Page 1

Qui té roba per rentar?

Joan Anton Abellan Manonellas Ramon Casadevall Fusellas

Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany

Llegat Patrimonial del Pla de l’Estany


2 Qui té roba per rentar?

Qui té roba per rentar? Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 3


4 Qui té roba per rentar?

Introducció

D

e rentadors, tots n’hem sentit a parlar. De fet, passejant per qualsevol ciutat segur que n’hem vist, però submergits com estem de ple en l’era de la tecnologia poques vegades ens haurem parat a pensar que, fa poc més de mig segle, les nostres mares i àvies cada setmana agafaven un cossi carregat de roba i feien camí fins al rentador. En alguns casos, els rentadors es trobaven a prop d’on vivien, però en altres calia fer un llarg camí fins al curs d’aigua més proper. Allà, en el que podríem anomenar el primer centre de socialització femení, desplegaven les seves arts per deixar la roba tan neta com podien, en unes condicions que moltes vegades podríem qualificar d’espartanes. Aquestes construccions s’aixecaren majoritàriament al llarg del segle XIX i van representar, per a les esquenes d’aquelles dones, un alleugeriment, perquè rentaven agenollades a la llera dels rius, fonts o estanys. D’aquí que aquest llibre, a banda de servir de guia per conèixer una part del nostre patrimoni comarcal desconegut moltes vegades per la gran majoria de nosaltres, també serveixi d’homenatge a totes aquelles dones, avantpassades de tots nosaltres, que al llarg dels anys van exercir aquesta tasca tan dura. Pel que fa a la comarca del Pla de l’Estany, hem de tenir present dos escenaris força diferents: el de Banyoles, com a nucli urbà, en el qual un

seguit de recs portaven l’aigua a una gran quantitat d’habitatges, i el de la resta de la comarca, on l’aigua s’havia d’anar a buscar en un riu o una font. D’aquí que, en el primer cas, en general podríem parlar de rentadors particulars i en el segon de rentadors públics, tret del cas d’alguns masos que en tenien de propis, però, com veurem, compartits amb els mateixos masovers i fins i tot amb els masos veïns. De fet, els rentadors públics podríem dir que van ser un dels primers equipaments urbans, encara que fins fa poc no se’ls ha considerat com a tals. Va ser a partir de la Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Arquitectónico de Europa, celebrada a Granada a principis del mes d’octubre de 1985, que els disset estats membres van firmar un conveni en el qual, per una banda, es redefinien les diferents categories de patrimoni i, per l’altra, es definien noves polítiques de conservació, entre les quals les relatives a l’arquitectura rural i popular, i l’extensió del mateix concepte de patrimoni a les obres públiques d’enginyeria. En posterioritat a aquest conveni, l’any 1989 es va redactar i aprovar la Recomendación (89) 8 relativa a la protección y puesta en valor del Patrimonio Arquitectónico Rural, que a títol d’introducció deia que «l’evolució de la producció agrícola i les transformacions socials que han tingut lloc en les últimes dècades posen en perill la mateixa existència de l’arquitectura rural tradicional i els seus enclavaments». Així, seguia dient que «aquest patrimoni constitueix avui, no només un dels components més autèntics de la cultura


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 5

Rentador del Rec Major, a tocar de l’Estany (ACPE. Fons L’Abans)


6 Qui té roba per rentar?

europea, sinó també un factor principal en el desenvolupament local». Partint d’aquestes premisses, en el punt A de l’apèndix ja feia referència a la voluntat de «salvaguardar la memòria col·lectiva de l’Europa rural mitjançant el desenvolupament d’instruments d’investigació i identificació del seu patrimoni arquitectònic» i d’«incorporar la protecció del patrimoni arquitectònic en el procés de planificació, d’ordenació del territori i de protecció del medi ambient». Amb aquesta conscienciació es va passar de distingir, no tan sols aquelles obres considerades excepcionals, sinó totes aquelles obres que expressaven la creativitat del poble. És a partir d’aquest moment que es va començar a tenir consciència del valor d’aquestes construccions i a poc a poc es van posar en marxa treballs tant de catalogació com de preservació. D’aquí que en aquests darrers anys s’hagin començat a fer comunicacions en congressos i hagin sorgit publicacions amb el fi d’apropar aquesta realitat tant a la població en general com a l’àmbit acadèmic i institucional. A tall d’exemple, esmentarem només algunes d’aquestes publicacions, unes centrades en l’aspecte arquitectònic i d’altres en l’aspecte més humà d’aquesta feina que denoten aquest creixent interès al qual ens referíem, sense deixar de banda el blog que uns dels autors d’aquest llibre, Ramon Casadevall, va començar l’any 2005 on ja esmentava el gran potencial que en aquest aspecte tenia la nostre comarca.

en Vasconia», la comunicació «Lavaderos: espacio público, genérico, de trabajo, de relaciones interpersonales. Cambios acaecidos. Guipúzcoa 1850-1950», en què pretenien reivindicar el fet que la dona exercia, a la pràctica, un paper molt més important del que se li reconeixia oficialment, ja que en els rentadors públics duia a terme un treball molt més dur del que semblava i mantenia amb les altres dones una relació social estreta. En la mateixa línia, també hi ha l’article publicat el 2003 per Carmen Sarasúa, que du per títol «El oficio más molesto, más duro: el trabajo de las lavanderas en la España de los siglos XVIII al XX». També destaquem un altre treball realitzat al llarg del curs 2006-2007 per un grup d’estudiants aragonesos de l’institut Salvador Victoria, de Monreal del Campo, que amb el títol La colada tradicional y el lavado a mano, i gràcies a una sèrie d’entrevistes, van preservar per a la posterioritat una feina que avui en dia havia quedat en l’oblit. El mateix van fer a Catalunya Rosa Maria Canela, Manel Martínez i Iolanda Vivancos amb el llibre Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat (2006) o bé Carme Arnau i Dolors Puig a Tal com raja. Com s’ha rentat la roba al Lluçanès (2012) i, al País Valencià, Agnès Vidal, amb el llibre Fem safareig (2016).

L’any 1997, José Maria Medianero presentava, a les XII Jornadas del Patrimonio de la Sierra de Huelva, «Notas y apuntes sobre los lavaderos públicos de la Sierra de Aracena». Van fer el mateix, l’any 2011, M. Ruiz-Bedia, P. Morante Diaz i C. Ruiz Pardo, en el Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción, amb la comunicació que duia per títol «Formas y tipos constructivos de lavaderos públicos (18801950)», centrada sobretot en Cantàbria.

Així mateix, un darrer estudi que denota que les administracions públiques també són conscients d’aquest fet és Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei, un treball de recerca publicat l’any 2010 centrat en la comarca del Barcelonès i part del Baix Llobregat que fou realitzat per Jerónimo Bouza, Jacqueline Jacquet, Nadja Monet, Maricarmen Tapia, Salvador Tarragó i Mercè Tatjer, gràcies a una beca de documentació de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (lPEC), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’aspecte social, l’any 1999, Mª Pilar Manrique i Mari José Alberdi van presentar, en el decurs de les jornades «Lana Euskal Herrian. El Trabajo

Per acabar, cal fer esment a dos articles de la nostra comarca del Pla de l’Estany. El primer fou publicat per Jaume Colomer l’any 2007 i


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 7

Diferents llibres catalans que tracten sobre rentadors

duu per títol «Fer bugada», en el qual l’autor se centra en el municipi de Fontcoberta, i l’altre, escrit per un dels autors d’aquest llibre, Joan Anton Abellan, l’any 2015, amb el títol «Quan no hi havia rentadores elèctriques», en el qual es fa un repàs tant al fet social com l’arquitectònic dels rentadors de la vall de Sant Miquel de Campmajor. A més, actualment, la troballa arqueològica forma part d’una de les assignatures de la carrera de geografia i història, que s’estudia dins del programa de gent gran de la Universitat a Distància, la UNED. És dins d’aquest

marc que a la Universitat de Xàtiva s’ha dut a terme una experiència amb un grup nombrós d’alumnes sèniors que consisteix a catalogar les fonts i safarejos d’aquesta zona valenciana, la qual cosa ha tret a la llum més de quatre-cents elements, alguns dels quals de gran valor patrimonial. Tot i això, encara hi ha una gran feina per davant, però a poc a poc, amb treballs de camp com el d’aquest grup d’alumnes i amb publicacions com les esmentades i com la que ara teniu a les vostres mans, anem contribuïm a la salvaguarda i coneixement d’aquest patrimoni nostre.


8 Qui té roba per rentar?

El Pla de l’Estany, una comarca d’aigua

P

arlar de rentadors significa parlar d’aigua. I a la comarca del Pla de l’Estany, per regla general, d’aigua no en falta. Tal com deia Joaquim Hostench, l’any 1891, en el Calendari-guia de Banyolas y sa comarca quan parlava de les fonts dels voltants de Banyoles: «[...] En pocas encontradas de Catalunya se trobaria tanta abundancia de ricas fonts, com en los delitosos y pintorescos voltants de nostra vila [...]». Aquest text, que només es refereix a Banyoles, el podríem fer extensiu a tota la comarca, ja que ningú posa en dubte que el Pla de l’Estany és una zona d’aigua. Fins i tot, la llegenda que parla de l’arribada de les relíquies de sant Martirià, patró de Banyoles i de la comarca, ens diu que dos joves monjos de Florència, provinents del monestir de Sant Martí d’Albenga, van rebre l’ordre de portar les seves despulles en un lloc de la zona de Catalunya on «manava una font abundosa». Només cal que donem un cop d’ull en un mapa de la comarca per veure que són molts els indrets que estan esquitxats per unes petites taques que es corresponen a quasi un centenar d’estanys i estanyols que configuren la nostra orografia. Però, a banda d’aquestes taques, si parem atenció, hi veurem uns petits filaments que es van retorçant com si fossin serps: són els recs, rieres, torrents i rierols que s’esmunyen enmig dels nostres camps i connecten en alguns casos els estanyols o fan de sobreeixidor en molts altres.

Tot i que dins la comarca no neix cap riu de renom, i tan sols en podem esmentar el pas d’algun d’una certa importància, com es el cas del Fluvià, el que sí és cert és que la xarxa hidrogràfica del Pla de l’Estany està formada per més d’un centenar de cursos d’aigua, de més o menys importància, que a la vegada estan associats a una altra quantitat de tipus de naixements diferents: des dels estanys, estanyols, llacunes, basses i clots, fins a les surgències i brolladors, passant per les fonts, biots, reixorts, degotalls, deus i aiguaneixos, en una llarga llista de topònims que sobrepassen el mig miler, i que d’una manera o altra tenen a veure amb el sistema hidrològic de la comarca. El conjunt del territori, a banda de la xarxa de recs que es distribueix per la geografia urbana de la capital de la comarca, el podríem dividir en dues grans conques: per una banda, les parts nord i oest, on les aigües van cap al Fluvià, i, per l’altra, la resta de la comarca, on les aigües van cap al Ter.

Els recs de Banyoles

Quan parlem de Banyoles, evidentment parlem de l’Estany. Però, des d’un punt de vista hidrològic, no tan sols Banyoles té l’estany, sinó que té una particularitat que la fa diferent de moltes altres poblacions: els recs, uns cursos d’aigua que provenen de la banda est de l’Estany, travessen


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 9

Aiguabarreig dels recs de Can Teixidor i Ca n’ Hort, origen de la riera de Sant Miquel (Joan Yani)

el pla on es troba la ciutat, s’ajunten de nou un cop l’han travessada i donen lloc al riu Terri. Aquest riu recull les aigües procedents dels cinc canals de sortida de l’Estany, i que són: el rec de Ca n’Hort, el rec d’en Teixidor, el rec de la Figuera d’en Xo, el rec Major i el rec de Guèmol, tot i que actualment caldria afegir-ne un sisè, el rec dels Xucladors, que, si bé actualment surt de l’Estany, en la configuració inicial era un derivat de l’actual rec de Guèmol. Segons mossèn Constans, aquests cinc recs ja existien l’any 1440, ja que s’esmentaven en un pregó sobre la pesca amb els noms de «rec d’en Ort», d’en Brugada, de la Canela, de les Forques i de Guèmol. Els dos primers, el de Ca n’Hort i el d’en Teixidor, s’uneixen entre si, amb la qual cosa donen lloc a l’anomenada riera Vella o de Sant Miquel, que mor a la riera Canaleta. El mateix passa, primer, al de la Figuera d’en Xo i, més tard, al rec Major. Així, tots ells, un cop units a la riera Canaleta, formen el riu Terri. A grans trets, aquest seria el panorama hidrològic de la ciutat, però en realitat no és així: Al llarg dels segles es van anar construint diverses derivacions, que en alguns casos fins i tot van rebre els mateixos noms, de tal manera que, avui en dia, si sumem la longitud dels recs troncals, és a dir els principals, més la dels secundaris i la dels de regatge dóna un total a l’entorn dels trenta quilòmetres. A tall d’exemple podríem esmentar una part del recorregut de l’anomenat rec d’en Ramis o del Molí del Canyer, que en realitat és el rec de la Figuera d’en Xo. Aquest rec, una vegada ha passat el safareig públic del carrer de Sant Roc, quan arriba ja a la plaça del Monestir, pren tres camins diferents: una derivació passa per darrere de les cases del carrer Nou, en direcció a la plaça del Teatre i el carrer de Baix, on hi ha un rentador públic; una altra passa pel claustre del monestir, on hi havia el rentador del cenobi, i una tercera, el rec troncal, segueix pels carrers de Mossèn Pere Dausà i dels De Ameller. El mateix passa, com veurem més endavant, amb el rec Major, que un cop arriba a l’alçada del carrer de la Canal, el punt més alt del seu recorregut, es divideix en tres brancals. No hem d’oblidar que, a banda del seu objectiu principal, que evidentment fou el de portar aigua a la zona on els monjos benedictins van


10 Qui té roba per rentar?

Frondositat d’un tram del Rec Major (Harold Abellan)

construir el clos monacal, al llarg dels segles van anar sorgint unes altres necessitats, la principal de les quals fou la d’aprofitar-ne la força motriu per a usos industrials. D’aquesta manera, no només es feia servir l’aigua per a regatge i pesca, sinó també per moure els diversos molins que van anar sorgint. Això explica totes aquestes derivacions que van donar lloc a la xarxa fluvial actual, la qual passava a tocar de la majoria de les cases del nucli antic de la ciutat, fet que va propiciar que amb el temps l’aprofitessin per a una altra funció: la de rentar.

La conca del Fluvià

L’anomenada conca del Fluvià neix a la comarca de la Garrotxa, al vessant nord del Collsacabra, dins el terme municipal de Falgars d’en Bas, i desemboca a la Mediterrània, en els aiguamolls de l’Empordà, molt a prop de Sant Pere Pescador. En el seu recorregut, de gairebé setanta quilòmetres, recull, per la riba dreta, les aigües dels contraforts més nord-orientals de la serralada transversal i per la riba esquerra, les de l’Alta Garrotxa. El seu pas per la comarca del Pla de l’Estany ve marcat sobretot per les aportacions de petits rius i rierols, les més importants de les quals són les del Ser, que prové de les serres de Finestres i Portelles, i hi vessa les aigües a l’alçada de la resclosa de Serinyà, i la del rec d’Espolla, que neix a l’estany intermitent del mateix nom i després de travessar tot el pla de Martís hi aboca les aigües un cop ha superat un desnivell d’uns vuitanta metres. Les surgències que alimenten l’estany d’Espolla vénen del mateix aqüífer que forma l’estany de Banyoles, però com que es troba a una altitud major actuen intermitentment, només quan el sistema hidrològic està molt ple. A part, provinents de la banda de Mieres, hi ha el Merdançà i el Ritort, que també aporten les aigües al riu Ser, i una mica més avall, el Rodeja i el Serinyadell. El Merdançà ho fa en el lloc anomenat el Gorg Blau, prop del pont vell de la carretera comarcal d’Olot. El Ritort, o Tort, abans de vessar les aigües al Ser, rep les aportacions del torrent de l’Arn, de la riera de Sant Miquel i d’un bon grup de bullidors lligats al sistema lacustre de la vall de Campmajor. Un altre dels afluents del Ser és el Serinyadell, que recull les aigües de la surgència de la Mussoga i que,


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 11

després d’un breu recorregut i d’haver travessat la carretera que va de Banyoles a Serinyà, vessa les aigües al Ser. I, per últim, el Rodeja, que dibuixa una petita vall a mig camí entre la plana de Serinyà i Banyoles i la vall de Sant Miquel de Campmajor, i que acaba desguassant en el Ser, ja dins del municipi de Serinyà, en la part baixa del seu curs, poc abans de la seva confluència amb el Fluvià.

La conca del Ter - el Terri

Pel que fa a la conca del riu Ter, cal dir que la major part de les aigües que hi drenen ho fan a través del Terri, el qual, després de travessar els termes de Mata, Borgonyà, Cornellà del Terri, Sords, Santa Llogaia del Terri, Ravós del Terri i Sant Andreu del Terri, vessa les aigües al Ter, ja fora del Pla de l’Estany, entre les poblacions de Sant Julià de Ramis i Medinyà, ja dins del Gironès. Una particularitat d’aquest riu és que les principals aportacions d’aigua que té provenen del desguàs de l’estany de Banyoles a través dels sis recs que ja hem esmentat anteriorment. A banda d’aquests recs, per la dreta, rep els dos afluents principals: el Revardit, que procedeix de la serra de Pujarnol i li aboca les aigües més enllà del pla de la Banyeta, i el Matamors, que inicia el recorregut a la serra de Sant Patllari, recull les aigües de diferents fonts (com les del Morrofred, Can Gelada, Geldeus, Salt del Vila i Salt Dalmau) i rierols (com el de Magrill i la Perpinyana) i l’acaba a l’altura de Borgonyà. A més d’aquests dos, però, per la mateixa banda, també li aporten aigües el Remençà i el Comanell, i les rieres de Riudellots i Marmanya. Per la banda esquerra, a part d’una petita aportació del torrent d’en Pontís, cal destacar la del Garrumbert, que neix prop del pla d’Usall, i la del torrent de Vall-llobera. Per últim, queda només esmentar la riera de la Farga, que amb un traçat paral·lel al del Terri destaca per la seva longitud i, igual que aquest, mor al Ter, prop de Medinyà. Com hem pogut veure, el sistema hidrològic del Pla de l’Estany és, en comparació a la seva superfície, molt extens, de tal manera que

actualment podem trobar, amb més o menys activitat, una setantena d’estanys i estanyols, prop de dues-centes fonts actives (comparat amb les més de cinc-centes que hi havia a començaments del segle passat), gairebé uns cent cinquanta cursos fluvials i una trentena de surgències. És aquí, doncs, on hi ha la gran complexitat d’aquesta publicació, ja que qualsevol d’aquests punts és susceptible de tenir o haver tingut un rentador, a banda, és clar, d’altres que, tot i no tenir un corrent d’aigua, se les enginyen per tenir-ne. Aquest podria ser el cas del santuari de Rocacorba, situat a 929 metres d’altitud, i que, si bé administrativament no pertany a la comarca del Pla de l’Estany, hi té molt lligams. Al peu de l’edifici del santuari es troba un rentador gairebé quadrat, d’uns dos metres per cada costat, que s’alimentava de l’aigua de la pluja. I també d’altres que anirem veient al llarg d’aquesta publicació, com poden ser els que es trobaven a tocar dels pous, les piques dels quals s’emplenaven unes vegades manualment i d’altres per diversos sistemes de canalitzacions, en alguns casos força precaris.


12 Qui té roba per rentar?

Els rentadors a través de la història

S

i bé en un principi les antigues civilitzacions tenien uns hàbits de neteja i higiene molt desenvolupats que passaven fins i tot per controlar les olors corporals amb banys i perfums, tots aquests bons costums es van perdre amb la desaparició de l’Imperi romà i els missatges contraris propagats per l’Església catòlica al llarg de l’edat mitjana tant pel que fa als banys, considerats com a centres de promiscuïtat, com pel que fa als components sensuals i frívols dels perfums. D’aquí que la higiene va passar a un segon terme. Així, per parlar de rentadors o safareigs no cal remuntar-nos a la nit dels temps, ja que a partir de la pèrdua dels costums adquirits de les cultures egípcies, gregues i romanes, i fins ben entrat el segle XVIII, parlar de rentar roba –una tasca força feixuga reservada principalment a les dones– volia dir parlar de fer-ho un cop al mes, tal com es feia amb el cos. Això explica que, per dissimular les olors, es fessin servir plantes com la lavanda, que en forma de petits rams es cremava juntament amb l’encens i el pi, tant en les cases com en els carrers. No va ser fins que els primers croats van tornar a Europa des de Terra Santa quan arribaren les primeres aromes. Però no tan sols portaven els perfums d’Aràbia, sinó que també portaven el coneixement de com destil·lar les herbes per tal de fabricar aquestes essències tan preuades, un costum i unes ensenyances que, a diferència de nosaltres, els països àrabs no havien perdut. Fou així com a poc a poc es van tornar a

introduir els perfums. Va començar a la cort francesa i es va estendre ràpidament entre la resta de corts europees, en una espècie de carrera en què el perfum més intens era el més apreciat. Aquesta societat, però, seguia sense comprendre la importància de la neteja. Tanmateix, com que s’havia de dur a terme, calia disposar de l’element principal, l’aigua, i poques cases en tenien. Això explica la creació dels banys públics així com, i en el cas de la roba, dels rentadors públics. A les grans ciutats, pel que fa als rentadors, aquest problema es va solucionar canalitzant l’aigua fins a grans basses. En les zones rurals, però, les dones havien de buscar torrents, fonts, rius o estanyols, allunyats gairebé sempre de la zona urbana, carregar els feixos de roba, preparar el seu propi sabó i, un cop allà, buscar una pedra on picar. Refregaven la roba agenollades i en unes condicions climàtiques que no sempre eren les més adequades. Amb el temps, en molts d’aquests llocs es van anar construint, amb la mateixa roca natural, una mena de preses que el que feien era embassar l’aigua i pujar-ne el nivell, amb la qual cosa es guanyava una certa comoditat. Més endavant, mitjançant el desviament de part d’aquestes aigües, es van començar a construir aquests petits embassaments a tocar del mateix cabal d’aigua, de manera que l’aigua retornava al riu, però amb l’avantatge que la dona ja no calia que treballés de genolls, sinó que podia rentar la roba completament dreta.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 13

Quan no hi havia un curs d’aigua a prop, les dones se les havien d’enginyar. En aquesta imatge la Maria Soler, de can Comes de la Mota, rentant en una pedra (Jordà-Garriga de Palol-La Mota)

Així, es va passar de rentar en rius i fonts a rentar en llocs especialment dissenyats per a aquesta finalitat, cosa que millorava en funcionalitat i fins i tot en salubritat. L’època d’esplendor d’aquestes construccions va ser entre els anys 1850 i 1960. Aquesta proliferació tan ràpida s’explica, per una banda, per la por a les grans epidèmies que havien assolat Europa al llarg del segle XIX. I, per altra banda, amb els constants avenços en la qualitat de vida que van introduir a la dècada de 1840 els moviments higienistes, que associaven la majoria de les malalties a les condicions de l’aigua, la qual cosa va donar lloc que es dictessin diverses normatives de sanitat pública, entre les quals algunes relacionades amb els rentadors i les seves condiciones. En l’àmbit estatal, el 20 de juny de 1849 es va aprovar la Ley General de Beneficéncia [sic] i, tot seguit, el 14 de maig de 1852, un Real Decreto

de la Ley General de Beneficiencia, en el qual ja s’establia la construcció de rentadors i es va completar el 15 de juny de 1852 amb una reial ordre en què es nomenava una junta perquè proposés «lo conveniente para la construcción de estos lavaderos [...]». A partir d’aquí suposem que es va anar regularitzant –tot i que en uns llocs molt més lentament que en altres– la construcció de rentadors. Poca cosa més podem dir sobre dates, ja que la manca de documentació municipal pel que fa a aquest tema és una constant i pràcticament no hi ha documents que en parlin. En el cas del Pla de l’Estany no és una excepció, tret de casos concrets, com és el del rentador públic que hi havia al rec Major de Banyoles, a tocar del carrer de la Cana. D’aquest rentador del qual sabem que ja existia l’any 1791 pel fet que hi havia un veí que va demanar al consistori poder «construir a sas costat [del rentador que


14 Qui té roba per rentar?

ja hi havia] altre rentadora en lo mateix Rech». Però, com hem dit, aquest és un cas excepcional, ja que normalment el fet de construir un rentador no comportava haver de demanar cap tipus de permís, per la qual cosa no n’ha quedat constància escrita. La construcció de rentadors va comportar que les dones deixessin de rentar en les fonts dels pobles. D’aquesta manera es va evitar l’espectacle que representava per la moral de l’època veure-les amb la roba recollida per sobre els genolls o amb els braços al descobert, un fet que fins i tot es podia multar. Així va passar el 4 de juliol de 1852 a Rute, un petit poblet cordovès, on es va multar una dona «por haberla encontrado lavando con las enaguas remangadas». El que no sabem és com van afectar aquestes lleis a la nostra comarca. Si ens fixem, però, que en una gran ciutat com Barcelona no va ser fins l’any 1891 quan es van dictar unes ordenances per tal de regular els rentadors de la ciutat, ens imaginem que en l’àmbit rural en aquella època no van arribar ni a plantejar-se el fet de fer-ho. Així, hem d’esperar al segle següent, concretament l’any 1907, per trobar a Banyoles una primera referència a la regulació de rentadors. Ara bé, el que sí que s’havia fet uns anys abans era començar a canalitzar les aigües públiques, amb la qual cosa es van evitar molts tipus de contaminacions, ja que hem de recordar que no tot el recorregut estava cobert i en bona part era a cel obert. Com a exemple d’aquest fet, podem comentar que l’any 1894, en què precisament Banyoles va patir un virulent brot de tifus, l’Ajuntament ja era conscient de la problemàtica de l’aigua a la ciutat i de l’escassetat que en rajava de les fonts públiques –d’una banda, perquè les canalitzacions estaven taponades i, de l’altra, perquè en perdia durant el recorregut–, per la qual cosa «emprendió la tarea higienizadora de la canalización de las aguas públicas». Aquest fet, tal com va dir el doctor Mascaró l’any 1914 en la seva Topografia Médica de Banyoles, va comportar que «se evitaran muchas filtraciones que las infectaba, sobretodo la procedente del lavadero de la Figuera d’en Xo, que goteaba precisamente sobre la canal conductora de nuestra agua potable», i segueix dient que s’havia de tenir present que «las acequias procedentes del lago, además de

servir también para lavaderos, se utilizan para cloacas en ciertas calles [...] algunas de cuyas casas [es refereix a la plaça Major] no tienen otro escurridero de las aguas sucias y de las letrinas que el rec Major». Evidentment, això no només passava a Banyoles. A tall d’exemple, a Barcelona, després d’una epidèmia de tifus (a causa del subministrament deficient d’aigua d’una de les deus), l’Ajuntament va manar dur a terme, l’any 1914, una inspecció sanitària, mitjançant la qual les autoritats van descobrir al carrer de Robadors que l’entrada d’un safareig públic (que pel fet de ser públic teòricament s’havia de controlar) era una botiga d’embotits, amb el consegüent perjudici sanitari que això comportava. Però independentment de si complien o no amb les normatives de l’època, el que sí és cert és que els rentadors públics van ser un dels primers equipaments dels nuclis urbans i un element molt important en els masos, on es compartien amb les basses per rentar les verdures i abeurar el bestiar, i donaven servei a una comunitat que encara no comptava amb aigua canalitzada a les cases. En el cas de la comarca del Pla de l’Estany, en línies generals, no difereix molt d’altres entorns rurals amb característiques geogràfiques semblants, amb l’aprofitament dels cursos fluvials i les fonts no tan sols com a rentadors sinó també com a llocs on abeurar el bestiar i rentar els productes de l’horta. Però sempre hi ha una excepció, i aquest és el cas de la capital de la comarca, Banyoles, que com ja hem explicat té la particularitat de tenir, des de finals de l’edat mitjana, una xarxa de cursos d’aigua que provenen de l’Estany, s’expandeixen per tota la seva superfície urbana i passen entremig de moltes cases, on es van construir rentadors. Així, l’any 1932, a Banyoles, amb 5.471 habitants, hi havia 147 rentadors o safareigs particulars, una xifra vertaderament elevada, a la qual caldria afegir els rentadors públics, que si bé no eren molts cobrien les necessitats dels diferents barris. Aquesta xifra, possiblement, va poder ser més alta uns anys abans, ja que amb data 2 de juny de 1917 «visto el curso que ha tenido y sigue teniendo la epidemia tífica», i a proposta de la Junta de Sanitat, l’alcalde de Banyoles, Lluís de Ameller Baquedano, va promulgar un ban en què, per «evitar la propagación de cualquier enfermedad de caracter infeccioso y a la vez procurar el saneamiento de esta villa», ordenava la «desaparición


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 15

de todos los lavaderos que tan solo recojen el agua en los dias de riego: de aquellos que están emplazados en lugares que reciben el agua por derivaciones de la acequia principal y de todos aquellos otros que por una severa visita de inspección se comprueba que no estan ni pueden estar en debidas condiciones higiénicas». Aquesta fou una decisió que segurament va comportar que en desapareguessin uns quants, sobretot els que es trobaven en els recs que podríem anomenar més urbans, com el rec Major i el de la Riera Vella o de Sant Miquel. Lentament, amb la canalització de l’aigua a les cases i la introducció a mitjan segle XX de les rentadores automàtiques, els rentadors es van anar abandonant i el fet de rentar la roba es va restringir a l’àmbit privat, tot i que per arribar a aquest punt van haver de passar un quants anys. A Banyoles, l’empresa subministradora d’aigües d’aquell període, la d’en Bonaventura Tremolada, més coneguda com les Aigües d’en Petites, només tenia, l’any 1929, 180 abonats a la ciutat de Banyoles. Tot i això, el seu subministrament era d’un cabal molt minso. Fou aquest any quan l’altra companyia, Aguas Potables de les Deus, va construir la torre que encara avui en dia es pot veure sortint de Banyoles en direcció a Sant Miquel de Campmajor, davant de l’escola de Casa Nostra, per instal·lar-hi un dipòsit a la part posterior i aconseguir més pressió, cosa que va fer que durant la dècada dels anys trenta els problemes d’aigua, a poc a poc, anessin desapareixent. Amb l’arribada de la dècada següent, es va posar de nou sobre la taula el problema del subministrament, ja que l’augment de la població (que s’havia acostumat ja a la comoditat de l’aigua canalitzada) i un període notable de sequera i escassetat d’energia elèctrica (conseqüència dels anys de la postguerra) van provocar que no es generés prou potència per a les bombes que feien pujar l’aigua. Aquest problema no es va resoldre fins l’any 1954, amb la inauguració d’un nou projecte que captava l’aigua de l’Estany, aquest cop ja sota el nom de Aguas Potables de Bañolas. Aquest fet no volia dir que a partir d’aquell moment tot Banyoles disposés d’aigua corrent; tal com recorda Carmelita Trias, del carrer de Baix de Banyoles, fins a finals dels anys setanta les dones del barri encara anaven a rentar al rentador públic ja que no hi havia canalitzacions d’aigua.

Tot i això, no creiem que les rentadores mecàniques solucionessin de cop i volta aquesta feina. Hem de recordar que les primeres rentadores eren unes màquines que el que feien era donar voltes a unes pales; és a dir, que només rentaven. S’hi havia de posar l’aigua manualment i el sabó per la part superior i, un cop s’havia rentat la roba, es treia, ben molla i ensabonada, i es portava al rentador, per tal d’esbandir-la. D’aquí que, moltes vegades, aquestes rentadores mecàniques es portaven a prop dels rentadors per no haver de traginar la roba molla, la qual cosa requeria fer servir un cable elèctric llarg per poder-la endollar, amb el perill que això comportava. I el que pot semblar una ximpleria, segons explica Dolors Ferrer, va costar la vida a la seva àvia de can Fages d’Usall, la qual va morir electrocutada amb el mullader de la roba i el cable que no devia estar en bones condicions.

Una de les primeres rentadores elèctriques. A la imatge es pot veure l’aportació externa d’aigua, mitjançant una mànega, així com el sistema de rodets que es feia servir per escórrer la roba


16 Qui té roba per rentar?

No tan sols les rentadores elèctriques van aparèixer en el dia a dia de les nostres mares i àvies, sinó que també ho van fer les tintoreries. L’any 1929, a Banyoles ja s’anunciava la Gran Tintoreria Moderna a Vapor. Los Mil Colores, al carrer de la Canal, especialista en «lavados en seco y teñidos a la muestra». I l’any següent ho va fer la segona, la Tintoreria Empordanesa, al carrer de Girona, que s’anunciava dient que «es tenyeix i es renta tota classe de roba de vestir, per delicada que sia». Si bé hem dit que les rentadores elèctriques a poc a poc van anar desbancant els rentadors, la veritat és que no podem generalitzar, ja que en

llocs on la temperatura de l’aigua no era un obstacle, com per exemple on els rentadors es nodrien d’aigües termals, el pas a les noves tecnologies no va ser tan ràpid. Per exemple, avui en dia, a Caldes de Montbui se segueixen fent servir els rentadors, de tal manera que en aquest cas concret el consistori ha instaurat uns horaris i unes normes d’ús, com la que diu que «es prohibeix el bany. La rentada de catifes, mantes i altres peces grosses caldrà fer-la a partir de les 11 h». Hem de tenir present que l’aigua d’aquests rentadors es troba a una temperatura que ronda els cinquanta graus i que, segons diuen les dones de la població, l’aigua termal deixa la roba molt més neta, blanca i suau.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 17


18 Qui tĂŠ roba per rentar?

Tipologia dels rentadors


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 19

Rentant roba a l’estany de Banyoles, a la zona de Lió (ACPE. Manel Pigem Roset)

F

ins que no es va generalitzar el sistema de canalització d’aigua a les cases, el sistema emprat per proveir-se era en fonts, pous, rius o rierols, però com que no només es feia servir per a l’ús casolà sinó també per abeurar el bestiar, rentar la roba, regar els camps, etc. i no totes les llars en tenien a tocar, es van haver d’anar creant diversos tipus de receptacles per emmagatzemar-la. És a partir d’aquí que hem de començar a parlar dels diferents cursos d’aigua, ja que si bé els rius, recs i rierols (i en el cas d’algunes zones del Pla de l’Estany, també els estanyols) eren llocs on l’aigua tant podia servir per abeurar el bestiar com per rentar, en el cas de les fonts era diferent, sobretot per incomoditat. Aquest fou el motiu pel qual es construïren, a prop, petits receptacles –en un principi fets toscament i més endavant ja d’obra– per poder emmagatzemar aquesta aigua amb comoditat. Amb el pas del temps, en aquests receptacles es van fer separacions per separar la zona d’abeuratge del bestiar de la zona de neteja. És en aquest punt, quan sorgeixen els rentadors o safareigs, que l’Enciclopèdia Catalana els defineix com un receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per rentar-hi la roba o per regar; o el que és el mateix, una bassa que s’encarrega de rebre, emmagatzemar i expulsar l’aigua. Perquè el funcionament d’un rentador és bàsicament aquest: primer rebre l’aigua, després emmagatzemar-la per tal de dur a terme les tasques de rentat i, finalment, quan s’ha fet servir, expulsar-la perquè n’entri de nova.

llavors en sortia pels extrems, la qual cosa permetia rentar fins i tot a peu dret. I un tercer, en què es canalitzava el curs d’aigua fins a un lloc d’emmagatzematge. Els d’aquest últim grup serien els que avui en dia coneixem amb el nom de rentadors. Però no s’acaben aquí els sistemes de classificació, ja que hi ha molts altres elements que els configuren com a tal i també serveixen per classificar-los. Així podríem parlar de la propietat i entraríem en el terreny dels públics i privats; també de la ubicació, si és dins d’un nucli urbà, als afores d’un poble o en un mas, i de les seves característiques tipològiques: si està cobert o no, la forma de la bassa, el material amb què està construït (que aniria associat amb els materials que hi havia a la zona), el tipus de bassa (si és sencera o està dividida en dues o més parts) o el tipus de pedra de rentar o fregador, o fins i tot el nivell en què s’ha construït la bassa (si s’ha aixecat sobre el terreny o bé es troba a ras del terra). En fi, tot un seguit de característiques que al llarg d’aquest llibre anirem descobrint i ens serviran per confeccionar les fitxes que conformen la segona part.

Per regla general, són tres els elements que defineixen un rentador i que són la base de la seva tipologia: en primer lloc –i el que és més evident–, el curs d’aigua; en segon lloc, la bassa, que en molts casos pot ser el mateix curs d’aigua, i en tercer lloc, la pedra o llosa on es frega la roba. Si volguéssim fer una senzilla classificació dels rentadors, distingiríem un primer grup, el més primitiu, en què s’aprofitava un curs d’aigua, fos el que fos, i es fregava la roba en una pedra, més o menys plana, de genolls a la llera. Un segon grup, més comú en rierols petits, en què l’aigua s’embassava amb una presa perpendicular al curs de l’aigua i

Rentador del Molí de Can Lloses a Borgonyà (Joan Anton Abellan)


20 Qui té roba per rentar?

Els rentadors des del punt de vista arquitectònic

E

ls primers rentadors construïts per la mà de l’home van ser de roca natural, amb pedres que, per la disposició i forma, s’ajustaven a les necessitats bàsiques per refregar la roba. Aquest sistema, en el qual la dona s’havia d’agenollar a la llera del riu o estany, ha estat emprat fins ben entrat el segle XX, sobretot en masos i nuclis aïllats, que no disposaven de rentadors públics. A Palol de Revardit, per exemple, eren quatre o cinc les cases que anaven a rentar al mateix punt del Revardit, però cadascuna tenia la seva pròpia pedra. Tal com ens explica Maria Soler, era una pedra llisa, posada –o millor dit falcada– de manera que fes de llosa, i que en el seu cas, per exemple, era d’ús exclusiu pels de Cal Ferrer. El mateix passava a la zona de l’Arn, a Sant Miquel de Campmajor, on no tan sols cada mas tenia la seva llosa, sinó que fins i tot tenia la seva gorga. Aquests són dos exemples que, evidentment, es poden extrapolar a tota la comarca, de la mateixa manera que en èpoques de pluja s’aprofitaven les basses que hi havia a tocar dels masos, a les quals, a vegades, fins i tot ja s’havia construït com una mena de llosa on es podia rentar. Aquests casos, però, només eren puntuals, ja que es preferia rentar al riu i deixar l’aigua de les basses per al consum del bestiar. Lluny de la nostra comarca, es dóna un cas molt curiós de rentadors senzills, en què tan sols hi havia la llosa per fregar: ens referim als rentadors

que hi ha al llarg dels Navigli, uns canals formats al llarg del segle XIX en el barri milanès amb aquest nom. Encara, avui en dia, al carreró de les Bugaderes (vicolo delle Lavandai) es poden veure una sèrie de rentadors individuals, construïts al llarg dels canals, en què les dones rentaven agenollades, una darrere l’altra (de manera que la llosa d’una quedava a tocar de l’esquena de l’altra), i per esbandir havien d’allargar el braç i submergir la peça de roba en l’aigua del canal, que els quedava al costat. Possiblement el fet d’haver d’estar hores i hores agenollades, suportant les inclemències del temps (ja fos la fred de l’hivern o el sol de l’estiu), va fer que a poc a poc se cerquessin altres solucions per tal de fer aquesta feina menys feixuga. Un dels sistemes més senzills per dur a terme en torrents i rierols –i que encara avui en dia podem veure per exemple a Camós, sota can Grapes, al riu Matamors i a Sant Miquel de Campmajor, a la llera del riu Tort, a sota del Molí d’en Plana– consistia a construir una paret a la mateixa llera del riu, perpendicular a la direcció de les aigües, ja fos amb còdols o bé de maçoneria (tal com són els casos als quals ens referim), formant una mena de presa, al cim de la qual hi havia la llosa de rentar. L’aigua s’escorria pels laterals d’aquesta paret, per unes ranures que hi havia a l’alçada de la llosa de rentar. Era un sistema senzill, que permetia a les dones rentar en posició dreta segons l’alçada de la paret.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 21

Rentador situat al rec de la Figuera d’en Xo, possiblement un dels més antics que existeixen actualment a Banyoles, on es pot veure perfectament la llosa de rentar i l’espai o cubicle on es situaven les dones (Ramon Casadevall)

s’hi accedia mitjançant unes escales fetes a la mateixa pedra. D’aquestes rases, en podem veure encara en un rentador que hi ha a Banyoles, al rec de la Figuera d’en Xo, entre la plaça Maria Ros i Gussinyé i el carrer de la Llibertat. D’aquest rentador tan senzill passem a un de semblant però en el qual la rasa s’ha revestit d’obra en l’interior. Així són la majoria dels rentadors que hi havia al llarg dels recs de Banyoles i, fins i tot, el que hi havia a l’estany de Banyoles. Una variant d’aquest sistema era construir el rentador en paral·lel al curs del riu, de manera que, si se’n desviava part del cabal, l’aigua entrava per una banda de la bassa i sortia per l’altre extrem. Aquest és el cas, per exemple, del rentador que hi ha dins la població de Serinyà, al riu Serinyadell, o bé el de Corts, al torrent del Remençà.

Un altre dels sistemes relativament senzills fou el d’excavar com una mena de rasa, perpendicular al curs d’aigua, de manera que el pis de la rasa quedava per sota el seu nivell, la qual cosa permetia a les dones estar a peu dret, dins del que podríem anomenar cubicle. En aquestes rases o cubicles s’afegia la pedra de rentar (que o bé podia ser de pedra natural o bé d’obra) normalment inclinada per poder evacuar l’aigua i

No només a tocar dels cursos fluvials trobem rentadors, sinó que també se’n construïen a tocar de les fonts. En aquestes basses, generalment l’entrada de l’aigua era per gravetat i normalment el rentador estava situat després de la font. En el cas de les fonts privades, però, l’aigua primer emplenava un abeurador o viver, i el rentador era el darrer de la cadena, ja que en el procés de rentat l’aigua s’embrutava i ja no podia ser emprada per a persones ni animals, però sí que es podia fer servir per regar, perquè no tenia productes perjudicials per a les plantes (tant el

APUNT TERMINOLÒGIC EN RELACIÓ AMB EL TERME «CUBICLE» D’acord amb la informació proporcionada pel centre de terminologia TERMCAT, actualment no existeix cap nom tradicional en català que designi l’espai on es col·locava antigament una persona quan rentava la roba en un rentador. Per això, tal com proposen els autors, en aquest llibre s’ha considerat adequat que per designar aquest concepte s’utilitzi el terme cubicle com a forma descriptiva de l’espai on se situava una persona per rentar, un mot ben format lingüísticament a partir del llatí cubiculum ‘dormitori’ i que, amb aquest nou ús, té una extensió del significat que pren quan s’utilitza en l’àmbit de la ramaderia («Compartiment individual d’una granja d’estabulació lliure, obert per un costat i preparat perquè les vaques hi puguin entrar a descansar lliurement quan vulguin»).


22 Qui té roba per rentar?

Dones al rentador que hi havia al Rec Major, a tocar de l’Estany (ACPE. Fons L’Abans)

sabó com el lleixiu emprats eren fabricats amb productes naturals: cendres i greixos animals). En aquest tipus de rentador, en el desguàs hi havia una cadireta, de manera que, si no s’obria, l’aigua no sortia. Aquest sistema permetia tenir-hi l’aigua acumulada i quan es volia es buidava per netejarlo, una feina reservada als homes. En el cas de l’aprofitament de l’aigua només tenim, per exemple, el rentador que hi ha a Prades, dins el municipi de Cornellà del Terri, a tocar del pont que travessa el riu Terri i que s’alimenta de la font de Ca l’Illa. I, en el segon cas, que és el de la majoria dels masos de la comarca, en el qual a banda del mateix rentador hi havia altres basses per abeurar el bestiar i el regatge, trobem, per exemple, el de Can Puig de la Bellacasa, a Banyoles, i el de Can Pujol, a Fontcoberta. Pel que fa a la localització, i deixant de banda el fet que normalment es construïen a prop dels cursos fluvials, solien trobar-se als afores de les poblacions, tret del cas de Banyoles, a causa de la gran xarxa que recorre la ciutat. Tot i la distància, acostumaven a situar-se relativament a prop i ben connectats amb el nucli de població, mitjançant camins de diferents categories (hem de tenir present que tant la roba com els estris necessaris es transportaven, des dels habitatges al lloc del rentador, en grans cossis o cistells, per la qual cosa es necessitava un mínim de comoditat per accedir-hi). I diem relativament a prop ja que, si bé en molts dels casos el riu passava per la mateixa població, es construïen més apartats per motius salubres, ja que les ordenances recomanaven que els safareigs se situessin en llocs relativament aïllats com a forma per prevenir la propagació de malalties infeccioses a través del rentat comunitari de les robes, una tasca que estava totalment prohibida o reglamentada estrictament en cas de declaració d’alguna epidèmia. Independentment del curs d’aigua emprat, un element que amb el pas dels anys es va anar afegint als rentadors fou el de la coberta, que si bé a vegades era feta d’obra (en el cas del Pla de l’Estany és un element molt poc freqüent) en altres simplement era una coberta d’uralita recolzada sobre quatre tubs metàl·lics, com és el cas del mateix rentador públic


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 23

que hi havia al començament del rec Major a Banyoles. Si més no, així ho havien ideat els polítics, tal com ho demostra un article que, amb el títol «Els barris de les Rodes», va publicar Vida Banyolina, el 10 de febrer de 1924, en el qual es deia que l’Ajuntament portaria a terme la «[...] cubrició del nou rentador, perquè a l’estiu el sol no estaborneixi a les dones que hi renten com també estiguin resguardades de la pluja». Aquest rentador, però, ni els més grans del barri recorden que hagués existit. A banda dels cursos d’aigua, sense els quals evidentment no existirien els rentadors, hi ha un altre element que és imprescindible: el lloc on es recull l’aigua, la bassa, que també rep el nom de piló o pileta, i que ens alguns casos podia ser el mateix curs d’aigua, com ja hem esmentat. Aquestes basses, i parlem a tret general, es poden classificar seguint diferents criteris. Un és segons la seva planta. Tot i que el més freqüent és trobar-ne de quadrades i rectangulars, que no sobrepassen els cinc metres de llargada i els dos d’amplada (tret d’excepcions, com el rentador del rec de Guèmol, a Banyoles, que sobrepassava els quinze metres de llargada), també en podem trobar de circulars, i fins i tot de trapezoïdals, segons les característiques del terreny. Encara que les fons documentals indiquen que les primeres van ser de fusta, igual que els abeuradors, el material més efectiu i resistent ha estat la pedra, ja sigui treballada en carreus o bé en maçoneria de grans dimensions, revestida amb morter de calç i ciment. Al llarg del segle XX, se substituí per basses fetes de maó revestit de morter de ciment i de formigó. Una altra de les característiques de les piles fa referència al dipòsit, si és o no únic, o bé si és un únic dipòsit compartimentat. Sigui com sigui, quan és més d’un permet que les aigües dels diferents processos del rentat no es barregin entre si, de tal manera que la que se situa més a prop de l’entrada és l’aigua per esbandir i la més llunyana la d’ensabonar. També es poden donar casos d’altres basses per a les robes blanques i per a les de color o més brutes. N’hi ha un de molt curiós que es dóna a diferents pobles de la zona manxega de Valdepeñas en què les piles eren individuals, estaven

situades una al costat de l’altra i s’emplenaven amb l’aigua d’un pou per mitjà d’una sínia. I encara no acaben aquí les curiositats d’aquesta zona, ja que, com que eren individuals, les usuàries es veien obligades a anar-hi el dia abans per acordar, amb una mena d’agutzil, el dia i hora. La situació respecte a la cota del terra pot ser una altra de les característiques de les basses, ja que podien situar-se a nivell del terra o bé per sobre. En el primer cas, s’utilitzaven més antigament, i tal com ja hem explicat, s’obria una rasa i després es revestia. En general, i segons la fondària, la dona encara seguia rentant ajupida o bé agenollada, una postura evidentment incòmoda i molt cansada que comportava, a la llarga, complicacions en la salut. La gran majoria dels rentadors se situaven per sobre del nivell del terra. En aquest cas, l’aigua provenia d’una font i la posició de treball ja era totalment dreta, cosa que comportava una millor higiene en la positura i, en conseqüència, una major efectivitat a l’hora del treball. També ens podríem fixar en el fet de si es troben o no adossats al mur o talús, o sigui en si s’aprofita el mur d’una font o abeurador contigu o bé si el recipient que emmagatzema l’aigua es troba isolat de qualsevol construcció. En funció d’això, el rentat és possible per un, dos, tres o quatre costats, la qual cosa permet un major o menor nombre de bugaderes. Per últim, i com a tercer element indispensable d’un rentador, després de l’aigua i de la bassa, hi ha el fregador o pedra de rentar. Com ja hem vist, inicialment era una simple pedra, més o menys llisa; més tard es va substituir per una fusta allargada que, col·locada de través al curs de l’aigua, servia en un extrem perquè les dones s’hi agenollessin i en l’altre com a fregador, i amb el pas dels anys es va substituir per una llosa, la gran majoria de vegades inclinada, amb la superfície llisa o bé estriada, per facilitar el rentat, i amb una ranura a manera de canal per afavorir el desguàs de l’aigua.


24 Qui té roba per rentar?

Els rentadors des del punt de vista de la propietat

C

om hem anat veient fins ara, són diverses les característiques que diferencien els rentadors entre si, i si deixem de banda les característiques tipològiques i arquitectòniques, de les quals ja hem parlat, ens quedaria un tercer aspecte per destacar: la propietat i l’ús que se’n feia. Així es podrien establir quatre criteris generals:

En el primer cas, tot i que la propietat era municipal i l’ús públic, en algunes ciutats (no és el cas del Pla de l’Estany) es pagava una quantitat per fer-ne ús i les dones podien rentar tota la roba que volguessin.

a) Rentadors de propietat i ús públic, construïts pels mateixos ajuntaments. b) Rentadors de propietat privada, però d’ús públic, els propietaris dels quals llogaven l’espai per hores. c) Rentadors de propietat privada i ús comunitari, com seria el cas dels rentadors d’alguns masos. d) Rentadors de propietat i ús privats.

Pel que fa al tercer dels casos, era el que es podria trobar en alguns masos, en els quals el rentador, tot i que se situava dins la propietat, el feien servir els masovers i altres famílies de les rodalies. Aquest podria ser el cas, per exemple, de can Pujol de Fontcoberta, en l’interior del qual hi ha una font que brolla –d’aquí ve el nom de Fontcoberta– i emplena un viver i un rentador que antigament estaven separats per una tanca.

El segon cas, si es donava o no a la nostra comarca, no ho podem saber, tot i que si fou així, no es devia deixar res per escrit i van ser acords merament verbals, perquè no ens n’ha quedat cap document acreditatiu.

Per últim, el darrer tipus, el de la propietat i l’ús privat, com ja hem explicat en capítols anteriors, era el model més comú a la capital del Pla de l’Estany, Banyoles, la qual –i gràcies a la xarxa de recs que recorrien tota la geografia urbana– va arribar a tenir tal quantitat de rentadors que podríem dir que quasi totes les cases que donaven als recs en tenien un de particular. Aquesta proliferació es va produir perquè, fins entrat el segle XX, els rentadors es podien construir sense cap mena de permís. A partir


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 25

Un dels fulls del «Padró dels propietaris de safareigs per a rentar que utilitzan l’aigua de l’Estany» de l’any 1923 (ACPE. Fons AjuntamentArbitris)

de llavors, però, la cosa va canviar i per poder-ne construir es requeria un permís municipal, atorgat per la Comissió d’Obres i ratificat més tard pel Ple municipal, i sempre amb la possibilitat que es revoqués el permís, tal com queda reflectit, per exemple, en el que es va concedir l’any 1910 a un tal Avellana de Banyoles, que fou ratificat en el Ple municipal del 27 de gener: «A propuesta de la Comisión de Aguas se acuerda autorizar al Sr. Avellana, para autorizar un lavadero en la acequia contigua al Manso Sala, mediante la condición premisa de que de producirse quejas por algun usuario o por creerlo conveniente el Ayuntamiento, podria este acordar su desaparición sin indemnización de ninguna especie».


