Page 1

REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENES ANY 34 març del 2009

núm.170

OBRES SOTA LA LÍNIA I LA CRISI


editorial

s u m a r i

Dificultats econòmiques

Editorial

3

Que al nostre Ajuntament hi ha dificultats econòmiques és un fet evident i reconegut. En qualsevol entitat quan es dóna aquesta circumstància cal tenir en compte des aspectes: Ingressos i despeses.

Actualitat

4

Reflexions

9

Bústia

10

Pel que fa a les despeses caldrà potser plantejar-se quin són els serveis que presta l’ajuntament perquè de fet són gairebé sempre deficitaris. Ho reconeix el mateix alcalde i de fet la majoria ho són per definició.

Especial

10

Opinió

11

Reportatge

14

Esports

16

L’esplai

19

Escola St. Marc

20

Pocsóroh

22

Cara a creu

23

Un conte

25

Cultura

26

Call de cultura

27

Pessebres

28

Tanmateix on és més delicada la qüestió és en l’apartat dels ingressos. Els propis de qualsevol ajuntament surten bàsicament de tres fonts: activitat industrial, impostos directes i els relacionats amb l’activitat urbanística; la majoria d’ajuntaments depenen en bona part de les plusvàlues que es generen i els ingressos per permisos d’obres que produeixen aquesta activitat que en el darrer any s’ha enfonsat pràcticament arreu. De fet no és un problema exclusiu del ajuntaments; aquesta setmana la premsa ha publicat la informació de que la Generalitat acabarà pagant l’estació del TGV (AVE) de la Sagrera a Barcelona amb les plusvàlues – textual – del solar quan tornin a revaloritzar-se - . Al nostre poble ha passat i continua passat el mateix; el pavelló s’ha construït gràcies a l’ampliació en el seu moment de la zona urbanitzable i el mateix passa ara amb l’institut, que és possible gràcies a la urbanització del torrental. Com manifesta l’alcalde en l’entrevista que li fem Calldetenes encara és més sensible a aquesta aturada del sector de la construcció perquè no té a penes activitat industrial al poble i la que hi ha genera molt pocs ingressos. Queda només l’alternativa d’apujar els impostos.

Fe d’errades En el número passat anunciàvem el carnestoltes pel dia 8. D’altra banda un error d’impremta se’ns va menjar les dades pluviomètriques. Les trobareu en aquest num.

Sens dubte que algú s’haurà de plantejar a fons com es financen els ajuntaments, perquè d’altra manera aviat no quedaren terres per revaloritzar.. o bé, es clar, renunciar la prestació d’alguns serveis sens dubte necessaris però que poden ser prestats per la iniciativa privada.

REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENES Any XXXIV, núm. 170, febrer 2009. EDITA: Col.lectiu L’ Espiga, amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Calldetenes. L’ Espiga és membre de l’ Associació Catalana de la Premsa Comarcal. DIPÒSIT LEGAL: B-3297-82 CONSELL DE REDACCIÓ: Pere Arumí, Ester Codina, Xevi Domínguez, Miquel Erra, Joan Pujol, Miquelina Saborit, Aleix Sala i Núria Vila. ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Montse Arumí i Joan Pujol. DISTRIBUCIÓ: Teresa Danés, Marta Puigdesens,

Eva Freixa, Ferran Barcons, Marc Pujol, germans Colom, Marta Vila, Aina Arumí, Mireia Serra, Ariadna Puig i família ArumíCassany. FOTOGRAFIES: Bruna Arumí, Santi Puig. DIBUIXOS: Montse Batalla, Marta Sánchez. L’ ESPLAI: Esplai Equinocci. PARLEM-NE Xavier Gost i Albert Cabanas. CÒMIC: Xevi Domínguez. L’ESCOLA: CEIP Sant Marc. T’ EXPLICO UN CONTE?: Marta Sánchez. KATIUSKES.COM: Núria Vilà, Ester Codina i Jordina Puigdesens... POCSÓROH: Núria Vilà i Ester Codina. Foto portada: L’actual línia d’alta tensió i futura Avgda F. Macià L’ ESPIGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats d’aquesta publicació

5


actualitat

Festes Nadalenques

14è Karkamal

La cavalcada de Reis enguany va presentar alguns canvis essent la principal novetat la incorporació de més torxes fetes amb material reciclat a base d’ampolles de plàstic i espelmes a l’interior que també feien el seu efecte. També destacar la renovació de la carrossa del patge reial i la del rei negre. La cavalcada va tenir el tradicional recoreregut i va acabar a la plaça 11 de setembre on es va fer també l’adoració.

En un dia esplèndid una vegada més el karkamal que s’impulsa des de l’AMPA de l’escola St. Marc va recórrer els carrers del poble. Molta animació i molta participació de gent encara que poques disfresses. Pel que fa a les comparses, a part de les tradicionals al poble en els darrers anays- els de l’esplai que anaven de cartes de l’UNO , els de la tribu Balmes, els hippies de la família Font-Bassas i evidentment els de l’AMPA que enguany la van dedicar a l’any intenacional de l’Astronomia- també hi havia una bonica comparsa que venia de Santa Eugènia. Tot plegat una festa ben animada que va acabar a la plaça 11 de setembre amb la crema del carnestoltes després de la lectura del pregó, en mig del bullici del mercat setmanal. En acabat a part d’un petit refrigeri amb què l’organització va obsequiar als presents, van haver-hi una actuació de pallassos, per cert no massa reixida a causa dels problemes de so que van patir.

24a exposició de pessebres

Un total de deu pessebres han estat exposats en la tradicional exposició de pessebres al Centre Parroquial. Els seus autors en Pere Rovira, Josep Espelt, Josep Mª Serra, Joan Segalés, Mireia i Joan Boixadé, Aleix Sala, Josep Arumí, Oriol Bigas, Eudald Serra i el grup de catequesi. Aquest any han predominat els pessebres grans oberts a les quatre cares. La festa de cloenda de l’exposició es va fer el dia 11 de gener amb un concert a l’església parroquial ofert pel grup TamTam Gospel.

El temps Sens dubte que el darrer any ha estat molt plujós particularment a Santa Margarida. D’aquest darrer període cal destacar la precipitació del dia 27 de desembre, amb 66 litres recollits a S. Margarida i 30 al poble. També es destacable la neu caiguda el dia de St. Esteve que va arribar a cuallar durant una estona per bé que de seguida la pluja la va fondre. Val a dir que la neu va reaparèixer el dia de Reis i aquesta vegada si que va arribar a cuallar tot (15 cm a St. Martí) i que en cap moment va representar un problema i de fet el diumenge següent ja pràcticamernt no n’hi havia. Un altre meteor destacat ha estat les ventades del dia 24 de gener amb valors de 63,4 km/h tanmateix inferiors als del març del 2007. 180

poble

dies

S. Marg

dies

gener

22

3

20

4

160

febrer

14,5

2

20

4

140

març

53,5

5

61

s/d

abril

53,5

7

58

9 17

153,5

13

juny

108

10

111,5

12

juliol

48

2

58

6

agost

41

3

64

4

75,5

6

79

7

octubre

88

8

135,5

13

20

novembre

70

4

55,5

4

desembre

73

8

106

10

0

800,5

71

954,5

90

TOTAL

poble St.Martì

100

maig

186

setembre

ref2

120

en l/m2

en l/m2

pluges 2008

80 60 40

r r re ne ge feb

ril aig ab m

l t e ny re lio gos bre re br ju ju tu emb mb a m c e e t o v s se no de


actualitat

Comencen les obres al Serrat d’en Gambires

El serrat d’en Gambires. A la dreta el futur giratori i a l’esquerra el camí de Maspons, límit de la zona urbanitzada

Ha començat ja la urbanització del sector del Torrental que comprèn, a part d’un tram de l’emblematic i controvertit torrent, l’entorn de l’anomenat serrat d’en Gambires, fins al camí de Maspons. Simultàniament tambér s’estan portant a terme l’actuació dels Països Catalans i del c/ Sta Eugènia enllaç d’aquest sector nou amb el barri del Serrat i amb el de Darrera els Horts a l’altura del carrer del Terme.

que l’aspecte més important d’aquesta urbanització és l’espai per a l’institut de manera que s’ha començat l’actuació per aquest punt; l’objectiu de l’ajuntament és que puguin començar les obres com més aviat millor. De fet el projecte renovat ja el té la Generalitat per donar-hi el vist-i-plau. A l’ajuntament compten que les obres comencin abans d’acabar l’any, de manera que el nou centre de secundària sigui operatiu per al curs següent 2010-2011.

El SES a finals del 2010?

Encara la MAT

Pel que fa a les obres de desmantellament de la línia s’han endarrerit degut a les al.legacions que s’han presentat. D’entrada estava previst que aquest mateix març ja no hi passés corrent, però de moment tot continuarà igual, com a mínim fins a acabar l’any

Ordenança d’utilització instal.acions esportives

Pla anti-crisi del govern central

El SES tindrà tres línies

L’Ajuntament va aprovar en el darrer plenari de febrer una nova ordenança municipal per regular l’ús de les instal. lacions esportives. Consta de 29 articles i bàsicmanet i de moment regula les instal.lacions esportives actuals. L’objectiu de l’ajuntament és racionalitzar i reduir la despesa de la instal.lació que arran de la construcció del camp de gespa artificial, implica una aportació de l’ajuntament de 45000 € aquest any i de gairebé 90000 els següents. De moment s’està negociant però l’intenció és que el club es faci càrrec de la gestió de la instal.lació.

