Page 1

PERSONES D'ESQUERRA En aquest apartat del Toc us volem presentar algunes de les persones que formaran part de la llista electoral amb què el grup municipal Esquerra es presentarà a les properes eleccions municipals del 2011.

"Ara toca reclamar una consulta oficial a nivell de tot el país" Roger Fuentes Travesset Llicenciat en Història i portaveu comarcal de les JERC Quina valoració fas de la consulta sobre la independència que es va fer a Sant Pere el 25 d’abril passat? Molt positiva! 703 persones van votar lliurement el futur que volen per a Catalunya, i el 90% es va declarar independentista! Mai ningú havia imaginat que a Sant Pere hi hagués tants independentistes; és clar que mai ningú els ho havia preguntat! Què queda després de l’èxit aconseguit? El futur! Hem demostrat que la ciutadania pot decidir sobre qüestions molt serioses de manera democràtica i pacífica. Ara cal que exigim el dret de decidir i que se’ns tingui en compte. Ara toca reclamar una consulta oficial a nivell de tot el país. Quan fa que milites a Esquerra i per què? Jo sóc membre d'Esquerra i de les seves Joventuts des dels 18 anys, i en tinc 26. La mateixa setmana del meu aniversari vaig anar a la seu nacional a donar-me d’alta. Ho vaig fer perquè sé que per solucionar els problemes dels catalans és necessari fer un canvi a millor. Per què penses que Catalunya ha de ser independent? Espanya ens roba cada any 22.000 milions d’euros en forma d’impostos que després no s’inverteixen a Catalunya, això és el 10% del nostre PIB! Ser independents no només és el dret que tenim com a poble, sinó que a més ens és molt necessari per poder sostenir el nostre estat del benestar.

Som una nació, nosaltres decidim

"És molt necessari, sota el meu punt de vista, un teatre municipal en condicions" Amadeu Paratge Marra Llicenciat en Estudis d'Art Dramàtic al Col·legi delTeatre Com veus la cultura al nostre poble? Penso que som un poble on hi ha moltes entitats que abracen diferents àmbits de la cultura. Només amb que es mantingui i s’intenti millorar la qualitat o augmentar l’activitat ja seria molt positiu. Què necessitem pel que fa a infraestructures culturals? És molt necessari, sota el meu punt de vista, un teatre municipal en condicions. S’ha de fer un estudi de quines són les possibilitats de construcció per poder visualitzar si ha de ser només teatre o que doni joc per fer una sala polivalent que aculli les diferents activitats culturals del poble. I a activitats? De grups de teatre n’hi ha dos, una coral, diferents balls i grups de Festa Major, entitats juvenils, Recerques, un grup de ball artístic... No ser si me’n deixo algun. Això aporta una activitat cultural que, amb una instal·lació que ajudi al seu bon funcionament pot fer que millori i que, per descomptat, s’hi sumin noves creacions i que la participació de la gent del poble sigui major. Per a què serveix les activitats culturals en un poble com el nostre? Doncs per sentir-te identificat en un grup de persones que fan alguna creació cultural de caràcter altruista. Relacionar-nos els uns amb els altres afavoreix la convivència i per descomptat la comunicació a totes les edats. La cultura ens posa a tothom en igualtat condicions.

LA MIRADA IRÒNICA

JULIOL DE 2010 ANY 8 NÚM 25

Secció local d'Esquerra a Sant Pere de Riudebitlles EL TOC DE LES PERSONES Tresina Perendreu i Palau "Trobo que participar en les festes és bonic."

E l J o c d e l To c

Et regalem el Joc del Toc per celebrar el número 25 Posem una mica d'alegria a la política municipal perquè aquest estiu passis una estona entretinguda

ÉS L'HORA DEL BARRI VELL El barri més emblemàtic del poble ha de deixar de ser el més degradat

pàgina 9

per Keito

Des del Toc volem donar les gràcies i felicitar a tots els assistents a la manifestació del 10J

TORNEN ELS NÚMEROS VERMELLS CONVENI PER ACABAR EL POLÍGON amb el suport d'Esquerra, ha El pressupost de l’Ajuntament torna L'Ajuntament, firmat un acord amb una promotora per fer a ser deficitàri després de 20 anys les últimes 5 naus a la Plana del Soler pàgina 3

pàgina 3


2

el toc 25 juliol de 2010

En aquest moment que l'economia està aturada cal que les accions del govern municipal estiguin dirigides cap al futur de manera clara. Cal una demanda decidida perquè el nostre municipi disposi d'un institut de secundària. Aquest nou servei faria que els nostres fills i filles no s'haguessin de desplaçar fora del municipi i, no menys important, gràcies a la vinguda de nois i nois de fora hi hauria una major dinàmica econòmica pels diferents serveis que ofereix i podria oferir el nostre poble.

La licitació dels concursos d'obres de l'Ajuntament, projectes que es fan amb diners municipals, tenen una legislació concreta que cap govern no es pot saltar. En una de les últimes comissions d'urbanisme, però, el secretari va haver de recalcar aquesta legislació perquè l'actual alcalde volia adjudicar-ho irregularment. Davant d'aquest fet, només puc dir que crec que és important que els responsables de l'Ajuntament donin exemple de com s'han de fer les coses d'acord amb la llei i d'acord als interessos generals de tothom.

“Cal apostar per l'Institut de Secundària”

"Qui té cua de palla, aviat se l'encén"

Jesús Salius

Regidor d'Esquerra

Cisco Martínez

Regidor d'Esquerra

EL REGIDOR OPINA

Esquerra no només ha aconseguit mantenir la periodicitat del Toc sinó que, a més a més, ha tingut la capacitat de millorar-ne els continguts i l’edició respecte als primer números. L’experiència per la qual hem estat passant com a grup i el treball en equip que suposa ens està ajudant a formar-nos com a futurs dirigents de l’Ajuntament del nostre poble. Això ho podem afirmar perquè escriure sobre temes municipals t’obliga a estar al dia i a entendre tots els processos administratius i polítics que mouen els afers d’un Ajuntament com el nostre. D’altra banda, podem afirmar que el Toc està escrivint una part de la història del nostre poble molt important. De fet, estem segurs que en el futur es valorarà molt més aquesta tasca que hem fet i que seguirem fent per seguir la història de Sant Pere des del punt de vista d’Esquerra.

el toc 25 juliol de 2010

Falta menys d'un any per les eleccions municipals i això es comença a notar, sobretot en les actituds dels polítics: tots tendim a intentar mostrar la nostra millor cara davant de la gent utilitzant els recursos que tenim a l'avast. En el cas d'Esquerra fent propostes vàlides de cara al futur. Els qui estan al govern, però, tenen a més a més la possibilitat de tirar endavant allò que se'ls demana de forma ràpida i eficient. Per això animo a tothom per aprofitarho i demanar, demanar i demanar. Ara és un bon moment.

"Ara és l'hora de demanar"

Jordi Romeu Regidor d'Esquerra

EDITORIAL El Toc està fent història Quan ara fa set anys Esquerra va posar al carrer el primer Toc on s’explicava l’actualitat municipal i el treball del grup a l’Ajuntament del nostre poble segurament molta gent no confiava que una revista política d’aquest tipus durés massa. Ja havia passat en anteriors vegades que un grup polític intentava publicar una revista més o menys periòdica. I és que arribar a 25 números d’una publicació trimestral no és pas fàcil. Demana un esforç per part dels qui l’escriuen i l’editen molt important i una capacitat de treball que només és factible si les conviccions són prou fortes. Ara per ara podem afirmar que és la revista publicada per un col·lectiu que ha durat més i que més números ha tret al carrer.

