__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

n ò m a d e s

eva

flowers


1


Diferents persones acompanyen

les transfor macions

perfor mantiques de l’Eva

durant els episodis de la ruta,

les quals sĂłn els autors de les fotografies.

disseny: miguel morales ruiz


Francesca

Lladó

Joan

Priante

To n i

Bofill

Victor

Mar

Eugeni

Eduard

Jaume

Ron

Fotògraf

Abollado

Fotògraf,

Martín

C.

Serra

Argentona.

Fotògraf

restaurador

Fotògraf

i

escultor

Llop

Fotògraf

i

Prieto

Fotògraf

To r r o e l l a

Ripoll

Pa l l a r è s

Smith

activista

Fotomuntatge.

Fotògraf

Fotògraf

i

i

Te x a s.

filòsof

B e g u r.

d ’art

viatger

i

Pa l a f r u g e l l .

Fonteta.

Barcelona

de

Montgrí.

Olot.

repartidor

de

pa

Pa l a f r u g e l l .


2


SANT FELIU DE GUÍXOLS.

La pedra basculant. ”El fet d'haver de fer- se un jaç a terra allà on l'hi agafi la son serà l'acció més important per aconseguir el seu objectiu”. L'Oracle. “Podràs veure el camí escrit en el suc del flam d'ou”. “Capricis” 1/8/17 L'esperit femení que busca acasar-se abandona un cos d'home, perquè allà no si està bé. ̈Vull que em tractin com em mereixo, estimeu-me, deixeu-me assaborir les corbes i parar el temps, acompanyeume Elsa Von Freytag-Loring-hove, Clara Tice, Angelika Hoerle, Anais Nin, estimades Emmy Hennings, Florine Stettheiner, Mina Loy, Sophie Taeuber, Suzanne Duchamp, Hannah Hoch i Marie Laurencin, jo promesa amb mi mateixa, sóc i seré el femenívol saludable...i no deixaré que res, ningú, ni cap lloc em porti cap a la foscor engolidora i l'avorriment. No ho permetré! Ni pensar-ho! Abans, dormiria en un jaç a terra per la resta de la meva vida ̈. Tant punt ha proclamat el decret, ha vingut una fada nua i descalça i l'hi ha fet un petó de rebuda i un jaç a terra. Estava morta de por. S'acosta una dona que no sap que vol, cap a la tangent, però què? s'acosta per fer parada? caprici càlid i de resultats artístics productius ara ja n'és presa. Ahir, estirada a punt d'agafar el son sobre tres escalons d'una escala modernista va sentir que la volien morir. Però no va patir. Avui torna a ser al sòl i dorm poc, però hi te un llit Es queda amb el petó androgen que la retorna a mi.


"Núvia Reciclable" 3/8/17 Esposa que fa tot el que pot pel seu marit, Marit jove que cada dia pensa en com fer-ho per fer-se gran. Per no fer-se gran. Amullerada en la por de que se'n cansi d'ella, de les seves queixes, del seu cos, i que se'n busqui una de nova. N'està cansada, però no és covarda. No. Ni l'hi falta l'autoestima. Llamps, la historia es repeteix una altre vegada. Fa molt de mal, un trencament de cor irreversible. Ho sap. Que passarà si ve un foc desbocat? de materials que reaccionen de formes diferents. Se sorprendran mútuament amb una metamorfosi. Mai mes confús.

"Para l'Orella” 7/8/17 L'esposa reciclable que dormirà a terra fins que s'arregli el món, es menja una orella perquè algú l'escolti i la rescati...burra com vols alliberar-te? Ets tu que has de trobar el desenllaç, i sinó, massa tard, ja hi ensopegaràs. El primer dia de dormir a terra ja ha vist un canvi: la nena, s'ha convertit en una mala puta. Se'n desdiu de mirar-la als ulls i decideix no fer-se'n càrrec mai més. Segon dia, l'home la vol morir, tercer dia el ventilador la protegeix, quart dia les critiques sobren, cinquè, l'estat performantic ja és a dintre i és necessari produir. Encara que no dormi bé, ni estigui reinventant res, tot està canviant a un nivell més profund. El bagatge en xamanismes l'hi serveix per entrar i sortir de l'estat performantic. El fet d'haver de fer-se un jaç a terra allà on l'hi agafi la son serà l'acció més important per aconseguir el seu objectiu.


