surfcompetición
Les noies TAMBÉ SALTEN Els salts d’esquí no són patrimoni exclusiu dels homes. Les dones ja saltaven i Celes Piedrabuena
protagonitzaven la Continental Cup, però d’ençà la passada temporada ja dis-
Arxiu
puten la seva pròpia Copa del Món, amb la mirada posada als Jocs Olímpics d’Hivern de Sochi 2014 (Rússia).
que va ser la millor saltadora del 2005 al 2009 de la Continental Cup, fins que el 2010 va sortir a escena Daniela Iraschko. La saltadora austríaca de Leoben ja apuntava maneres i estava sempre sota l’ombra d’Anette, fins que va donar ja el salt de qualitat que s’espera en els grans esportistes per ser el referent. Amb una Copa Continental consolidada van arribar els mundials, i especialment els Mundials d’Oslo de 2011, de vital importància per al futur dels salts femenins. De com es desenvolupés, i en funció del nivell que demostressin les saltadores, els salts de dones serien inclosos en el programa dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sochi 2014 (Rússia) per primer cop. No ho van tenir fàcil donades les complicades condicions meteorològuiques, però ho van aconseguir, davant l’atenta mirada de la sueca Gunilla Lindberg, representant del Comitè Olímpic Internacional (COI).
Diu la dita que no hi ha més cec que aquell que no vol veure, i els estaments com la Federació Internacional d’Esquí (FIS) de tant en tant pequen de massa immobilistes, de tancar els ulls o de no voler veure la realitat que els envolta; de ser massa reticents als canvis i de no voler incorporar alguns esports a les seves disciplines o de no donar una major sortida a modalitats o esports que tenen una gran empenta. I això és el que ha passat amb els salts de dones, quan el cert és que la constància de les àligues voladores ha estat màxima i quan, després de molt insistir, per fi se’ls ha obert la porta dels Jocs Olímpics d’Hivern.
Continental Cup, el primer pas Per arribar a tenir consideració olímpica, les saltadores han hagut de patir i de lluitar molt, fins tenir la categoria i el reconeixement que es mereixien. Les saltadores es van a començar a posar de debò al 2003, any en què es va disputar la primera prova de la Continental Cup, el que vindria a ser l’esglaó inferior de la Copa del Món. La prova es va disputar a un escenari mític com el de Planica, Eslovènia. Al 2004 no es va disputar aquest calendari, però al 2005 va tornar amb energies renovades i es van arribar a disputar un total de deu competicions, xifra que pujaria fins a quinze i que d’ençà fins aleshores s’ha anat mantenint. I, al llarg d’aquest anys, hi ha hagut una gran dominadora, la saltadora noruega Anette Sagen,
Olímpiques per primer cop La possibilitat de ser olímpiques era una de les batalles que les saltadores havien lluitat amb força, especialment als Jocs Olímpics de Vancouver 2010. Recordem que fins i tot van dur el cas davant la Cort Suprema canadenca per sentir-se discriminades, ja que, fins aleshores, l’esquí de salts femení era, juntament amb la boxa, l’únic esport en què només participaven els homes dins del programa de disciplines esportives dels Jocs. El que va passar va ser 87
3