EL TOC DE LES PERSONES

11

www.esquerra.cat/santpereriudebitlles santpereriudebitlles@esquerra.org jercaltpenedes@gmail.com http://blocs.esquerra.cat/jesus-salius

Redacció: Carles Alegre Pérez - Ione Beobide i Murua - Agustí Castillo i Orús Rosa Ma Esteve i Nadal - Roger Fuentes Travesset - Rosa Maria Grau i Vilaseca Cisco Martínez i Muñoz - Pere Marra i Rosés - Carme Mateo i Soler - Amadeu Parache i Marra - Jordi Romeu i Carol - Jesús Salius i Gumà - Mònica Surroca i Piñol - Josep Torrents i Alegre - Josep Ma Vidal i Arnan Col·laboradors: Keito, Tresina Perendreu i Palau El TOC és on expliquem amb responsabilitat el nostre punt de vista sobre el dia a dia de la gestió municipal. La secció local d’Esquerra assumeix el cost d’aquest butlletí informatiu.

persones totes disfressades. Era i és una cosa molt bonica, però segons com, s'ha d'anar una mica darrere les persones perquè hi vinguin, ja que sempre falta gent. I després sempre m'ha agradat anar a la comparsa del Centre Cultural. I és que a mi aquestes coses m'agraden molt. Jo trobo que participar de les festes és bonic. 7.- I en quines coses més participes? També ballo amb les danses de la Festa Major, que ja deu fer uns quinze anys i és clar, sóc de les més veteranes. Hi sóc des del primer any. I alguna vegada he comentat de deixar-ho i aleshores totes les companyes em diuen que no ho deixi, que sent un de les fundadores jo hi he de ser. Això és d'agrair, i, al cap i a la fi, a mi m'agrada ballar-hi. 8.- I teatre n'has fet mai? Sí, n'havia fet. Al Centre Cultural, quan encara era soltera, en fèiem amb la colla que anàvem. Vam començar a cantar amb la coral Violeta, que també era del Centre, i que la dirigia el Joan

Bou. Aleshores la gent de la mateixa coral també fèiem teatre. I ara ja fa trenta anys que també vaig a la Coral Riudebitlles. També hi he estat des del primer dia que es va constituir. Fins hi tot al principi vaig aprendre una mica de música. Vam començar l'any 1979 i vam estar un any assajant per sortir per cap d'any. Aleshores hi havia de director el Lluís Romaní i la seva dona Agustina. I hores d'ara encara ho anem aguantant quasi tot. Es pot dir que després d'uns anys d'estar casada sempre que han vingut a trucar a la porta de casa jo sempre he intentat donar resposta i participar en tot allò que puc. Jo sóc d'una manera que miro de donar ànims i engrescar als altres perquè segueixin col·laborant o perquè comencin a participar en les coses. Tu pensa que per muntar el Pessebre Vivent jo anava casa per casa, i tot i que aquest barri és un dels petits havíem aconseguir implicar fins a quaranta persones. Si esperes que les persones vinguin difícilment les coses es faran, s'ha d'engrescar la gent, i aquesta ha

estat una de les meves virtuts. Jo penso que totes les persones haurien de col·laborar poc o molt en totes les festes. 9.- Canviant una mica de tema, què és allò que més t'agrada del municipi? Ui, això és difícil. Diguem que a mi m'agrada tot, les festes, és clar; que la canalla pugui anar a jugar a la plaça del Paper; i després el també m'agrada molt és el Barri Vell. A mi que no m'hi moguin, m'hi trobo molt bé vivint-t'hi. 10.- Lligat amb el deies abans, tu ets sòcia del Centre Cultural de sempre, sabries dir-nos en quin moment creus que està aquesta entitat? Jo veig que es van fent coses i que valdria la pena que la gent jove que té canalla es fes soci, ja que això permetria fer moltes activitats més. Ja ho sabem que l'Ajuntament ha assumit moltes coses que abans feia el Centre, i clar això ha fet recular aquesta societat. En qüestió de socis hem perdut molt aquests últims anys i això no hauria de ser així. Abans si no hi hagués estat el Centre no haguéssim tingut el Carnestoltes per la canalla, i clar d'ara fa uns anys que també hi ha el carnestoltes infantil de l'Ajuntament i molta gent va deixar de ser soci. No es tracta de competir els uns amb els altres, sinó de complementar-se, però les coses han anat com han anat. Ara la gent que som socis som gent bastant gran, i la veritat no es veu un futur massa clar per l'entitat. 11.- Ara que anomenes la gent gran, quines necessitats creus tu que necessita aquest segment de la població? Jo penso que se'n fan moltes de coses per la gent gran, però penso que estaria bé que també que es fes teatre, o fins i tot es fes playback, com aquell que fa un taller de memòria. Per altra també penso que estaria bé que les administracions inverteixin més en residències i atenció a la gent gran que ho necessita. Ara el jovent tots treballeu i teniu canalla i clar el problema és qui s'ha de cuidar d'aquelles persones que estan malaltes o són dependents, jo penso això, cal més implicació de l'Estat, la Generalitat i dels ajuntaments. Moltes gràcies Tresina per col·laborar amb el Toc d'Esquerra!!


el toc 25 juliol de 2010 1.- Tresina, tu vas venir de fora de Sant Pere, com va anar això? Jo tenia uns tretze anys, i és clar, vivia amb els meus pares a Aitona. Un bon dia van venir una família de Sant Pere a casa que va resultar que buscaven una noia joveneta per fer tasques i per ajudar a la senyora de la casa, que estava malament de salut. Aquesta família era de cal “Lampista” d'aquí Sant Pere. En aquells moments eren uns altres temps i una noia de tretze anys no estava obligada anar a escola, i per això els de casa meva i jo vam poder optar a tenir aquesta feina. I la veritat és que, quan vaig arribar al poble, de seguida m'hi vaig trobar molt bé. El municipi m'agradava molt i després, el més important va ser que la família de cal “Lampista” va acabar sent també la meva família, com si m'haguessin afillat. Pensa que la senyora de la casa de seguida em va demanar que li digués “tia”, vull dir que el tracte sempre va ser molt proper. 2.- A part de amb la família, com et vas començar a relacionar amb el poble? Doncs la família que em va acollir em va buscar una colla d'amigues, amb les quals de seguida m'hi vaig sentir molt bé i amb qui feia passejades i sortides. Al cap d'un temps vaig conèixer el Juli, amb qui vam estar sis anys festejant, de nuviatge, i és la persona amb qui em vaig casar, és clar. El casori el vam fer a Aitona l'any 1962, ja que abans això es feia així: és a dir, el poble de la núvia era qui acostumava a acollir la celebració del casament tot i que després vam venir a viure a cal Juli, és clar. 3.- Però de seguida vau venir a viure al carrer dels Quadres? Sí. Vaig deixar de treballar per altra gent, i com era costum a l'època, em vaig dedicar a fer de mestressa de casa, cuidar de la canalla i dels avis. Però també hi havia moments que els avis també t'ajudaven. Pensa que amb quatre canalles es girava molta feina, i si tenim en compte que la canalla la vam tenir amb pocs anys, ja em diràs. L'any 1963 ja va nàixer el primer fill, i quan portàvem set anys de casats ja havíem tingut les quatre criatures: el Cisco, la Maite, el Juli i la Marta. Aleshores també hi havia la resta de la família del Juli, les meves dues cunyades que també vivien al poble,

10

EL TOC DE LES PERSONES

EL TOC DE LES PERSONES Tresina Perendreu i Palau "no m'ha cansat mai fer activitats, sempre m'ha agradat fer coses"

Nascuda el 1940 a Aitona, Lleida Casada i amb quatre fills, dos nois i dues noies És mestressa de casa