MONT-RAS.

No és corresposta. “M'arrossego com un cuc per apropinquar-me al que queda”. "Parella en procés de destrucció" 11/8/17 Em cau una ametlla al peu i em surt sang per l'orella, mal de panxa i sang a l'intestí Celebro que avui t'agradin els topos Recondueixo el que sento el mes ràpid possible, però la veritat em produeix fatiga adrenal Viure junts, fer l'amor, morrejar-nos, i ajudar-nos mútuament no entra en els meus plans, ni en cap obligació marital. Respecto els teus gustos i aplaudeixo la teva llibertat Reculo com un cranc quan sento que et ratllo, que passes de mi, o que vas a per mi. Ja ho se. No som parella, només som. Les mateixes paraules varen ser dites en veu alta durant els esdeveniments del 1994. Em declaro una ignorant en el món de les parelles, però no en el de les relacions en general. Busco sentir-me estimada, sentir-me especial, com tothom si em crides perquè vingui que no sigui per donar-me una plantofada, sinó per cuidar-me i potser fer-me el dinar. Si estic cansada poder dormir al teu llit, poder dormir algun lloc, caminar junts cap a un objectiu comú. M'agrada sentir-me sola i acompanyada a la vegada. No m'agrado en parella. He vist que no vols que t'ajudi, ni vols estar amb mi tres espelmes, unes gotes de Ylang Ylang i lavanda perquè retorni la calma i em converteixo en ermitana. Potser ara ja no et necessito, ja seria bo, poder quedar-me en l'estat performantic i ser autosuficient Avui me'n ric de tot, i sento un amor i un agraïment il·limitat i incondicional Confesso, m'interessa el teu cervell, llegir-te i veure't, ja el pots deixar sobre la taula i marxar. Marxar....però que dic???...si us plau, no marxis mai. Perill.


"Paratge Desolador" 9/8/17

Repasso el que he fet malament A l'edèn, no ajudo, ratllo i faig nosa demano perdó ploraria si no estigues tan ben acompanyada, tot el dia. tots tres patiu la mateixa contractura sis, vuit, demà sereu deu penetreu la meva rigidesa, si teniu bon dia o no, m'estimeu o no, poso un peu davant de l'altre, em prou feines puc caminar i marxo per força si tot s'empodreix i es trenca ploraré amb vosaltres He fet la corona de flors d'heura salvatge. Massa tard He passat per allà on ja no hi passo encara em surt sang Hedera Hèlix dins el llavi partit m'empasso tots els comentaris susceptibles de lesions greus boca plena de pols i terra, tasta la mort m'arrossego com un cuc per apropinquar-me al que queda "M'he Pescat" 11/8/17 Volia veure't, llegir-te i escoltar-te. M'he pescat avui fascinant-me un pèl massa. M'enlluerna el teu periple i intel·lecte Et donc massa atenció No vull sentir dolor i fujo de la meva posició quan em dius que pari Primer m'enfado perquè no soc corresposta, però després de meditar-ho i dormir bé, rectifico, i em sento molt agraïda i extremadament feliç. La decisió és clara: em portaré a llocs i amb persones interessants, em dedicaré als meus projectes, llegiré i descansaré durant el meu temps lliure. Aniré cap endintre M'has mort, però el mal ha durat només mig dia, el mateix que duraria la plorera d'una nena petita pesada que busca atenció i plaer, i no ho rep. No l'hi poden donar. em recordo el pesat que contínuament envia missatges que no tinc temps de mirar. Ara el "maple" sóc jo. Favasa! Tres dits paralitzats aguanten el dimoni i la torre Ahir tornava a la intempèrie del meu refugi des d'on normalment digereixo els espectacles tempestuosos. Un ahir sense rissos. Però, avui em desconec.


