Issuu on Google+


Elisenda Troguet Portfolio ÂŹ 2007 - 2011


CONTINGUTS

007. Presentació treball 011. Llistat de treballs 013. Materialització 183. Imatges per recordar 200. CV

Edita: Elisenda Troguet Pal Imprès: Barcelona Primera edició: Març del 2011


Jo: Elisenda Troguet Pal Pròleg. Vaig néixer al Principat d’Andorra i encuriosida pel món del disseny vaig decidir baixar a Barcelona, una ciutat plena d’oportunitats i petits racons ben interessants per descobrir. Vaig iniciar els meus estudis de Graduat Superior en Disseny a l’escola Elisava amb intencions d’estudiar disseny d’interiors. A mesura que avançaven els meus estudis va créixer la meva fascinació pel món del disseny. Finalment diré que ara que estic acabant els estudis, aquest camí que he recorregut durant cinc anys m’ha ajudat a definir-me com a persona i a saber que és el que realment m’interessa i el que no del disseny. Quins són els mètodes de treball amb els que em sento més còmoda i segura, amb l’objectiu de poder presentar un projecte sòlid, interessant i ple d’iŀlusió. Aquest recull conté treballs d’àmbit del disseny realitzats a l’escola i en l’àmbit professional durant aquest període del 2007 al 2011. Tots i cada un d’ells, més complexes o senzills, han representat un pas més en la meva evolució com a dissenyadora. Ja sigui el concepte, l’execució del projecte, l’experimentació i/o els resultats i raonaments finals extrets en cada treball. I tots han estat molt especials i importants per el meu aprenentatge en el món del disseny i el més important: com a persona que busca millorar les necessitats d’uns usuaris dins una societat tan complexa en la que vivim. Així doncs us presento aquest recull de treballs en una època inicial d’aprenentatge, i espero poder generar-ne molts més en un futur dirigit al món del disseny amb múltiples especialitats interessants.

pàgina 007 ¬


#01

#02

#03

#04

#05

#06

#07

#08

#09

#10

#11

#12

#13

#14

#15

#16

#17

#18

Eterna Louise pàgina 13

Micro CCCB pàgina 37

Dulce calle, dulce hogar pàgina 71

Gelosia vidrial pàgina 89

Nortic style house pàgina 109

Cop fred pàgina 129

Eggo! pàgina 145

Borda Raubert pàgina 159

Sabó Casolà pàgina 169

Colapse pàgina 27

Canon reflex shop pàgina 61

Agulla de pí pàgina 81

Pa Solà pàgina 101

Makis pàgina 117

Toilet pàgina 137

Cuiners del Pirineu pàgina 151

50 anys d’Elisava pàgina 165

1960-2010 pàgina 177

pàgina 011 ¬


#01 Eterna Louise: espai per la dona. ¬ projecte realitzat amb Marta Asín Ferrer. 2010

¬ pàgina 012

pàgina 013 ¬


Eterna Louise. ¬ collage conceptual: punt de partida de Eterna Louise, senyora gran però amb ganes de viure i estar integrada a la societat actual.

Un espai per la dona de la tercera edat. El projecte Eterna Louise neix a partir de l’iniciativa pública de recerca de noves estratègies per atacar solucionar problemes com la soledat i l’integració a la societat en la tercera edat. S’ha creat un espai on l’intercanvi de coneixements, habilitats i opinions sigui constant, en espai creatiu, on les senyores puguin reunir-se i combatre la soledat fomentant la coŀlectivitat. El nostre servei va dirigit a senyores majors de 65 anys amb un nivell econòmic mig-baix. Amb l’intenció de reivindicar la dona en l’espai públic relacionat amb el món de la moda i promocionar la tercera edat a la publicitat i la moda catalana. S’ha dissenyat un espai dedicat a la confecció i la customització de roba reciclada, un taller de costura, destinat a la compra i venda d’aquesta. A partir de l’entitat es crea un esdeveniment, BCN FASHION +65 WEEK, que es produirà en el mateix local per la promoció del treball realitzat aquest local. Per a poder dur a terme les activitats plantejades aquest local ha de tenir una zona d’exposició i desfilada, uns provadors, una zona de documentació, la zona de treball i un espai per l’administració i emmagatzematge bari per al funcionament del projecte.

¬ pàgina 014

pàgina 015 ¬


¬ esbós de l’accés principal: un entarimat que amb els seus canvis de nivells genera l’espai d’exposició, la recepció i l’àrea d’atenció al client.

¬ pàgina 016

pàgina 017 ¬


¬ FAÇANA INTERIOR en la que podem observar una gran entada de llum natural captada per una claraboia.

¬ pàgina següent: FAÇANA EXTERIOR del local, al carrer Comte Borrell nº 24 de Barcelona.

¬ pàgina 018


C’

D’

E’

A

A’

B

B’

C

D

E

¬ SECCIÓ BB’

¬ PLANTA I SECCIONS GENERALS del local, diferents nivells van engendrant diferents espais, amb dues grans peces: entarimat de fusta zona exposició, administració i documentació, i una altra peça separadora en forma de bancgelosia de les zones de passareŀla i exposició de la zona de treball.

¬ pàgina 020

¬ SECCIÓ AA’

pàgina 021 ¬


¬ espai de documentació sota un forat de llum per crear un ambient de lectura més acollidor i privat

¬ zona dels banys prèvia al cor de l’espai: taller, passareŀla i exposició de la roba confeccionada

¬ pàgina anterior: dibuix perspectiva a mà alçada del local, zona de passareŀla i exposició de la roba

¬ espai de treball, taller dedicat a la pura confecció dels productes

¬ pàgina 022

pàgina 023 ¬


¬ SECCIÓ EE’, ens explica la zona més complexa del local, en la que en un mateix espai i conviu la zona de treball amb la d’exposició i passarel·la. El seu funcionament i disposició espaial ha estat un èxit mitjançant un bancjelosia que actua amb bàries funcions.

