Revista Euncet Alumni número1

EUNCET ALUMNI Revista Alumni

Número. 1, Setembre 2016

Alumni destacat David Hernández, Senior Sales Manager a Dolby

Vida Universitària amb Anna Clapers i Paula Giménez

Opinió Lourdes Muñoz Carles Mendieta Xavier Marcet Nathalie Detry Magí Galindo

Els reptes de la impressió 3D Reportatge

ENTREVISTA A AGUSTÍ LÓPEZ, DE MOVENTIA

Dins d’aquesta revista...

06 Retos y oportunidades del Open y Big Data

Lourdes Muñoz, experta en govern obert

08 La gestió del compromís Carles Mendieta, consultor en desenvolupament directiu

04 L’Editorial

10 Más allá de la innovación

05 Nomenaments

12 ¿Cómo desplegar

Dolors Puig, directora d’Euncet Business School Laia Morales, presidenta d’Euncet Alumni

nuestras alas?

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni.

Nathalie Detry, sòcia i vicepresidenta de Barna Consulting Group

14 Alumni Destacat

05 Informació pràctica

David Hernández Rastrollo, Senior Sales Manager a Dolby

Les diferències entre el màster propi i el màster oficial

EUNCET ALUMNI STAFF 2 - Revista Euncet Alumni

Xavier Marcet, president de Lead To Change

EDITA Euncet Business School Euncet Alumni EDITORA Marta Roma mroma@euncet.es REDACTORA Patrícia Folch patricia.folch@euncet.es

Número 1- Setembre 2016

15 Empresa al dia CIRCUTOR

16 L’Entrevista

Agustí López, director corporatiu de Recursos Humans a Moventia

18 Els reptes de la impressió 3D Reportatge sobre la impressió 3D i la Quarta Revolució Industrial

21 L’Expert opina

Magí Galindo, Manager of Industrial Design and Development a Leitat

22 Vida universitària

Estada internacional a Taiwan d’Anna Clapers i Paula Giménez

24 El Professor Rafael Casals

25 Recomanacions Publicacions recents

25 Agenda

Propers esdeveniments destacats

26 L’Actualitat

Notícies de l’entorn d’Euncet

Euncet Alumni

Euncet Business School

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: alumni@euncet.es Web: http://www.euncet.es/alumni/

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km.3 08225 Terrassa (Barcelona) Telf. 93 730 19 00 Correu electrònic: info@euncet.es Web: www.euncet.es LONAS ALUMNI.pdf

1

06/09/16

13:04

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Número 1- Setembre 2016

3 - Revista Euncet Alumni

L’Editorial L’orgull de formar part d’Euncet Business School

E

l llançament d’una revista és sempre un repte, però a l’Euncet Business School els desafiaments són part de la nostra manera de créixer. Cada any busquem la forma d’adaptar-nos i innovar perquè de les nostres aules surtin professionals preparats i, sobretot, orgullosos de formar part de la comunitat Euncet. Només quan es fa la feina ben feta es té el sentiment de pertinença a un grup.

En pocs dies encetarem el curs 2016-17 i entre tots els reptes que tenim, ens hem proposat que sigui el curs per consolidar la nova etapa Alumni que vol ser més propera i activa, i la revista és un pas més per aconseguir-ho. Aquest primer número ha de ser el primer de molts i ho volem fer amb la vostra col·laboració. Volem que ens expliqueu novetats del vostre entorn, que ens doneu idees i que us feu vostra la publicació. Tots formem part d’Euncet.

Només em queda dir-vos que desitgem que us agradi aquesta nova publicació.

Cordialment,

Dolors Puig Directora d’Euncet Business School

Nueva etapa en Euncet Alumni

A

preciados compañeros: El primer número de una revista siempre es sinónimo del inicio de un nuevo proyecto cargado de ilusiones. Esta publicación nace con el claro propósito de facilitar la continuidad de vuestra relación con Euncet, como parte del proyecto

Alumni impulsado por la nueva Junta desde principios de 2016.

Cada uno de vosotros forma parte de la historia de Euncet y de su éxito como Escuela de Negocios. Es por ello que hemos querido crear algo nuevo y exclusivo para todos los Alumni, un espacio donde compartir reflexiones, proyectos y éxitos. Un espacio de conocimiento que nos ayude a crear vínculos entre los más de 15.000 antiguos alumnos que, en algún momento de nuestras vidas, hemos vivido grandes experiencias en esta universidad.

En este sentido, distribuiremos a través de las páginas de esta revista claves que os sirvan en vuestra vida personal y profesional, que fomenten las sinergias entre antiguos alumnos y que os aporten información de valor sobre los temas de actualidad dentro del mundo empresarial. Aprovecho la ocasión para invitaros a ser protagonistas de este gran proyecto, compartiendo experiencias, conectando en las redes sociales y participando en los eventos que están por llegar. ¡Bienvenidos a vuestra nueva comunidad!

Un saludo cordial,

Laia Morales Presidenta de Euncet Alumni

4 - Revista Euncet Alumni

Número 1- Setembre 2016

Nomenaments destacats Alumni Euncet

Josep Margalef, gerent a Distridam i copropietari de Cosmar Textil Va cursar MBA (2003-05) i la Diplomatura de Ciències Empresarials (1996-99)

Ivan Orts, Area Manager a Silvalac (Grupo Armando Álvarez)

Víctor Soriano, associat i director financer a Business Consulting Firm. CFO de les start-ups Stampydoo i Wefitter

Va cursar un MBA (2008-09) i la Diplomatura de Ciències Empresarials (1996-99)

Va cursar el Grau en Administració i Direcció d’Empreses (2010-11) i la Diplomatura de Ciències Empresarials (2006 – 2010)

INFORMACIÓ PRÀCTICA Màster Oficial o Màster Propi?

A l’hora d’escollir la teva trajectòria professional i de formació s’ofereixen un gran ventall d’opcions formatives, però quina és la més adient a les teves necessitats? Si estàs pensant en cursar un Màster cal que coneguis les diferències entre els Màsters Universitaris (també anomenats Oficials) i els Màsters Propis.

Màsters oficials (o universitari)

Màsters propis (Executive)

Edat mitjana de 24 a 30 anys.

Edat mitjana de 30 anys en endavant.

Indispensable tenir titulació universitària: grau, diplomatura, Indispensable tenir experiència professional demostrable, llicenciatura, enginyeria o arquitectura. però no és necessari tenir titulació universitària.

Et permet accedir a un Doctorat.

Et permet millorar especialitzar-te.

la

teva

qualificació

professional

i

Validesa del títol dins i fora d’Espanya en els països membres Titulació vàlida expedida per la Universitat però no de l’EEES. homologada pel BOE. Si tens dubtes sobre la tipologia de màster que s’ajusta més al teu perfil i que et serà de major utilitat per a la teva millora professional, a l’Euncet Business School et podem orientar.

Número 1- Setembre 2016

5 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

LOURDES MUÑOZ Retos y oportunidades del

Open y Big Data

C

ontinuamente, escuchamos que el Big Data es una tendencia o que es la profesión de moda, ya que las empresas de todos los sectores buscan, cada vez más, profesionales especialistas en Big Data o de análisis de datos. Pero lo que resulta trascendente para las empresas es el cambio de paradigma que ha supuesto la digitalización. Más allá del cambio de formatos, ha supuesto un cambio de paradigma que llega a impactar en la propia naturaleza de la actividad. Uno de los efectos de este cambio es el lugar que ocupa la información en todo el proceso: no se trata solamente de que sea más fácil medir datos, sino que en un mundo digital el propio material son los bits, esto es, la información. Expertos referentes de las tendencias económicas o de la sociedad en red lo expresan con afirmaciones como “los datos no solo son el petróleo del siglo XXI sino la tierra más fértil para que crezca nuestro conocimiento, creatividad e innovación” (David McCandless) o “los datos son la nueva ciencia. El Big Data son las respuestas”, (Pat Gelsinger).

El director general de SAS, Christian Gardiner, afirmó que

6 - Revista Euncet Alumni

“los datos son el activo estratégico de las compañías por excelencia”. La cuestión es cómo se dirigen las empresas y las organizaciones teniendo en cuenta los datos como nuevo activo, y gestionarlos de forma integral. Por esa razón, se habla del nuevo management basado en los datos.

La gestión de la información y de los datos es clave para las empresas porque el mercado se ha vuelto más competitivo.

La aparición de internet ha tenido como consecuencia que los ciclos sean más rápidos y que desaparezcan las fronteras. En este contexto, las empresas tienen el reto de aprender nuevas formas de realizar las cosas y estar mucho más atentas a las novedades.

El reto del Business Intelligence está en diseñar una estrategia de gestión de información que dé valor a la empresa. Lo importante no es usar el análisis de datos o Big Data, sino contar con una estrategia de gestión de la información, que debe empezar por analizar y determinar qué datos externos

Número 1- Setembre 2016

nos interesan y qué datos internos necesitamos. Tener una estrategia de gestión de datos o Big Data implica ser capaz de convertir datos en conocimiento; y el conocimiento, en decisiones inteligentes.