"una vegada em va venir a veure el Josep Comas, quan era regidor, i em va demanar com es feia antigament la sopa dels pobres, des de llavors que amb més gent la fem cada any per dimarts de Carnestoltes" "També fa trenta anys que estic a la Coral, des dels seus inicis el 1979 que vam començar a assajar" "després d'uns anys d'estar casada sempre que han vingut a trucar a la porta de casa he intentat donar resposta i participar en tot allò que puc" "del poble, el que m'agrada molt és el Barri Vell. A mi que no m'hi moguin, m'hi trobo molt bé vivint-t'hi." "l'Ajuntament ha assumit moltes coses que abans feia el Centre, i clar això ha fet recular aquesta societat" "No es tracta de competir els uns amb els altres, sinó de complementarse" "per la gent gran penso que estaria bé que també que es fes teatre, o fins i tot playback, tot com aquell que fa un taller de memòria. Per altra també penso que estaria bé que les administracions inverteixin més en residències i atenció a la gent gran que ho necessita" l'una al davant de casa i l'altra al carrer Major, i és clar, entre tots ho fèiem tot. 4.- Tothom sap i veu que no hi ha una festa on la Tresina no hi estigui col·laborant. Com és això? El primer que vull dir és que a mi no m'ha cansat mai fer activitats. Sempre m'ha agradat fer coses. Així com n'hi ha que diuen jo ja n'estic tip, jo sempre dic que endavant. Sempre m'ha agradat estar en les festes i que la gent em tingui en consideració i que m'escoltin. 5.- I quan comença la teva relació amb les festes del poble? Amb els primers quatre anys de tallers de cuina. Els vam començar a fer a l'antic casal de cultura i duraven uns tres mesos en els quals anàvem alternant diferents persones, és clar. La gent estava molt contenta i, tot i que ho feia voluntàriament, mai me'n vaig cansar. És diferent d'ara que tots els cursos es fan pagant. Clar, a mi la cuina m'agrada molt i has de pensar que a partir d'aquells tallers em venien persones a preguntar com es feien les meves

receptes. A partir d'aquí em vaig anar implicant en les festes del poble. I després una cosa va portar a l'altra. Un bon dia va venir el regidor de festes, el Josep Comas, a preguntar com es feia la sopa dels pobres, que anys enrere s'havia fet cada any per carnestoltes, i que a casa, l'àvia Consuelo havia fet anys abans. Abans la sopa dels pobres la feien les cases bones del poble. Cada casa feia una olla gran que es repartien entre les persones pobres de veritat. Total, que l'àvia Consuelo va explicar més o menys con la feia abans i a partir d'aquí jo, i més persones, ens vam posar a fer la sopa dels pobres que cada any podem menjar pel dimarts de carnestoltes. 6.- Però quasi cada any per carnestoltes també t'has disfressat amb una colla, oi? Sí, al darrere de la sopa vam començar el que ens han anomenat com la gent de l'ajuntament, és a dir, un grup de persones que organitzàvem l'arribada del carnestoltes al poble. Els primers anys havíem estat fins a més de quaranta

3

ACTUALITAT El Club Esportiu Riudebitlles re n u n c i a a 6.000 € anuals" El club redueix a més de la meitat la subvenció que rebrà de l'Ajuntament a canvi que la gespa artificial pugui ser una realitat.

"Un any sense El Butlletí municipal"

Cinc noves naus al Polígon de la Plana d'en Solé Esquerra dóna suport al conveni que permetrà la construcció de més naus a la zona de l'actual polígon En le passat ple del mes de juny es va passar per ser aprovat un conveni amb l'empresa Promotora del Besós pel qual es compromet a construir cinc noves naus al carrer Sant Quintí cantonada amb Serra de Gramar. El desenvolupament d'aquestes naus industrials significarà l'acabament del polígon i serà positiu per la petita i mitjana empresa que és la que aporta els llocs de treball de forma més estable i ràpida.

S’inicia un nou edifici de 12 habitatges malgrat la crisi Les noves normes urbanístiques (POUM) permetran aquestes incoherències

Des del mes de juliol de l'any passat que l'Ajuntament no publicava un n ú m e ro d e l a re v i s t a d'informació municipal.

"Prohibit ballar al pavelló" Ta l c o m e n s pensàvem, el nou pavelló estarà vetat a tota activitat que no sigui esportiva. Per tant s'ha acabat això de ferhi els balls o concerts i l'Ajuntament s'haurà de gastar cada anys diners per una carpa.

el toc 25 juliol de 2010

Moltes persones pensen que amb això de la crisi el nostre municipi ja no es veurà afectat per un creixement desmesurat, tanmateix la realitat va per una altra banda. Al costat del Sindicat de pagesos, al carrer Vilafranca, s'hi està realitzant una nova construcció de pisos. Qui ho diria, oi? En temps de crisi qui pot pensar en construir més habitatges? Qui els comprarà? I què en farem dels pisos buits que tenim? I dels pisos a mig fer, què passarà?

Qui comprarà aquests pisos? Totes aquestes preguntes sorgeixen de la gent quan veu que una promotora està fent 12 habitatges nous al costat d'horts i cases unifamiliars al Torrent Cuitó. De fet les persones d'Esquerra sempre hem dit que si la planificació urbanística del nostre poble, el POUM, permet la construcció de pisos tard o d'hora ens ompliran d'aquest tipus d'habitatges.

El pressupost del 2009 s’ha tancat amb dèficit Des de l’any 1990, quan també governava PSC-CIU, que el municipi no havia tingut un resultat negatiu Ja fa dos anys que el comptes de l'Ajuntament no surten. És a dir, que els ingressos són inferiors a la despesa. Amb altres paraules, es gasten més diners dels que hi ha. La inèrcia del govern del PSC-GIRCIU en aquestes dues legislatures ha estat la de no tenir mesura en la despesa.

S’ha estirat més el braç que la màniga Aquest govern ha fet ús de polítiques populistes per nodrir els seus interessos electorals. Ha pagat alguns àpats i festes a la gent de manera gratuïta, ha promogut campanyes mediambientals ineficaces, ha fet la coberta d'un pavelló que ha costat més car que fer un pavelló poliesportiu nou, ha realitzat projectes que no podrà dur a terme, ha mantingut una plantilla de tècnics innecessària, entre tantes altres males pràctiques. Mentre hi ha hagut la construcció de nous habitatges tot ha

anat bé, però quan aquesta font d'ingressos s'ha aturat, la casa gran ha començat a patir els seus propis excessos. Tot i així, el fons del govern de l'Estat, coneguts com ajuts Zapatero, per tal de contrarestar la crisi econòmica han donat una mica d'oxigen. Sinó el balanç hauria estat ben pobre.

L'Ajuntament ha tancat els comptes municipals del 2009 amb un dèficit de 94.908€. Feia molts anys que això no passava. Concretament a l'Ajuntament no hi havia dèficit des de l'any 1990, curiosament quan governaven CIU i PSC. De moment aquest dèficit s'assumirà amb el romanent de tresoreria, és a dir, amb els estalvis que tenim guardats per fer front a les despeses no previstes. Uns estalvis, val a dir, que cada any són més escassos.

A partir d’ara, les retallades es notaran en els serveis que dóna l’Ajuntament Si el govern vol fer front a les despeses que sorgiran en els propers mesos, fruit del manteniment dels serveis municipals i de les necessitats socials de les famílies amb uns ingressos baixos, haurà de prendre mesures econòmiques importants. Ara és el moment de tenir un projecte de futur seriós i coherent per al nostre municipi, ja que l'època de les vaques magres tot just ha començat.


el toc 25 juliol de 2010

4

La reforma de la llar d’infants gairebé enllestida Amb els últims retocs i la col·locació del mobiliari es finalitza aquesta obra Finalment, l’edifici comptarà amb un menjador i aules suficients per acollir fins a 82 nens i nenes. De moment, n'hi ha 43 d'apuntats pel curs que ve.

ACTUALITAT Inaugurada la nova sala de plens i l’arxiu municipal de l’Ajuntament Acaben les obres de remodelació de l’edifici de l’Ajuntament iniciades l’any 1999 Aquest projecte, que va començar quan governava Esquerra amb la remodelació dels baixos de l’Ajuntament, on ara hi ha les oficines municipals, ha comptat amb la col·laboració del Departament de Governació i Administracions Públiques, dirigit per Esquerra, i ha suposat la total transformació de l’edifici. Finalment acaba, doncs, un projecte que ha durat més de 10 anys, per tant tres legislatures, i que ha suposat un avenç important per l’administració local.

Va enviar el reglament de cessió de material de forma oficial a les entitats i després el va fer votar per ple

Des de que es van tornar a engegar les fonts, sembla que l'aigua de l'estany no ha estat tractada ni netejada de forma continuada, això fa que s'hi acumuli la brutícia, sobretot a les vores, i que hi hagi cada vegada més mosquits al voltant seu. Sent com és una zona d'esbarjo seria important mantenir l'aigua neta tant com es pugui.

