Issuu on Google+

Dieter Rams.

Treball final.indd 1

24/05/2013 01:50


Teoria de la Imatge I la Significació: Exercici central. Data d’entrega: 24/05/2013. Dieter Rams (Grup C): Andrea Arqués Rodríguez, Ricard Delgado García, Eugenia Pérez Di Pólito.

Treball final.indd 2

24/05/2013 01:50


Índex.

Treball final.indd 3

Introducció.

4

Material significant.

8

Cercle.

10

Modulació.

16

Colors I materials.

22

Dieter Rams & Apple Inc.

24

Alguns dissenys.

26

Bibliografia.

32

24/05/2013 01:50


Introducci贸.

Treball final.indd 4

24/05/2013 01:50


En el marc cronològic de després de la II Guerra Mundial, el conjunt de dissenys de Dieter Rams resulta un dels més importants dins de l’anomenat Moviment Modern, el funcionalisme alemany, també conegut com la Gute Form.   La seva implicació a l’Escola Ulm va derivar en un interés respecte l’ús d’un racionalisme en el disseny industrial, molt influenciat per la darrera etapa de l’escola Bauhaus, moment en el que era dirigida per Van der Rohe. El fet que el seu auge com a dissenyador es produís després de la II Guerra Mundial va focalitzar la teoria del disseny de Rams en el fet de solventar unes necessitats bàsiques i les seves derivades.   En el disseny, aquestes necessitats es tradueixen en dissenys tranquils, essencials, deixant de banda el seu caràcter simbòlic o ornamental, i útil en relació a la seva funció tècnica. Aquestes, en el context de Rams, eren, en termes generals, plantejar una reconstrucció de la societat. Per fer-ho, el disseny havia de ser essencial en sí mateix per tal de no manipular als usuaris, i alhora i donar-hi les eines per tal de no recaure en una guerra, com la que acabava de passar. D’aquesta manera, s’establien les bases per implantar una societat democràtica.   La seva trajectòria per una empresa multinacional com Braun, va permetre que els valors estètics i ètics que volia transmetre amb la seva teoria i els seus dissenys es poguessin difondre arreu del món. Objectes d’ús quotidià com ara espremedors, encenedors, panys, raspalls de dents o ràdios, van permetre que els valors de Dieter Rams s’expandissin per tots els públics i no només es consumís en el cercle del món elitista, com sí havien fet altres dissenyadors del Moviment Modern.

Treball final.indd 5

24/05/2013 01:50


Un dels punts més importants de la teoria del disseny de Rams és el decàleg que ofereix als dissenyadors per tal de realitzar el “bon disseny”. -El bon disseny és innovador. -El bon disseny fa útil un producte. -El bon disseny és estètic. -El bon disseny fa un producte comprensible. -El bon disseny és discret. -El bon disseny és honest. -El bon disseny té un valor durader. -El bon disseny és conseqüent fins l’últim detall. -El bon disseny respecta el medi ambient. -El bon disseny és disseny en la seva mínima expressió. El fet que els seus “deu manaments” siguin tan ideològics, com el funcionalisme en sí, produeix dues conseqüències. El dogmatisme amb què s’exposen aquests consells, fa que es limiti molt la creativitat del dissenyador, tot i que centra i focalitza molt més com solucionar les necessitats que es creuen bàsiques. D’altra banda, resulta tan conceptual que al no explicar-se detalladament com ha de ser la seva materialització física d’aquest “bon disseny”, ofereix moltes possibilitats d’interpretació. Per exemple, els termes “estètic” i “honest” són tan genèrics que no s’expliquen per si mateixos, el seu significat queda buit. En aquest sentit, Dieter Rams interpreta els deu manaments a partir de la utilització concreta d’un material significant, creant una serie de característiques personals que defineixen els seus dissenys i la manera d’interpretar aquest decàleg ideològic.

Treball final.indd 6

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 7

24/05/2013 01:50


Material significant. En tots els dissenys de Dieter Rams, el seu material significant està compost per diferents codis, que són la combinació del cercle, forma bàsica, rectangles, cantonades arrodonides, i colors atenuats. Tots aquests codis estàn disposats en els seus dissenys seguint unes normes de modulació i proporció, que es caracteritzen per la seva distribució. Aquesta, molt estudiada per Rams, està basada en una retícula base que ajuda a distribuïr els elements de cada objecte.

Treball final.indd 8

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 9

24/05/2013 01:50


Cercle.