Las últimas tendencias evolucionan del Big Data al Smart Data. Con el Big Data es posible analizar ingentes mares de datos, contrastándolos con modelos de comportamiento, con la intención de ir más allá de la descripción y ser capaces de predecir o de aconsejar basándose en ellos. Se trata, por consiguiente, de pasar de gran cantidad de datos (Big Data) a los datos que aporten valor (Smart Data). De este modo, el enfoque Smart Data permitirá no solo realizar predicciones, sino recomendaciones más fiables, por lo que se recurre a él cada vez con más frecuencia en los departamentos comerciales para mejorar su eficiencia.

Así el Big Data y el Open Data suponen un reto y una oportunidad para las empresas. La oportunidad de aprovechar

Número 1- Setembre 2016

los millones de datos accesibles -Open Data- para tomar mejores decisiones basadas en estos datos y en los algoritmos que nos permiten predecir tendencias. El reto de incorporar en la estrategia de la empresa la obtención y la utilización de los datos en todas sus áreas para poder responder a los retos de una realidad rápidamente cambiante y altamente competitiva. Sin duda, el Open y el Big Data suponen un reto para la dirección y asumir el management basado en datos.

LOURDES MUÑOZ Experta en polítiques públiques de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i govern obert.

Directora del Màster en Open Big Data Intelligence d’Euncet Business School. lourdes.munoz@euncet.es

7 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

CARLES MENDIETA

La gestió del

Más allà de la

compromís Innovació

“L

a rendibilitat d’una empresa es pot arribar a disparar fins a un 100 % quan els treballadors estan compromesos”. Aquesta afirmació és un dels resultats d’una anàlisi realitzada en 153 unitats de negoci a inicis de 2016 per e-Motiva, una consultora de recursos humans especialitzada en la gestió estratègica del compromís. Però, què vol dir comptar amb treballadors compromesos? El diccionari de la Real Academia Española (RAE) defineix el concepte “compromís” com “obligació contreta”. Així, doncs, es tracta d’un deure acceptat voluntàriament; d’una voluntat que es converteix, a través de la paraula donada, en una obligació.

El compromís en el treball és un intangible de gran valor que podríem definir com el grau d’afecció positiva que un empleat té per la seva empresa i que comporta un grau més elevat d’entusiasme, dedicació i sentit de la responsabilitat. A partir d’aquesta definició, no és difícil poder pensar que les conclusions de l’estudi d’e-Motiva no són gens exagerades.

En tot cas, la pregunta que cal respondre és: es pot fer per

8 - Revista Euncet Alumni

a incrementar el compromís de les persones de la meva empresa? La resposta és que sí que és possible, però també que és molt fàcil perjudicar i fer disminuir el compromís que portaven el dia que es van incorporar a l’empresa.

M’agradaria apuntar algunes de les claus per a mantenir i incrementar el compromís: a) El sentit del treball. L’esforç sense sentit és esclavatge, l’esforç amb sentit és la clau per a satisfacció personal i qui dóna sentit a l’esforç d’un equip és qui el lidera. Les empreses que tenen un projecte que realment val la pena (molt més enllà que la simple retribució del capital) podran promoure amb molta més intensitat el compromís de les persones. b) El desenvolupament de les capacitats. Les persones necessitem la millora permanent per a sentir-nos vius i actius.

Treballar en un projecte que no t’aporta res, que no et fa millorar, en el que no aprens i no creixes professionalment, comportarà una disminució del teu compromís.

Número 1- Setembre 2016

A un esmorzar d’ous amb bacó, la gallina està implicada mentre que el porc està compromès

a

ón c) La perspectiva de futur també afecta a la quantitat de compromís. Aquesta perspectiva fa referència a tenir les mínimes garanties de poder assolir allò que perseguim. Per exemple, voler acabar amb la fam al món segur que dóna sentit a l’esforç i segur que ens pot ajudar a créixer personalment, però la seva inaccessibilitat fa que decaigui el compromís. d) La coherència directiva. Sovint veiem projectes empresarials engrescadors i amb discursos motivadors que no es corresponen amb els indicadors de la gestió, el focus de les converses o els objectius operatius que s’encarreguen. Si no hi ha coherència entre el que es diu, es demana i es mesura, el compromís disminuirà inevitablement. e) El compromís del cap i de l’organització. Tampoc podem pensar que el nostre equip es comprometrà si no veuen que el cap (i tota l’estructura directiva) està compromesa. Es fa difícil comprendre que cal que ens ajustem els salaris i els recursos mentre que certs nivells directius gaudeixen de condicions millorades.

Número 1- Setembre 2016

f ) Voluntat. Finalment, si un mateix no vol no hi haurà organització capaç de provocar que hi hagi compromís. Potser el pitjor enemic pel compromís personal sigui la mateixa persona.

Tots aquests factors no són exclusius, però de ben segur que ajudaran a mantenir i a millorar el compromís de les persones a l’empresa.

CARLES MENDIETA Consultor en desenvolupament directiu i soci de SingularNet Consulting.

Director del Postgrau en Habilitats Directives d’Euncet Business School. carles.mendieta@euncet.es

9 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

XAVIER MARCET

Más allá de la

Innovación

L

a innovación es la forma de crear valor, diferenciarse y adaptarse en contextos que cambian aceleradamente.

La suma de muchas innovaciones simultáneas crea esta sensación de un mundo que cambia de época con una cadencia cada vez mayor. La espiral de innovaciones parece más desatada que nunca. La concatenación de cambios que vamos a vivir en el futuro-presente va a ser similar en impacto a la de los años noventa. Quizás ahora no habrá un concepto que resuma tanto el cambio como la síntesis que hace veinte años significó Internet. Creo que la cascada de transformaciones de los noventa afectó mucho a los procesos y a las comunicaciones, ahora creo que además comportará cambios inexorables en las formas de dirigir las organizaciones.

Vivimos en la antesala de otra gran transformación y esta vez deberemos aprender a tomar las decisiones de un modo distinto.

En este mundo al que nadie discute la importancia de la innovación, ¿las organizaciones están consiguiendo resultados significativos en innovación? Para la mayoría de empresas consolidadas diríamos que los resultados son muy discretos, más tendientes a lo incremental que a lo radical. De hecho, muchas de las innovaciones que nos han cambiado la vida en los últimos veinte años procedían más de start-up que de empresas establecidas del Fortune 500. Sin duda, entre el impacto innovador de las start-up y el de las empresas consolidadas, parece que los resultados son mucho más espectaculares a favor de las nuevas empresas. Por cierto, no

10 - Revista Euncet Alumni

debería pasarnos desapercibida la eclosión extraordinaria de “unicorns” que estamos viviendo en los últimos dos años. Es como si muchas grandes empresas consolidadas prefirieran poner sus recursos en proyectos nacidos fuera de la caja y liderados por emprendedores ajenos más que confiar en sus propias competencias de innovación. Parece que sus culturas corporativas aceptaran la retórica de la innovación pero se vieran incapaces de lidiar con sus propias inercias y les costara mucho adoptar prácticas de innovación realmente comprometidas.

Estos resultados discretos de muchas empresas han supuesto un cambio en la forma de innovar. Hemos pasado de funnels de innovación bastante encorsetados a perímetros mucho más abiertos de innovación en los que confluyen talentos e iniciativas internas y externas. Son frecuentes las propuestas corporativas para combinar la frescura y capacidad disruptiva de las start-up con el posicionamiento, el conocimiento y la musculatura financiera de las grandes empresas. Tenemos una innovación más híbrida, más “lean” y más abierta. No en vano, estamos viviendo un auge notable del Corporate Entrepreneurship. Algunas propuestas van ya más allá de la innovación clásica y fusionan, por ejemplo, la innovación con la gestión de la complejidad que se asienta en el Big Data y la inteligencia artificial. Abundan las propuestas que intentan construir nuevos paradigmas de management, ya sean desde la holacracia, la desburocratización radical o los que ensayan combinar inteligencia natural e inteligencia artificial.

Número 1- Setembre 2016

Todo parece indicar que vamos a ir más allá de la innovación tal y como la hemos conocido en las dos últimas décadas.

Entramos en una nueva etapa. Obviamente cada empresa es un mundo, pero aquellas empresas que marcan tendencia han cambiado sus maneras de innovar. Ya aprendimos que la arrogancia y la visión de retrovisor fijada en las glorias pasadas no son buenas compañeras de la innovación. Ya sabemos que la innovación tiene mucho que ver con ambiciones que no solamente quieren construir negocios rentables sino mejorar o cambiar el mundo con sus nuevas soluciones. Las culturas innovadoras que son capaces de simultanear estas ambiciones con “propósito” con una cadena de humildades auténtica tienen más potencial. Son culturas en las personas de una organización no pierden la empatía con sus clientes ni caen en la prepotencia por muchos éxitos que hayan tenido. Estas organizaciones donde para nadie es imposible hacer llegar una idea significativa hacia arriba porqué no hay burocracias que lo impiden ni culturas corporativas auto limitantes.

Necesitamos ambiciones con suficiente autenticidad para apasionar a quienes se proponen alcanzarlas. Necesitamos humildades para nada impostadas. Necesitamos líderes que crezcan ayudando a crecer a aquellos con quienes comparten la ambición de crear nuevo valor para sus clientes o para la sociedad. Necesitamos líderes que no delegan el riesgo pero que saben sacar la mejor energía innovadora de sus equipos.