26 Qui té roba per rentar?

Els rentadors des del punt de vista de l’administració

A

quest desmesurat creixement de rentadors a la ciutat de Banyoles, que va comportar al llarg dels anys queixes i denúncies dels veïns, va dur al consistori a fer un primer intent de regularitzar-los, l’any 1907. Així en les Ordenanzas de aprovechamiento de las aguas del Lago, de l’any 1907, en l’article número 3, especifica clarament que la «comisión [de aguas] llevará un padrón ó libro de registro en que constarán [respecto a los lavaderos] acequia donde está emplazado el lavadero, situación, dimensiones, si es público o particular y, en este caso, nombre del propietario». Si es va fer o no aquell any, no ho sabem exactament, però el cas és que, en data 29 de juliol de 1910, la Junta Local de Sanitat ja va dictaminar la «desaparición de los lavaderos existentes en los patios de las casas señaladas de números 36, 38, 40, 42, 44, 46 y 48 de la repetida calle de Alfonso XII», a la vegada que també obligava a mantenir la llera del rec neta, per evitar «que el agua se corrompiera y despidera malos olores». Fou d’aquesta manera com a poc a poc s’anaren regularitzant els rentadors, sobretot pel que fa en matèria de la salut pública. Per exemple, a l’acta municipal de l’Ajuntament de Banyoles del 18 d’agost d’aquest mateix any ja podem llegir que «[...] se propone la desaparición de un lavadero existente en el patio de la casa del Sr. Xargay de la calle de San Antonio por no reunir condiciones higiénicas». Tot i això, no sempre es devien acomplir aquests dictàmens, ja que l’any 1913 trobem que l’Ajuntament torna a requerir als propietaris del carrer Alfons XII perquè executin el que se’ls havia manat l’any 1910:

Requerirle por última vez para que inmediatamente proceda a la desaparición del lavadero que abusivamente tiene construido

o lo ponga en condiciones de que al proceder periódicamente a su limpieza no cause prejucio o molestia a tercera persona, previñéndole que de no haberlo verificado dentro el plazo de quince días, lo realizará a sus costas el Ayuntamiento sin perjuicio de la imposición de la multa de venticinco pesetas con la que queda desde luego conminado. Però no era el consistori, a través de la Junta de Sanitat, l’únic que posava denúncies, sinó que hi havia casos en què eren els mateixos ciutadans els qui ho denunciaven. Per exemple, el 7 de març de 1923, diferents veïns van presentar una denúncia per l’ús indegut que alguns veïns feien de les aigües del rec Major en una derivació que, des del carrer de la Canal, passava per darrere de les cases de la plaça dels Turers. Així, una comissió municipal va dur a terme una inspecció que va concloure dient que «la mayoría de los vecinos en cuyo domicilio pasa la citada acequia, han establecido lavaderos que contribuyen a aumentar la suciedad de aquellas aguas». Per aquest motiu, i per no tan sols «restablecer el derecho de cada uno, sino para suprimir un peligro constante para la salud pública», adoptaren que «todos los vecinos que tengan construido un lavadero vendrán obligados a hacer las obras necesarias para que su fondo esté al mismo nivel del de la acequia». Aquest problema de la diferència de nivell no només es donava en aquest tram del rec, sinó que passava en altres llocs de la ciutat. El més sorprenent, però, i per això no ens ha d’estranyar que l’Administració local mirés cap a un altre costat a l’hora d’aplicar la llei, és el fet que l’escor-


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 27

xador municipal, situat al carrer dels Valls, fes el mateix, tal com podem llegir a la memòria del projecte del nou escorxador feta l’any 1933 per Francesc Figueras de Ameller: «La ciutat de Banyoles té actualment un escorxador en condicions pèssimes [...] i la neteja de tripes i demés menuderies es fa al rec públic que per allí passa», i afegeix que «tots els escorros i brutícies resultants de la matança van en aquest mateix rec», que en aquest cas era la riera de Sant Miquel. Després d’aquell primer intent de l’any 1907 de controlar els rentadors, que com hem dit no sabem del cert si es va arribar a fer, l’any 1932 es va fer un «Padró dels propietaris de safareigs per a rentar que utilitzen l’aigua de l’Estany, de conformitat al que disposa l’apartat a) de l’article 2º de l’Ordinació 18, aprovada por l’Iltre. Sr. Delegat d’Hisenda en Providència de 28 de gener d’aquest any». En aquest padró hi ha reflectits els noms dels 139 propietaris de rentadors, que representen un total de 147 rentadors privats, els quals a partir d’aquesta data pagaren a l’Administració l’import de dues pessetes per unitat en concepte d’impost per l’ús de l’aigua. A partir d’aquest moment, any rere any es va dur a terme aquest cens de rentadors, i era l’Ajuntament qui concedia o no el permís per construir-ne de nous, sempre deixant clar que, si ho creia convenient, podia ordenar que es tragués. Aquest padró es devia seguir elaborant, si més no, fins a mitjan anys setanta, tot i que evidentment cada cop n’hi havia menys, ja que la gent s’hi anava donant de baixa. Uns senzillament sense al·legar res, com és per exemple el cas d’en Tomàs Serra Port, del carrer del Puig 19, que el 4 d’octubre de 1958 donà de baixa el «lavadero núm. 111»; mentre que d’altres eren més específics, com en Martirià Feixas Grabuleda, del carrer Nou 27, que el 26 de desembre de 1972 donà de baixa del Padrón Municipal de Lavaderos un rentador «por lo sucia que baja el agua». Suposem que aquest degoteig de baixes devia ser el que va dur l’any 1970 a fer-ne un repàs perquè l’Ajuntament de Banyoles en pogués donar de baixa alguns que senzillament ja no existien. En aquest informe podem llegir les diferents raons adduïdes: per desaparició, tancament, inexistència, o bé desaparegut, inservible, etc. Aquest va ser el darrer informe elaborat per l’Ajuntament sobre els rentadors de la capital del Pla de l’Estany. En l’àmbit comarcal, malauradament no s’han trobat documents que informin de si hi va haver o no lleis reguladores per construir i explotar els rentadors, però ens atreviríem a dir que no. Ara bé, del que sí que n’ha quedat constància, tot i que en ambdós casos ja dins la segona meitat del segle XX, són de sengles normatives dels municipis de Camós i Crespià, referents a temes sanitaris i que indirectament afecten el fet de rentar la roba. Pel que fa al primer, l’Ajuntament de Camós, l’any 1960, va publicar unes Ordenanzas

municipales sobre urbanismo, saneamiento y servicios del Municipio de Camós, en què el capítol IV, en l’article 37, diu que: «Queda prohibido abrevar caballerías u otros animales en las pilas o fuentes de servicio público, así como lavar en las mismas ropas y efectos». Respecte a Crespià, després que el metge del poble hagués exposat les diverses malalties «que puede producir el no cuidado en la higiene en el agua», el Ple de l’Ajuntament del 19 de febrer de 1961 va aprovar «después de un determinado examen, prohibir totalment lavar en las fuentes y sus aproximaciones, y en caso de su incumplimento sean multados [...]». Un any després, es va inaugurar el rentador públic d’aquesta població. Aquestes dues normatives són força semblants i ens poden donar peu a afirmar que, tot i no haver trobat indicis en altres municipis, no per això no vol dir que no s’hi apliquessin lleis semblants, ja que el tema de la sanitat ja no era una cosa que sortís del mateix consistori, sinó que moltes vegades ja venia instaurat per instàncies superiors. No voldríem acabar aquest capítol sense fer esment a unes normes que, si bé queden lluny de la nostra comarca, sí que vénen a denotar que ja, en el segle XIX, en algunes poblacions es dictaven ordenances per tal de regular el tema del rentat de la roba. Ens referim a les que es van publicar a la població de Teulada, a la comarca alacantina de Marina Alta, i que estan incloses en el capítol XX de les Ordenanzas Municipales de la Villa de Teulada de 1888: Art.183. El lavado de ropas se hará en los lavaderos públicos y arroyos de este término. Art.184. Las ropas de los enfermos de males contagiosos y epidémicos, como el tifus, la viruela, fiebre amarilla, cólera, etc. […] se lavarán en el punto que la Autoridad Local indique, pasándose las ropas interiores y exteriores y las de cama por lejía o sumergiéndolas en agua clorada. Art. 185. Las personas a quienes se justifique haber lavado ropas de enfermos que hubiesen padecido enfermedades contagiosas, en los lavaderos públicos y fuera del punto señalado por la Autoridad, incurrirá en la multa de 5 a 15 pesetas. Art. 186. Las personas que con cualquier pretexto promoviesen altercados y riñas en los lavaderos serán amonestadas la primera vez y multadas la segunda. El fet de rentar la roba dels malalts, si bé l’hem detectat en altres llocs fora de la nostra comarca on fins i tot s’arribava a fer un rentador especial per a aquest fi, en la nostra, com a molt, ens han explicat que si portaven roba molt bruta o de malalts la rentaven a l’extrem del rentador, tan a prop com fos possible de la sortida de l’aigua.


28 Qui té roba per rentar?

El fet social dels rentadors Joan Alemany, en un article titulat «Els recs de Banyoles», feia una entranyable descripció del que eren i representaven aquests llocs:

En aquells temps els recs tenien molta utilitat en la vida de Banyoles, ja que quan l’aigua corrent era un luxe per a la casa que la tenien, les dones havien de fer bugada, o rentar la roba, en les rentadores públiques, que en diferents indrets del curs d’aquests recs es trobaven. Els dilluns, eren els dies que tenien més requesta, doncs es donava el cas que alguna vegada fins s’havia de demanar venda, ja que la capacitat era inferior a la demanda. No havíeu pas de demanar on estaven situades. Amb el guirigall que se sentia, ja n’hi havia prou per a localitzar-les. Allà es repassava quasi a tothom; que si aquella noia festeja amb «fulano», que si aquella casa tenen molt mal viure, en fi a la rentadora a més de rentar roba, es repassaven tots els fets de la localitat i comarca. Era com ara la «tele» i les revistes del cor.

I

és que allò que en un primer moment va començar com un espai merament funcional va acabar convertint-se en un espai per a la sociabilitat femenina. Era un lloc de trobada, on la dona parlava en total llibertat, un lloc exclusiu per a ella, i el més important: era un lloc on l’home no acostumava a anar-hi, ja que no solia rentar i, si alguna vegada ho feia, era en privat. Es donava el cas, en alguns llocs, que l’home no tan sols no hi podia anar, sinó que fins i tot tenia prohibit

acostar-s’hi. Un exemple d’aquesta prohibició la podem trobar en unes ordenances municipals emeses a Caravaca l’any 1548 que multaven els homes amb tres rals i tres dies de presó si contravenien la llei que prohibia «detenerse a los hombres ante los lavaderos, a mirar a las mujeres que estén lavando». No creiem que en el cas del Pla de l’Estany fóssim tan estrictes, però el que sí que és cert és que en aquests llocs les dones es trobaven a resguard de l’home, de tal manera que podien parlar en llibertat, cantar i explicar les seves vivències i problemes, a la vegada que s’assabentaven del que passava al poble. I fins i tot, com recordava la Lola Soldevila de la Farrés de Fontcoberta, comentaven les partides de cartes que el diumenge a la tarda feien totes les dones d’aquell veïnat. Les inclemències del temps, ja fos la fred de l’hivern o la calor de l’estiu, feien que aquesta feina fos molt dura. Arribaven caminant, carregades amb la roba bruta i tots els estris necessaris per rentar-la, i si la distància no era molt gran fins i tot portaven aigua calenta, que en molts dels casos més que per rentar la roba servia per escalfar-se les mans. D’aquí que, arribats al cas, a vegades la presència de l’home era acceptada i fins i tot requerida per traginar la roba fins als rentadors i després anarla a buscar, ja fos transportant el cossi penjat d’un pal i portat per dos homes, com passava a Sant Miquel de Campmajor, segons explicaven Lluís Soldevila, del Corral, i la Núria de can Talaia, o bé al cim del carro,


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 29

Grup de dones rentant al torrent del Merler, a Crespià, l’any 1964 (ACPE. Salvador Juher)

quan el lloc de rentat, com deia Pere Puigdevall d’Esponellà, quedava molt lluny, tal com passava en alguns masos d’aquest municipi, que baixaven al riu Fluvià. També, la presència dels homes s’acceptava per portar l’aigua calenta, tot i que aquesta tasca l’acostumaven a fer els joves de la casa, i fins i tot, com recordava la Maria Soler de cal Ferrer de Palol de Revardit, s’acceptava per trencar la capa de gel que s’havia fet al riu. Però tret d’aquests moments puntuals, als quals caldria afegir els de netejar el rentador o bé els de regar (una tasca que normalment duien a terme a la tarda, quan les dones ja havien acabat de rentar), els rentadors públics, eren llocs exclusius de trobada de les dones del poble. En general, i en això coincideixen totes les dones, era un indret de socialització, en el qual regnava sempre un ordre. Per això, com recorda Carme Trias del carrer de Baix de Banyoles, en la majoria de rentadors, i en concret en el de la plaça del Teatre, conforme anaven arribant es posaven per ordre, de dalt a baix. Si alguna portava roba de malalt o bolquers de nadó, aleshores es posava al final de tot; si n’hi havia alguna que havia d’esbandir roba com una camisa blanca i es trobava més avall

que d’altres amb roba de color aleshores, la deixaven posar a dalt de tot. El cas de les robes de malalts mereixeria un punt i a part, ja que calia tenir-ho en compte. Veiem, per exemple, que a l’Ajuntament de Banyoles, en la sessió municipal del mes d’abril de 1910, es diu que «[...] se estima la necesidad de designación de lugar o local para el lavado de ropas de enfermedades contagiosas, a cuyo efecto le agradecerà que por él particularment o por la Comisión a que pertenece se estudie el lugar más a propósito para ello y se proponga su designación al Ayuntamiento». Però no devia ser un tema fàcil de resoldre, ja que l’any 1931 se seguia insistint en el fet de demanar al consistori que assenyalés un lloc per rentar la roba d’aquests malalts. Fou per aquesta manca de consens a l’hora de trobar una solució que, com diu Carme Trias, si es donava el cas la feien rentar al final del rentador. Hi ha un altre punt que també seria bo de tenir en compte, i és el de la vestimenta de les dones, ja que no és el mateix fer un tasca com aquesta amb la vestimenta actual que amb la de les nostres àvies. Hem de tenir


30 Qui té roba per rentar?

Rentant la roba a l’estany de Banyoles, sota Can Morgat, a Porqueres (Jaume Claramunt)

present que fins ben entrat el segle XX el vestit que duien les dones les cobria completament i només deixava al descobert la cara i les mans. El vestit arribava fins als peus, però sense tocar el terra, i duia faldilles interiors, o enagos, que quedaven al descobert quan s’arremangaven per tal de feinejar amb més comoditat. Les camises eren molt semblants a les dels homes; de fet eren com una mena de túniques, fetes de cànem, lli o cotó, amb una obertura per passar el cap, i amb mànigues llargues, amb punys, que en ocasions s’arremangaven i deixaven l’avantbraç al descobert. Per sobre d’aquesta camisa, hi anava o bé un mocador de pit creuat al davant o bé una manteleta o un gipó, i per completar el conjunt un davantal, ample i llarg, que protegia la faldilla; un mocador que cobria el cap; les mitges, que cobrien els peus i les cames fins més amunt dels genolls, i, com a calçat, espardenyes, esclops o avarques. Amb aquesta indumentària i carregades amb tots els estris necessaris per dur a terme la tasca de rentar, anaven des de casa seva fins al rentador. Recorrien unes distàncies que, en alguns casos, eren força considerables. Per exemple, en el poble de Vilamarí, el rentador públic, el de la Font d’en Riuró, estava situat a l’altre costat del torrent de Juïgues, per la qual cosa havien de recórrer més de mig quilòmetre i salvar un desnivell de més de trenta metres. Joan Olivas, a L’«esclava» Maria, recordava aquesta dona, cada dilluns, quan «s’encaminava cap a la rentadora pú-

blica del rec del Tint, carregada amb un cossi i dues paneres plenes de roba bruta». Evidentment, a la llarga, el cos se’n ressentia i patien tot un seguit de malalties que anaven des de les mans clivellades i els penellons, passant pels refredats i les insolacions, fins a malalties cròniques d’ossos i articulacions. L’any 1901 es va publicar un llibre titulat Manual y guía práctica de lavanderas y planchadoras, amb un subtítol que deia Obra indispensable para la mujer casera, económica y hacendosa, contiene recetas para prevenir accidentes en esta clase de trabajos (asfisia, quemaduras, grietas en manos) y para fabricar lejías, conservar jabones, quitar manchas, etc. En aquest llibre, l’autor dóna tot un seguit de remeis que a nosaltres ens semblen de pura lògica però que podria ser que al segle XIX no ho fossin: entre d’altres, recomana abrigar-se bé i a l’estiu cobrir-se el cap per protegir-se del sol; així mateix, a l’hivern aconsella protegir l’espatlla, con «toquilla o mantón», ronyons i espina dorsal, i, molt important, un cop acabada la tasca, canviar-se de roba i apropar-se al foc o bé anar-se’n directament al llit. També recomana un seguit de receptes casolanes per alleugerir alguna d’aquestes malalties, que no ens podem estar de transcriure. Per a les mans clivellades recomana fer un emplastre a base de «mucílago de semilla de membrillo 1 onza, agua de azahar 4 onzas y glicerina 1 onza», es barreja tot, es frega la zona afectada de les mans i a continu-


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 31

ació s’empolvora amb midó en pols. Per als penellons, la recomanació és «tintura balsámica, bálsamo del Perú, vino aromático, subacetato de plomo, sublimado a la milésima, jugo de limón, estoraque de glicerina boralada, cloruro de cal y esparadrapo de Vigo». I, per últim, per al reuma crònic, recomana posar-se a la part adolorida paper d’estrassa amarat de vinagre i aleshores passar-hi una planxa calenta per sobre. En lloc del paper d’estrassa, es pot fer servir una franel·la, però s’ha d’escórrer bé. Però, si per una banda va ser com hem dit un espai de sociabilitat femenina, també és important el fet que va ser un dels primers treballs en què la dona podia percebre una compensació econòmica a canvi. En una època en què els estudis i els aprenentatges laborals els estaven pràcticament vetats (ja que el seu paper en la societat passava per ser esposa i mare), el seu horitzó laboral era molt reduït i un dels possibles oficis en els quals es podien guanyar la vida era precisament en el de rentar la roba per encàrrec. Aquest és el cas, per exemple de can Mariscot, a Camós, on pel fet de morir la mestressa de la casa a una edat en què els fills eren adolescents van tenir des de mitjan anys quaranta del segle passat una dona que hi anava els dilluns per rentar la roba de la casa i dels seus estadants. El mateix que feien a la Cademont, a Sant Miquel de Campmajor, on un cop a la setmana hi anava una dona fins que les filles de la casa es van fer grans i ja se’n van fer càrrec elles mateixes. En altres casos va ser pel fet de tenir un negoci i no poder-se dedicar a les feines de casa. Aquest era el cas, per exemple, de la Ciseta Ponsí del carrer de Baix de Banyoles, que rentava la roba de la carnisseria Can Baldiró, el forn de Can Jepet i la perfumeria Can Ginebreda. O la Maria Brunsó de Can Rata de Santa Llogaia del Terri, que ho feia a Cal Flequer de Cornellà del Terri. A la ciutat de Barcelona, es van fer famoses les rentadores o bugaderes de la veïna població d’Horta, les quals feien cua davant el Portal Nou de la Ciutat Comtal, esperant que s’obrís, per tot seguit repartir-se per la ciutat i cridar: «La bugadera. Qui té roba per rentar?». Segons ens diu Joan Amades en el Costumari català, anaven molt netes i endreçades i portaven sacs de bri, blancs, on posaven la roba que els donaven per rentar i que tornaven neta. Amb el pas del temps, es van arribar a organitzar de tal manera que ja van tenir una clientela fixa i van poder

disposar d’un carro que s’estacionava a la placeta de les Cireres, darrere l’absis de la catedral, des d’on repartien els sacs de roba neta i recollien el de la bruta. Encara anys més tard arribaren a tenir com una mena d’agència que tenia la seu al vell hostal de la Plaça Nova. A banda, però, d’aquest aspecte social i de ser un dels primers treballs en què la dona podia aconseguir uns diners, en el cas de Banyoles se’n donava un altre: el fet de tenir un rentador privat a casa denotava un cert estatus social, primer perquè qui en tenia un era també en principi el propietari de la casa –cosa que evidentment no tothom podia dir– i a més, un cop construït –cosa que evidentment tenia un cost–, també havia de pagar un impost per fer-ne ús, no ja del rentador, sinó de l’aigua del rec. Aquest fet social, que a banda de marcar una diferència de classes suposava una millora en la qualitat de vida per no haver d’anar al rentador públic, el podem veure en diferents anuncis de finals del segle XIX i començaments del XX, en què els rentadors ocupaven un lloc destacat entre els elements que s’hi ressaltaven. És el cas de can Prat de la plaça Major, 14, de Banyoles, una casa d’allotjament de «sres. bañistas y forasteros» que s’anunciava dient que estava «[...] compuesta de 14 dormitorios, amueblados convenientemente, con balcones que dan a la Plaza y otros al jardín [...], cocinas i comedores independientes, agua potable, lavaderos y piano», o bé un altre, de l’any 1894, de F. Butinyà i fill, del número 9 de la mateixa plaça, que diu que lloguen habitacions amb cuines independents amb font, jardí i rentador per als forasters. Abans d’acabar aquest apartat en el qual hem parlat que el fet de rentar era una manera de guanyar-se la vida, la Isabel i en Joan de Palau de Banyoles recorden que la seva àvia, Quimeta Comerma, en temps de la Guerra Civil, canviava sabó (fet per ella mateixa) per llet, i alguna vegada fins i tot per una gallina. Aquest sabó el transportava amagat dins la lletera mentre anava pels carrers de la ciutat camí d’alguna casa dels afores on ja l’estaven esperant. Aquest fet també el subscriu Pepita Castany, també de Banyoles, que recorda que la seva mare canviava el sabó per farina.


32 Qui té roba per rentar?

El ritual de rentar la roba

C

om passa en moltes altres coses, el fet de rentar la roba requeria un cert ritual, el primer dels quals era el dia destinat a fer-ho: el dilluns, tot i que com sempre hi havia excepcions, com quan s’havia de compartir el rentador, tal com passava, segons explica Maria Vives, a can Rovira de Sant Miquel de Campmajor, perquè el dilluns era el dia reservat per als amos de la casa, mentre que la resta de la setmana hi podien anar els masovers i fins i tot la majordoma del rector. També passava a cal Ferrer de Palol de Revardit, perquè els homes de la casa, que eren mecànics, necessitaven la roba de treball neta el dilluns. Així, el dissabte posaven en remull la roba i el diumenge la rentaven i, si calia, s’assecava a vora del foc perquè estigués enllestida a temps, diu Maria Soler. I també passava en cas de rentar la roba de diferents cases en un mateix rentador; aleshores es dedicava un dia per a cada casa, per no barrejar-la. Independentment del dia de la setmana que es rentés, el ritual començava en el moment de classificar la roba, ja que no totes les peces es podien tractar igual. Per això calia diferenciar entre el procés de fer la bugada, amb lleixiu, i el de rentar, només amb sabó; entre les peces que podien suportar el procés de la bugada i les que no. És a dir, que calia separar la roba blanca de la de color. Fins que van fer aparèixer les fibres sintètiques, tota la roba estava feta amb teixits naturals, principalment cotó, lli i llana. En el cas de la roba interior i la roba de llit, solien ser de llenç,

un teixit força resistent que els conferia una certa rigidesa, cosa que les feia difícils de netejar en una època en què la gent no es canviava a diari (la roba interior, pel sol fet de ser cara, era escassa; el mateix que succeïa amb la roba de llit). Per aquest motiu, quan arribava el dia del rentat, la roba es veia considerablement bruta, la qual cosa s’accentuava pel fet que, per regla general, les peces eren de nou en nou de color blanc i amb el pas del temps agafaven un color groguenc. Per tant, requerien un procés de rentat força rigorós per garantir-ne la neteja i desinfecció, la qual cosa s’aconseguia fent la bugada. Es feia poques vegades a l’any, per la festa major i les dates més assenyalades en els calendaris familiars, com podien ser batejos i casaments. Però no totes les peces es podien sotmetre a aquest procés, ja que les robes de color i els teixits menys resistents no suportaven l’efecte del lleixiu i per això se seguia un altre procés, que consistia a posar la roba en remull amb sabó durant tota la nit. Al dia següent es fregava sobre una llosa i després s’aclaria en aigua, tot i que un cop ensabonada també s’acostumava a estendre al sol per blanquejar-la i l’endemà s’esbandia. Hem esmentat dos processos que, si bé eren diferents, es duien a terme simultàniament. Una descripció molt acurada del que eren aquests dies de neteja l’ha deixada escrita Joan Olivas, en el que ell titula Records i memòries de Joan Olivas Coll a la Banyoles del segle XX:


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 33

Lavanderas, aquarel·la de José González Collado


34 Qui té roba per rentar?

A moltes cases hi havia safareigs. I jo recordo, de petit, l’estranya impressió de tragèdia quan veies aquells munts de roba apilats al peu del safareig. El dilluns era el dia de la bugada. I vèiem les dones de la casa atrafegades amunt i avall, portant les olles d’aigua bullent, ensabonant amb grosses pastilles de sabó la roba, surrant-la amb la picadora, refregant colls i punys, i maldant per treure les taques més tossudes, esbandint-la, estenent-la mentre plorava regalimant aigua en els estenedors de filferro del pati o del terrat. Se’n podria parlar llargament d’aquestes safaretjades dels dilluns, sobretot a l’hivern, quan calia trencar a cops de picadora la crosta del dit de glaç. La roba sortia ben neta. S’havia fet un bon “baldèio”. Sabó i lleixiu, dos termes emprats fins ara, però sobre els quals caldria parlar, ja que si bé avui en dia per aconseguir-los només cal anar a la botiga del costat de casa, fins fa poc menys d’un segle, ambdós productes es feien a les cases. I encara n’hi havia un tercer: el blau, un producte que es portava en una bosseta i que servia com a blanquejador, però que no es feia a casa, sinó que es comprava.

El sabó

Segons una llegenda, el sabó va ser descobert en una muntanya que rebia el nom de Sapo, un lloc on es duien a terme sacrificis d’animals per acontentar els déus i on l’aigua de la pluja, barrejada amb el greix dels animals sacrificats i les cendres de la fusta emprada pels focs cerimonials, s’esmunyia muntanya avall fins a arribar a un riu proper. La gent de les contrades va notar que l’aigua d’aquest riu, primer, produïa un efecte en la neteja de les mans i després en la de la roba. Sigui cert o no, el que sí que sabem és que l’ús del sabó es remunta a l’època dels sumeris, un poble que 3.000 anys aC ja en fabricava. Així

mateix, els antics egipcis feien servir un producte sabonós, obtingut d’una barreja d’aigua, oli i ceres, una fórmula que la van heretar primer els grecs i més tard els romans. Tot i que es va perdre durant els primers anys del cristianisme, al segle VII ja era pràcticament coneguda al sud d’Europa, on ja existia una gran indústria tant a la península Ibèrica com a la Itàlica, territoris on precisament es va començar a elaborar un producte amb oli d’oliva. Però no va ser fins al segle XV quan va aparèixer a la ciutat francesa de Marsella el que va ser el precursor del sabó actual, preparat amb una mescla d’ossos i greixos vegetals. Tot i això, les grans epidèmies de pesta negra de finals de l’edat mitjana van dur la creença que les aigües i les humitats eren el principal factor de contagi, fet que va motivar que la gent es deixés de rentar i tampoc rentés la roba, amb la qual cosa es contribuí encara més, sense saber-ho, a l’expansió de l’epidèmia. D’aquí que, com ja hem dit, es propagués el costum de perfumar-se, per amagar les males olors. Aquest costum es va perllongar fins a finals del segle XVII, quan la fabricació del sabó va deixar de ser un art relativament primitiu i va passar a ser un fet industrial, gràcies a invents com el de la sosa càustica del francès Nicolàs Leblanc. Pel que fa a Banyoles, tenim una referència de l’any 1568 d’un tal Agustí Ararols, paraire de professió, que tenia una saboneria. L’any 1776, al Cadastre se n’esmenta un altre; el 1793 es parla de la Casa de la Saboneria, i el 1802 es fa referència al saboner Francesc Fàbrega. Abans de finals d’aquest segle XIX tenim Josep Masoliver i el seu fill Agustí, que a començaments dels anys setanta van comprar una casa al carrer Nou número 45, per bastir-hi una fàbrica que l’any 1881 surt esmentada com a fàbrica de sabó i caldera. També, Pere Rigau tenia una fàbrica de sabó, La Josefina, a l’actual carrer de la Llibertat, número 12.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 35

Però deixant de banda el sabó que podríem anomenar industrial (com per exemple el de la marca Lagarto), el que s’utilitzava a les cases es feia amb greixos, normalment de porc, que sobraven de la matança, i també amb cendra, tot i que aquesta, amb el pas dels anys, va ser substituïda per la sosa. Aquest sabó es guardava en una caixa de fusta tallat en peces quadrades o rectangulars. Segons explica Jaume Colomer en l’article «Fer bugada», quan arribava l’hivern, normalment després de la matança del porc, es feia el sabó seguint, més o menys, aquesta fórmula: dos litres d’oli i/o greix, 1,5 litres d’aigua i mig quilo de sosa càustica. Per a aquest fi, s’aprofitaven greixos del porc o de la perolada de les botifarres bullides (i fins i tot el greix de xai, com corrobora Rossenda Mach), l’oli de les morcades (sobres i pòsit de fer l’oli), l’oli usat (que guardaven, amb aquest propòsit, durant tot l’any), etc. En primer lloc, es posava la sosa en una olla vella (millor que fos esmaltada) o en un perol d’aram i s’hi tirava l’aigua mentre es remenava sense parar fins que la sosa estigués desfeta. Després s’hi abocaven els olis i els greixos i es continuava remenant mitja hora més, sempre en el mateix sentit. A continuació, es feia bullir la barreja durant unes quantes hores a foc lent, fins que la capa superior s’hagués solidificat del tot (a la part inferior hi quedava un líquid –les mares– que s’havia de llençar). Aleshores es deixava refredar dins d’alguna caixa, com per exemple la del tabac, i un cop ben fred es tallava a trossets, perquè quedés en forma de pastilles. Si es feia correctament, sortien unes pastilles seques; si no, es podia tornar a fer.

Sobre els tipus de cendra, Joan Amades en el Costumari Català ens diu que la de roure és la més bona, mentre que la de pi i la d’espigons de moresc fan la bugada negra i cremen la roba, i perquè no quedi la roba fosca el que s’ha de fer és barrejar la cendra amb cloves d’ou, les quals es guardaven amb molta cura per a aquest menester. També hi havia qui enmig de la cendra posava un brot de llorer perquè la roba agafés més bona olor. Tot i que durant un temps va conviure aquest lleixiu amb el lleixiu comercial, amb el pas dels anys aquest darrer es va imposar, sobretot en les dones més joves, que ja a mitjan del segle passat hi van veure els avantatges i el procés de fer la bugada va deixar de ser una feina tan carregosa.

El lleixiu

La bugada

En el cas de l’elaboració del lleixiu, es necessitava cendra fina i escollida, i aigua clara, que prèviament s’havia d’anar a buscar a la font o al riu (recordem que en aquells anys reculats no hi havia aigua corrent a les cases). L’aigua s’escalfava i es dissolia en la cendra, de manera que la barreja resultant, un cop filtrada, tenia un efecte de lleixiu, en un procés químic en què la cendra, que conté carbonat potàssic, reaccionava amb els àcids grassos acumulats a la roba bruta i es produïa un procés de saponificació que era el que netejava. Aquest producte, un cop fet servir, es guardava per poder netejar el terra i els plats.

El lleixiu no tan sols es feia servir per netejar, sinó també per blanquejar els productes tèxtils, molt rics a Banyoles. Així, quan el gener de l’any 1790, Francisco de Zamora va arribar a la ciutat provinent de Girona, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, deixà escrit que va visitar «una fábrica de lienzos en que había más de 28 telares» i que en aquesta mateixa fàbrica feien servir llexius «para blanquear algo de hilo, antes de tejerlo, como para blanquear del todo el lienzo». Va aclarir que aquests lleixius «son de cal viva y ceniza, mezclando el lejío que sacan de estas materias, cocidas en la caldera, en otra distinta caldera con una porción de agua clara». De fet, es referia a la fàbrica tèxtil d’en Jeroni Colomer, ubicada «en lo territori dit los Turers y prop lo rech major dit lo camp d’en Porxas», la qual tenia dues basses recobertes amb cinc-cents rajols units amb betum, on es deixaven les teles amb lleixiu.

Aquest nom es donava al procés que servia per netejar i blanquejar la roba sense cap tipus de rentat previ, i únicament un cop acabat s’aclarien les peces en aigua neta. Era una feina que es feia a les cases i en la qual participaven totes les dones. Segons l’escala social en què es trobaven, es podia dur a terme un cop per setmana o un cop al mes. Per fer la bugada era necessari un recipient per bullir l’aigua, normalment de ferro colat, bronze o zinc; un cossi o bugader, de zinc o de terrissa (encara que també podia ser de fusta), per col·locar la roba; un


36 Qui té roba per rentar?

buganter, per fer de colador, que era una peça gran de roba de cotó o llenç, que a més d’usar-se per a la bugada s’utilitzava en altres tasques de la casa, com per exemple en l’elaboració del pa i en la matança del porc, i cendra fina, obtinguda de la llenya que es feia servir a les cases per cuinar i escalfar-se. Pel que fa al bugader, en alguns casos, com a can Mariscot de Camós, fins i tot s’hi posava una mena de corona de fusta al cim que tenia com a funció evitar que la cendra caigués a terra. El procés en si no era gens complicat, però requeria una certa delicadesa. En un cossi es posava la roba, que prèviament s’havia remullat, formant capes tan esteses com fos possible per facilitar-hi el pas de l’aigua de manera uniforme. Aleshores es tapava el recipient amb el buganter molt ben tensat amb una corda i s’hi tirava la cendra per sobre, en una quantitat suficient per cobrir-ne tota la superfície. Per últim, s’abocava damunt de la cendra l’aigua primer tèbia, després calenta i per últim bullent, molt a poc a poc i amb molta cura per no escaldar-se. Aleshores, l’aigua s’escolava per les diferents capes de roba, en un procés que es repetia diverses vegades, i l’aigua sobrant s’anava escorrent per un orifici que hi havia a la part baixa del cossi, des d’on es recollia per tal de tornar-la a escalfar i abocar-la-hi de nou, fins que s’aconseguia l’efecte de neteja desitjat. Un cop acabat el procés, calia esbandir la roba, cosa que a vegades es duia a terme l’endemà. Per tant, es necessitava una bona quantitat d’aigua corrent i neta, que si no es tenia a prop calia anar al riu o a la font, o, si era el cas, als rentadors públics. Una variant d’aquesta manera de fer l’explica Rossenda Mach, que diu que la cendra no la posaven al cim, sinó entre les diferents capes de roba, tot i que després, el procés d’afegir l’aigua, era el mateix. Fins i tot ens explica una tercera variant: fer el lleixiu i després posar-hi la roba en remull, una manera emprada en molts altres llocs de la comarca. En

aquest cas, el líquid resultant es feia servir per a altres menesters, com per exemple per netejar els estris de la llar. Sobre aquest procés és interessant reproduir el que diu Alcover-Moll, al Diccionari català-valencià-balear, quan cerquem la paraula bugada, ja que si bé diu que és una «sèrie d’operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó», després especifica com ho fan a Mallorca i aquí és on rau la curiositat, ja que inverteixen la posició del cendrer i es diferencien, diu, de com es fa a Catalunya i Menorca: «Després d’escatar la roba amb aigua clara, posen dos o tres saquets plens de cendra, anomenats cendrers, en el cul del cossi; damunt els cendrers componen els llençols, i damunt aquests posen la roba petita; ho tapen tot amb unes teles, i ja tenen la bugada composta. Després fan foc a la caldera plena d’aigua i es posen a buidar amb el buidador (de carabassa o de metall), abocant l’aigua calenta de la caldera damunt la roba del cossi; l’aigua passa per entre la roba i per dins els cendrers, i mesclada amb la cendra surt convertida en lleixiu pel forat i canó que hi ha en el cul del cossi i que la condueix a la caldera; i així segueixen buidant per espai d’algunes hores (més o menys, segons la quantitat de roba que hi ha). Després deixen estovar la roba, regularment tota la nit. L’endemà dematí descomponen la bugada (treuen la roba del cossi), ensabonen de sabó fluix la roba i la renten i llavò la passen d’aigua clara, l’estenen, i en ésser eixuta la planxen».

La monyeca de blau

Quan la roba blanca ja estava ben esbandida encara quedava un darrer procés, que era el de donar-li el to de blanc adequat, cosa que s’aconseguia amb el blau, que no era altra cosa que pols d’anyil posada en un tros de roba a manera de saquet, que rebia el nom de monyeca. El procés en si era ben senzill. En un cossi ple d’aigua s’anava introduint i traient la monyeca fins que l’aigua agafava el to blavós precís. Aleshores


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 37

Diversos estris emprats en el procés de neteja de la roba

s’hi posava la roba i es deixava una estona en remull. Després s’escorria i s’estenia, i, entre l’efecte del blau i la llum del sol, la roba quedava d’allò més blanca. Aquest era un moment molt delicat. La Carmelita Trias de Banyoles recorda que, quan alguna de les dones ho volia fer, deia: «No m’embrutiu l’aigua que he de donar blau»; d’aquesta manera avisava les altres perquè anessin en compte amb el cossi en el qual ja hi havia posat l’aigua neta. Tot i que el procés en si hem dit que era ben senzill, i fins i tot diuen que les dones competien entre elles per veure qui deixava els llençols més blancs, les mestresses no es devien refiar molt de les criades. Tal com explica Maria Vives del Torn, a can Rovira de Sant Miquel de Campmajor era la

mateixa mestressa «qui controlava el punt de blanc» i fins i tot el procés de la bugada, que en aquesta casa es feia pas a pas, augmentant a poc a poc la temperatura de l’aigua i fins que no deia que sí quan li preguntaven «senyora Quimeta, ja passa calent?». Aleshores ja se’n podien anar a dormir. Joan Olivas, a L’«esclava» Maria, ho descriu així: «Quan havia barrejat el lleixiu amb el blau, restava satisfeta en veure la roba blanca, neta i ben escutiada».

L’assecat

Pel que fa a l’assecat, unes vegades es duia a terme al mateix rentador, deixant la roba al cim dels matolls o en estenedors. Aquest era el cas


38 Qui té roba per rentar?

del rentador de la Mare de Déu de la Font, de Fontcoberta, on hi havia dues acàcies unides per diferents fils que servien d’estenedors i, mentre es rentava, les primeres peces de roba s’assecaven. Altres vegades era a la mateixa casa, a l’era o al terrat, on s’havia habilitat un espai per a tal fi i, a vegades, com a can Rovira de Sant Miquel de Campmajor, a la part superior d’un marge, de manera que les peces més grans, com els llençols, no tocaven a terra. S’ha de dir, però, que el procés d’exposar la roba al sol a vegades es feia dos cops: un primer amb la roba ensabonada, per reforçar l’efecte del sabó, i un altre al final de tot, per assecar-la. Ara bé, depenent d’on s’estenia, com recorda Lluís Soldevila del Corral, calia vigilar el bestiar, ja que si et despistaves les cabres la rosegaven. Però no sempre era tan fàcil: Maria Soler, de cal Ferrer de Palol de Revardit, recorda que a l’hivern, amb la fred, els llençols quedaven rígids i s’havien d’entrar a casa i posar-los a tocar del foc, tal com escriu Francesc Pané, en el llibre Tendres van ser els dies: A la petita eixida de casa, a l’estiu, o a l’hivern en les cadires arrenglerades vora l’estufa que cremava llenya i clofolla eixarreïda d’ametlla, l’olor que es respirava era la de bugada eixugant-se: vapor d’aigua llanguint i una vaga fortor de sosa i cendra, atapeïda en la sedositat carnosa del greix.

Aquesta olor a greix era producte del sabó casolà, en uns anys en què ja hi havia qui podia comprar sabó, unes pastilles grosses de la marca Lagarto, de color marró, que feien una olor molt especial. A les cases dels pobres, les dones rentaven la roba –sobretot la dels menuts– amb les pastilles de sabó que elles mateixes elaboraven en les calderes d’aram, amb el sagí que romania de la bullida de la carn de porc, setmanes després que la matança hagués estat feta i conclòs el mondongo.

Per últim, encara un darrer apunt que ens va comentar la Maria del Torn, referint-se al fet que per estendre, en el seu cas, havia de seguir un cert ordre imposat per la propietària de la casa, la qual no veia en bons ulls

que la roba es barregés a l’estenedor i una peça gran es posés al costat d’una de petita. Per això feia estendre les peces de roba sempre seguint un mateix criteri: primer les coixineres; després les tovalloles, samarretes, calces i calçotets i mocadors, i per últim els tovallons. Pel que feia a les peces grans, primer els llençols de matrimoni i després els individuals.

Els estris

Ja hem parlat abans de la duresa d’aquesta feina, i no tan sols per l’esforç físic que representava, sinó també per la càrrega que s’havia de traginar. En primer lloc, i a banda del caixó o fusta per agenollar-se, calia un cistell o cossi per transportar la roba, la pastilla de sabó, la galleda per remullar la roba, una ampolla o quelcom semblant per portar el lleixiu, la picadora o picador de fusta per estovar la roba i, encara que sembli una ximpleria, quan es rentava al riu o en basses amb una certa profunditat, un pal o canya, per recuperar la roba i el sabó que s’enfonsava o bé s’esmunyia riu avall. Els de can Mariscot, de Camós, en lloc d’una canya feien servir el que anomenaven la cassa, que era com un cassó amb un mànec llarg com el que es feia servir per buidar la comuna. Pel que fa al picador, Àngel Vergés, en el llibre Pujals d’aquí, Pujals d’allà, en el capítol dedicat a la «Llum de la Bruguera», ens parla d’aquest estri i d’una de les seves funcions: la d’estovar els llençols, tal com li va explicar Ramon Darnés: «[...] Abans els llençols eren de cànem. Com que els estrenàvem diu que feien molt de mal de dormir-hi perquè eren tan gruixuts i resclosos. A cops de picadora els feien tornar tous». Segons recorda Miquel Roure, no totes les dones feien servir aquest estri de picar, ja que segons li havia explicat la seva àvia, quan les primeres forasteres van venir a Banyoles, a cavall entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat, tenien altres costums pel que fa a picar la roba. Així, mentre les banyolines feien servir el picador, les nouvingudes, com diu Josep Maria Hereu, «voleiaven la roba i després la deixaven caure amb força sobre la pedra», amb un procés, tot ell, en el qual esquitxaven les primeres, i ja ens podem imaginar l’aldarull que devien provocar. Segons explica Hereu, el seu avi va anar a parlar amb Miquel Boix, que era l’alcalde de Banyoles, per tal que hi trobés una solució.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 39

Antic rentador public de BorgonyĂ (Eduard Planas)


40 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós

Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 41

C

om ja hem dit més d’un cop al llarg d’aquest llibre, el fet que diversos recs (tant els cursos d’aigua com les seves derivacions) travessin Banyoles ha estat determinant per a la presència de rentadors, ja que al llarg dels anys la gent que tenia cases a tocar d’aquests recs hi va anar construint rentadors, en un nombre bastant difícil de calcular. A partir de l’any 1932, l’Ajuntament de Banyoles va posar en marxa un padró dels propietaris de safareigs que utilitzaven l’aigua de l’Estany, en el qual es reflectia el nom del propietari i la situació de cada un d’ells, un document que ens permet fer-nos una primera idea del que, com a mínim, va ser. Gràcies a aquesta iniciativa (que evidentment va néixer amb afany recaptador, ja que cada propietari pagava dues pessetes anuals), sabem que en aquella data hi havia 147 rentadors privats a la ciutat de Banyoles. Aquesta quantitat, amb els anys, va augmentar lleugerament, ja sigui perquè alguns van quedar fora d’aquell primer padró o bé perquè se’n van construir de nous. Així, entre aquest any i el 1972, el darrer en què es van pagar arbitris per aquest concepte, es van arribar a censar un total de 194 rentadors privats, una xifra a la qual caldria afegir els rentadors públics que Joan Alemany, en un article titulat «Els recs de Banyoles», esmentava: D’aquestes rentadores, n’hi havia dues situades a l’estany mateix, una al capdavall del carrer de la Barca, i l’altra a sota el veïnat de Lió. La primera es va anul·lar, ja que moltes vegades, segons bufava el vent, quedava plena d’aigua, i es va situar al lloc que encara avui ocupa, al començament del rec Major, i que ja no s’usa. Del meu record hi havia la del rec de Guèmol, a tocar al carrer del Progrés; a Guèmol també, encara que era de les petites. Rentadores públiques de molta requesta, eren les de la Canal, del Rec del Tint, Figuera d’en Xo, Rec Nou (carrer Sant Roc), Plaça del Teatre, «Matadero» Vell (sota la fàbrica de farines d’en Surribes), Sindicat per les famílies dels socis, Can Teixidor del Terme, i totes les cases que pel darrera els passava algun reguerot en tenien una de particular [...].

< Banyoles (Miquel Campos)

De fet, de rentadors públics, n’hi havia a tots els barris, sempre associats en algun rec. Fins i tot, l’Estany en tenia un davant del carrer de la Barca i un altre al barri de Lió. A la riera de Sant Miquel, n’hi havia un davant de l’antic escorxador, darrere del que avui en dia és el Sindicat Agrícola. Al rec de la Figuera d’en Xo, en podíem trobar un al carrer de Mossèn Sala, a la cantonada amb el carrer de Sant Martirià; també un altre al carrer de Sant Roc, i per últim un tercer al carrer de Baix, a tocar de la plaça del Teatre. Al rec Major, coincidint més o menys en el temps, se’n trobava un a tocar de l’Estany, davant dels Banys Vells, que es va construir per substituir el que hi havia també a l’Estany a tocar del carrer de la Canal; un parell a la placeta de Sant Pere, i un darrer al carrer de Mata. Per últim, al rec de Guèmol n’hi havia un a tocar del carrer del Progrés, un altre a l’altura del carrer de la Divina Pastora, un tercer poc abans de travessar el carrer del Camí dels Prats i un darrer a tocar de l’església de la Mare de Déu del Remei. Amb els anys, i amb l’arribada primer de l’aigua corrent i més tard de les rentadores automàtiques, aquests elements patrimonials de l’arquitectura rural van anar perdent la seva funció i, dels quasi dos-cents rentadors privats que hi havia a mitjan segle XX, l’any 1972 en quedaven 82 els propietaris dels quals pagaven cinquanta pessetes anuals de contribució. Encara que en proporció representen un nombre molt petit, no tots els rentadors que hi ha o hi ha hagut a Banyoles els hem d’associar als recs, ja que altres cursos d’aigua complien la mateixa funció, com el mateix Estany o alguna de les fonts que assortien d’aigua la població.


42 Qui té roba per rentar?

RIERA VELLA O DE SANT MIQUEL

A

quest primer rec, en realitat, s’inicia de forma desdoblada; és a dir, amb dos recs paral·lels que anaven als molins i terres de dos masos molt propers, de manera que cada un d’ells podia controlar-ne el cabal. És d’aquests dos masos d’on prenen els noms actuals: rec de Ca n’Hort i rec de Can Teixidor. En el traçat actual, tots dos recs surten de l’Estany en línia recta en direcció oest-est, amb una separació inicial d’uns trenta metres. Després de passar el que era la finca de cal General, aquesta distància es converteix en poc més de mig metre i es mantenen així separats entre si per una mota fins que s’unifiquen, després de la bassa de Can Teixidor del Terme. A partir d’aquest punt és quan pren el nom de riera Vella o riera de Sant Miquel. Llavors, va en direcció cap al monestir i, en arribar en aquesta altura, segueix cap a la vall situada per sota del cenobi, en direcció a llevant. Una vegada passat el molí de Can Laqué, canvia cap al sud, passa pel mas i molí d’en Boada i abans d’arribar a l’actual passeig de la Farga desguassa a la riera de Canaleta, una vegada passat el mas Verdaguer, al sud de l’actual passeig de la Farga. Actualment són pocs els rentadors que queden en el traçat d’aquests tres recs. Al de Ca n’Hort, en trobem un davant de can Teixidor del Terme, que també en té un, però al rec d’en Teixidor. També n’hi ha un altre poc després del que era cal General, aigües amunt. Un cop s’ajunten aquests dos recs, en un recorregut que majoritàriament rega diferents

hortes, en tenim un al carrer dels Valls i, una mica més enllà, n’hi ha un de públic, davant d’on hi havia l’escorxador municipal. Ja en la zona de les hortes, hi ha el de can Vellana, al carrer del Terme, que pren l’aigua d’una derivació del rec principal; n’hi ha un altre al carrer d’Orient, sota el monestir, el de can Sobet, gairebé desaparegut, perquè està força embardissat; també un altre a can Ferriol, al carrer del Camí de la Creu d’en Trull, just sota la casa, que també es troba força abandonat, i finalment un darrer, gairebé en el punt en què el rec creua la carretera de Vilavenut, a can Reparada. Possiblement, però, hi havia rentadors en les diferents finques i cases per on passaven aquests recs, com per exemple el que hi havia al costat nord de la casa de cal General, al rec d’en Teixidor, i que va desaparèixer l’any 2005 quan s’hi va construir l’escola La Draga. També el de l’Horta d’Abdó, esmentat ja l’any 1907 i que va desaparèixer al voltant de 2010 quan es va urbanitzar aquesta zona. Estava situat entre els carrers de Lluís Torrent i Privat, d’Ausiàs Marc i de Pius X, i rebia l’aigua d’una petita derivació del rec de Ca n’Hort que sortia just abans de la bassa de Can Teixidor. Un altre rentador va ser el que va construir el veí d’Usall Lluís Ramió Badosa a la casa del carrer de Sant Mer número 38, segons va aprovar l’Ajuntament en data 3 d’octubre de 1962, quan va permetre «posar una pedra de rentadora [...] per a una sola persona [sempre que] el rec tingui fondària suficient». I encara un parell més, ambdós en el que és la riera de Sant Miquel: el que hi havia dins del clos de la Cooperativa Agrícola, esmentat el 1932 i que el 1962 encara existia, i el de Can Laqué, que possiblement estigui enterrat sota el jardí.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 43

1 Rentador de Can Canadell. Rec d’en Teixidor

7 Rentador de Can Frigola. Riera de Sant Miquel

13 Rentador de Can Sobet. Riera de Sant Miquel

2 Rentador de Can Teixidor. Rec d’en Teixidor

8 Rentador de Can Reparada. Riera de Sant Miquel

14 Rentador de Can Laqué. Riera de Sant Miquel

3 Rentador de Can Pipa. Rec de Ca n’Hort

9 Rentador de Can Ferriol. Riera de Sant Miquel

15 Rentador del Mas Verdaguer. Riera de Sant Miquel

4 Rentador del Matadero Vell. Riera de Sant Miquel

10 Rentador de Cal General. Rec d’en Teixidor

5 Rentador de la Rosa Vila. Riera de Sant Miquel

11 Rentador de l’Horta d’Abdó. Rec de Ca n’Hort

6 Rentador de Can Vellana. Riera de Sant Miquel

12 Rentador de la Cooperativa Agrícola. Riera de Sant Miquel


44 Qui té roba per rentar?

1

BANYOLES / RIERA VELLA O DE SANT MIQUEL

Rentador de Can Canadell

Rec d’en Teixidor

2

Rentador de Can Teixidor

Rec d’en Teixidor

Joan Anton Abellan desembre 2014

Pertany a la casa del carrer de Sant Mer número 59 i es troba al costat nord dels pisos de la plaça de Maria Vila. Va ser construït l’any 1958.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’20.7’’N / 002º45’41.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480277.8E / 4663395.5N

Descripció

Longitud de la llosa: 1,30 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres Amplada del cublicle: 0,80 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan desembre 2014

Es troba al carrer de la Ronda Fortià i pertany a la casa de can Teixidor del Terme. Té la particularitat que està tancat, per l’interior, amb una porta.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’22.1’’N / 002º45’56.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480625.7E / 4663438.2N

Descripció

Longitud de la llosa: 1,60 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 45

3

Rentador de Can Pipa

Rec de Ca n’Hort

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’21.9’’N / 002º45’57.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480655.5E / 4663433.3N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,90 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Amplada del cubicle: 0,55 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq juny 2016

Se situa al carrer de la Ronda Fortià, davant de can Teixidor del Terme (can Brugada). És un rentador de llosa rectangular de travertí, al qual s’accedeix per unes escales que hi ha en un dels extrems del cubicle.


46 Qui té roba per rentar?

4

BANYOLES / RIERA VELLA O DE SANT MIQUEL

Rentador del Matadero Vell

Riera de Sant Miquel

5

Rentador de la Rosa Vila

Riera de Sant Miquel

Joan Anton Abellan desembre 2014

Joan Anton Abellan desembre 2014

Està situat al carrer dels Valls. Ja surt indicat en un plànol de la Cooperativa Agrícola de l’any 1904. Uns anys més tard, el 1910, en la sessió municipal del 15 de desembre es va acordar «l’arreglo del pis del rentador».

Es troba al carrer dels Valls. La seva construcció es va aprovar el 16 d’octubre de 1940, segons el Fons d’obres de l’Ajuntament de Banyoles, a petició del propietari, Joan Vila Palomeras.

Fou desenterrat l’any 2007 perquè, com que no s’utilitzava, s’havia colgat de runa i terra. S’hi accedeix per unes escales que hi ha en un extrem. El pedrís està format per quatre lloses de travertí.

A continuació de la llosa de rentar, hi ha un espai rectangular que serveix per recolzar el cossi de la roba. A sota aquest rentador hi ha un bagant, que quan es baixava s’aconseguia una bona fondària d’aigua per rentar.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’17.5’’N / 002º46’04.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480826.0E / 4663297.8N

Descripció

Longitud del rentador: 6,80 metres Longitud de la llosa: 6,00 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: públic

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’17.9’’N / 002º46’04.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480818.8E / 4663309.2N

Descripció

Longitud del rentador: 2,25 metres Amplada del rentador: 0,45 metres Longitud de la llosa: 1,50 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 47

6

Rentador de Can Vellana

Riera de Sant Miquel

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’18,7’’N / 002º46’11,7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480981.0E /– 4663333.8N

Descripció

Longitud del rentador: 3,10 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Longitud del cubicle: 2,30 metres Amplada del cubicle: 0,65 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan maig 2015

És un rentador rectangular força ben conservat, situat al carrer del Terme, al veïnat de Can Sala. L’aigua prové d’una derivació que hi ha dins el que era l’antiga fàbrica de la Pur Llet. En el rec hi havia una llosa vertical per fer pujar el nivell de l’aigua i guanyar profunditat. Hi rentaven els de can Vellana i can Pavana.


