Revista Euncet Alumni - Número 16

Page 1

NÚMERO 16

REPORTATGE

La contaminació invisible d’internet

ALUMNI DESTACAT

Gerard Fernández, Global SEO a Oysho

JUNY 2022

OPINIÓ

Pilar Yépez Joan Lázaro Andreu Martinez Joan-Francesc Fondevila-Gascón

ENTREVISTA

Marc Vidal, expert en transformació digital i indústria 4.0

VIDA UNIVERSITÀRIA

Organitzadors de l’Euncet Sports Day


REVISTA EUNCET ALUMNI

DINS D’AQUESTA REVISTA...

04

L’Editorial A càrrec de l’Alfons Freixes, director de l’Euncet Business School

EUNCET ALUMNI STAFF EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

MARTA ROMA mroma@euncet.com

REDACTORA

Andreu Martinez, metge expert en medicina esportiva i professor de l’Euncet Business School

12

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Gerard Fernández, Global SEO a Oysho (Inditex)

05

13

Canvi de professió: estàs preparat?

Dogfy Diet, líder en el sector de menjar natural pels gossos, s’internacionalitza

Nomenaments

Informació pràctica

06

Suscripciones, un modelo de negocio clásico que nunca se fue

08

Reduflació: com mantenir el marge en èpoques de crisi Joan Lázaro, expert en solucions comercials i professor de l’Euncet Business School

2

Esport = salut? Els riscos de la pràctica esportiva

05

Pilar Yépez, consultora de màrqueting digital i professora de l’Euncet Business School

PATRÍCIA FOLCH pfolch@euncet.com

10

Alumni Destacat

Empresa al dia

14

L’Entrevista Marc Vidal, fundador d’Allrework i expert en transformació digital i indústria 4.0


NÚMERO 16 - JUNY 2022

CONTACTA PUBLICITAT

16

La contaminació invisible d’internet

22

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, ens podeu enviar un correu electrònic a alumni@euncet.com

El Professor Jessica Lingan, professora de màrqueting i directora dels programes executive a l’Euncet Business School

Reportatge sobre les repercussions ambientals d’utilitzar internet

23

Sabies que... Bizum és una iniciativa dels bancs espanyols?

24

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica alumni@euncet.com

EUNCET BUSINESS SCHOOL Camí del Mas Rubial, 1, 08225 · Terrassa (Barcelona)

Tel. 93 730 19 00 Adreça electrònica: info@euncet.com Web: www.euncet.com

L’Actualitat Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet Business School

19

27

Joan-Francesc Fondevila-Gascón, director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i professor de l’Euncet Business School

Novetats editorials recomanades

20

27

Pol Esteban, Marta Duran, Daniel Rodríguez, Alejandro Gravina i Daniel Gauxax, estudiants i organitzadors de l’Euncet Sports Day

Propers esdeveniments destacats

L’Expert opina

Vida universitària

Recomanacions

EUNCET ALUMNI

Camí del Mas Rubial, 1, 08225 · Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Adreça electrònica: alumni@euncet.com Web: www.euncet.com/es/campus/ alumni

Agenda

3


REVISTA EUNCET ALUMNI

L’EDITORIAL Inversió, formació i honestedat Una inversió en coneixement paga el millor interès Benjamin Franklin, físic i polític nord-americà

S

egons l’estudi mundial Randstad Workmonitor, publicat el 2022, el 66 % dels treballadors espanyols tenen la necessitat d’ampliar la seva formació per adaptar-se a l’actual mercat laboral post pandèmic. Aquestes dades ens diuen que els empleats cada cop són més conscients de la importància que té millorar les seves competències i habilitats per impulsar la seva carrera professional. Tanmateix, el 64 % no sap en quines competències ha de focalitzar el seus esforços en formació, el que ens indica que una gran part dels professionals troben a faltar l’assessorament d’experts. Això ens porta a analitzar el paper que tenen les empreses en la formació dels seus treballadors. Són elles les primeres en poder detectar quines mancances i habilitats té cada empleat. D’acord amb l’Observatorio de RRHH, “la formació incrementa la productivitat dels treballadors, augmenta la motivació, suscita un sentiment de pertinença”, el que provoca que disminueixi la sensació d’estancament professional. La globalització, la incertesa econòmica i l’eclosió de les noves tecnologies exigeix a les empreses una inversió contínua en el seu capital humà. Per tant, és obligació de les empreses parar atenció a les necessitats laborals i formatives dels seus treballadors. En aquest punt entra en joc el paper dels centres universitaris i de les escoles de negocis. Les empreses han de detectar les necessitats, però depèn de nosaltres orientarlos tenint en compte les característiques del mercat laboral i la situació personal i professional de l’empleat. Si fem una valoració correcta, el professional millorarà les seves competències, l’empresa incrementarà la seva rendibilitat i nosaltres veurem reforçat el nostre paper a la societat. Però, per això, cal que siguem honestos perquè, des de l’inici, confiïn en nosaltres com a assessors.

Alfons Freixes Director de l’Euncet Business School

4


NÚMERO 16 - JUNY 2022

NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Rocío Picón,

Alba García,

Mohammed Abuzraik,

Va cursar el grau universitari en Administració i Direcció d’Empreses (2014-2018)

Va cursar el màster en Direcció i Gestió de Projectes (2021-2022)

Va cursar el màster en Management & Leadership (2021-2022)

Account Executive Spain & Portugal a DynaScan Spain

Sales Engineer a Materialise

Director Comercial a Puertas Prisma

INFORMACIÓ PRÀCTICA CANVI DE PROFESSIÓ: ESTÀS PREPARAT?

L

a falta de motivació o la necessitat de nous reptes són dos dels principals motius pels quals una persona decideix replantejar-se la seva vida professional. Si és el teu cas i estàs pensant en canviar de professió, aquests consells et podran ser útils:

1. Pren el temps que necessitis. Canviar de professió no és canviar de feina. Per això, agafa el temps que necessitis per entendre per què vols un canvi i reflexionar cap a on vols dirigir la teva carrera professional. És molt important saber què et motiva realment i buscar aquells sectors laborals on podries encaixar. És més que un canvi de rol. 2. Sempre és el moment. No importa l’edat que tinguis per reinventar-te. El que t’agradava els 20, no t’omple ara. Al principi de les nostres carreres, fem més cas a factors extrínsecs com el salari o la possibilitat de promoció. En canvi, amb el pas dels anys importen més factors com la possibilitat d’impactar positivament a l’empresa.

a conèixer noves persones i reprendre el contacte amb aquelles que alguna vegada van ser properes. 4. Investiga el mercat laboral i forma’t. Per canviar de professió, necessitaràs una formació adaptada al nou perfil professional. Investiga quines habilitats i competències necessiten en el sector i adquireix els coneixements que et prepararan pel nou repte. 5. Aproxima’t al nou sector. Si et fa por fer un canvi tan brusc, pots combinar la teva feina amb altres que t’aproximin al nou sector laboral. Busca treballs a mitja jornada, voluntariats o llocs de treball eventuals, que puguis compaginar. Així podràs valorar si vols seguir aquest camí i et permetrà conèixer a professionals que et podran guiar.

3. Agafa perspectiva del teu entorn. Sovint quan comentem la intenció de fer un canvi de rumb a la família i als amics, aquests ens solen desanimar, ja que per ells és complicat imaginar-nos en un altre rol i volen protegir-nos. Per això, el millor és obrir-te

5


REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ Pilar Yépez

SUSCRIPCIONES,

UN MODELO DE NEGOCIO CLÁSICO QUE NUNCA SE FUE

L

eía el otro día un artículo que hablaba de las suscripciones como el nuevo y exitoso modelo de negocio. Me llamó especialmente la atención el uso de estos dos adjetivos. Está claro que, cuando se trata de vender y fidelizar, reinventar los clásicos, recuperar lo que siempre ha funcionado, suele ser una apuesta segura. La suscripción es uno de esos grandes clásicos a los que ahora intentamos darle la vuelta, ¿pero lo conseguimos?

que se dan de baja. Por no hablar de aquellos que convierten este proceso de baja en una misión imposible para el cliente. Y todo junto, además de imposibilitar el análisis de rendimiento del modelo, le quita mucho valor porque la suscripción debería ser primero relevante para los propios suscriptores. La palabra clave es retención, pero con el cliente y la propuesta de valor en el centro.

