II. El símbol com a mètode per a difondre
valors culturals de l’època
És primordial per a comprendre l’art romànic explicar com s’estructurava la realitat social i política de l’època; l’església, el rei, el senyor i el vassall, qui ostentava el poder i qui hi estava sotmès. Per a mantenir aquesta piràmide que es recolzava en una gran massa de pagesos, pobres i vassalls, sense possibilitat de canviar el seu destí, era necessària una institució que actués com a abortadora de qualsevol insurrecció i aixecament per part de la pagesia i assegurés el hieratisme de l’estructura sociopolítica, i aquesta era la religió. L’art sagrat era, doncs, un servei directe dels representants de Déu, els magnats que posseïen patrimoni i el cedien a l’església s’asseguraven així la salvació de la seva ànima. La decoració de l’església no adquiria només un valor de Bíblia gràfica, sinó que era també un codi d’actuació disposat en un àmbit en el qual l’home estava amenaçat tant pel dimoni com per Déu, i on la màgia i l’exorcisme es confonia amb la religió i la pregària (Sureda, 1989). Per a simplificar-ho, el funcionament de la societat medieval estava conformat per aquestes tres característiques:
— La imposició d’una autoritat suprema inqüestionable (en primer lloc, Déu; seguit del Rei, Compte, etc. *Crist apocalíptic com a representació de la justícia inapel·lable). 33