Issuu on Google+

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Grau en Enginyeria Informàtica Grau en Enginyeria Multimèdia Grau en Enginyeria Química Grau en Enginyeria Telemàtica

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA (ETSE) w w w.uv.es/acces


QUÈ ES POT ESTUDIAR A L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA (ETSE)

SUMARI 3 Què es pot estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) 4 Grau en Enginyeria Electrònica Industrial 6 Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

12 Grau en Enginyeria Química

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA (ETSE)

14 Grau en Enginyeria Telemàtica

CAMPUS DE BURJASSOT-PATERNA

16 Què es pot estudiar a la Universitat de València

Av. Vicent Andrés Estellés, s/n 46100 Burjassot

18 Claus per a entendre els graus

Tel.: 963 543 210 / 211

21 Preguntes més freqüents sobre els graus

etse@uv.es www.uv.es/etse

8 Grau en Enginyeria Informàtica 10 Grau en Enginyeria Multimèdia

24 Glossari

Disseny i maquetació Edició esestudio.es Servei d’Informació - DISE. Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació. Universitat de València

Assessorament lingüístic Servei de Política Lingüística. Universitat de València

Impressió Impremta Máñez DL: V-1247-2010


GRAU EN ENGINYERIA ELECTRÒNICA INDUSTRIAL BRANCA I ENGINYERIA I ARQUITECTURA CENTRE Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE)_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

S’ofereix una formació sòlida en l’electrònica industrial per poder dirigir, gestionar i desenvolupar projectes industrials tant en el sector públic com en el sector privat. Així mateix, es poden aplicar els coneixements adquirits en camps tan amplis com l’educació, la ciència i la tecnologia. REQUISITS D’ACCÉS ¬ Batxillerat amb les PAU superades. ¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys. ¬ Titulació universitària. ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

¬ Aquest grau habilita per a l’exercici professional d’enginyer/a tècnic/a industrial. ¬ Els títols de grau de l’ETSE s’han dissenyat per garantir la mobilitat i la transversalitat (crèdits comuns) entre aquests, i fer més fàcil l’obtenció d’una segona titulació. El grau en Enginyeria Electrònica Industrial té crèdits transversals amb: Enginyeria Química

Matèries de formació bàsica Matèries obligatòries Matèries optatives Pràctiques externes obligatòries Treball de fi de grau

60 crèdits de la branca pròpia 138 crèdits 18 crèdits 12 crèdits 12 crèdits

Es poden reconèixer fins a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

Aquest grau proporciona una formació generalista en l’àmbit de l’enginyeria a través de diferents matèries (matemàtiques, física, química, etc.). Alhora, permet a l’alumnat aprofundir en el camp de l’electrònica industrial tant des del punt de vista del disseny de sistemes electrònics com pel que fa a la gestió de projectes vinculats a l’aplicació i el desplegament d’aquesta tecnologia. PERFIL

PLA D’ESTUDIS

120 crèdits

Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

84 crèdits

Enginyeria Telemàtica

66 crèdits

Enginyeria Informàtica

42 crèdits

Enginyeria Multimèdia

42 crèdits

¬ L’alumnat pot triar els 18 crèdits optatius entre l’oferta d’assignatures optatives pròpia del grau o entre l’oferta d’altres plans d’estudis de la branca d’Enginyeria. ¬ Les assignatures són quadrimestrals i totes tenen 6 crèdits, a excepció de les pràctiques externes i el treball de fi de grau, que en tenen 12.

ASSIGNATURES

OPTATIVES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

Aplicacions industrials Desenvolupament de sistemes electrònics Manteniment industrial Serveis energètics Tècniques auxiliars per a l’electrònica industrial Tècniques de CAD

1r curs Empresa1 Expressió gràfica Física A1 Informàtica1 Matemàtiques I1 Matemàtiques II1 Matemàtiques III1 Química I Enginyeria, societat i universitat1 Fonaments d’electrotècnia i electrònica

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 OB 6 OB 6

2n curs Física B Química II Ampliació d’electrònica Ciència dels materials Dinàmica i control Mecànica de fluids Medi ambient i sostenibilitat Tecnologia elèctrica Teoria i disseny de màquines i equips Termodinàmica i transmissió de calor

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

3r curs Automatització avançada Automatització industrial Control digital Electrònica analògica Electrònica de potència Instrumentació i equips electrònics Màquines elèctriques Oficina tècnica Organització i gestió de la producció Sistemes electrònics digitals I

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

4t curs Electrònica industrial Sistemes electrònics digitals II Sistemes integrats de fabricació Assignatures optatives Pràctiques externes Treball de fi de grau

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OP 18 OB 12 OB 12

Crèdits

6 6 6 6 6 6

1 Aquestes assignatures són comunes a tots els títols de grau de l’ETSE.

4

5


GRAU EN ENGINYERIA ELECTRÒNICA DE TELECOMUNICACIÓ

PLA D’ESTUDIS Matèries de formació bàsica Matèries obligatòries Matèries optatives Pràctiques externes obligatòries Treball de fi de grau

BRANCA I ENGINYERIA I ARQUITECTURA CENTRE Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE)_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