Son innegables las ventajas de la suscripción como modelo de negocio para la empresa. Desde alargar el ciclo de vida del cliente (CLTV) hasta conseguir asegurar los ingresos recurrentes pudiendo prever el stock cuando se trata de productos. La permanencia y la fidelización del cliente son aspectos positivos e inherentes a este modelo, pero también suponen un trabajo en el día a día que, desgraciadamente, algunos negocios olvidan. El botón de “quiero

Esta situación ya complica un poco el escenario para las empresas que sí utilizan o quieren utilizar correctamente este modelo. Además, estamos algo saturados de suscripciones y la gran pregunta es por qué. Todos hemos sido y somos suscriptores en algún momento de nuestra vida. Suscripciones a productos físicos o digitales, a contenido o también a servicios. La suscripción forma parte de nuestra vida como consumidores con diferentes aspectos y presentaciones. Nos permite probar productos, adaptar el

suscribirme” es sólo el primer paso. No es el fin, es el principio de una relación que se ha de mantener y cuidar para que el cliente se quede contigo. El problema es que algunas empresas tratan a sus clientes suscritos como clientes cautivos que jamás les dejarán. Le dan poca o nada importancia al churn rate o porcentaje de clientes

precio a nuestra conveniencia y, en algunos casos, escalarlo según nuestras necesidades. Si todo suena tan positivo, ¿entonces qué falla? La confusión está en el concepto en sí de suscripción. Este modelo trata de vender productos, servicios o contenido a un cliente que paga de forma periódica según lo establecido. Pero

6


NÚMERO NÚMERO16 16- -JUNY JUNY2022 2022

la suscripción no es tan simple como un pago a plazos. ¿Qué lo diferencia? ¿Qué más ha de obtener el cliente al suscribirse? Si me suscribo como cliente, espero un compromiso por parte de la empresa. Y en ese compromiso la propuesta de valor no sólo no debe ir a menos, sino que debe ir a más. Voy a preguntarme qué es lo que obtengo cada día, cada mes con mi suscripción. Voy a cuestionarme si el servicio mejora porque tu empresa sigue trabajando en él, si tengo más funcionalidades en la aplicación, si el catálogo es más completo o si la caja que recibo en casa está cada vez más elaborada. Me suscribo al valor añadido que me pertenece por estar suscrito. Y, si no se produce, es entonces cuando, como cliente decepcionado y frustrado, me doy de baja, plenamente consciente de que no recibo lo que me corresponde.

cliente que supone. La suscripción no es un método para conseguir clientes rápido con menos riesgos. Presuponer que el cliente se quedará contigo es un gran error. Y olvidar que el cliente evaluará las ventajas de su suscripción en cada pago te precipita la tasa de churn rate. ¿Puedes garantizar que tu valor crecerá con cada pago de suscripción que realice tu cliente? Entonces adelante. Te espera un cliente para toda la vida.

Muchas veces encontramos la suscripción aplicada como modelo de negocio sin cumplir estos mínimos requisitos. Se generan clientes decepcionados que huyen. El problema no es tanto el modelo en sí, sino cómo utilizarlo y a qué aplicarlo. En la actualidad, existen múltiples ejemplos de empresas y start-up que han optado por este modelo sin ser coherentes con el alto compromiso con el

PROF. PILAR YÉPEZ Consultora de màrqueting digital (LaDigitalista) Professora de l’Euncet Business School

7


REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ Joan Lázaro

REDUFLACIÓ:

COM MANTENIR EL MARGE EN ÈPOQUES DE CRISI

Q

uan parlem de les empreses i de quin és el seu objectiu principal sempre diem que, avui en dia, l’objectiu de l’empresa és crear valor als accionistes i als grups d’interès. Però aquest objectiu ha anat evolucionant al llarg del temps, passant de maximitzar els beneficis a crear valor. Quan la situació econòmica és de bonança és molt fàcil parlar de creació de valor, però, en èpoques de crisis econòmiques, què pot fer una empresa per mantenir el marge? Una de les solucions que utilitzen les companyies és la reduflació. Aquest terme sorgeix de la unió de dues paraules: reducció, per la disminució de la quantitat del producte, i inflació, per la pujada dels preus. Per tant, en aquests moments que tenim una inflació que està per sobre del 8 % la gran majoria de les empreses estan portant a terme aquesta pràctica.

dur a terme qualsevol de les dues opcions, ha de mirar tant a nivell intern com a nivell extern.

La reduflació no implica que l’empresa disminueixi la qualitat del producte que ofereix, el que realment implica és que disminueix la quantitat. Ara bé, com porta a terme l’empresa aquesta pràctica? Ho pot fer de dues maneres: o disminuint la quantitat de producte o fent productes més petits en el que pot mantenir el marge. Per

recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) que l’empresa ha de dur a terme per anar creant nous productes al mercat.

8

A nivell intern, és molt important analitzar la cadena de valor de la companyia. Òbviament, el cost de les primeres matèries és més elevat i arriba un moment que aquest cost s’ha de repercutir en el client. Això és un aspecte clau ja que l’empresa no pot externalitzar el seu procés de producció si porta una estratègia de diferenciació. Si seguim analitzant la cadena de valor, hem de parlar de les activitats de màrqueting. El departament de màrqueting de cada empresa ha d’analitzar bé el mercat per saber ajustar la seva política de preus. A més a més, en moltes empreses que es caracteritzen per dur a terme una estratègia competitiva de diferenciació, han d’analitzar bé el valor que tenen els seus recursos intangibles com és la marca. Finalment, hem de tenir en compte tota la inversió en

Pel que fa a nivell extern, l’empresa ha de tenir en compte dos factors: la competència (especialment, la competència directa) i el


NÚMERO NÚMERO 1616- JUNY JUNY2022 2022

consumidor del producte. Per aquest motiu, és important posar el consumidor en el centre i analitzar bé quins són els factors de compra, les vegades que utilitzen els nostres productes i la fidelitat que tenen a la nostra marca. Si ho analitzem des de el punt de vista del consumidor, nosaltres hem de tenir en compte en quin tipus de productes és més fàcil aplicar aquesta pràctica. Normalment, es du a terme en productes en els que l’envàs és opac, el que dificulta que el client pugui veure el producte. Alguns exemples poden ser xampús, detergents, conserves, pasta, galetes i begudes.

independentment de que sigui legal o ètic és que la reduflació estarà amb nosaltres un quant temps a causa de la situació política i econòmica actual i això farà que hàgim d’anar en compte a l’hora de comprar. Haurem de canviar una mica els nostres hàbits de compra i mirar el preu per litre o quilo que és el que recomana la FACUA, dedicada a la defensa dels drets dels consumidors.

Ara bé un dels aspectes claus de la reduflació és analitzar si és legal i si és ètic. Des del punt de vista legal, hem de comentar que és una pràctica que està reconeguda dintre de l’Estat Espanyol i altres estats europeus, encara que on es porta més a terme sigui al Regne Unit i als Estats Units. Però que una cosa sigui legal no vol dir que sigui ètica. Des del meu punt de vista, la reduflació no és ètica en el moment que ofereixes en el teu producte menys quantitat de la que indica l’envàs. En el cas que l’empresa desenvolupi nous productes amb menor quantitat per mantenir el marge si que ho considero ètic. El que sí que hem de tenir en compte

DR. JOAN LÁZARO Doctor en Economia i expert en solucions comercials Professor de l’Euncet Business School

9


REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ

Andreu Martinez

ESPORT = SALUT?

ELS RISCOS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA

L

a nostra societat, cada cop més sedentària, cada cop més assetjada per l’obesitat, la hipertensió, el tabaquisme i el menjar insà, cerca remeis que restableixin la salut. Les dietes miraculoses, els medicaments i, òbviament, l’esport són alguns d’ells. Estan l’esport i la salut indissolublement units? És evident que no és així. Existeix un esport que té la salut com a eix i objectiu principal, i un esport de competició, professional o no, on la salut no és la meta. Els pediatres d’arreu ja han advertit dels riscos de la pràctica esportiva entre la població infantil. De vegades, es tracta de lesions sense conseqüències, com petites fractures, esquinços o trencaments fibril·lars, però també tenim afectacions articulars, dels cartílags de creixement o de la columna vertebral, que poden deixar seqüeles definitives. Això ens hauria de fer replantejar algunes pràctiques esportives en nens i nenes i adolescents, especialment en aquells esports on el màxim rendiment competitiu s’ha d’assolir a edats molt primerenques. Però, sens dubte, el que crea més alarma social és la mort sobtada durant l’activitat esportiva. No tenim estadístiques exactes, però es calcula que a l’estat espanyol es produeixen més de 150 morts sobtades durant la pràctica esportiva anualment. Què motiva la mort de causa cardíaca? Bàsicament dues patologies:

