Page 1


el toc 27 gener de 2011

4

EL TOC DE LES PERSONES Josep Maria Badosa i Rovira

EL TOC DE LES PERSONES "en època de crisi cal que el diner públic s’utilitzi de forma adequada "

Té 66 anys i és jubilat "al llarg de la meva vida he treballat en molts llocs i en oficis molt diversos" "quan era jove, trobar feina era molt més fàcil" "Sant Pere ha passat de ser un poble on la gent hi venia a treballar a ser un poble on la majoria de gent treballa fora" "cal incentivar la creació de nous llocs de treball" "trobo a faltar les ballades de sardanes perquè al Ripollès, d’on vinc jo, hi ha molta tradició"

1.- On vas néixer? Vaig néixer a Olot l'any 1944 perquè el meu pare n'era fill. De fet, el meu pare i la meva mare no eren casats i això que, en aquell moment, no era gens ben vist ajuntar-se i tenir canalla, però la cosa va anar així. Avui en dia és una cosa prou normal però en aquells temps... A partir dels 4 anys vaig anar viure a St. Joan de les Abadesses amb la família de la meva mare. Per tant on jo m'he criat realment ha estat al Ripollès. 2.- Fins quan vas estar a St. Joan de les Abadesses? Hi vaig viure fins els 15 anys. A partir de llavors vaig estar internat al col·legi dels Salesians de Mataró

on vaig estudiar el batxillerat elemental. Però per poder fer el batxillerat superior havia d'anar als Salesians de Sarrià, a Barcelona. Vaig provar d'entrar-hi però no em va admetre tot i ser un bon estudiant, per això vaig decidir anar a estudiar a l'Escola Industrial, tambéa Barcelona. Tanmateix, com que vivia sol en un pis de solter em vaig dedicar més anar al cinema que a estudiar. I és clar, vaig perdre el fil dels estudis i la possibilitat de tenir un futur diferent. A Barcelona vaig treballar en diferents empreses, en oficis molt diversos. Un temps després ja vaig anar a fer la mili. En tornar, després de 18 mesos seguits d'estar servint al Sàhara i sense permisos, arribo

a Barcelona per retrobar ma mare i mon oncle, el Guillem Rovira, que abans de marxar a la mili regentaven un bar al carrer Jaume Primer. Total que arribo i, per diferents circumstàncies, ja no hi havia bar, ni oncle ni mare, i llavors vaig haver de decidir què feia. Ma mare vivia a Barcelona però finalment vaig preferir anar amb el meu oncle, que com aquell que diu m'havia fet de pare, i que va resultar que vivia a Sant Pere de Riudebitlles. I ja em teniu aquí. 3.- I una vegada a Sant Pere, què vas fer? Vaig estar uns anys a cavall de Sant Pere i Barcelona treballant en diferents empreses. Llavors es


EL TOC DE LES PERSONES “També crec que s’haurien de tirar endavant iniciatives conjuntes” “ara he hagut d’anar un temps amb crosses i he notat que es fa difícil caminar per les voreres, penso que al poble hi ha poc civisme i que el trànsit està poc controlat” “estem faltats de places d’aparcament i hi ha molts guals falsos, sembla que tothom vagi al seu aire” “caldria, també, un control del diner públic més acurat, sobretot en temps de crisi” “gastar-se els diners en un pavelló és poc profitós pel conjunt de la gent, però és una opinió personal, eh!” “també caldria reduir la velocitat del trànsit de la carretera amb plataformes elevades, ja n’hi havien hagut, no?” “i crec en la independència de Catalunya”

trobava feina fàcilment a tot arreu i jo m'anava movent. Finalment vaig trobar feina a la Cooperativa Constructora de Sant Pere on feia d'escrivent, i que era als baixos de l'edifici de l'Ajuntament, allà on avui hi ha les oficines municipals. Hi vaig treballar uns 13 o 14 anys, fins que va venir la crisi. Llavors vaig haver demanar feina a la Paperera Carbó, a Torrelavit, on hi vaig treballar fins que va tancar quan va patir la inundació ara farà uns anys.

