Page 1

AMB VEU

PRテ単IA

VINT-I-CINC NOMS PROPIS PER DESCOBRIR AQUEST 2013


ADÓN, Pilar. El mes más cruel. Impedimenta. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Pilar Adón (Madrid, 1971) és una de les conreadores més destacades de la nova narrativa breu en llengua espanyola. Aquest llibre, editat com sempre amb un gust exquisit per Impedimenta, és una introducció immillorable al seu imaginari, ple d’obsessions particulars i farcit d’una original poesia (ja present al mateix títol del llibre, prestat del famós vers inicial de La Tierra Baldia de T. S. Eliot).

AMAT, Kiko. L’home intranquil. Columna. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

El llibre més íntim i divertit d’un escriptor diferent a qualsevol altre. Anglofília, tendresa i esperit punk: històries quotidianes d’una vida poc convencional. Kiko Amat (Sant Boi, 1971) ha publicat també quatre novel·les (la més recent, Eres el mejor, Cienfuegos) i Mil violines, un llibre sobre música pop que tampoc no dubtem a recomanar-vos.

BAGUNYÀ, Borja. Plantes d’interior. Empúries. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Nascut a Barcelona l’any 1982, Borja Bagunyà s’ha fet mereixedor de tota la nostra atenció amb només dos llibres publicats. El primer, Defensa pròpia, va rebre el premi Mercè Rodoreda i el Qwerty a l’autor revelació de l’any 2006; el segon, també de contes, és aquest que aquí us recomanem: un exercici ben rodó d’imaginació creadora publicat el 2011.

CALVO, Javier. El jardín colgante. Seix Barral. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Abans de guanyar el darrer premi Biblioteca Breve amb aquesta novel·la i, de retruc, accedir merescudament a un públic molt més ampli i generalista, Javier Calvo (Barcelona, 1973) havia adquirit una ferma reputació com a escriptor de culte gràcies a llibres com El Dios reflectante, Los ríos perdidos de Londres o Corona de Flores: obres tan atractives com excèntriques, sovint allunyades de la norma literària imperant. El jardín colgante ofereix la porta d’accés més directa a la seva obra, d’un estil inconfusible.


CANTERO, Edgar. Vallví. Proa. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Edgar Cantero (Barcelona, 1981) es va donar a conèixer l’any 2007 amb la seva primera novel·la, Dormir amb Wynona Ryder, que recuperava i actualitzava una vella idea de Jorge Luis Borges d’una forma molt original. Vallví, publicada l’any 2011, és la confirmació del talent de Cantero: un thriller delirant amb Barcelona com a gran protagonista.

COMES, Melcior. Viatge al centre de la terra. Columna. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i la seva joventut, Melcior Comes (Sa Pobla, 1980) ja té una llarga trajectòria com a escriptor, articulista i traductor. Autor de cinc novel·les, la més recent és aquest Viatge al centre de la terra que, servint-se del títol i de l’imaginari del gran clàssic de Jules Verne, ens proposa un itinerari per la nostra realitat més immediata. Sàtira política i cultural de la Catalunya d’avui dia, divertida i desencisada, és una d’aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector.

CUARTIELLA, M. Mercè. Germans, gairebé bessons. Brau. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Amb aquesta seva tercera novel·la, M. Mercè Cuartiella (Barcelona, 1964) va guanyar el Premi Llibreter 2012 i va entrar així a formar part d’una nòmina de luxe que inclou ja noms com Blanca Busquets, Jordi Puntí o Sílvia Alcàntara. La història de dos germans units de forma malaltissa per un vell secret d’infantessa fa una lectura emotiva i apassionant.

DEDEU, Alba. L’estiu no s’acaba mai. Proa. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Alba Dedeu (Granollers, 1984) és una de les representants més destacades de la novíssima narrativa catalana. El seu primer llibre publicat, el recull de contes Gats al parc, va rebre els premis Mercè Rodoreda i Crítica Serra d’Or, i va col·leccionar ressenyes entusiastes. L’estiu no s’acaba mai torna a posar de manifest el domini de l’autora del gènere breu.