¬ SECCIÓ EE’ ¬ SECCIÓ CC’

¬ SECCIÓ DD’

¬ pàgina 024

pàgina 025 ¬


#02 Coŀlapse: una sensació d’iŀluminació. ¬ workshop. Elisava. 2009

¬ pàgina 026

pàgina 027 ¬


Coŀlapse. ¬ intervenció nocturna en un espai de la ciutat de Barcelona

Sensacions a través de l’iŀluminació artificial. Analitzar les sensacions a partir d’un indret concret de la ciutat: la cruïlla de les vies Passeig de Gràcia amb Avinguda Diagonal, s’analitza les sensacions i sentiments personals. Degut un indret que transmet neguit, angoixa, estrès, nerviosisme, creat i produït per els múltiples vehicles que transiten i es troben en conflicte en hores claus. La sensació és un coŀlapse emocional momentani que experimento a diari quan travesso l’indret. L’objectiu del treball consisteix en representar aquesta sensació personal nombrada coŀlapse, a partir d’una manera específica de mostrar espais mitjançant la maqueta escenogràfica i amb l’ajut de l’iŀluminació artificial. Poder jugar amb l’iŀluminació i els diferents ambients que aquesta crea sobre un mateix espai, mostra la versatilitat d’expressió.

¬ pàgina 028

pàgina 029 ¬


¬ visió plana de l’intersecció, on es pot observar la relació de colors que transmeten les diferents intensitats de coŀlapse. Tenint l’obelisc central de la Plaça Joan Carles I com a punt de màxima afluència física de transports: públics com privats, i sonora.

¬ pàgina 030


¬ interpretació dels vehicles i de l’estat en que es troben de coŀlapse mitjançant una gama de colors de més suaus a més impactants i forts en l’espai. Essent el negre el punt que culmina al mitj de la plaça el coŀlapse total.

¬ pàgina 032


¬ iŀluminació molt estrident representant una situació de conflicte intens en l’encteuament.

¬ pàgina següent: representació en dues dimensions mitjançant fotografies dels edificis que conformen l’encreuament. Una altra tècnica aplicables per a obtindre resultats visuals en tres dimensions.

¬ pàgina 034


#03 micro CCCB: espai multicultural. ¬ projecte realitzat amb Andrea Sacrest: Brokylstudi. 2009

¬ pàgina 036

pàgina 037 ¬


micro CCCB. ¬ terrassa de l’edifici, un espai pertinet al CCCB però que es converteix en la plaça del barri d’horta.

Espai multidisciplinar al barri de Horta. Es disposa d’un solar amb l’estructura d’un edifici amb grans i fantàstiques possibilitats d’intervenció. Aquest espai serà una nova seu que obrirà el CCCB amb intencions d’expansió a la ciutadania. “Podem veure que tot i tenir espais verds molt grans i plens d’imaginació, no s’aprofiten al màxim pels residents del barri. Conviuen amb ells, passen per aquestes zones, però realment s’acaben apoderant d’espais més urbans com serien els propis carrers”. Aquest era el plantejament extret de l’anàlisi del barri de Font d’en Fargues, que ens va conduir a proposar un espai que tant servís per a esdeveniments culturals, com a un espai públic més protegit i habilitat. L’espai exterior de la parceŀla: serà una zona més del propi carrer, un espai de tots, i que prendrà protagonisme. Un espai que respectarà la natura tant com el propi quitrà, i que jugarà en tot moment en diferents altures i irregularitats, de la mateixa manera que s’ens presenta en l’organització territorial del barri. Així doncs disposant d’un solar i mitjançant l’incorporació del CCCB al barri, s’ha dissenyat un conjunt d’espais pensats per al bon funcionament de l’identitat però tenint en compte l’integració d’aquest en el barri i l’interacció amb els seus habitants, conduint-los a utilitzar aquest indret com a continuïtat del carrer i per tant de la vida del barri.

¬ pàgina 038

pàgina 039 ¬


¬ COLLAGE/ UN COP D’ULL

Un cop d’ull és el resultat de l’estudi previ del barri (l’Horta de Can Fabres) on és realitza el projecte microcccb. L’estudi del barri s’ha representat mitjançant la tècnica de collage, reflectint tota la diversitat que composa el barri en una sola peça

muralística. Un cop d’ull vol transmetre les contradiccions que es creen en aquest indret. Podem veure a la part dreta del collage: l’apilonament d’arquitectures totalment diferents que conviuen les unes al costat de les altres dia rere dia, sense que cap

d’elles prengui més importància que una altra. En canvi a la part esquerra es representen el conjunt de flora que trobem, traslladant-nos en un món totalment natural i fent-nos oblidar que estem a la ciutat.


A’

FP

FI A

¬ façana interior del pati ajardiat/FI/

¬ secció AA’ pertinent al pati interior

¬ façana principal/FP/

¬ pàgina 042

pàgina 043 ¬


¬ planta colorejada de materials: :amb una vista aèria el micro CCCB serà ràpidament diferenciat i localitzat en el barri. Es pot observar que hi ha una relació de materials amb el propi carrer que s’integren a la parceŀla, i s’ha aconseguit una unió visual entre la coberta i la zona d’accés al centre.

¬ planta general de l’espai al barri d’Horta. En aquest cas podem veure detallada la coberta de l’edifici que té la funció com a plaça amb l’utilització de diferents materials per a composar el sòl, relacionats amb els de la planta d’accés: continuació del carrer.


¬ planta +1 destinada al bar, zona de documentació i manté accés amb la coberta -plaça /+2/ i la planta a peu de carrer /0/.

¬ planta 0, conecció directa amb el carrer i per això es continua el paviment adoquinat de la vora via per indicar que es una part més del barri. Hi trobem una sala d’exposició, administració, atenció al cient i una botiga.