48 Qui té roba per rentar?

7

BANYOLES / RIERA VELLA O DE SANT MIQUEL

Rentador de Can Frigola

Riera de Sant Miquel

8

Rentador de Can Reparada

Riera de Sant Miquel

Ramon Casadevall maig 2015

Es troba al carrer del Terme, darrere les cases del veïnat de Can Sala, en una derivació de la riera de Sant Miquel. El feien servir els de can Frigola i els de can Cebrià, que el van construir després d’una discussió entre els veïns del veïnat. Actualment, davant la impossibilitat d’extreure l’aigua del cubicle, està enterrat.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’19.9’’N / 2º46’13.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481023.0E / 4663371.0N

Descripció

Longitud del rentador: 1,65 metres Longitud de la llosa: 1,65 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan desembre 2014

És un rentador petit de construcció casolana, fet l’any 1955, situat a tocar de la carretera de Vilavenut.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’15.7’’N / 002º46’22.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481230.8E / 4663239.1N

Descripció

Longitud de la llosa: 0,90 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 49

9

Rentador de Can Ferriol

DESAPAREGUTS

Riera de Sant Miquel

10 Rentador de Cal General. Al rec d’en Teixidor Estava situat al costat nord de l’antiga casa de cal General, avui l’escola La Draga. Va desaparèixer l’any 2005 quan es va construir aquesta escola. 11 Rentador de l’Horta d’Abdó. Al rec de Ca n’Hort Estava situat entre els carrers de Lluís Torrent i Privat, d’Ausiàs Marc i de Pius X. L’aigua provenia d’una petita derivació del rec de Ca n’Hort, just abans de la bassa de Can Teixidor. L’any 1907 ja es troba documentat. Va ser enrunat al voltant de 2010. 12 Rentador de la Cooperativa Agrícola. A la riera de Sant Miquel

Estava situat al carrer de Sant Roc número 3, dins del pati de la Cooperativa Agrícola. Surt esmentat als arbitris de l’any 1932.

Ramon Casadevall gener 2015

Es troba al carrer del Camí de la Creu d’en Trull, per sota la casa del mateix nom.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’02.3’’N / 002º46’31.3’E’’ Coordenades UTM-ETRS89: 481431.0E / 4662824.2N

Descripció

Longitud de la llosa: 0,70 metres Amplada del cublicle: 0,50 metres

Tipus: privat

13 Rentador de Can Sobet. A la riera de Sant Miquel Gairebé no en queden restes. Actualment es troba molt embardissat i en part, soterrat. 14 Rentador de Can Laqué. A la riera de Sant Miquel Tot i que actualment ha desaparegut, podria ser que estigués enterrat sota el jardí d’aquesta casa.

Rentador del Mas Verdaguer. A la riera de Sant Miquel 15

Estava situat al mas Verdaguer, al costat d’una gran bassa en la qual hi havia dos pollancres molt grans que li feien ombra.


50 Qui té roba per rentar?

REC DE LA FIGUERA D’EN XO El traçat actual d’aquest rec és similar a l’anterior. Després de passar per darrere de les cases del carrer de les Rotes i travessar la carretera (on a l’altura de l’actual carrer de Mossèn Sala en la confluència del de Sant Martirià hi havia hagut un gran rentador públic), pren la direcció oest-est cap al molí d’en Ramis o del Canyer. Per això també se’l coneix com el rec del Molí Canyer, on anys més tard hi va haver la fàbrica d’espardenyes Castanyer. A l’altura del molí, el rec es divideix en dos, un ramal passa per dins del molí i l’altre segueix el curs normal. La sortida d’aigua del molí apareix en una cota més baixa que la del rec que segueix el curs. Aquest desnivell dóna peu a dos recs paral·lels, anomenats popularment rec del Dimoni (el més baix o de sortida) i, en contraposició a aquest, rec de l’Àngel (el que segueix el pas normal i es troba a un nivell superior). El rec, una vegada recupera el cabal en una única canalització, segueix cap al carrer de Sant Roc i aporta l’aigua al rentador que hi ha en aquest tram i al del Sagrat Cor. Llavors, fa un canvi sobtat de direcció cap a l’interior d’unes adoberies antigues avui convertides en habitatges i, després de travessar el carrer Nou, segueix per la plaça del Monestir, on actualment és visible en un tram curt d’una desviació artificial. Davant de la façana del monestir, el rec es divideix en tres. Una branca va cap a l’interior de l’illa de cases situada entre el carrer Nou i el del Puig (és a dir, cap al nucli de la Vila Vella i la seva plaça antiga) i subministra aigua al rentador públic del carrer de Baix. Llavors segueix cap al sud, travessa el carrer dels de Ameller i el mas Ameller (l’antic mas Peraseca), entra a la fàbrica de gelatines Juncà i retorna, més avall, al curs troncal. La segona derivació, anomenada rec de la Cuina, es desvia cap a l’interior del monestir (la podem veure al claustre) i forma un canal que antigament proveïa d’aigua els safareigs, vivers i horts del monestir. Aquesta branca del monestir, una vegada ha travessat el clos, passa per l’antiga fàbrica Durall. Llavors, una part rega els horts de Sota Monestir i l’altra baixa pel carrer del Camí de la Creu d’en Trull, i des del mas Sala un regueró desguassa a la riera de Sant Miquel. El tercer ramal baixa pel carrer de Mossèn Pere Dausà, fins a la cantonada del carrer dels de Ameller i pels horts d’aquestes cases, i fins que es troba amb el primer ramal, que ve de la plaça del Teatre. Cal esmentar que poc abans d’on hi havia el molí d’en Ramis surt una derivació que inicialment va en direcció cap al sud i després cap a l’est i s’incorpora a la derivació que passa per darrere de les cases del carrer Nou, just a la plaça del Teatre. Aquest rec regava les hortes de les cases de la banda est del carrer de Sant Martirià, entre les quals les d’en Pere Verdaguer, el qual en el seu llibre Pàgines d’un exili ordinari fa referència no tan sols al rec sinó als rentadors que hi havia i el profit que se’n treia, a part del de rentar la roba: A casa hi havia dos safareigs, un per a rentar i l’altre per a esbandir. Eren en un cantó del pati i l’aigua arribava per un rec subterrani directament

de l’estany, gelada fins al cor de l’estiu. Eren un veritable luxe de la casa, els safareigs, i en un temps en què no existien els refrigeradors, preciosos: al pic de la calor hi ficàvem les tomates, els cogombres, els pebrots, els préssecs, els melons i les síndries un parell d’hores abans dels àpats, i els podíem saborejar a la bona temperatura. Durant la canícula, servien de piscina, però només unes setmanes perquè després l’aigua era tan freda que no es podia resistir. La mare, és clar, hi rentava la roba, a vegades en companyia d’alguna veïna, i ja podeu imaginar el bé que li feia: als quaranta anys els dits ja van començar a deforma-se-li i va acabar, la pobrissona, que un s’anava a mar i l’altre a muntanya. Un dia ens hi va arribar una carpa vermella, un peix que feia set o vuit centímetres i era bonic perquè sí. No era rar que els peixos marxessin de l’estany pels recs. El vam fer anar cap al safareig d’esbandir i vam posar una reixa perquè no es pogués escapar. Va ser el nostre peix, i el safareig el nostre petit viver. Li donàvem menjar i tot: com que l’aliment de base de tothom era el pa, li donàvem pa. I com que teníem por que s’enyorés tot sol, vam anar a pescar a l’estany un dia rere l’altre fins que li vam capturar un company (o una companya, perquè no ho vam saber veure) del mateix color i l’hi vam portar amb una galleda perquè no se’ns morís pel camí. La mare, aleshores, rentava i esbandia en el mateix safareig. Oi n’hi vam passar d’hores, mirant els peixos que s’esbargien per allí. Fins, crec, ens van arribar a conèixer, perquè quan ens veien venir pujaven cap a la superfície, obrint i tancant la boca com si haguessin volgut parlar. Potser per reclamar-nos el bocí de pa.

En total, actualment existeixen en aquest rec, en més o menys bon estat, vint-i-tres rentadors dels setanta-un censats des de l’any 1932. En el tram que va des de l’Estany fins al carrer de la Llibertat, avui en dia encara podem distingir-hi quinze rentadors, alguns ben conservats, d’altres abandonats i coberts d’herbes i amb el cubicle ple d’aigua, i n’hi ha tres que en queda una petita evidència. D’aquest rec, que banyava les hortes de les cases de la banda nord del carrer de les Rotes, Jordi Cruells recorda que, mentre les dones rentaven en el rentador públic que hi havia a tocar de la carretera, la mainada es banyava al rec, però més d’una vegada havien hagut de sortir corrent de l’aigua i les dones havien hagut de recollir la roba a corre-cuita, perquè de cop i volta començaven a baixar caps i colls de pollastre d’alguna casa que feia la matança. També es curiós ressaltar el tram de rec que, des del monestir, passa per darrere de les cases del carrer Nou i s’ajunta amb la branca que regava les hortes dels carrers de Sant Benet, de Navata i de l’Església, just abans del rentador públic del carrer de Baix. En aquest tram, al qual avui en dia es pot accedir a través d’una porta petita, encara se’n poden veure tres, dels dotze que hi ha documentats.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 51

16 Rentadors entre el carrer de la Sardana i la plaça de Maria Ros i Gussinyé 17 Rentadors entre la plaça de Maria Ros i Gussinyé i el carrer de la Llibertat 18 Rentador del Carrer de Sant Roc

19 Rentador del Sagrat Cor

23 Rentador de la Divina Providència

20 Rentadors de les cases de la banda sud del

24 Rentador del Carrer del Camí de la Creu d’en Trull

carrer Nou

25 Rentador

21 Rentador del Carrer de Baix

26 Rentador del Rec de la Figuera d’en Xo

22 Rentador de Can Lavall

27 Rentadors dels carrers de l’Església, del Puig i dels de Ameller


52 Qui té roba per rentar?

BANYOLES / REC DE LA FIGUERA D’EN XO

Rentadors entre el carrer de la Sardana i la plaça de Maria Ros i Gussinyé 16

Són un seguit de rentadors que es poden localitzar a la dreta del rec de la Figuera d’en Xo, entre el carrer de la Sardana i la plaça de Maria Ros i Gussinyé, que pertanyen a les cases del carrer de les Rotes compreses entre els números 100 i 66. La seva estructura generalment és la d’un cubicle excavat en paral·lel al curs del rec, al qual s’accedeix per una escala que hi ha en un lateral i on es troba una llosa rectangular normalment feta de ciment. D’alguns d’ells, només en queden algunes restes; pel que fa als altres, la majoria es troben abandonats, mig enterrats i embardissats.

Joan Anton Abellan


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 53

Rentadors entre la plaça de Maria Ros i Gussinyé i el carrer de la Llibertat 17

Es troben a continuació del tram anterior, però en aquest cas, aquest seguit de rentadors estan situats a banda i banda del rec, uns pertanyen a les cases del carrer de les Rotes compreses entre els números 40 i 2 i els altres a un parell de cases de l’actual carrer de la Llibertat. És precisament en aquest tram, en el qual per regla general els rentadors segueixen el mateix patró que en el primer tram del rec, on n’hi ha un que ben bé podria ser dels més antics de Banyoles, tallat al travertí i amb accés posterior, però amb la llosa de rajol, la qual cosa denota una reforma més tardana.

Joan Anton Abellan


54 Qui té roba per rentar?

18

BANYOLES / REC DE LA FIGUERA D’EN XO

Rentador del Carrer de Sant Roc

Es troba en molt bon estat de conservació. Se situa al carrer de Sant Roc. En aquest mateix indret o a prop, ja s’esmenta un rentador públic el 14 d’octubre de 1889. Concretament, a El Bañolense apareix un article que parla del nou escorxador i en el qual l’articulista es pregunta quina aigua farien servir per rentar la carn ja que suposava que no podien utilitzar la de la séquia «si se tiene en cuenta que afluyen a aquella acequia, las aguas de la llamada Figuera de’n Xo uno de los lavaderos públicos más concurridos». Aquest rentador públic no era de propietat municipal, tal com queda palès en una escriptura de venda amb data de 26 d’agost de 1918 del «lavadero de Sant Roque» atorgada per Josep Teixidor i Bustins. El rentador possiblement es devia enderrocar per tal de construir-ne un de nou, aquest cop de propietat municipal, en aquest mateix indret o molt a prop, tal com reflecteix el Boletín Municipal del 31 d’agost del mateix any: «[...] El dia veintiséis del corriente mes, fue firmada la escritura de compra a D. José Teixidor del terreno necesario para instalar un lavadero público [...]». Aquest mateix rentador, l’any 1979 apareix en una relació i detall dels béns i propietats municipals valorat en 25.000 pessetes. Durant molt anys i en èpoques de pluges, aquest rentador –que fins fa pocs anys estava flanquejat per dos plàtans que li feien ombra– fou un maldecap pels veïns de la zona pels constants desbordaments. Així a l’Horizontes de novembre de 1965 es deia: «Hem vist com novament a la una de la tarda del dimarts, dia 27 d’octubre, tornava a saltar l’aigua del rec, per la rentadora del carrer de Sant Roc, envaint-lo altra vegada». O bé aquest altre: «El carrer Sant Roc semblava un veritable riu, ja que les aigües furioses del rec de la Figuera d’en Xo es precipitaven en cascada a la zona del safareig». Aquestes són algunes notícies que, al llarg dels anys, han anat sortint sobre aquest rentador a la premsa, del qual, encara avui en dia, segueix sobreeixint l’aigua del rec quan les pluges són constants.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’15.4’’N / 002º46’05.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480839.6E / 4663232.8N

Descripció

Longitud del rentador: 5,70 metres Longitud de la llosa: 5,00 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres Longitud del cubicle: 5,00 metres Amplada del cubicle: 1,37 metres

Tipus: públic

Joan Anton Abellan abril 2015


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 55

19

Rentador del Sagrat Cor

Rentadors de les cases de la banda sud-est del carrer Nou 20

Se situa al carrer Nou, dins del convent del Sagrat Cor. És un rentador interior i cobert, de forma rectangular. Una part de la llosa és de pedra sintètica i la resta, de rajoles. L’aigua prové de la derivació que hi ha just abans del rentador d’en Rabassa. Al costat del rentador hi havia un cobert amb els estenedors i també una cadireta accionada per pinyons dentats, per obrir o tancar el pas de l’aigua.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’15.5’’N / 002º46’05.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480829.2E / 4663235.6N

Descripció

Longitud del rentador: 3,30 metres Amplada del rentador: 1,05 metres Longitud de la llosa: 3,30 metres Amplada de la llosa: 0,56 metres Fondària: 0,65 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan / Ramon Casadevall

A la banda de darrere de les cases parelles del carrer Nou, entre aquest carrer i el del Puig, hi ha una derivació del rec de la Figuera d’en Xo, que surt des de la plaça del Monestir i al qual s’accedeix per una petita porta que hi ha en aquesta plaça. En aquest tram de rec, antigament hi havia un seguit de rentadors, molts documentats ja l’any 1932. Encara avui en dia se’n conserven dos o tres, excavats a terra, com la gran majoria dels que hi havia a la ciutat.


56 Qui té roba per rentar?

21

BANYOLES / REC DE LA FIGUERA D’EN XO

Rentador del Carrer de Baix setembre d’aquell any, donava pas a la construcció d’un «rentador públic de 28 pams de llarg a les seves costes». Anys després, el 14 d’abril de 1995, Emília Solà i el matrimoni format per Llorenç Oliva i Maria Llorens, com a propietaris de les cases veïnes del rentador, presentaren una instància per poder-lo cobrir i fer servir la coberta com a pati. L’Ajuntament els donà permís, adduint que «la construcción de dicha cubierta beneficiará al público usuario de dicho lavadero y su utilización como azotea por los solicitantes no perturbará el uso normal del lavadero». Com que tenia una forma allargada i l’entrada per un extrem, les dones s’anaven situant per ordre, de dalt a baix, conforme anaven arribant. Si alguna portava roba d’un malalt o bolquers de nadons, es posaven al final de tot; de la mateixa manera, si alguna havia d’esbandir roba blanca, com una camisa, i estava situada més avall que d’altres que feien color la deixaven posar a dalt de tot.

No només hi havia aquestes normes, sinó que també n’hi havia que establien l’ordre de rentar. Primer es rentava la És un rentador de forma rectangular, cobert, al qual roba blanca i els cossis es posaven a darrere, amb la roba s’accedeix per quatre graons que hi ha en un extrem. A en remull amb el lleixiu. Si podien, l’esbandien a la tarda i l’altre, hi ha un pedrís i una finestra. Se situa al carrer de si no, la deixaven en el mateix rentador fins al dia següent, Baix, a tocar de la plaça del Teatre, i s’alimenta de l’aigua sense perill que ningú l’agafés. Després, mentre deixaven de la Figuera d’en Xo, després que conflueixin dues que la roba blanca s’escorregués en uns filferros que derivacions: una que ve de la plaça del Monestir i una anaven d’un extrem a l’altre del rentador, feien la de color, altra, dels carrers de Sant Benet, Navata i l’Església. que en aquest cas no es posava en remull. La seva construcció es remunta a l’any 1887, arran En aquest rentador, hi anava la majoria de dones del barri, d’una proposta presentada a l’Ajuntament de Banyoles proveïdes de la fusta per no mullar-se la panxa, tret de per Benet Teixidor Duran, Jaume Roset, Francesc les que tenien un rentador a casa seva. Per exemple, la Dilmé, Pere Soler, Joan Ralita, Josep Plana, Joan Ciseta Ponsatí, del carrer de Baix, hi anava a rentar la roba Teixidor, Fèlix Trullàs, Josep Alemany, Salvador després de recollir-la de can Melu Figueras, can Jepet, Comas, Llorenç Oller, Joaquim Romans, Miquel Pi, can Baldiró i dels Artigas de can Ginebreda del carrer de Benet Torras, Joan Serra, Salvador Duran i Josep Pujo. Sant Martirià, les quals també hi posaven el lleixiu i el sabó Demanaren construir un rentador a la plaça del Teatre, de la marca Lagarto. Un cop escorreguda, la tornava als «a la reguera que travessa la plaça Antiga i on està propietaris, tot i que ens alguns casos, com a can Jepet, hi obert i divideix les cases de la plaça de les del carrer enviaven dos mossos a recollir-la. de Baix». La proposta, que fou acceptada el 29 de

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’09.7’’N / 002º46’06.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480859.2E / 4663051.3N

Descripció

Longitud del rentador: 10,65 metres Amplada del rentador: 2,30 metres Longitud de la llosa: 9,65 metres Amplada de la llosa: 0,44 metres i 0,50 metres Llargada del cubicle: 9,80 metres Amplada del cubicle: 0,90 metres

Tipus: públic

Joan Anton Abellan desembre 2014

Alçat del projecte de 1955


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 57

22

Rentador de Can Lavall

Rentador de la Divina Providència 23

Joan Anton Abellan desembre 2014

Ramon Casadevall desembre 2015

Se situa al parc de la Muralla i es va restaurar quan es va consolidar aquesta zona com a parc enjardinat. És un rentador excavat a terra en la llosa de travertí, al qual s’accedeix per unes escales que hi ha a la part de darrere.

Ja s’esmenta a la llista d’arbitris de 1932. Està situat al carrer de la Muralla, en un clos tancat que hi ha dins del convent de la Divina Providència. Actualment està abandonat i s’utilitza per a altres menesters. Aquest rentador, de forma rectangular i amb lloses a totes dues bandes, es troba en el que devia ser l’antiga bugaderia del convent.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’06.7’’N / 002º46’05.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480824.8E / 4662962.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,10 metres Amplada del rentador: 1,75 metres Longitud de la llosa: 1,75 metres Amplada de la llosa: 0,48 metres Fondària: 0,52 metres

Tipus: privat Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’06.1’’N / 002º46’07.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480882.0E / 4662943.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,40 metres Amplada del rentador: 1,40 metres Longitud de la llosa: 2,20 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: públic


58 Qui té roba per rentar?

24

BANYOLES / REC DE LA FIGUERA D’EN XO

Rentador del Carrer del Camí de la Creu d’en Trull Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’09.0’’N / 002º46’19.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481169.0E / 4663032.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,10 metres Amplada de la llosa: 0,47 metres

Tipus: públic

Ramon Casadevall gener 2016

Es troba en el carrer del Camí de la Creu d’en Trull És un rentador molt senzill, construït al cim del mur del canal per on passa la derivació que ve de dins el monestir del rec de la Cuina. Està situat a tocar del camí, on les dones rentaven dretes. Està ben conservat, encara que li falten unes quantes rajoles. El feien servir les cases del voltant, com can Pavana Vell i can Pavana Nou.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 59

25

Rentador de Can Lavall

DESAPAREGUTS

26

Joan Anton Abellan maig 2016

Se situa al parc de la Muralla i es va restaurar quan es va consolidar aquesta zona com a parc enjardinat. És un rentador excavat a terra en la llosa de travertí, al qual s’accedeix per unes escales que hi ha a la part de darrere.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’06.7’’N / 002º46’05.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480824.8E / 4662962.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,10 metres Amplada del rentador: 1,75 metres Longitud de la llosa: 1,75 metres Amplada de la llosa: 0,48 metres Fondària: 0,52 metres

Tipus: privat

Rentador del Rec de la Figuera d’en Xo

Entre el carrer de la Llibertat i el de Sant Martirià, on avui en dia hi ha el carrer de Mossèn Sala, hi havia un gran rentador públic que ja es troba documentat l’any 1894, quan es van canalitzar les aigües de Banyoles, i amb el qual «se evitaron muchas filtraciones que las infectaba, sobretodo la procedente del lavadero de la Figuera d’en Xo, que goteaba precisamente sobre la canal conductora de nuestra agua potable», tal com podem llegir en la Topografía médica de Bañolas. Segons sembla per una carta enviada el dia 27 de juny de 1902 i signada per diferents exalcaldes («Miguel Carrera, Pedro Alsius, Juan Mascaró i Manuel Coromina») que es va reproduïr en el Diari de Girona de 27 de juny de 1902, les obres no van assolir el que es pretenia ja que «el agua del lavadero de la Figuera d’en Chó se mezclaba con la que bebíamos». Aquest problema va persistir, ja que en la sessió municipal del 15 de desembre de 1910 es va acordar de nou «l’arreglo del pis dels rentadors de Figuera d’en Xo». ACPE. Fons Lluís Martí

Sobre aquest rentador, Anton Maria Rigau, en l’article «L’home que no havia d’anar enlloc», parla d’en Martirià Cervera, un personatge que anava polit i que es rentava la roba en aquest rentador: «No li feia res arrenglerar-se amb les dones a la rentadora i, molt formal, ensabonar i esbandir unes calces, una armilla o un abric, si venia a tomb. Sovint, i segons I’humor, engegava un dels seus sermons pacifistes o deixava caure alguna frase intencionada, emportantse’n el corresponent miquel. Després, estenia les peces xopes sobre l’herba i, amb públic o sense, entonava les absoltes, un kyrie o Els segadors. S’asseia recolzat a un arbre i esperava que la roba s’eixugués».

Rentadors dels carrers de l’Església, del Puig i dels de Ameller 27

Com hem dit, al rentador públic del carrer de Baix no hi anaven totes les dones, ja que algunes ja en tenien un a casa seva. Aquest és el cas d’aquests tres carrers, on passaven diverses derivacions del rec de la Figuera d’en Xo. De fet, si bé molts d’ells han desaparegut, encara hi ha cases que, al pati, en conserven les restes.


60 Qui té roba per rentar?

REC MAJOR

A

quest rec, des del costat sud dels Banys Vells, voreja el passeig de Llorenç Busquets i Malagelada i després de passar per darrere de les cases de la banda sud del carrer de les Rotes i vorejar el que avui en dia és el camp de futbol vell, creua els carrers del Canat i de la Llibertat i es dirigeix cap al sud-est, al barri de la Farga. Travessa el centre de la ciutat amb tres brancals que neixen just quan arriba al carrer de la Canal, el punt més alt del seu recorregut. Un primer brancal va cap a la plaça dels Turers i el que avui en dia és l’horta de les monges carmelites, i segueix l’avinguda dels Països Catalans. Un segon va paral·lel al carrer de la Canal, seguint per sota les cases de la banda nord de la plaça Major, fins al carrer del Mercadal. Després de creuar el carrer Major arriba a la placeta de Sant Pere, on hi havia dos rentadors públics. Llavors segueix paral·lel al carrer de Girona, on avui en dia es poden contemplar un parell de salts recuperats i, aigües avall, encara n’hi ha un altre, el de la fàbrica de paper, que denota l’ús industrial d’aquest rec. Després emplena la bassa de la Farga i mor al riu Terri, al veïnat de Mas Riera, on hi ha un rentador petit. Per últim, el tercer es dirigeix cap al carrer del Born, i després de travessar per sota les cases del carrer d’Àngel Guimerà, el trobem a la plaça Perpinyà. Segueix pel carrer de Migdia cap al carrer de Girona, que el ressegueix en tota la seva longitud, en un recorregut que era específicament agrícola, i mor a la riera de Canaleta, després de passar pel carrer de Mata, on hi havia un rentador públic, i del veïnat de Mas Riera. Del centenar de rentadors que hi ha documentats en aquest rec a partir de l’any 1932, actualment se’n conserven només una vintena, tot i que, com passa amb els altres recs, en un estat de conservació en molts casos força precari. De la mateixa manera que passa en el rec de la Figuera d’en Xo, en el tram que encara se’n conserven força és en el que dóna a la banda sud de les cases del carrer de les Rotes, el que va des de l’Estany fins, en aquest cas, al carrer del Canat. Avui en dia encara hi podem veure un total de tretze rentadors, tots ells en més bon estat que els que hi ha en l’altre rec al qual acabem de fer referència. Cal esmentar que si bé avui en dia ja no en queda cap, antigament hi havia rentadors privats a molts altres indrets. Per exemple, a la plaça Major

n’hi ha una vintena de documentats, així com a la part de darrere de les cases del carrer de la Llibertat des que el rec creuava aquest carrer, a l’alçada de la plaça dels Servites, fins a arribar gairebé al carrer d’Àngel Guimerà. Les queixes constants d’alguns veïns, però, van dur l’Ajuntament a dictaminar, en molts dels casos, «la immediata desaparición de unos lavaderos existentes en los patios de las casas números 36, 38, 40, 42, 44, 46 y 48 de la calle de Alfonso XII, en los cuales debido a no ser el agua constante [...]» provocava que quedés «encharcada y en estado de putrefacción durante toda la semana, despidiéndose emanaciones fétidas con inminente peligro para la salud». Sembla, però, que els veïns no s’ho prenien seriosament perquè trobem diferents dictàmens com aquest entre els anys 1910 i 1914. Uns anys més tard, el 1923, li va tocar el torn al tram que començava al carrer de la Canal, del qual el mateix Ajuntament va constatar que «la mayoría de los vecinos en cuyo domicilio pasa la citada acequia han establecido lavaderos que contribuyen a aumentar la suciedad de aquellas aguas». Per aquest motiu, i per no només «restablecer el derecho de cada uno, sino para suprimir un peligro constante para la salud públca», adoptaren que «todos los vecinos que tengan construido un lavadero vendrán obligados a hacer las obras necesarias para que su fonso esté al mismo nivel del de la acequia». Tot i així, de la mateixa manera que en el cas anterior, els veïns sembla ser que tampoc en van fer cas, ja que el 1928 es va concedir un termini de quinze dies per adequar els rentador construïts il·legalment i així «evitar abusos en la acequia que partiendo del rec Major en su cruce con la calle de la Canal continúa por detrás de la calle Álvarez». Al final sembla ser que, en molt dels casos, no es van dur a terme les obres, ja que en el llistat d’arbitris de 1932 la majoria ja no surten. De fet, el problema de la netedat dels recs ja venia de lluny, tal com podem llegir l’any 1896 al diari El Pueblo de 22 d’agost, quan parla concretament d’aquest rec quan diu que «la acequia mayor podría muy bien llamarse de la basura y se titularía en propiedad [...] las letrinas se sacan antes de las 10 de la noche y hasta hemos visto como las hechaban en la acequia mayor».


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 61

28 Rentadors entre el carrer de la Sardana i el carrer del Canat

33 Rentador del Rec Major

38 Rentadors de l’avinguda dels Països Catalans

29 Rentador de Cal Moliner

34 Rentadors del carrer de Colom

39 Rentadors del rec del Tint

30 Rentador de Garriga - Gimferrer

35 Rentadors del carrer de la Llibertat

40 Rentador de l’Hospital

31 Rentador de Can Candieta

36 Rentador de la Canal

41 Rentador del Carrer de Mata

32 Rentadors del passatge del rec Major

37 Rentadors del passatge de Lluís Vilà

42 Rentador del Carrer de Mata


62 Qui té roba per rentar?

BANYOLES / REC MAJOR

Rentadors entre el carrer de la Sardana i el carrer del Canat. Privats 28

De la mateixa manera que passa en el rec de la Figuera d’en Xo, a la part baixa d’aquest rec hi ha tot un seguit de rentadors que segueixen el mateix patró de construcció: un cubicle rectangular excavat al costat esquerre del rec, una escala per accedir-hi i una llosa, que segons les reformes que ha sofert (la gran majoria ja sortien esmentats en la llista de 1932) pot ser de travertí, ciment o bé rajols. Actualment se’n poden comptabilitzar tretze i constitueixen l’exemple més ben conservat del que havia estat la xarxa de rentadors banyolins.

Joan Anton Abellan / Ramon Casadevall


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 63

29

Rentador de Cal Moliner. Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’05.8’’N / 002º45’52.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480540.6E / 4662935.2N

Descripció

Longitud del rentador: 1,90 metres Longitud de la llosa: 1,50 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall

Se situa a la part de darrere del molí de la plaça Major (l’actual número 38). A prop, al número 46 hi havia el rentador de can Garcia, desaparegut l’any 1980 degut a les obres d’una entitat bancària, i aigües amunt del rec, hi havia el rentador de Ca l’Andreu, del qual Anton Maria Rigau, en l’article «El Molí de la Plaça», fa esment dient que tenia «un toc de xafarderia, que li arribava pel forat que donava a la rentadora de “ca l’Andreu”, veí immediat, aigües amunt. Les bugaderes batien a pleret la roba amb les picadores, les bombolles de sabó sobrenadaven el corrent i s’estimbaven, rabent, salt avall... Les converses, els comentaris de les dones feineres, mentrestant, arribaven difoses. El sabó, el suc de puny i els cops de picadora feien net. Les llengües, moltes vegades, enllardaven ahir, com avui i sempre».


64 Qui té roba per rentar?

BANYOLES / REC MAJOR

Rentador de Garriga Gimferrer 30

31

Rentador de Can Candieta

.......

Es troba a la banda de darrere de la casa del carrer de Migdia número 1. L’aigua prové de la plaça Major, en la derivació que segueix el carrer del Born, surt a la plaça Perpinyà i després va cap al carrer de Girona. Tan sols se’n conserva la llosa, la resta està en molt mal estat i en runes.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’02.0’’N / 002º46’01.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480694.4E / 4662859.6N

Descripció

Longitud de la llosa: 2 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall

Es troba al carrer de la Coromina números 35 i 37. És un rentador rectangular dividit en tres compartiments, però amb una sola llosa de rentar, en el que l’aigua es desvia des d’una cadireta del carrer de Girona. Actualment està abandonat.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’02.0’’N / 002º46’01.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480736E / 4662819N

Descripció

Longitud del rentador: 3 metres Amplada del rentador: 1,20 metres Longitud de la llosa: 2,85 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 0,37 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 65

32

Rentadors del passatge del rec Major. Privats Joan Anton Abellan / Ramon Casadevall

Entre el carrer dels Estricadors i el de Girona d’una banda, i el de la Muralla i el de Torres i Bages per una altra, hi ha aquest passatge on el rec passa descobert i on s’ha recuperat un dels salts (el de can Pujol) que feien moure un dels enginys que, en forma de molí, omplien els recs de la ciutat. A la banda dreta del rec hi ha les restes de tot un seguit de rentadors, la gran majoria esmentats en la llista de 1932. Avui en dia, molts es troben abandonats.


66 Qui té roba per rentar?

DESAPAREGUTS 33 Rentador del Rec Major. Públic Estava situat al començament del rec Major, a tocar del passeig de Lluís Marià Vidal, i es va construir per substituir el que hi havia a l’Estany. En la sessió de l’Ajuntament de 4 de desembre de 1935, es recull que es va consignar una partida per a «la construcció d’un rentador al començament del rec Major, per tal de suprimir el de l’Estany». En un primer moment era una construcció amb teulada d’un vessant i una porta que, als vespres, es tancava per evitar les bretolades, però amb el pas dels anys aquesta teulada es va malmetre i va acabar cobert per una altra d’uralita de plàstic de color verd. El 1978 ja estava força abandonat, segons es desprèn d’un article aparegut el 12 d’abril d’aquell any a la Revista de Banyoles que duia per títol «Qui vol que desaparegui el rentador del rec Major?», en què es queixava que aquest rentador estava ple d’aigua. Segons diu l’articulista, l’alcalde havia promès «a una munió de dones que es serveixen del rentador que faria treure l’aigua de la part que hi posen els peus», però «vet aquí», acaba dient, «que encara és cobert totalment per l’aigua».

ACPE (Fons L’Abans)

Jaume Farriol, en el llibre Banyoles vora el llac, fa una magnífica descripció d’aquest rentador: «Unes dones, a l’altre cantó de la carretera, al costat del rec, renten la roba. Les picadores peten damunt la roba blanca. Les veus femenines, les rialles, arriben confoses enmig de la música de jazz [l’autor es refereix a la música que sona als Banys Vells]. Cada vegada que passa algú, les bugaderes aixequen el cap i se’l miren. És inconcebible, però no es piquen els dits. Després tornen les veus, els crits, els espetecs incansables de la picadora».

34 Rentadors del carrer de Colom. Privats Estaven tots situats a la banda esquerra del rec i pertanyien a diversos habitatges als quals s’accedia tant per l’actual carrer de la Llibertat com pel mateix carrer de Colom. Si bé l’any 1932 se’n comptabilitzaven nou, actualment tan sols se’n conserva un de tancat amb una reixa.

35 Rentadors del carrer de la Llibertat. Privats Anys abans que la Comissió municipal actués contra els propietaris dels rentadors que hi havia a la part de darrere de les cases de la plaça dels Turers, la Junta Local de Sanitat ja ho feia contra un altre grup de rentadors, situats darrere de les cases de l’actual carrer de la Llibertat, a l’altura del carrer dels Pares Servites, entre aquell carrer i el de Sant Martirià. Així podem llegir en l’acta municipal del 18 d’agost de 1910: «Se da cuenta del dictamen emitido por la Junta Local de Sanidad en el cual en bien de la salud pública se propone la immediata desaparición de unos lavaderos existentes en los patios de las casas números 36, 38, 40, 42, 44, 46 y 48 de la calle de Alfonso XII, en los cuales debido a no ser el agua constante [...]» provoca que l’aigua quedi «encharcada y en estado de putrefacción durante toda la semana, despidiéndose emanaciones fétidas con inminente peligro para la salud». Com en el cas anterior, però, els veïns no en van fer cas, ja que el 25 d’agost de l’any següent


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 67

es pot tornar a llegir que «se da cuenta de una queja producida por el vecino D. Narciso Albert respecto a las molestias que causan a los vecinos de la calle de San Martirián, las aguas sucias provenientes de lavaderos existentes en las casas de la de Alfonso XII, nos. 36, 38, 42, 44, 46 y 48. El Ayuntamiento teniendo en cuenta las quejas producidas ya, en el año último por el mismo objecto, el dictamen de la Junta de Sanidad de 29 de julio del año último y acuerdo de este ayuntamiento del 18 de agosto del pasado año, considerando que existen las mismas causas, y si cabe aún más graves que en el año último, acuerda por unanimidad ratificarse de los anteriores acuerdos y en su consecuencia requerir a los propietarios de las casas indicadas que dentro el improrrogable plazo de 8 días procedan hacer desaparecer los lavaderos en cuestión o ponerlos en condiciones de que no perjudiquen a terceras personas, requiriéndoles que de no rectificarlo lo hará a sus costas el Ayuntamiento, sin perjuicio de la imposición de la multa de 25 pesetas». Com que no es va arribar a imposar cap multa, va comportar que els següents a queixar-se fossin els veïns de les cases de la banda est del carrer de Sant Martirià, els quals en data 29 d’abril de 1914 van signar una carta adreçada a l’Ajuntament en què deien, fent referència a les queixes presentades anys enrere, que de nou «han venido continuando los relatados abusos». Així, l’Ajuntament va emetre un nou dictamen dirigit, en concret, a Jaume Genover (propietari de les cases números 40-42 del carrer Alfons XII), Josep Culubert (de la número 44) i Josep Batlle (de la número 46) en què se’ls requeria «por última vez para que inmediatamente proceda a la desaparición del lavadero que abusivamente tiene construido o lo ponga en condiciones de que al proceder periódicamente a su limpieza no cause prejucio o molestia a tercera persona, previñéndole que de no haberlo verificado dentro el plazo de quince días, lo realizará a sus costas el Ayuntamiento sin perjuicio de la imposición de la multa de venticinco pesetas con la que queda desde luego conminado». De la mateixa manera que en els rentadors de la plaça dels Turers, aquests tampoc surten esmentats en la llista de 1932.

36 Rentador de la Canal. Públic La primera notícia que tenim d’un rentador en aquest tram de rec proper al carrer de la Canal (en el que, avui en dia, és el passatge de Lluís Vilà) correspon a l’any 1791, quan l’Ajuntament concedeix un permís, segons consta en l’acta municipal del 12 de desembre, a Pere Palou, mestre de cases, per ocupar un terreny al rec de la Canal o rec Major i ampliar casa seva per la banda de tramuntana. Com que l’obra comportava destruir «la rentadora que existeix en lo expresat terreno a la vora del rech dit de la Canal», li van dir que hauria de «construir a sas costat altre rentadora en lo mateix Rech, tirant a la part de migdia». Al final, davant les reticències del propietari, i com que era una rentadora pública, es va decretar que Pere Palou «tenga obligació de fer y construir a sas costas en la vora de la part de ponent del dit Rec de la Canal unas rentadoras per rentar roba per la major comoditat del públic». El terreny

1912 DETALL ( BC-Fons Salvany)

del qual parla afronta a orient amb el rec, a ponent amb el ceramista Francesc Vilaró, a migjorn amb la casa del mateix Palou i a tramuntana amb el carrer. Sembla, però, que la decisió no va agradar als veïns de la zona, motiu pel qual l’Ajuntament, segons consta en l’acta municipal de l’11 de gener de 1792, va dictaminar que davant les protestes d’un grup de veïns, en lloc de destruir el rentador que hi havia, fes una volta de catorze pams i hi construís a sobre. Passà més d’un segle abans no es tingueren de nou notícies d’aquest rentador, quan el mes de novembre de 1894 va sortir una nota que deia que «una bona millora fou aixecar una paret en lo rentadora del rec Major, del carrer de la Canal, evitant-se així el perill de caure a l’aigua». L’any següent se’l va tornar a esmentar, en aquesta ocasió en el Diario de Gerona del 23 d’agost de 1895, quan es parlava dels límits d’una casa del carrer de la Canal que limitava «por la espalda ó Norte con la huerta llamada deis Frares, mediante camino que


68 Qui té roba per rentar?

vá á un lavadero», cosa que ens dóna a entendre que hi havia un corriol petit que sortia de l’horta dels frares i seguia paral·lel al rec Major fins a arribar al rentador, el qual es trobava a tocar del carrer de la Canal. En aquest punt es va aixecar una paret petita per evitar que la gent caigués a l’aigua, ja que era un lloc on no tan sols s’hi anava a rentar, sinó que, segons podem llegir a l’acta del Ple municipal del 9 de gener de 1902, també servia d’abocador: «En la indicada “Rech de la Canal” existe un lavadero abierto conocido por “Rentador de la Canal” en el cual se echan toda clase de inmundicias, entorpeciendo el libre curso de las aguas y alterando las condiciones de las mismas, pudiendo convertirse a consecuencia de la fermentación de las materias impuras que arrastran, en foco de infección para esta villa por lo que se considera necesario que dicho lavadero se cierre durante las horas de la noche». Inicialment, sembla ser que així es va fer, i més si es té present que poc després, en el Ple del 10 d’abril, «se acuerda colocar aceras en la calle de la Canal frente al lavadero conocido por “Rentador de la Canal”». Possiblement, el fet de posar-hi voreres i una porta va evitar que aquesta zona acabés essent un abocador públic, però, amb el pas del temps, això es va convertir en una murga i la majoria de les vegades quedava la porta oberta a la nit. D’aquí que al Ple del 7 d’octubre de 1909 es tornés a incidir amb el tema dient «que por uno de los alguaciles se cierre al anochecer diariamente la puerta del lavadero de la calle de la Canal y que por el sereno de aquel barrio sea abierta al amanecer». Amb el pas dels anys, aquesta norma va tornar a quedar en desús i així, el mes de juny de 1917, l’Ajuntament va tornar a pronunciar-se «al objeto de evitar los abusos que se comenten en la acequia de la calle de la Canal echando en la misma escombros y otras materias mal olientes, se acuerda a propuesta del Sr. Butiñá reiterar a los encargados de abrir y cerrar la puerta de aquel lavadero, la orden de verificarlo en la forma que se les tiene ordenada». Anys més tard, el propietari de l’immoble veí va demanar a l’Ajuntament «permís per fer una coberta al safareig públic que està al carrer de la Canal i ocupar la part de dalt per ampliar la seva casa», un permís que se li va concedir el 30 de setembre de 1948. D’aquesta manera va quedar integrat dins l’edifici fins que va desaparèixer.

37

Rentadors del passatge de Lluís Vilà. Privats

El 26 de setembre de 1973, un acord municipal va sentenciar el que quedava dels rentadors d’aquest tram del rec Major, que es troba entre el carrer de la Canal i la plaça dels Servites. Fins llavors, el rec passava a cel obert per aquest lloc, però, tot i que encara van tardar a executar l’obra, l’any 1976 ja va ser una realitat i es va soterrar. Així van desaparèixer per sempre més les restes dels rentadors de ca la Pilar del Rec, ca la Conxita (que tenia una perruqueria) i can Petites (que tenia una carnisseria), així com el del molí d’en Colomer. La particularitat d’aquests rentadors era que, com que estaven dins la ciutat, quedaven integrats en les mateixes estructures dels habitatges, com si fos una finestra que donava al rec.

Mateu Butinyà

38 Rentadors de l’avinguda dels Països Catalans. Privats Aquests rentadors es trobaven darrere de les cases de la plaça dels Turers i l’actual avinguda dels Països Catalans, entre aquesta i el carrer de l’Abeurador i part del carrer del Born. En fa referència un dictamen municipal del 7 de març de 1923, en què diu que després d’haver fet una inspecció a la séquia que neix del rec Major a l’encreuament amb el carrer de la Canal arran d’una denúncia presentada per diferents veïns sobre els abusos que en feien certes persones, han vist que «la mayoría de los vecinos en cuyo domicilio pasa la citada acequia, han establecido lavaderos que contribuyen a aumentar la suciedad de aquellas aguas». Per aquest motiu i per no tan sols «restablecer el derecho de cada uno, sino para suprimir un peligro constante para la salud públca», adoptaren que «todos los vecinos que tengan construido un lavadero vendrán obligados a hacer las obras necesarias para que su fondo esté al mismo nivel del de la acequia». Aquesta queixa es va tornar a fer cinc anys més tard, segons reflecteix l’acta municipal del 8 de març de 1928, quan diu que «para evitar abusos en la acequia que partiendo del rec Major en su cruce con la calle de la Canal continúa por detrás de la calle Álvarez» s’adoptaren


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 69

ACPE-AMB

un seguit d’acords, de manera que «todos los vecinos que tengan construido un lavadero, vendrán obligados a hacer las obras necesarias para que su fondo esté al mismo nivel del de las acequias». Així, se’ls va concedir un termini de quinze dies per dur-les a terme. Aquesta és la darrera notícia que s’ha documentat d’aquest grup de rentadors, que en la llista de 1932 ja no surten esmentats. Evidentment, aquesta derivació del rec no quedava morta a l’altura de la plaça dels Turers, sinó que seguia pel carrer del Born, en els patis interiors del qual també hi havia rentadors, com queda reflectit tant en el mapa d’en Gussinyer de l’any 1907 com en la llista d’arbitris de 1932. Rosa Masgrau encara recorda haver rentat en aquests rentadors.

39 Rentadors del rec del Tint. Públic Eren dos safareigs grans, de forma rectangular, situats a banda i banda de l’encreuament del carrer de l’Hospital amb la placeta de Sant Pere. En tenim notícies l’any 1902 quan, segons el Llibre d’actes de l’Ajuntament, en data 10 d’abril «se presentaron las Sras. Gloria Soterà y Dolores Costa, en representación de varios otros, quejándose que en los lavaderos llamados vulgarmente del “Rech del Tint” no se podía lavar la ropa por venir las aguas de los mismos frecuentemente sucias por los desperdicios procedentes de la casa fábrica de curtidos propiedad de Dª Paula Feliu, viuda de Clemente Perpiña». Un cop solucionat el problema, no se’n va tornar a tenir notícia fins que en el Boletín Municipal de 15 de juny de 1917 s’esmenta un comentari fet pel senyor Mata sobre la pudor que feia la plaça on es venia el peix (d’aquí que la placeta de Sant Pere també fos coneguda com a placeta de les Peixateries Velles) i la manera com netejaven els utensilis emprats, la qual podia ser una causa d’infecció d’aquell lloc. Per això «a fin de evitar en lo possible todas las causas de infección se acuerda que por la Comisión de Fomento, se facilite una nota comprensiva de los lavaderos que por su emplazamiento o malas condiciones higiénicas deban desaparecer y se estudie la construcción y emplazamiento en buenas condiciones de otros nuevos y capaces para las necesidades del vecindario». Aquests rentadors van romandre en actiu fins ben entrat els anys quaranta, que és quan es va començar a plantejar el cobriment del rec i l’eliminació dels safareigs, i es va recuperar un projecte, aprovat en el Ple municipal del 9 de novembre de 1933, referent a les noves alineacions del barri de Sant Pere. Per dur a terme aquesta obra, l’Ajuntament va imposar contribucions especials per a les «obras de cubrimiento de la acequia mayor en la plaza de S. Pedro». Aquests impostos afectaven «los propietarios de fincas de la plaza San Pedro


70 Qui tĂŠ roba per rentar?

ct.1983. (Foto Villarrubias) De dreta a esquerra_ la _Capa_, Teresina Pag__s (esposa del fuster Joan Constans), Amparo, X, Caterina Coll (la meva mare), X, X, Pepeta i Maria Teixidor (de can Gomis Plano (ACP. Aj.Banyoles. Contrib. especiales. Pavimentaci__n 1933-1962) Paletes (Manuel Pigem Roset)


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 71

y callejón San Pedro», i així se’ls va notificar el 30 de novembre del mateix any. L’import total de les obres de cobriment, segons el pressupost de 18 de març de 1947, fou de 7.966,59 pessetes, un 80% del qual es va cobrir amb la contribució especial. El cronista oficial de la ciutat, Anton Maria Rigau, en un article que duu per títol «Les flaires del Rec del Tint», diu sobre aquest indret: «El rec [es referix al rec del Tint], en aquella època [als anys vint del passat segle XX] i fins unes dècades després, discorria al descobert i es travessava –venint del carrer de Girona– per una mena de pont o volta, amb una barana d’obra a cada costat. A dreta i a esquerra, sengles rentadores de força capacitat. La humitat pròpia del rec i la fortor àcida del sabó i el lleixiu casolans, sobretot els dilluns, es combinaven proporcionadament. No diré que la barreja esdevingués temptadora, però era la característica del lloc i del dia. Tant o més que el nas, hi tenia feina l’orella, a les rentadores públiques. Les picadores de fusta batien amb fúria els llençols de fil i les llengües esmolades, sense pietat, el noticiari de la setmana».

40 Rentador de l’Hospital. Privat Possiblement devia estar situat a la part de darrere de l’hospital que hi havia a l’actual carrer de la Pia Almoina. L’única referència que en tenim és en una sessió de l’Ajuntament del dia 20 de maig de 1880, quan es va parlar del contracte que l’Ajuntament va formalitzar amb les «Hermanas Josefinas o de San José» per fer-se càrrec del «Santo Hospital de esta villa» i en el qual el consistori es comprometia a «proporcionarles agua potable, construyendo un lavadero para mayor comodidad». Aquest rentador possiblement es devia alimentar de l’aigua del rec Major per una conducció que devia venir o bé del carrer de Sant Pere o bé del carrer Major. 41 Rentador del Carrer de Mata. Públic Al carrer de Mata, més o menys on avui en dia hi ha el carrer de la Bassa del Cànem, hi havia un rentador que sembla ser que es va construir l’any 1931. Segons es pot llegir en un informe de la Comissió de Foment, aquesta Comissió va demanar a l’Ajuntament que acordés «construir un rentador de 4 metres de llargada en una derivació del rec de la Farga en terrenys propietat d’en Francesc Vilar Font [...] que es destini la quantitat de tres-centes pts. per a la compra de material i pagament de jornals». Al final especificava que el propietari en va concedir el permís, però «amb la reserva de la facultat de retirar-lo sempre que li convingui», una petició que fou aprovada per Ple l’11 de novembre. 42 Rentador del Carrer de Mata. Públic La primera referència que tenim d’aquest rentador públic del carrer de Mata, situat a l’altura de l’actual carrer del Terri, la tenim en la resposta emesa per l’Ajuntament de Banyoles el 3 de desembre de 1910 a una queixa presentada el 3 de setembre del mateix any, en els termes següents: «Previo

informe de la Comisión de Aguas emitido en virtud de la instancia susenta por Dª Margarita Bosch Giberta, en la que se queha de los prejuicios que se le ocasiona en una finca de su propiedad situada en la calle de Mata, a consecuencia de la existencia de un lavadero público y teniendo en cuenta que según el citado informe los perjuicios que dice se le ocasionan no son motivados por la existencia en si del lavadero expresado sino que en todo caso son los abusos que puedan cometer aquellos vecinos obstruyendo en libre curso de las aguas, el Ayuntamiento acuerda estimar no procede la desaparición del lavadero expresado por ser necesario en absoluto para la higiene y usos domésticos de aquel vecindario». Anys més tard, el 1931 es va tornar a esmentar arran d’una petició de construir-ne un altre en aquest sector, amb la qual cosa la Comissió de Foment diu: «Una de les millores demanades amb més insistència pels veïns d’aquest carrer és la construcció d’un rentador públic [...] junt amb el que ja existeix». No se’n té cap més notícia, però segons Jesús Grabuleda, els anys 1983 i 1984, quan s’estava construint el nou en aquest lloc, el rentador encara hi era. En aquest rentador, entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat, quan les primeres forasteres van venir a Banyoles (la qual cosa va coincidir amb la construcció del grup d’habitatges Sant Martirià, entre la plaça de Sant Pere i la plaça dels Països Catalans), aquestes tenien altres costums pel que fa a picar la roba: mentre que les banyolines feien servir el picador, les nouvingudes, com diu Josep Maria Hereu, «voleiaven la roba i després la deixaven caure amb força sobre la pedra», en un procés en el qual esquitxaven les altres, i ja ens podem imaginar l’aldarull que això devia provocar.


72 Qui té roba per rentar?

REC DELS XUCLADORS

T

ot i que antigament arrencava del costat de la sortida de l’actual rec de Guèmol i seguia en paral·lel al passeig de Darder fins a arribar a uns vint-i-cinc metres abans del carrer del Prior Agustí, on feia un gir de noranta graus, actualment s’inicia en aquest punt i segueix entre diversos solars. Només en resten uns quants trams, i encara amb discontinuïtat, als carrers de la Sardana, de Buenos Aires, de Neptú i de Ponent, i mor al camp de futbol vell. Antigament, però, després del camp de futbol vell, el curs d’aquest rec regava els horts situats a cota baixa entre els carrers de Colom i del Conill, travessava el carrer de la Llibertat i, tot creuant per sota el rec Major, seguia també per sota de les finques dels Mobles Busquets i de la Fonda Comas (on en queda un petit tram, actualment utilitzat només com a desguàs d’aigües pluvials). Després, amb un gir de noranta graus travessava el carrer de la Canal i desguassava, finalment, al rec Major, una vegada aquest havia passat pel molí de la plaça. De ben segur, anys enrere eren més els rentadors que s’aprofitaven de les aigües d’aquest rec, com ara el ja desaparegut d’en Josep Batlle, que feia uns quatre metres de llargada i que estava situat a la cantonada dels carrers de Neptú i Buenos Aires. Es troba esmentat l’any 1907 en el mapa d’en Ramon Gussinyer i el 1932 en la llista d’arbitris. Aquest mateix any també s’esmenten el d’en Joan Agustí, a l’Horta d’en Duc, i el de l’Agustí Bofill, al carrer de Ponent. Actualment, però, només en queden dos: el de Can Cubarsí i el de Can Bota


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 73

43 Rentador de Can Cubarsí 44 Rentador de Can Bota 45 Rentador d’en Batlle d’Ollers


74 Qui té roba per rentar?

43

Rentador de Can Cubarsí

44

Rentador de Can Bota

Joan Anton Abellan desembre 2014

Es troba al número 192 del carrer de la Sardana. Fou restaurat quan es van fer les obres del bloc de pisos i ja apareix a la llista d’arbitris de 1932.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’11.3’’N / 002º45’33.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480096.3E / 4663107.7N

Descripció

Tipus:

Ramon Casadevall

Se situa a la part de darrere de can Bota, a tocar de l’encreuament del carrer de Ponent amb el del Prior Agustí. La llosa està recolzada al cim del mur que voreja el rec.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’12.9’’N / 002º45’40.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480265.0E / 4663154.8N

Descripció

Longitud de la llosa: 1 metre Amplada de la llosa: 0,60 metres

Tipus:


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 75

DESAPAREGUTS

45

Rentador d’en Batlle d’Ollers

Es trobava situat en els horts de Josep Batlle, a la cantonada dels carrers de Neptú i Buenos Aires, i ja surt en el mapa d’en Ramon Gussinyer de l’any 1907 amb la llegenda següent: «Zona 1, parcel·la 34, Batlle d’Ollers».