Es poden reconèixer fins a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

El grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació proporciona una formació generalista en les tècniques i els mètodes de l’enginyeria. Alhora, l’estudiantat adquireix coneixements específics a més d’habilitats comercials i socials per poder-se desenvolupar en el món professional. Així, aquests estudis plantegen un ampli aprenentatge en l’àmbit de la ciència i la tecnologia i, en particular, la tecnologia aplicada. Igualment, ofereixen formació en economia i empresa i coneixements sobre qüestions socials i humanístiques. PERFIL Aquest grau ofereix la formació necessària per concebre, dissenyar i produir equips i sistemes electrònics. Així mateix, prepara professionals per prendre decisions relatives a la producció i la gestió de projectes de telecomunicacions, a més de proporcionar els coneixements necessaris per treballar en equip amb enginyers i enginyeres d’unes altres especialitats. REQUISITS D’ACCÉS ¬ Batxillerat amb les PAU superades. ¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys. ¬ Titulació universitària. ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

66 crèdits de la branca pròpia 132 crèdits 18 crèdits 12 crèdits 12 crèdits

¬ El grau habilita per a l’exercici professional d’enginyer/a tècnic/a de telecomunicació. ¬ Els títols de grau de l’ETSE s’han dissenyat per garantir la mobilitat i la transversalitat (crèdits comuns) entre aquests, i fer més fàcil l’obtenció d’una segona titulació. El grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació té crèdits transversals amb: Enginyeria Telemàtica

120 crèdits

Enginyeria Electrònica Industrial

84 crèdits

Enginyeria Química

60 crèdits

Enginyeria Informàtica

60 crèdits

Enginyeria Multimèdia

54 crèdits

¬ L’alumnat pot triar els 18 crèdits optatius entre l’oferta d’assignatures optatives pròpia del grau o entre l’oferta d’altres graus de la branca d’Enginyeria. ¬ Les assignatures són quadrimestrals i totes tenen 6 crèdits, a excepció de les pràctiques externes i del treball de fi de grau, que en tenen 12.

ASSIGNATURES

OPTATIVES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

Disseny de sistemes d’instrumentació Disseny digital basat en lògica programable Processament del senyal Sensors Sistemes de potència aplicats a la telecomunicació Sistemes integrats en telecomunicacions

1r curs Dispositius electrònics i fotònics Empresa1 Expressió gràfica Física A1 Física B Informàtica1 Matemàtiques I1 Matemàtiques II1 Matemàtiques III1 Enginyeria, societat i universitat1

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 OB 6

2n curs Ampliació d’informàtica Circuits electrònics Arquitectura de xarxes de computadors Electrònica analògica I Fonaments de les comunicacions Fonaments de xarxes de computadors Programació Senyals i sistemes Sistemes electrònics digitals I Sistemes electrònics digitals II

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

3r curs Dinàmica i control Electrònica analògica II Energies renovables i el seu condicionament Gestió de projectes Instrumentació i equips electrònics Sistemes electrònics de telecomunicació Sistemes electrònics multimèdia Sistemes i equips de mesura Sistemes i serveis de telecomunicació Tractament digital del senyal

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

4t curs Circuits i subsistemes d’alta freqüència Disseny de productes electrònics Organització d’empreses Assignatures optatives Pràctiques externes Treball de fi de grau

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OP 18 OB 12 OB 12

Crèdits

6 6 6 6 6 6

1 Aquestes assignatures són comunes a tots els títols de grau de l’ETSE.

6

7


GRAU EN ENGINYERIA INFORMÀTICA

PLA D’ESTUDIS Matèries de formació bàsica Matèries obligatòries Matèries optatives Pràctiques externes obligatòries Treball de fi de grau

BRANCA I ENGINYERIA I ARQUITECTURA CENTRE Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE)_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

Es poden reconèixer fins a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

El grau en Enginyeria Informàtica proporciona una formació generalista en l’àrea de la informàtica, amb una base àmplia i sòlida que prepara per dirigir i realitzar les tasques pròpies de totes les fases del cicle de vida dels sistemes, de les aplicacions i dels productes que resolen problemes en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, tot aplicant els mètodes i les tècniques propis de l’enginyeria. PERFIL Aquest grau forma professionals per especificar, dissenyar, construir, implantar, verificar, avaluar i mantenir sistemes informàtics d’acord amb les necessitats dels usuaris. A més a més, capacita per assumir el lideratge de projectes gràcies a una formació específica pel que fa a la gestió de projectes i a les destreses professionals. REQUISITS D’ACCÉS ¬ Batxillerat amb les PAU superades. ¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys. ¬ Titulació universitària. ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

66 crèdits (60 de la branca pròpia) 126 crèdits 24 crèdits 12 crèdits 12 crèdits

¬ La importància econòmica, social i cultural de les TIC justifica l’elevada demanda laboral que té aquest grau i, per tant, la facilitat d’incorporació al mercat de treball. ¬ Els títols de grau de l’ETSE s’han dissenyat per garantir la mobilitat i la transversalitat (crèdits comuns) entre aquests, i fer més fàcil l’obtenció d’una segona titulació. El grau en Enginyeria Informàtica té crèdits transversals amb: Enginyeria Multimèdia

108 crèdits

Enginyeria Telemàtica

96 crèdits

Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

60 crèdits

Enginyeria Electrònica Industrial

42 crèdits

Enginyeria Química

42 crèdits

¬ L’alumnat pot triar com a assignatures optatives les del pla d’estudis d’Enginyeria Informàtica i també pot escollir les d’Enginyeria Multimèdia i les d’Enginyeria Telemàtica. Això li dóna moltes possibilitats per dissenyar la seua formació en relació amb les diferents trajectòries acadèmiques i professionals. ¬ Les assignatures són quadrimestrals i tenen 6 crèdits cadascuna, a excepció de les pràctiques externes i el treball de fi de grau, que en tenen 12.