¬ planta -1 en la que una part es subterrània amb una altra sala d’exposicions i uns banys i l’altra part se situa a la zona ajardinada amb un espai multidisciplinar amb graderies tant a l’aire lliure com a cobert.

¬ pàgina 046

pàgina 047 ¬


¬ alçat leteral BB’

¬ alçat lateral CC’

pàgina 051 ¬


¬ secció transversal del alçat BB’ en la que podem observar els diferents nivells que conformen els espai destinats a activitats diverses dins l’edifici.


¬ pàgina 54: vista interior de la zona d’entrada de l’edifici amb una biblioteca.

¬ detall: construcció de la maqueta, en la que es pot apreciar el forat de l’ascensor i unes escales que baixen a la planta -1: corresponent a la sala 2 d’exposicions.

pàgina 055 ¬


¬ entrada de llum des de la plaça-coberta fins a la planta d’accés al carrer, aprofitant el forat de trànsit del local.

¬ pàgina 0056

pàgina 0057 ¬


¬ pàgina 0058

pàgina 0059 ¬


#04 Canon reflex shop: una nova forma d’exposar. ¬ projecte realitzat amb Marta Asín Ferrer. 2010

¬ pàgina 060

pàgina 061 ¬


Canon reflex shop ¬ façana de la botiga que ens introdueix a l’interior gràcies a un efecte d’associació amb l’objectiu d’una càmera digital reflex.

Un nou concepte d’exposar, experimentar i vendre. S’ha repensat el sistema de vendes dirigit al sector de càmeres digitals reflex de la casa Canon per tal de potenciar aquesta al mercat. El nostre objectiu és atraure un usuari per la nova forma d’exposar els productes i poder experimentar amb ells mitjançant l’espai que confirma aquest nou concepte de venda a un públic més ampli. Per crear un espai partint d’aquest nou concepte, s’ha fet una associació directa de l’espai amb l’objectiu de la càmera. De manera que l’estètica del propi local esta plantejada com a un objectiu, el primer pas es captar els clients-usuaris a partir d’una façana molt potent que ens introduïdà al local organitzat per uns separadors espacials que continuen treballant amb la forma geomètrica circular, i es culmina al final del local aquesta simulació amb un cercle lluminós que representa el diafragma d’un objectiu vist d’enfront, on s’hi projectaran fotografies. El concepte clau en aquesta nova forma de vendre i esposar és el terme experimentació. El local tindrà destinats uns espais per a l’experimentació fotogràfica a partir d’un decorat, amb l’opció de poder fer ajusts lumínics en aquell espai, per poder captar els diferents resultats fotogràfics podent combinar diferents càmeres i objectius. La finalitat es poder aconsellar al client des de la seva pròpia experiència en aquell producte que satisfà més les seves necessitats.

¬ pàgina 062

pàgina 063 ¬


¬ interior del local al que podem veure la distribució espacial marcada per els separadors circulars.

¬ pàgina 064

pàgina 065 ¬


- FUNCIONAMENT DEL LOCAL El nostre propòsit ha estat generar un tipus de botiga que sigues aplicable en qualsevol tipologia de local, però que en cada ocasió transmetés i aportés al client les mateixes sensacions. Per al seu degut funcionament proposem i marquem com a indispensables les següents zones: l’entrada i conecció directa amb el final de la botiga, zona expositiva. Aquesta primera tindrà que estar associada amb la recepció, orientació al client i venda, una zona d’experimentació que hi haurà zones destinades a l’exposició detallada i independent de les càmeres fotogràfiques amb el seu suport tècnic i característic especificat en cada un dels casos en la gama de productes reflex digitals de la casa CANON. Per aquesta raó proposem unes mides base per a cada i una de les peces indispensables, i així poder generar les diferents zones del local en qualsevol situació. En termes de distribució interior hem partit d’una gràfica extreta de les pròpies càmeres per orientar al consumidor de les seves propietats. Partint del mateix concepte,

¬ pàgina 066

apliquem una sèrie d’interpretacions gràfiques per organitzar l’espai d’experimentació. Inicialment hi ha 6 pictogrames que diferenciaran els diferents espai d’experimentació fotogràfica, però s’ha de tenir en compte que podrien aparèixer més pictogrames si fos necessari crear més zones d’experimentació en el cas d’un local amb més capacitat espacial. Els 6 pictogrames utilitzats inicialment són aquells que fan referència al Flash, a una fotografia nocturna: sense Flash, a un objecte molt aprop: macro, al moviment, al paisatge i al retrat. Muntant així en cada un dels espais una sèrie d’elements específiques per a obtindre uns resultats o uns altres per al tipus de fotografia que s’està fent en cada zona d’experimentació. Una característica que tenen aquets espais d’experimentació es la iŀluminació en el que a partir d’uns comandaments podem variar-la i aprofitar aquets canvis lumínics, per a l’experimentaci�� més intensa del producte. Finalment diré que la proposta inicial no esta tancada, ja que pot evolucionar en un futur.

//planol 1

......... ZONA D’EXPOSICIÓ .....ZONA D’EXPERIMENTACIÓ ..ZONA DE RECEPCIÓ/ATENCIÓ

//planol 2

¬ aplicació espaial dels elements idispensables per a la realització de la botiga Canon reflex shop en qualsevol tipologia de local.

¬ següent pàgina /20-21/ acuarel·la d’un dels espais d’experimentació, en el que es troba un decorat específic per a la busqeuda d’un resultat en concret.

pàgina 067 ¬


#05 Dulce calle, dulce hogar: intervenció a la Rambla del Raval. ¬ projecte realitzat amb Marta Asín i Mireia Bringué. 2010

¬ pàgina 070

pàgina 071 ¬


Dulce calle, dulce hogar. ¬ fotomuntatge inicial en el que trobem el punt d’actuació en el que volem treballar.