"Paisatge 5" 1/8/17

Desenfeinada no sap com fer-ho per poder generar benestar diu que vol fer diners per estar descansada consulta un oracle que profecia que ha de dormir a terra. La riquesa de la natura l'hi tornarà la raó. Espera. Viure al límit, d'on sortirà la roba, el menjar, on dormirà demà...des de l'escassetat agafa la feina que la mata. Per desventura pot ser molt estressant, es desmunta treballant, i s'autoaniquil.la. El dessobre la porta a conèixer llocs i persones màgiques que surten de l'armari, i a mes a mes surten amb ordre túniques de fils d'or, vestits de casament reciclables, trajos per tancar contractes, camises de venedor de quadres, vestits de lloba i collarets de sirena fets de curculla. Desperta en el jaç amb un petite culotte blanc i una diadema per sostens.

11 d'agost 2017 a les 2:45. 11/8/17 (dedicat a Carles Hac Mor) A l'hi dit a B que C diu que la ratlla. Però, en realitat C va dir que A i B la ratllen.

"Redirecció” 13/8/17 Dormint amb el cap mirant el nord quedant-me al jaç fins a les 11.00 Sentint la pinassa a la pell alliberant-me de la roba pintant-me els llavis amb una ploma estant a l'aguait dels ocells missatgers llegint-me, sentint les pàgines fent plans per anar al setembre al Muga Caula negant conscientment que hi ha coses més importants a fer no em fan falta més cremes tinc suficient torno a respirar.


"L'Espera dels Convidats" 18/8/17 M'he tret els pels de la barbeta He anat a la perruqueria M'he fet el facial M'he pintat un vestit He rebut els regals enviats des de Colorado, U.S. He descansat El nuvi ja ha marxat. Els convidats no arriben. Aviat seran despullats per la nĂşvia.


TORROELLA DE MONTGRÍ. Castell del Montgrí. Acceptació. “Cargol sense casa fa un brindis amb l'olivera”. "Casament Fallit a l'Espera d'Un Manifest Boda-Dadà" 26/8/17 Espera el nuvi en el marge amb un peu a cada cantó de rec sec El silenci absolut es passeja vindrà amb cera a les orelles o sense? No sap si prefereix sentir-l'ho o veure'l passen les hores i s'adorm sobre les pedres les pedres l'hi fan petons cargol sense casa fa un brindis amb l'olivera busca companyia i no la troba, no hi queb el bacallà amb patates no se'l menjarà ningú passa la nit al ras cargol bover treu les banyes en comptes de llàgrimes l'hi surten lleganyes el manifest rodola per la rega cada vegada mes lluny.

"El Que No Regues, S'arruga i Es Mor" 10/9/17 Treure les escopinyades, escopinyada, escopinyar-la Jo no puc No escup res, es queda a dintre.../><,..... Sortosament es desperta i surt la saliva que traga i passa directe a la sang el cor tan petit com una maduixa plaer i coitus interruptus de l'intel·lecte se submergeix en la sucositat de les venes i les arteries que fan el regat misteriós entre la vida i la mort Es desprèn del tot i camina amb una sola excusa.


"Tancada" M'he perdut unes quantes aventures per culpa de no poder dormir a terra amb altra gent. La nuesa incondicional en la intimitat absoluta Ells també s'ho han perdut per no saber portar-m'hi, fer-m'hi un lloc amb les meves mides. L'espai ens ha escopit He tingut por de no poder dormir, de què em farien, de com em sentiria l'endemà, por d'avorrir-me, de no ser capaç, de que es repetís la mateixa història ara amb menys innocència. I ells (i elles) por de sentir-se rebutjats, que t'hi aprofitis, que els robis. Solemne pausa i acció davant el pas Festivejo llibertat, el poder en els actes i les paraules Enfranquiment i desobligament.

"La Núvia Que Despulla Els Seus Solters" 26/8/17

Extasiada en un marge Sota un cel que toca el vestit amb tendresa Les pedres la pugen Es gronxa a l'olivera Fa la cargolada amb els convidats Convidats volen companyia Els hi treu la closca i els examina Cantareus aspersus vol que tot funcioni Te la pell de pa


TORRENT. Ermita de Sant Llop. Guarida. "Exvot A Sant Llop i Conversió En Santa Lloba".