10

1. Infart de miocardi. Causa el 80 % de les morts sobtades en esportistes de més de quaranta anys i d’un nombre considerable també entre els menors d’aquesta edat. 2. Malalties del miocardi i arrítmies. Predominen en esportistes més joves, però, en el recompte general, representen un percentatge petit en comparació amb els infarts de miocardi. Les xifres semblen contradir l’afirmació del fet que és en l’alta competició on la salut està en risc, perquè el 96 % de les morts sobtades es presenten en esportistes recreatius. Vegem tres consideracions que poden explicar aquesta aparent contradicció: 1. Professionalitat. La quantitat d’esportistes no professionals, en gran part a causa de la promoció de l’activitat física, és immensa en comparació amb la relativament petita quantitat d’esportistes d’alta competició. Si agafem per exemple el futbol, que representa el 17,2 % de les llicències federatives a Catalunya, existien 90.323 federats al 2020. Òbviament, els futbolistes professionals representen una ínfima part d’aquesta xifra. 2. Intensitat. El nivell d’intensitat i l’exigència ha anat creixent amb el temps, de manera que milers d’esportistes recreacionals


NÚMERO NÚMERO16 16- -JUNY JUNY2022 2022

tenen accés a metodologies i complements per l’entrenament anàlegs als dels professionals i realitzen sessions d’intensitat supramàxima, el que els posa en un risc semblant al dels professionals pel que fa a les malalties cardiovasculars. 3. Supervisió mèdica. La supervisió mèdica de la salut és molt més gran en els esportistes professionals, que disposen dels millors serveis de cardiologia i medicina esportiva per controlar el bon estat del seu sistema cardiovascular i la seva correcta adaptació a l’exercici. Els no professionals, per diverses raons, no passaran els mateixos controls mèdics. Una valoració mèdica completa és la millor prevenció de la mort sobtada. Podem dir, per tant, que no és la retribució econòmica, sinó la intensitat de la pràctica i el control mèdic disponible el que determinarà la incidència de mort sobtada. La normativa federativa és determinant pel que fa a la prevenció. L’exigència (vigent a Catalunya) de practicar un electrocardiograma a tots els esportistes federats cada dos anys és fonamental per identificar aquestes situacions. Ens hem de preguntar, quin risc estem disposats a assumir? El centrecampista danès Christian Eriksen, protagonista d’una mort sobtada durant el campionat d’Europa de

futbol, ha portat aquest tema a la capçalera dels noticiaris arreu del món. Després d’aquell episodi, Eriksen s’ha vist obligat a deixar la lliga italiana i marxar a l’anglesa. La federació italiana de futbol no permet que un jugador portador d’un desfibril·lador automàtic intern participi en la competició. Itàlia té la xifra de mort sobtada més baixa del món en relació amb el nombre de practicants.

PROF. ANDREU MARTINEZ Metge expert en medicina esportiva Professor de l’Euncet Business School

11


REVISTA EUNCET ALUMNI

ALUMNI DESTACAT GERARD FERNÁNDEZ, Global SEO a Oysho (Inditex) Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, promoció 2014 – 2018

En l’actual context, on el món digital és una part essencial dels negocis, els experts en SEO són dels professionals més demandats per les empreses. Al Gerard Fernández li apassiona el que fa i té la sort de formar part d’aquest grup d’experts. Les seves ganes per triomfar han impulsat la seva carrera fins a ocupar, actualment, el càrrec de Global SEO a Oysho, que ho combina amb la docència, impartint classes de SEO tècnic.

Q

uan tens un objectiu, has de perseguir-lo, i això és el que va fer el Gerard Fernández durant la seva etapa d’estudiant a l’Euncet Business School. Va descobrir, a través de l’assignatura de Màrqueting de Cercadors, preparada pel professor Carles Argemí, que el SEO era de les coses que més li cridava l’atenció dins el grau en Màrqueting i Comunicació Digital. Així que va decidir traslladarli aquest interès amb l’objectiu de poder fer les pràctiques en una de les diverses empreses que el professor Argemí ha creat en el sector del màrqueting. Finalment, va aconseguir unes pràctiques a l’empresa Testamenta, que li va permetre confirmar que realment el SEO era la branca per on volia seguir la seva carrera professional. L’experiència va ser tan bona que el Carles Argemí li va oferir un lloc a Contenidos Click, on hi va estar més d’un any i mig. Com a professional, el Gerard és conscient que el món digital està en constant transformació i que és de vital importància anar-se actualitzant si vol continuar creixent i optar a alts càrrecs. Segons ens explica, “la formació és el que marca la diferència”. Per això, un cop finalitzat el grau, en la que va ser la primera promoció, es

12

va voler especialitzar en màrqueting digital i SEO, a través de dos màsters, que li han permès desenvolupar amb èxit la seva carrera. Ha treballat a diverses empreses importants com a encarregat del SEO fins que, a l’octubre de 2021, van contactar amb ell per si volia ocupar el càrrec de responsable de Global SEO de l’empresa Oysho, del grup Inditex. Des d’allà, s’encarrega d’establir l’estratègia, accions i coordinació amb diferents equips per tal de fer créixer el posicionament orgànic als diferents buscadors per tots els mercats on Oysho té presència. Experiència com a docent Actualment, segueix dins l’empresa i combina la seva professió amb la docència, impartint classes a una escola de negocis. El Gerard ens comenta que per a ell és “molt gratificant poder compartir coneixements amb altres persones” i encara ho és més si pots “ajudar a aquestes persones a adquirir coneixements en la forma que, com a professional, creus que pot ser més efectiva”. No sabem què li presentarà el futur, però ell espera poder seguir en la mateixa direcció: combinar la docència amb el seu treball al món empresarial, tot en l’àmbit del SEO.


NÚMERO 16 - JUNY 2022

EMPRESA AL DIA Dogfy Diet, líder en el sector de menjar natural pels gossos, s’internacionalitza

D

ogfy Diet és una empresa creada el 2019 per Sergi Font i Gonzalo Noy, exalumne de l’Euncet, que es dedica a la fabricació de receptes naturals per gossos cuinades i preparades per experts. Amb només tres anys des de la seva creació, ja alimenten a més de 15.000 gossos a Espanya, el que suposa 8 tones de menjar cada dia, unes xifres que preveuen triplicar a finals d’any. Després de la gran acollida que han tingut al mercat espanyol, on s’ha posicionat com a líders en el sector del menjar natural pels gossos, han començat la seva expansió a escala europea i han aterrat a França, on hi ha 7 milions i mig de gossos. A mig termini, el seu objectiu és obrir mercat a Itàlia, Alemanya i Portugal per “convertir-se, en els propers dos anys, en l’empresa referent en menjar casolà per gossos a Europa”. Una dieta adaptada per cada gos La idea va sorgir dels dos fundadors, els quals van tenir males experiències amb els seus respectius gossos, quan estaven malalts. Després d’administrar-los medicaments i provar diferents alternatives, van comprovar que només canviant les seves dietes per unes més sanes i naturals els seus gossos van millorar dràsticament. A partir d’aquí, i aprofitant les instal·lacions de l’empresa càrnica que té la família del Sergi, tots dos van decidir deixar les seves respectives feines i crear junts Dogfy Diet per oferir a la gent una millor vida als seus gossos. L’empresa va

desenvolupar un algoritme que els permet personalitzar les dietes i les racions diàries de cada gos, oferint a cada un dels seus clients el que més s’adapti a les seves necessitats. El procediment que segueixen és molt senzill: els usuaris han d’entrar al seu web, registrar-se i omplir un formulari amb les dades de les seves mascotes. Després un expert es posa en contacte amb ells per acabar de perfilar alguns aspectes i detallar la dieta que més s’adapti al seu gos. A continuació, elaboren el menjar i envien als seus clients potencials una caixa de prova de catorze dies dividida en racions diàries personalitzades. Es basa en un model de subscripció, on els clients paguen una quota mensual i els hi arriba a casa el menjar de cada mes, dividida en racions diàries. Actualment, Dogfy Diet disposa de quatre menús, de pollastre, salmó, gall d’indi i bou, cada un per unes necessitats concretes. El menjar es cuina, s’envasa al buit i es congela per tal que, quan ho rebin els clients, els ingredients no hagin perdut les seves propietats. A més compten amb l’assessorament professional de nutricionistes canins que ajuden als consumidors amb els dubtes que puguin tenir de les seves mascotes. De cara al futur, a part de la internacionalització del negoci, volen ampliar el menú a conill i porc, i elaborar menjar per altres mascotes com gats per seguir revolucionant el mercat de l’alimentació per mascotes.

Dogfy Diet ha invertit 3 milions d’euros en unes noves instal·lacions a Terrassa que permetran a l’empresa continuar creixent. Preveuen tancar l’any amb un equip de 200 empleats i augmentar la seva facturació de 3 a 12 milions, així com també obrir mercat a Itàlia, Portugal i Alemanya. Gonzalo Noy, exalumne de l’Euncet, graduat en ADE i cofundador de Dogfy Diet, va participar en la jornada Euncet Management Day, explicant la seva experiència com a emprenedor.

Gonzalo Noy, a la dreta, juntament amb el seu soci Sergi Font, a les oficines de Dogfy Diet

13


REVISTA EUNCET ALUMNI

L’ENTREVISTA Parlem amb Marc Vidal, considerat com una de les figures més influents en transformació digital, perquè ens expliqui com les empreses poden abordar amb èxit el desafiament que suposen les noves tecnologies.

