Page 1

ed 70

marรง de 2013

1


ed 70

marรง de 2013

2


Sumari 4. Editorial. Tram final 5. Retauració de la tanca de la Riera del col·legi 6 Valldemia surt als exàmens de 4t d’ESO de la Generalitat 25 anys de mestratge de Joan Bracero Participem al concurs The Fonix 8 La Bernat metge arriba a Valldemia gràcies a l’antic alumne Jordi Hidalgo 10 êxit en la campanya de recollida d’aliments a Valldemia 11 PQPI. Una nova oportunitat per encaminar el futur 12 Els professors vencen els alumnes 4-1 en futbol 13 Es busca nen per a l’estàtua de Marcel·lí a la Llufa.

14 El retorn de la Cancó resposta 16 L’AE la Soca continua celebrant el 40è aniversari 17 a 25 Els cartells de les festes de la Llum i els seus creadors. 25 Els reportatges fotogràfics de les classes de secundària i Batxillerat 29 El dia de la pau 30 Els dia de les famílies a Valldemia Judo, ginc-ampa, Bollywood, gospel, robòtica, donació de sang, teatre i moltes coses més. 34 El gran pregó dels de 2n de Batxillerat 36 Entrevista a Rosa Maria Martínez, la nova secretària de Valldemia 38 La Robòtica facilita el desenvolupament cognitiu

40 La psicomotricitat a l’escola 41 Els estudiants de Comenius arriben a l’escola 42 Carnestoltes 2013 44 L’Escola verda s’implica en les festes de la Llum 45 El canvi de l’escola de bàsquet al minibàsquet 46 Centre Brock. La visió en 3D a l’esport 47 a 54 Saps que... el butlletí informatiu de l’Associació d’antics alumnes de Valldemia. Festa anyal de les promocions de 1963 i 1988 El concert de les Candeles De Facebook: Maristes al Brasil

Podeu seguir l’edició electrònica de l’Estil Directe a: https://sites.google.com/site/estildirecte/ Han fet l’ESTIL DIRECTE: Júlia Mesià Pérez-Olivares, Guillem Cano Filbà, Carla Chacón Valera, Sergi Fernández Javier, Marian Fontseca Barnils, Andrea Girabal Escámez, Gerard Roura Banús, Marina Zherebyateva, Guillem Ayter Arnó, Neus Carbonell García, Marc Espín Fàbregas, Lluís Farrerons Peñarroya, Elena Fuentes García, Marta Loehr Sanz, Guillermo Martín García, Albert Reche Lorenzo, Gemma Sánchez i Masferrer

ed 70

març de 2013

3

DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat i Fabregat. PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi. ISSN 1888-4334 DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004 EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301 Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61 estildirecte@gmail.com estil_directe@maristesvalldemia.com IMPRIMEIX: Agpograf S.A. Paper fabricat en FSC


Editorial

Tram final

Deixant enrere l’hivern i el temps de Quaresma, avancem cap a la primavera i el sol lluent, les plantes revifen i les formigues ja tornen a fer provisió per l’any vinent. Nosaltres paral•lelament, ja comencem a pensar en el nou curs quan encara no hem tancat l’actual, i és que la vida ens demana a vegades planificar per a poder gaudir, ja que encara que ho pugui semblar, poques coses es fan soles. Sempre hi haurà les incerteses del futur i ha de ser així, que ens poden neguitejar però al mateix temps motivar. Tenim la ment inquieta, rumiant contínuament com podem millorar aquí, per arreglar allà. Per dins i per fora, la nostra escola és molt viva, no para mai, i tot plegat és gràcies a les persones que lideren i acompanyen cada projecte. Especialment cal fer esment de l’experiència viscuda a l’escola pels nois i noies de 3r d’ESO, que han compartit vivències amb alumnes de Polònia, Itàlia i Turquia en el nostre primer Comenius (projecte internacional de dos anys de durada finançat amb fons europeu). Pe als professors també ha estat una oportunitat molt valuosa de

compartir coneixements i aprendre d’altres realitats: Europa no és allà, és aquí entre nosaltres. Agrair també a les famílies que han acollit aquests alumnes mentre han estat a la nostra escola. Nosaltres som els primers interessats en anar fomentant l’obertura de l’escola envers experiències internacionals i millora de l’aprenentatge d’idiomes, així com noves tecnologies mitjançant l’ús de la robòtica, les TIC,.... Són objectius que tenim marcats i anem fent passes per aconseguir-los assolir. Tenim uns joves capaços d’organitzar un pregó per les Festes de la Llum i en concret perquè en gaudeixin els més petits, grans i pares. Futurs conciutadans solidaris i emprenedors, de ben segur que d’aquí a vint-i-cinc i cinquanta anys faran com els antics alumnes en el sopar que s’organitza a l’escola i entre d’altres, el comentari és: com n’era de diferent la meva escola, i te’n recordes d’aquell professor que era així i aquella professora que era aixà... i tindran raó, d’aquí a un quart de segle tot haurà canviat, però no –i ho desitjo- , els valors que procurem transmetre: humilitat, treball, esperit de família i solidaritat.

ed 70

març de 2013

4

Tenim la ment inquieta, rumiant contínuament com podem millorar aquí, per arreglar allà.

Gràcies a totes i a tots, Joan Pratdepadua Bufill Director

Lipdub de Valldemia 57600 visionats a 14/3/13

Podeu veure’l en aquest enllaç: http:// www.youtube.com/ watch?v=sQnnOvA3yEY En el moment de tancar aquesta edició de l’ESTIL DIRECTE se’ns ha comunicat el traspàs del nostre estimat Pare Mariano. Nascut el 1935, ha mort el dia 13 de març de 2013. Des d’aquí volem agrair-li el seu exemple, presència, dedicació i amistat tots aquests anys. Les seves celebracions de comunions, batejos i cerimònies de l’escola van marcar un model de senzillesa i donació que trobarem a faltar. La seva presència cada tarda a la plataforma també serà dificil d’oblidar. Descansi en pau. El dia 23 de març, a les 12 del migdia es farà una missa funeral pel repòs de la seva ànima a la basílica de Santa Maria de Mataró.


Actualitat RENOVACIÓ DEL MUR DEL RECINTE ESCOLAR

L’escola es refresca la imatge En Rafael Fleta s’encarrega amb gran interès de la restauració del mur de l’escola. A l’escola Maristes Valldemia s’ha decidit tornar a pintar de manera progressiva el mur de la Riera. Aquesta millora es va començar a realitzar el mes d’octubre a causa de la degradació de la paret.

març de 2013

20 ANYS ESTIL DIRECTE

ed 70

Fotografies cedides per J. Luis García.

5

Després d’un temps sense fer cap tipus de millora a la part exterior de l’escola, ha arribat el moment de realitzar-ne una, la restauració del mur del carrer de La Riera. El conegut treballador de l’escola, en Rafael Fleta, és l’encarregat d’efectuar aquesta tasca per tal de conservar la bona imatge de l’edifici. Va començar a pintar-lo aproximadament entre els mesos d’octubre i novembre del passat any. Cada dissabte al matí, amb l’ajuda d’en Roberto, en Rafael es disposa a seguir pintant a poc a poc el mur. Aquesta tasca la realitza progressivament i sense cap tipus de pressa, l’objectiu és acabar de pintar-lo tot i que no importa quan. Es va decidir restaurar-lo ja que amb els anys el color ja no era el mateix, i en molts casos s’han donat lloc grafits que calia eliminar. Per tal de pintar-lo i aconseguir un perfecte resultat s’ha utilitzat pintura de la tonalitat gris perla i pintura vermella per a la part superior. De moment s’han utilitzat cent quilograms de pintura i el material utilitzat són corrons de brotxa grossa. Actualment ja es pot comprovar la diferència i la gran millora gràcies al treball i esforç d’en Rafa. Tot i que li suposa un gran esforç, fa aquesta tasca amb molt de gust ja que li agrada el seu treball i poder veure les millores que realitza a l’escola. A part de pintar el mur, realitza altres funcions relacionades amb la millora de l’edifici, com per exemple la reparació de tot tipus de aparells electrònics, mobiliari escolar, manteniment de les calderes... Segons el propi Rafael “Soy un hombre polifacético”.


Actualitat Els estudiants d’ESO són posats a prova en la realització de les proves diagnòstiques

Valldemia apareix en l’ enunciat de l’examen de català

ed 70

març de 2013

6

A l’escola Maristes Valldemia s’han realitzat correctament una sèrie de proves enviades per la Generalitat per tal de conèixer el nivell de l’alumnat. Les de 3r de ESO es van donar lloc al desembre i les de 4t al febrer. Des de fa diversos anys, la Generalitat va decidir realitzar una sèrie de proves a les escoles i instituts de Catalunya per tal de controlar el nivell dels estudiants dels centres educatius catalans. Els alumnes, els quals les han hagut de realitzar són els de cicle superior de l’ESO. Les proves s’han donat lloc sense cap problema a les mateixes classes dels alumnes al llarg de dos dies. Els estudiants de 3r les van realitzar al mes de desembre, i els de 4t als passats dies 14 i 15 de febrer. Les assignatures en les quals es realitza un examen són el català, el castellà, l’anglès i les matemàtiques. Tot i que tots els alumnes estan ben informats sobre el perquè de la realització de les proves, la majoria creu que obtindrà uns bons resultats i que el nivell era baix. En Borja Cejudo de 4t de ESO B creu que les proves tot i que s’han que fer, no tenen massa utilitat. I d’altra banda, en Àlex Redrado de 3r C, opina que van bé per tal de repassar conceptes estudiats al llarg de l’escolarització.

Joan Bracero, 25 anys a Valldemia Aquest curs, fa 25 anys que el professor Joan Bracero, llicenciat en geografia i història, fa classes al nostre col·legi. En el sopar de les Festes de la Llum va rebre un homenatge de la comunitat educativa de Maristes Valldemia. Enhorabona, Joan.

Valldemia participa al concurs d’anglès The Fonix El departament d'anglès del col·legi organitza la participació en el concurs The Fonix organitzat per International House i per la fundació catalana de l'esplai. 16 alumnes de Valldemia hi han participat el dissabte 2 de març.

El concurs té per finalitat seleccionar els millors alumnes d'anglès dels centres educatius catalans. Els exercicis de totes les fases del concurs consistiran en tasques escrites sobre un tema (per exemple, geography, history or music), del qual es proposaran diverses activitats de vocabulary, reading i writing. Addicionalment, en la fase final existirà una petita prova oral. Els alumnes de la nostra escola que hi van participar van ser de 5è de primària: Victòria Lope Romera i Helena de Bonis Domínguez; de sisè: Joan Ribas Padilla i Anna Maragall Cambra; de primer d’ESO: Alberto barrachina Ortega i Guillermo Cabellos Martínez. D’altra banda, de segon d’ESO es van examinar la Sara Polo Morcillo i en Sergi Otero Rodríguez, mentre que de tercer d’ESO ho van fer l’Alba Spielman de Gea i en Joan González Peña. Finalment, de quart d’ESO van fer la prova la María Barrachina Ortega i la Mariona Paulet Espígul; de primer de Batxillerat l’Oriol Carreras Ramírez i l’Eugènia Güell Barnils i de segon de Batxillerat la Mariona López Sensada i l’Elena Muñiz Pladellorens.


ed 70

marรง de 2013

7


Actualitat La col·lecció Bernat Metge ja és a l’escola

L’escola rep la col·lecció Bernat Metge d’obres gregues i llatines Gràcies a en Jordi Hidalgo, antic alumne del col·legi, i el diari ARA, la biblioteca escolar compta amb una gran col·lecció d’obres clàssiques

ed 70

març de 2013

8

El diari ARA va organitzar l’any 2011 un projecte cultural consistent en oferir la compra de dues col·leccions Bernat Metge pel preu d’una, de manera que una d’elles havia de ser entregada en forma de regal a l’escola catalana que el comprador hagués preferit, per tal de fer arribar als alumnes la cultura clàssica. El 15 de setembre del 2011 el diari ARA va presentar a l’Ateneu Barcelonès la iniciativa “Ara, cap escola sense la col·lecció Bernat Metge”. Es tracta d’una col·lecció única, ja

que només tres llengües en tot el món tenen tots els clàssics grecs i llatins traduïts a la seva llengua. L’acte va ser presentat per Tatiana Sisquella, qui va definir el projecte com “una proposta per fer arribar els millors títols de la col·lecció Bernat Metge a totes les escoles catalanes, perquè estem convençuts que cal recuperar els pilars de la cultura, la democràcia i la civilització”. Amb aquesta iniciativa, la millor col·lecció de clàssics d’Europa ha pogut arribar a més de 1500 escoles dels Països Catalans. L’objectiu principal va ser acostar la cultura

llatina i la cultura grega als alumnes i fer arribar aquestes grans obres literàries a tots els estudiants. A més a més, molts personatges catalans importants es van sumar al projecte. Alguns exemples són: Toni Soler, Sergi López, Sílvia Bel, Albert Om, Xavier Bosch, Irene Rigau i Xavier Trias. A continuació podeu llegir una petita entrevista a en Jordi, un gran lector i autodidacte que va fer arribar al nostre col·legi aquesta col·lecció de tan elevat valor literari. “Em dic Jordi Hidalgo Lozano. Sóc un gran


Actualitat d’una oportunitat d’obsequiar a una escola sense que aquest fet impliqui l’encariment del producte. -Vas escollir la nostra escola com la destinatària d’aquest obsequi. Quin va ser el motiu? Com que és l’escola on jo havia estudiat, vaig decidir que era la més adequada per regalar la col·lecció. Segons el meu punt de vista, és un petit detall que fa bé per a tots, ja que permet que molts alumnes ara tinguin tots aquests llibres al seu abast. -Quan es va fer l’entrega del regal? Doncs ara deu fer aproximadament mig curs que va arribar la col·lecció a Valldemia. -Com va ser el procés d’entrega? El mateix diari ARA va entregar la col·lecció. Tot seguit, vaig rebre una carta conforme ja s’havia donat la col·lecció Bernat Metge. Vaig estar molt content.

març de 2013

9

-Et voldríem agrair aquest detall amb l’escola, ja que de ben segur que serà de gran utilitat per a molts alumnes. Moltes gràcies.

ed 70

amant de la llengua catalana i de les llengües en general, així com de la història que les acompanya. Vaig estudiar a Valldemia. M’encanta llegir i em considero una persona molt autodidacte. De fet, casa meva sembla una biblioteca.” - Vas anar a Valldemia durant la teva etapa escolar? Sí, des de ben petit vaig anar a Valldemia. Per tant, hi he passat tots els meus estudis. - Què recordes de l’escola? Tot i ser una escola catòlica, considero que era un centre obert mentalment, que et deixava pensar i reflexionar. Els professors que vaig tenir eren molt bons, de manera que l’educació era també d’un bon nivell. Recordo moltes experiències positives viscudes al col·legi. - En destacaries algun aspecte en concret? Vaig tenir professors que em van transmetre una gran estimació per la cultura i per la llengua catalana. I això ho agraeixo molt. - Vas comprar aquesta col·lecció del diari ARA. A part d’això, n’ets també subscriptor?