"Les Santes d'Avui Son Fluxus" 1/9/17 Et busquen l'espontaneïtat porten les idees a la caça En tu, a dintre teu i a través teu Et troben l'altar còsmic et ressegueixen amb la mirada les línies discontinues que van des de la caixa toràcica cap on dirigeixes l'energia senten les mans a vegades fins i tot tremolen la veu, les mans, la caixa toràcica...tremolen o vibren obren el pany t'obren, et tanquen la porta gestionen els checkins i els checkouts Normalment et casen amb altres dadaistes van en contra de tot, fins i tot del casament Ho veuen tot amb molt d'amor, però al reves Segueixen lliurement lo natural Prefereixen no fer res que fer algu que no és original "Exvot A Sant Llop i Conversió En Santa Lloba" 1/9/17 Abans per ser Santa havies d'haver fet miracles i haver-te mort. Ara ja no. Havies de donar plaer algun home. S'equivoquen! Havies d'aixecar els dos dits de la mà dreta a poc a poc cap als humans inconscients perquè s’esdevingués el miracle. Ja no. Sant Llop caduca i ja no és un mascle, ara sóc jo. Prova de parar-me els peus amb una tempesta com mai vista; fins i tot trenca vidres i fa córrer esperitats els cargols. Fa derrapar les terres i l'aigua baixa pels camins envestint les pedres, les bèsties i les animes.


M'enganxa els dits a la porta de l'ermita, fa moure les branques i les feres dins la foscor, esvera els llops i els fa cridar. El cel trona i reboteix amb ràbia la trona sense cul Em presento en veu alta per demostrar que busco el bé. Vinc a demanar-te que em cuidis els dits i no que me'ls xafis, per poder continuar fent massatges, que pugui treballar, que pugui curar amb la meva veu, amb la meva mirada, deixeu-me ajudar a tot un poble. Tant si plou com si neva em vestiré de bisbe, faré l'exvot i la conversió en Santa Lloba. La nit: No em fa por Dormo amb l'alè del llop a la cara, la tofa faig veure que dormo Us demano que no marxeu, no tingueu por de la foscor, que sigueu valents, encara que la gent no hi sigui quan hi han de ser, encara que tot us vagi en contra. Lupus fa de cobrellit Al cel ras amb foc o sense foc i pedres rodolant com bitlles Cara de llop dibuixat als núvols amb la lluna de nineta de matinada em rento la boca amb fonoll Tinc dents de llet en comptes de queixals del seny M'alimento d'energia de l'olivera Em sento a la cadira sense cul i porto el cel a la terra L'udol final del llop que no he vist, m'ha deixat fer ha sortit el sol, ha tornat el bon temps, ha secat el terra on m'he pogut estirar i escalfar Per a l'exvot no existeixen les foteses, només les bones i les males intencions. Vols un home que procreï amb tu i uns fills que procreïn amb el teu home, nabius Vols tornar a tindre trenta anys, pues de guitarra Vols que el cor torni a cantar amb els altres cors, mocadors de coll Vols realitzar-te a través del treball, suor Vols que el dit gros no et faci mal, goigs Desperteu en l'encant espontani i fàcil El somni mes la realitat formen la realitat absoluta.


ILLES MEDES, L’ESTARTIT.

Transformació. “Lliga el bon rotllo a l'àncora”. "Tot un Mar per Endavant" 13/9/17 Vol aprendre a cantar, de moment és autodidacta, Creu en el present i el futur. Lliga el bon rotllo a l'àncora. Ha trobat les aigües curatives. Embolica amb seda i guarda els records de quan tenia l'aigua al coll, l'aigua a dintre, la gana cada vegada més fonda, el mareig i el flaqueig. Vol canviar el món i ara pot sortir! Coneix a tothom. Sap què fer amb la seva vida. Una mestra del mar amb una missió clara. La seva cua deixa empremta de noblesa i puresa cua amb gràcia, sempre mira endavant i mai recula. Sempre està bé, tant l'hi fa sola que acompanyada. En te prou de ser una sirena nòmada, de tindre una estabilitat vital i vida social Quatre intel·lectuals, artistes i progressistes. Sous vosaltres! sous aquí! Vol nedar en els vostres ulls. Tot el que necessita ho te a dintre. L'hi diu el dit, els genolls, els intestins, la cua, l'energia saludable. Trobeu-la, truqueu-la, escriviu-la, demaneu-l'hi, useu-la, no deixeu que s'avorreixi. Doneu-l'hi de menjar, parleu i nedeu en la mateixa direcció. Ja està escrit: portarà aigua del mar als rius que s'assequen comença un nou cicle aigualit boca oberta plena de papallones Aixequen les copes i fan un brindis amb aigua.