Esquerra també governa Els regidors d'Esquerra validen i donen suport als projectes positius pel poble En aquesta legislatura hi podem comptar obres com l’ampliació de la Llar d’Infants o les de l’edifici de l’Ajuntament així com iniciatives com el servei de dinamització juvenil o la remodelació de la biblioteca. Tots aquests projectes han estat validats per Esquerra. Podem dir, doncs, que són projectes també del grup municipal d’Esquerra encara que el govern hagi sigut l’encarregat d’executar-los.

Aquesta consideració ens porta a afirmar que seria important que el govern municipal, sigui del color que sigui, intentés sempre consensuar aquells projectes econòmicament importants o d’una necessitat social considerable. D’aquesta manera s’aconseguiria que els canvis de govern o de legislatura no afectessin la seva execució.

En el passat ple del juny, des de la Regidoria de Cultura es va presentar per aprovar el reglament que posa les bases de cessió de material per a festes i actes culturals de les entitats. Esquerra hi va votar a favor perquè és una forma de racionalitzar aquesta cessió i d’evitar confusions i pèrdues de material. Però no s'entén que s'hagi fet així perquè els reglaments d'aquest tipus han de passar per ple abans de ser aplicats.

Les larves de mosquit troben, en les aigües estancades, un ambient ideal per reproduir-se

PROPOSTES

Els projectes importants haurien de ser consensuats per tots els grups polítics

El govern passa per damunt del ple

L'estany de la Plaça del Paper és una font de brutícia i de mosquits

9

Trobar feina és possible El Networking, un nou concepte de buscar feina Ja fa un temps que s'està parlant d'una forma de relacionar-se socialment a través de les xarxes socials virtuals, exemplificades per plataformes com Facebook o Twiter.diferent de com estaven acostumats fins ara. Aquestes xarxes ens

La trobada de Caramelles dóna a conèixer el nom del nostre poble El passat 11 d'abril es va celebrar la trobada anual a la sala del Centre Cultural L’acte, organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu va reunir vuitcents cantaires que van celebrar la 31 trobada de Caramelles del Baix i Alt Penedes, Garraf, Tarragonès i Baix Camp.

fotografia: Xavi Carol

el toc 25 juliol de 2010

Els regidors d’Esquerra proposen baixar el sou d’alcalde i regidors un 50% Amb aquesta rebaixa s’estalviarien 24.000€ l’any Actualment el sou mensual mitjà d’alcalde i regidors segons el nombre de plens i comissions és de: - Alcalde: 905,20 € - 1r Tinent d’Alcalde: 491,32 € - 2n Tinent d’Alcalde: 491,32 €. - Regidor amb cartera: 180 € + 132,6 € per ple + 33,15 € per comissió - Regidors sense cartera: 132,6 € per ple + 33,15 € per comissió En Comissió d’Hisenda, el grup municipal d’Esquerra va fer aquesta petició davant la situació complicada de l’economia i les necessitats evidents d’algunes famílies del municipi. Aquesta rebaixa de la meitat del sou significaria un estalvi de fins a 24.000 € l’any. permeten conèixer a molta gent del nostre àmbit que poden ser una llançadora pel nostre futur si les sabem utilitzar. El concepte de Networking parteix de la idea que les empreses basen la seva política de contractació principalment a partir de gent coneguda, que generi confiança i les xarxes socials com aquestes són possibles espais on podem donar a conèixer el nostre perfil. Si algú ens preguntés com hem aconseguit la feina on ara mateix estem molta gent diria que a través d’un conegut o d’algú que coneix a algú que ens coneix a nosaltres. Aquestes relacions són les que defensa el Networking. A través del nostre perfil electrònic les empreses poden saber si podem cobrir les necessitats de personal que tenen. Si estem a l’atur, doncs, hem d’aprofitar aquestes eines que ens ofereix la tecnologia.

La reforma del Barri Vell ja s’hauria d’haver iniciat Aquest projecte ha de ser prioritari

Un aspecte bàsic és entrar dins la Llei de Barris de la Generalitat

La reivindicació constant de demanar que el Barri Vell rebi el tracte que es mereix hauria de fer actuar a l’Ajuntament de forma urgent. Recordem que aquest barri manté una estructura medieval, amb una arquitectura, encara, singular, i el més important, que és dels pocs barris històrics ben conservats que hi ha a la nostra comarca.

Un element important és demanar estar inclosos en la llei de barris que impulsa el govern de la Generalitat però també una major implicació de l'Ajuntament; i cal, sobretot, escoltar les persones que vivim a St. Pere, i que cada dia ens entrebanquem amb els forats dels carrers, que patim la circulació continua de cotxes i furgonetes i que veiem com no es fa res al Casal dels Marquesos de Lió i es van degradant les cases buides.

La marginalització que pateix aquest barri no té excuses, depèn de les inversions que hi destini el govern municipal, i ara per ara això no s'ha fet. El grup municipal d'Esquerra tenim clar que el Barri Vell necessita una inversió PÚBLICA a partir d'un projecte fruit d'una participació oberta dels veïns .

No volem més inversions que no porten enlloc i només vesteixen, el que volem és que s'inverteixi en el futur, i el Barri Vell és, i ha de ser, un element a tenir molt en compte si volem un futur millor com a municipi.


Amb 25 Tocs hem tingut l'oportunitat de parlar amb algunes persones del poble que han donat el seu punt de vista. Francesc Vilaseca Perendreu Toc 4 Octubre 2004

Eduard Peris Arós Toc 5 Gener 2005

Mònica Surroca Piñol Toc 6 Maig 2005

Josep Corbi Olivé Toc 7 Agost 2005

Martí Ribas Cardús Toc 8 Octubre 2005

Maria Antonia Janer Pujol Toc 9 Gener 2006

Ramon Freixas Jover Toc 9 Gener 2006

Jordi Gago Rius Toc 10 Abril 2006

Maria Antonia Benedí Palau Toc 10 Abril 2006

Anna Maria Cusachs i Soler Toc 11 Agost 2006

Mossen Lluís Bonet Toc 12 Octubre 2006

Elena Martí Guillaumes Toc 13 Gener 2007

Perpétua Conejos Fuertes Toc 13 Gener 2007

Juanita Caparrós Pérez Toc 16 Desembre 2007

Montserrat Cabestany Surroca Toc 17 Maig 2008

Antoni Freixas Massana Toc 18 Juiliol 2008

Guillem Rovira Reixach Toc 19 Desembre 2008

Juan Miguel Sanchez Lumbreras Toc 20 Abril 2009

Xavier Esteve Mallofré Toc 21 Juliol 2009

Cesk Freixas Toc 24 Abril 2010

Tresina Perendreu i Palau Toc 25 Juliol 2010

Toni Vidal Arnan Toc 23 Febrer 2010

Jesús Salius i Gumà Toc 22 Novembre 2009 Moltes gràcies a tothom, una vegada més, per haver participat en el Toc d'Esquerra.

LA MIRADA IRÒNICA Així mateix, hem tingut l'oportunitat de treure ferro als afers de l'Ajuntament amb l'humor gràfic del Xavi i del Keito

Des d'Esquerra et convidem a celebrar els 25 Tocs amb el Joc del Toc, un joc de tauler basat en el famós Joc de l'Oca però adaptat al nostre poble. REGLES DEL JOC: 1.- La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau que els jugadors o jugadores van tirant per torns. 2.- Guanya el primer jugador o jugadora que arriba a la casella número 50. Hi ha diverses caselles especials, que poden fer avançar, retrocedir o quedar-se un o més torns sense tirar. 3.- Caselles especials:

Avança fins a la següent casella on hi ha el logotip d'Esquerra i torna a tirar. Si caus al Pont Nou, vés fins al següent Pont Nou i torna a tirar. T'han pillat, corrupte! Tres vegades sense tirar o fins que un altre jugador caigui a la mateixa casella i et substitueix-hi. La Bomba - Torna al principi del recorregut

Ho sentim molt però t'han censurat. Una jugada sense moure't. Vols convertir el poble en una ciutat dormitori? Tires deu caselles endarrera per especulador.


