Revista Euncet Alumni número 14

NÚMERO 14

REPORTATGE

Teletreball o presencialitat?

ALUMNI DESTACAT Ignacio Armenteros, Production Planner a Almirall

OCTUBRE 2021

OPINIÓ

Judit Miret Pere Alastrué Armand Bover

ENTREVISTA

Genís Margarit, especialista en ciberseguretat

VIDA UNIVERSITÀRIA

Nestor Cazorla i Lara Mayor, estudiants en pràctiques del grau en CTEF

REVISTA EUNCET ALUMNI

DINS D’AQUESTA REVISTA...

04

L’Editorial A càrrec de l’Alfons Freixes, director de l’Euncet Business School

EUNCET ALUMNI STAFF EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

MARTA ROMA mroma@euncet.es

REDACTORA

Armand Bover, director Financer a Sandrigham SL i director del postgrau en Direcció Financera a l’Euncet Business School

12

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Ignacio Armenteros, Production Planner a Almirall

05

13

Com trobar tot el que cerques a Google

Pampermut, l’e-commerce pels amants dels animals col·labora amb la borsa de treball de l’Euncet Business School

Nomenaments

Informació pràctica

06

Maneres de treure-li profit al conflicte

08

Salut mental en l’esport d’elit, la gran oblidada Pere Alastrué, psicòleg infanto-juvenil i de l’esport i gerent de l’Equip Alastrué, psicòlegs i logopedes

2

Capitalització borsària sector bancari español

05

Judit Miret, sòcia i fundadora de la consultoria In Movement! i professora en habilitats directives a l’Euncet Business School

PATRÍCIA FOLCH patricia.folch@euncet.es

10

Alumni Destacat

Empresa al dia

14

L’Entrevista Genís Margarit, CEO i fundador de Ipnet i especialista en ciberseguretat

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

CONTACTA PUBLICITAT

16

22

Reportatge sobre el teletreball i la seva influència a la productivitat

Rai G.Butler, professor d’estadística del grau en CTEF de l’Euncet Business School

Teletreball o presencialitat?

El Professor

23

Sabies que... no és el mateix el greenwashing que el green marketing?

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, ens podeu enviar un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica alumni@euncet.es

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 08225 · Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Adreça electrònica: info@euncet.es Web: www.euncet.es

24

L’Actualitat Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet Business School

19

27

Pere Mañé, CEO & Co-Founder de NOMADSTATION i director del postgrau en Desenvolupament Directiu a l’Euncet Business School

Novetats literàries recomanades

20

27

Lara Mayor i Nestor Cazorla, estudiants en pràctiques i alumnes del grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes

Propers esdeveniments destacats

L’Expert opina

Vida universitària

Recomanacions

EUNCET ALUMNI

Camí del Mas Rubial, 1, 08225, Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Adreça electrònica: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/es/campus/alumni

Agenda

3

REVISTA EUNCET ALUMNI

L’EDITORIAL Acceptar la realitat per poder millorar El fracàs és una gran oportunitat per a començar una altra vegada amb més intel·ligència.

Henry Ford, empresari i fundador de la compañía Ford Motor Company

E

ls temps actuals es caracteritzen pel valor de la immediatesa. Aquesta nova forma de viure i d’entendre el nostre entorn impedeix, en molts casos, que les persones parin atenció a aspectes complicats. Cada vegada més, la societat es satisfà amb el camí fàcil, en comptes de treballar per la cultura de l’esforç i el desenvolupament personal de cadascú.

A l’Euncet Business School treballem constantment perquè els nostres estudiants es formin sent capaços de pensar de forma crítica i creativa, alhora que aprenen els coneixements tècnics i específics de cada assignatura.

Els formadors, els educadors i els professors afronten un dels grans reptes de l’educació en aquests temps: la por a la frustració. És important que l’alumnat aprengui i sigui conscient que tothom fracassa al llarg de la seva vida, ja sigui en l’àmbit personal com el professional. L’important de tot aquest aprenentatge és que en comptes de rendir-se o caure en la falsa creença de les pròpies limitacions, s’ha d’acceptar aquesta realitat i treballar per millorar-la amb perseverança i passió pel que es fa, independentment del resultat final.

Tots tenim por a fallar, però per això és fonamental aprendre a acceptar l’error, perquè només així és com es poden superar aquestes limitacions. Aquest fet només s’aconsegueix amb una bona preparació basada en la formació i el desenvolupament professional, fet que ens farà tenir un bon caràcter per afrontar qualsevol obstacle i valorar tot aquest procés.

Des de l’Euncet Business School apostem per un model pedagògic que ofereixi eines i recursos a l’estudiantat per fer-los veure que amb esforç, passió i constància poden arribar fins on vulguin.

Alfons Freixes Director de l’Euncet Business School

4

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Marina Amo

Conxi Gimenez

Éric González,

Technological & Industrial Product Marketing Management a Ricoh España

Supply Chain Planning Manager a LS2 Helmets

General Manager, Automotive Southern Europe at InfoPro Digital

Va cursar el grau universitari en Màrqueting i Comunicació Digital (2014-2018)

Va cursar el MBA amb especialització en direcció d’operacions i Supply Chain Management (2020-2021)

Va cursar l’Executive Master in Business Administration (2004-2006)

INFORMACIÓ PRÀCTICA COM TROBAR TOT EL QUE CERQUES A GOOGLE

G

oogle, el cercador més utilitzat a nivell mundial, rep més de 80.000 cerques cada segon. No hi ha ningú que alguna vegada hagi utilitzat per fer una consulta, però sovint no sabem aprofitar tot el seu potencial.

Segons l’investigador científic senior de Google, Daniel Russell, aquests són els errors que cometem més freqüentment i que evitar-los ens ajudaria a millorar els resultats de la nostra cerca: 1. Conformar-nos amb els primers resultats. Segons una enquesta de HubSpot, el 75 % dels usuaris no passa de la primera pàgina de resultats, assumint que les primeres respostes són les més adequades. Tanmateix, no només hauríem de consultar les següents pàgines, sinó que els experts com Russell també ens aconsellen fer entre dues o tres cerques, sobretot quan es tracta d’un tema complex.

d’una pestanya del navegador i fer vàries cerques en paral·lel.

Així obtindrem diferents resultats que podrem comparar. A més, Google ens ofereix opcions per definir millor les cerques. Per exemple, si utilitzem les cometes (“...”) estarem demanant que ens busqui aquella expressió concreta i si escrivim un guió abans d’una paraula significa que volem que ens l’exclogui de la cerca.

Al mateix Google, podem trobar totes aquestes opcions que ens ajudaran a fer cerques més acurades.

2. No comprovar la credibilitat de les fonts. És un dels grans problemes de l’era d’internet i de la sobreinformació. Cal assegurar-nos que la pàgina que accedim és la millor font d’informació pera la consulta que hem fet.

3. No definir els termes de la cerca. Sovint, no prestem atenció a les paraules que posem per fer la cerca i són clau per l’èxit de la nostra consulta. Una tècnica útil és obrir Google en més

5

REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ Pere Alastrué

SALUT MENTAL EN L’ESPORT D’ELIT,

LA GRAN OBLIDADA

T

enim molt associada la idea que un esportista lesionat és un esportista que ha portat el seu rendiment al màxim, que ha portat al límit les seves capacitats físiques, i en conseqüència ha patit una lesió que haurà de guarir, haurà de parar per recuperar-se, així com, posar-se en mans d’un especialista per tornar al seu màxim rendiment. Es converteix immediatament en un heroi o heroïna, una persona perseverant, resilient i forta que afronta aquest escull amb valentia. Doncs bé, i si considerem que també existeixen lesions mentals? Tindríem el mateix pensament envers aquests esportistes? Veuríem en ells la mateixa fortalesa i pensaríem que han portat el seu cos i la seva ment al màxim? Malauradament es tendeix a pensar el contrari. La salut mental, dins i fora de l’esport, s’ha associat històricament a una manca de força d’esperit, a la vergonya d’admetre que necessites ajuda i a la feblesa d’una persona que no ho pot superar sola. Aquest factor és decisiu per a la salut mental dels esportistes, ja que en moltes ocasions s’han d’amagar dels símptomes, han de fer veure que estan bé fins que és massa tard i reben, amb tota la seva cruesa, les conseqüències d’haver amagat una “lesió” mental. També és cert, però, que no estem educats per identificar els primers indicis que ens indiquen que alguna cosa no estem gestionant

6

bé i necessitem parar, demanar ajuda i posar-hi remei. A més, en l’esport d’alt rendiment, mediàtic o no, tot queda enrere si es guanya, tot queda justificat i compensat per la victòria, però el problema continua existint i tard o d’hora acaba per passar factura.

Quan es treballa amb esportistes la seva preparació psicològica i la seva salut mental s’han d’abordar 3 canals: Què pensa? Com es sent? Com actua? La clau d’una bona salut mental rau en l’equilibri i correcte funcionament d’aquests tres factors.

El primer d’ells, el cognitiu, ens permet interpretar les situacions, fer un relat del moment que està vivint o els que estan per arribar. Fer conscients als esportistes dels seus pensaments ajuda a identificar distorsions, formes errònies de relatar com es veuen a ells mateixos, quines probabilitats existeixen d’èxit o de fracàs, quines poden ser les conseqüències o com son els seus rivals. Gran part dels problemes de l’estat d’ànim estan relacionats amb aquest component cognitiu. No sempre son capaços de veure les situacions amb objectivitat, posar el valor just en les conseqüències, o simplement, no es veuen capacitats per fer-hi front. Però tot això pot ser un discurs irracional, poc lligat a l’evidència o experiències passades.

