Issuu on Google+

Directe 5


Bones festes

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

ed 57

desembre de 2008

Han fet l’ESTIL DIRECTE:Els alumnes i les alumnes de quart d’ESO. El dibuix de la portada l’ha fet Mònica Ramos. Els dibuixos de secció són de l’Alícia Floriach. DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat i Fabregat. PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes del col·legi. ISSN 1888-4334 DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004 EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301 Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61 estildirecte@gmail.com estildirecte@hotmail.com IMPRIMEIX:Agpograf, S.A.


Esforçar-se és bo Els mitjans de comunicació parlen freqüentment de la situació del nostre sistema educatiu. Sovint, la informació que ens donen és decebedora: nivells acadèmics baixos en comparació a d’altres països, augment del fracàs escolar, alumnes indisciplinats, pocs hàbits lectors consolidats, dificultats per atendre la pluralitat cultural i lingüística de les aules, etc. Fins i tot els educadors expressem la desorientació que les moltes lleis d’educació ens acaben produint, i ens queixem de la utilització partidista, interessada i política de l’educació. Més enllà de tot aquest soroll, les famílies i els mestres i professors sabem bé que el centre del món educatiu és l’infant, l’adolescent, l’alumne, i concretament cada alumne, cada persona. Convençuts de la importància de l’educació, centrem la nostra energia en ajudar a créixer en l’alumne aquelles qualitats i disposicions, i aquells coneixements, que li han de ser d’utilitat, que li permetran viure la vida, en sentit ben ample, més plenament. D’entre aquests valors, coincidim a subratllar que la capacitat d’esforçar-se és avui més necessària que mai. També al segle XXI cal ensenyar a comprometre’s i a implicar-se personalment en les pròpies tasques. Ser-ne res-

ponsable. Tenir-ne cura. I fer-les bé, encara que costi. A casa i a l’aula cal dir fort i clar que esforçar-se és molt millor que deixar-se endur per la mandra; que posar les pròpies energies en allò que es vol ajuda a créixer, a madurar, i a viure més feliçment; que assolir amb treball i dedicació els propis somnis omple com a persona. L’esforç vol dir fermesa, constància, voluntat, treball, dedicació, compromís. Més enllà de les pròpies capacitats, l’alumne que s’esforça destaca pel damunt del que vagareja, i així ho han de reconèixer els sistemes d’avaluació. Exigir que l’alumne s’esforci, educa. Des de la nostra perspectiva d’escola cristiana, sabem que aquest esforç troba tot el sentit quan busca un bé social i no només el propi benefici, quan és sensible a les necessitats de tantes persones que pateixen, quan és lliurat gratuïtament, quan té una visió global i ecològica. I també sabem que quan l’esforç és col·lectiu i compartit amb d’altres, ens costa menys i ens dóna millors satisfaccions. Que passeu un Bon Nadal. G. Xavier Giné i Arnella Director

4

desembre de 2008

Campanya Mà Oberta. Pâg. 27 Els pares comparteixen el parer amb l’escola. Pâg. 30 El nou Consell Escolar. Pâg. 32 Entrevistem l’ídol dels petits de l’escola: En Mia!. Pâg. 34 Em Piui i la Maria Pruna ens parlen de l’Associació. Pàg. 38 El menjar es fa a l’escola. Pàg. 40 Bàsquet. Pàg. 42 Futbol. Pàg. 43 Les sortides del trimestre vinent. Pag. 45 Saps que... La revista dels Antics Alumnes. Pàg. 47

ed 57

Les classes d’infantil canvien de nom. Pàg. 5 Les excursions d’infantil. Pàg. 6 Els de primària guarneixen els passadissos. Pàg. 10 Convivències d’aprofundiment. Pàg. 12 El calb de la loteria treballa a Valldemia. Pàg. 13 Presentació del lema de l’any. Pàg. 15 La memòria escolar té més de 900 fotos. Pàg. 16 Carles de Nadal es jubila. Pàg. 17 Jordi Vadell, nou cap d’estudis de Batxillerat. Pàg. 18 Entrevistem els nous professors del col·le. Pàg. 22 Cristina Parra, accèssit del premi Thos i Codina. Pàg. 25


Els canvis de nom de les classes d’infantil. Redacció: Laura Comella, Alexandra Cantero i Andrea Gibert Per saber més coses sobre els nous noms de les classes d’Infantil, les redactores de l’Estil Directe han entrevistat l’Elena Arañó, professora d’Infantil.

5

desembre de 2008

setmana li toca emportar-se’l a un a casa seva Quins són els nous noms de les classes d’Infantil? P3 A les estrelles: Gemma Molins P3 B els sols: Gemma Puertas P3 C les llunes: Mònica Pasqual P4 A els coets: Marta Montasell P4 B els astronautes: Ingrid Floriach P4 C els planetes: Dolors Calderon P5 A els extraterrestres: Ester Vives P5 B els estels fugaços: Manolo López P5 C les naus espacials: Elena Arañó

ed 57

Per què heu decidit canviar els noms de les classes? Perquè així els nens podien escollir els noms, i es sentien més identificats. En què us vau basar perquè els nens poguessin escollir el tema? Entre els professors del cicle ens vam reunir per decidir quin seria el tema. Vam decidir que aquest any el tema en comú seria l’univers, i a partir d’aquí els nens poguessin escollir el nom de la seva classe. Els nens van repetir molt els noms o va ser fàcil escollir-ho?Van sortir moltes propostes? Sí, es van repetir molts noms però els més votats per els nens van ser els escollits per els professors. El nom significa alguna cosa més que un nom per a la classe? No, a partir del nom també tenim un peluix per a cada classe i una mascota per tot un curs. A P3 la mascota es diu La nuva A P4 la mascota es diu El molí A P5 la mascota es diu L’aris El peluix que tenen els nens per a cada classe, cada


Infantil P3 va d’excursió a «la Granja»

Els nens i nenes de P3 visiten el Bosc de la Tardor El dia 21 de novembre els de primer any varen descobrir el secrets de la tardor en un bosc màgic Redactor: Víctor Rodríguez Pérez

Els nens i nenes de P3 van anar el passat dia 21 de novembre a Santa Maria de Palautordera, a descobrir, en un bosc ple de misteris, els secrets de la tardor Els més petits de l’escola van anar a la casa de colònies «la Granja», el dia 21 de novembre, per passar tot un dia envoltats de la natura. La finalitat de la sortida era observar els canvis que patia la natura en el canvi de l’estiu a la tardor.

6

desembre de 2008

trobaven i, per arrodonir la sortida, van jugar en el descampat del bosc.

ed 57

Els nens i nenes van tenir un contacte directe amb la natura, poden així treballar la finalitat de la sortida, la tardor. També van poder veure en primera persona animals de granja, alguns desconeguts per a ells fins aleshores Entre algunes de les activitats que les seves professores els hi havien preparat, va ser molt entretinguda la recerca de la Fada de la Tardor, a la qual els follets del bosc li havien pres la vareta màgica. Després de buscar-la, la vareta es trobava en una pedra de color blau. En acabar les activitats van dinar en el mateix lloc on es


Infantil «Varem anar a una casa de colònies i després a un bosc. Ens ho vam passar molt bé. Vam jugar molt i ens vam pintar de conillets. Vam trobar una fada molt maca que anava vestida de molts colors.»

7 «Vam jugar molt, vam veure gats i altres animals. Vam anar al bosc i estava ple de fulles. Vam haver d’ajudar a la fada a buscar la seva vareta perquè l’havia perdut.»

desembre de 2008

Laura Balaguer

ed 57

Mariona Boetas

«Vam veure cavalls i altres animals. Ens vam trobar una fada que havia perdut una vareta màgica perquè uns follets li havien agafat. I ens va demanar que l’ajudéssim. Més tard varem trobar una pedra de color blau, la vam tocar i vam obtenir els poders de la fada.» Clàudia Esteban


Infantil

Els de P-4 van anar al bosc i a la granja de Can Pou

desembre de 2008

ed 57

de

2008

8


Infantil

Els de P4 marxen a Sant Antoni de Vilamajor Redactor: Miguel Raya

Van anar al bosc de St.Antoni de Vilamajor i també a Can Pou, una granja a peu del Montseny. S’ho van passar molt bé tant els professors com l’alumnat. Semblava que faria mal dia però al final es va estabilitzar. Ara més detalladament es comentarà la gran estada.

9

desembre de 2008

L’alumnat s’ho va passar bé amb l’excursió al bosc, però sense cap mena de dubte la part que més els va agradar va ser la de visitar la masia de Can Pou, masia que està als afores del poble. La granja destaca perquè no hi ha animals domèstics. Els nens s’ho van passar «pipa» ja que van veure animals que no han vist mai. Al final tothom es va acomiadar del poble amb la il·lusió de tornar a venir un altre cop per tornar a veure els animalets que tan els han fet riure i passar-s’ho bé.

ed 57

de

2008

Va ser un dia molt diferent als altres per als alumnes de P-4 perquè marxaven al bosc i a la granja i això els feia molta il·lusió. Van arribar allà i es van posar a esmorzar. Després d’acabar d’esmorzar van començar l’aventura pel bosc. Després parlaré dels testimonis, però segons els professors, ens van dir que s’ho van passar molt bé fent les diverses activitats relacionades, amb el bosc, com tocar herba, recollir flors i entre d’altres veure els diferents bolets. Però no tot acaba aquí. Després d’un descans aprofitat per dinar, els alumnes van entrar a la part més lúdica de la excursió.


Els alumnes decoren els passadissos Cada passadís està decorat amb una temàtica diferent Redactora: Alicia Abellán

Els alumnes des de 1r fins a 4t ja han decorat els passadissos amb diverses temàtiques: de tardor, un castell, Gaudí i una mica de Nadal. En canvi, els alumnes de 5è i 6è començaran a fer-ho aviat. Els estudiants de 1r i 2n de primària, fa aproximadament un més que tenen muntats els decorats dels passadissos. La seva temàtica és la tardor, amb fulles per les parets i pel terra; però ja tenen petits elements de Nadal, com un dibuix de grans dimensions de Maria, Josep i Jesús. També els alumnes de segon han construït un castell i hi han col·locat uns arbres que els van regalar uns nois i noies de Cicle Superior. Segons afirmen uns alumnes, han dedicat diversos dies per muntar-ho tot. Els de 3r i 4t tenen totes les parets del passadís decorades amb uns mosaics que simulen les obres de Gaudí, fets amb paper xarol i pels propis alumnes. Al fons, on es troba la tutoria, hi ha el famós drac de Gaudí però aquest ha estat fet per professors de Cicle Mitjà.

10

ed 57

desembre de 2008

Els estudiants de Cicle Superior no han començat a decorar, però ho faran aviat. Els professors de cinquè i sisè ens expliquen les èpoques en que decoren els passadissos: per San Jordi, l’omplen d’exposicions de grans herois. Per Nadal s’animen a decorar-lo, també en les èpoques de sequera o durant la setmana solidària. Per Nadal penjaran decoracions als passadissos, i fins i tot, alguns alumnes ho treballaran a casa. Ens explica un alumne que amb l’edat, l’emoció es perd. Tot i així, a tots els agrada veure un passadís ben maco i més acollidor.


Primària BIEL TALAYA 1r La Núria, la professora, triava els dibuixos i nosaltres els pintàvem. M’ha agradat molt. Fa que els passadissos siguin divertits, així no es fa tan avorrit anar a col·legi.

SARA IBÁÑEZ 1r

M’ha agradat moltíssim fer-ho. Hem estat molt motivats en l’activitat. Ara està molt bonic, li dóna un toc de tardor.

PAULA BARRULL i ENRIC MONFORT 2n

XAVIER RODRÍGUEZ i ARIADNA MORENO 3r Ho em estat fent durant unes dos o tres setmanes. Dies enrere vam estar estudiant sobre Gaudí, i per això vam decidir fer aquesta decoració. Als dos ens agrada més l’època del Nadal, ja que, vénen els Reis, posem les estrelles, la neu, els ninots...I a més el pessebre, ens fa moltíssima il·lusió.

ALBA AGUILERA 3r Les hem fet sobre Gaudí, perquè, a classe ja havíem parlat molt sobre ell, i per això, vam aprofitar per saber més sobre les seves obres.

Ens ha tocat pintar les fulles. Tot i que no ens ha agradat gaire l’activitat, ens ha agradat força com ha quedat. L’any passat fèiem el pessebre i aquest any ens ha tocat pintar.

Tota la decoració l’hem fet nosaltres, menys el drac, que l’han fet els professors. M’ha agradat molt com ha quedat. Em transmet alegria i emoció, i a més, estic contenta d’haver aprés més coses sobre

11

Gaudí ALBERT DÍAZ

desembre de 2008

M’ha agradat molt com ha quedat. Anem canviant la decoració al llarg de l’any. M’agrada més el pessebre.