d'abril de 1931 PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA

+ eficiència

+ formació de setembre DIADA NACIONAL

+ poble

+ comerç d'abril SANT JORDI

Treballem junts pel futur

+ barris

de juny SANT PERE

+ sostenible

+ feina

+ esport + serveis


d'abril de 1931 PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA

+ eficiència

+ formació de setembre DIADA NACIONAL

+ poble

+ comerç d'abril SANT JORDI

Treballem junts pel futur

+ barris

de juny SANT PERE

+ sostenible

+ feina

+ esport + serveis


Amb 25 Tocs hem tingut l'oportunitat de parlar amb algunes persones del poble que han donat el seu punt de vista. Francesc Vilaseca Perendreu Toc 4 Octubre 2004

Eduard Peris Arós Toc 5 Gener 2005

Mònica Surroca Piñol Toc 6 Maig 2005

Josep Corbi Olivé Toc 7 Agost 2005

Martí Ribas Cardús Toc 8 Octubre 2005

Maria Antonia Janer Pujol Toc 9 Gener 2006

Ramon Freixas Jover Toc 9 Gener 2006

Jordi Gago Rius Toc 10 Abril 2006

Maria Antonia Benedí Palau Toc 10 Abril 2006

Anna Maria Cusachs i Soler Toc 11 Agost 2006

Mossen Lluís Bonet Toc 12 Octubre 2006

Elena Martí Guillaumes Toc 13 Gener 2007

Perpétua Conejos Fuertes Toc 13 Gener 2007

Juanita Caparrós Pérez Toc 16 Desembre 2007

Montserrat Cabestany Surroca Toc 17 Maig 2008

Antoni Freixas Massana Toc 18 Juiliol 2008

Guillem Rovira Reixach Toc 19 Desembre 2008

Juan Miguel Sanchez Lumbreras Toc 20 Abril 2009

Xavier Esteve Mallofré Toc 21 Juliol 2009

Cesk Freixas Toc 24 Abril 2010

Tresina Perendreu i Palau Toc 25 Juliol 2010

Toni Vidal Arnan Toc 23 Febrer 2010

Jesús Salius i Gumà Toc 22 Novembre 2009 Moltes gràcies a tothom, una vegada més, per haver participat en el Toc d'Esquerra.

LA MIRADA IRÒNICA Així mateix, hem tingut l'oportunitat de treure ferro als afers de l'Ajuntament amb l'humor gràfic del Xavi i del Keito

Des d'Esquerra et convidem a celebrar els 25 Tocs amb el Joc del Toc, un joc de tauler basat en el famós Joc de l'Oca però adaptat al nostre poble. REGLES DEL JOC: 1.- La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pel dau que els jugadors o jugadores van tirant per torns. 2.- Guanya el primer jugador o jugadora que arriba a la casella número 50. Hi ha diverses caselles especials, que poden fer avançar, retrocedir o quedar-se un o més torns sense tirar. 3.- Caselles especials:

Avança fins a la següent casella on hi ha el logotip d'Esquerra i torna a tirar. Si caus al Pont Nou, vés fins al següent Pont Nou i torna a tirar. T'han pillat, corrupte! Tres vegades sense tirar o fins que un altre jugador caigui a la mateixa casella i et substitueix-hi. La Bomba - Torna al principi del recorregut

Ho sentim molt però t'han censurat. Una jugada sense moure't. Vols convertir el poble en una ciutat dormitori? Tires deu caselles endarrera per especulador.


el toc 25 juliol de 2010

4

La reforma de la llar d’infants gairebé enllestida Amb els últims retocs i la col·locació del mobiliari es finalitza aquesta obra Finalment, l’edifici comptarà amb un menjador i aules suficients per acollir fins a 82 nens i nenes. De moment, n'hi ha 43 d'apuntats pel curs que ve.

ACTUALITAT Inaugurada la nova sala de plens i l’arxiu municipal de l’Ajuntament Acaben les obres de remodelació de l’edifici de l’Ajuntament iniciades l’any 1999 Aquest projecte, que va començar quan governava Esquerra amb la remodelació dels baixos de l’Ajuntament, on ara hi ha les oficines municipals, ha comptat amb la col·laboració del Departament de Governació i Administracions Públiques, dirigit per Esquerra, i ha suposat la total transformació de l’edifici. Finalment acaba, doncs, un projecte que ha durat més de 10 anys, per tant tres legislatures, i que ha suposat un avenç important per l’administració local.

Va enviar el reglament de cessió de material de forma oficial a les entitats i després el va fer votar per ple

Des de que es van tornar a engegar les fonts, sembla que l'aigua de l'estany no ha estat tractada ni netejada de forma continuada, això fa que s'hi acumuli la brutícia, sobretot a les vores, i que hi hagi cada vegada més mosquits al voltant seu. Sent com és una zona d'esbarjo seria important mantenir l'aigua neta tant com es pugui.

Esquerra també governa Els regidors d'Esquerra validen i donen suport als projectes positius pel poble En aquesta legislatura hi podem comptar obres com l’ampliació de la Llar d’Infants o les de l’edifici de l’Ajuntament així com iniciatives com el servei de dinamització juvenil o la remodelació de la biblioteca. Tots aquests projectes han estat validats per Esquerra. Podem dir, doncs, que són projectes també del grup municipal d’Esquerra encara que el govern hagi sigut l’encarregat d’executar-los.

Aquesta consideració ens porta a afirmar que seria important que el govern municipal, sigui del color que sigui, intentés sempre consensuar aquells projectes econòmicament importants o d’una necessitat social considerable. D’aquesta manera s’aconseguiria que els canvis de govern o de legislatura no afectessin la seva execució.

En el passat ple del juny, des de la Regidoria de Cultura es va presentar per aprovar el reglament que posa les bases de cessió de material per a festes i actes culturals de les entitats. Esquerra hi va votar a favor perquè és una forma de racionalitzar aquesta cessió i d’evitar confusions i pèrdues de material. Però no s'entén que s'hagi fet així perquè els reglaments d'aquest tipus han de passar per ple abans de ser aplicats.

Les larves de mosquit troben, en les aigües estancades, un ambient ideal per reproduir-se

PROPOSTES

Els projectes importants haurien de ser consensuats per tots els grups polítics

El govern passa per damunt del ple

L'estany de la Plaça del Paper és una font de brutícia i de mosquits

9

Trobar feina és possible El Networking, un nou concepte de buscar feina Ja fa un temps que s'està parlant d'una forma de relacionar-se socialment a través de les xarxes socials virtuals, exemplificades per plataformes com Facebook o Twiter.diferent de com estaven acostumats fins ara. Aquestes xarxes ens

La trobada de Caramelles dóna a conèixer el nom del nostre poble El passat 11 d'abril es va celebrar la trobada anual a la sala del Centre Cultural L’acte, organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu va reunir vuitcents cantaires que van celebrar la 31 trobada de Caramelles del Baix i Alt Penedes, Garraf, Tarragonès i Baix Camp.

fotografia: Xavi Carol

el toc 25 juliol de 2010

Els regidors d’Esquerra proposen baixar el sou d’alcalde i regidors un 50% Amb aquesta rebaixa s’estalviarien 24.000€ l’any Actualment el sou mensual mitjà d’alcalde i regidors segons el nombre de plens i comissions és de: - Alcalde: 905,20 € - 1r Tinent d’Alcalde: 491,32 € - 2n Tinent d’Alcalde: 491,32 €. - Regidor amb cartera: 180 € + 132,6 € per ple + 33,15 € per comissió - Regidors sense cartera: 132,6 € per ple + 33,15 € per comissió En Comissió d’Hisenda, el grup municipal d’Esquerra va fer aquesta petició davant la situació complicada de l’economia i les necessitats evidents d’algunes famílies del municipi. Aquesta rebaixa de la meitat del sou significaria un estalvi de fins a 24.000 € l’any. permeten conèixer a molta gent del nostre àmbit que poden ser una llançadora pel nostre futur si les sabem utilitzar. El concepte de Networking parteix de la idea que les empreses basen la seva política de contractació principalment a partir de gent coneguda, que generi confiança i les xarxes socials com aquestes són possibles espais on podem donar a conèixer el nostre perfil. Si algú ens preguntés com hem aconseguit la feina on ara mateix estem molta gent diria que a través d’un conegut o d’algú que coneix a algú que ens coneix a nosaltres. Aquestes relacions són les que defensa el Networking. A través del nostre perfil electrònic les empreses poden saber si podem cobrir les necessitats de personal que tenen. Si estem a l’atur, doncs, hem d’aprofitar aquestes eines que ens ofereix la tecnologia.