Com la majoria d’ajuntaments el nostre també s’ha acollit a les ajudes del fons es creat pel govern central destinat a obres als municipis per tal d’estimular l’economia. Les obres demanades al poble són les següents: ampliació del cementiri per un import de 135905 € , projecte de supressió de barreres arquitectòniques que puja 174398 € i el tercer es tracta de l’enlluemenat del sector del barri de darrera els Horts que no en disposava perquqè quan es va fer en el seu dia encara pertanyia al municipi de Sta. Eugènia; concretament es tracta d’un tram del c/ Jaume Balmes, el c/ Bellmunt i el c/ Sta. Sebastià. Puja 86350 €.

Degut a l’incrment d’alumnat en els centres adscrits enguany el SES comptarà amb una línia més de manera que passarà de dues a tres. Pel que fa a l’espai, segons que se’ns ha informat des de la direcció del centre, l’actual local és suficient. Es faren obres en la part part posterior de la planta baixa de la nau que encara no s’ocupa. Es donarà la circunstància que l’any vinent ja hi haurà tot l’ESO complert, amb un total de 9 grups i uns 270 alumnes, amb 2 grups a 2n, 3r i 4t i 3 a 1r Tot esperant l’edifici nou, aquest dissabte 14 de març faran una jornada de portes obertes.

Les obres d’urbanització, que pugen més de 5 milions d’euros, han d’estar acabades en el termini d’un any. Sens dubte

El més espectacular d’aquestes obres són les balises de seguretat que s’han hagut d’instal-.lar pel fet que les obres es

desenvolupen dessota la línia d’alta tensió el traçat de la qual, uan vegada desmantellada, constituirà un dels carrers més importants del poble, l’avgda. Francesc Macià, amb una gran rodona a l’altura del c/ Girona, on fins ara hi havia les instal. lacions de l’escola de trial - la qual s’ha traslladat a l’aparcament del mercat-

7


actualitat Taxa

Taxes 2009 Es van aprovar amb forta polèmica en el plenari del 16 d’octubre, com ja informàvem en el número de Nadal. Alguns aspectes a comentar és el descens del mínim de l’aigua que tanmateix ha anat acompanyat d’un increment dels altres trams i de la disminució de la quantiat mínima del 3r tram que passa ded 33 m3 a 20 m3.

Pressupost 2009 Aquest pressupost va ser presentat a l’aprovació del plenari el dia 2 de febrer en el qual es va estrenar el nou secretari en funcions. Van votar-hi a favor 5 regidors de l’equip de govern i en contra els 2 de poble en marxa que hi eren presents i els 2 de CiU. Es va abstenir el regidor de l’equip de govern Màrius Valls. En les seves intervencions el cap de llista de CiU Marc Verdaguer va argumentar el seu vot en contra amb dues raons: que no es compleix el pla de sanejament perquè contempla una inversió real de més de 8 milions d’euros – l’alcalde va respondre que anaven a càrrec dels propietaris i que per tant es complia la recomanació de la Diputació de no incloure-hi noves inversions- i també perquè hi mancava el preceptiu informe de intervenció que havia d’haver elaborat el secretari. De fet aquest plenari no va tenir validesa perquè encara no s’havia publicat al DOG el nomenament del nou secretari com ja van plantejar el regidors de CiU com a qüestió prèvia en el ple. Essent així es va repetir el plenari al cap de 15 dies i amb el preceptiu informe de intervenció damunt la taula. En aquesta ocasió, amb tots els regidors presents, el pressupost va tenir els 6 vots de l’equip de govern a favor, el vot en contra de poble en Marxa i l’abstenció de CiU perquè continuaven considerant nul de dret el nomenament del secretari. Aquesta situació va crear, per cert, moments de tensió entre el secretari i els regidors de CiU. En aquest plenari es van repetir, per cert, tots els punts que es van presentar en el primer entre els quals el de la nova ordenança de funcionament d’instal.lacions esportives que havia quedat sobre la taula en el primer plenari a petició de Poble en Marxa i que en aquest segon si que es va aprovar; també hi figu-

8

Període cobrament

Import (euros)

Var. 2008(%) Dis 45,4 31,4 29,7 39,4

Aigua

Rebut trimestral

0,3058 (mínim hab.) 1,96 (>20 m3) 0,8835(excés ind) 0,8756 (excés agr.)

Vehicles

2-2 al 2-4

24,61 (fins 8 CV) 66,46 (8 a 12 CV)

10,8 10,7

Guals (sense placa)

3-4 al 4-6

50 (fins 5 veh.) s/d

12,5

Escombraries

3-4 al 4-6 no dom. Dom. 2 rebuts semes.

109,34(habitatge) 130-320(botigue) 359,41 (bar-nucli)

Cementiri

3-4 al 4-6

12

No var 10-28,7 7,0 20

IBI urbà (tipus: 0,98) no dom. 3-4 al 4-6 dom. 2 rebuts semestrals DESPESES

INGRESSOS 1. Impostos directes 2. Impostos indirectes 3. Taxes i altres ingressos 4. Transferències corrents 5.Ingressos patrimonials Total ingressos corrents

831.600,00 1.Despeses de personal 95.000,00 2. Béns corrents i serveis 7.134.205,00 3. Despeses financeres 3.003,00 Total despeses corrents

2.317.955,00

8.808.205,00 99.844,00 7. Transferències de capital 1.548.828,00 9. Passius financers 5,00 total operacions de capital

9. Passius financers

4,00

TOTAL INGRESSOS

84.600,00 70.130,00

8. Actius financers

total operacions de capital

1.141.175,00

744.397,00 4.Transferències corrents

6. Inversions reals 6. Alienació d’inv. Reals 7. Transferències de capital

1.022.050,00

1.648.681,00 TOTAL DESPESES 10.456.886,00 ESTALVI NET:

rava l’acord per sol.licitar acollir-se al pla d’inversions local del govern de l’estat; en aquesta ocasió tots els regidors van aprovarho. Dels números del pressupost a part de la forta inversió nova - de fet un xic inferior a la de l’any passat- reflex de les importants obres d’urbanització, que s’han engegat – Torrental, Paisos Catalans, El Pujol- Torre Marc - . Altres números destacats és el creixement de les despeses de personal d’un

8.112.533,00 8.000,00 262.842,00 8.383.375,00 10.701.330,00 6.574.850,00

6% tot i la reducció de personal que s’ha fet, i sobretot el fort increment de les despeses financeres ( veure gràfica pag 15) reflex de la delicada situació econòmica de l’ajuntament.. Un altre número curiós és les despese de representació que passen de 6 a 22000 €, criticada per la oposició i justificada per l’alcalde dient que el que passava és que en anteriors exercicis aquestes despeses estaven repartides en diferents partides i en aquest exercici s’han ajuntat en una sola.


actualitat Breus POBLE EN MARXA TREU UN BUTLLETÍ. Aquesta candidatura municipal ha tret una nova edició del seu butlletí informatiu. I aquesta pot portar polèmica perquè s’hi demostra, amb números que Calldetenes és un poble car. L’alcalde, en l’entrevista que li hem fet diu que és mentida. Qui te raó? L’AJUNTAMENT, L’EMPRESA MÉS GRAN DEL POBLE. Amb 36 treballadors l’ajuntament és probablement ja l’empresa més gran del poble. Evidentment aquí s’hi inclou a part del personal estrictament de l’Ajuntamentadministratius, tècnics i manteniment, les educadores de la guarderia i el personal del casal Armand Quintana, a part d’altres com és ara el punt Jove, el Teatre, etc. TALLEN ELS PINS DEL CAMP DE FUTBOL. Després de la ventada del dia 24 de gener l’ajuntament va decidir tallar els altíssims pins situats darrera de la porteria de ponent del camp de futbol. Pel que sembla havien quedat un xic descalçats pel moviment provocat per la forta ventada. ESCAMOT NO PATIU! En el plenari del 16 de febrer es va aprovar per unanimitat una moció en defensa de les festes tradicionals en foc en perill a causa de la nova directiva europea que en restringeix l’ús. CARAMELLES 2009. Ja han començat els assajos. com de costum s’estrenaran el dissabte a vetlla pasqual, sortiran el diumenge al matí pels carrers del poble per coincidir amb la rifa de pernils el dilluns de Pasqua a St. Marc.

TELÈFONS D’INTERÈS 14-03-09

Esbart Dansaire Castell de Tona a l’Auditori-Teatre

15-03-09

Mestres!!! (GALL Teatre) a l’Auditori-Teatre

20-03-09

El Rei Lear, de W. Shakespeare, a l’Auditori-Teatre

Serveis de salut

Dispensari 93 889 04 64 Farmàcia 93 889 10 44 Urgències (CAP S. Eugènia)

93 885 45 56

Hospital General de Vic 93 889 11 11 Emergències 112 Clínica de Vic 93 886 12 11 Creu Roja Vic 93 889 55 55

Policia

t

Altres serveis

13-04-09

Ajuntament Parròquia Bombers Estació d’ autobusos RENFE Repsol ITV ENHER FECSA Aigües SOREA Informació Generalitat

19-04-09

t

Entitats

21-03-09

Albert Pla a l’Auditori-Teatre

22-03-09

Concurs ocellaire

22-03-09

Carmina Burana, a l’AuditoriTeatre

28-03-09

El Profe, a l’Auditori- Teatre

11 i 12-04-09

Cantada de caramelles

04-04-09 Beth i Litus a l’Auditori-Teatre Rifa de pernils a St. Marc XV BTT Pa i Trago

23-04-09 St. Jordi

Mossos 93 886 08 45 Policia Nacional (D.N.I.)93 889 44 44 Guàrdia Civil 93 883 27 92 emg. 062

Esc. Bressol CEIP St.Marc Casal Avis

93 886 31 05 93 889 33 37 93 886 25 25 93 889 19 17 93 883 35 70 901 12 12 12 93 886 20 33 93 883 35 70 900 73 73 73 908 79 92 90 012

93 889 17 93 93 886 27 93 93 889 00 45

MOVIMENT DEMOGRÀFIC (desembre-gener-febrer) Naixements: Martí Capdevila Sanjaume, Mohamed Adraoui, Gemma-Astrid Pla carbonell, Joana Conill vigué, Xenia Barniol Morató i Ingrid Folgarolas Morató. Defuncions: Joan Bardolet Masplà, 93 anys; Rosario Moncau Costa, 88 a.

