abast geogràfic. Part de la batalla que Google té actualment és evitar que el dret a l’oblit tingui abast global. Seguint la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el cercador retira els enllaços de tots els dominis europeus, que no inclou el .com, i utilitza senyals de

Número 3- Maig 2017

Part de la batalla que Google té actualment és evitar que el dret a l’oblit tingui un abast geogràfic global

17 - Revista Euncet Alumni


El Tribunal Suprem d’Espanya ja va advertir que el dret a l’oblit no pot suposar una censura retrospectiva de les informacions correctament publicades geolocalització per restringir els resultats de les consultes si es realitzen des del país on s’ha sol·licitat l’eliminació de l’enllaç, sigui quin sigui el domini que utilitzi. El problema és que un ciutadà espanyol pot utilitzar el domini general de Google (.com) i fer una cerca des d’Alemanya, que li sortirà el resultat que un ciutadà espanyol no hauria de veure. Però Google assegura que el 95% de les cerques realitzades a Europa es fan a través dels dominis locals i que és una pràctica generalitzada que els usuaris que utilitzen el domini .com els redirigeixin al seu corresponent domini local. El front judicial per l’abast geogràfic se centra especialment a França, on Google i l’Agència de Protecció de Dades estan en ple procés judicial per tal que el cercador retiri els enllaços a nivell global. Tot i que des del cercador reconeixen que atribuir un abast global garantiria una millor protecció del dret a l’oblit, defensen que compleixen les lleis dels països on operen i que la llei d’un sol país no es pot aplicar a nivell mundial. Google considera que, si fos d’àmbit global, països amb sistemes poc democràtics podrien aplicar la censura més enllà de les seves fronteres.

està treballant per adaptar la normativa espanyola al reglament europeu i tenir-la aprovada durant aquest any 2017.

Història a mida En ple procés de reconeixement del dret a l’oblit, els detractors alerten del perill de fabricar-se un passat a mida, obligant als motors de cerca a eliminar els enllaços que relacionin un ciutadà amb un fet negatiu. Segons l’exdirectora de la Biblioteca Nacional, Milagros del Corral, la desaparició dels enllaços com a resultats de cerques pot crear “una visió esbiaixada de la nostra època”. Els jutges del Tribunal Suprem d’Espanya ja van advertir, a la sentència sobre les hemeroteques del 2015, que el dret a l’oblit “no pot suposar una censura retrospectiva de les informacions correctament publicades al seu dia”. No emparen que cada persona es construeixi un passat a la seva mida ni un currículum adaptat, eliminant allò que li disgusti, perjudiqui o incomodi.

La responsabilitat del cercadors De la resolució del TJUE de 2014 es desprèn que els cercadors són els que han de decidir en primera instància si una petició s’accepta i, per tant, quin dret preval. Però des de Google no creuen que hagi de recaure en ells la responsabilitat del dret a l’oblit i portar la ponderació de drets i interessos. Segons el catedràtic de Dret Administratiu i membre del consell assessor de Google sobre el dret a l’oblit, José Luis Piñar, Google “ha passat de ser un mer intermediari a haver de decidir quin dret ha de prevaler” i “es troba en una posició de jutge, que abans no tenia i que, en el fons, el cercador no vol tenir”.

La progressiva universalització de les noves tecnologies i la perpetuïtat de la informació difosa a través d’internet ha suposat el nou desafiament que és el dret a l’oblit pels tribunals d’Europa. La Comissió Europea introdueix per primera vegada la definició del dret a l’oblit el novembre de 2010, en un document que planteja la necessitat de reforçar els drets sobre protecció de dades personals a causa dels avenços tecnològics.

Però si els tribunals han donat el paper de jutge als cercadors és per la seva rellevància en la forma d’accés a la informació per part dels ciutadans. Tan sols els professionals i alguns usuaris es dirigeixen directament al lloc web d’origen per buscar una informació. Per això, recau en els cercadors la responsabilitat de decidir quines sol·licituds poden ser acceptades per no retallar el dret a la informació i esbiaixar la història. Però Piñar recorda que Google l’únic que fa és retirar enllaços i que no es pugui accedir a una informació des de Google “no significa que no existeixi”.

Però no és fins al maig de l’any passat quan la Unió Europea va aprovar el nou Reglament General de Protecció de Dades, que no serà d’obligat compliment fins al maig del 2018 i on introdueix específicament el dret a l’oblit, que fins aquell moment no estava recollit com a tal als ordenaments jurídics. Amb la sentència del TJUE de 2014, l’activitat dels cercadors es considera un tractament de dades i, per tant, tot el que afecta al dret a l’oblit es regula a través de les lleis de protecció de dades personals. El Ministeri de Justícia del govern espanyol ja

Sigui com sigui, defensors i crítics coincideixen que la sentència del TJUE ha marcat un punt d’inflexió en el dret a la protecció de dades: permet que un ciutadà demani que una informació sobre la seva persona no estigui vinculada al seu nom en una llista de resultats i dóna als cercadors un paper fonamental en l’equilibri entre el dret a l’oblit i el dret a la informació. Però el camí tot just s’està obrint i encara falta que els tribunals i els legisladors matisin el seu abast real.