76 Qui té roba per rentar?

REC DE GUÈMOL

E

l traçat d’aquest rec, d’ús exclusivament destinat a regadiu, és una direcció quasi directe cap al veïnat de Guèmol, on encara rega alguna horta i abans alimentava, també, quatre safareigs públics, a part de diversos de privats. S’inicia a l’estany i continua pel passatge del Rec de Guèmol, travessa els carrers del Progrés i de Mossèn Jacint Verdaguer, segueix una part del carrer de Mossèn Baldiri Reixac, d’on es desvia per travessar els passeigs de la Indústria i de Mossèn Lluís Constans per anar a trobar, ja a Guèmol, el mas de can Cisó i l’església de la Mare de Déu del Remei. A partir d’aquí, el rec pren diverses derivacions, una de les quals passa per fora del mas Llucià, travessa la carretera de Camós i el carrer de la Formiga (ja a la sortida del terme municipal de Banyoles) pel parc de Manel Saderra i Puigferrer, i sempre en direcció a migdia. En un article sobre els rentadors d’aquest rec que es va publicar al cartipàs de Festa Major de l’any 1977, se n’anomenen tres: un gairebé als afores, just a tocar l’actual carrer del Progrés; un altre al carrer del Llessamí (l’actual carrer de Mossèn Baldiri Reixac), prop de la confluència amb el carrer de la Divina Pastora, i un tercer al veïnat de Guèmol. De fet, però, en són cinc, ja que a tocar del carrer del Progrés n’hi havia dos i, si bé a la llarga un va substituir l’altre, durant uns quants anys van coexistir. I, pel que fa al veïnat de Guèmol, també n’hi havia dos: un a tocar del carrer del Camí dels Prats i un altre, fet en posterioritat quan aquest es va quedar petit per a la gent del barri, a tocar l’església de la Mare de Déu del Remei. A més, tal com passava a la resta de recs de la ciutat, quasi totes les cases que donaven en aquest rec, durant el curt recorregut urbà que feia (entre el carrer del Progrés i el del passeig de la Indústria), en tenien un. Així es pot veure en la llista d’arbitris entre 1932 i 1962,

quan en surten esmentats deu de particulars. Evidentment, n’hi havia uns de més antics que d’altres, ja que la darrera petició de construcció d’un rentador en aquest rec data de 1973, quan Carme Noguer Vilanova sol·licita a l’Ajuntament un permís per fer un rentador a la galeria de la casa que té llogada a Josep Planella. En principi, l’Ajuntament donava tots aquests permisos, però subjectes a uns condicionants, tal com es pot llegir en la concessió que va fer el 13 de novembre de 1922 a Isidre Prat, al qual va concedir «permiso para construir un lavadero en la acequia de Guèmol, considerando que ningún perjuicio puede ocasionar al libre curso de las aguas». Tot i així, li imposa dues condicions: la primera, que «el lavadero quedará sujeto a los impuestos que en sus presupuestos consigne el Ayuntamiento», i la segona, que «el Ayuntamiento podrá acordar la desaparición del mismo siempre que así convenga a los intereses generales, viniendo el propietario obligado en tal caso a hacerlo a sus costas». Aquestes condicions es mantenen en altres llicències, com les concedides a Francesc Oliver, el 1931; Francesc Llinàs Pujolàs, el 1954, i Pere Bach Sabaté, el 1955. Pel que fa a l’altre tram del recorregut, i un cop abandonada la zona urbana, trobem un rentador a can Cisó, petit, en el qual no cabien més de dues persones. Segons explica Francisqueta Corominas, la darrera estadant de la casa, per accedir-hi «passàvem per sota la volta de la casa, travessàvem l’era i arribàvem al petit rentador». També n’hi havia un al mas Llucià, esmentat el 1907 i que encara existeix, i aigües avall, un parell més, situats on avui en dia hi ha el carrer d’Odette Amigó i Grau, i que van desaparèixer arran de les obres d’urbanització del carrer de Lleida, fetes l’any 2007. Un d’ells tenia una llosa de retenció de l’aigua, mentre que l’altre tenia un bagant, de manera que els permetia aprofitar més bé la fondària del rec.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 77

46 Rentador del Viver del Mas Llucià

52 Rentador del Barri de Guèmol

47 Rentador de la Bassa de l’Hort de Can Bota

53 Rentador Nou del Barri de Guèmol

48 Rentador Vell del Rec de Guèmol

54 Rentador de Can Cisó

49 Rentador del Rec de Guèmol

55 Rentador

50 Rentadors entre el carrer del Progrés i l’actual passeig de la Indústria

56 Rentador

51 Rentador del Carrer del Gessamí


78 Qui té roba per rentar?

Rentador de la Bassa de l’Hort de Can Bota

Rentador del Viver del Mas Llucià

47

46

Ramon Casadevall

Ramon Casadevall

Rentador que es conserva en força bon estat, situat al passatge del Mas Ventura i que forma part d’un gran viver construït dins del mateix rec. L’any 1907, Gussinyer ja el documentava en la seva publicació de l’any 1907: «Existe una pequeña balsa que sirve de lavadero al Manso Llucià».

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º06’42.1’’N / 002º45’53.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480560.0E / 4662204.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 4,40 metres Amplada de la llosa: 0,47 metres Fondària: 0,65 metres

Tipus: privat

Es troba al carrer de la Coromina números 35 i 37. És un rentador rectangular dividit en tres compartiments, però amb una sola llosa de rentar, en el que l’aigua es desvia des d’una cadireta del carrer de Girona. Actualment està abandonat.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’02.0’’N / 002º46’01.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480736E / 4662819N

Descripció

Longitud del rentador: 3 metres Amplada del rentador: 1,20 metres Longitud de la llosa: 2,85 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 0,37 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 79

DESAPAREGUTS

48

Rentador Vell del Rec de Guèmol

Estava situat a la cruïlla d’aquest rec amb el carrer del Progrés, i ja s’esmenta en l’acta municipal del 21 d’agost de 1915, quan «se aprueba por la Comisión de Fomento y Aguas se estudie la construcción de un lavadero en la acequia de Guèmol». Anys més tard, el 12 de juliol de 1931, El Banyolí en torna a parlar arran d’una instància presentada per Joan Roura, «demanant sia tret el rentador vell del rec de Guèmol en l’encreuament amb el carrer del Progrés, a canvi d’allargar el rentador nou de l’altre costat del carrer». Aquesta petició sembla ser que fou aprovada ja en la sessió de l’Ajuntament del 19 de juliol d’aquell any, quan el consistori li donà permís «per a tancar un solar del carrer del Progrés, on hi ha el rentador vell del carrer de Guèmol amb la condició de què allargi dos metres la rentadora nova del rec de Guèmol».

49 Rentador del Rec de Guèmol Fou construït davant del rentador Vell, a la cruïlla d’aquest rec amb el carrer del Progrés, l’any 1924, ja que en l’acta municipal del 8 de gener d’aquell any s’informa que les obres del rentador es van adjudicar a Jaume Trullàs, per un preu de vint-i-set pessetes al metre, i que es començaren a fer aquell mateix dia: «Dijous començaren les obres per la construcció d’una rentadora en el rec de Guèmol. Tindrà uns quinze metres de llargada i substituirà amb avantatge els que hi ha actualment en aquell rec». La darrera notícia que se’n té és del mes de setembre de l’any 1959, quan un vianant que signa amb les inicials N.S.V. va enviar una carta a Horizontes, en la qual deia que sovint passava pels carrers de Guèmol i de Mossèn Jacint Verdaguer, davant la rentadora pública anomenada «del carrer de Guèmol», i que li feia molta impressió veure les pobres dones que rentaven en condicions molt dures, amb el sol roent de l’estiu o el fred de l’hivern, i demanava a l’Ajuntament que hi posés un cobert. No consta que l’Ajuntament fes cap actuació en aquest sentit i sembla ser que el rentador va desaparèixer durant la dècada dels anys seixanta.

Rentadors entre el carrer del Progrés i l’actual passeig de la Indústria 50

En aquesta zona compresa entre el carrer del Progrés i l’actual passeig de la Indústria, on se situaven els rentadors públics esmentats amb anterioritat, n’hi havia un seguit de privats, la majoria dels quals a la banda de darrere de les cases, en els horts, tal com passava en altres recs que travessaven la ciutat. De fet, en l’acta municipal del 13 de setembre de 1921 ja se’n fa referència,

ACPE. Fons Lluís Martí. FOTO M.Pigem Roset


80 Qui té roba per rentar?

quan «el sr. Dilmé expone la necesidad de construir un lavadero público en el barrio de Guèmol y Jazmín para poder cerrar los existentes en dichas calles con el fin de evitar que continúen los vecinos obstruyendo la acequia de Guèmol con las basuras que en la misma echan». Amb la construcció del rentador nou, de ben segur que la majoria van quedar abandonats. Tan sols n’han sobreviscut alguns, com el de Can Camilo, situat dins d’un pati particular, al costat del passatge del Rec de Guèmol, que ja s’esmentava l’any 1932.

51 Rentador del Carrer del Gessamí Es trobava a la cruïlla de l’actual carrer de Mossèn Baldiri Reixac i el carrer de Sant Esteve. Ja devia existir a finals del segle XIX, segons podem llegir en l’acta municipal de 20 de desembre de 1906, davant la protesta d’un veí que deia que el rentador era un focus d’infeccions. Segons explica «el Sr. Butiñá se hace eco de una protesta que le han formulado verbalmente varios vecinos de la calle San Esteban, Divina Pastora y Jazmín [actual carrer de Mossèn Baldiri Reixac], ante la petición de Don Fco. Boada de que desaparezca el lavadero público existente en el vértice o bifurcación de dichas calles, por entender dichos vecinos que el mismo no constituye peligro alguno, que es de reconocida utilidad pública y que su existencia data de tiempo immemorial acordando el Ayuntamiento que por las comisiones respectivas se estudie debidamente este asunto». Davant d’aquesta protesta, l’Ajuntament va respondre el dia 17, amb la resolució següent: «La Presidencia propone las obras que deben efectuarse en el lavadero existente al estremo de la calle Divina Providencia, al objeto de garantir la seguridad de la vida pública y evitar el peligro que actualmente ofrece para el tránsito rodado». Segons Gussinyer (1907), el rec portava l’aigua en aquesta rentador «por conducto subterráneo cruza la calle de Guèmol» i després, al descobert, «sigue a lo largo de la calle Jazmín y desemboca en un lavadero público». Probablement, el rentador va subsistir fins als anys trenta, ja que a la Revista de Banyoles del mes de novembre de 1983 es va publicar una carta signada per J.P. i G. en què es parla de la «Rentadora del Llessamí». Diu que «al carrer del Llessamí a l’altura del de la Divina pastora, potser fa uns cinquanta anys, es va suprimir una rentadora –amb barana de ferro, crec recordar– que devia ser oberta al rec de Guèmol».

52 Rentador del Barri de Guèmol Es trobava a tocar de l’actual carrer del Pintor Manel Pigem, darrere dels anomenats Pisos de “la Caixa”, i si bé en un començament donava servei als pocs veïns de la zona, després també en va donar a les dones de les cases del Grupo Gimferrer, un grup de cases promogudes per l’empresa Gimferrer a començaments dels anys cinquanta del segle passat.

Anys 50. (ACPE. Antònia Pérez)

Miquel Rustullet, en el llibre Les cases del Grupo Gimferrer, diu: «A Guèmol, [...] hi havia un rentador públic aprofitant el pas del rec de Guèmol. Es tractava d’un safareig molt gros, on fins i tot s’hi banyaven. Totes les dones havien d’anar a rentar al mateix lloc i, tenint en compte el nombre de components de les famílies dels nouvinguts, se suposa que sempre devia estar ocupat».


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 81

53 Rentador Nou del Barri de Guèmol Se situava al final del carrer del Mas Guèmol, a tocar de l’església de la Mare de Déu del Remei. Es va construir quan l’anterior va quedar petit, coincidint amb la construcció de les anomenades cases del Grupo Gimferrer, la qual cosa va fer que els veïns demanessin a l’Ajuntament un altre rentador. Fou en temps de l’alcalde Boix. Segons explica Miquel Rustullet, per boca d’una de les veïnes del Grupo Gimferrer: «Gràcies a l’alcalde Boix vam tenir un safareig nou, amb un noguer per fer-nos ombra, situat a prop de l’església del Remei, al final del carrer de Mas Guèmol».

56 Rentador Aquest rentador privat es trobava a l’actual carrer d’Odette Amigó i Grau. Fou construït al marge esquerre del rec i s’hi accedia per unes escales. Tenia un bagant per retenir l’aigua i així s’aprofitava més bé la fondària del rec. També va desaparèixer amb les obres d’urbanització del carrer de Lleida, l’any 2007.

54 Rentador de Can Cisó Era un rentador privat que pertanyia al mas del mateix nom i del qual pràcticament no en queden restes. Era petit (no hi cabien més de dues persones) i se situava a la part de darrere de la casa, on encara, avui en dia, en la paret es veu un tub de terrissa que hi devia portar l’aigua. Segons explica Francisqueta Corominas, «passàvem per sota la volta de la casa, travessàvem l’era i arribàvem al petit rentador».

55 Rentador Era un rentador privat que es trobava a l’actual carrer d’Odette Amigó i Grau, i estava construït al marge del rec. Va desaparèixer amb les obres d’urbanització del carrer de Lleida, l’any 2007.

Joaquim Ejarque / Ramon Casadevall

Ramon Casadevall


82 Qui té roba per rentar?

ALTRES CURSOS D’AIGUA

C

om ja hem dit, no tots els rentadors que hi ha o hi ha hagut al municipi de Banyoles s’han vinculat amb recs, ja que a Lió i Puigpalter, i fins i tot a Banyoles mateix, aquests elements d’arquitectura rural s’han associat a altres cursos d’aigua, com poden ser el mateix estany, diferents fonts i fins i tot altres rius o rierols. A l’estany n’hi havia un a davant del carrer de la Barca, i a Lió un altre. Pel que fa a les fonts, en tenim un parell a la de Can Puig, un altre associat a la deu del Pouet, a Mas d’Usall, i un darrer al riu Terri, al veïnat de Mas Riera. També, el rentador que hi havia a la font Pudosa, darrere de l’edifici de l’antic balneari, en un rec que anava paral· lel al passeig i que avui en dia ja no hi és, i probablement un altre a la plaça de les Rodes, del qual només tenim una referència apareguda a Vida Banyolina el 10 de febrer de 1924, en un article que duia per títol «Els barris de les Rodes». Hi explica que, amb les diferents obres d’urbanització que s’havien de dur a terme en aquesta plaça, també hi ha la «cubrició del nou rentador, perquè a l’estiu el sol no estaborneixi a les dones que hi renten com també estiguin resguardades de la pluja».


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 83

57

Rentador del Mas Riera

Riu Terri LIÓ MAS USALL PUIGPALTER 57 Rentadors de la Font de Can Puig 58 Rentador del Mas Riera 59 Rentador de Can Buc 60 Rentador de la Font Pudosa 61 Rentador de la Plaça de les Rodes 62 Rentador de l’Estany o de l’Horta d’en Díaz 63 Rentador de Lió. 64 Rentador del Pouet . Mas Usall 65 Rentador de Can Selvatà. Puigpalter

Joan Anton Abellan desembre 2014

És una llosa paral·lela al curs del riu Terri. Una mica més avall, hi ha un bagant que controla el volum d’aigua, de manera que quan està avall l’aigua salta per sobre la llosa de rentar. Es troba situat per sobre el veïnat de Mas Riera, a tocar dels Casalots, una mica més avall de la unió del rec Major amb la riera Canaleta. Hi rentaven les quatre cases de Mas Riera: can Sidro, can Maró, can Pujals i can Pau.

Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º06’48.6’’N / 002º46’48.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481822.0E /4662401.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,15 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


84 Qui té roba per rentar?

58

Rentadors de la Font de Can Puig Localització

Poble: Banyoles Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º07’24.4’’N / 002º46’43.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481717.8E / 4663507.4N

Descripció

Longitud del rentador: 12,40 metres Amplada del rentador: 8,65 metres Longitud de la llosa: 4,30 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 2,00 metres

Joan Anton Abellan maig 2015

Es troben al passeig de Puig de la Bellacasa, sota de la masia del mateix nom, l’actual seu del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Són dos rentadors que formen part d’un conjunt de dues basses, una de forma rectangular i l’altre poligonal, amb una separació al mig. S’emplenen de l’aigua de la font de Can Puig, al costat de la qual hi ha una mina petita. El safareig té dues lloses planes, de travertí. A la bassa, la pedra de rentar es veu molt més forta i té un mur molt ferm al costat sud per aguantar el pes de l’aigua, i també un desguàs al fons, que permet buidar-la i netejar-la.

1934 (ACPE-CECB)

Longitud del rentador: 3,80 metres i 3,50 metres Amplada del rentador: 3,70 metres i 2,40 metres Longitud de la llosa: 2,60 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,60 metres


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 85

DESAPAREGUTS 59 Rentador de Can Buc Als Casalots, al nord de mas Riera, hi havia la casa i fàbrica de can Buc, on tenien un safareig que s’emplenava amb aigua del Terri, segons podem llegir en la memòria que acompanya al plànol d’en Gussinyer. 60 Rentador de la Font Pudosa Era un rentador privat, que es trobava al passeig de la Fontpudosa, darrere de l’edifici de l’antic balneari, en un rec que va paral·lel al passeig, enmig de la plataneda. 61 Rentador de la Plaça de les Rodes Tot i que la memòria popular no el recorda, hi ha un article que duu per títol «Els barris de les Rodes», publicat a Vida Banyolina el 10 de febrer de 1924, que en fa referència. L’article en qüestió parla de les obres d’urbanització de la plaça de les Rodes i de portar-hi a terme la «plantació d’arbres [...], col·locació d’un llum elèctric, posament d’alguns bancs», i també esmenta la «cubrició del nou rentador, perquè a l’estiu el sol no estaborneixi a les dones que hi renten com també estiguin resguardades de la pluja». 62 Rentador de l’Estany o de l’Horta d’en Díaz Es trobava a la riba de l’Estany, al capdavall del carrer de la Barca, i era un rentador gran, de forma allargada, que per darrere estava protegit per un mur d’un metre d’alçària. La primer referència de la seva existència es remunta a l’any 1907, amb la Topografía médica de Bañolas, del doctor Mascaró, quan parla d’una onada sobtada que hi va haver el 27 d’octubre: «Las lavanderas de frente a la huerta del Sr. Díaz, viéronse sorprendidas por la retirada súbita de las aguas del lago». Aquesta onada no sabem si el va malmetre, però el cas és que poc després, en la sessió plenària del 30 de gener, el consistori va acordar «a petición del Sr. Puig, el arreglo del lavadero público existente en la orilla del lago». Uns anys més tard, s’hi tornaren a dur a terme remodelacions, quan el 26 de novembre de 1915 el Ple municipal va acordar «admetre les obres de la rentadora de l’Estany». Finalment, vint anys més tard, el 4 de desembre de 1935 es va consignar una partida per «la construcció d’un rentador al començament del rec Major, per tal de suprimir el de l’Estany». Aquest rentador es va construir al lloc esmentat, just davant dels Banys Vells. De fet, a banda del rentador que hi havia a Lió, aquesta és l’única referència que es té d’un rentador a l’Estany, tot i que, segons va deixar

Manuel Pigem Roset


86 Qui té roba per rentar?

ACPE. Fons Lluís Martí

escrit el Dr. Mascaró en la Topografía médica de Bañolas, sembla ser que n’hi havia més, però no en tenim cap més constància: «Las aguas del lago son abundantísimas. Si supiéramos garantizar su potabilidad y sobre todo su pureza, para nada deberíamos preocuparnos del abastecimiento de aguas [...] Además existiendo en las orillas del charco varios lavaderos, forzosamente debemos recelar mucho de la asepcia de sus aguas [...] podríamos echar mano de las aguas del lago, debería ser con la previa condición de impedir bajo penas severíssimes que se lavara en sus orillas; en las acequias podrían tolerarse los lavaderos más bajos del sitio de la presa (o presas) de agua destinada al consumo público».

63 Rentador de Lió Joan Alemany diu, en el llibre Reportatges del Pla de l’Estany, que «els veïns del barri de Lió anaven a rentar la roba a l’estany servint-se de pedres. Més endavant, l’Ajuntament hi construí una rentadora, però que, segons el vent,

sempre estava plena d’aigua». De fet, en una proposta de la Comissió d’Obres Públiques amb data 7 de setembre de 1937 que l’Ajuntament va aprovar en la sessió del dia 21 del mateix mes, es deia que «la barriada de Lió es troba faltada d’un rentador públic adequat», per la qual cosa es proposava que l’Ajuntament destinés «la quantitat de mil cinc-centres pessetes per a construir-hi un rentador». Va desaparèixer, com a molt tard, a començament dels anys seixanta, quan es va construir el «queixal de Lió» per adaptar l’Estany a les mides olímpiques de les competicions de rem. ACPE. Manel Pigem Roset


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 87

64

Rentador del Pouet

65

Mas Usall

Rentador de Can Selvatà

Puigpalter

Miquel Casadevall

A Mas Usall, dins la finca del mas del Bosc, es conserva aquest rentador que regularment, per culpa de les pluges, queda colgat de terra. Es troba a la llera del rierol que surt de la surgència del Pouet. L’aigua s’escorre pel costat de la llosa, que és de ciment i té el típic regueró perquè l’aigua no hi queda retinguda. El feien servir les set cases del Mas Usall. Les dones hi anaven a rentar els dilluns i havien de fer torns, ja que la llosa no era prou gran.

Miquel Casadevall juliol 2015

Fou construït dins de la llera del Garrumbert, en sentit perpendicular. Tota l’aigua passava pel rentador i tenia una cadireta per fer-ne pujar el nivell. Actualment, i a causa de la manca de manteniment, la riera ha malmès força el rentador, no hi ha la llosa de rentar i l’aigua passa pel que era el cubicle. Hi anaven a rentar els de can Prat i els de can Selvatà. S’hi pot accedir baixant de Puigpalter de Baix per la pista, i un cop arribem a can Selvatà, hem de seguir la tanca de la casa pel costat nord, la qual ens portarà a un camp que hem de travessar en direcció est fins que trobem la riera.

Localització

Poble: Mas Usall Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º08’04.9’’N / 002º 46’01.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480760.0E / 4664759.5N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 1,50 metres

Localització

Poble: Puigpalter Municipi: Banyoles Coordenades GPS-WGS84: 42º06’59.9’’N / 002º48’17.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483872E / 4662746N

Descripció

Longitud del rentador: 3,10 metres Amplada del rentador: 1,60 metres Fondària: 0,90 metres


88 Qui té roba per rentar?

Banyoles

Camós

Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 89

1 Rentador de Can Magot. Santa Maria de Camós 2 Rentador del Viver de la Font de Santa Teresa. Santa Maria de Camós 3 Rentador del Viver de la Torre de Dalt. Santa Maria de Camós 4 Rentador de la Rajoleria. Santa Maria de Camós 5 Rentador de Cal Mestre Coix. Santa Maria de Camós 6 Rentador de Can Besalú. Sant Vicenç de Camós 7 Rentador de Can Farners. Sant Vicenç de Camós 8 Rentador del Salt Dalmau. Sant Vicenç de Camós 9 Rentador de Can Grapes. Sant Vicenç de Camós

15 Rentador de la Perpinyana. Sant Vicenç de Camós

10 Rentador de Can Milleres. Sant Vicenç de Camós

16 Rentador de la Font de la Bora. Sant Vicenç de Camós

11 Rentador del Seranai. Sant Vicenç de Camós

17 Rentador del Viver de Cal Rei. Sant Vicenç de Camós

12 Rentador de Ca l’Abelenda. Sant Vicenç de Camós

18 Rentador del Viver de la Font de Cal Rei. Sant Vicenç de Camós

13 Rentador de Can Llusca. Sant Vicenç de Camós

19 Rentador del Remençà. Santa Maria de Camós

14 Rentador de Can Basses. Sant Vicenç de Camós

20 Safareig de Can Quaranta. Santa Maria de Camós

< Gorga Blava del riu Matamors (ACPE. Jaume Ribera)


90 Qui té roba per rentar?

CAMÒS

S

i mirem un mapa d’aquest municipi veurem que està distribuït entre una zona planera al nord, travessada pel Matamors, i una de muntanyosa al sud, dominada pel serrat del Gall, des d’on baixen diferents torrents, uns cap al Matamors i el Remençà i d’altres cap al Revardit, al municipi veí de Palol de Revardit. Aquesta orografia ens marca també la distribució dels rentadors, la gran majoria dels quals es troben precisament repartits per la vall, perquè la gent, al principi, rentava en els cursos fluvials. És el cas, per exemple, del veïnat de Can Ponç, on les dones rentaren en les pedres del Matamors fins que els veïns van construir un rentador. I és que una particularitat d’aquest municipi és que no ha tingut mai cap rentador públic (o sigui, propietat de l’Ajuntament), i els que tenia i feien aquesta funció o bé els havia pagat un propietari, per a ús particular i per als masovers, o bé els havia pagat tot un veïnat, per als masos que el conformaven. D’aquest municipi hem trobat una notícia publicada al Socialisme, el 24 de gener de 1932, que és reflex de les injustícies que patien les dones que rentaven la roba en rentadors. El rotatiu la va publicar amb aquestes

paraules: «Els veïns dels masos del pla o sigui veïnat de Can Pons, veïnat Molins, veïnat Janera i veïnat Montsalvatje, en total unes 16 o 17 masoveries, es queixen d’un veí, que és el jutge del poble, per haver tapat un rec que extreia aigua del Matamors, i que duia aigua a un molí de la seva propietat donat de baixa “desde temps inmemorial”. Aquest rec omplia una necessitat per tots aquests masos esmentats que les dones gaudien en rentar-hi la roba de la casa, i ara al ésser tapat les planteja un greu perjudici en cercar un puesto adequat per poguer rentar». Segurament que aquest no va ser un fet aïllat i que aquesta prepotència de què parla el diari devia ser habitual en molts indrets. No sabem com va acabar aquest assumpte (titulat «L’afer del poble de Camós» pels mitjans), perquè només n’hem trobat una altra referència en aquest mateix diari, el dia 7 de febrer, en què es deia que estaven a l’espera que l’alcalde hi posés remei, «procurant que les nostres dones no es trobin en dificultats a falta d’aigua que fins avui disposaven per rentar la roba».


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 91

1

Rentador de Can Magot

Santa Maria de Camós

Rentador del Viver de la Font de Santa Teresa Santa Maria de Camós 2

Ramon Casadevall octubre 2015

Ramon Casadevall octubre 2015

Si seguim la pista del veïnat de Can Pedrers que surt en direcció sud-oest veurem, a l’altura del turó de Can Valentí, unes plantacions d’arbres a l’esquerra. Hem de baixar i travessar el torrent que hi ha a tocar, el de Can Mateu, i després seguir la pista del costat de la riera. Al cap de poc veurem el rentador.

L’aigua de la font de Santa Teresa era conduïda cap a un gran viver, de forma rectangular, en un lateral del qual hi havia un rentador i la sortida de l’aigua. Actualment, el cubicle està parcialment tapat de terra. Pel que fa a la llosa de rentar, n’hi ha sis de col·locades de costat i sense regueró per expulsar l’aigua.

Justament és en la gorga d’aquest torrent on van construir una petita resclosa i van posar una petita llosa per rentar. De la resclosa, també en sortia un rec per regar uns horts.

Està situat a uns vuit-cents metres del veïnat de Can Pedrers, en uns plans amb arbredes de plàtans i pollancres. Si passem per la pista de sota, on hi ha un cartell que prohibeix el pas, passarem just pel costat de la font.

Aquest rentador era utilitzat pels de can Mateu, can Magot i can Masmitjà.

Localització

Poble: Santa Maria de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º04’06.0’’N / 002º46’37.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481552E / 4657388N

Descripció

Longitud de la llosa: 0,80 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Santa Maria de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º04’52.0’’N / 002º46’24.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481258E / 4658808N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,40 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Amplada del cublicle: 0,80 metres Fondària: 1,25 metres

Tipus: privat


92 Qui té roba per rentar?

CAMÓS

Rentador del Viver de la Torre de Dalt Santa Maria de Camós 3

4

Rentador de la Rajoleria

Santa Maria de Camós

Ramon Casadevall desembre 2015

És un viver quadrat, abandonat, embardissat i sec, amb dues lloses per rentar separades per una de plana. S’alimentava mitjançant una canalització, soterrada, que venia des de una gorga del torrent de cal Rei. Hi rentaven els de la Torre de Dalt i els de can Masó de Dalt, i possiblement cada llosa pertanyia a una de les cases. Està situat per sota la Torre de Dalt, d’on baixa una pista fins a tocar el torrent de Cal Rei. Cal seguir-la fins a una feixa llarga, actualment cultivada. El rentador es troba al començament del camp.

Localització

Poble: Santa Maria de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º04’52.0’’N / 002º46’24.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481258E / 4658808N

Descripció

Longitud del rentador: 6,00 metres Amplada del rentador: 6,00 metres Longitud de la llosa: Una d’1,70 i l’altra d’1,30 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 1,30 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall octubre 2015

Es troba al veïnat de Cruanyes, davant de la Rajoleria, a mà dreta de la carretera que va de Camós a Palol de Revardit (la GIV-5147). És una bassa d’aigua amb dues lloses en els costats, una de ciment i l’altre de travertí. Se situa enmig de dos torrents i s’emplenava amb escorrenties canalitzades fins a la bassa. El van construir els de can Mariscot per a les seves masoveries (la Rajoleria, can Mateu i can Freixenet), per aquest motiu tenien la prerrogativa que el dilluns estava reservat als de can Mariscot i la resta de la setmana, als masovers.

Localització

Poble: Santa Maria de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’19.7’’N / 002º46’30.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481392.3E / 4659661.6N

Descripció

Longitud del rentador: 8,00 metres Amplada del rentador: 6,00 metres Longitud de la llosa: una de 8,00 metres i l’altra de 6,00 metres Amplada de la llosa: 0,58 metres la primera i 0,50 metres la petita Fondària: 1,70 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 93

5

Rentador de Cal Mestre Coix

Santa Maria de Camós

Localització

Poble: Santa Maria de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’24.0’’N / 002º46’26.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481322.3E / 4659793.4N

Descripció

Longitud del rentador: 3,00 metres Amplada del rentador: 2,40 metres Longitud de la llosa: 1,75 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 2,00 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall març 2015

Se situa al veïnat de Cruanyes, davant de cal Mestre Coix, a mà dreta de la carretera GIV-5147, que va de Camós a Palol de Revardit. Té forma rectangular; de fet, és una bassa d’aigua que s’emplenava amb escorrenties canalitzades fins al rentador. Té una llosa en un dels costats, que s’aguanta per un mur de maons. El feien servir els masovers de can Mariscot, però actualment està abandonat.


94 Qui té roba per rentar?

6

CAMÓS

Rentador de Can Besalú

Sant Vicenç de Camós

7

Rentador de Can Farners

Sant Vicenç de Camós

Joan Anton Abellan març 2015

Joan Anton Abellan març 2015

És un rentador força ben conservat, situat al veïnat de Cruanyes, a sota mateix de can Besalú. Està col·locat en perpendicular al curs del riu, amb la qual cosa forma com una mena de presa, al cim de la qual hi ha dues lloses, una de pedra i una altra de rajol. Entremig, hi ha un quadrat per deixar-hi el cossi de la roba. Té un canal de sortida per a l’aigua en un extrem. El mur del rentador travessa el torrent del Tintola de banda a banda.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’31.6’’N / 002º46’16.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481081.0E / 4660029.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 1,20 metres la de pedra i 1,40 l’altra Amplada de la llosa: 0,25 metres la de pedra i 0,45 l’altra

Tipus: privat

Es troba a la llera del torrent de Cal Fuster, i tot i que el mur de contenció de l’aigua està en bon estat (també el cubicle) no passa el mateix amb el recobriment de rajol, que ha desaparegut. Se situa per sota del cementiri. Cal seguir la pista que baixa cap al torrent i es troba a uns quants metres aigües avall, just després de creuar-lo.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’14.8’’N / 002º45’50.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480482E / 4659512N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 95

8

Rentador del Salt Dalmau

Sant Vicenç de Camós

9

Rentador de Can Grapes

Sant Vicenç de Camós

Joan Anton Abellan febrer 2015

Joan Anton Abellan maig 2016

A uns cent quaranta metres del pont que creua el Matamors, aigües avall, a tocar de la font del Salt Dalmau, podem veure aquest rentador, que es conserva en força bon estat. Es troba construït a la llera del riu i forma com una presa en la qual l’aigua discorre per un dels laterals.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’49.2’’N / 002º46’20.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481185.3E / 4660570.8N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat

Es va construir a la llera del riu Matamors. Forma com una presa i l’aigua circula per un lateral de la llosa, una part de la qual actualment ha desaparegut. El van construir els propietaris de can Grapes, per a ús particular i per a can Patei i cal Ferrer. També hi havien anat els de can Malloles, i fins i tot els de ca n’Ubet. Es troba a la zona del salt Dalmau, uns quants metres aigües amunt del pont que creua el riu.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’46,9’’N / 002º46’16.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481077.0E / 4660192.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 4,30 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


96 Qui té roba per rentar?

10

CAMÓS

Rentador de Can Milleres

Sant Vicenç de Camós

11

Rentador del Seranai

Sant Vicenç de Camós

Joan Anton Abellan març 2015

Joan Anton Abellan març 2015

A la carretera que va de Banyoles a Camós, just abans de creuar el Matamors, a mà esquerra, s’aixeca la casa de can Milleres. A davant, hi ha una bassa circular molt gran, que era la bassa de retenció d’aigua de l’antic molí, en la qual es pot veure una llosa per rentar.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’46.0’’N / 002º45’58.9E Coordenades UTM-ETRS89: 480675.3E / 4660476.5N

Descripció

Longitud de la llosa: 1,40 metres Amplada de la llosa: 0,35 metres Fondària: 5,00 metres

Tipus: privat

Des de la carretera que va de Banyoles a Camós, just abans de creuar el Matamors, cal agafar el camí que porta a can Peric i can Canya. Se situa al marge esquerre del riu, uns quants metres abans d’arribar al pont que el creua. Del rentador, només se’n veuen les lloses (dues de rectangulars, una a continuació de l’altra, col·locades en paral·lel al riu), ja que el cubicle està colgat per la terra que baixa amb les riuades. El van construir al voltant dels anys quaranta del segle passat entre els veïns del veïnat de Can Ponç i el de Can Montsalvatge. Fins llavors, les dones rentaven directament en una zona de pedres força planeres, de travertí compacte, que es van allisar amb l’erosió de l’aigua i entre les quals es van formar diferents basses. Per aconseguir un cert nivell d’aigua es va construir com una petita resclosa una mica més avall del rentador.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’46.2’’N / 002º45’33.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480548.7E / 4660479.6N

Descripció

Longitud de la llosa: 3,80 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 97

12

Rentador de Ca l’Abelenda

Sant Vicenç de Camós

13

Rentador de Can Llusca

Sant Vicenç de Camós

Ramon Casadevall setembre 2015

Joan Anton Abellan març 2015

És un conjunt format per una presa construïda al mig del Matamors, que reté l’aigua i fa pujar-ne el nivell. El rentador se situa en paral·lel al curs del riu, a tocar de la presa, amb la qual forma un angle de noranta graus.

És un rentador col·locat en transversal al torrent, força ben conservat. Té una llosa de ciment amb un regueró d’escórrer i una cadireta en un extrem, des de la qual es controla el pas de l’aigua.

Es troba en força bon estat, tot i que el cubicle està bastant enfangat i l’entorn es veu abandonat.

Es troba al Matamors, sota mateix de la casa de can Llusca.

Per arribar-hi, cal agafar el camí que surt de la carretera que va de Banyoles a Camós, en direcció a can Peric. El rentador es troba a uns dos-cents metres aigües amunt del pont que creua el Matamors, per sota de ca l’Abelenda, els estadants de la qual eren els qui el feien servir.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’48.9’’N / 002º45’44.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480354.0E / 4660565.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 1,60 metres Amplada de la llosa: 0,37 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’46.0’’N / 002º45’30.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480034E / 4660475N

Descripció

Longitud del rentador: 5,30 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres

Tipus: privat


98 Qui té roba per rentar?

14

CAMÓS

Rentador de Can Basses

Sant Vicenç de Camós

15

Rentador de la Perpinyana

Sant Vicenç de Camós

Ramon Casadevall agost 2015

Ramon Casadevall setembre 2015

Rentador en forma de «L», força ben conservat. Està construït a la llera del Matamors, amb un mur perpendicular al riu, amb cadireta, que permetia fer pujar el nivell de l’aigua, i un altre en paral·lel, que forma un angle de noranta graus, on estava col·locada la llosa de rentar. Per arribar-hi, un cop a can Basses hem de travessar el Matamors i, després de seguir-ne el curs fins a un revolt molt tancat a la dreta, trobarem una pista curta que entra en un camp. Just al costat, hi ha el rentador. El van construir l’any 1961, però es va deixar de fer servir amb l’arribada de la llum. L’utilitzaven els de can Basses, l’Estrella i can Geldeus.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’42.1’’N / 002º45’14.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479655E / 4660357N

Descripció

Longitud del rentador: 5,40 metres Longitud de la llosa: 3,65 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres

Tipus: privat

Al torrent de la Font de la Perpinyana, per sota de la font i a tocar de la pista d’entrada a la casa de ca l’Estanyol, es pot veure el que queda d’aquest rentador, actualment abandonat. Fou construït dins la mateixa torrentera, amb la sortida d’aigua a l’esquerra. Tenia una llosa de ciment d’una sola peça, sense regueró, en la qual es podia rentar dret. Actualment, tota la bassa està saturada de terres i l’entorn, embardissat.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º05’35.5’’N / 002º44’24.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 478519E / 4660157N

Descripció

Longitud del rentador: 2,90 metres Longitud de la llosa: 2,20 metres Amplada de la llosa: 0,44 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 99

16

Rentador de la Font de la Bora

Sant Vicenç de Camós

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º04’45.6’’N / 002º44’21.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 478445E / 4658618N

Descripció

Longitud del rentador: 10,70 metres Amplada del rentador: 4,00 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall març 2015

S’hi pot accedir per una pista forestal que surt de Sant Vicenç de Camós i, tot vorejant el serrat de Cal Gall i el turó de Can Ramió, porta a les cases de la Bora i cal Sereno. Era una gran bassa de forma poligonal, amb dues lloses inclinades. Si bé el conjunt de la bassa i la font es troben en bon estat de conservació arran de la restauració que s’hi va dur a terme, la zona on hi havia la llosa de rentar, malauradament, ha desaparegut, ja que s’ha rebaixat el mur on estava col·locada. S’alimenta de l’aigua que arriba, per un tub que la desvia, des del marge de dalt a la Bora, on hi havia l’antiga font de la Bora.


100 Qui té roba per rentar?

17

CAMÓS

Rentador del Viver de Cal Rei

Sant Vicenç de Camós

Rentador del Viver de la Font de Cal Rei Sant Vicenç de Camós 18

Joan Anton Abellan març 2015

Joan Pontacq juny 2016

És un viver de forma quadrada, les parets del qual es van alçar en posterioritat perquè tingués més capacitat per regar els camps de sota. Així, la rentadora va quedar tapada, i només sobresurt uns centímetres. S’emplenava amb l’aigua de la font de la Canova, que fa anys que està seca, i actualment només s’omple amb l’aigua de la pluja. S’hi accedeix força bé des de la carretera de Camós a Palol de Revardit. Cal trencar per l’accés asfaltat a la casa de turisme rural de La Torre de Dalt i continuar pujant per una pista de terra, fins a cal Rei. El viver se situa per sobre aquesta casa.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º04’44.4’’N / 002º46’02.9’’ Coordenades UTM-ETRS89: 490766.0E / 4658572.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,20 metres Amplada del rentador: 4,20 metres Longitud de la llosa: 1,60 metres Amplada de la llosa: 1,60 metres

Tipus: privat

És un viver dividit en dues parts per una paret de lloses. La part més gran és una mica irregular, mentre que la part més petita, que encara manté aigua, és quadrada. Les pedres de rentar han desaparegut i segons sembla, quan es deixà d’utilitzar per rentar la roba, se n’alçaren les parets perquè tingués més volum d’aigua. Actualment, la font de Cal Rei, que era la que l’emplenava, està seca i el viver només reté l’aigua de la pluja. Abans es feia servir per regar una feixa de sota el viver. Per arribar-hi, un cop a la carretera de Camós a Palol de Revardit, cal trencar per l’accés asfaltat a la casa de turisme rural de La Torre de Dalt. Un cop allà, s’ha de continuar pujant per una pista de terra en direcció a cal Rei. Un parell de revolts abans de la casa, cal trencar per una pista amb herba que baixa a les feixes properes al torrent. El viver es troba en una feixa molt a prop del torrent i de la font de Cal Rei.

Localització

Poble: Sant Vicenç de Camós Municipi: Camós Coordenades GPS-WGS84: 42º04’46.7’’N / 002º45’50.3’’ Coordenades UTM-ETRS89: 480478.0E / 4658645.0N

Descripció

Longitud del rentador: 5,80 i 1,60 metres Amplada del rentador: 3,00 i 1.60 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 101

DESAPAREGUTS 19 Rentador del Remençà. A Santa Maria de Camós. En el Remençà, uns metres aigües avall d’on conflueix amb el torrent del Tintola, just a tocar del passallís que el creua, hi havia un rentador. Avui en dia, només en resta la llosa, colgada pel fang que ha arrossegat el riu, i en el lloc on hi havia hagut el cubicle ha crescut un arbre. El rentador en si, en el qual les dones rentaven agenollades, era una llosa paral· lela al curs de riu. Una mica més avall es va construir una petita presa, que encara avui es pot veure i que s’utilitzava per augmentar la profunditat de l’aigua. El van construir entre els veïns de can Masó Petit, ca l’Espígol, can Met, can Manela i cal Sastre, que hi portaven la roba en un carretó.

20 Safareig de Can Quaranta. A Santa Maria de Camós. Se situa al nord de can Quaranta, en el veïnat de Can Pedrers, just quan s’ajunten dos recs. En aquest punt, que es troba en el límit de tres municipis (Camós, Cornellà del Terri i Palol de Revardit), hi havia hagut un antic rentador o bassa que s’emplenava de l’aigua dels torrents de Comanell i de Santa Teresa. Al voltant dels anys cinquanta fou substituït per un safareig de ciment.

Enric Estraguès


Banyoles Camós

Cornellà del Terri Crespià

Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls

102 Els rentadors del Pla de l’Estany Fitxes de treball


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 103

1 Rentador de Can Rovira. Borgonyà 2 Rentador del Molí de Can Lloses. Borgonyà 3 Rentador de la Font d’en Salvany. Cornellà del Terri 4 Rentador de Corts. Corts 5 Rentador de Can Jou. Corts 6 Rentador de Cal Lleter. Corts 7 Rentador de Can Pere i Can Coll. Corts 8 Rentador del Garrumbert. Pujals dels Cavallers 9 Rentador de la Font de Can Solà. Sant Andreu del Terri 10 Rentador de la Font del Clot. Sant Andreu del Terri 11 Rentador de Ca n’Illa. Santa Llogaia del Terri 12 Rentador de Borgonyà. Borgonyà 13 Rentador del Veïnat de Ca l’Oliveres. Borgonyà 14 Rentador de la Font de Sant Jaume. Cornellà del Terri 15 Rentador de Pont-xetmar. Cornellà del Terri 16 Rentadors del Convent. Cornellà del Terri 17 Rentador de Can Reparada. Corts 18 Rentador de Can Barrera. Corts 19 Rentador de Can Capell. Corts 20 Rentador del Viver del Mas Batllori. Pujals dels Cavallers 21 Rentador de Can Ciset. Ravós del Terri 22 Rentador del Molí. Ravós del Terri. 23 Rentador del Viver de Can Janic. Ravós del Terri 24 Rentador del Viver de Ca l’Estanc Vell. Ravós del Terri 25 Rentador de Can Garriga. Ravós del Terri 26 Rentador del Molí. Sant Andreu del Terri


104 Qui té roba per rentar?

CORNELLÀ DEL TERRI

Q

uan el nom d’un municipi porta afegit el d’un riu, és que pràcticament tot gira al seu entorn. En el cas de Cornellà del Terri, no podria ser d’una altra manera, ja que el Terri el travessa d’un extrem a l’altre, i deixa al seu pas el nom del riu associat a les poblacions de Cornellà, Santa Llogaia, Ravós i Sant Andreu. D’aquí que siguin molts els habitants d’aquest municipi que anys reculats baixessin fins a la vorera del Terri per rentar la roba, de la mateixa manera que també ho feien en algun dels tributaris, com el Garrumbert, el Revardit o el Comanell.

Les dones de Pujals dels Cavallers, també anaven al riu, tot i tenir rentadors, però en aquest cas al Garrumbert, en concret a la gorga d’en Ginebreda. I les de Pujals dels Pagesos anaven a la bassa de la Rectoria, ara desapareguda, darrere de l’església de Santa Maria, i també al rec de Pujals, tot i que no tenien un lloc concret: segons l’aigua que baixava, feien un petit embassament fins que les riuades (que a vegades s’emportaven rentadors d’obra, com per exemple el que hi havia a Sant Andreu, entre can Portell i cal Ferrer) el desfeien i aleshores canviaven de lloc.

En relació amb aquest municipi, hem trobat força informació escrita que ens demostra la preocupació dels diferents consistoris per construir-hi rentadors públics. La més antiga és de la font de Salvany, a Cornellà, que es remunta a l’any 1924. La segueixen una altra de l’any 1933, quan es va decidir construir dos rentadors al Garrumbert per a la gent de Pujals dels Cavallers; una altra del 1935, dos anys més tard, en relació amb un rentador nou a la font de Sant Jaume, de Cornellà, i encara una darrera, de l’any 1949, sobre un rentador al veïnat de Ca l’Oliveres, de Borgonyà.

Pel que fa a la capital del municipi, hi havia cases que tenien un pou a la part de darrere que servia per regar els horts i per emplenar els safareigs, com a cal Menut, can Nando, can Gaspar, can Masó, cal Flequer, etc. Però si havien d’anar al rentador públic, trobem que escollien entre dues opcions, segons la distància. Així, unes anaven cap a Pont-xetmar i les altres cap a la font d’en Salvany, on el dilluns, que era el dia de rentar, hi feien cap més dones de les que cabien en el rentador. Llavors, algunes d’elles no els quedava més remei que agafar la fusta i agenollar-se a la llera del Comanell.

Tots aquests rentadors, que eren públics, tenien la finalitat de satisfer les necessitats de certes zones de la població, però evidentment la distància a vegades feia que se seguissin servint de les aigües dels rius i les lleres. També s’utilitzaren altres mitjans per emplenar basses o safareigs, com podia ser pouant aigua des d’un pou o una cisterna. Aquest era el cas de Ravós del Terri, on per regla general la gent del poble rentava amb l’aigua que treia del pou mitjançant una corretja i una galleda, amb la qual s’emplenava un safareig. D’altres, com les dones de les cases que hi havia a dalt de les Serres, a la carretera que va de Pujals dels Pagesos a Medinyà, baixaven fins al Terri amb un carretó per transportar tots els estris. Així també ho feien a Sant Andreu del Terri, on cadascuna fins i tot tenia la seva pedra per rentar, i a Sords, que si bé en algunes cases tenien un safareig amb aigua de cisterna la gran majoria anaven al Terri.

També hem de dir, però, que en alguns casos, com per exemple quan s’havia de rentar la llana dels matalassos o alguna roba de malalts, s’optava per anar al Terri, sota ca n’Avellana.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 105

1

Rentador del Molí de Can Lloses

Borgonyà

Localització

Poble: Borgonyà Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º06’02.9’’N / 002º47’58.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483432.5E / 4660989.7N

Descripció

Longitud del rentador: 5,50 metres Amplada del rentador: 1,15 metres Longitud de la llosa: 5,50 metres Amplada de la llosa: 0,54 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: públic

Joan Anton Abellan juny 2015

És un rentador rectangular, construït a sota del salt del Molí de Borgonyà, al marge esquerre del Terri. Té unes escales a darrere, per accedir-hi. A tocar, hi ha una font, tot i que el rentador s’omple d’una deu, cosa que fa que a l’hivern l’aigua sigui més calenta que la del riu. A tot el llarg de la llosa de rentar, hi ha el rec de desguàs. Antigament hi havia un rentador uns metres més enllà, riu amunt, però quan es va construir la presa es devia enderrocar i es va construir aquest. A banda de la gent del molí, també el feien servir tots els veïns del poble.


106 Qui té roba per rentar?

2

CORNELLÀ DEL TERRI

Rentador de Can Rovira

Borgonyà

Rentador de la Font d’en Salvany Cornellà del Terri 3

Joan Anton Abellan juny 2015

És un rentador llarg, que es conserva en bon estat, adossat al marge de la muntanya. Des del carrer de Sant Antoni, cal seguir per una pista de terra fins a arribar, un cop passades unes granges, al torrent del Comanell. Just abans de creuar-lo, trobarem la font i el rentador, a mà esquerra. Ramon Casadevall novembre 2015

És una llosa construïda al canal del molí de Can Saurina, al Terri, que aprofita l’obra de la resclosa. Probablement hi havia hagut uns graons per baixar fins al cubicle, però es troba totalment enterrat i amb bardisses. S’hi accedeix des de la carretera GI-513 de Borgonyà a l’Escala. En arribar a les primeres cases, a mà esquerra, hi ha un camí que porta a un camp i que segueix el canal del molí. Al final del camp hi ha una passera al costat d’una resclosa i a l’altre costat de la resclosa hi ha el rentador. Hi anaven a rentar les dones de can Rovira, can Saurina, can Mateu i can Fuselles, mentre que la mainada d’aquestes cases aprofitava per banyar-s’hi.

Localització

Poble: Borgonyà Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º06’12.8’’N / 002º47’29.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482769.0E / 4661295.3N

Descripció

Longitud del rentador: 4,00 metres Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Longitud del cubicle: 4,00 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat

En l’acta municipal del 20 de juliol de 1924 podem llegir que «se acuerda construir un lavadero público en la font d’en Salvany», però com que a banda del rentador també es volia urbanitzar el carrer de Sant Antoni i hi havia dubtes sobre la seva propietat, el 31 d’agost, «se acuerda que una comisión se traslade a Gerona para consultar sobre si el lugar propuesto para emplazar el lavadero público es de dominio público o privado». Un cop solucionats els problemes, el 14 de setembre, «el Sr. Alcalde exhibe a los señores reunidos el proyecto de construcción de un lavadero en la fuente “Salvany”, en el camino vecinal de Cornellá a la Bisbal, lindante con terrenos de D. Pedro Avellana, que por acuerdo de la Comisión municipal permanente ha confeccionado el Arquitecto de Gerona D. Isidro Bosch». Finalment, el 12 d’octubre, i després que el projecte fos exposat durant vint dies sense que s’hi presentés cap reclamació, «se aprueba definitivamente la construcción del lavadero público en el sitio denominado Font d’en Salvany», la qual s’encarregà a Lluís Fraguell, veí de Banyoles.

Localització

Poble: Cornellà del Terri Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º05’20.8’’N / 002º49’10.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485082.8E / 4659687.5N

Descripció

Longitud del rentador: 9,40 metres Amplada del rentador: 1,55 metres Longitud de la llosa: 9,40 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,60 metres

Tipus: públic


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 107

4

Rentador de Corts

5

Corts

Rentador de Can Jou

Corts

Ramon Casadevall desembre 2015

És un dipòsit gran, de forma rectangular, que es trobava a la llera del riu. S’emplenava amb l’aigua que s’anava acumulant a l’altra banda del rentador i quan arribava a l’alçària màxima aleshores l’omplia (la paret que feia de presa mesurava 0,64 metres, mentre que la de la llosa del rentador, 0,80 metres). A l’extrem oposat hi havia una porta, a manera de registre, per poder-lo buidar i netejar. Actualment, el curs del riu s’ha desviat i, en lloc de passar pel mig de la bassa, passa per fora, tot volt. Es troba al costat del torrent del Remençà, al polígon de Pont-xetmar, al final del carrer L, a tocar de la carretera de Camós. En el decurs de les obres d’urbanització dels carrers adjacents, es va malmetre la llosa de rentar. Un cop substituïda per una de nova, no es va tenir en compte que havia de tenir pendent i se’n va posar una col·locada totalment horitzontal. Narcís Pinatella, de Corts, explica que «hi havia vist cinc o sis dones de cop rentant-hi; la que arribava primer se situava al començament del rentador, al lloc on l’aigua és més neta. Quan marxava la primera, totes es desplaçaven cap amunt. A l’hivern s’emportaven aigua calenta de casa per no tenir tant de fred al primer moment. Cada tres o quatre mesos, un grup d’homes de Corts netejava el fons del safareig, on circulava l’aigua, i obrien el bagant per desguassar-lo, perquè es pogués treballar des de dins mateix».