I és que... no fa goig

L’horari de servei de la nova deixalleria és de dipum a dipam i des de les uhm a les uhmm hores. No fa goig però és així. 9


reflexions l’anxaneta

I ara què ?

F

espai de reflexió per Miquelina Saborit

a dies que ens remou l’estomac a tota hora: crisi. Evidentment alguna cosa que no va del tot bé, que no rutlla prou fina ens està passant en el món tant global com aquest. Tot just tornant de vacances es va començar a parlar del fenomen de la recessió que de primer volia dir: aquells que tenen molt, que amb els pisos guanyen el doble dia sí i dia també els costa una mica més de temps fer créixer la guardiola. Els que guanyaven 10, ara en guanyen només 7, i això sí que els preocupa. És tant important “el dany” que diaris, revistes, televisions i pàgines web comencen a fer-se ressò del problema. A diferència d’altres cops ara a més sembla que la globalització ha provocat una mutació i que el fenomen passi al ric dels Estats Units, al poderós del Brasil i el potentat de la Xina. És a dir la mutació és que a diferència d’altres sots ara la sotragada afecta a tots els poderosos del planeta. I com que els que tenen molt, no volen perdre el ritme de guanys, comencen a retallar despeses. Però per on comencen? Doncs pel treballador de base. ERO’s globals que afecten a tots els sectors: industrials, primaris, serveis...a tot arreu sobra gent. Les comendes cauen, no cal produir tant, la gent perd la feina, no pot comprar tant, no pot pagar els crèdits, els bancs retallen els crèdits, la gent no pot comprar tant, ..i això no té fi. I heus ací que si bé de principi era un tema de premor de temps de guany a poc a poc la bola de neu es va estenent com una taca d’oli. D’apoderat a apoderat, de país a país i al final embolica que fa fort: sembla ser que tot el globus està entrampat amb el mateix problema. A més s’hi afegeix que les hipoteques comencen a incrementar preus i la gent ofegada per un creixement desmesurat comença a declarar-se insolvent. Els increments de preus desmesurats obliguen a alguns deutors a tornar les claus de la casa dels seus somnis i els bancs veuen com en lloc de ser servidors de diners es converteixen sense voler en agents immobiliaris amb un parc de claus i vivendes que no havien previst . Aquí s’esdevé la segona part del problema: els bancs tanquen l’aixeta. S’adonen que aquells crèdits a 40, 50 o 60 anys que concedien a tort i a dret son insalvables. Per tant recondueixen de sobte el criteri de cessió de préstecs. I comença un cercle viciós que o trenquem o tocarà molt i molt fons i arrossegarà molt i molta gent. O comencem a reinterpretar que el creixement etern no és sostenible, ni pel planeta ni per les persones ni per les organitzacions, i que cal mirar-se el melic amb els ulls que l’ampolla és mig plena. El secret de la recuperació serà descartar aquest pessimisme endèmic, optar per un optimisme objectiu i una nova creativitat o visió del negoci. Sempre hi ha escletxes i noves oportunitats, només cal mirar-les des d’un nou angle.

Turons de Sant Marc

per Josep Ma. Serra

E

n el nostre municipi, com en els d’arreu del país, en el pas dels anys han canviat en tots els aspectes. Un dels que fa més evident el canvi, per la seva configuració geogràfica, és el natural. L’alteració del paisatge, zones de conreu, erms i boscos, és deguda a la pròpia natura, però l’element principal que incideix més directament en el canvi és la mà de l’home. A Calldetenes, antigament, turons com el d’El Serrat o El Padró van ser edificats degut a les necessitats socials de creixement del poble. Els turons i terrers del voltant de Sant Marc, s’han format per l’erosió del terreny durant centenars d’anys. Configuren un paisatge natural i verge. A llocs, que són de menys amplitud i on hi queda un petit gruix de terra, hi creixen roures i alzines acompanyades d’una catifa d’herba verda. A les zones més àrides, que són les que ocupen més territori, s’hi desenvolupen espècies d’arbustos grossos i petits, destacant principalment la farigola. La peculiaritat d’aquestes terres és el seu color gris i rocós. El pla d’urbanisme de la zona esportiva del poble ha començat a malmetre aquest territori. Li ha clavat la primera “queixalada” pel sector d’El Torrental i els seus voltants. La destrossa de fa temps dels arbres centenaris i l’actual moviment de terres i pedres en són una bona mostra. Aquí no hi valen excuses que un cop acabat quedarà una zona molt bonica per gaudir d’un bon esbarjo. Això es protegeix i es conserva en el seu estat natural, o no tornarà a ser mai més aquest espai verge de sempre. L’error de no haver aturat i canviat, parcialment, aquest pla d’urbanisme, hauria de servir pel futur com a lliçó i reflexió de properes actuacions urbanístiques. Naturalment, trobar el punt just d’una realitat de creixement del municipi i el respecte en el seu entorn natural és difícil. Les decisions administratives preses per l’ajuntament, no seran eficaces, sinó es té en compte un bon criteri d’un mirament respectuós i proteccionista d’unes zones tan boniques com els turons de Sant Marc. Si s’actua correctament en tindrem per molts anys; en canvi, si li anem clavant petites “queixalades” amb l’excusa de qualsevol necessitat justificable, ens quedarem sense un territori molt entranyable que forma part del caràcter del nostre poble. De Calldetenes.

11


bústia

Un dissabte d’excursió El dia vint-i-set de setembre, a les vuit del matí, sortírem dels Prats de Rei tota una colla de persones amb un bonic autocar de la companyia Serrat-Prats –molt còmode, per cert, i molt nou– en direcció a un altre poblet anomenat Sant Pere Sallavinera, on ens esperava un altre grup de gent. En total fórem quaranta-dues persones, a qui, per fer les visites als museus i a altres llocs, separaren en dos grups. Vàrem fer una paradeta per esmorzar a Gurb i, tot seguit, vam continuar cap a Folgueroles. Allà visitàrem la casa museu on va néixer Mn. Cinto Verdaguer. Una noia ens ho explicà tot molt bé. Ens passaren un vídeo de la seva vida, amb versos d’aquells seus, tan i tan bonics. Tot plegat, una meravella. Vam fer fotografies davant l’estàtua que Mn. Cinto té enclavada en una plaça del poble. Tot seguit, continuàrem cap a Calldetenes per visitar un molí fariner com els que hi havia hagut antigament; l’aigua fa anar les moles i aquestes trinxen el blat. La casa on hi ha aquest molí es coneix amb el nom de «Molí de la Calvaria», potser perquè a la façana hi ha tres creus. El molí és molt net i ben cuidat, el paisatge preciós; hi ha una bassa gran plena d’aigua molt clara, on es passegen unes oques, que acaben de fer més bonic aquell entorn. Els plataners, alts i espessos de fulles, fan la delícia dels visitants. Després d’ensenyar-nos les moles i totes les eines del camp que tenen guardades a la casa, ben col·locades a les parets, ens van passar un vídeo, on vam poder veure molt bé com, en temps remots, els segadors recollien el blat i, de la palla, feien les garberes. Seguidament, una carreta

12

tirada per dos bous s’encaminava cap a l’era amb les garbes i, un cop allà, tres cavalls rossos i amb la cua llarga, rodaven i rodaven; així era com destriaven el gra de la palla. Eren uns altres temps molt diferents dels d’ara. Després de dinar, ja ens esperaven a Vic per visitar el Museu Episcopal, tan nou, tan net i ple de figures religioses. Allí hi ha guardada, entre moltíssimes altres coses, la imatge de la Mare de Déu de la parròquia de Boixadors; aquesta imatge és l’autèntica, tota de marbre. És una de les peces més valuoses del museu. Acabada aquesta visita, ens dirigírem a la cripta de la catedral per oir la missa del dissabte al vespre, que serviria per a l’endemà. Allà tothom cantava i cantava, a la vegada que donàvem gràcies a Déu per tan bé com havíem passat aquell dissabte, visitant tantes coses en aquells poblets de prop de casa, tan bonics, amb els balcons plens de flors, nets i endreçats. Els parroquians dels Prats de Rei i de Sant Pere Sallavinera, i també alguns altres que ens hi afegírem, com que tot això ho desconeixíem, tornàrem a casa nostra embadalits. D. Fonts


opinió

En recòrd de Pere Català i Roca Calldetenes. Imatges en el temps, significa un servei no sols a l’indret, sinó també al País. Així s’expressava en Pere Català Roca en un paràgraf del pròleg del nostre llibre. En un altre lloc comenta: mirar velles fotografies constitueix un al·licient poderós, ..., que ens ofereix la sensació d’un notarisme expressiu del pas del temps. El 17 de juny de 1995 vam presentar el primer llibre de Calldetenes, on el fotògraf, etnògraf i historiador Pere Català Roca ens honrava prologant el nostre llibre i amb la seva presència. Entre les seves obres cal destacar que va ser director i redactor dels sis volums del Castells Catalans i els seus estudis sobres els castellers catalans va donar fruit a dos volums sobre el Món Casteller i, alhora, va ser impulsor del futur Museu Casteller a Valls. Com a tot excursionista i alpinista em plau recordar que va ser fundador de la nostra revista Vèrtex, on va col·laborar amb nombrosos articles sobre catarisme i toponímia.

