l’altra opinió d’Amposta PUBLICACIÓ INFORMATIVA DEL PSC D’AMPOSTA
Època 2003-2009 Núm 116 Gener 2009 D.L. T93/1997
Marina Geli inaugura la seu de l’agència de protecció sanitària del Montsià a Amposta Constituït el govern territorial de Salut del Montsià a Amposta Divendres 12 de desembre es va constituir oficialment la descentralització del govern territorial de Salut del Montsià, presidit per la consellera de Salut, Marina Geli. A partir d’aquesta constitució formal, són els alcaldes i els responsables del departament de Salut territorial els que tindran les màximes competències en aquests temes. L’objectiu principal de la descentralització és, segons va explicar la consellera, la millor gestió i govern des de la “proximitat, amb qualitat i eficiència, compartint poder, competències i recursos entre el govern i les administracions municipals, per fer una millor provisió de béns i serveis de salut”. D’altra banda, el delegat dels serveis territorials de Salut, Ismael Roldan, va destacar que la constitució d’aquest nou ens donarà a la salut una “prioritat de primer ordre compartida” per totes les administracions que en tenen competència. A més, va dir que aquesta constitució dóna resposta a l’augment de població que han tingut les Terres de l’Ebre, quatre punts per sobre de la mitjana de tot Catalunya. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va destacar que la creació d’aquest govern territorial permetrà treballar en xarxa amb altres àrees de salut i, al mateix temps, promourà la participació de la societat en temes de salut. El pacte de salut del Montsià es va signar el 13 de desembre de 2005 amb la participació de les entitats locals representades pels ajuntaments dels municipis del Freginals, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Masdenverge, Godall, la Galera, Sant Jaume d’Enveja i el Consell Comarcal del Montsià. També a Amposta, la consellera, que va ser a les Terres de l’Ebre divendres i dissabte, va inaugurar la nova seu de l’Agència de Protecció de la Salut del Montsià, que donarà servei als onze municipis del sector sanitari del Montsià, i disposarà d’un equip de protecció de la salut integrat per set veterinaris i quatre farmacèutics, al capdavant del qual hi ha un responsable. Durant els dos dies que va ser al territori, Geli també va inaugurar l’ampliació i remodelació del centre de salut de Deltebre, la ciberàula de la fundació La Caixa, ubicada a la planta de pediatria de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la nova seu de l’Agència de Protecció de la Salut de la Ribera d’Ebre a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre o l’ampliació i remodelació del consultori local d’Horta de Sant Joan. 1
Recull de premsa
L'Ajuntament d'Amposta només ha executat un 16,85% de les obres previstes per aquest 2008 Cristina Fornós . Amposta. L'Ajuntament d'Amposta ha donat a conèixer aquest dilluns el grau actual d'execució de les inversions previstes pel consistori per aquest 2008, que se situa en el 16,85% del pressupostat. El grup municipal del PSC, que es troba en l'oposició juntament amb ERC, ha criticat durament aquesta xifra, que ha qualificat de 'rècord' a la baixa, quan queden dos mesos per finalitzar l'any. L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha atribuït aquest baix nivell d'execució a la crisi econòmica, que ha fet reduir els impostos sobre la construcció i la venda de patrimoni, i ha respost que aquesta xifra 'no és tan baixa' com la de les execucions de l'Estat i la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Durant el ple de l'Ajuntament d'Amposta, que ha tingut lloc aquest dilluns, Ferré ha afegit que el govern espanyol 'no sols no executa' els projectes sinó que 'els retira de la planificació de l'any que ve'. Tot i el baix nivell d'execució, l'alcalde ha manifestat que determinats projectes municipals 'possiblement tiraran endavant d'aquí a finals any' i ha ressaltat que la setmana vinent s'obriran les pliques que s'han presentat per al projecte d'aparcament soterrat, que s'ubicarà davant del mercat. Pel que fa a altres