Page 8

importants de la població. Per aixo van I'ha jugat el control exercit pels ajuntaemprar. basicament dos tipus de "raons": ments "democratics", els quals aconseEn primer Iloc, adduint el perill d'un guiren destruir les organitzacions de base possible cop militar. Ara be, tal com ja que els propis veins. autonomament, haI'any 2000, referint-se a la "transicio, va vien creat. Amb tot plegat. pero. tant els escriure a Le Monde Diplomatique J. Viproblemes i reivindicacions dels treballada1 Beneyto (director del Col-legi d'Alts dors com dels veins es van tancar en Estudis Europeus Miguel Servet. de Pafals, sense solucionar. rís): "La hipote- Mantenir intacte el centraDiriaents ~olíticsi sindicals si utilitzada lisme i I'unitaantifranquictes renuncien als principis d'u" intervenció militar no risme politic de en nom del reaisme I'Estat franauisés defensable i aixi ho confirta, en el que, els documents oficials americans men pero, hi van introduir una descentralitzaactualment accessibles". ció administrativa de certa envergadura Camenaqa d'un cop militar, que mes que dona lloc a I'anomenat Estat de les endavant (1981) adquirí aparenqa de verautonomies, amb el que es va pretendre diluir les reivindicacions dels ciutadans de semblanqa amb el "xou" del 23 F, fou utilitzada per la camarilla franquista per miCatalunya. el Pais Basc i Galicia. A mes. llorar la seva capacitat de negociació. i la Constitució de la '?ransicio, en establir acceptada per la dels antifranquistes pel la indissolubilitat de I'Estat espanyol, amb temor que, sense aquest espantall, junt I'exercit com a garant, inclou. entre les amb i'ajut de I'aparell repressor de la dicseves greus mancances democratiques. tadura, es trobessin desbordats per les el no reconeixement del dret a I'autodereivindicacions populars i del rnoviment terminació, un dels drets democratics 1, en segon Iloc. afirmant que. mes obrer. basics. Tot aixo, pero, no ha satisfet les endavant, amb la consolidació del nou reaspiracions dels gallecs, bascos i catagim polític, es podria recuperar tot allo al lans. ni tan sols les dels sectors menys que havien hagut de renunciar for~atsper reivindicatius. les circumstancies. Cevolució que ha pa- Imposar un regim polític similar al de la tit el nou regim que va néixer amb la Restauració de 1875: la segona Restau"transicio s'ha encarregat de desmentirració. Dos grans partits nacionals.espaho amb rotunditat. nyols -el conservador i el liberal durant la primera Restauracio. la UCD-AP, després Evolució PP, i el PSOE, durant la segona- garants de la sacralització i permanencia del reUn dels aspectes mes negatius i de gim, que s'alternen en I'exercici del poder conseqüencies sociopolítiques més depolític sota la vigilancia del rei. que tal vastadores del regim polític que s'inscom estableix la Constitució de la 'Yransitaura a partir de 1978 fou que. malgrat la c i o es irresponsable davant del poble i la seva naturalesa i caracteristiques -1 que Ilei, pero aihora cap de I'Estat i cap de va mantenir practicament intacte I'aparell I'exercit. poca broma! estatal de la dictadura, amb la faldacia Els dirigents antifranquistes que partid'autopresentar-se com a democraticciparen en el pacte de la 'Yransicio van aconseguí una desmobilització quasi total intentar justificar-se, en especial davant de la població i la desactivacio de les sedels que havien participat en la lluita conves Iluites. tra la dictadura. que, tot i no haver aconPer una altra banda -1'oposada- un seguit enderrocar-la. si que aconseguí dels aspectes mes positius del regim de debilitar-la i deslegitimar-la entre sectors

-

Profile for Espai de Llibertat

Espai de Llibertat - núm. 53  

El monografic: Viatges... L'entrevista: Cristóbal Colón

Espai de Llibertat - núm. 53  

El monografic: Viatges... L'entrevista: Cristóbal Colón

Advertisement