Pere Català i Roca, envoltat del grup d’autors del llibre, al restaurant del Roser l’any 95, en un àpat que es va fer en acabada la presentació del mateix . Foto J. Roquer

Va ser ciutadà honorari de l’Alguer, premi de fotografia Ciutat de Barcelona, Creu de Sant Jordi i Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I. En fi tota una referència cultural del nostre país que ens va deixar el passat 11 de febrer. Pere, el teu record restarà present, per sempre més, a Calldetenes Miquel Erra. Ex-regidor de cultura

13


opinió

Parvulari balinès De fet no recordo ara l’última vegada que vaig estar en un parvulari. La família que m’ha acollit a l’illa de Bali fent-me partícip d’aquesta experiència és a la petita població de Dawan, que és en una de les parts més rurals i pobres de l’illa. En aquesta població hi ha una petita escola on els nens de 4 a 6 anys hi fan els primers passos abans d’anar a l’escola per a grans, que diuen aquí. El dia que hi vaig anar portaven tots l’uniforme informal, el dels dilluns i dimarts, perquè els dimecres i dijous porten el formal (el Batall), mentre que els divendres i dissabtes (sí, dissabte també van a l’escola) porten l’uniforme de fer esport. I enmig d’aquest garbuix, durant la lluna plena (Purnama) i quan no hi ha lluna (Tilem) porten el vestit tradicional hindú de cerimònies, un mocador de pantalons (Sarong), una camisa de mudar, un cinturó (Ambat) i un turban al front. Aquí no es d’estranyar que la religió sigui tan present a la vida escolar, ja que a l’illa tot gira al seu voltant: els nens tampoc se n’escapen i des de petits que n’aprenen i la practiquen. Anant per passos, a l’arribar, força nens portaven algunes rúpies i les donaven a les mestres, no com a donació ni per fer el pilota, sinó que de ben petits se’ls ensenya a estalviar. Les mestres ho guarden per separat en sobres i cartilles com si fos un banc, i els nens poden disposar d’aquests diners quan vulguin. Un cop acabats els anys al parvulari se’ls hi tornen, per així poder pagar els uniformes de la escola per a grans. Mentre tot es va posant en ordre anem a conèixer la directora, que m’explica 4 pinzellades de l’escola i el seu funcionament. Al sortir del seu despatx els nens ja estan en formació per classes a fora el pati. El dia comença amb una pregària de la TRISANDIA, la primera de les 3 obligades en la religió hindú, que serveix per a donar gràcies per el nou dia que ara comença. En acabar comencen una sessió de gimnàstica, amenitzada tota l’estona per cançons tradicionals, fent de la gimnàstica una estona molt divertida on els nens s’ho passen pipa. Enmig d’ella, jocs de pilota i voltes pel petit parc infantil que hi ha a un costat de l’escola, i en acabar els nens es posen en grups per edats i cada un va a la seva classe. Els petits fan jocs i manualitats i els altres reben les primers lliçons d’anglès, aprenen els números i les lletres i tot el que se’ls ensenya a nens d’aquesta edat. Durant les dues hores que han estat fent classe tornem a parlar amb la directora, on ara m’explica 14

Foto I. Bau

el funcionament econòmic de l’escola: en principi el govern de Bali dedica un 20% del pressupost a l’escolarització, tot i no ser obligada per aquestes terres. Aquests diners serveixen per pagar l’escolarització dels nens fins abans d’entrar a la universitat. De totes maneres, amb aquest diners no n’hi ha prou per a tothom. Les escoles s’agrupen per àrees força petites i l’associació de mestres d’aquesta àrea es troba regularment per fer números i posar el preu que els nens han de pagar per anar-hi i els preus dels uniformes: en aquesta paguen unes 200.000 rúpies al mes (uns 2 euros). Sembla poc, però si tenim en compte que el sou base de l’illa es de 120 euros al mes aquesta suma és força alta. Els diners es destinen a millorar les instal·lacions i a pagar el salari de les mestres voluntàries o en pràctiques, ja que no cobren res per part de l’estat i que es poden passar 3 o 4 anys amb petits salaris fins a obtenir una plaça fixa. La resta de professorat té un sou força bo que els hi arriba del govern. Per gota que poden, les famílies amb més recursos fan aportacions a l’escola i altres ajuden al manteniment. A simple vista sona força dur per a tots plegats, però la manera de viure que tenen aquí, molt de comunitat i d’ajudar-se els uns als altres, fan que les coses siguin més fàcils. Per acabar, tot tornant a l’aspecte religiós de l’escola, a cada classe enmig de les fotografies del primer ministre i primer conseller hi ha una fotografia de Saraswaty, la deessa de la saviesa, que a l’escola també té un petit temple per poder-li fer ofrenes a cada dia. De fet una de les coses que més m’ha agradat de l’illa de Bali, és la felicitat que es respira en el fer de la gent, i que aquesta no s’escapa dels nens, que durant dues hores cada dia a l’escola estan més contents que mai i tots esperen el dia següent per a tornar-hi a anar. Ignasi Bau


F I L O S O F E M En aquest número faré l’article de l’Espiga una mica més pragmàtic que els anteriors. Redactaré una petita crònica explicativa del que va ocórrer l’últim mes de desembre a les ocupacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, reivindicaré les protestes i us exposaré, el màxim de sintètic possible, la veritat objectiva, tan tergiversada pels mitjans de comunicació. Plantejaré, per a fer més amena l’explicació, una sèrie de preguntes que tothom es deu fer respecte el tema i les aniré responent. - Per què els estudiants de la UAB van estar un mes ocupant les aules i no van deixar que es continués el ritme acadèmic? Tenien tres clares reivindicacions: 1-La UAB havia de reconèixer que la universitat té un dèficit tan gran que no pot aplicar el Pla de Bolonya com aquest necessita ser aplicat. 2-Una moratòria de l’aplicació dels nous plans d’estudi (aturar l’aplicació per tal de replantejar-la). 3-L’anul·lació dels 31 expedients imposats a 28 estudiants implicats en la lluita estudiantil contra l’aplicació del Pla de Bolonya. - Què és el Pla de Bolonya? Aquest és un nou replantejament dels estudis universitaris que pretén homogeneïtzar-los a nivell europeu. Fer equivalents totes les carreres segons el país, millorar el desplaçament dels estudiants entre països, equiparar el nivell, etc. És una carta d’intencions firmada per a tots els països de la UE.

opinió

coneixements que amb l’actual llicenciatura s’haurà de cursar el Grau (equivalent a la llicenciatura) i un màster (molt més car), els crèdits per assignatura augmenten de preu, s’inspira en un estudiant que no existeix (ric i amb tot el temps lliure). - Qui són els expedientats? Per què els van expedientar? Què és un expedient? Un expedient és disciplinari -va a judici- i acadèmic -la universitat l’expulsa-. Els expedientats són 28 alumnes que l’any passat per a poder aturar l’aprovació dels Graus, van forçar l’entrada -protegida per mossos- a la sala on els òrgans de govern de la universitat els estaven acordant. Un guàrdia de seguretat es va desmaiar i amb aquesta denúncia i al·legant formes de violència vàries, se’ls va expedientar. Durant tot el mes de desembre es va estar protestant pels punts que he comentat al principi però no es va aconseguir més que: un possible referèndum vinculant sobre l’aplicació del Pla de Bolonya. Per altra banda, van acabar essent expulsats 6 alumnes que no podran acabar l’any a la universitat. Ara és època d’exàmens però molt aviat la protesta es reempendrà. No penseu que el jovent només s’ho passa bé perquè està lluitant pel futur dels vostres fills els que al final hauran d’anar a la universitat i hauran de pagar les conseqüències de l’aplicació d’aquest pla d’estudis neoliberal.

Jordina Puigdesens

- Els estudiants lluiten contra el Pla de Bolonya? NO. Bolonya en si, tal com he comentat, només és una carta. Quin és el problema? L’aplicació que l’Estat Espanyol en fa: la LOU i l’EEES. Substitueixen les beques per préstecs, les universitats han de posar aquest pla multimilionari tenint dèficit, per aconseguir el mateix nivell de

15


reportatge

Els números de l’ajuntament Amb un dèficit de més de 800 miñl euros en l’exercici del 2007, aprovat amb polèmica l’estiu passat, s’han encès totes les llums d’alarma i de fet ara mateix l’ajuntament està sotmès a un pla de sanejament promogut per la Diputació. Enmig de tot plegat una forta crisi particularment intensa en el sector de la construcció. De tot plegat n’hem volgut parlar amb l’alcalde Jaume Mas a l’ensems regidor d’Hisenda de l’ajuntament. L’avgda Països Catalans, un altra obra important que ara s’ha començat