Localització

Poble: Corts Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º05’35.4’’N / 002º47’29.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482765.2E / 4660138.3N

Descripció

Longitud del rentador: 6,50 metres Amplada del rentador: 2,35 metres Longitud de la llosa: 6,50 metres Amplada de la llosa: 1,00 metres

Tipus: públic

Joan Anton Abellan agost 2015

Es troba situat entre can Carxofa i can Jou, al mig del riu, de manera que l’aigua passava pels costats. S’hi accedia per unes escales que hi ha al marge esquerre. Actualment està bastant ben conservat, tot i que la llosa es nota que ha sofert l’efecte de les riuades. El feien servir els de Can Jou, Can Carxofa i Can Pardoi.

Localització

Poble: Corts Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º05’49.4’’N / 002º46’56.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481991.1E / 4660574.1N

Descripció

Longitud del rentador: 3,30 metres Longitud de la llosa: 3,30 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


108 Qui té roba per rentar?

6

CORNELLÀ DEL TERRI

Rentador de Cal Lleter

Rentador de Can Pere i Can Coll Corts 7

Corts

Ramon Casadevall desembre 2015

Joan Anton Abellan març 2015

Es troba al veïnat de Can Capell. Des de la carretera de Banyoles a Girona, un cop passada una de les rotondes del nucli de Mata (Porqueres), trobem un trencall a la dreta, en direcció al poble de Corts (Cornellà del Terri). Seguint per la carretera, arribarem a un pont sobre el Matamors, al costat del qual n’hi ha un per a les bicicletes. En aquest punt, hi ha un petit sender al costat del riu, que si el seguim riera amunt ens portarà fins al gorg Blau. A sobre del salt, on es troba el rentador, es va construir com una mena de presa per fer pujar el nivell de l’aigua i facilitar la tasca de rentar. El rentador és una llosa de ciment construïda en paral·lel al riu, amb un espai que fa 0,30 x 0,42 metres per deixar el cossi de la roba i una canalera perquè el sabó surti per la part inferior, just on hi ha la presa, i no embruti l’aigua.

Localització

Poble: A Corts Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º05’53.7’’N / 002º47’17.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482484.9E / 4660708.7N

Descripció

Longitud del rentador: 2,30 metres Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,42 metres

Tipus: privat

Longitud del cubicle: 2,00 metres Amplada del cubicle: 0,90 metres

Era una llosa de ciment construïda en paral·lel al riu Matamors, al marge esquerre. Per accedir-hi, cal agafar la carretera que des de Porqueres porta a Corts i, un cop passat el pont sobre el Matamors, continuar per un camí, a mà esquerra. Poc després cal agafar-ne un altre, també a l’esquerra, que porta al riu. El rentador es troba just per sota de can Coll i can Pere.

Localització

Poble: Corts Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º05’55.2’’N /002º47’30.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482789.0E / 4660753.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,80 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Longitud del cubicle: 2,80 metres Amplada del cubicle: 1,00 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 109

8

Rentador del Garrumbert

Pujals dels Cavallers

Localització

Poble: Pujals dels Cavallers Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º06’16.2’’N / 002º48’39.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484380.2E / 4661396.0N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Longitud de la llosa: 4,80 metres Amplada de la llosa: 0,47 metres Longitud del cubicle: 4,80 metres Amplada del cubicle: De 0,85 a 1,45 metres Fondària: De 0,70 a 0,80 metres

Tipus: públic Ramon Casadevall abril 2015

Fou construït en paral·lel a la llera del Garrumbert. La llosa de rentar és de ciment i dins el cubicle hi ha una petita rasa per escórrer l’aigua. A l’extrem superior, unes lloses de travertí aguanten el marge. Per tal d’augmentar el volum d’aigua, just al final del rentador es va construir una petita presa de la mateix alçària que el rentador. Està situat per sota de can Bruguera. Des de Borgonyà cal pujar per la carretera del cementiri, que ens quedarà a la nostra dreta. Continuant amunt, trobarem una pista a la dreta, mal asfaltada, que porta a unes cases i llavors en trobarem una altra, a l’esquerra, en baixada, que passa pel costat d’un tancat per a animals i d’una casa. La seguirem fins al final, al costat d’una casa tancada, on deixarem el vehicle. Tot seguit, continuarem a peu i agafarem una pista mal dibuixada pel costat d’un camp que ens portarà fins al rentador. D’aquest rentador sabem que, el 21 d’octubre de 1933, «se acuerda construir dos lavaderos en el pueblo de Pujals Caballers, en el torrente Garrumbert habida cuenta el que los vecinos de dicho pueblo no tienen manera de lavar las ropas en las balsas por lo antihigiénico de tal operación. Dicho gasto será con cargo al capítulo de imprevistos del presupuesto en curso [...] encargándose en construcción a Dn. Pedro Reixach Vilanova, su importe 460,85 ptas». Com podem constatar, se’n va construir un, però de l’altre no n’hem trobat cap més referència, ni escrita ni oral. Hi anava la gent dels veïnats de Cal Fuster (la Torre, i tres o quatre cases més), Can Quim (can Quim, can Llero i can Ferriol) i possiblement Can Serra (can Serra i can Xec). També, en general, l’utilitzaven moltes dones de Pujals i fins i tot d’algunes cases de Borgonyà.


110 Qui té roba per rentar?

CORNELLÀ DEL TERRI

Rentador de la Font de Can Solà Sant Andreu del Terri 9

10

Rentador de la Font del Clot

Sant Andreu del Terri

Ramon Casadevall gener 2016

Ramon Casadevall desembre 2015

Són dos vivers amb llosa, un força irregular, que s’alimenta de l’aigua de la font de Can Solà, que es troba a uns vint-i-cinc metres per sobre el marge dret del riu. Des de la carretera de Cornellà a Medinyà, cal anar en direcció a l’església de Sant Andreu, i seguir recte. Un cop passades l’església i una granja, s’ha de trencar a l’esquerra per una pista de terra que condueix a una arbreda, travessar-la i al final es troba el viver.

Localització

Poble: Sant Andreu del Terri Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º3’42.4’’N / 002º50’44.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 487232.0E/ 4656648.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,40 metres Amplada del rentador: 2,10 metres Longitud de la llosa: 2,40 metres Amplada de la llosa: 0,30 metres

Tipus: privat

Longitud del rentador: 6,10 metres i 6,90 metres Amplada del rentador: 2,10 metres Longitud de la llosa: 1,30 i 1,20 metres Amplada de la llosa: 0,50 i 0,50 metres

A Sant Andreu del Terri, per sota les cases de cal Ferrer i can Portell, trobem un viver, gran i abandonat, que es nodria de l’aigua de la font del Clot. Té dues lloses de rentar, de pedres molt treballades, amb regueró, que estan separades entre si. Podria ser que n’hi hagués hagut d’altres, que haurien desaparegut.

Localització

Poble: Sant Andreu del Terri Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º03’57.3’’N / 002º50’44.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 487241.0E /4657107.0N

Descripció

Longitud del rentador: 12 metres Amplada del rentador: 4 metres Longitud de la llosa: 0,60 metres i 0,56 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 1,20 metres


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 111

11

Rentador del Molí de Can Lloses

Borgonyà

Localització

Poble: A Santa Llogaia del Terri Municipi: Cornellà del Terri Coordenades GPS-WGS84: 42º04’50.9’’N / 002º50’13.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486513.8E / 4658760.7N

Descripció

Longitud del rentador: 4,70 metres i 5,80 metres Amplada del rentador: 1,10 metres Longitud de la llosa: 4,30 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Longitud del cubicle: 4,00 metres Amplada del cubicle: 1,70 metres Fondària: 0,60 metres

Tipus: públic

Enric Estraguès 2010

Se situa en el disseminat de Prades. A la carretera que va de la GI-514 a Santa Llogaia del Terri, a tocar del pont que travessa el Terri i just abans de travessar-lo, trobem la font de Ca n’Illa, l’aigua de la qual surt d’un broc curt i omple un bassi petit que la condueix a un rentador. Té forma trapezoïdal i es conserva en molt bon estat.


112 Qui té roba per rentar?

CORNELLÀ DEL TERRI

DESAPAREGUTS 12 Rentador de Borgonyà. A Borgonyà. Es trobava a la riba esquerra del riu Terri, on hi ha el salt del Molí de Borgonyà. Probablement va desaparèixer quan es va construir la presa del molí de Can Lloses i per substituir-lo se’n va construir un de nou, uns metres més avall.

La font de Sant Jaume es troba al sector de Mas Rufí, al marge dret del Remençà, al qual s’accedeix des de l’avinguda de Mossèn Guitart. A uns cinc metres del rentador hi havia la font, a tocar del curs d’aigua del torrent, del qual s’alimentava. Actualment està totalment soterrat per les avingudes del Remençà, tot i que es pot situar entre un arbre que hi havia a tocar de la font (i que encara existeix) i el riu, on encara es pot distingir un extrem d’un dels laterals. Cal dir que, a la dècada dels anys noranta del segle passat, es va netejar, perquè encara es mantenia sencer i es trobava colgat de terra.

Eduard Planas

13 Rentador del Veïnat de Ca l’Oliveres. A Borgonyà. D’aquest rentador, en tenim constància per les actes municipals de l’Ajuntament de Cornellà de 1949. La primera, amb data 17 de maig, diu que «vista la necesidad y urgencia de construir un lavadero público en el pueblo de Borgoñá, el ayuntamiento, a propuesta del concejal Sr. José Duran, acuerda su construcción en el paraje denominado Veïnat de Cal Oliveras». I la segona és una conseqüència de la primera: «El concejal Sr. José Duran manifiesta que Dª Ana Casellas Regás, vecina de Caldas de Malavella, cede al ayuntamiento gratuitamente y a perpetuidad, la porción de terreno necesaria para construir el proyectado lavadero público de Borgoñá».

15 Rentador de Pont-xetmar. A Cornellà del Terri. Estava construït a la mateixa llera del torrent, perpendicular al curs de l’aigua, de manera que formava com una presa al cim de la qual hi havia la llosa. Es trobava a uns deu o quinze metres aigües amunt del pont que creua el Remençà, al veïnat de Pont-xetmar. Actualment està totalment soterrat i possiblement destruït per les avingudes del torrent.

16

Rentadors del Convent. A Cornellà del Terri. Al carrer del Terri, a l’antic convent de les monges dominiques, hi havia dos rentadors (un de més gran que l’altre) connectats entre si, que s’havien construït sota el porxo de la part de darrere de la casa, a tocar del pati.

Podria ser que se situés darrere el que era Can Callís, ara la Cooperativa Agrícola. Tot just després del trencall que surt de davant de la Xocolata Torras, a tocar de la Cooperativa Agrícola hi ha un camí que va en direcció a Borgonyà i passa per un veïnat amb dues cases: Ca l’Oliveres i Ca l’Oliveres Nou.

14 Rentador de la Font de Sant Jaume. A Cornellà del Terri. A Cornellà del Terri. L’any 1935 ja se l’esmentava en l’acta municipal del 2 de juny, quan en el Ple de l’Ajuntament «s’acorda fer construir un rentador en el lloc conegut per font del Sant Jaume i a tal efecte s’acorda aprovar el projecte de rentador presentat pel Sr. Josep Coll Comas, 1er tinent d’alcalde d’aquest ajuntament amb un cost calculat de 900 centres pessetes».

S’alimentaven de l’aigua d’un pou que hi havia just al costat dels rentadors del porxo.

Dolors Corominas


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 113

17 Rentador de Can Reparada. A Corts. Es trobava al riu Matamors, per sota can Reparada. Sembla ser que era fet d’obra. Actualment ha desaparegut soterrat per les riuades. El feien servir els de can Reparada i els de can Quelistros. 18 Rentador de Can Capell. Corts. Era una petita rentadora que es trobava al riu Matamors, entra el rentador de can Jou i el lloc anomenat la Palanca. 19 Rentador de Can Barrera. A Corts. Es trobava a la carretera que va de Sant Miquel de Campmajor a Briolf, al nord Es trobava al riu Matamors, per sota de can Barrera. Només queden dempeus les lloses de la base del rentador, que es trobava situat a la mateixa llera del riu. Les riuades s’han emportat la resta.

Es proveïa de l’aigua d’una font, la qual emplenava un pou i aquest el rentador. Sempre hi entrava aigua i en sortia. També servia per abeurar el bestiar i regar. La llosa estava al mig de la part més llarga. La Rossenda Mac, filla de la casa, comenta que tenia força fondària i que ella hi havia après a nedar. Recorda que un seu germà quasi s’hi nega. Explica que li havien regalat un cavall de cartró i jugant el va portar a l’abeurador perquè begués aigua. Va tenir la mala sort, però, que li va caure a dins i mentre el volia agafar ell va seguir-lo tot darrere, i no sabia nedar. Sort que un altre germà el va poder treure a temps.

22 Rentador del Molí. A Ravós del Terri. Es trobava al canal lateral que duia l’aigua al molí. 23 Rentador del Viver de Can Janic. A Ravós del Terri. Es trobava entre can Janic i el mas Portell, i s’emplenava de la font de Can Janic. 24 Rentador del Viver de Ca l’Estanc Vell. A Ravós del Terri. Es trobava per sota cal Bessó i per sobre el nucli de Ravós del Terri, i s’emplenava de l’aigua del biot de Ca l’Estanc Vell. 25 Rentador de Can Garriga. A Ravós del Terri. El rentador es trobava al pla de la Banyeta, a uns cent metres darrere de can Garriga Vell, on hi havia la font de Can Garriga i un rentador que va deixar d’utilitzar-se el 1969. Anys més tard, una esllavissada de terra va colgar la font.

Ramon Casadevall desembre 2015

20 Rentador del Viver del Mas Batllori. A Pujals dels Cavallers. A Pujals dels Cavallers. A la gorga del Mas Batllori (a la Riera, un torrent que és un afluent del Pontís), per sota del camí de Pujals dels Cavallers al mas Batllori, hi havia un viver amb rentadora. 21 Rentador de Can Ciset. A Ravós del Terri. A Ravós del Terri. Can Ciset es troba a mà esquerra de la carretera que va de Cornellà del Terri a Medinyà, a l’altra banda del riu Terri. Al final de la recta de Ravós hi ha el trencall per arribar-hi.

Cal esmentar que segons explica el propietari, Miquel Grau, la casa de can Garriga forma part del terme de Santa Llogaia, però en canvi el rentador, que es trobava separat de la casa, era del terme de Ravós del Terri.

26 Rentador del Molí. A Sant Andreu del Terri. Se situava prop del pont vell, al riu Terri. Com en la majoria de molins, aquest rentador, avui en dia totalment desaparegut, es trobava en el canal que duia l’aigua al molí.


114 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri

Crespià Esponellà

Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 115

1 Rentador del Regadiu de Can Teixidor. Crespià 2 Rentador del Viver de Can Ginestera. Crespià 3 Rentador del Viver de la font de Can Paperina. Crespià 4 Rentador del Viver de Cal Fill. Crespià 5 Rentador públic. Crespià

< Ajuntament de Crespià (ACPE. Jaume Ribera)


116 Qui té roba per rentar?

CRESPIÀ

D

esprés de Banyoles, Crespià és el municipi més petit dels onze que formen el Pla de l’Estany, un fet que de per si ja el fa poc prolífic en la presència de rentadors. D’altra banda, hidrològicament parlant (que de fet és el que marca la presència de rentadors), tampoc és que sigui un municipi capdavanter: a banda del riu Fluvià, que pel sud fa de frontera natural amb el municipi veí d’Esponellà; la ribera de Turbany, que pel nord ho fa amb el municipi de Cabanelles, i el torrent Merler, que travessa la capital del municipi, la resta de la seva orografia està travessada per algunes rieres de curt recorregut, que creuen el municipi de nord a sud i vessen les aigües al Fluvià. Aquests dos fets fan que la major part dels rentadors que hi hem pogut detectar, que són pocs, estiguin més associats a les fonts que hi ha en el territori que als cursos fluvials. També hem de dir que aquests rentadors són gairebé tots de titularitat privada, tot i que es comparteixen, majoritàriament, amb els masos veïns. Fora d’aquests casos, a la resta de cases del municipi, entre les quals les de Crespià mateix, en un principi, les dones rentaven la roba

agenollades en un caixó o fusta. Diem en principi perquè, el poble de Crespià, a partir de l’any 1962 ja va gaudir d’un rentador públic. Aquest fet va comportar que aquesta tasca deixés de ser tan feixuga, ja que fins llavors les dones o bé anaven al torrent Merler, a una gorga que hi havia a l’inici del poble, aigües amunt, o bé al seu pas pel poble, i al qual s’accedia per unes escales que hi havia en un parell de llocs, o bé ho feien a la Fontica, una font que hi ha en el Merler, un quilòmetre aigües avall del poble. També hi anaven els de can Masós, can Mònic i cal Vermell, així com també alguna gent del poble. Evidentment, també hi havia dones que anaven a rentar al Fluvià amb carro, a la gorga de sota el pont a un lloc anomenat el Pla d’en Sords, sobretot, com recorda en Joan Bosch, quan calia rentar els matalassos de la gent que s’havia mort.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 117

Rentador del Regadiu de Can 2 Rentador del Viver de Can Teixidor Veïnat de Pedrinyà Ginestera Veïnat del Portell 1

Joan Anton Abellan març 2016

És una bassa rectangular, amb una partió, en direcció nord-sud, per separar-la de la zona seca on les dones rentaven. S’emplenava amb l’aigua de la riera de Can Noguera. En aquesta partió hi havia dues lloses separades entre si. En paral·lel a la paret sud del rentador es trobava el canal de desguàs cap al rec i en la paret est hi havia dos forats que duien l’aigua a l’hort que hi havia a tocar. D’aquí el nom del Regadiu. Actualment, tot i que la bassa està en bastant bon estat, el mur que la separa de la zona on es posaven les dones per rentar i no mullar-se està força malmès. Per arribar-hi, cal que des de l’N-260 agafem el camí que, en direcció sud, porta a la Salida, passant per la pedrera d’Incarcal. Una mica abans, hi ha a mà esquerra una pista que cal seguir fins a arribar al punt on es creua amb la riera de Can Noguera i on es troba el rentador. El feien servir els de can Teixidor, que era la casa pairal més important de Pedrinyà, els seus masovers de cal Cavaller, a més de can Galan i can Noguera.

Localització

Poble: Veïnat de Pedrinyà Municipi: Crespià Coordenades GPS-WGS84: 42º11’49.7’’N / 002º46’29.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 481400.8E / 4671689.4N

Descripció

Longitud del rentador: 4,20 metres Amplada del rentador: 3,60 metres Longitud de la llosa: 1,80 metres una i 1,90 metres l’altra Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan març 2016

És un rentador gran de forma rectangular, que s’emplenava amb l’aigua de la font de Can Ginestera. En un dels laterals hi tenia dues lloses separades entre si. El feien servir els de can Ginestera, can Masós i can Cabrinetis, i també l’utilitzaven com a viver, de manera que quan volien regar el buidaven. Actualment es troba embardissat i sec. Per arribar a can Ginestera cal agafar el camí que va de Crespià a Maià de Montcal i, una mica abans de can Masós, trencar a mà esquerra per una pista que ens hi durà després d’haver deixat, a l’esquerra, can Cabrinetis. Un cop a can Ginestera, hi ha un corriol que surt en direcció est i porta, al cap d’uns tres-cents metres, a la font on es troba el rentador, que se situa a uns cinquanta metres per sota de can Cabrinetis.

Localització

Poble: Veïnat del Portel Municipi: Crespià Coordenades GPS-WGS84: 42º11’36.5’’N / 002º47’06.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482266.4E / 4671279.1N

Descripció

Longitud del rentador: 4,80 metres Amplada del rentador: 1,60 metres Longitud de la llosa: 0,60 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


118 Qui té roba per rentar?

CRESPIÀ

Rentador del Viver de la font de Can Paperina Veïnat de Pompià 3

4

Rentador del Viver de Cal Fill

Veïnat de Pompià

Ramon Casadevall setembre 2015

Joan Anton Abellan abril 2016

La font de Can Paperina omplia un primer viver, molt gran, l’aigua del qual llavors passava a un segon viver, amb dues lloses inclinades. El rentador està abandonat i una mica embardissat, i té una forma rectangular, tot i que una mica asimètrica.

Passat el poble de Crespià, en direcció a la carretera de Figueres, entre els quilòmetres 12 i 13 es troba, a mà esquerra, cal Fill. Per arribar al rentador, cal agafar un corriol que surt des de la mateixa casa, en direcció nord, tot seguint el marge d’unes feixes. Al cap d’un centenar de metres ens durà a una petita barraca per sota de la qual es troba el rentador, que té forma rectangular, amb un dels extrems arrodonit.

En la carretera GIP-5121, de Crespià a Cabanelles, hi ha una cruïlla que porta a Pompià. S’ha de passar entre les cases de can Galceran i can Bramon i seguir recte per una pista de bosc (a la dreta n’hi ha una altra de molt més bona). Així, arribarem a can Paperina, que es troba en runes, on hi ha un camí que baixa fins a una riera seca. La travessarem i a l’altre costat trobarem un camí que puja cap a l’esquerra i un de baixada també a l’esquerra que ens porta a la font i el rentador.

Localització

Poble: Veïnat de Pompià Municipi: Crespià Coordenades GPS-WGS84: 42º11’56.0’’N / 002º48’23.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484024.0E / 4671876.0N

Descripció

Longitud del rentador: 5,20 metres Amplada del rentador: 3,00 i 2,00 metres Longitud de la llosa: una 0,50 metres i l’altra 0,70 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 1,30 metres

Tipus: privat

S’emplena amb l’aigua de la font de Cal Fill i actualment, tot i que la bassa està en bon estat, no es conserva la llosa de rentar.

Localització

Poble: Veïnat de Pompià Municipi: Crespià Coordenades GPS-WGS84: 42º11’57.5’’N / 002º48’56.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484773.0E / 4671877.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,00 metres Amplada del rentador: 3,00 metres Fondària: 0,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 119

DESAPAREGUTS 5 Rentador públic. A Crespià. Es trobava situat sota un cobert, que protegia les dones de les inclemències del temps, a l’oest de l’actual plaça del Pi, entre aquesta plaça i el torrent Merler, on desguassava. S’alimentava de l’aigua de la Fontica, d’on sortia una canalització que abastava les tres fonts del poble, així com el rentador. Aquesta construcció es va inaugurar l’any 1962 i va ser fruit d’un informe del metge del poble després de detectar que les dones feien servir les fonts per quelcom més que emplenar el càntir, amb el consegüent perill que això podia comportar per a la salut. Així va quedar reflectit en l’acta del 19 de febrer de l’any anterior, que diu: «Es expuesta la necesidad de higiene en las fuentes durante el término que son abiertas, haciendo observar que por el Sr. Médico titular le ha sido expuesto las varias enfermedades que puede producir el no cuidado de la higiene en el agua ai es que por parte del Sr. Presidente sería de su parecer que se prohibiera totalmente lavar clase alguna de artículo así en las fuentes ni en sus proximidades, después de un determinado examen, por unanimidad se acuerda prohibir totalmente lavar en las fuentes y sus aproximaciones, y en caso de incumplimiento sea multados». Va estar en funcionament una vintena d’anys i va desaparèixer a començaments dels vuitanta, quan es va enderrocar la casa que hi havia a l’actual plaça del Pi i es va urbanitzar aquest espai, que avui en dia és un parc infantil.

Miquel Rubert

Benedicció del rentador públic. 1962 (ACPE. Salvador Juher)


120 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià

Esponellà Fontcoberta

Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 121

1 Rentador del viver d’en Castellar. Centenys

11 Viver de Cal Pastor del Clot. Esponellà

21 Rentador de la Deu d’en Roure. Esponellà

2 Rentador de la Font de Farga. Centenys

12 Viver a la Font de Can Cantiprim o d’en Vinyes. Esponellà

22 Rentador de la Font Petita. Esponellà

3 Rentador de la Font de Can Pujiula. Centenys

13 Viver a la Font de Can Roca de Batllori. Esponellà

23 Rentador de Can Font. Esponellà

4 Rentador de la Font de Cal Parent. Centenys

14 Viver a la font d’en Ramis o de Sant Antoni. Esponellà

24 Viver de la Font d’en Baus. Vilert

5 Viver de Can Bondat. Centenys

15 Rentadors de la Font de la Rutlla. Esponellà

25 Rentador de l’Arola. Vilert

6 Rentador del Viver d’en Garganta o Viver d’en Gifreu. Centenys

16 Rentador del Capellà. Esponellà

26 Rentador del Biot de Cal Cisteller. Vilert

7 Viver de Can Calau. Centenys

17 Rentador públic. Esponellà

27 Rentador de la Font de Sant Josep. Esponellà

8 Viver del Rector. Centenys

18 Rentador del Baró. Esponellà

28 Rentador del Castell. Esponellà

9 Viver de Can Bac. Centenys

19 Rentador del Molí de la Roca. Esponellà

29 Rentador de Ca l’Anglada. Vilert

10 Rentador del Viver d’en Vinyes o de la Font dels Solers. Centenys

20 Viver de la Font dels Frares. Esponellà

< Església parroquial d’Esponellà (ACPE. Jaume Ribera)


122 Qui té roba per rentar?

ESPONELLÀ

E

l municipi d’Esponellà, tot i que és un dels municipis petits del Pla de l’Estany –per extensió ocupa el quart lloc, darrere de Banyoles, Crespià i Camós–, és un dels que té més rentadors, la qual cosa podem associar amb el fet que també és un dels que té més fonts. Tot i que està flanquejat, a la banda nord, pel riu Fluvià, tan sols hi ha un rentador (dels molts que té) que actualment el podem vincular amb aquest curs fluvial. Tanmateix, el 2 de desembre de 1883, a Pere Alsius li va cridar l’atenció veure a prop del pont que creuava el riu «unas bonas donas que en la cristallina corrent del Fluvià rentaven llur bugada», en motiu d’una excursió que va fer al poble d’Esponellà. En aquest riu, hi anaven a rentar les dones de Vilert, com les de can Quelic, cal Pastor, cal Carreter, cal Ferrer Vell i cal Fuster, i ho feien en un revolt del riu, sota la font de Beu-i-tapa, on es desviava i formava una petita illa. A sobre aquest petit braç que es formava entre la vora del riu i l’illa, cada dona hi posava una fusta allargada i rentava agenollada en un caixó col·locat sobre la fusta, de cara al riu, de manera que podia submergir la roba fàcilment en l’aigua. Al veïnat de Brunsó, a Centenys,

les dones de can Quelot i can Vidal anaven al rec de Farga. Les del veïnat de les Anglades, en principi, rentaven al riu Fluvià i també a la font d’en Baus, però a poc a poc a cada casa es va anar construint un pou o cisterna, on les dones rentaven la roba. A la llarga van acabar tenint el seu propi rentador de ciment. També n’hi havia d’altres que rentaven la roba agenollades a tocar d’un punt d’aigua. Per exemple, a la font Grossa o Deu del Xiquet, una surgència que brota sota unes penyes que hi ha entre la central del Mig i la de Serinyà, les dones dels voltants hi anaven a rentar roba amb les rentadores de fusta, que portaven elles mateixes per agenollar-se al costat de l’aigua. A prop d’aquesta font, s’hi troba la font Petita o font de Can Xiquet de les Deus, l’aigua de la qual surt abundosament de sis brolladors per sota d’una paret de pedra artificial, i a la qual les dones també hi anaven amb el rentador de fusta. Una altra modalitat era la que, per exemple, feien servir els de can Janot, que tenien una cisterna des de la qual pouaven aigua a una petita bassa que feien servir per rentar.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 123

1

Rentador del viver d’en Castellar

Centenys

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’31.1’’N / 002º47’21.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482599.1E / 4667408.5N

Descripció

Longitud del rentador: 3,30 metres Amplada del rentador: 2,90 metres Longitud de la llosa: 1,60 metres Amplada de la llosa: 0,55 metres Fondària: 1,10 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall febrer 2016

Té forma rectangular i es troba a cinquanta metres del rentador de Farga. Quan aquest estava eixut, feia de rentador públic. S’alimenta de la font d’en Castellar. Es troba una mica descuidat, però en general es conserva força bé. Té la llosa de rentar al costat esquerre del sobreeixidor, amb un replà per rentar, i per sobre hi ha la font cisterna coberta, ja que la primitiva està totalment tapada.


124 Qui té roba per rentar?

2

ESPONELLÀ

Rentador de la Font de Farga

Centenys

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’31’’N / 002º47’20’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482556.3N / 4667412.0N

Descripció

Longitud del rentador: 7,00 metres Amplada del rentador: 1,25 metres Longitud de la llosa: 7,50 metres Amplada de la llosa: 0,47 metres Fondària: 0,70 metres

Tipus: públic

Ramon Casadevall octubre 2015

Situat entre el rec de Farga i can Torrent, al sud-est del poble de Centenys. Té forma rectangular i es conserva en força bon estat. S’hi arriba per un camí ample, i s’emplena de l’aigua de la font de Farga, que es troba a tocar, a uns quinze metres del camí, i que és la font pública del poble.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 125

Rentador de la Font de Can Pujiula Centenys 3

Rentador de la Font de Cal Parent Centenys 4

Ramon Casadevall febrer 2016

Enric Estraguès octubre 2010

Resten només dempeus les parets i la llosa de rentar. Antigament s’emplenava de l’aigua que rajava d’una font que hi havia a tocar i que era conduïda fins al safareig. Des que, l’any 1976, la font es va assecar, va quedar en desús. Actualment, ja no queden restes de la font, tan sols n’hi ha del safareig. Es troba dins la finca de can Salvatella, per sota de can Pujiula, i el feien servir els del veïnat de Borrell.

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’10’’N / 002º47’19’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482508.0E – 4666767.0N

Descripció

Longitud de la llosa: Amplada de la llosa:

Tipus: privat

Antigament era una gran bassa d’aigua, amb peixos, on la gent hi anava a pescar. S’emplenava amb l’aigua del riu Ritort, la qual es feia servir tant per regar com per produir corrent en aquesta casa i a la de can Planaferrana. El rentador es va construir en el mur d’aquesta bassa, a tocar de la casa, als anys quaranta del segle passat. Es conserva gairebé intacte i consisteix en un coronament inclinat, al cim del mur, fet amb rajols. Va estar en funcionament fins a finals dels seixanta, quan els estadants del Molí de Can Plana van comprar una màquina de rentar roba.

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’28.2’’N / 002º47’50.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483252.0E / 4667321.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3 metres Amplada del rentador: 3 metres Longitud de la llosa: 1,30 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat


126 Qui té roba per rentar?

5

ESPONELLÀ

Viver de Can Bondat

Rentador del Viver d’en Garganta o Viver d’en Gifreu Centenys 6

Centenys

Joan Anton Abellan abril 2016

Ramon Casadevall abril 2015

Té forma rectangular i la llosa de rentar es troba en el costat més llarg. S’emplenava bombant l’aigua d’un pou que hi ha a tocar. Està situat a l’est del rentador de Farga i el d’en Castellar, per sota el Farga, entre aquest i el traçat de la línia elèctrica.

És una bassa totalment eixuta, sense manteniment, feta de pedra, de forma piramidal i lliscada per la part interior. Té quatre lloses de rentar en un dels extrems, de mides força desiguals, amb una aixeta al costat oposat per poder-la buidar per regar.

Com a curiositat, cal apuntar que en un extrem hi ha una pedra gravada amb una petxina de pelegrí.

Per arribar-hi cal agafar la pista del veïnat de Borrell i can Torrent. Quan trobem una segona pista a l’esquerra, hem de seguir-la fins a la línia elèctrica. Llavors hem de baixar per sota d’aquesta línia elèctrica per trobar el rentador, a la nostra dreta.

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’30.3’’N / 002º47’28.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482738.0E / 4667399.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,40 metres Amplada del rentador: 2,10 metres Longitud de la llosa: 3,20 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’30.8’’N /002º47’26.2’E Coordenades UTM-ETRS89: 482770.0E / 4667535.0N

Descripció

Longitud del rentador: 8,50 metres Amplada del rentador: Un costat, 3,70 metres i l’altre, 2,70 metres Longitud de la llosa: Totes quatre fan 2,50 metres Amplada de la llosa: Entre 0,40 i 0,55 metres Fondària: 1,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 127

7

Viver de Can Calau

8

Centenys

Viver del Rector

Centenys

Joan Anton Abellan abril 2016

Joan Anton Abellan abril 2016

És una construcció de forma rectangular, feta de pedra, amb quatre o cinc lloses de rentar de mides diferents. S’emplenava de l’aigua que sobrava del viver de Can Castellar. Se situa al nord del viver del Rector, en un entorn molt embardissat i de difícil accés.

Es troba en un entorn molt embardissat i gairebé inaccessible. Resten dempeus les parets de pedra d’aquest viver, que s’emplenava de l’aigua que sobrava del rentador públic i que es troba gairebé davant per davant del rentador d’en Castellar, al sud-est.

Bona part de la bassa es troba plena de terra per culpa de les esllavissades, però les lloses estan força ben conservades, tot i que alguna s’ha desprès de la seva ubicació primitiva.

Antigament, un canal vorejava el mur dels horts de Can Bondat i emplenava aquest viver amb l’aigua de la font de Farga. En paral·lel al canal hi havia un corriol petit que després seguia per sobre del mur del viver.

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’32.4’’N / 002º47’25.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482664.0E / 4667456.0N

Descripció

Longitud del rentador: 6,30 metres Amplada del rentador: 4,60 metres Longitud de la llosa: En total, 2,10 metres Amplada de la llosa: Per sota els 0,60 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’30.8’’N / 002º47’22.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482609.0E / 4667391.6N

Tipus: privat


128 Qui té roba per rentar?

9

ESPONELLÀ

Viver de Can Bac

Rentador del Viver d’en Vinyes o de la Font dels Solers Centenys 10

Centenys

Joan Anton Abellan abril 2016

Té forma rectangular, però és arrodonida en els extrems. El viver es va tapar per evitar que es colgués de terra, però encara es pot intuir on hi havia la llosa de rentar. Antigament hi anaven els de can Canet, can Demonjó, can Vidal de la Serra, can Bac i cal Carboner, tot i que els de can Canet, quan hi havia poca aigua, anaven al de Cal Parent, perquè la guardaven per al bestiar. Per arribar-hi, cal agafar el camí que de Centenys duu a la carretera que va d’Esponellà a Vilert. Un cop passat can Canet, a mà dreta surt un camí que porta a can Bac, que actualment es troba en ruïnes. El viver es troba al fons de la vall que hi ha entre aquestes ruïnes i el camí que seguíem de bon començament, al costat d’una petita construcció on hi ha la bomba que succiona l’aigua fins a can Canet.

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’50.2’’N / 002º48’4.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483574.0E / 4667999.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,60 metres Amplada del rentador: 3,00 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq abril 2016

A continuació del carrer que portava a l’antiga escola municipal, cal seguir per una pista de terra que va cap a can Cantiprim. Poc abans dels camps propers a aquesta casa, a tocar d’un bosc petit, cal pujar per una pista vella que servia per desemboscar. Després de poc més d’un centenar de metres, en una petita esplanada, hem de continuar per l’esquerra, sense creuar el torrent. Uns quants metres més endavant, trobarem el viver. S’emplenava de l’aigua de la font dels Solers, una mina actualment abandonada que fa més de sis metres de fondària i que està situada dins del viver que es feia servir de rentador. Segons comenten, no era gaire utilitzat a causa de la distància i la pujada que hi havia des de les cases properes.

Localització

Poble: Centenys Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’10’’N / 002º47’50’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483257E - 4668596N

Descripció

Longitud del rentador: 4,00 metres Amplada del rentador: 3,10 metres Longitud de la llosa: 0,50 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 129

11

Viver de Cal Pastor del Clot

Esponellà

Viver a la Font de Can Cantiprim o d’en Vinyes Esponellà 12

Joan Pontacq abril 2016

Un cop a Esponellà, cal passar pel mig del veïnat on hi ha l’escola municipal i vorejar, per la dreta, la primera granja que es troba. S’ha d’anar seguint aquesta pista, que aviat deixarà els camps i s’enfilarà en direcció al veïnat de Brunsó. El viver està enganxat a la paret de la casa, que està enrunada, de cal Pastor del Clot, que dóna al torrent. Les runes de la casa, però, estan tan plenes de vegetació que no es veuen des de la pista.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’17.1’’N / 002º47’25.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482690.0E / 4668831.0N

Descripció

Longitud del rentador: 1,90 metres Amplada del rentador: 1,80 metres Longitud de la llosa: 0,80 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall juliol 2016

A l’inici de la recta que passa per Vilert i poc després del trencall que va cap a can Rostoll, a la carretera d’Esponellà a Orfes, cal trencar a la dreta per la pista que va a Centenys. Al cap de poc, hem de trencar a la dreta en direcció cap a can Cantiprim. La font i el viver es troben entre la casa i la carretera, en el marge esquerre d’una petita torrentera.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’21.1’’N / 002º48’4.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483579.0E / 4668956.0N

Descripció

Longitud del rentador: 7,45 metres Amplada del rentador: 1,90 metres Longitud de la llosa: 0,38 metres Amplada de la llosa: 0,46 metres

Tipus: privat


130 Qui té roba per rentar?

ESPONELLÀ

Viver a la Font de Can Roca de Batllori Esponellà

Viver a la Font d’en Ramis o de Sant Antoni Esponellà

13

14

Joan Pontacq abril 2016

Joan Pontacq abril 2016

A la carretera d’Esponellà a Orfes, abans de la recta de Vilert, cal trencar a l’esquerra cap a la casa de turisme rural de Can Roca de Batllori. El viver es troba a la banda de tramuntana de la casa, rodejat per una tanca metàl·lica que no permet accedir-hi.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’33.1’’N / 002º48’8.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483679.0E / 4669323.0N

Descripció

Longitud del rentador: 10,00 metres Amplada del rentador: 4,00 metres Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat

És un viver adossat al cingle, que recollia l’aigua que «plorava» de dins la bauma, on hi ha la font. S’hi accedeix des de la granja de la Rutlla, que es troba situada a l’est del poble d’Esponellà. Per arribar-hi, s’ha d’agafar un corriol que ressegueix la cinglera del Fluvià, aigües avall. La font i el viver es troben al cap de pocs metres.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’35.6’N /’ 002º47’58.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483435.0E / 4669397.0N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Amplada del rentador: 2,50 metres Longitud de la llosa: 0,70 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 131

Rentadors de la Font de la Rutlla Esponellà 15

16

Rentador del Capellà

Esponellà

Joan Pontacq abril 2016

Es troba a prop del mas de la Rutlla, entre aquest i el riu Fluvià. Al rentador, que de fet és un conjunt de dos vivers, s’hi arriba per un corriol que surt dels camps d’aquest mas i s’alimentava per l’aigua de la font de la Rutlla. Cada família de la casa de la Rutlla tenia el seu propi viver.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’37’’N / 002º47’55’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483365.0E / 4669435.0N

Descripció

Primer rentador: Irregular Longitud del rentador: 2,30 i 2,20 metres Amplada del rentador: 1,90 metres Longitud de la llosa: 1,10 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Segon rentador: Rectangular Longitud del rentador: 4,50 metres Amplada del rentador: 1,90 metres Longitud de la llosa: 0,90 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan abril 2016

El viver s’emplenava amb l’aigua d’una deu. Té forma rectangular i es troba al començament del camí que surt de la carretera d’Esponellà a Crespià, tot just abans de creuar el pont del Fluvià, en direcció a la central d’Esponellà.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’41.1’’N / 0002º47’50.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483264.8E / 4669565.8N

Descripció

Longitud del rentador: 9,50 metres Amplada del rentador: 2,90 metres Longitud de la llosa: 1,90 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 0,95 metres

Tipus: privat


132 Qui té roba per rentar?

17

ESPONELLÀ

Rentador públic

18

Esponellà

Rentador del Baró

Esponellà

Joan Anton Abellan febrer 2016

Joan Anton Abellan maig 2016

Cal seguir el camí que surt a mà dreta de la carretera d’Esponellà a Crespià en direcció a la central d’Esponellà, tot just abans de creuar el pont. Es troba un cop passada la central, aigües amunt.

Se situa entre la casa del Molí de les Roques i la carretera d’Esponellà a Crespià. Forma part d’un gran viver, de forma rectangular, que s’emplenava amb l’aigua de la font del Molí de les Roques.

És un rentador gran, de forma trapezoïdal, i es conserva en força bon estat. La llosa de rentar és feta de rajols, amb un ressalt a la part superior que evita que l’aigua s’escorri cap a la banda oposada, i està muntada sobre la paret del canal que duia aigua al molí des del riu. Aquest fet feia que, quan el nivell d’aigua era baix, les dones demanessin al moliner que tanqués les comportes perquè pugés, la qual cosa anava en detriment de la producció, ja que, com que l’aigua deixava de circular, les turbines deixaven de funcionar.

La pila es conserva en bon estat, però la llosa de rentar ha estat treta i actualment forma part del mur que envolta la pila.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’43.8’’N / 002º47’51.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483289.5E / 4669651.3N

Descripció

Longitud de la llosa: 6,80 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 2,50 metres

Tipus: públic

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’42.3’’N / 002º47’48.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483222.9E / 4669600.6N

Descripció

Longitud del rentador: 7,70 metres Amplada del rentador: 3,20 metres Longitud de la llosa: 0,50 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres Fondària: 1,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 133

19

Rentador del Molí de les Roques

Esponellà

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’42.4’’N / 002º47’48.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483215.9E / 4669610.6N

Descripció

Longitud del rentador: 4,50 metres Amplada del rentador: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,63 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan febrer 2015

El rentador es troba adossat a la casa del mateix nom, que se situa poc abans del pont que creua el riu Fluvià. Té forma rectangular i s’emplenava amb l’aigua de la font del Molí de les Roques. Formava part d’un gran viver. Actualment se li ha tapat la llosa de rentar amb rajols, amb l’objectiu que la superfície quedi plana.


134 Qui té roba per rentar?

20

ESPONELLÀ

Viver de la Font dels Frares

Esponellà

21

Rentador de la Deu d’en Roure

Esponellà

Joan Anton Abellan febrer 2015

Des d’Esponellà cal anar pel camí de les Centrals. Un cop es deixa a mà esquerra la pista que retorna a Esponellà, cal seguir per un camí ample i herbat (també per l’esquerra), que passa entre el bosc i els camps. Quan arribem al final, al costat esquerre, al marge tenim la font dels Frares i just davant es troba el viver.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’53.8’’N / 002º47’20.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482579.0E / 4669963.0N

Descripció

Longitud del rentador: 6,00 metres Amplada del rentador: 4,00 metres Longitud de la llosa: 3,30 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan febrer 2015

La deu d’en Roure es troba en el camí que va d’Esponellà a la central del Mig, pocs metres abans d’una desviació que puja cap al pla de Martís i la casa dels Enginyers. El rentador estava en el marge esquerra del camí. Actualment es troba totalment colgat de bardisses i canyes. Els feien servir la gent dels masos veïns del pla de Martís, com cal Ranco i les Cruïlles. De bon matí, hi arribaven amb els carros carregats de roba i les dones s’hi passaven tot el dia, fins que al vespre venien els homes a recollir-les.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’57.5’’N / 002º46’57.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482064.2E / 4670078.5N

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 135

22

Rentador de la Font Petita

Esponellà

23

Rentador de Can Font

Esponellà

Joan Pontacq abril 2016

Se situa al veïnat de Martís de Baix, a tocar de la llera del rec d’Espolla, on hi ha la font que l’alimenta. Té forma rectangular i s’hi poden veure dues lloses. S’hi pot arribar pel corriol que surt del saltant d’Espolla i segueix el rec aigües avall.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42’’10’31.9’’N / 002º47’00.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482105 / 4669297

Descripció

Longitud del rentador: 4,50 metres Amplada del rentador: 1,50 metres Longitud de la llosa: 4,90 metres la més llarga i 1,90 l’altra Amplada de la llosa: 0,30 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq maig 2016

Es troba al veïnat de Martís de Baix, a un centenar de metres per sota de can Font. Cal anar-hi pel mateix accés del rentador de la Font Petita. Mentre baixem en paral·lel al rec d’Espolla, cal trencar a la dreta cap al biot de l’Hospici, passar-lo de llarg i, un cop hem creuat un petit torrent, entrar a una pista de terra. Anirem cap a l’esquerra i, més endavant, quan la pista gira cap a la dreta i s’enfila amunt, la deixarem i continuarem per un corriol que flanqueja el pendent. Abans d’arribar a un segon torrent, trobarem el viver i la font. Antigament, l’excedent d’aigua de la font alimentava aquest rentador, que es troba just davant de la mina. Avui en dia està totalment abandonat i, tot i que encara queden restes visibles del que havia estat el mur del rentador, la bassa està plena de terra.

Localització

Poble: Esponellà Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’26’’N / 002º47’06’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482204E - 4669161N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Amplada del rentador: 2,70 metres Longitud de la llosa: 1,30 metres, la part visible Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


136 Qui té roba per rentar?

24

ESPONELLÀ

Viver de la Font d’en Baus

Vilert

25

Rentador de l’Arola

Vilert

Ramon Casadevall agost 2016

Enric Estraguès 2011

Per arribar en aquest viver, cal agafar la carretera d’Esponellà a Orfes i, un cop davant de l’entrada de les Anglades, cal baixar per una pista en direcció al Fluvià. Al cap de poc, ens hem de desviar a la dreta i anirem resseguint la carretera per la part inferior de la cinglera, en la qual es troba adossat el viver. Uns quants metres després del biot d’en Ribes (on també hi ha un altre viver), trobarem aquest i la font d’en Baus.

Un cop hem creuat el riu Fluvià a Vilert, hem d’anar cap a l’esquerra, per la pista que porta a la carretera d’Esponellà a Crespià. Abans de passar per la Torre de Vivet, cal trencar a la dreta i, un cop passat can Ballart, hem d’anar cap a l’esquerra per dins del bosc, en direcció a ponent, una seixantena de metres. El viver es troba enganxat en el pendent pronunciat del bosc, que fa com un petit cingle.

Actualment, tot i que està molt embardissat, té aigua, però ja no conserva les pedres de rentar.

El biot de l’Arola, que és la font d’alimentació d’aquest rentador, està sec des de l’any 2005 i el conjunt a poc a poc s’ha anat degradant. Actualment encara s’hi poden veure les restes del mur on hi havia el rentador.

Localització

Poble: Vilert Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’24,9’’N / 002º50’4,4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486335E / 4669064N

Descripció

Longitud del rentador: 6,25 m. Amplada del rentador: 3,65 m. Longitud de la llosa: 1,60 m. en queda un tros de 0,70 m. Amplada de la llosa: 0,35 m. Fondària: 0,93 m.

Tipus: privat

Localització

Poble: Vilert Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’48’’N / 002º49’14’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485190E / 4669780N

Descripció

Longitud del rentador: 3,00 metres Amplada del rentador: 2,70 metres Longitud de la llosa: 1,30 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 137

Rentador del Biot de Cal Cisteller Vilert

DESAPAREGUTS

26

27 Rentador de la Font de Sant Josep. A Esponellà. Es trobava a sota la casa de la Rutlla, en un petit replà sobre el cingle del Fluvià. S’emplenava de l’aigua de la font de Sant Josep. 28 Rentador del Castell. A Esponellà. Aquest rentador està associat a la font del mateix nom, que es troba al final d’un camí que surt a mà esquerra de la carretera que porta de Banyoles a Esponellà, poc abans d’entrar a la població, i davant del trencall del castell d’Esponellà. L’aigua sortia per una petita mina i omplia una bassa situada una mica més avall, on hi havia la llosa de rentar. El seu nom indica que aquesta font podria haver estat utilitzada per la gent del castell.

Joan Pontacq abril 2016

Un cop s’arriba al camí ramader entre Centenys i Orfes, des del veïnat de les Anglades en direcció Ollers, cal trencar a l’esquerra. Després, a la quarta bifurcació, hem de trencar a la dreta en direcció a cal Cisteller, que es troba en ruïnes. A la dreta del mas (obviem un camí marcat que baixa més cap a l’est), hem de buscar una traça que s’endinsa pel bosc fins a unes clarianes on hi ha un terreny amb diverses feixes petites, en direcció al torrent. Quan arribem a la darrera abans del rec, trobarem la font i, uns quants metres a la nostra dreta, el viver. Es troba força abandonat i no conserva les pedres de la rentadora.

Localització

Poble: Vilert Municipi: Esponellà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’50”N / 002º50’33”E Coordenades UTM-ETRS89: 486994E / 4667994N

Descripció

Longitud del rentador: 3,30 metres Amplada del rentador: 3,00 metres Longitud de la llosa: 1,30 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat

29 Rentador de Ca l’Anglada. A Vilert. A Vilert. En aquesta casa es trobava el viver de l’hort, amb un safareig i dos petits dipòsits que servien per rentar la roba i evitaven que s’embrutés la del viver.


138 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià Esponellà

Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 139

1 Rentador de Can Moixinau. Espasens 2 Rentador de la Rectoria. Fontcoberta 3 Rentador de Can Pujol. Fontcoberta 4 Rentador de Ca l’Anglada. Fontcoberta 5 Rentador de l’Ermità o de la Font del Capellà. Fontcoberta 6 Rentador de la Mare de Déu de la Font. Fontcoberta 7 Rentador d’en Fornells. Vilavenut 8 Rentador de Can Serra. Vilavenut 9 Rentador de la Font del Caganell o de Can Gifre. Vilavenut

< Bassa de Can Pujol de Fontcoberta (ACPE. Jaume Ribera)

10 Bassa de rentar. Fontcoberta 11 Rentador de la Casa Nova d’en Mir. Fontcoberta 12 Rentador de Can Mas. Fontcoberta 13 Rentador de Figueroles. Fontcoberta 14 Rentador del Pou de Can Frigola. Vilavenut 15 Rentador de Can Serret. Vilavenut 16 Rentador del Pou d’en Ribes. Vilavenut


140 Qui té roba per rentar?

FONTCOBERTA

Q

uatre són els principals cursos d’aigua que, venint del nord i en direcció sud i sud-est, travessen aquest municipi. El primer és el Garrumbert, que recull les aigües de la zona de la Farrès i Melianta; després hi ha el Farga, que travessa la vall compresa entre la capital del municipi i el veïnat d’en Deri; llavors el Caganell, que separa aquest veïnat del nucli de Vilavenut, i finalment, a l’est del municipi, més enllà de Vilavenut, tenim la Riera. Són quatre cursos d’aigua que han estat aprofitats per les dones d’aquest municipi per rentar-hi la roba. Sembla ser, però, que en aquest municipi mai hi ha hagut un rentador públic, i els pocs que ha tingut han estat privats, tot i que la majoria es feien servir amb un ús veïnal. A Vilavenut, per exemple, les dones anaven al rentador del Caganell, ja que en el poble no hi havia aigua, excepte a la rectoria, on tenien un safareig que s’alimentava amb l’aigua d’una cisterna. La cisterna o el pou s’emprava en molts masos quan no hi havia una séquia, com en el cas de la Canova, que rentaven amb l’aigua d’un pou que hi havia sota una alzina en un safareig fet amb una pica d’oli i una fusta de rentar, però quan hi havia sequera ho feien a la font de Can Pixonic, que també tenia un safareig. Un cas semblant seria el dels masovers de can Ribes, que anaven a un biot que hi havia a la font d’en Serret. La gran majoria, però, com ja hem dit, anaven al riu, on aprofitaven les diferents gorgues per posar-hi la fusta de rentar i, a vegades, quan les deixaven en els marges, les avingudes de les rieres se les emportaven. Al veïnat de Mas Ros anaven o bé a la bassa d’en Cabreta o a la font

de la Bassa de Rentar, a prop d’on, segons explica Jaume Colomer, hi ha un topònim ben interessant: la feixa de l’Estenedor, que ens dóna a entendre que en aquest lloc les dones hi posaven a assecar la roba. Els de can Cosme de Vilavenut anaven a la bassa d’en Cosme i, quan estava seca, aleshores anaven a la Riera. El mateix que feien els de cal Duc, que en un principi feien servir l’aigua d’un biot que es troba just després del portal d’accés a la casa, però quan no rajava també anaven a la Riera. També hi anaven els masovers de can Planeses i d’altres masos, com can Donai, can Jacques, cal Duc, can Palou i cal Masó, que aprofitaven les diferents gorgues que hi ha a la zona del Pi d’en Donai, com la dels Mals Esperits, d’en Donai, d’en Cames, de la Santa Espina, d’en Serra o la Grossa. Els de can Planeses de Vilavenut també anaven a una gorga de la Riera, la de la Santa Espina, una mica més amunt d’on els de can Masó tenien el rentador. En el veïnat d’en Fares, moltes cases rentaven a casa seva, com la casa que dóna nom en aquest veïnat o els de can Ginebreda d’Espasens, que possiblement ho feien en una bassa que hi ha a tocar del mateix mas. Si no, entre la font de Pedra i el pont de Garrumbert hi havia una mena de rentador en el rec del Pouet, que desemboca al Garrumbert, fet pels homes amb troncs que embassaven l’aigua. Quan s’assecava, aleshores anaven a rentar a uns quatre-cents metres avall de la gorga del Pas, al Garrumbert, en una resclosa feta també amb troncs. En aquest mateix veïnat, també hi havia qui anava a rentar una mica més amunt de la gorga del Pas, on l’aigua s’embassa mínimament, o en un petit rentador –avui desaparegut– que hi havia al pou del Pouet, a llevant del veïnat.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 141

1

Rentador de Can Moixinau

2

Rentador de la Rectoria

Fontcoberta

Espasens

......