La reforma del Barri Vell ja s’hauria d’haver iniciat Aquest projecte ha de ser prioritari

Un aspecte bàsic és entrar dins la Llei de Barris de la Generalitat

La reivindicació constant de demanar que el Barri Vell rebi el tracte que es mereix hauria de fer actuar a l’Ajuntament de forma urgent. Recordem que aquest barri manté una estructura medieval, amb una arquitectura, encara, singular, i el més important, que és dels pocs barris històrics ben conservats que hi ha a la nostra comarca.

Un element important és demanar estar inclosos en la llei de barris que impulsa el govern de la Generalitat però també una major implicació de l'Ajuntament; i cal, sobretot, escoltar les persones que vivim a St. Pere, i que cada dia ens entrebanquem amb els forats dels carrers, que patim la circulació continua de cotxes i furgonetes i que veiem com no es fa res al Casal dels Marquesos de Lió i es van degradant les cases buides.

La marginalització que pateix aquest barri no té excuses, depèn de les inversions que hi destini el govern municipal, i ara per ara això no s'ha fet. El grup municipal d'Esquerra tenim clar que el Barri Vell necessita una inversió PÚBLICA a partir d'un projecte fruit d'una participació oberta dels veïns .

No volem més inversions que no porten enlloc i només vesteixen, el que volem és que s'inverteixi en el futur, i el Barri Vell és, i ha de ser, un element a tenir molt en compte si volem un futur millor com a municipi.


el toc 25 juliol de 2010 1.- Tresina, tu vas venir de fora de Sant Pere, com va anar això? Jo tenia uns tretze anys, i és clar, vivia amb els meus pares a Aitona. Un bon dia van venir una família de Sant Pere a casa que va resultar que buscaven una noia joveneta per fer tasques i per ajudar a la senyora de la casa, que estava malament de salut. Aquesta família era de cal “Lampista” d'aquí Sant Pere. En aquells moments eren uns altres temps i una noia de tretze anys no estava obligada anar a escola, i per això els de casa meva i jo vam poder optar a tenir aquesta feina. I la veritat és que, quan vaig arribar al poble, de seguida m'hi vaig trobar molt bé. El municipi m'agradava molt i després, el més important va ser que la família de cal “Lampista” va acabar sent també la meva família, com si m'haguessin afillat. Pensa que la senyora de la casa de seguida em va demanar que li digués “tia”, vull dir que el tracte sempre va ser molt proper. 2.- A part de amb la família, com et vas començar a relacionar amb el poble? Doncs la família que em va acollir em va buscar una colla d'amigues, amb les quals de seguida m'hi vaig sentir molt bé i amb qui feia passejades i sortides. Al cap d'un temps vaig conèixer el Juli, amb qui vam estar sis anys festejant, de nuviatge, i és la persona amb qui em vaig casar, és clar. El casori el vam fer a Aitona l'any 1962, ja que abans això es feia així: és a dir, el poble de la núvia era qui acostumava a acollir la celebració del casament tot i que després vam venir a viure a cal Juli, és clar. 3.- Però de seguida vau venir a viure al carrer dels Quadres? Sí. Vaig deixar de treballar per altra gent, i com era costum a l'època, em vaig dedicar a fer de mestressa de casa, cuidar de la canalla i dels avis. Però també hi havia moments que els avis també t'ajudaven. Pensa que amb quatre canalles es girava molta feina, i si tenim en compte que la canalla la vam tenir amb pocs anys, ja em diràs. L'any 1963 ja va nàixer el primer fill, i quan portàvem set anys de casats ja havíem tingut les quatre criatures: el Cisco, la Maite, el Juli i la Marta. Aleshores també hi havia la resta de la família del Juli, les meves dues cunyades que també vivien al poble,

10

EL TOC DE LES PERSONES

EL TOC DE LES PERSONES Tresina Perendreu i Palau "no m'ha cansat mai fer activitats, sempre m'ha agradat fer coses"

Nascuda el 1940 a Aitona, Lleida Casada i amb quatre fills, dos nois i dues noies És mestressa de casa

"una vegada em va venir a veure el Josep Comas, quan era regidor, i em va demanar com es feia antigament la sopa dels pobres, des de llavors que amb més gent la fem cada any per dimarts de Carnestoltes" "També fa trenta anys que estic a la Coral, des dels seus inicis el 1979 que vam començar a assajar" "després d'uns anys d'estar casada sempre que han vingut a trucar a la porta de casa he intentat donar resposta i participar en tot allò que puc" "del poble, el que m'agrada molt és el Barri Vell. A mi que no m'hi moguin, m'hi trobo molt bé vivint-t'hi." "l'Ajuntament ha assumit moltes coses que abans feia el Centre, i clar això ha fet recular aquesta societat" "No es tracta de competir els uns amb els altres, sinó de complementarse" "per la gent gran penso que estaria bé que també que es fes teatre, o fins i tot playback, tot com aquell que fa un taller de memòria. Per altra també penso que estaria bé que les administracions inverteixin més en residències i atenció a la gent gran que ho necessita" l'una al davant de casa i l'altra al carrer Major, i és clar, entre tots ho fèiem tot. 4.- Tothom sap i veu que no hi ha una festa on la Tresina no hi estigui col·laborant. Com és això? El primer que vull dir és que a mi no m'ha cansat mai fer activitats. Sempre m'ha agradat fer coses. Així com n'hi ha que diuen jo ja n'estic tip, jo sempre dic que endavant. Sempre m'ha agradat estar en les festes i que la gent em tingui en consideració i que m'escoltin. 5.- I quan comença la teva relació amb les festes del poble? Amb els primers quatre anys de tallers de cuina. Els vam començar a fer a l'antic casal de cultura i duraven uns tres mesos en els quals anàvem alternant diferents persones, és clar. La gent estava molt contenta i, tot i que ho feia voluntàriament, mai me'n vaig cansar. És diferent d'ara que tots els cursos es fan pagant. Clar, a mi la cuina m'agrada molt i has de pensar que a partir d'aquells tallers em venien persones a preguntar com es feien les meves

receptes. A partir d'aquí em vaig anar implicant en les festes del poble. I després una cosa va portar a l'altra. Un bon dia va venir el regidor de festes, el Josep Comas, a preguntar com es feia la sopa dels pobres, que anys enrere s'havia fet cada any per carnestoltes, i que a casa, l'àvia Consuelo havia fet anys abans. Abans la sopa dels pobres la feien les cases bones del poble. Cada casa feia una olla gran que es repartien entre les persones pobres de veritat. Total, que l'àvia Consuelo va explicar més o menys con la feia abans i a partir d'aquí jo, i més persones, ens vam posar a fer la sopa dels pobres que cada any podem menjar pel dimarts de carnestoltes. 6.- Però quasi cada any per carnestoltes també t'has disfressat amb una colla, oi? Sí, al darrere de la sopa vam començar el que ens han anomenat com la gent de l'ajuntament, és a dir, un grup de persones que organitzàvem l'arribada del carnestoltes al poble. Els primers anys havíem estat fins a més de quaranta

3

ACTUALITAT El Club Esportiu Riudebitlles re n u n c i a a 6.000 € anuals" El club redueix a més de la meitat la subvenció que rebrà de l'Ajuntament a canvi que la gespa artificial pugui ser una realitat.

"Un any sense El Butlletí municipal"

Cinc noves naus al Polígon de la Plana d'en Solé Esquerra dóna suport al conveni que permetrà la construcció de més naus a la zona de l'actual polígon En le passat ple del mes de juny es va passar per ser aprovat un conveni amb l'empresa Promotora del Besós pel qual es compromet a construir cinc noves naus al carrer Sant Quintí cantonada amb Serra de Gramar. El desenvolupament d'aquestes naus industrials significarà l'acabament del polígon i serà positiu per la petita i mitjana empresa que és la que aporta els llocs de treball de forma més estable i ràpida.

S’inicia un nou edifici de 12 habitatges malgrat la crisi Les noves normes urbanístiques (POUM) permetran aquestes incoherències

Des del mes de juliol de l'any passat que l'Ajuntament no publicava un n ú m e ro d e l a re v i s t a d'informació municipal.