Marc Vidal, durant la ponència “Arribes a temps al futur?”, que va impartir a l’Euncet Business School

El metavers encara no existeix, el que tenim són mons virtuals desconnectats entre ells

E

n quin punt de la transformació digital ens trobem? La societat està preparada per a les noves disrupcions tecnològiques?

Per començar, cal entendre que per la transformació digital és essencial el contacte amb la tecnologia. No hi ha hagut cap revolució tecnològica sense tecnologia, però és cert que la cultura d’empresa s’ha d’adequar a tot aquest procés. Crec que això ja ho hem entès i la societat està clarament preparada per abordar-ho. Estem a la quarta revolució industrial, però al teu últim llibre L’Era de la humanitat ja parles de la cinquena

14

revolució d’esperar?

industrial.

Què

n’hem

Serà una nova etapa tecnològica, la de l’internet del tot, la de l’automatització global de tot allò que sigui automatitzable. No serà ciència-ficció, ja que, de fet, no ho és ara. Vivim l’era de la fi de la ciència ficció. Estem parlant d’un futur que és present i que s’estructura en un avui tecnològic i exponencial. El concepte que hem d’aprendre és el de “singularitat tecnològica”, que serà quan la tecnologia no necessitarà els humans per millorar-se a si mateixa. El big data està en boca de tothom i

saber implementar-ho pot suposar un avantatge competitiu. Les empreses són realment conscients del seu potencial? El big data en si mateix no ho és tot. De fet, no és res. Necessitem extreure informació de les dades i que aquesta informació li puguem donar un sentit per convertir-la en coneixement. Aquesta és la clau. Un dels beneficis de l’ús de les dades és millorar l’experiència del client. El Customer Centric és el paradigma que cal seguir en aquests temps? Per què? Col·locar el client al centre és fonamental. Ara sabem què vol el client, com ho vol


NÚMERO 16 - JUNY 2022

i quan. Tenim dades i informació. Si la convertim en coneixement, aconseguirem diferenciar entre usuari, consumidor i client. Això és col·locar-lo al centre.

Els centres educatius estan preparats per oferir contingut de valor per donar resposta a les necessitats professionals que requereix el metavers?

Com definiries el metavers i els motius pels quals moltes empreses ja hi estan apostant? Quan serà el metavers una realitat definitiva?

Crec que els centres educatius han de reflexionar sobre una cosa que va més enllà dels dispositius o dels títols que requereix el mercat ara. Tots els centres, especialment els centres de l’últim cicle formatiu, han d’entendre que el que està canviant és el concepte mateix d’aquest contracte social anomenat ‘ocupació’.

El metavers encara no existeix, igual que no existia internet quan es van crear les primeres escenes digitals. Fins que no es comprengui que no pots invertir en el metavers, com no ho pots fer a internet, no hi serem. El que ara tenim són mons virtuals desconnectats entre ells. Això canviarà quan la tecnologia ho permeti a finals d’aquesta dècada. Quines altres aplicacions ofereix, a part d’una nova forma de socialització, la creació de microeconomies i la millora de processos industrials? L’escenari més estimulant és el de la formació. Imagina com seria estudiar la Primera Guerra Mundial assegut a una trinxera virtual. Veient, sentint, entenent alguna cosa més que els grans successos, sinó viure la realitat propera dels qui van compondre la història. Viatjar en el temps serà possible. Empreses com Coca-Cola o BMW ja tenen projectes al metavers. Les organitzacions estan preparades per seguir el seu exemple? De moment, són motors de jocs en arquitectures molt simples. Falta temps. Les intencions són bones, però són les que eren al seu dia amb aquelles pàgines web sense gràfics dels anys 90.

Si convertim les dades en coneixement, aconseguirem diferenciar entre usuari, consumidor i client

Quins perfils professionals seran els que liderin aquest canvi? Aquells que entenguin que la tecnologia és la manera, però no pas el per què. El per què és l’ésser humà i, per això, la formació complementària humanista és clau. La tecnologia serà una commodity, com ara l’anglès. La clau serà que sàpigues d’ètica i de poesia perquè un robot, en el futur, entengui què som. En una entrevista al diari ABC, deies que “la feina del futur és més que probable que s’assembli més a anar a l’escola que anar a l’oficina”. A què et referies amb aquesta afirmació? En el futur, la clau no serà si saps programar o no. Això funcionarà tot sol. La clau serà que sàpigues de què és capaç de fer aquella tecnologia que s’anirà adaptant ràpidament al futur. Haurem de saber quines preguntes haurem de fer a la tecnologia. Per això, ens passarem més temps fent preguntes que donant respostes. Com es pot potenciar el talent dels equips humans incorporant la tecnologia i els

processos de transformació digital als models de negoci? La gestió del canvi és essencial. La transformació digital requereix que les noves metodologies de gestió entenguin que allò horitzontal és estimulant i que les jerarquies són lentes i aporten errors. Aquests equips hauran d’estimar la tecnologia per allò que els aporta, no pel que generen. A nivell de gestió empresarial, com es pot fer partícip el talent humà perquè se senti part d’aquesta responsabilitat compartida per l’excel·lència? Quin paper juguen els CEOs en això? Antigament, a l’era del primer internet, el responsable digital era l’expert en TI. Després, amb les xarxes socials, van ser els caps de màrqueting. Ara són els analistes de dades. Aviat, els responsables d’aquesta excel·lència digital seran els CEOs. Ells han de traslladar el sentit a la informació.

Allrework Allrework és una consultoria, fundada per Marc Vidal, que està especialitzada en innovació i transformació digital. El seu objectiu és acompanyar a les empreses en el seu procés de transformació digital, posant a les persones al centre de la tecnologia. Entre els seus clients hi ha Vodafone, CaixaBank, Atresmedia o Novartis, entre molts altres. https://www.allrework.com/

15


REVISTA EUNCET ALUMNI

LA CONTAMINACIÓ INVISIBLE D’INTERNET Enviar un correu electrònic, penjar una foto a les xarxes socials, mirar una pel·lícula en temps real, obrir pestanyes al navegador... tot plegat s’han convertit en accions que fem en el nostre dia a dia. Ara bé, ens hem parat a pensar en la repercussió ambiental que tenen els nostres actes? Tal com recull l’organització ecologista Greenpeace, en el seu informe Clicking Clean, si internet fos un país, seria el sisè més contaminant del món.

16


S

NÚMERO 16 - JUNY 2022

egons dades del 2021 de l’informe Data Never Sleep 9.0, elaborat per l’empresa Domo, es calcula que cada minut es comparteixen al món 65.000 fotos a Instagram, es realitzen 5,7 milions de cerques a Google i es veuen 694.000 hores de vídeo a YouTube. Sens dubte, internet ha facilitat la nostra vida quotidiana, ja que ens permet fer pràcticament de tot sense haver-nos de moure de casa, però també és un dels elements més contaminants del nostre planeta. Hi ha estudis que afirmen que les TIC consumeixen entre el 6 % i el 9 % de l’energia mundial, i que es preveu que l’any 2030 aquesta xifra augmenti entre un 10 % i un 20 %, tot i que és complicat de calcular amb exactitud l’impacte que genera. Durant la pandèmia, van disminuir significativament les emissions contaminants per part dels vehicles,però també va haverhi un augment de la contaminació invisible produïda per l’ús de la xarxa. La tecnologia té un impacte mediambiental, que no se sol percebre i que representa més que totes les emissions mundials de CO2 del sector de l’aviació civil, que són al voltant del 2 %, segons dades de l’empresa Cleanfox. La contaminació digital es pot classificar en dos tipus: •

Contaminació dels equips electrònics. La creació d’un producte implica un conjunt de processos que en la seva totalitat emeten una gran quantitat de emissions de CO2. No és només fabricar el producte, sinó que també cal sumar l’extracció de les primeres matèries, l’embalatge, el transport i la gestió dels residus generats. Tots aquests processos generen un impacte mediambiental conegut com a motxilla ecològica d’un producte.

Contaminació de les infraestructures i dels centres de dades. Per poder utilitzar internet, són necessaris quilòmetres de cables i una infraestructura física de grans dimensions com són els centres de dades, els espais on s’ubiquen els servidors que emmagatzemen totes les nostres dades digitals i que són devoradors d’energia i aigua. A finals del 2020 hi havia gairebé 600 centres de dades al món, segons xifres de Synergy Research, el que suposa dues vegades més que els centres de dades que hi havia el 2015 i les previsions és que segueixin augmentant.

