Issuu on Google+

3.TREBALL INDUSTRIA

AMB

METALLS

EN

LA

Embotició: Un punxó deforma una planxa metàl—lica que està superposada en una matriu. Exemple: carrosseries d’automòbils, llaunes de begudes, etc

Encunyació: Tallar una xapa metàl—lica amb un punxó que es mou gràcies a una premsa. Exemples: volanderes, peces perforades, etc

Soldadura punt a punt: Es fa un cordó de punts soldats amb la unió de planxes metàl—liques. Ho solen fer braços robots.


Trepant: Serveix per fer forats en perfils metàl—lics. El perfil se subjecta amb guies i topalls perquè no es mogui durant el procés i el trepant es mou verticalment accionant-lo amb una palanca.

Trossejament: Consisteix a tallar perfils metàl—lics. Es fa servir una serra de disc circular que es controla amb una palanca, anomenada trossejadora.


Fresatge i tornejament: tornejament S’arrenca l’excés de material amb una peça tallant. Exemples: eixos, engranatges i, en general, qualsevol peça complicada.

Fabricació assistida per ordinador: ordinador: El procés s'automatitza i es programa augmentant la precisió i el rendiment del treball. L'operari introdueix les instruccions a la màquina i comprova que realitza les operacions que ha programat.


4.OBTENCIÓ DELS METALLS La majoria de metalls no es troben purs a la natura, per això és necessari extreure'ls dels minerals que els contenen. Hi ha dues formes bàsiques de fer-ho: • •

Al forn: a altes temperatures. Per electròlisi: se separa el metall per mitjà d'un corrent elèctric.

Al forn: Obtenció de la fosa i l’acer mitjançant:

1. S’agafa mineral de ferro, carbó i pedra calcària.


4

2,3 5 2. S’aboca. 3. Es trituren aquests minerals. 4. S’aboca al forn a través de la boca superior. 5. Es produeix la fusió del mineral de ferro, de manera que el ferro líquid es queda al fons (perquè és més dens), es treu i es posa en recipients cilíndrics. Aquest ferro fos és la FOSA.

6. La fosa es transporta en recipients cilíndrics fins el lloc on s’afina.


7. El ferro fos es porta amb una cullera al forn convertidor per afinar-se (reduir el contingut de carboni).

8. S’introdueix oxigen, el qual crema part del carboni de la fosa i el ferro es converteix en ACER.


Per electròlisi: Podem obtindré coure, magnesi, titani i zinc. S’utilitza una cel—la electroquímica, la qual és un recipient que conté un líquid que condueix l'electricitat i uns borns que es connecten a un voltatge determinat. La circulació de corrent a través del líquid produeix la descomposició química. Obtenció de l’alumini per electròlisi de l’òxid d’alumini:

1 2 3

1. El bloc d’ànode distribueix corrent elèctric a través del líquid conductor. 2. El líquid conductor (de color vermellós) està a 1000ºC. El pas del corrent descompon l’òxid i l’alumini obtingut es diposita al fons de la coberta. Aquest alumini està fos a causa de l’elevada temperatura. 3. L’alumini fos es recull cada cert temps. 4. Una vegada fred els lingots d’alumini s’amunteguen i ja es poden utilitzar.


Emmotllament i conformació de metalls: En l'emmotllament es deixa el metall fos dins un motlle, es deixa refredar i s'aplica pressió amb elements mòbils.

- Per obtindré blocs de motors:

1. Es posa la fosa (que hem obtingut al forn) en motlles de sorra o d’acer.

2. Es refreda i per tant es solidifica amb la forma desitjada. Per exemple: un bloc de motor.


- Per obtindré làmines, planxes, perfils massissos o buits per a la indústria automobilística:

1. El metall fos o la fosa surt de la cullera i es refreda entre corrons de laminació els quals tenen el gruixut desitjat.

2. Quan aquets arriben a la indústria allà ja els donen la forma definitiva. Per exemple: Les planxes metàl—liques es poden doblegar i corbar mitjançant embotició.

Producte acabat. Part lateral d’un automòbil.


5.IMPACTE MEDIAMBIENTAL L'impacte mediambiental es produeix amb l'ús de materials metàl—lics pel que fa a: Extracció de minerals: minerals Els minerals són extrets de mines i de pedreres. Les pedreres i les mines a cel obert mouen una gran quantitat de terres, de pols i una forta agressió al paisatge.

Indústria metal—lúrgica: metal—lúrgica Aquest procés sol ser molt contaminant. Els forns de les indústries metal—lúrgiques emeten molts gasos. Els processos electroquímics consumeixen elevades quantitats d'electricitat i van acompanyats de tractaments químics que generen residus molt tòxics i perjudicials per als animals i les plantes.

Deixalles: Deixalles En la nostra societat de consum es generen grans quantitats de residus metàl—lics que amb grans quantitats són perjudicials.


RECICLATGE Es presenta com una altra sortida per reduir l'impacte ambiental ja que els metalls es poden fondre i conformar infinites vegades. Per poder aconseguirho cal: Recollir: S'agafen els productes metàl—lics inservibles i es recupera el metall que contenen. Reutilitzar: El material recopilat es separa en els diferents metalls i els seus aliatges i es reparteixen a les indústries que ho desitgin concentrades en bales compactades, llistons, encenalls o blocs. Fent servir aquests recursos aconseguirem reduir l'extracció de matèria primera. Amb això aconseguim reduir l'extracció de matèria primera de la natura. Com a exemple, el 70% dels materials d'un cotxe són metàl—lics. Vegem els metalls que té:

1. Carrosseria: acer 2. Bloc motor: fosa 3. Caixa de canvis: fosa 4. Llandes: alumini o alumini/magnesi 5. Discos de cilindres: coure 6. Cigonyal: acer forjat 7. Caragolam: titani 8. Càrter, esquelet del volant i travesser del davantal: magnesi 9. Cablejat: coure 10. Tractament anticorrosiu de la carrosseria: pel—lícula de zinc


Treball amb metalls en la industria