ASSIGNATURES

OPTATIVES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

Ciències de la computació I Ciències de la computació II Computadors per a aplicacions específiques I Computadors per a aplicacions específiques II Sistemes d’informació I Sistemes d’informació II Sistemes d’informació III Tecnologia web

1r curs Empresa1 Enginyeria, societat i universitat1 Física1 Fonaments de computadors Informàtica1 Matemàtica discreta i lògica Matemàtiques I1 Matemàtiques II1 Programació Tecnologia de computadors

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6

2n curs Matemàtiques III1 Autòmats, llenguatges formals i aplicacions Bases de dades Enginyeria del programari (software) I Entorns d’usuari Estructura de computadors Estructures de dades i algorismes Fonaments de xarxes de computadors Organització de computadors Sistemes operatius

Caràcter Crèdits FB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

3r curs Arquitectura de computadors Arquitectura de xarxes de computadors Desenvolupament d’aplicacions web Enginyeria del programari (software) II Ètica, legislació i professió Gestió de bases de dades Gestió de projectes Llenguatges de programació Seguretat informàtica Sistemes intel·ligents

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

4t curs Administració i manteniment de sistemes Tècniques empresarials Assignatures optatives Pràctiques externes Treball de fi de grau

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OP 24 OB 12 OB 12

Crèdits

6 6 6 6 6 6 6 6

1 Aquestes assignatures són comunes a tots els títols de grau de l’ETSE.

8

9


GRAU EN ENGINYERIA MULTIMÈDIA

PLA D’ESTUDIS Matèries de formació bàsica Matèries obligatòries Matèries optatives Pràctiques externes obligatòries Treball de fi de grau

BRANCA I ENGINYERIA I ARQUITECTURA CENTRE Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE)_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

Es poden reconèixer fins a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

El grau en Enginyeria Multimèdia proporciona una formació tècnica de caràcter generalista en els instruments i mètodes de l’enginyeria. Alhora, l’aplica a les necessitats derivades del paradigma comunicatiu generat per les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, pels sistemes multimèdia. Això demana un plantejament multidisciplinari, en què es combina una base tecnològica sòlida i una bona capacitat narrativa i d’organització, les quals permeten el disseny i el desenvolupament de productes multimèdia. PERFIL Aquest grau té una formació transversal, amb habilitats tècniques pròpies de l’enginyeria informàtica i coneixements teòrics i pràctics sobre comunicació audiovisual. Això permet dissenyar, desenvolupar i dirigir projectes multimèdia en camps tan diversos com l’aprenentatge electrònic (e-learning), la programació informàtica, els videojocs, l’animació 3D, el disseny gràfic, l’elaboració de pàgines web, la robòtica, etc. REQUISITS D’ACCÉS ¬ Batxillerat amb les PAU superades. ¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys. ¬ Titulació universitària. ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

¬ El grau en Enginyeria Multimèdia és nou i té pocs precedents en altres universitats espanyoles. La seua implantació respon a la necessitat de la societat de tenir professionals amb aquest perfil i a la seua elevada inserció laboral. ¬ Els títols de grau de l’ETSE s’han dissenyat per garantir la mobilitat i la transversalitat (crèdits comuns) entre aquests, i fer més fàcil l’obtenció d’una segona titulació. El grau en Enginyeria Multimèdia té crèdits transversals amb: Enginyeria Informàtica

108 crèdits

Enginyeria Telemàtica

72 cr��dits

Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

54 crèdits

Enginyeria Electrònica Industrial

42 crèdits

Enginyeria Química

42 crèdits

¬ L’alumnat pot triar les assignatures optatives ofertes dins d’aquest pla o les d’Enginyeria Informàtica, Enginyeria Telemàtica i Comunicació Audiovisual. Això amplia les possibilitats de dissenyar la formació en relació amb diferents trajectòries acadèmiques i professionals. ¬ En quart curs, l’alumnat pot triar entre completar els estudis a la Universitat de València o fer una estada en una altra universitat. ¬ Les assignatures són quadrimestrals i totes tenen 6 crèdits, a excepció de les pràctiques externes i el treball de fi de grau, que en tenen 12.

10

60 crèdits (54 de la branca pròpia) 126 crèdits 30 crèdits 12 crèdits 12 crèdits

ASSIGNATURES

OPTATIVES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

Maquinari (hardware) i perifèrics multimèdia Jocs i entreteniment Processament d’imatge i so Processament d’informació multimèdia Sistemes d’interacció avançats

1r curs Empresa1 Enginyeria, societat i universitat1 Física1 Fonaments de computadors Informàtica1 Matemàtiques I1 Matemàtiques II1 Tecnologia de computadors Teories de la comunicació Programació

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 OB 6

2n curs Matemàtiques III1 Bases de dades Comunicació interactiva Disseny de projectes interactius Entorns d’usuari Estructura de computadors Fonaments de xarxes de computadors Gràfics avançats i so Informàtica gràfica Programació hipermèdia

Caràcter Crèdits FB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

3r curs Animació Enginyeria del programari (software) Gestió de projectes Informació multimèdia Programació multimèdia Simulació Sistemes operatius i perifèrics multimèdia Tècniques audiovisuals d’adquisició Tècniques audiovisuals d’edició Xarxes multimèdia