La perennitat de la informació digital

18 - Revista Euncet Alumni

Número 3- Maig 2017


L’EXPERT OPINA

L

Dra. Cristina Blasi

Advocada experta en protecció de dades i professora de l’Euncet cristina.blasi@euncet.es

La protecció de dades als cercadors d’internet

a ràpida evolució de les noves tecnologies durant els últims vint-i-cinc anys ha tingut un gran impacte en la creació de noves formes de comerç. Aquestes noves tècniques tenen com a base conèixer el major nombre d’informació de l’individu per així poder-li oferir exactament el producte o servei que necessita, i que coincideixi amb els seus gustos, afinitats i localització. L’expansió d’internet ha facilitat enormement la recollida i emmagatzematge de dades personals i per això les indústries comercials i de publicitat han percebut aquest fenomen com una eina eficaç per arribar a un major nombre de consumidors i incrementar considerablement els seus índex de vendes. Aquests nous avenços tecnològics són també avantatjosos pels usuaris, ja que es beneficien de les noves eines digitals i tenen al seu abast tota la informació del món, podent inclús contactar amb altres usuaris a milers de kilòmetres de distància, i simplificant-los qualsevol tipus d’operació comercial o lúdica. D’altra banda, les indústries comercials també han trobat el seu incentiu ja que ara poden adquirir la informació que precisament aquests usuaris deixen registrada a la xarxa. Darrera d’aquest espiral d’interessos es troben els líders d’internet. Empreses que s’han situat en una posició intermèdia entre la informació que interessa a l’usuari i les dades que poden atraure a les indústries comercials i de publicitat. Són els coneguts cercadors d’internet o motors de cerca. Google és el cercador d’internet per excel·lència a dia d’avui. Gràcies a Google tenim a l’abast informació de tot tipus, des de notícies periodístiques fins a documents oficials. Però la informació proporcionada per aquest buscador també ha sigut la causa de nombrosos debats per la possible vulneració del dret a la intimitat i a la protecció de dades. El cas de Mario Costeja que va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea il·lustra aquest conflicte perfectament. Tot i que la decisió que

Número 3- Maig 2017

va prendre el Tribunal al 2014 es pot considerar un gran pas a favor de la protecció de garanties individuals vers a les grans empreses tecnològiques, la sentència mostra que els drets a la intimitat i a la protecció de dades no són absoluts. Aquests es poden veure sovint contrarestats pels drets a la llibertat d’expressió i informació, que es troben previstos a l’article 20 de la Constitució Espanyola. Amb el propòsit de millorar algunes de les situacions en què els ciutadans europeus es troben desprotegits quant als drets a accedir, modificar o eliminar les seves pròpies dades personal, un dels nous conceptes que ha introduït el recent Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), aprovat per la Unió Europea, és l’anomenat dret a l’oblit, el qual es troba regulat a l’article 17 d’aquest reglament. Aquest dret dóna la possibilitat a què l’usuari que decideixi que no vol que les seves dades personals segueixin a la xarxa pugui suprimir-les. El dret a l’oblit vindria a ser doncs una reforma que pretén anar una mica més enllà dels existents drets de cancel·lació i oposició contemplats als articles 16 i 17 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades. El dret a l’oblit representa un gran progrés pel que fa la regulació de les dades que es recullen, processen i emmagatzemen a internet. Trobo que aquest nou concepte jurídic posa límits al tractament de dades massiu que empreses i companyies tecnològiques han estat duent a terme durant aquests últims anys. Tanmateix, tinc els meus dubtes si el dret a l’oblit serà efectiu a la pràctica. Un dels problemes que es plantegen a partir d’aquest nou concepte del dret a l’oblit és què passarà amb les còpies ulteriors de dades personals que persisteixen una vegada s’ha eliminat la informació original. A més, també s’ha vist que malgrat que els usuaris aconsegueixin que Google suprimeixi les seves dades personals de l’índex del cercador, això no implica que aquesta informació quedi eliminada completament, sinó que es pot seguir veient a altres parts del món i a través d’altres dominis d’internet. Per tant, haurem d’esperar a veure l’efectivitat d’aquest dret a l’oblit un cop s’adapti el RGPD a tots els Estats membres de la Unió Europea, que tenen com a termini per integrar el reglament fins al maig de 2018.

19 - Revista Euncet Alumni


VIDA UNIVERSITÀRIA Entrevistem a l’Àlex Carbonell, estudiant del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, perquè ens expliqui com combina els estudis en la modalitat semipresencial amb la seva carrera esportiva com a futbolista. Actualment, està jugant al Barça B i ja ha debutat amb el primer equip.

Àlex Carbonell, a l’esquerra de la fotografia, jugant un partit amb el seu equip, el Barça B

E

ntres al FC Barcelona en la categoria d’Aleví B. Com vas arribar al club? En aquell moment, estava a l’Escola del Barça, on vaig fer l’etapa de Benjamí. L’Escola del Barça sempre té relació amb la part de futbol base i, de tant en tant, agafaven alguns nens i ens portaven a fer proves. Vaig tenir la sort que em van agafar i, a partir d’allà, vaig començar a l’Aleví B i fins al dia d’avui, tot i que hi hagut algun canvi com les dues temporades al Cornellà. Com va ser el canvi a l’UE Cornellà? Era jugador de l’Infantil A del Barça i em van donar la baixa perquè així ho van considerar. En aquell moment, vaig prendre la decisió d’anar al Cornellà que era un club que seguia competint a la mateixa categoria. La veritat és que em va anar molt bé el canvi per poder créixer i crec que em va ajudar molt per tornar amb un pes més gran del que tenia anteriorment al Barça. Per què tornes al Barça? Era cadet de segon any i m’estaven anant molt bé les coses. Hi havia interés d’altres clubs i vaig poder anar a la Selecció Catalana i a l’Espanyola. Era un moment molt dolç i vaig preferir tornar al Barça. Ser culer des de petit tira molt i, a més, podia estar a prop de la família. Què et va aportar aquesta etapa fora del conjunt culer? Vaig canviar de posició en el UE Cornellà, passant de lateral a