Com contaminem? Actualment, el 60 % de la població mundial (4.660 milions de persones) té accés a internet. Cada consulta, cada cerca i cada document guardat, executat mil milions de vegades, suposa una gran demanda d’energia i, per tant, un augment de les emissions de CO2. Hi ha investigacions que diuen que cada cerca que fem a Google equival a 0,2 grams de diòxid de carboni. Pel que fa als correus, aquests equivalen a 10 grams de CO2 a l’any i així successivament en tots els moviments en línia que realitzem diàriament a través de l’ordinador, tauleta o mòbil. A primera vista, ens pot semblar que no són dades massa elevades, però si això ho multipliquem pels milions de persones que utilitzen la xarxa cada dia, veurem que són dades preocupants en l’àmbit mediambiental. D’altra banda, també cal destacar que veure pel·lícules o sèries en línia també és un dels hàbits que deixa més empremta en termes de generació de diòxid de carboni. Netflix ha reconegut que veure una hora dels seus continguts suposa emetre fins a 55 grams de CO2. No hi ha cap moviment que fem en el món digital que no suposi contaminar. Per tant, depèn de nosaltres, els usuaris, d’adoptar nous hàbits que permetin reduir la contaminació digital. Aquí hi ha algunes accions que els experts recomanen fer: •

Cerques a internet: - Eliminar aquelles pestanyes que no fem servir del navegador. - Reduir el temps de lectura a internet i buscar alternatives d’on treure la informació com llibres, revistes, diaris...

Netflix ha reconegut que veure una hora dels seus continguts suposa emetre fins a 55 grams de CO2

17


REVISTA EUNCET ALUMNI

El problema dels centres de dades és que estan oberts 24 hores al dia els 365 dies de l’any, el que comporta que consumeixin molta energia •

Correu electrònic: - Enviar menys correus i que els adjunts pesin menys. És preferible utilitzar plataformes de missatgeria directe i enviar els arxius a través d’enllaços de descàrrega com permet fer WeTransfer. - Eliminar els correus que no necessitem i cancel·lar les subscripcions que ja no ens interessin. - Evitar reenviar llargues cadenes de correus electrònics.

Aplicacions: - Eliminar aquelles aplicacions que no fem servir. - Desactivar les notificacions. - Intentar no utilitzar, sempre que es pugui, la càmera quan fem una videotrucada. Per raons mediambientals, és preferible una trucada a una videotrucada.

Reproducció de vídeos: - Reduir la qualitat en la que veiem les pel·lícules i sèries en plataformes com Netflix, HBO... - Eliminar la reproducció automàtica a les xarxes socials i a les plataformes de vídeos com YouTube.

Aparells electrònics: - Allargar la vida dels aparells electrònics i reciclar els que ja no funcionen o que no utilitzem. - Apagar l’ordinador en comptes de suspendre la sessió i desactivar les funcions de GPS, wifi i bluetooth del mòbil quan no les fem servir.

Tendència cap al ‘green data center’ Pel que fa als centres de dades, el principal problema és que estan oberts 24 hores al dia els 365 dies de l’any, el que comporta que consumeixin molta energia, sobretot per evitar que els servidors se sobreescalfin. Segons l’investigador suec Anders Andrae, el 2025 els centres de dades consumiran el 20 % de l’energia mundial. Per això, la tendència és construir centres de dades verds

18

capaços de minimitzar el seu impacte ambiental i maximitzar la seva eficiència energètica. L’empresa Facebook està sent una de les impulsores d’aquest canvi. El 2014, va inaugurar el centre de dades Lulea, a Suècia, prop del cercle polar Àrtic, on emmagatzemen les fotografies, els vídeos i els textos dels milions de persones que utilitzen Facebook a Europa. Es tracta d’un centre que empra energia hidroelèctrica i que a més aprofita les baixes temperatures del país nòrdic per refredar els seus servidors i mantenir-los al voltant dels 20 graus. No gaire més lluny, a Noruega, s’està desenvolupant el projecte Kolos, un centre de dades de grans dimensions, totalment integrat al paisatge natural, que destacarà per la seva eficiència, seguretat, innovació i, sobretot, per la seva implicació amb fer ús d’energies 100 % renovables. El seu objectiu es convertir-se en el centre de dades verd més gran del món. La contaminació del metavers Però, mentre que per una banda s’estan fent esforços per reduir la contaminació dels centres de dades, per l’altra, apareixen i es consoliden noves tecnologies que incrementen de manera substancial la petjada ecològica. Una d’elles és el metavers, el món virtual on podrem interactuar amb altres persones a través de diferents dispositius, que pot convertir-se en la següent gran plataforma digital després d’internet i dels telèfons mòbils, gràcies a la implementació de la tecnologia 5G. Però molts experts miren el metavers sense oblidar l’experiència de Second Life, una comunitat virtual on els usuaris podien crear els seus avatars i interactuar entre ells. Va ser creada el 2003 pel nord-americà Philip Rosedale i el 2007 va arribar a tenir més d’un milió d’avatars, però des d’aleshores es va anar desinflant fins caure a l’oblit, entre altres motius, perquè per funcionar necessitava una granja de 4.000 servidors que consumien 60.000 quilowatts a l’hora. Per això, un dels grans dubtes que hi ha sobre el metavers és si l’excés de consum d’energia el farà insostenible com va passar amb Second Life. Intel, un dels majors fabricants d’ordinadors, estima que la despesa energètica per mantenir el metavers serà 1.000 vegades superior que l’actual. A tot això cal afegir la fabricació dels dispositius associats com són els cascos de realitat virtual, els detectors de moviments facials o les ulleres de realitat augmentada. Amb les infraestructures i la capacitat informàtica actuals, és complicat suportar una realitat paral·lela, però també és possible que compensi les emissions en altres àmbits de la vida, com per exemple, l’estalvi en el transport per un concert virtual. Tot dependrà de fins a quin punt el metavers s’apoderarà de les nostres vides i de quin paper li donen a a sostenibilitat els seus principals impulsors.


NÚMERO 16 - JUNY 2022

L’EXPERT OPINA

M

La infraestructura clau, la infraestructura de la sostenibilitat

és enllà de l’impacte en sostenibilitat a curt termini, cal estudiar el fenomen d’internet a llarg termini, amb perspectiva i estratègicament. La possibilitat de promoure el teletreball tanca el cercle virtuós de la Societat de la Banda Ampla: accés universalitzat a internet, de forma garantida i amb una extensió natural i massiva del treball a distància, per conciliar l’activitat professional i la vida familiar. Aquest darrer tret semblava gairebé quimèric. Però, ai las!, va aparèixer la COVID-19, invisible però capaç de crear la situació més dramàtica al món en els darrers anys, i va provocar confinaments massius i prolongats en el temps. I, amb els confinaments, molts empresaris i gestors d’entitats es van adonar que la major part de tasques professionals del dia a dia són virtualitzables, que romandre a casa o combinar unes dies a la llar i altres a l’empresa no és cap tragèdia (per a molts, sobretot les persones que són felices a casa seva, és un privilegi), que de mitjana un treballador es pot estalviar dues hores diàries de transport (a més dels costos corresponents i possibles contagis de malalties)... Aquesta aposta virtual va protagonitzar, inesperadament, la millor i més convincent campanya de màrqueting que hom hauria pogut imaginar. En un escenari realista, més de la meitat d’activitats professionals es poden desenvolupar establint la seva tasca de forma virtual o mixta. Per tant, la solidesa de les xarxes de telecomunicacions i d’internet n’és condició sine qua non. La generalització del teletreball generarà nombrosos avantatges: equilibri territorial (aturarà el transvasament de població rural cap a àrees urbanes), estalvi energètic en consum de carburants, estalvi sanitari (menys probabilitats de transmissió de malalties), probable estalvi en desavinences familiars (millor convivència, menys estrès arran de l’estalvi d’hores en transport), millora en la qualitat de vida (més hores de dormir, més autonomia i treball per objectius) i una munió d’efectes positius que el temps segellarà. A més, els centres de dades verds ja han pres consciència

del consum energètic inherent a la xarxa i s’afanyen a optimitzar l’estalvi de recursos, utilitzant gas natural i processos més nets, com l’ús de refrigeració per aire des de l’exterior, de manera que es redueix el consum d’electricitat. Aprofitar l’efecte Joule (la manifestació tèrmica del corrent elèctric generat pels centres de dades) com a calefacció urbana o en piscines públiques és una solució per pal·liar els efectes del consum d’energia. Per tant, una visió oberta i prospectiva reflecteix que, més enllà de dades conjunturals, més o menys alarmistes o exagerades, en el còmput global, internet reduirà (de fet, ja redueix) les emissions al planeta i col·laborarà decisivament a millorar la qualitat de vida. Quan fa trenta anys vaig pronosticar que la xarxa de banda ampla seria la infraestructura clau, alguns es van sorprendre. El decurs del temps ha confirmat aquell vaticini. I, quant a la sostenibilitat, la banda ampla i internet són eminentment positius. Si el planeta no millora, serà per altres motius. La infraestructura clau és també la infraestructura de la sostenibilitat.