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

Aquí és on entra en joc el segon factor, les somatitzacions. Quan una esportista imagina una situació no desitjada o temuda provoca en el seu organisme una reacció, la somatització, que reforça la idea que allò és terrible i s’associa, establint una conclusió: “és terrible”, “no puc assumir-ho”, “haig d’evitar-ho”.

I ja tenim consolidat un problema.

Tanmateix, si aquest esportista pensa de forma distorsionada i te aquestes sensacions veurà condicionada la seva conducta, la seva execució. Aquest és l’últim factor, el comportament.

S’ha de considerar com un procés. No es pot demanar a un esportista que es calmi o que s’animi si no sabem què pensa, i tampoc podem demanar que rendeixi si abans no pot controlar les seves emocions i sensacions.

L’esport d’èlit té alguns ingredients que fan d’aquesta àrea del rendiment humà una disciplina especialment sensible a la malaltia o disfunció mental. Per exemple, el resultat. No es tracta de jugar o competir bé, sinó d’aconseguir el màxim resultat. Aquest escenari, la motivació cap el resultat, és un camp abonat per l’ansietat. Per altra banda, l’exposició mediàtica provoca un qüestionament constant de l’autoimatge i competència, fent que l’autoestima i les alteracions de l’estat

d’ànim puguin fluctuar molt i arribar al punt que generin disfunció.

Afortunadament, cada cop més, esportistes de ressò mundial i de molt alt rendiment estan manifestant obertament que han de parar per guarir les seves lesions mentals, recuperarse anímicament i treballar el factor psicològic per tornar a l’excel·lència. I ho han fet sense vergonya, sense dubtes que son forts i fortes, tot el contrari, han acceptat la seva circumstància i segur que tornaran encara més reforçades.

Pere Alastrué Psicòleg de l’esport

7

REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ

ARMAND BOVER CAPITALIZACIÓN BURSÁTIL

SECTOR BANCARIO ESPAÑOL

Antes de la crisis financiera de Lehman (acontecida a finales del año 2008), el valor de las entidades bancarias españolas, medido a través de su capitalización bursátil era muy superior a su patrimonio neto.

Es decir, que el producto de multiplicar sus acciones por el valor de cotización en bolsa (a este producto se le denomina capitalización bursátil), superaba con creces a el valor de su patrimonio contable, en determinadas entidades alcanzaba el doble de su patrimonio neto.

Actualmente y a pesar de que a lo largo de los nueve primeros meses del año 2021, el valor de las acciones del sector bancario ha subido respecto a los valores del año 2020, su capitalización bursátil no llega al valor del patrimonio neto, estando entre un 45 % y un 75 % del valor con respecto al patrimonio neto. ¿Qué razones han llevado a esta bajada tan significativa de su valor de capitalización?

1) Cuando los inversionistas entran en el mercado, normalmente están dispuestos a pagar un extra-precio respecto al valor teórico contable de una acción, por las expectativas de la empresa, es decir, por la futura evolución positiva del negocio que significa beneficios futuros, por tanto, obtención de futuras plusvalías, el cobro de dividendos, etc. Precisamente la crisis financiera a nivel mundial provocada por la quiebra de Lehman, tuvo su efecto en España con la crisis del sector inmobiliario, el estallido de la burbuja inmobiliaria.

El estallido de la mencionada crisis afectó de forma muy dramática al sector bancario español, ya que quedaron atrapados por la incobrabilidad de préstamos hipotecarios concedidos tanto a empresas, promotores inmobiliarios como a particulares. A partir

8

de este momento los saldos de los clientes que tenían las entidades bancarias en lugar de convertirse en liquidez, fueron pasando de clientes a clientes impagados, de clientes impagados a clientes incobrables y al final de este proceso el saldo de clientes que hasta la fecha pasaba a convertirse en líquido, a medida que iban pagando sus recibos mensuales , no solo no se convirtieron en liquidez sino que en la mayoría de casos la deuda de clientes fue sustituida por su garantía. La ejecución de las garantías de un préstamo nunca es el objetivo de una entidad financiera ya que su “core business” es prestar dinero obteniendo un margen y nunca el tener en su balance solares, pisos, naves industriales, etc.

Esta nueva mecánica financiera, comportó la desorientación y la desconfianza del mercado en invertir en empresas del sector bancario, ya que los inversionistas empezaron a dudar si la valoración de distintas partidas de activo estaban o están a un valor correcto o podría haber una sobrevaloración.

El horizonte temporal amplio que hay desde finales del año 2008 hasta la actualidad, no ha hecho desaparecer en su totalidad las sombras, que todavía tiene el mercado sobre la valoración de los activos de las empresas del sector bancario. Esta es una de las causas de que la capitalización bursátil sea inferior al valor de su patrimonio neto.

2) Otra causa es que la rentabilidad para los inversionista o accionista, medida a través del R0E (Return on equity) va disminuyendo, por diferentes razones. Partiendo de que la mencionada rentabilidad es el cociente entre el beneficio neto de la empresa por su patrimonio neto, el beneficio neto se ve perjudicado por diferentes factores.

En cuanto al incremento de gastos, al estar con tipos de interés

NÚMERO NÚMERO 14 14 -- OCTUBRE OCTUBRE 2021

negativos, ejemplo actual, el Euribor a 12 meses es negativo del 0,5%, que influye de forma muy significativa en el principal margen que tiene una empresa del sector bancario, que es el margen de intermediación, mientras se mantenga los tipos de interés negativos o cercanos a cero, no será posible que las entidades bancarias puedan tener los niveles de márgenes de intermediación que habían tenido en otros momentos del tiempo.Al haberse incrementado por imperativo legal por parte de la UE todos los procesos formales de “compliance”, para que los clientes tengan más garantías y mayor seguridad en qué tipo de inversiones realizan, ha hecho que las entidades bancarias incurran en costes laborales de personal más elevados al tener que contratar personal más especializado.

También se han incrementado los gastos destinados a seguridad en general y más concretamente los gastos para prevenir los ataques de “hackers”. Este apartado de gastos ha crecido de una forma muy significativa en los últimos años.

Resumiendo, disminución de ingresos e incremento de gastos afectan negativamente al numerador del cálculo del ROE. Y en el denominador de la ratio, ¿Qué ocurre?, debido a que las entidades bancarias tenían porcentajes de patrimonio neto en relación a su pasivo total muy inferiores al de la media de las empresas de otras sectores, en el momento que por disposiciones provenientes de la UE han obligado a las entidades bancarias a tener que elevar el porcentaje de su patrimonio neto en relación a su pasivo total, comporta que la subida de las cifras en el denominador hace que el cociente disminuya.

La solución a estos problemas de resultados no es en absoluto fácil.

La subida de los tipos de interés no se contempla de una forma clara a corto plazo. Es evidente que los gastos para cubrirse de

los ataques de “hackers” no se van a reducir de forma drástica a corto plazo. Todo el aumento de garantías para proteger a los clientes del destino de sus inversiones a través de las nuevas normativas de “Compliance” continuarán. El incremento de todo tipo de comisiones y del aumento de las mismas es un parche que parcialmente puede mejorar ligeramente la cuenta de resultados, pero no es ninguna solución perfecta, ya que no es bien vista por los clientes y naturalmente tiene un límite.

Complementar su “Core Business” con la venta de diferentes tipos de productos (renting de coches, venta de patinetes eléctricos, televisores, seguros de distintos tipos, venta de alarmas etc, puede en algún tipo de producto tener sentido y mantenerse en el tiempo, pero no toda la variada gama de productos y servicios que ofrecen en la actualidad.

PROF. ARMAND BOVER Director Financiero en Sandrigham SL Director del posgrado en Dirección Financiera de Euncet Business School

9

REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ Judit Miret

MANERAS DE SACARLE PROVECHO

AL CONFLICTO

E

mpezamos esta nueva era de grandes cambios después de la crisis pandémica que ha generado crisis económicas y personales en tantos sectores. Estos cambios van bañados de urgencia y de tensiones por el miedo al fracaso, por el hecho de haber incurrido en pérdidas irreparables y con una sensación personal extendida de que es difícil reponerse.

Las épocas de crisis son épocas de conflictos que hacen que personas y organizaciones tomen medidas urgentes reactivas, ya que se deben hacer cosas que de otra manera no se habrían hecho. Por lo tanto, es necesario recalcar que no es la voluntad del cambio la que empuja a cambiar sino el miedo a perder, a sufrir, a no poder salir del agujero y el miedo a no poder sobrevivir.

El miedo al conflicto hace que adoptemos comportamientos defensivos que, según R. Anderson y W. Adams (2016), son la complacencia, la distancia y el control. Todas estas reacciones son buenas, en parte, ya que proporcionan seguridad, ayudan a no tener la sensación de perder, pero no contribuyen a crear ganancia.

La complacencia hace que no se pierdan las personas a quienes se complace, pero ¿qué pasa con el que da en estas relaciones?, ¿de dónde se nutre él o la que complace?, ¿se consiguen resultados siendo complacientes? Tampoco se sufre cuando se pone distancia y se silencian las emociones, pero ¿Cuánta realidad y vida se están perdiendo estas personas? El control es la necesidad de sentir que se está encima de todo para evitar que algo no salga bien, no dejar nada al azar y saber que todo se hace según lo que individualmente se prevé, pero ¿Qué pasa entonces con la confianza hacia los demás?