projectes no executats esmentats pel grup del PSC, Ferré ha fet referència a la remodelació de l'antic escorxador, argumentant que és l'Incasòl qui ha d'adjudicar l'obra 'i no acaba de tirar endavant'. L'alcalde ha reconegut que el pressupost aprovat per al 2008 era 'molt ambiciós i potent' però 'lligat a la conjuntura econòmica i a la venda de patrimoni'. Ferré ha concretat que el pressupost per al 2009 serà 'molt auster' i amb un control 'estricte' de la despesa, tot i que també inclourà inversions importants, pel qual el consistori assumirà 'més endeutament', amb l'objectiu d'endegar obres previstes per enguany i poder fer de 'locomotora' de l'obra pública. El portaveu del grup socialista, Antoni Espanya, ha expressat la 'sorpresa' del PSC davant la xifra d'execució dels projectes del 2008, que suposa una inversió executada de 2 MEUR dels 15,8 MEUR previstos per a inversions. Després que Ferré 's'excusés' dient que 'no hi ha venda de patrimoni', Espanya ha criticat que el 65% del pressupost d'inversions del 2008 'es finança amb contribucions especials', el que és 'pura gestió'. Com a exemple, Espanya ha explicat que en el projecte dotat de major pressupost –la segona fase del polígon de Tosses, que ascendeix a 5,7 MEUR- 'no s'ha executat res', i que sumant-hi partides com les de la piscina descoberta, els nous locals d'entitats, la remodelació de l'antic escorxador o la nova comissaria de la Policia Local s'ascendeix a 12,5 MEUR –el 75% de les obres pressupostades-, xifra de la qual 'no s'ha executat ni un cèntim'. Així, el PSC ha criticat que l'equip de govern 'batrà el rècord dels ajuntaments democràtics' a la baixa, ja que els socialistes calculen que a finals del 2008 'només serà capaç d'executar un 20% del pressupost d'inversions'.
Polèmica amb el terreny destinat a l'Escola d'Arts i Disseny D'altra banda, el ple de l'Ajuntament ha aprovat la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que fa referència a la qualificació de la zona esportiva situada davant del pavelló firal. Aquesta àrea, de més de 7.500 metres quadrats, ha estat qualificada ara com a zona per a equipaments culturals, ja que el consistori hi ubicarà l'Escola d'Art i Disseny municipal. El grups de l’oposició han estat especialment crític amb aquesta modificació, ja que el terreny on s'instal·larà l'Escola està al costat del poliesportiu, les pistes 'i el lloc on es desenvolupa el projecte del centre de tecnificació esportiva'. Estem d’acord en reubicar l’Escola d’Art però hi havia terrenys més adients.
2
Recull de premsa
L’arquitecte d’Amposta va cobrar durant dos però assenyala que segons la mateixa llei aquestes anys factures il·legals factures, faltes prescriuen al cap de tres anys, i per tant, en aquest cas les faltes haurien prescrit. En el mateix informe, la secretaria municipal també fa referència al fet que l’arquitecte ha compaginat durant tots aquests anys la seua feina com a arquitecte municipal amb l’assessorament de l’empresa municipal d’urbanisme Gursam, i que per aquest assessorament ha cobrat honoraris mensuals de fins a 357,67 euros durant aquest 2008. Aquest assessorament a la Gursam també incomplix la llei d’incompatibilitats i també es considera una falta molt greu. En aquest cas, la falta no ha prescrit i l’informe deixa clar que l’alcalde té la potestat d’establir les sancions que corresponen. Ara bé, l’informe va ser entregat el 25 de setembre d’enguany i fins ara l’alcalde no ha emprès cap tipus d’actuació contra l’arquitecte municipal. Aquest informe el va encarregar el mateix alcalde a través d’un decret d’alcaldia, arran d’una denúncia rebuda a l’Ajuntament per l’empresa Proconza SL, la mateixa que va denunciar que el Multicinema Amposta estava funcionant sense llicència d’activitat. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va descartar ahir emprendre cap acció o imposar cap sanció a l’arquitecte municipal, Jaume Castellví, per haver infringit la llei d’incompatibilitats. Ferré va admetre que durant anys s’ha produït una situació irregular a l’Ajuntament, però de la qual no tenien constància.