La innovación ha entrado en una nueva fase, de menos “innoganda” como diría mi socio Roberto Espinosa (@resbla).

Número 1- Setembre 2016

Vamos a ir más allá de la innovación. Irá más en serio. Más nueces, puede que menos ruido. Quizás crearemos otro concepto para esta nueva fase. Un tiempo en el que las empresas y las administraciones giran alrededor de los clientes y los ciudadanos y no al revés. Este cambio copernicano requiere una forma distinta de integrar la innovación en el management, nos repite Steve Denning a menudo.

Qué tiempo tan interesante este que nos toca vivir en el management. Qué evidente la necesidad de superar los preceptos que funcionaron en las grandes escuelas de negocio de la segunda mitad del siglo XX. Qué reto compartido para estas escuelas de negocio y para nosotros de reinventar el management. Qué apasionante esta oportunidad de innovar en innovación, de ir más allá de la innovación tal y como la hemos realizado en las últimas décadas. Si nos enrocáramos en la innovación cómo un fundamentalista cualquiera, seríamos todo menos innovadores.

XAVIER MARCET President de Lead To Change, una consultoria d’estratègia i innovació.

Professor expert en comunicació empresarial i direcció estratègica a Euncet Business School. xmarcet@euncet.es

11 - Revista Euncet Alumni

OPINIÓ

Nathalie Detry

¿Cómo desplegar

nuestras alas?

V

ivimos en un mundo VUCA (volátil, incierto, complejo y ambiguo) que nos dificulta todavía más la necesidad de transformación y adaptación a los nuevos entornos que toda organización necesita.

Tras años de intensa observación, he llegado a la conclusión que las empresas y, por ende, la sociedad en su conjunto solo conseguirán cambiar realmente si las personas que trabajan y viven en ella consiguen iniciar y recorrer el “camino de la transformación”. Y uno se pregunta: ¿y esto qué es? ¿Para qué sirve? ¿Cómo lo voy a conseguir? ¿Con qué herramientas?

En muchas ocasiones, incluso nos atrevemos, pero ante la primera dificultad bajamos la guardia y volvemos a nuestra querida “zona de confort”. Además, conforme van pasando los años nos aferramos a cientos de estacas que nos dificultan y nos impiden caminar, avanzar, progresar, evolucionar, mejorar…

Quisiera para ello mostrar algunas de las claves que te pueden ayudar a crear “tu camino”, pues cada uno tiene que tener el suyo. Lo bueno de este camino es que puedes recorrerlo “a medida”, puedes empezar por dónde te sientas más cómodo.

12 - Revista Euncet Alumni

Es un camino absolutamente personalizado basado en la autenticidad y unicidad del ser humano. Para ello, debes de realizar una profunda reflexión acerca de las siguientes cuestiones y de cómo tú puedes trabajar en ellas para potenciarlas e integrarlas en tu día a día: • El poder está en tu interior.

• Tienes un potencial enorme.

• Es fundamental quererte a ti mismo.

• Cuidado con las creencias que te limitan.

• No te olvides de la fuerza de voluntad, esfuerzo, talento, creatividad, disciplina que posees en tu interior.

• Potencia tu capacidad de observación y asombro.

• Come para “alimentar tu cerebro”.

• Duerme para limpiarlo.

• Haz ejercicio físico para incrementar tus endorfinas.

• Medita para incrementar tu bienestar, armonía y equilibro.

• Gestiona tus emociones y gestionarás tu vida, son la brújula de nuestro cerebro.

• Gestiona la relación contigo mismo a través de una mayor autoconciencia, automotivación y autocontrol.

Número 1- Setembre 2016

• Gestiona la relación con los demás potenciando tu nivel de empatía y habilidades sociales.

• Utiliza la herramienta de la comunicación incrementar tu capacidad de influencia.

para

• Márcate objetivos y diseña un plan de acción para conseguirlos así como una hoja de ruta.

En la medida que tomemos conciencia: • De lo que queremos y lo que no queremos.

• De lo que nos motiva y lo que no nos motiva.

• De nuestras áreas de mejora pero sobre todo de nuestras fortalezas.

Además, cada persona construye su propio sentido y tiene una única brújula, diferente a la de los demás. Una brújula que hay que cuidar y regar como el tesoro más preciado del mundo, pues sólo ésta nos guiará en el camino de nuestra transformación. No podemos utilizar la brújula de otro, aunque sí podemos, y debemos, pedir apoyo, consejo, comprensión y confianza a los demás así como también ayudar a los demás a que recorran el suyo.

El camino no es fácil pero vale la pena aprender a vivirlo intensamente…

• De las creencias limitadoras que a menudo nos invaden.

• De las emociones que nos rodean tanto las positivas como las negativas.

• De la calidad de las relaciones interpersonales que construimos. encontraremos el sentido o, dicho de otro modo, el norte hacia el que dirigirnos a lo largo de nuestra vida, pero sin importar tanto el rumbo sino, más bien, el camino por el cual discurrir.

Número 1- Setembre 2016

NATHALIE DETRY Sòcia i vicepresidenta de Barna Consulting Group.

Autora del llibre Alas de Mariposa, las claves de la transformación personal y profesional, Plataforma Editorial (2016).

13 - Revista Euncet Alumni

ALUMNI DESTACAT David Hernández Rastrollo, Senior Sales Manager a Dolby Programa B2B, promoció 2013 Executive MBA, promoció 2009 – 2011

Després d’una llarga trajectòria en l’àmbit de les operacions, David Hernández, enginyer de Telecomunicacions, va decidir cursar l’Executive MBA a l’Euncet Business School. Allà va descobrir el que realment li agradava: l’estratègia de vendes.

Actualment, treballa com a Senior Sales Manager a l’oest d’Europa a Dolby, una multinacional que és un referent mundial en la tecnologia d’entreteniment.

D

avid Hernández estava buscant un programa formatiu en l’àmbit de les operacions quan va trobar “de casualitat” Euncet Business School per la web.

Tot i que no coneixia l’Escola, va decidir apostar per la formació que ofereix i va començar el procés d’admissió per entrar al Postgrau en Direcció d’Operacions.

Tanmateix, a última hora, va canviar d’opinió i es va matricular a l’Executive MBA. Ja fa 7 anys del que ell mateix descriu com un “rampell” i del qual no se’n penedeix gens. De fet, n’està “molt satisfet”, ja que va ser durant el màster quan va descobrir el que realment li agradava: l’estratègia de vendes.

Oportunitat laboral a Dolby

Però tot i que tenia clar que no es veia en l’àmbit de les operacions, la seva carrera professional se seguia desenvolupant en aquest àrea. En aquell moment, treballava a Activa Multimèdia, que més tard va ser absorbida per TV3. Amb aquest canvi va decidir buscar un nou repte professional. La següent parada a la seva carrera va ser la start-up ImmSound, que va suposar el punt d’inflexió que tant buscava. Allà va exercir com Operations Manager, però amb els coneixements que havia adquirit a l’Executive MBA i tractantse d’una empresa petita com era ImmSound, va començar assumir diverses tasques i responsabilitats. Tal i com assegura, gràcies als coneixements que va adquirir mentre cursava el màster, va poder “professionalitzar l’empresa” i, en l’últim període, va poder combinar les operacions amb les vendes.

Reconversió professional

14 - Revista Euncet Alumni

L’any 2012, una vegada més en la seva trajectòria professional, la compra d’una empresa per part d’una altra, li va suposar l’oportunitat laboral que cercava per poder enfocar, definitivament, la seva carrera a les vendes: la multinacional Dolby va adquirir ImmSound i ell va passar a ocupar el càrrec de Sales Manager Iberia. En poc temps, va ascendir i actualment treballa com a Senior Sales Manager a la zona oest d’Europa. Les seves funcions segueixen sent les mateixes que quan va entrar a Dolby, però ara treballa amb un mercat molt més ampli i des d’una visió més global i estratègica de l’empresa.

Cada vegada més enginyers agafen el camí que ha seguit David Hernàndez, ja que les empreses necessiten enginyers enfocats al desenvolupament del negoci i a la venda, sobretot, en mercats tecnològics. Pel David Hernández, hi ha dos tipus d’enginyers: aquells a qui els agrada la part tècnica i si surten d’aquí no se senten còmodes; i els que tenen la formació tecnològica però la combinen amb la visió empresarial. Per aquest segon grup, l’MBA és clau. David Hernández, per especialitzar-se en vendes, va decidir cursar també a l’Euncet el B2B, un programa “molt útil si es treballa la venda Business-to-Business”, com és el seu cas. Puntualment, també exerceix de docent en l’àmbit vendes i té clar que és una branca professional que li agradaria potenciar en un futur proper.

Número 1- Setembre 2016

EMPRESA AL DIA

A

CIRCUTOR promou el vehicle elèctric

mb l’objectiu de promoure la mobilitat sostenible, CIRCUTOR va signar un acord amb Nissan per instal·lar un punt de càrrega a casa dels clients que adquireixin un vehicle de zero emissions. Sota el nom “Instalafácil”, el servei inclou la instal·lació i la gestió d’un punt de càrrega a l’habitatge o plaça de pàrquing del client, sense que suposi cap cost per aquest si el pressupost és inferior a 1.000 €. En cas que sigui necessari, també es realitzen els tràmits amb la comunitat de veïns.