Al veïnat d’Espasens, a l’entrada de Can Moixinau i a mà esquerra de la casa, hi ha una bassa enfonsada i el rentador, que actualment està molt deteriorat i embardissat. Consisteix en un mur d’obra, situat en un extrem de la bassa, per sobre del nivell de l’aigua, de manera que per rentar s’havia d’agafar l’aigua de la bassa amb un cossi o galleda. Tenia la particularitat d’acabar amb un petit muret a sobre que evitava que les dones es mullessin. Al costat esquerra del rentador hi ha l’espai protegit amb una petita barana per deixar la roba neta o el cossi i evitar que caigués a la bassa.

Localització

Poble: A Espasens Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º07’31.6’’N / 002º50’12.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486513.0E / 4663716.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan març 2016

Al pati de la rectoria de l’església parroquial de Sant Feliu de Fontcoberta, s’hi troba un viver, de forma trapezoïdal, amb un dipòsit adossat que s’emplenava d’aigua de pluja i feia les funcions de rentador. La majordoma hi havia rentat les casulles del capellà, així com els estris religiosos.

Localització

Poble: Fontcoberta Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º08’34.9N / 002º47’22.5’’ Coordenades UTM-ETRS89: 482615.0E / 4665673.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,58 metres Amplada del rentador: 3,53 metres Fondària: 0,84 metres

Tipus: privat


142 Qui té roba per rentar?

3

FONTCOBERTA

Rentador de Can Pujol

Fontcoberta

Localització

Poble: Fontcoberta Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º08’30.7’’N / 002º47’24.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482666.5E / 4665548.7N

Descripció

Longitud del rentador: 8,05 metres Amplada del rentador: 4,20 metres Longitud de la llosa: 3,10 metres Amplada de la llosa: 0,58 metres Fondària: 1,10 metres

Tipus: privat Bibliografia:

Joan Anton Abellan desembre 2014

Conjunt de rentador i viver situat a tocar de can Pujol, al nucli de Fontcoberta, que es conserva en força bon estat, tot i tenir alguna llosa aixecada. Antigament, el rentador estava separat de la font per una tanca de paret i una porta que es tancava amb clau, i el terra, tant del rentador com del viver, era empedrat. A les acaballes de la dècada dels anys vint del segle passat, però, es van lliscar, quan can Pujol va ser comprat per en Canova. De la font a la paret era d’ús públic i era utilitzat pel rector i la mestra de l’escola. De la tanca al viver era per als amos i els diferents masovers (cal Ferrer, cal Correu, can Meric, can Pujol Nou i can Pujol), tot i que cadascú tenia la seva pedra de rentar: la de can Pujol, per una banda, i les dels masovers, per l’altra. Els masovers podien utilitzar la de can Pujol si no estava ocupada, però si aquests venien havien d’anar a la seva. Cada any, a l’estiu, entre tots els estadants de les masoveries es netejava la mina de la Font de Can Pujol, la font, el rentador i el viver, i en acabat es feia un àpat a can Pujol, en què l’amo hi era convidat, i es menjaven les cuixes de granota que s’hi agafaven, entre d’altres. La mestra i el rector s’encarregaven de portar el vi.

COLOMER FELIU, Jaume. «Fer bugada». A: Cartipàs de Festa Major, Fontcoberta, 2007.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 143

4

Rentador de Ca l’Anglada

Fontcoberta

Rentador de l’Ermità o de la Font del Capellà Fontcoberta 5

Enric Estraguès 2012

Ramon Casadevall gener 2015

A poc més de mig quilòmetre de la carretera que de Fontcoberta porta a Melianta, surt a mà dreta un camí cap a ca l’Anglada. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà dreta, n’hi ha un altre que després de recórrer uns dos-cents metres porta en aquest rentador.

A tocar de la font de la Mare de Déu de la Font, s’hi troba un viver rentador que era propietat de l’ermità que vivia allà. En aquest rentador, els religiosos i la gent s’hi banyaven per les suposades propietats medicinals de les seves aigües.

S’emplenava amb l’aigua de la font de la Torrentera o font de l’Hort i fins a mitjan anys seixanta el feien servir els propietaris de ca l’Anglada. És una construcció de forma rectangular i en l’extrem d’un dels murs, que és més baix, es troba la llosa de rentar.

El feien servir els de can Bruguera i, en general, les cases del veïnat de la Farrès, que si bé normalment anaven a rentar al rentador de la Mare de Déu de la Font, quan es trobaven que no hi havia aigua, aleshores anaven en aquest rentador. Segons diu Lola Salvanera, acostumava a haver-hi anguiles i, com que no es feia servir gaire, tenia un camí d’accés molt embardissat i amb serps, de manera que era millor anar-hi amb una canya.

Localització

Poble: Fontcoberta Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º08’49,1’’N / 002º47’30,3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482793.6E / 4666125.9N

Descripció

Longitud del rentador: 4,40 metres Amplada del rentador: 2,65 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Fontcoberta Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º08’43.0’’N / 002º46’58.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482051.2E / 4665920.2N

Descripció

Longitud del rentador: 4,00 metres Amplada del rentador: 2,50 metres Fondària: 1,50 metres

Tipus: privat


144 Qui té roba per rentar?

6

FONTCOBERTA

Rentador de la Mare de Déu de la Font

Fontcoberta

Localització

Poble: Fontcoberta Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42°08’4 4.9”N / 002°46’59.8”E Coordenades UTM-ETRS89: 482093.0E / 4665989.0N

Descripció

Ramon Casadevall gener 2015

És un viver rentador, de forma rectangular, propietat de can Cadamont i de can Benet, tot i que hi anaven a rentar les cases del veïnat. Es troba a la Farrès, a un quilòmetre al nord-oest de Fontcoberta i a sota l’ermita de la Mare de Déu de la Font, un cop s’ha passat l’ermita i seguint la pista a mà esquerra. S’emplena amb l’aigua de la font de la Mare de Déu de la Font, que neix en un petit biot que queda dins d’una caseta. Amb la Guerra Civil part d’aquesta aigua es va canalitzar per abastir el camp d’aviació de Martís i s’hi va construir una caseta adossada per contenir la bomba impulsora, que quan estava en marxa deixava la font eixuta temporalment. En aquesta caseta o barraca, les dones hi deixaven tots els estris que feien servir per rentar, per no carretejar-los amunt i avall. Amb els anys, van plantar-hi arbres perquè hi hagués ombra i, de passada, s’hi pogués estendre la roba. Amb aquesta finalitat, van estendre un fil entre dues acàcies i amb l’ajuda de dos pals i un travesser van fer un estenedor on posaven la roba per assecar, i així ja la duien seca a casa. Lola Salvanera explica que en aquest rentador, tot i ser privat, els dilluns s’hi ajuntaven moltes dones (les de can Masó, can Jan, can Benet, can Bruguera i la Torre) i normalment s’explicaven el que havien fet el diumenge, que era el dia que a la tarda es trobaven totes per jugar a cartes, a la brisca. Com que el camí des de la Farrès era feixuc, a vegades els homes les ajudaven a baixar i a pujar la roba, però, si no era així, de tornada acostumaven a descansar a l’ermita, on hi havia un reposador. Això només ho feien a la tornada, mai a l’anada, ja que moltes vegades, sobretot a l’hivern, portaven l’aigua calenta de casa en una galleda i amb el cossi de la roba a l’esquena. Si bé al matí estava reservat a les dones, a la tarda els homes aprofitaven per anar-hi a regar i a vegades a netejar el rentador quan començava a tenir verdet, buidant-lo per la part de baix.

Longitud del rentador: 9,80 metres Longitud de la llosa: 3,50 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 1 metre

Tipus: privat Bibliografia:

COLOMER FELIU, Jaume. «Fer bugada». A: Cartipàs de Festa Major, Fontcoberta, 2007.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 145

7

Rentador d’en Fornells

8

Vilavenut

Rentador de Can Serra

Vilavenut

Joan Anton Abellan març 2016

En l’antic camí de Vilavenut a Palol de Farga, uns quatre-cents metres aigües amunt de la Riera i en el punt en què aboca les aigües al Farga, els de can Fornells van bastir un rentador dins mateix de la Riera, l’any 1931. És una construcció a manera de resclosa, perpendicular al curs de l’aigua, en la qual una part del mur és el rentador, amb llosa, que el feien servir els de can Fornells, mentre que la resta forma part del mur de contenció i és per on s’escorre l’aigua.

Localització

Poble: Vilavenut Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º07’30.0’’N / 002º49’39.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485746.1E / 4663668.4N

Descripció

Longitud de la llosa: 1,26 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan març 2016

Té forma rectangular i es troba força malmès. Tres dels costats són d’obra i el quart el forma el marge de la muntanya. Se situa a un centenar de metres del Pi d’en Donai, aigües avall de la Riera, i s’emplenava amb un canal, gairebé desaparegut, que portava l’aigua des de la gorga d’en Cames, la qual es troba uns metres per sobre del Pi d’en Donai, aigües amunt de la Riera.

Localització

Poble: Vilavenut Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º07’38.9’’N / 002º49’43.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485849.9E / 4663944.4N

Descripció

Longitud de la llosa: 2,94 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat


146 Qui té roba per rentar?

FONTCOBERTA

Rentador de la Font del Caganell o de Can Gifre Vilavenut. 9

Joan Anton Abellan març 2016

Entrant a Vilavenut des del nord, hem d’agafar el primer carrer a la dreta, que es converteix en una pista de terra que baixa fins al Caganell. Un cop arribem a la riera, hem d’anar cap a l’esquerra. Al cap de poc, veurem la font i quatre passes més avall, el rentador, a l’altra banda del riu, que s’alimentava de l’aigua de la font del Caganell o d’en Gifra. Tot i que està força abandonat, sembla que es conserva en bon estat. Aquí hi anava a rentar la gent de Vilavenut i del veïnat d’en Deri. Segons recorda Teresa Comas, les primeres dones que hi arribaven rentaven dretes, per la part del davant, mentre que les que arribaven últimes ho havien de fer agenollades, pel mur del costat de la riera.

Localització

Poble: Vilavenut Municipi: Fontcoberta Coordenades GPS-WGS84: 42º08’16’’N / 002º49’02.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484903.0E / 4665118.5N

Descripció

Longitud del rentador: 8,90 metres Amplada del rentador: 2,95 metres Longitud de la llosa: 2,95 metres Amplada de la llosa: 0,53 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 147

DESAPAREGUTS 10 Bassa de rentar. Es trobava en el veïnat d’en Fares, a sota del mas Ros. Era una bassa excavada a terra, que s’alimentava d’un reixort i en la qual hi havia una llosa per rentar. Donava aigua a les tres cases del mas Ros. 11 Rentador de la Casa Nova d’en Mir. Era un rentador privat, que es trobava a la casa del mateix nom, actualment enrunada. S’hi arriba per un camí que surt de davant del veïnat d’en Fares. La font de la Casa Nova d’en Mir o d’en Fares, que era la que emplenava la bassa on hi havia el rentador, es troba a sota el marge que hi ha a tocar, en un entorn molt embardissat. En un dels extrems de la bassa hi havia una llosa de petites dimensions, encastada a terra directament, que encara avui en dia es pot distingir.

A més dels de can Mas, també hi anaven a rentar totes les cases del nucli del veïnat de Figueroles: can Figueroles, can Carlos, ca l’Ericus, can Xiquet, cal Sastre, can Roqué, can Xaló, can Daranas, can Gelada, ca l’Àngel, can Trull i can Cinteta. La Pilar i en Pere Moiset conten que el seu pare, en Joan de cal Sastre, portava la roba de moltes cases, en cossis o coves, amb un carro. Un cop descarregat, deixava rentar les dones i anava a xerrar, o a la vora del foc, a can Mas. Un cop les dones havien enllestit la feina, ho carregaven tot i ho repartia per les cases. Actualment, d’aquest rentador, que es va deixar de fer servir a finals dels seixanta del segle passat, no en queda res.

13 Rentador de Figueroles. A Fontcoberta. Era un rentador veïnal, totalment desaparegut, que es trobava a l’esquerra del camí de can Mas a Figueroles, enmig d’un camp de can Figueroles. S’emplenava amb l’aigua d’un biot, tot i que, si no n’hi havia prou, també es podia emplenar amb l’aigua d’un pou proper. El rentador tenia una pica de rentar d’uns dos metres de llargada, en la qual cabien unes quatre dones. Segons recorden la Pilar i en Pere Moiset, en èpoques de feina la seva mare i altres dones hi anaven a rentar a les migdiades, preferentment els dilluns.

14 Rentador del Pou de Can Frigola. Rentador privat, de Vilavenut. Entre aquesta casa i el Caganell hi havia un pou que emplenava una gran pica on hi havia una llosa de rentar. Va desaparèixer quan van aplanar els camps per fer-hi una bassa. Tenia molta fondària i, segons explica la gent de la contrada, una vegada hi va caure un noi i com que no sabia nedar el van haver de treure perquè si no s’hagués negat. Joan Anton Abellan novembre 2015

12 Rentador de Can Mas. A Fontcoberta. El van construir els d’aquesta casa, fa cosa d’uns cent anys. Les cases veïnes el podien utilitzar a canvi de mantenir-lo net i netejar-lo quan convingués. Era un rentador molt senzill, fet de maoenet, d’uns cinc metres de llargada. Estava col·locat perpendicular al curs del riu, amb la qual cosa feia embassar l’aigua de la riera Garrumbert i s’aconseguia una profunditat d’un metre, aproximadament. Podia aguantar una riuada petita, però no una de gran, de manera que, si era el cas, es tornava a fer. La pedra de rentar es trobava a la riba esquerra de la riera, al llarg del curs d’aigua.

15 Rentador de Can Serret. A Vilavenut. Era un biot amb safareig que es trobava de camí a cal Rei, passat can Serret. S’alimentava de la font del mateix nom. Va desaparèixer l’any 1953. 16 Rentador del Pou d’en Ribes. A Vilavenut. Uns cinquanta metres al nord de la font del Serret, es va construir un viver amb rentador. Per fer-ho el propietari va agafar l’aigua de la font, que de fet era un biot que hi havia al mig d’uns camps, però amb això va deixar la font sense aigua i es va produir un cert enfrontament amb els veïns per haver assecat el biot, que fins llavors, a banda de proveir d’aigua, també servia per rentar.


148 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta

Palol de Revardit Porqueres

Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 149

1 Rentador del Viver de Can Redreça. Palol de Revardit 2 Rentador de Can Garravar. Palol de Revardit 3 Rentador. Riudellots de la Creu 4 Rentador de Can Gaià. Riudellots de la Creu 5 Rentador del Viver de Can Janic. Riudellots de la Creu 6 Viver de l’Hort d’en Giralt. Sant Martí de la Mota 7 Rentador del Viver de Can Verdera. Sant Martí de la Mota 8 Rentador de Can Xargay. Palol de Revardit < Ajuntament de Palol de Revardit (ACPE. Jaume Ribera)

9 Rentador de Ca l’Estanyol. Palol de Revardit


150 Qui té roba per rentar?

PALOL DE REVARDIT

É

s un municipi envoltat per muntanyes petites que s’estenen des de la serra de Rocacorba i el puig de Sant Dalmau. El travessa el Revardit, del qual pren el nom, que desemboca en el Terri. Fins no fa pas gaires anys, la gent dels masos construïts a tocar del Revardit aprofitaven diferents sistemes artesanals molt enginyosos per extreure’n aigua i regar els camps. A part dels rierols que baixen de les muntanyes i aboquen les aigües al Revardit, podem destacar la riera de Riudellots, un afluent del Terri amb el qual conflueix fora de la comarca. Tot i l’aprofitament de les aigües que hem esmentat i els diversos torrents que baixen de les muntanyes, són pocs els rentadors que hem localitzat en aquest municipi, malgrat que Palol de Revardit sigui el setè en extensió de la comarca del Pla de l’Estany. Sabem que al Revardit, el seu riu principal, i concretament a tocar del pont que hi ha abans del veïnat de Can Vinardell, hi anaven les dones de cal Ferrer, can Xargayó, can Vinardell, ca l’Esteve i can Bosch. També, les de cal Ferrer, que, si bé tenien un rentador en una bassa, el sabó no corria i els agradava més anar al riu, com explica Maria Xargay Xargayó. Afegeix que el

fet d’anar a rentar al riu tenia alguns inconvenients, com ara quan les riuades s’emportaven els estris de rentar en dies que no s’havia acabat la feina i era hora de dinar. (Abans les riuades eren força habituals, i de cop i volta sorgia com una onada que s’ho emportava tot. Tal com diu la dita: «Si a Rocacorba plou [que és on neix], aquest riu baixa i, si a Rocacorba no plou, aquest riu no es mou».) Al Revardit també rentaven les dones de can Genasa, can Carré i cal Fèlix, que feien servir una pedra planera. Les del mas Borrell, can Tirolant i can Batlle, de Palol de Revardit, ho feien en una gorga. A vegades, també utilitzaven la font de Can Tirolant, l’aigua de la qual sortia tèbia, però quan no rajava o rajava poc, no tenien més remei que anar al riu. També hi havia molts masos de la contrada que rentaven en algunes fonts, com els de can Redreça, que en tenien una davant per davant de casa seva: la font de Can Redreça. Altres, però, el que feien era pouar aigua dels pous i emplenar basses petites; d’aquesta manera s’estalviaven de baixar al riu. A part del Revardit, s’utilitzaven altres cursos fluvials: els de cal Pastor de Riudellots de la Creu anaven al rec d’en Ricard i la gent de la Mota, a la riera de Riudellots.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 151

Rentador del Viver de Can Redreça Palol de Revardit 1

2

Rentador de Can Garravar

Palol de Revardit

Ramon Casadevall maig 2014

Se situa al costat mateix de can Redreça. És un viver rectangular, amb una parra que hi fa ombra. S’alimentava de l’aigua de la font del mateix nom, que es podia desviar o bé cap a un bassi per abeurar els animals o bé cap a un safareig petit, adossat al viver, per esbandir la roba. Actualment està força deixat, ja que no es fa servir perquè no hi ha aigua a la font.

Localització

Poble: Palol de Revardit Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º04’00.9’’N / 002º47’12.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482355.0E / 4657229.1N

Descripció

Longitud del rentador: 10 metres Amplada del rentador: 5 metres Longitud de la llosa: 1,95 metres Amplada de la llosa: 0,57 metres Fondària: 1,70 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan abril 2015

És una construcció de rajol, perpendicular al curs del Revardit, que aprofita una pedra natural per fer un tancat i obtenir un cert nivell d’aigua per rentar. Es troba a sota de can Garravar, on s’arriba per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que duu a Palol de Revardit, al final de la recta que hi ha després de passar el Revardit. A tocar del rentador, hi ha la font de Garravar. Segons explica Joana Bassols, les dones s’hi escalfaven les mans a l’hivern, ja que la temperatura de l’aigua era superior a la del riu, on solia fer-se una capa de gel a sobre que els homes havien de trencar.

Localització

Poble: Palol de Revardit Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º04’12.5’’N / 002º48’07.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483627.5E / 4657582.7N

Descripció

Longitud de la llosa: 3,20 metres Amplada de la llosa: 0,58 metres

Tipus: privat


152 Qui té roba per rentar?

3

PALOL DE REVARDIT

Rentador

4

Riudellots de la Creu

Rentador de Can Gaià

Riudellots de la Creu

Ramon Casadevall març 2015

És un rentador de forma quadrada, que s’emplenava de l’aigua d’un pou que hi havia a tocar de la riera de Riudellots. Té tres lloses per rentar, les dues laterals de travertí i la frontal de ciment, amb una regatera per on s’escorria l’aigua. Es troba a sota del poble de Riudellots de la Creu, des d’on s’ha d’agafar una pista que baixa fins a la riera de Riudellots. A la dreta trobem un camp erm i arran de riera, al vessant esquerre, hi ha el pou amb el rentador.

Localització

Poble: Riudellots de la Creu Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º03’27.2’’N / 002º48’42.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484426.0E / 4656184.3N

Descripció

Longitud del rentador: 3 metres Amplada del rentador: 3 metres Longitud de la llosa: Les laterals, 2,50 metres i la frontal, 3

metres

Amplada de la llosa: 0,56 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall juliol 2016

Construït transversalment al torrent de Marmanya, per sota la gorga i font de Can Gaià està situat al nord de can Gaià, des d’on baixarem per un camp direcció nord fins a trobar el torrent de Marmanya. Al final del camp hi ha una pista emboscada que ens portarà fins a la font i rentador.

Localització

Poble: Riudellots de la Creu Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º03’49.8’’N / 002º49’30.8”E Coordenades UTM-ETRS89: 485539.0E / 4656878.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,10 metres Longitud de la llosa: 1,52 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 153

5

Rentador del Viver de Can Janic

Riudellots de la Creu

Localització

Poble: Riudellots de la Creu Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º3’10.1’’N / 002º49’35.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485665.1E / 4655666.9N

Descripció

Longitud del rentador: 4 metres Amplada del rentador: 3,10 metres Longitud de la llosa: 0,60 metres Amplada de la llosa: 0,35; 0,72; 0,65; 0,60;

0,58, i 0,48 metres

Fondària: 1,00 metres

Tipus: públic

Ramon Casadevall juny 2015

És una gran bassa adossada al marge de la muntanya, en un lateral de la qual hi ha sis pedres inclinades, molt grans. S’emplena de l’aigua de la font de Can Janic. Per arribar fins a aquest rentador, cal agafar la carretera C-66, que va de Girona a Banyoles, i un cop passada la subestació de Palol de Revardit, hem d’agafar un camí a mà dreta, primer asfaltat i després terrer. Al cap d’uns mil metres, arribarem a una bifurcació, on hem d’agafar el camí de l’esquerra fins que trobem, també a l’esquerra, una construcció d’uns urinaris, antiga. Aquí hem de deixar el cotxe i seguir a peu uns cinquanta metres. Llavors hem d’agafar un corriol a mà esquerra i, quan trobem una bifurcació, seguir per la de l’esquerra fins a arribar a un pla amb una construcció petita, a l’interior de la qual s’amaga una font. Si mirem cap al marge de la dreta, veurem el rentador, a sota. L’aprofitaven els estadants de can Janic, can Tulsà i can Met Boscós.


154 Qui té roba per rentar?

6

PALOL DE REVARDIT

Viver de l’Hort d’en Giralt

Sant Martí de la Mota

Localització

Poble: Sant Martí de la Mota Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º02’42.8’’N / 002º48’32,7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484199,4654816.0N

Descripció

Longitud del rentador: 9,60 metres Amplada del rentador: 3,00 metres Longitud de la llosa: 4,60 metres Amplada de la llosa: 0,75 metres Fondària: 0,95 metres

Tipus: públic

Ramon Casadevall abril 2016

És un viver més o menys rectangular, que manté força aigua a dins, la qual prové d’uns reixorts que hi ha en el mateix viver. Es va construir tot aprofitant una paret rocosa, amb un sobreeixidor a l’esquerra, cap al torrent de la Casa Cremada. Té set lloses per rentar, algunes més treballades que les altres. Es troba per sota can Masfont, a la qual s’arriba per una pista que surt al començament de la carretera que porta a Sant Martí de la Mota des de la República. El rentador se situa a prop del marge esquerre del torrent de la Casa Cremada, poc abans que aquest torrent s’ajunti amb el torrent del Camp de l’Illa i formin el rec de la Font. L’accés és molt embardissat. Hi anaven a rentar els de can Masfont i els de can Giralt.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 155

Rentador del Viver de Can Verdera Sant Martí de la Mota. 7

DESAPAREGUTS 8 Rentador de Can Xargay. A Palol de Revardit. S’emplenava de l’aigua de la font de Can Valencià i el feien servir les cases del veïnat de Borrell, com can Pujiula, can Fidel i can Valencià. 9 Rentador de Ca l’Estanyol. A Palol de Revardit. Es trobava a ca l’Estanyol. Era també un viver i, com el de Can Xargay, s’emplenava amb l’aigua que mitjançant una galleda i una corretja es pouava del pou que hi havia a tocar.

Ramon Casadevall maig 2016

Per arribar-hi, hem d’agafar la carretera que va a Sant Martí de la Mota, des d’on ens dirigirem cap a Creixells. Després d’uns quants revolts seguits, trobarem una pista a la dreta que surt a uns cent vuitanta graus. L’haurem de seguir uns deu minuts, fins que trobem can Bartri, una casa en ruïnes. Hem de baixar a l’esquerra fins a un prat erm, on trobarem una pista molt embardissada a la dreta i poc després una altra, a l’esquerra. Davant nostre, veurem uns pollancres alts i un salze que marquen la posició del rentador. Té una forma una mica irregular, amb el rec de sortida a la dreta. Les lloses són peces d’uns cinquanta centímetres i té un regató petit per la part de fora del safareig. S’emplenava amb l’aigua de la font de Can Verdera. Les dones hi havien de rentar agenollades. Actualment està pràcticament inaccessible per les bardisses, els aranyoners i els arços que hi creixen descontroladament.

Localització

Poble: Sant Martí de la Mota Municipi: Palol de Revardit Coordenades GPS-WGS84: 42º02’46.1’’N / 002º47’30.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482764E / 4654920N

Descripció

Longitud del rentador: 6,50 metres Amplada del rentador: 5 metres Longitud de la llosa: 5 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: privat


156 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit

Porqueres

Sant Miquel de Campmajor Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 157

1 Rentador de Sant Andreu. Mata

9 Rentador del Viver de Can Nierga. Pujarnol

17 Rentador de la Font de la Casilla. Porqueres

2 Rentador de Can Frigola. Mata

10 Rentador del Viver de Can Vila. Pujarnol

18 Rentador del Canyer. Pujarnol

3 Rentador del Viver d’en Guardiola. Miànigues

11 Safareig de Can Gelada. Pujarnol

19 Rentador de Cal Pau Torre. Pujarnol

4 Rentador de Can Casadevall-Xargay. Miànigues

12 Rentador del Molí de Can Traver. Usall

20 Rentador del Puig. Pujarnol

5 Rentador del Castell . Porqueres

13 Rentador de Can Ferrerós. Mata

21 Rentador de la Font del Collet. Pujarnol

6 Rentador del Viver de la Canova. Porqueres

14 Rentador. Mata

22 Rentador de la Font de Can Cona. Usall

7 Rentador del Viver de Can Llotir. Porqueres

15 Rentador de Can Campolier. Miànigues

8 Rentador del Viver de Can Rodeja. Pujarnol

16 Rentador dels Tenyers. Porqueres

< Porqueres (Consorci de l’Estany)


158 Qui té roba per rentar?

PORQUERES

E

l municipi de Porqueres és el segon municipi en extensió de la comarca del Pla de l’Estany i ocupa bona part del pla de Banyoles. Des d’un punt de vista hidrològic, pel nord limita parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, o riera de Merlant, afluent del Ser, per la banda dreta. Pel costat meridional, passa per la carena de la serra on hi ha el vessant esquerre del Revardit, a l’altura de la capçalera. En el límit oriental, que es troba travessat per aquest riu, el municipi s’interna terra endins en direcció cap a l’est, on hi ha els veïnats de Miànigues i Mata; aquest darrer, a la vora del riu Terri. Més al nord, el límit oriental coincideix amb la riba occidental de l’estany de Banyoles i del pla d’Usall. I, per últim, queda el sector occidental del terme, que és el més accidentat, amb els contraforts del massís de Rocacorba que formen les serres de Pujarnol, a la capçalera del Matamors, Sant Patllari i Can Ginestar. Tot i que el municipi té, dins del territori, diversos cursos d’aigua, curiosament són pocs els rentadors que s’hi poden associar; en canvi, són molts més els que es nodreixen de les aigües de les fonts, que en té un bon nombre. Així, per exemple, en el camí que va de Pujarnol a Sant Patllari, les Comes i can Camós es rentava a cadascuna de les fonts que hi havia a tocar. També s’utilitzaven les basses, que tant s’emplenaven de l’aigua d’alguna font propera com de l’aigua de la pluja o d’alguna torrentera. És el cas de can Vinyes de Pujarnol, que rentaven en una bassa que hi havia una mica més amunt de la casa, camí del collet de Pujarnol, a tocar d’uns xalions.

Un altre aspecte que es pot destacar d’aquest municipi és que, com que està format per un conjunt de nuclis dispersos en un espai geogràfic ampli, els rentadors que s’hi van anar construint sempre van ser per iniciativa privada. Això no vol dir, però, que no fossin compartits, com en el cas del rentador del Castell de Porqueres, que a banda dels propietaris i els masovers també el feien servir els estadants de la casa que hi havia a tocar de l’església, que avui en dia és la rectoria. Sempre, però, hi ha una excepció, i en aquest cas és en el veïnat de Mata, on sí que hi havia un rentador públic per als veïns. Tanmateix, aquest era un cas aïllat dins del municipi i possiblement tenia a veure amb una necessitat sorgida pel creixement demogràfic d’aquest veïnat, que es trobava proper a la carretera de Girona i al ferrocarril, que en aquells anys enllaçava Banyoles amb Palamós. Si bé hem dit que de rentadors, ja fossin públics o privats, o associats a rius o a fonts, n’hi havia per tot el municipi, hi ha un veïnat que no es pot incloure en aquesta afirmació: Usall, on pràcticament no n’hi va haver cap, tret del de l’única font del veïnat, la de Can Cona. Com que els pous tenien l’aigua a una fondària de cinquanta metres, el que feien era tenir una o dues basses a cada casa que s’omplien en temps de pluges. Sempre hi havia qui anava a la platja d’Espolla, on l’aigua aguantava més. Quan a les basses no hi havia aigua, però, no hi havia més remei que baixar a l’Estany, als rentadors que hi havia al veïnat de Lió. Actualment, totes les basses estan seques o han desaparegut i, des d’un temps cap aquí, les surgències no brollen com abans. És molt difícil veure com ragen i l’aigua dels pous es troba a deu metres més avall.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 159

1

Rentador de Sant Andreu

Mata

2

Rentador de Can Frigola

Mata

Joan Anton Abellan juny 2015

Aquest rentador es troba darrere mateix de l’església de Sant Andreu de Mata. Consisteix en un quadrat ampli, amb una llosa a cada banda, una de travertí i l’altra de ciment, posades de cara a cara. L’aigua arribava per una canalització que ve del riu Terri, que també es feia servir per regar les hortes. Es troba en força bon estat i l’utilitzaven els de can Costabella i la majordoma del capellà de Sant Andreu.

Localització

Poble: Mata Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’25.8’’N / 002º47’01.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 482128.3E / 4661698.6N

Descripció

Longitud del rentador: 2,82 metres Amplada del rentador: 2,30 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres, la de pedra, i 0,47 metres, la de ciment Fondària: 0,55 metres

Joan Anton Abellan novembre 2015

Aquest viver, gran i amb forma rectangular, es troba a can Frigola. Tenia dues lloses de rentar, una per als propietaris de la casa, de més bona qualitat, i una altra per als masovers, de travertí. Ha estat restaurat i es troba molt ben conservat. S’emplenava de l’aigua que hi arribava per una derivació del rec Major. També servia de «piscina» per a la mainada de la casa.

Localització Tipus: privat

Poble: Mata Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’35.5’’ E / 002º46’57.9’’N Coordenades UTM-ETRS89: 482039.1N / 4661997.0E

Descripció

Longitud del rentador: 6,75 metres Amplada del rentador: 2,75 metres Longitud de la llosa: 1,95 metres cadascuna Amplada de la llosa: 0,47 metres i la dels masovers, 0,45 metres Fondària: 0,70

Tipus: privat


160 Qui té roba per rentar?

PORQUERES

Rentador del Viver d’en Guardiola Miànigues

Rentador de Can Casadevall-Xargay Miànigues

3

4

Ramon Casadevall gener 2016

És una bassa rectangular, amb les parets lliscades. La llosa de rentar estava formada per diferents pedres, la part superior de les quals posteriorment es va cimentar i s’hi va afegir un regató per escórrer l’aigua. Al costat de ponent hi ha l’entrada de l’aigua de la mina de Can Guardiola, la qual anava del pou al safareig amb desnivell, de tal manera que quan arribava a una certa altura la sobrant no es perdia sinó que anava a parar al safareig. L’amplada d’aquesta mina, de llargària considerable, és tan gran que fins i tot pot passar-hi una persona. Actualment està abandonat i sec, però en bon estat de conservació. Es troba enmig d’un camp, al sud de can Guardiola, el qual se situa davant de l’església de Sant Romà de Miànigues. Feia de rentador públic i l’utilitzaven també els de can Xargay i can Tomàs, entre altres.

Localització

Poble: Miànigues Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’20.8’’N / 002º45’22.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479839E / 4661548N

Descripció

Longitud del rentador: 9,40 metres Amplada del rentador: 5,60 metres Longitud de la llosa: 4,40 metres Amplada de la llosa: 0,65 metres Fondària: 1,60 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan març 2016

Si seguim el camí que travessa el nucli de Miànigues, a l’est de l’església de Sant Romà i un cop passat can Viladiu, a l’esquerra, trobarem aquest rentador. Té una planta gairebé quadrada i s’hi podia rentar per tres dels costats. En un té una llosa sencera, amb un regató per desguassar; els altres dos són blocs, un al costat de l’altre. S’emplenava de l’aigua d’un pou que hi ha a tocar. Actualment està força ben conservat.

Localització

Poble: Miànigues Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’23.5’’N / 002º45’26.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479938.0E / 4661632.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,00 metres Amplada del rentador: 2,90 metres Longitud de la llosa: 1,87 metres (les altres, la meitat) Amplada de la llosa: 0,56 metres (la resta, 0,44 metres) Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 161

5

Rentador del Castell

Porqueres

Localització

Poble: Porqueres Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 46º07’17.3’’N / 2º44’52.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479173.0E / 4663293.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,05 metres Amplada del rentador: 1,90 metres Longitud de la llosa: 4,05 metres Amplada de la llosa: 0,55 metres Fondària: 1,90 metres

Tipus: privat Bibliografia:

RUSTULLET NOGUER, Miquel. «L’abeurador i safareig de Porqueres». El Pla de l’Estany [Banyoles], núm. 45 (octubre 2004).

Joan Anton Abellan novembre 2015 Josep Maria Abellan 1950

Era un rentador rectangular, actualment força malmès (hi falta la llosa de rentar i la piràmide que coronava la font). Servia també d’abeurador i tenia una llosa de rentar al llarg d’un dels costat. Estava situat sota mateix de la plaça de l’església de Santa Maria de Porqueres. Juli Bosch Coderch, que havia estat masover de can Morgat, recorda que quan anava a estudi, pels volts de 1928 i 1930, ja hi era. Segons explica Joan Port Frigolé, era bastant gran, perquè també hi podia anar el bestiar, i es proveïa de l’aigua que, canalitzada, venia des de la deu dels Tenyers, passant per l’hort del Castell. En un principi, el feien servir les dues famílies masoveres del Castell i els de ca l’Escolà, la casa on ara hi ha la rectoria. Però segons Carme Tarrés Taberner, filla dels masovers que l’any 1947 van substituir la família Port Frigolé, la seva família ja no l’havia fet servir, ja que havia construït un safareig dins del pati del Castell.

Josep Maria Mateu 1935


162 Qui té roba per rentar?

PORQUERES

Rentador del Viver de la Canova Porqueres

Rentador del Viver de Can Llotir Porqueres

6

7

Ramon Casadevall gener 2016

Es troba totalment abandonat i embardissat. Hi falten algunes lloses, i la resta són pedres poc treballades. Té les parets lliscades i està sec. Es va construir dins la llera del torrent que baixa de la font de la Canova. El feien servir els de la Canova i els de can Montalt. Per accedir-hi, des de les Estunes hem d’agafar la pista que puja a la Canova, fins que en trobem una altra, a la dreta, que passa pel mig de dos tancats. L’hem de seguir fins a un camp que hi ha més o menys rodó, a la dreta. A l’altre costat d’on ens trobem, veurem la font i el rentador.

Localització

Poble: Porqueres Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’46.3’’N / 002º44’17.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 478347.0E / 4662339.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,80 metres Amplada del rentador: 3,30 metres Longitud de la llosa: 3,80 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall gener 2016

És un rentador de planta quadrada, amb la llosa reformada, que es troba en bon estat de conservació. De fet, l’aigua de la bassa encara s’utilitza per regar. Des del veïnat de Cal Germà, a la carretera de Banyoles a Sant Miquel de Campmajor, hi ha una carretera que puja fins a can Llotir i que després es converteix en una pista que arriba fins a Sant Patllari. La bassa es troba adossada a la casa, d’on recull les aigües pluvials, tot i que quan la font de Can Llotir raja també hi aporta aigua.

Localització

Poble: Porqueres Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º07’06.2’’N / 002º43’55.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 477849.0E / 4662957.0N

Descripció

Longitud del rentador: 10,00 metres Amplada del rentador: 10,00 metres Longitud de la llosa: 2,00 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 1,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 163

Rentador del Viver de Can Rodeja Pujarnol 8

Rentador del Viver de Can Nierga Pujarnol 9

Ramon Casadevall gener 2016

És un viver gran, de forma rectangular, amb un sobreeixidor al costat esquerre i una llosa que sobresurt pel costat del marge, des d’on encara degoteja aigua. Es troba abandonat i del tot embardissat, però encara manté una mica d’aigua. Per poder-lo trobar, cal prendre la carretera que porta de Banyoles a Sant Miquel de Campmajor, i un cop passat el collet del Salt del Matxo o la Creu de Rodeja, a uns cent metres a la dreta, hem d’agafar una pista que ens du a can Rodeja. A sota d’aquesta casa trobarem el viver, que s’emplena amb l’aigua que hi arriba de la mina de Rodeja, la qual la recull de la Costa Llarga.

Localització

Poble: Pujarnol Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º07’56.1’’N / 002º43’11.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 476842E / 4664497N

Descripció

Longitud del rentador: 14 metres Amplada del rentador: 4 metres Longitud de la llosa:

2,35 metres de rajols i 0,75 metres de ciment Amplada de la llosa: 0,57 metres Fondària: 1,10 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall maig 2016

És un rentador de forma rectangular, en el qual podem trobar, en un lateral, dues petites pedres de rentar, separades 0,58 metres entre si. Per arribar-hi, cal agafar el camí que del bosc de Can Ginebreda porta al collet de Pujarnol i que passa per can Nierga. A uns cent metres més amunt d’aquesta casa, en un entorn embardissat i a mà esquerra del camí, es pot veure la font, un abeurador i el rentador, que s’emplena de l’aigua de la font.

Localització

Poble: Pujarnol Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’37.2’’N / 002º42’15.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 475558.0E / 4662069.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,75 metres Amplada del rentador: 1,60 metres Longitud de la llosa: 0,80 metres i 0,65 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat


164 Qui té roba per rentar?

PORQUERES

Rentador del Viver de Can Vila Pujarnol 10

11

Safareig de Can Gelada

A Pujarnol

Ramon Casadevall desembre 2015

Ramon Casadevall agost 2016

Aquest viver es troba dins la finca de can Vila, a llevant de la casa i a sota la font del mateix nom. Actualment està molt ben conservat. Té forma rectangular i és una construcció molt sòlida, amb carreus grans. La llosa de rentar està formada per dues lloses de pedra tallada, amb un sobreeixidor a l’esquerra, també de pedra tallada.

A la carretera de Banyoles a Rocacorba, poc abans del quilòmetre 5, cal trencar a mà esquerra i agafar una pista de terra que porta a can Gelada. Un cop a l’altura de la casa, hem d’agafar una pista vella en direcció a cal Rajoler. Just abans que s’ajunti amb la carretera nova, trobem el viver, a sota de la carretera i a tocar d’una entrada a uns camps.

Can Vila és la casa que es troba a mà dreta pocs metres abans d’arribar al nucli de Pujarnol, des de la carretera que de Banyoles porta a Rocacorba.

Actualment està embardissat i sec, molt tapat per la vegetació (i fins i tot per arbres) i hi ha desaparegut la paret del mig. S’alimentava de l’aigua de la font de l’Om i s’utilitzava per regar els horts i també per rentar la roba dels masovers de can Gelada, motiu pel qual estava dividit en dos, així cada masover utilitzava el seu.

Localització

Poble: Pujarnol Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º06’17.1’’N / 002º42’37.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 476058E / 4661448N

Descripció

Longitud del rentador: 8,25 metres Amplada del rentador: 6,00 metres Longitud de la llosa: 3,00 metres Amplada de la llosa: 0,75 metres Fondària: 2,00 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: A Pujarnol Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º5’43.8’’N / 002º42’46.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 476249E / 4660418N

Descripció

Longitud del rentador: 4,95 metres Amplada del rentador: 4,50 metres Longitud de la llosa: 1,00 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 2,00 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 165

12

Rentador del Molí de Can Traver

Usall

Localització

Poble: Usall Municipi: Porqueres Coordenades GPS-WGS84: 42º09’03.5’’N / 002º45’27.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479981E / 4666567N

Descripció

Longitud del rentador: 8,90 metres Amplada del rentador: 5,50 metres Longitud de la llosa: 1,75 metres i 1,20 metres Amplada de la llosa: 0,64 metres i 0,63 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan març 2016

És un safareig de forma rectangular, molt gran, amb dues pedres de rentar, una feta de quatre lloses i l’altre de pedra de Girona, molt treballada. Aquesta darrera podria ser que fos per als propietaris de can Traver i l’altre, la de llosa, per a les cases veïnes. Es troba dins la finca de can Traver, al nord, on hi ha el molí que puja aigua del pou i que emplenava aquest rentador, que ha estat restaurat.


166 Qui té roba per rentar?

PORQUERES

DESAPAREGUTS

13 Rentador. A Mata. Públic Longitud: 4,80 metres Amplada: 1,30 metres Longitud llosa: 4,80 metres Era un rentador públic que possiblement en un primer moment fou «un lavadero para los matarifes de cerdos». De fet, la primera referència la tenim el mes de gener de 1912, en les actes del Ple de la Junta Municipal de Vocals Associats, quan diu que «se lavan los intestinos de dichos animales en una acequia que pasa cerca a el lado», motiu pel qual «se acuerda construir un lavadero en una de las orillas del río Terri que pasa por el mencionado pueblo y avisar a los que matan cerdos que queda prohibido lavar en la referida acequia». Per tant, possiblement es va convertir en un rentador públic perquè, quan es van construir els escorxadors nous, aquest rentador va quedar en desús i possiblement el van començar a utilitzar les dones de l’entorn, que fins llavors rentaven a la séquia abans esmentada. D’aquesta manera, a poc a poc es va anar convertint en un rentador públic. La séquia passava a tocar de la carretera i es trobava en uns terrenys per on passava la línia de ferrocarril de Palamós - Girona - Banyoles. D’aquí que, quan el 1954 es va voler reformar el rentador, l’alcalde va haver de demanar autorització al «Sr. Ingeniero de la Carretera del Estado de Gerona a Olot», per reformar el «lavadero público colindante con la carretera del Estado de Gerona a Olot, en su quilómetro 11, hectómetro 4». Aquestes reformes consistien a poder arreglar el rentador per «lavar en pie». Finalment, i un cop acabats tots els tràmits, es va contractar, per un import de 1.940 pessetes, a un tal L. Fraguell perquè les dugués a terme. Aquesta primera obra es va acabar el juny de 1956 i l’any següent es va tornar a demanar un permís per aixecar-hi un mur i deixar-lo, tal com es pot llegir en la memòria de la reforma, «enlucido su interior de portland, con su correspondiente pavimento y “rentadora” sin “cadiretas”».

14 Rentador de Can Ferrerós. A Mata. A llevant de can Ferrerós, l’actual ajuntament de Porqueres, hi havia un rentador, que s’emplenava amb l’aigua que arribava del riu Terri mitjançant una derivació. Segons recorda Joaquima Fusellas, que hi vivia de petita, estava rodejat d’uns lledoners molt grans que hi feien ombra.

15 Rentador de Can Campolier. A Miànigues. Era una bassa enllosada que recollia les aigües pluvials. En una primera bassa es dipositava el fang i l’aigua neta sobreeixia cap al rentador. S’hi accedia per unes escales i actualment està enterrat. Es trobava dins l’era de can Campolier. Hi rentaven els propietaris de can Campolier i les dues masoveries de la casa.

16 Rentador dels Tenyers. A Porqueres. Es trobava a la mateixa font, també anomenada Pou d’en Quim o de Ca l’Abellar, just darrere l’actual escola del Frigolet. 17 Rentador de la Font de la Casilla. A Porqueres. S’hi pot accedir des del pont de la carretera que porta a Sant Miquel de Campamor, en el punt on creua el rec de Brenys. La font de la Casilla, que està abandonada des de l’any 1974, i les restes del rentador, del qual només queda dempeus un dels murs, es troben a tocar de la llera del rec, al marge esquerre.

Enric Estraguès. 2011

18 Rentador del Canyer. A Pujarnol. Només sabem que des de Sant Bartomeu de Matamala sortia un corriol, molt difícil de seguir avui en dia, que duia a can Pau Sord, a sota de la qual es trobava la font del Canyer, on s’havia adaptat un lloc per rentar-hi la roba.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 167

19 Rentador de Cal Pau Torre. A Pujarnol. Del camí que va del bosc de Can Ginebreda a can Nierga en surt a mà dreta un altre, avui en dia convertit en corriol, que porta a cal Pau Torre, on hi havia aquest rentador. Actualment es troba totalment abandonat i gairebé desaparegut (només se’n pot veure el llit de la bassa i part dels murs). El lloc des d’on les dones rentaven està totalment colgat de terra. Era una bassa de forma ovoïdal, amb parets de pedra (de 6,00 per 3,00 metres), en un lateral de la qual tenia una llosa per rentar. Les dones hi avien de rentar agenollades.

qual després d’emplenar-la vessava i fluïa fins al rec de la Mina. Arran de la construcció del nou camí de Pujarnol a Sant Patllari, el subministrament d’aigua a la font va quedar tallat i la bassa va quedar soterrada per la terra.

Joan Anton Abellan octubre 2015

Enric Estraguès. 2011

21 Rentador de la Font del Collet. A Pujarnol. S’hi accedia pel camí que anava de Pujarnol a Biert. La font del Collet, que actualment està seca, es trobava a uns cent seixanta metres abans d’arribar al collet de Can Gelada. De fet, aquesta font era un biot tancat per tres lloses, d’on sortia l’aigua que alimentava una bassa situada a uns metres més avall, on hi anaven les dones de les cases properes a rentar-hi la roba.

20 Rentador del Puig. A Pujarnol. A tocar de l’antic camí que anava de Pujarnol a Sant Patllari i a uns cinc-cents metres abans d’arribar al mas el Puig, es trobava, a mà esquerra, una bassa força gran amb rentadora, que s’emplenava amb l’aigua de la font del Puig, la

22 Rentador de la Font de Can Cona. A Usall. Està totalment desaparegut. Estava situat dins la finca de can Cona, a tocar de la font del mateix nom, i feia les funcions de rentador públic, de manera que, com recorda Dolors Surroca, cada casa tenia un dia per anar-hi a rentar.


168 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres

Sant Miquel de Campmajor Serinyà

Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 169

1 Rentador de Can Bertrà. Falgons 2 Rentador del Rec de la Font de Cansús o dels Cassos. Falgons 3 Rentador de Can Plantés. Falgons 4 Rentador de la Casanova. Falgons 5 Rentador. Falgons 6 Rentador del Molí de Can Plana o de la Font del Molí.

Sant Miquel de Campmajor

7 Rentador del Ritort. Sant Miquel de Campmajor 8 Rentador de Ca l’Estany. Sant Miquel de Campmajor 9 Rentador del Pujol. Sant Miquel de Campmajor 10 Rentadors de Can Planaferrana. Sant Miquel de Campmajor 11 Rentador de Can Rovira. Sant Miquel de Campmajor 12 Rentador del Regadiu de Can Jofre. Sant Miquel de Campmajor 13 Rentador de Can Soler Vell. Ventatjol 14 Rentador de la Cadamont. Ventatjol 15 Rentador de les Carreres. Ventatjol 16 Rentador del Castell. Falgons 17 Rentador de la Casanova. Falgons 18 Rentador del Molí de Roca. Sant Miquel de Campmajor 19 Rentador de Can Sagnari. Sant Miquel de Campmajor 20 Rentador de Can Talaia. Sant Miquel de Campmajor 21 Rentadors de Can Brugada. Sant Miquel de Campmajor 22 Rentador de Can Soler Nou. Sant Miquel de Campmajor 23 Rentador dels Masovers de la Cadamont. Ventatjol

< Sant Miquel Campmajor (Joan Anton Abellan)


170 Qui té roba per rentar?

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

E

l municipi de Sant Miquel de Campmajor és un municipi molt ric en cursos d’aigua, i no tan sols perquè té diversos estanyols (actualment n’hi ha vint-i-set de documentats), sinó també perquè té rius, rierols i torrents. Aquest fet fa que, a diferència dels altres municipis de la comarca, la presència de rentadors s’associï a les grans cases pairals, les que tenien masovers (com el castell de Falgons –desaparegut quan van fer la carretera–, la Cadamont, can Rovira, can Planaferrada o can Plantés), i no al poble en si, els habitants del qual anaven a rentar directament en els diversos cursos d’aigua. Així trobem que els pocs rentadors que podríem anomenar públics eren els que hi havia a la mateixa llera del riu. Consistien en una paret d’obra, a manera de presa, al cim de la qual hi havia la llosa de rentar, com el del Ritort, on hi anaven els de la Casica, la Guàrdia, la Barraca i el Pou; el del rec que ve de la font de Cansús, que el feien servir els del Castellot, can Bruguer, can Pons i cal Sabater, o el que hi havia a Ventatjol, al rec de Can Taiant, sota el pont de Can Soler. El que més s’assemblaria a un rentador d’obra, quadrat, com el que hi ha a la major part dels pobles de la comarca, i que tenia una funció pública, era el que hi ha passat el poble de Falgons, de camí a can Baldirot, construït pels estadants de diferents masos: els de can Masó, can Plantés, can Baldirot i can Perecollell. Fora d’aquests, i a causa de la gran diversitat de punts d’aigua, cadascú s’adaptava al que tenia més a tocar. A Collferrer treien l’aigua del pou i emplenaven els cossis; el mateix que feien a can Brugada, on l’euga, voltant, feia pujar l’aigua als tres safareigs que hi havia. A l’estany de la Coromina, a part dels mateixos amos, hi anaven moltes cases dels voltants, sobretot quan es quedaven sense aigua, com els del Corral, que carregaven una panera amb tota la roba dins del carretó de la burra. «En general», diu en Valentí de can Pla, «en aquest estany hi havia tres o quatre pedres i tothom es portava el seu rentador de fusta». En el cas de les basses, i tret d’alguna excepció (com és la bassa del Molí d’en Plana, on hi havia una llosa que servia de rentador i on les dones podien rentar dretes), majoritàriament s’havien d’acontentar amb una llosa i el seu propi rentador de fusta. Així ho feien els de mas Ferriol, can Talaia, el Puig Mitjà i les Comaleres, així com els de can Bosch, can Reig, can Coma, la Casota i can Pradoi, entre d’altres. Fins i tot, els del molí que hi ha a tocar de can Rovira rentaven a la bassa del mateix molí i els de Falgons anaven a una bassa que es trobava més amunt de l’actual font de Cansús quan el rentador que hi havia al riu estava ple. Ara bé, també hem de tenir present que, com que el bestiar sostenia en part l’economia familiar, moltes vegades aquestes basses, com la de la Canova, es reservaven per a la casa i el bestiar petit, com xais, porcs i gallines, i s’anava a rentar i abeurar el bestiar més gran, com ara cavalls i vaques, al riu.

Així mateix, el que era més habitual en una època en què els rius rajaven molt més que ara era aprofitar les diferents gorgues i basses naturals que formaven els cursos fluvials que travessaven la vall. En aquests casos, de la mateixa manera que es feia en les basses que hi havia en els masos, cada dona portava el seu rentador, amb una saca per als genolls, i tenia la seva pròpia pedra, que calia vigilar perquè a vegades les riuades se l’emportaven. Si no tenien cap llosa, aleshores aquesta se substituïa per una fusta allargada que es recolzava dins del riu, i un extrem servia per refregar la roba i l’altre, protegit per una saca, per poder agenollar-se amb una certa comoditat. Aquest era el cas, per exemple, del veïnat de la Pocafarina, les cases del qual estaven tan disperses i allunyades unes de les altres que totes les dones tenien la seva bassa o gorga dins la llera de l’Arn. A tall d’exemple d’aquesta distribució, tenim que la bassa on hi ha l’hort de Cal Ferrer la feien servir els de can Barnola; la de can Llambert, els de cal Secretari i els del Mas Nou; una mica més amunt, els de can Sala i després els de can Ramon Benet; a sota de cal Ferrer, els de cal Nen i els de can Rafel, i més avall, els de can Batista. Els de l’hostal de l’Arn ho feien una mica més amunt de la font; els del Corral anaven al rec del Corral, i els del Pou en una gorga, al rec que hi havia –avui en dia, totalment sec– a l’altra banda de la carretera. També anaven al rec els de can Coma, que ho feien al que ve de la font de la Coma. Els de la Fleca, els de can Teixidor i moltes altres cases de la vall, com els de Collferrer, anaven al gorg Blau quan la bassa que tenien a casa seva, que s’emplenava d’aigua de la pluja, estava seca. Els de la zona de can Guerra i la Canova, juntament amb can Fuster i la Quintana, anaven al rec de Campmajor, tot i que en Joaquim Pratsevall, de can Guerra, diu que quan baixava poca aigua agafaven un carretó i anaven a la font de la Burada, que estava a més de mitja hora de casa seva. Al riu Ser hi anaven els de les Carreres, el Castell de Roca, el Segalàs i el Molí de Roca, els quals antigament, segons recorda en Xavier Fàbrega, havien tingut un rentador en el mateix canal que portava l’aigua a la bassa del molí. Fins i tot, en anys de sequera, baixaven al Ser els de la Cadamont i els seus masovers, que, si bé tant uns com altres tenien els seus rentadors, aquests s’omplien només amb l’aigua de pluja. I, al rec de Pont de lesTables, també conegut com a riera de Can Nierga, hi anaven els de la Casanova de Sant Miquel. Maria Vives explica una última curiositat: De jove va treballar a can Rovira i deia que, tot i tenir el rentador de la casa, quan podia anava fins als bullidors, ja que encara que hi havia de rentar agenollada si més no l’aigua era calenta. Per resumir, podem dir que a la vall de Campmajor la majoria de les dones aprofitaven els recursos naturals. Això no vol dir que no hi hagués rentadors, sinó que n’hi havia en una quantitat menor que en altres municipis del Pla de l’Estany.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 171

1

Rentador de Can Bertrà

Falgons

Localització

Poble: Falgons Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’37.0’’N / 002º39’58.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 472403.0E / 4662065.0N

Descripció

Longitud de la llosa: 0,70 metres (totes dues són iguals) Amplada de la llosa: 0,55 metres (totes dues són iguals)

Tipus: privat

Joan Anton Abellan octubre 2015

És el rentador del mas amb el mateix nom, al qual s’accedeix per un camí que surt del km 3 de la carretera que porta a Falgons. El rentador, que s’emplena amb l’aigua d’una surgència, es troba en bon estat, tot i que està cobert d’esbarzers que el propietari deixa créixer perquè facin ombra a l’aigua i així la mantinguin transparent. El rentador és una bassa, en un dels extrems de la qual hi ha dues lloses individuals, separades entre si per 0,60 metres i col·locades en sentit transversal, de manera que la part més llarga queda perpendicular al mur.