No en sóc subscriptor, però sóc una persona molt col·leccionista i m’encanta tenir llibres a casa meva. De fet, casa meva és com una biblioteca. - En què consistia el projecte que va organitzar aquest diari? Qualsevol lector, ja sigui subscriptor del diari o no, podia adquirir els 51 volums de la col·lecció i portar-ne una altra a l’escola desitjada. Va tenir molt d’èxit. - De què es tracta la col·lecció Bernat Metge? Es tracta d’una sèrie de traduccions catalanes d’alt nivell de llibres clàssics grecs i llatins. Les màximes autoritats catalanes s’hi van implicar molt i compila obres mestres de la literatura universal. Perquè vas decidir participar en aquesta iniciativa? Personalment, ho vaig trobar molt interessant, ja que t’oferien la possibilitat de comprar una col·lecció per a tu i regalar-ne una altra a l’escola que desitgessis. Així doncs, es tracta


Actualitat L’escola Maristes Valldemia celebra la campanya de recollida d’aliments

Superats els 2012 quilos d’aliments recollits a Valldemia La campanya de recollida d’aliments celebrada a tots els cursos de Maristes Valldemia es du a terme amb èxit, solidaritzant-se amb els del seu entorn.

E

ed 70

març de 2013

10

ls alumnes de l’escola Maristes Valldemia de Mataró, des de fa anys realitzen una activitat que tracta de solidaritzar-se amb els del seu voltant, aportant menjar i altres productes de primera necessitat a persones que ho necessiten. Aquest any, la campanya s’ha anomenat “2012 quilos de solidaritat”, l’objectiu de la qual era reunir tots els productes proporcionats pels membres de l’escola, bé fossin de de professors o bé d’alumnes, i pesar-ho, de manera que s’aconseguís un mínim de 2012 quilograms d’aquests. Es va celebrar des del dia 3 de desembre fins a l’últim dia d’escola abans d’iniciar les vacances de Nadal, és a dir, fins al 21 de desembre. Va ser un acte molt profitós, on tothom va aportar quelcom per a solidaritzar-se amb les persones que els envoltaven, que possiblement estaven passant per un mal moment. D’aquesta manera, els que col•laboraven es sentien totalment orgullosos de poder realitzar una aportació que no els suposava cap gran esforç i, d’altra banda, estaven fent un grandíssim favor a les persones que ho necessitaven. Per tant, la felicitat i la satisfacció quedaven equilibrades entre les dues parts.

L’activitat que van proposar els professors als seus respectius alumnes va ésser la de posar un vídeo de motivació cada dia, durant les dues setmanes que durava la campanya, de manera que així s’incitava els alumnes a realitzar alguna aportació, per petita que fos. D’aquesta manera, també se’ls recordava que aquella activitat hi era present aquells dies a l’escola, perquè no se n’oblidessin. Eren vídeos de caràcter lúdic realitzats per dos alumnes de 2n de Batxillerat, Alejandro Gómez i Ramon Blanquer. Tenen una duració aproximada de 5 minuts i hi apareixien professors i alumnes de tota l’escola, des dels més menuts fins als més grans. A cada passadís de l’escola hi van col•locar unes caixes grans on els membres del

col•legi que volien fer l’aportació solidària hi posaven els productes i aliments que portaven de casa. Podien dur llet, oli, sal, llegums, pasta… però també sabó i colònia, entre d’altres. Era gratificant veure que la gent estava predisposada a col•laborar en l’activitat i s’implicava en aquesta, omplint les caixes cada dia més! Aquesta campanya va ésser protagonitzada per un personatge anomenat Saquet, el qual apareixia a tots els vídeos motivadors de cada dia per a donar un toc d’humor a l’acte i per a proporcionar més ganes de portar menjar i altres productes de primera necessitat. Els aliments i altres productes recollits durant aquelles dues setmanes es van repartir, com cada any, a les associacions de Mataró que s’encarreguen de gestionar els aliments, tals com: el menjador de Sant Joaquim, Creu Roja i Càrites. Aquestes van agrair altre cop la col•laboració de l’escola. És una activitat tradicional que celebra l’escola Maristes Valldemia la qual, un any més, ha obtingut el seu bon fruit. Els membres del col•legi destaquen que volen repetir aquest acte cada any atès que no els costa ser solidaris, i menys en les dates properes al Nadal.


PQPI El PQPI a la nostra escola

Una nova oportunitat per encaminar el futur

Escola i noves expectatives

L’escola Maristes Valldemia obre les seves portes als joves que han triat un itinerari de formació professional inicial per assolir el GESO, incorporar-se a un CGGM o bé entrar al món laboral. Carla Chacón Valera

març de 2013

Per acabar, els nois i noies han elaborat uns aparadors a partir de les seves idees. Ho han fet treballant en equip, exposant les idees que cada membre del grup tenia i compartint les seves aptituds per a aconseguir un treball del qual ara n’estan orgullosos. Això els ha ajudat a entendre que la cooperació és molt important perquè tots som diferents i podem aportar-nos moltes coses els uns als altres. Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), en definitiva, tenen com a finalitat proporcionar als joves, d’entre 16 i 21 anys que no tenen l’ESO, una formació bàsica i professional que els permet incorporar-se al món laboral o accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà. A la nostra escola volem anar més enllà de la formació professional i ens proposem de formar persones íntegres que creixin tant a nivell intel•lectual com a nivell personal. Per això, a més de les classes teòriques realitzades a l’aula, els oferim una sèrie d’activitats entretingudes i relacionades amb la societat actual que fomenten els lligams entre els joves del grup, els ajuden a socialitzar-se, a créixer i a formar-se amb uns certs valors de respecte, solidaritat, esforç... D’aquesta manera es diverteixen i aprenen coses noves d’una manera més dinàmica.

ed 70

d’aus. Els alumnes van treballar diversos conceptes de l’assignatura de manipulació i moviments de mercaderies. Els nois també han pogut viure en primera persona com és i com està organitzada una empresa que des dels seus inicis ha tingut com a objectiu oferir productes de qualitat i un bon servei per als seus clients. Han observat com amb esforç i dedicació s’ha convertit en una empresa moderna, eficaç i adaptada a les necessitats del client, per tant, competitiva en tots els aspectes. Els alumnes han après que han d’estar preparats per a poder ser persones competitives en el futur i han afrontat aquesta visita amb un gran entusiasme. També cal assenyalar com a rellevant el taller de gospel que es va dur a terme en una de les aules de l’escola i que es va caracteritzar per una alta participació dels joves. . Els alumnes van divertir-se amb una estona musical tot escoltant un gènere tant antic com interessant al mateix temps que descobrien artistes del gospel i adquirien una cultura musical molt àmplia. Aquesta va ser una de les activitats més engrescadores i tanmateix una de les més valorades ja que amb ella, els nois van aprendre que les altres cultures poden enriquir-nos molt i així van assimilar que totes elles mereixen el mateix respecte.

11

A

quest programa esta encaminat cap a donar-los una segona oportunitat per començar a superar-se i treballar per tenir un projecte de futur. Tot això es fa per mitjà d’activitats en grup, controlades per un professor, a les tardes a la mateixa escola o en els diferents llocs que es visiten Per començar en aquest curs s’han realitzat ple d’activitats d’aquest tipus com ara la visita a la fundació “La Marató TV3” per treballar la part més ètica i solidària dels alumnes. Han realitzat una xerrada de l’Institut Guttman, on els nois i noies han pogut veure altres realitats distintes a les seves, compartir les experiències que han patit algunes persones i amb això han comprovat que hi ha situacions que potser no els queden tan lluny com creien. També han visitat el Comerç Just on han après que aquest és un moviment social que impulsa unes relacions comercials i econòmiques més justes i equitatives en un món globalitzat, mentre gaudien d’uns aliments obtinguts de manera ètica. Dins de les activitats proposades pels tutors del PQPI, cal destacar-ne algunes tals com la visita l’empresa Torrent i fills, una empresa familiar fundada el 1939 i dedicada al sacrifici i posterior distribució


Partit profes-alumnes Partit professors vs alumnes

Victòria dels professors en el partit de futbol disputat contra els alumnes

El darrer dia 21 de Desembre, els professors de l’escola van derrotar clarament els alumnes en un partit de futbol sala al nostre pavelló Redactors: Lluís Farrerons i Gerard Roura

E

l partit ha tingut un resultat molt contundent 4-1 amb victòria dels professors.

ed 70

març de 2013

12

Cada any els alumnes de segon de batxillerat de la nostra escola fan un partit de futbol sala contra els professors. Aquest any la cosa havia estat molt renyida a causa dels diversos “piques” que hi havien els dies previs al partit, però per sort no hi va haver confrontacions greus durant el partit. Cal dir que en els primers minuts de partit els professors i alumnes tenien nivell similar, però a mesura que el partit va anar avançant els alumnes van anar perdent força, deixant pas a l’experiència i veterania dels professors. Els professors van demostrar que no només saben escriure a la pissarra i donar classe,

sinó que també saben jugar a futbol. Cal destacar l’arribada d’un nou fitxatge en l’equip dels professors, en José Manuel, el qual va ser desequilibrant en moltes ocasions, convertint-se així en una de les peces claus de l’equip. Així mateix es va notar l’absència

d’un dels grans, que per primer cop en molts anys no jugava aquest partit. També cal fer menció a l’acte de solidaritat per part dels seus companys professors a l’Albert Dotras, el qual estava sent operat, ja que abans de començar el partit van sortir amb una samarreta donant-li suport. Els gols: Manel López (10), Francesc Casas (1-1), Joan Ramon (2-1), (3-1) i José Manuel García (4-1).


ed 70 març de 2013 13

Marcel•lí busca companyia

Marcel•lí Champagnat busca un nen que li torni a fer companyia L’avorriment al qual està sotmès durant les hores de classe l’han conduït a començar aquesta cerca.

M

arcel•lí ha començat una recerca exhaustiva entre els nens del col•legi per poder trobar un nou company. És necessari que aquest estigui disposat a compartir llargues estones en el seu racó de la plataforma durant tot el dia. Ja fa un bon temps des que Marcel•lí va perdre el seu company amb el qual havia passat molts anys i moltes experiències. És per això que Marcel•lí, segons han pogut saber els redactors de la Llufa Directa, ha començat a buscar un nou nen que l’ajudi a passar aquestes estones de classe més ràpidament. El que l’ha por-

tat a fer aquesta recerca ha estat la solitud en què es trobava en el seu racó quan no hi havia ningú a la plataforma. Segons paraules del propi Marcel•lí: “Les hores que no hi havia nens al pati se’m feien eternes”. Per aquest motiu, ens ha demanat que informem a tots els alumnes del col•legi que si estan interessats en ocupar aquest lloc vagin a parlar amb ell. Es troba davant del pati de P3 i està disponible durant tot el dia. És essencial ser simpàtic, xerraire, amable, amigable i, sobretot, divertit ja que s’hauran de passar llargues estones sols. Si no tens aquestes

qualitats però en tens algunes altres que creus que també li agradaran pots provar sort i anar a parlar amb ell. Tot i això, també us demanem a tots i a totes que durant les poques estones de pati l’aneu a distreure i jugueu amb ell.

La Llufa Directa


Cançó resposta 18 grups de la categoria A i 3 de la B omplen de música el teatre de l'escola.

Torna la Cançó Resposta a Valldemia amb més ritme que mai Després d'un any de descans la cançó resposta torna amb 23 grups i una nova organització. Fotografies: Josep Maria Fabregà

anar cantant les seves cançons demostrant que havien assajat molt i convertint-se en els amenitzadors de la tarda.