M’ha agradat molt com ha quedat. Trobo que li dóna alegria, ja que sense decorar, els passadissos son molt pobres. Crec que fa que et relaxis durant unes hores.

ed 57

ÁLVARO RAYA 2n


Els professors i els alumnes han tornat molt contents dels moments viscuts

Els de sis è de i els de quart sisè d’ESO fan convivències d’ap rofundiment d’aprofundiment Quim Radó i Canal

El passat mes de novembre els alumnes de sisè de Primaària i els de quart d’ESO van ser els primers en marxar de convivències aquest any. les convivències d'aprofundiment que es duen a terme des de 1r d'ESO fins a 2n de BATX, les convivències de 6è volen ser l'inici d'un camí de descobriment i d'acompanyament personal que reforcen l'educació integral que volem donar a la nostra escola. Enguany la sortida ha estat d'un dia de durada amb la intenció d’allargar-la a dos dies a partir del curs vinent. L'experiència ha estat molt positiva tan per mestres com per alumnes tal i com ens comenten la Berta Pérez, la Judit Tomàs i la Roser Masip, alumnes de 6è: "És la primera vegada que es fan convivències a 6è. L'excursió ha estat molt divertida. Hem anat a Llinars del Vallès i quan vam arribar ens van deixar una estona lliure i vam esmorzar. Vam cantar una estona i en acabar ens van dividir en grups i vam fer tres tallers que anaven sobre: l'acollida, la confiança i la comunicació. Van ser molt divertits i diferents al que fem sempre. Havent dinat ens van deixar una altra estona lliure i vam acabar amb una petita pregària per classes. Han estat les millors convivències de sisè!". Una experiència en la que, com escola, s’hi creu, i un moment que, amb el pas del temps, pot tenir una importància cabdal en la vida i la personalitat dels i de les nostres alumnes".

DE GENER

12

CARRER NOU, 1/ LA RIERA 78 08301 MATARÓ TEL. 937901957 FAX. 937906223

ed 57

desembre de 2008

El dimarts dia 11 de novembre els alumnes de sisè van marxar de convivències per primera vegada, per a ells va ser obligatòria l’assistència i només va ser d’un dia. En canvi, els alumnes de quart d’ESO, que ja portaven molt anys fent-les, van marxar a mitjans de novembre a Llinars i allà van dormir-hi una nit. David Codina és el nou cap de pastoral però les impressions dels alumnes que hi han participat han estat boníssimes. En una entrevista amb ells ens va explicar com funcionava tot. Segons ell, les convivències són un moment de l’any que ofereixen les escoles Maristes per madurar en el creixement personal dels alumnes que hi participen ja que a l’escola no només es vol educar en continguts sinó que també en la vida. Va destacar que el nombre de persones no era important, sinó la qualitat de les persones que hi assisteixen. Aquest any s'han realitzat per primer cop les CONVIVÈNCIES D'APROFUNDIMENT de 6è de Primària. En lloc de la sortida que es feia anys anteriors sota el nom "Dia especial per a un amic especial", i en la línia de


ed 57

Valldemia acaba el curs incorporant un nou premi per als alumnes, professors i personal del centre dels periodistes de la Llufa directa Treball d’investigació

desembre de 2008

Localitzat a Valldemia el calb de la Loteria Prestigiosos periodistes s’instal·len a Valldemia perquè no se’ls escapi la sort El professor Manolo López realitzarà l’espot del sorteig de la loteria del sorteig de Nadal. Segons sembla, l’actor, cansat de tanta cantarella dels nens de Sant Ildefons, es va refugiar a les classes d’Infantil de Valldemia fins que ha estat descobert pels periodistes de la Llufa Directa.

Segons fonts de reporters argentonins, darrerament les càmeres dormen davant la casa d’en Manolo per captar alguna exclusiva, però en Manolo ha instal.lat tendals automàtics «sonfins» que protegeixen la seva intimitat.

L’habilitat d’en Manolo torna és tanta davant de la càmera que aquest Nadal haurà d’anar a la Xina i al Japó a rodar un anunci per les loteries d’aquestes nacions. La popularitat de’n Manolo ja té la seva recompensa, ja que la coneguda empresa cavista Freixenet l’ha seleccionat per ser la nova bombolla Freixenet al 2009. La redacció de la Llufa Directa ha sabut que el contracte d’en Manolo inclou una ampolla de cava per tots els lectors que afirmin haver llegit aquesta notícia. Estem de sort. Precisament el flamant cap de pastoral ha convençut en Manolo perquè dirigeixi la rifa solidària que es farà el proper 10 de gener a la plaça Santa Anna. Us hi esperem! Que diuen que plouran milions! Plego d’escriure que vaig a buscar la meva ampolla per portar-la a la Campanya Mà Oberta.

Full satír ic de l’ES TIL DIRECTE satíric l’ESTIL

De fet, darrerament el professor ha hagut de faltar alguns dies a classe per rodar l’espot i per exposar novament la seva bella closca als objectius de les càmeres. Només d’entrar a l’estudi de gravació, la responsable de l’agència de publicitat ja va veure que la bellesa d’en Manolo era aquella qua havia desaparegut un parell d’anys enrere.

13


Lema de l’any «En el moment que estàs actuant davant de 700 nens, els nervis desaparèixen» Són dos dels membres dels Pallassos Cagundena, que porten 11 anys presentant el lema de l’any. Van sorgir per presentar el lema de l’any als més petits de l’escola. Ens hi agrada fer riure als nens perquè així també riuen ells. Redactors:Jorge Blasco, Francesc Pla, Àlex Bosch, Víctor Rodríguez, Álvaro Rodríguez i Causo Sanha.

14

desembre de 2008

(riuen) però amb assajos i hores intentem assolir el concepte de perfecció, encara que costi. Ara mateix només feu la presentació a Valldemia, però us heu plantejat de fer-ho a altres e s c o l e s maristes? -L’enveja és molt dolenta, (riuen) i no, de moment no ho farem a altres escoles. Les disfresses que porteu estan molt elaborades. Les feu vosaltres o bé les fa algun professional? -Bé, es podria dir que les fem nosaltres. El nas vermell és el tret característic dels pallassos, però podem dir que vosaltres sou uns pallassos una mica especials pel tipus d’actuacions que feu. Havieu pensat en canviar-lo de color? -No, no se’ns havia acudit mai, però per l’any que ve ja ho pensarem.

ed 57

de

2008

Formeu part del grup de pallassos que acompanyen a en Mundi, la mascota de l’any. Per què vau escollir aquests personatges? -Portàvem 11 anys fent els mateixos personatges i no vam voler canviar. Quan actueu teniu davant a gairebé 700 nens. Us sentiu d’alguna manera en especial mentre actueu? -Com a bons pallassos durant el temps previ a l’actuació estem nerviosos, però en el moment en què estàs davant de 700 nens els nervis desaparèixen Quan vau decidir formar el grup de pallassos i de qui va ser la idea? -No es pot dir de qui va ser la idea, si més no en públic, però podem dir que va ser fa 11 anys. Els nens coincideixen en que la presentació d’aquest any ha estat molt divertida. Quan vau trigar per preparar-la? -Molt, en total vam invertir unes dues hores (riuen) Segur que sou capaços de recordar el lema de l’any passat, però podeu recordar-lo? -Sí, es clar! Fins i tot podem recordar el de més anys, però el de fa tres...Ja està! Arrisca’t a somiar, actua! Un pallasso ha de distreure a un nen i fer-lo oblidar de les seves preocupacions. Creieu que encara ho podeu fer millor? -Bé, millor ja és difícil, vosaltres per exemple no podríeu,


Lema de l’any

Presentació del lema pels Pallasos Cagundena

Aquest any el lema és «Un Món Per Compartir» En aquesta notícia s’informa de la presentació del nou lema del any «Un Món Per Compartir», i de les persones que amb molta gràcia el presenten amb les seves pallassades, els Pallassos Cagundena amb els seus característics nassos vermells.

15

desembre de 2008

crear, fer alguna pregària o celebració i gaudir amb motiu de la vida que desprèn aquest lema. Ens vol ajudar a créixer, a descobrir nous detalls, a veure el món amb uns altres ulls. A sentir-nos privilegiats pel fet de poder gaudir de la vida i de poder gaudir-la, precisament, en el nostre món. Quan diem nostre ens referim a un món que és de tots. No d’uns quants o no d’aquells que es creuen que el món és tan sols la petita parcel·la per on es mouen. El món és un regal. Amb moltes coses bones i boniques, habitat per molts éssers vius, amb pobles i cultures que configuren la riquesa de la humanitat. El món és un projecte. Ens hi movem en un petit espai, però trobem la vida concentrada en cada indret, en cada cor que batega. Estimar el nostre món vol dir estimar el nostre lloc i el nostre entorn; vol dir actuar allà on som, conscients que formem part de la família humana. Estimar el nostre món vol dir estimar la vida. Només si així ho descobrim al fons del cor, naixeran en nosaltres actituds de respecte, d’admiració, d’harmonia, de senzillesa i de gratuïtat. Només així entendrem que el món és per compartir.

ed 57

Els Pallassos Cagundena, coneguts pels alumnes de Maristes Valldemia, són una agrupació de professors de tots els cicles que el que fan és encarregar-se per exemple de presentar el lema de l’any, o entretenir durant una horeta als alumnes més petits fent que aprenguin alguns valors educatius. Els alumnes més petits s’ho passen d’allò més bé, amb les tonteries que fan aquests pallassos. Normalment, en les seves aparicions el que es fa es cantar una cançó (des dels alumnes més grans als més petits), que els més petits porten practicant des de fa setmanes, i els fa il·lusió que els grans hi posin les mateixes ganes que hi posen ells. El tema de la lletra de la cançó fa referència al lema de l’any que es treballa durant tot el curs: «Un món per compartir « Aquest és el lema del curs per a les obres educatives maristes de Catalunya i de molts altres llocs d’Espanya i Europa. Molts infants, adolescents i joves de l’escoles, obres socials i grups maristes seran motivats per aquest eslògan per cantar, reflexionar,


Té més de900 fotografies! La publicació més esperada dels alumnes torna a les aules

Redacció: Alícia Abellan, Andrea Castilla, Elena Cases, Laia Vila, Irina Requena i Enric Álvarez

Els alumnes de l’escola reben amb alegria ‘La Memòria 2007-2008’. On s’hi troben fotografies d’activitats realitzades el curs passat, de les classes, i del professorat i personal de l’escola. Concretament consta de 788 fotografies d’activitats, 45 de grups i 90 de professorat i personal. Té una mitjana de 18 fotografies per pàgina.

16

desembre de 2008

ENTREVISTA Hem entrevistat a la Marta Montasell, la qual li hem fet algunes preguntes: Com es que et van triar? Perquè sempre faig les fotos. Els comentaris els has fet tu? En que et bases? Sí. La majoria hem surten mirant les fotos, però n’hi ha d’altres que estic una bona estona pensant. Quina és la part que t’agrada més? Tot en general. M’agrada que la gent valori el meu treball. Abans, havies pensat en ferho? M’ho van dir i vaig estar pensant durant uns dies, vaig parlar am en Jordi Vadell i al final em vaig decidir per fer-lo. Què és el que més et costa? Que no es repeteixi la gent.

ed 57

Aquesta revista està estructurada en diverses seccions: primer dia de curs; grups de classes organitzats en ordre decreixent començant per 2n de batxillerat i acabant per P-3; la castanyada; infantil; cicle inicial; cicle mitjà; cicle superior; ESO,1r cicle i 2n cicle; batxillerat; nadal; pastoral; un dia qualsevol; profes; carnestoltes; festes de la llum; el pregó; el dia de les famílies; antics alumnes; colla gegantera; cançó resposta; viatge fi de curs; festa de promoció; sant Jordi; campanya mà oberta; comunions; actes solidaris; AJMACOR; la Soca; bàsquet; futbol; judo; Rimini; Birmingham; el casal. Totes aquestes fotos van acompanyades de comentaris que, intenten arrencar un somriure als seus lectors.


Després de 36 anys de servei a l’escola

El professor Carles de Nadal es jubila El passat dilluns 3 de novembre els professors de Valldemia van retre homenatge al senyor Carles de Nadal, qui ha estat professor d’educació física des de l’any 1972

17

desembre de 2008

del col·legi. Des d’aquest càrrec va crear l’escola de bàsquet per als més petits, d’on han sortit els jugadors del primer equip.

ed 57

Fins a dia d’avui el professor Carles ha estat vinculat a l’escola trucant a les famílies els fills de les quals no havien vingut al col·legi. Aquesta feina la desenvolupava des de fa més de cinc anys. Però on tothom recorda el professor Carles és en les seves classes d’educació física i sobretot en la seva gràcia especial en fer rodolins amb el nom dels alumnes. En Carles de Nadal va néixer l’any 1943 i després d’entrenar equips com el C.B. Pompeia o el C.F. Barcelona va ingressar al C.E. Mataró i va debutar com a entrenador Juvenil el 1970. Va ingressa a l’escola l’any 1972, quan era seleccionador català de la categoria mini. L’any 1987 esdevé professor d’Educació Física del col·legi i és nomenat coordinador dels equips de bàsquet


Entrevistes Jordi Vadell, de director de l’Estil Directe a Cap d’estudis de Batxillerat i escriptor.

M’agrada l’esforç, el treball i la constància dels alumnes En Jordi Vadell va néixer a Mataró el dia 12 del mes de juliol de l’any1976, és solter i viu a Mataró. El que li agrada més en la vida és veure que els seus tenen bona salut i gaudeix molt quan està envoltat dels que estima. Les seves aficions són la música, el cinema i la literatura. Redactat per: Jordi Aliberas, Guillem Ayats, Oscar Biasi, Ángel Roher i Guillem Vendrell.