172 Qui té roba per rentar?

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentador del Rec de la Font de Cansús o dels Cassos Falgons 2

3

Rentador de Can Plantés

Falgons

Joan Anton Abellan octubre 2015

Es troba situat sota la rectoria de Sant Vicenç de Falgons, a la llera del riu. Està format per una llosa que corona una represa d’uns dos metres i mig de llarg. Actualment està molt embardissat i, tot i que sembla que la llosa està força preservada, la presa ja no reté l’aigua al cent per cent. Inicialment només s’hi accedia baixant per la banda dreta, la del castell, però, en posterioritat, un pastor amb un ramat d’ovelles va fer-hi un camí a l’altra banda, la de la rectoria. Des de llavors s’hi accedeix per ambdós marges. En Pere de can Pons encara recorda alguna de les dones de can Bruguer baixant un cossi amb aigua calenta i com estenien la roba sobre els matolls del marge esquerre. El sabó el guardaven en un forat entre les pedres. El feien servir els del Castellot, can Bruguer, can Pons i cal Sabater.

Localització

Poble: Falgons Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’29.6’’N / 002º39’39.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 471948.3E / 4661850.9N

Descripció

Longitud de la llosa: entre 2,00 i 2,50 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: públic

Joan Anton Abellan octubre 2015

El rentador es troba darrere del mas del mateix nom, al qual s’arriba per la carretera GIV-5246, un cop passat el poble de Falgons, a mà dreta. És una construcció rectangular, amb una llosa en un dels extrems. que s’emplena per l’aigua canalitzada que li arriba d’una font.

Localització

Poble: Falgons Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’17.2’’N / 002º39’24.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 4471626.0E / 4661461.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,90 metres Amplada del rentador: 3,90 metres Longitud de la llosa: 3,90 metres Amplada de la llosa: 0,35 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 173

4

Rentador de la Casanova

Falgons

Localització

Poble: Falgons Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’43.0’’N / 002º40’29.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473140.1E/ 4662260.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,60 metres Amplada del rentador: 2,50 metres Longitud de la llosa: 2,60 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan octubre 2015

Es troba al nord de la Casanova de Falgons, a la qual s’arriba per un camí que surt a mà dreta de la carretera de Sant Miquel a Falgons poc abans del km 2, al trencall del mas Ramió. És un viver de forma rectangular i amb una llosa inclinada en un dels laterals. El va construir el que n’era el propietari, Isidre Batlle, a finals dels anys seixanta del segle passat. Actualment es troba en bastant bon estat de conservació.r.


174 Qui té roba per rentar?

5

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentador

6

Falgons

Rentador del Molí de Can Plana

Sant Miquel de Campmajor

Joan Anton Abellan octubre 2015

Joan Anton Abellan octubre 2015

Un cop s’arriba al final de la carretera GIV-5246, passat el poble de Falgons, comença un camí carreter que al cap de pocs metres es bifurca. Cal agafar el de l’esquerra, que porta al mas Baldirot. El rentador es troba a pocs metres a mà dreta. Aquest rentador, molt embardissat, s’emplena amb l’aigua que li arriba de la font de Perecollell. Servia també d’abeurador per al bestiar i el van construir entre els de can Masó i mas Baldirot (aleshores dues masoveries de can Plantés), els mateixos de can Plantés i can Perecollell.

Localització

Poble: Falgons Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’08.3’’N / 002º39’22.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 471580.0E / 4661219.5N

Descripció

Longitud de la llosa: 5,00 metres Amplada de la llosa: 3,00 metres

Tipus: privat

Antigament era una gran bassa d’aigua, amb peixos, on la gent hi anava a pescar. S’emplenava amb l’aigua del riu Ritort, la qual es feia servir tant per regar com per produir corrent en aquesta casa i a la de can Planaferrana. El rentador es va construir en el mur d’aquesta bassa, a tocar de la casa, als anys quaranta del segle passat. Es conserva gairebé intacte i consisteix en un coronament inclinat, al cim del mur, fet amb rajols. Va estar en funcionament fins a finals dels seixanta, quan els estadants del Molí de Can Plana van comprar una màquina de rentar roba.

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º07’27.1N / 002º40’30.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473140.0E / 4663619.0N

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 175

7

Rentador del Ritort o de la Font del Molí

Sant Miquel de Campmajor

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º07’24.9’’N / 002º40’25.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 470013.4E / 4663527.1N

Tipus: públic

Joan Anton Abellan octubre 2015

Era un rentador senzill, fet a la mateixa llera del riu Ritort, que consistia en una paret d’obra, construïda perpendicularment al curs de riu, a manera de presa, al cim de la qual hi havia la llosa de rentar. L’aigua s’escorria pels laterals d’aquesta paret, per unes ranures que hi havia a l’alçada de la llosa de rentar. Avui en dia, la paret està gairebé derruïda. Era el rentador que feien servir els de la Casica, la Guàrdia (quan el que tenien a tocar de casa estava sec), can Masdéu, cal Viu, la Barraca i el Pou.


176 Qui té roba per rentar?

8

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentador de Ca l’Estany

Sant Miquel de Campmajor

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’40.7’’N / 002º40’42.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473404.0E / 4662180.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,20 metres Longitud de la llosa: 4,20 metres Amplada de la llosa: 0,43 metres Fondària: 0,60 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan octubre 2015

És una bassa quadrada, partida en dos i coberta de rajola inclinada pels quatre costats, que possiblement l’emplenaven amb l’aigua del pou que hi ha a tocar. Es troba a la carretera que porta a Falgons, a mà dreta, sota els camps de Ca l’Estany. Actualment està abandonat i sense aigua, i a l’interior hi ha crescut un arbre.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 177

9

Rentador del Pujol

Sant Miquel de Campmajor

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º06’17.7’’N / 002º40’49.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473568.4E– 4661487.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,00 metres Amplada del rentador: 3,90 metres Longitud de la llosa: 3,00 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan octubre 2015

Es troba a tocar de la casa del Pujol, per la banda oest, a la qual s’arriba per un camí que surt a mà esquerra de la carretera de Sant Miquel a Falgons poc després de passar el km 2. És un viver de forma rectangular, que s’emplenava amb l’aigua de la font de la Mareta. En el mur de la banda nord hi ha una llosa per rentar i, com a curiositat, en el mur de la banda est hi ha un abeurador adossat. Malauradament, les arrels d’un arbre que es troba a tocar l’han malmès força.


178 Qui té roba per rentar?

10

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentadors de Can Planaferrana

Sant Miquel de Campmajor

11

Rentador de Can Rovira

Sant Miquel de Campmajor

Joan Anton Abellan octubre 2015

Són dos rentadors rectangulars, que es conserven en bon estat i s’emplenaven amb l’aigua que provenia, canalitzada, del Ritort. Es troben al costat de can Planaferrana, a la qual s’arriba per un trencall que surt en direcció sud de la carretera de Sant Miquel de Campmajor a Mieres tot just passat el km 24.

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º07’33,4’’N / 002º40’33,4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473221.1E / 4663282.9N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Amplada del rentador: 3,80 metres Longitud de la llosa: 2,00 metres el de l’esquerra i 2,14 el de la dreta Amplada de la llosa: 0,48 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan octubre 2015

Es troba a tocar de can Rovira, a la carretera de Sant Miquel al Collell. És una gran bassa, que per gravetat s’emplenava amb l’aigua d’una font propera. En un extrem hi havia dues zones per rentar: una amb rajola, coberta amb una teulada, i una altra al costat, descoberta, amb la llosa de pedra. Actualment es troba en força bon estat, tot i que embardissat. Era el rentador que feien servir, a banda dels de can Rovira, els masovers i fins i tot la majordoma de la rectoria. Per assecar la roba, hi havia un estenedor, amb pals i dues files de filferro. A la de dalt estenien els llençols i a la de baix, les peces petites. Quedava com penjat en el marge, de manera que els llençols no tocaven a terra.

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º08’07.7’’N / 002º40’40.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473372.1E / 4664851.9N

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 179

Rentador del Regadiu de Can Jofre Sant Miquel de Campmajor 12

13

Rentador de Can Soler Vell

Ventatjol

Miquel Casadevall maig 2016

Es troba a tocar de can Rovira, a la carretera de Sant Miquel al Collell. És una gran bassa, que per gravetat s’emplenava amb l’aigua d’una font propera. En un extrem hi havia dues zones per rentar: una amb rajola, coberta amb una teulada, i una altra al costat, descoberta, amb la llosa de pedra. Actualment es troba en força bon estat, tot i que embardissat. Era el rentador que feien servir, a banda dels de can Rovira, els masovers i fins i tot la majordoma de la rectoria. Per assecar la roba, hi havia un estenedor, amb pals i dues files de filferro. A la de dalt estenien els llençols i a la de baix, les peces petites. Quedava com penjat en el marge, de manera que els llençols no tocaven a terra.

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º08’07.7’’N / 002º40’40.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473372.1E / 4664851.9N

Tipus: privat

Ramon Casadevall novembre 2015

Totalment abandonat i embardissat, el rentador forma part d’un conjunt en el qual també hi ha un gran viver de 5,70 metres per 3,90 metres, de parets lliscades, que s’omplia amb l’aigua de la font de Can Soler i després emplenava el rentador, que té una llosa feta de rajols. El conjunt es troba a l’inici del rec de la Font de Can Soler. S’hi arriba per una pista que surt des de la Creu del Collell i que cal seguir fins a arribar a sota de les pistes de bàsquet del santuari. La pista fa un revolt de dretes i per sota la carretera hi ha un petit barranc, on es troba la font, amb el viver i el rentador.

Localització

Poble:Ventatjol Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 002º39’40’’E / 42º09’14’’N Coordenades UTM-ETRS89: 471999E / 4666913N

Descripció

Longitud del rentador: 3,00 metres Amplada del rentador: 2,40 metres Longitud de la llosa: 2,20 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat


180 Qui té roba per rentar?

14

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentador de la Cadamont

Ventatjol

15

Rentador de les Carreres

Sant Miquel de Campmajor

Miquel Casadevall maig 2016

Elisabet Saus abril 2016

Està molt abandonat. Es troba al sud-est de la casa, a la qual s’arriba per un camí que, sortint de la Creu del Collell, porta primer a Ventatjol. És un únic rentador, fet d’obra, però amb una partió al mig, de manera que es converteix en dos rentadors, cadascun amb la seva llosa de rentar, feta de rajol.

Localització

Poble: Ventatjol Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º09’26’’E / 002º40’17’’N Coordenades UTM-ETRS89: 472893E / 4667271N

Descripció

Longitud del rentador: 2,26 metres Amplada del rentador: 1,50 metres Longitud de la llosa: 0,90 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat

Es troba a tocar de can Rovira, a la carretera de Sant Miquel al Collell. És una gran bassa, que per gravetat s’emplenava amb l’aigua d’una font propera. En un extrem hi havia dues zones per rentar: una amb rajola, coberta amb una teulada, i una altra al costat, descoberta, amb la llosa de pedra. Actualment es troba en força bon estat, tot i que embardissat. Era el rentador que feien servir, a banda dels de can Rovira, els masovers i fins i tot la majordoma de la rectoria. Per assecar la roba, hi havia un estenedor, amb pals i dues files de filferro. A la de dalt estenien els llençols i a la de baix, les peces petites. Quedava com penjat en el marge, de manera que els llençols no tocaven a terra.

Localització

Poble: Sant Miquel de Campmajor Municipi: Sant Miquel de Campmajor Coordenades GPS-WGS84: 42º08’07.7’’N / 002º40’40.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 473372.1E / 4664851.9N

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 181

DESAPAREGUTS 16 Rentador del Castell. A Falgons. Es troba dins de la propietat del castell de Falgons, a tocar de la partió amb can Pons. Era un rentador de pedra quadrat, molt gran, que s’emplenava amb l’aigua d’un rec que s’originava a la font d’en Sitjà. 17 Rentador de la Casanova. A Falgons. Se situa al sud de la Casanova de Falgons, a la qual s’arriba per un camí que surt a mà dreta de la carretera que va de Sant Miquel a Falgons poc abans del km 2, al trencall del mas Ramió. Era un viver de forma rectangular i amb una llosa inclinada en un dels laterals, que el va construir el que n’era el propietari, Isidre Batlle, a finals dels anys seixanta del segle passat. 18 Rentador del Molí de Roca. A Sant Miquel de Campmajor. El rentador es trobava al veïnat de Roca, a la canal que sortia de la resclosa del riu Ser que hi havia sota el Castell de Roca. Agafava l’aigua a la vora del molí, passava per davant de la casa per un rec i allà mateix, en aquella raconada, hi havia un rentador, just en el camí que anava cap al Castell. 19 Rentador de Can Sagnari. A Sant Miquel de Campmajor. Al nord de can Sagnari a tocar de l’ermita de Sant Nazari. S’hi arriba per un camí que surt a mà esquerra de la carretera de Sant Miquel que porta a Falgons poc després de passar el km 2. El rentador s’emplenava amb l’aigua d’una font que hi havia a tocar de l’ermita de Sant Nazari. Aquesta mateixa aigua era la que alimentava la bassa de Can Talaia.

20 Rentador de Can Talaia. A Sant Miquel de Campmajor. A tocar de can Talaia, que es troba al mateix camí que porta a can Sagnari. El rentador era una gran bassa de forma ovalada, en un lateral de la qual, entre dos arbres, hi havia una pedra per rentar. S’emplenava amb l’aigua que, mitjançant un rec, venia de can Sagnari i desguassava més avall de la bassa, en un altre rec, que és on anaven a rentar quan la bassa estava seca.

Rentadors de Can Brugada. A Sant Miquel de Campmajor. 21

Era un conjunt de tres rentadors, un més petit que els altres, que hi havia a can Brugada, la qual es troba al començament de la carretera que porta a Falgons, a mà dreta. S’emplenaven amb l’aigua d’un pou que hi havia a tocar i que era pouada mitjançant una sínia.

22 Rentador de Can Soler Nou. A Sant Miquel de Campmajor. Es trobava a la carretera que va de Sant Miquel de Campmajor a Briolf, al nord de can Soler, a tocar del pont del mateix nom. El rentador era un mur construït dins del rec, que formava una petita resclosa que també servia d’abeurador. Núria Casellas i Josep Colomé recorden que havien d’apartar els animals perquè hi anaven a beure quan les dones hi feien la bugada. Això passava sovint en altres llocs, ja que com el sabó estava fet amb greixos animals, l’aigua “bruta” era molt més saborosa.

23 Rentador dels Masovers de la Cadamont. A Ventatjol. Es trobava a tocar del rentador de la casa del mateix nom, a la qual s’arriba per un camí que des de la Creu del Collell porta primer a Ventatjol i més endavant en aquesta casa. Tal com passava amb el rentador de la casa, aquest també s’emplenava amb l’aigua de la pluja.


182 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor

Serinyà Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 183

1 Rentador del Viver de Budellers . Serinyà 2 Rentador del Viver de Perduts. Serinyà 3 Rentador del Molí de Ca n’Illa. Serinyà 4 Rentador del Viver de Can Peret. Serinyà 5 Rentador del Viver de Gatielles. Serinyà 6 Rentador del Viver de Can Mollet. Serinyà 7 Rentador del Serinyadell. Serinyà 8 Rentador de Can Carreres. Serinyà 9 Rentador de la Central. Serinyà 10 Rentador de la Font del Vilar. Serinyà 11 Viver a la font d’en Piquer. Serinyà 12 Rentador del Viver de Can Costa. Serinyà 13 Rentador de la Central. Serinyà

< Camí de les coves de Serinyà (ACPE_ Miquel Rustullet)


184 Qui té roba per rentar?

SERINYÀ

E

l municipi de Serinyà és un municipi que no el travessa cap riu gran; tan sols el Fluvià passa per la zona nord del municipi, per la resclosa de Serinyà, però és vist i no vist. També hi ha el Ser, no tan cabalós com l’anterior però sí molt més que la resta de cursos fluvials del municipi, que el travessa de ponent a llevant fins que es troba amb el Fluvià, una mica més amunt de la central. És el que porta més aigua durant tot l’any, si el comparem amb la resta de cursos fluvials que té el municipi. En són tributaris el Serinyadell, que des del veïnat de Casals travessa tot el nucli de Serinyà i es troba amb el Ser a sota la casa del Pou, i el Merdançà, que des de sota Bodellers i Perduts arriba al Ser, un xic més amunt de ca n’Illa. Tot ells discorren per la banda de ponent, ja que a llevant s’estén un pla molt extens, l’anomenat pla de Martís, on no trobem cap torrent ni riera dignes d’esmentar, tan sols recs petits, tots de caràcter estacionari.

Segons han explicat, però, hi havia unes quantes dones que no volien anar al rentador públic de Can Carreres, ja que deien que hi havia massa dones i que sempre era brut, per aquest motiu anaven a sota la font del Sagrat Cor, en una zona del riu de roca conglomerada on hi ha una sèrie de gorgues petites i cadascuna tenia la seva «llosa».

Pel que fa als rentadors, sí que podem esmentar que la capital del municipi comptava amb dos rentadors al Serinyadell, al seu pas per la població, que feien les funcions de rentadors públics. Un era força gran, el de Can Carreres, i les dones hi podien rentar amb tota comoditat, i en l’altre, aigües amunt, ho havien de fer agenollades. D’aquí que gairebé tota la població anés al primer.

Per regla general, però, i gràcies a la bona xarxa fluvial de què gaudia el municipi, la gent que vivia fora del poble de Serinyà solia anar a rentar a les fonts (aquest municipi en té un bon nombre), com per exemple a la font de la Torre de l’Hereu, on hi ha cinc brolladors d’aigua on abans s’hi anava a rentar la roba.

Al veïnat de Baió, les dones de la Rajoleria, la Bruguera i ca n’Hortós rentaven en unes pedres que hi havia al rec de la Bruguera, a sota ca n’Hortós. En aquesta mateixa zona, a la font dels Màrtirs, on hi ha un viver, sembla ser que hi podien haver anat les dones de la casa del Pou i les del Molinot. I a Sant Miquel ses Vinyes, tot i tenir un viver bastant gran a tocar de la font de l’Hort, preferien rentar en una bassa que hi havia a sota la casa i l’església, i que avui en dia està desapareguda.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 185

Rentador del Viver de Budellers Serinyà 1

2

Rentador del Viver de Perduts

Serinyà

Ramon Casadevall juny 2015

Enric Estraguès

Era un viver de forma ovalada, en un dels costats del qual tenia una llosa de rentar. S’emplenava amb l’aigua de la font de Budellers. Per arribar-hi, hem de seguir la pista des de ca n’Illa, passar un gual i deixar la pista de la dreta, que va a Briolf i la Bruguera. Llavors hem de passar un altre gual i seguir recte, fins que trobem una altra pista, a la dreta, que puja cap a Perduts, després de travessar el Merdançà per un pont petit. Llavors, hem de seguir recte i tornar a creuar el Merdançà i, poc després, deixar el cotxe i pujar a peu deu minuts fins a Budellers, per una pista en mal estat. A la nostra esquerra, hi ha Budellers de Baix, que està en runes, i una feixa estreta, sota de la qual hi ha el rentador; més amunt, una casa petita a la dreta, Budellers de Dalt.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’36.8’’N / 002º42’50.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 476368E / 4667605N

Descripció

Longitud del rentador: 3,80 metres Amplada del rentador: 2,80 metres Longitud de la llosa: 1,70 metres Amplada de la llosa: 0,47 metres

Tipus: privat

El rentador és un viver, gran i força abandonat, amb una llosa de ciment, que es nodreix de l’aigua de la font de Perduts. Per accedir-hi, cal baixar quatre graons i uns plàtans bastant grans hi fan molta ombra. Des de ca n’Illa, hem de seguir la pista, passar un gual i deixar la que va a Briolf i la Bruguera a la dreta. Hem de passar un altre gual i seguir fins a trobar una altra pista a la dreta, que travessa el Merdançà per un pont petit. Des d’aquí, a peu i al cap d’uns deu minuts, arribarem al trencall de la casa de Perduts. Llavors hem de baixar fins a les feixes que hi ha a sota i a davant, on hi ha els plàtans, trobarem la font i el safareig.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’51.4’’N / 002º42’43.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 476215E /4668055N

Descripció

Longitud del rentador: 4,80 metres Amplada del rentador: 2,60 metres Longitud de la llosa: 4,40 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres Fondària: 1,10 metres

Tipus: privat


186 Qui té roba per rentar?

3

SERINYÀ

Rentador del Molí de Ca n’Illa

Serinyà

4

Rentador del Viver de Can Peret

Serinyà

Ramon Casadevall abril 2016

Ramon Casadevall juny 2015

A l’entrada del Molí de Ca n’Illa es pot veure un rentador petit a la paret del canal, amb una llosa de ciment.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’16.3’’N / 002º43’17.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 477008E / 4668822N

Descripció

Longitud de la llosa: 0,70 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 1,55 metres

Tipus: privat

És un viver rectangular bastant profund que rebia l’aigua mitjançant un canal que baixa des del clot d’en Barateu. Actualment està força abandonat i, dels rajols que cobrien la llosa de rentar, encara en queden restes dins del viver. Per anar-hi, cal agafar la pista de ca n’Illa i després de fer la baixada de Gatielles arribarem a un pla amb camps a banda i banda. Al mig del pla hi ha un rec, que hem de seguir en direcció sud-oest, fins al bosc, i a uns trenta metres a ponent trobarem el viver. El feien servir els de can Pere del Molí.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’08,4’’N / 002º44’02,4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 478028.4E / 4668575.7N

Descripció

Longitud del rentador: 6,05 metres Amplada del rentador: 3,00 metres Longitud de la llosa: 1,50 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 1,80 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 187

5

Rentador del Viver de Gatielles

Serinyà.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’21.9’’N / 002º44’13.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 478279.0E / 4668990.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,90 metres Amplada del rentador: 1,20 metres Longitud de la llosa: 3,50 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall juny 2015

L’entorn està embardissat i el terra es troba gairebé al nivell de la llosa, la qual cosa no permet saber si les dones hi rentaven dretes o agenollades. La llosa és de ciment i està partida en tres parts, amb un regató per escórrer. Es troba per sota la casa de Gatielles. Al començament de la pista de ca n’Illa, després d’un revolt cap a l’esquerra, hi ha el camí que baixa a la font de Gatielles, l’aigua de la qual emplenava el rentador.


188 Qui té roba per rentar?

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentador del Viver de Can Mollet Serinyà 6

7

Rentador del Serinyadell

Serinyà

Joan Anton Abellan

Enric Estraguès

És un viver gran, de forma rectangular, un dels extrems del qual s’ha adaptat per poder-hi rentar la roba. Té una llosa de rentar molt inclinada, formada per unes rajoles grans de ceràmica, i un regató. A l’esquerra del viver hi ha el sobreeixidor. Es troba dins el Parc de les Coves Prehistòriques i, si bé l’entorn està ben cuidat, el viver està abandonat.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º09’44.8’’N / 002º44’47.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479068.6E / 4667843.4N

Descripció

Longitud del rentador: 10,00 metres Amplada del rentador: 10,80 metres Longitud de la llosa: 10,00 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres

Tipus: privat

A tocar mateix del riu Serinyadell, a l’altura del carrer del Doctor Carulla, hi ha aquest rentador, format per un mur al cim del qual hi havia la llosa de rentar. El cubicle està excavat en el mateix marge del riu i actualment es troba força colgat de terra a causa de la passera que s’ha construït gairebé a sobre mateix. Les dones hi havien de rentar agenollades, la qual cosa explica que la majoria anessin a l’altre rentador, el de Can Carreres. En aquest hi anaven les de can Fidel, can Beia, el Sindicat, entre d’altres.

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’07.0’’N / 002º44’42.9E Coordenades UTM-ETRS89: 478954.1E / 4668529.1N

Descripció

Longitud del rentador: 7,00 metres Longitud de la llosa: 7,00 metres Amplada de la llosa: 0,55 metres

Tipus: públic


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 189

8

Rentador de Can Carreres

Serinyà

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º10’12.1’’N / 002º44’48.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 479081.1E / 4668686.5N

Descripció

Longitud del rentador: 13,10 metres Amplada del rentador: 2,50 metres Longitud de la llosa: 13,10 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,60 metres

Tipus: públic

Ramon Casadevall juny 2015

Al poble de Serinyà, al final del carrer de Joan Carreres, just a sota el pont que travessa el riu, hi ha aquest rentador, que és gran i de planta rectangular, i que s’alimenta de l’aigua del Serinyadell. Possiblement abans era més llarg, ja que actualment passa un carrer just per sobre del rentador. La llosa de rentar està feta de pedra de Girona. S’hi poden veure nummulits.


190 Qui té roba per rentar?

9

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Rentador de la Central

Serinyà

Localització

Poble: Serinyà Municipi: Serinyà Coordenades GPS-WGS84: 42º11’12.8’’N / 002º45’56.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 480656.0E / 4670554,0N

Descripció

Longitud del rentador: 2,30 metres Amplada del rentador: 1,60 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan febrer 2015

És un rentador de forma rectangular, amb una llosa de rentar que actualment està força malmesa. S’emplenava amb l’aigua d’una deu. Es troba dins del conjunt de la central de Serinyà, a tocar de la llera del riu.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 191

DESAPAREGUTS

10 Rentador de la Font del Vilar. A Serinyà. Privat Era un viver amb rentadora que s’alimentava de l’aigua que sortia de sota les pedres. Es mantenia ple durant tot l’any. Actualment es troba en estat ruïnós, en un entorn totalment embardissat i amb arbres caiguts. Del rentador, en queden quatre pedres.

12 Viver a la Font d’en Piquer. A Serinyà. S’alimentava de l’aigua de la font del mateix nom. Es trobava a tocar de la Bora Gran d’en Carreres, arran mateix del torrent de Serinyà, el Serinyadell, aigües avall de la resclosa d’en Carreres. Actualment, el paratge està molt embardissat, igual que el corriol per baixar a la font.

Per arribar-hi, des de ca n’Illa hem de seguir la pista, passar un gual i agafar la primera a la dreta, que va cap a Briolf i la Bruguera. Després de la pujada, hem de deixar una pista a l’esquerra i seguir per la que es troba més marcada, fins a trobar-ne dues altres que surten també per la nostra esquerra. Hem de continuar per la que hi ha més a l’esquerra, de baixada, fins a un camp que es converteix en un camí, i passar tota vora del riu Ser fins que trobem l’emplaçament del rentador. Més enllà, hi ha la font de la Teula i un passallís.

El feia servir la gent de can Piquer.

Enric Estraguès 2011

11 Rentador del Viver de Can Costa. A Serinyà. Aquesta rentadora, que es trobava a tocar d’un rec, formava part d’un viver. Va ser destruïda quan es van fer les obres per soterrar el gasoducte i, en el mateix lloc, es va construir un viver nou, que mai va retenir l’aigua. Es trobava a la banda oposada del poble, a l’altre costat de la carretera, entre la carretera i la costa d’en Solana

13 Rentador de la Central. A Serinyà. A la central de Serinyà, a tocar de la part superior de l’edifici, hi havia un rentador que es nodria de l’aigua que venia d’un canal lateral que duia l’aigua del riu Fluvià a la central. Avui en dia han desaparegut tant el canal com el rentador. El rentador s’emplenava amb l’aigua d’una font que hi havia a tocar de l’ermita de Sant Nazari. Aquesta mateixa aigua era la que alimentava la bassa de Can Talaia.


192 Qui té roba per rentar?

Banyoles Camós Cornellà del Terri Crespià Esponellà Fontcoberta Palol de Revardit Porqueres Sant Miquel de Campmajor Serinyà

Vilademuls


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 193

< Riu Fluvià al seu pas per la resclosa d’Orfes (ACPE. Jaume Ribera)

1 Rentador de Can Serosa. Galliners 2 Rentador de Galliners. Galliners 3 Rentador de Can Ferran o de Can Mercader. Galliners 4 Rentador de Can Massala. Galliners 5 Rentador del Viver de l’Hort o de la Font Simona. Galliners 6 Rentador de Can Sivelles o del Regadiu. Galliners 7 Rentador de la Font d’Olives. Olives 8 Rentador del Viver de la Font de Can Batlle. Ollers 9 Rentador del Viver d’en Motes. Ollers 10 Rentador de Can Pardala. Ollers 11 Rentador de la Font de Can Cerquella. Ollers 12 Rentador del Viver de Can Pere Vilar. Ollers 13 Rentador del Viver de Can Bell-lloc. Ollers 14 Rentador del Viver de Ca l’Alzina. Ollers 15 Viver de l’Hort d’en Prat. Ollers 16 Rentador del Viver d’en Jonquet. Ollers 17 Rentador del Viver de Can Marregues. Orfes 18 Rentador del Viver de Mas Riera. Orfes 19 Rentador del Pou d’en Bartró. Orfes 20 Rentador de la Mina d’en Sarra. Orfes 21 Rentador del Viver del Capellà. Orfes 22 Rentador del Pou d’en Ventura. Orfes 23 Rentador del Viver de Cal Ferrer. Orfes 24 Rentador del Viver de Can Canet. Orfes 25 Rentador del Viver de la Central. Orfes 26 Rentador de Can Bataller. Parets d’Empordà 27 Rentador de la Font del Mas Pagès. Sant Esteve de Guialbes 28 Rentador del Viver de Ca l’Escolà. Sant Marçal de Quarantella 29 Rentador de la Font del Bosc o d’en Guardiola. Sant Marçal de Quarantella 30 Rentador del Viver de Terradelles. Terradelles 31 Rentador del Viver Gran de Mas Fonollet. Terradelles 32 Rentador del Viver de Can Duran. Vilademí 33 Rentador de la Font de Cal Bacallà. Vilademí 34 Rentador del Viver de Can Barranc. Vilademí 35 Rentador del Viver del Regadiu de Can Puig. Vilademí

36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57

Rentador del Regadiu de Can Puig. Vilademí Rentador del Viver de Can Llobera. Vilademí Rentador del Viver de Can Vidal. Vilademí Rentador del Viver de l’Hort de Can Cassot. Vilademí Rentador públic. Vilademuls Rentador del Viver del Mas dels Frares. Vilafreser Rentador del Viver de Can Pagès. Vilafreser Rentador de Perles o del Viver d’en Carreres. Vilafreser Rentador de la Mina de Ca l’Oliva. Vilamarí Rentador del Viver d’en Patates o d’en Fuselles. Vilamarí Rentador del Viver de Can Vicens. Vilamarí Rentador de la Font d’en Riuró. Vilamarí Rentador del Viver de l’Hort Nou. Galliners Viver de Can Lleal. Olives Rentador de la Font de Sant Joan. Ollers Rentador del Viver de la Font de la Coma. Ollers Rentador del Viver de Ca l’Escolà. Sant Marçal de Quarantella Viver de Can Pedrosica o Viver de l’Hort. Vilademí Rentador del Viver de Cal Corder. Vilademuls Rentador del Viver de l’Hort del Capellà. Vilademuls Rentador de Can Toni. Vilafreser Rentador del Viver de Can Rossinyol. Vilamarí


194 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

V

ilademuls és el municipi més gran del Pla de l’Estany i també el més dispers. Té dotze nuclis importants de població així com diversos veïnats, on hem pogut trobar rentadors, en major o menor quantitat. El terme s’estén des de la riba dreta del Fluvià, al nord, fins ben a prop de la riba esquerra del riu Ter, al sud, en la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les diverses valls, fruit de les nombroses rieres i torrents que drenen el terme. És el cas de la ribera de la Farga, afluent del Ter, i el torrent de Regalo i la riera de Cinyana. De fet, la majoria de nuclis es troben associats en algun curs fluvial: Vilademí està situat vora la capçalera de la ribera de la Farga, a la qual també s’associen Vilamarí i Olives; Sant Marçal de Quarantella, Sant Esteve de Guialbes i Terradelles es vinculen amb la riera de Cinyana, un afluent de l’anterior; Parets d’Empordà es troba dins un meandre del riu Fluvià; Orfes i Ollers s’associen al Ramirol; Galliners, a la riera del mateix nom, i Vilademuls, al rec de Can Mercader i als seus tributaris. A Galliners, els de can Carlos, cal Carreter i can Vinardell anaven a una petita gorga que hi havia a sota d’aquesta darrera casa, a la riera de Galliners. Amb una mica de terra i pedres feien una bassa en el mateix rec, tot aprofitant una gorga petita. Les dones rentaven agenollades en les fustes i quan acabaven les deixaven allà mateix, en un marge, per a la propera vegada. Altres rentaven en algun viver, com els de can Marregues, que anaven al viver del mateix nom. En aquest cas, més que un viver era un clot que en temps de pluja s’emplenava i sobreeixia cap al Ramirol. Els de can Cajau aprofitaven una bassa que s’omplia d’aigua de pluja i alimentava un abeurador on la gent de la casa rentava, tal com també ho feien els de can Ferran. També hi havia qui rentava en una mena de brolladors d’on sortia aigua, com el que brollava entre can Pagès i can Guitart, en un lloc que li diuen la Bomba, i que aprofitaven les dones d’aquestes dues cases. D’altres pouaven l’aigua del pou, com els de can Toni Pagès, que rentaven en

un recipient petit de pedra, de 0,70 metres per 0,45 metres, amb una fondària de 0,35, que l’emplenaven amb l’aigua del pou i també servia d’abeurador per a les vaques. El més enginyós de tots, però, era el sistema que utilitzaven a can Llavanera. I diem enginyós perquè no hem trobat gairebé en cap altre lloc que l’utilitzin, tret de cal Ros, al mateix municipi. Aquest sistema consistia en un safareig que havien muntat afegint una mena de plataforma inclinada de ciment en una pica d’oli i al costat, una altra pica d’oli que servia per aclarir, amb una conducció d’aigua que venia del pou, a pocs metres de distància, i que emplenava les dues piques. A Parets d’Empordà, els dels del mas Ferran rentaven al rec de les Manegades i els del veïnat de Parets de Dalt, al Fluvià. A Vilamarí ho feien a la font del Regalo i al torrent, on hi havia una bassa que les dones aprofitaven per posar-hi la fusta. A Ollers, els de can Barca ho feien a la font del mateix nom. A Vilafreser, quan hi havia manca d’aigua i els rentadors no en tenien, anaven amb les fustes a la font de la Torre o bé en una bassa gran que hi havia just abans d’arribar al mas dels Frares. Al mateix municipi, a can Toni tenien una bassa molt gran, d’obra, que s’emplenava d’aigua de la pluja i on rentaven la roba amb unes fustes que es posaven a manera de lloses. Quan a la bassa no hi havia prou aigua o no s’hi arribava perquè és força fonda, es feia servir un safareig que s’emplenava pouant l’aigua de la cisterna. També es rentava la roba al gorg de Vilafreser, en el torrent del Gorg, on les dones ho feien agenollades en una fusta. En resum, i com hem pogut veure en la resta de municipis que formen aquesta comarca, qualsevol punt on s’acumulava aigua era potencialment un lloc on es podia rentar.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 195

1

Rentador de Can Serosa

2

Galliners

Rentador de Galliners

Galliners

Joan Anton Abellan novembre 2015

Joan Anton Abellan novembre 2015

Venint de Banyoles, un cop arribem a Galliners, cal travessar la carretera que va de Vilademuls a Parets i agafar el camí que hi ha just a davant. Si el seguim en direcció nord-est, abans d’arribar al bosc d’en Serosa trobarem un corriol petit a mà esquerra que porta a una construcció quadrada on hi ha el pou; al costat es troba el rentador. És una bassa gran i rectangular, en un extrem de la qual hi ha la llosa per rentar. S’emplenava de l’aigua del pou que hi ha a tocar. El feien servir els de can Serosa, però en èpoques en què el rentador públic no tenia aigua també hi anaven algunes cases veïnes.

Localització

Poble: Galliners Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’07.8’’N / 002º52’41.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489924.0E / 4666680.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,40 metres Amplada del rentador: 2,80 metres Longitud de la llosa: 2,80 metres Amplada de la llosa: 0,43 metres Fondària: 1,10 metres

Tipus: privat

Es troba a l’entrada del poble de Galliners, venint de Banyoles per la carretera GI-5132. Després de deixar una casa a mà esquerra, a la dreta hi ha un bosc petit amb una pista amb herba que porta fins al rentador. De fet, són dos rentadors, un al costat de l’altre. El primer és el gran, que és el que normalment feia servir la gent del poble, mentre que el petit es reservava per rentar la roba més bruta i la dels malalts i la mainada. Tenia les lloses de rentar de rajoles i un desaigua, i s’hi podia rentar pels dos costats, perquè l’aigua passava pel mig. L’entrada de l’aigua, que venia de la riera de Galliners, es regulava per una cadireta que la desviava cap a dins del rentador. A la sortida, en la part de sota, una altra mena de cadireta de ferro permetia buidar-lo del tot, ja que les riuades el deixaven colgat de terra i s’havia de netejar força sovint. Es troba abandonat i totalment embardissat, i s’hi vessen les aigües residuals. La bassa està plena de fang. Es va construir després de la guerra, al voltant dels anys cinquanta, quan l’alcalde del poble era un tal Llebrot. Hi anaven els de can Perealegre, can Visir, can Tomàs, can Sabater, can Viader, can Batllori i cal Patró. La roba l’estenien en unes feixes propietat de can Llavanera, que hi havia a tocar. En el mateix lloc, antigament n’hi havia hagut un altre, fet de pedres i fang, a manera de presa, que aprofitava l’aigua d’una gorga petita.

Localització

Poble: Galliners Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’46.3’’N / 002º52’27.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489604E / 4666016N

Descripció

Tipus: públic

Amplada de la llosa: 0,45 metres (de costat a costat) i 3 metres el petit Longitud del cubicle: 10,00 metres Amplada del rentador: 2,00 metres (amb una separació) Longitud de la llosa: 5,50 metres i 3,00 metres Amplada del cubicle: De 0,60 a 1,50 metres Longitud del rentador: 7,00 metres el gran


196 Qui té roba per rentar?

3

VILADEMULS

Rentador de Can Ferran o de Can Mercader

Galliners

Localització

Poble: Galliners Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’42.6’’N / 002º52’20.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489452.5E / 4665901.2N

Descripció

Longitud del rentador: 5,60 metres Amplada del rentador: 5,50 metres Longitud de la llosa: 5,60 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan novembre 2015

És una bassa gran, gairebé quadrada, en un extrem de la qual hi ha la llosa per rentar, amb un regató. S’emplenava de l’aigua del pou que hi ha a tocar i també de l’aigua de la pluja que es recollia de la casa. Can Mercader es troba a prop de la carretera que de Banyoles porta a Galliners, a mà dreta, a l’altura del quilòmetre 12, una mica abans d’entrar al poble. El rentador és a tocar de la casa.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 197

4

Rentador de Can Massala

Galliners

Rentador del Viver de l’Hort o de la Font Simona Galliners. 5

Joan Anton Abellan novembre 2015

Joan Pontacq març 2016

Són dos vivers idèntics, un al costat de l’altre, amb dues lloses per rentar, connectades. Actualment, un dels laterals està trencat i el fan servir de traster.

Es troba entre cal Patró i el rec del Clot de Can Palol, en la feixa de l’Hort. Per accedir-hi, cal baixar des de cal Patró en direcció al rec i seguir a la dreta fins al final de la feixa de l’Hort. L’accés és particular des de cal Patró. Tot i que el feien servir els de cal Patró, el nom prové de la font de can Simon, una casa enrunada propera a cal Patró, sense habitar des de fa més de setanta anys. El viver, que té una forma rectangular però amb les vores arrodonides, s’emplenava amb l’aigua de la font, però ho feia per filtració i no directament del broc de la font, ja que gairebé no raja. Els de la casa diuen que sempre ha estat un raig molt petit.

Venint de Banyoles en direcció a Galliners, just a l’entrada del poble i després de creuar la riera de Galliners, hi ha can Massala, a mà dreta, i el rentador es troba al sud-oest de la casa.

Localització

Poble: Galliners Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’51.5’’N / 002º52’22.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489497.0E / 4666175.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,10 metres Amplada del rentador: 2,15 metres Longitud de la llosa: 1,50 metres cadascuna Amplada de la llosa: 0,46 metres Fondària: 0,85 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Galliners Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’36.5’’N / 002º51’31.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488338E / 4665716N

Descripció

Longitud del rentador: 7,00 metres Amplada del rentador: 2,00 metres Longitud de la llosa: 0,70 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres

Tipus: privat


198 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador de Can Sivelles o del Regadiu Galliners 6

7

Rentador de la Font d’Olives

Olives

Ramon Casadevall desembre 2015

El rentador forma part d’un viver gran, que fa 15 metres per 5, del qual queda separat per una paret. Antigament, la llosa de rentar devia ser més llarga, perquè un dels extrems sembla trencat. Al seu lloc, hi ha una llosa de pedra més petita. Amb l’aigua d’aquest viver regaven uns horts que menaven els de can Favet, can Codony, can Soler i un masover de can Soler. També el podien haver fet servir els de can Sivelles. Es troba al veïnat de les Barraques, a tocar del Ramirol. Al costat d’un camp hi ha can Sivelles, en runes, i a sota, el viver, que actualment es troba molt abandonat, embardissat i en ruïnes.

Localització

Poble: Galliners Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’33.3’’N / 002º51’09.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 487851E / 4665674N

Descripció

Longitud del rentador: 3,50 metres Amplada del rentador: 2,30 metres Longitud de la llosa: 2,40 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall novembre 2015

És una llosa de ciment al cim d’un mur construït en perpendicular al torrent, amb un canal de sortida per a l’aigua. Per anar-hi, des d’Olives hem de passar per l’esquerra de l’església i seguir recte per una pista que fa baixada i està bastant embardissada. Hem d’arribar a sota una línia elèctrica, on girarem a l’esquerra. Veurem el pont del tren; a l’altre costat, hi ha uns pollancres i a sota, el rentador.

Localització

Poble: Olives Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º06’02.1’’N / 002º52’05.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489092E / 4660952N

Descripció

Longitud del rentador: 6,30 metres Longitud de la llosa: 6,30 metres Amplada de la llosa: 0,55 metres

Tipus: públic


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 199

Rentador del Viver de la Font de Can Batlle Ollers 8

9

Rentador del Viver d’en Motes

Ollers

Ramon Casadevall abril 2016

Joan Anton Abellan juny 2016

És un viver amb rentadora, que en temps més moderns es va revestir amb un bon gruix de ciment. S’alimenta de l’aigua d’uns reixorts que surten d’una penya i que donen lloc a un rierol, petit. Està totalment abandonat.

És un viver gairebé quadrat, que es troba a prop d’una torre d’electricitat, a sota del camí d’entrada a can Motes, que actualment forma part d’un complex hoteler i a la qual s’arriba per un camí que surt del mateix poble d’Ollers.

Es troba al mig de dos camps, a sota la pista que porta d’Ollers a can Motes, just abans de travessar el rec de la Fontsanta.

El viver s’alimentava de l’aigua d’un reixort que hi havia en el marge, dins del mateix viver, i té dues pedres per rentar.

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’59.7’’N / 002º50’14.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486555E / 4666430N

Descripció

Longitud del rentador: 4,25 metres Amplada del rentador: 4,00 metres Longitud de la llosa: 1,10 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’04.4’’N / 002º50’22.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486744,4666579.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,90 metres Amplada del rentador: 3,70 metres Longitud de la llosa: 0,77 i 0,80 metres Amplada de la llosa: 0,46 metres

Tipus: privat


200 Qui té roba per rentar?

10

VILADEMULS

Rentador de Can Pardala

Ollers

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 2º09’11.5’’N / 002º50’01.4E Coordenades UTM-ETRS89: 486255.0E / 4666796.0N

Descripció

Longitud del rentador: 4,20 metres i 1,70

metres

Amplada del rentador: 2,55 metres Longitud de la llosa: 2,20 metres, 2,55

metres i 1,70 metres Amplada de la llosa: 0,62 metres Fondària: 0,70 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan juny 2016

Aquest rentador, que ha estat completament reformat, se situa dins de la finca de can Pardala, la qual es troba al nucli del poble. Té forma trapezoïdal i lloses de rentar, fetes de rajols, en tres dels quatre costats. S’emplena de l’aigua d’una mina, tot i tenir un gran pou a tocar.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 201

Rentador de la Font de Can Cerquella Ollers 11

Rentador del Viver de Can Pere Vilar Ollers 12

Ramon Casadevall maig 2016

Per trobar aquest viver cal anar fins a can Cerquella, per la pista que surt a mà esquerra de la carretera que de Vilavenut porta a Ollers. Llavors, hem de baixar uns cinc minuts en direcció cap a nord-est, tot resseguint un camp, al capdavall del qual, i enmig de les bardisses, hi ha el rentador. Actualment es pot veure la llosa de rentar i una part del mur del viver, que manté aigua al fons. La font de Can Cerquella, de la qual s’alimentava el viver, ha quedat dins d’un canyissar.

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’42.9’’N / 002º49’38.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485748E / 4667767N

Descripció

Longitud del rentador: 15,00 metres Amplada del rentador: 1,80 metres Longitud de la llosa: 0,90 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Fondària: 1,80 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall març 2016

Era una bassa de planta rectangular amb diferents lloses, una al costat de l’altra, d’uns 0,50 metres de costat. S’emplenava de l’aigua de la font de Can Pere Vilar, la qual va desaparèixer quan es va ampliar el pas que porta als camps. Per aquesta font passava un camí que venia de França i anava cap a Girona, pel pont de Sords. Es troba just en el límit dels camps de Can Pere Vilar i de Ca l’Alzina, a tocar del Ramirol.

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’38.4’’N / 002º49’47.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 485944E / 4667629N

Descripció

Longitud del rentador: 5,40 metres Amplada del rentador: 4,30 metres

Tipus: privat


202 Qui té roba per rentar?

13

VILADEMULS

Rentador del Viver de Can Bell-lloc

Ollers

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’49.8’’N / 002º50’11.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486491E /4667981N

Descripció

Longitud del rentador: 5,20 metres Amplada del rentador: 2,80 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall juny 2016

Des del poble d’Ollers surt un camí que, en direcció cap al nord, porta primer a can Barrera i després a can Bell-lloc i can Barca, que es troben una davant de l’altra. Cadascuna tenia el seu viver, però només la primera hi tenia una llosa de rentar. S’emplenava de l’aigua que venia de la font d’en Moradell o de can Bell-lloc i, perquè no hi hagués disputes, el repartiment de l’aigua es feia des de la sortida del sol fins a l’àngelus per a una casa i des de l’àngelus fins a la posta de sol per a l’altra casa. El rentador té una forma irregular i hi manca la llosa de rentar, a causa d’una restauració que es va fer recentment. Es troba poc abans d’arribar a can Barca, en un camí que surt a mà dreta i que va en baixada de la carretera fins a uns horts.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 203

Rentador del Viver de Ca l’Alzina Ollers 14

15

Viver de l’Hort d’en Prat

Ollers

Ramon Casadevall maig 2015

És un viver gran, de forma irregular, que s’emplena de l’aigua de la font de Ca l’Alzina. Té quatre lloses petites, separades entre si. En conjunt està ben conservat; de fet, el viver encara es fa servir. Se situa al costat de la casa del mateix nom. S’hi arriba des d’un camí que, en direcció cap a sud-oest, surt de can Bell-lloc, a la qual s’accedeix per un altre camí que surt en direcció nord del poble d’Ollers i que porta primer a can Barrera i després a can Bell-lloc. Les cases veïnes de cal Queixal i can Quelic, tot i tenir dret per aprofitar l’aigua de la font, no podien rentar-hi la roba.

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’34.3’’N / 002º49’56.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486146,4667503N

Descripció

Longitud del rentador: 9,00 metres Amplada del rentador: 5,00 metres Longitud de la llosa: entre 0,40 metres i 0,50 metres Amplada de la llosa: entre 0,45 metres i 0,75 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall juny 2016

És un viver quadrat que recull l’aigua que surt de la font de l’Hort d’en Prat, situada en un cingle que hi ha a sobre el viver. La llosa de rentar està formada per rajoles quadrades de 0,45 metres de costat, fetes de ceràmica molt gruixuda. Al costat esquerre i a tocar del terra, hi ha el desguàs per buidar el viver. El punt de partida per arribar-hi es troba una mica abans de can Barrera, a la qual s’arriba per una pista que surt d’Ollers en direcció cap al nord. Cal baixar pel mig del bosc, cap al Ramirol, fins a arribar a uns camps. En perpendicular, hi ha un camí que cal seguir en direcció cap al nord fins que en trobem un altre, a la dreta, que baixa al torrent. Hem de continuar per la riba dreta fins a la zona molla de la vora del rec, que passa pel costat de la font i el viver.

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’40.0’’N / 002º50’33.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 486967.5E / 4667677.5N

Descripció

Longitud del rentador: 2,95 metres Amplada del rentador: 2,95 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat


204 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador del Viver d’en Jonquet Ollers

Rentador del Viver de Can Marregues Orfes

16

17

Joan Pontacq març 2016

Joan Pontacq març 2016

Per anar-hi, un cop arribem a cal Ros, cal continuar la pista en direcció al Ramirol. A uns cent cinquanta metres, hem de trencar a l’esquerra, per un corriol imprecís que baixa en direcció cap a sud-oest. Vorejarem un cingle, petit, fins que arribem a una clariana on hi ha un canvi de direcció, cap a tramuntana i amb baixada sobtada fins a un canyer, a la nostra dreta (hi ha un parell de feixes envaïdes pel bosc). El viver, de forma rectangular, es troba damunt del canyer.

Aquest viver, de forma rectangular i amb una llosa de rentar, era una bassa natural que s’omplia de l’aigua que regalimava per les parets del marge dret del camí. Es troba totalment abandonat. Tot i que costa de creure per la distància tan gran que hi ha, hi anaven a rentar els de can Marregues, que es troba a prop de can Cajau i avui en dia està en ruïnes. Passaven per un corriol per dins del bosc i en direcció a nord-oest, cap al Ramirol, arribaven a la font de Marregues, on hi havia el rentador. Actualment s’hi pot anar pel camí vell de Galliners a Orfes, des d’on hem de trencar a l’esquerra per una pista que duu a la Casanova d’en Compte. Abans de creuar el Ramirol, hem de trencar a la dreta per una pista antiga de desemboscar, ara amb herba. A uns cinquanta metres, per sota el camí, en una zona amb herba, hi ha el viver.

Hi anaven a rentar la roba els de cal Rei, habitat fins als anys seixanta, i els de cal Ros.

Localització

Poble: Ollers Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’321’’N / 002º 51’00.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 487608E / 4667432N

Descripció

Longitud del rentador: 5,40 metres Amplada del rentador: 2,60 metres Longitud de la llosa: 1,45 metres Amplada de la llosa: 0,65 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’45.9’’N / 002º51’24.8’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488179.0E / 4667855.0N

Descripció

Longitud del rentador: 3,00 metres Amplada del rentador: 1,80 metres Longitud de la llosa: 0,90 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 205

Rentador del Viver de Mas Riera Orfes 18

19

Rentador del Pou d’en Bartró

Orfes

Ramon Casadevall juny 2016

Des de la carretera d’Esponellà a Orfes, hem d’agafar la carretera de l’Estopera i, al cap de poc, trobarem una pista a l’esquerra que porta al mas Riera i can Comte. El viver se situa al costat mateix de la casa.

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’23.0’’N / 002º51’25.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488200E / 4669000N

Descripció

Longitud del rentador: 7,30 metres Amplada del rentador: 2,30 metres Fondària: 1,60 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall desembre 2015

És un viver que actualment s’ha restaurat i que s’emplena de l’aigua del pou d’en Bartró, que es troba a tocar. En un dels laterals té una llosa de rentar, petita. Per anar-hi cal agafar el camí que porta d’Orfes als masos de l’Estopera, i just al principi, després de deixar el poble enrere, cal agafar un camí que surt en direcció al nord. Al cap de pocs metres, a la dreta, trobarem el pou i el viver.