Un informe de la secretaria municipal d’Amposta evidencia que l’arquitecte municipal, Jaume Castellví, ha estat infringint durant anys la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Segons aquesta llei, un arquitecte municipal no pot exercir un segon lloc de treball en el sector públic sense una aprovació explícita del ple municipal, un manament que Castellví ha incomplert perquè fins al 2002 va cobrar diversos projectes d’obres públiques a l’Ajuntament a banda del seu sou, i fins a l’actualitat ha percebut honoraris públics per feines d’assessorament a l’empresa pública d’obres Gursam. L’arquitecte municipal d’Amposta, Jaume Castellví, va prendre possessió com a funcionari de carrera de la plaça d’arquitecte municipal el novembre del 2000. Fins al 2002, a banda de la seua feina com a arquitecte municipal, va dur a terme diversos treballs per al consistori i va cobrar factures que oscil·len entre els 2.473,77 i els 24.996,77 per la direcció d’obres tan diverses com un estudi d’actuació a les casetes dels mestres o l’avantprojecte de l’edifici central d’aigües. Segons l’informe de la secretaria municipal, aquestes actuacions incomplixen la llei d’incompatibilitats, ja que segons aquesta llei, un arquitecte o funcionari públic no pot exercir un segon lloc de treball en el sector públic sense una aprovació explícita del ple municipal, i per tant, les factures que va cobrar van ser il·legals. L’informe tipifica com a «faltes molt greus» els cobraments d’aquestes
Roser Royo. Amposta
L’Ajuntament d’Amposta haurà de pagar 520.000 euros arran la fallidade l’empresa que euros en despeses judicials i el cost de la construcció gestiona l’escorxador 30.000 1,5 MEUR. Espanya ha recriminat especialment a l’equip de govern la ‘manca de respecte’ cap al ple, després que el govern municipal autoritzés, via decret d’alcaldia, que l’empresa Ganados y Carnes Martí hipotequés la concessió per poder continuar la seva activitat. En aquell moment, els socialistes van recordar que es tractava d’un ‘decret nul de ple dret’ perquè havia de passar pel ple, situació que el govern va acabar rectificant. Des del grup municipal d’ERC, la portaveu Marta Cid ha recordat que el vot negatiu, davant un requeriment davant el qual el consistori no es podia negar, pretén reiterar que el procediment ‘s’ha portat molt malament, tant per les formes com per la poca transparència’ donada pel govern municipal. Cid ha recordat que el projecte de l’escorxador va partir dels comerciants i carnissers locals però va acabar amb una concessió ‘no ben lligada’ que ha acabat perjudicant el consistori.
L’Ajuntament d’Amposta haurà de fer efectiu el pagament de 520.000 euros al jutjat mercantil número 1 de Tarragona arran la fallida de l’empresa concessionària de l’explotació de l’escorxador municipal. Aquesta és la quantitat que l’empresa hauria invertit a l’equipament i, amb el seu pagament, el consistori rescindeix la concessió en vigor. El ple ha aprovat aquesta mesura, amb els vots a favor de l’equip de govern de CiU i en contra de PSC i ERC a l’oposició. En la mateixa sessió, els vots de l’equip de govern han servit per aprovar la modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) El portaveu municipal del PSC, Antoni Espanya, s’ha mostrat especialment crític sobre el cas de l’escorxador municipal tot acusant l’equip de govern convergent d’haver protagonitzat un cas ‘molt desafortunat’ de gestió municipal, tant en l’àmbit polític, econòmic com formal. Després de recordar que la dimensió de l’equipament en feia inviable la seva rendibilitat, el regidor socialista ha recordat que, a banda dels 520.000 euros destinats a cobrir els deutes amb els creditors, el consistori haurà d’afegir el pagament de
Desacord total amb el ROM Les divergències amb l’oposició han marcat també l’aprovació definitiva de la reforma del ROM, que ha sortit endavant amb els únics vots del govern de CiU i el vot negatiu (passa a la pàg. 4)
3
Agrupació Local
Ple d’octubre a l’Ajuntament d’Amposta La característica del darrer ple va ser el «totxo» que hi va haver per a diversos regidors de l’equip de govern, incloent-hi l’alcalde, evidentment.