20 - Revista Euncet Alumni

centrecampista, i això em va anar molt bé. Em vaig sentir important dins l’equip, cosa que anteriorment en el Barça no m’hi sentia i vaig agafar un altre rol, més de líder, que em va servir per créixer i madurar més. Quines sensacions tens pel futur? Ara estic al Barça B, on vaig començar molt bé, tot i que no he fet un bon final de temporada i no he tingut tant protagonisme. És veritat que cada any has de passar l’examen i tens la pressió de voler fer-ho bé i voler destacar perquè no vols sortir del Barça. Però de cara a l’any que ve seguir al Barça B crec que seria el millor per mi i intentar agafar un rol més de protagonista. Si tinc la sort de poder arribar al primer equip, seria complir el somni que tinc des de petit. Porto gairebé deu anys vestint la samarreta del Barça i el meu objectiu és poder seguir. Vas fer la pretemporada 2016-17 amb el primer equip i més tard vas debutar en partit oficial a la Copa de Rei contra l’Hércules. La pretemporada la vaig fer amb el primer equip a l’stage que van fer a Anglaterra i on vaig jugar dos partits. També vaig jugar la Supercopa de Catalunya contra l’Espanyol i la Copa del Rei contra l’Hèrcules. Després he anat convocat a la Lliga contra el Màlaga i vaig viatjar amb l’equip a Torí pel partit de Champions contra la Juventus, però no vaig anar convocat, simplement vaig viatjar amb ells. Però són experiències que estic agafant i que et fan madurar i créixer. Encara que hagi fet un mal final de temporada, m’emporto coses molt positives d’aquest any.

Número 3- Maig 2017


Ets dels futbolistes que estan totalment pendents del món del futbol i que no es perden cap partit? Quan era més petit no m’agradava gens mirar el futbol, ni tan sols els partits importants, però ara miro fins i tot partits de les categories inferiors o d’altres països. En canvi, quan vaig amb els amics i parlen de futbol, intento canviar de tema, perquè no m’agrada i prefereixo desconnectar. Ells et pregunten com et va amb tota la bona intenció, però potser no et ve de gust parlar-ho, igual que de vegades em passa amb la família. No és fàcil trobar futbolistes que combinin els estudis amb el futbol professional. El Barça us dona facilitats per estudiar? Sí, ens dona moltes facilitats i, en alguns estudis, estem becats. En el meu equip hi ha un company que està estudiant Medicina i altres estan fent INEF, tot i que hi ha alguns companys que tenen un altre punt de vista i fan altres coses, però no una carrera. En aquest nivell no és fonamental estudiar, però el Barça t’ajuda i et dona les eines necessàries si tens interès. Per exemple, si tens dubtes en algunes assignatures, ells tenen professors de repàs, que són de Batxillerat, però que et poden ajudar i et poden fer una classe. Per què vas decidir matricular-te al Grau en Màrqueting i Comunicació Digital? S’estan complint les teves expectatives? L’any passat estava matriculat en Administració i Direcció d’Empreses en una altra universitat, però no em va anar molt bé perquè no tenia les facilitats que tinc aquí per estudiar, que és el que més m’agrada de l’Euncet. És el primer any però estic complint les expectatives. Els professors de la modalitat semipresencial tenen en compte la situació que tenim la majoria i que ens complica assistir a classe. Quan has d’estudiar, tens tots els apunts i els exercicis penjats i, si hi poses hores, t’ho pots treure. Per mi és necessari seguir amb els estudis per si un dia passa alguna cosa amb el futbol, on no hi ha res escrit i pot passar de tot. A més, em beneficia perquè em permet desconnectar d’aquest món. Per què vas canviar el Grau en ADE pel de Màrqueting? No sabia molt bé què fer i vaig demanar ajuda a una empresa d’orientació professional a joves. Em vaig fixar en les assignatures de l’Euncet i s’adaptaven molt a la meva forma de ser i al que a mi em pot agradar pel futur. No ho porto tant al dia com els meus companys però intento tenir continuïtat en els exàmens i aprovar els màxim que pugui. Com t’organitzes per combinar el futbol amb els estudis? Em costa bastant portar el ritme de les classes, perquè potser després d’un partit em diuen que entrenem dilluns a la tarda o que haig de viatjar amb el primer equip el divendres que és dia que tinc classe. En aquests aspectes em costa perquè normalment sé si viatjo al mateix dia. Però quan arriben els exàmens intento actualitzar-me com sigui. Per exemple, aquest cap de setmana he viatjat perquè teníem els play off d’ascens i havia d’estudiar per l’examen que tenia avui. Em vaig