Aquesta aliança s’emmarca dins de la campanya comercial que Nissan ha engegat per promoure la difusió del vehicle elèctric a Espanya i amb la qual CIRCUTOR vol donar a conèixer als usuaris el punt de càrrega WallBox Ehome, que és el model que s’instal·la als clients de Nissan. Per accedir al programa “Instalafácil”, el client tan sols ha d’emplenar una sol·licitud d’instal·lació del punt de càrrega al concessionari, i en 48 hores un instal·lador homologat de CIRCUTOR el contactarà per concertar una visita i lliurar un pressupost.

Amb més de 40 anys d’experiència en el sector de la tecnologia, per CIRCUTOR aquesta col·laboració és una mostra més de la seva aposta per “facilitar l’accés a l’energia i contribuir a la protecció del medi ambient i la reducció de CO2“, tal i com va explicar el president de l’empresa, Ramón Comellas, en l’acte de presentació.

CIRCUTOR aposta per la sostenibilitat Hi ha tres motius fonamentals pels quals es necessita incorporar canvis importants en la mobilitat i apostar pel vehicle elèctric: incrementar l’eficiència energètica, reduir la dependència del petroli i disminuir els impactes ambientals. Regularment es van incrementant les necessitats energètiques, mentre les principals fonts d’energia utilitzades (combustibles fòssils i urani) són limitades. Aquesta

situació fa que cada vegada sigui més urgent reconvertir l’actual sistema energètic per un sistema més net i eficient, com el que ofereix el cotxe elèctric.

Tanmateix, entre els punts que generen més preocupació en el moment d’adquirir un cotxe elèctric és el referit als tipus de punts de recàrrega i la seva disponibilitat. S’estima que el 90 % de les necessitats de càrrega d’un cotxe elèctric es poden satisfer amb un punt de càrrega a casa, que és l’emplaçament recomanat per efectuar la recàrrega. Però perquè el model de mobilitat amb vehicle elèctric es desenvolupi eficaçment, s’ha de desenvolupar i ampliar la infraestructura de càrrega tant en les ciutats com fora d’elles.

Per això, CIRCUTOR treballa activament per seguir innovant en els dispositius de punt de càrrega i fer-los accessibles. Actualment, ofereix diferents tipus d’equips de recàrrega adequats a cada emplaçament i amb múltiples variants per optimitzar la recàrrega i la seva gestió. El model WallBox Ehome està dissenyat per ser fàcilment instal·lat en aparcaments privats, tant interiors com exteriors, i permet incorporar un sistema intel·ligent de gestió per assegurar que no se sobrepassa la potència contractada durant la recàrrega.

Vehicle elèctric, augment de les vendes Les dades demostren que els vehicles sostenibles són una alternativa real en les preferències dels consumidors. Durant el 2015, es van vendre 2.342 unitats de vehicles elèctrics, un 28,54 % més respecte a l’any anterior, segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Automòbils i Camions (Anfac). Aquest tendència seguirà tal i com demostren les dades del primer trimestre d’enguany, ja que s’han matriculat la meitat dels vehicles elèctrics que en tot el 2015.

Des de 1973 CIRCUTOR, amb seu a Viladecavalls, es dedica al disseny i fabricació d’equips destinats a millorar l’eficiència energètica. Disposa de 6 centres de producció i comercialitza més de 3.000 productes a 100 països.

Actualment, forma part del Consell Assesor d’Euncet.

Marc Toro, director general de Nissan Iberia, i Ramón Comellas, president de CIRCUTOR, escenifiquen l’acord

Número 1- Setembre 2016

15 - Revista Euncet Alumni

L’ENTREVISTA Entrevistem a Agustí López, director Corporatiu de Recursos Humans a Moventia des de l’any 2009. Amb una llarga trajectòria lligada a l’àmbit a la formació i als recursos humans, ens explica com funciona el departament que lidera i com ha evolucionat en els últims anys.

“Fem formació de pràctiques de salut, tant a nivell d’alimentació com d’esport”

L

a seva trajectòria en l’àmbit de la direcció de RRHH és extensa, com han canviat els departaments de RRHH amb el pas dels anys?

En l’apartat d’administració i gestió, s’han automatitzat molts processos i gran part de la informació es gestiona digitalment. Respecte a la part de gestió de persones, les empreses han hagut d’adaptar-se a diferents períodes sòcio-econòmics, per la qual cosa hem pogut passar de la gestió de costos a la gestió del talent.

Com ha afectat la conjuntura econòmica i el seu impacte al mercat laboral en les seves tasques com a director de RRHH? Ha afectat molt, ja que la majoria de nosaltres no havíem viscut un temps de crisi tan important i tan llarg com l’actual. Hem passat d’estar preocupats per la formació a estar preocupats per la subsistència dels llocs de treballs i, per tant, hem hagut de fer

16 - Revista Euncet Alumni

expedients de regulació, prejubilacions i altres processos per subsistir, però sempre des del respecte i amb ètica social.

Moventia té 2.100 treballadors i té com a principal repte la internacionalització. Com està estructurat el departament de RRHH i com li poden afectar els plans d’internacionalització?

Evidentment, l’estructura serà cada cop més exigent en el coneixement d’idiomes i de processos internacionals de mobilitat i de gestió de persones. Però per a la internacionalització caldrà tenir bons partners al país de destí o allà on estigui el negoci. No veig una altra manera de fer-ho.

En una empresa amb una dimensió com la vostra, quin és el procediment habitual de selecció?

El procediment és utilitzar tots els canals que tenim a disposició, incloent els digitals. Des de la utilització d’eines digitals de

Número 1- Setembre 2016

“El perfil del candidat a les xarxes permet detectar si els seus valors s’ajusten a la nostra cultura d’empresa” selecció com Linkedin, Infojobs o Jobs&Talent fins a escoles de negoci i el propi networking dels treballadors. La resta és un procés normal d’entrevista, test, proves, etc. Tractem de conèixer el més profundament possible el candidat, no tant el què ha fet sinó com és.

Fins quin punt és rellevant el perfil del candidat a les xarxes socials? És important perquè pots detectar els valors de la persona i, fins i tot, com es posiciona davant d’esdeveniments socials. Et permet esbrinar la seva forma de pensar, que per nosaltres és rellevant que s’ajusti a la nostra cultura d’empresa.

Demaneu referències del candidat a les empreses on ha treballat anteriorment?

Sí. És una pràctica que s’havia deixat de fer però que ara l’hem recuperat amb força. No només demanem referències a la última empresa on ha treballat, sinó a totes a les que ens siguin possibles.

Des de l’any 1997 aposteu per la formació continuada a través del Pla de Formació Integral. Quines eines li doneu al treballador perquè se segueixi formant?

El sector d’automoció tradicionalment és un sector en constants millores de novetats tecnològiques que els treballadors han de conèixer, tant si treballen en la venda com en la reparació o en l’atenció al client. Cada any formem els equips en aquestes noves tecnologies, ja que el món digital ara és una prioritat. Poder captar i fidelitzar el client a través de les xarxes és un fet necessari i imprescindible, perquè està demostrat que el client ja és mou més per la xarxa que per les botigues. En el 2015 vàrem fer 12.735 hores de formació en una plantilla aproximada de 500 persones, el que significa una formació mitja de 29,4 hores per treballador i any.

En una conferència, comentava que el conductor d’autobusos no té la percepció que la formació contínua sigui clau per exercir la seva professió. Com s’ha treballat aquest aspecte per tal de canviar aquesta mentalitat? És complicat, ja que el sector del transport és un sector molt dur i molt traït per la història. S’ha considerat que el conductor era una professió “refugi”, és a dir, qui no trobava una altra feina, es treia el carnet i treballava com a conductor d’autobusos. Ara per ara, cal considerar la professió més enllà d’un treball refugi i nosaltres

apostem per fer una formació que millori, sobretot, la qualitat del servei, la reducció de la sinistralitat i la millora de la salut dels conductors, ja que repercuteix directament en el benestar i en la millora de la qualitat del servei que oferim.

A Moventia heu rebut recentment el Premi Egarsat Prevenció “Junts cap a una Empresa Saludable”. Quines actuacions concretes porteu a terme per aconseguir ser una empresa saludable? És un conjunt d’accions, que van des de la flexibilitat de la jornada de torns que permet combinar la vida personal amb la professional fins a la formació de pràctiques de salut, tant a nivell d’alimentació com d’esport. A més, també portem a terme un seguiment personalitzat de la recuperació de les persones que tornen d’una llarga malaltia, fent entrevistes de retorn i fent notar la importància que té la seva absència a la feina, i integrant-lo de nou al grup.

Un dels reptes dels departaments de RRHH és gestionar una plantilla amb diferents generacions. Teniu una política laboral específica per cada generació? Com treballeu per cohesionarles?

La nostra és una empresa que té una edat mitjana relativament alta. Incorporem persones joves que són tutelades per persones de més edat. Per exemple, en el sector del motor estem incorporant persones en formació Dual que reben la formació dels més grans, que transmeten l’experiència i la manera de fer de la nostra empresa. No tenim una política definida d’integració, simplement els considerem com el futur de la companyia.