"La Fam De Les Medes" 14/9/17

La sirena va agafar un mareig i una gana cada vegada més fonda. Tenia una fam insaciable. Va esmorzar una galta de porc amb fesols de Santa Pau. Va dinar sushi, pinxos de teriyaki i dumplings japonesos. No havia passat una hora que volia trucar el tele pizza Torroella, o la pizzeria ecològica. Es va acabar un "bocata" de llom amb formatge. Va fer córrer tots els cuiners de Torroella, i encara deia que estaven adormits perquè el menjar no arribava prou de pressa. La tranquil·litzava pensar que hi havia el sopar de les sirenes de les Illes Formigues cap a les 21:00 i que el cap de setmana podria menjar 3 àpats cada dia al Muga Caula. L'experiència Medes la va deixar feta pols. La gana i la son la varen guanyar.


CALELLA DE PALAFRUGELL.

L'Ou. “Vull ser lliure, canviar i subvertir l'ordre i, encara que sigui a partir del meu petit espai vivencial. "Rastrell" 1/9/17

Sense l'Anna (l'abadessa de la pau) sense convidats sense menjar sense aigua sense fotos i vídeos sense el caliu de la gent sense anell sense el petó sense el botó sense l'antologia sense la muntanya que puja sense el projecte que es cus sense el vestit sense el comiat sense nuvi i amb el manifest.

"No Em Vull Privar De Gaudir D'Aquesta Possessió" 1/9/17

Deixo treballar la poeta La deixo cantar La deixo trempar La deixo que nedi L'hi donc de menjar La deixo estar al llit La deixo marxar i la deixo tornar Temptació extremada que em posseeix La deixo ser el meu poema prohibit


"L'Hi Ha Sortit Un Ou" 5/9/17

La cintura al mar la va deixar prenyada La força de les onades, la cremor del sol i el moviment de la terra varen fer sortir el manifest. "Out of Body Experience" 12/10/17 Sóc la dona d'aigua que porta el record als rius Les gotes d'aigua que tragino dintre d'una ampolla poden salvar un poble. La meva presencia porta l'amor eteri al naixement dels rius secs, sóc la sorpresa. L'amor es passeja dintre del meu cos, travessant les parets i els límits a tot arreu on vaig, on m'assec i a on m'estiro. Ensenyo a estimar d'aquella manera que la gent encara no en sap, estimar sense el cos, l'experiència fora del cos. Sóc un recipient receptacle, sóc el conducte canal, sóc la memòria, sóc el vas sanguini per on navega l'home a trossos. Navegueu en mi, pels meus racons i beveu del meu caliu infinit i de la meva pau.

"Manifest" 24/8/17-5/9/17

La unió entre les persones poques vegades és per sempre, res no ho és; representa un cúmul d'accions contradictòries arrossegades per l'inevitable i un continu canvi de la vida. Mentre la unió dura, hauria de ser d'agraïment mutu. Cadascú tria si és o no independent respecte de l'altre. No hi hauria d'haver normes per cuidar, patir, castigar o estar dintre l'altra. No s'hauria de perdre el temps, ni per guanyar-lo o per abusar de ningú en cap sentit. Res d'això no hauria de ser permès. No existeix la veritat real. La realitat és filosòfica. La veritat és líquida. Ens queden les fotos. De realitat n'hi ha de seca, de dura, també de franca o amagada. Ben dita en la llera de la quietud. El pati de la quietud es tant gran que costa d'escombrar. Per protegir- nos de les males idees i projectes o, potser, dels esperits criminals, tots demanem ajuda. Pocs fem sort. Sovint ens neguem en una pluja somorta de llàgrimes. Volem compartir i ser reconeguts i, sobretot, que res no trenqui la vida imaginada entre dues persones que s'estimen. Un cop he acabat el recorregut reconec que he trobat algunes solucions.