Intervenció dirigida a la ciutadania. L’espai urbà està degradat a causa de les actituds inconscients d’alguns individus, i suposa la destrucció del mobiliari urbà del que tots ens beneficiem. El muntatge efímer que es va realitzar a la rambla del raval, anava dirigit a tota la ciutadania de Barcelona, per tal de reivindicar d’ús o el mal ús que estem fent de l’espai públic, partint del terme que l’espai públic es de tots, i fomentar l’idea que tenim el deure de cuidar-lo. La nostra intervenció és un mètode més per fer consciència que els habitants de la ciutat, han de coŀlaborar a la no degradació de l’entorn. D’aquesta manera volem que s’involucrin amb la causa, que s’ho creguin i que no es prenguin l’intervenció a la lleugera. Per aquest motiu pensem que l’associació directa entre l’espai privat (casa teva) i l’espai públic, ens ajudarà a fer entendre els conceptes explicats. Partint del lema: cuidar la ciutat, és igual d’important que cuidar la teva llar. EL CARRER ES CASA TEVA! Finalment l’intervenció aniria reforçada de una campanya gràfica i videogràfica espargida per la ciutat, per poder causar una impressió i conseqüentment una acció per part de la ciutadania de Barcelona.

¬ pàgina 072

pàgina 073 ¬


¬ pàgina anterior: imatge de la campanya publicitària. El la que a partir d’un marc s’emmarcà aquella escena associantho directament a les fotografies d’escenes familiars. ¬ escenografia muntada a la Rambla de Raval i petits esquetxos interpretats in situ representant escenes diàries d’una llar, per a la realització un video publicitari.

¬ pàgina 076


#06 Agulla de pi: filtre de llum natural. ¬ projecte realitzat al 2009.

¬ pàgina 080

pàgina 081 ¬


Agulla de pi. ¬ aplicació de la gelosia a l’aire lliure.

Manipulació d’una material per crear una gelosia. Els elements naturals tenen la gran capacitat de transformar-se durant el seu procés d’eliminació. Per aquesta raó i seguint el transcurs de la vida, em vaig interessar per a la matèria natural per a la realització d’aquest experiment lumínic. Observant l’entorn més pròxim a mi. Vaig veure que hi havien milions de petits i encantadors elements que podin ajudar-me, les agulles de pi. Aquestes un cop caigudes es trobaven en estat fresc expressant amb dos textures diferents la seva composició, i a mesura que el temps passa aquestes comencen assecar-se patint una transformació d’identitat pròpia. A més a més la seva forma singular i jugant amb l’acumulació d’aquestes

en diferents posicions, s’obtenia unes ombres; causades per

les diferents intensitats lumíniques, fantàstiques. La peça construïda parteix del concepte de poder conservar aquestes característiques mencionades anteriorment i jugar en la forma que podia obtindre amb el conjunt. Així doncs aprofitant de la rectilinietat d’aquestes però a l’hora totalment asimètriques, s’han coŀlocat longitudinalment de manera consecutiva i simètrica en un suport metàŀlic reixat regular per concentrar-les i obtindre un volum generós. El resultat d’aquest experiment és una base compacta i ordenada que utilitzada com a gelosia en la que intervé el factor llum, s’obtenen uns resultats completament aleatoris i singulars de la composició interna de l’estructura de pinassa. ¬ pàgina 082

pàgina 083 ¬


¬ pàgina anterior: apreciació de les ombres obtingudes en coŀlocar una potent iŀluminació en l’estructura per tal l’aconseguir un element immaterial i espacialment contundent. ¬ objecte gelosaic d’agulles de pi. En les fotografies podem apreciar el muntatge i l’estructuració d’aquets elements per tal d’obtindre el resultat esmentat anteriorment.

¬ pàgina 086

pàgina 087 ¬


#07 Gelosia de vidre: a welcome Desk per Letona. ¬ projecte realitzat al 2010.

¬ pàgina 088

pàgina 089 ¬


Gelosia vidrial. ¬ gelosia d’ampolles de llet Letona, aplicables aleatòriament en el contenidor metàŀlic.

Welcome Desk per l’empresa Letona. Realitzar un mostrador de benvinguda, recepció i informació en l’entrada de la multinacional. Es considera important impactar el client que entra i per aquesta raó, s’orienta l’encarreg a agafar unes dimensions més grans, apropiant-se de l’espai disponible. S’ha creat un espai impactant però molt sutil que acompanyarà el mostrador, i serà tant o més important que el propi element. A partir d’una gelosia d’ampolles de vidre, s’aconsegueix una paret modular i repetitiva, que ens donarà la possibilitat de jugar amb les transparències, la intimitat i poder jugar amb la llum que ens entra de l’espai exterior. L’objectiu de la gelosia és ser conductora al punt de treball: el mostrador, i a la vegada totalment espectacular i generadora d’un ambient. Aquest espai tindrà un element més d’intervenció per tal de fer èmfasis a l’empresa Letona, que consistirà en l’aplicació de totxanes de vidre termosensibles de color blau al paviment. De manera que la zona agafarà tonalitats blaves depenent del volum calòric admagatzemnat en la zona de pas. Creant així un espai molt neutre i senzill però totalment variable luminicament i sorprenent.

¬ pàgina 090

pàgina 091 ¬


SECCIÓ BB’

¬ en la planta de l’espai es pot observar el concepte de la transformació visual depenent del calor transmès a les zones de paviment termosensible.

SECCIÓ AA’

B ___

PLANTA WELCOME DESK ___

A

___

A’

___ B’


¬ gelosia d’ampolles de vidre de l’empresa Letona. Es pot apreciar el joc de color creat mitjançant l’estructura amb les ampolles plenes de llet, les que no ho són: buides i els espais que no s’utilitzen i es queden buits. A tots aquets efectes hi ha que sumar-li l’efecte de la llum natural provinent de l’exterior que actuarà directament amb aquesta gelosia.