18

desembre de 2008

ets cap d’estudis? I tant que m’agradaria tornar-la a fer però la llei va canviar amb els crèdits variables i no se’n fan tants. Aquesta assignatura m’agradava molt perquè tenia relació amb el mon de la música i també perquè es podia introduir noves teories als alumnes relacionats amb la literatura. El Batxillerat és una etapa difícil, què els diries als alumnes els quals fas de cap d’estudi? Els dic que hi hagi esforç, treball i constància, i que sàpiguen el que s’estan jugant.

ed 57

de

2008

Ara que ja ets cap d’estudis, quin són els teus objectius per aquest nous curs? introduiràs canvis? Intentaré seguir amb la bona tasca de la Montse Villaró. Sí, segurament sí que hi haurà canvis, per seguir pel bon camí i també de llei. Vas triar Filologia Catalana, per què ho vas escollir? La meva intenció no era estudiar filologia catalana sinó Comunicació àudiovisual perquè el món del cinema m’apassionava però en no arribar per dues o tres dècimes a la selectivitat vaig decidir estudiar filologia catalana. Amb el nou càrrec tindràs més treball, et preocupa la manca de temps lliure? No em preocupa perquè són nous reptes de la vida tan personals com professionals, i crec que em podré repartir el temps per fer coses més importants com estar amb la família o els amic. En l’assignatura que vas fer del 2000 fins al 2004 de Rock i Pop i literatura, en què es basava? Va ser una bona experiència? La tornaries a fer ara que


Entrevistes

No em considero un escriptor; només he escrit un llibre

desembre de 2008

19

ed 57

Redacció: Alícia Abellan, Andrea Castilla, Elena Cases, Laia Vila, Irina Requena i Enric Álvarez Portes quasi mitja vida sent un apassionat de Lapido. variable que es deia «Pop Rock i Literatura». On Com el vas descobrir? s’analitzaven diferents cançons del panorama musical Als 13 anys aproximadament escoltant radio 3, on vaig espanyol i miràvem la part literària de les seves lletres, escoltar una cançó que em va agradar molt, que es deia « però també l’utilitzava com a excusa per parlar d’en Lapido Qué feu del siglo XXI». Em va sorprendre perquè era l’any a les classes. I a través d’un fòrum d’Internet, aquests 89 i encara faltava una dècada per acabar el segle. A partir periodistes ho van saber. Van considerar, pels meus d’aquesta cançó vaig descobrir el grup comentaris, que era un erudit en el tema i la 091. persona indicada. I no vaig saber res més fins a l’any 91, i Ja havies començat un llibre però el vas vaig decidir comprar-me el disc a Can deixar, què et va fer començar un nou Batlle. Penso que ha estat la millor comprojecte? pra que he fet a la meva vida. Era una novel·la sobre una experiència real i Quan estàs trist et recolzes en les una família llunyana de Mallorca. El que sí és cançons de Lapido? veritat, és que tinc molts projectes i moltes Les cançons de Lapido em serveixen tant coses al cap, però mai n’acabo cap. quan estic trist com quan estic alegre. I aquest el vaig prendre com un repte personal. Tota la música en general, serveix per a Escriure un llibre porta molta feina, què qualsevol estat anímic. senties mentre escrivies aquest? També com la seva música és força pluHi ha moments de tot, primer són 2 anys i mig ral, té tant cançons acústiques i suaus de feina i hi ha moments que penses que no com cançons més «rockeres». arribarà el final, i moments que ja el veus més Ets un gran fan de Lapido, en què t’hi o menys enllestit; hi ha dies que estàs més sents identificat? espès que d’altres, dies que estàs molt En ell com a persona poques coses, i en ell com a músic inspirat... En tot cas és difícil donar per acabat un llibre, ja ja m’agradaria escriure les cançons que ha escrit ell. Però que sempre creus que hi ha coses a retocar, coses que no ens diferenciem en què la seva visió de vida és molt nega- he posat i y’agradaria posar... però és normal, sol passar tiva i jo, al contrari, en tinc una visió força positiva. en tots els casos. Un periodista et va proposar d’escriure el llibre, per Havent estudiat filologia catalana i sent professor què et va escollir a tu? d’aquesta llengua, et va suposar algun problema Doncs perquè des de l’any 2000 al 2004 vaig fer un crèdit escriure’l en castellà?


Entrevistes

20

desembre de 2008

na bastant seriosa i força reticent que parlin d’ell. Jo no tenia clar ni si vindria a la presentació del llibre, perquè ell sempre havia comentat que quan un escriu un assaig, l’objecte d’aquest assaig, en aquest cas ell, ha de mantenir-se al marge. Ell, cosa que jo li agraeixo, es va mantenir totalment al marge. Jo he pogut escriure lliurement el llibre, però després sí que va acceptar venir a la presentació, per agrair d’alguna manera tot l’esforç posat en el llibre. Per totes les entrevistes que he vist que li han anat fent i que li han preguntat sobre el llibre, la valoració d’ell és super positiva, cosa que m’ha agradat molt perquè pel que més pateixes és per la persona en concret, com rebrà les coses. No totes les coses del llibre són positives, però està molt agraït A Granada Lapido és molt conegut, et van reconèixer al escriure sobre ell? Sí, tinc alguna anècdota. Em van reconèixer un parell de persones al carrer, quatre o cinc en un bar i gent en el concert. L’últim dia a l’hotel vaig fer una broma al senyor de recepció que estava llegint el diari i va marxar un moment, jo sabia que sortia a la pàgina següent i vaig passar el full i quan va tornar es va quedar sorprès en veure que era la persona que tenia davant.

ed 57

Pensava que no, perquè entre d’altres coses a casa parlo el castellà i el català i sóc força bilingüe en aquest cas, però sí que m’he adonat que domino més la llengua catalana, hi ha moments que l’editor m’ha hagut de corregir alguna catalanada. Un dia vaig estar mirant el video de la presentació a Granada, i em vaig posar a riure perquè vaig dir: « No podía dejar de banda que era un seguidor de Lapido», en comptes de dir «dejar de lado». Però sempre s’escapa algun error. Ets un gran somiador i amant de la literatura, anys enrere havies somiat arribar on has arribat amb aquest llibre? No he arribat enlloc, he escrit un llibre, res més. Però em fa molta il·lusió escriure un llibre i veure’l publicat a les llibreries. Hi ha molta gent que escriu llibres però el primer que veus a la llibreria... o el primer que et fan firmar... o simplement la presentació a Granada que tingués tanta acceptació i que es formés una gran cua de gent esperant perquè li firmessis el llibre i que hi haguessin moltes periodistes i sortís per la tele i que l’endemà sortís als diaris, no és res important però és una satisfacció interna. Quan et van presentar la idea d’escriure un llibre sobre el teu ídol, t’imaginaves que quedaria així? És el que us deia abans que no sé fins a quin punt el dónes per acabat o tens una idea inicial. En tot cas sí que tenia i vaig enviar l’esquema i el guió al començament i l’he seguint bastant fins al final. Jo crec que és important a l’hora d’escriure un assaig tenir molt clara la visió del que vols escriure i tenir molt clar quins seran els punts que tractaràs. Jo ho tenia molt clar des del començament i sí que he tirat per aquesta línia. L’editor també m’ha ajudat molt, és una persona amb la qual és molt fàcil dialogar, hem arribat a establir fins i tot una amistat i ens hem intercanviat més de cent correus parlant del llibre. Crec que tant la seva aportació com la meva i les petites divergències que hem tingut, han servit per millorar el llibre. Lapido et va acompanyar a la presentació del llibre a Granada. Què li va semblar? Se l’havia llegit? Se l’esperava així? Se l’havia llegit la setmana anterior, em va parlar molt bé del llibre, cosa que em va sorprendre perquè és una perso-


Entrevistes

nada. Dues vides, la d’escriptor i la de professor, sabem que les dues t’agraden, però amb quina et quedaries? És una vida sola. En tot cas la feina d’escriptor és un moment d’interiorització absoluta, un moment de solitud, (estàs sopant i només penses en el llibre, com escriure una frase, etc…) Per contra la feina de professor m’agrada perquè estàs en contacte amb la gent i no pares mai. Són dos móns força oposats, tot i que tenen una certa relació didàctica.

MÉS SOBRE LAPIDO: A continuació donem més informació sobre José Ignacio Lapido i el grup de rock «091». Lapido és un cantant i compositor de música rock nascut a Granada. Va començar la seva carrera musical al 1979 tocant la guitarra i la bateria en diversos grups i locals de Rock. Al 1980 va formar la seva primera banda anomenada Al-Dar el 26 de juny de 1962 . Un any més tard aquest grup es va separar i Lapido va formar el grup 091 juntament amb Tacho González, J. Antonio García i Antonio Arias. Aquest grup va tenir molt d’èxit a tot l’Estat. Uns anys més tard Antonio Arias marxa del grup per formar-ne un altre anomenat Lagartija Nick. Al 1996, el grup granadí se separa i J. L. Lapido decideix cantar les seves pròpies composicions. Després d’haver composat cançons per a artistes de renom i escriure música per a teatre, aquest any ha editat el seu cinquè disc en solitari «Cartografía». Continua tenint èxit local i no ha perdut els seus seguidors.

21

desembre de 2008

www.diarimaresme.com (secció d’entrevistes) www.indyrock.es/lapido08.htm (vídeo sobre la presentació a Granada del llibre i un concert

ed 57

El dia de l’entrevista ens vas sorprendre amb la frase que vas dir, «el dia diners», en què estaves pensant? No ho sé, no ho recordo, no crec que en una entrevista de presentació d’un llibre es pensi en diners ja que d’un llibre es cobra el deu per cent i del que val el llibre no a les llibreries sinó de com el ven l’editorial al llibreter. No escrius mai un llibre per diners sinó per satisfacció. A Granada vas poder tastar la fama, quin gust de boca et va deixar? No, no és fama sinó és el fet que algú et reconegui i que a un metre teu hi hagi quatre periodistes fent fotos com bojos, és sorprenent. Em vaig sentir sorprès i parat perquè no m’havia passat mai. També la gent que s’apropa amb el teu llibre i et demana si li pots signar, que li ha agradat moltíssim i que s’han sentit identificats amb el llibre, Més que res, l’alegria amb què la gent sí que t’omple. Després d’haver fet les dues presentacions del llibre, en quina et vas sentir més a gust? Sí, com a gust la de Mataró però com a important la de Granada. Si és pel record em quedo amb les dues però més amb la de Granada perquè va ser una sorpresa, un èxit. Ara, com a còmode i com a familiar doncs em quedo amb la de Mataró. A Granada no coneixia a ningú i a Mataró em coneixia tothom, però com interesant amb la de Gra-


Entrevistes

Selene Sans, nova professora d’acolliment

«Tenir un micro i parlar » és... una cosa màgica» Redactora: Clara Soteras i Acosta, Aina Martínez i Camila Arango Entrevistarem a la Selene Sans Pujadas que va néixer a Barcelona el dia 26 de març del 1982. Està soltera i viu a Mataró. El que més li agrada de la vida és passar-s’ho bé i disfruta molt quan està amb la família i els amics.

22

desembre de 2008

És que en tinc molts. Però en diré un que el vaig llegir quan era molt joveneta. Es diu «El Client de John Grisham». I pel·lícula? «Un mundo perfecto», d’en Kevin Costner A qui admires? Admiro molt la meva mare, tant en el terreny personal com en el terreny professional, periodistes com la Júlia Oteroo la Maruja Torres. Quines virtuts humanes admires més? Admiro molt la solidaritat, però portada fins als límits més extrems. I la professionalitat, algú que sàpiga fer bé la seva feina, i que hi dediqui totes les hores que calgui i i l’esforç. Un altre valor que admiro molt és la coherència. Què faries si tinguessis els mitjans suficients per poder-ho fer? Treballar mig any i l’altre mig any dedicar-me’l viatjant. Quin seria el teu lema per caminar per la vida? Viu i deixa viure. Que cadascú faci el que vulgui, però que ho faci dins uns límits, sense molestar, sense fer mal a ningú i dins les normes que regulen la societat. Què seria el pitjor que et podria passar? Que passés alguna cosa dolenta de salut a la meva família o al meu company, o a la família del meu company... o amics. Tens un usuari al Facebook. Què en penses de les tecnologies de la web 2.0?

ed 57

Com et sents en aquest moment? La veritat és que em sento molt bé, estic molt contenta, amb una nova feina, i puc dir que estic en un moment dolç a la vida. Creus que ets feliç? Sí. Rotundament sí. Tinc una salut bona i els meus familiars i el meu company també. Estic envoltada de gent que m’estima, tinc molts amics... Crec que no es pot demanar més. Quin és l’aspecte del teu caràcter que millor et defineix? Sóc molt tossuda i molt impacient. (Riures) Quines qualitats destacaries de la teva personalitat? Tinc força empatia amb la gent. Em sé posar molt al seu lloc i escoltar molt... Quins són els teus pitjors defectes? Sóc una persona molt nerviosa, i... sóc tossuda. Quan se’m posa una ceba al cap no hi ha qui me la tregui. Quin és el teu color preferit? El taronja. I la teva flor? La rosa. Si me la regalen els amics o els meus pares m’encanta la groga; i si me la regala el meu company vermella. I el teu animal? Els gossos. I quin és el teu llibre preferit?