E

l concurs presentat per la Lídia Altarriba i l'Albert Cocera va ser molt participatiu i va comptar amb el suport dels professors Núria Santaló, Virgina Castarnado, Judit Sánchez, Ferran Cano, Gustavo Legido, José Manuel Bernal i Albert Dotras. El jurat va estar integrat per la Cecília Bertran, la Cristina Escanilla, la Marta Mas i la

ed 70

març de 2013

14

Bàrbara López. Gairebé 150 participants van convertir el

Mentre el jurat de la categoria A deliberava, els 3 grups de la categoria B feien seu l’escenari.

teatre de l’escola en un festival de música actual amb lletres adaptades al lema de l’any. Com no podia ser d’una altra manera, el teatre estava ple a vessar per gaudir de les cançons. Com és habitual els alumnes de tercer van obrir el festival i els 18 grups de la categoria A van

Per la seva banda, en la categoria B, l’accèssit va ser per a les Pixurris, grup integrat per la Gemma, la Berta, l’Ariadna i l’Anna, totes elles de primer d’ESO C, que van cantar la cançó de “pan y mantequilla” de Efecto Pasillo, que van titular “ Atreveix-te a mirar més enlla`” i el primer premi va ser per al grup Five Direction, que interpretaven la peça “What


Cançó resposta makes you beautiful” de One direction, i que elles van titular “No t’ho pensis, mira!. El grup estava compost per la Sofia, l’Anna, la Carlota, la Cèlia i la Clàudia. Un cop deliberat van rebre un accèssit els crancs, grup compost per Arnau, Idris i Mouad, amb la cançó de The Lazy song de Bruno Mars que els van titular “Mira el telescopi i ho veuràs”; el segon premi va ser per al grup “Rock direction”.que interpretaven la peça “What makes you beautiful” de One direction. El grup el formaven en David, en Biel, l’Ignasi, en Guillermo i en Jaume. I el primer premi d’aquesta categoria va ser per al grup Cheetah’s, integrat per l’Ester, la Gina, l’Ariadna, la Paula, la Gemma, la Berta i l’Anna, que van partir de la cançó “Miami Beach” de Lax’ and Busto i que elles van titular “L’altre món”.

ed 70

març de 2013

15

Podeu veure més fotos en aquest enllaç:


La Soca

Continua la celebració del 40è aniversari de La Soca El passat cap de setmana dels dies 16 i 17 de febrer, l’entitat escolta de l’escola va celebrar novament els 40 anys sortint de la monotonia

ed 70

març de 2013

16

Any rere any es duia a terme el dia de les famílies només durant un dia, però aquest any, aprofitant que l'agrupament celebraba els seus 40 anys, van decidir celebrar-ho el dia de les famílies duent a terme una activitat de dos dies per als escoltes, els pares, i els socis de l'entitat. La sortida va ser realitzada a una casa de colònies del Collell, prop de la població de Banyoles. Estava previst arribar allà a les onze, per poder posar en marxa ben d'hora la primera activitat. La primera activitat constava d'una excursió, i perquè tothom s'hi veiés en cor, es van preparar dues excursions paral·leles, una per a les branques més grans i per als pares i socis més atrevits, i l'altra per a les branques més petites. Van arribar a la casa a l'hora de berenar, i allà van dur a terme diverses dinàmiques per grups, tot mostrant als pares quines eren les activitats que fan cada c a p

de setmana. Els pares s'ho van passar d'allò més bé, ja que era un entorn molt familiar, i es trobaven en un lloc immillorable. També hi havia l'opció de només anar-hi el

diumenge, com s'havia fet cada any. Els escoltes de l'escola diuen que s'ho van passar d'allò més bé, que va ser una sortida extraordinària, i que es va aconseguir crear un ambient molt agradable i familiar. D'altra banda, els escoltes aquest any han creat un compte de facebook i un de twitter, per poder penjar fotos, i poder tenir informats els pares i als escoltes de què està previst fer durant l'any. I no ens podem oblidar dels de l'AJMACOR, que el passat cap de setmana de carnestoltes van sortir a la rua de la Riera, amb disfresses d'allò més treballades. Les havien realitzat els caps de setmana anteriors amb moltes ganes i molta ill·lusió. Aquests, també, tenen previst realitzar una sortida a la neu. Es durà a terme a Planoles, del divendres 22 al diumenge 24 de febrer, la qual esperen impacients i amb moltes ganes.


Festes de la Llum 2013

L

’Elena Ale g r e, de 6 anys, que va a la classe de 1r de primària B, ha obtingut el 1r premi amb l’obra “El cartell de la llum”. El cartell, inspirat en la façana del col•legi, utilitza la tècnica de pintar amb ceres, guixos i retoladors. L’Elena Alegre ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball és veure’l tot en conjunt.

L

març de 2013

17

’ Àngel de la Peña, de set anys, que va a la classe de 2n de Primària A, ha obtingut el tercer premi amb l’obra “L’espelma de la llum”. L’Àngel ha relacionat les Festes de la llum amb una espelma i ha utilitzat la tècnica de blancs i negres. Aquest ens explica que li ha agradat molt fer el cartell i el que més li agrada del seu treball és com li ha quedat l’ombra de l’espelma i la flama. És el primer cop que guanya i està molt content amb el resultat ja que pensava que si ho feia en blanc i negre guanyaria més punts.

ed 70

L

a Xènia Ortega, de set anys, que va a la classe de 2n de Primària C, ha obtingut el segon premi amb la obra “El puzle de la llum”. La Xènia s’ha inspirat en la seva germana ja que sempre fa puzles i ha utilitzat la tècnica de colors i paper cel•lofana. Aquesta ens explica que li ha agradat molt l’estona que s’ha passat fent el cartell i el què més li agrada del seu treball és el puzle. És el primer cop que guanya i està molt contenta amb el resultat.


Festes de la Llum 2013

L

a Mariona Civit de 10 anys, que va a la classe de 4t C, ha obtingut el 1r premi amb l’obra “Entrem a les festes”. El cartell, inspirat en la llum i la foscor utilitza la tècnica de contrasts i ceres per pintar-lo. La Mariona ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball és el dibuix. És el primer cop que guanya i per això està molt contenta.

N

ed 70

març de 2013

18

’ Anouar Elyazidi, de 8 anys, que va a la classe de 3r B, ha obtingut el 2n premi amb l’obra “La llum i els seus amics”. El cartell inspirat en l’escola i els elements relacionats amb la llum està fet amb plastidécors i llapis de colors, i posteriorment s’han repassat amb retolador negre. N’Anouar ens explica que li ha agradat molt fer-lo i el que més li agrada del seu treball és el dibuix que ha fet de l’escola i el de la bombeta. És el primer cop que guanya i està molt content.

L

a Paula Viña de 9 anys, que va a la classe de 4t B, ha obtingut el 3r premi amb la obra “L’Espelma que brillava”. El cartell, inspirat en les flames de les espelmes, utilitza la tècnica tridimensional juntament amb els llapis de colors i la purpurina. La Paula ens explica que li ha agradat molt fer el cartell i que el que més li agrada del seu treball és l’espelma. És el primer cop que guanya aquí a l’escola, encara que ja havia guanyat en la seva antiga escola, i està molt contenta.


Festes de la Llum 2013

L

’Ignasi de deu anys, que va a la classe de cinquè C de Primària, ha obtingut el primer premi amb l’obra: “Les estrelles”. El cartell, inspirat en el cel utilitza la tècnica de resseguir les figures i difuminar-les. L’Ignasi ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li ha agradat del seu treball és com li ha quedat. És el primer cop que ha guanyat i està molt content.

L

març de 2013

19

’Anna Julià Gorgas, d’onze anys, que va a la classe de 6è C, ha obtingut el 3r premi amb l’obra “Mans solidàries”. El cartell, inspirat en la campanya de 2012 quilos de solidaritat i el menjar, utilitza la tècnica de les aquarel•les, el collage i el fet d’enganxar pasta i material reciclat. L’Anna ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball són les mans que hi ha, ja que creu que estan fetes d’una manera original. És la primera vegada que guanya el concurs de cartells de les festes i per això està molt contenta.

ed 70

L

a Sara de deu anys, que va a la classe de cinquè A de Primària, ha obtingut el segon premi amb l’obra: “Les festes de Llum”. El cartell, inspirat en aquesta festa celebrada al col•legi, utilitza la tècnica del 3D. La Sara ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li ha agradat del seu treball és la tècnica utilitzada. És el primer cop que ha guanyat i està molt contenta.


Festes de la Llum 2013

E

n Guillermo Cabellos, de 13 anys, que va a la classe de 1r d’ESO A, ha obtingut el primer premi amb l’obra “Els colors de l’escola”. El cartell, inspirat en la mateixa escola, utilitza la tècnica del paper de cuina pintat i arrugat. En Guillermo ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball és com destaquen els colors. En Guillermo ja va guanyar el concurs dels cartells de les festes de la llum l’any 2012, va obtenir el segon premi.

E

ed 70

març de 2013

20

n Carles Luis, de 12 anys, que va a la classe de 1r d’ESO A, ha obtingut el segon premi amb l’obra “Lletres de colors”. El cartell, inspirat en els colors de la fusta, utilitza la tècnica del llapis i alhora del pastel. En Carles ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball són les lletres. És la primera vegada que en Carles guanya el concurs dels cartells de les festes de la llum i està molt content.

L

a Maria Álvarez, de 13 anys, que va a la classe de 1r d’ESO C, ha obtingut el tercer premi amb l’obra “Explosió de pensaments”. El cartell, inspirat en les revistes de l’escola, utilitza la tècnica de la purpurina combinada amb la de les teles enganxades. La Maria ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball és el dibuix de la noia. És la primera vegada que la Maria guanya el concurs de cartells de les festes de la llum i està molt contenta.


Festes de la Llum 2013

L

’Arnau Suari, de 13 anys que va a la classe de 2n ESO C, ha obtingut el primer premi amb l’obra que ha titulat “El cole de la llum”. El cartell inspirat en la silueta del cole utilitza una tècnica de pintar el cartell de color vistosos i amb una esponja. L’Arnau ens explica que li ha agradat molt fer-ho i que el que més li agrada del seu treball és poder utilitzar les esponges per realitzar-ho. L’Arnau, ja havia guanyat el concurs de les festes l’any 2011- 2012 quan anava a 1r d’ESO i també quan anava a 5è de primària.

L

21

a Mireia Leniana de 13 anys que va a la classe de 2n ESO B ha obtingut el tercer premi amb l’obra que ha titulat “Atreveix-te a fer fotos”. El cartell inspirat en el lema del col·legi utilitza una tècnica de collage. La Mireia ens explica que li ha agradat molt fer-ho i que el que més li agrada del seu treball és la càmera que hi ha al mig. La Mireia, no ha tingut l’oportunitat de haver guanyat el concurs anys anteriors perquè es nova des de 1r d’ESO.

març de 2013

a Carme Iñiguez de 14 anys que va a la classe de 2n ESO B ha obtingut el segon premi amb l’obra que ha titulat “El nen que mira”. El cartell inspirat en un rotllo de paper utilitza una tècnica de volum. La Carma ens explica que li ha agradat molt fer-ho i que el que més li agrada del seu treball és el nen que hi ha al mig del cartell. La Carme, ja havia guanyat el concurs de les festes l’any 2010-2011 quan anava a 6é de primària.

ed 70

L


festes de la llum 2013

E

n Roger Arroni, de catorze anys, i que va a la classe de 3r ESO B, ha obtingut el 1r premi amb l’obra “L’escola de Marcel•li”. El cartell inspirat en l’estàtua de Marcel•lí l’ha fet utilitzant la tècnica dels colors de carbonet. En Roger ens explica que li ha agradat molt fer-ho, per la tècnica que ha utilitzat, i l’element que més li agrada del seu treball és l’aparició de l’estàtua de Marcel•lí. També ens ha comentat que va guanyar el 3r premi quan feia quart de primària.

L

ed 70

març de 2013

22

’Helena Izquierdo, de catorze anys, i que va a la classe de 3r ESO- B, ha obtingut el segon premi amb l’obra “Atreveix-te a mirar”. El cartell inspirat en el lema de l’escola l’ha realitzat utilitzant la tècnica del carbonet. L’Helena ens explica que li ha agradat molt fer-ho, perquè ha pogut treballar amb el carbonet i difuminar, i l’element que més li agrada del seu treball és el nas vermell. També ens ha comentat que va guanyar el 1r premi quan feia tercer de primària.

L

a Sharon Guerrerro, de catorze anys, i que va a la classe de 3r ESO- B, ha obtingut el tercer premi amb l’obra “La flama de les festes”. El cartell inspirat en la revetlla de St. Joan l’ha realitzat utilitzant la tècnica del collage. La Sharon ens explica que li ha agradat molt fer-ho, perquè ha pogut crear la flama a partir del collage, i l’element que més li agrada del seu treball és la flama. També ens ha comentat que va guanyar el 1r premi quan feia segon d’ESO.


ed 70

marรง de 2013

23


Festes de la Llum 2013

L

a Carla Pascual ,alumna de quart d’ESO C, ha guanyat el primer premi dels cartells de les festes de la llum 2013, amb el seu cartell anomenat “Les Festes de la llum 2012”. La Carla ha realitzat el cartell amb materials de reciclatge i el que més li agrada del seu és el mur fet amb taps de suro. La Carla ha guanyat per primer cop el premi aquest any.

L

ed 70

març de 2013

24

a Laia Martínez Pujol, que va a la classe de 4t C, ha obtingut el premi amb l’obra “Les festes de la llum 2013”. El cartell, inspirat amb la bona harmonia que es respira a les festes de la llum utilitza la tècnica de collage per composar-lo. La Laia ens explica que li ha encantat realitzar-lo i que el que més l’atrau d’aquest muntatge és el volum que li ha donat a la bola del món, que fa accentuar el concepte d’humanitat i d’unió amb els de l’entorn. La Laia està molt orgullosa i alhora sorpresa d’haver guanyat un premi atès que és el primer cop que guanya.

E

n Toni Luís Cristòfol, alumne de quart d’ESO B ha guanyat el tercer premi dels cartells de les Festes de la llum d’aquest any. En Toni es va inspirar en un llibre d’art. Aquest jove artista ha seguit una tècnica de dibuix amb aquarel•les, i la part on està dibuixada la silueta del col•legi és el que més li agrada.


Festes de la Llum 2013

E

n Francesc Itúrria, de 16 anys, que va a la classe de 1è de batxillerat C, ha obtingut el 1r premi amb l’obra “ El Reciclatge”. El cartell, inspirat en l’anunci “Envàs, on vas” utilitza la tècnica del reciclatge. En Francesc ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball és haver agafat coses de casa que pensem que no podem utilitzar i que després se li puguin donar un bon ús. En Francesc ja va guanyar el concurs de cartells de les Festes de la Llum l’any 2011.