Treball final.indd 10

24/05/2013 01:50


Tot i tenir una estreta relació amb l’Escola Ulm i indirectament amb l’última etapa de l’Escola Bauhaus on les estructures modulars i les formes essencials es caracteritzen per ser ortogonals, Rams manté aquest racionalisme utilitzant una forma essencial com és el cercle, però trenca amb aquestes configuracions rectes. A diferència del quadrat i el triangle, el cercle obvia els angles pronunciats i en sí, es presenta com una forma més orgànica, propera i humana. Aquesta proximitat, doncs, resulta primordial per a Rams, ja que li permet apropar-se d’una manera més càlida als usuaris i d’aquesta manera, resoldre les necessitats bàsiques i derivades que troba presents a la societat.

Treball final.indd 11

24/05/2013 01:50


No obstant, el cercle entra dins de les formes universals defensades des dels anys 20 a la Bauhaus per Kandinsky, fet que corrobora la influència racionalista en la creació d’un llenguatge visual i universal. Així, tot i utilitzar primordialment el cercle, quan Rams utilitza formes ortogonals evita la fredor dels angles rectes, arrodonint-los mitjançant el cercle, per tant rarament es troben angles rectes en els dissenys de Rams. Amb el fet d’utilitzar el cercle com a recurs que vertebra tots els seus dissenys, Rams moldeja les cantonades eludint els angles rectes, per tal de contrarrestrar la fredor que es podría percebre en un objecte totalment ortogonal amb els colors atenuats característics de Rams. Com a alicient, en el context històric de Rams, s’aprofita l’avenç de la industria, de manera que permet realitzar una seriació de la mateixa solució tècnica que incorpora en tots els seus dissenys, com són les cantonades arrodonides. L’ús de la industrialització i de la realització d’objectes en serie, també és una mostra de la influència que va tenir amb el racionalisme alemany, al trencar definitivament amb l’elaboració artesanal. Això li permet apropar-se al públic, sent conseqüent amb els seus valors, ja que no fa cap distinció entre la societat, establint uns preus assequibles per a la majoria, aprofitant l’abaratament dels costos de la producció en sèrie. En els altaveus es veu aquesta característica de Rams, en els que empra formes simples circulars, tot i que juga visualment en la composició amb altres formes essencials que rememoren la influència de les escoles esmentades anteriorment. A més, en altres dissenys en què aparentment s’observa una línia horitzontal, realment Rams deixa entreveure el moviment que ha recorregut el cercle, mostrant només la meitat d’aquesta forma a les extremitats de la línia.

Treball final.indd 12

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 13

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 14

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 15

24/05/2013 01:50


Modulaci贸

Treball final.indd 16

24/05/2013 01:50


La repetició constant d’aquestes cantonades arrodonides permet crear entre els objectes, no només d’una mateixa serie sino de tots els objectes dissenyats per Rams, una sensació d’unitat entre tots ells. Aquesta familiaritat, a més, es veu reforçada amb estructures modulars, idèntiques les unes amb les altres, a conseqüència de la seriació industrial dels seus dissenys, una altra de les característiques més importants de Rams.

Treball final.indd 17

24/05/2013 01:50


Un altre tipus de modulació que caracteritza Rams és la composició per retícula dels plans que conformen els dissenys de Rams, recordant així, les retícules tipogràfiques determinants del Moviment Modern en l’àmbit del disseny gràfic. La utilització de formes bàsiques, com el cercle o el rectangle i també la seva disposició en concepte de retícula, com per exemple en aquest disseny, permet extrapolar la seva essència a un pla bidimensional, creant d’aquest mode, una estreta relació amb el disseny gràfic. Els seus dissenys no deixen de ser una plasmació tridimensional del que podrien ser dissenys gràfics de figures com Armin Hoffma, o Josef Müller-Brockman. També s’observa en el cas de l’estanteria Vitsoe, en la que els seus prestatges recorden als filets d’una graella tipogràfica. A més a més, aquestes retícules estàn regides per lleis de proporcions, consistent en fer divisions en terços i en meitats, configurant mòduls harmònics entre ells.

Treball final.indd 18

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 19

24/05/2013 01:50


Es pot establir un paralelisme en la divisió tan en mòduls com en retícula dels dissenys de Rams amb el disseny oriental. L’ essència de la cultura Zen es veu representada en els dissenys de Rams, al crear mòduls harmònics en equilibri, que remeten a una vida de meditació. Per altra banda, l’essencialitat dels dissenys de Rams és una clara mostra de la materialització i la tendència de les formes cap al no res, creant conseqüentment, la guia per l’usuari cap a la meditació designant tranquil·litat.

Treball final.indd 20

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 21

24/05/2013 01:50


Colors I materials.