Entrevistes

23

desembre de 2008

periodista i escriptora Núria Cadenes. Què en penses d’ella? Vam estar parlant tres hores. La van condemnar per ser membre de «Terra Lliure», un grup terrorista. Vaig quedar encantada amb el que em va explicar. I també has entrevistat a Pep Sala, un dels components del grup Sau. Què en penses? Malauradament no puc dir el mateix. Havíem quedat a Privat i va arribar una hora i mitja tard. No va venir ni a disculparse. Bastant desagradable. Segur que recordes l’entrevista amb Ferran Adrià. Creus que és un home tan excèntric com la majoria pensen? L’he entrevistat dues vegades. La primera vegada va anar molt bé, el vaig entrevistar a Barcelona, a Portaferrissa. I la segona vegada, vam anar a Roses on té el Bulli, però va estar més escuet que mai. I una altra persona a qui també has entrevistat és a la Mei Ros, directora de Mataró Ràdio. T’agradaria treballar a la ràdio? M’encantaria. Jo he treballat a Ràdio Canet. Per a mi, tenir un micro, i parlar és... una cosa màgica. M’agradaria tenir un programa a la ràdio. En aquest moment estàs treballant de vetlladora i a l’aula donant ajuda als nouvinguts. T’agrada aquesta feina? És una feina molt satisfactòria la de l’aula d’acollida. A què aspires en aquesta vida? Aspiro a ser una bona professora, a fer bé la meva feina.

ed 57

Jo he odiat sempre els ordinadors. Però des que vaig descobrir el Facebook m’he trobat amb moltíssima gent de la universitat on vaig fer periodisme, amb amigues de l’escola quan jo era petita... T’interesses per les Humanitats i el Periodisme. Per què? Periodisme, perquè sempre m’ha agradat escriure. M’encanta la literatura i... quan vaig acabar, i vaig pensar de fer una altra carrera: Humanitats. Vaig pensar que, a part de tenir dues carreres, era un bon complement per al periodisme. A més, vaig fer el CAP, que és el que es necessita per ser professora, per complementar la carrera de periodisme i, a la vegada, per complementar també la meva vocació de professora. Segur que tens algun professor que t’hagués marcat. Ho recordes? Me’n va marcar un, un tal Burguet. Va ser l’única assignatura que vaig suspendre, però estic molt contenta en general de tots els professors. Segur que recordes alguna anècdota amb intensitat. Potser de l’escola o de la universitat. Alguna que recordis amb gran intensitat. Feia només quinze dies que havíem començat la universitat. Teníem assignatures pràctiques i ens tocava ràdio. A la facultat hi ha els estudis radiofònics. Jo havia d’agafar l’autobús per venir a aquí a Mataró, molt ràpid, i no sé quines sabates portava, que quan vaig sortir de l’estudi radiofònic vaig caure. D’ençà d’aquell dia em coneixien com la noia que va caure el primer dia de la universitat. Has treballat a la revista Lecturas. De què treballaves concretament? Estava al suplement «Tot i més». M’encarregava una mica de tot, allà t’ho fas tot tu. Has treballat al Diari de Mataró, i has entrevistat a la


Entrevistes

Diego López, nou professor de Tecnologia

«És molt diferent ser profesor que alumne». Redacció: Laia Comas, Elisenda Bancells, Anna Fajardo, Ariadna Moreno i Marta Poca. influït ningú. -Acabes allò que comences? Sí. Defineix-te en cinc adjectius. No, no em puc definir en cinc adjectius.

24

desembre de 2008

Vas estudiar al Damià Campeny, trobes moltes diferències entre l’ensenyança de Valldemia i el Damià Campeny? No és el mateix ser professor que alumne. No ho podria comparar. Vas estudiar Enginyeria Tècnica en Química Industrial l’any 2007. Què et va incitar a estudiar això? Havia fet un cicle formatiu de química, continuació d’aquesta via. I què és el que et va cridar més de la química? El medi ambient, m’agrada el medi ambient. Fas classes de tecnologia, creus que els teus alumnes responen bé a l’assignatura? Sí, en general sí. Quan estudiaves a la universitat d’enginyeria tècnica de Barcelona, et suposava un gran esforç, haver d’anar cada dia a Barcelona? Sí molt. Quin és el teu pitjor defecte? A veure aquestes preguntes no te les puc contestar, no em paro a mirar els meus pitjors defectes, cadascú és com és, i cadascú s´accepta tal com és. Però sí que et podria dir que molta gent em diu que aguanto molt fins que esclato, i quan esclato, doncs s´encén tot. Quin és el teu super heroi preferit? Cap, no en tinc. -Vas tenir algun professor que et marqués durant la teva vida? Vaig tenir un professor que explicava la química de manera que em va ajudar a entendre-la, però com a persona no. Em va obrir una miqueta més la ment. Creus que faràs classes durant tota la teva vida? Segurament. Què valores més en una persona? Mai li busco res en una persona, no demano res. Com t´imagines que seràs d´aquí deu anys? Més vell i amb més canes, i poc més. Quan vas decidir ser professor? Fa un parell d´anys més o menys. Vas iniciar la carrera pensant que volies ser professor? No. -Qui et va influir més en decidir els teus estudis? Ningú, ho he fet tot sol, sempre m´he decidit jo sol en els estudis, no m´ha

ed 57

.


Cristina Parra obté l’accèssit del premi Thos i Codina

Una ex-alumna és premiada pel seu treball de recerca El treball va ser dirigit pel professor de Valldemia Toni Llamas

25

desembre de 2008

que obtaven als premis havien d'estar uns instants abans de l'hora indicada. Primerament, el jurat va tenir unes paraules però als participants en que els felicitava pel seu esforç i per la seva assistència, posteriorment es va produir l'entrega de premis i, finalment, va haver-hi un "pica-pica" per a tots els presents. L'esdeveniment va comptar amb la presència de diferents mitjans de comunicació de la nostra comarca, com per exemple la televisió de Mataró o Maresme digital. Per concloure l’acte, tots els assistents van rebre l'obsequi de diferents llibres per cortesia de l'il·lustríssim col·legi d'advocats. Des de la nostra revista volem donar la nostra més sincera enorabona a la Cristina, que va guanyar el premi amb total mèrit.

ed 57

El passat dia 16 d’octubre, Cristina Parra, una ex-alumna de l'escola Maristes Valldemia, va ser premiada amb l'accèssit del premi Thos i Codina pel seu treball de recerca. La nostra representant va estar en tot moment acompanyada per la seva familia i el seu tutor del treball, el professor Toni Llamas, professor de Batxillerat i Secundària a la nostra escola. El treball, titulat "Aproximació a la història de la bruixeria al segle XVII a Mataró i al Maresme", va fer que la Cristina guanyés el segon premi. L'entrega de premis es va efectuar a la sala d'actes de l'il·lustríssim col·legi d'advocats de Mataró. L'acte va començar a dos quarts de 8, tot i que els alumnes


Centre Brock I si no em poso les ulleres, què passa? CATERINA POVEDA MARTÍNEZ. Òptica optometrista col. núm. 9607. Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANA D’OPTOMETRIA I TERAPIA VISUAL. optica-centrebrock@ubmataro.com

L’ús continuat de les ulleres (o de les lentilles) serà necessari depenent del problema visual que corregeixin. El professional de la visió que les prescriu ja indicarà l’ús recomanat

Si tens miopia significa que veus malament de lluny, però bé de prop. Si te les treus per sortir amb les teves amistats, encara que a tu no t’ho sembli, t’ho notaran de seguida perquè, involuntàriament, aclucaràs els ulls per mirar coses de lluny i també serà més fàcil que t’augmenti la miopia. Podries llegir còmodament si tens una miopia baixa, però si no és així, t’obligarà a apropar-te massa al paper i per tant serà millor llegir amb ulleres.

de

2008

Si tens astigmatisme no veuràs nítid ni de lluny ni de prop i per defensar-te sense ulleres necessitaràs aclucar els

Si tens hipermetropia tindràs més problemes de prop que de lluny. Si la potència és baixa i igual a ambdós ulls probablement t’hauran dit que només les necessites per classe i per estudiar, però si és alta les necessitaràs per tot ús. Si te les has de posar de lluny i no ho fas podria passar que un ull se’t quedés guenyo; tothom ho notaria i tu pot ser no.

26

Si tens problemes de coordinació entre ambdós ulls i/o d’enfocament necessitaràs les ulleres per tasques de fixar la vista de prop i si no les portes pots tenir els mateixos problemes que amb hipermetropia. En definitiva, val la pena que facis cas de les indicacions del professional que et prescriu les ulleres. Si no vols posar-te-les també pots optar per adaptar-te lentilles, però igualment necessites tenir unes ulleres graduades per fer descans de les lentilles, per si tens una conjuntivitis, etc. Actualment hi ha lentilles especials per nens i adolescents i tenen l’aventatge que són millors que les ulleres per practicar esports.

desembre de 2008

A la teva edat pots tenir 4 tipus de problemes visuals que requereixin ulleres: miopia, astigmatisme, hipermetropia i problemes de coordinació entre ambdós ulls i/o d’enfocament. L’astigmatisme pot anar associat a miopia o a hipermetropia. Per altra banda és fàcil trobar-nos graduacions diferents per cada ull i, en aquest cas, convindrà portar sempre les ulleres per tal que ambdós ulls treballin equilibradament.

ulls i serà fàcil que acabis amb fatiga visual i/o mal de cap, especialment si la graduació és alta i l’eix de l’astigmatisme és vertical o oblicu.

ed 57

En general, si tens el dubte de quan t’has de posar les ulleres, millor que te les posis. Però si és molt temptador treure-te-les a continuació t’informaré quan és millor que no ho facis.


Un dia d’ajuda als altres col·laborant entre tots

Novetats de la campanya mà oberta oberta.. Redactora: Paula Montejo

Aquest any la Campanya Mà Oberta no serà com cada any, sinó que es farà durant dos dies

27

desembre de 2008

L’equip de pastoral

La Laia Vila afirma que l’activitat de recollida d’ampolles de mà oberta li va agradar bastant ja que era el primer cop que participava. Va trobar que va ser divertit ja que va anar amb les amigues a buscar les ampolles tot i que molta gent ja les havia tirat per això creu que aquest any es tindria que fer més propaganda de la recollida d’ampolles. Un aspecte negatiu que va tenir va ser que va ploure i ens vam mullar una mica i vam haver de deixar l’activitat a mitges. La Irina Requena afirma que l’activitat de recollida d’ampolles va ser divertida per ser el primer cop que assistia tot i que el pes de les ampolles va fer que se li trenques alguna bossa. Les ampolles que aconseguien ajuntar les deixaven en la paradeta que li corresponia. També afirma que el fet que plogués va fer ajornar les activitats d’aquell dia. L’Andrea Castilla afirma que l’activitat de recollida d’ampolles al principi va ser avorrida però a mesura que anaven agafant ampolles va ser més divertida. Era el seu segon cop que participava. Afirma que el millor va ser anar de casa en casa recollint ampolles i el pitjor va ser la trobada en la plaça Sant Anna ja que tothom anava pel seu compte. També li va agradar el fet que poguessin anar al grup amb gent de totes les edats.»

ed 57

La Campanya Mà Oberta aquest any es realitzarà durant dos dies. El primer dia serà el 3 de gener i aquest dia es realitzarà la recollida d’ampolles per les cases de Mataró, on en aquesta recollida hi col·labora la gent que vol. El dia 10 de gener es fa una festa a la Plaça Santa Anna on es fan diferents activitats per a recollir diners. Els principals objectius sempre han estat dos: obtenir els màxims diners possibles i sensibilitzar la gent en favor a la solidaritat. L’any passat els resultats que es van obtenir van ser 20.000 ampolles i 500 Kg de menjar. Gràcies a això, més les activitats del dia 10, es van guanyar 4.000 •. Més o menys cada any és guanya el mateix. Tota aquesta campanya l’organitza l’equip de pastoral, dels quals en teniu una fotografia aquí sota.


ed 57

desembre de 2008

28


ed 57

de

desembre de 2008

2008

29


Feac: Acció compartida entre pares i escola per educar millor els fills

‘L’educació dels fills ens importa’ Redactora: Judith Gassó

Families i professors es reuneixen durant l’any per compartir temes relacionats amb l’educació dels fills i alumnes conjuntament Hi ha tres grups de trobada: els d’Infantil, els de Primària i els de Secundària. Amb les famílies d’infantil alguns dels temes que es tractaran aquest any són les joguines que portaran els reis o el tió als seus fills per nadal. Amb les families de primària tractarn els temes com la televisió. I amb les families de secundària parlaran sobre la roba que porten els seus fills. L’organització de FEAC la porta la Núria Santaló. La Maria Guaus és la moderadora d’Infanil, la Núria la de Primària i en José Luis Lahoz és el moderador de secundària

30

DOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.L S.L..

· Laboral · Fiscal · Comptable · Assegurances

Mitjançant els nostres professionals associats, oferim els serveis de: · Assessorament legal · Auditoria · Elaboració d’informes · Gestió de cobrament · Assessorament en protecció de dades

C/ Mossèn Fornells n. 24 baix. Tel. 93 755 09 23 / 93 790 71 04 08301 Mataró

ed 57

Assessorament i planificació integral de l’empresa:

desembre de 2008

MEMBREDEL’ASSOCIACIÓD’EXPERTSCOMPTABLESD’ESPANYAN.1266 FEDERATAL’ASSOCIACIÓPROFESSIONALD’ASSESSORSFISCALSDECATALUNYAN.919


En cada reunió que es fa s’elabora un dossier que lliura el moderador on tothom té informació sobre el tema que es tractarà.