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

4t curs Aspectes legals de les TIC Assignatures optatives Pràctiques externes Treball de fi de grau

Caràcter Crèdits OB 6 OP 30 OB 12 OB 12

Crèdits

6 6 12 2 12 2 18 2

2 Aquestes matèries es desdoblaran en assignatures de 6 crèdits cadascuna.

1 Aquestes assignatures són comunes a tots els títols de grau de l’ETSE.

11


GRAU EN ENGINYERIA QUÍMICA

PLA D’ESTUDIS Matèries de formació bàsica Matèries obligatòries Matèries optatives Pràctiques externes obligatòries Treball de fi de grau

BRANCA I ENGINYERIA I ARQUITECTURA CENTRE Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE)_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

Es poden reconèixer fins a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

Aquest grau proporciona una formació generalista a través de diferents matèries bàsiques i una formació específica en l’àmbit de l’enginyeria química. La importància de la indústria química en l’economia mundial justifica la demanda de professionals amb coneixements en ciència, tecnologia i economia, i amb destreses per aplicar-los en el desenvolupament i la fabricació de productes químics. PERFIL Aquest grau capacita per treballar en la fabricació de diferents productes de la industria química i petroquímica, farmacèutica, biotecnològica, alimentària, mediambiental i d’altres d’afins. L’àmbit de treball inclou la concepció, la investigació, el disseny, la construcció, la direcció, l’operació i el manteniment de les instal·lacions on es fabriquen els productes. També es pot treballar en el sector públic i en empreses privades relacionades amb el medi ambient, el disseny i la consultoria. Així mateix, es poden aplicar els coneixements adquirits en camps tan amplis com l’educació, la ciència i la tecnologia. REQUISITS D’ACCÉS ¬ Batxillerat amb les PAU superades. ¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys. ¬ Titulació universitària. ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

60 crèdits de la branca pròpia 136,5 crèdits 19,5 crèdits 12 crèdits 12 crèdits

¬ Aquest grau habilita per a l’exercici professional d’enginyer/a tècnic/a industrial. ¬ Els títols de grau de l’ETSE s’han dissenyat per garantir la mobilitat i la transversalitat (crèdits comuns) entre aquests, i fer més fàcil l’obtenció d’una segona titulació. El grau en Enginyeria Química té crèdits transversals amb: Enginyeria Electrònica Industrial

120 crèdits

Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

60 crèdits

Enginyeria Telemàtica

54 crèdits

Enginyeria Informàtica

42 crèdits

Enginyeria Multimèdia

42 crèdits

¬ El treball de fi de grau permet aplicar les competències adquirides i incrementar habilitats transversals com ara la interacció amb professionals o la redacció de documentació tècnica.

ASSIGNATURES

OPTATIVES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

Gestió de la qualitat Gestió i tractament de residus Enginyeria de la contaminació atmosfèrica Seguretat industrial i prevenció de riscos laborals Serveis generals i sistemes auxiliars Tècniques instrumentals d’anàlisi química Tecnologies i integració energètica Tractament d’aigües

1r curs Empresa1 Expressió gràfica Física A1 Informàtica1 Matemàtiques I1 Matemàtiques II1 Matemàtiques III1 Química I Bases de l’enginyeria química I Enginyeria, societat i universitat1

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 OB 6 OB 6

Crèdits

4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 6 4,5 6

2n curs Caràcter Crèdits Física B FB 6 Química II FB 6 Bases de l’enginyeria química II OB 6 Ciència dels materials I OB 6 Ciència dels materials II OB 6 Enginyeria de la reacció química I OB 6 Fonaments d’electrotècnia i electrònica OB 6 Mecànica de fluids OB 6 Principis de tecnologia mediambientals i sostenibilitat OB 6 Termodinàmica aplicada i transmissió de calor OB 6 3r curs Caràcter Crèdits Dinàmica i control OB 6 Enginyeria de la contaminació ambiental OB 6 Enginyeria de la reacció química II OB 6 Enginyeria de processos i productes I OB 4,5 Experimentació en enginyeria química I OB 4,5 Experimentació en enginyeria química II OB 4,5 Operacions bàsiques de l’enginyeria química I OB 6 Operacions bàsiques de l’enginyeria química II OB 4,5 Operacions bàsiques de l’enginyeria química III OB 6 Organització i gestió de la producció OB 6 Teoria i disseny de màquines i equips OB 6 4t curs Enginyeria de processos i productes II Experimentació en enginyeria química III Oficina tècnica Assignatures optatives Pràctiques externes Treball de fi de grau

Caràcter Crèdits OB 6 OB 4,5 OB 6 OP 19,5 OB 12 OB 12

1 Aquestes assignatures són comunes a tots els títols de grau de l’ETSE.

12

13


GRAU EN ENGINYERIA TELEMÀTICA

PLA D’ESTUDIS Matèries de formació bàsica Matèries obligatòries Matèries optatives Pràctiques externes obligatòries Treball de fi de grau

BRANCA I ENGINYERIA I ARQUITECTURA CENTRE Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE)_CRÈDITS 240_CURSOS 4_

Es poden reconèixer fins a 6 crèdits per la participació en activitats i gestió universitàries.