L

març de 2013

25

’Helena Ortel, de 17 anys, que va a la classe de 1r de batxillerat C, ha obtingut el 3r premi amb la obra “L’ull ”. El cartell, inspirat en el lema de l’any utilitza la tècnica de les aquarel•les. L’Helena ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball és que es veu molt realista. És el primer cop que guanya, i per això està molt contenta.

ed 70

L

a Paula Bruguera, de 17 anys, que va a la classe de 1r de batxillerat B, ha obtingut el 2n premi. El cartell, titulat “atreveix-te a mirar” és inspirat en una pel•lícula de por utilitza la tècnica d’ombres. La Paula ens explica que li ha agradat molt fer-lo i que el que més li agrada del seu treball són les ombres obtingudes. És el primer cop que guanya, i per això està molt contenta.


Festes de la Llum 2013 Competició de cartells.

Els alumnes d’ESO i Batxillerat posen a prova les seves habilitats creatives

Creativitat i treball en equip per fer la mostra fotogràfica.

Com cada any per les Festes de la Llum, els alumnes d’ESO i Batxillerat gaudeixen de dos dies de competicions entre classes. Una de les activitats que han de fer és la mostra fotogràfica, en la qual cada classe ha de realitzar un cartell fotogràfic. Aquests cartells són valorats per un jurat que atorga el primer, segon o tercer premi de cada curs de l’ESO i dels dos cursos de Batxillerat.

1ESOA: sobre un fons groc, els alumnes de 1r d’ESO A han representat quatre camins diferents que van

ed 70

març de 2013

26

a quatre zones del cartell, corresponents a sortides o activitats realitzades. Han il·lustrat les diverses excursions o activitats amb fotografies dels alumnes durant una visita al zoo, a la platja, durant la castanyada i l’últim dia abans de les vacances de Nadal. Amb aquest cartell han obtingut el segon premi.

Aquest cartell, de la classe de 1r d’ESO B, presenta un cartell dividit en dues parts. La part esquerra, de color blau, té el dibuix d’unes ulleres envoltades per fotografies en grup dels alumnes; mentre que la part dreta, de color verd, té una cara taronja amb la foto de classe en el somriure i fotografies individuals dels alumnes pel voltant. Han pogut obtenir un tercer premi.

2n d’ESO A i guanyador del primer premi, compartit amb el cartell de 2n C, té un

projector dibuixat, amb unes bobines, i que està projectant una foto del grup-classe.

1ESOC: de les classes de 1r d’ESO, el grup A s’emporta el primer premi amb una representació del col·legi, amb una palmera que té les fulles sobresortint del cartell. Hi ha fotografies dels alumnes entremig de les arcades, a les finestres i fins i tot sobre l’edifici. 2ESOA: aquest cartell, fet pels alumnes de


Festes de la Llum 2013 lupa, en volum, dins la qual hi ha una foto del grup-classe i fotografies de cos sencer dels alumnes al voltant. 4ESOA: aquest cartell, de 4t d’ESO A, amb

el lema “We are the world” ha obtingut el tercer premi. Han elaborat un mapamundi, amb els continents fets de paper de colors diferents i amb fotografies dels alumnes en cada un d’ells. 4ESOB: guanyador del primer premi, aquest cartell de 4t d’ESO B té dibuixat un grup B, ha fet aquest cartell, en el qual surt un noi mirant per uns prismàtics, dins els quals es pot apreciar un conjunt de fotos dels alumnes fet diverses activitats. 3ESOC: el primer premi de 3r d’ESO és per a la classe C. El seu cartell té una

27

pirata amb el seu lloro que mira per un monocle. A l’altra banda del cartell es veu una illa, amb fotografies de cara dels alumnes i el cos dibuixat.

març de 2013

fotos d’alumnes per grups envoltades de conceptes tals com respecte, col·laboració, amistat, diversió... també han fet una càmera de fer fotos de color gris i amb volum. Aquest empat en el primer premi en el curs de segon d’ESO es de, segons Sílvia Oliveras, membre del jurat, a què “tots

dos cartells complien tots els requisits que demanem a un cartell per poder optar al primer premi, i no ens vam poder decantar per un en concret”. 3ESOA: Aquest cartell en blanc i negre, fet per la classe de 3r d’ESO A, ha obtingut el tercer premi del curs. Al mig, ben gran, hi posa “Festes de la Llum” i està envoltat per fotografies dels alumnes sobre unes figures que semblen caramels, de color blanc. 3ESOB: el segon classificat del curs, el

ed 70

Unint les dues bobines i envoltant, alhora, la fotografia de grup, hi ha fotografies individuals dels alumnes. La classe de 2n d’ESO B ha pogut obtenir el segon premi amb aquest cartell. Consisteix en una representació del joc de l’oca amb fotografies dels alumnes a cada casella i amb una frase per a cada fotografia. Per la seva banda, els alumnes de 2n d’ESO C han elaborat un cartell que conté


Festes de la Llum 2013 4ESOC: guardonat amb el segon premi i amb el lema “Una classe per recordar”, el cartell de 4t d’ESO C presenta una prestatgeria amb llibres, un autocar, diverses fotografies de sortides i una medalla dels Jocs Atlètics, a més d’una estatueta d’un ull que representa el primer premi de

1BTLB: 1r de Batxillerat B ha aconseguit el segon premi de Batxillerat. El cartell té fotos dels alumnes envoltades per fotografies dels ulls dels alumnes, que recorren el marge del cartell.

han representat un estenedor amb fotografies dels alumnes subjectades amb pinces. Ha obtingut el tercer premi de Batxillerat. 2BTLB: el cartell dels alumnes de 2n de Batxillerat B té la forma d’un ull, que es

1BTLC: també amb el segon premi, el cartell de 1r de Batxillerat C té fotografies dels alumnes sobre una representació de l’univers, amb diversos planetes. També

desplega i mostra els dos. Són ulls verds compostos per fotografies dels alumnes de la classe, però no ha obtingut cap premi. 2BTLC: els alumnes de 2n de Batxillerat C han fet aquest cartell, que tampoc ha estat premiat. És un conjunt de fotos agrupades formant un ull, amb les pestanyes dibuixades al voltant.

les festes. 1BTLA: aquest cartell no ha obtingut premi, però és la representació d’un safari, amb diversos animals i fotografies dels alumnes de la classe, 1r de Batxillerat A.

ed 70

març de 2013

28

hi ha uns prismàtics amb fotografies dins. 2BTLA: els alumnes de 2n de Batxillerat A


Dia de la pau Escoltant el silenci de Gandhi i Casals

Els alumnes de l’escola es reuneixen per celebrar el dia de la pau El passat dimecres, 30 de gener de 2013, data en la que es commemora l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi

Vidriera de l’escola decorada amb les siluetes de les mans dels alumnes.

març de 2013

29

cions de guerra molt llunyans a nosaltres i que la convivència escolar és fonamental. Per tal de donar a conèixer que l’escola té un Pla de convivència per transmetre als nens l’importància de conviure sense conflictes, amb respecte i ajudant-se entre ells per ser encara més feliços .

ed 70

Tota l’escola va celebrar de forma conjunta el Dia escolar de la No-violència i de la Pau, Enguany es va fer una especial referència a la convivència escolar. Com a activitats preparatòries, el mateix 30 de gener es va començar el dia amb una lectura motivadora recordant la figura de Mahatma Gandhi i Pau Casals. Els alumnes del centre van resseguir les seves mans al mateix dia amb guix per les vidrieres de l’escola i decorant els passadissos amb les mans en fulls de color, en concret els d’infantil i cicle inicial de primària, els quals els hi van llegir un conte de la Pau. I com és habitual, cada alumne del centre va assistir a la celebració de l’acte en la plataforma amb una enganxina de la pau, en la qual hi havia un colom dibuixat. En l’acte, tal i com he dit anteriorment, es va fer una especial referència a la convivència. Perquè es vol recordar que sempre s’està parlant de conflictes armats o situa-

Per aconseguir els objectius es van escenificar tres conflictes hipotètics, cada un corresponent a un cicle diferent. Interpretats per tres alumnes que llegien simultàniament el seu conflicte, i eren interromputs pel silenci com a actitud de protesta, tal i com va fer en el seu moment Pau Casals amb El cant dels Ocells. Al final de l’acte es va llegir el manifest de la Pau elaborat pels alumnes de 1r de Batxillerat, i posteriorment es va fer l’esperat enlairament de tres globus i es va cloure l’acte.


Dia de les famílies Se celebra el Dia de les Famílies a Valldemia.

Un any més, celebrem al col·legi el Dia de les Famílies El Dia de les Famílies va celebrar-se el passat diumenge 3 de febrer a Maristes Valldemia. És un esdeveniment que forma part del centre i té com a objectiu principal fer que les famílies passin un dia juntes en el col·legi gaudint de totes les activitats i animacions que s’hi proposen

C

ed 70

març de 2013

30

ada any es duen a terme diverses activitats com l’Eucaristia o el Judo però la primera es va anul·lar perquè el pare Mariano, encarregat de dur-la a terme cada any, es troba delicat de salut. A hores d’ara encara es troba dèbil, tal i com un conegut seu ens ha fet saber. Pel que fa al Judo, es va fer una exhibició al gimnàs del pavelló, la qual els alumnes i l’Arnau (entrenador del club) van practicar dues setmanes abans i va ser tot un èxit. Van venir alumnes d’un altre club amb el seu mestre a col·laborar amb el nostre centre afavorint, així, les bones relacions entre els “judokes”. Tanmateix, els pares dels alumnes van poder gaudir d’una e x cel·lent exhibició que van fer

els seus fills. Primerament, es van posar en parelles i anaven fent els moviments que, prèviament, havien estat assajant. A continuació, es van dividir en dos grans cercles i uns alumnes havien d’intentar treure als altres d’aquests. Un cop acabat això, es va donar pas al magnífic combat protagonitzat pels dos entrenadors (tots dos cinturó negre) els quals van oferir un gran espectacle. Segons l’Arnau Fillat, entrenador del Club de Judo Bujinkan del Maresme, aquest esport, en un futur no gaire llunyà, s’obrirà camí fins a ser més important que d’altres. Fillat practica aquest art marcial des de ben jove i l’ensenya al col·legi des de fa uns set anys aproximadament. egons informa Andrea Girabal, una altra de les activitats que va moure a més gent va ser la donació de sang. A quart de primària es va fer un projecte interdisciplinari, treballat a l’àrea de medi, on van treballar l’aparell circulatori, i a català, que van treballar les enquestes. Una de les coses que feien els nens de quart era anar per l’escola

S

repartint flyers i explicant a la gent el seu projecte donant opció a participar. En primer lloc, les persones que anaven a donar sang havien d’omplir un qüestionari que lliuraven al metge, i llavors els feia la prova de l’hemoglobina per descartar que tinguessin anèmia. Després de treure’ls sang, se’ls donava una beguda, una pasta i un obsequi fet a mà pels alumnes de quart donant les gràcies per participar. Finalment, aquests alumnes realitzaven unes enquestes a qui havia donat sobre aquesta campanya per després a classe treballar-les i poder realitzar gràfics. Els nens estan molt ben mentalitzats de la importància que té aquesta campanya. En Joan Lloret diu: “cada any la fem perquè sabem que hi ha molta gent que necessita sang i d’aquesta manera les ajudem i també col•laborem amb hospitals perquè puguin proporcionar-la”. D’altra banda, per als més petits hi havia un parc inflable ambientat amb el reciclatge en


Dia de les famílies s’hi explicava com els nens el programarien perquè fes cadascuna de les missions que es demanen al concurs. Pel que fa al projecte científic, es va explicar als pares en què consistia i es va ensenyar el sites que han fet els alumnes: fll.maristesvalldemia.com.

U

el qual el monitor encarregat, feia un repàs als nens dels contenidors i els explicava on ha d’anar cada objecte que es vol reciclar. Una vegada explicat, donava als nens uns coixinets amb el dibuix de diferents residus, i els havien de col•locar al contenidor que pertocava. A més hi va haver una representació de Bollywood d’una companyia de ball anomenada Dansa Asrai per donar un altre caliu, renovar i animar la gent a participar en aquest dia. Van pensar que si creaven un ambient diferent com ho és el Bollywood, la gent s’animaria més a participar, i així va ser. Principalment, el grup va ballar diverses cançons a la plataforma de l’escola, i després van animar a la gent perquè ballessin amb elles. Van fer com una mena de classe

na altra de les novetats d’aquesta edició, segons relata Marc Espín Fàbregas ha estat la participació del Gospel sons de Mataró, dirigits des de fa sis anys per l’antiga alumna de l’escola Georgina Blanc. El Gospel és un gènere musical, cantat en anglès, que tradicionalment s’utilitza en ambients religiosos. El Gospel sons de Mataró canten una versió molt més moderna en la qual practiquen diversos estils, un dels quals el funky. La directora ens ha comentat que habitualment el grup està format per unes cent persones, tot i que per a aquesta activitat només han vingut vint membres del Gospel sons de Mataró. L’objectiu de la seva participació és animar la gent a cantar. Primer de tot van animar a tothom que estava per les grades a què baixessin a la pista del pavelló, els més menuts del centre escolar hi van assistir ràpidament acompanyats pels seus pares. Primer van fer una sèrie d’estiraments, per activar la musculatura, uns massatges a l’esquena del company, entre d’altres co-

ses. Sempre seguint les indicacions de la Georgina, la resta de membres del Gospel sons estaven barrejats de peu amb el públic per la pista. Posteriorment, la Georgina va començar a explicar diversos passos, en els quals s’havia de seguir el ritme de la música amb els peus i les mans. La dificultat dels passos anava augmentat amb el pas del temps, fins que van arribar a fer tota la coreografia d’una cançó. Tant nens com pares se’n van sortir perfectament bé. Després de realitzar els passos d’una cançó, la Georgina i la resta del Gospel sons cantaven petites estrofes d’una cançó i els nens, asseguts, les havien de repetir. En el moment de repetir-ho cantaven fluixet es notava la timidesa i el poc domini de la llengua anglesa. Per acabar la seva actuació tant el Gospel sons de Mataró com tots els que van baixar a la pista van posar-se drets per cantar conjuntament la cançó que han estat preparant anteriorment amb la coreografia ensenyada inicialment. Per acabar la seva participació, el Gospel sons de Mataró va interpretar diverses cançons, una de les quals va ser la versió del club Super 3 de l’aniversari feliç. El nen que feia anys aquell dia va explicar-nos, al acabar l’actuació, que no s’ho esperava pas que li cantessin una cançó i que li ha agradat moltíssim. Se’l veia feliç al respondre les preguntes, a l’igual que tota la resta de nens i pares, contagiats pel somriure del seu fill. Si voleu obtenir més informació podeu consultar la seva pàgina web http://www.gospelsons.org

ed 70

març de 2013

31

explicant els passos d’unes coreografies per finalment ballar-les. Els nens més petits van ser els primers en animar-se i finalment van aconseguir, fins i tot, que ballés algun pare. També es va realitzar una mostra de robòtica, on es va ensenyar el robot que participaria en el concurs FIRST LEGO League amb els alumnes de tercer d’ESO. També