EXECUTAT UN 16,85 % DEL PRESSUPOST D’INVERSIONS PREVIST PER AL 2008 I això farà que, una vegada més, el nostre ajuntament tanqui l’exercici amb superàvit i pugui vanagloriar-se d’això i posar un gran titular a la Revista Amposta. Això farà amagar la mala gestió de les regidories encarregades de fer-lo executar... L’equip de Govern de batrà el record de més baixa execució d’inversions de tots els ajuntaments dels darrers 30 anys. Però quan el barco va a la deriva, de qui és la culpa, de la tripulació o del capità?
Sense haver-hi grans temes que tractar, l’oposició va saber treure suc de la gestió (o es tindria que dir de la no gestió) de l’equip de govern.
ES BUSQUEN 7.500 M2 DE SÒL PER EQUIPAMENTS ESPORTIUS Hi havia dos punts que tractaven temes urbanístics. Un feia referència a l’ampliació del dimensionat comercial a la zona del Cementiri Sud. Per cert, la possibilitat de que vingui el Decathlon, pareix que s’està esvaint poc a poc... L’altre es referia al solar on es volia ubicar la caserna de la policia local. Primer va ser al carrer Sant Roc, després al costat de la plaça de la Castellania d’Amposta, a tocar de la nova comissaria dels Mossos. Finalment tampoc es farà allí i avui per avui no hi ha alternativa. Allí ara l’equip de govern vol fer un centre de dia de Salut Mental (de moment..., perquè a aquest pas igual d’aquí uns mesos ens diuen que volen fer un Casino. Visca la planificació i les idees clares!!) Però la controvèrsia més gran va arribar quan es va parlar de que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (la CUTE), organisme depenent de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va manar rectificar als tècnics municipals el projecte de la nova ubicació de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI), perquè, si es vol ubicar a la zona esportiva, si fa o no fa davant del pavelló de fires, calia preveure una nova superfície esportiva per a compensar els metres perduts. Això significa buscar «per Amposta» 7.500 metres quadrats per a fer nous equipaments esportius. Preguntat l’alcalde diverses ocasions pels dos portaveus dels grups de l’oposició sobre dit emplaçament, va respondre que ja ho diria el proper ple. O sigui, no sabien on emplaçar-los! Finalment pareix que serà al Poble Nou del Delta. Així que convertirem el barri d’Amposta en un lloc de referència esportiva a la comarca i molts dels equips de la ciutat hauran d’anar a entrenar a diversos quilòmetres de distància...
MOCIÓ PER DEMANAR QUE PUGUIN DELEGAR EL VOT EN ELS PERMISOS DE MATERNITAT / PATERNITAT La moció del grup municipal del PSC era per a demanar el govern de l’Estat que canviï la llei respecte a poder votar per delegació aquells càrrecs electes que estiguin de baixa per naixement d’un fill. Fins ara no es pot fer-se i, de vegades, com ja va passar al nostre ajuntament, el grup majoritari pot trobar-se en dificultats a l’hora d’aprovar una llei o un altre tipus de norma, per mancar-li el vot, precisament, de la mare o el pare que es puguin trobar de permís per maternitat. Evidentment, no és just i per això es demana canviar la llei que ho impedeix.