Elisenda, mare d’una alumna de Batxillerat.

Els periodistes de l’Estil Directe hem recollit alguns testimonis:

Encara que tingui la filla a batxillerat encara vaig a les reunions perquè són importants. Fa quatre anys que vinc. Els temes són molt actuals, sobre la dinàmica dels fills, sobre els estudis.

Joana mare d’infantil Aqueste reunions estan bé, és una posada en comú dels pares de temes d’interès per a l’educació dels nostres fills. Posen límits, ens donen consells.

Gabriela i Marta mares de primària

Per a més informació: http://www.escolacristiana.org/FEAC/

desembre de 2008

31

ed 57

Fa quatre anys que venim. Tenim una filla a infantil i l’altre a primària, Aquestes reunions estan bé pequè podem exposar els nostres dubtes davant de l’educació dels nostres fills.


Eleccions del Consell Escolar

Votem els nous representants en el Consell Escolar La setmana del 24 al 28 de Novembre es van celebrar les eleccions dels nous integrants del Consell Escolar de l’escola.

32 Tal i com ens ha dit en Gerard Rodriguez (alumne de 1r de Batxillerat) el que ell feia al Consell Escolar, era transmetre les idees dels alumnes (els horaris, exàmens, queixes…) i s’hi va presentar perquè el director li va proposar. Se sent orgullós de la feina que ha realitzat aquets anys, i creu que és interessant.

Ramón Blanquer; Alumne de 2n d’ESO escollit com a nou representant dels alumnes al Consell Escolar. «M’he presentat perquè crec que és una bona manera de representar l’alumnat i poder transmetre les propostes dels meus companys.»

desembre de 2008

En les eleccions es van poder votar a les persones que seran els representants de cada col·lectiu de l’escola en el Consell Escolar. En quant als representants dels professors, Francesc Abril, Maria del Mar Martí i Ingrid Floriach deixen pas a Cecília Bertran, Marta Montasell i Jose Luís Ramos com a la nova veu dels professors en el Consell. Com a representants dels alumnes actualment hi ha Xavier López i, substituint a Gerard Rodriguez, Ramón Blanquer. A part dels representants de professors i alumnes, en el Consell Escolar, també hi participen la titularitat (Direcció de l’escola), pares i m a r e s d’alumnes, personal no docent i hi ha un representant de l’Ajuntament. Segons el director del centre, Germà Xavier Giné, el consell escolar és un òrgan de participació de la comunitat

ed 57

Redactor: Atzarí Suriñach Corominas.

en la gestió i direcció del col·legi, i les seves atribucions són; participar en l’elaboració dels objectius principals del col·legi, acordar activitats escolars, calendaris i preus, participació de decisions disciplinaries i elecció del director.» La renovació del Consell Escolar es fa del 50% dels integrants cada 2 anys, de tal manera que una persona que ha sigut escollida, forma part del consell durant quatre anys. En definitiva, el consell escolar és un òrgan molt important de l’escola que serveix per a regular totes les activitats i gestions de centre, i l’elecció dels seus integrants és molt important ja que són la veu de les persones que formen l’escola.


Notícies En Mia desperta l’admiració del públic de Maó

En Mia recorre Maó Redactors: Carmen Iturria, Irina Padilla, Carlos Pérez, Júlia Planas, Atzarí Suriñach

«Va ser un moment històric i irrepetible per a la Colla», afirma en Dani Gadea.

Distribuidor de: DUSCHOLUX, PORCELANOSA TEUCO, JACUZZI, POMD’OR URALDI, DURAVIT, DELGADO STRUCH, HAC

La Riera, 131 Tel/Fax: 93 757 83 89 Pl. Tereses, 4 Tel/Fax: 937901676 MATARÓ

33

L’Ajuntament de Maó també els va fer una recepció oficial el matí de diumenge. Van estar tres o quatre mesos organitzant el viatge, recollint diners amb diverses activitats. Una de les anècdotes del viatge va ser que les serpentines que adornaven els carrers eren més baixes que en Mia, i les havien de pujar amb un pal per deixar passar al gegant.

desembre de 2008

Reformes integrals Mobiliari, complements...

cercavila es va fer el matí del dilluns i va durar unes dues hores. Tal com ens explica en Dani, les cercaviles menorquines son més llargues que les d’aquí, cosa que provoca parades dels gegants a casa dels habitants del poble, que els ofereixen menjar i beguda.

ed 57

El passat dia 7 de setembre en Mia, el gegant de l’escola Maristes Valldemia de Mataró va visitar acompanyat d’unes trenta persones de la colla, Maó, la capital de Menorca (Illes Balears) per participar a les festes patronals. Tal com comenta en Dani Gadea, que forma part de la colla gegantera del col·legi, els geganters van arribar el dia 5, i s’hi van estar fins al 8. Tots van anar en avió, però a en Mia el van haver de desmuntar i portar-lo en una furgoneta dins un vaixell. El motiu de ser convidats a les festes maoneses va ser que van compartir una cercavila amb ells i els va agradar molt la idea que el gegant fos una palmera. D’aquesta manera els van convidar, tot i que a Maó no acostumen a convidar colles de fora Menorca, i per a la colla va ser un honor. En Mia a la plaça Major del poble. Van fer tres cercaviles, la primera al dissabte al vespre i només pel carrer principal; la segona va durar tot el diumenge al matí (unes quatre hores) i va ser per tot el poble. La última


Sóc en Mia el gegant de l’escola Maristes Valldemia, vaig néixer el 2 de febrer del 2006, i vaig ser batejat i presentat el 5 de febrer del 2006. El que més m’agrada és ballar i la música. Gaudeixo quan veig els nens feliços i la meva proposta de futur seria fer cercaviles internacionals.

E stic molt orgullós de ser el gegant d’una escola com aquesta Carmen Iturria, Irina Padilla, Júlia Planes i Atzarí Suriñach.

desembre de 2008

34

ed 57

Hi van haver diferents models per escollir el teu disseny. T’hagués agradat tenir un altre físic ? Hi van haver tres opcions; fer la palmera que sóc ara, fer un llibre o fer una nena, jo crec que per representar el cole aquest és el millor de tots Ets l’únic gegant de l’escol, has pensat o t’agradaria tenir un company de ball? Algunes vegades he hagut de ballar amb algun gegant que estava a prop, si que seria maco, pot ser algun dia Ets el primer gegant que ha tingut en tota la seva història aquest col·legi. Què significa això per a tu? Significa molt, estic molt orgullós de ser el gegant d’una escola com aquesta espero que tard o d’hora no sigui l’únic. A Maó el recorregut va ser més llarg que habitualment. Et van portar més persones o veu fer més canvis?


Entrevistes

de

35

En Mia va ser construït per en Sergio Laniado, el vestuari realitzat per la Pepita de l’Artesania Dorada, el cavallet per en Vicenç Gadea i el disseny per la Núria Lleonart i l’Andrés Barrera. El gegant fa 4, 10 metres d’alçada i no té un pes molt excessiu.

desembre de 2008

2008

En el 2006 es va formar la colla gegantera, de quants membres disposava llavors i de quans en disposa ara? Teníem unes 15 o 20 persones que alguns tenien experiència en altres camps geganters i llavors van entrar aquí a la colla, ara som uns 70, 80 o 90 depenent de la sortida. Sabem que us trobeu un dia per assajar, quin és i que feu? Els dilluns cada 15 dies fem classes de gralla i alguns divendres ens trobem per assajar amb la percussió, els gegants i els geganters més o menys un cop al mes o abans de les sortides importants. Com ens has dit abans el passat dia 6 de setembre vareu portar a en Mia a Maó, què li va semblar l’experiència? Va ser molt important i va ser un canvi molt important en la forma de ser de la colla perquè fins ara havíem fet sortides petites per ciutats i va ser un gran desafiament de marxar tota la colla lluny, i va ser un canvi molt important que ens plantegem tornar a viure alguna altra vegada. Com ens acabes de dir, preparar un acte com aquest deu costar molt, com us vau organitzar? Tot això va començar un any enrere quan la gent de Maó

va veure el gegant en una sortida gegantera i els va agradar molt i ens van dir que potser ens convidarien i a mitjans del curs passat ens ho van confirmar i nosaltres vam haver de començar a buscar avió, vaixell per portar a en Mia, com organitzar-nos tots per anar cap allà i que tot plegat no sortís massa car i vam estar mesos per organitzar-ho però al final ho vam aconseguir fer. En tots aquests que existeix la colla gegantera, quina és l’anècdota que més recordes? Possiblement el tema dels xumets sigui una de les coses més importants i més divertides que ens passen, el primer cop que un nen ens va venir i ens va demanar si li podia donar el xumet a en Mia no sabíem ni on posar-lo, ara ja ho tenim més o menys establert.

ed 57

Canviàvem tota l’estona i ha més ens van ajudar uns geganters de Maó que no tenien cap gegant, el pitjor va ser quan m’havien de tombar pels carrers . Al llarg de la teva estanda a Maó vas causar molt furor entre el públic t’ho pensaves o va ser una gran sorpresa? Va ser una sorpresa perquè va ser una festa molt bonica i la gent va quedar molt encantada amb la meva forma i els meus cabells, el problema era la meva alçada. Per què portes xumets penjats del braç? que significa això ? Doncs perquè els nens quan ja són prou grans per no plorar i dormir sense me’l donen a mi en senyal que volen ser grans. Les reporteres de l’Estil han entrevistat també «el pare» d’en Mia. Aquí teniu les preguntes i les respostes.


ed 57

de

desembre de 2008

2008

36


Valldemia amb la Robòtica

Jornada tecnològica a l’escola Redactor: Carles Riera Gómez

El dia 19 de novembre els alumnes de 3r i 4rt d’ESO i els de Batxillerat han tingut unes xerrades sobre el món de la robòtica a l’escola.

37

desembre de 2008

Mataró, el professor va fer una explicació sobre les competicions de robots i l’alumne va fer una representació del funcionament d’alguns robots i va explicar el seu projecte de final de carrera.

ed 57

El dia 19 de novembre a l’escola Maristes Valldemia de Mataró van tenir lloc unes xerrades relacionades amb la jornada de les ciències. Els alumnes d’ESO i Batxillerat van poder gaudir de tres hores de xerrada de diferents persones relacionades amb la robòtica. Les xerrades van ser proposades des de la direcció de l’escola i l’objectiu principal era apropar als alumnes al món de la tecnologia i divulgar els conceptes tecnològics. Els alumnes amb més interès van ser els de Batxillerat que estan a la rama del Tecnològic. Les xerrades també ajudaven a pensar als alumnes que participen a la First Lego League sobre possibles millores pel robot. Els treballadors i els estudiants de les diferents empreses que van anar a l’escola van ensenyar projectes de les seves empreses i van ajudar a resoldre dubtes als alumnes sobre els estudis a seguir. La primera xerrada la va representar un treballador de l’empresa GMV i va fer una petita introducció dels robots actuals i dels projectes de la seva empresa. La segona xerrada la va presentar un professor de la universitat de Barcelona i va fer comparatives entre robots i va ensenyar els seus propis projectes. La tercera xerrada la van representar un professor i un estudiant de la universitat de


Associació Mà Oberta Entrevistem la Maria Pruna (actual presidenta) i l’Albert Pou (futur president al gener)

Fem de monitors perquè ens estimem els nois Redacció: Marc Claveria, Quim Radó, Gerard Coll i l’Adam Oliver.