Dia de les famílies GIMC-AMPA 2013

L’AMPA organitza una Gimc-Ampa per a les famílies

C

om cada any, el primer diumenge del mes de febrer es celebra el dia de les famílies. Aquest dia es poden gaudir d’activitats lúdiques creades per algunes de les associacions del col•legi. Aquest any hem volgut saber en què consistia l’activitat organitzada per l’AMPA. Tractava d’una gimcana, la qual s’anomenava “Gimc-AMPA”. Consistia en 8 proves que s’havien de realitzar per l’edifici del col•legi, les proves eren les següents: En primer lloc, s’havia de buscar per l’escola, en quin any es va aconseguir l’acreditació d’escola verda. Posteriorment, a la biblioteca, hi havia una activitat extraescolar de robòtica d’una marca molt coneguda de joguines, s’havia d’esbrinar com es deia la competició on participava l’escola. Després, la Mare de Déu de la Llum que hi ha a la capella té una espelma en una mà i un cistell a l’altre. S’havia d’esbrinar que és el que porta dins del cistell. D’altra banda, havien de buscar els botons que mostrava la fotografia i dir de què es-

taven fets. En cinquè lloc, havien de fer una foto d’una de les activitats que més els agradés de la festa i apuntar el nom en el full. Després, havien d’aconseguir el segell de l’activitat de AjMaCor o de la Soca. Aquesta va ser la prova que més li va agradar a en Martí Pérez Batlle, ja que coneixia a la gent de la Soca i el van deixar participar en una de les seves activitats. En setè lloc, havien de buscar dues famílies que estiguessin participant a la Gimc-Ampa i dirigir-se al punt d’inscripció. I per últim, un cop havien arribat amb les altres dues famílies, tenien la possibilitat

de participar en el mural de la festa, el qual amb pintura havien d’escriure quina havia sigut l’activitat que més els va agradar. En aquest mural la Claudia Esteve va posar que el que més li va agradar de la Gimc-Ampa va ser pintar-se la cara en la cinquena prova. Tot plegat, va ser un dia ple de diversió i emoció, on els participants de la Gimc-Ampa van afirmar que la repetirien sense cap mena de dubte, ja que van gaudir del dia. Per a més informació sobre l’associació de l’AMPA pots entrar a la pàgina web del col•legi. http://www.maristesvalldemia. com/

Una agradable parada enmig d’un llarg dia

Les famílies s’apleguen per compartir el dinar

ed 70

març de 2013

32

A

l’hora de dinar s’ajunten les famílies al menjador de l’escola per dinar tots junts la tradicional paella. La idea de fer una paella va arribar juntament amb el Sr. José Antonio Santos ja que disposa dels coneixements i els estris per fer-ho. Abans de la paella es feia una botifarrada. A més a més del plat principal també hi ha amanides per picar i embotits i formatges, fruits secs i beguda. En acabar, treuen les postres que són flam i galetes seguits d’un cafè per a la sobretaula. Tot i que sembli una tasca de les més fàcils, darrere d’això hi ha una gran feina d’organització. Primerament al desembre ja s’organitza com es repartiran les feines: vendre tiquets, fer les comandes, preparar el dinar i organitzar les actuacions. Després, al mateix dia, també hi ha feina per tot el matí. Diversos pares i mares han

de netejar els musclos i el peix i preparar tots els ingredients. D’altres també han de preparar les amanides que treuen per picar i els embotits. I no ens oblidem de parar taula! Un cop preparat i organitzat el menjar s’han de redistribuir les taules del menjador, col•locant-les en fileres llargues on hi van els adults i en l’altra els nens, que són vigilats per joves de la Soca i Ajmacor. Més endavant, mares i pares, persones de la junta i parelles que ajuden aquell dia serveixen els plats de paella. Primer als nens i després als adults. Per acabar, després de

la sobretaula, els mateixos pares i mares han d’encarregar-se de la neteja: recollir les taules, netejar estris i cuina i posar-ho tot en bosses de la brossa. Aquest any s’ha arribat a 150 comensals, uns 100 pares i 50 nens. I és per això que seguidament del dinar es fa una actuació dirigida a aquests últims. Hem parlat amb en Sr. Josep Francesc Casamitjana, president de l’AMPA, per saber les seves sensacions sobre el dinar d’aquest any. La seva resposta ha estat que cada any està més ben fet ja que tenen més experiència encara que voldrien que hi participés més gent. Finalment ens ha explicat que el motiu d’aquest dia i del dinar és compartir amb els fills un dia a l’escola, al seu pati, a les seves aules, al seu menjador... és com un dia a casa seva i conèixer on passen tant de temps.


Dia de les famílies Representació del nou grup de teatre escolar.

El Grup de Teatre de Valldemia s’estrena amb èxit

L’obra “La princesa i el pèsol”, representada pels nens i nenes del grup de teatre escolar, va aconseguir forts aplaudiments

març de 2013

el rei, la reina i el príncep sense haver pogut dormir gens a causa del pèsol. Va ser llavors quan el príncep va triar-la per ser la seva princesa. L’ovació del teatre va ser màjuscula. Els nens i nenes, d’entre primer i tercer de primària, van sortir junts acompanyat per la Núria Santaló i la Gemma Pérez. L’AMPA va premiar el seu esforç i dedicació en l’obra amb una caixa de bombons. En acabar, els nens afirmaven que no s’esperaven tanta gent i que estaven molt nerviosos. Tots estan d’acord en què els ha agradat molt fer l’obra i esperen poder representar-ne una altra aviat. Per tot això, podem dir que l’estrena del nou Grup de Teatre de Valldemia ha estat tot un èxit. La directora, la Núria Santaló, espera continuar amb aquest extraescolar durant més anys vist el bon funcionament que té.

33

mençar, els llums es van apagar i la Núria va començar a narrar la història d’un príncep. Aquest, representat per l’Enric Rodríguez, buscava una princesa per casar-s’hi. Les princeses, representades per la Carla, la Meritxell, la Jana i la Laura, anaven entrant a l’escenari per la porta del castell de decoració, fet per en Rafa. D’una en una, el príncep les anava refusant perquè tenien alguna pega: els peus grans, un fill... Quan ja dubtava de trobar una princesa digna per a ell, l’última va arribar, representada per la Clàudia Esteban. Els reis, encarnats per en Pau i la Anna, van decidir posar un pèsol sota el llit on aquesta noia dormiria. L’endemà, la princesa es va presentar davant

ed 70

E

l diumenge dia 3 de febrer, dia de les famílies a l’escola, els nens de l’extraescolar de teatre van fer la seva primera obra. Davant molt públic, els nens van aconseguir representar els seus papers a la perfecció. El nou grup de teatre va triomfar en la seva estrena el dia de les famílies. Més de la meitat del teatre estava omplert i, els nens i nenes, es van començar a preparar. Era la seva primera interpretació i estaven molt nerviosos. La Núria Santaló i la Gemma Pérez, directora i ajudant de direcció respectivament, van decidir fer exercicis de relaxació per als nens. Quan ja tocava co-


Els alumnes de Batxillerat protagonitz entretingut ple de so

ed 70

març de 2013

34

El pregó dels alumnes de 2n de Batxillerat es tractava d’un concurs, inspirat en la pel·lícula Slumdog Millonaire, que constava de sis proves o preguntes. A més comptava amb vistosos balls, presentats en forma de flaixbacs i anuncis televisius. El programa va ser presentat per l’Albert Moya, al qual acompanyaven dues hostesses i 6 concursants. Quan un concursant fallava la pregunta era expulsat de la sala per tres excelses Mamzelles, caracteritzades a la perfecció per tres alumnes masculins. El guanyador va ser el professor Tocat del bolet, interpretat per Francesc Casas, qui va vèncer l’Home de negre, que era en Xavier Medina, el qual no va superar la prova de reciclar bé.


zen un pregĂł imaginatiu, vibrant i molt orpreses i bons balls!

ed 70

març de 2013

35

El professor Tocat del bolet, va triar com a premi un creuer amb tots els que havien estat els amics de classe i aixĂ­ es va iniciar el ball final.


Entrevista

Tinc el propòsit de ser feliç

ed 70

març de 2013

36

La Rosa M. Martínez Pastor va néixer a Granollers fa 37 anys. Viu a La Garriga i després de treballar en un laboratori ha vingut a realitzar tasques de secretaria a Valldemia. És de lletres, es considera tímida i creu que la tolerància ajuda a fer-nos millors persones.

-Quina característica destacaries més de la teva manera de ser? Sóc tímida. -Quina qualitat prefereixes en una persona? Que sigui honesta per sobre de tot. -Què valores més dels amics? Que ofereixin suport. -Quina seria la teva pitjor desgràcia? La malaltia d’algú que m’estimi atès que penso que m’afectaria més si la malaltia provingués d’algú estimat ja que encara que les malalties pròpies també siguin rellevants, el patiment no és el mateix. -Què detestes per sobre de tot? La mala educació i la violència, bé sigui verbal o física. -Pel que has vist al col·legi aquest temps que hi has estat, creus que els alumnes són educats, quan s’adrecen a la secretaria? Depenent de quins estudiants, però en general sí.


Entrevista

37

-Vius a Mataró o has d’agafar transport cada dia? Visc fora de Mataró i haig d’agafar el cotxe diàriament. -T’agrada llegir? Quin és el teu autor preferit? Sí, m’agrada llegir però no tinc autors preferits, és a dir, no em moc per autors sinó per l’estil de llibre. -Quin ha estat el teu darrer llibre? Ens en fas cinc cèntims? El meu darrer llibre ha estat el Psicoanalista, llibre de misteri. Tracta d’un psicoanalista que és amenaçat i ha de fer una espècie de prova perquè la seva vida està en joc. -Ens el recomanaries? Per què? Sí, perquè et sorprenen coses inesperades. Sents al teu interior l’ansietat del propi protagonista. -Què prefereixes, mar o muntanya? M’agraden les dues coses perquè crec que cada àmbit et permet fer coses diferents, també depèn del temps meteorològic que faci. -Què prefereixes, estiu o hivern? Crec que les dues estacions tenen avantatges i inconvenients. No em sabria decantar per cap de les dues. -Què prefereixes, blanc o negre? No sóc molt d’extrems, no segueixo cap criteri per decantar-me. I fins aquí l’entrevista amb la Rosa Maria Martínez. Li desitgem el millor en la seva etapa a Valldemia.

març de 2013

quan s’hagin d’enfrontar a la recerca de feina? Molt important la bona formació, no només per la feina sinó també per la vida, per saber relativitzar les coses.. També cal ser pacients i productius, és a dir, no esperar que les coses vinguin soles cap a tu, ser capaç de buscar alternatives. -Quan estudiaves eres més de ciències o de lletres? Totalment de lletres. -Has trobat moltes diferències entre el teu col•legi d’abans i aquest? Ara veig l’escola des d’un altre punt de vista, és a dir, d’una manera més interna, tot i que l’estructura sí que la veig igual. -Has trobat bon ambient a l’escola? Sí, la veritat és que sí. Sóc una persona nova en aquest centre i m’he sentit molt còmoda en aquest aspecte per l’ajuda que m’han donat en integrar-me. -Explica’ns una mica la teva feina. Estic aprenent però faig tasques administratives i de secretaria: arxius, matriculacions, altes i baixes d’alumnes, historials acadèmics, etc. -En què t’agrada aprofitar el teu temps lliure? Estar amb les persones que no puc estar durant el dia i que aprecio, escoltar música.

ed 70

-Quin és el teu lema? Ser tolerant és el que et fa ser millor a la vida. -Quins estudis tens? Estudis de psicologia a l’Universitat Oberta de Catalunya. -Quines coses són les que et van agradar quan estudiaves? M’agradaven més les matèries relacionades amb l’àmbit social i amb col•lectius determinats, destacant els marginals. -Has tingut alguna feina anterior? Si és que sí, on? Sí, d’administrativa en un laboratori. -Er a un la bor atori químic? T’agradava la feina? No, era un laboratori de control de qualitat de l’edificació. Sí que m’agradava tot i que hi havia aspectes millorables, com a totes les feines. -Quins són els teus propòsits? Ser feliç conservant la feina que tinc, tenir una xarxa de nivell social on sentir-me còmoda i recolzada. Per a mi ser feliç no té res a veure amb el que obtens sinó amb el que sents tu en el teu interior. -Com vas arribar a aquest centre? El coneixies? No el coneixia, hi vaig arribar a través d’un portal de recerca de feina. -El procés de trobar feina en aquests temps que corren deu ser complicat, oi? Què recomanaries als alumnes del col•legi


Robotika.es

La robòtica pedagògica per facilitar el desenvolupament dels processos cognitius i de representació Robotika.es - Laura E. Bòsnia Riutort.