DR. JOAN-FRANCESC FONDEVILA-GASCÓN Director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), catedràtic d’Universitat i professor de l’Euncet Business School

19


REVISTA EUNCET ALUMNI

VIDAUNIVERSITÀRIA Parlem amb el Pol Esteban, la Marta Duran, el Daniel Rodríguez, l’Alejandro Gravina i el Daniel Gauxax, tots ells estudiants de grau de l’Euncet Business School, perquè ens expliquin com va anar l’experiència d’organitzar la jornada esportiva per excel·lència: l’Euncet Sport Day.

C

oincidint amb el final dels exàmens del segon quadrimestre, es va celebrar l’Euncet Sports Day, a les instal·lacions del Club Egara, situades a Terrassa. La jornada va consistir en un torneig de futbol, on els 12 equips participants, entre ells un format per professors i personal de l’Euncet, van competir amb l’objectiu d’arribar a la final i guanyar un premi, a part de la samarreta tècnica que van rebre tots els jugadors i que va ser estampada per l’ocasió per La Print, l’empresa creada pels alumnes David Sevilla i Laura Galceran. L’equip guanyador va ser el Yayo Vallecano, que va disputar la final amb l’equip Kempape. Amb el torneig finalitzat, tots els participants i assistents van poder gaudir d’un aperitiu a l’exterior, que va posar punt final a l’Euncet Sports Day. A més, per agrair la participació de tots els jugadors, es va sortejar un lot de productes Euncet, que va guanyar l’Ernest Estrems, de l’equip Cherokee. Això és el que ens han explicat el Pol Esteban, la Marta Duran, el Daniel Rodríguez, l’Alejandro Gravina i el Daniel Gauxax sobre la seva experiència d’organitzar l’Euncet Sports Day: Per què vau decidir organitzar l’Euncet Sports Day? Daniel Rodríguez: Jo soc estudiant del grau de Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF) i volia veure com funciona un esdeveniment des de dins i poder agafar experiència.

Alejandro Gravina, Marta Duran, Pol Esteban, Daniel Gauxax i Daniel Rodríguez, estudiants i organitzadors de l’Euncet Sports Day

Daniel Gauxax: A mi també m’interessa el tema de l’organització de esdeveniments esportius i, amb l’Euncet Sports Day, he pogut veure millor com s’organitza una jornada que fent un cas pràctic a classe. Alejandro Gravina: Jo em dedico a l’esport i m’agrada poder ajudar a la universitat. Per això, vaig decidir ser un dels organitzadors.

L’Euncet Sports Day és una mostra de què es poden delegar certes responsabilitats als alumnes

Pol Esteban: Amb l’organització de l’Euncet Sports Day, volíem fer un dia on poder passar-ho bé, sortir de les rutines de classe del dia a dia i conèixer nous companys. Marta Duran: A més, per les dates que es va fer, després d’exàmens, vam afegir-hi el valor de tancar el curs i de passar l’últim dia amb els companys abans de començar les vacances d’estiu. Va ser com una mena de comiat. Com us vau organitzar entre vosaltres? Daniel R.: Setmanalment, fèiem una reunió amb tot l’equip per plantejar aspectes a tenir en compte, i ens repartíem les tasques a fer durant la setmana per poder avançar en la següent reunió.

20


NÚMERO 16 - JUNY 2022

perquè tot sortís tan bé. Només ens va saber greu el tema del vòlei, que, per falta de participants, no es va poder crear un torneig com el de futbol i només es va poder jugar algun partit. Daniel R.: També vam tenir un problema amb les mesures del camp de hoquei, el qual era més gran del que teníem previst i ens va obligar a jugar amb equips de 7 contra 7, en lloc de 5 contra 5, com estava previst inicialment. A més, un dels equips només va aconseguir 5 jugadors, factor que va condicionar el camp on s’havia de jugar, i això, juntament amb un endarreriment de l’hora d’inici, va fer que alguns equips haguessin de jugar sense descansar entre partits. Però, tot i això, creiem que l’esdeveniment va sortir prou bé. Crec que és una mostra de què es poden delegar certes responsabilitats als alumnes per dur a terme esdeveniments o accions de la pròpia universitat. Com definiríeu la jornada? Daniel G.: Es pot definir com un moment per desconnectar de l’universitat i realitzar esport amb els amics.

Pau Vilanova, Daniel Goye, Iker Vivanco, Albert Garcia, Pau Fernandez, Marc Fernandez i Isaac De Ignacio-Simo, de l’equip Yayo Vallecano i guanyadors de l’Euncet Sports Day

Marta: Cadascú es va encarregar d’una part. Hi ha companys que van realitzar el quadre del torneig de futbol amb els equips, mentre que altres es van encarregar de buscar l’equip de so, de la xarxa de vòlei o d’anar a comprar les pilotes de futbol... Hi ha hagut molta coordinació entre nosaltres. Daniel G.: Tots vam aportar el millor que sabíem fer. Va sortir tot tal com ho havíeu planejat? Pol: Òbviament, mai tot surt com ho planteges, però estem molt satisfets i segur que la següent jornada la fem millor. Marta: En general, sí. Estem contents del resultat i volem agrair a tots els participants per posar també les ganes i l’actitud que calien

Alejandro: A més, és una bona manera de conèixer companys de diferents campus i graus. Marta: Va ser un dia per tancar el curs 2021-2022. Es respirava molt bon ambient i el temps ens va acompanyar. El vermut final va ser la cirereta del pastís. Us agradaria organitzar un altre esdeveniment pels alumnes? Pol: Clar que sí! Creiem que fan falta jornades així per treure la pressió dels exàmens. Marta: En principi, la idea és repetir l’Euncet Sports Day l’any que ve. Com deia algú de l’equip de futbol integrat per professors, ja comencen a entrenar de cara a la propera edició! A part d’aquesta jornada, qualsevol idea és benvinguda per realitzar altres esdeveniments. Daniel R.: A mi, personalment, m’agradaria organitzar altres esdeveniments de caràcter esportiu pels alumnes, tot i que per la propera m’agradaria tenir menys limitacions i comptar amb més temps per tenir més llibertat.

21


REVISTA EUNCET ALUMNI

EL PROFESSOR Jessica Lingan

Ciudadanos del mundo, profesionales en continua transformación

E

n octubre de 2016 aterricé en Euncet, con un proyecto apasionante: impartir docencia en la primera promoción del máster universitario en Dirección de Marketing. Lo que iba a empezar con una colaboración puntual en la asignatura Branding Corporativo y Estrategias de Comunicación, en 2018 se convirtió en una relación a tiempo completo, y con mucha satisfacción, puedo decir que me siento ‘como en casa’. En el grado de Marketing y Comunicación Digital, he impartido las asignaturas de Estrategia de comunicación, Marketing Digital, y Fundamentos de Marketing en el campus de Barcelona. Para los que no me conocéis, soy de origen peruano y barcelonesa de adopción. Tras finalizar mis estudios universitarios en 1996, con 22 años, a la par que empezaba a desarrollarme profesionalmente fui admitida como profesora universitaria del área de Publicidad. Sin embargo, en ese afán que tenemos los ‘jóvenes’ por ‘conocer mundo’, en octubre de 1999, decidí migrar a Barcelona para continuar mis estudios de doctorado. Soy Doctora en Publicidad y Relaciones Públicas por la Universidad Autónoma de Barcelona. Al finalizar, mis estudios de doctorado, y tras colaborar algunos años en Treball Campus de la UAB, asumí la dirección de Marketing y Comunicación de una empresa del sector de las telecomunicaciones. Tras un largo

22

periodo en el mundo empresarial y consultoría, en 2014, decidí retomar mi carrera académica como profesora colaboradora de la UOC impartiendo Comportamiento del Consumidor, Estrategias y Técnicas de Comunicación y Dirección Publicitaria. Actualmente, soy la directora de los programas de Executive Modular Education (EME) de Euncet, que se imparten los viernes y los sábados. Sí, coordino esos másteres y posgrados donde los estudiantes ‘se lo pasan bien’ dedicando su fin semana a ‘estudiar’. O, dicho de otra manera: profesionales en continua transformación. Asimismo, tengo a mi cargo la dirección del máster universitario en Dirección de Marketing, donde más del 90 % de estudiantes proceden de Latinoamérica y Asia: ciudadanos del mundo. Para terminar, os comparto algunas curiosidades: • Una asignatura: Trabajo de Fin de Grado. • Disfruto con: los ‘role playing’ de Fundamentos de Marketing y las ‘clase debate’. • No puedo con: los trabajos sin portada y sin citar las fuentes bibliográficas correctamente. • Un libro: Marketing estratégico, de Jean-Jacques Lambin. • Una frase: ‘Somos ciudadanos del mundo, profesionales en continua transformación’. No abandonéis vuestros sueños.