EL COMITÈ DE SALUT LABORAL DE L’AJUNTAMENT PORTA DOS ANYS SENSE REUNIR-SE De molt abans que canviessin les cares del nou ajuntament, el comitè de Salut Laboral, no ha fet cap tipus de reunió per tractar temes de seguretat i salut dels treballadors de plantilla. El Departament de Treball recomana, al menys, dues reunions anuals. El responsable de convocar-lo en aquesta legislatura és el Regidor d’Urbanisme i Personal. La seva resposta va ser que, «casualment, el president del comitè treballa al negociat d’obres i ja tracten els temes entre els dos». Evidentment no és una resposta ni apropiada ni adequada per a un regidor del govern de la ciutat. La plantilla de treballadors de l’ajuntament es prou àmplia i diversificada, que segur que hi ha mancances, desperfectes, riscos, etc. que s’han de solucionar. I això cal tractar-ho dintre del comitè, que per això està creat!
A 30 DE SETEMBRE NOMÉS S’HAVIA (ve de la pàg. 3 "L’Ajuntament d’Amposta haurà...")
tradicional al voltant d’aquest capítol i han acusat l’equip de govern de considerar les al·legacions de partits i entitats en funció de si s’ajustaven al seu propi ‘interès’. La portaveu republicana, Marta Cid, ha anunciat que el seu grup canviarà el ROM ‘quan tinguem ocasió’.
de l’oposició. Des del PSC han lamentat que el nou marc de participació ciutadana hagi equiparat la representativitat de les associacions de veïns amb el de les entitats culturals i esportives, malgrat incloure aportacions com la difusió dels plens i l’accés d’entitats als mitjans de comunicació locals. Des d’ERC han lamentat el trencament del consens
Jordi Marsal. Amposta. 4
Agrupació local
Ple de novembre a l’Ajuntament d’Amposta Amb l’arribada del nou equip de govern al nostre ajuntament, els partits de l’oposició teníem l’esperança de trobar-nos un alcalde i un equip de govern molt més dialogants. S’ha demostrat un cop més però, que amb la majories absolutes, tard o d’hora surten els tics autoritaris als que ens tenien acostumats els anteriors equips de govern de Convergència. Reflex del que estem dient són dues situacions, potser les últimes, però no les úniques, en que es demostra clarament el tarannà dels diversos regidors del govern i el tracte que rep l’oposició a l’hora de poder realitzar les seves tasques. La primera d’elles és la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM), referent a l’apartat que regula la participació ciutadana de les diferents societats, associacions, entitats, clubs, etc. Aquesta reforma l’ha elaborat el govern de l’Ajuntament d’Amposta sense deixar participar de forma activa els dos grups de l’oposició. Aquests, com qualsevol altra entitat del poble, només han pogut presentar esmenes al text elaborat des de la Regidoria de Serveis Socials i Participació Ciutadana. Evidentment, de les esmenes presentades sé n’han acceptat unes poques i s’ha rebutjat la resta, les que, eren de contingut més polític i que més incidència podien tenir per a la ciutadania d’Amposta. Per exemple, des del PSC, demanàvem que les associacions de veïns havien de tenir un paper molt més actiu. En canvi, des de CiU se’ls hi dóna la mateixa importància que qualsevol altra entitat. Les associacions de veïns, des de l’any 2007, estan agrupades en una Federació, per tant, amb representació de quasi la totalitat dels habitants d’Amposta. Mentre que la resta d’entitats, només representen els seus socis o afiliats. Des del PSC, considerem que, la representativitat de les associacions de veïns, aniria immediatament després de la del propi consistori municipal. Un altre tema que s’ha portat amb absolut secretisme per part de l’equip de govern, ha estat la ubicació de la comissaria de la policia local. La història del trasllat de les dependències de la policia local ha estat llarga i desafortunada. Tothom entendrà que les actuals dependències als baixos de l’edifici consistorial, han quedat desfasades (com també les altres dependències administratives que encara hi queden a l’edifici), per tant, des de fa anys se’ls busca un nou emplaçament. Primer va ser el carrer Sant Roc, molt prop de les actuals dependències, on ara s’ubiquen els serveis