L

ed 70

març de 2013

38

a robòtica pedagògica pot donar suport a l’ensenyament en diverses disciplines del coneixement i poden utilitzar-se amb persones de qualsevol edat. Actualment s’està utilitzant la robòtica per facilitar als alumnes eines robots i la seva programació, com a eines robòtiques per facilitar el procés d’ensenyament-aprenentatge. La construcció i la utilització d’eines robòtiques permeten que nens des de 3 anys d’edat, puguin crear els seus propis “micromons”, és a dir, fabricar les seves pròpies representacions d’alguns fenòmens del món que els envolten i això amb el conseqüent avantatge de facilitar l’adquisició de coneixements sobre aquests fenòmens. La robòtica integrada a l’aprenentatge i a l’ensenyament, exposa els avantatges que hi ha en la fabricació i l’ús d’aquestes eines robòtiques pedagògiques per capacitar als alumnes des de primerenca edat mètodes per tractar i resoldre problemes. Aquestes activitats generen una important quantitat de coneixements en els nens que incorporen a través del joc i la interacció amb aquestes eines i desenvolupen les seves aptituds en l’anàlisi, el qüestionament i la síntesi. Per això, és molt important que els jocs de robòtica que s’utilitzin com a vincle

per a l’ensenyament i desenvolupament d’aprenentatge de diferents coneixements, estiguin adequats a l’edat i la maduració del nen perquè el joc amb els diferents elements robòtics, els proporcioni la possibilitat d’aprendre sobre diferents conceptes, tant científics com tecnològics. En cas de marques reconegudes com LEGO, el desenvolupament dels programes que acompanyen els jocs s’ha desenvolupat per a nens des de 7 o 8 anys, fins a 14 anys. Altres jocs didàctics com Arduino, ja pertanyen a nivells de maduració i les edats per a les quals s’adrecen són a partir de 12 anys. Val a dir que tant l’estructura dels jocs com la forma en què poden ser muntats i programats posteriorment, ha de ser adequada a l’edat del nen i les seves possibilitats de manipulació de peces i la incorporació i aplicació de conceptes inherents al propi joc. També es pot afirmar que l’aprenentatge de molts conceptes abstractes de tecnologia i de ciències pot ser enormement afavorit per la robòtica pedagògica, fins i tot en les persones que aprenen amb moltes dificultats. S’exposa a continuació, com pot ajudar la robòtica pedagògica en la formació de diferents nivells de qualificació, segons l’edat i aptituds del nen. Els elements del procés d’ensenyament-aprenentatge que estan afavorits per aquesta disciplina són:

1. - La integració del teòric amb el pràctic: És molt més fàcil aprendre de fenòmens observables que de teories complexes i abstractes. 2. - L’ensenyament del procés científic: S’ha de conèixer quin és l’ordre en què s’ha de fer el treball que permeti obtenir coneixements, 3. - La manipulació directa dels mecanismes: Es pot proporcionar capacitació en un laboratori per efectuar tasques que impliquin el maneig de diversos sistemes. 4. - L’explotació de les representacions gràfiques: S’ha d’ensenyar a interpretar informació gràfica (corbes, esquemes, taules, equacions) per poder utilitzar proporcionant una adequada instrucció en el maneig d’aquesta, i finalment: 5. - Utilització de representacions matemàtiques: Cada persona pot ser capaç de crear les seves pròpies representacions matemàtiques dels fenòmens que pugui observar en el seu entorn. En cada un d’aquests processos la robòtica pedagògica ha fet una gran quantitat d’aportacions i ha demostrat la seva efectivitat, així mateix, se segueixen desenvolupant eines robòtiques que puguin elevar la quantitat i la qualitat de coneixements de nens de totes les edats i tots aquests conceptes també poden servir per aspirar a un millor nivell de vida.


ed 70

marรง de 2013

39


Kinamics

La psicomotricitat a l’escola Sònia Caja (Psicomotricista i psicòloga). www.kimamics.es La psicomotricitat és una part important de l’educació dels nostres fills, ja que el nen aprèn a través de l’acció (exploració, experimentació, relació amb el seu entorn, amb els altres, amb si mateix...). El seu Sistema Nerviós es desenvolupa a través del moviment! És un aprenentatge vivenciat que afavoreix el desenvolupament integral del nen, prevenint possibles dificultats futures, tant a nivell emocional, conductual, acadèmic, social... L’espai escolar permet un ampli ventall de possibilitats per poder portar a terme la tasca psicomotriu.

Quines possibilitats té la psicomotricitat a l’escola?

ed 70

març de 2013

40

Normalment, el registre més conegut de la psicomotricitat dintre de l’escola és el que es practica dintre de l’horari escolar. Però el ventall de possibilitats és major. La majoria de les vegades la sala de psicomotricitat de l’escola és un espai molt ric en possibilitats, però que a partir de les 17h queda desaprofitat. Hi ha més opcions... Psicomotricitat com a activitat extraescolar Si parléssim amb un gran nombre de psicomotricistes estic segura que la majoria coincidiríem en que el temps setmanal que dediquem amb els nen o sobretot, el que dediquem per sessió se’ns queda curt (al psicomotricista i al nen). L’horari escolar apressa i això comporta haver de fer unes sessions força reduïdes, on queden molt compactats els diferents moments de la sessió, cadascun d’ells tan importants i moltes vegades pels que “passem tan de puntetes”. Parlem per exemple del moment de la psicomotricitat proposta, on es treballa aquesta part més de programació i conceptes, on el psicomotricista crea situacions màgiques per treballar també el currículum escolar però de forma vivenciada. També parlem dels moments de psicomotricitat espontània, tan importants perquè el nen ens mostri i es mostri, per valorar-lo en tota la seva globalitat, per gaudir del cos i de l’acció amb llibertat, per investir l’espai, per enfrontar-se a les pors... I un altre moment importantíssim del que també parlem és el de la representació, aquell moment tan especial pel nen, en el que a través de diferents tècniques (dibuix, modelatge, construccions, paraula...) el nen projecta les emocions i sensacions viscudes a la sessió o a través de la sessió. Aquest moments, tan significatius a les sessions

de psicomotricitat, moltes vegades s’han de portar a terme força ràpid, ja que el temps apressa, i això fa que la sessió perdi riquesa. És un dels motius pel que proposem l’opció dels “extraescolars”, per tal de poder gaudir adequadament de les sessions tal i com el “peques” es mereixen, i per què no, també els psicomotricistes. Vull que el meu fill faci alguna activitat extraescolar d’esport però: no se quina és més adequada, cap li acaba d’agradar, no té facilitat per cap en concreta... Aquesta és una situació molt freqüent, en què molts pares es troben i que moltes vegades no saben com resoldre-la. En molts països d’Europa i sud Amèrica la psicomotricitat com activitat extraescolar per als nens de 0-8 anys és molt habitual, i aquí a Catalunya cada vegada més. Ja que, a part de tots el beneficis que aporta al nen, evitem encasellar-lo en un únic esport que, ja sigui perquè no encaixa amb el moment evolutiu del nen o perquè no s’ha definit encara per les seves preferències, alguns esports específics no els acaben de gaudir. Psicomotricitat mare/pare - fill Permet poder compartir a pares i nens aquests moments tan significatius dels nostres fills com és l’aprenentatge vivenciat, l’expressió lliure, el joc simbòlic entre altres tipus... D’aquesta manera, amb l’ajuda del psicomotricista podrem entendre millor el moment evolutiu en el que es troba el nostre fill, quin tipus de joc prefereix i per què, què significa, com fomentar-li... Al mateix temps ajuda a crear o enfortir els vincles mare/pare-fill tan importants per la seva salut psicològica/emocional, per la seva seguretat... tan important en aquestes etapes on es formen el Jo i l’autoconcepte. Grups d’ajuda Dintre o fora de l’horari escolar existeix l’opció de poder crear, junt amb l’especialista en psicomotricitat de l’escola, el que anomenem grups d’ajuda. Això vol dir, que amb aquells nens amb els que es pugui detectar alguns tipus de dificultat (ja sigui de caire emocional, evolutiu, conductual, motriu, relacional...) o indicis de patir-la, es poden generar petits grups on poder fer un treball psicomotriu més adaptat a la necessitat del nen, un acompanyament més personalitzat que un grup gran

es difícil portar a terme. Aquests grups d’ajuda es poden fer en horari escolar o després, amb l’opció de fer-ho amb la especialista en psicomotricitat de l’escola, professor de referència o fins i tot amb els pares si es considera adequat. I a més a més... Assessorament del terapeuta psicomotriu: el treball en xarxa i cooperació sempre és enriquidor i complementari, per tant pensem que és molt interessant per aquells professionals que treballen amb els nens, ja sigui el tutor, la mestre d’educació especial, psicopedagoga o especialista en psicomotricitat poder contar amb una visió psicomotriu amb aquells nens que ho necessitin i per tal de comprendre millor el malestar del nen al igual que poder fer un anàlisi de les seves capacitats (molt important). D’aquesta manera el psicomotricista pot recomanar unes pautes d’actuació als professionals i la família. - Tallers/xerrades de formació per a pares. - Tallers de formació per a professionals.

Per què a l’escola? Avantatges.

- Sala de psicomotricitat: afortunadament gairebé totes les escoles tenen una sala o espai on poder portar a terme la pràctica psicomotriu. Aquesta sol ser un espai adaptat per aquesta tasca, amb material adequat dur-tou i fixe-mòbil com gomaescuma de diferents formes i mides, matalassos, espatlleres, teles, aros, cons, pilotes, cordes... que permeten practicar amb els nostres petits una psicomotricitat de qualitat. - Espai familiar pels nens. - Espai familiar pels pares, al mateix que aconseguim que s’estalviï en desplaçament i temps. - Especialista en psicomotricitat. Aquestes són algunes de les possibilitats de la Pràctica Psicomotriu en l’àmbit escolar, però que , òbviament per portar-les a terme s’han de consensuar amb el centre educatiu on es porta a terme i amb els AMPA’s. D’aquesta manera, es pot aconseguir uns resultats enriquidors per a tot, i sobretot pels nens! A la sala de psicomotricitat els nens, a través dels seus moviments, sentiments i qualitat a les relacions, expressen el seu ser i estar al món. (B. Aucouturier).


Secundària

Els estudiants de Comenius arriben a Valldemia

El programa Comenius va adreçat a atendre les necessitats d’ensenyament i aprenentatge de tots els participants, des d’educació infantil a educació secundària, així com a les institucions o organitzacions que són responsables d’aquesta formació.

Millorar la qualitat i incrementar la mobilitat de l’alumnat i personal educatiu. Promoure associacions escolars de qualitat. Potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres entre l’alumnat i personal educatiu. Donar suport a l’ús innovador de les TIC. Incrementar la qualitat i la dimensió europea de la formació del professorat. Impulsar la millora dels enfocaments pedagògics i de la gestió escolar. Facilitar la difusió i valoració dels resultats i productes de projectes i mobilitat. Aquests dies a Valldemia se sent parlar molt més anglès. A banda de la feina de les professores de conversa, a qui entrevistem en el proper número de l’ESTIL DIRECTE, els nostres alumnes es veuen obligats a parlar amb els seus col·legues en aquesta llengua.

41

Objectius

març de 2013

segon cicle d’eso, van anar a descansar. En el moment de tancar aquesta edició de l’ESTIL DIRECTE els alumnes han visitat l’escola i han fet diversos assajos per representar diferents obres teatrals. En el proper número de l’ESTIL DIRECTE ampliarem la informació detalladament. En la foto superior podeu veure el retrat de família de tots els integrants de l’expedició.

ed 70

El projecte Comenius en el qual participa el col·legi versa sobre el teatre i ha portat alumnes de Polònia, Turquia i Itàlia a Valldemia. Els alumnes van arribar el passat diumenge on van ser recollits pels professors Teresa Castellví, Albert Cocera, Sílvia Bonamusa i Núria Real. Després de conèixer les famílies que els acollien, famílies d’alumnes de primer i


ed 70

marรง de 2013

42


ed 70

marรง de 2013

43


Escola Verda AMPA, Festes de la Llum i escola verda

Augmenta la implicació de l’AMPA i les Festes de la Llum en el projecte d’escola verda Creix la participació de l’AMPA i de les Festes de la Llum en l’objectiu d’aconseguir una escola més respectuosa amb el medi ambient.

A

ed 70

març de 2013

44

quest any a Maristes Valldemia s’ha incentivat el reciclatge dels més petits de l’escola gràcies a la implicació de l’AMPA i la implicació de les Festes de la Llum. Actualment Maristes Valldemia manté el certificat d’escola verda després d’un gran esforç de la comunitat, sobretot d’un grup de professors de l’escola. Això s’aconsegueix gràcies a l’ordre i un programa ben estructurat d’activitats. Aquest darrer any, les Festes de la Llum han col·laborat amb el projecte d’escola verda incentivant el reciclatge a l’hora de realitzar els tradicionals cartells, ja que s’ha valorat positivament l’ús de material reciclat. Segons afirma Imma Parera, el Boc’n

Roll és un gran exemple de com educar als nens en relació amb el medi ambient, ja que així es crea una base per al seu futur. D’altra banda, l’AMPA col·labora amb l’aportació constant d’idees sorgides a les seves reunions i la seva transmissió a tots els pares de l’escola. Aquestes passades festes, l’AMPA va realitzar també l’activitat “Salta i Recicla”, la qual consisteix en un inflable en forma de contenidor, perquè els més petits es diverteixin i aprenguin l’ús dels contenidors. És una activitat proposada per l’Agència Catalana de Residus. Totes les activitats realitzades per l’AMPA es realitzen a partir de diners propis, que provenen de quotes de

totes les famílies de l’escola. L’AMPA ha donat molt de suport a l’escola per tirar endavant aquest projecte i l’escola també ha donat suport a l’AMPA quan han volgut fer alguna activitat. L’AMPA té previst en un futur realitzar xerrades relacionades amb el medi ambient. Informació aportada per Pilar Iziquierdo i Imma Parera.


Esports El bàsquet a Valldemia

Es nota el canvi d’escola de bàsquet a minibàsquet? El Pre-mini de l’escola encapçala el grup després de notar un gran canvi al passar d’escola de bàsquet a Minibàsquet.

dificultat va ser en passar-se la pilota, i en què van haver de començar a assimilar una normativa a partir d’un àrbitre: “A l’escola de bàsquet no ens xiulaven res en comparació d’ara”.