Enllà d’això, desitjo mantenir la fascinació de l’experiència sense asfixiar-me i que, enlloc, no hi hagi ni víctimes ni guanyadors. El meu manifest es decanta: en contra de la procreació, contra la família, contra les contractures, contra la repressió sexual i en contra del concepte “gènere”. Revenjo contra els lligams assumits. Contra la intromissió dels esclavatges socials i els anells de casament que remeten a que les persones siguin un “producte” que aventura la destrucció espontània o calculada de la llibertat. Un cop s’han acabat les fotos del projecte i del viatge de Nòmades, estic sola de veritat. M’imagino lliure de gelosies, compromisos, incoherències, drames i guerres. Imagino. Vull ser lliure, canviar i subvertir l’ordre i, encara que sigui a partir del meu petit espai vivencial. defenso el fet de ser dona. Que el cos mani per damunt dels prejudicis. Defenso la intel·ligència de les dones i del seu cos com una qüestió revolucionaria. Idees que, encara que siguin antigues, no impliquen que no siguin vigents. Defenso la simbologia, l’art, la literatura, la música i la performance. El benestar és un estat mental. La felicitat és una altra cosa. Afirmo que l’autorealització és el camí i un bon objectiu. Només es salven les persones espirituals. La mort, entendre-la, és impossible


Muga Caula Setembre 2016 Oooh...mes de gener! 24/1/17

Inspiro el temporal I el temporal, tot m’ho neteja les onades s’emporten els pipins dels gossos i les persones els cormorans s’ho miren les roques de davant la casa rosa no rodolen em sap greu marxar, però per sort demà encara serà tot aquí busco amb la mirada alguna nerola per emportar-me a casa avui un cactus, n’hi ha un que corre sol, tocat per el vent de gregal passo per on hi tinc prohibida l’entrada 14, 16, l’Illa Blava, el camí fàcil ooohh! Mes de gener! Que em deixes descansar! Tot congelat, tot parat i plegat. No fa falta que m’escarrassi arribar enlloc perquè no hi ha ningú No fa falta que encengui el telèfon perquè ningú truca Onades, porteu-me vida nova quan torni a sortir el sol, que em trobi amb l’esperit lliure, la nevera plena i amb ganes de seguir un any mes aquí, a l’Arcadia.

Auto-estudi 24/1/17 Pregunta al cos allà on coincideixen els desitjos i les obligacions i sabràs on has de deixar-te caure. No estem predestinats Pregunta al cos allà on coincideixen els desitjos i les responsabilitats i sabràs quin camí agafar.


Salvem el Golfet 24/1/17

No em tapis la vista No em matis No em robis No m'obliguis No em castiguis. No voldria ser la medusa, jo no, però tu si acabaràs entre meduses, i mentre jo seguiré parlant de l'estima. Ni un gra mes, ni un gra menys.

L'Anti dol 26/1/17 (R.I.P. Madi)

Sembla que la vida hagi de continuar tal com la veiem ara la caravana curan-t'ho tot amb els olis essencials fent de mare a tots aquells em vares donar el cul d'ampolla d'oli de xiprer per superar la mort d'una estimada l'he guardat fins avui "cuprous", "seen per evidence", "leaf oil", "citral, lemons oil" prescripció: de 3 a 4 gotes, sense diluir. 1 hora, 3 cops al dia. Aquest era el senyal, la mort ja la sabies. Hi ha un final. No queda res més que ser submís a la vida mateixa, lluitar per preparar-te per les circumstàncies que comporta el canvi, i sobretot gaudir. Viure l'art és el que més emplena perquè quan arribi el dia que sempre ve de sobte, que em trobi celebrant que vinguin a menjar pastís i a beure cava l'endemà ve de pressa pels que queden aquí no hi ha temps per trencar-se, rebolcar-se en la misèria Posem-nos l'oli per a tu, agafem-nos fort, cantem i ballem.