Moventia fomenta la integració dels estudiants universitaris al mercat laboral i és col·laborador habitual de la Borsa de Treball de l’Euncet. Quin és el perfil que més cerqueu?

Cerquem, sobretot, administratius, tècnics especialistes del sector de l’automòbil, assessors comercials i, òbviament, conductors, però, malauradament, aquests no venen d’escoles.

Durant l’any 2015, hem obert 64 processos de selecció, dels quals 25 han estat per cobrir llocs de treball en el departament de vendes i 23 per treballar en el taller, però també hem seleccionat administratius, tècnics de sistemes i experts en logística, en màrqueting i en recursos humans.

Què pot aportar Moventia a un estudiant en pràctiques?

Li aporta treballar en un gran grup d’automoció: el segon més gran de Catalunya i un dels més grans d´Espanya i el primer grup privat de transport de Catalunya. Som una empresa seriosa i complidora amb valors de respecte i d’esforç. La gent que està amb nosaltres valora molt aquest tracte.

MOVENTIA

Sota l’eslògan “Sempre en moviment”, Moventia neix el 1923 amb l’objectiu d’oferir solucions globals de transport a persones i institucions per cobrir les necessitats de desplaçament, tant diaris com puntuals. Té dues grans unitats de negoci: Moventis, dedicada al transport de passatgers per carretera; i Movento, dedicada al sector de l’automoció (turismes, vehicles industrials i elèctrics) amb tallers i concessionaris oficials. Actualment, Moventia forma part del Consell Assessor de l’Euncet Business School i durant el curs 2015-16 ha acollit 5 estudiants en pràctiques de l’Escola.

Edifici Helion, Carrer Pau Vila, 22, 08174 - Sant Cugat del Vallès, Barcelona Teléfon: 93 561 20 00 Web: www.moventia.es

Número 1- Setembre 2016

17 - Revista Euncet Alumni

Els reptes de la impressió 3D Cap on va la impressió 3D? Quins són els reptes que ha de superar per consolidar-se? Fa dècades que existeix la impressió 3D però és ara quan està madurant i s’està introduint en força a les empreses. Molts experts prediquen que serà una autèntica revolució, però perquè així sigui abans s’hauran de superar els obstacles. propis d’una tecnologia que irromp amb força.

18 - Revista Euncet Alumni

Número 1- Setembre 2016

P

rimer va ser el plàstic i les matèries orgàniques toves, després l’acer i el vidre i més recentment, la ceràmica.

Gairebé totes les setmanes ens arriben notícies sobre els avenços de la impressió 3D, sobretot, en referència als diferents materials amb que es pot imprimir.

A l’any 2015 hi ha va haver un boom amb les impressores domèstiques, provocant unes expectatives inflades que van portar a un període de desil·lusió respecte a aquesta tecnologia. Però, més enllà de l’aplicació domèstica que encara té camp per recórrer, el gran potencial radica en la seva versió industrial, també coneguda com a fabricació additiva, que ja està en fase de maduració. És aquí on el seu progrés és vertiginós i on comencem a notar els canvis que aportarà.

Quin és el seu potencial?

La impressió en 3D consisteix en fabricar objectes en tres dimensions a partir d’un arxiu que introdueix totes les dades que la impressora necessita per fabricar la peça. El funcionament és similar al de les impressores de tinta, però enlloc de tinta necessiten un cartutx amb el material amb el qual volem que modeli l’objecte. Com es va dipositant amb capes molt fines en forma de fil o pols, a penes es malgasta material.

Els efectes de la difusió de la fabricació additiva són molts diversos, però se’n poden destacar tres: • Increment de la productivitat: a curt termini, el major potencial de la impressió 3D per les empreses està en la cadena de subministrament, ja que permetrà abaratir costos tant en la reparació de peces industrials com en la creació de peces molt especialitzades difícils d’aconseguir. Però, a més, permetrà optimitzar la gestió del magatzem i dels estocs a través de la fabricació just in time.

Tot plegat farà que la productivitat a les empreses augmenti considerablement.

• Menor impacte en el medi ambient: l’aprofitament total dels materials utilitzats serà el principal avantatge a nivell ambiental. A més, la impressió en 3D permet produir només el que es necessita, fent que les empreses se cenyeixin estrictament als recursos necessaris.

• Nova ordenació de les cadenes de valor: la distribució tal i com l’entenem actualment desapareixerà, ja que no tindrà sentit distribuir un producte si es pot enviar l’arxiu en digital i imprimir el producte a la seva destinació. Així, doncs, les cadenes de valor esdevindran més elàstiques, portant la manufactura més a prop del consumidor i alhora alterant els costos logístics que gairebé desapareixeran.

La Quarta Revolució Industrial Però la impressió en 3D arribarà més enllà d’aquests canvis. Segons un estudi que es va presentar a l’últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos, les impressores 3D juntament amb les nanotecnologies, la intel·ligència artificial i els drons modificaran la societat en totes les seves dimensions, donant lloc a la Quarta Revolució Industrial o Industria 4.0. Amb la nova revolució, les empreses hauran d’invertir més en seguretat per evitar els ciberatacs i buscar perfils professionals més enfocats al software. Però la principal transformació serà la reindustrializació d’Occident. En el moment que els costos de fabricació s’equiparin, les empreses no guanyaran res en la deslocalització de la fàbrica, donant a Europa un nou rol dins del mapa mundial.

La impressió 3D portarà la Quarta Revolució Industrial i la relocalització de les empreses

De fet, la relocalització s’està començant a produir, especialment, als Estats Units. El 2013, el president Barack Obama va demanar a les empreses aprofitar la impressió en 3D perquè les fàbriques tornessin al país i, més de 300 empreses, entre les que destaquen

Número 1- Setembre 2016

19 - Revista Euncet Alumni

L’ús incorrecte de les impressores 3D pot tenir impactes socials, polítics, econòmics i ambientals

estatals i dóna pautes per garantir la seguretat nacional.

Boeing i Intel, ja ho han fet. A Espanya, tot i que en menys mesura, les empreses també estan tornant i trobem com a exemple a Panama Jack o Injusa. Els motius pels quals tornen són dos: la reducció dels avantatges en costos i la dificultat d’atendre les noves necessitats dels clients des de l’exterior.

Però la indústria que torna és molt diferent a la que es va deslocalitzar en el seu moment. Es reubiquen les empreses que per competir a alt nivell necessiten apostar per la innovació, la tecnologia i la qualitat del producte per tal que puguin oferir serveis i productes amb valor afegit. Les noves tecnologies permeten substituir la mà d’obra per maquinaries i, per això, els costos laborals s’estan convertint en un factor secundari en el moment d’escollir la ubicació d’una planta industrial. Ara es busca personal qualificat per dedicar-se a tasques més sofisticades, com la supervisió de les màquines.

• Bioètica en el bioprinting. Els debats sobre les qüestions morals, ètiques i legals sobre el bioprinting (impressió de parts del cos) són massa recents per un sector com és la sanitat que està al capdavant de l’ús de la tecnologia d’impressió 3D.

Un sector en creixement És una realitat que la impressió 3D és una indústria amb un creixement vertiginós i que ens està obrint les portes a un nou canvi. Tal i com indica l’informe de l’empresa Wohlers Associates, el negoci ha augmentat un 25,9 %, arribant al 5,1 bilions de dòlars durant l’any passat. Les previsions són optimistes: segons la revista Times el sector de la impressió 3D a EEUU serà un dels deu amb més creixement.

Quins són els perills que pot portar?

Tanmateix, com tota tecnologia, si l’ús que es fa de les impressores 3D no és correcte, tal i com assegura Lyndsey Gilpin de TechRepubli, poden tenir impactes socials, polítics, econòmics i ambientals que encara no s’han estudiat. Gilpin cita alguns punts a tenir en compte: • Riscos de seguretat nacional. El buit legal amb armes de plàstic que passen els controls de metall i la possibilitat d’imprimir drogues porta a perills reals per la societat, que demanen que les administracions actuïn. Fa tres anys, el govern d’Estats Units va retirar d’Internet els arxius de la primera pistola feta en impressió 3D i un informe d’enguany del Ministeri d’Interior d’Espanya avisa dels perills que té aquesta tecnologia per fabricar armament per part d’agents no

20 - Revista Euncet Alumni

• Problemes de drets. La impressió en 3D obre la porta al mercat negre de productes il·legals, tal i com ho va fer, per exemple, Internet amb els drets del cine. De fet, la indústria cinematogràfica ja pateix les conseqüències: la productora d’Star Wars va veure com en dues hores es reproduïa una joguina que sortia a l’estrena mundial de la pel·lícula.

• Seguretat amb els objectes que tenen contacte amb comestibles. S’ha de poder garantir la seguretat per aquells productes impresos que estaran en contacte amb aliments, com per exemple un estri de cuina.

Sigui com sigui, els perills que pot portar la impressió additiva no minven les expectatives altes que es té d’aquesta tecnologia.

Per què ara?