NÚMERO 16 - JUNY 2022

SABIES QUE... Bizum és una iniciativa dels bancs espanyols?

L

’expressió “fer un Bizum” s’ha popularitzat tant que deixa clar quin és l’abast del fenomen. L’idea va néixer dels bancs espanyols amb l’objectiu de crear una plataforma per fer pagaments instantanis a través del mòbil. Això va ser l’any 2016 i des d’aleshores s’ha anat fent un lloc al mercat fins convertir-se en una eina amb 20 milions d’usuaris i 1.000 milions d’operacions des que es va llançar. Són les generacions més joves qui estan impulsant Bizum, sobretot després de la pandèmia, que ha accentuat la decadència del diner en efectiu i l’augment dels pagaments digitals. El gruix de les operacions són entre particulars, però poc a poc va augmentant la seva utilització per fer donacions a ONG o compres a comerços electrònics. Empreses com Decathlon, MediaMarkt, Renfe, Orange o el gegant Inditex ja accepten Bizum com a forma de pagament i cada vegada més empreses s’adhereixen. De fet, segons l’Informe sobre los Métodos de Pago, elaborat per l’empresa de tecnologia financera Monei, durant el primer trimestre del 2022, Bizum va ser la segona forma de pagament més utilitzada, amb una quota de mercat del 16 %, superat només per les targetes de crèdit, que concentren encara més del 76 % de les transaccions, tot i que van perdent usuaris. En tercera posició, hi ha PayPal, amb una quota de mercat del 7,8 %, i més lluny queden Apple Pay i Google Pay. Quines són les claus del seu èxit? L’èxit del model de Bizum s’explica principalment per quatre factors que el fan únic en el sector financer: 1. Immediatesa. A diferència de les transferències bancàries que poden trigar dies, Bizum només tarda cinc segons en fer efectiu el pagament. 2. Simplicitat. Tot el procés és senzill. Només es necessita un mòbil i conèixer el número de telèfon de la persona beneficiària. Per tant, en cap moment, es requereix saber el número de compte del destinatari. En el cas d’una compra, s’ha de posar el número de telèfon i una clau de 4 dígits que tot usuari de Bizum té i ja es podrà fer efectiu el pagament d’aquella compra. 3. Seguretat. Es basa en els sistemes de la banca espanyola i, per tant, compleix estàndards espanyols i europeus en matèria La transferència sempre l’ordena el banc s’encarreguen de validar l’operació.

seguretat de amb tots els de pagaments. i són ells qui

4. Gratuïtat. Tot i que el cost depèn de la política comercial de cada entitat bancària, actualment és gratuïta entre particulars. En canvi, per les empreses sí que té un cost. Les úniques normes que cal tenir en compte per utilitzar Bizum són les limitacions en els imports: • Import mínim i màxim per operació: 0,50-1.000 €. • Import d’operacions rebudes per un client en un dia: 2.000 €.

Gràcies a Bizum, a Espanya es fan quatre vegades més pagaments instantanis que la mitjana d’Europa • Import màxim que es pot fer en un dia: 1.200 €. • Màxim de 60 operacions mensuals rebudes. El projecte del Bizum europeu Pels propers anys, Bizum té previst seguir amb el seu creixement. L’objectiu pel 2022 és augmentar el nombre de bizumers (usuaris de la plataforma) fins arribar als 26 milions d’usuaris i superar els 75.000 establiments a tota Espanya. En un punt menys optimista està el projecte de crear un Bizum europeu, que el 2020 van engegar 16 bancs europeus de cinc països (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França i els Països Baixos), amb el suport del Banc Central Europeu. En un primer moment, les entitats que estan al darrere de Bizum es van sumar al projecte, conegut com European Payments Initiative (EPI), però durant el primer trimestre del 2022 s’han retirat, a excepció del Banc Santander, que és l’únic banc que el seu mercat està més enllà d’Espanya i Portugal. La resta d’entitats financeres consideren que suposa molta inversió (es calcula que costarà més de 2.000 milions d’euros) per un projecte poc rendible que no aprofita la tecnologia ja desenvolupada per Bizum. Per tant, a l’espera de saber com evolucionarà el projecte europeu de pagaments instantanis, l’ús de Bizum a l’estranger seguirà com fins ara en què es necessita que el número de telèfon estigui vinculat a un compte bancari espanyol.

23


REVISTA EUNCET ALUMNI

L’ACTUALITAT Èxit a les ponències de Xavier Sala-i-Martin i Marc Vidal Es van poder seguir presencialment al campus de Terrassa i en ‘streaming’ Continuant amb el cicle de ponències que organitza l’Euncet Business School, els experts Marc Vidal i Xavier Sala-i-Martin van impartir dues conferències, que se sumen a les ja realitzades per Emilio Duró, el Dr. Mario Alonso i Marc García. La primera ponència va ser la del Xavier Sala-i-Martín, conegut com un dels millors economistes catalans i professor a la Universitat de Colúmbia (Nova York), que va impartir la xerrada “Radar Econòmic Global 2022”, on va parlar dels factors que determinaran l’evolució del motor econòmic global, dels quals va destacar la Covid-19. Uns dies més tard, va ser el torn de Marc Vidal, consultor en transformació digital, que va dur a terme la ponència “¿Llegas a tiempo al futuro?”, on va analitzar la revolució tecnològica que viu la nostra societat i va tractar els quatre punts per abordar amb èxit el món digital. Ambdues ponències, que van ser tot un èxit de convocatòria, es van poder seguir tant de manera presencial com per streaming.

Marc Vidal, a l’esquerra, i Xavier Sala-i-Martin, a la dreta, a l’Euncet Business School

Miquel Campmany, nou degà del Col·legi de Màrqueting i Comunicació de Catalunya

Leo Borghini guanya el concurs “Dissenya la samarreta Euncet”

El professor Miquel Campmany, que imparteix l’assignatura de Branding Corporatiu del màster universitari en Direcció de Màrqueting de l’Euncet, ha estat escollit com a nou degà del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya pels pròxims tres anys. Campmany fa més de 30 anys que treballa en publicitat, comunicació i màrqueting i ha treballat en agències com BBDO i Grey. Actualment, és el responsable de Comunicació a Consumidor i Marketing Capability a Nestlé Iberia. Durant el seu mandat, té el propòsit d’aconseguir que la professió que exerceix sigui valorada i respectada per la societat i pretén que vegin Catalunya com una “potència” en l’àmbit formatiu i empresarial en el sector del màrqueting i la comunicació.

Durant els últims cursos acadèmics, els estudiants havien de dissenyar la carpeta corporativa, però, en aquesta edició, el concurs ha donat una volta de 180 graus i van haver de presentar la seva proposta pel disseny de la samarreta Euncet. En total, van participar 20 alumnes amb 41 propostes i un jurat expert va escollir les quatre finalistes, que es van sotmetre a votació popular. La samarreta guanyadora va ser la proposta de Leo Borghini, estudiant del doble grau en ADE i Màrqueting, amb un disseny elegant i senzill amb el nom de l’Euncet com a element destacat en vermell, mentre que el disseny finalista va ser el presentat per la Júlia Pi, estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Digital.

24


NÚMERO 16 - JUNY 2022

La primera promoció del grau en CTEF presenten els seus Treballs de Fi de Grau

L’Euncet organitza una nova edició de l’Academic League pels alumnes de grau

A finals de cada curs, els nervis comencen a aflorar la pell entre els estudiants de l’últim any de carrera, ja que han d’entregar i presentar el que probablement serà el darrer treball abans d’acabar el seu grau com a estudiant: el Treball de Fi de Grau, conegut popularment com a TFG. Es tracta d’un treball on l’estudiant ha d’aplicar i desenvolupar els coneixements i competències adquirides durant el grau, amb el suport d’un tutor. Entre els estudiants que aquest any han hagut de realitzar el TFG, hi ha la primera promoció del grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF), que s’imparteix al campus de Barcelona. Igual que la resta d’alumnes d’últim curs, han hagut de defensar el seu treball davant d’un tribunal, en una presentació d’uns 15-20 minuts i resoldre les preguntes plantejades per part del tribunal, que ha de valorar la totalitat del treball, tenint en compte tant la part escrita com la presentació oral.

El passat 6 d’abril es va celebrar una nova edició de l’Academic League a les instal·lacions del campus de Barcelona. En l’edició d’enguany, els estudiants van haver de resoldre en equip un dels tres reptes que es van fer simultàniament i que van ser liderats per ponents externs. Cada un dels reptes comptava amb un color assignat i es van fer samarretes per a tots els participants. El primer repte, proposat per Ana Oliveras, gamer en l’àmbit de l’e-sport, va consistir en desenvolupar un esdeveniment esportiu, mentre que el segon es va enfocar en dur a terme una estratègia creativa d’una marca i va ser dirigit per Belen Pueyo, Digital Manager a Gestmusic. Finalment, l’últim repte, liderat per Pol Gómez, expert en màrqueting digital i antic alumne de l’Euncet, va anar relacionat amb la definició d’estratègies i posterior aplicació d’un cas real. En acabar els reptes, els ponents van entregar els premis als equips guanyadors.