emportar els apunts per estudiar a l’hotel, però no vaig poder perquè estava pensant en altres coses. Així que avui mateix he hagut de fer un esprint per a veure si puc aprovar l’assignatura. Demanes als teus companys que t’ajudin per posar-te al dia? En el meu grup de classe ens ajudem molt, ja que molts treballen pel matí i també s’han d’organitzar com poden. Si tinc algun dubte, m’ajuden i, fins i tot els professors, quan no he pogut assistir a algun examen. De moment, aquest primer any m’està resultant molt fàcil combinar-ho i tinc ganes de seguir estudiant aquí. Et vas matricular de totes les assignatures del primer curs? Em vaig matricular a tot. Durant el primer quadrimestre vaig aprovar tres de les cinc assignatures que tenia i, en aquest quadrimestre, espero aprovar tres o quatre més. Sempre em deixo una o dues assignatures, perquè el meu objectiu és jugar a futbol i poder compaginar el màxim amb els estudis, però tampoc sento l’obligació a dia d’avui de portarho tot el dia. Simplement, és seguir amb els estudis per si algun dia s’acaba el futbol. On t’agradaria treballar dins el món del màrqueting? No hi ha cap àrea del màrqueting on m’agradaria especialment treballar, però m’agradaria molt seguir relacionat amb l’esport. M’estic formant per tenir uns estudis i perquè crec que és important com a persona, però després potser no m’hi dedico i vull posar-me a entrenar. Ara mateix estudiar és el meu segon objectiu i estic orgullós de poder aprovar tres o quatre assignatures mentre jugo a futbol. Has arribat a pensar en deixar els estudis? És un debat que he tingut a casa. Hi hagut alguns moment que he volgut centrant-me en el futbol però, sobretot, el meu germà gran m’ha animat a seguir perquè amb el futbol mai se sap. Segon de Batxillerat va ser un any complicat i va ser quan més m’ho vaig plantejar, però veure que companys d’equip ho estaven compaginant, em va fer reflexionar que si ells podien, jo també. Com es gestiona la incertesa del futbol de no saber on estaràs l’endemà? No és fàcil, perquè potser fas un mal any i de cop has d’agafar una altra via, que t’implica canviar de casa o d’estudis. Que et vagi malament el futbol implica canvis, que poden ser bons, però has d’estar preparat. No és fàcil portar aquesta pressió i més quants ets jove. No és el mateix amb 19 anys que amb 35 anys. La família és clau per portar aquesta pressió? Sí, és molt important i m’han ajudat molt. Estan molt pendents de mi i aquest any m’han donat molt suport. Els hi estic molt agraït, tant als meus germans i als meus pares com a la meva novia, ja que són els que passen més temps amb mi i qui pateixen els meus mals moments. Per ells també és important que em vagi bé amb el meu somni del futbol.

Els vostres assessors de confiança Assessoria jurídica, mercantil, laboral i fiscal/comptable folch-assessors.com/

Volta, 18-22 Entresol 2ª 08224 Terrassa

Número 3- Maig 2017

21 - Revista Euncet Alumni


El Professor Josep Pacreu

El professor Josep Pacreu, a la segona fila a l’esquerra, durant l’acte de graduació de graus del curs 2014-15

Una llarga col·laboració que perdura

V

aig conèixer el Jordi Balcells, antic director de l’Euncet, a la primavera del 1991, en el casament d’uns amics comuns. Durant la conversa van sortir les nostres activitats: ell, impulsor del Centre d’Estudis Empresarials -després Euncet-, un projecte de Caixa Terrassa per crear un centre de formació per a executius de la comarca i endegar un Bachelor amb el suport de la universitat de Carolina del Sud i pel que cercava un professor per l’assignatura de Mètodes Quantitatius; en el meu cas, l’eterna vocació per la docència. Donades les nostres afinitats, vam quedar de seguir-ne parlant i a la tardor d’aquell any començava a impartir l’assignatura d’Informàtica al citat Bachelor. Així va començar la meva llarga col·laboració amb l’Euncet, interrompuda durant tres anys per la meva activitat empresarial a l’estranger.

ubicació actual, l’antic alberg de Caixa Terrassa, al pati del qual es va començar a celebrar l’entrega de diplomes; el canvi de paraigües de la Universitat de Carolina del Sud pel de la de Gal·les i finalment de la UPC; l’ampliació de les titulacions, postgraus i màsters; els canvis d’equip directiu i de propietari i la gran ampliació dels equips docents i de suport. De l’època de la Universitat de Gal·les cal fer esment de les “auditories” de final de curs amb el tema de la doble correcció d’exàmens, i les qualificacions de Upper i Lower per la doble titulació. Jo, mentrestant, diversificava les assignatures que impartia: Planificació Estratègica, Sistemes d’Informació, Mètodes Quantitatius, OAE, i les financeres, tant a la diplomatura com al Grau i als cursos que es van impartir a directius d’oficines de Caixa Terrassa.

Recordo amb admiració aquells començaments, a la primera i cinquena planta de l’edifici del Centre Cultural, a Terrassa, al costat dels jutjats, amb una infraestructura mínima: el Jordi Balcells i l’Eva García.També se’m fa present d’aquella primera etapa les discussions metodològiques amb l’equip respecte si convenia seguir ensenyant el DOS (Sistema Operatiu de Disc) o passar al, en aquell moment primitiu, Windows, amb el que allò significava de canvi de manera de fer per l’usuari. En aquella època, ensenyava WordPerfect, Lotus 123, Dbase i encara no teníem internet. Vull fer èmfasi en aquest últim aspecte, perquè probablement als actuals alumnes que llegiran això no els serà fàcil imaginar un món en el que no hi havia internet, ni telèfons mòbils, ni Google, ni Wikipedia, ni WhatsApp, ni xarxes socials, ni, ni... I vivíem, estudiàvem, apreníem, treballàvem i ens comunicàvem.

Vull acabar remarcant una iniciativa pedagògica de la que el professor Armand Bover i jo ens en sentim molt satisfets: durant el primer curs pels directius de Caixa Terrassa vam compartir un dels mòduls, però no un dia ell i un altre jo, sinó simultàniament, estant tots dos presents a l’aula. Aquesta és una de les experiències més enriquidores que he viscut en la docència. No és fàcil, ja que cal un gran respecte mutu i una renúncia voluntària i generosa a no voler demostrar que “jo en sé més”, però ens va funcionar força bé, tant, que ho vam estendre a alguna assignatura de la Diplomatura i al Postgrau en Finances. Per part dels alumnes, va tenir un notable nivell d‘acceptació perquè disposaven, a la vegada, de dos punts de vista i de dos criteris davant d’un fet empresarial, no sempre necessàriament coincidents i que contribuïen a animar el debat.