El grau en Enginyeria Telemàtica proporciona una formació generalista en les tècniques i els mètodes de l’enginyeria. Alhora, l’alumnat adquireix uns coneixements teòrics i pràctics sòlids pel que fa al disseny i gestió de xarxes (sense fils, d’accés i de transport) i als serveis de telecomunicacions, com també de sistemes i aplicacions telemàtiques. Aquests estudis tenen una gran importància en la societat actual, com a conseqüència del potencial socioeconòmic d’internet i les noves tecnologies. PERFIL La demanda de professionals és molt elevada en empreses proveïdores de serveis de telecomunicacions (fabricants d’equips, empreses de desenvolupament d’aplicacions en xarxa, etc.), en empreses clientes de les anteriors i també en equips i centres de recerca. Així mateix, es poden aplicar els coneixements adquirits en camps tan diversos com l’educació, la ciència o la tecnologia.

¬ Aquest grau habilita per a exercir com a enginyer/a tècnic/a de telecomunicació. ¬ Els títols de grau de l’ETSE s’han dissenyat per garantir la mobilitat i la transversalitat (crèdits comuns) entre aquests, i fer més fàcil l’obtenció d’una segona titulació. El grau en Enginyeria Telemàtica té crèdits transversals amb: Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

120 crèdits

Enginyeria Informàtica

96 crèdits

Enginyeria Multimèdia

72 crèdits

REQUISITS D’ACCÉS ¬ Batxillerat amb les PAU superades.

Enginyeria Electrònica Industrial

66 crèdits

¬ Cicle formatiu de grau superior o equivalent. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys.

Enginyeria Química

54 crèdits

¬ Titulació universitària. ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.

¬ S’ha d’assolir un bon nivell d’anglès durant el grau que permeta incorporar-se a empreses internacionals. Tot i que les llengües de docència són el valencià i el castellà, en totes les assignatures es treballa amb material de suport en llengua anglesa. Es preveu que la docència del 50% de les assignatures optatives es faça en anglès. ¬ En quart curs, l’alumnat pot triar entre completar els estudis a la Universitat de València o fer una estada en una universitat diferent. En aquest cas, el reconeixement de crèdits depèn de les matèries cursades. ¬ Les assignatures són quadrimestrals i totes tenen 6 crèdits, a excepció de les pràctiques externes i el treball de fi de grau, que en tenen 12.

14

72 crèdits (66 de la branca pròpia) 120 crèdits 24 crèdits 12 crèdits 12 crèdits

ASSIGNATURES

OPTATIVES

FB = Formació bàsica / OB = Obligatòria / OP = Optativa

Comunicacions avançades I Comunicacions avançades II Processament estadístic del senyal Sistemes i serveis avançats Tècniques empresarials Tecnologia web Xarxes avançades I Xarxes avançades II

1r curs Circuits i components electrònics i fotònics Empresa1 Enginyeria, societat i universitat1 Expressió gràfica Física A1 Física B Informàtica1 Matemàtiques I1 Matemàtiques II1 Matemàtiques III1

Caràcter Crèdits FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6 FB 6

Crèdits

6 6 6 6 6 6 6 6

2n curs Caràcter Crèdits Ampliació d’informàtica FB 6 Circuits electrònics FB 6 Arquitectura de xarxes de computadors OB 6 Fonaments dels sistemes de telecomunicacions OB 6 Fonaments de xarxes de computadors OB 6 Fonaments matemàtics de les comunicacions OB 6 Senyals i sistemes lineals OB 6 Sistemes electrònics digitals I OB 6 Sistemes electrònics digitals II OB 6 Sistemes operatius OB 6 3r curs Bases de dades i sistemes d’informació Desenvolupament d’aplicacions web Energies renovables i el seu condicionament Enginyeria del programari (software) Gestió de projectes Processament digital del senyal Programació Seguretat informàtica Teoria de la comunicació Transmissió de dades

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6 OB 6

4t curs Administració i manteniment de sistemes Planificació de xarxes Assignatures optatives Pràctiques externes Treball de fi de grau

Caràcter Crèdits OB 6 OB 6 OP 24 OB 12 OB 12

1 Aquestes assignatures són comunes a tots els títols de grau de l’ETSE.

15


QUÈ ES POT ESTUDIAR A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ARTS I HUMANITATS

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

Grau en Estudis Anglesos Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures Grau en Filologia Catalana Grau en Filologia Clàssica Grau en Filosofia Grau en Història Grau en Història de l’Art Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures Grau en Traducció i Mediació Interlingüística

Grau en Administració i Direcció d’Empreses Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Grau en Comunicació Audiovisual Grau en Criminologia Grau en Dret Grau en Economia Grau en Educació Social Grau en Finances i Comptabilitat Grau en Geografia i Medi Ambient Grau en Informació i Documentació Grau en Negocis Internacionals / International Business Grau en Mestre/a en Educació Infantil Grau en Mestre/a en Educació Primària Grau en Pedagogia Grau en Periodisme Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans Grau en Sociologia Grau en Treball Social Grau en TurismeENGINYERIA I ARQUITECTURA

CIÈNCIES Grau en Biologia Grau en Biotecnologia Grau en Bioquímica i Ciències Biomèdiques Grau en Ciències Ambientals Grau en Física Grau en Matemàtiques Grau en Química CIÈNCIES DE LA SALUT Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments Grau en Farmàcia Grau en Fisioteràpia Grau en Infermeria Grau en Logopèdia Grau en Medicina Grau en Nutrició Humana i Dietètica Grau en Odontologia Grau en Òptica i Optometria Grau en Podologia Grau en Psicologia