L’Euncet firma nous convenis amb empreses líders del seu sector En total, ja són més de 500 entitats que col·laboren en el desenvolupament dels estudiants L’Euncet Business School continua apostant per firmar convenis de col·laboració amb empreses líders del seu sector amb la finalitat de seguir creixent com a centre universitari. Per això, s’han firmat nous acords de col·laboració i les últimes empreses en sumar-s’hi han sigut: LAMP, dedicada a la il·luminació tècnica; IMC Toys, dedicada al disseny i producció de joguines; Global Facility Management, dedicada als serveis a les empreses; Kimaldi, especialitzada en tecnologies d’identificació; MAPFRE, dedicada al sector de les assegurances; Vila Pickleball, dedicada a l’esport i la salut, i Allura Group, dedicada a l’assessoria d’empreses. Amb aquestes set incorporacions ja són més de 500 les entitats que col·laboren amb l’Euncet, ja sigui per formar part de la borsa de treball, per impartir ponències o per elaborar casos acadèmics com el Treball de Fi de Grau (TFG), entre d’altres. L’objectiu és seguir explorant noves formes de cooperació perquè cada empresa pugui col·laborar en aquell punt on aporti més valor en el desenvolupament professionals dels nostres estudiants.

25


REVISTA EUNCET ALUMNI

Genís Roca parla sobre les claus de la transformació digital La ponència va formar part de la presentació de l’Executive Global Master en Management & Leadership, que compta amb Genís Roca com a membre de l’equip docent Genís Roca, arqueòleg llicenciat en Història i amb un MBA, és considerat com un dels grans experts en transformació digital. Actualment, és president de la Fundació PuntCat, fundador de la consultoria RocaSalvatella i, des de fa poc, també forma part del claustre docent del nou Executive Global Master en Management & Leadership de l’Euncet. Per això, i amb l’objectiu de presentar el màster, va impartir la classe magistral “Webs, xarxes socials, Big Data, intel·ligència artificial i ara on som?”, on va analitzar com la digitalització ha transformat els negocis en els últims anys i com l’hem de gestionar com a professionals. A més, també va explicar què ens depara la transformació digital en el futur i va acabar de precisar, de manera didàctica, conceptes clau com token, NFT o blockchain. La ponència va ser organitzada per l’Euncet, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Falset, la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, la Denominació d’Origen Montsant i la Denominació d’Origen Terra Alta, i es va impartir en format presencial en un entorn privilegiat com és Castell de Falset-Museu Comarcal de Falset.

la notícia més llegida L’Euncet reuneix a directors generals i alts càrrecs a la jornada Euncet Management Day L’acte va girar entorn del concepte ‘CEO activisme’ i es va celebrar al campus de Terrassa El passat 7 de juny al matí, es va dur a terme l’Euncet Management Day, una iniciativa de l’Euncet Business School que va tenir lloc al campus de Terrassa, de manera presencial. La jornada va girar al voltant del concepte ‘CEO activisme’, entès com la gestió directiva basada en la sinceritat, la credibilitat i l’autenticitat, i acompanyada d’accions que serveixin d’exemple amb coherència i perspectiva social. L’objectiu era recalcar la importància de la labor dels CEOs i l’impacte que tenen en les seves empreses. Partint d’aquest concepte, es van realitzar diverses ponències impartides pels professors Pere Mañé, Jordi Sacristán, Pedro Olivares i Mónica Utrera. A continuació, i després d’una pausa pels assistents, es va fer una taula rodona sobre la importància de les persones a les organitzacions, des de la perspectiva d’un líder. Es va comptar amb la participació d’Aleix Lagares, Xavier Bayle i Gonzalo Noy, antics estudiants de l’Euncet, que han creat els seus propis negocis. Tots tres també van liderar els workshops que es van fer després sobre el tema central de l’acte. La jornada va concloure amb un dinar a la cafeteria del campus, on els assistents van poder compartir i intercanviar idees.

26


NÚMERO 16 - JUNY 2022

RECOMANACIONS

AUTOR: Santiago Niño-Becerra EDITORIAL: Ariel ANY: 2022 PÀGINES: 256 pàg.

AUTOR: Antonio Peñalver EDITORIAL: Gestión 2000 ANY: 2022 PÀGINES: 208 pàg. ISBN: 978-84-9875-530-5

ISBN: 978-84-344-3516-2

Futuro, ¿qué futuro?: claves para sobrevivir más allá de la pandemia

El líder 5.0: cómo liderar con éxito las organizaciones en la nueva sociedad digital

Quin és el futur econòmic i social que ens espera el dia que la Covid-19 només sigui un record? Què poden esperar els pensionistes, els empresaris, els joves i els nens? Quines són les claus per sobreviure més enllà de la pandèmia? Basant-se en els millors estudis de projecció de l’OCDE i altres think tanks prestigiosos, NiñoBecerra s’atreveix a extreure’n conclusions. Ens esperen canvis molt notables, molt greus per a la ciutadania. L’economia mundial i la vida de les empreses i els treballadors estaran determinades pels avenços tecnològics que puguin reemplaçar les persones i pel creixement desmesurat dels oligopolis. Això portarà conseqüències impensables: el final de la idea que una feina és per a tota la vida i el fet que les grans corporacions no només generaran més PIB, sinó que també tindran més poder que molts estats i absorbiran fins i tot sectors com el de la banca per convertir-se elles mateixes en operadors financers globals.

El líder és aquella persona que aconsegueix resultats excel·lents de forma àgil, innovadora i eficient, involucrant de forma positiva a les parts interessades. Un líder ha de saber surfejar amb èxit els reptes continus de canvi i fer créixer la seva organització de manera eficient, involucrant el seu equip a les transformacions tecnològiques. A través d’aquest llibre, l’autor ofereix una visió fresca en matèria de lideratge, fent un recorregut històric a través dels diferents tipus de líders i desfent equívocs sobre concepcions assentades del que significa liderar. Desgrana els trets dels líders que han aconseguit resultats a llarg termini a les seves empreses, a més d’analitzar les noves formes de lideratge, que busquen canviar la mentalitat i l’estil de l’organització per adaptar-se a les innovacions de l’era digital, com ara les dades massives, la intel·ligència artificial, els robots, la digitalització o l’economia col·laborativa.

AGENDA Juliol 9

Acte de Graduació Descripció: acte de graduació pels estudiants de grau, màster universitari i programes executius Lloc: Auditori de Barcelona Hora: 17.00 h Format: presencial

Setembre 14

Jornada de Benvinguda Terrassa

16

Jornada de Benvinguda Barcelona

Descripció: benvinguda als estudiants de grau universitari del campus de Terrassa Lloc: Campus Terrassa Hora: 9.00 h

Descripció: benvinguda als estudiants de grau universitari del campus de Barcelona Lloc: Campus Barcelona Hora: 9.00 h

27


REVISTA EUNCET ALUMNI

CONSTRUÏM UN FUTUR JUNTS OFERTA FORMATIVA GRAUS UNIVERSITARIS ADE MKT CTEF DOBLE TITULACIÓ

· Grau en Administració i Direcció d’Empreses · Grau en Màrqueting i Comunicació Digital · Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes · Doble titulació en ADE + Màrqueting i Comunicació Digital

MÀSTERS UNIVERSITARIS · Màster universitari en Administració i Direcció d’Empreses amb especialitat en Direcció Estratègica · Màster universitari en Direcció de Màrqueting amb especialitat en Comunicació Estratègica

EXECUTIVE EDUCATION EXECUTIVE MBA EXECUTIVE MASTERS · Global Executive Master · Executive Master en Direcció Comercial i Màrqueting · Executive Master en Lideratge Orgànic i Transfologia · Executive Master en Management & Leadership · Executive Master en Supply Chain Management i Direcció d’Operacions

EXECUTIVE PROGRAMS · Desenvolupament Directiu · Direcció Comercial i Vendes · Direcció de Màrqueting · Direcció d’Operacions · Direcció Financera · Direcció i Gestió de Projectes · Innovació i Emprenedoria · Lideratge i Habilitats Directives · Lideratge Orgànic · Supply Chain Management · Transfologia

PROGRAMES ONLINE · Executive Master Online en Innovació i Emprenedoria a l’Empresa Familiar · Executive Master en Seguretat Informàtica i Gestió del Risc Tecnològic · Executive Master en Global eSports Management

SEMINARIS FORMACIÓ IN-COMPANY CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ

www.euncet.com | info@euncet.com 93 547 60 66 | 680 582 321 ELS NOSTRES CAMPUS:

CAMPUS TERRASSA CAMPUS BCN NORD 28

managing technologies