Al meu despatx encara llueix la reproducció d’un capitell romànic, regal de Nadal del primer any. Després vindria el trasllat a la

Quanta vida i quantes vivències amb l’equip de l’Euncet conté aquest llarg període! Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

22 - Revista Euncet Alumni

Número 3- Maig 2017


Sabies que... uns 4.000 joves catalans marxen anualment a l’estranger?

S

egons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, uns 4.000 joves catalans marxen cada any a l’estranger, ja sigui per a estudiar o per treballar. Una gran part ho fan per buscar noves experiències tant personals com professionals mentre que altres joves ho fan empesos per la situació econòmica d’Espanya. Aquest últims són coneguts també com a ‘exiliats laborals’, ja que la manca d’oportunitats els ha obligat a sortir del país.

problema. Més aviat al contrari: pot suposar una oportunitat, ja que els permet adquirir experiència professional a l’exterior, conèixer noves formes de treball i cultures, aprendre idiomes així com també desenvolupar la seva capacitat d’adaptació. L’experiència dels joves que decideixen tornar a Catalunya es converteix en molts casos en un avantatge competitiu, ja que les empreses ho valoren molt positivament. Haver realitzat una estada fora del país es converteix en un valor afegit.

Tal i com recull l’informe Emigració i joventut, que va publicar l’Observatori Català de la Joventut el novembre del 2016, durant el 2005 van emigrar a l’estranger 693 joves mentre que l’any 2015 gairebé es va multiplicar per 6 aquesta xifra, arribant a 3.904, amb un augment sostingut des de 2009. Tanmateix, es creu que són molts més els joves que han deixat Catalunya i que la xifra real podria ser entre tres o fins i tot quatre vegades més. De fet, la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, va reconèixer que és difícil saber quanta gent marxa perquè no tothom es dóna de baixa del padró o es registra en el país de destí. Per això, des del Govern, s’han compromès a fer un estudi que reculli dades més fiables.

Evidentment, l’ideal seria que l’opció de marxar a l’estranger fos una decisió personal fruit de la llibertat i la voluntarietat de la persona per viure una nova experiència i adquirir noves competències que l’ajudin en el seu desenvolupament personal i professional, i no pas per la necessitat de buscar oportunitats professionals fora perquè el país d’origen no li pot oferir. Si el que fa que la persona opti per marxar a l’estranger és aquesta falta d’oportunitats professionals, és un verdader problema social i econòmic pel país.

Sigui com sigui, la mobilitat internacional entre els joves és un fet. La marxa dels joves a l’estranger no ha de ser necessàriament un

Mariona Carol

Marc Rivelles

Número 3- Maig 2017

A l’Euncet Business School, tenim exemples d’antics estudiants que han marxat a l’estranger en els últims anys, aprofitant les oportunitats professionals que altres països ofereixen. Hem parlat amb Mariona Carol i Marc Rivelles perquè ens expliquin perquè van decidir marxar i com està sent la seva experiència professional lluny de casa.

El juliol de 2014 la Mariona Carol va acabar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses a l’Euncet i llavors va arribar la gran pregunta: què fer? A través de l’Euncet va tenir un parell d’entrevistes de treball, però sempre havia volgut fer una estància a l’estranger. Va ser aleshores quan va recordar la seva etapa a Alemanya fent pràctiques a l’àrea de la logística de l’empresa Würth i va decidir tornar al país bavarès per fer un curs intensiu d’alemany durant nou mesos. Es va instal·lar a Hamburg amb l’objectiu de consolidar el seu alemany i després començar a buscar feina. El gener de 2016 va entrar a treballar a una empresa familiar del sector alimentari, on necessitaven cobrir una vacant en l’àrea de compres. Tanmateix, volien que abans conegués bé el producte i li van proposar que inicialment comencés al departament de qualitat, on finalment es va quedar. El febrer d’enguany va decidir buscar noves experiències i canviar de país. Ha estat viatjant, mantenint de base Hamburg, però ja ha marcat la seva propera parada: serà Edimburg per estudiar un màster en operacions i cadena de subministrament, l’àrea on vol desenvolupar la seva carrera professional. L’objectiu és combinar els estudis amb un treball parcial que li permeti cobrir les despeses.

Quan va acabar l’enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió a l’Euncet, el Marc Rivelles va decidir obrir la seva pròpia empresa junt amb un altre soci i estudiant de l’Euncet. Però no va sortir com planejaven i al cap d’un any va tancar l’empresa i va decidir instal·lar-se uns mesos a Irlanda per millorar l’anglès i conèixer un altre país. L’experiència no el va acabar de convèncer i el desembre de 2012 es va traslladar a Londres, on s’hi ha quedat. Ja porta anys a la City i no té previst tornar a curt termini. Gràcies a les facilitats burocràtiques dels país anglosaxó i a l’experiència prèvia com autònom, ha creat dues empreses d’informàtica amb un mateix soci: LeanJS, que es dedica a projectes informàtics; i ReactJS Academy, que és una empresa de formació. Les dues empreses estan en ple creixement i no paren de viatjar per Europa, sobretot, a Lisboa, París, Londres, Berlín, Amsterdam i Oslo. Actualment, estan intentant entrar a Barcelona per ampliar el seu mercat i ja han tingut els primers clients. Però les seus de les dues empreses seguiran estant a Londres, ja que és una ciutat que està molt ben connectada i a poques hores de Barcelona i ofereix moltes facilitats empresarials. Una dada: per obrir una empresa només s’ha dedicar una hora i mitja de temps.