5

el toc 27 gener de 2011

4.- Des que vius aquí, quina evolució del poble has percebut? Bé, l’evolució més clara és que abans venia gent de fora a treballar-hi, i ara tothom treballa fora. Ara el nostre poble s'ha convertit en un lloc on només s'hi resideix, o això sembla. I la veritat no tinc idea de com acabarà. Però, és clar, caldria incentivar d'alguna manera que hi hagués més llocs de treball, però és complicat. 5.- I en altres aspectes? Doncs, per exemple, com que jo vinc del Ripollès que és un lloc on s'hi ballen moltes sardanes, aquí ho trobo a faltar. Aquí se n'han fet de cursos, però, com sempre, quan ho organitza el Centre Cultural uns hi estan en contra, i quan ho organitza no sé qui els altres tampoc els hi sembla bé. I llavors és clar... una cosa són les sardanes i l'altra cosa és la política o qui ho munta... no ho sé pas. Hauria de ser una cosa que traspassés aquestes fronteres. Aquí tothom va al seu aire. Mireu, una anècdota que em va passar amb el Centre. Aquesta entitat va fer un curs de sardanes i, quan acabà, es féu una ballada dins la sala per celebrar la cloenda del curs. Jo, com aficionat, volia veure ballar aquesta gent, però pel fet de no ser soci se'm va prohibir l'entrada. Amb actituds com aquesta no anem bé. Jo només hi volia treure el cap... Així no es pot sumar ni tirar endavant iniciatives conjuntes. També ara fa poc, amb l'actual junta, se'ns va dir que no podíem anar al sopar de cap d'any, ni pagant, perquè no érem socis i vivíem al poble. És clar, aquesta manera de fer només genera rebuig i divisió. Encara que sigui una entitat privada. 6.- Què més ens manca? Per exemple, jo ara vaig en crosses. No us podeu imaginar els problemes que tinc per passar per segons quines voreres. Tot són vehicles mal aparcats. I jo encara, però si una persona va en cadira de rodes, què? Jo penso que hi ha poc civisme i poc control

del trànsit. És clar que també estem faltats de places d'aparcament i de control del guals. Hi ha molts guals que són falsos... aquí sembla que tothom fa el que vol. Per altra banda, i canviant de tema, jo penso que, sobretot en època de crisi, cal que el diner públic s'utilitzi de forma adequada per això penso que potser gastarse tant diners en pavellons esportius (no només parlo per aquí a Sant Pere, eh!) és poc profitós pel conjunt de la gent. S'ha d'anar molt alerta amb el diner públic. També penso que a la carretera s'hauria de mirar de reduir la velocitat dels cotxes i camions. Crec que cal que s'hi posi algun tipus de plataforma reductora de la velocitat mentre no es faci la variant. Això no pot ser. Vols creuar la carretera o hi vas per la vorera i hi ha moments en que tens la sensació de perill constant, sembla que se t'emportin els camions. Hi ha altres poblacions que tenen aquests tipus de plataformes elevades a les carreteres i a Sant Pere no hi ha manera que les hi posin. No ho sé, algú m'ho hauria d'explicar. 7.- Quines aficions tens a Sant Pere? Home, m'encanten les converses de cafè, sobretot si hi ha debat. Però també gaudeixo molt llegint, de fet hi dedico moltes hores. M'agrada el cinema, la ciència a nivell aficionat, anar a buscar bolets... cosa que faig tot sovint, quan és l'època i si la salut m'ho permet; però també m'encanta simplement anar al bosc. Per això estimo tant el Ripollès, perquè el paisatge i la natura d'allà són diferents. Ah! I sóc políticament del Barça, per tocar els pebrots! I finalment, crec que Catalunya hauria de ser independent a través de sufragi de la gent que hi vivim. Gràcies Josep Maria per la teva col·laboració en el Toc


Toc 27  

Revista política local d'Esquerra a Sant Pere de Riudebitlles. Núm. 27

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you