Los equipos se diluyen y el conocimiento del grupo se esfuma.

Estas actitudes tapan los logros de otras personas, restan confianza en los demás, crean relaciones superficiales y no dejan lugar a la

10

honestidad, a la integridad a la pasión, a la visión, a la valentía, a la humildad, a la colaboración, a la intuición, a la auto-reflexión y a muchas de las actitudes arraigadas en el ser humano que hacen posible lugares de trabajo colaborativos y creativos, familias con buenos lazos humanos, parejas basadas en la confianza, equipos de trabajo y jefes que construyen, líderes y personas que permiten que todo esto sea posible.

Un paso importante para gestionar el miedo sin tener que defenderse de la sensación de estar cerca del fin es saber cómo utilizar el paso previo antes de llegar a este sentimiento de impotencia. Éste consiste en saber detectar cuándo estamos llegando al conflicto o saber cuándo estamos allí y desde ese lugar trabajar tanto las emociones de uno mismo como detectar las emociones de las personas que tienen posiciones opuestas y seguir una serie de pautas que comparto aquí.

El conflicto es inherente a todo ser o grupo, ya que en toda realidad existen muchas perspectivas, además de la de uno mismo o una misma. La suma de estas perspectivas contiene la solución de muchas de estas situaciones críticas.

Es importante saber que el conflicto es la existencia de dos polaridades o dos lados opuestos. Estos dos pueden estar en el interior de las personas, que avivan las discusiones internas y eternas de los conflictos acerca del “¿qué debo hacer?” o “¿qué debemos hacer”. También los conflictos se encuentran en el exterior en forma de personas con opiniones contrarias, o personas con actitudes insoportables.

En este artículo nos centramos en el conflicto exterior, es decir, aquel que ocurre en una relación o en un grupo de personas al que llamaremos sistema.

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

El primer principio que es importante tener en cuenta es que todas las perspectivas que se verbalizan o se expresan en un sistema son necesarias. Este principio se llama Deep Democracy y fue acuñado por Arnold Mindell en el año 2002. Si alguna de estas perspectivas no es escuchada o es marginada, escala con tanta intensidad hasta el punto que puede convertirse en un conflicto de difícil resolución.

En todo grupo o equipo deben existir mecanismos para que estas perspectivas se escuchen y sean abordadas. Estas perspectivas representan los mensajes necesarios de la realidad de la relación o del equipo y saber encontrar los mensajes que lleva cada una de estas perspectivas permite descubrir las necesidades que deben ser atendidas. Por ejemplo, en un equipo hay una persona que expresa: “necesito tener más tiempo para poder vivir mi vida”. Es posible que esté mandando un mensaje de forma indirecta a la dirección que quiera decir: “me preocupo demasiado aquí y no me toca ahora. Ya ha llegado el momento de compartir más las responsabilidades”.

Poder profundizar en cada perspectiva significa escuchar a quien la trae, y esto rebaja la tensión en general y da una información al grupo con la que éste podrá construir soluciones.

El segundo principio considera que todo sistema busca un equilibrio (homeostasis) para subsistir, protegerse y avanzar. Este equilibrio es posible gracias a los distintos roles que representan cada una de las funciones. Dentro de un equipo estarán los roles necesarios para que este equipo viva. Por ejemplo, está la persona que se centra en conseguir resultados para la viabilidad, la que reflexiona hacia dónde ir, la que cuida y da apoyo a las personas, la crítica, la que no se define… Y tantas más. Cada persona puede tener más de un rol ya que si se observa, ¿en cuántos roles ha estado cada uno hoy? El rol es contextual y surge según la necesidad del entorno. En momentos determinados, y también en un mismo contexto, se pueden ocupar diferentes roles. Lo que es seguro es que ningún rol se repite y, por

lo tanto, las perspectivas desde cada rol deben ser gestionadas hacia alineamientos que permitan la subsistencia del sistema.

Finalmente, es importante tener cuenta que para poder llevar esto con éxito es fundamental que las personas que coordinen, dirijan o lideren sean conscientes de que lo importante es: • • • •

Escuchar cuanto más mejor.

Evitar cualquier acusación.

Hablar de cómo uno mismo o una misma vive al problema.

Ser capaces de mantenerse “sentada o sentado en el fuego del conflicto” A. Mindell (2002), ofreciendo espacio para que el conflicto tome su curso.

• Saber que en cada perspectiva existe como mínimo el 2 % de verdad.

PROF. JUDIT MIRET Sòcia i fundadora de la consultoria In Movement!

Professora en habilitats directives a l’Euncet Business School

11

REVISTA EUNCET ALUMNI

ALUMNI DESTACAT IGNACIO ARMENTEROS, Production Planner a Almirall Màster en Supply Chain Management i Direcció d’Operacions, promoció 2020-2021

L’ignacio Armenteros va fer un gir 180 graus a la seva vida deixant de banda la seva trajectòria professional dins de l’àmbit de la construcció per dedicar-se a la planificació de la mà de la farmacèutica Almirall.

L

’Ignacio Armenteros confessa que la proximitat del campus de la Universidade da Coruña amb casa seva el va fer optar per cursar l’enginyeria de Camins, Canals i Ports. Sempre havia tingut clar que volia estudiar una enginyeria, però no sabia quina era l’opció més adequada per a ell de totes les disponibles en aquell moment. Sis anys més tard, la decisió que va prendre va semblar que era l’encertada i volava cap a Polònia per començar la seva trajectòria professional en una de les grans constructores d’Espanya. Durant aquella etapa, va participar en diferents projectes ferroviaris d’interès estratègic tant per USA, Polònia com per la resta d’Europa i, tal com diu, va ser “el començament d’un llarg camí per diversos països i continents”, on va aprendre molt.

Com a cap de producció va exercir tasques que comprenien la planificació técnica i económica d’un projecte, el seguiment de treballs i compres i la gestió de proveïdors i subcontractistes.

Durant aquesta experiència, destaca que va aprendre molt, i això el va fer créixer professionalment i personalment.

Però, mentre la seva trajectòria anava avançant amb èxit, li van començar sorgir dubtes sobre si estava fent allò que més l’omplia professionalment. Al cap d’un parell d’anys, va trobar la resposta

12

i va veure clarament que necessitava un canvi de rumb. On més li agradava estar era en l’àmbit de la planificació, però el sector exigia una altra cosa: un perfil negociador dur capaç d’augmentar marges a força d’aconseguir preus cada vegada més econòmics.

Així que va decidir seguir formant-se per poder fer el canvi que volia. Va ser llavors quan es va matricular al màster en Direcció d’Operacions i Supply Chain de l’Euncet Business School format per dos postgraus i el Treball de Fi de Màster.

Un canvi de rumb necessari Tan sols va necessitar finalitzar la primera part del màster per saber que era el moment de deixar el seu treball a la construcció.

Va ser una decisió valenta, sobretot, perquè la va prendre en un moment de màxima incertesa econòmica com el creat per la pandèmia de la COVID-19. Afortunadament, la cerca de treball va durar poc i de seguida va aconseguir entrar a l’empresa farmacèutica Almirall per ocupar el càrrec de Supply Planner.

Ara, l’Ignacio enfronta el Projecte de Fi de Màster amb l’objectiu de demostrar que des de les operacions es té la capacitat i la responsabilitat d’impactar positivament a la competitivitat de l’empresa.

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

EMPRESA AL DIA Pampermut, l’e-commerce dels amants dels animals que aposten per la compra responsable i conscient

E

l projecte Pampermut es va llançar el maig de 2020, fruit de la passió pels animals compartida pels membres de l’equip d’aquest e-commerce. El principal objectiu sempre ha sigut crear una botiga en línia amb productes per a mascotes seleccionats segons els valors de la marca: sostenibles, de qualitat, saludables, ecològics i de proximitat.

La Covid-19 com a repte El projecte de Pampermut va néixer com una start-up i cap dels seus fundadors s’imaginava que justament després del seu llançament la pandèmia per la Covid-19 els faria replantejarse tot el projecte per tal d’adaptar el seu model de negoci a les noves necessitats. Tot i que al principi podria semblar el final d’aquell somni, la realitat va ser totalment diferent. Teletreballant i confinats, l’equip de Pampermut va aconseguir una gran fita: no parar de créixer des que van començar al maig.

Pet parents i planet friendly com a valors de negoci “Només escollim el que nosaltres comprariem per a les nostres mascotes”, així és com des de Pampermut defensen la qualitat i els valors sostenibles dels productes i proveïdors amb els qui treballen. Sempre dirigit a pet parents o pares de mascotes, aquest e-commerce emergent, a més a més d’oferir productes per a mascotes, també aporten un valor afegit als seus clients oferint coneixement i informació que ajudi a millorar el vincle entre ells i les seves mascotes. Caracteritzats pel seu fort compromís per

generar un efecte positiu en la qualitat de vida de les mascotes i en la societat, des de Pampermut pretenen generar consciència sent part del moviment en pro del canvi mental sociocultural que durant els darrers anys s’està veient reflectit en el canvi de paradigma en els comportaments dels propietaris amb les seves mascotes.