¬ pàgina 094


¬ especejament detallat del moble mostrador. 1// mostrador de còrian blanc mat de 13mm de gruix 2// calaix per guardar l’ordenador 3// armari 1:contenidor varis oficina 4// armari 2: contenidor objectes personals 5// ranura obertura dels calaixos i armaris amb tiradors ocults 6// guia per el calaix 7// toquejat Letona a la peça de còrian 8// led’s de llum blanca que iŀluminen el troquelat.

¬ pàgina 096

pàgina 097 ¬


¬ pàgina 098

¬ maqueta representativa, en la que es pot apreciar que es un espai molt neutre, marcat per els colors blancs, les transparències de les vidrieres i les ampolles que creen la gelosia i composen l’espai de recepció. Depenent de la llum de l’exterior en el paviment obtenim un joc d’ombres molt interessant i canviant al llarg del dia.


#08 Pa Solà: showroom. ¬ projecte realitzat amb Andrea Sacrest: Brokylstudi. 2009.

¬ pàgina 0100

pàgina 0101 ¬


Pa Solà ¬ recopilació del ventall de possibilitats que ofereix pa Solà als seus clients.

Oficines i zona d’atenció al client. Pa Solà elabora productes d’alta qualitat i específics per a cada i un dels seus clients. No treballen al mercat directament, sinó que els seus contactes i distribució es fa a partir dels propis clients. El que s’ens demanava era habilitar un espai per tal de poder ficar unes reduïdes oficines amb dos operaris i que a més a més aquest local pugues atendre els clients a l’hora de vendre els seus productes. La qual cosa feia que necessitessin una zona de post producció i degustació del pa, juntament amb una sala de reunions. El local que s’ens plantejava tenia la típica distribució de l’eixample: estret i llarg amb dues entrades de llum, una exterior i coincidint amb l’entrada del local i una altra al pati interior de l’edifici. La distribució que nosaltres varem fer, va ser molt senzilla i efectiva. Aprofitant la longitudinalitat del local conduïm els clients de la zona d’entrada a través d’una línia taronja: informativa dels productes i explicant la delicada l’elaboració de pa Sola, a la zona de showroom. Aquesta disposa de la major part del local, en la que es va fer una taula específica per al funcionament del local i al fons coincidint amb el pati interior, una capsa de vidre amb una jardinera exterior de blat per tal de poder conversar i tancar els tractes en un ambient natural: sentiment que vol transmetre l’empresa, al mig de la ciutat. Finalment diré que la zona d’oficines queda amagada a la zona de passadís i per tant els operaris i clients no tenen contacte aparent.

¬ pàgina 102

pàgina 103 ¬


RENDERS OFICINES

ALÇAT GENERAL

PLANTA GRÀFICA

PLANTA SHOWROOM

ALÇAT OFICINES


¬ LÍNIA TARONJA: tira expositiva que ens recull a l’entrada del local i ens endinsa fins el que es el showroom deixat la zona d’oficines a la dreta sense ser vistes. Aquesta línia taronja anirà retro iŀluminada per tal de donar-li importància i ser un punt d’atenció, on al seu interior hi haurà una sèrie de forats amb textos i imatges per a orientar el client que entra de la filosofia de l’empresa.

¬ pàgina 106


#09 Nordic style house: habitatge de 150m3. ¬ projecte relitzat al 2008.

¬ pàgina 108

pàgina 109 ¬


Nordic style house. ¬ dibuix conceptual de l’integració de l’element sauna a tot l’habitatge, tractant-la com a element base i especial.

Habitatge de 150 metres cúbics. Nordic style house s’ha convertit en una habitatge particular amb unes característiques especials. Aquest habitatge mínim ha aconseguit reunir tots els elements imprescindibles per a un habitatge d’una sola persona, i al mateix temps respectant unes zones generoses que ens proporcionen una gran fluïdesa visual i espacial dins d’aquesta. La vivenda ha estat dissenyada per a una persona que li agrada gaudir de l’espai i sentir-se a gust dins d’aquest, i familiaritzat amb les qualitats de vida nòrdiques. Per aquest motiu s’ha de trobar una conecció amb les seves terres d’origen, necessàries per viure el dia a dia en una gran ciutat estrangera, per poder sentir-se còmode, gaudir de tranquiŀlitat i estar immers en un espai que li aporti calidesa al ritme de vida de Nova York. El projecte ha aconseguit reunir tots els requisits incorporant el concepte sauna en la vivenda. Tot l’espai serà tractat com aquesta interaccionant amb ús i el desús del element immers en tot un espai pensat per ell. Així doncs estar en qualsevol zona de la vivenda representarà estar en una càlida i senzilla sauna, sense marcar diferències visuals en l’espai interior i exterior de l’element.

¬ pàgina 110

pàgina 111 ¬


ALÇAT LONGITUDINAL BB’

ALÇAT LONGITUDINAL AA’

PLANTA NORDIC STYLE HOUSE AA’

____ _ BB’

_ ____


¬ S’emmarca grans diferències entre l’interior i l’exterior, nevat i fred o càlid respectivament. L’habitatge es caracteritza per tenir poques finestres i totes elles petites per referenciant-se en l’estètica utilitzada en les cabanyes d’alta muntanya.

¬ pàgina 114


#10 Makis: al mercat de la Boqueria. ¬ projecte realitzat amb Andrea Sacrest: Brokylstudi. 2008

¬ pàgina 116

pàgina 117 ¬


Makis ¬ contenidor take-away de cartró reciclat pensat exclusivament per al contingut interior: makis.