23 - Revista Euncet Alumni


L’Actualitat Euncet Business School participa a la fira del treball JOBarcelona Estudiants i professionals junior poden contactar amb més de 100 empreses líders La quarta edició de la fira del treball JOBarcelona va comptar amb la presència de l’Euncet, que va ser una de les 104 empreses participants durant els dos dies que va durar la fira. En total, més de 21.000 candidats, entre estudiants i professionals junior, van poder contactar amb les empreses per accedir al voltant de 8.000 ofertes de treball i pràctiques, tant nacionals com internacionals. A través d’un estand, l’Euncet va informar a tots els assistents que s’acostaven sobre la seva oferta formativa de màsters oficials i executive així com també dels serveis que l’Escola ofereix a través de la Borsa de Treball i el Servei d’Orientació Professional. A més, es van programar diverses conferències, dues de les quals van ser organitzades per l’Euncet. En la primera ponència, el professor expert en màrqueting, Xavier Lamote, va donar les claus per tenir èxit en una entrevista de treball. Més tard, el ponent va ser el youtuber i professor de l’Escola, Roc Massaguer, qui va revelar els secrets pels quals la seva marca personal ha triomfat en el món digital i va donar consells per tal que els assistents també ho aconsegueixin.

El professor i youtuber Roc Massaguer durant la seva conferència a JOBarcelona

Noves Jornades Open Day per informar sobre els graus oficials

Encuentro de cocina internacional de los estudiantes de máster

Gràcies a l’èxit d’assistència de la Primera Jornada Open Day, l’Euncet Business School organitza dues jornades més per tots els interessats en cursar un dels graus oficials que ofereix l’Escola: el Grau en Administració i Direcció d’Empreses, el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital i la doble titulació de Màrqueting i ADE, novetat del pròxim any acadèmic.

A finales de mayo, coincidiendo con la finalización de las clases del Máster Oficial en Administración y Dirección de Empresas y del Master in Business Innovation, los estudiantes se reunieron para celebrar el encuentro culinario latinoamericano, donde prepararon platos típicos de sus países: Argentina, Colombia, Perú, Chile, Venezuela, Nicaragua y El Salvador.

La propera es realitzarà el dissabte 17 de juny a les 11.00 h i comptarà amb la participació especial de Valentí Sanjuan, periodista, esportista extrem i youtuber, que impartirà una masterclass durant l’acte. Pels qui no els va bé assistir-hi en un dissabte, està prevista una tercera Jornada pel divendres 7 de juliol a les 18.00 h.

Fue una experiencia muy enriquecedora, donde los estudiantes compartieron con la dirección y coordinación de los programas una jornada lúdica y cultural, antes de presentar sus trabajos finales de másteres y dar por concluida su estancia en Euncet Business School.

Durant les Jornades s’oferirà tota la informació acadèmica sobre els graus, a càrrec dels coordinadors de curs i professorat, i es podrà escoltar el testimoni d’estudiants sobre la seva experiència a l’Euncet. Abans de finalitzar la sessió, els assistents podran visitar les instal·lacions de l’Escola i fer un refrigeri, on podran resoldre tot aquells dubtes que tinguin amb els professors que hi assistiran.

24 - Revista Euncet Alumni

Durante el curso académico 2016-17, han aumentado los estudiantes internacionales que han optado por Euncet para formarse en Europa. Además, aquellos estudiantes que lo han deseado han podido realizar prácticas en empresas durante el curso, pudiendo ampliar su experiencia profesional, conocer otras formas de trabajar y aplicar los conocimientos adquiridos durante su formación.

Número 3- Maig 2017


L’Euncet impartirà un postgrau en gestió de projectes

Els estudiants valoren positivament les visites a empreses

Tal i com recull l’expert i professor de l’Euncet, Rafael Esquerigüela, en el seu llibre Introducción a la Gestión de Proyectos, la gestió de projectes és “la disciplina d’organitzar i administrar els recursos de manera que es pugui acabar tot el treball dins de l’abast, el temps i cost definitiu”. Aquesta gestió sol suposar el 10 % de la càrrega total del projecte i, per això és tan important per les empreses comptar amb professionals que sàpiguen tant liderar el seu equip i resoldre conflictes, com controlar el pressupost i la gestió del temps.

Amb la finalització de les classes, és el moment de fer balanç del curs acadèmic 2016-17. Aquest any s’han potenciat les visites a empreses com una forma perquè els estudiants tinguin un primer contacte amb el món professional i puguin veure a la pràctica tots els continguts assimilats a les classes. Els resultats no podien ser més satisfactoris, tant pel professorat com pels estudiants. És per això que pel proper curs hi ha la previsió de mantenir les visites a empreses, com a part important de l’ensenyament de les matèries.

Conscient de la importància de formar professionals amb aquestes habilitats, l’Euncet ha programat per l’octubre d’enguany el Postgrau en Gestió de Projectes, que comptarà amb la direcció de Rafael Esquerigüela. A més, s’impartirà un mòdul opcional per tots aquells participants que vulguin preparar-se per l’examen de certificació PMP® del Project Management Institute.

En la majoria de les visites s’ha seguit una mateixa programació: mentre l’empresa explicava qui són, ensenyaven les instal·lacions als estudiants, i tot seguit un professional de la companyia oferia una xerrada, segons el motiu de la visita. Entre les empreses que s’han visitat, hi ha CaixaBank Digital Business, Punto Blanco, el Síndic de Greuges, Roche Diagnostics o SEAT, entre altres.