L’aposta pel talent ‘made in’ Euncet Business School Des de Pampermut es potencia la incorporació d’estudiants en pràctiques perquè els dona “la possibilitat de tenir sempre a l’equip una mirada fresca a l’hora de plantejar qualsevol nou repte”, segons comenten. La Tania Michavila, estudiant del quart curs del grau en Màrqueting i Comunicació Digital de l’Euncet Business School, ha iniciat la seva estada de pràctiques a Pampermut dins del departament de Màrqueting com a Community Manager. La Tania, a qui sempre li ha encantat connectar amb les seves creacions amb l’emoció de qui l’envolta, destaca de la seva experiència a Pampermut “la llibertat que li han donat per crear des d’un primer moment”. Gràcies al servei de Carreres Professionals de l’Euncet Business School, la Tania ha pogut donar aquest primer pas en la seva carrera professional.

Des de l’Euncet Business School apostem pel talent dels nostres estudiants oferint un servei d’orientació professional per trobar les ofertes de feina que millor encaixin a les seves necessitats i inquietuds laborals. Per això, treballem perquè la borsa de treball compti amb empreses que, com Pampermut, estiguin compromeses a potenciar el talent jove.

Pampermut ha col·laborat amb l’Euncet Business School, a través de la borsa de treball, acollint en pràctiques estudiants del grau en Màrqueting i Comunicació Digital, com ha estat el cas de la Tania Michavila, estudiant de quart curs. La Tania treballa en el departament de Màrqueting com a Community Manager.

Tania Michavila, estudiant en pràctiques a Pampermut i alumna del grau en Màrqueting i Comunicació Digital.

13

REVISTA EUNCET ALUMNI

L’ENTREVISTA Parlem amb Genís Margarit, CEO i fundador de Ipnet i especialista en ciberseguretat, perquè ens expliqui la importància de la ciberseguretat a les empreses

Riudellots de la Selva. Actes de la Mobile Week. Tecnologia per a la ciutadana. Xerrades a la sala polivalent. QUIM PUIG

L’error més comú i greu és no avaluar l’impacte que té sobre l’empresa un ciberincident

E

n 2021, la consultora PwC España va publicar un informe en el qual es va concloure que el 86 % de les companyies espanyoles mancaven d’una cultura de ciberseguretat entre els empleats. Quina valoració fa dels resultats d’aquest informe?

La falta de cultura en una empresa, sigui quin sigui l’àmbit i també en ciberseguretat, està en mans de les persones propietàries i que la dirigeixen. Construir cultura en ciberseguretat equival a desenvolupar unes conductes i comportaments interns on es reconegui la informació, i per descomptat la seva seguretat, com un dels actius principals del negoci.

Creu que falta cultura sobre ciberseguretat en les empreses?

Crec que la falta de cultura és comprensible

14

perquè els estudis d’especialització en direcció i administració d’empreses encara no aborden del tot la gestió de la ciberseguretat.

La seguretat de la informació no s’ha de delegar en exclusiva a perfils tecnològics.

Perquè també requereix de mesures organitzatives, comunicatives i legals.

Són conscients els empleats sobre els riscos als quals s’exposen en utilitzar Internet? I els directius?

La ciutadania sap que Internet no és una xarxa segura. Qualsevol persona que utilitza Internet coneix les ciberamenazas que es produeixen però la majoria creuen que quan estan en l’entorn laboral no han de témer massa perquè les garanties estan cobertes pel sistema d’informació de l’entitat. I això és erroni!

Sigui en l’àmbit privat o en el professional la ciberseguretat sempre comença per mesures d’autoprotecció individuals.

Quins són els errors més comuns en temes de ciberseguretat en les empreses?

L’error més comú i greu és no avaluar l’impacte que té sobre l’empresa un ciberincident. És a partir d’una avaluació de riscos rigorosa que cada empresa pot crear el pla de ciberseguretat adequat al seu entorn. S’hauria de condicionar la contractació o compra de qualsevol mesura de seguretat a la necessitat detectada en la prevenció de riscos.

Quines pràctiques són les més comuns entre els hackers?

Les pràctiques més comunes són: causar danys mitjançant malware (per exemple el ransomware que segresta informació), l’explotació de vulnerabilitats que evidencia que els cicles de manteniment i l’existència de dispositius i programari obsolet són

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

massa comuns, i els atacs mitjançant estafes digitals que provoquen una reflexió sobre la capacitació de les persones usuàries autoritzades del sistema d’informació.

Com es pot combatre una ciberextorsió?

A nivell reactiu no es pot combatre perquè el punt de partida acostuma a ser que ja han aconseguit el seu objectiu com per exemple el segrest d’informació. Per aquest motiu el flotador salvavides sempre és el pla de recuperació de desastres que comença per unes mesures de restauració de la informació que sigui resistent als ciberatacs.

Què és l’autodefensa digital?

Són el conjunt de mesures individuals que cada persona que té activitat digital realitza per a protegir-se. L’autodefensa comença per reconèixer l’existència de les ciberamenaces i tenir una actitud proactiva a eliminar les accions imprudents en l’ús de les tecnologies de la informació. Començant per reflexionar sobre el rastre digital que deixem a Internet.

Per què és important aplicar tècniques de hacker ètic o tenir una política de desconfiança?

El hacking ètic permet conèixer les vulnerabilitats que afecten un entorn. També hi ha tècniques conegudes com pentesting que buscarien les possibilitats d’introduir-se il·legítimament en el sistema d’informació.

Bàsicament ser pro-actiu i identificar les amenaces ofereixen l’oportunitat de corregir errors abans que siguin aprofitats pels ciberdelinqüents. Per aquest motiu sempre té significat auditar la ciberseguretat d’un sistema abans que es publiqui i entri en funcionament. Mai ha de donar-se la seguretat per suposada sinó implementar una desconfiança predeterminada i buscar

una opinió externa, imparcial i sense conflicte d’interessos.

El passat 4 d’octubre va caure Instagram, Facebook i Whatsapp. Ni les grans corporacions escapen d’aquests riscos?

La disponibilitat és el primer domini en el qual treballa un pla de seguretat de la informació. Els marcs de treball creen controls per a reduir les probabilitats de talls del servei però el risc residual sempre és present. L’important és que una incidència no sols es resolgui sinó que s’investigui. En aquest cas, Facebook ha publicat el resultat de les recerques. I ha afirmat que el tall de servei va ser produït per un error en les tasques de manteniment en la manipulació de la seva xarxa troncal.

Es creu que la informació privada de més de 1.500 milions d’usuaris de Facebook es va posar a la venda en un fòrum de hackers. Els usuaris són conscients de la vulnerabilitat a la qual poden exposar-se quan creen comptes a les xarxes socials?

Les dades d’usuaris de Facebook s’han obtingut de manera il·legítima durant els últims anys mitjançant l’ús indegut del seu API (interfície de programació) per part de terceres empreses que han incomplert les condicions d’ús. El cas més significatiu va ser el de la consultoria Cambridge Analytica.

Les persones que utilitzen les xarxes socials han de protegir la seva navegació i no accedir a eines o plataformes de tercers que els demanin autorització d’accés a les dades dels seus perfils personals. I alhora comprendre que la comercialització de les dades per part de la majoria de les xarxes socials és intrínseca al seu model de negoci Els empleats són conscients de com de vulnerables poden ser els telèfons mòbils?

La majoria de les persones usuàries

L’important és que una incidència no sols es resolgui, sinó que s’investigui

dels telèfons intel·ligents saben que hi ha programes maliciosos que roben informació. A més, és una circumstància que han sofert molts personatges famosos i això ha ajudat a fer que tothom recordi aquesta amenaça. El problema principal és que el temps d’exposició amb els mòbils és molt elevat (sovint més de 5 hores diàries) i es barregen labors professionals amb privades i d’oci. Aquesta situació és una combinació propícia perquè les noves estafes digitals s’enfoquin cap a les aplicacions de missatgeria i el falsejament d’aplicacions per a mòbils.

Quins consells donaria per a protegir els dispositius electrònics d’aquests riscos cibernètics a les empreses?

Les empreses poden realitzar múltiples accions per a millorar la seguretat dels mòbils dels seus usuaris. Les tres principals serien: Implementar un sistema de gestió centralitzat de telèfons intel·ligents que permeti el seu monitoratge i administració remota. Instal·lar una aplicació de antimalware que supervisi totes les accions realitzades per l’usuari. I, en tercer lloc, crear perfils diferents per a les aplicacions de treball i personals per a delimitar l’abast d’una infecció o intrusió.

Centralip (Ipnet Centralized Solutions) Des de la seva creació, l’any 2010, Centralip pretén millorar la protecció de les dades i els sistemes d’informació, millorant la seguretat dels sistemes d’informació i els processos associats per protegir les persones. L’empresa està formada per un equip d’enginyers i advocats que sumen més de quinze anys d’experiència. https://www.centralip.net/

15

REVISTA EUNCET ALUMNI

TELETREBALL O PRESENCIALITAT? La pandèmia ha obligat a moltes empreses a digitalitzar-se a marxes forçades per implementar el teletreball. Però tot i la transformació digital, les empreses i els seus treballadors necessiten un canvi de cultura i mentalitat perquè el treball en remot perduri més enllà del temps de Covid-19. Molts directius encara desconfien d’aquesta modalitat, malgrat que pot ajudar a la conciliació i afavorir la pertinença a l’empresa. Però també hi ha aspectes negatius que s’han de valorar i que poden afectar la productivitat. Amb el retorn a la normalitat, el debat està mes viu que mai: teletreball o presencialitat?