38

desembre de 2008

Associació de diferents grups de Catalunya i cada branca té les seves sortides en federació, una per Nadal, una altra per semana Santa i el campament d’estiu que són 15 dies i és molt interessant... 3.- Mà Oberta és per a totes les edats, quina edat tenen els més petits? I els més grans? Maria-Els més petits són de tercer de primària i els més grans tenim una branca de joves que abraça fins a

ed 57

1.- Principalment en aquest grup els nens hi entren pels amics, però perque hi veu entrar vosaltres? Maria- Jo perquè el meu germà havia estat a Mà Oberta i aleshores pràcticament també les meves amigues hi van entrar i vaig dir bé hi entraré i com que el meu germà ja m’havia explicat coses em va motivar el fet d’entrar-hi. Albert: Jo va ser un cas especial, perquè vaig entrar directament com a monitor perque tinc un amic que, era el monitor en aquell moment, em va oferir a ser monitor i vaig acceptar. 2.- A Catalunya hi ha molts grups com Mà Oberta, quan feu sortides us reuniu amb alguna? Maria: Un cop al trimestre hi ha una sortida amb l’


Associació Mà Oberta que més t’agradat? Maria-Campaments, que anem a un lloc de Catalunya o a una casa de colònies, és una sortida molt maca i més ara que hi van la branca dels petitons. Albert-A mi també els campaments, és una activitat impressionant, ho muntem nosaltres i els nens s’ho passen molt bé. 8.-Sabem que els monitors no cobren per les activitats, que us motiva entrar-hi? Maria- Doncs, en el meu cas al haver estat tans anys com a nena i per veure els meus monitors i també fer tot el que et fan fer-hi a tu, pasar de gerenació en generació. Albert- Jo crec que sí que cobrem, no cobrem amb diners, però cobrem amb tot el que fem, estem aquí perquè ens estimem els nens.

desembre de 2008

39

ed 57

universitat. 4.-Passeu moltes experiències, ens en pots explicar alguna que t’hagi marcat? Maria-Doncs, com a nena, el camp de treball de quan era a Mà Oberta a Batxillerat. Això no són campaments normals sinó que tu vas a un poble i estàs allà amb un grup més reduït, com 15 o 20 persones i estàs fent alguna cosa pel poble: com que estàs treballant o estàs amb els companys d’altres zones de Catalunya fent coses... És una experiència molt maca. 5.-Dins l’escola també està el grup A.E la Soca, què en penses de la Soca? Què en penses del fet que ells portin més anys a l’escola que Mà Oberta? Maria- Doncs bé, som dos grups que, si t’ho mires fredament, estem fent el mateix, uns ho fan al matí i els altrea a la tarda. Tenim alumnes diferents, tots estem en el mateix vaixell i encantats de poder comptar amb ells. Albert- Bé, ells van començar abans per tant, aquest any nosaltres fem 25 anys, és un any de celebracions igual que ells l’any passat van fer 35 anys i els vam felicitar com ells ens han felicitat ara. 6.-Hem preguntat a nens de l’escola i ens han dit que a Mà Oberta es passa tot el dia fent reflexions, què en penses? Albert- Bé això és una mica les formes de pensar de la gent, no, però la Soca fa més sortides i nosaltres ens quedem aquí a l’escola fent activitats. Hi ha gent que li agrada més fer excursions i d’altres activitats més tranquil·les, són diferents maneres de treballar. 7.-Mà Oberta fa excursions, activitats etc, quina és la


Mari Angeles parla amb l’estil directe

El menjar es fa a l’escola Les cuineres també treballen al centre Redactor: Marc Lluís Fernández Padilla

Mari Angeles Solomando Arévalo, cuinera de l’escola Maristes Valldemia, va concedir una entrevista a l’Estil Directe el passat dia 28/11/08 per parlar en detall de la seva important feina al centre. ja que abans servien plat per plat i, ara, la gent es serveix els seu propi menjar i això és més ràpid i menys costós.

desembre de 2008

40

ed 57

«El menjar es fa a l’escola cada dia laboral per tal que els estudiants puguin gaudir de un bon plat calent a taula als migdies i això es fa gràcies a les cuineres que ho fem amb molt d’esforç» confessa la nostra entrevistada. Segons ella el menjar que proporciona ARAMARK, és de bona qualitat i intenten cuinar-ho el millor possible. Explica, Mari Angeles, que als nens els agrada ben poc la verdura, i per això intenten buscar noves formes de cuinarla, ja sigui saltejant-la amb bacó o amb patata, però, això sí ,» la verdura segueix sent verdura» afirma . Mari Angeles porta ja més de 20 anys treballant a Valldemia i ha viscut un munt d’experiències en aquest centre. «M’ en recordo molt de l’Elias, ja que em va ensenyar moltes coses, encara que no se’l troba a faltar gaire a la cuina. Les dones ens podem distribuir bé la feina» diu Mari Angeles quan li preguntem per l’antic cuiner. Ens vam interessar també per les normes d’higiene emprades a la cuina ja que s’ha de ser polit amb el menjar, ella de seguida ens va fer 5 cèntims: «T’has de rentar les mans contínuament i sempre utilitzar guants ja que tractes amb molts tipus de menjar diferents» afirma l’entrevistada. I no ens en podíem anar sense preguntar sobre el canvi de plat a safata ja que es un element d’allò més significatiu, Mari Angeles opina que ha estat un gran avenç


La cuina de l’escola Hem preguntat a uns quants alumnes del centre si els agradava el menjar de l’escola.

« A mi no m’agrada el menjar que fan a l’escola, ja que combinen els aliments d’una manera estranya» afirma Andrea Castilla.

A mi no m’agrada el sistema de la safata, crec que és millor el menjar en plat» explica Adam Oliver.

En la imatge superior podem veure com la Mari prepara el dinar a la cuina del col·legi

«A nosaltres ens agraden la majoria de coses, però és qüestió de gustos» diuen les bessones Ana i Carla Fernández.

ed 57

desembre de 2008

41


Bàsquet Montse Ramon, coordinadora del bàsquet de Valldemia Maristes

El bàsquet és el meu estil de vida

Redactores: Maria Buch, Berta Burrel, Mònica Cuquet, Carla Esteba, Judith Gassó, Cristina Isamat

tindríem més oportunitats perquè no era l’últim partit de la lliga sinó que vam saber que havíem pujat encara quan no s’havia acabat la lliga. Però volíem guanyar aquell partit i ja està. Fita aconseguida! El partit que us prometia l’ascens va ser molt renyit, com va anar? Sí, guanyàvem de 4 em sembla i sí, va ser emocionant fins al final, va estar molt bé!

Tenim tots els llibres per a aquestes festes Plaça Granollers, 1 Tel. 937 995 592

42

desembre de 2008

Un ascens d’aquests no s’aconsegueix cada dia, com ho veu aconseguir? Treballant, treballant, treballant jajaja... Durant molts anys vam estar treballant, canviant de jugadores perquè algunes plegaven però tot i així no teníem cap dubte que sempre seguiríem. Sempre ens dèiem; va, que aquest any ho aconseguirem. Com ho veu celebrar? Vam fer una festa de ca l’ample! l quan va acabar el partit vam obrir ampolles de cava, ho vam celebrar saltant, totes agafades pels peus, cridant i de tot, després vam anar a sopar. Tu Montse, ja fa bastants anys que jugues a bàsquet, què és el bàsquet per a tu? El basquet per a mi? És una part de la meva vida, és el meu estil de vida perquè surto de treballar i com que treballo de mestre d’educació física, clar, l’esport gira al voltant meu. El bàsquet per mi és una cosa molt important.

ed 57

de

2008

Havent-hi tants equips, com us organitzeu? Dins de la escola de bàsquet hi ha diferents equips: hi ha els de P5 que són l’etapa d’iniciació, aquest grup el porten dos monitors que ells mateixos preparen les activitats. Després hi ha un altre grup que és el grup d’iniciació que són els nens de 1r i 2n, després les nenes de 2n i 3r. S’organitzen compartint el camp, en diferents pistes els dimarts i els dijous cada grup amb el seu entrenador. Controlar tot aquest grup no deu ser fàcil, t’ajuda algú? En aquest cas jo porto només el grup de 2n i 3r, els grups de pilota petita els porta en Joan Ramon i després l’equip de pilota gran. Sent tant jove, què et va portar a ser la coordinadora d’aquest grup? Jo des de fa molts anys que sóc jugadora i entrenadora, i fa dos anys se’m va donar la possibilitat de ser la coordinadora de l’escola de bàsquet i amb moltes ganes vaig començar a portar-la. Portant l’escola de basquet com a coordinadora, com t’organitzes? Intento que els monitors sàpiguen què han de treballar en cada moment, els ajudo si tenen problemes en com han de treballar, controlo una mica la funció dels entrenadors. La temporada passada l’equip femení va aconseguir l’ascens, us va costar molt? Sí, ja fa molts anys que ho estàvem intentant, va haver-hi un any que no ho vam aconseguir, un altre que ens vam quedar a les portes però aquest cop vam jugar una bona temporada i vam aconseguir l’ascens. Aquell dia el pavelló estava ple a vessar, no estàveu nervioses? Sí, estàvem nervioses. Però, sabíem que si perdíem el partit


Jordi Ainsa, coordinador de la secció de Futbol del club Valldemia Maristes

Són els jugadors els que fan important el club Ricardo Lauzurica, Santi Vallmajor, Nil Marín, Dani Valiente

43

desembre de 2008

I el tema del parking? La idea és aquesta, fer sota del camp un parking i a sobre aniria la nova instal·lació del nou camp. Tu creus que si el camp fos de gespa vindrien més nois a jugar al futbol i millorarieu els resultats a nivell esportiu? És molt més agradable pels jugadors i públic poder entrenar a un camp de gespa, evidentment. Seria una manera molt positiva de potenciar el futbol. La crisi està afectant el futbol? La quantitat de nois no és la mateixa que anys enrere i la crisi pot ser una part important. I la publicitat? La publicitat si que s’ha notat moltíssim, és difícil parlar amb gent i trobar persones que vulguin esponsoritzar equips o que vulgui exposar pancartes, etc… La marxa d’Espigares creus que ha afectat molt a aquest club? La dinàmica d’anys enrere era positiva, sí que es cert que l’any passat es va notar un canvi en la direcció dels jugadors, són diferents maneres de fer les coses. Aquest any les coses estan començant a funcionar amb normalitat. Són els nois els que fan que aquest club sigui important.

ed 57

Com s’organitza el club? La secció del futbol està composada per 13 equips, es divideixen en la part del futbol base, que seria l’escola de P4 i P5 i a partir d’aquesta edat són equips federats que començen amb els nois de 6 anys i ja es fan les primeres competicions, aquests són els benjamins i prebenjamins que juguen a futbol 7 i a partir d’alevins, cadets, juvenils , infantils, aquests ja juguen a futbol 11. L’àmbit del futbol és molt complex, és costós d’organitzar-ho? Sí que es complicat sobretot al principi de temporada que és cuan s’han d’organitzar tots els equips, preparas fitxes, es necessita renovar material. Ha d’estar tot preparat per el dia que comença la temporada. Fas el teu càrrec amb molt d’entusiasme, perdurarà molt de temps? La il·lusió per part meva hi és, vaig començar l’any passat juntament amb l’Oriol Martín, però aquest any m’ho he agafat jo sol i bé, amb moltes ganes i espero que sigui per molts anys. Ens hem assabentat que es vol fer un camp de gespa artificial, el projecte està fet i firmat? En principi no hi ha cap projecte, sí que és cert que hi ha la idea feta i ganes de que es tiri endavant.


Bàsquet La Mariona Ortiz escollida millor jugadora del torneig

Dues alumnes de Valldemia campiones d’Espanya i d’Europa La Mariona Ortiz i la Marta Solé guanyen els campionats

44

desembre de 2008

fer per posar-nos-hi i poder guanyar aquell partit. L’últim quart, recordo que va ser un dels millors que he vist jugar al meu equip on el caràcter, el talent i les ganes que poder ens van faltar ens els altres tres van sortir per fi, ens ho jugàvem tot i no estàvem disposades a perdre un cop més. Desprès de 10 minuts inoblidables, l’àrbitre va pitar el final del partit, amb un resultat de 76 a 64. Havíem guanyat, després d’un llarg i dur partit havíem acomplert un dels nostres somnis. No va faltarhi de res, celebracions, tallar la xarxa, abraçades amb les companyes, em van escollir millor jugadora de la final, però sobretot el moment més esperat, el moment on totes amb una fila i amb una llàgrima els ulls anàvem a recollir, la medalla, no de bronze ni de plata, si no d’or, or d’un gust molt dolç. En aquell moment també ens entregaven la copa i l’alçàvem totes amb tal força que per mi va tocar el cel. No oblidaré mai aquell moment. Ara, ja podíem dir que som, després de 4 anys, CAMPIONES DE CATALUNYA, DE SECTORS, i D’ESPANYA! Van haver-hi uns quants dies de descans i aleshores em van trucar per anar a jugar a la selecció espanyola. Van ser 31 dies concentrades, on els primers dies vam estar entrenant mati i tarda, més físic i piscina alguns cops, per preparar-nos per al primer torneig que era a França. En aquest vam quedar segones després de perdre de 3 la final. Després vam tornar cap a Barcelona per seguir entrenant una mica més. Al cap de dues setmanes vam marxar cap a Itàlia a fer un altre torneig, on aquest sí que vam quedar primeres. Des d’Itàlia vam agafar l’avió per anar directes cap a Polònia per començar l’europeu. La primera fase vam passar sense problemes després de guanyar Alemanya, Rússia i Bielorússia. Vam passar a quarts ens vam trobar a semis a Grècia. Aquest ja ens va costar més però vam acabar guanyant de ben poc. Vam aconseguir i vam passar a la final. Després de remuntar 21 punts de diferència que ens van agafar a la mitja part, vam acabar guanyant de 20. I vam quedar campiones d’Europa!

ed 57

La mateixa Mariona ens fa la crònica per a l’Estil Directe. Després de superar una primera fase i segona molt fàcilment, ens trobàvem davant d’uns campionats de Catalunya. Tres partits guanyats amb una clara diferència ens van proclamar Campiones de Catalunya després de 4 anys intentant-ho. Campiones de Catalunya que bé sonava, i a més a més amb dos jugadores que formaven el quintet ideal i una com a millor jugadora del torneig. Ara ens esperaven uns sectors, que ens podrien donar pas a un campionat d’Espanya ni més ni menys. A Eivissa (que es on es van fer) els dies van passar volant com tots els partits i amb un tres i no res havíem quedat campiones de Sectors i passàvem com un candidat fort al títol, als esperats Campionats d’Espanya. I ja hi érem, allò tan esperat, cada any hi havíem arribat, però aquest, aquest era el nostre. Amb un obrir i tancar d’ulls vam passar la primera fase on equips com l’Estudiantes i el Olivar no ens van poder frenar. Les mataronines ja havíem fet un pas, estàvem a quarts, on ens esperaven un Uni Tenerife amb molt de caràcter i talent, però no ens vam fer enrere després d’una mitja part molt igualada, les del Tenerife es van deixar anar i el partit va acabar amb un contundent 84-54 a favor del Mataró, això volia dir que estàvem a semifinals. Ja quedaven menys, un simple pas de la final . Las semis no van ser cap entrebanc i vam acabar guanyant de 51 després d’un partit que no va ser massa complicat. Havia arribat la final, la gran final, contra un equip que sempre era el clar líder i si no era per alguna excepció gairebé sempre el campió. Nosaltres volíem ser aquella excepció, nosaltres volíem ser aquell any les campiones. Ens esperava un partit complicat, on a la mitja part perdíem de 3 després de dos quarts molt durs. Sabíem que els dos que ens quedaven no ho serien menys, al contrari, ens esperaven dos quarts on ens ho jugàvem tot, guanyar o perdre, quedar campiones o senzillament segones. Al final del tercer quart les diferències no s’escurçaven 3 punts eren els que havíem de


Quines seran les sortides del proper trimestre?