Comencen els cursos d’estiu S’impartiran entre juny i juliol Un any més, l’Euncet Business School organitza cursos d’estiu de curta durada i amb experts en la seva matèria. Es tracta de programes oberts al públic en general i amb una metodologia pràctica perquè els assistents puguin aplicar immediatament els coneixements adquirits. Els estudiants i Alumni de l’Escola tindran un preu especial. El primer curs començarà el dimarts 20 de juny i portarà per títol “Optimització del perfil a LinkedIn”. Durant les quatre tardes que s’impartirà el curs, els participants aprendran a utilitzar LinkedIn i a guanyar visibilitat com a empresa o com a particular en aquesta xarxa social. Una setmana després s’iniciarà el curs sobre Excel, on es podran adquirir els coneixements necessaris per les tasques de gestió directiva, administrativa, comercial i operativa d’una organització així com també es podrà conèixer el potencial de l’Excel per a gestionar bases de dades. L’endemà, el dimecres 28 de juny, es realitzarà la Jornada de Creativitat i Innovació. Durant tot un dia, amb dinar inclòs, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer les tècniques per fomentar el pensament lliure i exploratori i generar idees creatives que poden acabar convertint-se en projectes innovadors. Ja en el mes de juliol s’iniciarà el curs “L’art de parlar en públic” per tots aquells participants que vulguin millorar les seves habilitats per parlar en públic i ser un bon comunicador. També durant el mes de juliol s’impartirà el curs “Tècniques innovadores per a la gestió a l’aula”, dirigit a professors de secundària (CFGS i batxillerats), pels quals serà gratuït. Es realitzarà en horari de matins a les instal·lacions de l’Euncet i, al finalitzar el curs, els participants obtindran un certificat d’activitats reconegudes pel Departament d’Ensenyament de 21 hores. El curs estarà dividit en tres mòduls: Creativitat a l’aula, impartit per Mònica Utrera, coach directiva i consultora en HR; Grafologia i TDAH, impartit pel president de l’Institut Kimmon i creador de la Programació NeuroCal·ligràfica, Joaquim Valls; i Mindfulness, mòdul impartit per Jordi Pagès, expert en la formació i desenvolupament de persones.

Número 3- Maig 2017

25 - Revista Euncet Alumni


L’Euncet oferirà dobles titulacions de grau pel proper curs acadèmic El Grau en ADE es podrà combinar amb el de Màrqueting o Arquitectura Cada vegada més universitats catalanes ofereixen dobles titulacions de graus als seus estudiants. Segons les dades que publica Unportal, especialitzat en informació universitària, una de cada quatre universitats catalanes ofereix alguna doble titulació, sent la Universitat Politècnica de Catalunya qui més n’oferta. En total, està previst que el proper any acadèmic els estudiants puguin triar fins a 184 combinacions possibles de doble grau. Amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves demandes del mercat laboral, l’Euncet Business School també aposta per aquestes titulacions que ofereixen grans avantatges respecte a estudiar una sola titulació. Cursant un doble grau, l’estudiant aconsegueix: • • • • • •

Obtenir un perfil professional més complet Aprofitar al màxim la dinàmica d’estudi Millorar la seva inserció laboral Obtenir uns coneixements més amplis Potenciar la capacitat d’organització i treball Titular-se de dos graus en menys temps

Estudiants de l’Euncet realitzant un exàmen de Grau

Per tot això, a l’Euncet s’han preparat els itineraris perquè, a partir del curs acadèmic 2017-18, els estudiants puguin combinar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses amb el Grau en Màrqueting i Comunicació Digital. En tan sols 5 anys, obtindran les dues titulacions i una formació més completa de l’empresa: adquiriran una formació general sobre els negocis i l’empresa (Grau en ADE) i amb una intensificació en l’àrea de màrqueting i comunicació digital (Grau en MKCD). Amb aquesta complementació es formaran experts amb una alta cotització en el mercat laboral i amb un currículum altament competitiu, donada la gran demanda de professionals amb aquestes competències. A més, l’Escola ha arribat a un acord perquè els estudiants del Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya puguin obtenir el Grau en ADE, cursant-lo en modalitat semipresencial en horari de tardes.

La notícia més llegida L’estudiant Cristina Minguell participa al programa televisiu ‘Joc de Cartes’ Cristina Minguell, estudiant del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital i propietària del restaurant Hawaian Polynesia, va participar en el programa de TV3 “Joc de Cartes”, on cada setmana quatre restaurants de la mateixa zona i amb el mateix tipus de cuina competeixen per determinar quin restaurant és el millor dels quatre. Els jutges són els mateixos propietaris de cada restaurant juntament amb el cuiner i presentador del programa Marc Ribas, qui té el vot decisiu en cas d’empat. Durant el concurs no només es té en compte la proposta gastronòmica, sinó que també es valoren l’espai, el servei, la cuina i el preu del restaurant. Minguell va formar part del programa que es va fer al Vallès Occidental per trobar el millor restaurant de cuina de fusió de la zona. Va competir amb els restaurants: Limón Limón Club, La Magnòlia i Al tanto que va de canto, aquest últim és l’únic que no està ubicat a Terrassa. La proposta de Hawaian Polynesia és una fusió de cuina japonesa i hawaiana, tot regat amb maridatge de còctels. Als seus 22 anys la Cristina fa pocs mesos que es va animar a obrir el seu propi restaurant i cocteleria, situat al carrer Pare Llaurador de Terrassa. Tot i que se li fa complicat compaginar els estudis amb el restaurant, té moltes ganes de tirar endavant aquest projecte empresarial, que ha engegat juntament amb el seu soci i parella. Descriu la seva proposta com “trencadora” i el seu restaurant com “un local exòtic, que té la combinació de dues cultures que són la japonesa i la hawaiana”, on se serveix el menjar amb còctels, una opció que pocs locals tenen. La Cristina i el seu restaurant no van poder guanyar però van quedar en una meritòria segona plaça que li promet una llarga trajectòria en el món de la restauració. Les seves millors puntuacions les va treure en les categories de Servei i Preu. El guanyador, el qual es va emportar els 5.000 euros de premi per invertir en el negoci, va ser el restaurant Al tanto que va de canto, que ofereix una cuina de fusió europea.