16

S

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

ovint es relaciona la presencialitat amb el compromís del treballador amb l’empresa a causa de la mentalitat que durant anys ha predominat en l’entorn laboral. Per això, quan amb l’estat d’alarma molts treballadors es van veure obligats a treballar des de casa, la majoria de les empreses no estaven preparades, sobretot a nivell de cultura corporativa i lideratge directiu, causant uns alts nivells de fatiga mental entre els treballadors. Segons l’estudi “Cigna Covid-19 Global Impact”, elaborat per l’asseguradora de salut Cigna, el 45 % dels treballadors espanyols pateixen estrès laboral per la situació d’incertesa i pels canvis en l’entorn laboral, produïts per l’impacte global de la pandèmia: • Sobrecàrrega: amb la crisi de la Covid-19, molts treballadors es van trobar de sobte a casa, havent de realitzar la seva feina amb eines poc adequades, processos no adaptats i en espais no preparats. Va ser un canvi sobtat i forçat que va suposar un excés de càrrega laboral, afectant negativament a la productivitat i al benestar emocional, sobretot, pels treballadors amb càrregues familiars.

• Augment de les hores treballades: la falta d’una cultura de teletreball ha comportat l’augment de les videotrucades, que alhora ha repercutit en l’allargament de les jornades laborals, fins al punt de suposar 12 hores diàries sobre una jornada de 40 hores setmanals. Es calcula que el 45 % dels treballadors ha assistit a més reunions durant la pandèmia que quan treballaven des de l’oficina, fent que les jornades laborals s’hagin allargat per poder acabar la feina que no s’ha pogut fer mentre s’assistia a aquestes reunions.

• Cansament digital: justament l’excés de videotrucades ha fet augmentar l’estrès dels treballadors, que les consideren una eina poc natural en comparació amb les reunions tradicionals. En un estudi publicat recentment per la Universitat de Stanford, els autors van encunyar el terme de “fatiga Zoom”, en honor a la plataforma virtual de videotrucades, per descriure aquest estat emocional. A més, la necessitat de demostrar que es treballa igual des de casa ha fet que molts treballadors estiguessin permanentment pendents de les pantalles, fins i tot després d’haver finalitzat la seva jornada laboral, per por de perdre la feina o de veure limitades les seves possibilitats de promoció professional.

Durant aquest temps de context pandèmic, els experts han anat recordant que teletreballar no és només enviar els treballadors a casa, sinó és canviar la manera d’organitzar i dirigir el treball, el que implica un canvi cultural. La majoria de les empreses partien d’una escassa o nul·la experiència en aquest model de treball, fent que s’implementés sense cap prova pilot.

Amb la situació més normalitzada, l’èxit del teletreball passa perquè les empreses treballin els següents aspectes: • Comunicació. La comunicació interna ha assumit un pes molt important en aquesta situació de crisi pandèmica. Si fins ara sempre s’ha recalcat la importància de tenir a un equip en sintonia amb els valors de l’empresa, en el moment que el model de treball canvia i disminueix l’espai comú i físic d’interacció, cal adaptar les polítiques comunicatives perquè els treballadors es mantinguin integrats en la cultura corporativa.

Però la comunicació també ha de canviar en la seva part més operativa, en especial, la que afecta els treballadors amb els seus responsables, que és la que més repercuteix en la productivitat. Cal acordar, segons el tipus de missatge que es vol enviar, quins seran els canals que s’utilitzaran (xats instantanis, videotrucades, correu electrònic, trucades...) per mantenir una comunicació fluïda i coordinada sobre els projectes en els quals s’està treballant.

• Formació. Les empreses han d’invertir en formació per evitar que la digitalització suposi una pèrdua de productivitat. 3 de cada 4 treballadors reconeixen no haver rebut la

Teletreballar no és només enviar els treballadors a casa, sinó és canviar la manera d’organitzar i dirigir el treball

17

REVISTA EUNCET ALUMNI

El model híbrid de 2 o 3 dies de teletreball és l’opció preferida (68 %), ja que permet aprofitar els beneficis de tots dos models de treball formació específica necessària per utilitzar les nombroses eines digitals amb les quals treballa, malgrat que haver-la rebut hauria millorat el seu rendiment laboral i hauria disminuït l’estrès.

• Lideratge. El rendiment d’un professional que treballa a distància s’incrementa fins a un 19 % quan té un alt suport del seu supervisor. Tot i així, encara hi ha un alt percentatge de directius que es mostren reticents al teletreball per por que el seu equip baixi el nivell de productivitat. Però perquè això no passi, cal reforçar la comunicació entre tots els membres de l’equip, confiar en els treballadors i la seva capacitat d’autogestió i establir un model de treball basat en objectius.

• Desconnexió digital. Des del 2018, la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, recull el dret de la desconnexió digital, pel qual un treballador ha de veure respectat el seu dret de no contestar comunicacions fora del seu horari laboral, garantint així el seu temps de descans i la seva intimitat. Tanmateix, fins l’arribada de la pandèmia no hi havia hagut un desenvolupament real de la llei, tal com ho demostra que només l’11 % dels convenis col·lectius que es van firmar durant l’any següent de l’aprovació de la llei recollís aquest dret. L’impuls ha arribat quan les empreses han detectat un augment dels treballadors afectats pel síndrome del treballador esgotat. La consultora tecnològica Capgemini senyalava, a mitjans de 2020, que el 56 % dels professionals se sentien cansats a causa de la connexió permanent. Davant d’aquesta situació, i tement l’augment de baixes per estrès, les empreses han començat a intensificar la posada en marxa de polítiques de desconnexió digital i, segons el Top Employers HR Best Practice Survey, un 56 % de les 103 companyies incloses al Top Employers d’Espanya ja compten amb bones pràctiques que impulsen la desconnexió digital de la seva plantilla, la qual cosa representa un 23 % més que l’any anterior.

un professional que treballa en un entorn de benestar laboral està més motivat, el que incrementa el seu compromís amb l’empresa, millorant alhora la seva productivitat. Aleshores, quina opció prefereixen els treballadors? Segons l’estudi “Un lugar de trabajo sostenible: hacia un modelo remoto y presencial”, elaborat per IESE i Savills Aguirre Newman, tan sols el 12 % dels professionals vol teletreballar a temps complert, sent el model híbrid de 2 o 3 dies de teletreball l’opció preferida (68 %), ja que permet aprofitar els beneficis de tots dos models de treball. Els experts coincideixen i sembla que serà el model predominant a les empreses espanyoles per tots els avantatges que ofereix: •

Relacions socials: el treball a distància a temps complet comporta un aïllament social i professional, que els empleats no volen patir. La falta d’interacció cara a cara fa que avaluem la relació amb els nostres companys de manera menys satisfactòria. Tanmateix, quan es dona tots els dies de la setmana pot ser esgotador per la salut mental i pot dificultar el rendiment per les interrupcions que es pateixen.

• Aprofitar el trajecte: tot i que el trajecte entre casa i oficina es converteix per la majoria en un inconvenient quan es fa cada dia, no passa el mateix quan es fa només alguns dies a la setmana.

El temps dedicat al trajecte serveix com a transició per pensar, desconnectar o parlar per telèfon.

• Sensació de confinament: trobar-se sempre al mateix lloc es pot percebre com un confinament imposat per requeriment laboral.

Per això, és tan important també anar a l’oficina i que, quan es treballi des de casa, es tingui un despatx confortable que estigui ben separat de la zona de descans, per facilitar la desconnexió un cop s’hagi finalitzat la jornada laboral.

Model híbrid

• Creativitat i innovació: per aquells llocs de treball on la innovació i la creativitat són clau el contacte cara a cara no es pot perdre, ja que està demostrat que l’intercanvi de coneixement entre companys (knowledge sharing, en anglès) és més productiu en interaccions presencials. De fet, les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley no havien optat pel teletreball abans de la pandèmia precisament per aquest motiu. Tanmateix, els estudis indiquen que malgrat la innovació és lleugerament superior quan es treballa des de l’oficina, també té un pes molt important el clima de confiança que es crea.

Però un matís important que cal tenir en compte alhora de decantarse per un model de treball basat en la presencialitat o en el teletreball és la preferència dels empleats. S’ha demostrat sobradament que

Tot i aquests avantatges, haurem d’esperar i veure si aquests nous models de treballl han arribat per quedar-se a les empreses més tradicionals.

18

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

L’EXPERT OPINA

¿Trabajo flexible o trabajo rígido?

Trabajar en remoto o trabajar presencialmente no creo que en estos momentos deba ser una disyuntiva. La pregunta debería ser ¿trabajo flexible o trabajo rígido? ¿Control y desconfianza o empoderamiento y autonomía? En unos momentos en que las personas debemos tener capacidad de adaptación, aprendizaje, reinvención para capear los envites de este entorno VUCA que nos envuelve, ¿la organización y las formas del trabajo deben ser las mismas rígidas y arcaicas de siempre?

El teletrabajo o trabajar en remoto no tiene nada que ver con lo que lamentablemente muchos hemos tenido que vivir durante la pandemia. A eso se le llamaría más una improvisación en la que, a pesar de no tener la organización ni los medios adecuados, tirando de imaginación, dedicación, esfuerzo y buena voluntad, los trabajos, más bien que mal, han ido saliendo.

El teletrabajo es lo que ya antes de la pandemia hacíamos cuando contratábamos un desarrollo web en la India y un call center en Marruecos, cuando hacíamos una video llamada semanal con nuestra delegación en Latinoamérica o cuando coordinábamos desde Caldes de Montbui nuestros equipos de Córdoba y San Sebastián de los Reyes.

