2 minute read

OPINA sostenibilitat ambiental

El canvi climàtic és, probablement, el repte més gran al que s’enfronta actualment la humanitat. Analitzant la sèrie històrica de la temperatura global, veiem com ha anat incrementant, de manera sostinguda, des de la revolució industrial. Actualment, aquesta és més d’un grau superior a la de l’època preindustrial (IPCC, 2018). Els estudis científics demostren que el principal culpable d’aquest augment de les temperatures és l’activitat humana. I els científics ens han mostrat que si l’increment de les temperatures supera un llindar concret (que inicialment es va valorar en 5 graus, però que actualment es considera que es podria arribar amb un increment d’entre un i dos graus en relació amb els nivells preindustrials) ja no hi haurà marxa enrere i la humanitat s’haurà d’adaptar a una nova realitat. Una nova realitat en què el nivell del mar pujarà, fins al punt que amenaçarà ciutats costeres, com podrien ser Barcelona, Lisboa... i, fins i tot, podria fer desaparèixer illes que actualment estan habitades (per exemple, Tuvalu). L’increment del nivell de mar no serà l’únic problema; ens haurem d’acostumar a viure en un món on les catàstrofes naturals (incendis, inundacions...) seran cada cop més freqüents i severes.

En aquest sentit, destacar que els gasos d’efecte hivernacle (GEH) són els culpables del canvi climàtic, sent el diòxid de carboni (CO2) un dels principals. Des de la Cimera de Roma (1972), s’han anat fent diverses cimeres on s’ha intentat arribar a acords de reduccions d’emissions de CO2 (Protocol de Kyoto, Acord de París...) en l’àmbit nacional. Aquests acords se centren a aconseguir que els països es comprometin en buscar maneres de reduir aquestes emissions. Un exemple seria el mercat d’emissions de CO2 de la UE. Però, des del punt de vista del consumidor, tenim eines que ens puguin permetre ajudar en aquesta reducció de les emissions de CO2? I, centrant-nos en el mercat de la moda, podem fer alguna cosa? La resposta és, per sort, positiva. En un món globalitzat com és l’actual, hem vist com part de la producció s’ha deslocalitzat a països en vies de desenvolupament. Si ens fixem en la roba que comprem en les principals botigues de les marques més conegudes, veurem que aquesta, per raons empresarials, s’ha produït en països, principalment de l’Àsia i del sud-est asiàtic. I, com arriben a les nostres botigues? Principalment per via marítima. I és aquí on està el problema. El 2018 les emissions de CO2 provinents del sector marítim van pujar fins a 1.056 milions de tones (IMO 2020). Si ho posem en l’àmbit nacional, amb dades del 2016, aquestes emissions serien les sisenes més altes del món, només superades per les emissions de la Xina, EUA, Índia, Rússia i el Japó (i gairebé quatre vegades més que les emeses per Espanya). Llavors, quan decidim renovar el nostre armari, si apostem per fer-ho majoritàriament a partir dels mercats de segona mà, el que estem fent és reduir la demanda de roba de primera mà i, d’aquesta manera, reduïm també la necessitat de transportar, per via marítima, aquesta roba fabricada a milers de quilòmetres. Això no implica no comprar roba de primera mà, el que es vol destacar és que si els consumidors fem un canvi d’hàbits substituint part de la compra de roba de primera mà, al renovar el nostre armari, per roba de segona mà, estarem, al mateix temps, reduint el volum de mercaderies transportades per via marítima, situació que podrà facilitar al mateix temps una reducció de les emissions de CO2

Advertisement

DR. ÀLEX SANZ Doctor en Economia i professor de l’Euncet Business School