Parada nº 484 al mercat de la Boqueria. Makis és una nova proposta que es centra en oferir menjar per emportar; salat, consistent i complert. En una parada al mercat de la Boqueria on trobaràs el millor peix de Barcelona, servit d’una forma espectacular. Un tipus de menjar salat, que no embrutés, que fos fàcil de menjar i que sobretot, no deixés residus. El que oferim a la nostra parada són makis, típic menjar japonès, creat per la mà d’un professional que jugarà davant dels ulls del consumidor. L’element espacial per a dur a terme aquest nou concepte de parada dins el mercat, ens recordarà directament a la forma del propi menjar aconseguint un ampli espai de treball i deixant als consumidors una gran zona de pas entorn la parada. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de persones en una sola direcció i que tots els consumidors del nostre producte puguin gaudir de l’elaboració en directe del producte en sí. A més a més s’ha fet tota la gràfica corporativa de la nova parada: tarja, targetó, paper de carta i sobre, i un llibretó publicitari explicant el funcionament i els productes que s’ofereixen.

¬ pàgina 118

pàgina 119 ¬


¬ Aplicació de la parada Makis en l’interior del mercat de la Boqueria, situada al número 484, en un passadís amb gran afluència de gent, ja que les portes principals estan encarades a aquesta.


¬ Element contenidor i transportador del menjar. Una base de cartró en la que mitjançant la papiroflèxia s’ha aconseguit una forma idònia per el nostre producte. Fàcil de muntar, d’emmagatzemar-se i molt complerta en la que trobem unes ranures i plecs adjacents per tal de transportar tots els elements indispensables per a la menja del nostre producte: els bastonets de fusta i una porció de soja.

¬ Logotip de la parada Makis, el qual representa tres porcions de l’aliment que venem de tres peixos diferents. Senzillesa i neutralitat referenciant al producte en sí en una mateixa gama de colors rosats envoltats d’un potent negre. La tipografia utilitzada de pal sec ens ajudava a donar més èmfasis a la simplicitat i senzillesa que els Japonesos transmeten.

¬ Aquest element està pensat per emmagatzemar 8 peces de makis, considerat-ho com a la proporció idònia per a un àpat, però la papiroflèxia dóna tantes possibilitats que el mateix contenidor existeix en doble. De manera que podríem ficar més peces de menjar tot hi tenir la mateixa ergonomia i facilitat d’us i transport.

¬ pàgina 122

pàgina 123 ¬


¬ Publicació editada per a la promoció de la parada al mercat, explicant el funcionament i ritme de MAKIS, i mostrant la varietat de productes que aquesta ofereix.

¬ pàgina 126

pàgina 127 ¬


#11 Cop fred: pic-nic concienciador. ¬ projecte realitzat amb Andrea Sacrest: Brokylstudi. 2008

¬ pàgina 128

pàgina 129 ¬


Cop fred ¬ pic-nic en un congelador industrial a base de gelatines de gustos afruitats.

Forma de reivindicar una possible catàstrofe mitjançant un pic-nic. El nostre projecte té la funció d’impactar una societat que està conduint el món a provocar un canvi climàtic radical, si no li posem solució. Per tant proposem un pic-nic enfocat a un hipotètic futur, destrossat per el canvi climàtic en el que la vida és molt difícil a causa del augment desmesurat de les temperatures. L’agricultura s’ha tornat impossible i el fet de passar estones a l’aire lliure ja no és una satisfacció, conduint-nos al mal viure i en una situació límit. La nostra proposta planteja l’oportunitat de poder viure durant uns instants un hipotètic pic-nic alternatiu i representatiu del que podria arribar a passar, per tal d’aconseguir una reflexió personal i una consciència global del camí que no s’ha de seguir. Per uns instants ens transportarem a l’any 2121, en el que s’ha sobrepassat el límit, fa molta calor i a fora es impossible estar-hi. Es necessita un lloc fred per poder gaudir d’un àpat amb els amics gràcies una temperatura agradable per poder evadir-se d’aquest efecte que s’ha provocat. De manera que es proposa un pic-nic alternatiu en un indret que contrasten les temperatures interior-exterior on el menja ja no serà tal i com el coneixem. On l’única manera d’alimentar-se estarà basada en una dieta purament artificial i inorgànica.

¬ pàgina 130

pàgina 131 ¬


¬ Pic-nic diferent en un ambient desconcertant: nevera industrial on la gelatina pren tot el protagonisme com a únic element principal d’alimentació.

¬ pàgina 134

pàgina 135 ¬


#12 Toilet: estètiques de gènere. ¬ projecte realitzat al 2009.

¬ pàgina 136

pàgina 137 ¬


Toilet ¬ elements personals femenins: sostenidors, perruques, maquillatge, joies i tota mena de complements i accessoris.

Experimentació d’estètiques de gènere. Judith Butler ens diu: “el género que afirma la orientación sexual y la identidad sexual o de género de las personas son el resultado de su construcción social y que, por lo tanto, no existen papeles sexuales esenciales o biológicamente inscritos en la naturaleza humana, sino formas socialmente variables de desempeñar uno o varios papeles sexuales”. D’aquesta manera m’intriga les repressions dels individus per actuar i mostrar la seva imatge, i que en la majoria dels casos va totalment en acord amb la societat i cultura que ens envolta. La majoria dels casos els individus es reprimeixen, i en moltes ocasions no arriben a descobrir qui realment son o com volen ser, ja que tenen por a mostrar-se com realment els hi agradaria i a conseqüència no ser compresos per la societat que els envolta. La meva intervenció va ser dins un espai de bany públic, enfocada a les estètiques masculines. Al ser el bany un espai més íntim i inclús amb certa intimitat, era el lloc idoni per intervenir amb individus espontanis amb total naturalitat. L’objectiu de la meva intervenció era treure el “altre” costat de la masculinitat a la llum, de manera que es va deixar al bany d’homes de l’universitat, dos cabassos amb tot tipus d’accessori femenins per a que ells actuessin a la seva mercè, si així ho desitjaven. El fet que l’intervenció fos al bany, un lloc on amagar-te, va ajudar

que els individus intervinguessin sense tants

perjudicis.