El teletrabajo ya existía, y no solo en las multinacionales, en muchas pymes también, pero sólo en algunos departamentos o para algunas funciones que por distancia geográfica o por movilidad funcional lo exigía. En estos casos, la empresa organizaba el modelo de trabajo por proyectos, por objetivos, empoderando al trabajador, dándole autonomía de funcion

El coste indirecto por empleado (mayoritariamente un coste fijo para la empresa) está en la horquilla de 350 €-450 €/mes, según la ciudad dónde esté ubicada la oficina. El coste de mantener un puesto de trabajo remoto con todas las necesidades y servicios cubiertos está en unos 120 €/mes por empleado (coste totalmente variable para la empresa). ¿No sería mejor invertir en unas oficinas multifuncionales, abiertas, con espacios de hotdesk, de reunión, de co-creación, de innovación, en lugar de tener los despachos de siempre, ahorrándome la mitad de los metros cuadrados que tenía y permitiendo a mi gente trabajar en remoto 2 o 3 días a la semana?

El ahorro, en este caso, estaría cuantificado en unos 80-100€/mes por empleado.

Pero aún hay otras reflexiones que debemos hacernos. ¿Cómo mejoraría la huella de carbono de mi empresa si reduzco a la mitad los desplazamientos para acudir al trabajo de mis empleados? ¿Cómo incrementaría la productividad y la vinculación de mis empleados si les pudiera facilitar un modelo de trabajo flexible e híbrido que facilitase la conciliación laboral, les diera flexibilidad y autonomía de organización y les midiera por logros y objetivos?

Creo que el teletrabajo ha venido para quedarse, pero no como alternativa al trabajo presencial, sino como una modalidad más de las distintas alternativas de ubicación del trabajo que las empresas pondrán a nuestra disposición para mejorar nuestra productividad, asegurar nuestro bienestar, incrementar su capacidad de captación y retención de talento y colaborar con la sostenibilidad del planeta.

Al final, el trabajo es algo que haces, no un lugar donde vas.

¿Por qué solo aceptamos como normal el teletrabajo cuando “no hay más remedio” en lugar de plantearlo como una oportunidad que debemos intentar aprovechar? Según un reciente estudio de UGT un 47% de los puestos de trabajo de la actual economía española son susceptibles de trabajarse en remoto bajo la definición de teletrabajo que marca el RDL 28/2020, es decir, un mínimo del 30% de la jornada laboral, pero sin embargo, en noviembre de 2020 no eran más del 27% y en la actualidad escasamente superan el 6%.

Ya hace mucho tiempo que John Moravec acuñó el término Knowmad y Raquel Roca lo desarrolló en su libro “Knowmads. Los trabajos del futuro.” Ambos coinciden en que ésta es la “especie” que más crecerá y evolucionará en el futuro del mercado laboral, porque tiene la innovación y la flexibilidad en su ADN y porque es la que reúne todas las condiciones para trabajar con las exigencias que piden los nuevos y los actuales tiempos.

PERE MAÑÉ CEO & Co-Founder en NOMADSTATION i director del posgrau en Desenvolupament Directiu a l’Euncet Business School

19

REVISTA EUNCET ALUMNI

VIDA UNIVERSITÀRIA Parlem amb la Lara Mayor i el Nestor Cazorla, tots dos estudiants de la primera promoció del grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF), perquè ens expliquin com abans de finalitzar el grau estàn fent pràctiques en àmbits molt diferents dins de la indústria esportiva.

E

ra l’any 2018 quan l’Euncet Business School va apostar per la tecnologia i el management esportiu amb una proposta única i pionera a Catalunya i Espanya: el grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Condicionament Físic (CTEF). El programa va néixer per donar resposta a la demanda de nous perfils professionals que van aparèixer arran de la gran evolució que estava vivint la indústria esportiva. L’activitat física ha guanyat nous adeptes gràcies a les noves tecnologies que han fet que es tecnifiqui i s’optimitzi la seva pràctica.

El sector esportiu té un gran pes dins de l’economia i la societat, i s’ha reafirmat després de la pandèmia. La indústria de l’esport ha sigut una de les més perjudicades, i només estan sobrevivint aquells sectors que han vist com a oportunitat la transformació digital i han adaptat la gestió esportiva a aquest nou panorama.

Ara més que mai, la tecnologia juga un paper fonamental i l’esport necessita a professionals formats per a les futures innovacions tecnològiques. L’anàlisi de dades o Data Science és un altre dels reptes que està revolucionant el management esportiu, primer com a disrupció, i segon com a mecanisme per a optimitzar i potenciar els recursos a través de la intel·ligència de dades.

Amb el grau en CTEF els estudiants opten a una àmplia oferta de sortides professionals gràcies a la visió integral que ofereix el programa sobre el món de l’esport i tot el que l’envolta des de la preparació física, la gestió esportiva, el disseny de productes esportius fins a l’anàlisi de dades. Exemple d’això són les experiències viscudes per la Lara Mayor i el Nestor Cazorla, tots dos estudiants de quart curs del grau en CTEF i que ja han tingut el seu primer contacte amb el món laboral gràcies al conveni de pràctiques que des de la Borsa de Treball s’ofereix als estudiants.

L

a Lara Mayor defineix com una experiència molt enriquidora la seva experiència de pràctiques com a organitzadora d’esdeveniments de la competició a Even Padel Tour, un circuit de pàdel amateur que va començar a Barcelona i que s’acaba de llançar en l’àmbit nacional.

Sempre vinculada amb el pàdel, sigui com a recepcionista o com a monitora de nens, ha pogut reafirmar que l’organització d’esdeveniments esportius és la sortida professional del grau en CTEF que més li encaixa i amb la que més gaudeix. “El més important és que t’agradi l’esport del qual estàs organitzant l’esdeveniment”, aquesta és una de les claus que ella considera perquè l’organització d’un esdeveniment tingui èxit, ja que és com pots arribar a entendre l’esport i posar-te en el lloc dels jugadors i atendre les seves necessitats. Tot i que inicialment es volia dedicar a la nutrició esportiva, durant la seva formació amb el grau en CTEF va poder veure assignatures com l’Empresa, els Recursos Financers, Creació de Productes i Serveis i Turisme Esportiu, que li van fer canviar de rumb i enfocar-se cap al món dels patrocinis i les col·laboracions esportives. Tal com ens explica “son un pilar molt important en l’organització d’esdeveniments i poden ajudar tant econòmicament com en la percepció de la qualitat que en tenen els clients”. Un dels aspectes que més li ha agradat durant la seva estada de pràctiques a Even Padel Tour ha sigut sentir-se com una treballadora més de l’equip i poder portar a terme l’organització de tornejos en persona, tant en el pre, durant l’esdeveniment i com en el post. Com a projecte de futur reconeix que li agradaria estudiar un màster en gestió esportiva per poder especialitzar-se en l’àrea de la gestió d’instal·lacions i esdeveniments esportius.

Lara Mayor, estudiant del grau en CTEF, al primer torneig del Even Padel Tour.

20

L

Nestor Cazorla, estudiant del grau en CTEF i estudiant en pràctiques a Bewolfish.

T

ant la Lara Mayor com el Nestor Cazorla han pogut realitzar les pràctiques que tots dos han valorat com una experiència molt positiva i enriquidora. Amb aquesta experiència han pogut observar i viure des de dins el funcionament d’una empresa del sector esportiu, més enllà d’àmbits més tradicionals com la nutrició esportiva o l’entrenament personal o col·lectiu. A més a més, també destaquen la transferència dels coneixements apresos a classe al lloc de feina i la qualitat de l’equip docent format

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

’anàlisi de dades cada vegada està guanyant més pes en l’àmbit esportiu pels equips i els esportistes, i això ha estat un dels atractius pel Nestor Cazorla, estudiant del grau en CTEF, qui ha realitzat les seves primeres pràctiques a Bewolfish, una empresa especialitzada en potenciar la carrera d’esportistes professionals optimitzant el seu rendiment, construint la seva marca personal i monetitzant la seva imatge.El Nestor sempre ha estat molt vinculat amb els números. Va estudiar el batxillerat tecnològic i destaca que el grau en CTEF li ha aportat, des d’un punt de vista holístic, coneixements en el camp de la programació i l’entrenament esportiu i financer, aspectes que li han permès comprendre millor les feines del seu lloc de treball i fer-ho d’una forma més òptima i amb fluidesa. També reconeix que, tot i que al començar el grau volia dedicar-se al desenvolupament de productes i serveis esportius i als serveis esportiu-tecnològics, al llarg d’aquests tres anys de carrera ha descobert altres àrees de la indústria esportiva com la creació d’esdeveniments, rendiment esportiu i l’anàlisi de dades. De la seva feina a Bewolfish destaca la versatilitat que ha adquirit, així com la capacitat per seguir millorant en les seves tasques, ja que com ell diu “l’anàlisi de dades sempre permet optimitzar cada vegada més el procés i això permet facilitar la feina i estalviar temps”. A més d’això, el Nestor ha pogut treballar en el disseny de les funcionalitats que havia de tenir l’aplicació que pretenia crear l’empresa i com es podia combinar amb l’aplicació creada amb uns col·laboradors holandesos. Pel que fa al seu futur, reconeix que li agradaria especialitzar-se en Big Data esportiva, l’entrenament esportiu i, sobretot, en les tecnologies del futur lligades a l’esport com la impressió 3D o la sensòrica.

per professors que han explicat les matèries des d’un punt de vista experiencial i vivencial, fet que els hi ha facilitat aquesta transferència de coneixements d’una forma més real. Així doncs, gràcies a l’estada de pràctiques, promoguda des del Servei de Carreres Professionals, la Lara i el Nestor han pogut viure viure en primera persona un dels principals valors afegits del grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes: el gran ventall de sortides professionals que ofereix i que moltes d’aquestes són el futur de la indústria esportiva.