socials municipals. Després, amb l’expectativa de l’arribada dels Mossos d’Esquadra, s’estudià una nova ubicació al costat d’on està ubicada la comissaria del cos autonòmic. Finalment no se sap per quin motiu (el que CiU explica de la impossibilitat de tenir una sala de comandament únic no és motiu suficient desprès de tots el tràmit urbanístic per requalificar aquella parcel·la com equipaments) el govern municipal, un altre cop, desestima l’emplaçament i n’estudia una nova alternativa. Finalment, dijous 13 de novembre, el Regidor de Governació, informa sobre la nova ubicació de la comissaria al carrer Barcelona, als baixos d’un edifici de vivendes particulars i pel que es pagarà un considerable lloguer mensual. Sobre aquest nou emplaçament cal fer-se una pregunta: És el més ideal? La resposta és contundent: No! Encara que l’emplaçament sigui provisional (a la comissió, el regidor, no ho va dir en cap moment) la situació als baixos d’un edifici on hi viu gent, no deixa de ser una ubicació impròpia i plena de riscos per totes les parts. No pretenem crear alarmisme, només posar en consideració de la gent sobre si és o no oportuna la nova ubicació. Tot plegat d’un altre dels exemples del mal govern de CiU que podem afegir a una llarga llista que venim denunciant reiteradament: estat de la vía pública, caòtica circulació, forat de l’escorxador, les obres del Parc dels Xiribechs (ja portem 4 legislatures), opacitat en la contractació de personal a l’ajuntament, manca de comunicació amb les associacions de comerç i les associacions de veïns, manca de pluralitat en els mitjans de comunicació locals, opacitat del projecte Ciutat Digital, inoperància de GURSAM, ... i com a colofó han batut el record pel que fa a l’equip de govern amb el nivell més baix d’execució d’inversions en la història d’ajuntaments democràtics d Amposta (menys del 20 %). Continuem? 5
Treballem pel territori i Amposta
6
Treballem pel territori i Amposta Els preus de les mandarines remunten
d'agrupar-se», diu el responsable dels cítrics d'UP, Carles Roig, que posa com a exemple el sector arrosser que concentra la producció en dues cooperatives. Durant la taula sectorial, els productors van exposar que els preus han remuntat les darreres setmanes ja que no competeixen en la producció valenciana, que gairebé ja s'ha acabat. «El sector s'ha de mentalitzar que el fort de la campanya ha de ser desembre i gener», va dir Espanya. Amb la millora de preus, UP descarta, de moment, convocar una aturada al sector citrícola.
Agricultura ajudarà els citricultors perquè s'uneixen en organitzacions de productors. Els preus de les mandarines s'han recuperat lleugerament aquesta setmana i el sector ja no veu tan negra la segona part de la campanya, tot i que bona part dels productors han venut la collita durant el mes de novembre per sota dels costos de producció (per 12 cèntims d'euro el quilo o menys). Administració i sector van acordar ahir en la reunió de la taula sectorial que per la pròxima campanya s'ha de corregir un dels punts febles del sector: la baixa afiliació dels pagesos a organitzacions de productors. Actualment hi ha una desena d'organitzacions que, segons Agricultura, s'haurien de convertir en una de sola, més potent. Un 60% dels pagesos productors de cítrics del Baix Ebre i Montsià no pertanyen a cap organització de productors. Venen ells directament la seua collita al comerç i, en campanyes com la d'enguany, bona part s'han enganxat els dits. «Estan en una situació d'indefensió total», assenyala el director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya. Tant l'administració com els productors coincideixen en la necessitat que el sector s'agrupe i, en aquest sentit, el Departament d'Agricultura es compromet a donar ajuts a les organitzacions perquè milloren les seues estructures. «Els pagesos han d'entendre que és necessari estar en una organització de productors i aquestes també han d'establir aliances per ser més fortes davant de la distribució», explica Espanya. Un plantejament en què Unió de Pagesos (UP) coincideix plenament. «Farem xerrades perquè el sector s'adone de la importància