45

A l’escola de bàsquet l’objectiu era més lúdic, entrenaven dos cops per setmana i feien trobades amb altres equips una vegada al mes, però ara tot els hi ha canviat, s’han hagut d’adaptar a un àmbit més competitiu, ja que la Federació Catalana de Bàsquet organitza unes lligues entre equips de la mateixa zona, dividits en diferents nivells, i aquest any els nens hi participen.

Actualment aquest equip està fent molt bona temporada ja que encapçala un grup de deu equips i sobretot de tan petits ja comencen a gaudir del bàsquet.

març de 2013

Els seus entrenadors, Sergi Sayols i Miquel Batista, expliquen que el que va costar més als nens va ser adaptar-se a la competició, és a dir, a tenir partits cada cap de setmana, el canvi de dinàmica dels entrenaments, a què els àrbitres els xiulessin tot el que feien malament... i sobretot, van haver de començar a aprendre a jugar en equip. Segons en Miquel i en Víctor, dos jugadors de l’equip, pensen que en el que van notar més

ed 70

L’evolució d’una escola d’iniciació a la competició. Són un grup de nens de set a nou anys, que van començar una pre-temporada fluixeta ja que van notar molts canvis al passar d’escola de bàsquet a la competició formal, com ho és el Minibàsquet. Aquest grup el formen en Víctor, Eduard, Ferran, Àlex, Marc, Mario, Pau, Miquel, Pepe i Xavier, la majoria de l’escola. Hi ha dos d’ells que són de segon de primària però només en Ferran juga partits amb ells. Junts estan aprenent a formar un equip i a millorar cada dia.


Centre Brock

Visió en 3D a l’esport CATERINA POVEDA MARTÍNEZ. Óptica optometrista col. núm. 9607 especialitzada en VISIÓ INFANTIL i TERÀPIA VISUAL. Membre fundador de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’OPTOMETRIA I TERÀPIA VISUAL i de la SOCIEDAD INTERNACIONAL DE OPTOMETRÍA DEL DESARROLLO Y COMPORTAMIENTO.

La visió en tres dimensions (visió en 3 D), que es coneix tècnicament amb el nom d’estereòpsia, ens permet la percepció de les distàncies i del relleu de les coses per això és molt important en la pràctica de l’esport. Estereòpsia, visió en 3 dimensions o en 3 D són maneres diferents de definir la capacitat gràcies a la qual es pot apreciar el relleu de les pel•lícules en 3 D. És també imprescindible per calcular amb precisió les distàncies a la porteria o entre els jugadors al futbol. Aquesta capacitat és especialment important en els esports de pilota Per ja que és necessària per calcular la velocitat i direcció d’aquesta. ten L’estereòpsia és l’habilitat de més alt nivell que resulta d’un bon equilibri visual entre ambdós ulls. S’obté de l’elaboració del cervell d’una única imatge a partir de les imatges de qualitat suficient transmeses per cada ull. Per aconseguir això el nostre cervell s’encarrega de processar les imatges lleugerament diferents de cada ull i fusionar-les de tal manera que pugui percebre l’espai en tres dimensions.

entre la imatge de l’ull dret i la de l’esquerre i també entre la visió i la coordinació amb els moviments del cos. De tot això es dedueix que una persona que tingui un ull cec no pot tenir visió en tres

aprendre a calcular les distàncies en base a altres paràmetres com són les ombres, la perspectiva, el coneixement de la mida de les coses i el moviment subjectiu entre els objectes mentre ens desplacem (paral•lelatge). Tot i així una bona visió en 3 D permet un càlcul de distàncies molt més precís que el que s’aconsegueix a partir dels paràmetres anteriors.

tenir una bona visió en 3 D es necessiuna sèrie de requisits: 1. Les imatges transmeses per cada ull han de ser de suficient qualitat i de mides pràcticament iguals. 2. Bona coordinació entre tots dos ulls tant en l’equilibri muscular necessari quan es mouen i en el seu enfocament com en la bona interacció entre aquests dos sistemes (moviment ocular i nitidesa de les imatges). 3. Bona integració a nivell cerebral entre la imatge de l’ull dret i la de l’esquerre i també entre la visió i la coordinació amb els moviments del cos.

dimensions. Per altra banda, el fet de tenir un ull gandul o també el fet de desviar un ull (estrabisme), així com altres problemes més lleus de coordinació entre ambdós ulls, comporten un grau baix o inexistent d’estereòpsia. No obstant això, en aquests casos, l’experiència de l’individu li permet

ed 70

març de 2013

46

Per tenir una bona visió en 3 D es necessiten una sèrie de requisits: Les imatges transmeses per cada ull han de ser de suficient qualitat i de mides pràcticament iguals. Bona coordinació entre tots dos ulls tant en l’equilibri muscular necessari quan es mouen i en el seu enfocament com en la bona interacció entre aquests dos sistemes (moviment ocular i nitidesa de les imatges). Bona integració a nivell cerebral

Un jugador pot presentar dificultats en determinades àrees del camp de futbol quan ha de passar o rebre la pilota o intentar fer un gol. En aquests casos l’entrenador es limita a col•locar-lo preferentment en aquella zona on és eficaç per poder obtenir el màxim rendiment. Una manera més efectiva de resoldre aquesta situació és millorant les seves habilitats visuals i, per tant, millorant també la seva estereòpsia, especialment en el camp visual on tingui més problemes per calcular les distàncies o la velocitat i/o orientació de la pilota. Mitjançant de l’entrenament o teràpia visual el jugador pot obtenir un bon rendiment en totes les zones del camp de futbol sense haver-lo de limitar a una determinada àrea. El professional que s’encarrega d’això en coordinació amb l’entrenador és l’optometrista especialitzat en visió esportiva. Si esteu interessats en el tema, al CENTRE BROCK DE SALUT VISUAL us en podem informar.

Carrer Sant Benet, 4.

08302 Mataró

Tel. 937 578 882 centrebrock@gmail.com


SAPS QUE... Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Núm. 38 MARÇ 2013 • L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia. • Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912. • Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ

• Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10 • E-mail: valldeantics@gmail.com • Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE. • Direcció: Clara Soteras. • Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Jaume Prat i Fabregat, Àlex Sánchez i Clara Soteras.

Enguany ha estat el torn de les promocions del 1963 i 1988. El passat dissabte 9 de març, el col·legi va acollir els companys que van poder assistir a l’acte i que feia molts anys

que no visitaven l’escola. Alguns no es reconeixien, altres encara hi porten els fills o els nets i alguns van haver de viatjar per poder gaudir de la trobada.

Festa Anyal 2013

Concert de les Candeles

De Facebook: Maristes a Brasil

àg

ed SapS 70 que...març 38 pde. 12013

L’Associació dels Antics Alumnes de Maristes Valldemia ha convocat un any més la ja coneguda Festa Anyal, que reuneix els alumnes que fa 25 i 50 anys que van deixar l’escola.

47

La Festa Anyal reuneix els records dels Antics Alumnes de les promocions del 1963 i 1988

1

6

8


E

Festa Anyal 2013

ed 70

Saps que... 38 Pàg.2

març de 2013

48

ls antics alumnes van començar a entrar al pati de l’escola a dos quarts de set de la tarda. Tant els més grans com els més petits van arribar puntuals a l’escola, tret d’alguna excepció, com aquell company o companya de classe que sempre feia tard i es perdia els primers apunts del dia. Sota el rellotge del pati de l’escola es veien abraçades, petons i riures que feia anys havien estat allà mateix, compartint l’hora d’esbarjo amb la bata i l’entrepà. Després de tants anys hi havia aquells que sovint es veuen per Mataró, però alguns van venir de lluny per poder assitir a la vetllada. Després de recordar aquells racons del pati on s’amagaven i on feien trapelleries, van començar a entrar a la capella de l’escola. Tots caminaven amb pas ferm, segurament recordant l’última eucaristia en aquella mateixa capella. A la missa es va recordar el Germà Pasqual Artigot, que enguany es compleixen 25 anys de la seva mort. El mossèn va llegir la paràbola del fill pròdig, tan adequada en

Redacció: Clara Soteras

Promoció del 1963

aquell dia. Com aquell que retorna a casa després d’un llarg viatge, els antics alumnes tornaven, convertint-se en els fills pròdigs de l’escola. Després de l’eucaristia es va passar a fer la comprovació de dades i a repartir les acreditacions, tot això acompanyat amb els llantions de la pastisseria Uñó i una copa de cava a la biblioteca de l’escola. D’aquesta manera es va anar recuperant l’esperit d’infantesa dels assistents i les ganes de gresca, reconeixent aquells que acabaven d’arribar i s’unien per fer una visita a l’escola. Tots ells estaven atents a les intruccions del director, Joan

Pratdepàdua, que els dirigia. Una vegada van arribar a la seva classe, però, van tornar a ser aquells nens de BUP o COU, des de la perspectiva de la seva pròpia cadira. Els antics alumnes van poder observar les noves incorporacions tecnològiques de l’escola, els projectors, les pissarres digitals i els ordinadors a les aules. Després de visitar el museu dels animals dissecats, les dues promocions es vàren reunir altra vegada a la capella per poder fer una fotografia de grup, recordant així aquelles fotografies fetes al costat del seu tutor cada any a l’inici del curs


Festa Anyal 2013

Alguns recordàven on era, però altres no. D’aquesta manera els alumnes que aquest any fa 25 i 50 anys que van deixar l’escola, tornaven a seure en una d’aquelles cadires del menjador, al costat del seus companys, com quan eren petits. Els més grans van recordar els seus anys interns a l’escola, i per tant, tenien molt presents els companys amb qui van compartir els àpats i que en aquell dia tornaven a compartir taula. Després el sopar, es van repartir uns records individuals de la trobada. També es va fer un sorteig d’un cap de setmana al monestir de les

PODEU VEURE MÉS FOTOGRAFIES A:

49

escolar. Jaume Prat va ser l’encarregat de fer les fotografies. En aquestes també hi havia Josep Prat, president de l’Associació dels Antics Alumnes i Joan Pratdepàdua, director de l’escola. A continuació es van dirigir tots cap al pati, on hi havia preparada una traca per celebrar la trobada. Ja era fosc i els petards van fer gaudir, entre esgarrifances, els antics alumnes, que van elogiar la idea de la traca. Després d’acabar de veure el fum que va deixar la traca, va ser l’hora del sopar. Així doncs, tots van dirigir-se cap al menjador de l’escola.

Sed aps que ... 38 Pàg.3 70 març de 2013

Promoció del 1988

Avellanes, que va guanyar un antic alumne de la promoció del 88 i es van sortejar també tres “chascas”, utilitzades per cridar l’atenció als antics alumnes de la promoció del 63. Seguidament i per agrair tota l’organització de la festa, Care Santos i Joan Tusell, de la promoció del 88 i del 63, respectivament, van fer un petit discurs representant els seus companys. El director de l’escola també va afegir-se i al seu torn va llegir un petit conte, El millor regal, agraint així als antics alumnes la seva tornada a l’escola. Josep Prat va tancar la festa recordant els companys que no van poder-hi assistir i va convidar a aquells que volguessin seguir la festa a Vinizius, amb entrada gratuïta.


Festa Anyal 2013 Redacció: Àlex Sánchez

En Josep Roure és advocat i viu a San Sebastián. És de la promoció del 1963 i ha vingut expressament per retrobar-se amb els seus antics companys de classe. Confessa que només té records positius de l’escola i que gràcies a ell i a tres alumnes més van crear el grup de “lletres”, on feien llatí, grec... “Érem 4 alumnes a l’aula, era ideal, vam aprendre molt”.

Sapsque que ...març 38 .4 2013 Saps ...38 PàgP. àg 4de ed 70

50

En Josep Anguera de la promoció de 1963 és professor d’economia a la UAB i era el nen aplicat de la classe. Confessa que era el que s’emportava les bromes, ja que també estava intern. No està gaire conforme amb la docència d’aquell temps, però en aquella època l’educació era molt complicada.

En Javier Pardo fa 25 anys que va deixar l’escola, de la promoció del 1988, i treballa a Madrid, a una multinacional de telecomunicacions. Abans de venir a Valldemia, va estudiar a una escola de l’OPUS a Barcelona i admira el mètode d’estudi dels Maristes; com la religió s’explica d’una manera propera i no tan disciplinària. “Hi havia molt bons professors, i ara, amb el pas del temps, m’he adonat de la crueltat que havíem tingut amb alguns d’ells, de petits.”

Com recordes l’educació de la teva promoció a l’escola? Era un sistema educatiu molt diferent de l’actual: repressiu, poc creatiu, en absolut crític... Ens ensenyaven per a memoritzar i no per a raonar. No tinc un bon record de l’educació que em van donar: eren altres temps, però hagués preferit tenir una altra educació que la que vaig tenir, més semblant a l’actual.

Els seus records...