ESPIGA.-Quan es detecten els primers problemes ? Jaume Mas.- A començaments de l’any passat es detecta una caiguda dels ingressos que ens porta a demanar la col. laboració de la Diputació; és quan s’elabora el pla de sanejament. De fet ja l’any anterior s’havia notat un descens notable dels ingressos per plusvàlues i permisos d’obres i aquell exercici del 2006, ja es va tancar amb un dèficit d’uns 500000 € E.- Per tant la crisi de la construcció hi té molt a veure en els vostres problemes econòmics ? J.M- El nostre municipi ho pateix més que d’altres perquè té poca indústria; de fet ara mateix estem ingressant només 14000 € procedents de l’activitat industrial mentre que altres municipis semblants passen dels 100000. Quan fa uns anys va canviar la llei que permetia que les activitats que ingressessin menys d’un milió d’euros l’any vàrem deixar d’ingressar molts diners perquè la major part de l’activitat del poble corresponen a granges, petits tallers i industrials que no superen ni de bon tros aquesta xifra. Sens dubte depenem totalment de les plusvàlues i també els impostos. E.- El pla de sanejament contempla tres recomanacions bàsiques, reduir despesa corrent, augmentar impostos i no fer noves inversions.. J.M.- També fa una altra recomanació que és tancar els serveis deficitaris com ho són de fet tots els serveis municipals, la llar d’infants, l’escola de música... E- Parlem dels impostos. En època de crisi no sembla un bon moment per augmentar-los... J.M.-En això s’ha fet molta demagò-

16

gia particularment des de poble en Marxa ; per exemple en el que toca als impostos sobre béns immobles (IBI) tenim els valors catastrals (N.R. valors de referència dels immobles per calcular l’impost a pagar )en el valors mitjans o per dessota de la nostra zona; per a la majoria de calldetenencs la puja serà ínfima.. Pel que fa les escombraries el rebut domèstic aquest any no l’hem tocat. E.- L’oposició es queixa de que no es compleix el pla de sanejament pel que fa a les inverions; de fet s’hi contemplen més de 8 milions d’euros... J.M.- Aquestes inversions contemplen els plans parcials del Torrental, el Pujol-Torre Marc, Països Catalans, C/ Sta Eugèrnia i el Pavelló. Però gairebé tot ho pagaran els propietaris, tant al sector del Pujol-torre d’en Marc, com al Torrental, com al sector Paisos Catalans... E.- Què representarà la participació de l’ajuntament ? J.M.- Representa un 10% del sector Països Catalans i c/ Sta. Eugènia i del Torrental el sector dels pisos de protecció oficial E.- En diners que representa ? J.M.- No arribarà als 100000 € E.- I els diners del pavelló que també formen part del capítol d’inversions reals? J.M.- Tot el pressupostat es farà amb diners procedents de les subvencions ja concedides o altres que es puguin concedir; l’ajuntament no n’hi afegirà ni cinc de manera que arribarem fins allà on puguem amb els diners que tinguem. E.- L’aprovació del pressupost ha generat una polèmica pel que fa al

nomenament del secretari que fins i tot va portar a repetir el ple. Podem considerar el pressupost definitivament aprovat ? J.M.- En posar-se malalta la secretària titular vàrem pensar que no podíem estar massa temps sense el secretari. El primer ple es va realitzar quan encara no s’havia publicat al DOG el nomenament del secretari interí. Tot i que es continua alegant que el secretari no està correctament nomenat i que per tant el segon ple tampoc no és vàlid, tenim la consciència molt tranquila i per tant podem considerar el pressupost aprovat perquè també s’han incorporat els informes preceptius per part del secretari que hi mancaven en la primera redacció, com és ara l’informe d’intervenció. E.- Com afectarà la retallada de despeses a les obres en marxa ? J.M.- Del pavelló ja he dit que es tirarà amb el que es pugui a partir de les subvencions; es pujaren les parets, s’adequarà l’entorn... S’ha d’acabar l’arranjament de l’entorn de St. Martí però aquest diners també provenen d’una subvenció. També s’ha de veure què farem amb les Adoberies, doncs tenim uns diners del PUOSC ; en aquest sentit tenim previst fer en breu una trobada amb tots els grups municipals `per veure què hi podem fer i en tot cas veure si aquests diners se’ls pot canviar el destí i dedicar-los al pavelló o a alguna altra cosa. E.- I pel que fa a les obres que depenen de la Generalitat, com afectarà la crisi general? J.M.- Pel que fa a la variant el projecte ha de quedar enllestit pel març. Després només caldrà pressionar la Generalitat


reportatge perquè es construeixi. E.- I pel que fa a l’institut ? J.M.-Ara estan revisant el nou projecte. Esperem que abans de final d’any puguin començar les obres que haurien de deixar el centre a punt per al curs 2010-2011. de fet les obres del torrental que calculem duraran un any, ja han començat pel sector de l’institut. E.- La nova gestió del mercat, pot millorar el compte d’ingressos ? J.M.- D’entrada ha millorat la imatge. Evidentment també podem ingressar més diners tot continuant oferint un servei que el poble creiem que necessita. Al cap de l’any pot representar uns 25 mil euros. E.- Es deficitari la gestió de l’auditori-teatre? J.M.- Gràcies a 14000 € de la Generalitat podem dir que l’any 2008 gairebé hem cobert despeses i aquest 2009 , gràcies a la col.laboració que hem encetat amb l’Ajuntament de Vic, fins i tot potser en traurem algun benefici amb l’augment d’activitat en portar obres que s’organitzen des del municipi veí.

tecció oficial, o bé la resolució del conflicte amb St. Julià per la Font d’en Titus. També estem estudiant diferents alternatives que ja en parlarem quan sigui oportú; a mi m’agraden els fets i no les paraules. De totes maneres deixeu-me dir que per mi ara mateix la preocupació màxima no és el sanejament de l’ajuntament sinó poder col.laborar en esmorteir el problema de l’atur que al poble també està afectant a molta gent. E.- A través del pla d’ajudes extraordinàries del govern central ? J.M. - També, però només representen una petita part, doncs hi ha més actuacions. Per exemple hi ha empreses del poble que ja estan treballant en les urbanitzacions que ara mateix s’estan tirant endavant. E.- Algunes actuacions concretes per reduir costos ?

J.M.-Hem redactat un ordenança d’utilització de les instal.lacions municipals que comportarà una privatització de la gestió de moment estem negociant amb els club de futbol pel que fa la gestió de la zona esportiva. Deixeu-me dir però, que espero que entre tots en uns dos anys háguem superat aquesta sotregada. P.A..

E.- Quines són les perspectives d’eixugar el dèficit ? J.M.- Penso que en un o dos anys ho podem fer, a base de reduir costos i buscar noves fonts d’ingressos E.- Com és ara ? J.M.- Per exemple els pisos de pro-

17


esports 54è cros de Calldetenes, un cros amb tots els ingredients

La sortida de la cursa gran. Foto M. Cumeras

El passat 21 de desembre es va celebrar la 54a edició del cros després d’haver-se suspès pel novembre a causa de la intensa pluja. En un dia fred però assolellat es va viure una magnífica matinal atlètica amb tots els ingredients del cros. El circuit pràcticament el dels darrers anys era força difícil, primer, al matí, glaçat i després al migdia amb molt de fang degut a les intenses pluges de desembre. La sortida com l’any passat a l’aparcament del mercat. Només cal lamentar la baixa participació amb menys de 350 atletes classificats que no està malament però que és una xifra molt baixa si tenim en compte que les inscripcions passaven de les 700.

Bicitrial

El podi local a la categoria infantil masculi . Foto J. Comajoan

En quant a la competició destacar la victòria de la calldetenenca Berta Altimiras en la cursa dels més petits i la còmoda victòria de l’atleta del F.C. Barcelona Jordi Comas en la categoria reina.

Resultats

Senior Masculí: Jordi Comas (FC Barcelona); 2n Khalid Merroune (U. Colomenca) 3r Daniel Pérez (C.A. Malaga). Senior Femeni: 1a Núria Puig (FC Barcelona) 2a Meritxell Calduch (FC Barcelona) 3a Lídia Rodríguez (L’Hospitalet) .Veterà M: Francesc Marsol (C.A. Vic). 39è Santi Altimiras. Veterà F.: Anita Pineda (J.A. Sabadell) Junior M: Abdelkadir Zaroual (ISS Hospitalet) Junior F: Sonia Mañas

L’Eloi Paré lidera la copa Osona

Amb la prova de Taradell i la de Tona, l’Eloi lidera la categoria cadet de la Copa Osona 2009. A Taradell va obtenir la primera posició, mentre que a Tona va ser segon. La tercera prova serà el dia 22 a Folgueroles.

xocolatada i butifarrada popular, gairebé 200 persones es van aplegar a l’esplanada. Seguidament molts dels assistents van aprofitar per passar-se per la nova ubicació del circuit de trial, modificat recentment.

Pel que fa al Campionat d’Espanya, la primera prova no serà fins el dia 14 de març a la localitat murciana de Cartagena. L’Eloi espera obtenir una posició de podi per poder obtenir plaça pels Jocs Mundials que es disputaran a Bèlgica al mes d’agost.

I parlant del circuit, cal dir que, en els darrers dies ha tingut les visites d’alguns campions del món. Aprofitant l’estada a Catalunya, el belga Kenny Beleay, diverses vegades campió del món, ha vingut a entrenar a Calldetenes amb el seu company d’equip Dani Comas. Qui també s’ha passat pel circuit de Calldetenes és l’aragonès Abel Mustieles, actual campió del Món Júnior.