El pla de reconversió de varietats, al gener El Departament d'Agricultura va informar en la taula sectorial d'ahir que el pròxim mes de gener es publicarà l'ordre de reconversió de varietats de cítrics. A tot l'Estat es podran acollir a aquests ajuts 18.000 hectàrees de cítrics, unes 500 de les quals, a les Terres de l'Ebre. «A la resta de l'Estat hi ha poca predisposició del sector de demanar aquests ajuts per fer reconversió de varietats, per la qual cosa es podria ampliar en unes dues-centes hectàrees la superfície de l'Ebre», diu Espanya. Aquest pla pot permetre al sector diversificar i desestacionalitzar la producció, que ara és principalment de la varietat clemenules. La subvenció màxima que rebran els pagesos que s'acullin a aquest pla serà d'un 50% de la inversió que facin, mentre que la mínima que se'ls donarà serà d'un 15%. Lurdes Moreso . Tortosa
7
El PSC d’Amposta vol que l’aportació de l’Estat al municipi serveix per endegar un pla de millora dels espais públics El grup municipal del PSC a l’oposició a l’Ajuntament d’Amposta ha proposat que els 3,5 MEUR que el consistori ha de rebre a càrrec del fons estatal d’inversió local siguin utilitzats per implementar un ‘pla de xoc integral’ de millora de les vies i espais públics de la ciutat. El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha explicat que es tracta d’una mesura en consonància amb els objectius del pla, en la línia de generar entre 50 i 100 llocs de treball a la ciutat durant el pròxim 2009, amb un compendi d’actuacions que, assegura, demanda la ciutadania, com la millora dels paviments i voreres o actuacions en zones verdes i parcs urbans, en detriment de finançar la construcció d’equipaments pendents. Segons la llista feta pública pel govern central, l’Ajuntament d’Amposta rebrà del fons estatal d’inversió local 3.505.253 euros, situant-se en el novè ajuntament que més diners rebran del conjunt del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. ‘És un ajut molt important que no es pot destinar a posar pegats. S’ha de preveure, és una inversió que ha de ser generadora de llocs de treball’, ha justificat Espanya, tot recordant que el pressupost mitjà anual d’inversions del consistori se situa entre els 12 i els 16 MEUR. Abans que l’equip de govern convergent ampostí faci públiques oficialment les seves intencions i tramiti la seva proposta en les properes setmanes, els socialistes han avançat la seva proposta de pla de xoc. Un conjunt de mesures que ja apareixia al seu programa electoral, en la línia que els fons puguin ser utilitzats per millorar la via pública, amb asfaltatge de carrers, renovació de voreres, millora de la il·luminació i racionalització de cablejats, així com actuacions en espais públics com zones verdes i parcs urbans, amb la finalització del parc dels Xiribechs. ‘Lliga amb l’objectiu del govern estatal perquè el manteniment i la millora generen molta mà d’obra. Podríem contractar una brigada especial nombrosa: l’Ajuntament podria crear una borsa de treball per nodrir aquesta brigada per a les actuacions de 2009', ha exposat Espanya, qui calcula que el pla podria absorbir entre 50 i 100 llocs de treball per a persones desocupades entre els propers nou i deu mesos. El portaveu socialista creu que l’equip de govern de CiU podria donar suport a la idea perquè ‘hi ha unanimitat al carrer que els espais públics són millorables’ i malgrat les ‘dificultats’ que hauria tingut per executar les inversions previstes aquest 2008 per la caiguda dels ingressos relacionats amb la construcció. De fet, creu que destinar aquests recursos a finançar obres pendents, com el nou pavelló firal, ‘no serviran per l’objectiu principal del pla de pal·liar els índexs d’atur quan seran més alts’, atès que serien executades per empreses adjudicatàries i en diferents anualitats. Antoni Espanya Forcadell Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’ajuntament d’Amposta
Edita: Agrupació Local del PSC d’Amposta - Lope de Vega, 23 43870 - AMPOSTA - Telefon: 977 705 569 - Fax: 977 706 617 http://amposta.socialistes.org pscamposta@gemail.com Repografia: c/ Nicaragua, 75-77 - 08029 BARCELONA 8