"Prohibit ballar al pavelló" Ta l c o m e n s pensàvem, el nou pavelló estarà vetat a tota activitat que no sigui esportiva. Per tant s'ha acabat això de ferhi els balls o concerts i l'Ajuntament s'haurà de gastar cada anys diners per una carpa.

el toc 25 juliol de 2010

Moltes persones pensen que amb això de la crisi el nostre municipi ja no es veurà afectat per un creixement desmesurat, tanmateix la realitat va per una altra banda. Al costat del Sindicat de pagesos, al carrer Vilafranca, s'hi està realitzant una nova construcció de pisos. Qui ho diria, oi? En temps de crisi qui pot pensar en construir més habitatges? Qui els comprarà? I què en farem dels pisos buits que tenim? I dels pisos a mig fer, què passarà?

Qui comprarà aquests pisos? Totes aquestes preguntes sorgeixen de la gent quan veu que una promotora està fent 12 habitatges nous al costat d'horts i cases unifamiliars al Torrent Cuitó. De fet les persones d'Esquerra sempre hem dit que si la planificació urbanística del nostre poble, el POUM, permet la construcció de pisos tard o d'hora ens ompliran d'aquest tipus d'habitatges.

El pressupost del 2009 s’ha tancat amb dèficit Des de l’any 1990, quan també governava PSC-CIU, que el municipi no havia tingut un resultat negatiu Ja fa dos anys que el comptes de l'Ajuntament no surten. És a dir, que els ingressos són inferiors a la despesa. Amb altres paraules, es gasten més diners dels que hi ha. La inèrcia del govern del PSC-GIRCIU en aquestes dues legislatures ha estat la de no tenir mesura en la despesa.

S’ha estirat més el braç que la màniga Aquest govern ha fet ús de polítiques populistes per nodrir els seus interessos electorals. Ha pagat alguns àpats i festes a la gent de manera gratuïta, ha promogut campanyes mediambientals ineficaces, ha fet la coberta d'un pavelló que ha costat més car que fer un pavelló poliesportiu nou, ha realitzat projectes que no podrà dur a terme, ha mantingut una plantilla de tècnics innecessària, entre tantes altres males pràctiques. Mentre hi ha hagut la construcció de nous habitatges tot ha

anat bé, però quan aquesta font d'ingressos s'ha aturat, la casa gran ha començat a patir els seus propis excessos. Tot i així, el fons del govern de l'Estat, coneguts com ajuts Zapatero, per tal de contrarestar la crisi econòmica han donat una mica d'oxigen. Sinó el balanç hauria estat ben pobre.

L'Ajuntament ha tancat els comptes municipals del 2009 amb un dèficit de 94.908€. Feia molts anys que això no passava. Concretament a l'Ajuntament no hi havia dèficit des de l'any 1990, curiosament quan governaven CIU i PSC. De moment aquest dèficit s'assumirà amb el romanent de tresoreria, és a dir, amb els estalvis que tenim guardats per fer front a les despeses no previstes. Uns estalvis, val a dir, que cada any són més escassos.

A partir d’ara, les retallades es notaran en els serveis que dóna l’Ajuntament Si el govern vol fer front a les despeses que sorgiran en els propers mesos, fruit del manteniment dels serveis municipals i de les necessitats socials de les famílies amb uns ingressos baixos, haurà de prendre mesures econòmiques importants. Ara és el moment de tenir un projecte de futur seriós i coherent per al nostre municipi, ja que l'època de les vaques magres tot just ha començat.


2

el toc 25 juliol de 2010

En aquest moment que l'economia està aturada cal que les accions del govern municipal estiguin dirigides cap al futur de manera clara. Cal una demanda decidida perquè el nostre municipi disposi d'un institut de secundària. Aquest nou servei faria que els nostres fills i filles no s'haguessin de desplaçar fora del municipi i, no menys important, gràcies a la vinguda de nois i nois de fora hi hauria una major dinàmica econòmica pels diferents serveis que ofereix i podria oferir el nostre poble.

La licitació dels concursos d'obres de l'Ajuntament, projectes que es fan amb diners municipals, tenen una legislació concreta que cap govern no es pot saltar. En una de les últimes comissions d'urbanisme, però, el secretari va haver de recalcar aquesta legislació perquè l'actual alcalde volia adjudicar-ho irregularment. Davant d'aquest fet, només puc dir que crec que és important que els responsables de l'Ajuntament donin exemple de com s'han de fer les coses d'acord amb la llei i d'acord als interessos generals de tothom.

“Cal apostar per l'Institut de Secundària”

"Qui té cua de palla, aviat se l'encén"

Jesús Salius

Regidor d'Esquerra

Cisco Martínez

Regidor d'Esquerra

EL REGIDOR OPINA

Esquerra no només ha aconseguit mantenir la periodicitat del Toc sinó que, a més a més, ha tingut la capacitat de millorar-ne els continguts i l’edició respecte als primer números. L’experiència per la qual hem estat passant com a grup i el treball en equip que suposa ens està ajudant a formar-nos com a futurs dirigents de l’Ajuntament del nostre poble. Això ho podem afirmar perquè escriure sobre temes municipals t’obliga a estar al dia i a entendre tots els processos administratius i polítics que mouen els afers d’un Ajuntament com el nostre. D’altra banda, podem afirmar que el Toc està escrivint una part de la història del nostre poble molt important. De fet, estem segurs que en el futur es valorarà molt més aquesta tasca que hem fet i que seguirem fent per seguir la història de Sant Pere des del punt de vista d’Esquerra.

el toc 25 juliol de 2010

Falta menys d'un any per les eleccions municipals i això es comença a notar, sobretot en les actituds dels polítics: tots tendim a intentar mostrar la nostra millor cara davant de la gent utilitzant els recursos que tenim a l'avast. En el cas d'Esquerra fent propostes vàlides de cara al futur. Els qui estan al govern, però, tenen a més a més la possibilitat de tirar endavant allò que se'ls demana de forma ràpida i eficient. Per això animo a tothom per aprofitarho i demanar, demanar i demanar. Ara és un bon moment.

"Ara és l'hora de demanar"

Jordi Romeu Regidor d'Esquerra

EDITORIAL El Toc està fent història Quan ara fa set anys Esquerra va posar al carrer el primer Toc on s’explicava l’actualitat municipal i el treball del grup a l’Ajuntament del nostre poble segurament molta gent no confiava que una revista política d’aquest tipus durés massa. Ja havia passat en anteriors vegades que un grup polític intentava publicar una revista més o menys periòdica. I és que arribar a 25 números d’una publicació trimestral no és pas fàcil. Demana un esforç per part dels qui l’escriuen i l’editen molt important i una capacitat de treball que només és factible si les conviccions són prou fortes. Ara per ara podem afirmar que és la revista publicada per un col·lectiu que ha durat més i que més números ha tret al carrer.

EL TOC DE LES PERSONES

11

www.esquerra.cat/santpereriudebitlles santpereriudebitlles@esquerra.org jercaltpenedes@gmail.com http://blocs.esquerra.cat/jesus-salius

Redacció: Carles Alegre Pérez - Ione Beobide i Murua - Agustí Castillo i Orús Rosa Ma Esteve i Nadal - Roger Fuentes Travesset - Rosa Maria Grau i Vilaseca Cisco Martínez i Muñoz - Pere Marra i Rosés - Carme Mateo i Soler - Amadeu Parache i Marra - Jordi Romeu i Carol - Jesús Salius i Gumà - Mònica Surroca i Piñol - Josep Torrents i Alegre - Josep Ma Vidal i Arnan Col·laboradors: Keito, Tresina Perendreu i Palau El TOC és on expliquem amb responsabilitat el nostre punt de vista sobre el dia a dia de la gestió municipal. La secció local d’Esquerra assumeix el cost d’aquest butlletí informatiu.