D’altra banda el passat diumenge dia 1 de març l’escola de trial va celebrar a Sant Marc l’inici de temporada amb una 18

Atletisme

(RUA). Juvenil M: Samaoui Abderrazak (C.A. Vilafranca). 5è, 1r local: Andreu Moreno. Juvenil F: Aina Esbert (C.A. Vilafranca). Cadet M. H. Sagel (GEIEG). Cadet F: Laura Gómez.(J.A. Sabadell) Infantil M: Roger Malonda(C.E. Universitari) . 11è, 1r local: Yonas Padrós, 14è: Guillem Altimiras; 19è: Arnau Comajoan. Infantil F. : Ingrid Andrés (C.A. Granollers). Aleví M: Marcel Abad (C.A. Igualada). 10è, 1 local: Antonino Roca 14è Pau Anfruns. Aleví F.: Núria Trillo (C.A. Granollers). Benjamí M: Ivan Romero (C.A. Vic). 12è Oriol Marteles Benjamí F: Jana Aguilar (C.A. Vic). 35a Ivet Anfruns. Prebenj M i F: Berta Altimniras. (C.A. Calldetenes). 15a. Núria Marfa.

Breus ATLETISME. La Júlia Arumí va obtenir un meritori 4t lloc en triple salt en categoria cadet al campionat de Catalunya disputat a Vilafranca. ENDURADA. En Vordi vilamala ha quedat 3r al campionat de Catalunya en categoria junior d’aquesta modalitat de motocross (En la foto recollint el premi)


esports

Escacs Els dos equips a punt de pujar

Instantània del territorial per edats. Foto C.Escacs

Havent-se disputat 5 de les 9 rondes del campionat de Catalunya per equips trobem els dos equips del Club Escacs Calldetenes en una immillorable situació. L’equip A comparteix la primera posició de la primera categoria juntament amb el Castellar del Vallés i el Sabadell-Colon D. Ha guanyat 4 de les 5 rondes. El passat diumenge 01 de març es va imposar contundentment al Barad de Terrassa per 7 a 1. El diumene vinent jugarà contra el Sabadell-Colon, un dels altres equips que es disputen l’ascens. L’objectiu és quedar entre els dos primers que donen dret a l’ascens.

L’equip B del C.E. Calldetenes copmte els seus enfrontaments per victòries amb 5 punts sobre 5 possibles. Aquest equip es troba en la categoria més baixa del campionat, a tercera categoria, i està format per 4 jugadors. Si s’aconsegueix l’ascens i es puja a la categoria

superior (segona) llavors són necessaris 8 jugadors.

Tennis Taula

Futbol

La Nadina Riera, va participar en el campionat d’Espanya absolut, disputat a Collado Mediano (Madrid) del 21 al 25 de gener. En individual, va guanyar a la asturiana Irene del Vigo però desprès va perdre amb la també jugadora del Fotoprix Vic, Sara Ramirez, la qual va quedar campiona d’Espanya guanyant la final a la palista d’origen xinès Zhu Fang. En dobles, fent parella amb la jugadora de les Illes Marta de la Vega, van quedar terceres. Aquest punt es molt important ja que elles, essent encara Juvenils, jugaven amb les millors jugadores del país En el torneig estatal, a Valladolid del 6 al 8 de febrer, la Nadina es va classificar en el cinquè lloc, guanyant a l’Eulalia Santilari d’Esparraguera. En aquest torneig si que jugava a la seva categoria, juvenil, hi només hi van les millors de cada comunitat autònoma.

Infantils i benjamins continuen imparables

També va ser amb la selecció estatal al 16th Portuguese Youth Open Championships celebrat a Tariva (Portugal) del 19 al 21de desembre. En individuals, va quedar tercera de grup i no va poder entrar al quadre final. Per equips, Espanya B, vàren quedar a la decena possició. El passat cap de setmana 21 i 22 de febrer ha estat a Órebró (Suècia) disputant amb la selecció catalana, el Safir International Tournament 2009, va disputar la categoria Sub21, perdent a vuitens de final amb la jugadora favorita Candy Wu.

El 2a regional no se n’acaba de sortir i en aquest començament de 2a volta només ha aconseguit guanyar un partir contra el Pradenc a casa i encaixant derrotes tan estrepitoses com el 6 a 1 a casa contra el St. Vicenç de Torelló. Ara mateix és 16è a només tres punts de la zona de descens que la marca el Llerona Cal destacar que ha recuperat dos jugadors que poden ser molt útils per redreçar la marxa de l’equip: Marc Estragués que torna després de jugar amb el Gurb i Santi Sagalés que s’havia

D’altra banda els dissabtes 14 i 21 de febrer va tenir lloc a Calldetenes la disputa del torneig territorial d’edats de les comarques Osona, Bages i Berguedà. Va estar

organitzat per l’Escola d’Escacs d’Osona en col·laboració amb el Club Escacs Calldetenes. En el campionat hi varen participar uns 30 nens i nenes de totes les edats i de les 3 comarques. Els primers classificats d’aquesta fase disputaran la fase final de Catalunya.

Infantils i benjamins continuen essent els millors; l’infantil A primer destacat del seu grup tot i qu en el darrer partit de l’any van perdre a casa i de forma contundent per 4 a 1 contra el Llicà. També encapçalen el seu grup. El benjamí de futbol a 7 que domina de forma còmoda. Quant al juvenil segueix entre els primers; són ara mateix 5èns. El més destacat d’aquest període és la treballada victòria que van aconseguir per 1 a 0 al camp del líder el Parets. Deixar constància de que aquest partit es va jugar en dilluns i corresponia a la jornada suspesa el dia 24 de gener per culpa del vent . Pel que fa a la resta d’equips tots segueixen més o menys igual.

retirat i que havia jugat amb al club anys enrera i qeu aportava molts gols a l’equip . En el darrer partit disputat s’han empatat a casa contra el Voltregà en un partit que es podia haver guanyat còmodament.

2a regional

L’equip de 2a regional continua ensorrat a la cua de la classifcació tot i que en el darrer partit va aconseguir un empat a casa contra el líder St. Vicenç per 3 a 3. Destacar que han incorporat Manel Guerrero. El que fa a la resta d’equips l’equip de 2a divisió és ara mateix 4t en una lliga de 16 equips; pel que fa als dos infantils l’A és 11è en un grup molt fort que ara mateix lidera l’Espanyol i el B, l’equip més jove de la categoria, tot i els seus progressos, ocupa la darrera posició.

Torneigs de Setmana Santa

Com cada any alguns equips del club prendran part en competicions aprofitant l’aturada de setmana Santa. El benjamí aniran a la Canonja (Tarragona) mentre que l’infantil A i el juvenil aniran a un torneig que es disputarà a la ciutat esportiva de Reus. Hi seran de dijous a diumengede Pasqua.

Esportiu Riudeperes

19


l’esplai

L’esplai informa... Hola equinòctics i equinòctiques! Com sempre l’esplai està en plena activitat i us en segueix informant. Com ja és tradició últimament, aquest Nadal tot l’esplai va sortir a cantar nadales pels carrers del poble per finançar algunes activitats i cal agrair la vostra col·laboració. Val a dir, però que el grup que va tenir més èxit va ser el dels orions que refilaven força més bé que eclíptcis - quàsars i hubbles junts. Just després l’esplai va tancar per vacances per poder obrir els regals (o el carbó) que ens va cagar el tió i ens vam tornar a posar en marxa el dia 10 de gener. I ben aviat ens vam posar a preparar la disfressa per la rua del

Carnaval de Calldetenes, on aquest any els equinòctics, que celebràvem els 12 anys (tot i que a la disfressa dèiem que n’eren 13), érem cartes de l’Uno: els orions eren les blaves, els eclíptcis – quàsars, les vermelles, els hubbles, les verdes, els monitors, les grogues i els monitors de suport, els comodins. I bé, com que ja fa uns dies que hem encetat el 2n trimestre, l’esplai ja prepara la sortida pertinent pel cap de setmana del 7 i 8 de març a la casa de colònies can Montcau, a la Roca del Vallès i com sempre esperem que la pluja no ens faci la guitza. Com ha sigut tradició els últims anys, l’esplai Equinocci feia la recollida ampolles de cava. Aquest any, ens ha sigut impossible recollir les ampolles de cava, ja que cada vegada, hi ha menys empreses que s’interessin per reutilitzar les ampolles de Cava. Moltes gràcies els que ens heu ajudat a recollir més de sis mil ampolles durant aquests últims anys, i perdoneu les molèsties.

Autoser vei Plagrup Coaliment C/ St. Tomàs, 10 - Calldetenes Tel. 93 886 36 97

Sortegem: Carros de compra, microones, cafeteres i molts regals més

21


l`escola Aquest curs les classes d’Educació Infantil del Ceip Sant Marc tenen nom d’instrument musical, els de P3 són timbals de la família de percurssió, a P4 hi ha els violins i les guitarres de la família de corda i a P5 hi ha les trompetes de la família de vent.

L’HIVERN Ja arriba l’hivern! Tot ell va vestit: de neu i de glaç de boira i de nit. Asseca les flors i el fred fa venir: el nas m’ha pintat, de color de vi. Jo em poso l’abric i vaig ben tapat: no vull esternuts, no vull refredats! Bofill, F Puig, A Segarra, F

SILENCI D’HIVERN SILENCI D’HIVERN SILENCI GLAÇAT. EL SOL ES RETIRAVENÇUT I CANSAT. SILENCI D’HIVERN, EL FUM QUE S’ENLAIRA DESPRÉS D’ESCALFAR. SILENCI D’HIVERN, LA PLUJA COLPEJA EL MEU FINESTRAL. SILENCI D’HIVERN EL VENT REMUJERA CANÇONS SIDERALS. SILENCI D’HIVERN MURMURI DEL RIU QUE BAIXA GELAT. SILENCI D’HIVERN ELS NÚVOLS AVISEN QUE VE TEMPORAL.

A l’entrada de les aules hi tenim els MURRIS i en FUMEROLA, els persontatges dels nostres llibres. Entre tots els hem vestit d’hivern.