16

ENGINYERIA I ARQUITECTURA Grau en Enginyeria Electrònica Industrial Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Grau en Enginyeria Informàtica Grau en Enginyeria Multimèdia Grau en Enginyeria Química Grau en Enginyeria Telemàtica

17


CLAUS PER A ENTENDRE ELS GRAUS LA NOVA ORGANITZACIÓ DELS ESTUDIS

Batxillerat Cicles formatius de grau superior Majors de 25, de 40 i de 45 anys

EL GRAU

LES MATÈRIES

El grau és el primer cicle d’estudis universitaris i prepara per a l’exercici d’activitats professionals. Té una durada de 240 crèdits, llevat d’excepcions com ara Farmàcia i Odontologia, que en tenen 300, i Medicina, que en té 360. Els 240 crèdits inclouen tota la formació teòrica i pràctica i es distribueixen en quatre cursos de 60 crèdits cadascun.

Les matèries serveixen per a estructurar un pla d’estudis i es concreten en una o diverses assignatures de les quals es matricula l’estudiant. Les matèries es mesuren en crèdits i poden ser de tres tipus: ¬ Matèries de formació bàsica

ELS TÍTOLS DE GRAU SÓN ADSCRITS A ALGUNA DE LES 5 BRANQUES DE CONEIXEMENT SEGÜENTS: GRAU

MÀSTER

DOCTORAT

18

¬ Arts i Humanitats ¬ Ciències ¬ Ciències de la Salut ¬ Ciències Socials i Jurídiques ¬ Enginyeria i Arquitectura EL NOU MODEL D’APRENENTATGE I EL CRÈDIT EUROPEU (ECTS) El model d’ensenyament-aprenentatge dins l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior) se centra en l’estudiant. La unitat de mesura d’aquest model és el crèdit europeu o crèdit ECTS (European Credit Transfer System), el valor del qual oscil·la entre 25 i 30 hores. El còmput de les hores inclou classes teòriques i pràctiques, hores d’estudi, seminaris, treballs, projectes i altres activitats acadèmiques necessàries per a l’avaluació. En la Universitat de València, el crèdit ECTS equival a 25 hores, de les quals 10 són de classe i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

S’han de cursar obligatòriament i es fan en la primera meitat del pla d’estudis. Cada grau té un mínim de 60 crèdits de formació bàsica, dels quals almenys 36 són de matèries de la branca de coneixement del títol i la resta poden ser de matèries de formació bàsica d’altres branques. ¬ Matèries obligatòries S’han de cursar obligatòriament i és la universitat qui les estableix per a cada títol de grau. ¬ Matèries optatives Són un grup d’assignatures de les quals l’estudiant pot triar quines vol fer. Alguns graus ofereixen la possibilitat de fer diferents itineraris o intensificacions curriculars mitjançant l’agrupació d’assignatures optatives.

Així mateix, es poden reconèixer fins a un màxim de 6 crèdits per la participació en activitats universitàries, culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació. ITINERARI, INTENSIFICACIÓ, MAIOR I MINOR Els itineraris o intensificacions curriculars són agrupacions d’assignatures, generalment optatives, que permeten a l’alumnat una major especialització en un determinat camp. Segons la titulació s’anomenen de diverses maneres: itinerari, intensificació, menció, etc. En els graus de llengües i literatures, les agrupacions de crèdits s’anomenen maior i minor. El maior són 138 crèdits entre assignatures obligatòries i optatives d’una llengua i les seues literatures, i el minor són 30 crèdits d’assignatures optatives en una segona llengua de la qual s’han cursat prèviament 12 crèdits de formació bàsica. Els itineraris, intensificacions, mencions, maiors i minors són reflectits en el SET (Suplement Europeu al Títol).

19


CLAUS PER A ENTENDRE ELS GRAUS

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

LES PRÀCTIQUES EXTERNES

Com s’accedeix als graus des del batxillerat?

Els graus inclouen pràctiques externes en empreses o institucions. Aquestes poden ser obligatòries o optatives i es cursen en la segona meitat del pla. Quan les pràctiques són obligatòries poden tenir fins a un màxim de 60 crèdits ECTS.

Per accedir als graus cal superar les PAU (proves d’accés a la universitat) i cal fer la preinscripció. És important saber a quina branca de coneixement està adscrit el títol que ens interessa en la universitat on volem estudiar. A més, també és important:

EL TREBALL DE FI DE GRAU El treball de fi de grau és obligatori i pot tenir entre 6 i 30 crèdits, segons el títol. Es fa en l’últim curs del grau. LES LLENGÜES DE DOCÈNCIA A la Universitat de València hi ha docència en valencià i en castellà. D’altra banda, el grau en Negocis InternacionalsInternational Business té un grup de docència en anglès i, a hores d’ara, hi ha diversos graus que ofereixen una part de la docència en anglès: ADE, Dret, Economia, Enginyeria Telemàtica, Finances i Comptabilitat i Turisme.

a) Diferenciar entre NAU (nota d’accés a la universitat) i NAT (nota d’accés a les titulacions). NAU = mitjana del batxillerat (60%) + mitjana de la fase general PAU (40%) NAT = NAU + [ponderació x M1 fase específica PAU] + [ponderació x M2 fase específica PAU]

Les ponderacions s’apliquen segons les vinculacions de les matèries de segon de batxillerat als diferents graus. Hi ha matèries que multipliquen la nota aconseguida per 0,1 o per 0,2. Les matèries M1 i M2 corresponen a les dues millors qualificacions de les assignatures de modalitat examinades en la fase específica de les PAU una volta ponderades per 0,1 o 0,2.

