Page 1

6 LA VANGUARDIA

DIVENDRES, 21 DESEMBRE 2012

TARRAGONA

IN VINO VERITAS usar herbicides ni insecticides i deixar que al sòl on arrelen els ceps creixin les herbes, “esponjant el terreny, afavorint la vida subterrània de cucs i formigues i reduint el vigor de la planta per obtenir fruits molt més concentrats”, sosté. La producció és ecològica. Els sòls ni es llauren ni s’adoben. “Volem practicar una agricultura sostenible, respectuosa amb el medi”, afegeix. Ni el pare ni l’avi de l’Eduard comparteixen la seva filosofia, però la respecten. “Tota la sensibilitat que tinc jo els falta a ells; però els entenc, són d’una època durant la qual el que importava era produir”, explica. El rendiment de la vinya de Sicus, de només 1,5 quilos per cep, és molt inferior a la mitjana de la DO Penedès, sis cops superior. “Aquest raïm ha estat escol-

Les suaus muntanyes del massís de Bonastre, arran del Mediterrani, marquen el caràcter d’aquest vi

VICENÇ LLURBA

Eduard Pié observa el sòl de les seves vinyes, al massís de Bonastre, a cinc quilòmetres del litoral

Vins i sensibilitat Entre la serra i el mar, contra corrent del Penedès, vinificant en àmfores, sorgeix la filosofia Sicus ESTEVE GIRALT Bonastre

Q

ualsevol petit detall importa, encara que pugui semblar insignificant. Eduard Pié viu el vi amb una sensibilitat que d’entrada pot resultar xocant. A la vinya, al massís de Bonastre (Baix Penedès), a l’últim poble de la regió DO Penedès, a 170 metres d’altura i a només cinc quilòmetres del mar, experimenta ara una nova manera de vinificar, colgant a terra, entre els ceps, en àmfores d’argila, raïm de la varietat monestrell . “No invento res, ho feien els romans”, diu. Al celler ja fa temps que fa servir les àmfores en lloc de les bótes de fusta de roure, recurs que detesta perquè entén que unifor-

mitza els vins i fa emmudir el terrer. El paisatge, de pi blanc, marges de pedra i magallons, és determinant. És la filosofia Sicus (sec), mot llatí que dóna nom a un petit i trencador celler sorgit al poble de Bonastre, en una família dedicada a la vinya des de fa més de cent anys però que mai abans no havia vinificat i venut el fruit del seu raïm en ampolla. L’artífex és l’Eduard, de 27 anys, que recorda que quan era un infant veia córrer el most pel celler i que quan era un adolescent de quinze anys ja va fer el seu primer vi per als amics. “És la meva vida”, explica mentre ensenya les interioritats del celler, a la casa dels besavis, construïda fa 150 anys. Però a l’Eduard el que realment li importa és la vinya. “Marxem?”, pregunta. “Els vins s’han

de tastar entre els ceps”, defensa. Com a viticultor està al servei d’aquesta terra calcària, d’escassa profunditat i molta mineralitat, el clima, molt sec, i les particularitats de cada anyada. “Em considero un afortunat”, diu, mirant el paisatge. El seu tresor són unes terres ubicades entre la terra i el mar, amb elements com la salinitat o la brisa marina que després s’expressen a cada vi. A les ampolles, un tret identitari irrenunciable, molt per sobre de la DO Penedès: les suaus muntanyes del massís de Bonastre que s’aixequen arran de mar i donen protecció i frescor a les vinyes. “Busquem l’expressió del terrer, esprémer la personalitat de cada finca, a l’ampolla hi ha un tros de paisatge líquid”, diu. El dogma vinícola de Sicus: no

Sicus ANYADA: 2011 CELLER: Sicus LOCALITZACIÓ: Bonastre (Baix Penedès) COMPOSICIÓ: 100% xarel·lo blanc GRADUACIÓ (% vol.): 13º DENOMINACIÓ D’ORIGEN: Penedès PREU APROXIMAT: 11 €

tant els grills de nit i els ocells de bon matí”, explica ajupit davant d’un cep, convençut que les vibracions sonores també poden influir en la personalitat d’un vi. L’Eduard no és cap ingenu. Aquest viticultor, que ha après l’ofici a casa, del pare i de l’avi, pagesos, i també a fora, formantse, és conscient que algunes de les seves pràctiques poden ser titllades de frívoles, fetes de cara a la galeria. “Entenc que hi hagi qui no m’entengui”, diu, pensant ja en el dia de presentar els vins vinificats sota terra. Amb una producció petita, de 15.000 ampolles, i encara no cinc hectàrees de vinya, a Sicus tot està per fer i gairebé tot sembla possible. El celler, que va treure al mercat el primer vi el 2009, vol créixer però sense perdre l’essència. El xarel·lo, el blanc i el vermell, una raresa que només cultiven tres cellers del Penedès, és la varietat estrella; també volen potenciar l’ull de llebre i la malvasia. Entre els tresors per explotar: un vi dolç 100% xarel·lo, amb una producció de només 200 ampolles i un resultat excepcional. Darrere de cada ampolla, dedicació i treball per extreure només 10 litres de xarel·lo de cada 100 quilos de raïm. Filosofia sicus. c

DE LA TERRA A LA TAULA

El vermut de la caixa forta ]Com qui guarda les joies

més valuoses de la casa o un bitllet de loteria premiat, la recepta original del vermut de Falset no surt de la caixa forta de la Cooperativa Falset-Marçà. Perquè tot i que s’associï, generalment, als vins, el nom de Falset (com el de Reus) també té una llarga relació amb el nom del vermut de qualitat. La cooperativa local, que acaba de complir cent anys aquest desembre, en produeix més

d’una classe: el blanc i el roig. El vermut no deixa de ser una infusió d’herbes. La recepta que es conserva a la caixa forta de la Cooperativa de Falset és de principis del segle XX (a l’origen de l’entitat) i és una creació de l’enòleg de l’època a partir d’una infusió de 120 plantes aromàtiques que es deixen macerar durant un any en bótes ARXIU velles de roure. Les varietats Per fer el vermut de Falset s’utilitzen 120 plantes aromàtiques víniques utilitzades, en la

recepta antiga, són la garnatxa i el macabeu. El resultat final de tot plegat és un aperitiu aromàtic i suau amb un subtil punt amarguent. A banda de la recepta de fa gairebé un segle, fa pocs anys, la cooperativa també va recuperar una altra fórmula, la del vermut roig, pensat com un producte gourmet. I és que el vermut de Falset, més enllà dels punts de venda habitual de la cooperativa agrícola, acostuma a comercialitzar-se en establiments gurmet, en ampolles de 75 centilitres. TONI ORENSANZ

Vermut de Falset  

reportatge la vanguardia