Redactor: Carles Gil Aliberas

Els reporters de l’estil directe hem cercat les sortides que realitzaran els alumnes del col·legi Maristes Valldemia d’ara fins a final de curs en els diversos llocs escollits per el professorat. Algunes seran d’àmbit educatiu mentre que altres seran més d’àmbit culte.

1r de primària: -27 febrer: «The lizard of Oz»( sala cabanyes ), per aprendre angles -23 març: Peter Pan (sala cabanyes), per a disfrutar d’una obra de teatre

2n de primària: -27 febrer: «The lizard of Oz»( sala cabanyes ), per aprendre angles -6 març:Visita al zoo, excursió de ciències naturals per a poder observar els diversos animals -23 març: Peter Pan (sala cabanyes), per a disfrutar d’una obra de teatre.

45

desembre de 2008

- P3 - 27de març: Planeta màgic de Pineda de Mar (parc lúdic) i al Parc Francesc Macià (Malgrat de Mar) a dinar i acabar de passar el dia. - P4 - 27 de març: Poble Espanyol a fer l’activitat del «joc del drac» i ens quedem a dinar per allà. - P5 - 27 de març: Ludoteca de la casa Bloc (Bcna) i a dinar al Parc Güell a veure les obres de l’artista que hem treballat a tallers (Gaudí). - Tot infantil: 28 d’abril, teatre: «Sant Jordi el cavaller» a la Sala Cabañes

ed 57

Infantil


Properes sortides 3r primària:

nada amb el continguts de ciències naturals. -9 març: «Veïns estrangers» (sala cabanyes), per aprendre sobre el món multicultural

-26 març:Cim de les àguiles ( Sant Feliu de codines), per aprendre sobre les aus

·2n d’E.S.O

4t primària: -26 març:Marineland (Palafolls), per aprendre dels animals -Primavera (a concretar): Cant coral ( Masnou): per a cantar.

·5è primària: -11 febrer:Living europe»( sala cabanyes), per aprendre angles -2 abril:Cosmocaixa (Barcelona), per a observar diversos aspectes de la ciència natural

·6è primària: -Gener-febrer: Jugueu a l’aula, per a conèixer un nou joc que ens ajuda a desenvolupar la ment. -11 febrer:»Living europe»( sala cabanyes), per aprendre angles -2 abril: Visita al museu de música (Barcelona), per a ampliar els coneixements de la música.

-15 de gener: «El si de las niñas», per aprendre amb una obra clàssica -5 març: Sortida a Ripoll, per a conèixer-la millor. -9 març: «Veïns estrangers» (Sala Cabanyes), per aprendre sobre el món multicultural

·3r d’E.S.O -5 de març: Excursió a l’skàting i el canal Olímpic

4rt d’E.S.O -5 març: Imax i museu de les ciències n a t u r a l s aprofundiment de les ciències

·Batxillerat: 5 març: Sortida cultural Altres sortides no especificades per al moment.

46

·1er d’E.S.O

desembre de 2008

ed 57

de

2008

-15 de gener: «El si de las niñas», per aprendre amb una obra clàssica -5 març: Sortida al zoo, sortida relacio-


1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

SAPS QUE... Butlletí informatiu de l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Núm.25 DESEMBRE 2008

• L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia. • Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912. • Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ • Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10 • E-mail: valldeantics@gmail.com • Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE

BEQUES DE CA TREB ALL DE RECER TREBALL RECERC

vivències personals, i sobretot, per molt utòpic que sembli, mantenir la memòria viva d’aquells esdeveniments i de totes les persones que hi van participar. Perquè mentre hi hagi algú que recordi aquells esdeveniments, no cauran en l’oblit. Durant els transcurs del treball vull recordar un dels moments que més m’han emocionat, el dia que vaig llegir desenes de testimonis recollits per ABATE i que em van fer entendre una mica més la importància de la memòria històrica i em van animar a seguir endavant amb el treball. En el treball es parla en profunditat sobre aquesta batalla que va transcórrer entre el desembre de 1937 i el febrer de 1938. Hi ha una primera introducció sobre la Espanya de principis de segle i posteriorment una introducció sobre la Guerra Civil, per situar-se en el moment en que succeeix la batalla. Posteriorment, trobem la extensa i detallada explicació dels esdeveniments succeïts a la ciutat aragonesa de Teruel en aquells mesos de desembre a febrer. Per acabar l’últim apartat del treball ens ofereix una visió diferent d’aquesta batalla: es fa un anàlisi de les divisions més importants que hi van participar, dels personatges més destacats, una comparativa amb imatges actuals de la ciutat i imatges de la ciutat durant la batalla, i per últim un vídeo que ens mostra la batalla amb imatges de la època, es un resum en vídeo de tot el treball. En quant a les conclusions, vaig escollir aquest treball, en primer lloc perquè sempre m’ha

professionals

1

4

6

de

2008

Beques deTreball de recerca

Germans Noè S.L. a d’empreses

Enric Graupera a de

ÀG

B

47

SAPS QUE P .1 ed 57... 25 desembre

Aquest treball pretén ser un estudi ampliat i detallat sobre la Batalla de Teruel, les seves conseqüències, i les vivències que hi van haver-hi (una part que moltes vegades no es té en compte). Tot i que la Guerra Civil Espanyola es un tema que esta molt estudiat, crec que cada nou estudi que es fa sobre ella i sobre algun dels seus esdeveniments més importants aporta coses noves, nous detalls que per petits que siguin ajuden a seguir entenent millor el que va passar, i ens ajuden a seguir recordant aquells fets amb mes claredat. Els meus objectius personals són ampliar els meus coneixements sobre aquesta batalla determinada, despertar l’interès de les persones sobre aquest esdeveniment concret, intentar ampliar la batalla a altres aspectes com les

interessat la història, i en segon lloc perquè la meva família és de Teruel i em semblava interessant poder fer un treball per a conèixer la història de la zona. Trobava interessant poder fer conèixer els esdeveniments que van succeir al lloc on porto anant de vacances des de petit. Així doncs el perquè vaig escollir aquesta opció és una barreja entre el meu interès per la història i el interès pel lloc on viu gran part de la meva família. Com a conclusions més concretes puc dir que estic satisfet del treball que m’ha sortit. En primer lloc he complert el meu primer objectiu que em vaig proposar, conèixer en profunditat la Batalla de Teruel. Crec que després de haver-me llegit monografies, i una gran quantitat de documents, relats, i histories sobre la batalla, puc assegurar que he après sobre ella tot el que desitjava. Ha estat un procés lent. En alguns moments decebedor perquè les coses no surten com tu esperes però finalment crec que si has fet el que t’has proposat quedes satisfet. A banda d’aquesta, trec altres conclusions del treball. Una d’important evidentment és que les guerres són una barbàrie que s’ha inventat l’ésser humà, i més una guerra civil en la que es barallen persones d’un mateix indret com va dir el president Azaña: No se puede triunfar sobre compatriotas. compatriotas. Crec que són unes paraules reveladores que ens criden a que no tornin a succeir uns esdeveniments així. Espero haver aportat el meu granet de sorra perquè aquest fets no caiguin en el l’oblit, i tothom els recordi i n’aprengui la lliçó, fet fonamental perquè fets com aquest no tornin a succeir en un futur.

de 2008

LA BATALLA DE TERUEL BECA Ramón Cuspinera al treball humanístic. Autor: Borja Lahoz Trigueros Tutor: Prof. Toni Llamas


BEQUES DE TREB ALL DE RECER CA TREBALL RECERC

48

desembre de 2008

SAPS QUE... 25 PÀG.2

El treball de recerca titulat «processos de saponificació» explica, a grans trets, els processos de saponificació industrials que es feien fa aproximadament uns 40-50 anys, perquè, cal tenir en compte l’aparició dels productes tensoactius als inicis dels anys 60, que van substituir a tot el que era la indústria del sabó en aquell moment. Tot això s’explica sense deixar de banda les matèries primeres que intervenen en la fabricació del sabó, i una part d’experimentació en la que s’ha

· Entrar en una fàbrica de sabons i conèixer, a grans trets, els processos que es fan servir a l’actualitat. Al principi em pensava que fabricar sabó de bona qualitat era molt fàcil, però estava molt equivocat perquè sobretot, és molt difícil neutralitzar el seu pH i la reacció de saponificació és una reacció molt llarga i pesada. A part d’això, si volem que el sabó estigui ben aromatitzat cal anar a buscar, colorants i fragàncies especials per sabó, que costen molt de trobar a nivell domèstic. Cal dir també que gràcies a aquest treball, he tingut l’oportunitat d’introduir-me en una fàbrica de sabons i conèixer més de prop la seva fabricació i el tractament dels tensoactius. Voldria deixar constància de la col·laboració rebuda per algunes empreses del sector, ja que no tots els que fem treballs de recerca som rebuts igual de bé fins i tot en algunes fàbriques que presumeixen de nom. En la part teòrica m’han sorgit molts problemes sobretot per la manca d’informació que no he trobat a les biblioteques de les universitats químiques que he visitat (UB, IQS, etc.) És per aquest motiu que la part teòrica d’aquest treball no és massa extensa i s’han deixat molts aspectes importants com poden ser per exemple els tipus de sabons que existeixen a l’actualitat. Per altra banda, la recerca d’aquest treball m’ha introduït per primera vegada dins d’algunes universitats i veure el seu funcionament.

ed 57

intentat aconseguir un sabó sòlid, ben aromatitzat i de pH neutre, que és el gruix del treball. El treball ha requerit moltes hores, sobretot en la part d’experimentació, perquè s’han hagut de fer moltes saponificacions diferents, i és una reacció molt lenta, i a més a més d’això, un dels experiments realitzats no va funcionar i es va haver de repetir. En la part teòrica, cal dir que l’inconvenient principal va ser la manca d’informació, ja que havent consultat les biblioteques de tres universitats i quatre biblioteques més, només vaig trobar unes vint pàgines d’una enciclopèdia amb anglès. Com a conclusions podríem dir que s’han complert la majoria d’objectius, veiem el que s’ha aconseguit: ·Descobrir quines són les matèries primeres per a la fabricació d’un sabó sòlid i d’un sabó líquid i fer-ne una comparativa. ·Una aromatització del sabó amb colorants i fragàncies «casolanes» i amb colorants i fragàncies industrials, i treure la conclusió que les industrials són de molta més qualitat. ·Reduir mínimament el pH del sabó amb HCl, i no amb acètic com inicialment m’havia imaginat. ·Conèixer la reacció de saponificació i els seus mètodes per utilitzar-la.

PROCESSOS DE SAPONIFICACIÓ BECA H. Coll de Valldemia al treball científic. Autor: Xavier Torras Bombardó Tutor: Prof. Sigfrid Maynegre


DIPL OMES A QU AR DIPLOMES QUAR ARTT D’ESO Es lliuren els diplomes als alumnes que acaben 4t d’ESO Des de fa 4 anys, els Antics Alumnes organitzen l’acte de final de curs dels alumnes que acaben 4t d’ESO. En aquest acte, que consta d’una part acadèmica i d’una part més lúdica, es va fer lliurament dels diplomes que atorga la nostra institució als alumnes que han passat per Valldemia. En aquesta ocasió, el nostre company Jaume Pigem va lliurar els diplomes a tots i cadascun dels alumnes que va cabar l’educació obligatòria al col·legi. Tot seguit, els delegats dels alumnes van fer un divertit repàs del seu pas pel col·legi i després de la foto de família el germà Jaume Andrés va cloure l’acte amb una sessió de màgia molt entretinguda. Aquest acte s’emmarca en les accions que l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Mataró realitza anualment. =

ed 57

SAPS QUE... 25 PÀG 3 desembre de 2008

49


L’amic Josep Noè és part del nadal de moltes de les nostres famílies. Les seves «Ponseties» arriben a gran part de les llars del país. Amb aquest motiu hem volgut fer a la seva empresa protagonista de la nostra secció. A la nostra entitat és un representant de tota la colla d’exalumnes de la pagesia de la ciutat, la que exportava les «Mataró Poteitos» i els clavells, que els pares portaven a l’escola per rebre la formació humana i comercial que completava tot l’ensenyament de l’ofici que ells els podien transmetre. Gent d’empenta que van fonamentar moltes empreses de la ciutat d’avui, com la de Noè Flors. Una empresa que va començar dedicada a l’horta i que amb el temps, s’ha anat especialitzant en el cultiu de flors. Un negoci familiar, ubicat al veïnat de Mata, que té la continuïtat garantida.

Germans Noè Flors S.L.

ed 57 P

ÀG.