persones totes disfressades. Era i és una cosa molt bonica, però segons com, s'ha d'anar una mica darrere les persones perquè hi vinguin, ja que sempre falta gent. I després sempre m'ha agradat anar a la comparsa del Centre Cultural. I és que a mi aquestes coses m'agraden molt. Jo trobo que participar de les festes és bonic. 7.- I en quines coses més participes? També ballo amb les danses de la Festa Major, que ja deu fer uns quinze anys i és clar, sóc de les més veteranes. Hi sóc des del primer any. I alguna vegada he comentat de deixar-ho i aleshores totes les companyes em diuen que no ho deixi, que sent un de les fundadores jo hi he de ser. Això és d'agrair, i, al cap i a la fi, a mi m'agrada ballar-hi. 8.- I teatre n'has fet mai? Sí, n'havia fet. Al Centre Cultural, quan encara era soltera, en fèiem amb la colla que anàvem. Vam començar a cantar amb la coral Violeta, que també era del Centre, i que la dirigia el Joan

Bou. Aleshores la gent de la mateixa coral també fèiem teatre. I ara ja fa trenta anys que també vaig a la Coral Riudebitlles. També hi he estat des del primer dia que es va constituir. Fins hi tot al principi vaig aprendre una mica de música. Vam començar l'any 1979 i vam estar un any assajant per sortir per cap d'any. Aleshores hi havia de director el Lluís Romaní i la seva dona Agustina. I hores d'ara encara ho anem aguantant quasi tot. Es pot dir que després d'uns anys d'estar casada sempre que han vingut a trucar a la porta de casa jo sempre he intentat donar resposta i participar en tot allò que puc. Jo sóc d'una manera que miro de donar ànims i engrescar als altres perquè segueixin col·laborant o perquè comencin a participar en les coses. Tu pensa que per muntar el Pessebre Vivent jo anava casa per casa, i tot i que aquest barri és un dels petits havíem aconseguir implicar fins a quaranta persones. Si esperes que les persones vinguin difícilment les coses es faran, s'ha d'engrescar la gent, i aquesta ha

estat una de les meves virtuts. Jo penso que totes les persones haurien de col·laborar poc o molt en totes les festes. 9.- Canviant una mica de tema, què és allò que més t'agrada del municipi? Ui, això és difícil. Diguem que a mi m'agrada tot, les festes, és clar; que la canalla pugui anar a jugar a la plaça del Paper; i després el també m'agrada molt és el Barri Vell. A mi que no m'hi moguin, m'hi trobo molt bé vivint-t'hi. 10.- Lligat amb el deies abans, tu ets sòcia del Centre Cultural de sempre, sabries dir-nos en quin moment creus que està aquesta entitat? Jo veig que es van fent coses i que valdria la pena que la gent jove que té canalla es fes soci, ja que això permetria fer moltes activitats més. Ja ho sabem que l'Ajuntament ha assumit moltes coses que abans feia el Centre, i clar això ha fet recular aquesta societat. En qüestió de socis hem perdut molt aquests últims anys i això no hauria de ser així. Abans si no hi hagués estat el Centre no haguéssim tingut el Carnestoltes per la canalla, i clar d'ara fa uns anys que també hi ha el carnestoltes infantil de l'Ajuntament i molta gent va deixar de ser soci. No es tracta de competir els uns amb els altres, sinó de complementar-se, però les coses han anat com han anat. Ara la gent que som socis som gent bastant gran, i la veritat no es veu un futur massa clar per l'entitat. 11.- Ara que anomenes la gent gran, quines necessitats creus tu que necessita aquest segment de la població? Jo penso que se'n fan moltes de coses per la gent gran, però penso que estaria bé que també que es fes teatre, o fins i tot es fes playback, com aquell que fa un taller de memòria. Per altra també penso que estaria bé que les administracions inverteixin més en residències i atenció a la gent gran que ho necessita. Ara el jovent tots treballeu i teniu canalla i clar el problema és qui s'ha de cuidar d'aquelles persones que estan malaltes o són dependents, jo penso això, cal més implicació de l'Estat, la Generalitat i dels ajuntaments. Moltes gràcies Tresina per col·laborar amb el Toc d'Esquerra!!


PERSONES D'ESQUERRA En aquest apartat del Toc us volem presentar algunes de les persones que formaran part de la llista electoral amb què el grup municipal Esquerra es presentarà a les properes eleccions municipals del 2011.

"Ara toca reclamar una consulta oficial a nivell de tot el país" Roger Fuentes Travesset Llicenciat en Història i portaveu comarcal de les JERC Quina valoració fas de la consulta sobre la independència que es va fer a Sant Pere el 25 d’abril passat? Molt positiva! 703 persones van votar lliurement el futur que volen per a Catalunya, i el 90% es va declarar independentista! Mai ningú havia imaginat que a Sant Pere hi hagués tants independentistes; és clar que mai ningú els ho havia preguntat! Què queda després de l’èxit aconseguit? El futur! Hem demostrat que la ciutadania pot decidir sobre qüestions molt serioses de manera democràtica i pacífica. Ara cal que exigim el dret de decidir i que se’ns tingui en compte. Ara toca reclamar una consulta oficial a nivell de tot el país. Quan fa que milites a Esquerra i per què? Jo sóc membre d'Esquerra i de les seves Joventuts des dels 18 anys, i en tinc 26. La mateixa setmana del meu aniversari vaig anar a la seu nacional a donar-me d’alta. Ho vaig fer perquè sé que per solucionar els problemes dels catalans és necessari fer un canvi a millor. Per què penses que Catalunya ha de ser independent? Espanya ens roba cada any 22.000 milions d’euros en forma d’impostos que després no s’inverteixen a Catalunya, això és el 10% del nostre PIB! Ser independents no només és el dret que tenim com a poble, sinó que a més ens és molt necessari per poder sostenir el nostre estat del benestar.

Som una nació, nosaltres decidim

"És molt necessari, sota el meu punt de vista, un teatre municipal en condicions" Amadeu Paratge Marra Llicenciat en Estudis d'Art Dramàtic al Col·legi delTeatre Com veus la cultura al nostre poble? Penso que som un poble on hi ha moltes entitats que abracen diferents àmbits de la cultura. Només amb que es mantingui i s’intenti millorar la qualitat o augmentar l’activitat ja seria molt positiu. Què necessitem pel que fa a infraestructures culturals? És molt necessari, sota el meu punt de vista, un teatre municipal en condicions. S’ha de fer un estudi de quines són les possibilitats de construcció per poder visualitzar si ha de ser només teatre o que doni joc per fer una sala polivalent que aculli les diferents activitats culturals del poble. I a activitats? De grups de teatre n’hi ha dos, una coral, diferents balls i grups de Festa Major, entitats juvenils, Recerques, un grup de ball artístic... No ser si me’n deixo algun. Això aporta una activitat cultural que, amb una instal·lació que ajudi al seu bon funcionament pot fer que millori i que, per descomptat, s’hi sumin noves creacions i que la participació de la gent del poble sigui major. Per a què serveix les activitats culturals en un poble com el nostre? Doncs per sentir-te identificat en un grup de persones que fan alguna creació cultural de caràcter altruista. Relacionar-nos els uns amb els altres afavoreix la convivència i per descomptat la comunicació a totes les edats. La cultura ens posa a tothom en igualtat condicions.

LA MIRADA IRÒNICA

JULIOL DE 2010 ANY 8 NÚM 25

Secció local d'Esquerra a Sant Pere de Riudebitlles EL TOC DE LES PERSONES Tresina Perendreu i Palau "Trobo que participar en les festes és bonic."

E l J o c d e l To c

Et regalem el Joc del Toc per celebrar el número 25 Posem una mica d'alegria a la política municipal perquè aquest estiu passis una estona entretinguda

ÉS L'HORA DEL BARRI VELL El barri més emblemàtic del poble ha de deixar de ser el més degradat

pàgina 9

per Keito

Des del Toc volem donar les gràcies i felicitar a tots els assistents a la manifestació del 10J

TORNEN ELS NÚMEROS VERMELLS CONVENI PER ACABAR EL POLÍGON amb el suport d'Esquerra, ha El pressupost de l’Ajuntament torna L'Ajuntament, firmat un acord amb una promotora per fer a ser deficitàri després de 20 anys les últimes 5 naus a la Plana del Soler pàgina 3

pàgina 3

Toc 25  

Revista política local d'Esquerra a Sant Pere de Riudebitlles. Núm. 25.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you