SILENCI D’HIVERN RONDALLES I HISTÒRIES A VORA LA LLAR. Mª DOLORS PELLICER

22


l’escola També ha

EL NINOT DE NEU

començat a nevar i els MURRIS i en FUMEROLA han fet un ninot de neu.

EL NINOT DE NEU S’HA POSAT UNS GUANTS, UN BARRET AL CAP I BOTES ALS PEUS. I AMB UN VESTIT LLARG, DE COLORS BEN VIUS ARA FA SONAR ELS SEUS CASCAVELLS. ELS SEUS CABELLS BLANCS SÓN COM COTÓ FLUIX. DE COLOR DE NEU SÓNELS SEUS GRANS ULLS .

A classe hem parlat de l’estació de l’HIVERN, què li passa a la natura, com ens protegim del fred: ens abriguem i escalfem, quins esports es poden fer...

HIVERN ESTIMO LA QUIETUD DELS JARDINS

I LA QUIETUD DELS CAPVESPRES VORA L’ESTUFA.

I LES MANS INFLADES I VERMELLES DELS MANOBRES

ESTIMO LES NITS INACABADES

ESTIMO LA TENDRESA DE LA PLUJA

I LA GENT QUE S’APRESSA SORTINT DEL CINEMA.

I EL PAS INSEGUR DELS VELLS DAMUNT LA NEU.

L’HIVERN NO ÉS TRIST,

ESTIMO ELS ARBRES AMB DIBUIXOS DE GEBRE

ÉS UNA MICA MALENCONIÓS. (FRAGMENT) MIQUEL MARTÍ I POL


pocsòroh Vendaval laboral important, sort que la tempesta passa quan s’arriba a casa i hi ha algú que t’espera. Pluja minsa de Diners que no us esperàveu, esteu avisats s’haurà d’agafar el paraigües. Boira pixanera a nivell amorós, us heu de refugiar en la feina per veure sortir el sol. Riuades de problemes laborals i llevantades de mar cap a terra a nivell personal. No deixa de nevar en la zona monetària. I nit estrellada en les relacions amoroses... molt idíl·lic tot plegat. Sembla que viviu en un anticicló permanent, en tots els àmbits. Aprofiteu-ho, potser després les pluges seran considerable

Continua la tempesta a tots nivells, esperem que aviat pugueu veure el sol. Aquest signe últimament no se li pon mai el Sol, potser aviat hi haurà una tempesta d’arròs. Boira baixa en la part social, esteu una mica aïllats de tothom. A la feina, els núvols s’escampen i deixen entreveure els primers rajos de sol. Una intensa nebulosa us impedeix veure el panorama amb claredat. Pressió baixa en les relacions i temperatura a l’alça econòmicament Un vendaval s’emporta la resta de la tempesta que ha durat tan temps. Sol megaradiant en l’amor i ambient carregat a la feina. Llamps i trons a l’horitzó. S’acosta una gran tempesta. Mentrestant, s’acaben d’esvair els bassals que quedaven en l’àmbit laboral.

EXCURSIONS DE UN DIA 08-03-09 22-03-09 19-04-09 10-05-09

PRESENTACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DE L’ANY EL CASTELL DE PLEGAMANS (FUNDACIÓ FOLCH I TORRES) FIRA DE PRIMAVERA A CAMPLLONG I MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY PANORÀMIQUES DEL BERGADÀ DES DEL SANTUARI DE QUERALT

TEATRES 03-04-09 16-05-09 13-06-09 04-07-09

“LA BELLA I LA BESTIA” AL BARCELONA TEATRE MUSICAL “LA CASA DE BERNARDA ALBA” AL TEATRE NACIONAL (Sala Petita) “LA CASA DELS CORS TRENCATS” AL TEATRE NACIONAL “LA BELLA I LA BESTIA” AL BARCELONA TEATRE MUSICAL

VIATGES LLARGS

09/13 d’abril SETMANA SANTA A GUADALAJARA, ALCALÀ DE HENARES I CHINCHÓN 24 abril/6 maig CREUER PER ITÀLIA, EGIPTE, GRÈCIA i XIPRE 1/3 de maig PONT DE L’1 DE MAIG A BENICÀSSIM 29 maig/1 juny 2ª PASCUA A LOURDES 21/24 de juny VIATGE A MILLAU, LES GORGES DE TARN I ROQUEFORT


cara a creu En una moneda sempre hi han dues cares, bé de fet una cara, una creu i un “canto”. Aquesta pàgina vol ser com una moneda de l’actualitat. Un cara a cara de dues visions de la realitat. Dues posicions trobades i enfrontades. Al final la moneda pot caure de cara, de creu o en algunes ocasions pot caure de “canto” això ja és cosa teva, aquí trobaràs les opcions tu decideixes.

l’escola,

parquing o centre educatiu? Introducció

Des de sempre l’escola ha estat un centre educatiu i formatiu. No només pel que fa a les assignatures que hi ensenyen, sinó també en relació amb els valors i el caràcter dels alumnes. Antigament el pensament i l’educació eren molt prestigioses, ara això s’ha desmerescut. El millor és el més “puta”, no el que té més respecte, capacitat... Els valors i la moralitat s’estan perdent. Encara gràcies que hi ha institucions i algunes escoles que mantenen la manera de fer del passat, amb normes estrictes, amb les idees clares, amb tot allò que els nostres fills necessiten. Per què Actualment, amb la massificació i la “nova família” que s’imposa a la societat, l’escola ha esdevingut a ulls de molts pares com un pàrking, un lloc on deixar la canalla, i... que no molestin. Perquè hi ha coses més importants a fer. Tant el pare com la mare treballen, ningú té temps pels nens... I després arriba l’estiu i tots a córrer. L’escola, si bé ha de ser una part molt important per la formació d’una persona no és només ella la encarregada de la formació dels infants. L’exemple dels pares i el que aquests mostren als seus descendents és igual d’important, o més. Conclusió La societat actual ha portat a la gent a viure despreocupadament, a viure el moment, a ser volàtils. El respecte a l’escola i als professors s’ha perdut. Els pares ara en saben més que els mestres. Ells són els dolents, mai tenen raó. L’escola està menystinguda, no es valora la seva feina i això fa que, interiorment, els pares la utilitzin més com a pàrking que com a centre educatiu. I així ens va. Així són ara els nens i així creixent. El futur de la nostra societat està en mans de gent que no respecte ni aprecia el bon saber fer intel·lectual. Na anem gens bé. I la cosa, amb tots els canvis que es van produint, empitjora dia a dia.

Introducció Des de la introducció de la dona al treball, els valors i preferències han canviat. La dona quan decideix ser mare és de manera tardana, quan s’ha creat ha satisfet les seves necessitats d’autorealització, i en molts casos el fet de ser mare és secundari o simplement volem el bé dels nostres fills i s’ha de treballar molt per mantenir-los. Una eina que ens ajuda molt a poder conciliar la feina i els fills són les guarderies, el lloc on moltes vegades aparquem els nostres fills per tal de poder satisfer les nostres necessitats personals. Per què Moltes vegades l’ús de les guarderies i de les àvies i avis és un abús, ja que ens « aguanten » la canalla per permetre’ns treballar. Després de la guarderia i els avis hi ha molts més recursos disponibles per tal de tenir la canalla “entretinguda” una estoneta més: cursos d’anglès, gimnàstica, futbol,… tot això amb tan sols tres o quatre anys, i quan són grandets els asseiem al sofà a jugar amb la consola. Us heu fixat que d’uns anys ençà no hi ha nens jugant al carrer ? Conseqüències tot això ens porta a que els pares i els fills siguin uns desconeguts, que els fills tinguin problemes emocionals i necessitin de l’atenció dels seus pares. I que alguns pares pel fet de que els seus fills gairebé no els coneixen puguin culpabilitzar als educadors de les equivocacions dels seus fills, ja que passen més estones amb els professors que amb ells mateixos. Conclusió la culpa de tot això és de la nostra societat consumista, que amb les seves estratègies publicitàries ens venen la moto de que sense moltes coses, de les que podríem prescindir perfectament, no podrem sobreviure obliga a treballar als dos pares per tal de poder seguir tirant endavant. Estem en crisi i sobretot de valors!

ARA ÉS EL TEU TORN TU TIRES LA MONEDA.