21

REVISTA EUNCET ALUMNI

EL PROFESSOR Ray G. Butler

Cada asignatura es un tramo del precioso camino de la aventura profesional Te voy a confesar una cosa: la estadística no se me dio nada bien durante mi etapa escolar. Hace muchos, muchos años, la forma en la que recibíamos formación en esta materia era excesivamente inflexible y poco aplicada.

Entre las maravillas que nos ha dejado el boom del big data está el demostrarnos que la estadística, combinada con otras áreas de conocimiento como las matemáticas, la informática o la comunicación, tiene un campo de aplicaciones inmenso que va mucho más allá de las clásicas herramientas de análisis de datos empresariales.

Euncet Business School me abrió las puertas hace 3 años, coincidiendo con el arranque del Grado en Ciencias y Tecnologías Aplicadas al Deporte y al Acondicionamiento Físico (CTEF). Deporte, sí. Una de mis grandes pasiones. El reto era de considerables dimensiones: cómo hacer que la rigurosidad y complejidad de la estadística y la frescura y flexibilidad del deporte convivieran en armonía y pudiesen ayudarse mutuamente.

Durante este tiempo me he encontrado con grupos de alumn@s fantástic@s: todo energía y competencia de la sana, unido a una buena dosis de resiliencia. Caer y volver a levantarse.

22

Me gusta pensar que cada asignatura es un tramo del precioso camino de tu aventura profesional. Algunos de esos tramos son frondosos, otros áridos, pero todos tienen su encanto. ¡Algunos incluso te abren sendas nuevas! Disfrutarlos con todos los sentidos, absorber e interiorizar lo que te cuentan, es solo una parte del camino. Pero a todos nos surgen dudas mientras andamos los pasos y ahí es donde creo que el docente tiene su mayor responsabilidad: acompañar, escuchar, aclarar, focalizar. En resumen, prepararte para encontrar tu camino.

Si ya has pasado por mis clases habrás descubierto que esto requiere un esfuerzo importante por tu parte y por la mía. Pero también habrás sentido esa sensación de éxtasis cuando conseguiste conectar las piezas a través de tu conocimiento y de tu proyecto.

Y ahora te contaré otro secreto: cada vez que asistes a una de mis clases, que participas en ellas, que me escribes un e-mail para hacerme partícipe de tus dificultades o que compartes un café conmigo, te conviertes sin querer en mi profesor. Muchas gracias por enseñarme tantas cosas, chic@s.

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

SABIES QUE... ¿GREEN MARKETING O GREENWASHING? ¿Es realmente rentable sumarse a esta ola?

A

Actualmente, muchas marcas resaltan sus productos o servicios como sostenibles y ecofriendly. Pero la gran mayoría son clasificadas como greenwashers. ¿A qué se debe? ¿Les sale a cuenta posicionarse así aun sabiendo que no están siendo transparentes?

A raíz de la pandemia, el comportamiento del consumidor ha cambiado y sus prioridades son otras. Ya no ignoran la implicación de las empresas en el medioambiente. El consumidor se fija cada vez más en la letra pequeña y en la forma de elaboración de los productos que consumen. Están más preocupados y el consumo ha pasado de ser caprichoso a ser cada vez más consciente, por lo que las empresas han tenido que adaptar su modelo de negocio pero muchas de ellas han caído en el greenwashing de su imagen.

Un caso muy destacable sería el del sector del retail. ¿Cómo marcas fast fashion, que producen en masa y a bajo coste, se atreven a posicionarse de manera sostenible e intentar vender una imagen y unos valores que no van con el modelo de producción ni de consumo de ese sector?

Muchas marcas de moda se han sumado a ser green, pero ¿están dispuestas a asumir los costes que implica serlo realmente? La aplicación del green marketing conlleva muchos cambios en la estructura y implica muchos desafíos.

El consumo ha pasado de ser caprichoso a ser cada vez más consciente ¿Cómo podemos distinguir lo que es un true green marketing de lo que es greenwashing? Muy sencillo, el green marketing incorpora actividades en las empresas como modificaciones del producto o servicio, el proceso productivo, cambios en el packaging y en la comunicación. Se trata de un circulo que se debe cerrar para poder conseguir su objetivo final. A diferencia del greenwashing que únicamente lleva a cabo un cambio en la comunicación y en la publicidad y algunas veces, supuestamente, en el producto.

En cambio, para aquellas empresas que están impregnadas con estos valores en todos los aspectos de su marketing mix o aquellas que están dispuestas a desafiarse a si mismas, sí lo es, pues se trata de aprovechar esta tendencia de mercado para reposicionarse y dar el paso hacia el cambio.

A la pregunta que se nos plantea en este artículo podríamos responder con un depende.

Posicionarse en la sostenibilidad no es rentable, en cuanto a imagen se refiere, para empresas o marcas que no contienen esos valores desde sus inicios o aquellas que no están dispuestas a asumir los costes necesarios para generar ese cambio. Puede ser contraproducente debido a ese cambio de principios que presentan los consumidores a partir de la pandemia.

NEUS CUADRADO Estudiante del grado en Marketing y Comunicación Digital l’Euncet Business School

23

REVISTA EUNCET ALUMNI

L’ACTUALITAT L’Euncet Business School està d’aniversari Es compleixen 40 anys des que es va fundar l’Euncet Business School al 1981 L’Euncet Business School va néixer el setembre de 1981 amb una clara vocació social i amb la voluntat de formar professionals i equips directius, que potenciïn les empreses del nostre entorn.

Durant aquests quaranta anys, el centre universitari, referent al Vallès, ha anat evolucionant i consolidant-se gràcies a l’adscripció a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l’any 1996.

Actualment, l’Euncet Business School compta amb formacions presencials, semipresencials i en línea que es divideixen en 4 graus i 2 màsters universitaris, 5 executive masters, 14 executive programs i 2 màsters en línia. La comunitat Euncet també ha anat creixent. Està formada per més de 15.000 estudiants alumni, més de 300 acadèmics i professionals en actiu, més de 25 nacionalitats i més de 500 empreses col·laboradores a la borsa de treball que s’ofereix desde el propi centre dins del servei de Carreres Professionals. L’Euncet Business School s’ha posicionat com un dels màxims exponents de la formació universitària en l’aplicació de noves metodologies d’aprenentatge.

tiktok.com/euncet.business.school

Matías Gündel guanya el concurs “Dissenya la carpeta de l’Euncet 2021-2022”

L’Euncet Business School ja té compte oficial a Tik Tok

Un any més, els estudiants dels graus i màsters universitaris de l’Euncet Business School van participar en el concurs “Dissenya la carpeta de l’Euncet”. En aquesta edició es van rebre més de cinquanta propostes diferents. Un jurat tècnic i institucional, format per membres de l’Euncet Business School i professionals del disseny i la comunicació, va ser l’encarregat d’escollir les dues propostes finalistes. Finalment, per votació popular, la proposta guanyadora per aquest any va ser la del Matías Gündel, estudiant del màster universitari en Direcció de Màrqueting. El disseny de la Nathalie Ramírez, estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Digital, va quedar com a finalista.

L’Euncet Business School amplia la seva presència a les xarxes socials obrint un compte oficial a Tik Tok, una xarxa social coneguda a la Xina com Douyin. Tik Tok va aterrar l’any 2017 a la resta de mercats fora de la Xina continental i va estar disponible per a la resta del món a partir de l’any 2018. Aquesta xarxa social es caracteritza per tenir com a contingut rei el format vídeo. Tik Tok s’ha posicionat en poc temps com una de les xarxes socials més utilitzades superant fins i tot a YouTube en hores d’atenció que presten els usuaris individuals a cada aplicació. A partir d’ara, la comunitat Euncet podrà conèixer les instal·lacions, la vida universitària i els esdeveniments que s’organitzin durant el curs en un nou format audiovisual.

24

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

La Cristina Cáliz i la Renata Marciniak presenten un paper sobre l’educació en línia a les JICV’21

Èxit de participació a la Setmana Acadèmica de CEDEM i l’Euncet Business School

Salamanca ha estat la ciutat escollida per acollir els passats 30 de setembre i 1 d’octubre les XI Jornades Internacionals de Campus Virtuals (JICV), organitzades pel Grupo de Investigación Grial de la Universidad de Salamanca, la Red Universitaria de Campus Virtuales, la IEEE Education Society i el Capítulo Español de la Sociedad de Educación del IEEE. En aquesta edició, la Dra. Cristina Cáliz, directora de graus universitaris de l’Euncet Business School, i la Dra. Renata Marciniak, professora i experta en e-learning, han presentat el paper “Quality evaluation of online university education based on benchmarking practice”, el qual qüestiona si s’ha aplicat el benchmarking a l’educació superior en línia, ya que un dels principals problemes detectats a l’e-learning ha estat que el 70 % dels estudiants no estan satisfets amb la qualitat de l’educació en línia rebuda durant l’època de la pandemia per la Covid-19.