¬ pàgina 138

pàgina 139 ¬


¬ Recull fotogràfic del comportament masculí envers un material divers no comú en una zona privada i intima com es el lavabo.


¬ pàgina 142

pàgina 143 ¬


#13 Eggo!: iŀlustració i maquetació. ¬ projecte realitzat al 2008.

¬ pàgina 144

pàgina 145 ¬


Eggo! ¬ Conjunt de publicacions Eggo! en la qual la meva queda integrada i en perfecta harmonia.

Iŀlustració i maquetació del magazine. Analitzar els professors de l’escola per a desprès fer una iŀlustracions que els caracteritzi i al mateix temps els defineixi va ser la primera part de l’exercici. Un cop fet el treball més manual i sensible, és tenia que definir una estètica comuna en tot el contingut per tal d’exposar una homogeneïtat en el contingut final. L’ultim pas era agafar la revista Eggo! apropiar-nos del seu estil de maquetació i incorporar la nostra història gràfica del professors en el llibretó. Així doncs el resultat: un llibretó el qual ha estat iŀlustrat a mà, retocat amb ordenador, i maquetat en un suport ja existent per tal de poder colar les nostres opinions personals enmig de les publicacions ja existents en el mercat.

¬ pàgina 146

pàgina 147 ¬


¬ pàgina 148

pàgina 149 ¬


#14 Cuiners del Pirineu: homenatge. ¬ projecte realitzat al 2010.

¬ pàgina 150

pàgina 151 ¬


Cuiners del Pirineu. ¬ Escultura monumental per homenatjar la cuina i la gastronomia del Pirineu i totes aquelles persones que han fet possible a que avui puguem gaudir d’aquestes menges, testimonis d’un lligat dels nostres avantpassats.

Maquetació del llibretó per a deixar constància. En homenatge a la cuina i la gastronomia del Pirineu, i en especial a Maria Dolors Ribes Rogé: una gran emprenedora, a través d’un monument escultòric, atrevit i modern creat pel dissenyador urgellenc Gerard Moliné, sorgeix la necessitat de deixar constància d’aquest, les seves interpretacions i explicacions pertinents. El monument “les pedres de l’aigua” és descriu com: Quatre pedres d’aglomerat estan situades damunt la superfície de l’aigua realçant la seva qualitat material, sòlida i pesant. Totes elles estan recobertes amb culleres d’acer. La cullera representa l’estri del tast, el gust i la sensibilitat. És un símbol que recobreix les pedres diluint la forma del propi objecte en si per donar lluentor a les pedres i elevar-les a la categoria d’objecte escultòric. Així doncs el treball realitzat va consistir en trobar un format adient per a poder plasmar tots aquets conceptes lligats al monument, i poder deixar constància tant fotogràfica com literària en un document simple, net i delicat, promocionant aquest i la seva ubicació: Cal Serni al poble de Calvinyà a l’Alt Urgell.

¬ pàgina 152

pàgina 153 ¬


¬ Recull fotogràfic del tríptic explicatiu i informatiu del monument escultòric per a homenatjar els cuiners del Pirineu. Imatges coŀlocades en ordre original.

¬ pàgina 154

pàgina 155 ¬


¬ Al cap vespre, esplèndida imatge del monument escultòric amb un fons pirenaic

¬ pàgina 156


#15 Borda Raubert: gràfica: carta restauració. ¬ projecte realitzat al 2010.

¬ pàgina 158

pàgina 159 ¬


Borda Raubert. ¬ productes i publicacions del restaurant en el que és plasma l’esperit d’una cuina típica Andorrana.

Gràfica, carta del restaurant. El restaurant Borda Raubert especialitzat en cuina típica Andorrana, necessitava una nova carta per tal de vendre els seus productes més especials. Una oferta molt variada de productes diaris i acompanyada d’uns plats de gran i costosa elaboració la qual cosa fa que aquest siguin recomanats i indicats puntualment. Per tant es diferència des d’un inici dues parts dels elements que ha de contenir aquesta carta: uns productes diaris i uns puntuals i més representatius de la cuina del restaurant. Seguint amb aquesta idea és va pensar la forma perfecta per a distenguí entre aquets productes i donar-li una especial atenció als plats amb més interès de vendre. Es munta un desplegable en tres passos en el que inicialment trobem la carta en un estat plegat, seguidament al obrir-la apareix aquesta selecció de plats més elaborats i representatius, acompanyats de l’única imatge que aqueta carta conté, mostrant la naturalitat i riquesa dels productes que s’ofereixen. Finalment en el tercer pas d’obertura del desplegable de 23x23cm trobem la resta de plats que ofereix el restaurant als seus clients. Cal mencionat també que les cartes estan en tres idiomes: català, castellà i francès.

¬ pàgina 160

pàgina 161 ¬


¬ En una sola peça compacta de 20x20cm, s’aconsegueix 6 cares mitjançant plecs per a ficar tota la informació de la carta del restaurant d’una forma clara i ordenada.

¬ pàgina 162


#16 50 anys d’Elisava: intervenció a la façana. ¬ projecte realitzat amb Marta Asín Ferrer. 2011

¬ pàgina 164

pàgina 165 ¬


50 anys d’Elisava. ¬ façana de l’escola Elisava que dóna a la Rambla.

Intervenció plàstica a la façana de la seu d’Elisava. Realització d’una intervenció en commemoració al cinquanta aniversari d’Elisava. Els condicionants són que aquesta ha d’estar en una de les façanes de l’edifici. El nostre concepte parteix del punt que Elisava es molt més que una institució, una escola. Elisava la fem tots, totes aquelles persones que han estudiat i estan estudiant, els que treballen i han treballat, tots els treballs i milions de projectes que han sorgit d’entre aquestes parets. Interminables moments de desesperació que han acabat en esplèndids resultats. Per tant, totes i cada una de les persones que han trepitjat i trepitgen Eisava són ELISAVA. La nostra intervenció reflectia mitjançant camises totes aquelles persones que fan que Elisava continuï amb vida. S’utilitzarà una gama de colors relacionada amb l’imatge corporativa de l’escola on els blancs, vermells i negres prenen tot el protagonisme sobre la façana de l’escola.