Si voleu que algun tema en concret es parla al Cara a Creu, podeu enviar la vostra proposta al mail espiga.call@gmail.com

23


C/ St.SebastiĂ , 4


un conte

El Carnestoltes Davant de la pantalla de l’ordinador té una pàgina en blanc. Sap que ha d’escriure una història per la revista com cada trimestre, però aquest cop realment està en blanc. Ja ha provat tota mena de trucs i exercicis que en principi ajuden a trobar la inspiració. Segurament li faria falta sortir de casa i anar a passejar per la platja, el mar sempre la desbloqueja. El problema és que trigarà més estona a travessar tota la ciutat en bicicleta que la que podrà gaudir de la passejada. A l’hivern a les set de la tarda es fa fosc i són ja gairebé les sis. Ostres, sort que avui no ha quedat amb ningú, així té unes hores més de marge abans no sigui l’hora de sopar. Porta tota la tarda mirant-se fotografies per internet, responent els correus endarrerits, escoltant música i fins i tot ha estat llegint una estona un llibre. Fa només unes setmanes que ha acabat de llegir la col·lecció de vampirs de Stephenie Meyer i ara està llegint una novel·la més tranquil·la. La saga dels vampirs la va tenir enganxada des de la primera pàgina fins a la última, no mirava ni la televisió. Fa estona que pel seu reproductor sonen Coldplay, i el seu gat està completament adormit a la seva falda. I ella no pot escriure ni una ratlla. Truca el telèfon i és la seva mare. Xerren una estona, la seva mare està malalta. Té fibromialgia, una malaltia una mica estranya i difícil de definir. Fa dos anys quan li van diagnosticar no sabien gaire de què els hi estaven parlant, per un costat el psicòleg, per l’altre el reumatòleg i ella al mig. La seva mare li diu que es troba una mica millor. Els dies que fa gaire fred i humitat té molt dolor i està molt cansada, però per sort avui ha sortit el sol tant al carrer com a casa la seva mare. Creuarà els dits perquè demà no es torni a ennuvolar. Es mira el calendari. És lluna plena. Automàticament comença a entendre algunes de les coses que li han passat des de que s’ha llevat. Més aviat, hauria de dir que no li han passat, ja que tot li ha sortit del revés. S’ha adormit i ha arribat tard a la feina, a més no ha tingut temps per endur-se res per esmorzar i a mig matí s’ha trobat davant del forn sense ni una

moneda a les butxaques. Sort que la dependenta la coneix i li ha deixat endur un entrepà. Ha de pensar en pagar-li dilluns, sinó quedarà fatal. En havent dinat s’ha espatllat la calefacció de la zona on treballa ella i a l’hora de plegar tenia els dits tan freds que no notava ni les tecles de l’ordinador. Per acabar-ho d’arrodonir ha de lliurar un conte en una hora i continua amb la pàgina en blanc. Almenys a casa si hi té calefacció i té els peus enfundats en uns mitjons ben gruixuts, com un torronet. Pensant amb el forn ha recordat que avui és Carnestoltes, les noies de la botiga anaven disfressades de bunyols de quaresma. Sempre ho ha trobat graciós que les persones es disfressin, sobretot si són originals. A l’escola cada any feien una rua i cada curs triava el tema de les carrosses. Es passaven mesos decorant, pintant i les seves mares cosint els vestits. Segur que a casa la seva mare encara hi ha algun dels vestits guardats al racó d’algun armari. Haurà de mirar si els troba, segur que riuran una bona estona recordant-ho. De cop s’ha posat a escriure. Ja té el tema pel conte. El gat que estava adormit a la seva falda s’ha aixecat i se la mira fixament com si li pogués llegir els pensaments. Tota l’estona al seu davant i no se li ha acudit fins ara. Escriu de pressa, que el temps corre i no el pot parar. El Carnestoltes. Marta Sànchez Oms 25


cultura Èxit de Públic

Aquest trimestre la programació de l’Auditori Teatre ha constat de la programació del Cicle matinal infantil, on s’han projectat en català, les millors pel·lícules d’animació de la cartellera. Entre aquestes s’han pogut veure dos films oscaritzats: “El viatge de Chichiro”, del genial director Hayao Miyazaki, òscar a la millor pel· licula d’animació el 2003 i “Wallace i Gromit” dels directors Nick Park i Steve Box, que va rebre el mateix premi, l’any 2005. Destacar també les projeccions de “Persèpolis”, basada en el còmic de Marjane Satrapi i dirigida per ella mateixa i Vincent Paronnaud. Una crítica contra el règim fonamentalista islamista a Iran, i “La Vida dels altres”, que gira entorn l’espionatge existent a l’antiga República Democràtica Alemanya, dirigida per Florian Henckel. Ressaltar les tres obres de teatre que s’han representat i que han omplert l’Auditori-Teatre: “Converses amb la mama”, dirigida per J.M. Mestres i protagonitzada per Mercè Comes i Miquel Gelabert, interpretacions que van aconseguir els aplaudiments i les rialles del públic. “Sketchofrenia”, que s’inclou dins la Segona Mostra d’Arts escèniques, dirigida per Jango Edwards i protagonitzada per Guillem Albà. Un format innovador d’sketchos i clown i “Fum” de Teatre de Guerrilla, protagonitzada per Quim Masferrer, Carles Xuriguera i Rafael Faixedas, una crítica mordaç contra el model de societat imperant en els nostres dies que projecta buidor sobre els protagonistes de l’obra.

Us avancem algunes de les obres de la programació que podreu veure a partir del mes de març: “El Rei Lear” de William Shakespeare i “Carmina Burana” de Karl Orff, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic. Concerts d’Albert Pla, que presenta el seu darrer treball, “La diferencia”, de Litus i Beth, que presenten els seus treballs “Si tiene que llover que nieve” i “My own way home”, respectivament.

Els Pastorets omplen les dues sessions Els pastorets “La llum de l’establia” de Mària Tubau que cada any representa el grup de teatre local, Espardenya Teatre, han aconseguit omplir l’Auditori Teatre de Calldetenes en les dues sessions realitzades el 26 de desembre i el dia 1 de gener.

Torna el Concurs de Còmics El concurs de còmics de Calldetenes s’està consolidant i agafant renom en el panorama dels concursos de còmics. Enguany, en sintonia amb l’èxit de l’adaptació cinematogràfica del còmic de referència “Watchmen”, la imatge de les bases en fa un petit homenatge. El termini d’entrega de còmics s’acaba el 7 d’agost de 2009. Trobareu les bases a la web del concurs: www.comicscalldetenes.tk.

Més sobre el llibre de cares Enllaçant amb l’article de l’anterior número de l’Espiga, seguim parlant del “facebook” Concretament de l’aplicació del gestor de pàgines a través de la qual, qualsevol empresa o botiga es pot donar a conèixer en el vast món internàutic. És el cas de la pàgina creada per l’escultor i pintor ripollès, Domènec Batalla i la seva dona, la pintora japonesa, Chikako Taketani. Amb aquesta pàgina ens donen la oportunitat de visitar el seu immens taller, ple d’art pels quatre cantons. Escultures mòbils amb vida pròpia, quadres impactants que ens criden perquè ens hi endinsem...A part de la visita virtual també obren les portes del seu taller a tot aquell que desitgi visitarlos, fet que és una experiència altament recomenable!!Els podeu trobar al C/ Eudald Pradell, 7 de Ripoll. Montse Batalla


llibres

call de cultura

el botifarró

discos

El llapis del fuster

Egipte

My Own Way Home

Manuel Rivas

Tinc una companya de feina que ha marxat quinze dies a Egipte. Un gran país amb una gran història. S’ha passat tot un matí explicant coses sobre llocs i sobre aventures. Segons ella, el millor, el desert i la convivència amb els beduïns. Quina enveja, es nota que s’ho ha passat bé. Arrel d’això, se m’ha acudit mirar a veure què és el què ens oferirien a Egipte per menjar. Potser mongetes amb botifarra! Malauradament no.

Beth

L’estiu del 1936 a la presó de Santiago de Compostela un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Els rostres del retaule són els dels seus companys republicans empresonats pels feixistes. Un guardià de la presó que l’observa fascinat serà el seu futur assassí. A partir d’aquí la novel.la, que té com a protagonista un doctor anomenat Da Barca, narra totes les penúries que ell i els seus companys pateixen, fins que aquest pot sortir de la presó i anar-se’n a l’exili d’on no tornarà fins que mori Franco, i la història del guardià que el segueix mentre és a presidi com si fos la seva ombra, obssesionat per la personalitat del doctor, odiant-lo encara que amb una admiració malaltissa segons ell el més bo que li havia donat la vida. Mercè Bansells

Ells tenen tota una gamma d’entrants freds; - TABBOULEH: Amanida de julivert i sèmola de blat de gust àcid - KOBEIBA: Carn, peix i anous - BABA GHANNOUSH: Puré d’albergínies amb all - KIBBEH: Mandonguilles de carn de xai fregida i sèmola de blat - BETINGAN: Rodanxes d’albergínies adobades Altres plats típics són; - KOSHARI: Capes superposades de macarrons, arròs i llenties amb salsa de tomàquet - MOULOUHIYA: Sopa d’espinacs - SHISH KEBAB: Brocheta de carn de xai - GAMBARI: Gambes gegants amb salsa d’all d’Alexandria - PILAU: Arròs amb verdures que acompanya sempre aquests plats i d’altres Postres; - OM ALI: Mescla de pa o pasta amb llet, nous, coco i panses que es menja calent - KUMAFA: Tallarines fornejades amb sucre, mel i anous També tenen begudes típiques, cervesa local i vins blancs, negres i rosats

Si en el número anterior parlàvem d’Albert Pla i del seu pròxim concert a Calldetenes, ara fem el mateix amb la Beth, que presentarà el seu darrer treball, “My own way home”, a l’AuditoriTeatre de Calldetenes, el proper 4 d’abril, juntament amb el músic Litus. Aquest segon disc d’estudi de Beth ens confirma que ens trobem davant una artista que té coses a dir, més enllà del seu pas per Operación Triunfo o El Club de TV3. Està cantat en anglès, excepte dos temes en castellà i un en català, “Súria”, els seu poble natal. Música pop-rock suau, amb toc acústics i aires nordamericans, que inclou versions de dues de les cantants preferides de Beth, Alanis Morissette i Tori Amos, així com temes escrits i composats per ella mateixa, com la cançó de bressol que obre el disc, “Lullaby”, de la Beth declara: “és com una declaració d’intencions, com si jo digués: aquí estic jo, això és el que sóc i això és el que faig”. Xevidom

Això només és una petita mostra de tot el què s’hi pot trobar. Sempre tenint amb compte que és una cultura majoritàriament àrab, i per tant, el que costa és trobar alguna recepta amb porc. Irene Puigdesens

27


L'Espiga 170  

L'Espiga, la revista de Calldetenes Número 170

Advertisement