Tot i que està sent en els últims anys quan es parla de les autèntiques possibilitats de la fabricació additiva, la tecnologia no és nova. Es va inventar fa més de 30 anys i va estar dominada, sobretot, per dues empreses (3D Systems i Stratasys), que van patentar diverses tecnologies d’impressió 3D per explotar les seves possibilitats en el camp del disseny industrial. La falta de competència i la vigència de les patents de les tecnologies per impressió 3D van frenar durant anys el seu desenvolupament.

Però al 2009 tot va començar a canviar. Algunes patents van expirar, causant una baixada de preus que va motivar, junt amb altres factors, l’impuls de la indústria. Tanmateix, va ser el 2014 quan el sector va créixer significativament en caducar patents claus que protegien tecnologies làser aplicades a la impressió 3D, que és la tecnologia més econòmica. Des d’aleshores, s’ha avançat molt, aconseguint impressores que accepten diferents materials i millorant tant la velocitat con la integritat estructural de les peces.

Els experts coincideixen que serà una revolució en l’àmbit industrial que ja no té marxa enrere i que replantejarà el sistema productiu, amb els conseqüents canvis que tindrà en la societat.

Número 1- Setembre 2016

L’EXPERT OPINA

Magí Galindo Manager of Industrial Design and Development a LEITAT

El futur de la fabricació additiva (AM) i la impressió 3D (3DP)

P

er aventurar el futur d’aquestes tecnologies només cal fixar-nos en aquells aspectes clau de la seva proposta de valor que són cada vegada més evidents.

Quan es tracta d’AM/3DP es destaquen aspectes com: la seva capacitat i versatilitat per fer coses singulars, personalitzades i innovadores a través del disseny, les millores que aporta a la fabricació, la gratuïtat de produir “complexitat”, la producció distribuïda i sense eines, la modificació de la forma de desenvolupar, comercialitzar i distribuir, l’aparició de nous models de negoci... tots ells són aspectes extremadament importants i significatius a l’hora de pensar en incorporar AM/3DP als processos productius.

Per això, és relativament fàcil predir que, com qualsevol altra tecnologia de producció, evolucionarà en la capacitat de processar molts més materials, amb major resolució i de majors volums, de produir més ràpidament, amb operacions més automatitzades, senzilles i fiables, i a costos més baixos degut a la reducció de residus i subproductes de la fabricació, l’ús de menor quantitat d’energia i material i dels costos més baixos dels equips de producció i materials emprats.

Això no obstant, la capacitat de l’AM/3DP de produir quelcom, aportant matèria en el lloc que cal amb només la quantitat que cal, està canviant profunda i radicalment la forma en què visualitzem els propis materials, els processos que permeten

dipositar-los, combinar-los i unir-los i els productes que poden resultar com a conseqüència d’una combinació de tots aquests factors d’una manera controlada i programada. Des d’aquesta òptica ja no és tan fàcil predir el futur de l’AM/3DP. Seguint la reflexió de Hod Lipson a Frontiers in Additive Manufacturing. The shape of things to come, podem aventurar que el futur de l’AM/3DP serà el resultat dels progressos assolits en el control de la matèria: controlar la seva forma –fita gairebé assolida-, controlar la seva composició, la seva estructura interna i com a conseqüència el seu comportament –materials embeguts dins d’altres, materials digitals resultants de la reacció produïda entre múltiples materials en el moment de la deposició, amb propietats diferents dels materials constituents...- –fita parcialment assolida- i finalment, la programació dels materials per tal que siguin capaços de percebre i actuar, calcular i comportar-se –fita de la que s’albiren els primers indicis, identificats sota el nom de 4DP. Per tal de controlar la matèria, es precisaran eines molt diferents de les que actualment s’utilitzen sota la denominació CAD3D. Eines, aquestes, que no deixen de ser taulers de dibuix avançats, o molt avançats, però de dibuix al cap i a la fi.

La capacitat de control de la forma que aporta l’AM/3DP ha impulsat el desenvolupament i aparició d’eines de representació d’algoritmes amb les que no es dibuixa sinó que es programa la creació de geometries de gran complexitat. Una altra forma d’afrontar-ho, sobretot quan es tracta de resoldre funcionalitats del producte, és mitjançant eines que recullen el que el disseny ha d’aconseguir en lloc de a què s’ha d’assemblar i deixar que la màquina compili el disseny per complir amb les especificacions donades. Aquestes són les precursores de les eines que es desenvoluparan i que permetran codificar la matèria de manera semblant al que fa la vida amb l’ADN. Si s’hi arriba, serà difícil determinar els límits de l’AM/3DP.

Número 1- Setembre 2016

21 - Revista Euncet Alumni

VIDA UNIVERSITÀRIA Durant el segon quadrimestre del curs 2015-2016, Anna Clapers i Paula Giménez, estudiants del Grau en Administració i Direcció d’Empreses, van decidir fer una estada internacional a Taiwan. A poques setmanes de tornar, ens expliquen com està sent l’experiència de viure i estudiar en un país amb uns costums tan diferents als nostres.

Paula Giménez i Anna Clapers, a l’esquerra de la fotografia, juntament amb altres estudiants a Taiwan

P

rimer de tot, com està sent la vostra experiència? Teniu ganes de tornar?

No tenim paraules per descriure el que estem vivint!

Per resumir-ho diríem que és una experiència màgica.

Tot i portar les expectatives altíssimes abans de marxar, Taiwan les ha superat, ja que no ens deixa de sorprendre i cada dia aprenem coses noves, ja sigui per la cultura, per aprendre noves paraules en xinès, descobrir nous racons per visitar... De fet, no tenim cap ganes de tornar! Els mesos ens estan passant massa ràpid i el que estem vivint ara mateix és fascinant, encara que sí que trobem a faltar a la nostra família i amics.

Euncet Business School té convenis de mobilitat internacional amb 24 universitats de 17 països, per què vau escollir Taiwan?

Va coincidir que les dues, quan vam entrar a la universitat, vàrem mirar els llocs per poder anar d’Erasmus al acabar la carrera i, des del primer moment que vam llegir la llista de convenis que té l’Euncet, volíem que fos Taiwan! És un país asiàtic molt avançat i molt diferent a Europa. Nosaltres som molt aventureres i ens

22 - Revista Euncet Alumni

fascina conèixer noves diversitats culturals i viatjar i què millor que poder disfrutar de tot plegat mentre estudiem? A més, vam investigar i la universitat, a part de ser de les millors del país, imparteix classes de xinès, una llengua que les dues teníem clar que volíem començar a estudiar, ja que vivim en un món molt globalitzat i la Xina és una potència mundial en l’àmbit de negocis.

Taiwan és un país amb una cultura i una llengua molt diferent a la nostra. Ha sigut fàcil adaptar-se?

El procés d’adaptació per nosaltres ha estat molt i molt fàcil ja que s’ha de reconèixer que les dues tenim una mentalitat molt oberta i hem viatjat bastant abans. Tot i així no és difícil adaptarse a Taiwan, sempre i quan vagis amb la predisposició de què no és un país europeu. És fàcil posar estereotips a un país asiàtic i jutjar com a “raro” o “friki” tot el que és diferent a “casa”, però realment només és un estil de vida diferent al nostre. Això ho teníem molt clar abans de marxar i ens ha ajudat a tenir un fàcil i ràpida adaptació.

Número 1- Setembre 2016

Què us ha sorprès més dels costums dels taiwanesos? És una societat extremadament pacífica, respectuosa, bondadosa i atenta a les necessitats dels altres. Podem assegurar que no existeixen els carteristes al metro i que no fa falta lligar les bicicletes. A més, si els hi preguntes per una direcció al carrer, si fa falta, t’acompanyen i, si perds algun objecte personal, de ben segur que te’l retornan.

Com està sent el vostre dia a dia?

En general, el nostre dia a dia és anar a la universitat als matins on estem cursant assignatures de finances, psicologia empresarial, emprenedoria, xinès... La resta de temps lliure quedem amb els amics i aprofitem per fer turisme per tot Taiwan. Hem tingut molta sort, ja que hem conegut a gent d’arreu de tot el món i hem format una bona pinya.

Quines diferències heu trobat entre el funcionament de National Taiwan University of Science and Technology (NTUST) respecte a l’Euncet Business School?

El que més ens ha sorprès és que és una universitat molt internacional amb un campus molt gran. Disposa de piscina, camps de futbol, pàdel, voleibol, bàsquet... i tots els edificis són de 14 plantes! Cal reconèixer que el principi ens perdíem.

En quan al pla d’estudis i al funcionament de les classes, ens hem trobat que són classes extremadament grans, amb molts alumnes i molt preparades tecnològicament per facilitar les explicacions del professorat. La metodologia que segueixen aquí és bastant similar a l’Euncet: és promou molt els casos pràctics treballats amb equip, l’assistència a classe, la participació..., però evidentment tot amb anglès. El fet amb el que es diferencia més la universitat és amb les qualificacions, ja que a Taiwan la nota mínima per aprovar és un 75/100.

Per algú que viatge per primera vegada a Taiwan, quins llocs i activitats recomanaríeu?