¬ pàgina 166

pàgina 167 ¬


#17 Sabó casolà: disseny de packaging. ¬ projecte realitzat al 2010.

¬ pàgina 168

pàgina 169 ¬


Sabó casolà. ¬ munteres de sabons en el que el packaging esta present mitjançant una cinta de ràfia i una etiqueta.

Disseny de packaging. Cal Serni elabora tota mena de sabons de forma artesanal i amb productes naturals, ficant-los a la venta com a un element més de la seva exquisida producció d’aliments. Els sabons depenent de l’element principal del qual estan composats tenen unes propietats o unes altres i per tant uns beneficis per a la pell. Així doncs ja no només es pretén vendre el producte sinó donar una mica d’informació al consumidor per tal de donar un plus al producte en sí. En aquest cas, vaig considerar oportú relacionar-ho amb dos elements, que juntament amb el sabó aportessin les mateixes sensacions de naturalitat, senzillesa, i expressivitat com una simple pastilla blanca de formes diverses i irregulars marcades amb un segell decoratiu. Així doncs l’elecció del paper es fonamental en aquest cas per tal de poder continuar transmetent tots aquets ideals i obtenint un element informatiu digne d’acompanyar el sabó casolà fet amb elements naturals.

¬ pàgina 170

pàgina 171 ¬


¬ targetó explicatiu de les propietats de tots els tipus de sabons que realitza Cal Serni. El paper i el color de la tinta agafen un gran protagonisme.

¬ pàgina 172

pàgina 173 ¬


#18 1960-2010: gràfica: event gastronòmic. ¬ projecte realitzat al 2010.

¬ pàgina 176

pàgina 177 ¬


1960-2010. ¬ joc de transparències a partir d’un recull d’imatges en els 50 anys viscuts.

Gràfica, esdeveniment gastronòmic. Un menú de sobre taula amb l’especificació de tots els aliments i acompanyants que s’oferí en un cinquantè aniversari, era l’encàrrec. Un àpat acompanyat dels teus, els més íntims amics i per festejar una data tan senyalada,

es tenia que fer un element contenidor d’informa-

ció més elaborada que una simple làmina. Analitzant la part més funcional del terme menú, vaig poder veure que te una curta durada d’us, el primer minut d’asseure’s en una taula. Per tant amb l’objectiu de voler fer un element més interessant i amb una vida més llarga, és treballa en torn el personatge i el seu transcurs al llarg de la seva vida. Una seqüencia d’imatges: un tòpic en festejos d’aquest tipus, ajuda a muntar un fons, una base per a projectar l’àpat escrit en un altre suport. La finalitat es treballar amb les transparències per tal de donar personalitat a l’element i la superposició d’aquests, per tal de formar un petit objecte a base de papers, corpulent i amb intencions de perdurar i conservar-se en el temps.

¬ pàgina 178

pàgina 179 ¬


¬ joc amb el moviment, transparències i els sentiments més personals entre els tres elements que conformen l’especificació escrita de l’àpat.

¬ pàgina 180

pàgina 181 ¬


#00

Imatges per recordar ¬ viatge a Sud Amèrica. Estiu 2009.

¬ pàgina 182

pàgina 183 ¬


CV Elisenda Troguet Pal Telf.: 665.731.745 +376.379021 elisendatroguet@gmail.com elisendatroguet.wordpress.com www.issuu.com/etroguet

¬ FORMACIÓ ACADÈMICA: ·2011: GRADUAT SUPERIOR EN DISSENY. Elisava Escola Superior de Disseny. Especialitat en disseny d’interiors. ·2011: BACHELOR OF ART. Winchester School of Art(Southampton University) ·2009: WORKSHOP,IĿLUMINACIÓ I MAQUETA.

¬ DADES PERSONALS: Andorra 25.12.1988 Pg. Sant Joan 163, 5é 1à. 08037 Barcelona Actualment estic cursant quart curs de Graduat Superior en Disseny a

Taller d’interpretació espacial en 2D per obtindre resultats en 3D amb l’ajut dels efectes d’iŀluminació. Duració 36 hores. ·2006: BATXILLERAT CIENTÍFIC TECNOLÒGIC. Cursat al Col·legi Internacional dels Pirineus, Andorra.

Elisava en l’especialitat de disseny d’interiors, on els dos primers anys vaig estar tocant els camps del disseny gràfic, de producte i d’interiors. ¬ EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL:

¬ INFORMÀTICA: ·Autocad ·Photoshop ·InDesign ·Illustrator ·FreeHand ·Microsoft office ·3Dstudiomax (Entorn Mac i Pc)

·Constructora CIM: Acompanyant d’obres; seguiment, presa de mides i primeres distribucions. Estiu 2010. ·Cal Serni: Gràfica de díptics, packaging i etiquetes. 2010-2009-2008. ·Borda Raubert: Gràfica carta restaurant. 2010

¬ CAPACITAT I HABILITATS: ·Entusiasme per aplicar els meus coneixements de disseny al món laboral. ·Facilitat per treballar en grup, per poder aportar idees i poder enri quir-me dels demés.

¬ IDIOMES: ·Català: llengua materna ·Castellà: nivell alt ·Francès: nivell alt

·Responsable, ordenada i molt planificadora. Meticulosa, perfeccionista i gran constància en els treballs. ·Ganes d’aprendre i créixer en l’àmbit professional, poder treballar en projectes, ajudar, coŀlaborar i aportar idees per portar-les a terme. ·Activa i interessada en els projectes que em veig involucrada.



//PORTFOLIO