FERNÁNDEZ, Laura. Wendolin Kramer. Seix Barral. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Wendolin Kramer, la protagonista epònima d’aquesta novel·la, és (o si més no, vol ser) una superheroïna molt particular: als seus trenta anys, guarda un vestit amb capa al seu armari i viu esperant que Kirk Cameron respongui a les seves cartes. Entretant, s’ha muntat un despatx de detectius al seu dormitori i tracta de resoldre els problemes dels seus conciutadans. Laura Fernández (Terrassa, 1981) no és només una de les escriptores amb un esperit més pop del moment: també és una de les més divertides.

FERRÉ, Juan Francisco. Karnaval. Anagrama. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Molt diferent a Laura Fernández (molt diferent a gairebé tothom) és Juan Francisco Ferré (Málaga, 1962), professor universitari als Estats Units i un dels teòrics de la nova narrativa més potents de l’actualitat. Amb la seva anterior novel·la, Providence, l’any 2009 va ser finalista del mateix premi, l’Herralde, que ha guanyat el 2012 amb Karnaval. Els escàndols sexuals de Dominique Strauss-Kahn com a excusa per a una obra complexa, provocadora i d’una gran càrrega intel·lectual.

JUAN-CANTAVELLA, Robert. Asesino cósmico. Mondadori. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Si en llibres anteriors Robert Juan-Cantavella (Almazora, 1976) havia fet servir les convencions del pastitxe cinematogràfic i literari (Proust Fiction) i del reportatge-ficció arrelat en la tradició de Hunter S. Thompson (El Dorado), a Asesino cósmico trobem una particularíssima barreja de gèneres on hi caben la ciència-ficció, el terror i el western pulp. Sorprenent i efectiu.

LORENZO, Santiago. Los huerfanitos. Blackie Books. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

L’últim gran descobriment de l’editorial Blackie Books és aquesta novel·la divertidíssima, que explica les aventures dels tres germans Susmozas, hereus d’un cèntric teatre madrileny i productors accidentals d’una obra en la què ningú no acaba de creure. Santiago Lorenzo (Portugalete, 1964) ens regala un llibre que és una festa de principi a final.


MACIP, Salvador. Hipnofòbia. Proa. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Salvador Macip (Blanes, 1970) és investigador mèdic a la Universitat de Leicester, al Regne Unit. Com a escriptor, s’ha destacat darrerament com a conreador d’un cert tipus de thriller amb tocs de ciència ficció, d’horror i de fantasia que no resulta gens freqüent dintre del panorama general de la narrativa catalana. Hipnofòbia, la seva darrera novel·la publicada, va ser un dels grans èxits del darrer any 2012.

MESA, Sara. Cuatro por cuatro. Anagrama. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Finalista del darrer premi Herralde de novel·la, Cuatro por cuatro ha suposat la confirmació definitiva de Sara Mesa (Madrid, 1976) com una de les joves escriptores més interessants de la narrativa espanyola actual. Ha conreat el conte, la novel·la i la poesia, i en tots tres àmbits s’ha destacat amb veu pròpia. Un descobriment que val la pena compartir.

OLMOS, Alberto. Ejército enemigo. Mondadori. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Una de les primeres novel·les inspirades per la crisi econòmica actual (i per les seves derivades socials, polítiques i morals) que prova d’analitzar, des de la ficció i amb esperit corrosiu, les noves formes de protesta que van sorgir al voltant del moviment del 15-M. Alberto Olmos (Segovia, 1975) és un dels joves escriptors més polèmics, gràcies en bona messura al seu bloc de crítica literària, Lector malherido, un dels més llegits dels darrers anys.