Taiwan és un país amb molts contrastos. La capital, Taipei, és una ciutat plena d’edificis alts, molt avançada tecnològicament i bulliciosa, amb els carrers molt il·luminats, transitats i molt consumista. Aquí els supermercats estan oberts 24 hores al dia 7 dies de la setmana i les altres botigues en general obren cada dia de la setmana i fins a les 23:00 hores. Cada nit hi ha molts Night Markets als diferents districtes de la ciutat i pots menjar menús molt típics i per un preu molt assequible. Si t’agrada la marxa, ja sigui ballar o cantar, hi ha molts KTV (karaoke) i discoteques on

pots passar una bona estona amb els amics. La visita obligada de Taipei, sens dubte, és l’excursió a l’Elephant Mountain, el mirador de la ciutat. Des del petit turó tens unes vistes espectaculars de tota la ciutat i es pot contemplar el majestuós Taipei 101, un dels gratacels més alts del món amb una altura de 509 metres.

Però, per altra banda, si et desplaces a uns pocs kilòmetres, als afores, pots trobar des de platges pràcticament verges a paisatges selvàtics, fer hiking als parcs naturals en els que pots relaxar-te a unes cascades calentes, visitar temples...

Ara que esteu a punt de finalitzar l’estada, quins són els vostres plans de futur?

Quan arribem, principalment buscarem feina i a poder ser ens agradaria una que ens permeti viatjar de cara un futur. Després d’aquesta experiència, el que més clar ens ha quedat és que volem seguir descobrint més cultures i conèixer món. Trobem molt interessant la diversitat entre països i continents.

Cada vegada més estudiants s’interessen per acabar el seus estudis a un país asiàtic. Quins consells donaríeu als futurs estudiants que vagin a Taiwan abans de marxar?

Primerament, recomanem que s’ha de tenir esperit aventurer, ganes de provar nous menjars i la mentalitat oberta. És com viure a un altre planeta si comparem Taiwan amb Europa. Per altra banda, Taiwan és un país tropical, amb el que suposa que hi ha molta humitat i temperatures força elevades. Els mesos de més fred van ser el febrer i el març, tot i que quan parlem de fred estem parlant de 13-15 ºC. El que has de portar per anar a Taiwan és, sense dubte, el paraigües i la càmera. El paraigües, perquè per molt que el dia comenci ben assolellat sempre pot caure un bon ruixat; i la càmera, perquè tot és sorprenent i no es poden deixar de fer fotos. Pels que els agradi el menjar de la terra no poden faltar a la maleta uns quants paquets envasats al buit de pernil ibèric, fuet, oli d’oliva..., ja que aquí tots aquests tipus de productes són importats i molt més cars.

Per acabar, són molt necessàries les ganes de gaudir i conèixer gent d’arreu de tots els continents. Taiwan és un molt bon lloc per anar d’Intercanvi Internacional, doncs, el nivell de vida no és molt car, apart es un país molt desenvolupat, molt segur, on la gent és de molts bons principis, molt respectuosa i amable, això si, amb uns costums xinesos molt peculiars. Nosaltres marxem amb la maleta carregada de records i aprenentatges.

MOBILITAT

INTERNACIONAL

EUNCET

Suècia Finlàndia Holanda Polònia França Alemanya Itàlia Portugal Grècia Madrid

Xina

Corea del sud Taiwan

Mèxic Panamà

Colòmbia Brasil

Argentina

Número 1- Setembre 2016

23 - Revista Euncet Alumni

El Professor Rafael Casals

El professor Rafael Casals, el segon per la dreta, en una reunió de treball

N

Records d’un dels ‘profes’ fundadors

o ho puc precisar però devien ser els primers mesos de l’any 1990 que, sense haver fet cap pas que ho provoqués, em va arribar la proposta d’incorporarme com a professor de matemàtiques generals en un projecte de nom americà impulsat per l’incansable Jordi Balcells. I a l’octubre de 1990 em vaig veure formant part del claustre de professors del Bachelor of Science in Business Administration que naixia a l’empara de la Universitat americana de Carolina del Sud. Jo he estat tota la vida un professor de secundària i per mi va ser una aventura nova haver d’apropar les matemàtiques a un col·lectiu molt variat en edats i en estudis realitzats. Entre els alumnes del Bachelor i de les posteriors denominacions de l’Escola de Negocis EUNCET, sempre hi ha hagut gran varietat de procedències: dels Batxillerats de ciències, dels mixtes, de cicles de formació professional, dels de lletres... Naturalment el recel per les matemàtiques anava augmentant seguint el mateix ordre en el que he escrit la procedència d’estudis anteriors.

Per tant el repte era gran: com fer veure que les matemàtiques no són tan difícils i poden arribar a ser atractives i curatives. Potser la darrera de les qualificacions pot semblar excessiva: curatives?

Però puc donar fe que, quan era estudiant i tenia mal de cap, el feia marxar resolent problemes de matemàtiques. Calia poder presentar les matemàtiques d’una forma atractiva, de la mateixa manera que per ingerir els medicaments els emboliquen amb diversos excipients de sabor agradable.

La cosa es va complicar quan amb l’ampliació de l’Escola de Negocis ens van enviar a l’Alberg de Caixa de Terrassa. Va començar el nocturn! Amb uns grups de més de seixanta persones a l’aula!

24 - Revista Euncet Alumni

La clientela de l’escola es va ampliar amb estudiants-treballadors (aclareixo que aquests plurals inclouen persones d’ambdós sexes perquè no m’agrada el recurs treballadors-es per indicar-ho) que feia temps que havien finalitzat els seus estudis. El recel per les matemàtiques generals va augmentar i em va ser necessari una mica d’imaginació per arribar a donar els conceptes matemàtics amb un llenguatge de vegades poc formal. Espero haver-me’n sortit una mica.

Posteriorment em van encomanar més assignatures: les matemàtiques financeres em van permetre passar una bona estona preparant fulls de càlcul adaptats per a tots els mètodes d’amortització de préstecs. Seria molt més fàcil pagar-ho tot al comptat, no? Amb la incorporació en l’oferta docent d’altres estudis, em van assignar unes matemàtiques que volien passar inadvertides: la matemàtica discreta. Realment discreta vol dir matemàtica de les coses petites. Aquí un s’ho passava bé amb els exercicis de conjunts i l’endimoniada combinatòria.

En els últims anys del meu pas per l’escola de negocis, vaig arribar a impartir també l’assignatura d’estadística. Espero que els alumnes que vaig tenir no siguin els responsables de les estadístiques de les segones eleccions generals que com sabeu no en van encertar ni una. Encara bo que ningú ha pensat en donar-los la culpa d’haver d’arribar a les terceres eleccions. Si així fo,s nosaltres en seríem els responsables.

En resum, formar part d’EUNCET ha estat una etapa molt agradable de la meva vida professional que em va permetre treballar amb un claustre de professors molt competent i variat, fins i tot amb un de l’Espanyol i coordinats per una direcció i un cap d’estudis excel·lents.

Número 1- Setembre 2016

RECOMANACIONS AUTORS: Paola Mastrantonio, Cristina Cáliz, María J. Mármol, Manel Rajadell, Óscar Coduras, Xavier Tapias, Josep Pacreu EDITORIAL: Plataforma Editorial ANY: 2016 PÀGINES: 278 pàg.

ISBN: 978-84-944673-5-6

Cómo hacer un plan de empresa Euncet Vol ser una eina de suport on poder trobar tota la informació imprescindible per elaborar un pla de negoci. El llibre es presenta estructurat en tres blocs de contingut. El primer està enfocat al plantejament de l’empresa. El segon bloc l’integra diferents plans operatius y estratègics de l’empresa i, per tant, trobarem tota la informació relativa a l’elaboració del Pla de Màrqueting, d’Operacions, de Recursos Humans, Jurídic-fiscal, Econòmic-financer, de Contingències i de Continuïtat del Negoci. Finalment, hi ha un tercer bloc format per material extraordinari, en forma d’annexos, índexs i una àmplia bibliografia sobre diferents qüestions tractades al llibre així com també un glossari de termes relacionats amb l’àmbit empresarial.

AUTOR: Cristina Blasi Casagran EDITORIAL: Routledge ANY: 2016 PÀGINES: 264 pàg.

ISBN: 978-1138655386

Global Data Protection in the Field of Law Enforcement: An EU Perspective Aquest estudi examina un aspecte clau de la política de regulació en l’àmbit de la protecció de dades, és a dir, els marcs que regeixen l’intercanvi de dades amb fins de compliment de la llei, tant dins de la UE i entre la UE i els EUA i altres països tercers. El treball presenta una anàlisi exhaustiva dels principals instruments d’intercanvi de dades que han estat utilitzats per les forces de l’ordre i els serveis d’intel·ligència a la UE i als EUA entre 2001 i 2015. L’estudi també explora els reptes de la protecció de dades els quals els marcs actuals generen, i exploren les possibles respostes a aquests reptes tant a la UE com a nivell mundial.