Com s’accedeix als graus des dels cicles formatius de grau superior? Per accedir als graus cal fer la preinscripció amb la nota mitjana del CFGS o equivalent. També és important saber: a) Que a partir del curs 2010-2011 es pot accedir a qualsevol grau des de qualsevol CFGS. b) Que es pot augmentar la nota mitjana del CFGS si la família professional a la qual pertany el cicle està vinculada a la branca de coneixement del títol de grau que es vol cursar. Per augmentar la mitjana es multipliquen les dues millors qualificacions dels mòduls del CFGS per 0,1 i es poden sumar fins a 2 punts a la nota mitjana inicial (excepte els mòduls de Formació i orientació laboral, Formació en centres de treball i Empresa i cultura emprenedora, que no multipliquen).

b) Sols amb la NAU (entre 5 i 10 punts) ja es pot accedir a la universitat, però si es vol augmentar aquesta nota, cal examinar-se de matèries de modalitat en la fase específica de les PAU i obtenir una NAT que pot sumar fins a 4 punts a la NAU inicial (es pot arribar fins a 14 punts). c) Segons quines siguen les matèries de modalitat examinades en la fase específica i la seua vinculació al grau, es poden obtenir diferents NAT per a accedir a diferents graus. La NAU té una validesa indefinida i la NAT té validesa durant els dos cursos següents a la seua realització. 20

21


PREGUNTES MÉS FREQÜENTS També es pot accedir als graus des de: ¬ Batxillerats comunitaris i d’altres països amb conveni, amb credencial d’accés. ¬ Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades. ¬ Accés per a majors de 25, 40 i 45 anys. ¬ Titulació universitària. Hi ha graus que tenen proves específiques per a accedir-hi? Sí, hi ha graus que tenen unes proves específiques que cal superar per poder accedir-hi, com és el cas de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. A més, els estudiants que es preinscriguen per la quota general en el grau de Medicina i en el d’Odontologia, i no hagen fet prèviament la prova d’accés, hauran de superar una prova específica addicional. Aquesta prova inclou l’avaluació de coneixements en les matèries de biologia, química i física. Més endavant es poden establir proves per a altres titulacions. La superació de les proves és un requisit sense el qual no es pot ser admès/a en el grau; a banda, cal fer la preinscripció amb la nota d’accés corresponent. Es poden estudiar dos graus alhora? Sí, hi ha diverses maneres de fer-ho. La primera és mitjançant les dobles titulacions que ofereix la Universitat. La segona, a través de graus que tenen un alt nivell de transversalitat (crèdits comuns) i que permeten obtenir dues titulacions aprofitant crèdits d’una titulació per a una altra (és el cas de les enginyeries o de Biotecnologia i Bioquímica i Ciències Biomèdiques). També hi ha la possibilitat de demanar la simultaneïtat d’estudis entre dues titulacions sempre que es complisquen els requisits.

22

És el mateix l’accés que l’admissió a un grau?

Es poden reconèixer crèdits fora de les assignatures de les titulacions oficials?

No, cal diferenciar entre accés i admissió. Per accés s’entén complir els requisits per a entrar en les universitats (batxillerat i PAU, CFGS, accés per a majors de 25, 40 i 45 anys, proves específiques, etc.). Per admissió s’entén el procediment que ordena les sol·licituds de les persones que compleixen els requisits d’accés (o siga, l’ordenació segons la nota d’accés dins la preinscripció). Pot passar que una persona complisca els requisits per a accedir a la universitat i no siga admesa en un grau perquè hi ha places limitades i no té prou nota d’accés.

Sí. Es poden reconèixer fins a 6 crèdits del pla d’estudis de grau per la participació en activitats universitàries, culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.

Es poden aprofitar crèdits si es canvia de titulació? Sí, hi ha diferents maneres d’aprofitar crèdits ja cursats en un altre grau. Una d’elles és fer servir els crèdits cursats en matèries de formació bàsica sempre que aquestes siguen de la mateixa branca de coneixement. També es pot demanar, segons el cas, el reconeixement, la transferència o la convalidació d’assignatures obligatòries i optatives.

Hi ha professions que exigeixen tenir un títol oficial per exercir-les?

Què és el SET (Suplement Europeu al Títol)? És un document que afegeix informació al títol: cicle dels estudis, assignatures cursades, qualificacions, si s’ha fet un itinerari en concret, etc. Es demana una volta finalitzat el grau i es redacta en valencià, castellà i anglès. Serveix per a facilitar la transparència i el reconeixement de les titulacions dins l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Sí, l’exercici d’algunes activitats professionals regulades –infermer/a, mestre/a, etc.– exigeix tenir un títol de grau en concret. D’altres professions –professor/a de secundària, advocat/da, etc.– exigeixen un títol de grau i un de màster oficial. Què es pot estudiar després del grau? Una vegada acabat el grau, la persona que vol continuar estudiant ho pot fer matriculant-se en els màsters oficials (segon cicle), molts dels quals tenen continuació en un doctorat (tercer cicle). Es pot cursar una part del grau en una altra universitat? Sí, la mobilitat és una pràctica recomanable en la formació universitària. Hi ha diversos programes que afavoreixen l’estada d’estudiants en altres centres d’educació superior de l’estat i de l’estranger: SICUE, Erasmus, etc. A més, la Universitat de València ofereix una sèrie d’intercanvis internacionals i de programes de cooperació per fomentar la mobilitat.