Treball final.indd 22

24/05/2013 01:50


Un altre aspecte característic dels dissenys de Rams són els colors que empra, influenciat també pels colors fundamentals de la filosofia Zen. Principalment s’usen colors clars, com el blanc, escala de grisos, el marró i altrament, el negre. Aquesta paleta cromàtica de tonalitats terrestres i naturals es pot trobar en els diferents tipus de sorra dels jardins zen. El fet d’utilitzar una paleta cromàtica atenuada remet en la recerca de l’essencialitat a l’hora d’utilitzar colors bàsics entesos com el blanc i el negre en el Moviment Modern. Les tonalitats presents en Rams venen regides pels propis materials emprats, com l’acer, l’alumini, els diferents tipus de plàstics, i la fusta. Excepte aquest darrer material, la utilització dels altres ve donada pel progrés tècnic que havia suposat la II Guerra Mundial. A part de l’essencialitat, Rams prescindeix del valor simbòlic dels colors, tot i que en moments molt concrets de la seva trajectòria, ha fet ús, també, de colors més saturats com ara el blau, el vermell o el groc.

Treball final.indd 23

24/05/2013 01:50


Dieter Rams & Apple Inc. La teoría del “bon disseny” de Dieter Rams es manté en el temps, sent utilitzada actualment per una multinacional com és Apple Inc. S’extrapola el material significant que utilitzava Rams amb els productes que ofereix aquesta empresa, no obstant, donant-li sempre més importancia al valor estètic que al significatiu. Apple utilitza materials molt semblants i, conseqüentment, colors practicament idèntics, com ara el blanc i el negre del plàstic i les tonalitats de grisos mat donades per l’alumini emprat en els dissenys industrials d’Apple. Tant la gràfica corporativa d’Apple, com els propis productes, segueixen el principi bàsic de Rams d’arrodonir les cantonades i per tant, utilitzen un dels trets més característics de l’aplicació estètica de la teoría del disseny de Rams, el cercle. És important remarcar aquest fet, ja que d’aquesta manera es ratifica la importancia de la teoría del “bon disseny” de Rams, que segueix vigent actualment considerat així pel gran públic.

Treball final.indd 24

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 25

24/05/2013 01:50


Alguns dissenys.

Treball final.indd 26

24/05/2013 01:50


A continuació es presenten alguns dels dissenys més característics de la obra de Dieter Rams. Per fer-ho, en comptes de dur a terme una descripció merament textual, s’utilitzen uns pictogrames que codifiquen els trets més característics del la materialització de la teoria del disseny de Rams en cada cas concret. Així, es presenta un anàlisi més visual I directe, jugant amb els simbols creats especialment per a aquest apartat. Els pictogrames es diferencien en tres branques: trets formals, trets cromàtics/ materials I reminiscències orientals.

Trets formals:

Trets cromàtics/materials:

Reminiscències orientals:

Treball final.indd 27

24/05/2013 01:50


606 Universal Shelve. 1960.

Treball final.indd 28

24/05/2013 01:50


SK 6 turntable. 1961.

Treball final.indd 29

24/05/2013 01:50


RT 20 Tischsuper radio. 1961.

Treball final.indd 30

24/05/2013 01:50


620 chair programme. 1962.

Treball final.indd 31

24/05/2013 01:50


Bibliografia. KOREN, L., 1997. Wabi-Sabi: para artistas, diseñadores, poetas y filósofos. Barcelona: Sd. edicions. KOREN, L., 2005. Desdiseñando el baño. Barcelona: Sd. edicions. WOLLEN, P., 2006. Asalto a la nevera: reflexiones sobre la cultura del siglo XX. Tres Cantos: Akal

Fonts electròniques. Història de Braun i incoporació de Rams: http://www.braun.com/es/world-of-braun/braun-design/design-evolution.html Entrevista a Rams (influències): http://moreintelligentlife.com/blog/melissa-goldstein/qa-dieter-rams-industrialdesign-legend Zen i Dieter Rams: http://www.katyatylevich.com/pdf/dieterrams.pdf Imatges d’objectes més representatius: http://brightbrightgreat.com/2012/02/01/dieter-rams-10-principles-for-gooddesign-circa-1970-a-why-it-is-still-important/ Imatges mobles de D. Rams: http://www.themilanese.com/?p=5653 Video de la seva evolució: http://www.labkultur.tv/en/video/gestaltentv-dieter-rams Videos sobre Dieter Rams a Vimeo: http://vimeo.com/search?q=dieter+rams Video de Rams parlant del color: http://news.gestalten.com/motion/dieter-rams Web d’imatges de dissenys de D. Rams en HD: http://www.flickr.com/groups/464886@N22/pool/page5/ Discuro de Rams para Vitsoe company: https://www.vitsoe.com/files/assets/1000/17/VITSOE_Dieter_Rams_speech. pdf

Treball final.indd 32

24/05/2013 01:50


Treball final.indd 33

24/05/2013 01:50


“Good design is as little design as possible.� - Dieter Rams.

Treball final.indd 34

24/05/2013 01:50


Dieter Rams