Alguna anècdota en particular? Jo era intern; al segon pis hi havia les habitacions. Esmorzàvem, dinàvem i sopàvem al menjador. Llavors, recordo un dijous a la tarda, que ens van deixar marxar una hora sense vigilància; vam anar a menjar un ou ferrat a la Plaça Santa Anna. Una tonteria; però aquell gust a llibertat el recordaré tota la meva vida.


vius els records dels anys que vaig passar aquí. Recordo, per exemple, el professor Álvarez a les vuit del matí, fent filosofia pròpia a classe de Filosofia dels altres, parlant amb molta prosopopeia, com algú que tracta de tu a tu Kant i Descartes, i dient-nos allò d’«El que sabe que no sabe por lo menos ya sabe algo». Recordo, també a primera hora, el Hermano Francisco Mugueta i la seva inseparable màquina de “filminas” —quina paraula!—; es dormia taaaaaan bé mentre ell explicava l’art romànic! O el germà Fèlix Rodríguez i aquella manera seva de riure que ressonava per tota l’escola i el seu veritable interès per nosaltres, que a mi em semblava tan estrany que un dia li vaig preguntar per què no ens enviava a tots a dida i tenia fills. I em va contestar! Em penso que els de ciències també podreu recordar el germà Florentino i el seu somriure irònico-enigmàtic, fent preguntes que tot sovint començaven per «Oiga, señorita…» O el professor Aragón que a les alumnes ens deia «cariàtides» i s’asseia com deixat caure a la cadira, com si no fos on era. O el germà Benito, que em sembla que el vam trobar una mica cansat. O el germà Rebugent —el Rebu—, corrent pels passadissos vestit d’escolta. Som la generació que va veure per primer cop algú de l’altre sexe a classe als 14 anys. Jo em mirava

els meus companys de primer de BUP després de tants anys de col·le de monges i embadalida pensava: «Fan tan maco! Són un element arquitectònic de primera». Em penso que això, per cert, mai no ho havia dit a ningú. Som una generació que encara parlava molt en castellà, a les aules. Que no tenia ordinador. Que trucava des d’una cabina. Que feia xuletes de paper i no tecnològiques. Ah, i a les noies mai ningú no ens va haver de dir que no estava bé ensenyar el tanga. Tot i això, penso que no hem sortit tan malament, oi? Vull dir que no fem quedar malament l’escola, quan anem pel món. És clar que una promoció que ha tingut un profe d’història de nom Aníbal segur que és capaç de travessar qualsevol cosa. En fi. Espero que en algun d’aquests records, que són meus però són de tots, reconegueu allò que vam ser ara fa vint-i-cinc anys. I sí: els fa! Deixeu-me pensar un moment també en els absents. Encara que no hi siguin, aquesta nit també hi són, perquè no mors del tot mentre queda una sola persona que et recorda. Vull recordar, doncs, els companys Sagar Viñas i Santi López. I, especialment, la Marta Yáñez, que va ser més que la meva amiga, la meva germana d’adolescència, i que ens va deixar massa aviat. Jo sabia que aquesta nit la trobaria molt a faltar, perquè era petita d’alçada però el buit que va deixar és enorme. I què més queda per dir? Que d’aquí vint-i-cinc anys mirarem de tornar. Si ens convoquen, és clar. Espero que us ho hagueu menjat tot, que us hagueu portat bé, que no hagueu llençat molletes de pa i tot això. Hem estat una mica cridaners, però la propera vegada mirarem de redimir-nos. I mentre aquesta propera arriba, aprofiteu bé el temps, companys, que ja veieu com vola.

51

H

i ha coses que no canvien mai. Un dia de febrer de 1988, algú va dir-me: «Care, tu que trobes gust a això d’escriure, no et faria res fer el pregó de les Festes de la Llum d’enguany?». Ho vaig fer, és clar. Perquè no havia après a dir que no i perquè era veritat que li trobava gust, a això d’escriure. En aquell pregó, per cert, es va parlar del Centenari, que s’estava celebrant, i també del poliesportiu que s’aixecava al pati. El va llegir el Carles Soler com a punt d’arrencada de les festes anyals, dret al mig de la plataforma, amb un micròfon a la mà. Fa només uns dies, va arribar-me un correu electrònic d’en Toni Cebrián, que deia: «Care, oi que escriuràs unes paraules per llegir durant el sopar dels 25 anys que fa que vam acabar COU?» I ja veieu! Li vaig dir que sí un altre cop, perquè encara li trobo gust a això d’escriure i perquè encara no he après a dir que no. I a més hi ha vegades que dir que sí fa feliç. Així que som aquí, més o menys com abans, preguntant-nos qui s’ha descomptat, perquè no pot ser que hagin passat 25 anys d’aquell dia que vam deixar l’escola, sentint-nos com llavors, encara que tinguem més de 40 anys, encara que ara els pares siguem nosaltres i encara que quan tornem al cole ho fem pensant que els propers seran els nostres fills. No sé si us passa, però jo tinc molt

Festa Anyal 2013

70 aps que que ... març 38Pàg Pàg5de .5 2013 SSed aps ...38

Discurs de Care Santos


Concert de les Candeles El duet de trompa i piano il·lumina el públic del concert de les Candeles Redacció: Clara Soteras

Q

uatre notes se sentien en la part més alta de la capella, ressonant com si no volguessin marxar, com si el silenci no volgués prendre part aquell vespre a la capella de Maristes Valldemia. La mare de Déu de la Llum restava il·luminada per unes petites espelmes al seu voltant, que acompanyaven a les altres que es trobaven repartides per il·luminar l’entrada i el passadís, que conduiria els assistents al concert cap als seus seients. A les 8 del vespre del divendres 15 de febrer, alumnes, pares, mares, companys, professors i antics alumnes van començar a entrar. Tots avançàven xiuxiuejant, comentant l’aspecte de la capella a mitja llum, quedant embadalits a cada pas.

S apsque que àg .6 6 2013 Sed aps ......38 38 PPàg .de 70 març

52

La llum de les candeles va aconseguir la intimitat necessària pel concert Així va començar el concert de les candeles d’enguany, arribant ja a la seva quarta edició i comptant amb la presència de Ramon Reixach, regidor d’Administració i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró. Josep Prat, president de l’Associació dels Antics Alumnes, va presentar el programa del concert, explicant així que la primera part estaria dedicada als alumnes encara estudiants a l’escola, i la segona comptaria amb dos músics de renom, un trompista i un pianista. Els estudiants de diverses edats van interpretar amb el seu instrument un seguit de peces de caire més clàssic o altres més

Alberto Barrachina (saxo), Pau Buetas (bateria i Albert Vidal (piano) interpretant Autumn leaves

modernes. El primer instrument de la nit va ser el violoncel, amb el qual Joan Lloret va tocar Cello Time. A continuació, Oriol Delgado va interpretar Imagine al piano, amb una versió diferent però que va permetre ser reconeguda pels assistents. L’alumna Ines Talaya va demostrar el seu domini del clarinet amb Gute Nacht de F. Schubert, així com també va fer Ariadna Clos amb Nuvole Bianche de L. Einaudi, al piano. Tot seguit va ser el torn de Sara Soteras acompanyada al piano per la seva germana i antiga alumna, sent així el primer duet de la nit, amb la peça Memory en una versió a 4 mans del gran musical Cats. Una altra interpretació al piano va ser d’Alicia Yelo, que va escollir la reconeguda cançó de la pel·lícula Amelie, titulada Comptine d’un autre été. A continuació la capella va poder escoltar Esther Sánchez, que va cantar Cometas por el cielo de La

Oreja de V.G. Un altre instrument de vent, l’oboè d’Alba Talaya, va interpretar una peça de l’època barroca, Sonata en Sol menor de G.F Haendel. Finalment, un altre duet, però aquesta vegada de violins, amb Júlia Masvidal i Ariadna Bernad, va interpretar Humoresque de A. Dvorak. I, per donar pas a la mitja part de la nit de concert, la formació d’Alberto Barrachina (saxo alt), Albert Vidal (piano) i Pau Buetas (percussió) van fer ballar el públic amb el seu ritme més jazzístic, interpretant Autumn leaves de J. Kosma & J. Mercer.

Les tarotes van ser la novetat d’aquest any a la mitja part D’aquesta manera s’arribava a la fi de la primera part del concert i Gustavo Legido, professor i organitzador, va anunciar els esperats


Concert de les Candeles

Josep Prat a l’inici de l’acte, “aquest any feia 88 anys que una trompa no tornava a l’escola” i aquest concert era una bona ocasió per poder-la sentir. Pepe Reche va ser el trompista convidat. És músic format en música antiga i en musicologia i ha treballat a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i a l’Orquestra Nacional de Catalunya, entre altres formacions. Al costat de la trompa, hi havia Toni Costa, un pianista que ha interpretat a Sant Petersburg i Moscou, combinant diversos enregistraments a Televisió de Catalunya i RTVE. Els joves músics van combinar el repertori amb explicacions sobre l’instrument de la trompa, amb un to distret i desenfadat, incorporant l’humor en les anècdotes dels inicis de la trompa.

Pepe Reche a la trompa i Toni Costa al piano interpretant Berceuse, op. 19 de Jean-Michel Damase

El públic va mostrar-se molt atent a les puntualitzacions fetes per Pepe Reche, que va provocar un somriure als assistents quan va explicar que l’origen de la trompa és la idea d’una aixeta pensada per un aficionat a la cervesa.

La trompa va ser la protagonista de la nit El duet va interpretar cinc peces de diferents autors. Entre ells hi havia Charles Gounod i Franz Strauss. A continuació Toni Costa va oferir el Nocturno, op. 2 núm. 9 de F. Chopin, com a solista. Finalment, van tocar una peça amb influència del Jazz i un joc d’harmonies diferent a les obres anteriors: Berceuse, op. 19 de J.M. Damase i una Partita d’Eileen Clews, una peça dedicada al fill de l’autora. En acabar, el públic va quedar expectant i amb ganes de continuar sentint l’explicació tant amena del trompista. Els mateixos músics van mostrar-se molt contents del concert i de l’interès que va suscitar la història. El concert de les Candeles d’aquest any va ser finalitzat amb una fotografia de grup dels alumnes, els dos músics convidats i els organitzadors. D’aquesta manera i entre repartiment de flors, Joan Pratdepàdua va felicitar, agrair i animar als organitzadors i als músics a preparar el concert de l’any vinent, recalcant el nivell i qualitat que havia assolit aquest any.

53

llantions i el vi calent, que ja escampava la seva flaire pel passadís de sortida de la capella. Els assistents van gaudir d’uns vint minuts per degustar els pastissets que cada any arriben de la mà de Pastisseria Uñó a l’escola per acompanyar el concert i el vi, de Celler Montserrat, que va ajudar a suportar el fred i el vent del vespre. En cap moment va parar la música, ja que els professors Dani Gadea i Emili Òrrit van encarregar-se de seguir ambientant la pausa amb el so de les tarotes, un instrument de vent de la família de l’oboè. Després de l’estona d’esbarjo i havent provat els llantions i el vi, el públic va tornar a entrar a la capella amb ganes de seguir escoltant més música. Era el torn dels músics professionals. Tal i com havia recordat

Tots els músics que van participar al concert acompanyats del president dels Antics Alumnes, el director de l’escola i els organitzadors

Saps que ... 38 Pàg 7de ed 70 març Saps que ...38 Pàg . 7 2013

Dani Gadea i Emili Òrrit tocant la tarota entre llantions i vi calent


De Facebook: Maristes a Brasil Aprendre el ritme de vida a l’hemisferi sud Redacció: Clara Soteras

Raúl Gratacós Moreno Promoció del 1993 País: Brasil

àg

SapS70 que... 38 p . 8 ed març de 2013

54

En Raúl Gratacós ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola Què hi fas actualment a Brasil? Hi treballo. Quina és la teva feina? Treballo en una consultoria de negocis i tecnologia. Quant fa que vas marxar de Catalunya? Vaig marxar el mes d’octubre de 2008. Per què vas decidir marxar? Vaig pensar en intal·lar-me a Brasil per temes personals i professionals. La meva dona és brasilera i vaig tenir l’oportunitat de treballar en la filial de l’empresa on treballo, que es troba a São Paulo. Fins quan tens previst quedar-t’hi? Inicialment era un període de 3 anys, però quan va arribar el moment de marxar per qüestions personals i professionals vam considerar més adequat romandre al Brasil. Digues-nos una cosa que trobes a faltar de la teva terra i que no tens on vius ara. Principalment trobo a faltar la família i els amics, la gastronomia i alguns aspectes de la vida social i cultural que són diferents. Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya? A Brasil el dia s’inicia i s’acaba més aviat. És un aspecte derivat dels

horaris i les hores de Sol disponibles, ja que el trenc d’alba és més d’hora. Estàs lluny de la teva família i amics. Com et comuniques amb ells? Intento contactar amb ells per email, telèfon, skype i xarxes socials. Et segueixes comunicant per aquesta via amb els teus companys de l’escola? Em comunico amb els amics amb els quals mantinc més relació. Són amics de tota la vida i que, a dia d’avui, mantenim el contacte encara que ens trobem lluny. Què en penses de poder estar en contacte amb tots els Antics Alumnes a través del compte de Facebook? És una opció interessant. La vida fa moltes voltes i és bo mantenir relacions amb companys. Has trobat algun amic o company amb qui havies perdut el contacte gràcies al Facebook? De tant en tant apareix algun company o amic, però la veritat fa temps que no succeeix. Heu organitzat o teniu pensat organitzar una trobada de la promoció per recordar els anys a l’escola? Ja en vàrem fer una fa bastant temps i, l’any passat, em sembla que vàrem fer un sopar. Actualment estic força desconnectat, ja que encara que volgués no podria anar-hi. Explica’ns una anècdota durant els teus anys a l’escola. No en recordo cap en especial, ja que n’hi ha moltes. Per indicar-ne

Capital: Brasília 4 hores menys que a Catalunya una que encara en tinc el record, comentaria quan vaig participar al concurs de literatura de Coca-cola i vaig quedar en quarta posició (de tot Catalunya). Jo sempre he sigut més de ciències, per això considero que va ser un fet especial per mi. Quin és el professor que recordes més i per què? En recordo molts de professors, però principalment germans de l’etapa de BUP i COU: Agustí Cassú (Ciències), Florentino (Química), Fructuós (Matemàtiques) i Josep Lluís Martí (Anglès). Què és el que més t’agradava de l’escola? M’agradava molt el col·legi. Els motius eren diversos: per proximitat de casa, per les instal·lacions i també per l’ambient que es vivia. Vaig participar a les activitats extraescolars, jugant a bàsquet durant molts anys fins que vaig començar a anar a la universitat. Un valor moral que t’hagi transmès l’escola: Companyerisme. Una frase que per tu defineixi l’escola: La germanor que senties amb els companys i mestres.

FES-TE AMIC DE L’ASSOCIACIÓ D’ANTICS ALUMNES DE VALLDEMIA AL FACEBOOK!!!


ed 70

marรง de 2013

55


ed 70

marรง de 2013

56

Estil directe 70  
Estil directe 70  

periòdic dels alumnes del Col·legi Maristes Valldemia

Advertisement