26 - Revista Euncet Alumni

Número 3- Maig 2017


RECOMANACIONS AUTORS: Daniel Benito, Sara Bosch, Armand Bover, Lidia Cabello, Joan Jorba, Paola Mastrantonio EDITORIAL: OmniaScience ANY: 2017 PÀGINES: 348 pàg. ISBN: 978-84-942118-7-4

AUTORS: Don Tapscott; Alex Tapscott EDITORIAL: DEUSTO ANY: 2017 PÀGINES: 439 pàg. ISBN: 978-84-234-2655-3

Casos de contabilidad de costes Euncet

La revolución blockchain

Inclou més de 40 casos que els seus autors han desenvolupat al llarg de diversos anys per utilitzar-los com a element pràctic de les assignatures de Comptabilitat de Costos impartides a l’Euncet. El llibre està estructurat en dos blocs, el primer referit a temes de comptabilització dels costos d’una empresa finalitzant amb un cas global que inclou gran quantitat de mètodes inclosos en els capítols precedents. El segon bloc aglutina tots els temes referits al control pressupostari com a revisió dels diferents tipus de pressupostos, càlcul de desviacions i conclou amb el sistema de Direct Cost, punt d’equilibri i presa de decisions.

Internet ha permès avenços com l’emmagatzematge en el núvol, el correu electrònic o les xarxes socials, però té limitacions per a l’activitat econòmica, ja que seguim sense establir de forma fiable la identitat de l’altre ni confiar en ell per intercanviar diners sense l’aval d’un tercer, qui a més emmagatzema les nostres dades amb finalitats lucratives o de seguretat. Però això està canviant i, gràcies al blockchain, podem enviar diners de forma directa i segura a una altra persona sense que faci de mitjancera un banc, una targeta de crèdit o PayPal. A més, la nostra informació d’usuari es manté privada i segura mentre que tota activitat és transparent i incorruptible.

AGENDA Juliol

Juny

8

17 20

27

28

Acte de presentació dels llibres Euncet

Descripció: presentació dels llibres Cómo hacer un plan de empresa Euncet i Casos de contabilidad de costes Euncet Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 19.00 h

Jornada Open Day Descripció: presentació dels nostres graus oficials. Hora: a partir de les 11.00 h

4

7

Inici del curs sobre LinkedIn

Jornada Open Day

Descripció: presentació dels nostres graus oficials Hora: 18.00 h

Inici del curs “Tècniques innovadores per a la gestió a l’aula”

Professor: Carles Argemí Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 18.30 a 21.00 h Import: preu especial per estudiants i Alumni de l’Euncet

Dirigit a: professors de Secundària Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 9.30 a 12.30 h durant una setmana Import: gratuït

Inici del curs “Excel aplicat”

Professor: Rut García Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 18.00 a 21.45 h Import: preu especial per estudiants i Alumni de l’Euncet

Inici del curs “L’art de parlar en públic”

Professor: Carles Lombarte Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: de 17.30 a 21.15 h Import: preu especial per estudiants i Alumni de l’Euncet

19

Acte de graduació de màsters i postgraus Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 19.00 h

Jornada “Creativitat i innovació”

Professors: Francisco Noguera i Mònica Utrera Hora i lloc: de 9.30 a 18.00 h, amb dinar inclòs, a l’Euncet Import: preu especial per estudiants i Alumni de l’Euncet

Número 3- Maig 2017

27 - Revista Euncet Alumni


Formem talent per a les empreses

El

dels estudiants d’EUNCET EME Business Amb la formació modular pots orientar el màster School a la teva mida amb l’especialitat que triïs treballa Executive Modular Education

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA GRAUS

MÀSTERS OFICIALS

FORMACIÓ EXECUTIVE

• Grau en Administració i Direcció d’Empreses • Grau en Màrqueting i Comunicació Digital • Doble Grau en ADE i Màrqueting

• Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses Especialitat International Business • Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses Especialitat Direcció Estratègica • Màster Universitari en Direcció de Màrqueting

• Màster Executive MBA • Màster en Management Empresarial • Màster en Direcció Comercial i Màrqueting • Màster en Direcció d'Operacions i Logística • MBI (Máster de la Innovació)

POSTGRAUS

• Postgrau en Màrqueting Estratègic • Postgrau en Màrqueting Digital • Postgrau en Direcció de Vendes • Postgrau en Internacionalització i Obertura de Nous Mercats • Postgrau en Operacions i Supply Chain Management

- Revista Euncet Alumni Ctra. de28 Terrassa a Talamanca, km. 3 08225 - Terrassa www.euncet.es

• Postgrau en Logística • Postgrau en Desenvolupament Directiu • Postgrau en Habilitats Directives • Postgrau en Control de Gestió • Postgrau en Gestió de la Innovació • Postgrau en Gestió de l'Emprenedoria • Postgrau en Gestió de Projectes

Tel. 93 547 60 66Número 3- Maig 2017

Revista Euncet Alumni Número 3  
Revista Euncet Alumni Número 3  

Tercer número de la Revista Euncet Alumni.

Advertisement