Les Vostres Memòries Estan Segures Amb Mi 28/4/2017 No em fa por parlar dels morts M'acompanyen en els llibres, en els llocs on hem passejat junts, amb la roba, menjo en els seus plats. M'agrada jugar a metges i veure com els morts es barregen amb els vius.


Festival Flors i Violes 2017

Primer Cop 1/5/2017 Porto el cos de l’home imprès a la meva pell, al meu vestit, als meus llavis, en les meves paraules, en les meves accions. No necessito que m’acompanyi perquè la meva bellesa i puresa tenen l’èxit assegurat en el camí de la veritat. Però, m’agradarà que de tant en tant em vesteixi, em posi el calçat i m’agafi de la ma.

Sense Cos 1/5/2017 (Dedicat a l’IP) M’agradaria poder fer l’amor sense la necessitat d’estar enamorada Sense saber si m’agrada Sense veure’l Sense pensar Sense Por Seguint la fidelitat del temps.

Paraules Recollides d’Una Amiga el 2012 1/5/2017 “Quan estava a sobre d’ell fent-t’ho, he pensat que l’hi sobrava el cap....que l’hi tallaria el cap”...(o algu així).

Fidels al Temps 1/5/2017 He dit a les 11.00 I a les 11.00 n’he sigut fidel I el temps també ho ha sigut amb mi. Gyotaku Abril 2017 1/5/2017 (a en Francesc) Per fer gyotaku a un home: 50 minuts Per que un home em faci gyotaku a mi: 10 min.


Sang 1/5/2017 M'ho he passat molt bé i estava tot molt bo, quina alegria i quina culminació poder-nos retrobar Però, he menjat el que no convé per aquest cos M'he saltat un esmorzar i una medicació Llenties i pastissos Adéu. Pensament, Paraula, Acció 1/5/2017 (recollint paraules de Mireia Zantop) Dient la veritat en tot moment, en paraula i en silenci durant 10 anys (un llarg temps), pots redreçar, la teva vida, la dels altres i la de tot el món. L'Home a Trossos 2/6/17 Quants homes pots imprimir al teu vestit? 100, 50, 1? Quants Nos hi haurà davant d'un Si? Potser 3, potser 10, potser cap El mateix home, diferents cossos.

"La Construcció d'Un Cos Entre Dos Cossos" 21/7/17 (a la Cesca i la Gina) Has de triar si vols batre l'ou i la clara junt o separat. Primer batrem la clara durant 10 min. De 4 braços en sobren 3 de segur El que passa per sobre, no sobra Potser sobren tots, em molesta o no, és bastant dur o no Et poses de cap per a munt? O de cap per baix? Apretes dents? O no necessites fèrula? Rasques? Busques materials i motlles, Amb el mateix material aconseguiràs el blau Tot plegat el procés pot durar 3 hores


Eva Flowers Antropòloga, poeta i performer Avinguda Joan Pericot i Garcia 38.A.2. Calella de Palafrugell 17210. Girona. Evaarbones@hotmail. com. Tel: 659 20 95 22


Mountain View College Teatre·Dallas (Texas) U.S.A. Performing Artist’s Musical Theatre Conservatory Texas State University Dansa creativa, Contacte Improvisat amb Pat Stone · San Marcos (Texas) U.S.A. Department of Theater & Dance Texas State University Llicenciada en Antropologia Cultural· San Marcos (Texas) U.S.A. University of Memphis Llicenciada amb un Master d’Antropologia de la Medicina· Memphis (Tenneessee) U.S.A. Fundació Cuixart Fundació d’Art·Palafrugell·(Girona) Spain.


Profile for eugeniprietolobo

Nòmades  

Eva Flowers editor: eugeni prieto llop disseny: miguel morales ruiz

Nòmades  

Eva Flowers editor: eugeni prieto llop disseny: miguel morales ruiz

Advertisement