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’26.3’’N / 002º51’50.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488760.1E / 4669101.0N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Amplada del rentador: 4,00 metres Longitud de la llosa: 0,60 metres Amplada de la llosa: 0,53 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat


206 Qui té roba per rentar?

20

VILADEMULS

Rentador de la Mina d’en Sarra

Orfes

21

Rentador del Viver del Capellà

Orfes

Joan Anton Abellan octubre 2015

És una construcció d’obra, aixecada al costat d’un pou, l’aigua del qual (que es pujava amb un poal) omplia el safareig, que actualment està abandonat. Per arribar-hi, hem de sortir d’Orfes per la carretera que porta als masos de l’Estopera. Un cop passada la darrera casa del poble, hi ha un caminet que, en direcció nord, baixa fins a la riera. Després d’una passera, i a l’altre costat, veurem unes quantes feixes ermes. Prenem un camí a l’esquerra, desdibuixat, al mig d’una bardissa. Sota un nesprer hi ha un pou, el safareig i un dipòsit d’uralita.

Joan Anton Abellan octubre 2015

És un viver molt gran, de forma irregular, totalment abandonat i sec. En la part sud tenia una llosa de rentar de rajol; encara se’n poden veure dos trossos, d’1,15 i 0,70 metres, respectivament. Tenia el sobreeixidor al mig i al costat nord, l’entrada d’aigua, que venia des de la font del Capellà. Per arribar-hi, cal seguir un camí que surt del bell mig d’Orfes. Es troba al nord del poble.

Localització Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’26’’N / 002º51’55’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488859E / 4669101N

Descripció

Longitud del rentador: 1,50 metres Amplada del rentador: 1,30 metres Longitud de la llosa: 1,00 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,70 metres

Tipus: privat

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’26.9’’N / 002º51’57.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488923.6E / 4669121.3N

Descripció

Longitud del rentador: 10,00 metres, aproximadament Amplada del rentador: 7,00 metres, aproximadament Longitud de la llosa: 4,70 metres Amplada de la llosa: 0,52 metres Fondària: 1,80 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 207

Rentador del Pou d’en Ventura Orfes

Rentador del Viver de Cal Ferrer Orfes

22

23

Ramon Casadevall desembre 2015

És un viver allargat, de forma irregular, amb un mur de contenció d’uns cinc metres, en el qual descansa la llosa de rentar. Es nodria de l’aigua de la font de la Mina d’en Ventura, que avui en dia es troba colgada de terra a causa d’alguna esllavissada. Per arribar-hi, cal agafar el camí que, des del bell mig del poble d’Orfes, surt en direcció cap al nord. Poc després d’un revolt tancat, arribarem al viver del Capellà i des d’allà estant, al sud-est, s’intueix el viver, que es troba en un indret molt embardissat.

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’26.3’’N / 002º51’54.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488946E / 4669111N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Longitud de la llosa: 0,50 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq juny 2016

És un viver abandonat i embardissat, amb dues pedres per rentar la roba. Es troba adossat a un marge que forma com una petita bauma d’on surt l’aigua que l’omple. Hi rentaven els de cal Ferrer i els de can Paiet. Actualment és propietat de Cal Gai. Gai, lleïesme de gall, és el símbol de la casa pairal, ja documentada en el segle XVI. Per arribar-hi, des de la carretera d’Orfes a l’Estopera trobarem un tancat per al bestiar i el pou d’en Bartró, a la dreta. Hem de seguir la pista, que al cap de poc gira a la dreta com si retornés a Orfes, fins a un prat herbat. Llavors hem de continuar per una altra pista, a la nostra esquerra, seguint en direcció a Orfes, fins que trobem un revolt molt tancat també cap a l’esquerra que baixa a una feixa sense cultivar, al final de la qual hi ha el viver, en un paratge embardissat i xorrencat.

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’30.9’’N / 002º51’57.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488939E / 4669242N

Descripció

Longitud del rentador: 3,50 metres Amplada del rentador: 2,60 metres Longitud de la llosa: 0,73 i 0,60 metres Amplada de la llosa: 0,45 i 0,44 metres

Tipus: privat


208 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador del Viver de Can Canet Orfes 24

Rentador del Viver de la Central Orfes 25

Ramon Casadevall desembre 2015

Joan Pontacq maig 2016

És un viver, de planta rectangular, que s’omple gràcies a una surgència que hi ha dins d’ell. Sol mantenir sempre l’aigua i inclús hi viuen unes quantes bagres. Separat del viver per una paret hi ha el rentador per tal que l’aigua del viver no s’embrutés de sabó. Prop d’aquesta construcció hi ha un altre viver, d’uns 12 metres quadrats, normalment sec, que servia per a regar horts propers.

Per arribar a la font de la Central, hem d’anar fins a la central elèctrica d’Orfes. Un cop allà, hem de seguir aigües avall per un passeig amb plàtans i fanals, embardissat, fins que trobem la primera font. Hem de continuar cap a la mateixa direcció i, abans d’uns cent metres, hi ha la segona font i el viver, que està just a sota.

Per arribar-hi, hem de sortir d’Orfes en direcció als masos de l’Estopera, i poc després cal que agafem el primer camí a mà dreta, que passa pel pou d’en Bartró. Un cop l’hem deixat enrere, hem d’agafar la segona pista a l’esquerra, que porta fins al camí vell d’Orfes a can Canet. El viver queda a la dreta, a sota del camí, però visible des d’aquest punt.

La rentadora és de rajoles i es troba en bon estat, però el viver està ple de fulles i de sediments.

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’38.0’’N / 002º51’54.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488867E / 4669455N

Descripció

Longitud del rentador: 2,00 metres Amplada del rentador: 1,20 metres Longitud de la llosa: 1,20 metres Amplada de la llosa: 0,35 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Orfes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’41.0’’N / 002º52’48.6’ Coordenades UTM-ETRS89: 490103,4669553.0N

Descripció

Longitud del rentador: 1,10 metres Amplada del rentador: 0,95 metres Longitud de la llosa: 1,10 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 209

26

Rentador de Can Bataller

Parets d’Empordà

Localització

Poble: Parets d’Empordà Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º10’00.3’’N / 002º53’24.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 490914.2E / 4668295.5N

Descripció

Longitud del rentador: 6,65 metres Amplada del rentador: 1,95 metres Longitud de la llosa: 1,95 metres Amplada de la llosa: 0,56 metres Fondària: 1,10 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan abril 2016

Des de l’església de Santa Llogaia de Parets d’Empordà, en direcció cap a l’est, surt un corriol que porta a una font, però uns metres abans n’hi ha un a mà esquerra que duu al rentador. Té forma rectangular i s’emplena de l’aigua d’una deu que hi ha a tocar. Tot i ser privat, feia les funcions de rentador públic de Parets d’Empordà.


210 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador de la Font del Mas Pagès Sant Esteve de Guialbes 27

Rentador del Viver de Ca l’Escolà Sant Marçal de Quarantella 28

Ramon Casadevall febrer 2015

...

És un viver amb rentadora que ha sofert força reformes. Actualment, però, es troba abandonat. Se situa sota un cingle petit d’aglomerat. La llosa de rentar està formada per quatre pedres poc treballades.

Se situa per sota de ca l’Escolà, damunt del marge dret del Cinyana. Per anar a ca l’Escolà cal agafar la carretera de Sant Esteve de Guialbes a Galliners, ja que s’hi accedeix per dins de la propietat. Actualment, l’accés al safareig es troba molt embardissat i un marge ha cedit i l’ha enterrat, tot i que els propietaris diuen que el volen refer.

La font d’en Pagès, que alimentava el viver, s’ubica a sota de l’entrada de can Pagès, al quilòmetre 10 de la carretera de Borgonyà a Orriols, a l’altre costat de la carretera i del rec de les Penyes.

Localització

Poble: Sant Esteve de Guialbes Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º07’14.4’’N / 002º52’22.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489498E / 4663181N

Descripció

Longitud del rentador: 7,20 metres Amplada del rentador: 3,10 metres Longitud de la llosa: 2,90 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 0,85 metres

Tipus: privat

La font de Ca l’Escolà formava com una petita cova, en què hi havia un simple broc de canya posat a la paret, el qual, per mitjà d’una conducció, alimentava un safareig rectangular amb rentadora, que el feien servir algunes cases del poble. Fa uns vint anys que es va ensorrar la cova i ara només regalima una mica d’aigua una mica més avall.

Localització

Poble: Sant Marçal de Quarantella Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º7’34.4’’N / 002º51’40.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488529,4663801.0N

Descripció

Longitud del rentador: 2 metres Amplada del rentador: 1,50 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 211

Rentador de la Font del Bosc o d’en Guardiola Sant Marçal de Quarantella 29

Rentador del Viver de Terradelles Terradelles 30

Ramon Casadevall abril 2016

És un viver amb un rentador amb forma de «L», totalment abandonat. Per arribar-hi, des de la carretera de Vilavenut cal agafar la carretera que va cap a Sant Marçal de Quarantella i passar, per sota, el primer camp, que es troba després d’un bosquet. Abans del segon camp, hi ha el corriol que baixa cap a la riera de Cinyana. Com a referent podem prendre un roure bonic, que destaca entre els altres arbres. Un cop a la riera, cal remuntar-la unes desenes de metres, fins que trobem, una mica apartat i al marge esquerre, el viver i un pou.

Localització

Poble: Sant Marçal de Quarantella Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’07.9’’N / 002º51’38.1’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488479,4664833N

Descripció

Longitud del rentador: 2,90 metres Amplada del rentador: 1,80 metres Longitud de la llosa: 2,00 metres i 1,00 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq maig 2016

És un safareig gran i rectangular, que es troba força abandonat i en el qual es podia rentar per tres costats. Té uns quatre metres de llosa de rentar feta de rajols i la resta és de lloses de pedra. Actualment l’aigua entra per un lateral, ja que la font que l’emplena està embossada. Feia també les funcions de viver, i tant servia per rentar com per regar. El feien servir les cases del poble i cada dia de la setmana estava assignat a una de diferent. Per arribar-hi hem de prendre com a punt de partida una hípica que es troba a la sortida de Terradelles, a mà esquerra. Just a l’entrada, hi ha un baixant a la dreta que ens porta fins al rentador, que se situa a sota del mas Alba.

Localització

Poble: Terradelles Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º07’04.5’’N / 002º53’25.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 490940.1E / 4662873.0N

Descripció

Longitud del rentador: 13,00 metres Amplada del rentador: 4,20 metres Longitud de la llosa: 12,00 metres Amplada de la llosa: 0,65 metres Fondària: 0,70 metres

Tipus: públic


212 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador del Viver Gran de Mas 32 Rentador del Viver de Can Fonollet Terradelles Duran Vilademí 31

Ramon Casadevall juny 2016

És un rentador de forma irregular que recull l’aigua del Torrent a través d’un canal. El viver és excavat a terra, i el tanca la paret on hi ha les pedres per rentar. En queden sis, que fan, de dreta a esquerra, segons la fotografia: 45 x 33 cm, 45 x 40 cm, 50 x 40 cm, 50 x 30 cm, 55 x 40 cm i 73 x 45 cm. Queda un espai buit on sembla que hi podia haver hagut tres pedres més. Aquest viver, al qual hi anava a rentar la gent de mas Fonollet i de can Pairet, se situa en el marge esquerre del Torrent, el rec que passa per sota de mas Fonollet i que desguassa al Cinyana. El viver es troba dins d’un grup de figueres tendres i una mica tapat per la vegetació, entre un camp i el Torrent, però d’accés fàcil des de mas Fonollet. A tocar del mas Fonollet, que es troba a l’altura del quilòmetre 733 de la N-II, hi havia un viver més petit que ha quedat soterrat per les obres de remodelació d’aquesta carretera. Tenia una rentadora i era utilitzat per la gent del mas Fonollet, tot i que poques vegades a l’any ja que s’alimentava de l’aigua de la pluja.

Localització

Poble: Terradelles Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º16’16.2’’N / 002º53’51.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 491545E / 4661383.0N

Descripció

Longitud del rentador: 9 metres Amplada del rentador: 5 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall febrer 2016

Té forma rectangular i s’emplenava de l’aigua de la font de Cal Parent i d’un pou que hi havia. Va ser restaurat l’any 2005 i la llosa de rentar es va suprimir per fer el mur planer i utilitzar el safareig com a piscina. La casa que hi ha actualment està més al sud que l’antiga masia, que se situava al costat del safareig. Es troba per sota de cal Parent, a tocar dels límits municipals de Fontcoberta i Esponellà. S’hi arriba des de la pista que de Centenys passa per can Canet, baixa cap a cal Parent i porta fins a can Duran.

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’21.9’’N / 002º47’49.7’’ Coordenades UTM-ETRS89: 483240E / 4667127N

Descripció

Longitud del rentador: 4,80 metres Amplada del rentador: 3,20 metres Fondària: 1,40 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 213

33

Rentador de la Font de Cal Bacallà

Vilademí

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’42.5’’N / 002º48’42.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484443.0E / 4667760.3N

Descripció

Longitud del rentador: 3,00 metres Amplada del rentador: 2,50 metres Longitud de la llosa: 1,75 metres Amplada de la llosa: 0,65 metres Fondària: 0,50 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall juny 2015

És un rentador curiós que està construït dins del torrent de la Ferriola, en una balma que recull els degoters i forma una bassa. Té un sobreeixidor al costat dret, on hi ha una llosa de pedra. Tot el conjunt es troba força ben conservat, tot i que ja no s’utilitza com a rentador. Per arribar-hi cal agafar la pista que va de Centenys a Ollers, on hi ha un pal que indica la font de Cal Bacallà. En aquest camí, que fa baixada, trobarem un altre pal amb una marca de color taronja. A partir d’aquí, hem de seguir recte fins que trobem la font. Per sobre de la font, hi ha cal Bacallà, en ruïnes, els estadants de la qual el feien servir quan estava eixut el que hi ha a tocar de casa seva, igual que els de can Barranc.


214 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador del Viver de Can Barranc Vilademí 34

Rentador del Viver del Regadiu de Can Puig Vilademí 35

Joan Anton Abellan maig 2016

És un viver de forma piramidal, amb lloses de pedra, en un extrem del qual hi ha una plataforma quadrada coberta de rajols. Es troba en força bon estat, però sense aigua, ja que el torrent que l’emplenava, la riera Petita o rec del Regadiu, baixa sense aigua. Té dos sobreeixidors, probablement un per regar els horts i l’altre per emplenar una bassa per abeurar el bestiar. Per arribar a can Barranc, cal deixar enrere el poble de Vilademí, tot seguint el camí de cal Bacallà i fins que trobem una cruïlla de camins. En aquest punt, hem d’agafar el que porta en direcció cap a sud-oest. Un cop a can Barranc, el rentador es troba a uns dos-cents metres al sud-est, sota la línia elèctrica, a tocar del torrent que hi passa.

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’21.2’’N / 002º48’32.6’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484225.0E / 4667099.1N

Descripció

Longitud del rentador: 4,80 metres Amplada del rentador: 3,30 metres a 2,70 metres Longitud de la llosa: 2,40 metres Amplada de la llosa: 0,60 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall febrer 2016

És un viver petit amb rentadora, adossat a un pou, abandonat i enmig d’un encanyissat que l’ha envaït. Es troba en el lloc anomenat Feixes del Regadiu, al sud-est de can Pedrosica, on s’arriba per un trencall que surt a mà esquerra de la carretera que va a Centenys des de Vilamarí, després de passar la cruïlla que porta a can Barranc i a cal Bacallà. Esmentar que la mina que alimentava el viver del regadiu de can Puig es va quedar sense aigua i fa bastants anys que el de can Puig va fer una permuta de terrenys amb el de can Vilar, i que can Pedrosica i can Vilar són dos estades de la mateixa masia del mas Vilar o també anomenat can Pedrosica

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’13.9’’N / 002º48’30.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484166,4666876 N

Descripció

Longitud del rentador: 2,50 metres Amplada del rentador: 2,10 metres Longitud de la llosa: 0,50 metres Amplada de la llosa: 0,42 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 215

Rentador del Regadiu de Can Puig Vilademí 36

Rentador del Viver de Can Llobera Vilademí 37

Joan Pontacq març 2016

Joan Pontacq abril 2016

És un viver gran, abandonat i totalment sec. Té una rentadora en un dels laterals, amb una paret divisòria. Hi anaven a rentar els de can Puig.

És un viver allargat, amb parets lliscades, dues lloses molt treballades i un sobreeixidor a l’esquerra. Es troba a la llera del torrent de la Ferriola.

Es troba al clot del Regadiu, a sota de can Pedrosica, a la qual s’arriba per la pista que porta a Centenys des de Vilamarí. Un cop passada la cruïlla de can Barranc i de cal Bacallà, a mà esquerra i en direcció cap al sud, surt el camí que porta fins al rentador.

Per arribar-hi, hem d’agafar la pista que baixa a uns camps una mica abans d’entrar al poble de Vilademí, a mà dreta. L’hem de seguir fins que trobem el torrent. A l’esquerra hi ha un pou i a la dreta, a sota la pista, hi ha el viver, que tot i està molt embardissat es conserva força bé

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’12.3’’N / 002º48’29.9’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484163E / 4666827N

Descripció

Longitud del rentador: 8,00 metres Amplada del rentador: 3,00 metres Longitud de la llosa: 2,60 metres Amplada de la llosa: 0,53 metres Fondària: 2,00 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’12.1’’N / 002º48’51.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484659.9E / 4666820.6N

Descripció

Longitud del rentador: 6,10 metres Amplada del rentador: 1,90 metres Longitud de la llosa: 1,90 metres Amplada de la llosa: 0,55 metres

Tipus: privat


216 Qui té roba per rentar?

38

VILADEMULS

Rentador del Viver de Can Vidal

Vilademí

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º9’12.4’’N / 002º47’57,5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 483418E / 4666834N

Descripció

Longitud: 4,40 metres Amplada: 4,10 metres Longitud llosa: 1,46 metres Amplada llosa: 0,60 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq

És un conjunt format per un viver amb rentadora, en molt bon estat de conservació. Per arribar-hi, cal anar can Vidal, i el trobarem a llevant de la casa, per sota d’uns camps, prop del marge de la partió del camp de Can Vilà i el de Can Malesa.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 217

Rentador del Viver de l’Hort de Can Cassot Vilademí 39

40

Rentador públic Vilademuls

Joan Pontacq abril 2016

Joan Anton Abellan octubre 2015

És una construcció de forma gairebé quadrada, de parets lliscades i en bon estat de conservació, que es troba a sota la mina de Can Cassot, que l’omplia d’aigua.

És un viver allargat, amb parets lliscades, dues lloses molt treballades i un sobreeixidor a l’esquerra. Es troba a la llera del torrent de la Ferriola.

Per arribar-hi, hem d’agafar una pista a la dreta que baixa a uns camps, poc abans del poble de Vilademí. L’hem de seguir fins que trobem el torrent de la Ferriola. A l’esquerra hi ha un pou i a la dreta, a sota la pista, hi ha el viver d’en Llobera. Des d’aquí, un camí molt embardissat, en direcció cap a sud-est, ens portarà al viver de l’Hort de Can Cassot.

Per arribar-hi, hem d’agafar la pista que baixa a uns camps una mica abans d’entrar al poble de Vilademí, a mà dreta. L’hem de seguir fins que trobem el torrent. A l’esquerra hi ha un pou i a la dreta, a sota la pista, hi ha el viver, que tot i està molt embardissat es conserva força bé

Localització

Poble: Vilademí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º09’10.1’’N / 002º48’53.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 484699.0E / 4666758.6N

Descripció

Longitud del rentador: 2,70 metres Amplada del rentador: 2,55 metres Longitud de la llosa: 3,10 metres Amplada de la llosa: 0,48 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Vilademuls Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º08’22.2’’N / 002º53’27.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 490995E / 4665270N

Descripció

Longitud del rentador: 3,70 metres Amplada del rentador: 1,80 metres Longitud de la llosa: 3,10 i 1,20 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Longitud del cubicle: 4,50 metres Amplada del cubicle: 0,80 metres Fondària: 0,65 metres

Tipus: públic


218 Qui té roba per rentar?

41

VILADEMULS

Rentador del Viver del Mas dels Frares

Vilafreser

Localització

Poble: Vilafreser Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º5’32.0’’N / 002º53’24.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 490911.0E / 4660021.0N

Descripció

Longitud del rentador: 7,50 metres Amplada del rentador: 7,50 metres Longitud de la llosa: 7,50 metres Amplada de la llosa: 0,70 metres

Tipus: privat

Joan Pontacq juny 2016

És un viver de força fondària i forma quadrada, que es conserva en molt bon estat i que s’alimenta de la font del Mas dels Frares. Es troba situat al costat mateix d’aquest mas, al qual s’arriba per un trencall que surt de la carretera N-II, passat el quilòmetre 731. Ernest Costa octubre 1993


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 219

Rentador del Viver de Can Pagès Vilafreser 42

Rentador de Perles o del Viver d’en Carreres Vilafreser 43

Joan Pontacq març 2016

Té forma rectangular i es troba força ben conservat. Se situa al costat de tramuntana de can Pagès, de baixada cap als camps.

Localització

Poble: Vilafreser Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º04’47.6’’N / 002º52’17.0’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489363E / 4658655N

Descripció

Longitud del rentador: 2,30 metres Amplada del rentador: 1,50 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,43 metres

Tipus: privat

Ramon Casadevall gener 2016

És una bassa abandonada, de forma ovalada, amb una llosa a la part de baix i amb un sobreeixidor a la dreta. S’hi van dur a terme unes reformes en posterioritat per augmentar-ne la capacitat i amb les quals es va construir un mur no gaire gran per sobre la llosa. També hi ha un bassi, petit, a sota el rentador i una bomba en un lateral. Es troba al veïnat de Perles, a sota les granges d’en Carreres, en un revolt tancat de la pista que baixa cap a la ribera de la Farga, al costat dret. El feien servir els de can Pagès. Els seus estadants recorden que abans, en general, hi havia molta més aigua, d’aquí que també rentessin en una bassa que hi havia al costat de la casa.

Localització

Poble: Vilafreser Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º04’40.4’’N / 002º52’05.5’’E Coordenades UTM-ETRS89: 489097E / 4658433N

Descripció

Longitud del rentador: 5,00 metres Amplada del rentador: 4,50 metres Longitud de la llosa: 2,30 metres Amplada de la llosa: 0,50 metres Fondària: 0,80 metres

Tipus: privat


220 Qui té roba per rentar?

VILADEMULS

Rentador de la Mina de Ca l’Oliva Vilamarí 44

Rentador del Viver d’en Patates o d’en Fuselles Vilamarí 45

Joan Pontacq febrer 2016

Ramon Casadevall abril 2016

És una construcció rectangular que recollia l’aigua de la mina de Ca l’Oliva. Té dos costats amb forma de «L» i amb lloses inclinades per poder-hi rentar. Actualment, es troba abandonat. A la mina ja no hi ha aigua, perquè en el decurs d’unes obres es va foradar l’aqüífer.

És un viver trapezoïdal, amb rentadora, que es troba a cinc metres per sota la font. Unes lloses verticals el tanquen i en una hi ha unes rajoles que formen part de la rentadora, les quals s’aguanten amb uns troncs de roure. Es troba totalment eixut, abandonat i embardissat.

Se situa al veïnat de Vilauberí, a tocar del camí que va de Vilamarí a can Closes en direcció cap al sud. Un cop passat can Vicens, es troba just a uns cinquanta metres després de travessar la ribera de la Farga.

Se situa en el barranc que hi ha a llevant de can Patates i can Martinot. Al final del camp de sota can Patates, surt un camí pel mig del bosc que porta fins a un camp allargassat. Hem d’anar cap a la dreta fins a unes feixes abandonades, on hi ha molts arços, i hem de continuar a la dreta fins a sota uns arbres blancs. Aquí hi ha la font i el rentador.

Localització

Poble: Vilamarí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º05’55.0’’N / 002º51’00.3’’E Coordenades UTM-ETRS89: 487591.8E / 4660752.9N

Descripció

Longitud del rentador: 2,50 metres Amplada del rentador: 1,70 metres Longitud de la llosa: 2,50 metres i 1,70 metres Amplada de la llosa: 0,36 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: privat

Localització

Poble: Vilamarí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º05’54.6’’N / 002º50’46.7’’E Coordenades UTM-ETRS89: 487290E / 4660723N

Descripció

Longitud del rentador: 4,50 metres Amplada del rentador: 2,80 metres Longitud de la llosa: 1,70 metres Amplada de la llosa: 0,45 metres Fondària: 0,90 metres

Tipus: privat


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 221

46

Rentador del Viver de Can Vicens

Vilamarí

Localització

Poble: Vilamarí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º06’14.3’’N / 002º51’20.4’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488066.0N / 4661331.0E

Descripció

Longitud del rentador: 6,00 metres Amplada del rentador: De 2,00 a 3,00

metres

Longitud de la llosa: 0,60 metres Amplada de la llosa: 0,40 metres Fondària: 1,20 metres

Tipus: privat

Joan Anton Abellan gener 2016

És una bassa trapezoïdal, arrodonida per un dels extrems, amb dues lloses de rentar, una de pedra i l’altra de maó. Es conserva en bon estat i es fa servir com a bassa d’aigua. Tot i així, el cubicle està cobert de terra. Es troba al veïnat de Vilauberí, a tocar del mas Vicens, al sud del poble de Vilamarí.


222 Qui té roba per rentar?

47

VILADEMULS

Rentador de la Font d’en Riuró

Vilamarí

Localització

Poble: Vilamarí Municipi: Vilademuls Coordenades GPS-WGS84: 42º06’46.2’’N / 002º51’25.2’’E Coordenades UTM-ETRS89: 488179.0E / 4662314.0N

Descripció

Longitud del rentador: 15,00 metres Amplada del rentador: 4,00 metres Longitud de la llosa: Entre 0,90 metres i

0,70 metres

Amplada de la llosa: Entre 0,60 metres

i 0,50 metres Fondària: 1,00 metres

Tipus: públic

Joan Pontacq març 2016

És una bassa gran, que s’alimenta de l’aigua de la font. Té quatre lloses de rentar. Actualment, la bassa ha estat separada en dues meitats, de manera que l’aigua només s’acumula en la primera i serveix per proveir els masos que hi ha a tocar. Era el rentador públic del poble i quedava situat a més de mig quilòmetre del nucli. Per arribar-hi, s’havia de creuar el torrent de Juïgues i baixar un desnivell de més de trenta metres. Es troba sota el bosc de la Casanova, a tocar del camí que abans la mainada feia a peu, cada dia, per anar a escola de Sant Esteve de Guialbes.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 223

DESAPAREGUTS

48 Rentador del Viver de l’Hort Nou. A Galliners. Estava situat una mica més amunt del pont que travessa el Juncà o Didorta en el camí per anar de can Soler a can Camps, ambdós del mateix propietari. Hi anava a rentar la roba la gent de can Sargantana, ja que ells menaven aquest hort. La font de l’Hort Nou, que alimentava el viver mitjançant una canalització, va quedar enterrada per una esllavissada. 49 Viver de Can Lleal. A Olives. En aquesta casa, que forma part del nucli del poble, tenien dos rentadors, actualment desapareguts, un dins de la casa i l’altre a fora. 50 Rentador de la Font de Sant Joan. A Ollers. Seguint la carretera d’Ollers al veïnat de les Anglades, en el punt on la carretera travessa el Ramirol, entrem a la seva llera i el seguim torrent amunt. A l’esquerra, hi ha el torrent de la Vinya i una mica més amunt, un marge amb un planell molt visible des de dins el torrent, també a l’esquerra, i que és on es troba la font de Sant Joan, dos biots excavats a terra que recollien l’aigua que regalimava del cingle. Un d’ells era per a l’aigua de boca i l’altre per abeurar el bestiar i per rentar, on hi havia una llosa en la qual les dones rentaven agenollades. El feien servir els de can Quelic i can Queixal, però quan la gent d’aquestes cases van marxar el van desmuntar. 51 Rentador del Viver de la Font de la Coma. Ollers. Era un biot aparedat en un marge, enmig d’un olivet, que va quedar enterrat quan s’hi va construir una carretera per sobre de la font. Tenia un safareig on hi anaven a rentar les dues masoveries de can Soler, can Soler Vell i can Bescaula. Durant un període de sequera de la dècada de 1950, va ser l’únic punt d’aigua de la zona on se’n trobava. També se l’anomenava simplement la Coma o el Biot. 52 Rentador del Viver de Ca l’Escolà Se situa per sota de ca l’Escolà, damunt del marge dret del Cinyana. Per anar a ca l’Escolà cal agafar la carretera de Sant Esteve de Guialbes a Galliners, ja que s’hi accedeix per dins de la propietat. Actualment, l’accés al safareig es troba molt embardissat i un marge ha cedit i l’ha enterrat, tot i que els propietaris diuen que el volen refer. La font de Ca l’Escolà formava com una petita cova, en què hi havia un simple broc de canya posat a la paret, el qual, per mitjà d’una conducció, alimentava

un safareig rectangular amb rentadora, que el feien servir algunes cases del poble. Fa uns vint anys que es va ensorrar la cova i ara només regalima una mica d’aigua una mica més avall.

53 Viver de Can Pedrosica o Viver de l’Hort. A Vilademí. Excavat a la llera del rec del Jonquet, tenia dues lloses, una per rentar i una altra per deixar els estris i la roba. Actualment està colgat de sediments. 54 Rentador del Viver de Cal Corder. A Vilademuls. En cas de trobar-se encara dempeus, s’hauria de localitzar a sobre la font de Vilademuls, en unes antigues feixes ara emboscades. 55 Rentador del Viver de l’Hort del Capellà. A Vilademuls. Tampoc s’ha localitzat aquest rentador, que es trobava aigües avall del rec de la Font, en un paratge conegut com l’Hort del Capellà. 56 Rentador de Can Toni. A Vilafreser. Can Toni es troba a l’est del poble de Vilafreser, a tocar de la carretera N-II. En aquesta casa hi havia una bassa molt gran d’obra, que s’emplenava de l’aigua de pluja. S’hi rentava la roba amb unes fustes que s’hi posaven, però quan a la bassa no hi havia prou aigua o no s’hi arribava perquè era força fonda es feia servir el safareig que hi havia a tocar i que s’emplenava pouant l’aigua de la cisterna. 57 Rentador del Viver de Can Rossinyol. A Vilamarí. Estava situat a Vilauberí. Hi anaven a rentar els de can Rossinyol i els de cal Santpare, del veïnat de Can Vicens.


224 Qui té roba per rentar?

El fet folklòric de fer la bugada No seria un treball complet si no intentéssim reflectir també les aportacions que aquesta feina ha aportat al folklore popular, entès com l’expressió de la cultura popular d’un poble en tots els seus àmbits: artesania, balls, festes, cants, proverbis, etc. Per això intentarem fer un breu repàs a les paraules, frases fetes, dites i refranys que s’han anat creant entorn seu, així com a les llegendes que ha donat lloc.

Paraules i frases fetes

Al llarg dels anys, al voltant dels rentadors han anat sorgint tot un seguit de paraules, frases i refranys que, si bé en molts dels casos signifiquen el que són (com per exemple roba, sabó, ensabonar, bugada, estovar, rentar, drap, cove, cossi, bassa, pila, eixugar, esbandir, aclarir, estendre...), en d’altres han agafat un significat ben diferent i que seria interessant de repassar. La primera és fer safareig que, si bé es podria referir al fet de construir un safareig, en aquest cas ni tan sols fa referència al fet de rentar la roba, sinó a «xafardejar, xerrar de tot i res de tothom i de ningú [...]», d’acord amb el diccionari. D’aquí que, per extensió, quan hi ha un gran desordre es diu: «Quin safareig que hi ha!». Àngel Vergés en deixa constància en un text breu referit a un dels recs de Banyoles, en el llibre El Drac de Banyoles: «[...] Vora el rec Major encara és possible imaginar i escoltar els moviments accelerats de les bugaderes, picant sobre els rentadors, cantant i batent la bugada a prop del rec, xerrant pels descosits tot donant raó a l’expressió fer safareig [...]». En algun capítol d’aquest llibre hem comentat la duresa d’aquesta feina, i hi ha una frase que ho denota: trencar el gel, que era el que havia de fer la primera persona que arribava al rentador o al riu durant els mesos d’hivern,

i que avui en dia la fem servir en el sentit de donar el primer pas davant d’una situació complicada o incòmoda. Una altra seria fer bugada, una frase que, si bé ha mantingut el sentit estricte de rentar, en sentit figurat vol dir «confessar, parlar, comentar temes privats», que no deixa de ser una manera de treure la «brutícia» interior de la persona. Seguint en l’àmbit del rentat, trobem la roba bruta es renta a casa, en el sentit que els problemes personals no és bo airejar-los i el millor que es pot fer es «rentar-los» a casa. I sobre draps bruts també hi ha l’expressió de quedar o deixar com un drap brut, el primer en el sentit de sortir malparat d’algun tràngol i el segon en el de dir coses no gaire bones d’una persona. Sobre el fet d’estendre la roba, tenim d’una banda la frase tenir roba a l’estenedor, que es refereix al fet que alguna cosa perilla, i d’una altra haver-hi roba estesa, que acostuma a referir-se quan hi ha mainada a prop i poden sentir del que es parla, tenint present que tenen unes orelles que tot ho senten i unes boques que tot ho xerren. Aquest fou el cas de Joan Olivas, que de petit, com explica en L’«esclava» Maria, s’aturava davant del rentador del rec del Tint i es recolzava a la barana per escoltar les converses «d’aquelles


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de lâ&#x20AC;&#x2122;Estany 225

Gravat vuitcentista on es veu un grup de dones dedicades a fer la bugada (Joan Amades)


226 Qui té roba per rentar?

escarrassades dones». Era, com diu, la millor manera d’assabentar-se del que passava al poble, tot i que a vegades «se m’envermellia la cara de sentir coses que em semblaven atrevides», ja que era força corrent que a les rentadores es parlés de marits i mullers i de les coses del llit. Quan això passava i s’adonaven que en Joan estava escoltant sempre hi havia qui deia: «Calleu, que hi ha roba estesa». I encara una darrera, en aquest cas fa referència als estris amb què es transportava la roba: tenir veu de cossi, en el sentit de tenir la veu esquerdada a causa d’una afecció al coll.

Dites i refranys

De la mateixa manera que hem dit que al voltant d’aquesta feina han anat sorgint frases amb un significat diferent del que en principi tenen, també el refranyer popular se n’ha fet ressò, de manera que hi ha moltes dites que relacionades, no tan sols amb l’ofici de rentar, sinó amb els elements que hi intervenen, com la roba i el sabó. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la vol el senyor [rector]: Quan algú exigeix molt i en canvi les condicions de treball per aconseguir bons resultats no són massa idònies. És a dir, exigir molt i no donar mitjans. L’hivern, com l’estiu, les rentadores van al riu / Tant a l’hivern com a l’estiu, la bugadera a rentar al riu: En el sentit d’una feina que es fa tot l’any, passi el que passi. A cada bugada, perdem (o es perd) un llençol: En el sentit que quan abans s’anava al rentador era freqüent que es perdés alguna peça. Avui en dia es diu per referir-se que les coses surten malament cada cop que s’intenta dur a terme un fi. Per la Candelera, eixuga la bugadera: Es refereix al fet que, per aquesta data, acostumava a fer vent.

Camisa neta, no cal bugada: S’utilitza per expressar que, quan una cosa està a punt, ja no dóna feina. Relacionada amb aquesta dita, també tenim la que diu No és més net qui més neteja, sinó qui menys embrut. Val més el sabó que la roba: Expressa que l’esforç és més gran que el profit. La bugada de Nadal s’eixuga en lo fumeral: Vol dir que per Nadal sempre sol fer mal temps. Tota dona ben casada, fa bon sol quan fa bugada: Vol dir que la dona previsora es fixa en l’estat del temps, a fi de no posar-se a rentar si el temps no és bo perquè la roba s’eixugui. Amor de gendre, bugada sense cendra: Expressa que l’amor de gendre no és un amor complet. I una darrera dita més, que fa referència al fet que deien que si es cantava mentre es feia la bugada aquesta sortia molt més neta: Bugada cantada, blancor assegurada.

Llegendes i costums

Tot i que en un primer moment no se’ns va acudir cap llegenda relacionada amb aquest món de robes i sabons, calia consultar el Costumari Català, de l’etnòleg i folklorista català Joan Amades, per saber si realment n’hi havia alguna o no. I la veritat és que n’hi ha poques, però n’hi ha. La primera que vam trobar fou una que ens va fer pensar en les Estunes, aquest indret màgic que hi ha al terme de Porqueres, i en les nostres estimades aloges, les fades que el gran poeta català Jacint Verdaguer va fer aparèixer en l’obra Canigó inspirat en la tradició de les dones d’aigua de l’estany de Banyoles, a les quals descrivia com a éssers eteris, amb cabelleres llargues. Doncs bé, segons diu la llegenda hi ha moltes coves que estan habitades per «encantades», éssers femenins de bellesa excepcional que al punt de la mitjanit se les pot sentir, no tan sols per la fressa que fan amb la


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 227

Escola de Natura de Banyoles. Il·lustració de Quim Bou

vaixella que preparen per a les seves festes, sinó també per rentar la roba (que en acabat estenen a la claror de la lluna) i pels grans cops de picador. Parlant de les aloges de les Estunes, Vergés, en el llibre El Drac de Banyoles, recull una versió de la llegenda d’aquestes fades de mans de Joan Sales, que explica que un dia a una pobre velleta que havia anat a fer llenya als boscos de Sant Patllari se li va fer fosc sense adonar-se’n. Era ja mitjanit, quan de camí a casa seva carregada amb un feix de branques es va trobar de cop i volta, quan passava per aquell indret, les aloges que sortien dels seus amagatalls. Astorada, la dona va veure que una d’elles es dirigia cap a ella dient-li que no tingués por, que només volia que les ajudés a fer la bugada. La iaia Perdigana, que així es deia la dona, no havia vist mai robes

com aquelles, fines com el pensament, que si les mirava a contrallum de la lluna, de tan fines, ni es veien. Un cop acabada la bugada i estesa la roba, la reina de les alojes volgué pagar-li per la feina feta i, per aquest motiu, li va dir que deixés el feix de llenya a terra i parés la faldilla. En un instant, la velleta va notar un pes agafat a la seva falda. Les aloges van dir-li que no podia mirar aquella càrrega fins que no hagués arribat a casa seva, i així ho va fer. Llavors va descobrir que el que duia era ni més ni menys que unces d’or que, rodolant per la taula, van dringar com música celestial. Però aquesta no és l’única versió, ja que n’hi ha una altra en què la velleta no se’n va poder estar de mirar el que duia i quan faltava poc per arribar a casa seva va voler saber què era allò que duia a les faldilles. Llavors va


228 Qui té roba per rentar?

descobrir que el que li havien carregat aquelles aloges era un carregament de segó, com si haguessin donat menjar a un porc d’engreix. Segons diuen, en veure-ho, la velleta, tota amargada, va remugar llençant un gest a l’aire d’enuig i de menyspreu i fent caure tot el segó a terra, però, un cop arribada a casa, veié com unes diminutes volves lluminoses brillaven agafades a la seva faldilla i aleshores va comprendre que allò que li havien donat les aloges no era segó sinó or fi. Retornà corrents al lloc on l’havia llençat, però es trobà que el vent ja havia escombrat el terra. Una altra llegenda, recollida aquest cop per Jaume Colomer en l’article «Fer bugada», fa referència a Vilavenut: Heu de saber i entendre que aquesta rondalla no és mentida sinó ben veritat del que passa o passava a les gorgues misterioses i encantades de la Riera (dels Mals Esperits, d’en Jeroni, de la Santa Espina, Rodona, d’en Cames...). Conten, els qui ho han vist, que a les nits de lluna plena un estol de dones d’aigua hi solen fer estada. Molt netes elles, deixen les seves túniques, els seus fins vels i els seus llençols blanquíssims estesos sobre l’herbei de la Riera. Si algú aconsegueix emportar-se una de les peces de roba, mai més no serà pobre. Molts afegeixen: llàstima que no existeixin! I encara una darrera sobre goges, aquesta en el riu Garrumbert al seu pas per Pujals dels Cavallers. Segons explica Vergés en el capítol dedicat a «La Llum de la Bruguera», del llibre Pujals d’aquí, Pujals d’allà, en aquest indret es veien unes llums i se sentien arrossegar cadenes i hi havia goges que cantaven «tant dematí en sóc aixecada, tant dematí rentar bugada!», mentre es podien sentir els cops que feien amb la picadora. Joan Amades diu que el dia 5 de febrer se celebra Santa Àgata, que havia estat patrona de les bugaderes i rentadores de riu en general, feina que era exercida com a ofici per les dones més lletges i per les fadrines entrades en

anys i gairebé velles. Fins aquí no hi ha res per destacar, però segueix dient que per aquesta diada tenien el costum de rentar com sempre agenollades però amb la roba aixecada, ensenyant tot allò que tenien, i per als homes era un perill passar per la vora dels rentadors, puix que els empaitaven i se’ls feien seus. Si el que arreplegaven els era simpàtic, el forçaven a passar una estona amb elles, i si no ho era li treien les calces i la roba fins a deixar-lo sense camisa. Aquest costum, acaba dient, va subsistir fins a temps relativament recents a la ciutat de Girona i en alguns pobles de la rodalia, entre els quals no sabem si se’n trobava algun del Pla de l’Estany. Per aquesta mateixa diada, un altre lloc perillós per als homes era la ciutat tarragonina de Tortosa, on el pobre infeliç que s’atrevia a passar prop del riu Ebre, on rentaven les bugaderes, si l’arreplegaven l’aporrinaven, li tallaven els cabells i la barba i el deixaven pelat com la mà; li desfeien les calzes, li penjaven la faixa i la roba en els arbres propers; li deslligaven les vetes de les espardenyes i les hi cosien de nusos tan forts i estrets com podien, perquè fossin de mal desfer. Al Rosselló, i a bona part de la Catalunya Vella, aquest patronatge el té santa Euda, una santa filla de família noble que va preferir l’austeritat i la penitència abans que les comoditats de la vida fastuosa i opulenta, i es lliurà a la caritat, anant a rentar al riu la roba dels empestats. Altres costums fan referència al rentat en si, com la de la primera bugada de l’any, que segons diu Amades es feia el segon dia de l’any, però si s’esqueia en dilluns s’esperava al dia següent, perquè el dimarts era el dia clàssic de fer les bugades i es creia que portava sort per a la roba, es rentava millor, quedava més neta i no es malmetia tant. Per fer aquesta bugada, diu que es feien servir les cendres del foc de la nit de Nadal, la qual tenia unes virtuts i unes qualitats especials i excepcionals per purificar la roba de qualsevol encanteri o mal d’ull, i a més li donaven una blancor molt més intensa. Això explica que aquesta bugada es convertís en la més gran, ja que s’hi afegien aquelles peces que només es rentaven un cop l’any. Tot i això, hi havia qui feia aquesta gran neteja a primers de març, ja que l’anterior l’havien feta entre finals de novembre i primers de desembre per tenir la roba neta per Nadal.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 229

A on hi ha llegendes, hi ha supersticions. Mossèn Lluís G. Constans en va deixar escrites unes quantes, que Vergés recull: Qui pot robar un mocador a una bruixa mentre renta té fortuna segura. Si es renta la roba d’alguna persona morta abans dels nou dies, al cap d’un any hi ha un altre mort. Fer bugada pot ser perillós perquè les bruixes surten i se l’emporten. Si es fa bugada i no s’hi tira llor beneït, la roba queda embruixada. Aquesta darrera superstició feia que quan la bugada es duia a terme després de Setmana Santa s’hi tirés el llor que s’havia beneït el Diumenge de Rams.

Cançons

Si la frase fer safareig ve precisament del xivarri que hi havia en els mateixos safareigs, aquest moltes vegades s’acompanyava de corrandes i cançons. Àngel Vergés en recull una, que com ell mateix diu ens recorda la proximitat que hi ha entre els pobles de la comarca: A Banyoles fan bugada a Mata la van a rentar, a Palol la van a estendre i al Pont la van a plegar.

I, com no podia ser d’una altra manera, Joan Amades també se’n fa ressò d’una altra: Riera amunt, riera avall, trobo l’amor que està rentant, lai la ra la, la ra ra, la ra Jo li dic: -On tens el galant? -A la guerra, que està peleiant, nit i dia hi estic pensant: Mare de Déu si el mataran! -Ai, mon amor, no en peneu tant, que el teniu al vostre davant.


230 Qui té roba per rentar?

Art i literatura entorn a les bugaderes

Si bé és cert que en la societat, com ja hem esmentat més d’un cop al llarg d’aquest llibre, els rentadors i les seves usuàries han estat fins fa ben poc força menyspreats, tret d’algunes excepcions, no ha passat el mateix en el món de les arts, en què ja des del segle XIX van tenir present aquest ofici en les seves obres.

A

bans, però, de començar a parlar de la relació entre art i bugaderes, ens referirem a aquestes excepcions i a la gent a qui aquest món no la va deixar indiferent. La primera fou Maria Victòria dal Pozzo della Cisterna, la que fou durant tres anys (1870-1873) la sobirana espanyola juntament amb el seu espòs, Amadeu de Savoia. Segons expliquen, en un dels seus habituals passejos pels carrers de Madrid va anar a parar a un rentador públic i va descobrir una realitat de pobresa i misèria per a ella desconeguda: les dones rentant, el xivarri, i enmig de tot això la mainada assistint a un espectacle no gaire digne. La seva reacció davant aquesta visió fou la de manar construir la primera guarderia de l’Estat espanyol perquè s’hi albergués tota la mainada mentre les mares treballaven. Aquesta història va donar peu a un llibre que duu per títol La Reina de las Lavanderas, obra de Carmen Gallardo, que afirmava que «las lavanderas fueron las únicas que supieron valorarla»; i de fet fou així, ja que quan va morir van recaptar diners per fer una corona que encara avui en dia es conserva dins la seva tomba, a la ciutat italiana de Torí. L’altre cas al qual fèiem referència és el de la gran benefactora cubana Marta Abreu Arencibia, una tia àvia del que fou gran mecenes de l’esport del rem, no tan sols a Banyoles sinó a tot l’Estat espanyol, Pedro Nolasco Abreu. Doncs bé, aquesta senyora en un viatge que va fer a Suïssa va

veure uns rentadors públics, cosa que li va fer pensar en les condicions en què rentaven les dones de la seva ciutat natal, Santa Clara, agenollades al riu, a ple sol. D’aquí que quan va tornar a la seva ciutat va fer construir quatre rentadors, dos al riu Bélico i dos més al riu Cubanicay, que foren inaugurats el 18 de maig de 1887. Aquestes foren dues dones cultes (tot i que de ben segur n’hi va haver d’altres) de l’alta societat, coneixedores sense cap mena de dubte dels diferents corrents artístics de l’època, que en aquelles dècades de la industrialització de finals del segle XIX van ocupar-se de les condicions de vida dels treballadors, producte de l’anomenat realisme social, en el qual la problemàtica de les classes treballadores va constituir un element central de la seva identificació. D’aquesta manera, un del llocs on més es va reflectir aquesta preocupació fou en el món de les arts, i en concret en el de la pintura. Així, una gran quantitat de pintors de finals d’aquell segle i començament del XX van immortalitzar les bugaderes en les seves teles, unes vegades feinejant a les vores dels rius, d’altres transportant cossis i cistells carregats de roba, i d’altres en rentadors públics. Dones amb la vestimenta arremangada, estovant la roba amb el picador, fent bugada i conversant a la vegada. D’aquestes mostres pictòriques, una de les més antigues en la qual es veu una dona rentant possiblement seria la que


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 231

Las Lavanderas de La Varenne, oli de Martín Rico Ortega (Museo del Prado)

es conserva al Museu Nacional de Varsòvia, datada l’any 1660, obra de l’holandès Gabriel Metsu. Del segle XVIII podríem esmentar obres com el tapís de l’espanyol Francisco de Goya dissenyat entre 1779 i 1780 per adornar una de les parets del Palau Reial d’El Pardo que duu per nom Las lavanderas, el mateix que duen les pintures dels francesos Jean Siméon Chardin (1730) i Jean-Baptiste Greuze, de finals de segle. A poc a poc, aquesta temàtica pictòrica va anar entrant en el món de l’art i van ser els pintors francesos els primers que ho van fer. Se’n van fer ressò artistes de la talla de Jean-François Millet, amb La Blanchisseuse (1863); Pierre-Auguste Renoir, amb un parell d’olis, La Blanchisseuse (1877-1879) i Blanchisseuses (1889); Léon Augustin Lhermitte, amb Lavandeuse au bord de la Marne (1878); Eugène Boudin, Blanchisseuses près d’un ruisseau (1885); Toulouse-Lautrec, amb La Blanchisseuse (1884), i Paul Gauguin, amb Blanchisseuses chez la Roubine du Roi (1888), entre d’altres. Aquest corrent es va estendre a pintors forans, establerts a la capital francesa, com el català Joaquim Sunyer, amb La blanchisseuse du quartier du Belleville, el nord-americà Daniel R. Knight, que es va especialitzar, precisament, en quadres relatius a bugaderes, o el colombià Andrés de Santamaría, amb Las lavanderas del Sena (1887).

A partir d’aquí, la figura de la dona rentant va començar a aparèixer en l’obra de pintors d’arreu. Des del rus Abram Arkhipov fins al brasiler Eliseu Visconti, passant pel finès Väinö Hämäläinen, el dominicà Vinicio Castillo, l’italià Francesco Fanelli o el japonès Utagawa Hiroshige, amb el quadre de dones rentant roba al riu Tama. També, a l’Estat espanyol els pintors en van deixar bona constància. Així podem esmentar, entre molts altres, Martín Rico Ortega, amb Lavanderas de la Varenne (1865); Joaquín Araujo Ruano, amb Las Lavanderas (1876); Casimiro Sainz, amb les teles Lavanderas (1878) i Lavanderas en el Manzanares (1879); Francisco Pradilla Ortiz, amb Lavanderas gallegas (1887) i Lavanderas en el río (1913); els catalans Joaquim i Marian Vayreda, amb Les Bugaderes (1883), una obra en la qual el primer pintà el paisatge i el segon les figures; Francesc Charles Pardell, amb Safareig amb bugaderes, i els banyolins Joan de Palau, amb Paisatge de Porqueres (1971), o Jordi Roca, amb una composició, feta l’any 1996, en la qual es pot veure la barca de l’Oca, amb el característic mascaró, i el rentador que hi havia a l’Estany. No només la pintura ha deixat constància d’aquesta professió, sinó que altres arts també se n’han fet ressò. Pierre-Aguste Renoir té exposada, al Museu d’Orsay de París, l’obra La Blanchisseuse, una escultura de bronze,


232 Qui té roba per rentar?

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: PENDENT ; Las Lavanderas, oli de Francisco de Goya (Museo del Prado); La Lavandera, escultura de Juan Antonio Noriega (San Roque del Acebal, Asturias); PENDENT.

datada el 1917, que representa una bugadera que té un genoll recolzat a terra i, amb les dues mans, subjecta la roba que està rentant. Tanmateix, no totes les escultures es troben en museus, ja que en diversos parcs i jardins d’arreu del món es poden veure estàtues en homenatge a aquestes dones, com les que hi ha, per exemple, a les poblacions espanyoles de San Roque del Acebal, a Astúries; Talayuela, a Càceres; la Balseta, a Saragossa, de Manuel Arcón Pérez, o a la plaça dels Lavaderos, de Santa Cruz de Tenerife, de Raquel Plans. També en podem trobar a Europa, per exemple a les poblacions alemanyes de Lank-Latum, Bonn i Hufingen; les italianes de Grassina i Pavia (en aquesta darrera, una estàtua de bronze que duu per títol La lavandera dal Burg, obra de Scapola, de l’any 1981), i la polonesa de Bialystok. Fins i tot a l’altra banda de l’Atlàntic, per exemple, en podem trobar una a Neiva Huila (Colòmbia), obra d’Emiro Garzón Correa, i també Antoni Gaudí se’n va fer ressò al Parc Güell de Barcelona, on destaca l’anomenat Viaducte o Pòrtic de la Bugadera, en la qual es representa una columna esculpida en forma de bugadera. Tot i que, possiblement, el monument més curiós el trobem a Niça, i no pel monument en si, sinó pel que representa. És un baix relleu dedicat a una bugadera, Caterina Segurana, una heroïna popular que el 15 d’agost de 1543, quan la seva ciutat es va veure assetjada pels turcs, brandà la seva picadora contra els assaltants amb tal ímpetu que aconseguí fins i tot fer-se amb la bandera de la mitja lluna. Aleshores s’enfilà dalt d’un mur i va lluir la bandera, mentre s’aixecava la faldilla i els ensenyava el cul. Aquest acte, ofensiu per als musulmans, va fer que fugissin espaordits. A banda de la pintura i l’escultura, també se n’ha fet ressò la literatura, amb obres com La Reina de las Lavanderas, esmentada al començament d’aquest capítol, o La lavandera, de Pepe Monteserín, en què la protagonista, la Soledad, és una bugadera gallega. La música, en aquest cas el folklore argentí, compta amb una cançó d’Alejandro Carrizo, titulada Lavandera Chaguanca. També el que es coneix com el setè art, el cinema, ha fet servir com a imatge promocional aquestes dones, com en l’espanyola Hogueras en la noche (1936) i la francesa Les Lavandières du Portugal (1957), en la qual la protagonista és una bugadera portuguesa contractada per presentar uns anuncis de rentadores.


Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany 233

D’esquerra a dreta i de dalt baix: Fotograma publicitari de la pel·lícula Hogueras en la noche (Museu de les Mines de Cercs); cartell promocional de la pel·lícula Lavanderas de Portugal; partitura i portada d’un curs per aprendre a interpretar la cançó tradicional La bugadera irlandesa.


Profile for Espaigràfic

Rentadors  

Rentadors  

Advertisement