OTERO, Miqui. La cápsula del tiempo. Blackie Books. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Un altre jove escriptor que troba els seus materials de treball al món de la cultura pop és Miqui Otero (Barcelona, 1980). Si la seva primera novel·la, Hilo musical, era un cant d’amor a la música popular, aquesta segona és una actualització per a adults d’aquells clàssics llibres infantils de la sèrie Elige tu propia aventura. Tota una declaració d’intencions d’un autor decidit a ampliar els límits d’allò que entenem per literatura.


PASTOR, Marc. La mala dona. La Magrana. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Marc Pastor (Barcelona, 1977) va atreure’s l’atenció dels mitjans de comunicació amb la seva segona novel·la, La mala dona, per la seva doble condició de Mosso d’Esquadra i d’autor d’una novel·la policíaca. Amb dos llibres més publicats des d’aleshores, Pastor s’ha confirmat com un dels escriptors més originals i imaginatius de la nova literatura catalana. Originalitat, força narrativa i uns arguments que tallen la respiració.

PÉREZ ANDÚJAR, Javier. Todo lo que se llevó el diablo. Tusquets. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

La perifèria física i espiritual de Barcelona té en Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besós, 1965) el seu millor cronista. Els blocs de pisos dels grans barris obrers, les diverses immigracions i els seus descendents no sempre integrats, les tensions socials i polítiques dels anys de la transició i, enmig de tot plegat, l’educació sentimental de tota una generació crescuda en el desencís i les promeses incomplides.

PUNTÍ, Jordi. Maletes perdudes. Empúries. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l'han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials... La novel·la que va situar Jordi Puntí (Manlleu, 1967) com un dels nostres escriptors més llegits i admirats.

RAMIS, Llucia. Egosurfing. Columna. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Autora de novel·les de caire marcadament generacional, Llucia Ramis (Palma, 1977) va guanyar el Premi Josep Pla de Narrativa amb Egosurfing, una història sobre la Barcelona més actual (i més egocèntrica). La seva novel·la més recent és Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes.


ROJALS, Marta. Primavera, estiu, etcètera. La Magrana. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Marta Rojals (Palma d’Ebre, 1975) va assolir un èxit tan inesperat com merescut amb aquesta història d’un retorn al poble familiar que és també, inevitablement, un retorn als orígens i als racons menys freqüentats de la pròpia memòria.

SANZ, Marta. Un buen detective no se casa jamás. Anagrama. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Autora d’una obra àmplia, diversa i molt premiada, Marta Sanz (Madrid, 1967) ha iniciat darrerament una sèrie de novel·les que juguen, a la seva manera sempre particular, amb algunes de les convencions del gènere policíac. Un buen detective no se casa jamás n’és el segon lliurament.

SERÉS, Francesc. Contes russos. Quaderns Crema. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Un curiosíssim exercici metaliterari: vint-i-un contes ben diversos de vint-iun autors russos absolutament imaginaris, la vida i l’obra dels quals Serés (Saidí, 1972) imagina amb total versemblança. Un original tour de force d’un autor amb un món propi que val la pena descobrir.

SOLANA, Teresa. L’hora zen. Edicions 62. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Sense renunciar en cap moment a la crítica social més punyent i corrosiva, Teresa Solana (Barcelona, 1962) és també la millor representant de la vessant més lúdica i divertida de la novel·la negra catalana actual. En aquesta ocassió, l’objecte de la seva ironia és el món de les teràpies alternatives.

VILAS, Manuel. Los inmortales. Alfaguara. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Poeta i narrador amb una vocació experimental que mai no destorba el plaer de la lectura, Manuel Vilas (Barbastro, 1962) cloeix de forma immillorable aquesta selecció de 25 veus noves, fresques i molt personals que us volem convidar a conèixer des de Ca n’Altimira.


Biblioteca Ca n' Altimira Abril de 2013 Av. Primavera, 2-10 08290 Cerdanyola del Vallès Tel: 93/ 580.76.02 Fax: 93/ 580.72.79 e-mail: b.cerdanyola@diba.cat

Amb veu pròpia  

25 noms propis per descobrir

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you