23


GLOSSARI Grau Primer cicle d’estudis universitaris; té una durada estàndard de 240 crèdits ECTS, llevat d’excepcions com Medicina (360 cr.), Odontologia (300 cr.) i Farmàcia (300 cr.). Els 240 crèdits es reparteixen en 4 cursos (60 crèdits per curs a dedicació completa). Màster Segon cicle d’estudis universitaris; té una durada entre 60 i 120 crèdits ECTS repartits d’un a dos cursos a dedicació completa. Branca de coneixement Els ensenyaments de grau s’adscriuen a 5 branques de coneixement: Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria i Arquitectura.

24

Crèdit ECTS

Maior / Minor

Unitat de mesura que equival, en la Universitat de València, a 25 hores. De les 25 hores, 10 són de classe i 15 són de treball autònom de l’estudiant.

Són agrupacions d’assignatures dins dels graus de llengües i literatures.

Matèria / Assignatura Hi ha matèries de tres tipus: de formació bàsica, obligatòries i optatives. Les matèries es concreten en una o diverses assignatures de les quals es matriculen els estudiants. Itinerari És una agrupació d’assignatures, generalment optatives, que permet a l’alumnat una major especialització en un determinat camp dins el grau o el màster. És sinònim d’intensificació curricular; en alguns graus també es parla de menció.

El maior són 138 crèdits entre assignatures obligatòries i optatives d’una llengua i les seues literatures, i el minor són 30 crèdits d’assignatures optatives en una segona llengua de la qual s’han cursat prèviament 12 crèdits de formació bàsica. SET Suplement Europeu al Títol. És un document que afegeix informació complementària als títols oficials. Els itineraris, intensificacions, mencions, maiors i minors figuren en el SET. El SET es redacta en valencià, castellà i anglès. Pràctiques externes Són pràctiques laborals en empreses i institucions que tenen forma d’assignatura

obligatòria o d’optativa dins el pla d’estudis. Poden tenir entre 6 i 60 crèdits ECTS i es cursen en la segona meitat del pla. Treball de fi de grau En l’últim curs del grau cal fer un treball que val entre 6 i 30 crèdits ECTS, segons el títol. Vinculació És la relació que s’estableix entre les matèries de modalitat de segon de batxillerat i els graus (idoneïtat) i també entre les famílies professionals dels cicles formatius de grau superior i les branques de coneixement dels graus (adscripció).

Ponderacions En el cas del batxillerat, les ponderacions consisteixen a multiplicar per 0,1 o 0,2 les dues millors qualificacions de les matèries examinades en la fase específica de les PAU, sempre que les matèries estiguen vinculades al grau que es vol estudiar. En el cas dels cicles formatius, les ponderacions consisteixen a multiplicar per 0,1 les dues millors qualificacions dels mòduls del cicle, sempre que la família professional del cicle estiga vinculada a la branca de coneixement del grau. PAU Prova d’accés a la universitat per als alumnes de batxillerat. La prova és necessària per a accedir als graus i s’estructura en una fase general obligatòria i una fase específica de caràcter voluntari.

Les qualificacions dels exàmens de la fase general tenen validesa indefinida, mentre que les qualificacions de les matèries de la fase específica tenen validesa per als dos cursos acadèmics següents. Preinscripció És el procediment d’admissió que serveix per a ordenar els estudiants que demanen plaça en un grau segons la nota d’accés. Les universitats valencianes públiques (i els centres adscrits a aquestes) fan la preinscripció conjuntament. Hi ha una preinscripció ordinària (fase A, al voltant de les PAU de juny) i una altra d’extraordinària (fase B, al voltant de les PAU de setembre). En la fase A s’ofereixen totes les places dels graus, mentre que en la fase B sols s’ofereixen les que queden després de resoldre la fase A.

25


GLOSSARI NAU Nota d’accés a la universitat, de 5 a 10 punts. Només amb la NAU ja es pot accedir als estudis de grau. La NAU té validesa indefinida. NAU = mitjana del batxillerat (60%) + mitjana de la fase general PAU (40%)

NAT Nota d’accés a les titulacions, de 5 a 14 punts. Pot augmentar la NAU fins a 4 punts. Incorpora les dues millors qualificacions de les matèries de la fase específica. Cal, però, que les matèries estiguen vinculades al grau que es vol cursar. Un alumne pot tenir diverses NAT segons les matèries de modalitat examinades i el grau a què vol accedir. La NAT té validesa durant els dos cursos acadèmics següents a la realització dels exàmens. NAT = NAU + [ponderació x M1 fase específica PAU] + [ponderació x M2 fase específica PAU] Ponderació: 0,1 o 0,2 M1 i M2: dues millors qualificacions de les matèries superades en la fase específica.

26

SERVEI D’INFORMACIÓ - DISE dise@uv.es www.uv.es/dise www.uv.es/acces Campus de Blasco Ibáñez Aulari III, 1r pis C. Menéndez Pelayo, s/n 46010 València Tel.: 963 864 040 Campus de Burjassot-Paterna C. Dr. Moliner, 50 46100 Burjassot Tel.: 963 544 060 Campus dels Tarongers Aulari Nord, planta baixa Av. Els Tarongers, s/n 46022 València Tel.: 963 828 503


Graus de l'ETSE de la Universitat de València