Els estudiants de l’Executive Master in Ownership and Value Creation, conegut també com a Màster Executiu en Dueñez i Creació del Valor, han gaudit de la primera edició de la Setmana Acadèmica a Barcelona. Durant aquestes jornades, els estudiants han assistit a diferents ponències sobre creació del valor i innovació, impartides per grans experts. A més a més, han pogut conèixer les instal·lacions de l’Euncet Business School i conèixer a tots els companys que han participat en aquesta primera edició del màster en línia. L’Executive Master in Ownership and Value Creation és una de les apostes que va fer l’Euncet Business School amb el suport de CEDEM, Centro de Dueñez Empresaria. Aquest programa formatiu neix amb l’objectiu de donar les eines necessàries als estudiants perquè siguin capaços de prendre les decisions més transcendents dins de les empreses familiars, sempre posant el focus en la creació de valor i l’avantatge competitiu.

El Dr. Jordi Falgueras, nou director del grau en CTEF El grau en CTEF enceta un nou inici de curs carregat de novetats El grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF) té nou director. El Dr. Jordi Falgueras serà l’encarregat a partir d’ara de dirigir aquest grau innovador i pioner a Catalunya i Espanya.

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, el Dr. Falgueras sempre ha estat vinculat a l’esport, tant com a esportista com a consumidor, i a l’educació. Durant la seva carrera professional ha combinat l’esport amb la voluntat d’exercir d’entrenador i, més endavant, com educador. Fins fa poc, ha exercit les funcions de professor i les de Cap d’Estudis dels cicles formatius del Centre de Formació d’Eurofitness EDU.Convertir-se en el nou director del grau en CTEF és tot un repte motivador pel Dr. Falgueras, qui s’ha marcat com a objectiu que l’alumnat desenvolupi un sentiment de pertinença amb CTEF. El grau en CTEF concep la tecnologia com a motor de canvi i capacita els estudiants per liderar la transformació digital que està vivint el mercat professional de l’esport, tant pel que fa al desenvolupament de productes i serveis com a les organitzacions. Els estudiants optaran a una amplia oferta de sortides professionals gràcies a la visió integral que ofereix el programa sobre el món de l’esport i tot el que l’envolta.

25

REVISTA EUNCET ALUMNI

ADEN i l’Euncet Business School celebren la 7a edició de la Setmana Acadèmica MBA Posposada per la Covid-19, els estudiants d’ADEN tornen a Barcelona Aquest any, els estudiants d’ADEN han pogut reprendre la Setmana Acadèmica a Barcelona. La temàtica de l’edició d’enguany ha girat entorn de la innovació i la sostenibilitat. I, sobre aquestes temàtiques s’han impartit una sèrie de ponències a càrrec d’experts en transformació digital, intel·ligència artificial, blockchain, ciberseguretat i New Data Era. A més de les masterclass, els participants també han pogut visitar empreses com Leitat, Bodegas Torres i les instal·lacions i museu del FC.Barcelona. Activitats amb les quals s’ha volgut dinamitzar la setmana oferint experiències enriquidores. L’objectiu d’aquestes jornades ha sigut donar a conèixer noves tendències del management que posicionen la innovació en el desenvolupament sostenible. Els estudiants d’ADEN van tancar la setena edició de la Setmana Acadèmica amb l’acte de graduació celebrat a l’Estació del Nord. L’acte va ser molt emotiu i va tancar una experiència inoblidable pels participants del MBA.

la notícia més llegida La comunitat Euncet inicia un nou curs marcat per la presencialitat Els estudiants de primer curs utilitzaran una metodologia innovadora en els seus estudis

Després que l’anterior curs 2020-2021, s’iniciés sota l’ombra de la Covid-19 i l’adaptació de les formacions a l’entorn en línia, aquest 2021-2022 torna la presencialitat a les aules de l’Euncet Business School. Tant les formacions de màsters universitaris com la formació Executive Education mantindran la metodologia híbrida, és a dir, els estudiants poden triar si rebre la formació presencialment o en línia. En el cas dels graus universitaris, aquest nou curs presenta novetats per als estudiants del primer any. La nova metodologia d’aprenentatge dóna més autonomia i protagonisme als estudiants, els quals tindran publicats els materials teòrics de cada una de les assignatures a la plataforma virtual. D’aquesta manera, durant les classes presencials es realitzaran pràctiques relacionades amb els continguts que els estudiants hauran visualitzat prèviament.

Es tracta d’un model de clase invertida en que els alumnes han de dedicar temps d’estudi a casa, i l’aula serà l’espai de participació i pràctica d’aquell contingut que han treballat i assimilat prèviament. Amb aquesta metodologia el rol del Jornada d’acollida dels estudiants del primer curs a les instal·lacions del campus Barcelona Nord. docent canvia i deixa de ser un transmisor de coneixement per convertir-se en un guía per a que l’estudiant pugui posar en pràctica els aprenentatges adquirits mitjançant exercicis, casos, o simuladors, des d’una actitud participativa, compromesa, responsable, i d’esperit crític. Amb aquest canvi, es pretén assegurar, encara més, l’atenció personalitzada aconseguint que l’equip docent pugui atendre les necessitats de cada estudiant i l’aprenentatge sigui plenament significatiu.

26

NÚMERO 14 - OCTUBRE 2021

RECOMANACIONS AUTORS: Philip Kotler, Hermawan Kartajaya, Iwan Setiawan EDITORIAL: John Wiley & Sons, Inc. ANY: 2017 PÀGINES: 180 pàg.

AUTOR: Francisco Esteban Bara EDITORIAL: Caligrama ANY: 2021 PÀGINES: 242 pàg.

ISBN: 978-84-18-78731-7

ISBN: 978-11-19-34120-8

Marketing 4.0 Pasar de lo tradicional a lo digital

Chistes de Eugenio para repensar la universidad

Les noves tecnologies, la transformació digital i les xarxes socials han capgirat el màrqueting i les maneres d’arribar als clients.

Els hàbits de la societat han canviat. Cada vegada estan més hiperconnectats, hiperinformats i ja no compren sense abans comparar. L’opinió d’altres usuaris s’ha convertit en un dels motius determinants en les seves compres i els consumidors ja no son tan fidels a les marques. Escrit per les principals autoritats del màrqueting mundial, aquest manual ens ajuda a entendre aquest canvi de paradigma entre els consumidors i les marques. Ara més que mai, és necessari reorientar les pràctiques de màrqueting per guanyar la confiança dels clients, ja que si s’aconsegueix superar les seves expectatives, no només ens compraran, sinó que ens recomanaran. També es necessiten estratègies complementades amb intel·ligència artificial i Big Data per millorar la productivitat del màrqueting i adaptar-se millor a les necessitats dels clients.

Eugenio va ser un dels millors contadors d’acudits del món.

Molts dels seus acudits poden traslladar-se al que està succeint a les nostres universitats durant els últims anys. Tot i que de vegades sembla que vivim en una època universitària d’acudit, on ser universitari es redueix a treballar en alguna universitat, estar matriculat en alguna carrera o tenir un títol acadèmic, la universitat és un dels millors invents de la història. Els que passen per les seves aules estan cridats a revolucionar i millorar aquest món estrany en el qual vivim. Per això, no cal inventar res ni assolir la fama, n’hi ha prou amb arribar a ser algú amb qui val la pena conviure, xerrar, estar i treballar. Eugenio no explica acudits de la universitat, explica acudits que ens conviden a riure pensant i a pensar rient sobre ella. Explica acudits perquè la universitat no sigui un lloc de pas, un lloc on toca anar, una expenedoria de títols o, pitjor, un acudit de mal gust.

AGENDA Octubre 22

Acte de graduació graus universitaris Descripció: acte de graduació dels graus universitaris del curs 2019-2020.

Lloc: Factoria Cultural de Terrassa Hora: 18 h a 22 h

Novembre 5

Inici del primer quadrimestre d’EME Descripció: inici de les classes del primer quadrimestre de la formació Executive Education.

Lloc: Campus Euncet Terrassa Hora: 16 h

23

Acte de graduació graus universitaris Descripció: acte de graduació dels graus universitaris del curs 2020-21.

Lloc: Factoria Cultural de Terrassa Hora: 18 h a 22 h

Desembre 16

Acte de graduació màsters universitaris Descripció: acte de graduació dels màsters universitaris del curs 2020-21.

27

REVISTA EUNCET ALUMNI

CONSTRUÏM UN FUTUR JUNTS OFERTA FORMATIVA

Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses en Direcció Estratègica Màster Universitari en Direcció de Màrqueting en Comunicació Estratègica

EXECUTIVE EDUCATION

EXECUTIVE MBA EXECUTIVE MASTERS Executive Master en Direcció Comercial i Màrqueting Executive Master en Lideratge Orgànic i Transfologia Executive Master en Management & Leadership Executive Master en Supply Chain Management i Direcció d’Operacions EXECUTIVE POSTGRAUS Control de Gestió Desenvolupament Directiu Direcció Comercial i Vendes Direcció de Màrqueting Direcció d’Operacions Direcció Financera Direcció i Gestió de Projectes E-commerce i Negocis Digitals Innovació i Empreneduria Lideratge i Habilitats Directives Lideratge Orgànic Supply Chain Management Transfologia

PROGRAMES ONLINE

Executive Master in Ownership and Value Creation Executive Master en Seguretat Informàtica i Gestió del Risc Tecnològic

SEMINARIS FORMACIÓ IN-COMPANY CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ

www.euncet.es | info@euncet.es 93 547 60 66 | 680 582 321 ELS NOSTRES CAMPUS:

CAMPUS TERRASSA CAMPUS BCN NORD 28

managing technologies