Copa del Món 08/09 Esquí alpí Dames
Encara tinc la pell de gallina. Ja han passat uns dies de l’estrena de la Copa del Món a la Molina, però les emocions que vàrem gaudir els qui vam ser presents a l’estació ceretena quedaran per sempre més al nostre record. No sempre hi ha l’oportunitat que una estació catalana pugui organitzar una prova de la Copa del Món. Molts són els condicionants que es donen abans i en el decurs de la competició. La Molina tenia una bona experiència en la Copa d’Europa que avalava la seva solvència, però, com diu la dita, d’honrat no només s’ha de ser, sinó que també se n’ha de semblar. Estava clar que per experiència i per saber fer bé la feina no seria, però els nervis, les presses i el voler fer les coses bé sempre poden jugar-te una mala passada. Però, el cap de setmana del 13 i 14 de desembre tot va sortir rodó. Hi havia neu per parar un tren, l’estadi va estar en perfectes condicions tant el dissabte com el diumenge, tot i que aquest darrer dia no va ser gens fàcil deixar la pista en les millors condicions, i l’ambient va ser el de les grans ocasions. Un ambient de ‘Champions’, però no pas de primera ronda o de segona fase, sinó de final. El village que es va instal·lar amb les carpes de les marques va ser tot un èxit i va donar molt de caliu. Però parlant de caliu, renoi quin ambientàs es va viure a la línia d’arribada al llarg del cap de setmana gràcies a l’escalfor que transmetien les grades. Les 2.000 persones que van omplir de gom a gom les grades el dissabte i el diumenge van fer tant o més soroll que la graderia del Camp Nou al clàssic Barça-Madrid, fins l’extrem que les mateixes corredores deien que sentien el suport del públic en cada gir i que aquest alè les feia anar més ràpid. En aquesta tasca, la feina del locutor Santi Gallardo va ser de les que es recorden, com la d’aquells toreros que surten de la plaça a coll de la seva quadrilla. Renoi com en sap, de fer la seva feina.
Per fi comença l’espectacle Després de dos anys d’intensa feina sobre el terreny i molts més de perseverança per fer-se un lloc en el circuit de la Copa del Món, la Molina es va treure la son de les orelles el dissabte 13, amb la celebració de la prova del gegant, en la que era l’estrena de la Copa del Món als Pirineus. Les condicions per a la disputa de la competició eren perfectes, amb la pista en molt bon estat, bona visibilitat i la neu en òptimes condicions. La victòria va ser per a una Tanja Poutianen que va estar incommensurable, especialment en la segona mànega, deixant en segona posició a la italiana Manuela Moelgg i tercera a l’austríaca Nicole Hosp. No va ser una baixada fàcil, sinó força selectiva, que posava de manifest l’exigència de l’estadi Supermolina, de reconegut prestigi i dificultat. Prova d’aquesta exigència van ser la desqualificació de Lindsey Vonn o les sortides de pista d’esquiadores de reconegut nivell com Kathrin Zettel, Anja Paerson o Denise Karbon. Leyre Morlans i Carolina Ruiz del Castillo no van ser una excepció i van posar fi a la seva cursa abans de creuar la línia d’arribada. La festa del primer dia de competició no es va acabar amb la celebració del gegant, ja que el poble d’Alp va acollir el sorteig de dorsals de la cursa del diumenge en un ambient força càlid i acollidor. L’acte va ser senzill, força emotiu i per arrodonir la festa, fins i tot la neu va fer acte de presència. Renoi, quin cap de setmana estàvem vivint. Les mateixes esquiadores mostraven la seva sorpresa davant la gran rebuda que els van dispensar els molts aficionats arribats fins al bonic poble d’Alp.
Un eslàlom per recordar Amb el bon gust de boca que ens va deixar la disputa del gegant, i, per què no, la clara victòria del Barça davant el Madrid, ens vàrem anar a dormir, expectants davant la segona i definitiva jornada de la Copa del Món. Mentre a l’exterior de l’Hotel Supermolina queia la neu a dojo, nosaltres comptàvem amb els dits d’una mà les hores que faltaven perquè sortís el sol. Però, abans de gaudir-ne, vàrem haver de demanar una pala per treure la neu que gairebé tapava el cotxe i poder arribar a la carretera. Ens va costar arribar a l’estadi de competició. El dia era fred, nevava molt, la visibilitat no era excessivament bona i fins i tot hi havia a qui li ballava pel cap la suspensió de la prova. Però de nou els tècnics de la Molina, voluntaris i tot el