4 desembre de 2008

50

SAPS QUE... 25

2008

Quins records té del seu pas pels Maristes? Ui! Aquella escola era sensacional. Jo estava al col·legi sagrat cor, al carrer Sant Josep i als 14 anys ja ens vam posar a treballar. Els records d’aquella època són inesborrables: els companys, els professors, l’ambient ... En aquell temps que havíem d’anar a toc de «pito», ara en canvi, les escoles funcionen d’una manera molt diferent. Està content de formar part de l’Associació d’Antics Alumnes? Al ser de l’altra escola la relació ha estat molt minsa perquè només ens hem vist per les grans celebracions i no hi ha aquella relació que hi pot haver si hi hagués una associació només dels nostres companys. I clar, ara estem tots junts i no conec a gairebé ningú. Però estic content de ser-ne soci. Quin camí va seguir després de l’escola? Quan vam sortir ens vam posar a treballar a casa, a pagès i aquí hem anat tirant endavant aprenent amb la feina de cada dia, que he complementat amb cursos de formació agrària a través del servei d’extensió agrària. Quan va néixer Germans Noè S.L.? Els meus avis ja feien horta i els meus pares també. Quan ho vam agafar els tres germans que treballem en aquesta

de

Redacció: Queralt Flotats

D’EMPRESES


Hi ha 7 hectàrees d’hivernacles més una hectàrea a l’aire lliure que es dedica a la planta en test. Sempre heu estat aquí, al Veïnat de Mata? Els meus avis havien estat pel Camí del mig, allà on era la Bòvila. Però quan jo tenia 13 anys ja vam venir aquí i sempre hem estat en aquesta zona. S’ha anat ampliant la finca però sempre hem treballat aquí. A qui ven les flors? Majoritàriament va a mercat nacional, a arreu d’Espanya. Sobretot el nord, de Madrid cap amunt, Galícia, País Basc i València. També una part, però no gaire important va a França, però tenim el problema del transport que és el que ens priva de poder vendre a l’estranger. És més complicat i ho encareix molt. Suposo que sempre li han agradat les flors... Sempre m’havia atret molt aquest món, sobretot buscar tècniques noves. Ara ja toca el relleu. Els fills tenen tots la t i t u l a c i ó d’enginyers agrònoms i jo sempre dic que és l’empresa agrària que té més enginyers per metre quadrat. Té algun projecte de futur per l’empresa? Sempre anem ampliant o

millorant però, de totes maneres, arriba un punt que ja és qüestió de millorar el que tenim i treballar bé, que no se’ns escapés de les mans. De moment anem fent. Quin tipus de flors cultiven? Tenim gerberes i anturiums, unes flors que s’han adaptat molt bé a la comarca. Tenen un cultiu difícil però el rendiment és acceptable. Les venem tant en flor tallada com en planta. I també tenim tres mil metres quadrats dedicats a les ponsèties, unes 18.000 plantes que ja estan a punt per vendre. Han cultivat el mateix nombres de plantes que l’any anterior? Sí. Per tant, veig que al crisi no els preocupa i no han reduït la producció. Hi ha coses que superaran la crisi. El Nadal és el Nadal i s’han de tenir ponsèties a casa, sinó no són festes.

51

ed 57

empresa vam començar amb l’horta en hivernacle, que en aquella època no era gaire normal i després vam anar passant paulatinament a la flor tallada. Pels voltants de l’any ’80 ja gairebé era tot flor. Vam deixar l’horta perquè anàvem molt justos, no teníem prous diners per fer inversions i anar modernitzant l’empresa. En canvi, amb la flor es fan més diners i et permet treballar amb tècniques més capdavanteres, que és la manera de poder tirar endavant avui dia. Hi ha una quarta generació que continuï amb el negoci? Sí sí, els nostres fills han seguit tots a l’empresa. Jo tinc una filla i el meu germà en té tres que també treballen a l’empresa. L’altre germà hi treballa però els seus fills no. A l’empresa som 11 de la família i de fora hi ha unes 20 persones contractades. Entre 30 ho portem tot. Quina superfície ocupa l’empresa?

SAPS QUE... 25 PÀG .5 desembre de 2008

D’EMPRESES


DE PROFESSIONALS D’entre els molts companys exalumnes, l’amic Graupera és l‘únic que posseeix en propietat aquest títol. Qualificació obtinguda per herència familiar i confirmada per tots els que creiem gaudir de bon paladar. El seu bon ofici en l’obrador, l’amabilitat en el tracte amb la clientela i el plaer de fer les coses ben fetes són virtuts que l’han convertit en un referent a tot el país. La nostra entitat i en general tots els exalumnes Maristes sempre hem estat molt ben acollits per l’Enric, la Maria Teresa i els fills. Quatre generacions d’antics no es troben cada dia. En vigílies del Nadal tot agraint-li l’afecte envers els «antics» el fem protagonista d’aquest espai. Casa Graupera va néixer l’any 1895 a Mataró. Enric Graupera, de 71 anys, ha ensenyat el secret dels torrons i les neules als seus fills i ara és la quarta generació la que tira endavant el negoci. Amb un munt de premis i reconeixement a la seva tasca, el mestre neuler Enric Graupera es dedica ara a investigar l’origen de les neules que vol recollir en un llibre.

Ara et donen un mastegot i la culpa la té el mestre, i abans era al revés. El temps va evolucionant a tot arreu. I després de l’escola, què va fer? Quan vaig acabar al carrer Sant Josep vaig venir a treballar aquí perquè hi havia molta feina. Però a mi m’atreia Valldemia, quan teníem 5 minuts anàvem a Valldemia a jugar. Tenia ànsies de fer alguna cosa al col·legi i per al col·legi. Amb una colla vam fer un campionat de ping-pong durant 3 anys i hi havia un gran jugador que ens va ensenyar

52

uns quants trucs. I un dia en Josep Prat em va animar perquè muntéssim la secció filatèlica Valldemia. La cosa anava endavant però no hi pujava jovent i això va ser la mort de la secció, on jo hi he passat estones molt bones.

La familia marista és extensa i diversa en quant a molts aspectes, i fins i tot podem trobar-hi productes relacionats a l’alimentació amb una denominació d’origen particular. En el nostre cas no relacionats amb consels reguladors. També tenim i hem tingut companys amb gran estimació per la gastronomia, un dels mes coneguts fou Nestor Lujan. Vet aqui que hem decidit donar a conèixer o oferir-vos alguns d’aquests productes a través d’aquest nou espai. Com a novetat d’enguany podeu adquirir el famós VI DE LES AVELLANES. Vi produït a la finca del Monestir de Santa Maria de les Avellanes, prop de Balaguer. La producció és limitada i, de les diverses vinyes, enguany oferim un negre, el MERLOT.

MERLOT, CAIXA 3 AMPOLLES 25 • Servei de lliurament gratuit al Maresme. Si el podeu recollir a consergeria de Valldemia millor. Servei fora del maresme, tramesa via MRW, despesa a part. Per a informació valldemiantics@gmail.com o al 600 470 067

ed 57 S

2008

Recorda el seu pas per l’escola? De records en tinc de bons i dolents, tant n’hi ha per un cantó com per l’altre. Però de bons n’hi ha molts perquè vaig tenir uns «hermanos» que dèiem abans que eren molt bones persones. Vam tenir un hermano basc molt maco que no me’n recordo com es diu i també el germà Jaume... De mes severs també n’hi habien però jo crec que era el sistema de l’època.

de

Redacció: Queralt Flotats

Enric Graupera, mestre neuler


DE PROFESSIONALS

Sempre n’hi ha. Una persona industrial sempre ha de tenir en vista programar coses per endavant. No massa ràpid, però sí puntu-alment. No t’has de quedar enrere i has d’estar preparat. Ara volem fer galetes dietètiques, pels celíacs i per persones delicades, perquè puguin menjar bona cosa. Quan surti oficialment al carrer serà boníssim, tant per la persona que fa règim com per la resta. Com es descriu vostè? Jo em considero un mestre neuler, una figura que va néixer a França. Hi ha gent que em diu mestre pastisser, però no és veritat, jo sóc mestre neuler. Perquè des dels 10 anys que faig neules i he ensenyat l’ofici a molta gent. És cert que està escrivint un llibre sobre l’origen de la neula? Sí. El tinc força avançat però costa molt. Quan penses que has arribat al fons encara trobes referències molt més antigues. De moment l’origen es remunta a molt avall però no vull avançar res. Per ara és topsecret.

53

PÀG.7

desembre de 2008

www.casagraupera.com Carrer Sant Simó núm. 5 Cantonada Fossar Xic 08301 Darrera la Basílica de Santa Maria. Telèfon: 93-755-0222 Fax: 93-755-0326 Correu: info@casagraupera.com

ed 57

de

2008

saben que poden comptar amb mí. Els seus fills també han anat als Maristes? Tinc quatre noies i un noi. El meu fill sí que hi va anar i quan va plegar es va apuntar al Miquel Biada per dedicar-se a la part elèctrica. Ell no treballa amb nosaltres però si hi ha alguna cosa també ens ajuda. Quanta gent treballa a Can Graupera? Al principi compartiem la feina amb el meu germà; ell feia orxata i jo les neules. A partir dels 70 ell es va dedicar als gelats i jo amb la família vam anar construint l’empresa d’avui. Totes les filles hi treballen; n’hi ha tres de casades. Dos gendres també treballen aquí, a més tenim dues noies fixes i aquelles que vénen aquí durant les campanyes fortes. Som uns 8 o 10 i la majoria de la família. Quan va néixer casa graupera? A l’any 1895. El meu avi Vicenç era cap de pastera a la casa Can Duran a la plaça Beat Salvador. El seu germà, que tenia Can Laru li va dir que

tenia un lloc per ell i es va plantar aquí. I així comença la trajectòria. El meu pare va seguir els passos de l’avi i jo els del meu pare. Quins tipus de torrons fan? Ui, en fem tants!Els clàssics de Xixona, Alacant... però també de xocolata, tiramisú... moltes varietats. A vostè quin producte li agrada més? Mira, aquesta pregunta me l’han fet moltes vegades i mai sé què contestar. No es pot dir que tingui un producte preferit però a mi, personalment, m’agrada molt el «torro de l’avi» perquè és molt flonjo i se’t desfà a la boca. Un dels productes estrella és la neula. De quins tipus en podem trobar? En fem de 40 classes diferents. N’hi ha de primes, de gruixudes i després també en tenim de banyades o farcides de xocolata, fruits secs, etc. Qui ha provat la neula de Can Graupera ja no en compra cap altre. Imagino que la campanya de Nadal és la més forta de tot l’any. Sí, però també tenim la sort d’anar a algunes fires medievals, molt concretes. I val la pena perquè no vas a vendre barat però vens molt bona qualitat. El meu avi sempre deia « no abaratiu mai el preu ni mermeu la qualitat del producte». producte ». I quin és el secret? Només n’hi ha un de secret: fer la feina ben feta, amb carinyo i amb estimació. Quins projectes de futur té per Can Graupera?

SAPS QUE... 25

Li agrada formar part dels antics alumnes? Sí però no puc fer res, perquè implica anar una mica lluny per mi. Ara ja no puc fer gairebé res. A part de la diabetis, vaig partir un vessament cerebral quan tenia 47 anys. Tot i així vaig tenir sort perquè la coagulació va ser molt ràpida i es va tancar. Ara estic content de tornar a caminar i parlar. Un home gran pot donar-te l’experiència però no l’activitat. Sempre que em necessitem


L A LLIBRERIA Santi Ortego, científic i humanista De la mà de l’Anna Comas, el PSC de la ciutat acaba d’editar un opuscle en memòria del company Santi Ortego, quan fa un any que ens va deixar. Ha estat un home valorat tant en la seva vessant científica com en la voluntad per canviar les coses per anar a millor. La participació en un espai de debat a TV MATARÓ el va fer popular en tots els àmbits de la ciutat. Antic alumne del col·legi del Sagrat Cor al carrer de Sant Josep i també de Valldemia, llicenciat i doctorat en

Ciències Químiques per la U.B. Casualment la seva primera feina fou com a professor a la nostra escola fins que al 1984 ho va deixar per fer-se càrrec de la direcció de la Escola

Universitària. Posteriorment la seva participació en la fundació de la Escola Universitària Politécnica i del seu edifici fou fonamental. Anecdóticament i fent palès el seu desig de que cada cosa fos al seu lloc, amb motiu, comenta la seva dona al llibret que va donar la idea de la colocació del tramvia a la plaça Granollers. Gran ciutadà preocupat per tots els aspectes socials i humanístics. Fou col·laborador amb entitats ciutadanes i sobre tot un home preocupat per la ciutat.

desembre de 2008

Les promocions que vàren tenir-lo de professor recorden i estimen la seva dedicació i la gran capacitat intelectual i científica. Peró aquest bon record queda fonamentat, per sobre de tot, per la seva vàlua humana àmplia i detallista a la vegada, que valoraba, reconeixia i fins-itot proclamava també les bones petites coses. L’oposcle recull diversos escrits d’entre els quals trobem els d’els companys exalumnes Joan Vila i Manel Mas. El seu record restarà viu en els que l’hem conegut. Edita : Partit dels Socialistes de Catalunya Agrupació de Mataró http://mataro.psc.es Es pot demanar gratuitament.

ed 57

2008 de

SAPS QUE...25 PÀG 8

54


desembre de 2008

2008

Il·lustració d’Alícia Floriach

ed 57

de

55



Estil directe