AGENDA Setembre

13

Masterclass sobre Open Big Data

20

Webinar sobre management i innovació

21

21

27

Masterclass sobre Open Big Data

29

Masterclass: cas d’èxit El Tenedor

Ponent: Carme Artigas, CEO i fundadora de Sinergic Partners Lloc: Col·legi d’Economistes de Barcelona Hora: 19 h

Ponent: Juan Marcos, soci i director a Manum Consulting Lloc: en línia Hora: 17 h

Masterclass: cas d’èxit BBVA i món digital Ponent: Xavier Vila, director de Banca d’Empreses i Corporacions a BBVA Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: 19 h

Masterclass sobre màrqueting motivacional Ponent: Valentí Sanjuan, CEO de Gordon Seen Lloc: Col·legi d’Economistes de Barcelona Hora: 19 h

Número 1- Setembre 2016

Ponent: David Nogué, CEO i fundador d’EIXOS Observatorio Económico Lloc: Col·legi d’Economistes de Barcelona Hora: 19 h

Ponent: Alejando Lorenzo, cofundador d’El Tenedor Lloc: Col·legi d’Economistes de Barcelona Hora: 19 h

Novembre

4 24

Sopar Alumni Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: A partir de les 19 h

Jornada Euncet- Empresa Descripció: un esdeveniment on estudiants i antics alumnes d’Euncet poden fer networking amb empreses que cerquen talent.

Lloc: Euncet Business School, Terrassa Hora: A partir de les 17 h

25 - Revista Euncet Alumni

L’Actualitat El 99 % dels titulats d’Euncet treballen en els primers mesos de graduar-se La taxa d’ocupació dels titulats que van finalitzar el seus estudis de Grau en Administració i Direcció d’Empreses a l’Euncet durant el curs 2014-2015 ha arribat al 99 %. Aquesta xifra supera en 10 punts la mitjana d’ocupació de graduats en la mateixa àrea (Economia, ADE i Empresarials) al conjunt de les universitats catalanes, tenint en compte les últimes dades donades per l’Agència de la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

Pel que fa a l’adequació de la feina que realitzen, el 100 % dels titulats consideren que tenen una feina relacionada amb els seus estudis. Principalment, treballen en l’àrea de la banca (24 %), seguit de comptabilitat (18 %) i tècnic de gestió (18 %). Si es compara aquestes dades amb les d’anys anteriors, es veu un canvi de tendència, ja que després de dos anys amb poca inserció laboral en la banca, aquest sector lidera la taxa d’ocupació.

Aquestes dades s’extreuen de l’Informe de resultats d’inserció laboral dels titulats de Grau en Administració i Direcció d’Empreses, que ha elaborat el Departament de Borsa de Treball de l’Euncet Business School. Els resultats reflecteixen que la formació que es dóna als graduats d’Euncet és de qualitat, tal i com ho certifica el mercat laboral amb una alta inserció dels titulats i l’adequació de la feina als estudis cursats.

Comencen els nous seminaris per escoles i centres de cicles formatius Un any més, amb l’inici del nou curs acadèmic, Euncet Business School posa en marxa els seus seminaris formatius dirigits a alumnes, professors i AMPA de secundària, batxillerat i cicles formatius.

Amb aquesta activitat, que es realitza dins el marc de promoció de formació d’Euncet, es vol desenvolupar els coneixements dels alumnes i donar suport als professors i als pares en l’educació dels seus alumnes i fills. En total, s’ofereixen més de 20 seminaris amb temàtiques obertes per tal que els centres puguin aportar noves idees segons les exigències del dia a dia del món de l’ensenyament.

Durant el curs 2015-16, van participar escoles com Jaume Viladoms, Escola Pia Terrassa, IES Leonardo Da Vinci, Escola Pia Sabadell, Agora, Angeleta Ferrer, Escola Tecnos, Montcau La Mola, Stucom, J.V.Foix i Petit Estel La Nova, entre altres.

Com fer un pla d’empresa

Euncet Alumni renova la seva Junta

Euncet Business School acaba de publicar el llibre “Cómo hacer un plan de empresa Euncet”, escrit per la Dra. Paola Mastrantonio, la Dra. Cristina Cáliz, la professora María J. Mármol, el Dr. Manel Rajadell, el Dr. Óscar Coduras, el professor Xavier Tapias i el professor Josep Pacreu. L’objectiu de la publicació és donar tota la informació imprescindible per elaborar un pla de negoci. El llibre és una eina de suport i un manual de referència útil i accessible, dirigit a persones amb noves idees de negoci i/o projectes empresarials.

Euncet Alumni ha escollit la seva nova Junta encapçalada per la Sra. Laia Morales, ex alumna de la Diplomatura en Ciències Empresarials, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, i Màster en Marketing i Direcció Comercial.

26 - Revista Euncet Alumni

El nou equip vol impulsar un projecte centrat en els vincles personals i la generació d’oportunitats professionals entre els antics estudiants.

Número 1- Setembre 2016

Devicare obté la patent espanyola per un sensor d’ions

Més assignatures amb simuladors de negoci

L’empresa fundada per l’Alumni Rosendo Garganta ha obtingut la patent espanyola del sensor d’ions de mesura diferencial i el seu mètode de fabricació i mesura, que forma part del dispositiu mèdic Lit-Control pH Mete.

Amb aquest sensor es podrà identificar amb gran precisió, sensibilitat i rapidesa si l’orina es troba en condicions de formació de pedres o càlculs renals segons el pH urinari.

Amb l’inici del nou curs acadèmic 2016-17, s’ampliarà el número d’assignatures de grau que utilitzaran un simulador de negoci com a forma d’aprenentatge. Després de l’experiència del curs passat, els resultats han demostrat que els estudiants que utilitzen la metodologia pionera de Learning by Playing, assimilen millor els conceptes estudiats i milloren competències com el treball en equip, la pressa de decisions o la capacitat analítica.

Devicare, que centra la seva activitat en la fabricació de dispositius mèdics que permetin al pacient participar activament en el seguiment de la seva malaltia, preveu expandir la comercialització d’aquesta patent a altres països com Estats Units, Xina, Índia, entre altres.

Els simuladors de negocis són sistemes d’aprenentatges interactius que permeten simular situacions reals dins del món dels negocis. Gràcies als simuladors, els estudiants aprenen les conseqüències de les seves decisions en un escenari més proper a la seva futura realitat.

La notícia més llegida El Villarreal C.F. tira endavant el projecte ideat per l’Alumni Borja González El març del 2014 Borja González, que estava cursant el Grau en Administració i Direcció d’Empreses, va presentar el seu Treball Final de Grau “Escuela de tecnificación V11”, on realitzava un “pla de negocis per l’empresa Endeka Sports sobre la creació d’una escola de tecnificació de futbol, amb el suport del Villarreal CF”. En aquell moment, estava fent pràctiques a l’empresa Endeka Sports i coneixia bé l’oportunitat que suposava per l’empresa engegar un projecte com aquest.

Dos anys més tard, el Borja veu com el seu Treball Final de Grau està agafant forma i, tot i les modificacions pròpies de la fase de desenvolupament, aviat serà una realitat empresarial. Les previsions és que aquest setembre comenci a funcionar una escola de psicomotricitat per a nens de 3 a 6 anys, que oferirà 2 dies d’activitat setmanal a escollir entre els 3 dies d’entrenament, a les instal·lacions de LE FIVE a Sant Quirze del Vallès. L’objectiu és que els nens es diverteixin jugant i alhora se’ls faciliti el “desenvolupament motriu, cognitiu i socioafectiu de cada un d’ells”.

Actualment, el Borja no està vinculat en el projecte del Villarreal CF Escola, ja que està treballant a Milton Keynes (Regne Unit) a l’empresa ISBAN del Grup Banc Santander com a project manager. Després de les pràctiques a Endeka Sports, en va fer unes segones al departament de logística de Stradivarius per finalment tornar amb un contracte indefinit a Endeka Sports, organitzant competicions i desenvolupant tasques comercials. Tanmateix, necessitava fer un canvi en la seva carrera professional i per això va decidir marxar al Regne Unit per aprendre anglès i buscar una nova oportunitat laboral, la qual li va arribar després d’un “procés dur” de selecció. Ja porta un any treballant a ISBAN i està content amb la decisió que va prendre, malgrat que li hagi suposat veure de lluny com s’està desenvolupant la idea de negoci que va presentar mitjançant el seu Treball Final de Grau a l’Euncet.

Número 1- Setembre 2016

27 - Revista Euncet Alumni

Formem talent per a les empreses I ho fem amb bona nota

4,87/5 Aplicabilitat immediata dels coneixements adquirits en el lloc de treball

68% 64

Els alumnes que han augmentat seu salari

%

92%

Els alumnes afirmen que el Màster ha estat molt bona inversió

Els alumnes que han millorat el seu lloc de treball

Ocupabilitat

Formació Executive • Màster Executive MBA • Màster en Management Empresarial • Màster en Direcció Comercial i Màrketing

Formació Universitària GRAUS

MÀSTERS • Màster en Direcció de Operacions i Logística • Màster Internacional en Coaching & Business • MBI (Màster de la Innovació)

• Grau ADE • Grau MKT

MÀSTERS OFICIALS • Màster Universitario en ADE • Màster Universitari en Direcció de Màrketing

POSTGRAUS • Especialitat en Management Empresarial • Especialitat en Direcció Comercial i Màrketing • Especialitat en Operacions i Logística

- Revista Euncet Alumni Ctra. de28 Terrassa a Talamanca, km. 3 08225 - Terrassa www.euncet.es

Tel. 93 547 60 66 Número 1- Setembre 2016